esplugas y s. just desvern. · esplugas y s. just desvern." ksplihias.—lis una petita...
TRANSCRIPT
ESPLUGAS Y S. JUST DESVERN."
KSPLIHIAS.—lis una petita població cíe i:(8 vehins ab 7ÍX)
ánimas, situada al bell peu do )a montanya de Sant Pere
.Mártir, cap al Sur de la carretera de Barcelona á Madrid.
Respecte á sa historia dhihen alguna autora, entre al tres
nostre cronista Pujades, y ho confírmalo Sr.Madoz en son
Diccionarigeor¡ráfi.ch (2), que per Iosanysde029, locomte
d1 Urgell y sa muller Richildis, donaren al monastir de
Santa Marisi de liidaura lo pobló d' Esplugas ab tota POS
termes. No havém pogut compulsar cap docnmeiit (¡ue s
reforeixi á la mentada donació, mes semblant dato prova
(¡uant menys 1' antiguetat de la vila. Y pera testimoni de
sa velluria, fins fa bñn poch lempsharestat en peu I' anti-
ga iglesia de Santa Magdalena, restaurada envers I' any
18fi8,y per certalimoltaspretensiousy poch coneixemeni.
Lo terreno es de calitat regular pera las plantacions y
per éll corren tres rechs une atravessan la carretera, un.-
munt de la qual s1 iii troban loa ponts do Casa Cióla, delBarranch y de la Kiereta.
I.as industrias <¡ue proporcionan travall ais honies d1
Esplugas Son la explotaeió de las pedreras de Montjuich,las feynas agrícolas, y )as fábricas de Sana. Las donas sodedican en gran part á la fabricado de la renomenadablonda catalana.
Donada sa situació topográfico, es inútil dirque laaortd'aquesta ppblació ha seguit tota los contratemps experi-menta ts en la ciutat deis comtes y algunas voltas lo cu-rtos troba mentat lo nom d'Esplugas en la historia de lasgloriosas lluytas soslingudas per nostres ascendente du-raiit los sigles xvn y xvm.
No Muny de la actual vila s' alsava antígament lo cas-tell de Picalqués. Era propietat d' una noble familia cata-lana, anomenada sempre ab gloria en las páginas de nos-tres atials. Avuy damunt de las runas d1 aquella fortalesas' aixuca una bonica casa de camp, propietat deis duchsd' Almenara, mes no s' ha esborrat la divisa deis amichasenyors del caslell, essent aixó de celebrar per los quesentim venerado al passat de nostra benvolguda Catalu-nya. En efecte , damunt per damunt del portal de la mo-derna casa s1 hi llegeix esculpit lo lema : Non sic xenipersed.
Kostre amich lo Meslre en üay saber D. Víctor líala-guer, diu un una de sas obras que havía vist lo plano delcaslell de Picalqués, de quin se deduhía la importanciaque tingué la fortalesa.
Mes d'una volta dins d'aquoll antich casal cerca ins-pirado lo Trovador de Montserrat, y entre sas poesías,rublerms de fantasía, ne recordém una que per referirse á
¿i> ASSOC1ACIÓ CATALANISTA
erla tpadició de las que ss conservan del castell de Pical-
ués, copiém en aquest Moch.
LAS BODAS DEL CABALLER.
Del castell de Picalqués
A! punt del seny de las ánimas,
Un caballer nesorlia
Qu' un caball negre monlava.
Alforrat va locaball,
Lo caballer va de gala;
Lo caball que n' es bríos,
De bon peí y bona planta,
Porta gusrníments de seda
Y ferraduras de plata.
Lo caballer, qu' es galán
Y de orgullosa mirada,
Porla roba de sati.
Ab Distas blancas yblavas,
L' una negre y l'altre blanca,
Crusada la banda al pit.
Que brodá sa enamorada
Ab una xífra amorosa
Y brillants esperons d: or
En la bota envellutada.
