estàndards d’aprenentatge i descriptors - elmeumestre.com ... · estàndards d’aprenentatge i...

Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

12

Per a començar… ens situem1. Llegirem amb els alumnes el títol d’aquesta unitat del

llibre i així anticiparem que els pròxims dies parlarem de la importància de tenir cura d’altres éssers vius amb els quals compartim el nostre planeta.

2. Per començar, farem una conversa co* lectiva en la qual els alumnes podran aportar les seues experiències personals relacionades amb les oronetes. Què en sa-ben d’aquests ocells? N’han vist? On? Recorden quina època de l’any era? Hi ha alguna característica d’aquest ocell que els cride l’atenció? On solen fer niu? En quin moment del dia és més fàcil veure’n?

En el desenvolupament…3. Llegirem les preguntes del requadre Abans de llegir,

que contribuiran també a activar els coneixements previs relacionats amb la protecció de les espècies ani-mals.

4. Llegirem el títol de la lectura i avançarem hipòtesis so-bre el contingut del text. De qui deuen ser aquests cinc becs? Qui els ha d’alimentar?

5. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el pa-ràgraf introductori de la lectura. Han vist mai com són els nius dels ocells? I com els pares alimenten els po-llets?

6. Preguntarem als alumnes si coneixen la dita: “Una flor no fa estiu, ni dues oronetes primavera”. Els animarem a buscar una explicació al sentit del refrany.

7. Abans de llegir presentarem la lectura animada , i els preguntarem: Què penseu que explica aquest text? Els alumnes generaran unes expectatives que més endavant podran confirmar o rebutjar.

8. CD Educació literària i Expressió oral, pista 31 . Els alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura Les oronetes tornen al niu. En acabat, es poden formu-lar algunes preguntes de comprensió: Després de llegir el text sabem més coses sobre les oronetes? En quins aspectes de la vida d’aquests ocells se centra el text?

9. Després de la lectura, els preguntarem si tenen dificul-tats per comprendre el significat d’alguna expressió que no aparega en els requadres del marge. Si altres companys en coneixen el significat, els animarem a

Estàndards d’aprenentatge i descriptors

1.1. Llig en veu alta amb el volum, l’entonació, la fluïdesa i el ritme adequats.

Llig un text divulgatiu.

2.1. Identifica el tema d’un text divulgatiu i en destaca les idees principals.

Comprén textos divulgatius.

4.1. Hi fa inferències i interpreta sentits figurats i significat no explícits en textos conversaci-onals.

Utilitza correctament la llengua per a ex-pressar oralment experiències i per a des-criure la realitat.

13Unitat 5

Solucions

1 Resposta lliure: Si hi ha pocs alumnes que ha-gen vist oronetes, els demanarem que en par-len amb tants detalls com puguen. Si convé, es poden aportar imatges de nius, preferiblement d’oronetes.

2 Resposta model: Els teuladins també són ocells que viuen en llibertat i que podem veure sovint als pobles i ciutats, com també és el cas dels coloms, les tórtores, els estornells...

3 Resposta lliure: Si ningú no en recorda cap, es pot buscar informació a Internet sobre alguna iniciativa d’aquesta mena i comentar-la (qui la va organitzar, què pretenia, com s’hi podia col-laborar...).

ajudar-los a resoldre els dubtes dels companys. Algunes d’aques-tes expressions poden ser: Tot just (2) cova (11), per tot arreu (12), de lluny estant (14).

10. Demanarem que es fixen en l’oració La femella pon 4 o 5 ous i els cova (11). Els explicarem que en valencià no és igual pondre, que s’utilitza per als ous i per al sol, i posar, que significa “co* locar”.

11. Els preguntarem també quina classe de paraula és cova, i els re-cordarem que es tracta d’una paraula polisèmica.

Per a acabar…12. Demanarem als alumnes que expliquen si és conve nient conéi-

xer els costums i la vida dels animals per aprendre a estimar-los i a respectar-los.

Programa de competència lectoraAnimació a la lectura. Les oronetes tornen al niu (presentació animada).

Lectura i comprensió. Les oronetes tornen al niu (lectura inicial, pàgina +103).

Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

14

Per a començar… aclarim dubtesAtendrem les possibles qüestions que la lectura haja pogut suscitar. Això ens permetrà recordar el contin-gut de la lectura.

1. CD Educació literària i Expressió oral, pista 31 . Si és necessari tornarem a escoltar l’àudio de la lectura Les oronetes tornen al niu.

En el desenvolupament…2. Practiquem junts. Els demanarem que facen la lectura

en veu alta, per torns. Demanarem que es fixen bé en els títols dels apartats per tal de comprovar que real-ment s’ajusten al que s’explica en el paràgraf.

3. Mentre fem la lectura en veu alta ens detindrem en les línies 10, 29 i 45 per tal de plantejar algunes preguntes:

A la línia 10: Us pensàveu que les oronetes feien ser-vir el niu de l’any anterior i que s’aparellaven amb la mateixa parella?

A la línia 29: Quant tarden els pollets a poder espavi-lar-se una mica volant sols?

A la línia 45: En quina època de l’any se’n van les oronetes?

4. Comentarem el significat de les paraules dels requa-dres de Vocabulari i els demanarem que inventen una oració a partir de cada una d’aquestes paraules per tal de comprovar que n’han comprés bé el significat.

5. Llegirem les paraules dels requadres Para atenció. De-manarem a diferents alumnes que les escriguen a la pissarra i que expliquen quina dificultat ortogràfica pot presentar cada una.

6. Hem de referenciar les xifres que apareixen en la lectu-ra perquè les puguen assimilar. Ho farem compa-rant-les amb elements del seu entorn o que coneguen. Alguns exemples:

a 7 o 8 metres de terra (34): la segona planta de qualsevol edifici, un arbre alt…

a menys de 100 metres de terra (49): algun tossal del terme…

200 quilòmetres al dia (59): la distància entre Ala-cant i Sagunt.


1.1. Llig en veu alta amb el volum, l’entonació, la fluïdesa i el ritme adequats.

Llig un text divulgatiu.



3.1. Llig, en mitjans digitals, textos expositius.Llig en suports digitals altres textos expo-sitius sobre animals.

15Unitat 5

7. Treball individual. Seleccionarem algunes paraules clau de la lectura i les escriurem a la pissarra (niu, mas-cle, plomatge, femella, ou, vol, branca, insecte, Àfrica, Mediterrània, estació, hivern, primavera). La llista es pot fer més llarga o més curta segons es trobe conve-nient, o bé es pot dividir en dues. Demanarem que les lligen silenciosament tantes vegades com puguen du-rant dos minuts. Aleshores, les esborrarem i els direm que vagen sortint a la pissarra per escriure les paraules que recorden. Pot escriure cada paraula un alumne o bé el primer n’escriu tantes com recorde i a partir d’aquí es van completant. Quan no en recorden més o consideren que ja les han escrites totes, algun dels alumnes comprovarà que són correctes amb ajuda d’una còpia escrita de la llista de paraules.

8. Animarem els alumnes a continuar la lectura amb l’ac-tivitat Descobreix i llig, on podran descobrir algunes iniciatives relacionades amb la protecció dels ocells i també la manera de co* laborar-hi.

Per a acabar…

9. Reflexionem. A partir dels coneixements que han ad-

quirit sobre les oronetes, els alumnes reflexionaran sobre el paper que aquests ocells exerceixen en la na-turalesa (control de plagues d’insectes) i per què ens interessa cuidar-los i respectar-los

Programa d’ortografiaOrtografia visual. El món de les paraules. Targetes amb ideogrames per a apegar en el mural interactiu.

Vegeu la Guia de treball manipulatiu

NotEs

16 Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors



7.1. Escriu un text narratiu seguint l’ordre lògic de l’estructura textual.

Narra fets amb coherència i adequació.

Solucions

1 Les oronetes volen cap al sud i només paren a les nits ! Rumb a Àfrica.

En el camí de tornada, els mascles ixen abans i volen més ràpid que a l’anada ! Una tornada ràpida.

Els pollets es llancen del niu perquè els pares no els donen menjar, i així aprenen a volar ! Por de volar

2 Resposta model: A l’hivern. Perquè el mal temps fa que no troben insectes per menjar. A+la primavera.

3 La femella pon 8 o 9 (4 o 5) ous i els cova. Du-rant 15 dies, els va girant perquè reben l’escal-for del seu plomatge (ventre) pertot arreu. Cada mitja hora (quart d’hora), els deixa du-rant uns minuts per anar a dormir (menjar) i a fer les necessitats. El mascle observa de ben prop (lluny).

4 Resposta lliure: En la i* lustra ció b) és més fàcil que el menjar que els han deixat se’n vaja vo-lant i els ocells no el puguen aprofitar.

Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes entenen la importància d’ajudar aquest animal a fer la migració.

6 Resposta lliure: Aquesta activitat serveix per a saber si l’alumne pot organitzar i interpretar la informació, i si sap fer un ús adequat de les tecnologies.

5

Per a començar… preguntem1. Tornarem a formular algunes de les preguntes que hem fet en

sessions anteriors per a recordar el contingut de la lectura.

En el desenvolupament…2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 32 1 . Escoltarem

aquest fragment de la lectura (línies 11 a 14) per a fer l’activitat 3.

3. Treball individual. Suggerirem que facen l’activitat+6 perquè co-neguen en què consisteix l’anellament d’ocells.

Per a acabar…4. Reflexionem. El preguntarem per què se sol associar l’oroneta

amb l’alegria i quins altres sentiments els provoquen diferents animals i si estan justificats sentiments d’aversió o por.

Programa de competència lectoraEstratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat del quadern En-trenament en estratè gies de lectura eficaç.

Avaluació de comprensió lectora. Fitxes del quadern Avaluació de comprensió lectora: text 9 (nivell bàsic) i text 10 (nivell estàndard).

1

17Unitat 5


5.1. Participa en converses, reals o simulades respectant el torn de paraula i les fórmules de cortesia.

Expressa oralment projectes.

Solucions

1 Resposta lliure: Intentarem que els alumnes utilitzen el vocabulari apropiat.

2 Resposta lliure: Procurarem que co* laboren entre ells.

3 Resposta model: a) Un viatge amb l’avió. b)+Molt bé ja que estan preparant-ho tot per a no tindre problemes. c) No han d’oblidar portar diners suficients, reserves d’hotel, telèfons...

4 Resposta lliure: Ens hem de fixar en el regis-tre, en l’ordre de la conversa i en la coherència.

Resposta lliure: a) Demanarem als alumnes que la resposta siga molt detallada i que la re-colzen en diversos arguments. b) Motivarem l’alumne a marcar-se ell mateix les dades més necessàries per fer-les saber als companys, les comentarà a la resta del grup i elaboraran una informació conjunta. c) Els ajudarem a fer una exposició ordenada, engrescadora i ben plani-ficada per tal de convéncer els companys que la seua proposta és la millor.

Transcripció: pista 33

X!"#$%: A quina hora ix l’avió?

P&'$: A les 13.45 h. Hauríem de tindre les ma-letes ja fetes a les 12.30 h per a agafar el taxi.

X!"#$%: Sí, tens raó. I hem de comprar un plà-nol de la ciutat i una guia de viatges.

P&'$: Sí, sí, jo ho faig aquesta vesprada. I no oblidem els paraigües, que allí plou molt!

X!"#$%: Mira, els deixe ara mateix ací i ja els te-nim a punt. Per si de cas podríem agafar també un diccionari d’anglés, per si el ne-cessitem quan anem a un restaurant.

P&'$: Bona idea! I sobretot no oblidem els bit-llets, que si no, no fem res!

X!"#$%: Sí, mira que si portem tot l’equipatge i ens deixem els bitllets!

P&'$: Ha, ha, ha!

5

Per a començar… recordem1. Els demanarem que recorden l’última excursió que van fer amb

l’escola i què prepararen per a emportar-se: menjar, beguda, roba, material esportiu… S’ho prepararen ells o els van ajudar els pares?

En el desenvolupament…2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària i

Expressió oral, pista 33 2 .

3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca-bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla!

Material de suport per a l’aulaJoc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives.Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Per a acabar…4. Reflexionem. Farem dues columnes en la pissarra. Entre tots po-

sarem en la primera problemes que poden sorgir en una excursió i en l’altra possibles solucions. L’objectiu és que debaten si és cert que planificar les activitats ajuda a evitar problemes posteriors.

2

Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

18

Per a començar… ens situem1. Els explicarem que tots sentim la necessitat d’explicar

als altres les coses que ens passen o que els passen a altres persones del nostre entorn.

2. Els demanarem que expliquen alguna cosa interessant que els haja passat recentment. També els podem pre-guntar si ja li l’havien explicada a alguna altra persona.

En el desenvolupament…3. Treball individual. Els demanarem que pensen en al-

guna cosa interessant que els haja passat (pot ser la de l’activitat anterior) i que diferencien la introducció, el nus i el desenllaç. també els demanarem que indiquen el temps, els personatges i el lloc.

4. Escriurem diversos connectors i expressions barrejats en la pissarra i els demanarem que els classifiquen se-gons siguen més apropiats per a la introducció, el nus o el desenllaç d’una narració Per exemple:

Introducció: Aquell dia, Una vegada, Tot va co-mençar, Sabeu què? No t’ho creuràs, però

Nus: després d’això, llavors, a continuació, no sabia què fer.

Desenllaç: al final, per últim, tot es va arreglar, i van viure feliços, i van rebre el castic que es mereixien.

5. Podem fer l’activitat Aprén paraules per a treballar l’estructura i els elements de la narració d’un succés

.

6. Practiquem junts. Es pot començar a narrar un succés pel final? després de fer l’activitat 6 els demanarem que ho intenten per grups.

7. Els demanarem que escriguen dos successos o anèc-dotes en què ells siguen els protagonistes. Un serà ve-ritat i l’altre inventat. Després seleccionarem alguns alumnes perquè en facen una lectura dramatitzada introduint les onomatopeies necessàries. Els com-panys hauran d’endevinar quin és el succés inventat i quin és el real.

Seleccionarem preferentment les anècdotes que do-nen peu a estimular l’empatia, la identificació amb sentiments aliens o l’assertivitat.


6.1. Identifica la tipologia textual narrativa per a contar un succés.

Entén textos narratius i identifica els ele-ments que hi són propis.

7.1. Escriu un text narratiu seguint l’ordre lògic de l’estructura textual.

Narra fets amb coherència i adequació.

Solucions

1 Resposta model: a) El text parla d’un animal, una mascota, segurament una gossa. Ho sa-bem pels adjectius utilitzats i pel fet de dur-la a casa i posar-li un nom. b) Sempre es presen-ten a la introducció per ubicar el lector en el context de la història.

2 Resposta model: a) Marta, el seu aniversari, parc d’atraccions. a) Germans i jo, a l’eixida de l’escola, casa dels avis.

3 a-3, b-1, c-2. Resposta model: Vigilarem que inventen un desenvolupament que siga cohe-rent amb la introducció i el desenllaç corres-ponents.

19Unitat 5

Solucions

4 Resposta lliure: Estarem atents a la coherèn-cia de les oracions, segons els connectors uti-litzats.

5 Resposta lliure: Vigilarem la coherència. Les protagonistes han de ser dues xiques o més.

6 Resposta model: a) Introducció: el xiquet no pot passar el riu. b) Desenvolupament: llança pedres al riu per a construir una passera. c) De-senllaç: Ja ha pogut passar el riu.

7 Resposta model: Protagonista: un xiquet. Lloc: els voltants d’un riu. Temps: atemporal.

Resposta lliure: Ens fixarem sobretot en l’es-tructura essencial del text, la utilització de connectors. Ortogràficament ens centrarem a remarcar els signes de puntuació i les normes d’accentuació.

Resposta lliure: Com en l’activitat anterior, ens fixarem sobretot en l’estructura essencial del text, la utilització de connectors. Ortogràfica-ment ens centrarem a remarcar els signes de puntuació i les normes d’accentuació.

8

9

8. Una variant de l’activitat anterior seria que el mestre llegira les narracions sense dir qui les ha escrites. Els alumnes hauran d’endevinar qui ha escrit cada una.

9. Abans de fer el Taller d’escriptura els explicarem que una anècdota és la narració breu d’un succés inespe-rat, curiós i sovint divertit.

Per a acabar…10. En acabar el Taller d’escriptura preguntarem si recor-

den les preguntes que apareixien en la notícia (unitat 4) i els demanarem que les formulen referides a la seua anècdota. Després els demanarem que les res-ponguen i que indiquen en quins casos el text no apor-ta prou informació per a contestar-les.

11. Reflexionem. Els preguntarem quines anècdotes els han semblat més divertides o curioses i proposarem que reflexionen sobre els motius pels quals els ho han semblat.

També els demanarem que expliquen quines anècdo-tes els han ensenyat alguna cosa útil per a la seua vida quotidiana o algun valor.

Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem que demanen a casa, a les persones amb què conviuen, que els expli-quen alguna anècdota que els haja passat recentment. Després hauran d’explicar-la ells en el seu quadern o oral-ment a classe.

Aprenentatge personalitzat(Tasques assignables en Sabadigital)

Per a aprofundir

Document d’Ampliació Activitats interactives

Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

20

Per a començar…aclarim conceptes1. Podem començar la sessió veient quina percepció te-

nen del concepte “compost”. Per identificar-lo correc-tament podem veure exemples de coses que ens en-volten que estiguen compostes per diferents elements, per exemple una amanida.

En el desenvolupament…2. Els demanarem que escriguen la definició de les tres

paraules compostes de l’activitat, perquè comproven que per a definir paraules compostes sovint hem de fer servir les paraules simples que les componen

3. L’activitat 4 dóna peu a múltiples variants, per exem-ple poden inventar paraules compostes que es puguen aplicar a ells mateixos.

4. Els preguntarem si coneixen el nom d’algun animal que siga una paraula composta, per exemple cent-peus, enganyapastors, pica-soques, ratpenat o tren-calòs. Els podem demanar que facen un dibuix d’al-gun d’aquests animals que justifique el seu nom compost.

5. Penjarem a l’aula un mapa de la Comunitat Valenciana, els proporcionarem un mapa mut i els direm que hi si-tuen els següents municipis que tenen nom compost: Dosaigües, Guardamar del Segura, Riba-roja de Túria, Vistabella, Torreblanca i Vila-real.

Per a acabar…6. Reflexionem. Els demanarem que reflexionen sobre la

dificultat d’entendre el significat de les paraules com-postes. Quines paraules compostes els han costat més d’entendre? Per què?


Per a comprendre i reforçar

Document de Reforç Activitats interactives

Per a aprofundir


Per a preparar l’examen

Document de Repàs Activitats interactives


9.1. Aplica els coneixements sobre la composició de paraules en les diferents situacions co-municatives.

Identifica i escriu correctament paraules compostes.

Solucions

Resposta model: Un aparell que serveix per a parar els llamps.

Parar i llamp.

1 guardar, mans, món.

2 llavaplats. Guarda-roba, altaveu, para-xocs

3 Para-sol. Resposta model: El a) és real ja que es tracta d’un objecte que realment ajuda a pa-rar els rajos solars, en canvi el b) no és cert, ningú no pot parar o agarrar el sol, l’astre.

Resposta lliure: Hem de mirar que siguen ori-ginals i sorprenents, que respecten les normes ortogràfiques de les paraules compostes i que la definició siga coherent.

4

21Unitat 5


11.1. Aplica els coneixements sobre l’adjectiu en les diferents situacions comunicatives.

Identifica els adjectius i els utilitza en les seues produccions escrites.

12.1. Reconeix la concordança en gènere i nom-bre de l’adjectiu i el substantiu i utilitza aquests coneixements per a millorar les seues destreses lingüístiques.

Identifica les classes d’adjectius i les varia-cions en gènere i nombre.

Solucions

Són adjectius.

No. Hi ha un pollet que és més valent que els altres. Això se sap gràcies a l’expressió “el més valent”, que implica una comparació.

1 a) Resposta model: a) deliciosa, saborosa (ad-jectius referits a copa); b) blava, elegant (ad-jectius referits a finestra); c) clàssica, ecològica (adjectius referits a bicicleta).

2 Content, contenta, contents, contentes.

Marró, marró, marrons, marrons.

Ràpid, ràpida, ràpids, ràpides.

Agradable, agradable, agradables, agradables.

3 a) La casa i el pati són molt frescos a l’estiu. b) La pilota i el baló vells estan desinflats. c) Ha fet un dia i una nit plujosos. d) Ma mare inven-ta contes divertits.

Per a començar… ens situem1. Demanarem als alumnes que es fixen en el dibuix que

acompanya al text inicial i que pensen qualitats aplicables als ocellets dibuixats: per exemple, referides al seu color, a la seua mida, a les seues habilitats... Els preguntarem, tot seguit, quina és la classe de paraules que serveix per a expressar les qualitats del substantiu.

2. Els preguntarem, en referència a les preguntes inicials sobre el text, com es diu el concepte contrari a “el més valent”.

En el desenvolupament…3. Explicarem que les terminacions habituals per a indicar

el masculí plural i el femení singular i plural són:

-s per al masculí plural (i de vegades -os);

-a per al femení;

-es per al femení plural.

4. Afegirem que la terminació del masculí plural no es fa amb -s en aquests casos:

Els adjectius que acaben amb una vocal tònica (com elxà, esquerrà) fan el plural amb -ns. Aquests adjec-tius, quan són de dues terminacions, fan el femení plural amb la terminació -nes.

Els adjectius que acaben amb -s, -ç, -x o -sc fan el plural amb -os: espès/espesos, feliç/feliços, fix/fixos, grotesc/grotescos.

Per a acabar…5. Reflexionem. Els donarem una sèrie d’adjectius (per

exemple amable, tranquil, nerviós, difícil, valent) i els direm que els apliquen a un objecte (per exemple la pissarra). Els demanarem que expliquen per què no són apropiats.

Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

22

Per a començar… aclarim conceptes1. Demanarem als alumnes que relacionen els graus

comparatiu i superlatiu amb un d’aquests conceptes: a) el concepte de comparació, b) el concepte d’una qualitat molt desenvolupada.

En el desenvolupament…2. Aclarirem que el grau positiu és el grau bàsic de l’ad-

jectiu, és a dir, aquell que no implica cap valoració de la qualitat expressada: la intensitat de la qualitat és “neutra”, no es compara amb res ni és una intensitat elevada. Afegirem que el fet que aquest grau es diga positiu no té res a veure amb el significat expressat: bonic, lleig, bo i dolent són tots adjectius que estan en grau positiu.

3. Demanarem a diversos alumnes, individualment, que expliquen què vol dir comparar. Orientarem les seues respostes per tal que esmenten els tres tipus de com-paració possibles.

4. Explicarem que el comparatiu de superioritat de bo i roí es pot formar de dues maneres:

afegint l’adverbi més, com amb la resta d’adjectius: més bo (que), més roí (que);

utilitzant les formes millor i pitjor, respectivament.

5. Farem un diagrama dels graus de l’adjectiu que hauran de copiar al seu quadern:

Grau positiu

Grausuperlatiu

de superioritat més ràpid (que)...

d’igualtat tan ràpid com...

d’inferioritat menys ràpid (que)...

Grau superlatiumolt ràpid

rapidíssim

6. Aclarirem que, per a formar els graus comparatius de superioritat i d’inferioritat, no cal que aparega el segon terme de la comparació:

Aquell pollet va ser més valent que els seus germans.


12.2. Reconeix les funcions que fan els adjectius, en els tres graus, i utilitza aquests coneixe-ments per a millorar les seues destreses lin-güístiques.

Identifica els graus de l’adjectiu i els utilitza correctament. Analitza adjectius i n’indica el gènere, el nombre i el grau.

Solucions

4 a) un xic agradable, b) uns xalets espaiosos, c) una amiga lectora, d) una casa calorosa.

5 Era una gran persona: no llançava residus sò-lids a terra, ja que podrien contaminar la terra on viuen plantes i animals escassos.

6 a) menys fosc que: grau comparatiu d’infe rio ri-tat; b) tan gran com: comparatiu d’igualtat; c) millor: comparatiu de superioritat.

Resposta lliure: Han de descriure tots els ob-jectes (puzles, cotxes i óssos de peluix) i usar, almenys, sis adjectius (dos per cada grau).

7

23Unitat 5

Solucions

8 Molt entretingut, entretingudíssim; molt ric, riquíssim; molt bo, boníssim; molt assolellat, assolelladíssim.

9 Resposta model: M’he menjat un plat de pae-lla boníssim per dinar. Hem de parlar d’un tema molt important, pots vindre un moment? L’aigua està molt freda; espera que es calfe abans d’afegir-hi la pasta. L’Amazones és un riu llarguíssim, és un dels més llargs del món. Febrer és un mes molt humit, habitualment plou molt.

Positiu: roí. Comparatiu de superioritat: pitjor. Comparatiu d’igualtat: tan roí com. Compara-tiu d’inferioritat: menys roí que. Superlatiu: molt roí.

Més valent és un adjectiu masculí, singular i en grau comparatiu de superioritat. Més agrada-ble és un adjectiu masculí, singular i en grau comparatiu de superioritat. Fred és un adjectiu masculí, singular i en grau positiu.

10

11

Aquell pollet va ser el més valent. Aquell pollet va ser més valent.

7. Quan facen el Taller de gramàtica (act. 11) recordarem als alumnes que per tal d’esbrinar el gènere dels adjec-tius d’una terminació han de fixar-se en el gènere del substantiu al qual acompanyen, ja que l’adjectiu con-corda en gènere i nombre amb els substantius. Aques-ta activitat es pot fer aplicant una estructura coopera-tiva.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 11 de la pàg. 113 es pot fer amb l’estructura 1-2-4.

Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

Per a acabar…8. Reflexionem. Plantejarem una sèrie d’oracions com

aquestes i els preguntarem en quin grau està l’adjectiu:

M’agrada dutxar-me amb aigua fresqueta.

Aquesta nit em posaré el vestit blavet.

Esta part de la unitat és molt facileta.

L’objectiu és que reflexionen perquè vegen que els ad-jectius, encara que estiguen en grau positiu, de vega-des també es poden fer en diminutiu. Així revisaran el concepte de diminutiu.




Per a aprofundir




Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

24

Per a començar… repassem1. Repassarem les normes generals d’accentuació.

A+ continuació, preguntarem: segons aquestes nor-mes, la paraula bé podria dur accent gràfic? (La res-posta és que no perquè es tracta d’un monosí* lab).

2. Contestarem en veu alta les preguntes inicials. Des-prés, farem observar als alumnes que l’únic que per-met diferenciar, en l’escriptura, les paraules bé i be (que tenen significats molt diferents) és l’accent grà-fic. Avançarem que aquest accent gràfic rep el nom de diacrític perquè serveix per a diferenciar paraules ho-mònimes.

És important que recordem el concepte d’homonímia: són paraules homònimes les que presenten identitat formal tant si es pronuncien de la mateixa manera (ho-mòfones) com si s’escriuen igual (homògrafes).

En el desenvolupament…3. Després de fer l’activitat 4, llegirem en veu alta aquests

dos diàlegs i demanarem als alumnes quina confusió s’ha produït:

a) —He vist que tinc una entrada de més.—Quina sort! La meua només val per a un dia.

b) —El tenor va fer un sí amb el cap. —En tot cas devia ser amb la boca, no?

4. Per a l’activitat 6, trobareu informació en <www.e-sm.net/sblv5ep11> .

5. CD Educació literària i Expressió oral, pista 34 . Es-coltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activi-tat +8.

Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic d’aquesta unitat.

6. Indicarem als alumnes que recullen en el quadern totes les paraules amb accent diacrític apreses, explicant-ne el significat o especificant-ne la categoria gramatical. Podem mostrar-los aquest model:

Paraules que es diferencien per l’accent diacrític

Sense accent Amb accent

dona (persona de sexe femení) dóna (del verb donar)


14.1. Aplica els coneixements sobre l’accentuació diacrítica per a integrar-los de manera efec-tiva en les diferents situacions comunicati-ves.

Escriu correctament les paraules que por-ten accent diacrític i en coneix el significat.

14.2. Revisa els textos elaborats o escrits al dictat, detecta errors i resol dubtes sobre la utilitza-ció correcta de l’accen tuació diacrítica.

Aplica les normes ortogràfiques en les seues produccions escrites i corregeix tex-tos propis o d’un company.

Solucions

Resposta model: Vol dir ‘de manera adequa-da’, ‘correctament’.

La paraula be, que designa l’ovella.

1 Te: infusió; lletra t. Dona: persona de sexe fe-mení. Té: forma del verb tindre. Dóna: forma del verb donar.

2 Els iaios passsegen pel parc amb els seus néts. Si ella fóra guarda forestal, passaria molts dies fora de casa. Cal mantindre els boscos nets per a reduir el risc d’incendis. Mon pare ha trobat un pèl del gos al sofà.

3 El meu germà cau molt pel terra, però mai es trenca cap os (imatge d). He anat al camp i tinc fang a la bota (imatge b). L’ós és un animal en perill d’extinció (imatge c). Els meus pares han comprat una bóta de vinagre (imatge a).

25Unitat 5

Solucions

Resposta model: Els personatges no s’han en-tès bé perquè estan dialogant oralment i en la llengua oral les paraules sol i sòl són idèntiques (les dues es pronuncien amb una o oberta). En canvi, a l’escriptura es diferencien gràcies a l’accent diacrític. Així, nosaltres sabem que el personatge de l’esquerra es referia al sol que hi ha al cel (l’astre), mentre que el de la dreta ha entès que posaria la roba a terra.

és: si no portara accent diacrític, seria un pro-nom (com en Vicent es mira en l’espill). mà: si no en portara, seria un determinant possessiu (com en ma mare). sí: si no en portara, seria una nota musical o un nexe condicional. més: si no en portara, es referiria als períodes d’uns trenta dies en què es divideix l’any.

6 Resposta lliure: Comprovarem que segueixen les instruccions de l’activitat.

9 Té (tindre), és (ésser), bé, fóra (ésser), déu, sé (saber), més.

4

5

Per a acabar…7. Proposarem als alumnes treballar els continguts de

l’ortografia amb diferents dinàmiques de dictats inte-ractius de lletreig directe i atenció visual+ .

8. Reflexionem. Els preguntarem per la funció de l’ac-cent diacrític perquè reflexionen sobre la seua utilitat i sobre les confusions que provoca l’homonímia.

Programa d’ortografiaTaller d’ortografia. Dictats a mitges, fitxer ortogràfic.

Ortografia visual. Dictats projectables de Lletreig di-recte i atenció visual.

Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.



Document de Reforç Activitats interactives Document L’homonímia

Per a aprofundir




1

2

Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

26

Per a començar… coneixem el text1. Llegirem el títol d’aquest apartat: l’estrofa i la rima.

Demanarem a dos alumnes que expliquen respectiva-ment què és una estrofa i què vol dir que dos versos o paraules rimen. La resta de la classe ajudarà a ajustar o completar l’explicació o bé confirmarà que és correcta.

Demanarem a un alumne que faça la lectura del requa-dre sobre l’autor del text. Els animarem a consultar a Internet aquestes dades: dates i llocs de naixement i mort, premis i reconeixements rebuts. En <www.e-sm.net/sblv5ep12> o en alguna enciclopèdia digital tro-baran molta informació.

En el desenvolupament…2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 35 . Es-

coltarem atentament els dos poemes de Vicent An-drés Estellés.

3. Farem una lectura grupal i expressiva del poema, mar-cant la rima i les pauses entre les estrofes.

4. Suggerirem als alumnes que lligen més poemes de l’au-tor i els animarem a aprendre’n algun de memòria.

5. Els explicarem què significa l’expressió al cap del car-rer i, perquè ho recorden, els preguntarem què hi ha al final del seu carrer.

6. Demanarem als alumnes que compten quantes estro-fes té cada un dels poemes. Tot seguit, poden comple-tar una taula com aquesta per a cada poema, amb la primera estrofa com a exemple:

Cançó de la lluna

Estrofa Paraules que rimen Tipus de rima

1 agrada, muntanya Assonant

… … …

… … …

7. Demanarem als alumnes que aporten altres paraules que rimen amb rima assonant i consonant amb algu-nes de les paraules finals dels versos dels poemes: muntanya, lluna, clara, fageda, cantó, carrer, ciutat, enamorats.


16.1. Identifica les estrofes i la rima d’un text po-ètic mentre participa en activitats de lectura o audició co( lectiva i fa ús de la terminologia metaliterària.

Analitza un poema i n’identifica les estrofes i el tipus de rima.

17.1. Escriu un poema estructurat en estrofes i amb rima.

Escriu poemes amb rima i els estructura en estrofes.

18.1. Participa en activitats co( lectives i recita de memòria un poema, i marca les estrofes i la rima adequadament.

Recita un poema de manera col·laborativa.

19.1. Llig, en mitjans digitals i de manera autòno-ma, textos poètics per a ampliar els seus co-neixements.

Llig més poemes de l’autor treballat en Sa-badigital.

27Unitat 5

Solucions

1 a) Segona estrofa. b) tercera estrofa. c) prime-ra estrofa

2 c) Aquest dibuix és el que representa millor l’home, que no expressa cap mena d’emoció.

3 Rimen en consonant els versos 2 i 4. Rimen en assonant els versos 6 i 8, 10 i 12.

4 Aquest fragment consta de tres estrofes de quatre versos cada una.

5 a) la penúltima: a-gra-da / mun-ta-nya. b) Te-nen en comú les vocals a-a. És rima assonant.

Resposta lliure: Han de respectar la rima i el ritme del poema, i també el to.

7 Resposta lliure: Ens assegurarem que els alumnes han seguit els passos correctes per a localitzar el poema, seleccionar-lo i planifi-car-ne la lectura recitada. Els animarem a reci-tar-los de manera expressiva, sense caure en l’exageració.

6

8. Els preguntarem què devia sentir al seu parer el prota-gonista de la “Cançó de l’home parat al cantó”.

9. Treball individual. Plantejarem que cada alumne s’ani-me a escriure un poema de dues estrofes amb quatre versos cada una, seguint l’esquema dels poemes de Vicent Andrés Estellés. Poden triar lliurement el tema i també el tipus de rima.

Per a acabar…10. Reflexionem. La secció comença dient que hi ha poe-

mes que semblen cançons. Els alumnes hauran d’ex-plicar per què és així. També els podem demanar que busquen alguna melodia que s’adapte als poemes i que els canten a classe.

11. També podem plantejar l’activitat al contrari: a partir d’una melodia senzilla o coneguda, els podem dema-nar que li posen una lletra.

Programa de competència lectoraLectura i comprensió. “Cançó de la lluna, “Cançó de l’home parat”.




28 Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sSolucions

1 Positiu ! Expressa una qualitat sense fer refe-rència a la intensitat. ! Content.

Comparatiu ! Compara una qualitat. ! Pot ser:

- de superioritat: més content (que);- d’igualtat: tan content (com);- d’inferioritat: menys content (que).

Superlatiu ! Expressa una qualitat en el seu grau màxim. ! molt content, contentíssim

2 Parells de paraules amb accent diacrític: son/són (verb ser), dona/dóna (verb donar), te/té (verb tindre), pel/pèl (cabell), net/nét (fill del fill), fora/fóra (verb ser), os/ós (mamífer), bota/bóta (recipient de vi o vinagre), sol/sòl (terra), es/és (verb ser), si/sí (afirmació), mes/més (increment de quantitat).

3 Paraules compostes: Són paraules formades per dues o més paraules simples. Adjectius: Són paraules que expressen qualitats o estats dels substantius que acompa nyen.

4 Centpeus, trencanous, paraigua.

5 Solució en smSabadigital.com. En aquesta ac-tivitat els alumnes podran practicar el que han aprés sobre els adjectius de manera lúdica.

6 bé, té (p. 101), més (p. 102), és (p. 103). No se-gueixen les normes d’accentuació perquè els monosí* labs no s’accentuen.

Menys ple que: grau comparatiu d’inferioritat. Positiu: ple. Comparatiu de superioritat: més ple que. Comparatiu d’igualtat: tan ple com. Superlatiu: molt ple, pleníssim.

Novíssim: grau superlatiu. Positiu: nou. Com-paratiu de superioritat: més nou que. Compa-ratiu d’igualtat: tan nou com. Comparatiu d’in-ferioritat: menys nou que.

Més blanc que: grau comparatiu de superiori-tat. Positiu: blanc. Comparatiu d’igualtat: tan blanc com. Comparatiu d’inferioritat: menys blanc que. Superlatiu: molt blanc, blanquíssim.

Molt vell: grau superlatiu. Positiu: vell. Compa-ratiu de superioritat: més vell que. Comparatiu d’igualtat: tan vell com. Comparatiu d’inferiori-tat: menys vell que.

7

1. Abans de començar les activitats 1 i 2, recordarem que abans de fer un esquema s’ha de planificar l’espai que ocuparà.

2. Podran practicar i aprendre més sobre els adjectius amb l’activi-tat 5 en smSabadigital.com.

3. Els recordarem que han de revisar les respostes.

4. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació per a completar l’assimilació dels continguts en smSabadigital.com.




Per a aprofundir




Per a avaluar

Document d’Avaluació unitat 5 Activitats interactives

29Unitat 5

Solucions

2 Resposta lliure: Vigilarem que el text redactat siga breu i que respecte les convencions del correu electrònic (salutació inicial i acomiada-ment).

3 a) El conillet d’índies és originari d’Amèrica del Sud. b) i c): verdaderes. d) Aquesta animal ne-cessita menjar aliments rics en vitamina C (perquè el seu cos no la produïx).

4 freqüentment porta dièresi per tal que sone la u del grup qu. Països porta dièresi per a trencar el diftong que normalment formen les vocals ai i indicar que formen un hiat.

5 a) molt paregut. b) occidentals, diferents, ver-des, viu. c) procedeix, sobreviure... d) Índies, països, subespècie.

aquesta: determinant demostratiu, femení, singular. (el) nostre: determinant possessiu, masculí, singular, referit a més d’un posseïdor i en primera persona del plural.

Resposta lliure: Ens fixarem que respecten la rima assonant.

8 Fóra, és, món, més, néts, bé.

6

7

Per a començar… ens situem1. Abans de fer l’activitat 1 suggerirem que miren la foto-

grafia. Els podem preguntar si coneixen aquest animal, si n’han vist algun en llibertat o com a animal de compa-nyia.


coltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para atenció, amb algunes de les paraules que apareixen en els ideogrames.

Programa d’ortografiaOrtografia visual. Dictat Para atenció.

Per a acabar…3. Els recordarem que en acabar revisen les respostes.

4. Enumerarem entre tots els continguts que s’han tre-ballat en les activitats de repàs.

5. També revisarem les categories gramaticals que han treballat fins al moment: adjectiu, determinants i substantiu

6. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació per a completar l’assimilació dels continguts de la unitat.

Continguts relacionatsEl correu electrònic (unitat 3)

Els diftongs i els hiats (unitat 2)

Els graus de l’adjectiu (unitat 5)

La dièresi (unitat 3)

Els determinants demostratius i possessius (unitat 3)La rima assonant (unitat 5)


Per a avaluar Document d’Avaluació unitats 1-5

30 Unitat 5

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… compartim experiències1. Preguntarem als alumnes si en alguna ocasió han ajudat algun

animal en perill o amb algun problema. Els explicarem que els animals silvestres, encara que aparentment no siguen perillosos, és millor no tocar-los. Si en trobem algun en situació de perill, s’ha d’avisar algun adult o, per exemple la Policia Local o Protec-ció Civil.

2. Els podem mostrar la web d’una associació protectora d’animals, per exemple la de Sueca, <www.e-sm.net/sblv5ep13> , per-què vegen com funciona, quins són els objectius, etc.

En el desenvolupament…3. Els podem preguntar quin tipus de text és de l’activitat 1 per veu-

re si reconeixen l’entrevista. Els podem donar a triar entre: diari, entrevista, narració, carta…

4. Una vegada tinguen clar que es tracta d’una entrevista els pre-guntarem qui fa les preguntes i què és “La Mar d’Amics”.

5. Després de fer l’activitat 2 els podem preguntar quins altres pro-blemes pot tindre una balena.

6. Després de fer l’activitat 3 els explicarem que les balenes perta-



2.2. Hi fa inferències i interpreta sentits figurats i significats no explícits.

5.1. Participa en converses, reals o simulades respectant el torn de paraula i les fórmules de cortesia.

6.1. Identifica la tipologia textual narrativa per a contar un succés.

7.2. Fa ús de la terminologia específica del tema i s’adequa al gènere narratiu amb creativitat i sentit estètic.

10.1. Coneix i aplica les normes ortogràfiques re-ferides a l’ús del guionet en les paraules compostes.

12.2. Reconeix les funcions que fan els adjectius, en els tres graus, i utilitza aquests coneixe-ments per a millorar les seues destreses lin-güístiques.

14.1. Aplica els coneixements sobre l’accentuació diacrítica per a integrar-los de manera efec-tiva en les diferents situacions comunicati-ves.

15.2. Valora el seu rol en la tasca final.

17.1. Escriu un poema estructurat en estrofes i amb rima.

Solucions

2 Resposta model: Significa que es va quedar atrapada en l’arena de la platja, sense prou ai-gua per a nadar.

3 Un mamífer.

4 Resposta model: Guardacostes, mareperla, plenamar, tallamar, trencaones.

5 Resposta lliure: Ens fixarem que utilitzen una paraula amb accent diacrític.

6 Més preciós que, més gran que.

7 Resposta model: La paraula bé s’escriu amb accent diacrític per a indicar que és adverbi i distingir-la del substantiu be. La paraula es s’escriu sense accent perquè és un pronom; si fóra verb s’escriuria amb accent.

8 Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes s’ajusten a l’estructura de la narració d’una anècdota i que té tots els elements necessaris.

31Unitat 5

Solucions

2 b) Perquè se’n pesquen massa.

3 Resposta model. Ho han demanat nombroses ONG, pescadors artesans, científics, cuiners. Perquè es prohibisca el comerç internacional i no se’n pesque.

Salvavides. No s’escriu amb guionet perquè la segona paraula no comença per x, r o s.

5 Resposta model. roja: positiu; oriental: positiu; internacional: positiu.

Resposta model. Ens assegurarem que l’es-trofa rime i que la rima siga assonant.

Tasca ! nal

Resposta model: Comprovarem que els alum-nes segueixen tots els passos per a fer aquesta tasca. Ens fixarem que utilitzen els adjectius en els graus indicats en cada pas.

4

6

nyen a un tipus de mamífers adaptats a la vida a l’aigua que es denominen cetacis i que, a més de les balenes, inclouen dofins, orques o catxalots.

7. Els podem preguntar en què més es diferencien els ceta-cis dels peixos, a banda de la forma de reproducció (es-cates, aparell respiratori, esquelet…).

8. En l’activitat 7 han d’explicar el significat de les paraules de les quals s’han de distingir.

9. Abans de fer l’activitat 8 els advertirem que és més fàcil explicar una anècdota real que no una d’inventada.

10. Després de llegir el text de Plans de futur per a la tonyina els podem demanar que assenyalen les diferències i les similituds entre aquesta notícia i la de Tones de bona vo-luntat.

11. Com que la tonyina es comercialitza en llaunes petites, potser alguns alumnes tindran problemes per a identifi-car aquest peix com un animal de grans dimensions que pot arribar a superar els 4 m de llarg i els 600 kg.

12. Les activitats 2 i 3 de Plans de futur… es poden fer per parelles, aplicant una estructura cooperativa.

Aprenentatge cooperatiuLes activitats 2 i 3 de la pàg. 121 es poden fer amb l’es-tructura Cooperació guiada o estructurada.

Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

13. Per a la Tasca final, demanarem als alumnes que formen grups de quatre i que un dels membres s’encar regue de fer de portaveu.

