escola i societat
TRANSCRIPT
Escola i societat
Per anar fent boca Què és allò que més recordes, tant positivament
com a negativament, de l´ensenyament primari?
Consideres que l´educació ha de ser obligatòria? Fins a quina edat? Per què?
Quins haurien de ser els objectius de l´educació obligatòria?
Què és el més criticable de l´educació actual?
L´educació ha de servir per adaptar-se a la societat o per canviar-la?
Com és i com hauria de ser la figura del mestre o professor?
Què és la pedagogia?
Escola, agent socialitzador
Agents social i tzadors
primaris secundaris
família escolaGrups d´amics
treball
Transmissió de
continguts i valors
culturals
Llegiu l´article del Francisco J. Laporta, La ironía de la educación ciudadana, El País, 16/08/2006 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/lescola-oasi.html
Activitats:1- Què és un agent socialitzador?2- Què és el que intenta ensenyar l´escola i què és el que s´ensenya fora de l´escola?3- Quina impressió us deixa la lectura d´aquest article? Esteu d´acord amb la imatge de l´escola com un oasi?
“... si no és l´educació qui li ofereix el model racionalment adequat, el nen no creixerà sense models sinó que s´identificarà amb els que li proposa la televisió, la malícia popular o la brutalitat més baixa, models exaltats des del luxe depredador o la simple força bruta”.
Fernando Savater, El valor de educar, Barcelona, Ariel 1997, pàg. 96
Què són els va lors? “Els valors es relacionen amb estils de vida, amb els costums i amb la manera específica que hom té de vincular-se amb els altres. No només donen sentit a la vida i conformen la nostra identitat, sinó que també donen sentit a la convivència entre persones i grups i, en la mesura que els valors són referents intersubjectius, estructuren les relacions humanes en el si d´una societat.”Àngel Cast iñeira, Valors i canvi social a Catalunya: realitats, ficcions i malentesos, Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Juliol 2009, nº 131
De vegades una societat viu la contradicció entre el que voldria ser (els valors als que acudeix per reflexionar sobre si mateixa) i el que és (allò que els seus membres acostumen a fer més sovint).
A l´escola se li demana intentar ajustar la realitat social a allò que la societat veu com l´ideal a aconseguir.
La pregunta és si l´escola està en condicions d´assolir el que la societat li demana.
Vies per incitar a l´estudi
plaer
interès
deure
coacció
Per què s´ha d´estudiar?
El nen, o l´home que ve a l´escola, doncs no cap faig distinció entre un home de deu anys i un trenta o de setanta, ha après de la vida i porta amb ell coneixements particulars sobre les coses. Perquè un home, sigui quina fos la seva edat, estudiï, cal primer que estimi l´estudi. Per estimar l´estudi li cal reconèixer la falsedat, la insuficiència dels seus coneixements sobre les coses, i pressentir, per la intuïció, l´horitzó nou que l´estudi li pot descobrir. (...) Perquè l´alumne pugui abandonar-se per complert a l´instructor, cal aixecar una punta del vel que li amaga tot l´encant del món del pensament, del coneixement i de la poesia, en el qual ha d´ introduir-li l´estudi.
Únicament, gràcies a l´encant constant d´aquesta llum que davant d´ell llueix, l´alumne se sent capaç de polir-se a si mateix, com li demanem nosaltres.
Leon Tolstoi, La escuela de Yasnaïa Poliana, Ediciones Júcar, Madrid 1978
Leon Tolstoi(1828-1910)
El aprendizaje siempre tiene –al menos en sus inicios- un componente de coacción: casi todos nos hemos educado a regañadientes. Es raro el caso del niño que renuncia voluntariamente a sus juegos o del adolescente que prescinde con gusto de sus diversiones para llegar a saber gramática o geografía. No es el profesor quien aburre, ni siquiera la materia misma, sino el hecho mismo de tener que concentrarse para aprender. Saber es una forma de felicidad y de liberación, pero llegar a saber exige trabajos forzados.
Fernando Savater, La autoridad del maestro, La Verdad de Murcia, 01/10/2009 Fernando Savater
autor Condicions per estudiar
Com es motiva?
D´acord En desacord
Tolstoi
Savater
autor Condicions per estudiar
Com es motiva?
D´acord En desacord
Tolstoi Estimar l´estudi
Reconèixer per part de l´alumne les seves insuficiències respecte al que sap de les coses
Savater Atenció Esforç
Coacció. Saber és una forma d´alliberament i felicitat
Els partidaris de l´estudi com un joc ho són perquè respecten la llibertat de l´infant, que ha de créixer lliure de coaccions morals: per a ells es tracta d´educar per a la llibertat i l´autonomia en i per la llibertat i l´autonomia.
