LES VEUS DEL TERRITORI

Santiago Pérez HuertasGerard Carreras PortaAlba Guillén CapellBernat Ardèvol RibaltaJúlia Salvia SalviaGenís Plassa DomingoAlba Domínguez FerrerElisabeth Serra Santasusagna

LES FORMES DEL TERRITORI

Mònica Martinez MurilloLaura Millán RodriguezAlicia Mallarach PalosJoan Torrens SabatéJuan Carlos Merino VillanuevaLaura Sancho Ferrer

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Iago Pineda de Ignacio-SimoBorja Gracia SimónPablo Benítez Jiménez-UgarteManuel Hazañas SaenzJulia Moreno Campos

08 PROJECTANT LA TRANSFORMACIÓ

ALBELDA // LA LLITERAPAISATGES EN LA FRANJA

Proposem una derivació del camí de Sant Joan de la Penya (ramifi cació del camí de Sant Jaume) fi ns al terme municipal d’Albelda. D’aquesta forma es pot potenciar el patrimoni cultural existent, creant possibles fi tes que t’acompanyin al llarg de l’itinerari i que siguin punts d’informació del territori. Amb la possible adequació d’un alberg de peregrins gestionat per alguna associació del poble.

Potenciar la regeneració de l’alzina per reforestar els boscos de la llitera. D’aquesta manera recuperem la fl ora au-tòctona de la zona. Aprofi tant la nova massa arbòria pot sorgir una nova economia basada en l’extracció del suro i la seva manufactura, creant nous llocs de treball. A més, aquesta indústria es podria implantar en alguna de les naus desocupades del municipi d’Albelda tot integrant-la al territori.

font fotogràfi ca:Hivernacle i rec per aspersió. Escola agrària de manresa. http://agora.xtec.cat/ecamanresa

PROPOSTA ENTORN NATURAL

PROPOSTA CULTURAL

ITINERARIS DE POTENCIACIÓ

BOSCOS D’ALZINES

Degut a la manca d’aigua que té el territori d’Albelda, proposem un nou sistema de captació d’aigua a través de la boira. Es tracta d’un sistema de teles que recullen el vapor d’aigua i el condueixen a uns recipients. Aquestes teles es distribuiran en punts estratègics dels recorreguts i alhora, quan no recullin boira, seran elements d’ombra i miradors. Potser d’aquí uns anys trobarem l’aigua de boira d’Albelda.

Proposem l’aprofi tament de la reforestació dels boscos d’alzines per recollir els aglans i fer-ne un ús, com podria ser l’aliment dels tosinos. D’aquesta manera es generarà un producte local de qualitat; el tosino d’Albelda. En paral·lel en aquesta reforestació es poden implantar un seguit d’espècies medicinals, les quals es podran aprofi tar per crear un mercat basat en la medicina natural i teràpies alternatives.

font fotogràfi ca:Hivernacle i rec per aspersió. Escola agrària de manresa. http://agora.xtec.cat/ecamanresa

PROPOSTA ECONÒMICA

PROPOSTA CICLE DE L’AIGUA

AIGUA DE BOIRA

PRODUCTE AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN

TU

RIS

ME

RU

RA

L

FAÇANA URBANA

potenciar l’accés

rehabilitació edifi cis

RUTES

millora de camins naturals

enfatitzar miradors

paisatges de conreus

GRUP__1

Alícia Mallarach

Mònica Martínez

Juan Carlos Merino

Laura Millán

Laura Sancho

Joan Torrens

TU

RIS

ME

RU

RA

L

PATRIMONI DE L’AIGUA

aljubs, actuacions efímeres

sifó, visita tècnica

MASIES

reinventar les masies com a ús rural

reinventar les granges com a camps de treball

potenciar productes de la llitera

22

LA LLITERA

LES GESSESALBELDA CANAL

HORTA

L’ALBELDA DELS SENTITS

Creiem que la Llitera és un espai d’oportunitat, on poder desenvolu-par i innovar noves activitats.

La proposta seria investigar la pos-sibiliyat d’implantació de cultius de plantes aromàtiques i medicinals.

