China Responds to Pressure from the West

LESCENARI FSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES3r ESO

LES FORMES DE RELLEU DEL NOSTRE PLANETAEl relleu s el conjunt de formes o de irregularitats que presenta la superfcie del nostre planeta.La morfologia i l'altimetria configuren diferents formes del relleu , tant dels continents (relleu continental) com del fons del oceans i dels mars (relleu submar). Ria: Forma de penetraci marina, normalment allargada. Quan el bra de mar ocupa una vall glacial, forma un fiord. Cap: Part del relleu de la costa que penetra al mar.Pennsula: Tros de terra que es troba voltada daigua per tot arreu, excepte per una part. La pennsula, suneix a la resta del territori per un sector ms o menys estret anomenat istme.Illa: Porci de terra envoltada daigua per tot arreu. Un conjunt dilles, ms o menys properes i relacionades les unes amb les altres formen un arxiplag.Golf: Entrada de mar de forma arrodonida. La badia s semblant al golf, per ms petita.Dorsal ocenica: Serralada submarina de gran extensi i d'altitud considerable.Fossa marina: Gran depresssi que arriba a 6.000 m de profunditat.Plana abissal: Extensi de plana submarina, es troba entre el 3.000 i el 7.000 m de profunditat.Plataforma continental: Zona martima que baixa suaument fins els 400 m. Lamplitud fins a la costa pot oscillar entre pocs metres i uns quants quilometres. Es la continuaci submarina dels continents.Tals continental: Gran esgla que uneix la plataforma continental amb la plana abissal.Muntanya: Elevaci natural del terreny. Una serralada es un seguit de muntanyes encadenades entre s.Depressi o conca: Zona ms o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que lenvolten. De vegades, la seva configuraci s resultat de lacci erosiva dun riu i els seus afluents; altres vegades, pot ser la conseqncia de l'enfonsament duna falla.Vall: Forma de depressi del relleu que sol tenir una forma allargada. Pot ser fluvial (creada per lacci dun riu i amb forma de V) o glacial (oberta per una glacera, el seu fons s arrodonit com una U).Altipl: Elevaci de terreny que es caracteritza per una superfcie ms o menys plana, situada a una certa altitud respecte del nivell del mar.Plana: Superfcie plana o molt poc ondulada , de dimensions considerades.

1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE

3

A) FRICAGrans altiplans Sistemesmuntanyosos

S: DrakensbergCentre:Ahaggar TibestiE: Rift ValleyDepressionsN: AtlesConca riu CongoConca riu Nger

AccidentscostanersCap Bona EsperanaIlla de MadagascarGolf de GuineaP. de Somlia

EL RELLEU

4

B) SIAContinent ms gransia

Est unida a Europa = EursiaGran extensi enorme varietat de sistemes fsics i ecolgics

5

Elevada altitud mitjana

Accidentscostaners(pennsules)ArbigandicaIndoxinaCoreaKamchatkaUnitats delrelleuPlana siberianaPlana arbigaPlana XinesaPlana dIndoxinaAltipl del DecnAltipl dAltaiS. d'sia centralS. de l'Himlaia

EL RELLEU

6

C) AMRICA

UnitatsGran cadena muntanyenca occidental

S. dAlaska RocallosesSierra MadreS. CentreamericanaAndesPlanes centralsSerralades orientalsApalatxesMeseta brasilera

EL RELLEU

7

D) OCEANIAEL RELLEU

s simple UnitatsGran Serralada DivisriaAltipl de Kimberley Desert Victria Oceania

Continent ms petitFormat per: Austrlia, Nova Guinea, Nova Zelanda, i milers d'illes diminutes

8

E) ANTRTIDAEL RELLEU

s simple UnitatsSerralada TransantrticaPennsula AntrticaAntrtida

Situada al pol sud i envoltada pels oceans Pacfic, Atlntic i ndicCoberta per una capa de gla

