estudi de mobilitat dels polígons industrials can casablanques i...
TRANSCRIPT
Estudi de mobilitat dels polígons industrials
Can Casablanques i Can Torras - Can Llobet
Resum executiu
Setembre 2014
Estructura del resum executiu
2. Anàlisi territorial i funcional
3. Anàlisi i diagnosi de mobilitat
4. Recomanacions
1. Presentació
Continguts
1
1. Presentació
2
Sant Quirze del Vallès compta amb 5 àrees industrials definides: Can Torras - Can
Llobet, Can Canals, Can Casablanques, Can Feu i Can Corbera.
Can Torras (26 ha) - Can Llobet (9ha):
- proposta de reordenació del trànsit (reordenació dels sentits de circulació i de les
zones d'aparcament)
- identificació d’actuacions de millora per a la mobilitat a peu, en bicicleta i en
transport col·lectiu des de l’estació d’FGC
Can Casablanques (38ha):
- proposta de reordenació dels sentits de circulació del trànsit al polígon
- valoració de les condicions de mobilitat al polígon
3
1. Presentació
2. Anàlisi territorial i funcional
2
11.287
11.994
12.706
13.259
13.916
14.720
15.729
16.581
17.138
17.819
18.225
18.462
18.702
19.051
18.994
19.408
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
Població (2013): 19.408 habitants
Creixement del 72% en els darrers 15 anys
(Vallès Occidental 29%, Catalunya 23%)
520,37455,31 443,77
99,4
74,05 92,03
108,98
94,94 103,87
0
100
200
300
400
500
600
700
800
Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental Catalunya
Turismes Motocicletes Camions i furgonetes
Índex de motorització (2012):
766 veh./1.000 hab.
Més elevat que comarca i Catalunya.
2. Anàlisi territorial i funcional
2
Nombre d’empreses (2002): 994 empreses, 217 empreses del sector industrial
Llocs de treball (2013): 7.572 persones afiliades al règim general i 1.855 autònoms, de les
quals 2.808 persones treballen en el sector indústria. L’any 2008 hi havia 3.796
treballadors del sector industrial
Pèrdua de gairebé 1.000 treballadors/es dels polígons industrials de Sant Quirze en els
darrers 5 anys
A cada empresa del sector industrial hi ha una mitjana de 13 treballadors/es (un 86% de
les empreses del municipi són petites o bé microempreses. Només en un 2% es tracta de
grans empreses)
• Can Torras - Can Llobet (86 parcel·les i 61 activitats econòmiques): 800 treballadors/es
• Can Casablanques (112 parcel·les i 106 activitats econòmiques): 1.400 treballadors/es
2. Anàlisi territorial i funcional
2
Només una cinquena part de la població de Sant Quirze del Vallès treballa en el seu
propi municipi. Aquesta autocontenció (població ocupada que treballa al mateix municipi
respecte de la població ocupada total) és molt superior en el conjunt dels municipis de la
comarca del Vallès Occidental i de Catalunya.
En analitzar el concepte d’autosuficiència (quants llocs de treball es cobreixen amb residents
del mateix municipi), Sant Quirze obté un valor també baix (27%). Novament es tracta de
valors molt baixos en comparar amb el conjunt de municipis de de la comarca (73%) i de
Catalunya (55%).
LLTL: Llocs de treball localitzats al municipi.
POR: Població ocupada resident al municipi.
POR/TM: Població ocupada resident al municipi que treballa al municipi.
Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen al municipi (POR/TM) respecte del total de POR.
Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen al municipi (POR/TM) respecte del total LLTL.
ÀmbitLLTL
(2011)
POR
(2011)
POR/TM
(2011)
Autocontenció
(2011)
Autosuficiència
(2011)
Sant Quirze del Vallès 6.941 8.757 1.846 21% 27%
Vallès Occidental 321.412 364.439 235.559 65% 73%
Catalunya 2.746.103 3.033.916 1.505.687 50% 55%
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
Aspectes valorats Can Torras - Can Llobet Can Casablanques
Senyalització interna Malament Regular
Senyalització viària Regular Regular
Senyalització externa Regular Malament
Zones de càrrega i descàrrega Malament Malament
Estacionament turismes Bé Regular
Estacionament de vehicles de
gran tonatge
Regular Malament
Transport Públic Malament Malament
Resultats de l’enquesta del Projecte de dinamització econòmica dels polígons industrials del
municipi
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
Can Torras – Can Llobet
No té un servei suficient de transport públic.
Les estacions d'FGC de Sant Quirze i de Renfe de Sabadell Sud
es troben a distàncies assumibles a peu (cobertures de 800m), tot
i que la inexistència d'unes rutes adequades i segures limita les
condicions d'accés en modes no motoritzats
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
Can Torras – Can Llobet
Les línies 10, 11 i 12 (aprox. cada 30’), operades per TUS, tenen
parada a les proximitats del polígon (cobertures de 400m). Les
línies 10 i 11, però, comuniquen amb Sabadell, no pas amb Sant
Quirze del Vallès.
La línia 12 només efectua
parada en un sentit (i cal
creuar la carretera sense
cap tipus de pas senyalitzat ni
vorera).
Tot aquesta cobertura parcial,
no es disposa de cap servei
que connecti directament el
polígon amb les estacions
ferroviàries properes ni que
s'adapti a les necessitats
dels treballadors/es
residents a Sant Quirze.
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
Can Torras – Can Llobet
• Des del nucli urbà de Sant Quirze fins a la zona de Can Llobet s'hi accedeix des de la
via C-1413a - c. Croàcia.
• Per accedir des de Sant Quirze a la zona de Can Torras cal entrar al municipi de
Sabadell (Pl. Mil·lenari, c. Bocaccio, c. Bernat Metge).
• Des de la C-58, tant per arribar a Can Torras com a Can Llobet és necessari
travessar xarxa viària de Sabadell.
• La situació de discontinuïtat viària entre les zones de Can Torras i Can Llobet
dificulta la comprensió sobre com accedir a les dues diferents àrees.
Accessibilitat
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
Can Torras – Can Llobet
APARCAMENT
• Només es restringeix l'aparcament en casos puntuals, en determinats guals reservats i
els diumenges en horari de mercat en alguns vials concrets.
• Els cordons d'aparcament no es troben senyalitzats, a excepció d'alguns trams de l'eix
principal d'accés (c. Narcís Monturiol), que limita amb Sabadell.
• No es detecta vehicles que estacionin a llocs irregulars ni es detecta una manca de
places d'aparcament.
• L'amplitud dels vials dificulta la circulació en doble sentit quan els vehicles (alguns
de gran tonatge) aparquen en doble cordó.
• La distribució de mercaderies té diferents casuístiques, de vegades ocupant la via
pública.
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
Can Torras – Can Llobet
SENYALITZACIÓ
• La senyalització vertical de circulació és limitada i majoritàriament antiga. Les
condicions de visibilitat d'alguns senyals són insuficients
• La senyalització horitzontal és pràcticament inexistent (només s'observa, i de forma
poc visible, al carrer Narcís Monturiol)
• La senyalització informativa i orientativa al polígon és adequada. Els plafons
informatius tenen un disseny atractiu, tot i que el plànol hauria de ser més gran i es
troba a faltar la localització de les parades de transport públic
• El nom dels vials està generalment indicat, tot i que caldria senyalitzar-lo en les
cruïlles, amb el nom i números corresponents a cada tram de carrer
• Cal coordinar la senyalització orientativa d'accés al polígon amb Sabadell, per tal
d'indicar el polígon des de la Pl. Mil·lenari, per exemple.
