fonaments biologics

Fonaments Biològics

Ignasi Sastre-Marquès

AAFE -1 1r Trimestre


2

Índex

Unitat didàctica 1: GENERALITATS .............................................................................4 Regions Corporals i localitzacions ......................................................................................5 Plans del moviment ..........................................................................................................6 Eixos del moviment ..........................................................................................................7 Organització del cos .........................................................................................................8 OSTEOLOGIA...................................................................................................................9

Definició d’os................................................................................................................9 Funcions dels ossos ......................................................................................................9 Tipus d’ossos................................................................................................................9 Components de l’os (externs) ........................................................................................9

ARTROLOGIA................................................................................................................. 10 Definició d’articulació .................................................................................................. 10 Funcions de l’articulació .............................................................................................. 10 Tipus d’articulacions.................................................................................................... 10 Diferents tipus de sinovials .......................................................................................... 11 Altres estructures de les articulacions sinovials.............................................................. 13

MIOLOGIA..................................................................................................................... 15 Definició de múscul..................................................................................................... 15 Tipus de teixit muscular .............................................................................................. 15 Classificació dels músculs esquelètics ........................................................................... 15 Estructura del múscul esquelètic .................................................................................. 20 Esquema mecànic d’un múscul .................................................................................... 21 Tipus de contraccions musculars.................................................................................. 21 To muscular ............................................................................................................... 23

Unitat didàctica 2: APARELL LOCOMOTOR ............................................................... 24 TRONC.......................................................................................................................... 24 Moviments del tronc....................................................................................................... 24 Ossos i articulacions ....................................................................................................... 24

Columna vertebral ...................................................................................................... 24 -Regions i corbes..................................................................................................... 24 -La vertebra ............................................................................................................ 25 -Articulacions intervertebrals .................................................................................... 25 -Lligaments de la columna vertebral ......................................................................... 26 -Mobilitat de la columna vertebral............................................................................. 27

La pelvis .................................................................................................................... 28 -Funcions de la pelvis .............................................................................................. 28 -Moviments de la pelvis ........................................................................................... 29

La caixa toràcica......................................................................................................... 29 Músculs del tronc ........................................................................................................... 30

- Estrat profund....................................................................................................... 30 -Estrat mig.............................................................................................................. 31 - Estrat superficial ................................................................................................... 32

CINTURA ESCAPULAR .................................................................................................... 35 Moviments globals ......................................................................................................... 35

Moviments escapulo – humeral .................................................................................... 35 Moviments escapulo – toràcica .................................................................................... 35

Ossos............................................................................................................................ 36 Clavícula .................................................................................................................... 36 Escàpula .................................................................................................................... 36

Articulacions .................................................................................................................. 37 Escapulo – Humeral .................................................................................................... 37 Esterno - Clavicular..................................................................................................... 37 Acròmion – Clavicular.................................................................................................. 38


3

Músculs de la cintura escapular ....................................................................................... 38 Articulació escapulo-toràcica........................................................................................ 38 Articulació escapulo-humeral ....................................................................................... 39

COLZE .......................................................................................................................... 43 Moviments globals ......................................................................................................... 44 Ossos............................................................................................................................ 44 Articulacions .................................................................................................................. 44 Músculs ......................................................................................................................... 45 CANELL I MÀ ................................................................................................................. 49 Moviments globals ......................................................................................................... 49 Ossos i articulacions ....................................................................................................... 50 Músculs del canell i la mà ............................................................................................... 53 Músculs del polze ........................................................................................................... 57 MALUC.......................................................................................................................... 58 Moviments globals ......................................................................................................... 58 Ossos del maluc............................................................................................................. 58 Articulacions del maluc ................................................................................................... 59 Músculs ......................................................................................................................... 59 GENOLL ........................................................................................................................ 63 Moviments globals ......................................................................................................... 63 Ossos i articulacions ....................................................................................................... 63 Músculs del genoll i maluc .............................................................................................. 66 TURMELL I PEU ............................................................................................................. 72 Moviments globals ......................................................................................................... 72 Ossos............................................................................................................................ 72 Articulacions .................................................................................................................. 74 Desviacions de l’extremitat inferior .................................................................................. 77 Músculs ......................................................................................................................... 79 Unitat didàctica 3: Aparell Cardiocirculatori ............................................................ 80 La sang......................................................................................................................... 80 El cor ............................................................................................................................ 81 Cicle cardíac .................................................................................................................. 82 Aparell vascular ............................................................................................................. 84 Pressió sanguínia ........................................................................................................... 85 La circulació .................................................................................................................. 86 Unitat didàctica 4: Aparell respiratori....................................................................... 88 Funcions ....................................................................................................................... 88 Estructura ..................................................................................................................... 88 La ventilació .................................................................................................................. 90 Volums respiratoris ........................................................................................................ 90 Unitat didàctica 5: Sistema Nerviós .......................................................................... 92 Estructura ..................................................................................................................... 92 La neurona .................................................................................................................... 95 Els nervis....................................................................................................................... 95 Els reflexes.................................................................................................................... 96 Unitat didàctica 6: Sistema endocrí .......................................................................... 97 Introducció.................................................................................................................... 97 Estructura ..................................................................................................................... 97 Glàndules, òrgans i acció ................................................................................................ 97


4

Unitat didàctica 1: GENERALITATS

A.Locomotor A. Cardiocirculatori COS EN A. Nerviós MOVIMENT

A.Respiratori

A.Endocrí Aparell Locomotor Responsable directe del moviment i del sosteniment del cos Aparell Cardiocirculatori

Responsable de proporcionar oxigen i nutrients a l’aparell locomotor i de transportar gasos (CO2) i productes de desfet generats pel metabolisme durant l’exercici, cap a l’aparell respiratori i l’excretor, per ser eliminats

Aparell Respiratori

Responsable de portar aire ric en oxigen de l’exterior a la sang, i aire ric en CO2 de la sang a l’exterior.

Aparell Nerviós

Responsable de controlar i coordinar totes les funcions corporals d’una manera voluntària o involuntària

Aparell Endocrí

Responsable i conjuntament amb el nerviós, de coordinar i controlar totes les funcions corporals d’una manera involuntària, estimulant les glàndules perquè segreguin + o – hormones.


5

Regions Corporals i localitzacions 1. Cap 7. Extremitats inferiors 13. Genoll 2. Tronc 8. Braç 14. Turmell 3. Pelvis 9. Avantbraç 15. Muscle 4. Tòrax 10. Cuixa 16. Colze 5. Abdomen 11. Cama 17. Canell 6. Extremitats superiors 12. Maluc

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17


6

Plans del moviment Plans imaginaris que divideixen el cos en diferents parts travessant-lo en diferents direccions. Ens serveixen per descriure moviments 1. Pla Sagital És el pla que divideix el cos en meitat dreta i esquerra, i tots els paral·lels a ell. En ell es descriuen moviments de flexió i extensió, és a dir, endavant i endarrere partint de la posició anatòmica. (El genoll és l’única articulació que va a l’inversa) Endarrere: flexió / Endavant. Extensió 2. Pla Frontal És el pla que divideix el cos en part anterior i posterior i tots els paral·lels a ell. En ell es descriuen moviments d’adducció i abducció, es a dir, endins i enfora des de la posició anatòmica. Enfora: abducció (part externa cama) Endins: adducció (part interna cama) 3. Pla Transversal És el pla que divideix el cos en part superior i inferior, i tots els paral·lels a ell. En ell s’hi descriuen moviments de rotació. Ex: Rotació externa i interna de maluc.


7

Eixos del moviment Son línies imaginàries que travessen el cos en diferents direccions perpendiculars entre elles. Serveixen per descriure moviments. 1. Eix Longitudinal És el que travessa el cos de dalt a baix (o viceversa) i tots els paral·lels a ell. En ell s’hi descriuen moviments de rotació És perpendicular al pla transversal. 2. Eix anteroposterior És el que travessa el cos de davant a darrere i tots els paral·lels a ell. En ell s’hi descriuen moviments d’abducció i adducció. És perpendicular al pla frontal. 3. Eix Transversal És el que travessa el cos d’esquerra a dreta i tots els paral·lels a ell. En ell s’hi descriuen moviments de flexió i extensió. És perpendicular al pla sagital


8

Organització del cos Partícula viva més petita CÈL·LULA osteòlit, adipòcit, hepatòlit, fibra... Suma de diferents cèl·lules TEIXITS teixit ossi, muscular, cartilaginós, tendinós... (El teixit més extens és el muscular i tb el q + pesa) Suma de diferents teixits ORGANS os, múscul, fetge, pell, cor, ronyo... Suma de diferents òrgans APARELLS locomotor, respiratori, endocrí... COS HUMÀ


9

OSTEOLOGIA Part de la ciència que estudia els ossos. Definició d’os Òrgans vius que presenten duresa i resistència i una certa elasticitat. Presenten propietats d’atròfia (fer-se petit), hipertrofia (fer-se fort) i cicatrització. La seva superfície pot ser llisa o presentar irregularitats (per la inserció dels músculs i lligaments)

Funcions dels ossos 1. Permetre la locomoció 2. Protegir òrgans interns 3. Fabricació de cèl·lules sanguínies. Funció metabòlica (al moll de l’os)

Tipus d’ossos 1. Llargs: predomina una dimensió sobre les altres dues i també predomina

la funció de locomoció. Ex: fèmur, radi, húmer...