9

MuntanyesSERRALADES JOVES: d'poca ms recent, menys desgastades per l'erosi. Ocupen la major part del Sud del continent i donen lloc a paisatges de formes abruptes La Gran Plana Europea. Ocupa ms de la meitat de la superfcie continental, de Blgica fins als UralsPlanesAltres planes. Plana d'Hongria, la del Po i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir EL RELLEU I ELS RIUSMASSISSOS: relleus antics i molt erosionats, de formes arrodonides i de poca altitud, que a penes superen els 2000 m.Muntanyes Grampianes, Serralada Escandinava, Masss Central francsPirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans i el Caucas 2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTAGrans rius continentals: el Volga, el Don, el Dniper i el Dnister Rin, el Sena i el Loira

el Roine, el Po, i el Danubi

10

B) LES COSTESEl continent europeu presenta, en conjunt, unes costes de formes molt retallades, Costes AltesOn les muntanyes arriben fins al mar, les costes sn altes i formen penya-segats (costes de Noruega, Esccia, el mar Cantbric i algunes zones del litoral mediterrani). Costes BaixesOn les planes arriben fins al mar, s'hi formen costes baixes (Pasos Baixos, Dinamarca i Alemanya). A les costes baixes d'aiges tranquilles, els rius hi formen deltes, com els de l'Ebre, el Roine, el Po i el Danubi

11

12

CaracterstiquesEL RELLEU DE LA PENINSULA IBRICA3.-LES UNITATS DEL RELLEU DESPANYA

Altitud mitjana elevada. Causes: les nombroses serralades i de que una gran part del territori s format per les terres planes i elevades de la Meseta Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu. La delimiten el mar Cantbric, l'oce Atlntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus Formes compactes, que originen un litoral rectilni, amb l'excepci d'alguns trams curts, com al litoral gallec.Principals unitats de relleu

Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Monts de Toledo La Meseta castellana, que ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metresLes muntanyes que envolten la Meseta: muntanyes de Lle, serralada Cantbrica, Sistema Ibric i Sierra Morena Serralades perifriques: Masss Galaic, Pirineus, serralades Btiques, Serralades Litorals Catalanes La depressi de l'Ebre i la depressi del Guadalquivir

13

14

B) EL RELLEU INSULARArxiplag Balear

Comprn tres illes principals (Mallorca, Menorca i Eivissa), dues illes menors (Formentera i Cabrera) Sn una prolongaci de les Serralades Btiques

Arxiplag Canari

El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma) Sn illes volcniques situades a lOce Atlntic

15

4.-LES COSTES I ELS RIUS DESPANYALES COSTES

Al litoral espanyol hi dominen les costes altes i rocalloses; els trams baixos i sorrencs ms extensos es troben als golfs de Cadis, Valncia i Alacant Les costes de la Pennsula Ibrica sn molt poc retallades, amb un contorn rectilini. Els entrants ms profunds sn els de les ries gallegues Vessants hidrogrfiques

Vessant cantbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen estan situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi sn abundants tot l'any-. Els rius principals sn: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Sella, el Naln i el Navia.Vessant atlntic. Son rius llargs que reben nombrosos afluents. En general sn rius cabalosos, tot i que pateixen estiatges notables. Els rius principals sn: el Mio, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el GuadalquivirVessant mediterrani. Excepte l'Ebre, sn rius curts, de poc cabal i irregulars -quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar inundacions, per tamb pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant sn: l'Ebre i el Xquer. Altres rius sn el Ter, el Llobregat, el Tria, el SeguraB) ELS RIUS

16

17

Unitats de Relleu de Catalunya5.-EL RELLEU DE CATALUNYA

Serralades Costaneres Catalanes. Formades per dues serralades paralleles a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues serralades hi ha la Depressi Prelitoral.Els Pirineus. Format per dues serralades paralleles: els Pirineu Axial i el Prepirineu. T la mxima amplitud a loest i saprima cap a lest fins enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat la comunicaci.Depressi Central. Gran depressi de forma triangular que cobreix linterior del pas entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla amb valls amples.Planes Costaneres. Planes arran de costa cobertes pels sediments que porten els rius: Plana de lEmpord, Camp de Tarragona i delta de lEbre

