els òrgans de participació: el consell...
TRANSCRIPT
Els òrgans de participació:
El consell escolar
9
Introducció
2
En els temps en que es va elaborar la LODE se li donava molta importància a la implicació de la comunitat educativa en l’escola. Amb coherència amb aquesta idea, la LODE va establir els CE en les escoles públiques i concertades com a la manera de canalitzar una participació que afavorir la implicació dels diferents sectors de la comunitat educativa en la gestió del centre Amb el temps hem vist, però, que malgrat els esforços
dels centres, la participació efectiva a través del CE és molt minoritària en tots els centres
Introducció
3
La LODE estableix que una de les condicions que ha de complir un centre concertat és l’existència d’uns òrgans de govern en el centre: El director
El claustre de professors
El consell escolar
Per aquest motiu, en signar el concert, el titular adquireix l’obligació de constituir i mantenir aquests òrgans. És un dels motius pel qual es pot incomplir el concert.
1. El marc normatiu:
4
El marc normatiu està format pels següent documents:
En primer lloc, diversos articles de la LODE(1985): Article 54: estableix l’existència d’uns òrgans: el CE, ...
Article 55: estableix que els pares i alumnes intervindran en el control i gestió del centre concertat a través del CE.
Article 56: estableix la composició i la renovació del CE.
Article 57: estableix les funcions del CE.
Article 58: estableix la participació dels alumnes en el CE.
1. El marc normatiu:
5
Una resolució que surt cada 2 anys (els parells,
2014, 2016...) estableix la renovació del CE i posa
la data en que aquesta ha d’estar realitzada
(habitualment, abans de les vacances de Nadal).
Una sèrie de documents actuaran de manera
subsidiària quan ni en la normativa, ni el RRI
s’expliqui com actuar.
Esquemàticament ho podríem representa així:
1. El marc normatiu:
6
LODE,
articles 54, 555, 56, 57 i 58
Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de
centres (DOGC de 5-VIII)
Resolució EBS/20../20.., de convocatòria
d’eleccions per renovar el CE ... (DOGC
de ...).
En aquells casos no previstos en la
normativa anterior, s’aplicarà el RRI del
propi centre.En aquells casos no previstos en el document anterior, s’aplicarà
el reglament orgànic dels centres públics, el Decret 198/1996, de
12 de juny, i el Decret 199/1996, de 12 de juny, de Reglament
orgànic dels centres docents públics i (d’EP i ES respectivament).
En aquells casos no previstos en el document
anterior, s’aplicarà la Llei 13/21989, de 14 de
desembre, d’organització, procediment i regimen
jurídic de l’Administració de la Generalitat de
Catalunya, DOGC de 22-12, Adequada a la llei
estatal pel Decreto 139/1994, de 3 de maig.
En aquells casos no previstos, s’aplicarà la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de regimen jurídic de
les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu comú (BOE de 27-11), modificada per
la llei 4/1999.
Aquesta Resolució és la que inicia el procés de
renovació dels CE. Estableix la data en la que ha de
quedar constituït el nou CE (habitualment abans de
Nadal). És publica cada dos anys (parells).
És la norma que regula, entre altres, la renovació del
consell escolar i algun altres aspecte menor. Dedica els
articles 27 i 28 al CE. Moltes vegades deixa que el RRI de
les escoles estableixi determinats procediments.
Àmbit de l’Estat
Àmbit de Catalunya
Aquesta llei ha estat modificada per la LOPAG (1995) i
per la LOCE (2003) i per la LOE (2006).
1. El marc normatiu:
7
La LODE des de la seva publicació (1985), ha estat modificada tres vegades en allò que fa referència al CE. Quan algú vol referir-se a una llei que ha estat modificada per una llei posterior, cal citar la llei original. Les modificacions han estat: La LOPAG (1995) va establir la renovació per meitats i que un
dels pares fos escollit per l’AMPA, etc.
La LOCE (2002) qualifica el CE com a “òrgan” (i no com a òrgan de govern), modifica alguna de les seves funcions i limita la presència dels alumnes al segon cicle de l’ESO.
La LOE (2006) torna a òrgan de govern i no limita la presència d’alumnes de l’ESO ni les seves funcions
Per aquest motiu, de vegades es parla de la “primera LODE” (1985), la “segona LODE” (1995) i la “tercera LODE” (2002), i la quarta LODE (com a fruït de les modificacions de la LOE, 2006).
2. La composició del CE:
8
L’article 56 de la LODE estableix la formació del CE en els centres concertat:
El Director que el presideix.
Tres representants del titular.
Un regidor o representant de l’Ajuntament.