Porta alegre lo vestit
Perqué alegre ne te I' ánima,
Que en Rocacorva I1 espera
Per esposarlo una dama,
La mea hermosa y garrida
Que se coneix en la plana.
Pórtam á ma enamorada;
Camina, mon caball negre,
Per arribar ans del auba!»
Quant n a la mitja
Per un torrent caminava,
Ven passar devant sos ulls
Una llumaneta blanca,
Que, sortintne de la térra,
Tot dret al cel se 'n pujava.
Lo caball se lí ha espantat
Al caballer.
-«¡Dea me valga!
¿No 's diría que eixa llum
Que devant ma vista passa,
N' es un ánima del cel
Que se 'n torna á sa posada ?»
Y los ulls del caballer
Van detrás de la llum blanca,
Que 's balandreja en lo espay
Com per las brisas gronxada,
Tins que 's sumergeix del cel
Entre los estéis de plata.
Lo front doblega y abaixa:
«Camina, morí caball negr<
Pórtam á ma enamorada;
Camina, mon caball negre,
Per arribar ans del auba.»
Lo caball surt del torren!;
Ja n' ha deixat la mon tan ya,
Y caballer y caball
Caminan ja por la plana
De una Muña hermosa y clara,Quant ne son aprop del ríu
Tot subtat lo caballer
Gira de prompte la cara,.
Que ha sentit una veuoia
Que per son nom lo cridava.
Sota un sálzer de la riba
Ne veu una forma blanca.
Lo caball se li ha espantat
Al caballer.
«; Déu ma valga !
¿ No 'a diría que eixa forma,
Qua com una dona blanca
Ne veig al peu d' aquell sálzer,
N" es la meua enamorada ?»
Lo caball se li ha paral,
Tot estemordit encara.
I.os esparons en lo ventre
l.o caballer ja li clava.
V al peu del sálzer lo porta
Lo caball d' una volada,
l.o sálzer está desert...
Ja ha fugit la dona blanca.
Tot confús lo caballer
l.o fi-ont doblega y abaixa :
«Camina, mon caball negre,
l'órtam á ma enamorada;
Camina, inon caball negre,
Per arribar mis del nuba.»
Al) la primer llum del (lia
A Hocacoi-vaarrivava.
I,o poblé sota "I casto! I
Del rabada <\ae las guarda.
Ouant prop de! poblé n' arriva,
Ne sent tocar las campanas.
Lo caball se li ha espantat
Al caballer-.
«; Déu me valga !
¡ No 's diria que on eix poblé
Tocan á morts las campanas !»
Lo caballer ven venir
Un patge que I' esperava,
Las armas de Hocacorva
lín lo pit porta brodadaa.
«Digasme tú, lo bon patge,
Aixís Dóu te dó sa gracia,
Digasme ti't, lo bon patge,
¿PerquI tocan las campanas?»
«Senyor, las campanas tocan,
Tocan per la vostra dama,
Que avuy á la mitja nit
Etilo castell es finada.»
Lo caballar que assó sent
Lo front doblega y abaixa,
Y al fuster ne va á trovar,
Que fentne la caixa eslava.
«Fuster, aixis Déu vos dó
Tot lo r¡ue us fassa mes falta.
Cora prengau mon caball negre
Ab sa sella d' or y plata,
Y RÍOS richs ©sperons d1 or
Y tot mon vestit de gala,
Manco la banda que un día
Me brodá ma enamorada.
Que us ho dono de bon grat
Sois perqué ne feu la caixa
Una rniqueta mes gran
Perqué dos cossos hi capian.j
- Que jo sapiga no hi há memoria de que dins del casteü
de Picalqués succehíssen fets histórichs d' alguna trascen-
dencia, mes de totas maneras, es digne d' esmentarse per
la noblesa de la familia ala qual pertanyia, y sobre tot per
las bonicas formas arquitectónicas, que, segons diuhen,
lo feyan remarcable. Respecte á la fetxa de sa destrucció
no podém fixarla precisament, mes ial vegada respondríaá la ordre donada per Felip V després de la guerra quepona F esclavatge á Catalunya.