2. Curts: no predomina cap dimensió (les 3 dimensions son molt similars).

En ells guanya importància la funció de sosteniment. Ex: vèrtebres, ossos tars...

3. Plans: predominen 2 dimensions sobre la tercera i guanya importància la funció de protecció (plans superfície) Ex: omòplat, esternó, ossos de la pelvis...

Components de l’os (externs) Periosti: és una membrana que recobreix la superfície externa de l’os,

excepte les superfícies articulars i els punts d’inserció de tendons i lligaments. Les seves funcions:

Nutrició de l’os ex.: oxigen pel desenvolupament i reparació És el primer que es regenera de l’os La periostitis és l’ inflamació de la membrana

Cartílag articular: és una estructura feta de teixit cartilaginós que revesteix les superfícies articulars. Les seves funcions son permetre l’amortiment entre superfícies i afavorir el seu lliscament, ja que es un teixit elàstic.

Periosti

Cartílag articular


10

ARTROLOGIA És la part de l’anatomia que estudia les articulacions. Definició d’articulació És el punt de contacte entre dos o mes ossos que permet el seu moviment amb major o menor amplitud. Funcions de l’articulació 1. Proporcionar mobilitat a l’esquelet 2. Evitar la rigidesa de l’esquelet Tipus d’articulacions

1. No sinovials Sinertrosi (sutures crani) Anfiartrosi (sínfisis pubiana) Artròdia (plana) Tròclea (frontissa)

2. Sinovials Trocoide (pivot) Condilea (el·lipse) Encaix Recíproc (sella) Enartrosi (esfèrica)

1. No sinovials

No tenen membrana ni líquid sinovial i el seu moviment es escàs o nul (punts de contacte entre ossos) Ex. : Símfisis pubiana


11

2. Sinovials

Tenen membrana i líquid sinovial i la seva estructura és la següent: 1. És el punt de contacte amb l’altre cos i està recobert de cartílag 2. Té la funció de lubricar, alimentar i defensar les articulacions d’agents

externs 3. És el continent o dipòsit del líquid 4. És un embolcall fet de teixit fibrós que envolta totes les estructures

tret o menys els lligaments 5. Son estructures fibroses en forma de beta o cordó amb les funcions

de: - Reforçar i estabilitzar l’articulació - Permetre uns moviments i limitar-ne uns altres.

(els creuats limiten el mov. de calaix)

Diferents tipus de sinovials Artròdia (plana)

Permet moviment però limitat; no podem parlar de mobilitat en els diferents plans o eixos del moviment. Ex: Acromi – Clavicular

Troclea (frontissa)

Mobilitat en un eix o pla, majoritàriament permeten moviments de flexió-extensió, és a dir en l’eix transversal o en el pla sagital

Ex: Húmer – Cubital Tibio – Peroné – Astragalina

Superfície articular

Líquid sinovial

Membrana sinovial

Lligaments

Càpsula articular


12

Trocoide (Pivot) Un os està fix i l’altre gira al seu voltant. La mobilitat és en un eix o pla Ex: Radio – Cubital – Proximal Condilea (El·líptica) Te mobilitat en dos eixos o plans. Ex: Radio – Carpiana Carpo – Metacarpìana Fèmur – Tibial Encaix Recíproc (sella)

Te mobilitat en dos eixos; una superfície convexa encaixa perfectament amb una superfície còncava. Ex: Carpo – Metacarpiana Esterno-Clavicular

Carpo - Metacarpiana

Radio-Carpiana

Metacarpo-Falangiques


13

Enartrosi (esfèrica)

Te mobilitat en els 3 eixos o plans. Permeten moviments de flexió-extensió, abducció-adducció, rotació interna-externa.

Ex: Escapulo – Humeral Coxo - Femoral

Altres estructures de les articulacions sinovials Son estructures de teixit cartilaginós i conjuntiu (tendó, característics d’elasticitat), que en funció de la seva forma podem parlar de: -Disc

Acostumen a estar al mig d’una articulació plana, augmentant les seves possibilitats de moviment.

Ex: Articulació intervertebral Articulació acromi – Clavicular

Hernia discal: quan el disc inflamat sobresurt enfora de les vèrtebres.


14

-Menisc

Es troba a l’articulació Fèmur – Tibial i les seves funcions son:

Augmentar la mobilitat entre els ossos Permetre el lliscament entre els ossos evitant el seu desgast Fer compatibles les dues superfícies articulars

-Rodet

Es troba a l’articulació Escapulo – Humeral. La seva funció es augmentar la seva estabilitat, ja que al cap de l’húmer és mes gran que el receptacle de l’escàpula que l’acull.


15

MIOLOGIA És la branca de l’anatomia que estudia els músculs i el teixit muscular

Definició de múscul És un òrgan o teixit amb la capacitat de transformar energia química provinent dels aliments en energia mecànica o moviment

Tipus de teixit muscular

-Llis: Les cèl·lules no presenten rugositats (estries), son de contracció involuntària, lenta i progressiva. Està present a las vísceres o òrgans interns

Ex: Intestins, Vasos sanguinis

-Cardíac: Està fet de cèl·lules estriades de contracció involuntària Automàtica, rítmica i no fatigable; es localitza al cor i està controlat pel sistema nerviós autònom o vegetatiu; igual que el teixit llis

-Esquelètic: son cèl·lules polinucleades (+ d’un nucli) amb estriació transversa de contracció voluntària i fatigable, es localitza a l’aparell locomotor (bíceps, tríceps, deltoides...) i està controlat pel sistema nerviós central.

Classificació dels músculs esquelètics Criteri 1: Segons la forma PLA FUSIFORME PENNIFORME

Dorsal ample Bíceps Intercostal


16

Criteri 2: Segons el nº d’òrgans/insercions Bíceps (2) Tríceps (3) Quàdriceps (4) Criteri 3: Segons el nº de ventres musculars Monogàstric (1) Bigàstric (2) Trigàstric (3) Tetragàstric (4) Criteri 4: Segons el nº d’articulacions que travessa Monoarticular (1) Ex: soli (sota els bessons), deltoides, pectoral... Biarticular (2) Ex: Sartori, recte quàdriceps, isquiotibials Criteri 5: Segons la profunditat Superficials Ex: Deltoides, serrat major, dorsal ample, adductor major Profunds Ex: soli, psoasilíac, paravertebrals, quadrat lumbar...


17

Criteri 6: Segons el paper en l’acció -Agonista o protagonista És el principal executor de l’acció -Antagonista

És el que s’oposa a l’agonista en l’acció, cosa que implica que realitzi l’acció contraria

-Sinergista És el que col·labora amb l’agonista quan realitzem l’acció -Fixadors

Son els que estabilitzen i immobilitzen la resta de l’esquelet. Es contrauen isomètricament o estàticament

Agonista: tríceps braquial Ex: Extensió de colze Antagonista: bíceps braquial Sinergista: anconi Fixadors: deltoides Criteri 7: Segons el tipus de fibra

Hi ha diferents factors que poden incidir en la composició d’un múscul en relació al tipus de fibres. Alguns d’ells son la genètica, la localització corporal, l’entrenament... - Músculs de fibra ràpida:

Hi ha un % alt de fibres ràpides o FT; les seves característiques son:

o Temps de contracció molt curt

o Estan preparades per realitzar treball de potència, velocitat i força màxima, però es fatiguen abans, ja que el metabolisme és anaeròbic.

o Son de color blanc per l’absència de mioglobina (transporta O2

per dins el múscul) combinada amb l’O2.


18

- Músculs de fibra lenta:

Predominen les fibres lentes o ST i les seves característiques son:

o Temps de contracció molt llarg o Estan preparades per realitzar treball de resistència aeròbica

per tant son poc fatigables o Son de color vermell per la presència de mioglobina

combinada amb l’O2

- Músculs de fibra mixta

Hi ha un % elevat de fibres mixtes o FR (fast-resistant) i les seves característiques son:

o El temps de contracció es intermig o El metabolisme que utilitzen és aeròbic, es fatiguen abans que

les lentes i més tard que les ràpides Criteri 8: Segons la postura/moviment És un criteri originari de l’àmbit del fitness i els tipus de músculs son:

- Músculs tònics o posturals

Característiques:

o Asseguren la postura en bipedestació i oposant-se a la gravetat en general

o % elevat de fibres lentes, per tant no fatigables o El seu règim de treball és estàtic o isomètric, el que no vol dir

que no puguin treballar dinàmicament o Son d’actuació inconscient o Reaccionen escurçant-se i hipertonificant-se davant del

sedentarisme o inactivitat física, per tant el treball d’estirament ha de predominar per sobre del d’enfortiment, des del punt de vista de l’activitat física-salut

Ex: trapeci, soli, paravertebral, dorsal ample,

quàdriceps


19

- Músculs fàsics o del moviment

Característiques:

o Asseguren el moviment i la locomoció o % superior de fibres ràpides o El seu règim de treball és dinàmic, el que no vol dir que no es

puguin contraure estàticament o Son d’actuació conscient o Reaccionen hipotonificant-se, és a dir perdent to, per tant

predominarà el treball d’enfortiment per sobre de l’estirament. Ex: abdominal, bíceps...


