1. 1. e K.u/i" l,0/ t R e y /yr/ zl l > (y) .A . , .I l T "_/ _ " "by ' Eve y v v v ,"j PIMBIIA IRINIFCIHMMIII)(IIILZILIPHL I Lrxour u; VAL LPRxGiCnMLA [ng l BJHLAEILLIPL LA msm.LIPKHMLHCILIILAIIIEIBAEIEIEIIVIIEI N;{UPM2 art-mmm a Renau Lana ,1 I t ' s- L las?lfFIslisW/ l a Q g; r1 Wllil C w931 Le i.lo El 13" l " v r.7 v , i__ l , _ , Cadet Mascul CEP Vallfogona2014-15Drets al darrere,d'esquerra a dreta:Ricard Porta (entrenador),5 Yassine Sahtout,4 Arnau Ario,11 Miquel Angel Sanchez i Francesc Domingo (delegat d'equip). De genolls,d'esquerra a dreta: 10 Gens Pujol,32 Manel Bell,16 Oussama Belmamoun i 7 Blai Domingo. rc 1"/ r)f: I l7 _ rC. E.PONENT Senior M "A" CEP Trmens2014-15Drets al darrere,d'esquerra a dreta: 32 Gerard Ferrer,7 Ricart,10 David Segarra,23 Abdelilah Sahtout,Ricard Blanch (entrenador),11 Josep Roca i Dolors Milla (delegada d'equip). De genolls,d'esquerra a dreta: 42 Carlos Roca,19 Jordi Casals,17 David Reig,25 Oriol Grau,43 Jordi Vilanova i 45 Aleix Ricart.Absencies: Jordi Bar (2n entrenador). .. ' . 36 , . < . 4 a r-a."7! - . .. e v ' ' ufrl r dos!T",-47S 5 _ l o} l ' l k l l 4' Ar' V!M"? " r l r J ' " . n - ' il .l - r _i a g f v " n - a-'1 ," n!hast:V i _ l -=41') ' ( ,1 l A ,.1 ,1 t a} A I r i ; _7 .r ' .1! r lPre-infantil F CEP Vallfogona2014-15Dretes al darrere,d'esquerra a dreta:Marc Larrgula,Gabriela Gradinaru,Maria Vilanova,Helena Larrgula,Maria Espinola,Carla Castells (2a entrenadora) i Cinta Torn (delegada d'equip). De genolls,d'esquerra a dreta: Bea Bailn,Cora Real,Noelia Sanchez i Ivette Mateos. Escola Mixt CEP Vallfogona2014-15Dretes al fons,d'esquerra a dreta: Mireia Rbies (entrenadora) i Mireia Agelet (delegada d'equip). Drets al darrere,d'esquerra a dreta:Gerard Marn,Blai Crdoba,Antoni Rbies,Arnau Crdoba Jana Marn. De genolls,d'esquerra a dreta: Mar Segarra,Laia Castellana,Maria Serret,Blau Segus i Ariadna Herrera.Absencies:Joan HerreraSenior F "B Rbies AbatCEP Vallfogona 2014-15Drets darrere del tot: Estanis Orrit (president) i Wences Cortada (delegat d'equip). Dretes al darrere,d'esquerra a dreta:Merce Tella,Ariadna Tella,Jlia Muntal,Ivet Blanch Sara Pujol. De genolls,d'esquerra a dreta: Mireia Rbies,Elna Colom,Laia Garrof i David Segarra (entrenador). Absencies:Sonia Cortada.