“DALT”, L’ESPIRITUALITAT

AGROTURISMEI

TURISME TERAPEUTIC

LES GESSES, ZONA DE GRAN INTERÉS GEOLÒGIC

Albelda se situa entre dues unitats geològiques importants, per tant creiem que seria oportú potenciar-ho.

A més, seria interessant generar un centre d’investigació geològic, on es podrien estudiar els estrats i la seva possible utilització amb fins terapèu-tics (argiles i guixos).

LA LLITERA

LES GESSESALBELDA CANAL

HORTA

“BAIX”, TERRENAL

ALBELDA, DINÀMICL’ALBELDA DELS SERVEIS

Potenciar el territori amb activitats i serveis que sorgeixen des del nucli urbà i que es nodreixen dels produc-tes i serveis que oferiran la Llitera i l’Horta.

L’ALBELDA DELS NOUS PRODUCTES

Els productes generats en i del te-rritori, que s’ empraran en aquestes activitats es produiran i comercialit-zaran per tal d’aconseguir un pro-ducte amb valor afegit.

HORTA, PRODUCTES DE PROXIMITAT

Potenciar la xarxa de productes de proximitat i d’autobastiment del mateix poble. “Manufacturar” la materia prima de la terra per a convertir-lo en un producte acabat.

EL CANAL COM A FRANJA DIALOGANT ENTRE SECÀ I REGADIU

Aprofitar l’oportunitat d’una infraes-tructura hidràulica com el canal per el territori, així com les infraestruc-tures no com a transgressores del paisatge, sinó com elements de po-tencialitat del territori i de les seves activitats.

MILLORA URBANA=Habitabilitat

Agroindustria amb valor afegit

23

LA LLITERA

LES GESSESALBELDA CANAL

HORTA

“BAIX”, TERRENAL

ALBELDA, DINÀMICL’ALBELDA DELS SERVEIS

Potenciar el territori amb activitats i serveis que sorgeixen des del nucli urbà i que es nodreixen dels produc-tes i serveis que oferiran la Llitera i l’Horta.

L’ALBELDA DELS NOUS PRODUCTES

Els productes generats en i del te-rritori, que s’ empraran en aquestes activitats es produiran i comercialit-zaran per tal d’aconseguir un pro-ducte amb valor afegit.

HORTA, PRODUCTES DE PROXIMITAT

Potenciar la xarxa de productes de proximitat i d’autobastiment del mateix poble. “Manufacturar” la materia prima de la terra per a convertir-lo en un producte acabat.

EL CANAL COM A FRANJA DIALOGANT ENTRE SECÀ I REGADIU

Aprofitar l’oportunitat d’una infraes-tructura hidràulica com el canal per el territori, així com les infraestruc-tures no com a transgressores del paisatge, sinó com elements de po-tencialitat del territori i de les seves activitats.

MILLORA URBANA=Habitabilitat

Agroindustria amb valor afegit

Si miramos hacia adelante en el tiempo nos damos cuenta de que los paisajes de producción van inevitablemente ligados a la investigación, el desarrollo y la difusión. Aún manteniendo la faceta mas tradicional que entiende la agricultura como la producción de alimento para una posterior distribución, las nuevas tecnologias nos abren infinita puertas que nos permiten INNOVAR.

Desde el desarrollo de nuevos productos primarios mejorados o especializados, hasta la difusión a través de las nuevas redes sociales atribuyendole al producto un VALOR AÑADIDO que puede marcar la diferencia.

Un ejemplo claro en este sector es el caso de Josep Pamies, que en una conferencia nos presentó su empresa PAMIES PRODUCTES HORTÍCULES.

En su página web podemos encontrar parte de su visión:

Pàmies Hortícoles és una empresa familiar, amb quatre generacions dedicades a l'horticultura, que ha anat evolucionant segons les necessitats familiars i la demanda del mercat.

S'ha passat d'una explotació de productes d'horta de consum més freqüent amb vendes a escala local i provincial a ser presents a la

nosaltres és un autèntic repte, i a la vegada una il·lusió, poder atendre les fantasies d'una cuina cada dia més oberta al món i als sabors.