Per a acabar…

14. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han fet en aquesta unitat en smSabadigital.com.


Treball en equip Cuidem els amics.

Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

38

Per a començar… ens situem1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat per tal

d’anticipar que el tema sobre el qual parlarem els pro-pers dies té a veure amb la diversitat de costums i for-mes de viure que hi ha arreu del món. Des del primer moment farem veure que l’existència i el coneixement d’altres maneres de viure és enriquidor.

2. Iniciarem una conversa co* lectiva relacionada amb els llocs que han visitat, encara que siguen propers, i amb els seus coneixements sobre altres cultures diferents de la nostra. Si a la classe hi ha xiquets procedents d’al-tres cultures, els animarem a explicar alguns dels cos-tums que poden resultar més diferents.

En el desenvolupament…3. Llegirem les preguntes del requadre Parlem abans de

llegir, per tal d’activar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema de la diversitat de cultures.

4. Per reforçar l’activitat 1 podem plantejar als alumnes la possibilitat de fer una excursió junts i fer una pluja d’idees perquè proposen llocs als quals podríem anar.

5. Demanarem als alumnes que facen una ullada a la lec-tura i els preguntarem quina diferència hi troben res-pecte de les unitats anteriors. Simplement fixant-se en la disposició del text podran identificar que es trac-ta de tres poemes i no d’un text narratiu o expositiu com en les unitats anteriors.

6. Llegirem en veu alta els títols dels tres poemes i obser-varem les i* lustracions que els acompanyen i tot seguit plantejarem algunes preguntes: En quin tipus de viat-ge pot fer pensar “El cant de la mar”? Heu viatjat mai amb un vaixell gran? On us agradaria anar amb vai-xell? Quines maneres de viatjar apareixen dibuixades en el poema “Cançó de viatjar”? Hi trobeu a faltar al-guna? Sabeu què és una ruta gastronòmica? Quin menjar no ha de deixar de tastar algú que vinga a visi-tar el lloc on vivim?

7. Preguntarem als alumnes quin lloc del món els agrada-ria conéixer i els demanarem que argumenten la seua elecció.

8. Abans de llegir presentarem la lectura animada , i els preguntarem: Què penseu que explica aquest


1.1. Recita poemes en veu alta amb el volum, l’entonació, la fluïdesa i el ritme adequats.

Llig i recita un text poètic.

5.1. Participa en una conversa per a explicar un itinerari, respectant el torn de paraula, les normes i les fórmules de cortesia.

Utilitza correctament la llengua per a ex-pressar oralment opinions i experiències.

39Unitat 6

Solucions

1 Resposta lliure: Insistirem en el fet positiu de conéixer altres llocs, ja que cada indret del món té algun interés, tant si es troba a prop com si es troba lluny d’on vivim.

2 Resposta model: Amb bicicleta. Aquest mitjà de transport normalment no permet recórrer grans distàncies, però es pot fer servir també per a viatjar.

3 Resposta lliure: Els ajudarem a valorar els atractius del lloc on viuen, que de vegades ens passen desapercebuts.

text? Els alumnes generaran unes expectatives que més endavant podran confirmar o rebutjar.

9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 37 . Els alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura. Després de l’audició, es poden formular preguntes de comprensió dels poemes: En quin poema parla de menjars valencians? I quin parla de moltes maneres de viatjar? De què parla l’altre poema?

10. Per tal de fer la lectura grupal i en veu alta del text tin-drem en compte que es tracta de poemes. En el cas del primer poema, resulta difícil de dividir-lo, de manera que podem demanar a un alumne amb bona dicció i entonació que el recite sencer. En el cas del segon po-ema, el podem dividir en dues parts: del vers 1 al 16 i del 17 al 28. Finalment, el tercer poema es pot repartir de manera que cada alumne recite un redolí.

11. Els advertirem que a l’hora de llegir un poema hem de fixar-nos en la rima i també en el ritme dels versos. Perquè siga més entenedor, podem llegir una estrofa d’un poema seguint-ne el ritme i sense seguir-lo, per tal que vegen quina és la “cantarella” que té el poema.

Per a acabar…12. Demanarem als alumnes que completen un vers com

els del poema “Ruta gastronòmica”, amb el nom de la població on viuen i el que s’hi pot menjar.

Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem als alumnes que proven a memoritzar algun dels poemes. Primer els repetiran diverses vegades, silenciosament, i després en veu alta davant la seua família, que els haurà d’ajudar en la memorització.

Programa de competència lectoraAnimació a la lectura. De viatge (presentació animada).

Lectura i comprensió. De viatge (lectura inicial, pàgi-na +123)

Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

40

Per a començar… aclarim dubtes1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura haja

pogut suscitar. Això ens permetrà recordar el contin-gut dels poemes.

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 37 . Si és necessari tornarem a escoltar l’àudio dels poemes.

En el desenvolupament…3. Els demanarem que reciten els poemes que han estu-

diat a casa. Procurarem que tots els alumnes en reci-ten almenys un, encara que es repetisquen.

4. Al final de la lectura de cada poema corregirem els possibles problemes de pronunciació, ritme i entona-ció que puguen sorgir.

Quant a la pronúncia, ens fixarem especialment en les paraules que acaben amb doble ele (cavall, vaixell, cervell, bell, pell…), en les e obertes (gel, cels, peu) i les o obertes (cor, carxofes, crosta).

Pel que fa al ritme, procurarem que facen les pauses adequades, d’acord amb la versificació del poema.

5. Al final de la lectura de cada poema ens detindrem per tal de plantejar algunes preguntes:

En la línia 5 del primer poema: De què deuen parlar les cançons belles de sol i sal que canta el mar?

En la línia 16 del segon poema: Quines coses bones té viatjar segons aquests versos? N’hi afegiríeu més?

En la línia 16 del tercer poema: Quins d’aquests men-jars has tastat? Quin t’agradaria tastar?

6. Els preguntarem quines dificultats han tingut a l’hora de recitar els poemes, quines paraules els han costat més de pronunciar i en quins versos els ha resultat més difícil trobar l’entonació adequada.

7. Comentarem amb els alumnes el significat de les pa-raules dels requadres de Vocabulari. Demanarem si algú té dubtes sobre el significat d’altres paraules i proposarem que siguen els mateixos companys qui miren de resoldre’ls.

8. Els demanarem que interpreten el significat d’alguns versos. En “El cant de la mar”: “Obri bé el cor” (13). En “Cançó de viatjar”: “et renta el cervell” (8) i “Que això

Estàndards d’aprenentatge

1.1. Recita en veu alta amb el volum, l’entona-ció, la fluïdesa i el ritme adequats.

Llig i recita textost poètics.

3.1. Llig textos poètics en mitjans digitals.Llig altres poemes sobre els viatges.

41Unitat 6

no ho ensenyen/ teles ni internets” (27 i 28).

9. Els direm que busquen algun verb en el poema “Ruta gastronòmica”. Quan s’adonen que no n’hi ha cap, els de-manarem que suggerisquen els verbs que falten (menjar i beure). També els ho podem plantejar preguntant-los què podem fer als pobles que apareixen en el poema.

10. El preguntarem quin és el poema que presenta un rit-me més àgil i per què.

11. Treball individual. Proposarem que busquen en cada poema quina és la idea més important i que en resu-misquen el contingut en una frase.

12. Treball individual. Ens fixarem en les paraules finals dels versos de cada un dels poemes per tal d’identificar quin tipus de rima tenen:

“El cant de la mar”: cantar, sal, llargs, blancs, nau-fragar, cantar, escoltar. Rimen els versos parells.

“Cançó de viatjar”: tren, vaixell, patinet, cervell, bell, gent, diferents, pell, patinet, és, xiquets, cels, inter-nets. En aquest cas, rimen els versos parells però l’autor fa algun salt en la rima a partir del vers 19.

“Ruta gastronòmica”: llagostins, arnadí; botifarres, empanades; dacsa, gamba; licor, torrons. En aquest cas la rima no és sempre la mateixa i rimen els ver-sos parells.

13. Suggerirem que pensen alguna melodia que s’adeqüe a algun dels poemes i que la canten als seus companys.

14. Animarem els alumnes a descobrir altres poemes refe-rits als viatges amb l’activitat Descobreix i llig (pàgi-na+125) en smSabadigital.com.

Per a acabar…

15. Reflexionem. Platejarem als alumnes si els ha costat aprendre el poema que han recitat i si pensen que un text en prosa els hauria costat més o menys de memo-ritzar i per què.


Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

NotEs

42 Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic


1.1. Identifica el tema d’un poema i les idees principals.

Identifica i entén textos poètics.

5.2. Participa en converses exposant i reformu-lant les seues opinions de manera organit-zada.


7.2. Distribueix la informació seguint l’ordre lò-gic de l’estructura textual i usant els recur-sos lingüístics propis dels textos descriptius.

Crea textos escrits amb coherència i ade-quació per a fer descripcions de lloc.

Solucions

1 Les cançons de la mar són del sol i de sal. Els transatlàntics que van naufragar són negres i blancs. Per a escoltar les cançons obri bé el cor.

2 D’esquerra a dreta: llagostins, carxofes, borre-ta, botifarres, llonganisses i coques de dacsa.

3 c) Un viatge en el qual és important el que es menja als diferents llocs.

4 Té vint-i-set versos. La rima és assonant: tren, vaixell, patinet, cervell, bell, gent, diferents, pell, patinet, és, xiquets, cels, internets.

5 Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes argumenten adequadament la seua elec-ció.

6 Resposta model: La riquesa que representa que hi haja tanta diversitat de cultures i cos-tums. Resposta lliure: Insistirem que cal res-pectar els torns de paraules i les opinions dels altres.

Resposta lliure: Recordarem que els anuncis tenen eslògans que són breus i que pretenen cridar l’atenció de qui els llig.


7




aquest fragment de la “Cançó de viatjar” (versos 7 al 16) per a fer l’activitat 6.

3. Treball individual. Suggerirem que facen l’activitat+8 entrant en smSabadigital.com perquè coneguen com es viatjava antigament.

Per a acabar4. Reflexionem. Quines coses són les que més t’agraden de viatjar?

I les que menys t’agraden?



1

43Unitat 6



Comprén i entén indicacions d’itineraris.

Solucions

1 Resposta lliure: Hem de provocar situacions en què els alumnes s’hagen de moure pel plà-nol, situar-se i orientar un company. Vigilarem que utilitzen les paraules que tenen a la dreta per enriquir la seua expressió.

2 Resposta lliure: Ens fixarem que les ordres uti-litzades per orientar-se siguen molt precises, concretes i clares: noranta graus a la dreta, tres carrers a mà esquerra, passant la rotonda, sobrepassant la cruïlla...

3 Resposta model: a) A un parc. A dues: primer a un home i després a una dona. b) Molt clares i precises. c) Resposta lliure: Procurarem que donen alternatives clares i precises.

Resposta lliure: Ens fixarem que els alumnes donen les indicacions amb ordre i coherència.


C!"#$%&!': Disculpe, necessite arribar al parc i m’he perdut. Podria indicar-me com puc arribar-hi?

H!(): Ho lamente però no sóc d’ací i no sé on està.

C!"#$%&!': D’acord, gràcies igualment!

H!(): De res!

C!"#$%&!': Preguntaré a aquesta senyora… Perdone, em podria dir com s’arriba al parc?

D!"*: I tant, des d’ací és molt fàcil. Veu aquella rotonda? doncs l’ha de passar recta, és a dir, per la segona eixida. Continue recte per eixe mateix carrer i, després de tres illes de ca-ses, el trobarà a mà dreta.

C!"#$%&!': La rotonda recta, tres illes de ca-ses i a mà dreta… Molt bé! Moltes gràcies, bon dia!

D!"*: De res, bon dia!

4

Per a començar… ens orientem1. És important tenir els punts cardinals ben clars perquè s’orienten.

També comentarem els punts de referència de la nostra població i que ens ajuden a orientar-nos: rotondes, parcs, cruïlles...




Material de suport per a l’aulaJoc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives.Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

4. Els mostrarem com funcionen aplicacions de geocerca (Google Earth o Google maps) i els direm que busquen algun monument.

Per a acabar…5. Reflexionem. Quins són els aspectes més importants a l’hora de

donar indicacions sobre un itinerari? Són importants els gestos?

2

Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

44

Per a començar… ens situem1. Podem portar textos breus que descriguen llocs que

els alumnes coneguen, de la població on viuen, d’una sèrie de televisió, d’un joc d’ordinador…

2. Buscarem una sèrie de sensacions, d’estats d’ànim, i demanarem als alumnes que ens diguen paraules que associen amb aquestes sensacions: Alegria: família, amics, pallassos... Tendresa: cadells, bebés… Immensi-tat: la mar, el desert, el cel estrelat, una gran ciutat…

En el desenvolupament…3. Recalcarem també la importància d’introduir en les

descripcions literàries les emocions, les sensacions i les opinions que ens susciten els elements descrits.

4. Per a potenciar l’observació ens exercitarem visualit-zant imatges projectades en la pissarra digital o per qualsevol altre mitjà. Després d’uns segons d’observa-ció amagarem les imatges i farem preguntes per a de-terminar la capacitat d’observació dels alumnes.

5. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a reforçar l’aprenentatge de la descripció de llocs .

6. Practiquem junts. Farem descripcions d’objectes, d’es-pais, de persones, però sense esmentar algun aspecte essencial. El tret que ens deixem l’hauran de trobar els alumnes. Per exemple podem descriure la torre de Pisa sense indicar que està inclinada; o Benidorm sense dir que és una ciutat turística o que està vora la platja.

7. Podem descriure diferents llocs de l’escola i els hau-rem d’endevinar: el menjador, el teatre, el despatx del director, els vestidors... D’aquest manera els farem en-tendre que la majoria de les endevinalles són també descripcions.

8. Farem un concurs per equips. S’enfrontaran un equip contra un altre i guanyarà punts l’equip que, en un temps determinat, diga més adjectius d’una imatge que projectarà el mestre.

9. Abans que facen les activitats 6, 7 i 8, insistirem en la importància de descriure un lloc o una imatge mante-nint un ordre lògic: del primer pla al fons, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. També els recordarem que han de fer referència a les emocions i sensacions que trans-met, a més d’explicar l’aspecte que té i la situació.


6.1. Comprén descripcions, plànols o mapes i itineraris.

Comprén i analitza descripcions de lloc.

7.2. Distribueix la informació seguint l’ordre lò-gic de l’estructura textual i usant els recur-sos lingüístics propis dels textos descrip-tius.

Crea textos escrits amb coherència i ade-quació per a fer descripcions de lloc.

Solucions

1 Resposta model: a) Ens parla de l’estructura essencial de l’habitació i del mobiliari. Tot està bastant deixat i mal conservat. b) La primera impressió és de decepció, ja que tenia bones perspectives i s’ho troba tot abandonat. La seua impressió canvia gràcies a l’energia que transmet la nova professora que la motiva a iniciar el curs amb bon peu.

2 Resposta lliure: Intentarem que els resultats dels alumnes siguen tan variats com siga pos-sible:

3 Resposta model: Blaves, blanc, senzills, mo-derna, xicoteta, bonic, xinés.

45Unitat 6


Per a aprofundir




Solucions

4 Resposta model: El menjador… ! alegria i benestar. Els edificis… ! incomoditat i males-tar. El bosc… ! por i preocupació.

5 Resposta lliure: Vigilarem el gènere i el nom-bre d’aquells adjectius que utilitzen per tal que concorden amb el substantiu.

6 Resposta lliure: Principalment ens fixarem en la riquesa dels adjectius utilitzats així com en els connectors per donar una visió més com-pacta i coherent del nostre text.

Resposta lliure. Vigilarem que el lloc descrit no siga ni massa evident des del principi ni massa desconegut per a tothom. Parlarem d’aquelles descripcions més completes i ressaltarem que seran les que més detalls ens han explicat.

Resposta lliure: Guiarem els alumnes a poder descriure aspectes molt diferents en les imat-ges escollides: distribució de carrers, construc-cions, vegetació, espais públics, creuaments, rotondes…

7

8

10. Amb l’ajuda d’internet o d’algun mapa, els demana-rem que expliquen l’itinerari que haurem de recórrer per arribar fins al poble que han triat.

11. Per reforçar l’activitat 8, proposarem als alumnes que apliquen el que han aprés prèviament sobre la descrip-ció de llocs.

Per a acabar…12. Reflexionem. Els alumnes hauran de dibuixar el pai-

satge que descriurà oralment el mestre, sense que hi vegen cap imatge. Després compararan les diferències entre els dibuixos i amb la imatge real i reflexionaran sobre els motius pels quals cada un ha fet un dibuix diferent al dels altres a pesar de partir tots de la matei-xa descripció.

Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem que demanen a casa, a les persones amb què conviuen, que els descri-guen el paisatge que més els ha impressionat.

Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

46

Per a començar… destriem paraules1. Farem una “pluja de paraules”: els alumnes aniran di-

ent paraules a l’atzar i les anirem separant en dues co-lumnes una de primitives i l’altra de derivades. Després els preguntarem amb quin criteri s’han separat.

En el desenvolupament…2. Una vegada hagen entés el concepte de paraules pri-

mitives i derivades els proposarem que busquen pa-raules derivades de les primitives del suggeriment an-terior i al revés.

3. Quan acaben l’activitat 1, els preguntarem quin tipus de paraules derivades són camionàs, patinàs i home-not perquè recorden el concepte d’augmentatiu. Els demanarem també que en facen el diminutiu.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 5 es pot fer mitjançant l’estructura coopera-tiva Full giratori.

Vegeu la Guia d’aprenentatge cooperatiu.

4. Els proposarem que practiquen les paraules deriva-des en smSabadigital.com amb el joc interactiu.

Per a acabar…5. Reflexionem. Per tal que relacionen diferents concep-

tes estudiats els farem preguntes com ara: Un subs-tantiu pot ser propi i derivat? (Sí: Miquelet…). Quina rela-ció hi ha entre possible i impossible? (La segona deriva de la primera i alhora són antònimes.) Les paraules que deriven d’un substantiu són substantius? (No, poden ser d’altres categories: ball, ballar.)




Per a aprofundir





8.1. Aplica els coneixements sobre la derivació de paraules per a integrar-los en les dife-rents situacions comunicatives.

Identifica i utilitza paraules pri mitives i deri-vades.

8.2. Revisa els textos elaborats, detecta errors i resol dubtes sobre la utilització de les pa-raules derivades.

Usa el diccionari per a resoldre dubtes so-bre les paraules primitives i derivades.

Solucions

S’assemblen en Atlàntic.

Patí.

1 a) Sol. b) Camió. c) Home. d) Llum.

2 Derivades: enganxar, plugim, enquadernar. Primitives: jardí, telèfon, taula.

3 Enganxar-ganxo, plugim-pluja, enquadernar-quadern.

Resposta lliure: Entre moltes opcions dife-rents podem trobar: futbolista-futbol, cera-mista-ceràmica, cuiner-cuina, planxista-plan-xa.

5 Resposta model: florista - flor; jardiner - jardí; oficinista - oficina; carter - carta; carnisser - carn...

4

47Unitat 6


9.1. Aplica els coneixements sobre els pronoms personals forts per a integrar-los en les dife-rents situacions comunicatives.

Identifica els pronoms personals forts i els utilitza adequadament.

Solucions

Tu: segona persona del singular. Mi: primera persona del singular.

Pertanyen a la classe dels pronoms.

1 Ells se’n van de viatge tots els anys.

A vosaltres us agraden les sorpreses?

Elles juguen juntes sempre al pati de l’escola.

Ella vindrà demà a sopar a casa quan isca de l’entrenament.

Ell no ha dormit bé i per això està cansat.

2 a) Tu. b) Jo. c) vosté d) mi. e) Vosaltres, ells/elles.

—Tu saps qui és el pintor d’aquest quadre?

—Ai, jo no ho recorde! I vosté, senyor, ho sap?

—Vosaltres hauríeu de saber-ho. És de Van Gogh.

3

Per a començar… identifiquem1. Demanarem que pensen com anomenarien un company

sense dir-ne el nom ni usar cap substantiu (ell, ella, tu...).

En el desenvolupament…2. Observarem que els pronoms tenen persona, com els

verbs, i que els pronoms personals forts jo, tu, ell, nosal-tres, vosaltres, ells són els que es poden co* locar davant de les formes verbals per a ajudar a saber-ne la persona.

3. Afegirem que els pronoms personals forts es poden col-locar davant dels verbs i en concordança amb aquests, però també després d’una preposició. En aquest últim cas, les formes dels pronoms són les mateixes excepte la primera persona del singular:

—Això és per a mi? (no *per a jo).

—sí, és per a tu i per a ella, perquè ho compartiu els dos.

4. Demanarem als alumnes que transformen aquestes ora-cions utilitzant el pronom de cortesia vosté/vostés en comptes dels pronoms tu i vosaltres:

a) Tu ets l’últim de la cua? b) Vosaltres anireu al sopar de

comiat? c) A quina hora teníeu vosaltres la reserva? d) Tu vols comprar una participació?

Per a acabar…5. Practiquem junts i reflexionem. Suggerirem que, per

grups, facen un debat per veure quins són els menjars que més els agraden, però amb una condició: no poden fer servir cap pronom personal fort. Després reflexiona-ran sobre les dificultats que han tingut per a expressar-se.




Per a aprofundir




Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

48

Per a començar… repassem1. Repassarem totes les formes de l’article determinat.

Podem copiar en la pissarra aquest esquema:

Article

Masculí Femení

Singular Plural Singular Plural

el, l’ els la. l’ les

2. Després de fer la pregunta inicial, demanarem si recor-den què és una preposició (un element d’enllaç) o si saben quines són les preposicions més usades: a, de, amb, per...?

En el desenvolupament…3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 40 1 .

Escoltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activi-tat +2.