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
Can Torras – Can Llobet
• Discontinuïtat urbana entre el nucli urbà i el polígon industrial
• Itineraris a peu bàsicament des de les diferents àrees d’aparcament
• Les voreres presenten mancances significatives, ja sigui per inexistència d'aquestes,
per un ferm en mal estat, o bé per la invasió de vegetació o diferents elements situats
a les voreres (fanals, tapes registre...)
• Els vehicles no acostumen a envair les voreres
• Mancança generalitzada de passos de vianants
• Mancança d’itineraris segurs per a vianants (falta de voreres) en la connexió entre
l'estació d'FGC Sant Quirze i el polígon
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
Can Torras – Can Llobet
Anàlisi de la connexió a peu o en bici des d’FGC
• L'accés des de les andanes és accessible, per tant adaptat a bicicletes o bé cadires de
rodes.
• Una vegada es travessa el centre comercial Alcampo, el vianant es troba que no hi
ha una vorera que connecti fins a la zona de Can Llobet mitjançant el carrer Illa de
Buda. l'asfalt desapareix el carrer Illa de Buda es converteix en un camí sense
pavimentar.
• El pas per sota la C-58 està en bon estat tot i que no disposa d'il·luminació.
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
No té un servei suficient de transport públic.
L’estació d'FGC es troba a massa distància per ser realitzada a
peu.
Can Casablanques
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
La línia 12 connecta
directament el polígon amb
l'estació d'FGC Sant Quirze,
però en el sentit polígon -
estació l'itinerari que
realitza no és directe i el
temps de trajecte resulta
desincentivador per utilitzar el
bus de connexió fins al tren.
La línia C2-C5-C7 comunica
Sant Quirze amb l'Hospital de
Terrassa, amb 9+9 exp en dia
feiner.
Can Casablanques
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
• El polígon se situa entre l'autopista C-58 - c. Vallès i el nucli urbà residencial de Sant
Quirze (av. Egara i c. Priorat)
• La sortida 15 de la C-58 dóna accés directe al polígon industrial, i des del nucli de
Sant Quirze s'hi pot accedir tant pel carrer Priorat com des de la Ronda Arraona - av.
Egara
Accessibilitat
Can Casablanques
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
APARCAMENT
• Només es restringeix l'aparcament en casos puntuals, en determinats guals reservats i
i per a camions en l'eix de l'av. Egara.
• Els cordons d'aparcament es troben senyalitzats a l'av. Vallès, on també se senyalitza
horitzontalment la separació dels sentits (i al c. Garrotxa).
• Es detecta vehicles que estacionen sobre vorera (per permetre la circulació en doble
sentit), tot i que no es detecta una mancança global de places.
• L'amplitud dels vials (9m) dificulta la circulació en doble sentit.
• La distribució de mercaderies té diferents casuístiques, de vegades ocupant la via
pública.
Can Casablanques
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
APARCAMENT
• La Policia Local de vegades instal·la elements físics que impedeixen l'aparcament
• De vegades els vehicles aparquen allà on no està expressament prohibit, però on
dificulten la visibilitat a la resta de conductors per a determinades maniobres
Can Casablanques
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
SENYALITZACIÓ
• Existeix senyalització vertical i horitzontal, però les condicions de visibilitat d'alguns
senyals són insuficients
• La senyalització informativa i orientativa al polígon és adequada. El polígon està indicat
com a ‘Can Casablanques', amb la icona d’una fàbrica, des dels eixos d'accés
•Els dos plafons informatius tenen un disseny diferent (i un d’ells es troba massa elevat),
caldria homogeneïtzar criteris i localitzar les parades de transport públic
•El nom dels vials està generalment indicat, amb diferents dissenys, sovint en un estat
de conservació insuficient. caldria senyalitzar-lo en les cruïlles, amb el nom i números
corresponents a cada tram de carrer
Can Casablanques
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
SEGURETAT
VIÀRIACan Casablanques
• Pla Local de Seguretat Viària (2013) va posar de manifest l'existència de determinats
punts i trams amb concentració d'accidents en l'entorn dels polígons analitzats
• En la connexió entre l'av. Vallès i la C-58 s'ha comprovat que l'estop existent no es
respecta d'una forma suficient
• En el tram entre la sortida de la C-58 i la rotonda de l'av. Egara s'han localitzat diferents
accidents per invasió del carril contrari
• Insuficient visibilitat en diverses incorporacions a l'av. Vallès, des dels carrers de
Berguedà i Garrotxa
• Des del municipi s'han dut a terme mesures que milloren la seguretat viària del
polígon mitjançant actuacions econòmiques i funcionals com la rotonda entre els carrers
Penedès i Berguedà
3. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
• Continuïtat urbana entre el nucli urbà i tot el polígon industrial
• Itineraris a peu bàsicament des de l'av. Egara (on hi ha les parades d'autobús), el
carrer Priorat i des dels llocs d'aparcament
• El polígon compta amb voreres (a excepció del tram del carrer Vallès que limita amb la
C-58), tot i que de vegades massa estretes, amb una manca de manteniment (ferm en
mal estat, invasió de vegetació, fanals al bell mig) i amb vehicles aparcats
• Passos de vianants només a l'av. Egara i el carrer Priorat (entre el polígon industrial
i el teixit residencial. A l'av. Egara falta un pas de vianants que connecti les dues parades
d'autobús (c.Penedès-c.Vallès).
Can Casablanques
1. Mesures organitzatives
1.1 Consolidació de la Mesa de Mobilitat del polígon
1.2 Creació de la figura del Gestor de la mobilitat del polígon
1.3 Promoció del cotxe compartit
2. Mobilitat en modes no motoritzats
2.1 Millores en la comoditat i seguretat de la mobilitat a peu
2.2 Creació d’itineraris ciclables i de vianants d’accés al polígon de Can Torras i
Can Llobet
2.3 Promoció de l’ús de la bicicleta
3. Mobilitat en transport públic
3.1 Modificació del servei de transport públic L12
3.2 Millora de la informació a l’usuari i a l’usuari potencial
3.3 Millora de l’equipament de les parades d’autobús i de les condicions per
accedir-hi
4. Mobilitat en vehicle privat motoritzat
4.1 Reordenació dels sentits de circulació i millora de la senyalització horitzontal i
vertical
4.2 Regulació de l’aparcament de vehicles
4.3 Mesures de millora de la seguretat viària
4. Recomanacions
1. Mesures organitzatives
1.1 Consolidació de
la mesa de la mobilitat
4. Recomanacions
LÍNIA ESTRATÈGICA 1. Mesures organitzatives Fases 1 – 2 – 3
RECOMANACIÓ 1. Consolidació de la Mesa de Mobilitat de l'àmbit d’estudi
Grau de prioritat
OBJECTIU L’objectiu principal és impulsar i supervisar l’elaboració i implementació de les recomanacions.