Els partidaris de l´estudi com un esforç consideren que l´educació consisteix a aprendre a actuar per deure, fent front a les inclinacions oposades i sacrificant l´interès amb l´ajut si cal de les coaccions externes (premis i càstigs). A l´autonomia i la llibertat es pot arribar, per tant, mitjançant elements coactius.
Com s´ha d´estudiar?
“La letra con sangre entra”
“Instruir deleitando”
Hi ha un supòsit pedagògic segons el qual el procés d´aprenentatge és quelcom intrínsecament feixuc, trist, antipàtic per a l´aprenent.
Per assolir l´objectiu que l´alumne aprengui hi ha qui pensa que la solució perquè l´alumne es decideixi a aprendre és el càstig, la coacció, el regle ...
L´altra solució és revestir el procés de l´aprenentatge amb un envoltori agradable, atractiu, divertit, lúdic ...
Cadascuna de les estratègies proposa un sistema diferent per suscitar l´aprenentatge: un el pal i l´altre el caramel, però comparteixen el fet que utilitzen formes de motivació extrínseques al mateix procés d´aprenentatge.
Aquestes estratègies, tot i semblar oposades, estan fundades en el mateix supòsit pedagògic, són les dues cares de la mateixa moneda: als infants no els hi ve de gust aprendre i el que s´ha d´ensenyar no és gens atractiu.
No és possible, aleshores, l´existència d´una teoria pedagògica que proposi que tant l´aprendre (el procés) com el coneixement (contingut) són desitjables per ells mateixos?
Aquesta teoria pot estar avalada per dues evidències: 4. La immensa capacitat d´aprenentatge de l´ésser humà,5. La curiositat innata de l´ésser humà que mobilitza aquesta
capacitat d´aprenentatge
Un aprenentatge seriós, una relació personalment compromesa amb la cultura i la ciència, exigeix quasi sempre dedicació, esforç i autodisciplina; però no és un esforç que ens fa infeliços, sinó tot el contrari. És com l´esforç físic de l´alpinista o el mental del jugador d´escacs. L´aprenentatge seriós no és un simple passatemps ni pot ser sempre divertit. Però entre això i l´avorriment (...) existeix la mateixa distància que existeix entre fer coses a les que un troba sentit i fer coses per pura heteronomia. El que de veritat avorreix i fa infeliç a qui aprèn és haver de suportar un ensenyament que no el condueix a cap aprenentatge significatiu.
Jaume Tril la, La aborrecida escuela, Laertes, Barna 2002
Activitats:• Recordeu algun moment de la
vostra vida a l´escola en què estudiant o fent alguna activitat us heu sentit satisfets (feliços)? En quin moment?
• Aquesta situació s´ha anat repetint després o només forma part de la vostra biografia?
• Que n´opineu sobre el que proposa el Jaume Tril la? Esteu d´acord? Per què?
Pero lo cierto es que el aula- para rendir frutos- exige atención y cierta jerarquía. Todos somos iguales en dignidad, pero no en gobierno. Como bien dice Aristóteles en su Política, “antes de llegar a gobernar, todos debemos haber sido gobernados”. Es decir, ya que en democracia todos mandaremos, es necesario que durante un tiempo obedezcamos para aprender a mandar con razón y conocimiento. No hay humillación ni servilismo en aceptar la eventual autoridad de quien nos está enseñando a crecer como es debido.
Fernando Savater, La autoridad del maestro, La Verdad de Murcia, 01/10/2009
Aristòt i l(384-322 a C)
Act iv i tats:1- En què consisteix la paradoxa de l´educació democràtica, segons Savater?2- Per què és cal acceptar l´autoritat si la democràcia per essència és qüestionar a qui té el poder?
La paradoxa de l´educació democràtica
Paradoxa de l´educació democràtica
La societat pretén ser igualitària ja des
de la infància
L´escola és desigual perquè es
fonamenta en l´asimetria del que
sap i del que encara no sap
Res no mostra millor aquest fet que el desprestigi actual de la docilitat. El verb llatí doceo, que significava “ensenyar” i “instruir”, va donar lloc als adjectius docilis (que aprèn fàcilment) i doctus (instruït, docte, savi). Si pels antics el camí cap el doctorat era la docilitat, avui critiquem la legitimitat de tot sacrifici que impliqui la pèrdua o simplement el qüestionament de l´autonomia personal i el sotmetiment a l´autoritat.