2. 9. Jnior F CEP Pigot Vallfogona2014-15Dretes al darrere,d'esquerra a dreta:Estanis Orrit (president),Xavier Castellana (entrenador),Amanda Galano (2a entrenadora),Elisabet Tella,Jlia Pelegr,Alba Babot,Judit Tella,Jlia Marti Claudia Pons. De genolls,d'esquerra a dreta: Judit Balcells,Mireia Gin,Noelia Llobera Mireia Agelet. Senior M "B" CEP VallfogonaFerreteria Loype 2014-15Drets al darrere ,d'esquerra a dreta: 13 Ricard Porta,9 Knneth Prez,Z5 David Robles,35 Marc Mndez,15 Ferran Gomis,31 Santi Lpez i Albert Blanch (delegat d'equip). De genolls,d'esquerra a dreta: 10 David Segarra,4 David Al,18 Jose a Robles,24 Albert Aige,4 Jordi Bar i 7 Gerard Prat.Absencies:33 Josep OsunaCadet F CEP Vallfogona FerreteriaLoype 2014-15Dretes al darrere,d'esquerra a dreta:Santi Lpez (entrenador),Carla Castells,Isabel Miret,Mireia Querol,Alba Ripoll,Mansata Manneh i Marc Mndez (delegat d'equip). De genolls,d'esquerra a dreta: Jlia Pascual,Esther Llobera,Cinta Torn,Carla Casals i Claudia Real.A a ,1 _ _ n A! 'ul (t l |ln l 7 , t 'y o - turn i blwl ' U l r l '' K M.l":r Senior F "A:Sumser Tech CEPVallfogona 2014-15Dretes al darrere,d'esquerra a dreta:Elisabet Tella,Ricard Porta (2n entrenador),Ricard Blanch (Entrenador),Maria Bosch,Ivet Blanch,Alba Baot i Judit Tella. De genolls,d'esquerra a dreta: Cristina Martnez,Eugenia Piqu,Amanda Galano i Rosalia Boixadera. Absncies:Eva Gil.Pre-Mini Mx 2014-15Drets al darrere,d'esquerra a dreta: Pau Capdevila,Vicent Esteve,Toni Esteve (delegat equip PMM),Mihai Stase,Olga Farr (delegada equip PMF),Berta Torregutart,Jordi Bar (entrenador PMM),Ariadna Marin i Gemma Forns (entrenadora PMF). De genolls,d'esquerra a dreta: Andrea Caruceru,Dnia Campabadal,Jlia Fondevila,Neil Peruga,Marc Larregula,Sergi Barios i Gheorghe Stase. Absencies:David Palou,Constance Ogbeide i Claudia Sorribes. . .(1 3114" I'>v c .._ 3 ., . _ . l.v. .iq) rara y.Jnior Mascul CEP Trmens2014-15Drets al darrere,d'esquerra a dreta: Josep Osuna (2n entrenador).Manel Planes Jr,Albert Herrero,Manel Planes (delegat dequip),Ricard Blanch (entrenador),Arnau Buol i Pau Ros. De genolls,d'esquerra a dreta: Edgar Cotes,Gens Gonzlez,Jaume Sole i Eric Raimat. Absncies:Quim Hervas i Sergi Sans.
3. 10. 5 equlps del CEP al Torneig Internacional de BenascEl cap de setmana del 21 i 22 de juny els equips Premini M,Premini F,Mini F,Cadet F i Veterans mixt de bsquet del CEP Vallfogona van participar al Torneig Internacional de Benasc. Van jugar contra equips catalans,de I'Arag,del Pas Basc i fins i tot de Franca.A nivell de resultats cal ressaltar que en categoria Cadet F van quedar campiones del Torneig,havent guanyat en una emocionant final el CB Malgrat de Mar de Barcelona per 2 punts de diferencia. A ms a ms els pares i mares tamb van participar en el Torneig de 3x3 de veterans/ es,i van aconseguir fins i tot guanyar alguns dels partits que van disputar! A ms a ms del bsquet,van participat en altres activitats com ara un circuit de karts,una sortida en trineu amb gossos,i van anar a veure l'obra de teatre El Rei Leon.En definitiva,un cap de setmana genial abans de les vacances tot esperant | inici de la nova temporada,que ara ja est a ple rendiment.MF Tme8 39m CF Torneig Benasc
4. 11. CANSALLEBRES VALLFDGDNApe!CansallebresCansallebresValliogona aplega 400 aileiesen la 2a Cursa dela VaoaLa 2a Cursa de la Vaca,celebrada el passat 21 de setembre,va comptar amb 400 inscrits,un centenar ms que l'any passat,i va ser possible gracies a la col-laboraci d'una norantena de voluntaris. EI guanyador de la prova en categoria masculina va ser Sancho Ayala del Fondistes del Solsons amb un temps de 34'14".El segon a creuar la lnia de meta,amb un temps de 34'44,va ser Alexandre Tassies del CE Linyola.Finalment,el tercer lloc del podi va ser per a Ivn Menchn del Club Esports Querol que ha fet els 10km dela Cursa de la Vaca en 35'19. Pel que fa a la categoria femenina,la vencedora va ser Noemi Aumedes dels Fondistes d'Artesa,que va fer els 10km en 40'50".La va seguir Raquel Garsaball del Club Atltic Ribagorcana amb un temps de 44'56.La tercera a creuar la lnia de meta va ser Dolors Puig tamb dels Fondistes d'Artesa amb 46'22". A banda dela prova de 10km,la Cursa de la Vaca compta amb un recorregut curt de 5km.Els guanyadors dela Cursa dela Vedella van ser Ahmed Affari del Fondistes Cervera,Xavier Pmpols del Fondistes Tarrega i Pere Bifet amb uns temps de 17'56",18'01" i 18'07" respectivament.Sandra Borda va ser | 'at| eta ms rpida en la Cursa de la Vedella amb 23'19".La van acompanyar en el podi Esther Matos dela Boutique Infantil