Quatre representant dels professors.
Quatre representants dels pares o tutors (un serà nomenat per l’AMPA més representativa).
Dos representants del alumnes a partir del tercer curs e l’ESO.
Un representant del PAS.
En total, 16 persones.
En els centres d’Educació Especial, incorporaran a més un representant del personal d’atenció complementària.
En els centres de FP podran incorporar un representant del món de l’empresa.
2. La composició del CE:
9
A requeriment del CE, podran intervenir en les seves deliberacions amb veu i sense vot, altres òrgans unipersonals del centre, si així ho estableix el RRI.
Els centres docents públics tenen una altra composició (establerta en proporcions).
La composició està molt estudiada per donar equilibri al tres grans sectors: titularitat, professors i mares i pares.
Les modificacions de la LODE han motivat canvis en la composició del consell escolar:
LODE LOPAG LOCE LOE
Alum-
nes
2a etapa d’EGB ESO. EP poden ... A partir de 2n
cicle de l’ESO
A partir de 1r
d’ESO
Pares Quatre pares 1 pare AMPA =
Altres En centres FP, 1.
de l’empresa
En centres d’EE, 1
del personal
complementari
1 de
l’Ajuntament
2. La composició del CE:
10
El RRI establirà el procediment pel qual serà designat el representant del món de l’empresa.
El RRI establirà la distribució de representants dels sectors de professors, pares i alumnes si hi ha més d’un nivell concertat i garantint l’adequada representació de cadascun d’aquests.
El RRI determinarà el procediment per designar el secretari del CE.
El RRI podrà preveure la participació d’altres persones amb veu i sense vot, quan la temàtica ho aconselli.
3. Les característiques del CE com a òrgan
del centre concertat:
11
La normativa estableix clarament que les escoles concertades han de tenir CE (les no concertades, no)
Hi ha un problema per la poca definició el terme escola concertada: acostumen a tenir nivells concertats i d’altres que no ho són. I en els nivells concertats, hi ha activitats que són concertades i d’altres que no ho són.
Des del punt de vista estrictament normatiu el CE només ha d’incloure nivells concertats i professors d’hores concertades. Per tant, un professor de batxillerat no concertat no tindria per
què estar en el CE.
Tampoc seria objecte del CE les quotes del batxillerat no concertat.
Tampoc haurien d’haver pares d’alumnes de batxillerat no concertat.
Tampoc un professor que només fes activitats complementàries.
3. Les característiques del CE com a òrgan
del centre concertat:
12
Però si volem afavorir la participació i la corresponsabilitat de la comunitat educativa, el RRI podria preveure incloure altres col·lectius en l’àmbit de les funcions del CE.
Per tant, inclourien en el CE tots els professors del centre.
I també totes les funcions del CE a tots els nivells o ....
Quasi totes les funcions a tots els nivells.
Un cas diferent és la llar d’infants (0-3). Una de les condicions per accedir a les subvencions és sotmetre’l a unes condicions semblants en el tema de CE
Des de la FECC hem recomanat incloure totes les etapes en el CE, siguin concertades o no.
Les escoles amb diversos nivells concertats tindran un únic CE. Per tant. És possible que calgui regular (RRI) com les diferents etapes són representades en ell.
3. Les característiques del CE com a òrgan
del centre concertat:
13
L’article 54 de la LODE definia el CE com a òrgan de
participació en el govern dels centres.
Amb la publicació de la LOE el CE ha recuperat
algunes funcions que abans no tenia i esdevé més
que abans, un òrgan de govern. El RRI, però, pot
donar-li altres funcions.
La LOMCE (2013) torna a modificar aquestes
funcions, composició, etc.
4. Les funcions del CE:
14
LODE, 57: funcions del CE:a. Intervenir en la designació i cessament del Director...
b. Intervenir en la selecció i l’acomiadament del professorat (els criteris de selecció ...)
c. Participar en el procés d’admissió d’alumnes garantint el compliment...
d. Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris ...
e. Aprovar, a proposta del titular, el pressupost del centre en allò que fa referència a fons públics i quantitats autoritzades.
f. Aprovar i avaluar la programació general del centre ...
g. Proposar a l’Administració l’autorització per rebre percepcions ... AACC
h. Participació en l’aplicació de la línia pedagògica global del centre...
i. Aprovar, a proposta del titular, les aportacions dels pares per la realització...
j. Establir els criteris sobre la participació del centres en activitats culturals, ...
k. Establir relacions de col·laboració amb altres centres.
l. Aprovar, a proposta del titular, el RRI.
m. Supervisar la marxa general del centre.
n. Proposar mesures que afavoreixin la convivència ...