DESCRIPCIÓ
La Mesa o Consell de la Mobilitat és un òrgan permanent de participació i concertació en el qual es troben representats les administracions implicades (Ajuntament de Sant Quirze del Vallès), els sindicats dels treballadors/es, les agrupacions d’empresaris i els operadors de transport públic.
És preferent que la Mesa de Mobilitat del polígons es trobi en funcionament des del començament de l’estudi de mobilitat, amb la funció de realitzar-ne el seguiment, mitjançant presentacions de l’evolució de l’estudi i aportacions dels diferents sectors representats.
Una vegada es formalitza la figura del Gestor de la Mobilitat (veure actuació 1.2), la Mesa ha de fer un seguiment de la seva feina, i reunir-se amb una periodicitat bimensual o trimestral. Anualment cal fer un balanç de l’execució de les mesures recomanades.
Caldria preveure l’actualització del document cada 6 anys, així com la realització d’estudis parcials o sectorials quan existeixin canvis significatius.
SECTORS IMPLICATS Empreses Administracions locals (i regionals) Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT Grau del compliment de les
recomanacions Evolució del repartiment modal
1. Mesures organitzatives
1.2 Gestor de la mobilitat
4. Recomanacions
LÍNIA ESTRATÈGICA 1. Mesures organitzatives Fases 1 – 2 – 3
RECOMANACIÓ 1. 2 Creació de la figura del Gestor de la Mobilitat del polígon
Grau de prioritat
OBJECTIU L’objectiu és crear una figura que es responsabilitzi de donar continuïtat a l’execució de les recomanacions.
DESCRIPCIÓ
Per als polígon de Sant Quirze del Vallès es proposa crear un òrgan gestor de la mobilitat, una figura executiva vinculada a la mesa de la mobilitat que s’encarregui de:
Impulsar el desplegament de les recomanacions i fer-ne el seguiment i avaluació, incloent la recerca de fonts de finançament.
Dinamitzar la mesa de mobilitat del polígon, per tal d’aconseguir un diàleg fluid, freqüent i coordinat entre els diferents representats a la mesa.
Recollir les dades relatives a la mobilitat, el transport i l’accessibilitat.
Canalitzar les queixes dels empresaris/es, treballadors/es i altres ciutadans/es.
Per tal de designar aquest Gestor de Mobilitat, es pot pensar en tres perfils diferents:
Una persona professional e independent.
Un tècnic de l'Ajuntament / Policia Local que dediqui el seu temps de forma parcial a gestionar la mobilitat dels polígons.
Un representant dels empresaris associats, el qual hauria de tenir el suport d’una consultoria/gestoria finançada per les empreses. La funció de la consultora/gestora és, únicament, fer el tractament de les dades necessàries per tal de facilitar l’execució de la resta de tasques del representant.
La figura del Gestor de Mobilitat és clau per poder desenvolupar totes les recomanacions que es proposen en aquest capítol. Cal, doncs, que sigui una figura de consens i amb demostrable capacitat per aconseguir els objectius. La feina del gestor ha de ser contínua, adaptant-se als canvis (noves empreses, desaparició o creació d’una línia, etc...) en tot moment. El Gestor haurà de concertar i col·laborar estretament amb l'Ajuntament, ja que les propostes es fan sobre territori municipal.
SECTORS IMPLICATS Empreses Administracions locals i regionals Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT Grau del compliment de les
recomanacions
1. Mesures organitzatives
1.2 Gestor de la mobilitat
4. Recomanacions
LÍNIA ESTRATÈGICA 1. Mesures organitzatives Fases 1 – 2 – 3
RECOMANACIÓ 1. 2 Creació de la figura del Gestor de la Mobilitat del polígon
Grau de prioritat
OBJECTIU L’objectiu és crear una figura que es responsabilitzi de donar continuïtat a l’execució de les recomanacions.
DESCRIPCIÓ
Per als polígon de Sant Quirze del Vallès es proposa crear un òrgan gestor de la mobilitat, una figura executiva vinculada a la mesa de la mobilitat que s’encarregui de:
Impulsar el desplegament de les recomanacions i fer-ne el seguiment i avaluació, incloent la recerca de fonts de finançament.
Dinamitzar la mesa de mobilitat del polígon, per tal d’aconseguir un diàleg fluid, freqüent i coordinat entre els diferents representats a la mesa.
Recollir les dades relatives a la mobilitat, el transport i l’accessibilitat.
Canalitzar les queixes dels empresaris/es, treballadors/es i altres ciutadans/es.
Per tal de designar aquest Gestor de Mobilitat, es pot pensar en tres perfils diferents:
Una persona professional e independent.
Un tècnic de l'Ajuntament / Policia Local que dediqui el seu temps de forma parcial a gestionar la mobilitat dels polígons.
Un representant dels empresaris associats, el qual hauria de tenir el suport d’una consultoria/gestoria finançada per les empreses. La funció de la consultora/gestora és, únicament, fer el tractament de les dades necessàries per tal de facilitar l’execució de la resta de tasques del representant.
La figura del Gestor de Mobilitat és clau per poder desenvolupar totes les recomanacions que es proposen en aquest capítol. Cal, doncs, que sigui una figura de consens i amb demostrable capacitat per aconseguir els objectius. La feina del gestor ha de ser contínua, adaptant-se als canvis (noves empreses, desaparició o creació d’una línia, etc...) en tot moment. El Gestor haurà de concertar i col·laborar estretament amb l'Ajuntament, ja que les propostes es fan sobre territori municipal.
SECTORS IMPLICATS Empreses Administracions locals i regionals Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT Grau del compliment de les
recomanacions
LÍNIA ESTRATÈGICA 1. Mesures organitzatives Fases 1 – 2 – 3
RECOMANACIÓ 1. 3 Promoció del cotxe compartit
Grau de prioritat
OBJECTIU Reduir l’impacte dels desplaçaments motoritzats.
DESCRIPCIÓ
Una de les possibilitats per tal d’optimitzar l’ús del vehicle privat és compartir el cotxe (car-pooling).
El Gestor de la Mobilitat ha de promoure compartir cotxe entre els treballadors/es dels polígons fent difusió del portal compartir.org i, a la vegada, pot intentar convèncer les empreses que destinin les millors places d’aparcament als vehicles compartits..
En aquest sentit, l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès ja promou aquesta iniciativa, mitjançant el portal:
http://santquirzevalles.compartir.org/
Per tant, caldria fer-ne difusió entre les empreses dels polígons industrials del municipi.
SECTORS IMPLICATS Empreses Administració local Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT Ocupació mitjana dels vehicles privats
motoritzats que accedeixen al polígon
1. Mesures organitzatives
1.3 Cotxe compartit
4. Recomanacions
4. Recomanacions
2. Mobilitat en modes no
motoritzats
2.1 Millores comoditat i
seguretat a peu
LÍNIA ESTRATÈGICA 2. Mobilitat a peu i en bicicleta
Fases 1 – 2 – 3
RECOMANACIÓ 2.1 Millores en la comoditat i seguretat de la mobilitat a peu
Grau de prioritat
OBJECTIU Augmentar la comoditat i seguretat viària dels vianants dels polígons, mitjançant una senyalització suficient i un manteniment adequat del paviment, la vegetació i la il·luminació.