20

Estructura del múscul esquelètic

Externament:

Tall transversal:

FÀSCIA, EPIMISI, PERIMISI, ENDOMISI:

Son capes de teixit conjuntiu situades al ventre muscular que representen el “component elàstic en paral·lel” del múscul

FASCICLE:

Es la part contràctil on es troben els filaments de proteïna que permeten l’escurçament i estirament del múscul. A l’hora de contraure’s responen a la llei del “tot o res”

MIOFIBRILLES:

Son els filaments proteics de la fibra muscular; representen el “component contràctil del múscul

Extrem tendinós (part elástica)

Ventre muscular (part contráctil)


21

EXTREMS TENDINOSOS: Estan fets de teixit conjuntiu; poden tenir diferents formes Representen el “component elàstic en sèrie” del múscul

Les seves funcions son:

-Concentrar al força generada al ventre en un punt o en una superfície reduïda -Permetre el pas de diferents músculs per un lloc estret -Permetre i subjectar les articulacions juntament amb els lligaments (es una funció de rebot)

Esquema mecànic d’un múscul

Tipus de contraccions musculars Concèntrica Isotòniques Excèntrica Contracció Isomètriques Auxotòniques

Component elàstic en sèrie

Component elàstic en paral·lel Component contràctil


22

-Isotòniques Són contraccions dinàmiques i molt tècniques ja que descriuen treballs en els que el múscul te el mateix to (tensió) en tot el seu recorregut articular; existeix treball extern o visible (moviment)

Concèntrica: els extrems del múscul s’apropen, redueix la seva longitud i augmenta la seva amplada. Tots els components muscular es redueixen. Quan parlem d’exercicis de força s’associa amb la fase positiva del moviment

Excèntrica: els extrems del múscul se separen per tant

augmenta la seva longitud i disminueix la seva amplada; els components elàstics s’allarguen i el component contràctil s’escurça. Es la fase negativa d’un exercici de força i implica una acció de frenada. Som capaços de desenvolupar + tensió muscular que en una acció concèntrica.

-Isomètriques

Etimològicament vol dir “igual distancia”. La longitud del múscul no varia, no hi ha moviment extern però si intern; el component elàstic en sèrie (tendons) s’allarga i tant el component elàstic en paral·lel com el component contràctil s’escurcen Avantatges: no carregues articulacions perquè no la mous. Utilitzat

en fisioteràpia per recuperar d’una lesió Desavantatges: No serveix gaire per aplicacions esportives


23

-Auxotòniques

Són una combinació de les anteriors i les trobem presents en les activitats de la vida quotidiana, en l’activitat física i en l’esport

To muscular Es el grau de contracció parcial dels músculs en repòs que permet el manteniment de les actituds posturals


24

Unitat didàctica 2: APARELL LOCOMOTOR TRONC Moviments del tronc Flexió (eix transversal) Extensió (eix transversal) Inclinació lateral (eix anteroposterior) Rotació (eix longitudinal) Ossos i articulacions

Columna vertebral

És un conjunt d’ossos i articulacions situats a l’eix longitudinal del cos. Esta formada per:

o 24 vertebres independents que augmenten de tamany de dalt a baix

o 23 articulacions intervertebrals amb el corresponent disc o L’os sacre: conjunt de 5 vertebres fusionades o Articulació sacre-lumbar o L’os coxis: format per 3-5 vertebres fusionades entre si

-Regions i corbes

7 vèrtebres cervicals Lordosis cervical

12 vèrtebres dorsals Cifosis dorsal

5 vèrtebres lumbars Lordosis lumbar


25

-La vertebra Ós curt. Consideracions:

o Aquest és l’esquema general d’una vèrtebra o La C1 i C2 tenen morfologia pròpia i es diuen atlas i axis

respectivament o Les apòfisis son punts d’inserció de músculs i lligaments o Els forats vertebrals de totes les vertebres formen el canal

raquidi, per on passa la medul·la espinal o El tamany de les vèrtebres es va fent més gran a mesura que

baixem al llarg de la columna vertebral, per suportar millor el pes

-Articulacions intervertebrals

o Son articulacions no-sinovials, amb una estructura particular que és el disc intervertebral; està fet de material gelatinós i te una funció d’amortiment i repartiment de les pressions

o El pas del temps i els mals hàbits posturals provoquen la seva degeneració amb la possibilitat que apareguin lumbàlgia, pinçaments de nervis que passen a prop i hernies discals (en el pitjor del casos)

Apòfisis espinosa

Apòfisis transverssa

Apòfisis articular

Forat vertebral

Cos vertebral


26

-Lligaments de la columna vertebral Ll. vertebral comú anterior

Continus Ll. vertebral comú posterior Ll. supraespinós

Discontinus Ll. intertransversos Ll. Interespinós

LL.V.C.Ant: és un lligament únic i/o continu que passa per davant de la columna vertebral. Limita el moviment d’extensió

Ll.V.C.Post: es un lligament únic i/o continu que passa per

darrere del cos vertebral, es a dir, per dins del canal raquidi; limita el moviment de flexió

Ll. Suprae: és un lligament únic. Recorre tota la columna per

sobre de les espinoses limitant el moviment de flexió

Ll. Intertra: Son molts lligaments, tants como espais entre

vertebres, van d’una apòfisis transversa a la següent. Limiten el moviment d’inclinació lateral

Ll.Interes: Son molts lligaments, tants como espais entre

vertebres, van d’una apòfisis espinosa a la següent. Limiten el moviment de flexió.

Lligaments intertransverssos

Lligaments interespinosses


27

-Mobilitat de la columna vertebral

Columna lumbar: son 5 vèrtebres a continuació del sacre i disposades en forma còncava, vist des del darrere.

Bona flexió i extensió Bona inclinació lateral Poca rotació.

Columna dorsal: son 12 vertebres disposades convexament, vist des del darrere. S’articulen amb la caixa toràcica i això li resta mobilitat:

D1-D7 (articulades amb costelles verdaderes): poca mobilitat D8-D10 (articulades amb costelles falses): més mobilitat D11-D12 (articulades amb costelles flotants):

Bona flexió-extensió Bona inclinació lateral Bona rotació

Columna cervical: son 7 vertebres disposades còncavament pel darrere; quan parlem de mobilitat ho fem en 2 zones:

Bona rotació C3-C7 Bona flexió-extensió Poca inclinació lateral C1-C2 Bona flexió-extensió Bona rotació


28

La pelvis

És la fusió de 3 ossos plans, el punt de divisió dels quals és la superfície articular pel fèmur

1. Cresta ilíaca 6. Branca isquiotibiana 2. Espina ilíaca anterosuperior 7. Forat obturador 3. Fossa ilíaca interna 8. Tuberositat isquiàtica 4. Còtil o acetàbul (superfície articular) 9. Superf. articular S1-L5 5. Símfisis Pubiana (articulació no-sinovial) 10. Sacre

11. Coxis

-Funcions de la pelvis

1. Allotjar i protegir vísceres (ovaris, pròstata, bufeta urinària) 2. Suportar el tronc i la part superior del cos 3. Oferir una gran superfície d’inserció per músculs, lligaments i

tendons

1

2

3

4

5

6

7

8

9

11

10


29

-Moviments de la pelvis

Avantversió: L’espina ilíaca anterosuperior es dirigeix endavant, la símfisis pubiana es dirigeix cap endarrere i la lordosis lumbar s’accentua

Retroversió: L’espina ilíaca anterosuperior es dirigeix endarrere,

la símfisis pubiana endavant i la lordosis lumbar perd curvatura

La caixa toràcica Estèrnum Formada Vèrtebres dorsals (12) per: Verdaderes 1-7 Costelles Falses 8-10 Flotants 11-12 A més a més, tenim les articulacions esterno-costals i les articulacions vertebro-costals Funcions:

1. Protegir òrgans molt vitals 2. Permetre els moviments de la respiració

Manubri

Cos

Apèndix xifoides


30

Músculs del tronc

- Estrat profund Intertransversos Serrat menor posterior superior Interespinosos Serrat menor posterior inferior Transverespinosos Intertransversos Origen i inserció: apòfisis transverses de les vertebres

Funció: inclinació lateral del tronc (que fa el múscul quan es contrau) Interespinosos Origen i inserció: apòfisis espinoses

Funció: extensió del tronc

Transverespinosos Origen: apòfisis transversa

Inserció: apòfisis espinosa de les 4 vertebres superiors

Funció: rotació de tronc

Intertransversos Musculatura tònica Interespinosos

Transverespinosos Serrat menor posterior superior

Origen: apòfisis espinoses de la C7-D3 Inserció: 5 primeres costelles

Múscul Interespinós

Múscul Intertransvers


31

Funció: elevació de costelles (moviment inspiratori) Serrat menor posterior inferior Origen: apòfisis espinoses de la D11-L2

Inserció: 4 últimes costelles (2 flotants+2 falses)

Funció: abaixar costelles (moviment espiratori)