5. La renovació del CE:
15
Cada dos anys i per meitats (els anys parells).
El Director es renova cada 3 anys, coincideixi o no amb la renovació del CE.
Membres designats: representants del titular, (3) de l’AMA (1) i de l’Ajuntament (1): cada vegada que es creu convenient, coincideixi amb la renovació del CE o no.
Membres electes:
Els professors es renoven cada dos anys la meitat (2)
Els pares es renoven cada dos anys (de vegades 2 i de vegades 1)
Els alumnes es renoven cada dos anys la meitat (1)
El PAS es renova cada 4 anys (només n’hi ha 1)
5. La renovació del CE:
16
Cada dos anys (parells), poc abans de Nadal) i per meitats:
2010 2012 2014 2016 2018 Renovació?
Director Cada 3 anys
Rep. Titular
Designats pel titularRep. Titular
Rep. Titular
Professor A 2016
Professor B 2016
Professor C 2014
Professor D 2014
Pare A 2016
Pare B 2016
Pare C 2014
Pare AMPA Designat per l’AMPA (més repre)
Alumne A 2016
Alumne B 2014
PAS Segons toqui
Ajuntament Designat per l’ajuntament
5. La renovació del CE: aspectes concrets:
17
La renovació dels alumnes. Ha tinguts constants canvis: alumnes del 2a etapa
d’EGB, alumnes des de 1r, des de 3r i ara, des de 1r d’ESO.
No s’estableix cap exclusió per a la seva participació en el CE (abans sí).
Si l’escola només té ESO i si els alumnes no són de 1r, no podran finalitzar el seu període de representació.
5. La renovació del CE: aspectes concrets:
18
La cobertura de les baixes:
És l’aspecte que més consultes genera! La normativa estableix que la cobertura de les baixes es produirà
segons els següents criteris:
La condició de membre del CE del substitut s’entendrà fins la data de finalització prevista per al mandat de la persona substituïda.
La vacant s’ocuparà pel procediment que estableixi el RRI. Si no es preveu res, la cobrirà el candidat no electe amb major nombre de vots en les darreres eleccions realitzades.
És important que sempre hi hagi suplents, algun candidat més que no pas les places que s’hagin d’ocupar. Especialment si preveiem que algun dels membres no finalitzarà el mandat
Si no haguessin suplents, hauria menys representació (o no n’hi hauria cap!)
Si un membre no pot assistir a una reunió no se’l pot substituir
5. La renovació del CE: aspectes concrets:
19
2010 2012 2014 2016 2018
Substitut A
Substitut B
La persona A va ser escollida en l’any 2010. Havia de formar part
del CE fins el 2014. En el 2012 va ser baixa en el centre. El seu
substitut ho serà fins el final del període de la persona a la que
substitueix (2014). El seu substitut és la persona no electa amb
més vots en la darrera elecció 2012.
La persona B va ser escollida en l’any 2010. Havia de forma part del
CE fins el 2014. En el 2013 va ser baixa en el centre. El seu
substitut ho serà fins el final del període de la persona a la que
substitueix 2014. El seu substitut és la persona no electa amb més
vots en la darrera elecció, és a dir en l’any 2012.
Els dos substituts van ser no electes en les eleccions dels 2012.
Però un ho serà per dos anys i l’altre per tres un.
5. La renovació del CE: el procés:
20
La iniciativa per a la renovació del CE és del titular.
Amb temps, cal crear un clima favorable a la participació en el CE.
Tots el procés té una durada d’uns 30 dies. Per tant, si el CE cal que estigui renovat el dia 15 de desembre, cal començar el procés un mes abans.
D’altra banda, en iniciar-se el procés de renovació caldrà:
Informar a la comunitat per a que puguin prendre part activa en el procés.
Caldrà donar publicitat de les normes de procediment que regulen la renovació, del calendari.
Elaborar i publicar les llistes de persona que tenen dret d’escollir i de ser escollides i, si és el cas, el criteris per a la confecció de les candidatures.
Si és el cas comunicar al titular i a la junta de l’AMPA més representativa, per tal que designin els seus representants.
En el seu moment, constituir les meses electorals, coordinar les eleccions i proclamar els resultats.
5. La renovació del CE: Alguns problemes que poden sorgir
21
No hi ha cap candidat: Si passa entre els professors o PAS, tots passen a
ser elegibles excepte que hi hagi alguna raó que ho justifiqui. Si algun dels elegits no acceptessin la representació, hi hauria menys representació (o cap).
Si passa entre els pares o alumnes tots passen a ser elegibles. Si algun dels elegits no acceptessin la representació, hi hauria menys representats (o cap).