de Balaguer i Anna Graells del Fondistes Cervera (segona i tercera respectivament).Lorganitzaci de la cursa,el club Cansallebres de Vallfogona,tamb va premiar els atletes Iocals ms rapids.Quant a la Cursa dela Vaca van ser Josep A.Robles i Mariona Sim i en la Cursa de la Vedella,Gens Borda i Carme Piqu.Anna M.Segarra i David Navarra van ser els participants que es van endur el premi de | SpeedPoint,una de les novetats denguany. Finalment,Iorganitzaci tamb va fer un reconeixement als corredors del gimnas Ekke de Lleida en ser el club amb ms participants inscrits,amb un total de 10 atletes.Entre els 400 corredors que van participar a Ia Cursa de la Vaca hi havia el ciclista Sergi Escobar,que enguany va apadrinar aquesta competici iva ser | encarregat de Iliurar els premis als guanyadors de la cursa de 10km.La Cursa dela Vaca,en el seu segon any,es pot dirja que s tot un referent dins el mn de les curses a les terres de Ponent.Un exit guanyat per una bona organitzaci, i especialment,per Ia gran participaci voluntaria de tot el poble de Vallfogona,que juntament amb un elevat nombre de col-Iaboradors,entre ells,comercos i empreses Iocals,empreses ramaderes i del sector dela Ilet,han pogut donar a la cursa tot el suport i ajuda que necessitava.Aquesta cursa viscuda amb tant dentusiasme queda clarament reflectida en la gran satisfacci dels seus corredors,que asseguren que l'any que ve hi tornaran. 9M ,olor es normal en
5. 12. r uaN: n.n _ fall. " CHllE. ...3; mL an:A
6. 13. Club Escacs Vamogonaprlbtsacalllga Open Internacional dEscacs ActiusEI XXII Open Internacional dEscacs Actius Vallfogona 2014 es va celebrar aquest any durant el cap de setmana del 20 i 21 de setembre i el campi d'aquesta jornada va ser el GM armeni Karen Movsziszian,amb 9 punts d11 possibles,i lder en solitari.El segon lloc va ser pel GM Catal Marc Narciso amb 8,5 punts. En I'Open es fan 11 rondes,de les quals cinc el dissabte a la tarda i les altres sis,tres el diumenge al mati i tres diumenge ala tarda.En aquesta edici era difcil trobar un clar favorit,ja que varem comptar amb 24 titulats entre Grans Mestres,Mestres Internacionals,Mestres Fide i Mestres Catal,dels quals 7 jugadors passaven de 2500 d'e| o catalaPer tant,qualsevol d'e| |s podia aconseguir el ttol del campionat. El campi Karen Movsziszian tan sols va tenir una derrota ala 4a ronda i va ser davant del Ileidat MF Joan Trepat,jugador sortit dela base del Club Escacs Lleida. Movsziszian,fent taules les dues ltimes rondes amb el jugador de Georgia Levan Aroshidze i Joan Mellado,va acabar obtenint el ttol del campionat.El sotscampi d'aquesta jornada,el GM Marc Narciso,va quedar mig punt per sota del campi,desprs de perdre la 7a ronda amb Karen i la 10a amb el MI cuba Jose Angel Guerra.Tamb va cedir unes taules ala 4a ronda amb el MI catala Robert Alom.Marc Narciso que va fer 8,5 punts,curiosament tampoc va quedar empatat amb ning,ja que el tercer classificat es va quedar amb 8 punts.Pel que fa als jugadors dela territorial de Lleida,el millor classificat va ser el jugador del CE Lleida Alejandro Barbero amb 7,5 punts i quedant en 8a posici,seguit del seu company de club Joan Trepat amb 7 punts i 12a posici.Alejandro Barbero va fer molt bon campionat fent taules amb | 'MI Lazaro Lorenzo i derrotant | 'M|de Venecuela Rafael Sequera. I Joan Trepat tamb va fer un dels seus millors campionats guanyant | 'MI de Venecuela Daniel Pulvett,guanyant el campi Karen Movsziszian i taules amb el nmero 1 de ranquing Levan Aroshidze. El millorjugador local de Vallfogona va ser | 'MC David Monell amb 6,5 punts que va quedar en una molt meritria 20a posici,seguit pel jove jugador Sergi Fbrega amb 5,5 punts.Aquest campionat s el que tanca el Circuit Catal que dna inici al maig i finalitza al setembre a Vallfogona,passant per ms de 25 campionats per tot el territori catala. Aquest circuit fa que els/ les jugadors/ es obtinguin punts en els diferents tornejos i els acumulin per obtenir premis generics per tram de categoria.A banda de tota la part competitiva,Iorganitzaci va posar a disposici dels jugadors una zona de bar,fruita per als dos dies,una pantalla per veure les partides en directe sense haver damotinar-se sobre elsjugadors (a part que les mateixes partides es re- transmetien per internet) i un refrigeri en finalitzar el campionat,i el ja tradicional sorteig de pernils entre els participants. Tot amb una gran voluntat doferir una bona qualitat a la sala de joc,per fer- Ia el ms agradable possible. Tota la informaci de I'Open la poden consultar a www. vallfogona. com.