DESCRIPCIÓ
El treball de camp ha posat de manifest que diversos punts de les voreres dels polígons presenten mancances per garantir la comoditat i seguretat del desplaçament a peu.
Una de les mancances més evidents és la falta generalitzada de passos de vianants, així que es proposa senyalitzar passos de vianants a totes les cruïlles, així com entre les parades d'autobús de l'eix d'Av. Egara i de la carretera C-1413a, en aquest segon cas semaforitzat a demanda (amb polsador).
S'ha detectat diversos punts del paviment de les voreres que es recomana arranjar per tal d'assegurar la comoditat del desplaçament a peu.
D'altra banda, s'ha detectat diversos punts amb vegetació invasiva. Per tant, és convenient realitzar un manteniment adequat de la vegetació, que asseguri que els elements ornamentals i arbustius no envaeixen la vorera, entorpint la circulació dels vianants. En alguns casos aquesta vegetació invasiva prové de les parcel·les dels polígons industrials. Cal, per tant, incentivar a què els propietaris corresponents efectuïn el manteniment pertinent.
Per últim, en la mesura del possible, és desitjable que la urbanització de les voreres contempli arbrat. Es tracta d'una actuació difícil d'executar una vegada la urbanització ja es troba executada però, de cara a futures obres d'urbanització dels polígons, es proposa que es tingui en compte. Així mateix, quan es vagi renovant la senyalització i l'enllumenat dels polígons, caldrà parar especial atenció a què els pals de llum o senyals no es col·loquin al mig de les voreres. El pas lliure de circulació hauria de ser sempre superior a 1,5m (mínim en llocs puntuals, per coplir amb el Codi d'Accessibilitat, de 0,9m).
SECTORS IMPLICATS Empreses Administracions locals Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT % connexions entre parades de bus
segures % cruïlles amb passos de vianants
LÍNIA ESTRATÈGICA 2. Mobilitat a peu i en bicicleta
Fases 1 – 2 – 3
RECOMANACIÓ 2.1 Millores en la comoditat i seguretat de la mobilitat a peu
Grau de prioritat
OBJECTIU Augmentar la comoditat i seguretat viària dels vianants dels polígons, mitjançant una senyalització suficient i un manteniment adequat del paviment, la vegetació i la il·luminació.
DESCRIPCIÓ
El treball de camp ha posat de manifest que diversos punts de les voreres dels polígons presenten mancances per garantir la comoditat i seguretat del desplaçament a peu.
Una de les mancances més evidents és la falta generalitzada de passos de vianants, així que es proposa senyalitzar passos de vianants a totes les cruïlles, així com entre les parades d'autobús de l'eix d'Av. Egara i de la carretera C-1413a, en aquest segon cas semaforitzat a demanda (amb polsador).
S'ha detectat diversos punts del paviment de les voreres que es recomana arranjar per tal d'assegurar la comoditat del desplaçament a peu.
D'altra banda, s'ha detectat diversos punts amb vegetació invasiva. Per tant, és convenient realitzar un manteniment adequat de la vegetació, que asseguri que els elements ornamentals i arbustius no envaeixen la vorera, entorpint la circulació dels vianants. En alguns casos aquesta vegetació invasiva prové de les parcel·les dels polígons industrials. Cal, per tant, incentivar a què els propietaris corresponents efectuïn el manteniment pertinent.
Per últim, en la mesura del possible, és desitjable que la urbanització de les voreres contempli arbrat. Es tracta d'una actuació difícil d'executar una vegada la urbanització ja es troba executada però, de cara a futures obres d'urbanització dels polígons, es proposa que es tingui en compte. Així mateix, quan es vagi renovant la senyalització i l'enllumenat dels polígons, caldrà parar especial atenció a què els pals de llum o senyals no es col·loquin al mig de les voreres. El pas lliure de circulació hauria de ser sempre superior a 1,5m (mínim en llocs puntuals, per coplir amb el Codi d'Accessibilitat, de 0,9m).
SECTORS IMPLICATS Empreses Administracions locals Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT % connexions entre parades de bus
segures % cruïlles amb passos de vianants
4. Recomanacions
2. Mobilitat en modes no
motoritzats
2.2 Itineraris ciclables i de vianants a Can
Torras – Can Llobet
LÍNIA ESTRATÈGICA 2. Mobilitat a peu i en bicicleta
Fases 2 – 3
RECOMANACIÓ
2.2 Creació d’itineraris ciclables i de vianants d’accés a Can Torras - Can Llobet
Grau de prioritat
OBJECTIU Permetre un accés segur a l'àmbit d'estudi en modes no motoritzats.
DESCRIPCIÓ
En el capítol d’anàlisi i diagnosi de la mobilitat dels treballadors i treballadores de l'àmbit d'estudi ha quedat pal·lesa la potencialitat de la bicicleta (i també del vianant per a distàncies inferiors als 1,5 km) com a mitjà de transport. Això és perquè tant les distàncies com l’orografia de l'àmbit, s’adeqüen a les característiques que fan aquest mitjà viable, especialment per connectar les estacions ferroviàries amb els polígons.
En aquest sentit, es recomana donar continuïtat especialment a la connexió entre FGC Sant Quirze i el polígon Can Torras - Can Llobet, mitjançant un arranjament adequat per tal que la bicicleta i el vianant hi puguin circular en condicions de comoditat i seguretat. Com a pas previ es recomana senyalitzar els vials d'accés com a zona 30 (veure en l'apartat de diagnosi la descripció de l'estat actual de l'itinerari).També caldria iniciar converses amb el municipi de Sabadell per tal de potenciar una possible connexió des de l'estació de Renfe de Sabadell Sud.
És del tot recomanable executar la proposta del PMU de Sabadell, recollida en els itineraris interurbans per a bicicleta que l'ATM proposa implementar, de connectar Sabadell amb Sant Quirze mitjançant la carretera C-1413a. Aquesta proposta permetria crear un itinerari segur no només per a vianants i bicicletes, sinó també per als usuaris del transport públic. A continuació es concreta la proposta de l'ATM:
4. Recomanacions
2. Mobilitat en modes no
motoritzats
2.2 Itineraris ciclables i de vianants a Can
Torras – Can Llobet
LÍNIA ESTRATÈGICA 2. Mobilitat a peu i en bicicleta
Fases 2 – 3
RECOMANACIÓ
2.2 Creació d’itineraris ciclables i de vianants d’accés a Can Torras - Can Llobet
Grau de prioritat
OBJECTIU Permetre un accés segur a l'àmbit d'estudi en modes no motoritzats.
DESCRIPCIÓ
En el capítol d’anàlisi i diagnosi de la mobilitat dels treballadors i treballadores de l'àmbit d'estudi ha quedat pal·lesa la potencialitat de la bicicleta (i també del vianant per a distàncies inferiors als 1,5 km) com a mitjà de transport. Això és perquè tant les distàncies com l’orografia de l'àmbit, s’adeqüen a les característiques que fan aquest mitjà viable, especialment per connectar les estacions ferroviàries amb els polígons.