-Estrat mig

Diafragma Psoasilíac Quadrat lumbar

Diafragma

És un gran múscul pla situat entre el tòrax i l’abdomen. Te 3 parts:

Part esternal (toca esternó) Part costal (toca costelles) Part vertebral (toca vèrtebres)

Funció: Inspiració. Múscul inspiratori

Psoasilíac

Te 2 ventres musculars i és tònic; és molt important per la correcta estabilització de la columna. Origen: 2 punts: apòfisis transversa de la D12-L5 Fosa ilíaca interna Inserció: costat intern del fèmur en el seu terç superior Funció: avantversió pèlvica i flexió del maluc


32

Quadrat lumbar És un múscul profund i tònic Origen: última costella (flotant)

Inserció: apòfisis transversa de les vertebres lumbars

cresta ilíaca Funció: extensió del tronc, inclinació lateral del tronc

(unilateralment), baixar costelles (espiració)

- Estrat superficial Dorsal ample Oblic menor Romboides Oblic major Trapezi Recte anterior abdominal Dorsal Ample

És un múscul pla i superficial que actua sobre el tronc i sobre el braç. Origen: apòfisis espinoses D7-L5 sacre cresta ilíaca 4 últimes costelles (2 flotants+2falses) Inserció: cara anterior de l’húmer en el seu terç

superior

Funció: extensió del tronc


33

Romboides

És un múscul superficial i fàsic que te un paper important en l’estabilització lateral de la columna (inclinació lateral columna=escoliosis: més tonificat una banda q l’altre) Origen: escàpula (omòplat) Inserció: apòfisis espinoses C7-D4 Funció: tracció lateral de les vèrtebres

Trapezi

És un múscul pla amb una superfície considerable i superficial. Te 3 parts:

Superior (tònica) Mitjà (fàsica) Inferior (fàsica) Origen: clavícula, acromi i espina de l’escàpula

Inserció: base del crani i apòfisis espinoses C1-D10

Funció: extensió de tronc a nivell cervical i dorsal Oblic menor

Situat a la part anterior i lateral de l’abdomen, cobert en bona part per l’oblic major (per tant es + aviat profund tot i tenir una part superficial); les seves fibres tenen una direcció obliqua (diagonal). És un múscul fàsic.

Origen i inserció: arc crural (arc femural) cresta ilíaca fàscia vertebral

4 últimes costelles (2 flotants+2 falses)

Funció: Unilateral inclinació lateral del tronc rotació de tronc (un cantó)

Bilateral flexió de tronc espiració


34

Oblic major

Està a la part anterolateral de l’abdomen cobrint l’oblic menor, també te les fibres disposades obliquament i és fàsic. Origen i inserció: 7 últimes costelles cresta ilíaca Funció: Unilaterals inclinació lateral de tronc rotació al costat (contrari)

Bilaterals flexió de tronc espiració

Recte anterior abdominal

És un múscul poligàstric ja que te unes parts intermitges de teixit tendinós; és fàsic Origen: costelles 5, 6, 7 i esternó Inserció: pubis Funció: flexió de tronc


35

CINTURA ESCAPULAR Moviments globals Ossos cap de l’húmer, escàpula, clavícula Cintura escapular Articulacions escapulo - humeral, escapulo - toràcica

importants

Moviments escapulo – humeral Flexió – Extensió La combinació dels 6 mov Abducció – Adducció és la Circundicció Rotació interna – Rotació externa

Moviments escapulo – toràcica Elevació – Descens (no te eixos del moviment mov.de lliscament de l’escàpula) Abducció – Adducció Campaneig intern – Campaneig extern


36

Ossos

Clavícula

És un os llarg en forma de “S” allargada que s’articula amb el manubri esternal en el seu extrem proximal i amb l’acròmion escapular en el seu extrem distal

Escàpula

És un os pla en forma triangular; la seva cara interna està en contacte amb les costelles. S’articula amb l’húmer i amb la clavícula

1. Acròmion 5. Fossa supraespinosa 2. Apòfisis coracoides 6. Espina 3. Cavitat glenoidea 7. Fossa infraespinosa 4. Cara interna Com a os pla que és, ofereix una gran superfície perquè s’hi originin o insertin diferents músculs

1

3 2

4

5 6

7


37

Húmer

És un os llarg situat al braç. Amb una secció cilíndrica en la seva meitat superior i triangular en la seva meitat inferior. S’articula amb l’escàpula en el seu extrem superior i amb el cúbit i radi en el seu extrem inferior. 1. Tròquiter (tuberositat gran) 2. Corredor bicipital 3. Troquín (tuberositat petita) 4. Cap de l’húmer (esfèric)

Articulacions

Escapulo – Humeral

Està formada pel cap de l’húmer i la cavitat glenoidea; presenta un rodet i dos lligaments:

• Coracohumeral • Glenohumeral

Té una mobilitat total i una inestabilitat considerable

Esterno - Clavicular

1

3 4

2


38

És de tipus sella o Encaix recíproc i permet moviments d’avançament, retrocés, elevació, descens i lleugera rotació de la clavícula

Acròmion – Clavicular

És de tipus plana o artròdia o sigui mobilitat molt reduïda. Conté un menisc per incrementar la seva mobilitat

Músculs de la cintura escapular

Articulació escapulo-toràcica

Serrat major anterior Origen: cara profunda de l’escàpula

Inserció: 10 primeres costelles Funcions: abducció, campaneig extern, descens escàpula,

inspiració

Angular de l’escàpula Origen: apòfisis transverses de les 4 primeres costelles

Esterno - clavicular

Acromion - clavicular


39

Inserció: angle superior intern escàpula Funcions: elevació escàpula, campaneig intern escàpula

Romboides Funcions: adducció escàpula, campaneig intern escàpula, elevació escàpula

Trapezi Funcions: adducció escàpula Elevació Campaneig extern fibres superiors

Descens Campaneig extern fibres inferiors

Articulació escapulo-humeral Subescapular


40

Origen: cara profunda o interna de l’escàpula Inserció: troquín humeral Funció: rotació interna del braç

Supraespinós Formen el Origen: fossa supraespinosa escapular “Manguet dels Inserció: tròquiter humeral rotadors” Funció: abducció braç

Infraespinós Origen: fossa infraespinosa escapular

Inserció: tròquiter humeral Funció: rotació externa del braç

Rodo menor Origen: fossa infraespinosa escapular Inserció: tròquiter humeral Funció: rotació externa del braç

Manguet dels rotadors

Grup de músculs que envolten, en contacte directe, l’articulació escapulo-humeral i que, a més de la seva funció dinàmica, tenen una important funció estabilitzadora de l’articulació juntament amb els lligaments i la càpsula articular.

Coracobraquial

És un múscul superficial que va de l’escàpula al braç


41

Origen: apòfisis coracoides escapular Inserció: part interna de l’húmer en el seu terç mitjà Funcions. Flexió o avantversió del braç Adducció horitzontal del braç

Pectoral major

És un múscul superficial que ocupa bona part del tòrax i te 3 parts que es diferencien per la direcció de les seves fibres: superior o clavicular, mitja o esternal, inferior o costal Origen: clavícula, esternum i cartílags costals Inserció: corredor bicipital de l’húmer Funcions: adducció del braç, rotació interna del braç, flexió del

braç, adducció horitzontal del braç i inspiració (sobretot fibres inferiors)

Dorsal ample


42

Funcions: rotació interna del braç, adducció del braç, extensió o retroversió del braç, abducció horitzontal del braç

Rodo major

Múscul superficial sinergista del dorsal ample Origen: costat extern de l’escàpula Inserció: corredor bicipital Funcions: mateixes que dorsal ample

Deltoides


43

Múscul de la regió del muscle. És fusiforme i te 3 parts diferenciades:

. anterior o clavicular . mitja o acromial . posterior o espinal

Origen: clavícula, acròmion i espina de l’escàpula Inserció: cara externa de l’húmer en el seu terç mitjà Funcions: Flexió Rotació interna deltoides anterior Adducció horitzontal Retroversió o extensió deltoides posterior Abducció horitzontal

Adducció Funció conjunta

COLZE


44

Moviments globals

Flexió: moviment en l’eix transversal en el que apropem les cares anteriors del braç i avantbraç

Extensió: moviment en l’eix transversal en el que allunyem les cares

anteriors del braç i avantbraç Pronació: moviment en l’eix longitudinal en el que orientem els

palmells de les mans cap endarrere partint de la posició anatòmica. El radi rota sobre el cúbit.

Supinació: moviment en l’eix longitudinal en el que orientem els

palmells de les mans cap endavant (posició anatòmica). Els ossos tornen a la seva posició paral·lela (natural)

Ossos El colze està format per l’extrem inferior de l’ húmer i els extrems superiors del radi i el cúbit.