7. 14. Des de | esco| a250e Aniversari de Vallfogona a | esco| aEls i les alumnes de | esco| a Salvador Espriu durant el 2014 hem estat treballant la historia de la fundaci de Vallfogona de Balaguer,que compleix 250 anys.Aixi vam poder coneixer els costums i forma de vida ms antigues,curiositats del nostre poble. .. fins i tot per Sant Jordi vam gaudir dela visita d'a| gunes padrines de | esco| a que ens van explicar ancdotes i de I'Arnau Galit,que a travs d'un conte va fer entendre als ms petits com es va formar el seu poble.La clausura de tot aquest treball es va fer amb una Castanyada ben especial.Aquesta va consistir en un itinerari pel poble,amb quatre parades i diverses actuacions.Vam partir de | esco| a, on hi ha havia una exposici d'objectes escolars antics,per gentilesa d'a| guns ve'ins.Els nens i nenes de P-5 van aprendre els noms d'aquests (pupitre,tocadiscs. ..) i en van poder fer la presentaci.Els i les alumnes de P-4 van representar la plantada del Xop i acte seguit tot Infantil plegat va ballar La sardana de I'ave| |ana.Ho van fer molt i molt b!Un cop passats els aplaudiments els i les alumnes dela primera parada amb els pares,mares,padrins i padrines van anar cap a la segent,a l'Ajuntament. Aqu els nens i nenes de Primer i Quart de Primaria van recitar uns rodolins que versaven sobre el poble i la forma de vida antigues.Desprs van fer "El ball dela civada",amb molta gracia.A partir d'aqu ens van acompanyar els gegants,per alegria i tamb espant d'a| guns petits.De nou,tots plegats cap a la tercera parada:el safareig. per Escola Salvador EspriuDos alumnes de Segon van explicar el procs de I'arribada de l'aigua l al poble,mentre la resta da| umnes de Segon i Tercer de Primaria repre- sentaven la rentada1 de roba al safareig. Desprs d'aquest r r acte,tots junts van dansar el "Ball de _ rentadores" amb una canc ben divertida cantada per eIIs/ Ies ma- teixos/ es.Ara s,tots plegats cap a la cloenda,ala placa Setze Jutges.All els ms grans de | esco| a van fer una explicaci de les diferents asso- ciacions del poble,com la Llar de gent g ra n ,A M PA,Associaci de Do- nes,geganters. .. Acte seguit vam poder veure el ball dels gegants "Roser" i "Mique| . Per finalitzar,gracies a la col-laboraci de | AMPA,vam menjar castanyes i panellets amb altres dolcos de tardor,aquests ltims van ser una agradable sorpresa per a tots/ es.Tot plegat ens ha servit per aprendre coses sobre el nostre passat i tamb tenir oportunitat de gaudir dela relaci entre | esco| a i la resta del poble d'una forma diferent i especial.
8. 15. El poble en irnatgesBICICLETADA.11" v I f.1; L3 =l? : , ' 95/1 l PINTADA MURAL AM3 LASSOCIACI L/ STEL .g - l- u_-, . I E V T" t:"i A ti,N 5:4.. .. J l! 1' "E v? ' p)" 2;":_ ". J,' .L .JF- f A x ' w 5 ' __ 4: '/.- la x --.xl '-.i v f;g , l , i la f l ' .4 l.. f1 V .x2?9 9 . - _ 1 c rr o: i ' _g< _ - _ _ l l x q!_ - u r ." : ,'; . y '."' _, L. ;;. __ 4 _ gRAPIW s 3' SCACS i x a r I l i);- I-TVT T TT X f :'-;4vWlli. t ll Jl l i T - .Y .l i ' " C h . _ W .1 .A l ' f r h? V V 1K c .. y u ' j y i l l_ y y _ 4 _ m l #5 i:u? .4
9. 16. curas rs 3 NAIACI . ,I i xl H .l r Lv .1 ' J.l w i i l) lx:-.. x y - ' "A .. :--- _ x P".l ,c f 4 um ... _.- j ,c.-w l ) Gil.g) . _'. ' . , v ( y ..4 A C" ._ ,, .= 1 u 7 v_"' l x 1:4.y" _ ,1 f V -4'1_"**s (Li:l g e 4 l.x .CONCURS 3" TAPTS EXl-IIBICI DE MOTOS l r _ N.k ll 1 f. _ 534?.' o;Y f .i j4 :l. l m.ir",l P.Y:' " ll . - ' l._, . a x..2.14EXHIBICI DE RTMICA4.,nnu-nnum-nul "; n,
10. 17. DUNTAIFIESTROBADA DXPOSICIO IVION AGRARIHACIO 250 ANYSSO DAH C IOHN IG 3 VOI l IDIAIJA
11. 18. CASSOLE ..l"5.. .4II 7| S AVALL:I BARCELONA VOLUITAr. . CONCENTRACI Amy/ oa 33 9N y A , _ 9N .f li l l __ y ti l l - ti
12. 19. INALGURAC o 3 xvosicio sosaIA?VISIA