4. Els proposarem una llista de paraules com la següent, que copiaran en el quadern posant al davant la forma de l’article apropiada (sencera o apostrofada):

interior, ungla, imperi, ordinador, humanitat, encisam, emperadriu, arròs, herba, honor, unió, infusió, ànima.

5. Explicarem que l’apostrofació de l’article té preferència respecte de la contracció; és a dir, si un article singular es pot apostrofar (perquè el nom que acompanya comença per un so vocàlic), ja no es podrà fer la contracció.

6. Recordarem la diferència entre vocals tòniques i àtones. Les vocals tòniques són les de les sí* labes que pronunci-em amb més força.

7. Demanarem que escriguen els noms següents, amb l’article davant, precedits de les preposicions a, de i per, com en l’exemple:

Exemple: l’aigua , a l’aigua, de l’aigua, per l’aigua;

a) l’estoig, b) l’univers, c) l’hospital, d) únic

8. Demanarem que escriguen un text sobre l’horari de les classes i de les activitats extraescolars que faran aquell dia i que subratllen les contraccions i els articles apos-


12.1. Aplica els coneixements sobre l’apòstrof i la contracció per a integrar-los de manera efecti-va en les diferents situacions comunicatives.

Identifica i escriu les contraccions correcta-ment. Identifica l’apòstrof i l’escriu correctament Coneix les normes ortogràfiques de la contrac ció i de l’apostrofació i les sap explicar.

12.2. Revisa els textos elaborats o escrits al dictat, detecta errors i resol dubtes sobre la utilitza-ció correcta de l’apòstrof i la contracció.

Aplica les normes ortogràfiques en les seues produccions escrites i corregeix textos propis.

Solucions

Resposta model: És la preposició de. L’escriu-ria així: dels altres colors.

1 Els cotxes circulen pel carril dret. La dona por-tava un mocador al coll.

Aquest plat és típic dels països orientals.

Hi ha una aranyeta penjant del sostre.

Vaig enviar una postal als meus cosins.

2 en transatlànticsnegres i blancsque al mig del gelvan a naufragar.

3 a) L’àguila. b) L’índia. c) L’ensaïmada. d) L’urna.

1

49Unitat 6

Solucions

A França dinen a la una, però també prenen el sopar abans. L’avantatge d’això és l’estona lliu-re que et queda abans de l’hora de dormir.

5 L’article la s’escriu l’:

! davant de a, e, o, ha, he, ho ! l’estació, l’hora, l’onada;

! davant de i, u, hi, hu tòniques ! l’última, l’hípica, l’única.

L’article el i la preposició de s’escriuen l’ i d’:

! davant de vocal o h ! l’invent, l’hemisferi.

6 a) Digues les lletres que veus començant per la eme. Resposta model: S’ha de posar l’article sense apostrofar perquè davant dels noms de les lletres l’article no s’apostrofa (conserva la forma sencera la). b) Està prohibit que els ca-mions passen pel túnel. Resposta model: S’ha d’utilitzar la contracció pel, ja que a la preposi-ció per li segueix l’article masculí el.

7 pel gran llac, del llac, als xiclets de maduixa, pels voltants, als prats.

l’estiu: article masculí el davant de vocal. d’ex-cursió: preposició de davant de vocal. l’Àguila: article femení la davant de vocal que no és i, u, hi-, hu- àtones.

Preposició seguida d’article que no forma contracció: de l’aigua, de l’aire, de l’estiu, de l’Àguila.

4

8

9

trofats que han utilitzat. Els recordarem que la 1 ha de dur l’article la, sense apostrofar.

9. Corregirem l’activitat 5 en la pissarra completant l’es-quema amb els diversos exemples aportats pels alum-nes.

10. CD Educació literària i Expressió oral, pista 41 2 . Es-coltarem atentament l’àudio i els alumnes escriuran el dictat.

11. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic d’aquesta unitat entrant en smSabadigital.com.

12. Podem reforçar els continguts de l’ortografia demanant als alumnes que treballen diferents dinàmiques de dic-tats interactius en smSabadigital.com .

Per a acabar…13. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si quan parlen

també “apostrofen” a fi que, després de reflexionar so-bre la qüestió s’adonen que les elisions vocàliques són pròpies de la llengua oral, i que quan escrivim reflectim aquest fenomen per mitjà de l’apòstrof.

Programa d’ortografiaTaller d’ortografia. Dictats per a tu, fitxer ortogràfic.

Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig indi-recte i atenció visual.





Per a aprofundir




2

Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

50

Per a començar… seguim el ritme1. Escoltarem o cantarem una cançó amb el ritme molt

marcat i el seguirem fent palmes. En acabat els expli-carem que també la poesia recitada, encara que no es cante, té un ritme que depén sobretot del nombre de sï* labes dels versos.

2. Llegirem el títol del poema i observarem les i* lustracions que l’acompanyen. Preguntarem si saben què és una lluerna o cuc de llum. Els animarem a buscar-ne infor-mació en alguna enciclopèdia digital o en <www.e-sm.net/sblv5ep14> .

En el desenvolupament…3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 42 1 .

Escoltarem atentament la “Cançó de la lluerna”, de Carles Salvador.

4. Farem una lectura expressiva del poema, marcant la rima i les pauses entre les estrofes perquè els alumnes copsen el ritme. Després hauran de recitar-lo ells.

5. Suggerirem que acompanyen la recitació de gestos que reforcen el missatge del poema.

6. Suggerirem als alumnes que lligen més poemes de Car-les Salvador entrant en smSabadigital.com i els anima-rem a aprendre’n algun de memòria.

7. Demanarem que escriguen tots els elements llumino-sos que apareixen en el poema: llumí, lluerna, estrella, llanterna.

8. Proposarem que es fixen en els dos primers versos i els direm que reordenen les paraules tal i com les diríem habitualment:

Faig el meu camí amb goigi sols em governa un desig

Una vegada hagen entés que no segueixen l’ordre lò-gic de la frase, els explicarem que això és un recurs li-terari habitual en poesia anomenat hipèrbaton.

Els explicarem també que els poetes utilitzen l’hipèr-baton per a destacar determinades paraules i també per a facilitar la rima dels versos.

9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 43 2 . Escoltarem atentament la quarta estrofa de la “Cançó de la lluerna” per a fer l’activitat 3.


1.1. Recita poemes en veu alta amb el volum, l’entonació, la fluïdesa i el ritme adequats.

Llig i recita textos poètics.

14.1. Identifica el nombre de sí+ labes d’un vers mentre participa en activitats de lectura o audició co+ lectiva i fa ús de la terminologia metaliterària.

Fa el recompte si* làbic dels versos d’una es-trofa.

15.1. Escriu una cançó sobre un animal tenint en compte un ritme determinat.

Escriu poemes o cançons tenint en compte el nombre de sí* labes dels versos.

16.1 Llig en mitjans digitals, de manera autòno-ma, textos poètics per a ampliar els seus co-neixements.


1

51Unitat 6

Solucions

1 c) Perquè fa llum.

2 a) estrella. b) llanterna.

3 Resposta model: La lluerna vol portar sempre aquesta llum que l’ajude a i* luminar el que l’en-volta malgrat les dificultats.

Sóc | pe|tit | com | un | bo|cídes|pen|jat | d’es|tre|llae|ter|natrans|por|te | da|munt | de | mila | cla|ror | d’u|na | llan|ter|naioh, | quin | goig | em | sen|to | dirllu|er|na.

Primer vers: 7 sí* labes

Segon vers: 7 sí* labes

Tercer vers: 7 sí* labes

Quart vers: 7 sí* labes

Cinqué vers: 7 sí* labes

Sisé vers: 2 sí* labes

5 Resposta model. És l’últim vers. Té dues síl-labes.

Resposta lliure. Ens assegurarem que han se-guit els passos correctes per a escriure el poe-ma basant-se en l’animal escollit. És a dir, que primer han planificat el que volen escriure, que l’han escrit i que finalment l’han revisat, fi-xant-se bé en el ritme del poema. Posarem una atenció especial en la revisió de la bona presentació del text.

4

6

10. Ens fixarem en l’últim vers de cada estrofa, que té un nombre de sí* labes diferent, i en com influeix en el rit-me del poema. A més, ajuda a centrar l’atenció d’una manera molt clara en la paraula “lluerna”.

11. Demanarem als alumnes que es fixen en altres aspectes del poema a partir dels continguts que hem treballat en la unitat anterior: l’estrofa, la rima i el nombre de síl-labes. Hauran de completar una taula com aquesta:

“Cançó de la lluerna”

Nombre d’estrofes:

Versos per estrofa:

Paraules que rimen:

Tipus de rima

12. Treball individual. Després de fer l’activitat 4, els de-manarem que localitzen altres casos de sinalefa.

Vers 4: de | la | me|ua | vi|da in|ter|na.

Vers 13: Mai | no | sé | si el | meu | des|tí

Per a acabar…13. Reflexionem. Proposarem que reflexionen sobre l’ac-

titud i el caràcter de la lluerna: és un personatge opti-mista o pessimista? Està contenta de ser una lluerna? Li agrada passar desapercebuda? T’identifiques amb la lluerna? Consideres important que els altres tinguen una bona opinió de tu?

Programa de competència lectoraLectura i comprensió. Cançó de la lluerna.


Per a comprendre i reforçar Document L’hipèrbaton



2

Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

52

Solucions

1 Pronoms personals forts:

1a persona ! jo, mi, nosaltres.

2a persona ! tu, vosaltres, vosté, vostés.3a persona , ell, ella, ells, elles.

2 Casos en què s’apostrofen els articles:

Article el ! sempre davant de paraula comen-çada per so vocàlic (a, e, i, o, u, ha, he, hi, ho, hu).

Article la ! sempre davant de a, e, o, ha, he, ho.

! davant de i, u, hi, hu tòniques.3 Arrel. Morfema. Contracció.

4 a) dels. b) per l’. c) pels. d) del. e) de l’. f) pel.

5 Reposta model: mar: mariner, marítim; cant: cantar, cantaire; llarg: llargària, llargarut.

6 Solució en smSabadigital.com. En aquesta acti-vitat els alumnes podran practicar el que han aprés sobre els pronoms personals forts de manera lúdica.

Jo: Jo: primera persona, singular, gènere mas-culí o femení. Vosaltres: segona persona, plu-ral, gènere masculí o femení. Ella: Tercera per-sona, singular, femení. Mi: primera persona, singular, gènere masculí o femení.

7




Per a aprofundir




Per a avaluar


Per a començar… ens organitzem1. Els recordarem que han de fer les activitats seguint

l’ordre del llibre. Començar per l’apartat Organitza’t les idees els ajudarà a resoldre correctament la resta d’activitats.

En el desenvolupament…2. Abans de fer les activitats 1 i 2 els advertirem que a

l’hora de fer un esquema s’ha de planificar l’espai per tal que els càpiguen tots els elements.

3. Podran practicar i aprendre més sobre els pronoms personals forts amb l’activitat 6 que trobaran en sm-Sabadigital.com.

Per a acabar…4. Els recordarem que abans de donar per acabat el repàs

de la unitat han de revisar les respostes.

5. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació de smSabadigital.com per a completar l’assimilació dels continguts de la unitat.

53Unitat 6

Solucions

1 Resposta model: S’hi descriu el poble dels avis d’Ester, una de les xiques que participen en la conversa.

2 Verdaderes b) i d). Corregides a) Els avis d’Es-ter són d’un poble gran, però tenen la casa a la part alta del poble, que és com un lloc diferent. c) Marga estiueja en un apartament a la platja.

3 La paraula fóra no segueix les normes d’accen-tuació, ja que és plana acabada en vocal i no hauria de portar accent gràfic. No obstant, porta accent perquè és un accent diacrític, per a diferenciar la forma verbal fóra de l’adverbi fora.

4 a) tan gran (com); b) molt tranquil (major és adjectiu en grau comparatiu de superioritat); c) xicotet.

5 Nosaltres, jo.

Vers de 10 sí* labes (es fa sinalefa entre la síl-laba final de fóra i l’article indeterminat un):

És | com | si | fó|ra_un | po|ble | di|fe|rent.

Resposta model:

És com si fóra un poble diferent,on tothom poguera passar-ho bé.

7 Pronoms personals forts: ell, ella.

6

Per a començar… ens situem1. Abans de fer l’activitat 1 suggerirem que miren el dis-

seny del text per tal que reconeguen el model textual i els preguntarem què signifiquen les icones i el clip.




Per a acabar…3. Proposarem que imaginen que estan xatejant entre

ells per decidir quines coses importants han d’empor-tar-se en la maleta per a anar-se’n de viatge junts. Hauran de posar-se d’acord per a compartir algunes coses i així aprofitar millor l’espai.

Continguts relacionatsLa descripció de llocs (unitat 6)

Les normes d’accentuació (unitat 3)

L’adjectiu (unitat 5)

Els pronoms personals forts (unitat 6)

La rima (unitat 5)

El ritme en la poesia (unitat 6)



54 Unitat 6

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… ens orientem1. Preguntarem si en alguna ocasió han hagut d’orientar-se mirant

el plànol d’alguna ciutat. Hauran d’explicar quines dificultats tin-gueren o si aconseguiren fer cap a la seua destinació.

2. Els indicarem on assenyala el nord perquè puguen orientar el plànol adequadament.

En el desenvolupament…3. Els preguntarem quins són els elements més destacats del po-

ble i que permeten caracteritzar-lo: està vora la mar, té port, té un castell al centre del poble, té un nucli antic ple de carrerons…

4. Els podem preguntar quin és, de tots els pobles que coneixen, el que més s’assembla al del plànol. Després poden comprovar-ho buscant-lo en <www.e-sm.net/sblv5ep15> .

5. Una vegada hagen respost l’activitat 2 els podem mostrar imat-ges d’algun jardí botànic, per exemple el de la Universitat de Va-lència <www.e-sm.net/sblv5ep16> , que permet fer-ne una visita virtual molt interactiva.

6. Abans de fer les activitats 5 i 6 els advertirem que busquen pri-mer en els llocs d’interés destacats en roig.

Estàndards d’aprenentatge


7.1. Estableix adequadament el propòsit comu-nicatiu dels textos descriptius.

7.2. Distribueix la informació seguint l’ordre lògic de l’estructura textual i usant els recursos lin-güístics propis dels textos descriptius

8.1. Aplica els coneixements sobre la derivació de paraules per a integrar-los en les dife-rents situacions comunicatives.

9.1. Aplica els coneixements sobre els pronoms personals forts per a integrar-los en les dife-rents situacions comunicatives.

12.1. Aplica els coneixements sobre l’apòstrof i la contracció per a integrar-los de manera efectiva en les diferents situacions comuni-catives.

12.2. Revisa els textos elaborats o escrits al dic-tat, detecta errors i resol dubtes sobre la uti-lització correcta de l’apòstrof i la contracció.

13.2. Valora el seu rol en la Tasca final.

15.1. Escriu una cançó sobre un animal tenint en compte un ritme determinat.

Solucions

2 b) A conéixer plantes de tot tipus.

3 Resposta lliure: Els alumnes han de contestar amb adequació i coherència.

4 Resposta lliure: Ens assegurarem que els pro-noms concorden amb el verb quan correspon-ga.

5 Resposta model: Monument als mariners: a + els. Museu d’Art Modern: de.

6 Resposta model: Mariners: mar.

7 Resposta model: Art: artista, artístic. Jardí: jar-diner, enjardinar.

8 Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes usen els recursos propis de la descripció.

Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes s’ajusten a l’estructura de l’explicació d’iti-neraris.

9

55Unitat 6 55Unitat 6

Solucions

2 Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes usen els recursos propis de la descripció.

3 ells: Fa referència als pares de qui ha escrit la nota, i és un pronom personal fort de tercera persona del plural i masculí. mi: Fa referència a la persona que ha escrit la nota, a l’emissor, i és un pronom personal fort de primera persona del singular que pot ser masculí o femení.

4 Resposta model: Palmar: palma.

Resposta model: El vers tindria 11 sí* labes:

Qui|na_il|lu|si|ó | veu|re | tants | a|ni|mals

i | sen|se | que_es|ti|guen | tots | en|ga|bi|ats

Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes usen els recursos propis de la descripció i que apliquen correctament les normes dels signes de puntuació.

Tasca ! nal

Resposta model: Comprovarem que els alum-nes usen els recursos propis de la descripció i que escriuen correctament les contraccions i les paraules que cal apostrofar. Així mateix, en el pas 4, pararem atenció a la coherència i ade-quació dels arguments que justifiquen la seua elecció.

5

6

7. Si volem ampliar la informació sobre l’Albufera de Va-lència de Llocs per a recordar, els podem mostrar la web del parc natural: <www.e-sm.net/sblv5ep17> .

8. Abans de fer l’activitat 6 els recordarem els elements que acompanyen el missatge del correu electrònic: “Per a”, “Tema” o “Assumpte” i “De”. El missatge, a més, ha de començar amb un encapçalament i ha d’acabar amb una fórmula de comiat i la signatura, igual com les car-tes convencionals.

9. Abans que facen la Tasca final haurem de fer una llista amb els llocs emblemàtics de la comarca per a poder fer-los suggeriments.

10. Els suggerirem que en la Tasca final expliquen també quin equipatge cal preparar abans d’emprendre l’excur-sió.

11. En el pas 2 de la Tasca final els recordarem que han d’explicar els sentiments i les emocions que els desper-ta el lloc que han triat.

12. En el pas 4 de la Tasca final podem aprofitar per a intro-duir alguns dels trets dels textos argumentatius, per exemple, que demostren amb exemples les raons que

els han fet triar un lloc determinat. També els podem plantejar els inconvenients de la seua elecció perquè puguen defensar la seua proposta i rebatre els argu-ments contraris.

Aprenentatge cooperatiuLa Tasca final es pot fer mitjançant l’estructura coope-rativa 1-2-4.


Per a acabar…

13. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han fet en aquesta unitat entrant en smSabadi-gital.com per a emplenar la rúbrica de la tasca.


Treball en equip Veniu a vore’ns

Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

62

Per a començar… ens situem1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i així anti-

ciparem que els pròxims dies parlarem de la importàn-cia de conéixer els altres i de conéixer-se un mateix i de valorar les pròpies qualitats.

2. Iniciarem una conversa co! lectiva sobre els avantatges de conèixer altres persones, els demanarem que expli-quen si darrerament han conegut alguna persona nova (pot ser una veïna, un botiguer, un mestre o una com-panya de classe...). Els preguntarem si s’han trobat mai en aquesta situació: veiem una persona i ens sembla que és d’una manera determinada, que potser no ens agrada molt; però quan la coneixem i la tractem, desco-brim que no és com ens havíem imaginat.

En el desenvolupament…3. Llegirem les preguntes del requadre Abans de llegir,

que contribuiran també a activar els coneixements pre-vis sobre les característiques de les persones, no tan sols físicament sinó especialment pel que fa a la mane-ra de ser i de comportar-se.

4. Llegirem el títol de la lectura i avançarem hipòtesis so-bre el contingut del text.

5. Com podríem continuar aquesta frase? “Coneixem-nos i així podrem...

6. Observarem la i! lustració de la pàgina 138 i plantejarem als alumnes preguntes sobre alguns aspectes.Quins personatges hi apareixen? Quins són principals i quins són secundaris? Com sembla que se sent la nena per l’expressió de la cara? I els personatges que hi ha al darrere?

7. Demanarem a un alumne que llija en veu alta el parà-graf introductori de la lectura. Han sentit a parlar del màgic d’Oz? Per què deu voler anar a veure un mag Do-rothy? I els seus amics? Què passarà si resulta que el màgic en realitat no sap fer màgia?

8. Preguntarem als alumnes si coneixen la història d’El Màgic d’Oz. Si la resposta és afirmativa, demanarem que posen en comú el que en saben per tal que els com-panys que no la coneixen puguen fer-se’n una idea. Si la resposta és negativa, els podem explicar que explica la història d’una xiqueta que ha anat a parar a un país


1.1. Llig en veu alta adequant-se al format i a l’estructura textual.

Llig i escolta un text narratiu.

5.1. Participa en situacions de comunicació a l’aula, i valora i respecta les normes que re-geixen la interacció oral.


63Unitat 7

Solucions

1 Resposta lliure: Cal animar els nens i nenes a expressar característiques positives de cadas-cú, sense que els faça vergonya.

2 Resposta lliure: Els animarem a ser igualment oberts a l’hora d’explicar algun tret que els agradaria canviar per millorar.

3 Resposta lliure: Insistirem en la importància de no quedar-nos en la primera impressió i no valorar els altres per l’efecte que ens fan quan els veiem per primera vegada.

4 Resposta lliure: Farem que es fixen en l’ex-pressió del lleó, que denota clarament que té por, quan en teoria aquest animal és el “rei de la selva”.

estrany i que vol tornar a sa casa, i que en el seu camí troba tres personatges una mica singulars: un lleó que no és gens valent, un llenyater de llanda que no té cor i un espantaocells que no té cervell.

9. Abans de llegir presentarem la lectura animada , i els preguntarem: Què penseu que explica aquest text? Els alumnes generaran unes expectatives que més en-davant podran confirmar o rebutjar.

10. CD Educació literària i Expressió oral, pista 45. . Els alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura Un mag que no és el que sembla. En acabat, es poden for-mular algunes preguntes de comprensió: Què respon el màgic quan Dorothy li diu que és molt roí? Com reacci-ona el lleó quan el màgic li diu que no li donarà valor? El màgic es mostra disposat a ajudar-los? Com diu que ajudarà Dorothy? Qui va l’endemà a veure el màgic? Què li posa a dins del cap?

11. Després de la lectura, els podem proposar de veure al-gun fragment de la pe! lícula o també el fragment en què la Dorothy i els seus companys segueixen el camí mentre canten “Somewhere over the rainbow”.

12. Prepararem la lectura grupal de la sessió següent. En primer lloc, identificarem qui parla en cada intervenció dialogada i també els fragments que corresponen al narrador. Tot seguit repartirem els personatges entre diversos alumnes i també el narrador.