En l’actualitat, animats per molts restauradors que desitjaven poder rebre directament els nostres productes per millorar encara més la frescor dels articles que fan servir a les seves cuines, hem obert un sistema de venda directa per a restaurants i professionals a través d’aquest web.

La nostra empresa, per tal de presentar periòdicament novetats, actua tant a petició de professionals de la cuina com per iniciativa pròpia, experimentant tant en la recuperació de plantes i flors tradicionals autòctones com en el cultiu d'herbes i flors d'arreu del món que puguin adaptar-se a la nostra terra. Aquesta investigació ens ha permès ser capdavanters gràcies a l'ampli catàleg de productes oferts, tots ells de producció pròpiaEl nostre objectiu no és créixer indefinidament, ja que el que més valorem és la proximitat als clients i la possibilitat de poder oferir-los els nostres productes amb la mateixa qualitat i frescor que tindrien si els cultivessin ells mateixos.

Sabem que sense un bon equip humà com el que disposem a nivell laboral, la nostra empresa no seria res. Tot i l'estacionalitat productiva condicionada pel clima extrem del territori on som, procurem contractar les mateixes persones en cada campanya perquè coneixen bé la producció i els nivells de qualitat que desitgem oferir als nostres clients.

ens ajuden a fer arribar els nostres articles en un estat de conservació perfecte als punts de venda.

Així, doncs, ens agradaria que poguessin conèixer bé els nostres productes, qui els ha conreat, les tècniques aplicades, on han crescut... Això és, segons el nostre parer, la veritable traçabilitat.

Si miramos hacia adelante en el tiempo nos damos cuenta de que los paisajes de producción van inevitablemente ligados a la investigación, el desarrollo y la difusión. Aún manteniendo la faceta mas tradicional que entiende la agricultura como la producción de alimento para una posterior distribución, las nuevas tecnologias nos abren infinita puertas que nos permiten INNOVAR.

Desde el desarrollo de nuevos productos primarios mejorados o especializados, hasta la difusión a través de las nuevas redes sociales atribuyendole al producto un VALOR AÑADIDO que puede marcar la diferencia.

Un ejemplo claro en este sector es el caso de Josep Pamies, que en una conferencia nos presentó su empresa PAMIES PRODUCTES HORTÍCULES.

En su página web podemos encontrar parte de su visión:

Pàmies Hortícoles és una empresa familiar, amb quatre generacions dedicades a l'horticultura, que ha anat evolucionant segons les necessitats familiars i la demanda del mercat.

S'ha passat d'una explotació de productes d'horta de consum més freqüent amb vendes a escala local i provincial a ser presents a la

nosaltres és un autèntic repte, i a la vegada una il·lusió, poder atendre les fantasies d'una cuina cada dia més oberta al món i als sabors.

En l’actualitat, animats per molts restauradors que desitjaven poder rebre directament els nostres productes per millorar encara més la frescor dels articles que fan servir a les seves cuines, hem obert un sistema de venda directa per a restaurants i professionals a través d’aquest web.

La nostra empresa, per tal de presentar periòdicament novetats, actua tant a petició de professionals de la cuina com per iniciativa pròpia, experimentant tant en la recuperació de plantes i flors tradicionals autòctones com en el cultiu d'herbes i flors d'arreu del món que puguin adaptar-se a la nostra terra. Aquesta investigació ens ha permès ser capdavanters gràcies a l'ampli catàleg de productes oferts, tots ells de producció pròpiaEl nostre objectiu no és créixer indefinidament, ja que el que més valorem és la proximitat als clients i la possibilitat de poder oferir-los els nostres productes amb la mateixa qualitat i frescor que tindrien si els cultivessin ells mateixos.

Sabem que sense un bon equip humà com el que disposem a nivell laboral, la nostra empresa no seria res. Tot i l'estacionalitat productiva condicionada pel clima extrem del territori on som, procurem contractar les mateixes persones en cada campanya perquè coneixen bé la producció i els nivells de qualitat que desitgem oferir als nostres clients.

ens ajuden a fer arribar els nostres articles en un estat de conservació perfecte als punts de venda.