1. Fossa Coronoidea 2. Epitròclea (os de la música) 3. Tròclea 4. Olècranon 5. Cavitat sigmoidea 6. Apòfisis coronoides 7. Fossa supracondilar 8. Epicòndil 9. Còndil 10. Cúpula radial (superfície articular) 11. Corona radial 12. Fossa olecraniana

Articulacions

1

2

7

3

8

9

4

5

6 10

11

12


45

El colze és un conjunt articular format per les articulacions:

1. Humero – cubital permet moviment de flexió/extensió

2. Humero – radial permet moviment de pronació/supinació permet moviment de flexió/extensió

3. Radio-cubital-proximal permet moviment de pronació/supinació Músculs

Art. Humero - radial

Art. Humero - cubital

Art. Radio - Cubital proximal

Lligament lateral extern

Lligament lateral intern

Lligament anular


46

Braquial anterior És un múscul profund que està sota el bíceps Origen: cara anterior de l’húmer (meitat inferior) Inserció: apòfisis coronoides cubital Funció: flexió de colze Bíceps braquial

És un múscul superficial tònic amb dos ventres i situat a la cara anterior del braç Origen: porció llarga cavitat glenoidea escapular mitjançant un tendó que baixa pel corredor bicipital porció curta apòfisis coracoides escapular Inserció: tuberositat bicipital del radi (part superior) Funció: flexió i supinació del colze

Supinador llarg


47

És un múscul superficial situat a la cara anterior del l’avantbraç. Origen: costat extern de l’húmer Inserció: apòfisis estiloides radial Funció: Supinació i flexió del colze Tríceps braquial

És un múscul superficial fàsic, amb 3 ventres i es situa a la cara posterior de l’húmer Origen: Porció llarga part inferior de la cavitat glenoidea Escapular Vast extern cara posterior de l’húmer (meitat sup.) Vast intern cara posterior de l’húmer (meitat inf) Inserció: olècranon cubital Funció: extensió de colze

Anconi

És un múscul de tamany reduït, sinergista del tríceps en l’extensió de colze. Origen: epicòndil humeral Inserció: cara posterior del cúbit Funció: extensió de colze

Pronador rodó


48

Origen: epitròclea humeral (os música) apòfisis coronoides cubital Inserció: cara externa del radi (terç mig) Funció: pronació Pronador quadrat Origen: cara anterior del cúbit (quart inferior) Inserció: cara anterior del radi (quart inferior) Funció: pronació Supinador curt Origen: epicòndil humeral part externa del cúbit (quart superior)

Inserció: part externa del radi (quart superior) Funció: supinació

Pronador rodó

Pronador quadrat


49

CANELL I MÀ Moviments globals

Canell Flexió: mov. en l’eix transversal on apropem el palmell a la cara anterior de l’avantbraç

Extensió. mov. en l’eix transversal on separem el palmell de la cara anterior de l’avantbraç

Abducció: mov. en l’eix anteroposterior on apropem el costat extern del palmell al costat extern de l’avantbraç

Adducció: mov. en l’eix anteroposterior on allunyem el costat extern del palmell al costat extern de l’avantbraç

El moviment de circundicció és la composició dels 4 moviments

Metacarpo- Flexió – extensió falàngica

Abducció – adducció Interfalàngiques Flexió – extensió


50

Ossos i articulacions

1. Apòfisis estiloides radial 2. Escafoides 3. Semillunar 4. Piramidal 5. Pisciforme 6. Trapeci 7. Trapezoide 8. Gran 9. Ganxós 10. Metacarpians 11. Falanges 12. Apòfisis estiloides cubital 13. Art. Radiocarpiana 14. Art. Mediocarpiana 15. Art. Carpometacarpiana 16. Art. Metacarpofalàngica 17. Art. Interfalàngiques

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

13

14

15

16

17

1

12


51

Ossos del carp

Son dues files d’ossos curts que s’articulen amb el cúbit i el radi a nivell superior i amb els metatarsians a nivell inferior. També s’articulen entre ells però la mobilitat és molt reduïda (art. no sinovial). Son dues fileres de 4 i cada un té una forma i un nom concrets.

Metatarsians

És un conjunt de 5 ossos llargs situats a la regió de la mà (palmell o dors). Es numeren de l’1 al 5 de fora cap endins en posició anatòmica.

Falanges

És un conjunt de 15 ossos LLARGS situats als dits. S’ordenen de l’i al 3 de proximal a distal.

Articulació Radio Carpiana

Del tipus condílea.

Articulació MedioCarpiana Poca mobilitat

C R

Lligament triangular

Mantenir la unió dels 2 ossos i augmentar la sup. art.


52

Articulació CarpoMetacarpiana Del tipus condilea

Articulació MetacarpoFalàngica Del tipus condílea Articulació InterFalàngica Del tipus tròclea Propensa a luxar-se més que trencar-se degut al fet de ser de curta llargada, tot i

ser de tipus llarg


53

Músculs del canell i la mà Flexor comú profund dels dits Origen: cara anterior del cúbit en el terç superior Inserció: 3ª falange dels dits del 2 al 5 a la cara anterior Funció: flexió del dits 2 a 5 flexió de canell Flexor comú superficial dels dits Origen: epitròclea humeral (os de la música) terç superior del cúbit i terç mig del radi Inserció: segona falange dels dits 2 a 5 a la cara anterior Funció: flexió de la segona falange sobre la primera i flexió de canell.


54

Cubital posterior Origen: epicòndil humeral i cara posterior cúbit en el terç sup Inserció: metacarpià 5e dit de la mà. (base del 5e metacarpià) Funció: extensió de canell i adducció Extensor comú dels dits Origen: epicòndil humeral Inserció: 2ª i 3ª falange dels dits 2 a 5 cara posterior Funció: extensió dels dits 2 a 5 i canell


55

Primer radial extern Origen: part externa de l’húmer en el terç inferior Inserció: base del 2n metacarpià cara posterior Funció: abducció i extensió de canell Segon radial extern Origen: epicòndil humeral

Inserció: 3r metacarpià Funció: extensió de canell


56

Palmar major Origen: epitròclea humeral Inserció: 2n metacarpià Funció: flexió de canell i abducció de canell Cubital anterior Origen: epitròclea humeral i olècranon Inserció: pisiforme Funció: flexió de canell i adducció


57

Músculs del polze Flexors

Extensors Abductors Adductor Oponent: és el múscul que fa que el polze s’oposi als altres


58

MALUC Moviments globals Flexió: apropar la cara anterior de la cuixa al tronc Eix trans Pla sagital Extensió: allunyar la cara anterior de la cuixa del tronc

Abducció: allunyar la cara interna de la cuixa de la línia mitja corporal

Eix anteropos Pla frontal Adducció: apropar la cara interna de la cuixa a la línia mitja

corporal Rotació interna: dirigir la punta del peu cap endins de forma

Eix longitu important Pla transve

Rotació externa: dirigir la punta del peu cap enfora de forma important

Circundicció: és la combinació dels 6 moviments Ossos del maluc

1. Coll 2. Cap femoral 3. Trocànter menor 4. Trocànter major 5. Línia aspra (cresta interna) 6. Línia aspra (cresta externa)

1

2 3 4

5

6


59

Articulacions del maluc

- Coxo femoral

Enartrosi o esfèrica (2/3 esfera) Còtil o acetàbul (pelvis) Superficies articulars Cap del fèmur

Lligaments: iliofemoral superior iliofemoral inferior pubofemoral rodó Músculs

- Psoasilíac És un múscul tònic

Funció: flexió de maluc


60

- Gluti menor

És un petit múscul situat a la part lateral de la pelvis, profund en la seva major part i fàsic Origen: fossa ilíaca externa Inserció: cara anterior del trocànter major femoral

Funció: flexió femoral, abducció femoral, rotació interna femoral

- Gluti mitjà

És un múscul situat a la part lateral de la pelvis, que cobreix el gluti menor i és fàsic

Origen: part mitja de la fossa ilíaca externa Inserció: part externa del trocànter major Funció: abducció


61

- Pectini, adductor menor i mitjà

És un grup de músculs situat a la cara interna de la cuixa, superficial i tònic Origen: pubis Inserció: línia aspre femoral Funció: adducció femoral, rotació externa femoral Pectini adductor menor adductor mitjà

- Recte intern

És el més intern dels adductors, és biarticular, superficial i tònic Origen: pubis

Inserció: costat intern de la tíbia en el terç superior “pata de ganso”

Funció: adducció femoral, rotació externa femoral, flexió

tibial, rotació interna tibial Recte intern


62

- Adductor major

Té dos ventres ben diferenciats amb 2 orígens i 2 insercions diferents de manera que podria ser estudiat com 2 músculs diferents. També és tònic Origen: branca isquiopubiana pèlvica Inserció: línia aspre femoral còndil femoral intern Funció: adducció femoral, rotació externa femoral

- Gluti major

Situat a la cara posterior de la pelvis, és el principal extensor del maluc i és fàsic Origen: sacre, coxis, fossa ilíaca externa Inserció: línia aspre femoral fàscia lata Funció: extensió de maluc

rotació externa de maluc


63

GENOLL

El genoll és un conjunt articular d’una gran complexitat i alhora importància.