Deixant aquell lloch y faldejant la montanya de SantPere Mártir, a' arriva á
SANT JUST DESVERN.— Vila que conta ab 150 vehins y
690 ánimas. La perspectiva que 'ns presenta aquella agru-pado de blancas casetas, arrengleradas fins dirém ab uni-formitat, es per demés simpática y al primer cop de vistaveureu com se destacan del fons obseur <|uo produheixenlos arbres y los ben conresats campa.
L' origen de Sant Just Deavern no es fácil fixarlo abcertitut, y es molt possible que essent un poblé de senyo-ríu, $' edifiques al dessota del casal de son senyor. En
fprova d1 aquesta idea, se conserva encare cap á la part deponent una antiga torre nomenada la Torre Blanca, yque algún autor ab tota sa bona fé ha volgut suposar deltempsdela moros (1); suposició infundada, puix fá benpochs anys podían desmentirho encare las fortificacionsy la sala d' armas, d' arquitectura molt posterior á la épocamentada, y mes que res la capelleta que s' alsava costatper costat del caalell. Ignorem si 's conservan encareaquells recorts tal com los haviam vist en 1868.
La Torre Blanca es propietat del Marqués de Monistroly en aquell lloch anyalmentse celebrava una gran fesiareligiosa, festa d' expansió y de coral alegría. Desde laiglesia parroquial del poblé era portada en profeasó laimatge de la Verge del Roser, y '1 senyor de la Torre Blan-
CÍI celebrava 1' acte religiós, costejant un diñar y un ball
públich y repartint una sopa ais pobres de la encontrada.
ilavém parlat de la iglesia y per certque 's conserva en
ella un baix relleu estatúan del segle xv, representant á
Sant Joan, molt recomenable per sas qualitats artísticas.
Los habitants de Sant Just com los d' Esplugas, eran en
certa manera tributaria del Concell de Barcelona, y esta-
van per lo tant Uiures d1 alguna drets, segons ho provaun
document, propietat de nostrecompany D. Antoni Torrents,
que es una suplicado feta á 20 d! Abril de 1523, per En
Benet Duran, al batlle de Barcelona, y de quina resulta la
següent declaració.
«De part del honorable baile de Harria inseguint la
provisio e/ declaratio per ell fetae/ promulgada de consell%
del honorable micer Pere Compte doctor en leysjutge y
assident per ell pre's y asaignat feis manament a¡3 11— 11
portalers del portal de Sant Antoni de la p(rese)nt ciutat
que de assí avant continúen yscriguen en lurs libres
en Joan Campreciós, SteueDurant, Joan Modolell, Bartho-
meu Ricart y Benet Duran, déla parrochia de Sant Just
Deavernper franchs del dret de la leuda démedionae/ com
afranchs del dit dret paasen e de assí auant, delsdemunt
nomenats o/ algu de aquella per lo dit dret alguna coaa no
escluyesquen com aixi sie declarat e/ p(ro)vehit en ladita
declaratió paseada en cosa juijada lo qual manamentse fa
ha instancia del dit Benet Duran en notn seu propí e/ com
k procurador deis altres demunt nomenats.»
Mea d' una vegada lo poblé ha sofert lo pes d' enemigas
invasions y recordarém entre altres la que sofrí en 26 de •
•laner de 16-11, quan 1' exércit de Castella passá á posarseti á la ciutat de Barcelona, y en especial una época querecorda ab entussiasme Sant Just Des\ern : la guerra dela Independencia.
Las condiciona del terreno son molt mellors que las d'Ksplugas, y dins del terme de la població 3' hi troban di-l'erenlas fonts, algunas minerals de reconeguda virtut.