13. 20. 13005 4.: : nJ;2.: u_. .._i.l u 1d lo ru.I W.N. .. .L 77 J A .p v _.n . ., u.I;_ _ .a.PH n.J , .. .a. .. .17. 2.. .. I'll . l 1 1 1..WN. .. tu unt.x iaaa vari .53 zar:c3 :9: . .u mas J :2: rJ4.3:. .. . . JADEGC .6 _a. .f: me . . JS ll l LH_ .r ...Y .. IRQHWH .. . _ s.33.. .? 342550: .6 E4935, .mr. .. n35: un 4.5072 f1. gh WN;ul wm _ r .. .r.w i i..._,.2. 1d , a . . 5 _.. . . . . l u a L. .. .rica] manu.. ...ha.m,un 330; nou:.6 o. ..3o>. ...,I l u v) lx .. f .Y,._(.F4 x(u a_((,.1? ,.m. .m. .u. _l_t. b. lrtF n l o. gm.uElwN;,(((L
14. 21. Informaci Municipal85 anys dajuntaments democratics vertrarasaretrrluaEI passat dia 30 d'abril en sessi ordinaria de Ple Municipal aprovarem la Declaraci | |O N Sdela Federaci de Municipis de Catalunya i | 'Associaci de Municipis i Comarques 3 :'35 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRATICS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA.DTMQCRATIQUTS s una Declaraci amb caracter commemoratiu,reivindicatiu i tamb de celebraci VA-l- OGG NA J Z sobre el paper dels ajuntaments al llarg d'aquests 35 anys de democracia.QAI AGU3R 1979_2014 Precisament perla importancia i transcendencia d'aquest fet,creiem oport fer- vos a mans aquesta Declaraci i acompanyar-Ia de tots aquells regidors/ es i alcaldes/ ses que durant aquests anys han dedicat part de la seva vida i el seuLEGISLATURA:Abril 1979 - 1983temps al servei dels nostres pobles.Tots en podem formar part! DECLARACI DE LA FEDERACI DE MUNICIPIS DE CATALUNYA L'ASSOC| AC| CATALANA DE MUNICIPIS |COMARQUES "35 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRATICS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA"El 3 d'abril denguany es compleixen trenta-cinc anys de les primeres eleccions municipals democratiques i el 19 d'abril trenta-cinc anys dela constituci dels ajuntaments democratics.Desprs de 40 anys de dictadura,eren elegits al 1979 per sufragi universal,les primeres alcaldesses,alcaldes,regidores i regidors de | 'etapa democratica.La societat catalana va celebrar aquelles eleccions amb il-lusi,esperanca i amb la certesa que la llibertat era un valor que haviem de defensar desprs del llarg cami cap ala democracia per fer una societat ms justa.No podem oblidar que poltica ve de polis (que era la ciutat en la Grecia classica on es va inventar la democracia) i ciutadania dela civitas romana,on existien els edificis pblics representatius que administraven els drets i deures dels ciutadans.AI llarg d'aquests anys,els ajuntaments,hereus d'aquesta tradici classica,han estat una escola de ciutadania per garantir I'exercici de drets civils i politics. La contribuci dels ajuntaments per transformar les nostres ciutats i els nostres pobles,sense cap mena de dubte,ha estat extraordinaria.La feina de totes aquelles persones i de les que han vingut desprs ha jugat un paper importantssim en la modernitzaci i la transformaci del nostre pas.A la seva dedicaci,altruista ivocacional,els devem la millora dela nostra qualitat de vida actual. Aquell any 1979 les ciutats i pobles del nostre pas patien moltes mancances,deficits socials,urbanstics,d'infraestructures i de serveis.Els nous electes escollits van haver de comencar practicament des de zero,aixo s,amb molta empenta i il-Iusi.Per aixo,avui,trenta-cinc anys desprs,cal que homenatgem aquelles dones i homes que es van posar al servei dels ciutadans dels que al llarg d'aquests anys han continuat la seva tasca,amb l'objectiu de construir projectes col-Iectius des dels valors i des dela voluntat de transformaci social,amb la complicitat del ric teixit associatiu existent a moltes ciutats i pobles de Catalunya.Ning no pot negar el paper dinamitzador i de Iideratge dels nostres governs Iocals en la construcci del pas i en el progrs de la societat. Malgrat tot aixo,malgrat aquesta empenta i aquesta ilvlus,els ajuntaments en tots aquests anys han estat reivindicant un financament msjust i adequat.Durant aquests gaireb trenta- cinc anys les hisendes Iocals han estat | 'assignatura pendent,en la mesura que laportaci financera de I'Estat i de la Generalitat a les