Per a acabar…13. Demanarem als alumnes que reflexionen i expliquen si

es tracta d’un text realista o fantàstica i quins elements els ho fan pensar.

Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem als alumnes que comenten la lectura a casa, i que pregunten als seus pares si recorden haver llegit el llibre o vist la pe! lícula

Programa de competència lectoraAnimació a la lectura. Un mag que no és el que sembla (presentació animada).

Lectura i comprensió. Un mag que no és el que sembla (lectura inicial, pàgina +141).

Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

64


pogut suscitar. Això ens permetrà recordar el contin-gut de la lectura.

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 45 . Si és necessari tornarem a escoltar l’àudio de la lectura Un mag no és el que sembla.


en veu alta, segons el repartiment de personatges que vam fixar en la sessió anterior.

4. Mentre fem la lectura ens detindrem en les línies 25, 54 i 80 per tal de plantejar algunes preguntes:

A la línia 25: Per què el màgic li diu al lleó que en rea-litat sí que té valor?

A la línia 54: Sembla que el màgic està disposat a ajudar de debò la Dorothy a tornar a casa?

A la línia 80: El que li ha posat a dins del cap és un cervell de debò?

5. Comentarem el significat de les paraules dels requadres de Vocabulari i els demanarem que expliquen quin dels personatges és un impostor i un farsant i per què. Els pre-guntarem també quina és la seua reacció quan algú els diu una mentira, encara que sàpiguen que és pel seu bé.

6. Preguntarem si tenen altres dubtes de vocabulari, per exemple, súbdits (45), brollaran (61), grapat 78.

7. Llegirem les paraules dels requadres Para atenció. De-manarem a diferents alumnes que les escriguen a la pis-sarra i que expliquen quina dificultat ortogràfica pot pre-sentar cada una.

8. Llegirem el requadre que conté algunes dades informa-ció sobre l’autor del text i plantejarem algunes pregun-tes: Quants anys fa que L. Frank Baum va imaginar i va escriure les aventures de Dorothy i la resta de personat-ges? Si ens fixem en la fotografia, podríem endevinar que aquest escriptor va viure fa molts anys?

9. Treball individual. Animarem els alumnes a pensar què demanarien si pogueren a anar a veure un màgic que re-alment tinguera el poder de concedir-los-ho, com els personatges de la lectura pensen que farà el màgic d’Oz.



Llig i escolta un text narratiu.

3.1. Llig textos narratius en mitjans digitals.Llig en suports digitals la continuació d’un text narratiu.

65Unitat 7

10. Demanarem als alumnes que facen una llista d’adjectius o expressions que expliquen com és el màgic d’Oz, per tal de fer-los adonar que malgrat que és un farsant i, per tant, un mentider, també té qualitats positives.

11. Repassarem algunes frases de la lectura que semblen sentències o proverbis i comentarem amb els alumnes el que vol transmetre qui les diu:

Només l’experiència ens dóna la saviesa.

Com més temps viuràs, més coses arribaràs a saber.

L’autèntic valor consisteix a afrontar el perill a pesar de la por.

Tenir un cor no ajuda gens a ser feliç.

12. Proposarem una lectura dramatitzada d’algun fragment del text, per exemple de la línia 55 a la 90, en què valora-rem l’expressió corporal.

13. Animarem els alumnes a continuar la lectura amb l’activi-tat Descobreix i llig (pàgina+143) en smSabadigital.com, on descobriran com continua la història d’El màgic d’Oz.

Per a acabar…

14. Per resumir la informació més important de la lectura demanarem que continuen aquestes oracions:

El màgic d’Oz era un farsant perquè…

Malgrat tot, no era un home roí perquè…

Va prometre a Dorothy i els seus companys que…

A canvi, ells havien de prometre al màgic que no…

15. Reflexionem. Preguntarem als alumnes com pensen que se sent l’espantaocells abans d’anar a veure el mà-gic i com se sent quan torna amb els seus amics.



NotEs

66 Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic


2.1. En destaca les idees principals i localitza in-formació que dóna resposta a preguntes plantejades.

Comprén l’argument d’un text narratiu de la literatura universal.

5.1. Participa en situacions de comunicació a l’aula, i valora i respecta les normes que re-geixen la interacció oral.


6.3. Utilitza els recursos lingüístics dels textos descriptius, sobretot adjectius i compara-cions, amb creativitat i sentit estètic.

Redacta descripcions de persones amb co-herència i adequació.

Solucions

1 Resposta model: a) L’espantaocells. b) L’home de llauna. c) Dorothy. Hi falta el lleó i també el màgic d’Oz.

2 a) L’home de llauna. b) L’espantaocells. c) Do-rothy. d) El lleó.

3 Resposta model: a) L’anomena “el gran i terri-ble farsant”. Perquè fa creure a tothom que és un gran màgic. b) Impostor, mentider i enga-nyós; bondadós i generós.

4 Només l’experiència ens dóna la saviesa. Com més temps viuràs, més coses arribaràs a saber.

L’autèntic valor consisteix a afrontar el perill a pesar de la por.

Resposta lliure: Els ajudarem a fer aportacions positives, sense fer burla de ningú.

Resposta lliure: Les i! lustracions ens ajudaran a descriure’l exteriorment, i la narració ens permetrà parlar de la seua manera de ser.


5

6





3. Treball individual. Suggerirem que facen l’activitat+7 entrant en smSabadigital.com per a conéixer la Casa Museu de la Màgia.

Per a acabar…4. Reflexionem. Proposarem als alumnes que imaginen quina so-

lució podria aportar el màgic d’Oz a alguna petició que els agra-daria fer-li, a partir del treball que han fet en l’activitat 5



1

67Unitat 7


4.1. Identifica la tipologia textual descriptiva en una conversa.

Fa descripcions orals d’una persona i de si mateix.

5.1. Participa en situacions de comunicació a l’au-la, i valora i respecta les normes que regeixen la interacció oral.

Utilitza correctament la llengua per a expres-sar oralment opinions i experiències.

5.2. Participa en una conversa simulada per a pre-sentar algú fent ús del vocabulari treballat.

Es presenta a si mateix i presenta una altra persona amb naturalitat i amb el grau de for-malitat adequat a la situació comunicativa.

Solucions

1 Resposta lliure: Ens fixarem que els alumnes associen els mots als personatges.

2 Resposta lliure: Veurem si la imatge que tenen de si mateixos concorda amb la dels companys.

3 Resposta model: a) Nom i edat: Laia, 10 anys. b)+Caràcter: és tranqui! la, encara que avui està nerviosa. c) Gustos i aficions: li agrada molt fer esport per divertir-se. d) Dades curioses: va participar en un campionat que durà 24 hores.

Resposta lliure: Comprovarem que usen el màxim de paraules i que n’incloguen de noves.

Resposta lliure.


M!"#: Hola, tu ets la companya nova, no?

L!$!: Sí, em dic Laia i tinc 10 anys.

M!"#: I tens ganes de començar en aquesta es-cola?

L!$!: Sí, la veritat és que sí, normalment sóc tranqui! la, però hui estic un poc nerviosa, és la primera vegada que canvie d’escola!

M!"#: Ja veuràs com t’acostumes de seguida.

L!$!: Això espere. Estic molt contenta perquè a mi m’agrada molt l’esport i ací hi ha molt bo-nes insta! lacions.

M!"#: I tant, i fem campionats tots els anys.

L!$!: Que bé, però jo no sóc molt competitiva, eh? Ho faig per divertir-me! Una vegada vaig participar a l’escola en un campionat que durà 24 hores… va ser genial!

M!"#: I molt cansat, no? A mi també m’encanta l’esport. Vinga, vine i et presente els com-panys.

L!$!: D’acord, anem.

4

5

Per a començar… ens descrivim1. Començarem fent una autodescripció. Els remarcarem l’ús abun-

dant d’adjectius i comparacions i també l’ordre de la descripció.



3. En l’activitat 5, explicarem que la situació a) requereix una varie-tat de llenguatge més formal, potser amb l’ús del vosté. En la si-tuació b) és més adequada una varietat més informal o co! loquial.


Material de suport per a l’aulaJoc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives.


Per a acabar…5. Reflexionem. Els alumnes reflexionaran sobre la importància que

té en la nostra societat saber presentar-se adequadament.

2

Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

68

Per a començar… ens situem1. Els explicarem que per personatges entenem els que

apareixen en històries de ficció, mentre que les perso-nes són reals.

2. Proposarem als alumnes una situació contrafactual: si ara us diguera que demà vindrà un alumne nou, com us agradaria que fóra? Els indicarem que no interessa tant l’aspecte físic com el caràcter i els gustos i aficions.

En el desenvolupament…3. Els alumnes llegiran el text de l’activitat 1 i contestaran

les preguntes. Ho poden fer per parelles, aplicant-hi l’estructura de cooperació guiada o estructurada.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 1, de la pàg. 146 es pot fer aplicant l’estructu-ra Cooperació guiada o estructurada.


4. En l’activitat 1, els direm que copien tots els adjectius que hi apareixen perquè comproven que es tracta d’un recurs molt utilitzat en les descripcions: moré, alt, llargs, llisos, enganxats, nerviosa, impacient, exce! lent.

5. Els explicarem que, a més dels adjectius, hi ha altres maneres d’explicar com és una persona, que moltes vegades també es poden convertir en adjectius. Els di-rem que transformen en un adjectiu adequat les se-güents expressions de l’activitat 1:

Té molt d’estil per a vestir-se (elegant).

si el necessites, acudirà immediatament a ajudar-te (servicial).

Sempre que pot se’n va a córrer per la muntanya o amb la bicicleta (esportista).

6. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a reforçar l’aprenentatge de la descripció de persones i personatges .

7. Practiquem junts. L’activitat 3 es presta a múltiples vari-ants en què siguen els alumnes els que facen el dibuix d’un personatge i després que un altre alumne en redac-


6.1. Estableix adequadament el propòsit comu-nicatiu dels textos descriptius.

Comprén textos descriptius de persones i destria els tipus de trets que s’hi des criuen.

6.2. Distribueix la informació seguint l’ordre lò-gic de l’estructura textual descriptiva i uti-litza els recursos lingüístics dels textos des-criptius, sobretot adjectius i comparacions, amb creativitat i sentit estètic.

Redacta descripcions de persones amb co-herència i adequació.

Solucions

1 Resposta model: a) Són amics. b) Primer el descriu físicament i després segons el seu ca-ràcter i la seua personalitat. c) Si, prou bé ja que ens dóna molts detalls del seu cos i de la seva manera de ser, de la seua personalitat.

2 Resposta model: Trets físics: moré i cabells llargs. Trets del caràcter: impacient, servicial.Costums i aficions: córrer i tocar l’harmònica.

Resposta model: Semblances: cabell llarg, és alt, camiseta cridanera. Diferències: no porta cua, no és moré, no és nerviós, passeja tranquil-lament, duu guitarra i no harmònica, no corre sinó que passeja.

3

69Unitat 7

Solucions

4 Resposta model: Aspecte físic: c), e). Caràc-ter: a), d). Gustos: b), f).

5 Resposta Model: Mirarem que les paraules es-collides concorden i que no siguen repetitives. Espavilada i perseverant. Verds, espesa, ne-gra. Llargues encantava, sentir.

6 Resposta lliure: Emplenaran les columnes se-gons les paraules escollides en l’anterior activi-tat

7 Resposta lliure. Afegirem aspectes en el pri-mer paràgraf relacionats amb la seua persona-litat, per exemple: atent i observadora. Altres paraules que ens ensenyen més aspectes fí-sics, per exemple: pàmpols rojos i celles fines. I també gustos i aficions noves com: li encanta-ven els batuts de maduixa i fer volar milotxes.

Resposta lliure: Estarem pendents dels possi-bles desnivells que tinguem a classe. Ens fixa-rem sobretot en els adjectius escollits, que han de ser variats, i procurarem que hi haja una es-tructura molt clara i ordenada. També vigila-rem que tots els alumnes tinguen coses positi-ves a destacar.

Resposta lliure: Tindrem present tot allò aprés i treballat i exigirem una descripció molt com-pleta i correcta. Els demanarem que utilitzen el diccionari com a suport de la redacció i posa-rem especial atenció en l’estructura, l’ordre i la coherència de les descripcions realitzades.

8

9

te la descripció que hi corresponga, o a l’inrevés, que un alumne redacte una descripció i que un altre la dibuixe.

Fins i tot es pot fer una cadena: L’alumne A dibuixa un personatge. L’alumne B agafa el dibuix i en redacta la descripció. Sense veure el dibuix original, l’alumne C llig la descripció i la dibuixa. I així successivament. En acabat compararem el dibuix inicial amb el final.

8. Durant totes les activitats estarem atents a l’aparició de prejuís i clixés relacionats amb l’aspecte físic o el ca-ràcter de la persona que descriuen. Podem treba-llar-ho específicament quan comentem les producci-ons escrites i gràfiques dels suggeriments 6 i 7.

9. Treball individual. A partir de les i! lustracions d’alguna revista de moda o d’algun catàleg de roba, els demana-rem que facen la descripció explicant com van vestits. Això ens permetrà treballar el vocabulari de la roba.

Per a acabar…10. Reflexionem. Els preguntarem si hi ha alguna relació

entre l’aspecte físic d’una persona i el seu caràcter i, en cas que contesten afirmativament, els demanarem

que en posen algun exemple. Això ens servirà per a continuar desmuntant prejuís i tòpics.

11. Reflexionem. Ara que ja han fet algunes descripcions els podem preguntar què els ha semblat més difícil de descriure: l’aspecte físic, el caràcter o els gustos i afici-ons. Hauran d’explicar per què.

Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem que, si tenen algun animal domèstic, el descriguen. Si no en tenen cap, els podem demanar que descriguen algun nino de peluix o el seu personatge de ficció preferit. Aquesta activitat la poden fer amb l’ajuda de la família.


Per a aprofundir


Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

70

Per a començar… aclarim conceptes1. Començarem la sessió explicant que en la família de

paraules, com en les famílies de persones, totes tenen un origen comú: l’arrel, la part que comparteixen.

2. Escriurem en la pissarra la fórmula: primitiva + deriva-des = família de paraules i els direm que l’expliquen.

En el desenvolupament…3. Al llarg de la sessió assenyalarem les coincidències en

les paraules derivades de diferents famílies. Per exem-ple: carnisseria, barreteria i sabateria, en què -eria fa referència a un establiment.

4. Amb l’ajuda del diccionari els demanarem que definis-quen les paraules de l’exercici 1. Hauran d’explicar si en aquesta definició apareix la paraula primitiva.

5. Quan acaben l’activitat 2 els preguntarem si raïm, ma-duixa, poma i plàtan són paraules derivades de fruita.

6. Suggerirem que facen el joc interactiu en smSabadigi-tal.com per a ampliar vocabulari i practicar més amb les famílies de paraules.

7. Demanarem que escriguen la família de tres objectes que tinguen damunt la taula.

Per a acabar…8. Reflexionem. Després de posar-los algun exemple com

ara desfer, despenjar, desmuntar, els preguntarem si són derivades. Quan vegen que sí que ho són els dema-narem si totes les paraules que comencen per des- són necessàriament derivades. Els farem veure que també n’hi ha de primitives (destacar, despertar, desmaiar).




Per a aprofundir





7.1. Aplica els coneixements sobre les famílies de paraules per a integrar-los en les diferents si-tuacions comunicatives.

Relaciona paraules primitives amb d’altres de la mateixa família.Identifica la paraula primitiva a partir d’una família lèxica.Usa el diccionari per a comprovar les paraules d’una família lèxica.

7.2. Revisa els textos elaborats aprofitant els co-neixements sobre les famílies de paraules per a ampliar la riquesa lèxica de les seues produc-cions.

Amplia famílies lèxiques.

Solucions

Resposta model: Encara que no signifiquen ben bé el mateix, el significat està relacionat.

Resposta lliure: Hauran de posar més exemples de paraules de la mateixa família.

1 Resposta model: Aigua: aigüera, aiguós... Bar-ret: barreteria, barretina... Carn: carnisseria, car-nós...

2 Fruita: fruiteria, fruiter, afruitat. Ferro: ferradura, ferrer, ferreter. Vestir: vestuari, vestidor, vestit.

3 a) Empomar. b) Marbre

4 a) Poma. b) Arbre.

a)Sabata. b) Resposta model: sabater, sabatada. c) Resposta lliure.

5

71Unitat 7


8.1. Aplica els coneixements sobre els pronoms personals febles per a integrar-los en les di-ferents situacions comunicatives.

Identifica els pronoms febles d’un text i els relaciona amb els forts. Escriu correctament els pronoms febles.

Solucions

Resposta model: Em fa referència l’Espantao-cells. Si anara després de donar, s’escriuria po-dràs donar-me

Resposta model: El es refereix a un cervell.

1 -te, les, -vos, em, -lo.

2 les ! a elles, 3a persona plural. -vos ! a vosaltres, 2a persona plural. em ! a mi, 1a persona singular. -lo ! a ell, 3a persona singular.

3 Érem els únics estrangers al restaurant i la gent ens mirava estranyada. La cambrera va vindre per dir-nos el menú, però no la compre-níem. Al final vam aconseguir demanar-li el que volíem.

Vull comprar la llet, la vull comprar, vull com-prar-la. Vull comprar els ous, els vull comprar, vull comprar-los. Vull comprar les maduixes, les vull comprar, vull comprar-les.

4

Per a començar… recordem1. Recordarem quins eren els pronoms personals forts: jo,

tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles, vosté/vostés i mi.

2. Recalcarem la diferència entre els pronoms personals forts i els febles: els febles han d’anar sempre units a un verb, ja siga davant d’aquest o darrere

En el desenvolupament…3. Després de fer l’activitat 3, demanarem que reescriguen

el text però referint-se a un cambrer, en masculí. Aclari-rem que li val tant per al masculí com per al femení.

4. Farem una taula relacionant els pronoms personals fe-bles amb els pronoms forts corresponents:

Pronoms

Forts Febles

Jo / mi em / me

… …

Per a acabar…5. Reflexionem. A més de pronoms febles, quina altra

classe de paraules poden ser el i la? Com les podem distingir? Per resoldre els problemes d’homonímia en-tre articles i pronoms febles, els explicarem que, quan el i la són pronoms febles, quasi sempre van al costat d’un verb. En canvi, quan són articles, van davant d’un nom: la caixa (article + nom) i la llig (pronom feble + verb).




Per a aprofundir




Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

72

Per a començar… recordem1. Enllaçant amb la sessió anterior, recordarem les for-

mes dels pronoms personals febles que s’utilitzen dar-rere del verb i les apuntarem a la pissarra. Després, demanarem als alumnes que inventen oracions amb aquests pronoms febles i les escriurem a la pissarra.

En el desenvolupament…2. Abans de l’activitat 1, els farem preguntes com ara: re-

cordeu què és una sí! laba?, com se separa en sí! labes una paraula com pissarra?, quina dificultat hi trobeu? Tot seguit, recordarem quins dígrafs se separen:

Se separen: ss, rr, tx, tg, tj.

No se separen: qu, gu, ll, ny.

3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 48 1 . Escoltarem l’àudio per a poder fer l’activitat +1.

4. Els dictarem aquesta sèrie de paraules compostes: guardaboscos, para-rajos, saltamartí, trencaclosques, gira-sol, para-xocs i els demanarem que les classifi-quen utilitzant el mateix esquema que a l’activitat 5.

5. Després de l’activitat 6, farem una llista a la pissarra amb tots els numerals cardinals, des de l’1 al 31, del 100 al 110 i del 200 al 210.

6. Deixarem un temps per a repassar la llista de numerals del suggeriment anterior i, a continuació, els demana-rem que emplenen al quadern un quadre com aquest:

Desena – Unitat

vint, trenta,

quaranta…–

un, dos, tres,

quatre…

vint-i-un,trenta-dos,

quaranta-tres…

Unitat de centena - Centena

dos, tres,

quatre…- cents

dos-cents,tres-cents,

quatre-cents…

7. Per tal de reforçar l’activitat 7, demanarem als alum-nes que prèviament realitzen un mapa conceptual on reflectisquen tot el que han aprés sobre l’ús dels gui-ons.


10.1. Aplica els coneixements sobre el guionet per a integrar-los de manera efectiva en les dife-rents situacions comunicatives en què es fa ús de la llengua escrita.

Separa paraules a final de línia correctament; usa el guionet per a unir un verb i un pronom feble; usa el guionet en les paraules compos-tes; usa el guionet en l’escriptura de numerals.

usos del guionet.

10.2. Revisa els textos elaborats o escrits al dictat, detecta errors i resol dubtes sobre la utilitza-ció correcta del guionet.

Aplica les normes ortogràfiques en les seues produccions escrites i corregeix textos propis o d’un company.

Solucions

tor-nes.

Dir és un verb. Te és un pronom personal feble.

1 aprendre: apren-dre; xiquet: xi-quet; assegure: as-segure, asse-gure, asegu-re; Llenyater: llen-yater, llenya-ter; problema: pro-blema, proble-ma; conegues: co-negues, cone-gues; esplèndides: es-plèndides, esplèn-dides, es-plèndi-des; brollaran: bro-llaran, brolla-ran; fi-nestra: fi-nestra, fines-tra; barrejar: bar-rejar, barre-jar.

2 pintar-les, dir-li, Toca-la, fer-los.

3 1r nord-est. 2n sud-oest. 3r nord-oest.

1

73Unitat 7

Solucions

4 sud-africà, llavaplats, xino-xano, nord-ameri-cà, panxacontent, pèl-roig, parallamps, sud-est.

5 Punt cardinal: sud-africà, nord-americà, sud-est. La segona paraula comença per r, s o x: xino-xano, pèl-roig.

6 Vint-i-cinc quilòmetres. Noranta-cinc quilò-metres. Dos-cents vint-i-dos quilòmetres.

Pronoms febles: dir-te. Punt cardinal: sud-est. Compostes amb r, s o x: guarda-roba. Nume-ral: trenta-quatre.