Té una important participació en la locomoció i el suport del pes corporal Moviments globals Té moviments en dos eixos o plans Flexió: apropar les cares posteriors de la cama i la cuixa Extensió: separar les cares posteriors de la cama i a cuixa

Rotació interna: la tíbia rota sobre els seu eix cap endins, la seva tuberositat anterior es dirigeix cap endins

Rotació externa: la tíbia rota sobre el seu eix cap enfora, la

seva tuberositat anterior es dirigeix cap enfora

Per independitzar les rotacions de genoll de les de maluc hem de flexionar el genoll

Ossos i articulacions

Extrem inferior del fèmur dret (visió anterior) Còndil intern Còndil extern Tròclea

Eix transv Pla sagita

Eix longit Pla transv


64

Extrem superior tíbia dreta (visió perspectiva)

La ròtula és un os pla amb la funció de protegir el tendó rotulià, que s’enfila en ella a mode de botó

Superf. retroespinal

Espina

plataforma

Tubèrcul de Gerdy

Plat extern

Plat intern

Tuberositat anterior

Regió “Pata de Ganso”

Superf. preespinal

Ròtula

Tendó rotulià

Peroné


65

Lligaments creuats Lligaments laterals

Lligaments laterals: estabilitzen l’articulació lateralment evitant el

“moviment de badall”

Lligaments creuats: estabilitzen l’articulació anteroposteriorment evitant

el “moviment de calaix”

El menisc és una estructura de teixit conjuntiu en forma de “croissant” de la que

podem distingir una part interna i una part externa,

tot i ser la mateixa estructura, amb les següents

funcions:

Amortiment

Evitar fregament entre ossos

Fer compatibles les 2 sup. Osses

intern

extern anterior

posterior


66

Articulació femurorotuliana (visió lateral interna) Músculs del genoll i maluc

- Quàdriceps És el múscul amb més fibra o component contràctil de l’organisme per tant el

més capacitat per desenvolupar força. La secció transversal com més gran és,

més força desenvolupa.

Recte anterior és biarticular i tònic i té la funció específica de

flexionar el maluc.

Origen: espina ilíaca anteroposterior

Crural és monoarticular i profund

Origen: cara anterior del fèmur en els 2/3

superiors

Aleta rotuliana externa

Aleta rotuliana interna

Lligament meniscorotulià


67

Vast extern és monoarticular i superficial. És el més gran dels

quatre. Té la funció d’estabilitzar el genoll

lateralment (externament)

Origen: línea aspre femoral externa

Vast intern és monoarticular i superficial. Te la important funció

d’estabilitzar internament el genoll; participa en els

últims graus de l’extensió.

Origen: línea aspre interna

Inserció dels 4 els 4 ventres conflueixen al tendó rotulià que s’enfila

a la ròtula, arriba a la tíbia i s’inserta a la seva

tuberositat anterior

Funció dels 4 extensió de genoll

Recte anterior Crural

Vast extern/intern

intern extern

Recte anterior


68

- Isquiotibials És un grup de músculs situats a la cara posterior de la cuixa, tònica que

s’originen a l’isquion i s’inserten a la tíbia. Son biarticulars.

Bíceps femoral té dos ventres: porció llarga i porció curta

Origen: tuberositat isquiàtica (porció

llarga), línia aspre (porció curta)

Inserció: cap del peroné

Funció: flexió de genoll, extensió de

maluc, rotació externa genoll

Semitendinós Origen: tuberositat isquiàtica

Inserció: costat intern tíbia terç superior

Funció: flexió de genoll, rotació interna

de genoll i extensió de maluc

Semimembranós origen: tuberositat isquiàtica

Inserció: costat intern tíbia terç superior

Funció: flexió de genoll, rotació interna

genoll i extensió de maluc

Bíceps femoral

semimebranoso

semitendinoso


69

- Popliti

És un múscul petit situat a la regió política (darrere el genoll)

Origen: còndil femoral extern

Inserció: cara posterior de la tíbia en el terç superior

Funció: flexió genoll, rotació interna de genoll

- Bessons

Son biarticulars

Funció: flexió genoll en els primers graus


70

- Tensor de la fàscia lata

És un múscul amb ventre reduït i una fàscia llarga i la longitud

global és considerable i fa que sigui biarticular. Està situat a la

part lateral externa del maluc i la cuixa

Origen: espina ilíaca anterosuperior

Inserció: el múscul es dirigeix cap a baix i endarrere

ràpidament en fàscia i s’inserta al tubèrcul de

Gerdy, situat a la part lateral externa i superior

de la tíbia.

Funció: abducció femoral, flexió femoral, extensió

genoll, rotació externa tibial


71

- Sartori

És un múscul llarg situat a la cara anterior de la cuixa per sobre del

quàdriceps que va de dalt a baix, de fora a andins i de davant a

darrere.

Origen: espina ilíaca anterosuperior

Inserció: “pata de ganso” tibial

Funció: flexió femoral, rotació externa femoral,

abducció femoral, flexió tibial, rotació interna

tibial


72

TURMELL I PEU Moviments globals Flexió o flexió dorsal Extensió o flexió plantar Abducció Adducció Pronació Supinació Els moviments son en general força limitats i en la pràctica es combinen i es produeixen en l’eix de Henke; és un eix que travessa el peu de darrere a davant, de fora a dins i de dalt a baix En la pràctica parlem de dos grans moviments: Inversió: flexió plantar + adducció + supinació Eversió: flexió dorsal + abducció + pronació Ossos

- Extrem distal tíbia i peroné

Visio anterior cama dreta

Maleol intern Maleol extern

Piló

Tíbia Peroné

Eix transversal Pla sagital

Eix longitudinal Pla transversal

Eix anteropost Pla frontal


73

- Retropeu

- Peu

Visió lateral dreta

Astràgal

Calcani

Peroné

Metatars

Tars o avantpeu

Retropeu

Falanges

Metatarsians

Cunyes

Cuboides

Escafoides

Astràgal

Calcani

Visió superior peu dret


74

Articulacions

- Turmell

Moviments de flexió i extensió. L’articulació del turmell és la tibio - peroneo – astragalina

- Subastragalina

Moviments de inversió i eversió És el punt d’unió entre astràgal i calcani; entre els dos hi ha un espai buit que és el sinus del tars i és on es troba el lligament interossi que els manté units.

Lligament lateral extern

Lligament lateral intern

Visió interna

Visió externa


75

- Mediotarsiana

Moviments d’inversió i eversió Entre els ossos del retropeu i els ossos del tars.

- Tarsometatarsiana

Moviments de inversió i eversió Entre el tars i el metatars

- Metatarsofalàngica

Moviments de flexió / extensió i abducció / adducció Entre el metatars i les falanges

- Interfalàngica 1

Moviments de flexió plantar

- Interfalàngica 2

Moviments de flexió plantar o dorsal


76

Art. Interfalàngica 1

Art. Interfalàngica 2

Art. Metatarsofalàngica

Art. Tarsometacarpiana

Art. Mediotarsiana

Art. Subastragalina


77

Desviacions de l’extremitat inferior

o Eixos

Eix 1: és l’eix de la cuixa, travessa el fèmur Eix 2: és l’eix de la cama, travessa la tíbia i és més proper a la vertical

L’eix 1 i l’eix 2 formen un angle de 175º que és el valgus fisiològic del genoll

Eix 3: és l’eix de l’EEII, travessa maluc, genoll i turmell i està

lleugerament derivat respecte la vertical (uns 3º poc apreciables)

Eix 2

Eix 1

Eix 3

Eix vertical


78

De forma congènita o adquirida poden patir les següents desviacions a nivell d’EEII.

Genuvalgus Recolzament pronador

L’angle entre el fèmur i tíbia és inferior a 175º; es parla de cames en X; sol implicar recolzament pronador.

Genuvarum

Recolzament supinador


79

Músculs

- Tibial anterior

És un múscul situat a la cara anterior de la cama perfectament visible quan col·loquem Origen: cara anterior de la tíbia en els 2/3 superiors Inserció: 1r metatarsià i 1a cunya Funció: pronació, flexió plantar, abducció

- Peroneal lateral llarg

Origen: part superior externa del peroné Inserció: maleol del peroné, calcani, base de la primera

cunya i del primer metatarsià Funció: pronació, flexió plantar, abducció

- Peroneal lateral curt

Origen: part externa i inferior del peroné Inserció: base del 5e metatarsià Funció: pronació, flexió plantar, abducció

- Extensor llarg comú dels dits Origen: part interna i superior del peroné Inserció: 2a i 3a falange dels dits 2 al 5 Funció: flexor dorsal i extensor dels dits

- Extensor propi del 1r dit

És un múscul profund cobert pel tibial anterior Origen: part interna i inferior del peroné Inserció: 2a falange del 1r dit Funció: extensió del 1r dit i flexió dorsal i supinació


80

Unitat didàctica 3: Aparell Cardiocirculatori

Està format pel cor, els vasos sanguinis i la sang. Té la funció de transportar gasos, nutrients i substàncies de desfet, per exemple àcid úric, àcid làctic

La sang

- Composició

Està formada per plasma sanguini, El plasma sanguini és aigua i sals minerals; i per altre banda cèl·lules sanguínies

• Glòbuls vermells o hematies (transportar oxigen i CO2) • Glòbuls blancs o leucòsits (funció defensiva. Sist immunolò) • Plaquetes o trombosis (responsables coagulació)

- Funcions

Transport de gasos, nutrients i productes de desfet Termoregulació, manteniment constant de la temperatura corporal Coagulació = cicatrització Equilibri iònic (equilibri àcid base) “PH” Protecció gràcies als glòbuls blancs El nostre volum de sang és força constant un cop arribem a l’edat adulta; la volèmia és la quantitat de sang de l’organisme i oscil·la entre els 5 litres. Podem augmentar la nostre volèmia bevent molt.