administracions Iocals no s'ha adequat als serveis que presten. En un moment com Iactua| , en que des de I'Estat volen que el paper dels ajuntaments quedi redut a la mnima expressi,davant els greus problemes que t la nostra societat i que s'expressen de manera demolidora en les nostres ciutats i pobles,defensem ms que mai que els ajuntaments,com a governs Iocals i administraci ms propera ala ciutadania,han de tenir un paper actiu enla soluci dels problemes socials existents avui en dia per tal de continuar essent el principal instrument de cohesi i convivencia en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya. El municipalisme,des dela constituci dels primers ajuntaments democratics a l'any 1979 amb una aposta perla llibertat,per una societat msjusta amb participaci social- sempre ha tingut com a base principal el servei a la ciutadania i | autonomia local. La Federaci de Municipis de Catalunya i | 'Associaci Catalana de Municipis volen avui fer un reconeixement a tots els electes Iocals que durant aquests trenta-cinc anys han estat al capdavant dels seus pobles i ciutats duent a terme una tasca vital per millorar les condicions de vida dels seus vens venes.En aquest sentit,des de | 'FMC i | 'ACM seguim i seguirem treballant i donant suport perque el municipalisme pugui donar respostes als nous reptes que tenim com a pas. Alcalde:Josep Maria Cases Trilla Regidors: - Pau Plens Rubi- Angel Pla Altisent (fins a gener 1981) substitut per Josep M.Piqu Sol- Antoni Tudel Gardees (dimissi octubre 1982)-Jeroni Gazquez Moreno- Xavier Cortada Culleres- Josep Serret Oms- Rosa Maria Sandiumenge Batlle (fins a febrer 1980) substituda per Agust Bosch Cot- Francisco Costa TrepatLEGISLATURA:Maig 1983 - 1987 Alcalde:Josep Maria Cases Trilla Regidors: -Jeroni Gazquez Moreno- Joan Clop Creus- Josefa Trilla Sarret-Jacint Boladeres Agust- Miquel Solanes Sirera- Ramona Sabans Abellana- Jaume Solans Pons- Josep Agelet FolgueraLEGISLATURA:juny 1987 - 1991 Alcalde:Josep Maria Cases Trilla Regidors: -Jeroni Gazquez Moreno- Joan Clop Creus-Armengol Oliva Fontelles- Vicent Ricart Parrot- Manuel Sarret Pons- Francesc Oms Porta- Manuel Serret Torrades -Josefa Fernandez MartnezLEGISLATURA:juny1991 - 1995 Alcalde:Josep Maria Cases Trilla Regidors: -Jeroni Gazquez Moreno-Josefina Moreno Garret- Francesc Rubi Guasch- Carles Gatnau Profits (fins a setembre 1994) substitui't per Llorenc Pijuan Trilla - Vicent Ricart Parrot- Manuel Sarret Pons- Manuel Serret Torrades-Jaume Bonda Rebolleda
15. 22. LEGISLATURA:juny 1995 - 1999Alcade:Manuel Sarret PonsRegidors: - Pedro Lopez dela Oliva Casas (fins a febrer 1996) substitut per Carme Berengu Piqu -Josep Boladeres MataJaume Bonda Rebolleda-Llorenc Pijuan Trilla- Francesc Rubi Guasch-Josefina Moreno Garret- Salvador Farr Torra (alcalde desembre 1997-maig 1999)- Vicent Ricart ParrotLEGISLATURA:juliol 1999 - 2003 Alcalde:Salvador Farr Torra Regidors: - Francesc Rubi Guasch- Josefina Moreno i Garret- Vicent Trilla Budria- Domingo Serret Oms -Josep Flauria Roig- Manuel Sarret Pons-Josep M.Piqu Sol-Josep M.Cases TrillaLEGISLATURA:juny 2003 - 2007Alcalde:Salvador Farr TorraRegidors: - Montserrat Montoliu Torn- Vicent Trilla Budria- Josep Torra Borda-Josep M.Piqu Sol- Josep M.Cases Trilla- Vanessa M.Rubi Altisent- Ricard Blanch Villalba (fins a novembre2004) substitut per Jos Antonio Camats Olives -Constant Piqu SolLEGISLATURA:juny2007 - 2011Alcalde:Salvador Farr TorraRegidors: - Jaume Pla Sala M.Meritxell Serret Aleu- Rosa M.Boladeres Fernndez (fins a octubre 2009) substituda per Vicent Trilla Budria - Josep Torra Borda- Manuel Sarret Pons- Constantino Piqu Sol- Josep Lluis Corts Orrit- Enric Farr JovalLEGISLATURA:2011 - 2015 Alcaldessa:Maria Sarret Pijuan Regidors: - Josep Torra Borda- Rosa Bonet Ruche- Gregori Esteban Angel- Arnau Galit Trilla- Vicent Trilla Budria- Ester Serret Ambou -Constant Piqu Sol- M.Teresa Pons Minguell