Gregorio Luri, L´escola i els valors, Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Juliol 2009, nº 131
Gregorio Luri
Motivació o disciplina
Continuació de l´article enhttp://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/el-caracter-allo-que-ha-oblidat-la.html
¿Por qué aprender matemáticas? Para aprobar el examen de la Politécnica. Yo valgo más que eso. Aprendo matemáticas porque es un tema de conversación y uno de los más bellos que existen. Entonces se las enseño a los niños porque eso permitirá que nos divirtamos y discutamos mucho. Hablaremos de la conjetura de Goldbach y del teorema de Gödel, nos divertiremos juntos, y vosotros, los gamberros de los suburbios que de vez en cuando venís a escucharnos, os daréis cuenta de que en el fondo lo entendéis todo. En cualquier caso, sin no lo entendéis, es que yo lo he explicado mal. Entoncers volvería a empezar, y varias veces si fuera preciso.
Albert Jacquard y otros, ¿Una educación sin autoridad ni sanción?, Paidós, Barna 2005
Albert Jacquard
Mitjans del mestre per incitar a l´estudi
motivació
disciplina
motivacióObject iu:
Hom pretén contagiar l´a lumne el seu entusiasme per la
matèr ia
Mit jà:Carisma
disciplina
Object iu:Aporta un s is tema,
un ordre, un mètode a la ment de l
´a lumne perquè pugui regular i controlar el seu
potencial cognit iu.
Mit jà:Autoritat
Tota teoria pedagògica es construeix , explícitament o implícita, sobre una idea d´un subjecte (l´infant) sobre el que pretén intervenir
Aquest subjecte es desdobla en dues imatges
El subjecte inicial(l´infant sense formació)
El subjecte final(el model d´home que ha
de ser format)
Teories pedagògiques
Teoria 1(Una ortopèdia de la conducta i les
actituds)
No creu en la innocència natural del nen i molt menys
en la seva bondat natural
Serà una pedagogia fonamentalment correctiva (la pedagogia serà l´art de corregir
les deformitats de l´esperit)
L´objectiu de l´educació és arrencar els impulsos naturals
del nen
És una pedagogia de la disciplina (s´hi esforçarà en
disciplinar el nen i inculcar-li unes normes)
Per a aquest tipus de pedagogia, el nen és un home en petit, un adult en miniatura.
Les diferències entre un infant i un adult només són de grau, quantitatives: l´infant és menys fort, menys alt, menys savi, menys prudent ... que l´adult.
Si l´infant és un adult incomplet, la finalitat de l´educació està adreçada a eliminar aquesta condició.
L´escola no pot estar pensada per a satisfer els interessos dels nens en tant que nens, sinó per ajudar a la producció de l´home adult en què ha de convertir-se.
El nen modèlic d´aquesta pedagogia és el que precoçment aconseguia mimetitzar les formes pròpies de la maduresa (es diu en to admiratiu que aquest nen sembla un “homenet”, una “persona gran”).
Té una concepció negativa de la infantesa: en primer lloc, perquè la considera un estadi indesitjable, el més proper a la imperfecció humana; en segon lloc, perquè l´únic sentit que té aquest estadi és el de ser superat.
Teoria 1(Una ortopèdia de la conducta i les
actituds)
L´aprenentatge d´un nen de cinc anys no és el que correspon al d´un nen de cinc anys sinó a l´aprenentatge projectat des d´una perspectiva d´adult.
Quin interès pot tenir un nen de cinc anys per
aprendre coses que només li
podran ser útils a llarg termini?
Les motivacions només poden ser de caràcter
extrínsec: premis i càstigs, sistemes d´emulació,
qualificacions i quadres d´honor
Teoria 1(Una ortopèdia de la conducta i les
actituds)
“Tot és perfecte en sortir de les mans d´aquell qui fa
totes les coses; tot degenera en les mans de l
´home”Emili o de l´educació
“L´home neix perfecte; (...) L´educació corromp l´home en lloc de millorar-lo. És, doncs,
poc assenyat voler educar o instruir el nen, ja que s´hi troba
molt més a prop que jo de l´ideal harmoniós d´allò que és vertader, bell i bo, de tot allò a
què jo aspiro”
Jean-Jacques Rousseau
Leon Tolsto i
Teoria 2(naturalisme pedagògic)
Creu en la innocència natural del nen i en la seva bondat
natural
Confiança total en l´espontaneïtat del nen
Protegeix la infantesa de la corrupció adquirible pel contacte amb la societat
Es tracta de respectar la naturalesa dels nens i satisfer les necessitats pròpies de la
infantesa
Per a aquest tipus de pedagogia el nen té un valor intrínsec, sense referències a cap model humà adult.