Així, doncs, ens agradaria que poguessin conèixer bé els nostres productes, qui els ha conreat, les tècniques aplicades, on han crescut... Això és, segons el nostre parer, la veritable traçabilitat.

Proposta Grup 3

Reutilització d’allò ja existent

Es proposa que els excursionistes que recorren el camí deSantiago, es puguin desviarCap a la zona d’aljubs d’Albelda, per tal de poder fer una paradaen el camí, i poderrefrescar-se els peus en els aljubs i les sèquies que s’adaptarienper a que hi torni a circular aigua.

Per tal de poder fer això s’haurà de rehabilitar els aljubs i es faràun petit tractamentper mantenir l’aljub en condicions i una unió o canalització del’aigua dels aljubs a les sèquies.

El patrimoni de les voltes d’Albelda espodria reactivar amb aquest procés derehabilitació.De manera que aquestes voltes poguessinser aprofitades per els excursionistes com alloc per a dinar, o inclús com a refugi onpoguessin passar la nit.

En les dues fases, per tal de remarcarles actuacions, es podrien fer unesintervencionsartístiques semblants a les del MarioMolins, que convertissin el paisatged’Albelda en un museua cel obert, i que aquestes intervencions poguessin passar la nit.

Aquestes voltes que es troben en la ruta deles piles o el gran recorregut 23, zonesseques i recorregut llarg que necessitenzones d’ombra i descans.

a cel obert, i que aquestes intervencionstambé serveixin per actuar amb elles.Per exempleen aquesta obra que podria seraprofitada com un banc. Les obrespermeten el descans i protegir-se del sol.

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles LlopPROFESSORS COL·LABORADORS: Josep Maldonado, Sigrid Muñiz, Francesca Leder (IP ERASMUS Intensive Program TESS)COL·LABORADORS: Laura Font, Eduard Antorn, Núria Bisbal, Paula Purroy, Victor Bertran, Erik Herrera, Gavina CorbettaTUTORS DE CAMP: Ester Sabaté, Javi Llop, Juan Rovira, MªÁngeles Roca, Alba Chesa, Ramón Chesa, Nestor Felis, Marta Oriach, Paula Purroy, José PurroyTALLERS D’EXPERIÈNCIES DE PAISATGE: Borja Fermoselle i Nora Arias, Aurora Balasch i Jordi Mas, Marta Carrasco i Sergi Selva, Clara Nubiola

23 / GENER > 1 / FEBRER 2011

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Helena Valls FígolsLaura Pons VilaltaAlbert Serra VergésJoan Lluc Pinya FlaquerDavid Jo CarbonellCarme Garau AuletMarc Calvo Torras

TRACES, CAMINS I PANORÀMIQUES

Helena Llop AlvarezGabriela Ortega MadarietaJose Victor Peña MoranGuillem Ramón PernauNúria Sabatés BlasiOriol Serra UretaXavier Requena Muñoz

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

Francisco Javier González ComínAlfonso González AguadoAngela Peris AlonsoSilvia Miralles Pérez

ALUMNES PARTICIPANTS:

SECCIONS DEL TERRITORI

Adriana Fernández RieraMarta Ventura RubioTicià Sàrries LópezPedro Manuel Belona SerraFrancesco QuarantaJosep Rovira TolosaJoan Bubé OllerElisabet Bagué PovedanoMarta Arnan Peña

LES VEUS DEL TERRITORI

Santiago Pérez HuertasGerard Carreras PortaAlba Guillén CapellBernat Ardèvol RibaltaJúlia Salvia SalviaGenís Plassa DomingoAlba Domínguez FerrerElisabeth Serra Santasusagna

LES FORMES DEL TERRITORI

Mònica Martinez MurilloLaura Millán RodriguezAlicia Mallarach PalosJoan Torrens SabatéJuan Carlos Merino VillanuevaLaura Sancho Ferrer

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Iago Pineda de Ignacio-SimoBorja Gracia SimónPablo Benítez Jiménez-UgarteManuel Hazañas SaenzJulia Moreno Campos

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés - Univesitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Intensive Program TESS

PATROCINA: COL·LABOREN:

Cooperativa Agricola Sant Isidro de Albelda