16. 23. 37 anys enriquioors tant a nivellEntrevistaper Louoles Cardonaprofessional com personalL'Assumpci Snchez (l'Asun,com li diem tots al poble) va nixer a Reus,pero ella no recorda haver viscut enlloc ms que a Vallfogona,el poble on ha fet d'infermera durant tota la vida fins que es va jubilar ara fa poc ms de mig any.En concret,el darrer dia que va passar consulta va ser el 31 de marc.EI recorda perfectament.Ens rep a casa seva per prendre un cafe mentre fem un repas als seus gaireb 37 anys com a infermera del poble ara que ja ha tingut temps de pair I'emoci del calors homenatge que Ii va oferir la vila la passada primavera. Troba a faltar treballar? Avorrir-me,no m'avorreixo.Pero al principi trobava a faltar la feina,tot i que cada dia que passa en desconnecto una mica ms.Encara hi ha moltes nits que hi somio.De fet,crec que pensant- hi estar molt temps,trobo a faltaria relaci humana que em proporcionava la meva feina.Per a mi era el ms bonic,tot i que tenia la sort de fer una feina que m'agradava i m'omplia molt. Temps endarrere,en una entrevista que Ii van fer en aquesta revista,explicava que la seva feina era bonica i compensadora.El balanc que en fa ara que s'ha jubilat varia? De cap manera!La meva feina era molt enriquidora.Treballar en un entorn rural facilita que entre els metges i les infermeres i els pacients hi hagi vincles que en una ciutat gran no existeixen.Aqu,la gent que rebia ala consulta no noms eren els meus pacients sin els meus vei'ns,amics. ..Per tant,treballar al poble no li va complicar el dia a dia,oi? Diria que sn les dues cares de la mateixa moneda.s ms facil perque coneixes molt la gent,t'hi identifiques i participes de les seves alegries i dels seus problemes;pero per contrapartida et toca conviure amb situacions difcils de persones a qui aprecies. Quan tens al davant el cas d'una persona a qui estimes i que saps que no es curara,el dia a dia s molt feixuc,s el pitjor amb que has de Iluitar. Pero en professions com la seva no s'aconsella aprendre a desconnectar?Si,i arriba un dia que aprens a deixar fora de casa els problemes de la feina.Pero quan exerceixes al teu poble,els Iimits entre la feina i | 'entorn ms proper es dilueixen.AI poble,quan una persona pateix,qui ms qui menys pateix amb ella i jo tamb. De vegades s el que els pacients troben a faltar quan van al metge. ..Et ben asseguro que al poble no passa.s indescriptible el vincle que estableixes amb els pacients!La gent et demostra que et respecta,valora molt i confia en l'opini del metge i de la infermera. De fet,potser encara hi ha gent que li demana consell quan se la troba pel carrer. ..O jo mateixa encara pregunto com Ii va a determinada gent que vaig deixar a mig tractament quan em vaig jubilar!Pero t'exp| icar un cas curis amb que em vaig trobar al cap de quinze dies d'haver-mejubilat.Un dia vaig arribar a casa i el meu marit em va dir que m'havia vingut a veure una persona del poble.Li vaig demanar si sabia que volia i em va respondre que s'havia fet un tall i volia que el veis la "seva infermera".Es veu que abans de recorrer al CAP de Balaguer,va pensar de venir a casa. Un parell de dies ms tard ens vam trobar pel carrer i vaig fer un cop d'u| | a la ferida que s'havia fet i Ii vaig dir que Ii havien fet una bona cura.Aquesta persona es va quedar ms tranquil-Ia.Pero el cert s que la gent s molt prudent i ms aviat sc jo la que pregunta quan s que hi ha un problema. Va comencar els estudis l'any 1973 i tres anys ms tard va comencar a treballar d'infermera a Vallfogona.Sempre va exercir al poble? S,noms vaig estar uns mesos d'estiu treballant en una consulta d'urgencies que el doctor Sanuy i el doctor Comabella tenien a la placa del Mercadal ns que vaig demanar Ia placa al poble,que tenia acumulada el metge,el doctor Antonio Agelet.Aleshores era interina i em vaig haver de presentar a oposicions per tenir la placa xa.Corria l'any 1981 quan les vaig aprovar.