Les diferències entre infant i adult són fonamentalment qualitatives: cadascú pertany a diferents estadis de desenvolupament intel·lectual definits per trets singulars i propis.
Segueix una concepció evolut iva de l´educació: els aprenentatges s´han d´anar adaptant progressivament a cada estadi evolutiu.
La infantesa no és només una fase propedèutica per arribar a ser adult, sinó una etapa que, com qualsevol altra, té sentit en ella mateixa i mereix ser viscuda en tota la seva plenitud.
L´escola no pot ser entesa tan sols com una preparació per a la vida, sinó que serà ella mateixa vida; configurar-se a mida del nen i constituir-se com una microsocietat adaptada als seus usuaris.
Teoria 2(naturalisme pedagògic)
Activitats:E Quina és la idea de subjecte inic ia l que tenen
les teories 1 i 2?
2 Quina és la idea de subjecte f inal que tenen les teories 1 i 2?
Quins mecanismes utilitzen perquè el subjecte inicial pugui arribar a ser subjecte final?
r Quina és la visió que tenen de l´escola cadascuna de les teories?
ó A quina teoria li adjudicaries el terme progressista? A quina, el terme tradicional? Per què?
r Quins creieu que són els aspectes positius i negatius de cadascuna de les teories? Justifiqueu la resposta.
Les principals crítiques als alumnes i a l´escola actual són: els alumnes no tenen esperit de sacrifici i no respecten l´autoritat.
Aquests dos mals són els principals arguments a favor del descrèdit de la pedagogia moderna i de les raons del fracàs escolar de l´alumnat.
Curiosament aquests dos factors coincideixen amb dos dels pilars que sustenten la cultura contemporània.
Això explica les raons de les dificultats per solucionar els mals de la nostra educació.
Eliminar aquests dos dèficits del sistema educatiu significaria qüestionar la societat que els promou.
Per tant, s´hauria de pensar que si volem canviar l´escola alhora hauríem de canviar els valors que fonamenten aquesta societat.
Les idees centrals i els arguments principals de les diapositives següents estan suggerides per Vicente Verdú, Aporías de la nueva década, El País, 23/01/2009
Crítiques al model educatiu actual
Quin és l´origen dels arguments crítics?
Provenen de persones que han estat educades amb altres “valors”.
Aquests “valors” de l´esforç, del sacrifici i del respecte quasi religiós a l´autoritat pertanyen a una etapa del capitalisme ja superada: la del capital i sme de producció.
El capitalisme de producció fonamentà el seu èxit en el principi següent: “primer s´estalvia mitjançant privacions i després s´adquireix, si és possible millor al comptat, el producte”
Si els alumnes actuals no mostren cap inclinació favorable a l´esforç i a la privació és perquè han assimilat i reprodueixen mecànicament el principi en què es fonamenta el capital i sme de consum: “exigeixen primer la recompensa abans d´haver-se d´esforçar”.
El principi en què es fonamenta el capitalisme de consum és “primer adquireixes el producte i després paga”.
Aquest principi econòmic aplicat al sistema educatiu corresponent és: “promociona sense aprovar les assignatures i després ja t´ho faràs”.
En el cas de l´altre dèficit educatiu: la manca de respecte a l´autoritat, té tantes poques possibilitats de ser recuperat com l´anterior.
El que caracteritza la societat actual és el desprestigi en què es troben les institucions públiques i els seus representants: governs, esglésies, bancs, mitjans de comunicació ...
La causa d´aquest desprestigi no és tant la corrupció generalitzada com la forma en què es gestiona el poder en la nova societat digital i tzada (la societat en xarxa).
Escriu Vicente Verdú: “La generación Internet se ha formado en la
participación y la interacción, no en la obediencia a un jefe. Los líderes en la red lo son por su capacidad de emulación y el grupo (también en las empresas, también en la ciencia) se constituye en fuente de intercambio de saber. No es un faraón del conocimiento quien imparte doctrina sino que la doctrina o el conocimiento se realizan en cooperación: en la propuesta y su cola de correcciones. Quien no entienda esto será presa del pasado. Más pegajoso que instructor, menos sabio que impertinente.”