81

El cor

Té la funció de bombejar sang a tots els teixits corporals; és un múscul amb capacitat d’atròfia i d’hipertròfia

- Estructura

Té 4 cavitats, 4 vàlvules (permeten la circulació en un sentit), 3 tipus de teixit, 3 tabics i 8 vasos sanguinis distribuïts en 2 punts d’entrada i 2 de sortida

Esquema del cor

1. Aurícula dreta 13. Venes pulmonars 2. Aurícula esquerra 14. Arteria pulmonar 3. Ventricle dret 15. Arteria aorta 4. Ventricle esquerra 16. Tabic 5. Vàlvula tricúspide 17. Tabic interventricular 6. Vàlvula mitral 18. Tabic auricular - ventricular 7. Vàlvula pulmonar 8. Vàlvula aòrtica 9. Endocardi 10. Miocardi (múscul cardíac) 11. Pericardi 12. Venes caves

18

17

16

15 14

11

10 9

8 7

I Y 5 6

1 2

3 4

12 13

teixits


82

Nutrients + O2 E + CO2 + H2O Cicle cardíac És la seqüència de contracció i relaxació del cos; és rítmica Auricular Sístole

Ventricular Cicle cardíac

Diàstole

- Sístole auricular: és la contracció de les aurícules, la sang

Passa de les aurícules als ventricles per les vàlvules tricúspide i mitral

- Sístole ventricular: és la contracció dels ventricles, la sang passa dels ventricles i surt per les vàlvules aòrtica i pulmonar

- Diàstole: és la relaxació del cor que permet que hi entri sang

Teixits CO2 Pulmons CO2

Pulmons CO2 Teixits O2


83

Freqüència cardíaca És el nombre de cicles cardíacs que realitzen en 1 minut, per tant es mesura en batecs/min Basal Repòs Tipus Treball Màxima

o Basal: correspon a la del metabolisme. És la F.C. en el moment d’obrir els ulls al despertar-se, havent descansat bé, s’associa a la F.C. mínima , i amb l’entrenament cardiovascular pot disminuir

o Repòs: és la que tenim en absència d’exercici físic

o Treball: és la que tenim quan realitzem exercici físic

o És el nivell màxim que som capaços d’assolir

F.C. max = 220 - Edat

Volum sistòlic És la quantitat de sang expulsada pels ventricles a cada sístole ventricular; depèn de la quantitat de sang que arriba als ventricles i de la força del miocardi. Per rendir aerobicament un cor s’ha de fer gran proporcionalment Volum minut cardíac És la quantitat de sang expulsada pel cor en un minut i es representa en la següent expressió:

VMC = VS x FC Té com a unitats ml/min


84

Aparell vascular Arteria: son ramificacions de l’arteria que tenen diferents noms en funció del territori que irriguen. Tenen la funció de conduir sang als territoris i estan fetes de fibres elàstiques arteria coronaria, hepàtica, renal Arteriola: son ramificacions de les arteries, que es produeixen quan aquesta arriba a l’òrgan o teixit per distribuir equitativament la sang a tot l’òrgan. A les seves parets trobem musculatura llisa que permet augmentar o disminuir la secció del vas i d’aquesta manera permetre un major o menor pas de sang. La funció de les arterioles és regular el flux sanguini als diferents territoris corporals

Normal Vasodilatació Vasoconstricció

O2 CO2

Cèl·lula

arteria

arteriola vènula

vena

Capil·lars


85

Capil·lars: son vasos microscòpics amb una paret de teixit epitelial (molt prim) que permeten el intercanvi de gasos i substàncies a nivell intracel·lular Vènules i venes: dels teixits en surten les vènules i les venes amb sang rica en CO2; la seva paret vascular està feta de teixit conjuntiu i la seva funció és la de contenir sang. El sistema nerviós es distribueix paral·lelament al sistema arterial Pressió sanguínia

És la força que fa la sang contra la paret vascular. És major a les arteries (perquè estan mes a prop del cor), en concret a les que entren més a prop del cor (arteria aorta i pulmonar) Depèn del repartiment del flux sanguini i del volum/min cardíac (VMC)

Retorn venós

És la quantitat de sang que entra al cor per les venes. Depèn de:

o Posició del cos i la força de la gravetat o El medi on ens trobem o La bomba muscular

Ona de pols

És la transmissió de l’ona produïda per la distensió de l’arteria aorta al bategar el cor


86

La circulació Menor/pulmonar/dreta c. coronaria c. cerebral major/sistèmica/major c. muscular c. cutània c. digestiva c. renal

- Menor/pulmonar/dreta

Li diem menor perquè es la de curt recorregut Li diem pulmonar perquè va i torna als pulmons (cor-pulmons-cor) Li diem dreta perquè el punt de partida és el ventricle dret Esta formada per l’aurícula dreta, l’arteria pulmonar, pels pulmons i les venes pulmonars; la seva funció és aportar sang rica en CO2 del cor als pulmons i sang rica en O2 dels pulmons al cor.

- Major/sistèmica/esquerra

Major perquè és de gran recorregut Sistèmica perquè avarca tots els sistemes del cos Esquerra perquè el punt d’origen és el ventricle esquerra Està formada pel ventricle esquerra, arteria aorta, teixits i venes caves. La seva funció és aportar sang rica en O2 i nutrients del cor als teixits i sang rica en CO2 i substàncies de desfet dels teixits al cor. C. Coronària De l’arteria aorta només néixer en surten 2 ramificacions petites que son les arteries coronaries, que tenen la funció d irrigar al múscul cardíac C. Cerebral Al igual que la coronaria està sempre garantida. Donat que el cervell és l’òrgan que regula totes les funcions corporals

La circulació


87

C. Muscular És la circulació als músculs esquelètics; quan fem exercici físic el VMC cap al la musculatura implicada es pot veure incrementat en un 80% C. Cutània És la circulació a la pell i augmenta quan augmenta la temperatura corporal C.Digestiva És la circulació al tub digestiu i augmenta d’una forma important (25%) durant la digestió C. Renal És la circulació al sistema renal, és a dir als ronyons. Sobretot quan veus molt


88

Unitat didàctica 4: Aparell respiratori Funcions

1- Aportar aire ric en oxigen a l’organisme i fer-lo arribar a l’aparell circulatori per tal que pugui ser utilitzat per les cèl·lules

2- Expulsar el CO2 provinent de les cèl·lules via aparell circulatori a l’exterior

Nutrient + O2 ATP + CO2 + H2O

Estructura Vies respiratòries Està format per: Caixa toràcica Músculs respiratoris

- Vies respiratòries

Nas i boca Laringe Tràquea Bronquis – bronquiols – alveols pulmons pleura Tenen les següents funcions: Escalfar aire Humidificar Filtrar aire

CO2 CO2

CO2

CO2

O2

O2 O2

O2

O2 O2 O2

O2

O2

1

2

3

4

A

B


89

1. Circulació cerebral (muscular i cutània) 2. Circulació digestiva (muscular i cutània) 3. Circulació renal (muscular i cutània) 4. Circulació muscular (muscular i cutània) 5. Circulació menor (pulmonar) 6. Circulació major (sistèmica)

- Caixa toràcica:

Formada per la columna dorsal, costelles i l’esternón i te les funcions de: Protegir les visceres Permetre els moviments de la respiració

- Músculs respiratoris

Inspiratoris: la respiració és activa, per tant, es consumeix Energia inspirant, i es realitza gràcies a uns músculs Que actuaran tant en repòs com en exercici físic i a Més a més son entrenables Pectoral major, serrat major, serrat menor posterior superior, diafragma Espiratoris: l’espiració en repòs és passiva, es produeix gràcies A la relaxació dels músculs inspiratoris , bàsicament Del diafragma i a la elasticitat dels pulmons. Durant L’exercici físic es converteix en activa. Els músculs Que la provoquen son: Abdominals, quadrat lumbar, serrat menor inferior posterior


90

La ventilació

És el fenomen d’entrada i sortida d’aire dels pulmons gràcies a l’augment i la distribució del volum de la caixa toràcica. Gràcies als músculs inspiratoris la caixa toràcica augmenta de volum, la pressió interna disminueix respecte l’externa i això provoca l’entrada d’aire. Gràcies a la relaxació dels músculs inspiratoris i a l’actuació dels espiratoris la caixa toràcica disminueix de volum, la pressió interna augments respecte l’externa i això provoca la sortida d’aire.