Formes verbals: esperar-la, fer-se. Paraules compostes: nord-est, penya-segats, penja-ro-bes, cara-redona. Numerals: trenta-cinc, vint-i-quatre.

7

10

8. Els aconsellarem que abans de fer els dictats repassen el quadre que han omplit arran de l’activitat 7.

9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 49 2 . Escoltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activi-tat +9.

10. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic d’aquesta unitat amb les dificultats que han tingut amb el guionet entrant en smSabadigital.com.

11. Proposarem als alumnes treballar els continguts de l’ortografia amb diferents dinàmiques de dictats inte-ractius: dictats de lletreig directe i d’atenció visual .

Per a acabar…12. Reflexionem. Podem preguntar als alumnes com pen-

sen que s’escriuen les paraules derivades de punts car-dinals (nòrdic, sudista, Sudan) perquè recorden que la norma del guionet afecta les paraules compostes, no les derivades. També els podem preguntar si als nu-merals se’ls aplica també la norma del guionet: trenta-uné, trenta-dosé, trenta-tresé.


Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig direc-te i atenció visual.





Per a aprofundir




2

Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

74

Per a començar… recapitulem1. Llegirem el títol d’aquest apartat: Els tipus de versos.

Recordarem que fins ara hem aprés com comptar-ne les sí! labes i també els tipus de rima que poden tenir. Els preguntarem si saben què volen dir les expressi-ons: art major, art menor.

2. Demanarem a un alumne que llija el requadre sobre l’autor del text i els explicarem que Miquel Martí i Pol va escriure poesies tant per a adults com per a xiquets.


coltarem els poemes de Miquel Martí i Pol.

4. Farem una lectura expressiva del poema, marcant la rima i les pauses entre les estrofes perquè els alumnes copsen el ritme. Després hauran de recitar-lo ells.

5. Suggerirem que acompanyen la recitació de gestos que reforcen el missatge del poema.

6. Llegirem el text de manera co! lectiva, assignant diver-sos fragments de cada poema a alumnes diferents.

“Febrer”: versos 1-4, versos 5-8, versos 9-11. “Març”: versos 1,2, versos 3-4, versos 5-6, versos 7-8, versos 9-10, versos 11-12.

7. Suggerirem als alumnes que lligen més poemes de l’au-tor entrant en smSabadigital.com i els animarem a aprendre’n algun de memòria.

8. Demanarem que responguen aquestes preguntes per tal d’assegurar la comprensió del text:

Les absoltes es canten quan alguna persona es mor. Quan es pot dir, doncs, que se li canten les absoltes al mes de febrer?

Quina festa destaca el poema del mes de febrer?

La primavera comença el 21 de març. En què es fixa el poema per parlar d’aquesta estació?

9. Proposarem que inventen diferents maneres de com-pletar els títols dels poemes: Febrer, el mes...; Març, el mes... Els animarem a ser creatius i a utilitzar jocs de paraules, rimes, imatges suggeridores…

10. Abans que facen les activitats 4 i 5, recordarem que han de tenir en compte les sinalefes: quan una paraula


12.1. Identifica el tipus de vers segons el nombre de síl·labes i fa ús de la terminologia metali-terària.

Llig poemes mantenint el ritme.Comprén i comenta poemes.Reconeix si un vers és d’art major o menor.

13.1. Escriu un poema tenint en compte si són versos d’art major o menor.

Escriu poemes tenint en compte la mesura

14.1. Llig, en mitjans digitals i de manera autòno-ma, textos poètics per a ampliar els seus co-neixements.


75Unitat 7

Solucions

1 Resposta model: S’hi veuen ocells i papallones que volen, flors que han crescut, l’alegria del xiquet que corre...

2 a) Febrer. b) Març. c) Febrer. d) Març.

3 És curt de talla: vers 2 del poema “Febrer”, vol dir que és un mes curt. Estrenarem la primave-ra: vers 1 del poema “Març”, vol dir que l’esta-ció de la primavera comença aquest mes. L’es-clat de l’estiu: vers 10 del poema “Març”, vol dir que la primavera és com el primer pas que aca-ba portant-nos a l’estiu, que tota la natura es-clata.

4 a) El vers més curt té 4 sí! labes. El més llarg en té 10. b) La majoria són d’art menor.

5 a) Tots dos tenen 10 sí! labes. Són d’art major. b) Els versos 2, 5, 8, 11 tenen 4 sí! labes. Els ver-sos 1, 5, 7 i 10 tenen 6 sí! labes.

Resposta lliure: Insistirem perquè seguisquen els passos: planificar, escriure i revisar el text.

6

acaba en vocal i la següent també comença en vocal.

11. Treball individual. Per a reforçar l’activitat 4 proposa-rem als alumnes que reflexionen sobre les parts d’un poema i que les detallen.

12. Abans que facen l’activitat 6 podem repassar les ca-racterístiques dels mesos de l’any perquè els siga més fàcil compondre el poema. També els podem suggerir que consulten el mes triat en el Diccionari català-va-lencià-balear en paper o en versió digital (<www.e-sm.net/sblv5ep18>) , on trobaran molts refranys i ele-ments propis de la cultura popular lligats als mesos.

13. Podem suggerir que facen l’activitat 6 per parelles aplicant una estructura d’aprenentatge cooperatiu.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 6, de la pàg. 153 es pot fer aplicant l’estructu-ra cooperativa Escriptura per parelles.


Per a acabar…14. Reflexionem. Preguntarem què els ha costat més a

l’hora de compondre el poema: seleccionar informació sobre el mes triat, expressar les idees, fer que tots els versos tinguen el mateix nombre de sí! labes, la rima…

Programa de competència lectoraLectura i comprensió. “Febrer” i “Març”.




76 Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s 1. Ens assegurarem que el clima de l’aula siga l’adequat i que seguei-xen l’ordre proposat.

2. Els recordarem que poden practicar i aprendre més sobre els pronoms personals febles en smSabadigital.com.

3. Insistirem perquè revisen les respostes.

4. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació de smSaba-digital.com per a acabar d’assimilar dels continguts de la unitat.




Per a aprofundir




Per a avaluar


Solucions

1 S’usa el guionet:

! Per a unir un verb i un pronom feble que va darrere ! escoltar-te

! En les paraules compostes quan la primera paraula és un punt cardinal i quan la segona comença per r, s o x ! nord-americà, pe-nya-segat.

! En els numerals cardinals ! cinquanta-huit, dos-cents.

2 Els pronoms febles poden ser:

De 1a persona:

! singular: em, me ! em saluda, volen salu-dar-me

! plural: ens, nos ! ens miren, estan mi-rant-nos

De 2a persona:

! singular: et, te ! et cuida, vol cuidar-te,

! plural: us, vos ! us ajudarem, volem aju-dar-vos

De 3a persona:

! singular: el, lo, la, li, es, se ! el pentina, la pentina, vol pentinar-lo, es pentina, li agra-da.

3 Família de paraules: és el conjunt de paraules formades a partir de la mateixa paraula primi-tiva.

Pronoms febles: són paraules que anomenen una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom. Poden anar davant o darrere del verb.

4 Resposta model: Màquina: maquinària, ma-quinista, maquineta. Paper: papereria, paperi-na, paperera. Fusta: fuster, fusteria, fustaire. Mar: mariner, submarí, marítim.

5 a) vint-i-sis, b) salvavides, c) torcamans, d) dos-cents tres, e) soca-rel, f) filferro, g) nord-americà, h) llavaplats.

6 Resposta model: dir-te (tu), gastar-lo (ell), de-manar-me (a mi, jo), demanar-vos (vosaltres), tornar-la (ella).

7 Solució en smSabadigital.com. En aquesta acti-vitat els alumnes podran practicar el que han aprés sobre els pronoms personals febles de manera lúdica.

8 T’agrada molt ! M’agrada molt ! Li agrada molt. Em queda bé ! Et queda bé. ! Li queda bé. He d’avisar-vos hui ! He d’avisar-los hui. Us faré cas ! Els faré cas.

77Unitat 7

Solucions

1 Resposta lliure: El titular ha de ser coherent amb l’article, breu i atractiu.

2 Primer paràgraf ! c) El seu estil musical. Se-gon paràgraf ! a) Com creen la música. Tercer paràgraf ! b) Com difonen la música.

3 a) Fals. b) Fals. c) Fals. (No componen les can-çons exactament amb el públic, sinó amb la comunitat internauta, és a dir, la gent de les seues xarxes socials.)

4 mú-si-ca, músiques. tra-di-ci-ó, tradicions. in-ter-nau-ta, internautes.

5 grup: nom comú, concret, co! lectiu, compta-ble. València: nom propi. peces: nom comú. concret, individual, comptable. orxata: nom comú, concret, individual, no comptable.

6 Pronoms personals febles: ens, -la. Pronom personal fort: ells.

7 Va rebre el guardó / Ovidi Montllor. a) Són ver-sos d’art menor. b) No hi ha cap sinalefa, sinó una elisió al primer vers, entre l’última sí! laba de rebre i el.

Trenta-un: porta guionet perquè és un nume-ral i cal unir la desena amb la unitat. m’adone: porta guionet per a tallar la paraula a final de línia. cara-redó: és una paraula composta amb la segona paraula començada per r. xiu-xiu: és una paraula composta amb la segona paraula començada per x. busca-raons: és una paraula composta amb la segona paraula començada per r. esforçar-me: porta guionet per a unir el verb amb el pronom feble que té darrere.

6

Per a començar… ens situem1. Preguntarem si saben què vol dir fresca al titular de la

notícia: vol dir que la música realment és freda, que és original, nova, recent... o que és divertida i alegre?




3. Abans de fer l’activitat 5, posarem en comú les classes del substantiu i les apuntarem a la pissarra.

4. Animarem els alumnes a continuar els versos de l’acti-vitat 7 amb rima assonant amb un altre parell de ver-sos amb la mateixa rima.

Per a acabar…5. Reflexionem. Proposarem que reflexionen sobre la

música que els agrada i que n’expliquen alguna de les característiques. Els podem preguntar qüestions com ara: Seríeu capaços de descriure-la? Quins adjectius la podrien definir? És fàcil descriure un estil musical?

Continguts relacionatsLa sí! laba (unitat 1)

El substantiu (unitat 2)

Les paraules derivades (unitat 6)

Els pronoms personals forts (unitat 6)

Els pronoms personals febles (unitat 7)

El ritme en la poesia i els tipus de versos (unitats 6 i 7)



78 Unitat 7

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… pensem com som1. Plantejarem als alumnes que dediquen un temps a pensar en

com són i què els agradaria millorar d’ells mateixos.

En el desenvolupament…2. Els suggerirem que localitzen Pego i el riu Bullent en un atles o

enciclopèdia. També el poden buscar en <www.e-sm.net/sbl-v5ep19> . Hauran de recopilar algunes dades com ara pobla-ció, altura sobre el nivell del mar i extensió de Pego, o el cabal mitjà i la longitud del riu Bullent.

3. Els animarem a buscar més informació sobre la festa del Carnes-toltes i la baixada del riu Bullent en la web de l’Ajuntament de Pego, <www.e-sm.net/sblv5ep20> .

4. En cas que no coneguen altres celebracions del carnestoltes o carnaval, els suggerirem que visiten <www.e-sm.net/sbl-v5ep21> , on trobaran informació de moltes poblacions.

5. Podem suggerir que inventen un reglament per a la baixada del riu Bullent. Els demanarem que almenys en una norma tinguen en compte la protecció del medi ambient. Després el podem comparar amb el reglament real, que trobarem en la web <www.e-sm.net/sblv5ep22> .


6.2. Distribueix la informació seguint l’ordre lò-gic de l’estructura textual descriptiva i utilit-za els recursos lingüístics dels textos des-criptius, sobretot adjectius i comparacions, amb creativitat i sentit estètic.

7.2. Revisa els textos elaborats aprofitant els co-neixements sobre les famílies de paraules per a ampliar la riquesa lèxica de les seues produccions.

8.1. Aplica els coneixements sobre els pronoms personals febles per a integrar-los en les di-ferents situacions comunicatives.

10.1. Aplica els coneixements sobre el guionet per a integrar-los de manera efectiva en les diferents situacions comunicatives en què es fa ús de la llengua escrita.

11.2. Valora el seu rol en la Tasca final.

12.1. Identifica el tipus de vers segons el nombre de sí% labes i fa ús de la terminologia metali-terària.

Solucions

2 El Bullent. Per Carnestoltes.

3 Resposta lliure: Ens fixarem que facen una ex-plicació coherent i que continga les caracterís-tiques essencials.

4 Resposta model: disfressar, disfresses, dis-fressava.

5 t’ho perdes (davant), divertir-te (darrere), es deixen (davant), Els mou (davant).

6 Final de línia: autobusos. Pronoms febles: di-vertir-te. Compostes: para-xocs. Numeral: vint-i-set.

7 Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes s’ajusten a l’estructura de la descripció i que tracta tots els aspectes que li són propis.

79Unitat 7

Solucions

2 Resposta model: Volen aprendre com es viu en la Comunitat Valenciana. Consistiria en inter-canviar les visites.

3 S’hi parla anglés.

4 Resposta lliure: Ens fixarem que els classifi-quen correctament.

5 Resposta lliure: Ens fixarem que classifiquen correctament els pronoms febles.

6 Resposta lliure: Ens fixarem que mesuren i classifiquen correctament els versos.

6 Resposta lliure: Ens assegurarem que la des-cripció i la presentació reuneixen les caracte-rístiques que els són pròpies i que s’han escrit amb coherència i adequació.

Tasca ! nal

Resposta model: Comprovarem que els alum-nes segueixen tots els passos per a fer aquesta tasca. Ens fixarem en l’adequació de la des-cripció i en la concordança dels pronoms.

6. L’activitat 7 de Veniu a conéixer-nos! es pot fer apli-cant-hi una estructura cooperativa.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 7, de la pàg. 157 es pot fer aplicant l’estructu-ra cooperativa Full giratori.


7. En el primer pas de la Tasca final, els recordarem que no solament han de pensar en l’aspecte físic i en la indu-mentària, sinó també en el caràcter i els gustos i aficions del personatge que hagen triat.

Per a acabar…

8. Reflexionem. Els podem fer algunes preguntes perquè reflexionen sobre el sentit del Carnestoltes: Per què hi ha tanta gent que li agrada disfressar-se? Quina gràcia hi troben. Potser és que a la gent ens agrada experimentar què sentiríem si fórem uns altres? Alguna vegada has ex-perimentat el desig de canviar d’identitat?

9. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han fet en aquesta unitat en la rúbrica de la tas-ca de smSabadigital.com.

Proposta d’activitat per a casa. Suggeriment als alumnes que pregunten a algun familiar o conegut major de sei-xanta anys com era la festa de Carnestoltes del lloc on vi-via quan era jove. Li poden preguntar on se celebrava, en què consistia, de què es disfressaven, quina música senti-en, amb qui anava…


Treball en equip Inventem aventures

Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

86

Per a començar… ens situem1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i així antici-

parem que els pròxims dies parlarem de la importància del consum responsable i de la influència de la publicitat.

2. Per començar, farem una conversa co* lectiva en la qual els xiquets podran aportar les seues experiències perso-nals relacionades amb la publicitat. Quins anuncis recor-den? Els han vist a la tele o al diari, els han sentit a la rà-dio, els troben quan van pel carrer? Cal no caure en una imatge excessivament negativa de la publicitat, ja que realment ens permet conéixer productes i serveis. Cal in-sistir, però, en la necessitat d’adoptar una actitud respon-sable i reflexiva a l’hora de consumir el que veiem als anuncis.

En el desenvolupament…3. Llegirem les preguntes del requadre Abans de llegir, que

contribuiran també a activar els coneixements previs re-lacionats amb l’actitud crítica davant la publicitat i alhora sobre el contingut de la lectura.

4. Llegirem el títol de la lectura i demanarem als alumnes

que observen atentament les i* lustracions de les pàgines 156, 257, 158 i 159. Farem algunes preguntes sobre diver-sos detalls per tal d’extraure la informació que ens poden proporcionar: Quins personatges apareixen en aquestes i! lustracions? En quina mena de contes els acostumem a trobar? Són personatges reals o fantàstics? Tots aques-tes personatges apareixen en un mateix conte? Quin d’aquests personatges sembla més simpàtic? I més es-pavilat? I més malvat?

5. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el parà-graf introductori de la lectura. Els preguntarem si els agrada que els expliquen contes, si els agrada explicar-ne o fins i tot inventar històries.

6. Ens assegurarem que tots coneixen la versió clàssica del conte de les set cabretes.

7. Observarem la i* lustració de la pàgina 158 i plantejarem als alumnes preguntes sobre alguns aspectes. Quins per-sonatges hi apareixen? Hi ha alguna cosa que no encaixe amb la versió clàssica del conte?

8. Abans de llegir presentarem la lectura animada , i els preguntarem: Què penseu que explica aquest text? Els



Llig un text narratiu literari.

6.1. Participa en situacions de comunicació a l’aula, valora i respecta les normes que re-geixen la interacció oral.


87Unitat 8

Solucions

1 A la primera pàgina apareixen els protagonis-tes del conte Les set cabretes i el llop.

2 No, en el conte les cabretes no tenien un tele-visor.

3 Resposta lliure: Procurarem que no es limiten a dir el nom, sinó que expliquen el tipus de pro-grama.

4 Resposta lliure: Els ajudarem a tenir en comp-te els diversos elements de l’anunci: les imat-ges, la música, les sensacions que transmet, l’eslògan…

alumnes generaran unes expectatives que més enda-vant podran confirmar o rebutjar.

9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 52 . Els alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura Te-levisor, conta’m un conte. En acabat, es poden formular algunes preguntes de comprensió: En quins dels tres contes apareixen els ous de xocolata? Què passa amb els ous en cada conte? Els contes que inventa Joan són més aviat realistes o fantàstics?

Per a acabar…10. Prepararem la lectura grupal de la sessió següent. sepa-

rarem el primer paràgraf del text i farem notar als alum-nes que en la línia 3 s’obren unes cometes que no es tan-quen fins a la línia 31 de la pàgina següent, se n’obren unes altres a la línia 40, que es tanquen a la línia 61 i final-ment encara se n’obren unes altres a la línia 70 que es tanquen al final de la lectura. És el que ens indica que aquests fragments corresponen als contes que Joan ex-plica a la seua germana Maria. A+partir d’aquí assignarem a un alumne el paper de narrador de la història de Joan i Maria, i un dels personatges a cada alumne. Qui faça de

Joan pot fer també de narrador en els relats entre come-tes, per remarcar la idea que es tracta dels relats que ell inventa per a la seua germana. Com és habitual, insisti-rem en una bona entonació i en una pronúncia i una velo-citat adequades.

11. Demanarem als alumnes que expliquen si aquest conte els ha agradat més o menys que la versió clàssica.

Proposta d’activitat per a casa. Podem suggerir als alumnes que comenten amb alguna persona gran del seu entorn la versió del conte de les set cabretes que han escoltat a classe i que els donen la seua opinió.

Programa de competència lectoraAnimació a la lectura. Televisor, conta’m un conte (pre-sentació animada).

Lectura i comprensió. Televisor, conta’m un conte (lec-tura inicial, pàg. 159)

Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

88


pogut suscitar. Això ens permetrà recordar el contin-gut de la lectura.

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 52 . Si és necessari tornarem a escoltar l’àudio de la lectura Televisor, conta’m un conte. També els podem propo-sar que tornen a llegir el text de manera individual i si-lenciosa. Ho podem fer en els tres blocs següents: de la línia 1 a la 31, de la 32 a 61, i finalment de la 62 a la 86, coincidint amb els tres relats que inclou la lectura.


en veu alta, segons el repartiment de personatges que vam fixar en la sessió anterior.

4. Mentre fem la lectura ens detindrem en les línies 27, 58 i 82 per tal de plantejar algunes preguntes:

A la línia 27: De què fa venir ganes, aquest anunci?

A la línia 58: Quina cabreta s’amaga en un ou de xo-

colata en el primer conte que explica Joan a la seva germaneta?

A la línia 82: En què va quedar transformat el mons-tre?

5. Comentarem amb els alumnes el significat de les pa-raules dels requadres de Vocabulari. Els demanarem que, per assegurar que ho han entès, facen una frase amb aquestes paraules: acomboiades, descomunal, de deveres, menudiu.

6. Demanarem als alumnes que expliquen el sentit d’aques tes expressions: de la més xicoteta no en va olorar ni el rastre (16); i la cabreta […] visità la panxa de l’animal (29); si a tot estirar li arribe al melic (52).

7. Llegirem les paraules dels requadres Para atenció. Les escriurem a la pissarra i demanarem a diversos alum-nes que encerclen la part de la paraula que pot presen-tar dificultats a l’hora d’escriure-la: la hac intercalada de prohibida, la ene doble de connecteu, la ele gemi-nada de pe! lícula, els accents de càries, vénen, sinó.

8. Preguntarem als alumnes quin dels contes clàssics tria-rien per a fer-ne una versió moderna i per grups en se-


1.1. Llig en veu alta amb el volum, l’entonació i el ritme adequats.

Llig un text narratiu literari.

3.1. Llig textos narratius en mitjans digitals.Llig textos narratius en suports digitals.

89Unitat 8

leccionaran un i explicaran com farien la modernització.

Aprenentatge cooperatiuEl suggeriment 8 es pot fer aplicant l’estructura Full gi-ratori


9. Seleccionarem alguns fragments de la lectura que cor-responen al diàleg entre la cabreta i el nan (línies 42-52) i l’ogre i els nans (línies 73-78), i en farem una dra-matització. Han de pensar quin to de veu s’ajusta més a cada personatge i quins gestos poden fer servir per representar-los. Ho poden practicar en grups i després dramatitzar-ho davant la resta de la classe, que desta-caran els punts positius de cada una de les representa-cions dels companys.

10. Treball individual. Animarem els alumnes a ampliar el fragment de la lectura amb l’activitat Descobreix i llig (pàgina+159) en smSabadigital.com, on podran esbri-nar com continua la història de Joan i la seva germana petita.