En aquest sentit, es recomana donar continuïtat especialment a la connexió entre FGC Sant Quirze i el polígon Can Torras - Can Llobet, mitjançant un arranjament adequat per tal que la bicicleta i el vianant hi puguin circular en condicions de comoditat i seguretat. Com a pas previ es recomana senyalitzar els vials d'accés com a zona 30 (veure en l'apartat de diagnosi la descripció de l'estat actual de l'itinerari).També caldria iniciar converses amb el municipi de Sabadell per tal de potenciar una possible connexió des de l'estació de Renfe de Sabadell Sud.
És del tot recomanable executar la proposta del PMU de Sabadell, recollida en els itineraris interurbans per a bicicleta que l'ATM proposa implementar, de connectar Sabadell amb Sant Quirze mitjançant la carretera C-1413a. Aquesta proposta permetria crear un itinerari segur no només per a vianants i bicicletes, sinó també per als usuaris del transport públic. A continuació es concreta la proposta de l'ATM:
4. Recomanacions
2. Mobilitat en modes no
motoritzats
2.3 Promoció de bicicleta
LÍNIA ESTRATÈGICA 2. Mobilitat a peu i en bicicleta
Fases 2 – 3
RECOMANACIÓ 2.3 Promoció de l’ús de la bicicleta
Grau de prioritat
OBJECTIU Augmentar els desplaçaments en bicicleta.
DESCRIPCIÓ
Una primera actuació per tal de promocionar l’ús de la bicicleta és editar un document amb els beneficis de desplaçar-se en bicicleta i les actuacions que s’estan duent a terme en el mateix municipi i en els municipis veïns (Sabadell, per exemple).
Una vegada es portin a terme diferents actuacions per tal de facilitar l’accés en bicicleta als polígons de Sant Quirze caldrà difondre-les per tal d’animar els treballadors/es a utilitzar aquest mitjà ràpid, ecològic, econòmic i saludable.
Una possible acció en aquesta línia és la realització de tallers específics sobre la bicicleta per als treballadors/es, sobre circulació en vies urbanes i interurbanes, o manteniment de la bicicleta, etc.
Es proposa informar de les alternatives per accedir en bicicleta a l’àmbit d’estudi des dels webs de les agrupacions d'empresaris i des del mateix Ajuntament.
SECTORS IMPLICATS
Empreses Administració local Sindicats Operadors ferroviaris
INDICADORS DE SEGUIMENT Evolució % quota modal bicicleta
4. Recomanacions
3. Mobilitat en transport públic
3.1 Modificació L12
LÍNIA ESTRATÈGICA 3. Mobilitat en transport públic
Fases 2 – 3
RECOMANACIÓ 3.1 Modificació del servei de transport públic L12
Grau de prioritat
OBJECTIU Ampliar la cobertura territorial del servei dins dels polígons industrials de Sant Quirze del Vallès, per tal d’aconseguir augmentar la quota modal del transport públic.
DESCRIPCIÓ
La línia 12, operada per Transports Urbans de Sabadell, dóna servei al municipi de Sant Quirze del Vallès però també al de Sabadell. En principi, serveix de connexió entre la zona nord de Can Torres - Can Llobet i la zona oest de Can Casablanques amb l'estació d'FGC Sant Quirze i el centre de Sabadell (on hi ha tant FGC com Renfe).
No obstant això, la parada que dóna servei a Can Torres - Can Llobet és operativa només en un sentit (Sant Quirze), i per accedir a la parada cal travessar la carretera C-1413a sense cap tipus de pas de vianant senyalitzat i sense cap vorera ni refugi.
Així mateix, la cobertura amb Can Casablanques és adequada només en sentit FGC Sant Quirze - polígon, ja que en l'altre sentit l'itinerari de l'autobús és massa llarg per servir de connexió ràpida entre el polígon i el tren.
Per tal que l'L12 pogués donar un bon servei als polígons analitzats caldria realitzar canvis estructurals que afectarien tota la línia. Donat que la línia és compartida amb el municipi de Sabadell, caldria analitzar conjuntament el servei actual i les possibles opcions de millora.
A priori, en relació al polígon Can Torras - Can Llobet, es proposa que el recorregut de tornada de Sant Quirze cap a Sabadell es realitzi també per la carretera C-1413a, creant una nova parada a la banda del polígon. D'altra banda, és del tot necessari habilitar un pas de vianants semaforitzat amb polsador (a demanda), per tal que es
pugui accedir a la parada sentit Sant Quirze amb unes condicions mínimes de seguretat.
En relació al polígon de Can Casablanques caldria que en els principals horaris de sortida dels treballadors/es les expedicions anessin d'una forma més directa cap a l'estació d'FGC.
SECTORS IMPLICATS
Operador de transport Ajuntaments de Sant Quirze i Sabadell Titular de la carretera C-1413a
(Generalitat de Catalunya) Empreses Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT Nombre d’usuaris del servei a les
parades dels polígons.
LÍNIA ESTRATÈGICA 3. Mobilitat en transport públic
Fases 2 – 3
RECOMANACIÓ 3.1 Modificació del servei de transport públic L12
Grau de prioritat
OBJECTIU Ampliar la cobertura territorial del servei dins dels polígons industrials de Sant Quirze del Vallès, per tal d’aconseguir augmentar la quota modal del transport públic.
DESCRIPCIÓ
La línia 12, operada per Transports Urbans de Sabadell, dóna servei al municipi de Sant Quirze del Vallès però també al de Sabadell. En principi, serveix de connexió entre la zona nord de Can Torres - Can Llobet i la zona oest de Can Casablanques amb l'estació d'FGC Sant Quirze i el centre de Sabadell (on hi ha tant FGC com Renfe).
No obstant això, la parada que dóna servei a Can Torres - Can Llobet és operativa només en un sentit (Sant Quirze), i per accedir a la parada cal travessar la carretera C-1413a sense cap tipus de pas de vianant senyalitzat i sense cap vorera ni refugi.
Així mateix, la cobertura amb Can Casablanques és adequada només en sentit FGC Sant Quirze - polígon, ja que en l'altre sentit l'itinerari de l'autobús és massa llarg per servir de connexió ràpida entre el polígon i el tren.
Per tal que l'L12 pogués donar un bon servei als polígons analitzats caldria realitzar canvis estructurals que afectarien tota la línia. Donat que la línia és compartida amb el municipi de Sabadell, caldria analitzar conjuntament el servei actual i les possibles opcions de millora.
A priori, en relació al polígon Can Torras - Can Llobet, es proposa que el recorregut de tornada de Sant Quirze cap a Sabadell es realitzi també per la carretera C-1413a, creant una nova parada a la banda del polígon. D'altra banda, és del tot necessari habilitar un pas de vianants semaforitzat amb polsador (a demanda), per tal que es
pugui accedir a la parada sentit Sant Quirze amb unes condicions mínimes de seguretat.
En relació al polígon de Can Casablanques caldria que en els principals horaris de sortida dels treballadors/es les expedicions anessin d'una forma més directa cap a l'estació d'FGC.