Volums respiratoris

- Volum corrent (VC) VC = Vinspirat + Vespìrat

És la quantitat d’aire que entre i surt dels pulmons per cada cicle respiratori

- Volum residual

És la quantitat d’aire que queda als pulmons després d’una espiració forçada

- Volum minut respiratori VMR = Vc x Fr

És la quantitat d’aire que entra i surt dels pulmons en un minut

- Freqüència respiratòria

És la quantitat de cicles respiratoris per minut

Capacitat de difusió Intercanvi de gasos

L’intercanvi de gasos que es produeix a nivell d’alvèols i capil·lars es dona gràcies a la capacitat de difusió dels gasos

O2

CO2

O2 O2

O2 O2 O2

CO2 CO2

CO2

CO2 CO2

CO2 CO2

CO2 O2 O2

O2 O2 O2


91

Transport de gasos per la sang 97% O2 combinat amb Hemoglobina 3 % O2 dissolt amb plasma 23 % CO2 combinat amb Hemoglobina 3% CO2 dissolt amb plasma 74% en forma de HCO3 (àcid carbònic) Regulació de la respiració

- Regulació nerviosa (central)

Gràcies a:

o Centre vasomotor

Es una area del cervell que controla l’activitat cardíaca; un augment de la Fc provoca d’una forma automàtica un augment de la ventilació o de la freqüència respiratòria

o Hipotàlem

És una area del cervell que detecta la temperatura corporal i vigila que es mantingui constant,. Quan aquest centre detecta un augment de la temperatura entre d’altres coses augmentarà la nostra freqüència respiratòria

Major temperatura corporal Major ventilació Major eliminació H2O en l’aire espirat

- Regulació humoral

És la regulació de la respiració en funció de la concentració de gasos a la sang Baixa la ventilació perquè no fa falta tan oxigen ni Expulsar tan CO2 Augmenta la ventilació

O2

O2

CO2

CO2

sanguinia

sanguinia

sanguinia

sanguinia


92

Unitat didàctica 5: Sistema Nerviós Estructura

- Sistema nerviós central

o Cervell

És l’organ corporal que ho regula que ho regula tot, totes les funcions corporals Estructura

1. Hemisferi (dret i esquerra) 2. Àrea sensitiva (controla els sentits) 3. Sistema piramidal 4. Extra piramidal

3. S’encarrega dels moviments voluntaris, ràpids i hàbils 4. S’encarrega dels moviments voluntaris, lents i de coordinació

gruixuda

Sistema Nerviós

S.N. Central

Cervell Medul·la espinal

S.N. Perifèric

Eferent Aferent

Sistema autonòmic (involuntari)

Sistema somàtic (voluntari)

Parasimpàtic Simpàtic

àrea motora

1

2

3 4


93

o Medul·la espinal

És un conjunt de nervis que surten del cervell i es localitzen a l’interior de la columna vertebral, concretament al canal raquidi. A mesura que va baixant en van sortint ramificacions que van a innervar les diferents regions corporals. Es fa en forma de doble branca, una motora i una sensitiva

- S.N. Perifèric

o S.N. Aferent (sensitiu)

És l’encarregat de fer circular els impulsos nerviosos captats pels òrgans sensitius en direcció el cervell perquè hi hagi un tractament més o menys elaborat de la informació Les ordres nervioses es transmeten de l’òrgan dels sentits al cervell

o S.N. Eferent (motor)

És per on es traslladen les ordres motores generades pel cervell per provocar moviment dels músculs esquelètics, de la musculatura llisa i de la cardíaca. El sentit dels impulsos és del cervell a l’òrgan o teixit muscular

S. Somàtic (voluntari)

És el que innerva el sistema múscul - esquelètic i gràcies a ell generem moviment voluntari

Via motora

Via sensitiva

(Eferent)

(Aferent)

Medul·la


94

S. Autonòmic o vegetatiu (involuntari)

És el sistema que innerva i provoca moviment als òrgans interns. És de control cerebral però totalment involuntari i controla els músculs llis i cardíac

• S.N. Simpàtic

S’activa en situacions d’activitat com l’exercici físic, situacions d’estrès, accidents o patologies, de fugida, de vida o mort...

• S.N. Parasimpàtic

S’activa en situacions de relaxació, repòs, son, digerint, activitats relaxants...

Funcionament: Coordinació entre el S. Simpàtic i el Parasimpàtic

Simpàtic Parasimpàtic Cor Augmenta Fc

Augment força miocardi Disminució Fc

Disminueix força miocardi

Coronàries Vasodilatació Vasoconstricció Vasos Sanguinis Vasodilatació muscular i cutània

Augment pressió arterial Vasoconstricció muscular i cutània

Disminució pressió arterial Pulmons Broncodilatació Broncoconstricció

Tub Digestiu Disminució del peristalisme Disminució de les secrecions

Augment del peristalisme Augment de les secrecions


95

La neurona És la unitat bàsica funcional del S.N. La unió de moltes neurones forma unes xarxes a partir de les quals es constitueixen estructures nervioses com els nervis i el cervell Els nervis Les neurones s’uneixen entre elles de dentrita a dentrita i/o de dentrita a botó terminal. A aquesta segona unió se l’anomena sinapsi, que és per on es transmet l’impuls nerviós Es canvien els rols contínuament

membrana

nucli

axó

citoplasma

Peu o boto terminal

dentrita

Impu

ls n

ervi

ós

Neurona presinpàtica

sinapsi

Neurona postsinpàtica


96

Els reflexes Son conductes involuntàries, filogenètiques, no apreses I que no estan sota el control cerebral; estan controlats per l’arc reflex, que està situat a baix de tot de la medul·la espinal. Els nostres reflexes son molts i de diferents tipus, parlarem a continuació dels reflexes motors:

- Reflexes motors

o Reflex flexor: consisteix en l’allunyament d’una extremitat utilitzant un moviment de flexió davant d’un estímul dolorós.

o Reflex miotàtic: davant d’un estirament brusc d’un múscul Aquest reacciona contraient-se com a mecanisme de defensa; la seva funció es protegir el múscul sobretot el seu ventre

o Reflex d’inhibició recíproca: consisteix en la relaxació dels Múscul antagonista gràcies a una ordre reflex quan es contrau l’agonista per una ordre del S.N. central. La seva funció és permetre la fluïdesa dels moviments i la coordinació intermuscular

Cervell

Medul·la

Arc reflexe

Medul·la espinal

Arc reflex

Medul·la espinal

Resposta

Via aferent

Via eferent

(sensitiva)

(motora)


97

Unitat didàctica 6: Sistema endocrí Introducció

Juntament amb el S.N. controla i coordina totes les funcions corporals utilitzant com a via de transmissió de la informació estímuls químics

Estructura Està format per:

o Glàndules endocrines: son òrgans encarregats de fabricar i segregar hormones Pàncrees: insulina Suprarenal: adrenalina Hipòfisi: hormona creixement

o Òrgans diana: son els òrgans objectiu de la secreció glandular

o Hormones: son proteïnes o greixos que arriben a diferents òrgans per activar o inhibir les seves funcions. Son la informació química

Glàndules, òrgans i acció

- Hipòfisi: està situada el crani, sotal el cervell i segrega les següents hormones:

o Hormona creixement (GH): la seva secreció s’activa en edats de creixement, en recuperacions de lesions, en canvis metabòlics

o H. Antidiurètica (ADH): s’activa quan la concentració de sal a la sang augmenta, quan disminueix la volèmia (volum sang) i quan es perd molta sang

Hipòfisi

Tiroides

Pàncrees

Suprarenals

Gònades


98

- Tiroides

o H. Tiroidal: la seva secreció s’activa en estats d’ànim de nerviosisme i en situacions de fred ambiental. El seu desajustament provoca hipertiroïdisme i hipotiroïdisme

o Calcitonina: s’activa quan la concentració de calci a la sang augmenta. El condueix cap als ossos

o Parathormona: és una hormona antagònica de l’anterior; el calci és important entre altres coses perquè les contraccions musculars es puguin dur a terme. Actua quan la concentració de calci a la sang és baixa.

- Pàncrees: situat a l’aparell digestiu segrega les següents hormones:

o Insulina: s’encarrega de transportar la glucosa sanguínia cap als teixits. S’activa quan el nivell de sucre a la sang puja.

o Glucagó: és antagònica de la insulina. Permet el pas dels H.C. emmagatzemats al fetge i al teixit adipós, al torrent sanguini, provocant un augment de concentració de sucre a la sang

- Suprarenals: situades sobre els ronyons

o Glucocorticoides: tenen la funció de metabolitzar els greixos i les proteïnes corporals, fer-los arribar al fetge on son transformats en glucogen (energia); s’activen en situacions de dieta hipocalòrica o de dejú, inclús en situacions d’exercici físic de molt llarga durada.


99

o Catecolamines: son activadors generals de l’organisme relacionats amb l’activació del S.N. simpàtic; la seva secreció augmenta en situacions d’hipoglucèmia, en situacions de fred o perill

- Gonades: son els testicles i els ovaris

o Testosterona: les seves accions son:

• Desenvolupament caràcters sexuals primaris i secundaris

• Major creixement ossi, major producció de glòbuls vermells mi major metabolisme de repòs

• Major retenció proteica

o Estrògens: les seves accions son:

• Desenvolupament caràcters sexuals primaris i secundaris

• Menor retenció proteica, major retenció de greixos

• Estimulació precoç del creixement ossi

fonaments biologics

Documents

tots els parallels

es fatiguen

la quantitat

en leix anteroposterior

en leix transversal

la sang augmenta

rotaci interna

dels dits