18

6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYAEL LITORAL CATAL

Costes Altes. Predominen al Nord del litoral Catal: Costa BravaLitoral rectilini amb dos accidents costaners importantsCap de Creus al nordDelta de lEbre al sudCostes Baixes. Predominen al Centre i Sud del litoral Catal, amb platges de sorra fina i aiges poc profundes

Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc. Conca de l'Ebre. Part de l'Ebre que passa pel territori catal i els seus afluents (Segre). Porten fora cabal perqu la majoria neixen als Pirineus, on hi ha pluges i nevades molt abundants. Subministren el 60% de l'aigua que es necessita a Catalunya i sn aprofitats per la producci denergia elctrica.Conques fluvials internes. Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals sn la Muga, el Fluvi, el Ter, el Tordera, el Bess i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencialsB) LA XARXA HIDROGRFICAVessant Atlntic. L'nic riu del territori catal que desemboca a l'oce Atlntic s la Garona. Neix al Pirineu aragons, travessa la Vall d'Aran durant 46 quilmetres

20

CaracterstiquesZONES CLIMTIQUES

Pluviomtriques TrmiquesVegetaciFactors determinants

LatitudAltitudDistncia al marPAISATGES DE LA TERRAcondicionen

22

LATITUDALTITUDPROXIMITAT AL MAR Ms calor, com ms a prop de l'Equador. Ms fred, quant ms a prop dels Pols. Cada 1000 metres la temperatura baixa 6 C. A dalt de les muntanyes fa ms fred que a les valls o al costat del mar.El mar suavitza les temperatures. A la costa, menys calor a l'estiu i menys fred a l'hivern que a les zones interiors.

7.-ELS PAISATGES DE LES ZONES CLIMTIQUES DE LA TERRAZONA CLIDAZONES TEMPERADESZONES FREDES

Fa calor tot l'any Hi ha quatre estacions amb diferents temperatures Fa fred tot l'any CLIMES CLIDSClima equatorialClima tropical Clima desrtic CLIMES TEMPERATSClima mediterraniClima ocenicClima continental CLIMES FREDSClima polarClima d'alta muntanya - Entre el Trpic de Cncer i el Trpic de Capricorn - Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar rtic i el Trpic de Cncer

- Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antrtic i el Trpic de Capricorn - Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar rtic i el Pol Nord - Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antrtic i el Pol Sud - El clima d'alta muntanya es dna en qualsevol alta muntanya

24

25

26

PAISATGES DE CLIMES CLIDSCLIMACLIMA EQUATORIALCLIMA TROPICALCLIMA DESRTICCARACTERSTIQUESTemperatures: constants i altes (25C) Precipitacions: freqents i abundantsTemperatures: constants i altes (25C) Precipitacions: estaci seca i humidaTemperatures: altes i amb amplitud trmicaPrecipitacions: prcticament inexistentsVEGETACII FAUNASelvaVegetaci: exuberant, diversa i dividida en pisosFauna: molt variadaSabanaVegetaci: planura de herbes altes Fauna: grans herbvors i depredadorsDesertVegetaci: prcticament inexistent excepte als oasisFauna: prcticament inexistent

ACTIVITAT HUMANATradicional: caa i recollecciActual: explotaci mineral i la fusta Problemtica:Destrucci del medi natural Tradicional: agricultura i ramaderia tradicionalsActual: agricultura de plantacions, moderna i comercialTradicional: pastors nmadesActual: explotacions mineres i petrolferes

PAISATGES DE CLIMES FREDSCLIMACLIMA POLARCLIMA DALTA MUNTANYACARACTERSTIQUESTemperatures: constants i baixes (menor 0C) Precipitacions: poques i en forma de neuTemperatures: constants i baixes (menor 10C) Precipitacions: abundants i en forma de neu a lhivernVEGETACII FAUNAVegetaci: tundra -arbustos i molsa- taig -boscos perennifolis Fauna: pocs animals preparats per protegir-se del fred. Vegetaci: distribuda en pisos en funci de laltitud Fauna: varia en funci de lestaci