SECTORS IMPLICATS
Operador de transport Ajuntaments de Sant Quirze i Sabadell Titular de la carretera C-1413a
(Generalitat de Catalunya) Empreses Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT Nombre d’usuaris del servei a les
parades dels polígons.
4. Recomanacions
3. Mobilitat en transport públic
3.2 Millora informació usuari i usuari potencial
LÍNIA ESTRATÈGICA 3. Mobilitat en transport públic
Fases 1 – 2 – 3
RECOMANACIÓ 3.2 Millora de la informació a l’usuari i a l'usuari potencial
Grau de prioritat
OBJECTIU Oferir una informació homogènia dels serveis de transport públic de qualitat suficient, prou clara i entenedora.
DESCRIPCIÓ
L’anàlisi de la mobilitat de l'àmbit d'estudi fa concloure que bona part dels treballadors/es no coneix l’oferta existent de transport públic. Si no es coneixen les possibilitats per accedir-hi en transport públic és gairebé impossible que algú es plantegi deixar el vehicle privat a casa.
Donada aquesta situació de desconeixement de l'oferta de transport públic, es considera molt important realitzar una campanya informativa de les possibilitats existents de transport públic per tal d’accedir als polígons.
Per tal de facilitar la informació, es recomana editar un informatiu de butxaca amb l’oferta de transport públic disponible (incorporant, si s’escau, les actuacions que es proposen en aquest document), així com una proposta de les diferents combinacions intermodals existents.
Aquest fulletó hauria de contenir els horaris existents, així com els recorreguts i les combinacions coordinades de forma senzilla i entenedora. El públic destinatari serien els treballadors/es i visitants de l'àmbit d'estudi. A més, hauria d’estar disponible a l'Ajuntament de Sant Quirze i els principals equipaments públics, així com les estacions de tren de Sant Quirze del Vallès i Sabadell Sud.
Per altra banda, seria del tot necessari assegurar que les parades d’autobús contenen una informació mínima sempre actualitzada, clara, homogènia i accessible. A Catalunya actualment la informació al viatger és molt desigual, i en molts casos inexistent.
Per últim, es recomana informar de les alternatives per accedir en transport públic a l’àmbit d’estudi des dels webs de les agrupacions d'empresaris. Aquests webs haurien de contenir els horaris i itineraris dels serveis així com links directes als operadors i titulars dels serveis de transport públic.
SECTORS IMPLICATS Ajuntament de Sant Quirze Operadors de transport
INDICADORS DE SEGUIMENT
% treballadors que coneixen l’oferta de TPC
% parades amb informació correcta Nombre de fulletons horaris repartits
entre els treballadors/es de l’àmbit d’estudi
LÍNIA ESTRATÈGICA 3. Mobilitat en transport públic
Fases 1 – 2 – 3
RECOMANACIÓ 3.2 Millora de la informació a l’usuari i a l'usuari potencial
Grau de prioritat
OBJECTIU Oferir una informació homogènia dels serveis de transport públic de qualitat suficient, prou clara i entenedora.
DESCRIPCIÓ
L’anàlisi de la mobilitat de l'àmbit d'estudi fa concloure que bona part dels treballadors/es no coneix l’oferta existent de transport públic. Si no es coneixen les possibilitats per accedir-hi en transport públic és gairebé impossible que algú es plantegi deixar el vehicle privat a casa.
Donada aquesta situació de desconeixement de l'oferta de transport públic, es considera molt important realitzar una campanya informativa de les possibilitats existents de transport públic per tal d’accedir als polígons.
Per tal de facilitar la informació, es recomana editar un informatiu de butxaca amb l’oferta de transport públic disponible (incorporant, si s’escau, les actuacions que es proposen en aquest document), així com una proposta de les diferents combinacions intermodals existents.
Aquest fulletó hauria de contenir els horaris existents, així com els recorreguts i les combinacions coordinades de forma senzilla i entenedora. El públic destinatari serien els treballadors/es i visitants de l'àmbit d'estudi. A més, hauria d’estar disponible a l'Ajuntament de Sant Quirze i els principals equipaments públics, així com les estacions de tren de Sant Quirze del Vallès i Sabadell Sud.
Per altra banda, seria del tot necessari assegurar que les parades d’autobús contenen una informació mínima sempre actualitzada, clara, homogènia i accessible. A Catalunya actualment la informació al viatger és molt desigual, i en molts casos inexistent.
Per últim, es recomana informar de les alternatives per accedir en transport públic a l’àmbit d’estudi des dels webs de les agrupacions d'empresaris. Aquests webs haurien de contenir els horaris i itineraris dels serveis així com links directes als operadors i titulars dels serveis de transport públic.
SECTORS IMPLICATS Ajuntament de Sant Quirze Operadors de transport
INDICADORS DE SEGUIMENT
% treballadors que coneixen l’oferta de TPC
% parades amb informació correcta Nombre de fulletons horaris repartits
entre els treballadors/es de l’àmbit d’estudi
4. Recomanacions
3. Mobilitat en transport públic
3.3 Millora de l’equipament i
condicions d’accés
LÍNIA ESTRATÈGICA 3. Mobilitat en transport públic
Fase 2
RECOMANACIÓ 3.3 Millora de l’equipament de les parades d’autobús
Grau de prioritat
OBJECTIU Millorar la concepció del transport públic i les condicions d’espera i d’accés a l’autobús.
DESCRIPCIÓ
Les parades d’autobús representen el servei de transport públic a la via pública. Es tracta d’uns equipaments visibles per a tots els treballadors/es dels polígons. L’estat d’aquestes parades, doncs, informa, de manera inconscient, i potser erròniament, del servei que hi ha al darrere.
En aquest sentit, es recomana treballar per millorar la parada que dóna servei al polígon de Can Torras - Can Llobet, per tal d’aconseguir un aspecte atractiu que animi a usuaris potencials d’autobús a fer-lo servir. Les parades haurien de contenir sempre informació actualitzada, amb horaris, itineraris i plànol del recorregut de la línia que hi efectua parada (veure recomanació 3.2), a una alçada adequada per a la seva visualització.
Seria desitjable disposar de marquesines que permetin a l'usuari resguardar-se de la pluja i el vent. No obstant això, el cost diferencial entre un pal de parada i una marquesina és important, per tant caldria disposar de les dades d'usuaris per parada per tal de prioritzar aquelles parades amb més usuaris. A banda, a les voreres caldria garantir que amb la marquesina també es disposa d'un espai lliure de pas preferentment de 1,80 m sense obstacles, i d'un accés segur fins a la parada.
Per últim, seria necessari il·luminar adequadament totes les parades de transport públic, amb un enllumenat especial que conferís una sensació de seguretat suficient.
SECTORS IMPLICATS DGTM, Ajuntament Operador de transport
INDICADORS DE SEGUIMENT % treballadors que coneixen l’oferta de
TPC % parades amb informació correcta
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.1 Reordenació dels sentits i millora de la
senyalització
LÍNIA ESTRATÈGICA 4. Mobilitat en vehicle privat motoritzat
Fase 1
RECOMANACIÓ
4.1 Reordenació dels sentits de circulació i millora de la senyalització horitzontal i vertical
Grau de prioritat
OBJECTIU Oferir les condicions òptimes de circulació, tot garantint la visibilitat dels senyals de la via pública i homogeneïtzant la senyalització horitzontal i vertical.