Per a acabar…

11. Preguntarem als alumnes si al seu parer Joan pensa les històries abans d’explicar-li-les a la seua germana o si les va improvisant sobre la marxa, a mesura que les va explicant.

12. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si encara es fan històries protagonitzades per animals que parlen. En coneixen alguna d’actual? Són només per a xiquets menuts o també n’hi ha que agraden als més fadrins?

13. Reflexionem. Plantejarem dues qüestions: Què prete-nia ensenyar la versió clàssica del conte de les set ca-bretes? Aquesta versió també ensenya alguna cosa? Quina?



NotEs

90 Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic


2.1. En destaca les idees principals i localitza in-formació que dóna resposta a preguntes plantejades.

Comprén l’argument d’un text narratiu.

5.1. Participa en activitats de comunicació a l’au-la, valorant i respectant les normes que re-geixen la interacció oral.


8.2. Quan crea un text publicitari, fa ús dels re-cursos lingüístics i icònics amb creativitat i sentit estètic.

Elabora textos publicitaris

Solucions

1 a) Fals. Joan és el germà gran de Maria. b)+Cert. c) Fals. Un nanet va donar a la cabreta el poder d’amagar-se dins dels ous de xocolate sense trencar-los. d) Cert.

2 a) Al segon. b) Al primer. c) Al tercer.

3 Resposta lliure: El nan demana a la cabreta llet per a créixer. A canvi ell li dóna el poder d’ama-gar-se dins dels ous de xocolata sense tren-car-los.

4 Resposta model: Són diminutius. Indiquen que són coses petites amb la terminació –et,-eta, -ets, -etes.

5 Resposta model: L’anunci vol animar les per-sones que el veuen a menjar el que anuncien. a) El llop no pot resistir les ganes de tastar l’ou de xocolata. Resposta lliure. b) Resposta mo-del: No, perquè la llet porta altres nutrients que no tenen els ous de xocolata.

Resposta lliure: És important que busquen un eslògan que cride l’atenció i anime a menjar aquest plat. També cal remarcar que els anun-cis són breus i busquen que les persones que els veuen s’identifiquen amb la situació que presenten.

7 Resposta lliure: Aquesta activitat permet veu-re com l’alumne organitza, interpreta i utilitza la informació que ha obtingut fent servir les TIC.

6





3. Treball individual. Suggerirem que facen l’activitat+7 entrant en smSabadigital.com per a conéixer les mostres de contacontes.

Per a acabar4. Reflexionem. Demanarem als alumnes que localitzen alguna

exageració en el text i que expliquen si les exageracions són fre-qüents en la publicitat i per què.



1

91Unitat 8


4.1. Identifica la tipologia textual argumentativa en una conversa.

Explica avantatges i inconvenients correc-tament.

5.1. Produeix un text argumentatiu adaptant-se a la situació comunicativa i fent ús del voca-bulari sobre el consum.

Coneix el vocabulari referit al consum.

Solucions

1 Resposta model: Perquè cada un conté un ti-pus de producte i una quantitat diferent.

2 Resposta lliure: Ens fixarem en la capacitat dels alumnes per a relacionar la i* lustració amb la seua quotidianitat.

3 Resposta lliure: a) Ens fixarem que saben ex-plicar els avantatges. b) Ara ens fixarem en la manera com utilitzen les paraules del requadre per a introduir inconvenients. c) Analitzarem si els alumnes són capaços d’inferir posiciona-ments favorables o desfavorables en funció del context i de l’entonació del discurs oral.

4 Resposta lliure: Comprovarem que el debat es desenvolupa d’una manera adequada.

Resposta lliure: Observarem si els alumnes compleixen cadascú el seu paper. A l’hora de votar els demanarem que ho facen el més ob-jectivament possible, sense tindre en compte les afinitats personals.


P!"#: Ai, ja se m’ha oblidat una altra vegada la llista d’anar a comprar!

F$%%: I què passa? Hem de tornar a casa?

P!"#: No, no cal, però és millor portar la llista perquè té l’avantatge que no ens oblidem de res i no acabem comprant coses inneces-sàries.

F$%%: Ah... Pare, agafe aquest pot de melmela-da?

P!"#: No, el xicotet no, agafa l’altre més gran…

F$%%: Però no seria millor que compràrem els xicotets que ocupen menys espai a la neve-ra?

P!"#: No, nosaltres som una família nombrosa i ens ix més a compte aquesta mida. Per a una persona sola sí que és millor comprar els xicotets, perquè així no es fa malbé i evites tirar menjar…

F$%%: És clar!

5

Per a començar… sospesem1. Començarem sospesant els pros i els contres d’alguna qüestió que

els afecte, com ara la jornada escola contínua o partida.



3. En l’activitat 5, estarem atents a les característiques tècniques i de disseny de l’objecte inventat. Podem demanar-los que el di-buixen o que facen un esquema que n’explique el funcionament.


Material de suport per a l’aulaJoc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives.


Per a acabar…5. Reflexionem. Els demanarem que reflexionen sobre la manera

com el consum responsable contribueix a la conservació del medi.

2

Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

92

Per a començar… vegem anuncis1. Podem portar uns quants periòdics o revistes perquè els

nostres alumnes cerquen i retallen els anuncis que hi apareixen. També els podem demanar que en porten ells. Una vegada retallats els posarem tots en comú i mirarem d’extraure’n les característiques d’un anunci per a prem-sa escrita. Classificarem els anuncis que hem retallat per a poder-los utilitzar en activitats posteriors.

En el desenvolupament…2. Una vegada explicada la teoria, utilitzarem els anuncis

que hem recopilat per a trobar-hi els elements caracte-rístics dels textos publicitaris: logotips, informació, imat-ges, eslògans…

3. Intentarem trobar patrons que es repetisquen en dife-rents anuncis d’un mateix tipus de producte: automòbils, colònies, productes de neteja…

4. Practiquem junts. Preguntarem si recorden la música d’una publicitat que els agrade. Podem proposar un joc. Un alumne canta o tara* leja la sintonia d’un anunci i la resta ha d’endevinar de quin es tracta.

5. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a re-forçar l’aprenentatge del vocabulari referit als textos pu-blicitaris .

6. Escoltarem la retransmissió esportiva de l’activitat 4. CD Educació literària i Expressió oral, pista 55 .

7. Demanarem als alumnes de quin tipus és la rima de l’eslò-gan de l’activitat 4. Aquesta activitat la poden fer per grups de quatre alumnes, aplicant una estructura cooperativa.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 4, de la pàg. 165 es pot fer aplicant l’estructu-ra 1-2-4.


8. Podem mostrar-los diferents logotips d’empreses o insti-tucions i els hem de demanar que endevinen a qui repre-senten. Reconèixer els logotips ens pot ajudar a determi-nar la necessitat de tindre una bona imatge visual per reconèixer la marca o la institució que volem promocio-nar. Es poden treballar els logotips d’institucions solidàri-


7.1. Hi fa inferències i interpreta sentits figurats i significats no explícits adoptant una acti-tud crítica.

Llig i comprén textos publicitaris.


Inventa i utilitza eslògans i logotips.Elabora textos publicitaris.

Solucions

1 Resposta model: La finalitat és vendre més unitats del nou model de pilota Nigur.

2 Resposta model: a) Fals. L’eslògan és: Gol se-gur amb el nou Nigur. b) Fals. És un anunci pre-sentat visualment. c) Vertader. d) Vertader.

3 Resposta model: Projecte: Dembayá. Eslò-gan: Dibuixa’ls un somriure. a) El logotip es troba a la part inferior dreta. b) Falta el text informatiu.

93Unitat 8

Solucions

4 a) Resposta model: És un programa esportiu. b) Resposta model: Anuncia taronges. Eslò-gan: Taronges la Plana, les taronges que tot el món reclama. c) Resposta model: Sí, perquè transmet molta informació a l’oient, que sols té el canal auditiu per a poder captar la infor-mació.

5 Resposta model: Assegura’t l’exce* lència amb Arròs de València.

6 a) Resposta model: La llibertat es troba pedalant. b) Resposta model: Alimenta la solidaritat i ningú passarà gana. c) Resposta model: Abric a l’agost i banyador pel febrer? Sigues natural, menja de temporada! d) Resposta model: Re-ciclar és aprendre; a l’escola, tot reciclat!

7 Resposta model: El logotip A és el que sembla més adequat ja que s’hi veu un gos feliç dins d’una casa. Sembla coherent amb l’objectiu de la ONG: cuidar gossos abandonats, per exem-ple trobant-los una casa.

8 Resposta lliure: Ens fixarem que tant el dibuix com l’eslògan i el logotip responguen a les ne-cessitat d’una ONG i que siga adequat al tipus de públic sensible a co* laborar amb l’ONG.

Resposta lliure: Ens fixarem que segueixen les tres fases marcades de planificar, escriure i re-visar. A més a més cal que l’anunci tinga totes les parts que s’han treballat (eslògan, imatge, text informatiu i logotip) i que s’adeqüe a l’ac-tivitat que anuncia: una plantada d’arbres.

Amb un ou ningú en té prou. Resposta lliure: Ens fixarem que el cartell transmet la informa-ció necessària i que siga cridaner i atractiu.


GOOOL GOOOL del club esportiu Marenyet! Un autèntic golàs de Tono Llopis! Estic segur que abans de jugar ha menjat Taronges de La Plana, les taronges que tot el món reclama.

9

10

es o que treballen pel medi ambient. La mateixa activitat es pot fer però referida als eslògans o a les imatges publicitàries.

Per a acabar…9. Reflexionem. Els alumnes hauran de reflexionar sobre els objectius

de la publicitat i comparar-los amb la pràctica habitual, a fi que ve-gen que moltes vegades els anuncis no expliquen els avantatges dels productes que publiciten sinó que transmeten un altre tipus de missatges.

Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem que pregunten als seus fa-miliars fins quin punt consideren que influeix la publicitat en els seus hàbits de consum.


Per a aprofundir


Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

94


9.1. Aplica coneixements sobre els prefixos i els su-fixos i els integra en situacions comunicatives.

Identifica prefixos, arrels i sufixos.Explica els canvis semàntics que aporten els prefixos i els sufixos.

9.2. Revisa textos aprofitant els coneixements so-bre els prefixos i els sufixos per a ampliar la ri-quesa lèxica de les seues produccions.

Utilitza prefixos i sufixos per a fer paraules.

Solucions

Són de la mateixa família.

Suport. -ar; in-, -able.

Morfemes.

1 a) submarí, b) Automòbil, c) olivera

2 Respostes model: a) Superdotat: persona amb capacitats inte* lectuals superiors a la mitjana. b)+ precuinat: menjar que es ven ja preparat. c)+supervivent: que sobreviu. d) inacabat: no aca-bat. e) innecessari: no necessari. f) preescolar: etapa anterior a l’escolarització obligatòria.

3 Amb prefixos: Televisor, descomunal. Amb sufi-xos: germaneta, cabretes.

4 Resposta model: pomera, perera, llimera, hiper-mercat, llauradors afeccionats.

Resposta model: Fruit-eria, ante-posar, ante-firma, gelat-eria, paper-eria. a) -eria. b) el prefix ante- afegeix el significat ‘abans’.

5

Per a començar… comparem1. Per reforçar les preguntes inicials de la secció podem

escriure a la pissarra les següents paraules: control, descontrol, controlar i descontrolar; perfecte, imper-fecte, perfecció i imperfecció; feliç, infeliç, felicitat i in-felicitat.

2. Els podem preguntar què veuen en comú d’aquestes tres llistes de paraules. Aprofitem les seues reflexions per a introduir els conceptes de prefix i sufix.

En el desenvolupament…3. Treball individual. Suggerirem que facen el joc inte-

ractiu en smSabadigital.com per a practicar amb els prefixos i els sufixos.

4. Demanarem als alumnes que indiquen què tenen en comú aquests sufixos: -et/-eta (xiquet), -ol/-ola (fi-llol), -iu/-iua (poquiu) i -ó/-ona (carreró) perquè ve-gen que es tracta dels sufixos que utilitzem per a fer diferents tipus de diminutius. El mateix podem fer amb els sufixos augmentatius: -às/-assa (cotxàs), -arro/-arra (veuarra), -ot/-ota (animalot)

Per a acabar…5. Reflexionem. Els preguntarem si totes les paraules

que acaben en -et o en -iu són diminutius perquè, des-prés de reflexionar, vegen que en moltes ocasions el final d’algunes paraules coincideix amb un sufix, enca-ra que no ho siga (paret, coet, escopeta, actriu, ofen-siu). El mateix passa amb els prefixos (antena, desig, destacar).



Document de Reforç Activitats interactives Document Augmentatius i dimi-nutius

Per a aprofundir




95Unitat 8


10.1. Aplica els coneixements sobre les preposi-cions, les conjuncions, els adverbis i les in-terjeccions per a integrar-los en les dife-rents situacions comunicatives.

Identifica, classifica i analitza adverbis.

Solucions

No són cap d’aquestes categories gramaticals. (Es tracta d’un adverbi: còmodament; una pre-posició: davant).

1 Tendrament, feliçment, còmicament, ràpida-ment, correctament, tímidament, alegrement.

2 Demà (adverbi de temps) i potser (adv. de dubte) acompanyen el verb plourà. Bastant (adv. de quantitat) i no (adv. negació) acompa-nya el verb has d’abrigar-te. Últimament (adv.+ de temps) i també (adv. d’afirmació) acompanyen el verb hi ha. No (adv. de nega-ció) i gens (adv. de quantitat) acompanyen el verb agrada.

Ahir (adv. de temps) acompanya vaig anar. Malament (adv. de manera) acompanya vaig anar. Prompte (adv. de temps) acompanya tornar. Hui (adv. de temps) i bé (adv. de mane-ra) acompanyen trobe.

Resposta model: Per anar d’excursió ens hem d’alçar prompte / enjorn. Després de sopar anirem al cine. Felip ha preparat la llista d’anar a comprar corrents i se li han oblidat bona cosa de productes. Potser enguany durant les va-cances anem de viatge a Marsella.

3

Per a començar… recordem1. Explicarem que els adverbis, les preposicions i les conjuncions són

classes de paraules invariables perquè sempre tenen la mateixa forma i que això ens pot ajudar a identificar-les.

En el desenvolupament…2. Treball individual. Dibuixarem en la pissarra qua-

tre estreles com aquesta per als adverbis de lloc, de temps, de quantitat i de manera. En les puntes hauran de posar exemples de cada tipus d’adverbi que no estiguen en el llibre de l’alumne.

3. Els preguntarem si tots els adverbis de manera deriven d’un adjectiu perquè s’adonen que també n’hi ha alguns que no aca-ben en -ment, com ara així, bé, corrents…

Per a acabar…4. Reflexionem. Platejarem dues oracions: Hui he estudiat molt i

Aquesta pregunta és molt fàcil. Els preguntarem quina diferència hi ha entre el molt de la primera oració i el de la segona perquè s’adonen que, encara que tots dos són adverbis, el primer com-plementa un verb i el segon, un adjectiu.

Lloc

96 Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… repassem1. Repassarem amb els alumnes les categories gramaticals que

hem treballat fins ara: substantius, determinants, adjectius, pro-noms, adverbis i ara veurem preposicions, conjuncions i interjec-cions. Podem posar un exemple de cada una.

En el desenvolupament…2. Abans de fer l’activitat 4, aclarirem que les preposicions no sem-

pre han de tenir una paraula davant, però sí una paraula darrere, com en alguna de les oracions de l’activitat.

3. Abans de fer l’activitat 5, aclarirem que alguns adverbis i algunes preposicions coincideixen en la forma: davant , adverbi: Posa’t davant. Davant i davant de , preposició: Marc s’asseu davant meu. / No ho co! loqueu davant del quadre.

Passa el mateix amb darrere: si va seguit d’un possessiu o d’un substantiu o de la preposició de, aleshores es tracta d’una pre-posició i no d’un adverbi.

4. Escoltarem el fragment de la lectura per a fer l’activitat 5. CD Educació literària i Expressió oral, pista 56 .

5. Explicarem que cap i cap a, així com fins i fins a, són dues formes


10.1. Aplica els coneixements sobre les preposici-ons, les conjuncions, els adverbis i les inter-jeccions per a integrar-los en les diferents situacions comunicatives.

Identifica, classifica i analitza adverbis. Utilitza els adverbis, les preposicions, les in-terjeccions i les conjuncions adequats.Identifica i utilitza les preposicions adequa-des. Identifica les preposicions i les conjuncions i coneix la funció que fan en l’oració.Utilitza les conjuncions adequades. Utilitza les interjeccions adequades

Solucions

4 Cada dos dies vaig des de Massassana fins a València. Malgrat la seua altura, el bàsquet no era el seu esport. Segons el seu professot, ha d’esforçar-se més per aprendre.

5 una davall ! la taula

una altra darrere de ! l’aparador

una altra a ! l’armari

armari de ! la cuina

i uneix paraules.

i uneix oracions.

ni uneix paraules; perquè uneix oracions.

Ves vestint-te mentre jo trac el cotxe del ga-ratge.

Està plovent, per tant no puc anar a l’en trena-ment

No m’agrada ballar però m’agrada cantar.

8 Va sempre de viatge/ sense maleta ni bastó,/ hi ha dies que sembla un formatge/ i d’altres una tallada de meló.

Conjuncions: i

Preposicions: de, sense, de (d’).


Ràpidament les cabretes s’amaguen. Una da-vall la taula, una altra darrere de l’aparador, una altra a l’armari de la cuina, etcètera.

6

7

97Unitat 8

Solucions

9 Caram!; Ei!; Bravo!; Adéu.

Resposta lliure: Ens fixarem que l’ús de les ca-tegories gramaticals demanades siga l’ade-quat.

Potser indica dubte i completa el verb arribarà. Ràpidament indica manera i completa el verb caminar. Gens indica quantitat i completa l’ad-jectiu fàcil.

10

11

de la mateixa preposició, però cap i fins s’usen segui-des d’adverbis: cap amunt, fins demà.

6. Recordarem que la preposició de s’apostrofa quan va seguida de vocal i que de i a es contrauen amb l’article el (del, al).

7. Treball individual. Recomanarem que aprenguen de memòria la llista de preposicions que apareixen en l’annex del segon trimestre.

8. Podem afegir a la llista de les conjuncions les següents: que, encara, encara que, quan, com, on, en conse-qüència, per tant. Els podem demanar que facen una oració amb cada una.

9. Si veiem que tenen dificultats per a fer l’activitat 6, els podem explicar que es fixen en els verbs per a saber si les conjuncions uneixen paraules o oracions.

10. Després de fer l’activitat 6 els direm que es fixen en les paraules que uneixen les conjuncions (Març, Joan i Adela, en la primera oració i ous i nous, en la segona, perquè vegen que sempre es tracta del mateix tipus de paraules, en aquest cas substantius.

11. Després de fer l’activitat 9 els demanarem que substi-tuïsquen les interjeccions per oracions amb un signifi-cat equivalent.

Per a acabar…12. Reflexionem. Seria possible escriure prescindint de les

conjuncions? Els demanarem que reflexionen sobre aquesta qüestió després de suprimir les conjuncions d’alguna de les seues produccions escrites recents.




Per a aprofundir




Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

98

Per a començar… recordem1. Comentarem la importància dels signes de puntuació

en l’escriptura, ja que compensen en part la manca d’expressivitat que té l’escriptura enfront de l’oralitat.

En el desenvolupament…2. Escriurem a la pissarra aquests dos diàlegs i demana-

rem als alumnes que reflexionen sobre el seu signifi-cat:

a) —Arribareu a temps?—No hi ha caravana...

b) —Arribareu a temps.—No, hi ha caravana.

Quin és l’element que provoca el canvi de significat en-tre el primer diàleg i el segon?

3. Quan expliquem els usos de la coma podem afegir que aquesta també s’utilitza després de la salutació en una carta o en un correu electrònic.

4. Practiquem junts. Farem una pluja d’idees amb ex-pressions que van entre comes, com no obstant això,

en primer lloc, així doncs, en canvi, efectivament, per exemple, per descomptat...

5. Demanarem que escriguen coma, quan corresponga, en les oracions següents:

a) Aniré a la fira de còmics perquè, d’una banda, m’agrada molt llegir i, de l’altra, m’encanta dibuixar.

b) M’agradaria inventar una cosa excepcional, per exemple, una màquina del temps.

c) Hem hagut de superar molts obstacles, però final-ment ho hem aconseguit.

d) Pare, vols que t’ajude a parar la taula?

e) Isabel, recorda’t d’apagar el llum quan isques del bany.

f) El germà gran de la meua amiga, que es diu Ramon, és molt simpàtic.


7. Abans de fer l’activitat 7, advertirem als alumnes que dicten que no poden dir la puntuació.


12.1. Aplica els coneixements sobre l’ús del punt, la coma i els dos punts per a integrar-los de ma-nera efectiva en diferents situacions comuni-catives en què es fa ús de la llengua escrita.

Utilitza els signes de puntuació correctament en un text donat. Identifica els diferents usos de cada signe de puntuació. Redacta enumeracions utilitzant correcta-ment els signes de puntuació.

12.2. Revisa els textos elaborats o escrits al dictat, detecta errors i resol dubtes sobre la utilitza-ció correcta del punt, la coma i els dos punts.

Aplica les normes ortogràfiques en les seues produccions orals i escrites i corregeix textos propis o d’un company.

Solucions

Acaba just després de la paraula llop. Se sap per-què hi ha un punt.

Les diu Joan.

1 De vegades berene a la terrassa i mire els arbres del jardí. M’agrada sobretot un pi que té unes branques que quasi entren a la terrassa.

La setmana passada un pardal es va posar sobre la barana i em va mirar. Des d’aquell dia el pardal i jo sempre berenem junts. Vine amb nosaltres un dia.