ACTIVITAT HUMANATradicional: caa i pescaActual: prospeccions a la recerca de recursosTradicional: ramaderia i explotaci de fustaActual: activitats turstiques

8. ELS PAISATGES DEUROPAPAISATGES DE CLIMES TEMPERATSCLIMACLIMA OCENIC O ATLNTICCLIMA MEDITERRANICLIMA CONTINENTALCARACTERSTIQUESFaana atlntica del continent. La proximitat a loce permet:Temperatures: suaus tot lany Precipitacions: freqents i abundantsCostes i illes mediterrniesTemperatures: estius calorosos i hiverns suausPrecipitacions: estiu sec. Pluges a la tardor i primaveraInterior del continent, on saccentua.Temperatures: contrastades; altes a lestiu i baixes a lhivernPrecipitacions: concentrades a lestiuVEGETACII FAUNAVegetaci: boscos de fulla caduca (roures, faigs i castanyers) i pratsActualment predominen els conreus de blat de moro, patates, farratge..Vegetaci: boscos de fulla perenne (alzina) molt degradats (pins i garriga)Actualment predominen els conreus de blat, vinya i oliveraVegetaci: taig al Nord (bosc davets i bedolls)Estepa al sud (praderia)ACTIVITAT HUMANATradicional: agricultura i ramaderiaActual: son paisatges molt humanitzats, amb ciutats, industries, infraestructures, etc. Tradicional: agricultura Actual: paisatges molt humanitzats, amb ciutats, industries i infraestructures turstiquesTradicional: agricultura i ramaderiaActual: paisatges en part humanitzats, amb ciutats, industries, infraestructures, etc

34

9. ELS PAISATGES DESPANYAEl clima de la Pennsula Ibrica es caracteritza per quatreFACTORS CLIMTICS LATITUD

Entre els 36 i els 43 de latitud Nord.Ms a prop del trpic que del cercle polar

Temperatures: ms altes al Sud i ms suaus al Nord Precipitacions: ms importants al nord i menors al Sud

DISTNCIA AL MARLa Pennsula t una forma compacta, el que fa que la distncia al mar sigui de fins 500 Km

Temperatures: ms suaus al mar i ms contrastades a linterior Precipitacions: ms importants a la costa i en disminuci cap a linteriorALTITUD

Espanya s el segon pas europeu en altitud mitjana (660m) per la Meseta

Temperatures: disminuci en altitudPrecipitacions: ms importants a les rees de muntanya

CIRCULACI ATMOSFRICALa circulaci atmosfrica general s de Oest a Est

Temperatures: ms fresques a la costa OccidentalPrecipitacions: ms abundants a la costa Occidental

39

ELS FACTORS CLIMTICS GENEREN

CLIMES I PAISATGES DESPANYA

PAISATGE MEDITERRANI PAISATGE OCENIC O ATLNTIC PAISATGE DINTERIORPAISATGE DALTA MUNTANYAPAISATGE DE CANRIES

A) ELS PAISATGES DE LESPANYA OCENICA O ATLNTICALOCALITZACINord i Nord-oest Pennsula. Costes del Cantbric i Atlntic.CLIMAClima Ocenic per la proximitat de lOce Atlntic.Temperatura: suau a lestiu i lhivern (entre els 20C i els 10C)Precipitacions: Abundants tot lany, per disminueixen a lestiu.VEGETACINatural: boscos de fulla caduca (roures, faigs, oms, lbers)Actualment lhome ha introdut el pi i l' eucaliptus per lexplotaci de cellulosa.Antrpica: Agricultura i prats pel bestiar vacum.POBLAMENTCosta: rea ms antropitzada, amb grans ciutats (Bilbao, San Sebasti, Gijn, La Corunya, Vigo, etc) i infraestructures (ports, carreteres, etc). Activitats econmiques principals: indstria, serveis i turisme.Interior: poblaci rural i disseminada.Activitat econmica principal: agricultura i ramaderia