Vicente Verdú, Aporías de la nueva década, El País, 23/01/2009http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Aporias/nueva/decada/elpepiopi/20100123elpepisoc_9/Tes/
Capitalisme de producció
esforçRespecte a l´autoritat
Pateix per després fruir
Capitalisme de consum
Societat digitalitzada
satisfaccióConeixement
cooperatiu
Gaudeix ara per després patir
Compartir no és robar
L´educació com a fabricació Passa, doncs, com si la modernitat educativa es
caracteritzés pel potent auge del poder de l´educador: mentre que en altres temps hi havia resignació davant el fet que les coses es fessin de forma aleatòria, en funció de la riquesa de l´entorn del nen i de l´oportunitat del que s´anés trobant, avui es pretén controlar el millor possible els processos educatius i actuar sobre el subjecte per educar de manera coherent, concertada i sistemàtica ... Per al seu màxim bé. Se sap, avui més que mai, la importància de l´educació per al destí de les persones i el futur del món. I no volem abandonar un assumpte tan important a l´atzar. L´educador modern aplica totes les seves energies i tota la seva intel·ligència a una tasca que valora al mateix temps possible (gràcies als sabers educatius ara estabilitzats) i extraordinària (perquè afecta a allò més valuós que tenim: l´home). L´educador modern vol fer de l´home una obra, la seva obra.
Phil ippe Meir ieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna. 1998
Phi l ippe Meir ieu
L´educació com a fabricació
Frankestein és, sens dubte, el mite més significatiu del que és l´interrogant fonamental del pedagog que es replanteja una i altra vegada la pregunta punyent del nen que s´interroga sobre el seus orígens: “Però, ¿com es fan els nens?” Y sé molt bé que he escrit, amb tot el pes, terriblement ambigu, del verb “fer”. Frankestein “fa” un home, és a dir, el “fabrica”. (...)
Phil ippe Meir ieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna. 1998
Hem “fet” un nen i volem “fer d´ell un home lliure” ... ¡com si això fos tan fàcil! Perquè si es “fa”, no serà lliure, o almenys no ho serà de debò; i si és lliure, escaparà inevitablement a la voluntat i a les vel·leïtats de fabricació del seu educador.
L´ambició de dominar completament el desenvolupament de l´individu és sempre una ambició perversa i mortífera
Phil ippe Meir ieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna. 1998
L´educació com a fabricació La veritable revolució copernicana en
pedagogia consisteix a prescindir totalment del projecte del doctor Frankestein i de l´educac ió com a fabricació.
L´educació ha de distanciar-se també de la teoria de l´abstenció pedagògica (en nom del respecte al nen cal subordinar tota activitat educativa als capricis d´un nen-rei)
S´ha de centrar en la relació del subjecte amb el món, això vol dir que qui arriba al món ha de ser acompanyat al món i entri al coneixement del món, que sigui introduït per aquells que li han precedit ... Que sigui introduït i no emmotllat, ajudat i no fabricat.
En resum: que pugui ser “obra de si mateix”, com deia Pesta lozzi en 1797 i no construcció d´altres.
Consells pedagògics (Phi l ippe Meir ieu)
La relació mestre-alumne no pot convertir-se en una relació de causalitat o de possessió.
La transmissió no és una absorció de sabers, sinó que és una reconstrucció per part de l´alumne de sabers i coneixements que ha d´inscriure en el seu projecte vital.
El que és normal en educació és que la cosa no funcioni, que l´altre es resisteixi, s´amagui o es rebel·li.
Tot aprenentatge suposa una decisió personal irreductible de qui aprèn.
No es tracta de “fer”
individus autònoms per
després immediatament
abandonar-los a la seva
sort, sinó d´ajudar i
acompanyar-los en l
´autoconstrucció de la
seva autonomia.
Què és la pedagogia? La investigació pedagògica (...) no
pot atenir-se plenament al paradigma de la prova i la predicibilitat. El seu desenvolupament, pel contrari, ha d´intentar integrar la impredicibilitat constitutiva de la praxi pedagògica, el fet que es tracta d´una activitat que posa la llibertat de l´altre en el nucli de les seves preocupacions i, per tant, no pot aspirar a predir res amb la certesa del científic.
Phil ippe Meir ieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna. 1998
Per continuar llegint: http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/que-es-la-pedagogia.html
Activitats:Després del visionat de la pel·lícula La ola, podeu respondre a les següents preguntes:1- Quin tipus de model de professor representa el protagonista de la pel·lícula?2- Quines són les seves estratègies pedagògiques?3- Descriu la personalitat i la situació de tres alumnes de la classe?4- Quins creieu que són els factors que expliquen el desenllaç de la pel·lícula?5- Feu una crítica de la pedagogia com a ciència o art.