DESCRIPCIÓ
L'anàlisi de la situació actual de circulació i aparcament als polígons de Can Torras - Can Llobet i Can Casablanques posa de manifest una secció insuficient per mantenir els dos sentits de circulació i els dos cordons d'aparcament.
Donada aquesta situació s'ha plantejat, conjuntament amb la Policia Local, una proposta de reordenació dels sentits dels dos polígons, reconvertint la majoria de vials a sentit únic, de forma que s'augmenti la seguretat viària en les cruïlles. Aquesta reordenació, a la vegada, eliminarà la necessitat que els vehicles ocupin algunes voreres per permetre el suficient espai de circulació en doble sentit.
Aquesta actuació de reordenació dels sentits (veure plànols 3.1 i 3.2)
anirà acompanyada d'una renovació integral de la senyalització vertical i horitzontal (aquesta segona és pràcticament inexistent en l'actualitat), de forma que els senyals se situïn tenint en compte criteris de visibilitat. Així mateix, es disposarà de passos de vianants a totes les cruïlles dels polígons.
Els plànols 4.1, 4.2 i 4.3 mostren la proposta de senyalització horitzontal i vertical segons els sentits de circulació proposats.
Per tal de preparar el canvi d'hàbits per als usuaris del polígon es proposa realitzar una petita campanya informativa amb uns fulletons que descriguin els nous sentits de circulació per accedir als polígons.
D'altra banda, en relació a la informació orientativa, es proposa que
l'accés al polígon de Can Torras - Can Llobet disposi d'una senyalització adequada tant des de la carretera C-1413a (zona de Can Llobet) com des del la xarxa viària de Sabadell que hi dóna accés (Can
Llobet i Can Torras). En aquest sentit, donada la situació de discontinuïtat viària entre els les dues zones del polígon, es considera que l'accessibilitat seria més entenedora si els dos àmbits estiguessin senyalitzats de forma independent: Can Torras, per una banda, i Can
Llobet, per l'altra.
Per últim, en relació als noms dels carrers, es proposa crear un
sistema de senyalització que indiqui, a cada cruïlla, el nom del carrer perpendicular i els números corresponents. Les imatges a continuació mostren l'exemple del polígon del Pla a Sant Feliu de Llobregat.
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.1 Reordenació dels sentits i millora de la
senyalització
LÍNIA ESTRATÈGICA 4. Mobilitat en vehicle privat motoritzat
Fase 1
RECOMANACIÓ
4.1 Reordenació dels sentits de circulació i millora de la senyalització horitzontal i vertical
Grau de prioritat
OBJECTIU Oferir les condicions òptimes de circulació, tot garantint la visibilitat dels senyals de la via pública i homogeneïtzant la senyalització horitzontal i vertical.
DESCRIPCIÓ
L'anàlisi de la situació actual de circulació i aparcament als polígons de Can Torras - Can Llobet i Can Casablanques posa de manifest una secció insuficient per mantenir els dos sentits de circulació i els dos cordons d'aparcament.
Donada aquesta situació s'ha plantejat, conjuntament amb la Policia Local, una proposta de reordenació dels sentits dels dos polígons, reconvertint la majoria de vials a sentit únic, de forma que s'augmenti la seguretat viària en les cruïlles. Aquesta reordenació, a la vegada, eliminarà la necessitat que els vehicles ocupin algunes voreres per permetre el suficient espai de circulació en doble sentit.
Aquesta actuació de reordenació dels sentits (veure plànols 3.1 i 3.2)
anirà acompanyada d'una renovació integral de la senyalització vertical i horitzontal (aquesta segona és pràcticament inexistent en l'actualitat), de forma que els senyals se situïn tenint en compte criteris de visibilitat. Així mateix, es disposarà de passos de vianants a totes les cruïlles dels polígons.
Els plànols 4.1, 4.2 i 4.3 mostren la proposta de senyalització horitzontal i vertical segons els sentits de circulació proposats.
Per tal de preparar el canvi d'hàbits per als usuaris del polígon es proposa realitzar una petita campanya informativa amb uns fulletons que descriguin els nous sentits de circulació per accedir als polígons.
D'altra banda, en relació a la informació orientativa, es proposa que
l'accés al polígon de Can Torras - Can Llobet disposi d'una senyalització adequada tant des de la carretera C-1413a (zona de Can Llobet) com des del la xarxa viària de Sabadell que hi dóna accés (Can
Llobet i Can Torras). En aquest sentit, donada la situació de discontinuïtat viària entre els les dues zones del polígon, es considera que l'accessibilitat seria més entenedora si els dos àmbits estiguessin senyalitzats de forma independent: Can Torras, per una banda, i Can
Llobet, per l'altra.
Per últim, en relació als noms dels carrers, es proposa crear un
sistema de senyalització que indiqui, a cada cruïlla, el nom del carrer perpendicular i els números corresponents. Les imatges a continuació mostren l'exemple del polígon del Pla a Sant Feliu de Llobregat.
SECTORS IMPLICATS
Ajuntaments de Sant Quirze del Vallès i de Sabadell
Generalitat de Catalunya Transportistes Empreses Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT
% de senyals verticals adequats % xarxa viària del polígon amb
senyalització horitzontal correcta i visible
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.1 Can Casablanques
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.1 Can Torras
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.1 Can Llobet
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.2 Regulació de l’aparcament de
vehicles
LÍNIA ESTRATÈGICA 4. Mobilitat en vehicle privat motoritzat
Fases 1-2
RECOMANACIÓ 4.2 Regulació de l'aparcament de vehicles
Grau de prioritat
OBJECTIU Oferir espais d'aparcament regulat per evitar l'ocupació de voreres i carrils de circulació per part de turismes i camions, així com l'estacionament de remolcs a la via pública.
DESCRIPCIÓ
La mesura de reordenació dels sentits anirà acompanyada d'una reordenació de l'espai d'aparcament.
L'oferta d'aparcament només es veurà restringida en els vials de doble sentit. En aquests casos, els cordons d'aparcament se senyalitzaran també horitzontalment, ja que només es permetrà aparcar en un dels dos costats. És el cas del carrer Ramon Carrasco i Formiguera a Can Llobet i Vallès, Garrotxa i un tram de Berguedà (entre Penedès i Priorat) a Can Casablanques.
En relació als vehicles pesants i els remolcs, caldrà analitzar conjuntament amb les empreses la possibilitat que aquests estacionin dins de les seves parcel·les. En cas de no ser possible, fora bo habilitar uns espais convenientment senyalitzats i reservats per a l'aparcament d'aquests vehicles de grans dimensions.