2 Hi ha dos punts i seguit, un punt i a part (sepa-rant els paràgrafs) i un punt final.

99Unitat 8

Solucions

3 Benvolguts clients, els recordem que trobaran moltes ofertes en les seccions de xarcuteria, fruiteria, congelats i productes de neteja. In-formem que les rosques de pa, les que estan fetes amb cereals, acaben d’eixir del forn.

4 La granota és un animal amfibi, és a dir, pot viure a la terra i a l’aigua. M’agraden els gelats de molts sabors, per exemple, els de xocolate. Després de quatre quilòmetres, finalment, vam arribar al cim.

I van traure sis varetes màgiques i el converti-ren en una caixa, amb una pantalla lluent que reproduïa fidelment els colors i els sorolls i les cares i tot de tot. I li van posar noms estranys: SONY, Philips, Nokia, ITT….

Resposta model: En la nostra masia els més aventurers podran practicar diverses activitats: passejades a cavall, rutes amb bicicleta, tir amb arc i tenis taula. A més, organitzem tot tipus de tallers: de jardineria, de granja i d’horta.

9 Primer dictat: Va descobrir molts llocs: una es-glésia, una estàtua i un turó. Segon dictat: […] l’arbre de foc començà a fer ploure pilotes de colors i cotxets, papallones de paper i boletes de vidre, i moltes, moltíssimes nines de drap.

5

6


9. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic d’aquesta unitat amb les dificultats que hagen tingut amb la puntuació, especialment en les enumeracions, entrant en smSabadigital.com.

10. Podem reforçar els continguts de l’ortografia demanant als alumnes que treballen diferents dinàmiques de dic-tats interactius en smSabadigital.com, dictats de lle-treig indirecte i d’atenció visual .

Per a acabar…11. Reflexionem. Donarem a un alumne aquest text sense

puntuació perquè el llija. Després reflexionarem sobre les dificultats que ha tingut per a llegir-lo i sobre els problemes de la resta de la classe per a entendre’l:

Marta, la meua millor amiga, acaba de fer dotze anys i els seus pares li han preparat una festa sorpresa. jo també hi he participat. quan ha entrat a sa casa els llums estaven apagats i tots hem cridat: Marta, felici-

1

2

tats! Marta ha rebut molts regals: una brusa, un puzle, una nove! la i un joc de taula.


Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig indi-recte i atenció visual.





Per a aprofundir




Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

100

Per a començar… aclarim conceptes1. Llegirem el títol d’aquest apartat: la personificació i la hi-

pèrbole. Podem plantejar que un dels dos recursos con-sisteix a fer que els objectes o els animals es comporten com a persones i l’altre consisteix a exagerar molt una característica. Tot seguit, els demanarem que diguen quin pensen que és cada un.

2. Una volta explicat cada concepte els farem notar que hí-per- vol dir sobre, per damunt del que és normal, igual que passa amb les exageracions.

En el desenvolupament…3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 59 . Escol-

tarem els dos poemes de Maria Dolors Pellicer.

4. Farem una lectura grupal i expressiva dels poemes, mar-cant bé la rima i el ritme. En el poema de la lluna fins i tot podem marcar el ritme fent palmes al final de cada vers.

5. Demanarem a un alumne que llija el requadre sobre l’au-tora dels poemes. Els animarem a consultar a Internet l’adreça <www.e-sm.net/sblv5ep23> , on hi ha una petita autobiografia de l’escriptora.

6. L’activitat 3 la poden realitzar per parelles, aplicant l’es-tructura d’Escriptura per parelles.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 3, de la pàg. 173 es pot fer aplicant l’estructu-ra cooperativa Escriptura per parelles


7. Demanarem que analitzen algunes de les característi-ques dels poemes que han tractat en les unitats ante-riors:

Quants versos té cada poema?

Estan agrupats en estrofes? De quants versos són?

Tots els versos de cada poema tenen el mateix nom-bre de síl·labes?

Com és la rima en cada poema? Quines paraules ri-men en cada estrofa?

8. Demanarem als alumnes que relacionen personificacions amb elements que poden encaixar-hi. Per exemple:


14.1. Identifica personificacions i hipèrboles en textos poètics.Comprén i comenta poemes. Identifica la hipèrbole i la personificació en textos poètics.

15.1. Escriu textos poètics utilitzant els recursos retòrics treballats.

Analitza la mètrica d’un poema.

16.1. Participa en recitacions de textos poètics per a millorar les seues habilitats expressi-ves.

Escriu i recita poemes amb personificaci-ons.

17.1. Llig en mitjans digitals textos poètics per a ampliar els seus coneixements.

Escolta i llig poemes de Maria Dolors Pelli-cer.

101Unitat 8

Solucions

1 La lluna del primer poema és la de la i* lustració b). És una lluna “coqueta”, que “somriu”.

2 b) Faré qualsevol cosa per tu.

3 Resposta lliure: Cal assegurar que el títol re-flecteix la idea central del poema, i ho pot fer d’una manera suggerent, amb alguna imatge.

4 El primer poema té dues estrofes. La primera té vuit versos i la segona en té quatre.

El segon poema té també dues estrofes. La primera té quatre versos i la segona, cinc.

5 em mira, somriu, s’aboca, pesca. a) Tots els versos són propis d’accions dels éssers vius. b)&Resposta lliure: Animarem els alumnes a expressar-se de manera creativa.

Resposta Model: “Faré mil projectes”. És una exageració, en comptes de dir “faré molts pro-jectes”.

Resposta lliure: Ens assegurarem que els alumnes han seguit els passos correctes per a triar l’element, seleccionar la personificació i redactar el poema. Els ajudarem a recopilar els poemes de tota la classe en un recull.

6

8

Qui podem dir que “canta”, el vent o els núvols?

I qui acarona, la música o una foguera?

9. Demanarem als alumnes que continuen aquestes ora-cions amb una hipèrbole:

Feia tanta calor que… (badava les pedres).

Tinc tanta set que em beuria… (un pou).

Hui tinc molta faena, no tinc temps… (ni de respirar).

A veure quan t’endreces l’habitació, que pareix… (una quadra).

La coca de poma no costa ges de fer. Ja voràs com la fem … (en un bufit).

10. Treball individual. Proposarem que dibuixen alguna de les hipèrboles del suggeriment anterior.

11. Demanarem als alumnes que reescriguen els poemes de Maria Dolors Pellicer. En el primer cas, poden parlar d’una estrella o del sol en comptes de la lluna. En el segon cas, poden mantenir el tema del poema i afegir-hi dues estro-fes més parlant d’elements relacionats amb un paisatge marítim.

12. Suggerirem als alumnes que lligen més poemes de l’au-tora entrant en smSabadigital.com i els animarem a aprendre’n algun de memòria.

Per a acabar…13. Preguntarem quins són els sentiments que transmet

l’autora en els poema “Comptaré cabretes”.

14. Reflexionem. Preguntarem quin dels dos recursos litera-ris que acaben d’estudiar, la personificació i la hipèrbole, està més present en l’humor i per què ho pensen.

Programa de competència lectoraLectura i comprensió. Poemes de Maria Dolors Pellicer.




102 Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s 1. Recordarem als alumnes que abans de fer l’esquema de les acti-vitats 1 i 2 han de calcular l’espai que els ocuparà per a poder distribuir adequadament la informació.

2. Els recordarem que poden practicar i aprendre més sobre els adverbis en smSabadigital.com.

3. Insistirem perquè revisen les respostes.

4. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació de smSa-badigital.com per a acabar d’assimilar els continguts de la unitat.




Per a aprofundir




Per a avaluar


Solucions

1 La coma s’utilitza:

en les enumeracions ! Menge pomes, ta-rongetes i prunes;

per a separar de la resta de l’oració el nom de la persona a qui parlem ! Sara, vindràs demà?;

en algunes expressions ! És vilarealenc, és a dir, de Vila-real;

per a introduir aclariments ! Durant les va-cances, que comencen la setmana que ve, anirem a Benicàssim.

2 El adverbis, segons la circumstància que indi-quen, poden ser:

de lloc: ací, darrere;

de quantitat: molt, més;

de manera: tranqui* lament, així;

de negació i afirmació: tampoc, també;

de temps: ara, hui, després;

de dubte: tal vegada.

Sufix: és un morfema que s’afig darrere de l’ar-rel d’una paraula per formar-ne una de nova.

Prefix: és un morfema que s’afig davant de l’arrel d’una paraula per formar-ne una de nova.

Adverbi: és una paraula invariable que comple-menta el significat de verbs, adjectius i altres adverbis.

Preposició: és una paraula invariable que ser-veix per a unir unes paraules amb unes altres.

4 ahir ! anàrem / bastant ! econòmics / tan ! gros / molt ! lentament / lentament ! férem.

5 Paraula amb un sufix augmentatiu: ouàs. L’ar-rel és ou- i el sufix és -às.

M’agrada molt la pasta: els macarrons i els es-paguetis, etcètera. Però no puc alimentar-me només de pasta, és a dir, he de menjar de tot.

7 Solució en smSabadigital.com. En aquesta acti-vitat els alumnes podran practicar el que han aprés sobre els adverbis de manera lúdica.

a) Tots els jugadors estan lesionats, de manera que no n’hi haurà cap que puga jugar. b) Només hi ha alguns jugadors lesionats i només aquests que estan lesionats no jugaran el partit.

3

6

8

103Unitat 8

Solucions

1 Resposta model: Docents que són professio-nals; hip-hop i altres estils; grups reduïts; a final de curs, un espectacle.

2 Resposta lliure: Suggerirem que llegisquen primer el text en veu baixa, per tal de familiarit-zar-s’hi. Després, demanarem que el llegis-quen en veu alta amb la participació de tots els companys.

3 b) modern. c) ballarins. c) xicotets.

4 a-gra-da-ri-a; pú-blic; pro-fes-sor.

Reduïts porta dièresi per tal d’indicar que, en aquest cas, la u i la i seguides no formen un dif-tong, com seria habitual, sinó un hiat. Agrada-ria no porta dièresi perquè la vocal i, davant d’una vocal forta (a, e, o), sempre forma hiat.

6 Dansa i ball. Docent i professor.

7 individualment: expressa manera. més: ex-pressa quantitat.

8 No t’ho penses més i vine a la nostra escola. ! No us ho penseu més i veniu a la nostra escola.

9 Resposta lliure: Comprovarem que puntuen correctament l’enumeració.

10 Resposta lliure: Ens fixarem especialment en la puntuació.

11 Paraules tetrasí' labes: agradava, primavera, enfonsant-se.

12 Resposta lliure: Vigilarem que la rima és asso-nant, amb repetició dels sons vocàlics.

5

Per a començar… ballem1. Practiquem junts. Demanarem a algun alumne que

faça una xicoteta exhibició de hip-hop. Si no s’hi anima ningú, podem buscar-ne una mostra per internet, com ara <www.e-sm.net/sblv5ep24> i assajar entre tots al-guns passos .

En el desenvolupament2. Suggerirem que inventen un diàleg breu entre dos xi-

quets que es volen apuntar a les classes de hip-hop. Han d’utilitzar alguna hipèrbole i dos interjeccions.

3. Alguns tipus de ball: tango, xa-txa-txa, jota, dansada, ball de bastons, rock, rumba, vals, samba, swing…

4. CD Educació literària i Expressió oral, pista 60 . Es-coltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para atenció, amb algunes de les paraules que apareixen en els ideogrames.


Per a acabar5. Reflexionem. Demanarem als alumnes que reflexio-

nen sobre els avantatges i inconvenients que té el ball comparat amb altres activitats físiques.

Continguts relacionatsLa sí* laba (unitat 1)

La dièresi (unitat 4)

Els sinònims i els antònims (unitat 2)

Els adverbis (unitat 8)

Els pronoms personals febles (unitat 7)

La carta (unitat 3)

La rima (unitats 5)



104 Unitat 8

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… ens administrem1. Plantejarem als alumnes que dediquen un temps a pensar en el

pressupost familiar i en la manera d’administrar-lo.

En el desenvolupament…2. Els suggerirem que calculen el preu aproximat de cada un dels

articles que es mencionen en l’activitat.

3. Recordarem als alumnes altres consells a l’hora d’anar de com-pres, especialment en rebaixes, com ara guardar el tiquet de compra o revisar si l’article té algun defecte abans de pagar-lo.

4. Practiquem junts. Plantejarem una situació conflictiva en un establiment, per exemple, que un dependent s’enganya amb les tornes. Com li ho dirien? Podem suggerir que dramatitzen la situació per parelles.

5. Demanarem als alumnes que plantegen altres situacions con-flictives relacionades amb la compra i que proposen solucions.

6. En l’activitat 1 ens assegurarem que els alumnes fan tots els pas-sos per escrit i que no es limiten a fer la llista que indica el pas número 6.

7. En l’activitat 10 de Me’n vaig a les rebaixes procurarem que

Estàndards d’aprenentatge5.1. Produeix un text argumentatiu adaptant-se

a la situació comunicativa i fent ús del voca-bulari sobre el consum.

7.1. Hi fa inferències i interpreta sentits figurats i significats no explícits adoptant una acti-tud crítica.


9.1. Aplica els coneixements sobre els prefixos i els sufixos per a integrar-los en les diferents situacions comunicatives.

10.1. Aplica els coneixements sobre les preposi-cions, les conjuncions, els adverbis i les in-terjeccions per a integrar-los en les dife-rents situacions comunicatives.

12.1. Aplica els coneixements sobre l’ús del punt, la coma i els dos punts per a integrar-los de manera efectiva en les diferents situacions comunicatives en què es fa ús de la llengua escrita.

13.2. Valora el seu rol en la tasca final.

Solucions

2 c) Comprar en rebaixes seguint uns passos.

3 Resposta lliure: Comprovarem que raonen les respostes.

4 Resposta lliure: Comprovarem que raonen les respostes.

5 Tots els tipus de punt: punt i seguit, punt i a part i punt final.

6 Per a separar les paraules d’una enumeració.

7 No vages mai a les rebaixes sense una llista per anar a comprar. És molt útil i fa que no oblides coses importants. És molt senzill!

7 inicial, retornar, llibreta, jogueteria, supervisió, desfer.

Resposta lliure: Comprovarem que els alum-nes s’ajusten a l’estructura de la narració d’una anècdota i que té tots els elements necessaris.

8

105Unitat 8

Solucions

2 Pastilles de xocolate.

3 El lluç és el producte més car i els tovallons de paper, el més barat.

4 Resposta lliure: Procurarem que raonen la res-posta i que argumenten avantatges i inconve-nients.

5 tovall: arrel; –ons: sufix.

6 Resposta model. L’eslògan “preus bojos! pre-sentà una personificació, perquè s’atribueix als preus una qualitat humana com és la bogeria. D’altra banda, també els dibuixos del pa i del lluç estan personificats.

7 Resposta lliure. Ens assegurarem que han es-tés què és una hipèrbole.

Tasca ! nal

Resposta model: Comprovarem que els alum-nes segueixen tots els passos per a fer aquesta tasca. Ens fixarem que especialment en l’ús de les conjuncions i adverbis i que hagen entés la importància del consum responsable.

busquen contraarguments per a replicar els argu-ments del company. També els podem suggerir que al final busquen alguns punts d’acord i que els redacten.

8. En aquesta activitat els podem recordar alguns dels connectors i expressions que ajuden a enllaçar i orde-nar idees en els textos argumentatius: en primer lloc, d’altra banda, en canvi, encara que, fins i tot, això no vol dir que, en tot cas…

9. En l’activitat 2 d’Ofertes amb lupa els farem notar que el preu d’un producte depén també de la quantitat. I també que no es poden comparar articles bàsics de consum diari, com ara el pa, amb d’altres de consum més esporàdic o prescindible, com el te o el xocolate.

10. Els advertirem que el cartell no indica si el lluç és fresc o congelat. Podem aprofitar per a repassar el vocabu-lari dels peixos més habituals als nostres mercats: sar-dina, llobarro, orada, sorell, aladroc, llucet, moll, tonyi-na, pagell, llenguado, palaia…

11. En el primer pas de la Tasca final, els explicarem que la referència al medi ambient vol dir que també ens hem de fixar que la roba que comprem es puga reciclar i que siga

biodegradable, preferentment feta amb fibres naturals.

Per a acabar…

12. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si aquesta uni-tat els ha servit per a replantejar-se alguns dels seus hà-bits de consum i per què.

13. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han fet en aquesta unitat en la rúbrica de la tas-ca de smSabadigital.com.

Proposta d’activitat per a casa. Suggeriment als alumnes que pregunten als seus pares com organitzen les compres o si segueixen els criteris de consum responsable que es plantegen en la Tasca final.


Treball en equip Expliquem el consum responsable

Comprova el que has aprés

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

106

1. Abans d’afrontar el test els podem recordar els contin-guts estudiats durant el trimestre, especialment els que apareixen en les qüestions del test.

2. Procurarem que el clima de l’aula siga l’adequat, que no hi haja elements que els puguen distraure i els expli-carem que han de copiar la resposta correcta i que només n’hi ha una de correcta per pregunta.

3. Abans d’acabar la prova els recordarem que han de re-visar acuradament les respostes.

Treballem junts. Per parelles, després contestar les pre-guntes del test, els podem proposar que elaboren quatre preguntes de tipus test, que les intercanvien amb una altra parella de companys i que les contesten.

4. També podem proposar-ne de noves sobre els contin-guts que no apareixen en el test del llibre de l’alumne. Per exemple:

Trencanous i obrellandes són paraules…

a) compostes.b) amb prefixos.c) homòfones.

La descripció de persones ha d’incloure…

a) lloc i data, emocions i sentiments, i experiències.b) aspecte físic, caràcter, gustos i aficions.c) una salutació, el cos i el comiat.

Els versos…

a) són propis de la poesia.b) són propis de la prosa.c) sempre rimen.

Banc, clau i ratolí són…

a) paraules sinònimesb) paraules homòfones.c) paraules polisèmiques.

a, de i amb són…

a) determinantsb) preposicions.c) pronoms febles.

5. En acabar el test convé corregir-lo entre tota la classe i raonar entre tots les respostes.

6. Per a reforçar les activitats d’Obri els ulls podem de-

Continguts relacionats! L’estructura de la narració (unitat 3): activitat 1

! L’adjectiu (unitat 5): activitat 2

! L’accent diacrític (unitat 5): activitat 3

! L’estrofa i la rima (unitat 5): activitat 4

! Les paraules primitives i les derivades (unitat!6): activitat 5

! Els pronoms personals forts (unitat 6): activitat 6

! La família de paraules (unitat 7): activitat 7

! Els tipus de versos (unitat 7): activitat 8

! L’anunci (unitat 8): activitat 9

! Els adverbis, les preposicions, les conjun cions i les interjeccions (unitat 8): activitat 9

Solucions

1 b) la introducció, el nus i el desenllaç.

2 b) Una comparació en grau d’inferioritat.

3 c) Aquella dona dóna molt bons consells.

4 c) és consonant.

5 b) De botiga.

6 a) Tu.

7 b) Fruiteria: fruita, fruiter, fructífer.

8 a) són d’art menor.

9 c) el logotip, la imatge, l’eslògan i el text informatiu.

10 a) un adverbi de manera.

107Comprova el que has aprés

Continguts relacionats! Els pronoms personals forts (unitat 6): Obri els

ulls i Sopa de lletres! Els pronoms personals febles (unitat 7): Obri els

ulls! Els adverbis, les preposicions, les conjun cions i

les interjeccions (unitat 8): Obri els ulls i Sopa de lletres

! L’adjectiu, els graus de l’adjectiu (unitat 5): Obri els ulls i Sopa de lletres

! Els prefixos i els sufixos (unitat 8): Obri els ulls i Sopa de lletres

! Les paraules compostes (unitat 5): Obri els ulls i Sopa de lletres

! L’accent diacrític (unitat 5): Sopa de lletres

! La puntuació (unitat 8): Sopa de lletres

Solucions

Obri els ulls c) Pronom feble: -vos. Pronom fort: jo. Adver-

bi: tan. Adjectiu comparatiu d’igualtat: tan bé com. Paraula amb prefix: desconeguts. Paraula composta: paraigua.

d) Resposta lliure. Ens fixarem en la riquesa de recursos i en la puntuació.

Sopa de lletres Horitzontals: Interjecció: Caram. Paraula dol-

ça amb sufix: Pastís. Pronom personal fort de tercera persona del plural: Elles. Sabata alta d’hivern sense accent diacrític: Bota.

Verticals: Adjectiu positiu d’una terminació: Feliç. Paraula composta perquè se senta mi-llor el que dius: Altaveu. Signe de puntuació que marca una pausa dins d’una oració: Coma.

manar-los que escriguen una nota amb un text dife-rent però amb els mateixos tipus de paraules i que l’es-garren de la mateixa manera. Després la intercanviaran amb el company i provaran de llegir-la i d’identificar els tipus de paraules indicats.

7. Quan acaben la Sopa de lletres, poden elaborar-ne una de similar. Podem proporcionar-los una plantilla amb la graella ja feta perquè els resulte més fàcil. Aquesta activitat es pot fer en parelles: primer seleccionen les paraules entre els dos. Després, un s’ocupa d’omplir la graella i l’altre de redactar les definicions. En acabat la poden intercanviar amb altres parelles i resoldre-la.

8. Reflexionem. En grup o individualment cada alumne ha de reflexionar sobre les qüestions que més li han costat de respondre, en quines ha dubtat més i per què.

Racó de lectura9. Per a treballar el llibre en el quadern d’Animació a la

lectura disposem de:

! Tècniques per a gaudir llegint i dinàmiques per a crear un Club de lectura.

! Guia didàctica amb informació i propostes d’activitats individuals i de grup. També s’hi inclou l’accés a les primeres pàgines de La flauta màgica .

! Fitxes digitals per als alumnes, amb activitats de comprensió lectora i un taller d’escriptura, que troba-ran en smSabadigital.com.

Programa de competència lectoraAnimació a la lectura. La flauta màgica.


Per a avaluar Document d’Avaluació 2n trimestre

estàndards d’aprenentatge i descriptors - elmeumestre.com ... · estàndards d’aprenentatge i...

Documents