43

B) ELS PAISATGES DE LESPANYA MEDITERRANIALOCALITZACIEst i Sud de la Pennsula i Illes Balears. Costes Mar Mediterrani.CLIMAClima Mediterrani per la proximitat al Mar Mediterrani.Temperatura: calorosa a lestiu (25 C) i suau a lhivern (10C).Precipitacions: poques i irregulars. Estius secs i pluges torrencials a la tardor i la primavera.VEGETACINatural: boscos de alzina de fulla perenne. La degradaci per la activitat humana fa que predomini el pi i la garriga (vegetaci arbustiva baixa amb predomini de espcies amb punxes roman, farigola, ginesta, etc-)Antrpica: Agricultura de sec (blat, ram, olivera, etc) i horta.POBLAMENTCosta: rea molt antropitzada, ja que s la ms densament poblada de la Pennsula. Amb grans ciutats (Barcelona, Valncia, etc) i infraestructures (ports, carreteres, etc). Les activitats turstiques han degradat molt el paisatge. Activitats econmiques principals: indstria, serveis i turisme. Interior: poblaci rural concentrada en grans pobles.Activitats econmiques principals: agricultura i turisme rural.

46

C) ELS PAISATGES DE LESPANYA INTERIORLOCALITZACIA linterior de la Pennsula. Meseta, Depressi de lEbre i Depressi del GuadalquivirCLIMAClima Mediterrani amb tendncia continental.Temperatura: calorosa a lestiu (25 C) i freda a lhivern (5C).Precipitacions: poques per la llunyania del mar i amb un estiu sec.VEGETACINatural: boscos de alzina de fulla perenne. A les rees de muntanya pi negre (Soria, Terol, Conca) i a les mes seques lestepa (Depressi de lEbre)Antrpica: Agricultura de sec (cereals) i ramaderia ovinaPOBLAMENTrea poc poblada i antropitzada. Poques grans ciutats (Madrid, Valladolid, Saragossa, etc). Les activitats agrcoles son les que han modificat el paisatge. rees rurals: poblaci rural concentrada en pobles petits i mitjans. Activitats econmiques principals: agricultura i turisme rural.

49

50

D) ELS PAISATGES DALTA MUNTANYALOCALITZACIAlta Muntanya. Pirineus, Serralades Btiques, Sistema Ibric, Serralada CantbricaCLIMAClima dalta muntanya.Temperatura: estiu fresc i curt i hiverns llargs i freds (-0C).Precipitacions: abundants tot lany, de neu a les zones altes.VEGETACINatural: disposada en pisos en funci de laltitud - Bosc Mediterrani. Alzines 0-500 m. - Bosc de fulla caduca. Roure, faig, etc 500-1.000 m. - Bosc de conferes. Avets, pins 1.000-1.600 m. - Landa. Matoll 1.600-2.000 m. - Prats + 2.000 m.POBLAMENTrea poc poblada pel relleu accidentat i el clima dur.Poblaci rural dispersa o concentrada en pobles petits. Activitats econmiques principals: ramaderia, explotaci forestal i actualment turisme rural.

51

E) ELS PAISATGES DE LES ILLES CANRIESLOCALITZACIIlles Canries. Illes d'origen volcnic situades enfront de les costes atlntiques del Nord dfrica CLIMAClima subtropical rid.Temperatura: temperatures altes tot lany (17-25C)Precipitacions: escasses tot lany i amb irregularitats en funci de les illes i el relleu. Absncia de riusVEGETACINatural: terreny rid amb vegetaci poc abundant, per amb unes caracterstiques especials: - Gran varietat despcies. - Vegetaci de tipus subtropical. - Moltes espcies endmiques: pi canari, drago, etcAntrpica: productes tropicals com el pltan o la pinyaPOBLAMENTCosta. rea molt poblada on es concentra la poblaci pel fenomen tursticInterior. Pobles petits de cases blanques Activitats econmiques principals: turisme i agricultura

53