En relació a les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies, a diferència dels nuclis urbans, als polígons no se senyalitzen reserves en el viari públic. Les necessitats de càrrega i descàrrega s'haurien de poder solucionar dins de les parcel·les corresponents. Segons el que indica l'article 6 del Decret 344/2006, d'estudis d'avaluació de la mobilitat generada:
6.2 Els projectes de grans o mitjans establiments comercials:
a) Han de disposar d'un moll o d'un espai mínim de 3 x 8 metres de càrrega integrat a la instal·lació o situat a terrenys edificables del mateix solar, en cas de superfície de venda superior a 1.300 m2.
b) A partir d'aquesta superfície, pels següents 5.000 m2 de superfície de venda, han de disposar d'un altre moll addicional de les mateixes característiques i un altre més per cada un dels següents 10.000 m2.
En cas que les operacions de càrrega i descàrrega no es puguin dur a terme dins de les instal·lacions, caldrà que les empreses s'adrecin a l'Ajuntament manifestant la problemàtica. L'Ajuntament analitzarà la possibilitat de crear solucions puntuals que puguin ser d'utilitat per a diferents empreses properes.
SECTORS IMPLICATS
Transportistes Empreses Ajuntament de Sant Quirze del Vallès Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT Nombre de places d’aparcament
regulades
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.2 Regulació de l’aparcament de
vehicles
LÍNIA ESTRATÈGICA 4. Mobilitat en vehicle privat motoritzat
Fases 1-2
RECOMANACIÓ 4.2 Regulació de l'aparcament de vehicles
Grau de prioritat
OBJECTIU Oferir espais d'aparcament regulat per evitar l'ocupació de voreres i carrils de circulació per part de turismes i camions, així com l'estacionament de remolcs a la via pública.
DESCRIPCIÓ
La mesura de reordenació dels sentits anirà acompanyada d'una reordenació de l'espai d'aparcament.
L'oferta d'aparcament només es veurà restringida en els vials de doble sentit. En aquests casos, els cordons d'aparcament se senyalitzaran també horitzontalment, ja que només es permetrà aparcar en un dels dos costats. És el cas del carrer Ramon Carrasco i Formiguera a Can Llobet i Vallès, Garrotxa i un tram de Berguedà (entre Penedès i Priorat) a Can Casablanques.
En relació als vehicles pesants i els remolcs, caldrà analitzar conjuntament amb les empreses la possibilitat que aquests estacionin dins de les seves parcel·les. En cas de no ser possible, fora bo habilitar uns espais convenientment senyalitzats i reservats per a l'aparcament d'aquests vehicles de grans dimensions.
En relació a les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies, a diferència dels nuclis urbans, als polígons no se senyalitzen reserves en el viari públic. Les necessitats de càrrega i descàrrega s'haurien de poder solucionar dins de les parcel·les corresponents. Segons el que indica l'article 6 del Decret 344/2006, d'estudis d'avaluació de la mobilitat generada:
6.2 Els projectes de grans o mitjans establiments comercials:
a) Han de disposar d'un moll o d'un espai mínim de 3 x 8 metres de càrrega integrat a la instal·lació o situat a terrenys edificables del mateix solar, en cas de superfície de venda superior a 1.300 m2.
b) A partir d'aquesta superfície, pels següents 5.000 m2 de superfície de venda, han de disposar d'un altre moll addicional de les mateixes característiques i un altre més per cada un dels següents 10.000 m2.
En cas que les operacions de càrrega i descàrrega no es puguin dur a terme dins de les instal·lacions, caldrà que les empreses s'adrecin a l'Ajuntament manifestant la problemàtica. L'Ajuntament analitzarà la possibilitat de crear solucions puntuals que puguin ser d'utilitat per a diferents empreses properes.
SECTORS IMPLICATS
Transportistes Empreses Ajuntament de Sant Quirze del Vallès Sindicats
INDICADORS DE SEGUIMENT Nombre de places d’aparcament
regulades
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.3 Millora de la seguretat viària
LÍNIA ESTRATÈGICA 4. Mobilitat en vehicle privat motoritzat
Fase 1
RECOMANACIÓ 4.3 Mesures de millora de la seguretat viària
Grau de prioritat
OBJECTIU Implementar mesures específiques per a la millora de la seguretat viària en determinats trams viaris
DESCRIPCIÓ
El Pla Local de Seguretat Viària (2013) posa de manifest l'existència de determinats punts i trams amb concentració d'accidents en l'entorn dels polígons analitzats, especialment a Can Casablanques:
A banda de la conversió a sentits únics, de la renovació de la senyalització i de la reordenació de l'aparcament (que implicaran una millora de la seguretat viària), es proposen altres mesures puntuals.
Per a l'eix c. Vallès a Can Casablanques es proposa:
- Reforçar l'estop per a la incorporació a la C-58 amb una banda reductora de velocitat, que serveixi per limitar la velocitat en cas que l'estop existent no sigui prou efectiu.
- Afavorir la limitació de la velocitat mitjançant nous coixins berlinesos, de forma que no es perjudiqui la circulació dels vehicles pesants.
- Modificar l'emplaçament del senyal que indica Barcelona, tot acostant-lo al carril de circulació, per tal que sigui visible des d'una major distància.
- Reforçar el doble sentit de circulació mitjançant una doble línia contínua en el tram entre la sortida de la C-58 i la rotonda de l'av. Egara.
- Col·locar dos miralls que millorin la visibilitat per a les futures incorporacions a l'av. Vallès des dels carrers de Berguedà i Garrotxa.
SECTORS IMPLICATS Ajuntament de Sant Quirze del Vallès Generalitat de Catalunya
INDICADORS DE SEGUIMENT Nombre de places d’aparcament
regulades
4. Recomanacions
4. Mobilitat en vehicle privat
4.3 Millora de la seguretat viària
LÍNIA ESTRATÈGICA 4. Mobilitat en vehicle privat motoritzat
Fase 1
RECOMANACIÓ 4.3 Mesures de millora de la seguretat viària
Grau de prioritat
OBJECTIU Implementar mesures específiques per a la millora de la seguretat viària en determinats trams viaris
DESCRIPCIÓ
El Pla Local de Seguretat Viària (2013) posa de manifest l'existència de determinats punts i trams amb concentració d'accidents en l'entorn dels polígons analitzats, especialment a Can Casablanques:
A banda de la conversió a sentits únics, de la renovació de la senyalització i de la reordenació de l'aparcament (que implicaran una millora de la seguretat viària), es proposen altres mesures puntuals.
Per a l'eix c. Vallès a Can Casablanques es proposa:
- Reforçar l'estop per a la incorporació a la C-58 amb una banda reductora de velocitat, que serveixi per limitar la velocitat en cas que l'estop existent no sigui prou efectiu.
- Afavorir la limitació de la velocitat mitjançant nous coixins berlinesos, de forma que no es perjudiqui la circulació dels vehicles pesants.
- Modificar l'emplaçament del senyal que indica Barcelona, tot acostant-lo al carril de circulació, per tal que sigui visible des d'una major distància.
- Reforçar el doble sentit de circulació mitjançant una doble línia contínua en el tram entre la sortida de la C-58 i la rotonda de l'av. Egara.
- Col·locar dos miralls que millorin la visibilitat per a les futures incorporacions a l'av. Vallès des dels carrers de Berguedà i Garrotxa.
SECTORS IMPLICATS Ajuntament de Sant Quirze del Vallès Generalitat de Catalunya
INDICADORS DE SEGUIMENT Nombre de places d’aparcament
regulades