Dos candidats tenen el mateix nombre de vots: Segons el RRI. En el nostre model, es segueix el
criteri d’edat.
Un membre de la comunitat pertany a dos sectors:
Només pot ser candidat per un sector.
6. Com funciona el CE:
22
És presidit pel Director (compte amb les diferents denominacions que pot tenir aquesta figura en els centres). El director de l’art. 54)
Haurà de comptar amb el titular per a totes les funcions del CE però en algunes més especialment. Per exemple, l’aprovació del RRI o la presentació del pressupost, que són competència del titular, haurà d’haver-hi una estreta col·laboració.
D’altra banda, les normes de funcionament del CE estan en el RRI:
Quin nombre de membres de CE cal per convocar una reunió.
Quants membres calen per a que la reunió sigui vàlida.
El procés per al nomenament del secretari del CE.
...
6. Com funciona el CE:
23
El CE s’ha de reunir preceptivament a l’inici i al final del curs.
Però el RRI pot augmentar el nombre de reunions
I pot reunir-se sempre que les circumstàncies ho exigeixin:
a proposta del Director o d’un nombre membres del CE (el RRI ho haurà de regular)
Algunes funcions del CE tenen un calendari establert. Concretament, al començament de curs:
Estudi de la programació general del centre i l’aprovació de la rendició anual de comptes i del pressupost.
I al final de curs: Ser informat del procés d’admissió; ser informat de la PGC;
estudi del programa d’AACC i AAEE i les quotes; aprovar la rendició anual de comptes...
Altres funcions no tenen un calendari específic: aprovació del RRI, intervenir en la contractació de docents etc.
6. Com funciona el CE:
24
Criteris de funcionament:
En cas de conflicte són molt importants
El model de RRI de la FECC en proposa uns en el paràgraf 37):
El director convoca i presideix
Quòrum: primera i segona convocatòria
El director prepara l’ordre del dia
Temes sobrevinguts
Convidar a altres persones
La documentació necessària per a prendre les decisions
Com s’adopten les decisions
Qui és el secretari
Deure de sigil, seguretat i confidencialitat
7. El CE i el RRI:
25
Com hem pogut veure el RRI té molta relació amb el CE
ja que moltes de les disposicions que afecten al CE poden
ser ampliades, especificades o regulades pel RRI.
Recordem que precisament és el CE qui aprova el RRI a
proposta del titular. Els termes d’aquesta funció són molt
importants: el CE pot aprovar o no aprovar el RRI, però
només és el titular qui pot fer el RRI.
7. El CE i el RRI:
26
La relació entre CE i RRI la trobem en els següents aspectes:
El RRI establirà el procediment pel qual serà designat el representant del món de l’empresa (centres amb FP).
El RRI establirà la distribució de representants dels sectors de professors, pares i alumnes si hi ha més d’un nivell concertat i garantint l’adequada representació de cadascun d’aquests.
El RRI podrà preveure la participació d’altres persones amb veu i sense vot, quan la temàtica ho aconselli.
El RRI pot establir noves funcions del CE.
Quin nombre de membres de CE cal per convocar una reunió.
Quants membres calen per a que la reunió sigui vàlida.
El procés per al nomenament del secretari del CE.
...
8. Les normes de funcionament
del consell escolar:
27
Les normes per a la renovació del CE:
L’article 28.5 del Decret 102/2010 diu:
“Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les determinacions que aprovi el consell escolar del centre a proposta ... del titular del centre privat concertat.”
La FECC ofereix unes NORMES DE PROCEDIMENT per a la renovació del CE.
Aquestes NORMES aprovades pel CE estableixen la manera en que es realitza el procés (calendari, documents, etc.)
En aquestes NORMES, la FECC ha decidit alguns aspectes que no estan establerts per llei i que les escoles han d’adaptar (CE d’etapes concertades i no concertades, etc.)
Un cop constituït el nou CE, el titular ha d’informar a l’Administració educativa.
Finalment:
28
Els conflictes que es apareixen en relació al CE són de
diferents tipus: per la renovació, per les seves normes de
funcionament, (substituts ocasionals, disponibilitat de la
documentació), ...
El CE pot donar resposta a la voluntat de participació de
la comunitat educativa en la vida del centre.
Les escoles necessiten de la participació de la
comunitat educativa
Per tant cal oferir aquesta possibilitat a la comunitat i
fomentar tot el possible aquesta implicació ... tot i que
els temps que corren no ho afavoreixen
Podeu trobar la documentació relativa a la renovació del
CE en el Manual de direcció.