17. 24. l sempre ha estat al costat del mateix metge? Durant trenta anys si.Durant la major part dela meva carrera professional he treballat amb el doctor Ramon Segarra,a qui estic molt agrada.AI seu costat hi he treballat molt a gust,el dia a dia ha estat molt facil. Suposo que el volum de feina que tenia una infermera l'any 1976 al que tenia ara amb els anys ha,com a minim,variat,oi? Per descomptat.S'ha passat de posar com qui diu quatre injeccions a fer de tot. .. Quan es va integrar el consultori a | 'Area Basica de Salut (ABS) de Balaguer,aleshores va comencar el daltabaix de debo:vam comencar a fer consulta conjunta amb el metge,a fer les extraccions per a les analtiques,fer proves com els electros,tota mena de cures. .. I a tot aixo suma-hi la qesti informatica,que va suposar una veritable revoluci per a nosaltres,que no hi estavem avesats.Recordo el rebombori que va generar la reuni al CAP de Balaguer en que ens van informar que calia informatitzar el sistema.Pero avui dia reconec que s un gran avenc. Es notaven molt els canvis de rumb que s'imposaven quan canviaven els governants,ja sigui a Catalunya o a Madrid? Canvis radicals no se'n produ'i'en,pero s certes modificacions que t'obligaven a adaptarla teva feina del dia a dia.Cert s que davant els canvis,els humans tendim a queixar-nos,pero molts cops el que se'ns demanava acabava resultant til. Actualment,el mn sanitari esta en peu de guerra contra les retallades i el nou ens sanitari constitu't a Lleida.Que en pensa? La veritat s que n'estic desconnec-tada,perque no s com funcionara. l les retallades s'han notat molt?Han posat en perill la qualitat del servei que doneu? S'han notat moltssim,perque a | 'ABS han restat personal,cosa que repercuteix en la resta,i ens han obligat a vigilar amb escreix el material que utilitzem i la despesa en farmacia.Abans no s pas que Ilencssim res,pero no anavem amb tanta cura com ara.Quant a la qualitat del servei,a nivell de primaria (que s el quejo conec),et puc assegurar que es dnaun bon servei. Justament el dia que ens trobem (10 d'octubre) Espanya esta immersa en plena crisi de lebola.Creu que se nha fet una bona gesti? AI meu parer,les persones que van decidir portar aqui els dos missioners infectats no van parar prou atenci als riscos que es corrien en dur-los a Espanya quan ja no tenien cap possibilitat de cura.Aixo primer.Segon,penso que alguna cosa no s'ha fet b:o han fallat els protocols o no s'han pres les mesures de seguretat adients o ha fallat la formaci que tenien els professionals.El cert s que no estavem preparats per a un cas com aquest.De fet,la resta d'Europa nha pres exemple i s'ha posat les piles per fer-hi front.Alguna cosa es deu haver fet malament quan avui canvien els protocols. Pensa que la crisi esta sota control?S,crec que si.I desitjo que aixsigui. La formaci sanitaria continua essent avui tan necessaria com fa quinze o vint anys?S,el personal sanitari continua sent la referencia per a la gent a Ihora d'obtenir informaci sobre les malalties,tot i que el senyor Google ens faci la competencia.Crec que facilitar informaci sobre salut s ajudar a prevenir les malalties i,com a sanitaris,s la nostra obligaci. La gent ens cuidem ms avui? Per descomptatl De vegades,ns i tot massa.Quanta gent hi ha que per petites coses ja corre al metge?I potser desprs no es prenen el que els recepta!Pero la mateixa visita al metgeja s guaridora.Noms el fet de parIar-ne ja fa que et trobis millor.Per exemple,si alg ve ala consulta dient que sent unes punxades al pit,aquella persona ve patint perque es pensa que t algun problema de cor. Llavors Ii fas un electro i el senyor Ramon el veu correcte i diu al pacient que pot estar tranquil,aquella persona se'n va curada.Tu saps que graticant s aixo? Quina s la pitjor malaltia que avui patim?Cert s que la crisi economica que fa anys que patim ha fet molt mal i hi ha moltes persones que psicologicament pateixen.A banda d'aixo. .. el cancer segueix essent la malaltia ms temuda per tothom. En anterior entrevista que li varem fer ja deia que desitjava que s'invents una vacuna contra el cancer. ..s cert,i m'hejubilat sense que hagi arribat!El que s que s cert s que hem avancat molt en el tractament i Ia prevenci del cancer.EI percentatge de curaci ha pujat forca. Se'n donen ms casos avui dia o s la sensaci que tenim? Popularment sembla que hi hagi ms casos,pero a mi em sembla que hi ha els mateixos que abans,tot i que no en disposo d'estadistiques.El que passa s que ara es detecten abans i,per sort,molts es curen. Com es va sentir el dia del seu homenatge veient el Poliesportiu Municipal ple de gent?Si t'he de ser franca,vaig estar tot el dia en un nvol,flotant.s un d'aqueIIs dies a la vida que estas tan felic que quan ha passat penses que potser no I'has sabut assaborir prou.Veure que tanta gent havia volgut compartir aquell dia amb mi i saber que hi havia molta gent que hi hagus volgut ser pero no podia. .. em sembla que tant,tant,no mho mereixia.Nestic molt agrai'da perque em vau fer molt felic. Li agradaria afegir res ms per concloure Ientrevista? Voldria donar les gracies a la revista El Xop per haver-me donat veui,aprota nt la facilitat que em dna,vull agrair a tots els que amb el vostre suport,la vostra conanca i la vostra estimaci heu fet que el dia a dia fos facil i graticant.Tamb voldria donar-vos un ltim consell com a la vostra infermera:Cuideu molt la vostra salut.De tot cor us desitjo SALUT I SORT.
18. 25. Estimats Iectors de El Xop, La direcci de la revista m'ha demanat que en quatre ratlles expliqui les ltimes aventures i desventures dela radio municipal.Dit i fet. Com segurament tots vosaltres ja en tindreu noticia,en | '| tima tronada sonada,sorollosa i Ilampegant,el setembre passat,Ia Radio va ser "agraciada" amb la caiguda d'un Ilampec de forma directa i catastrofica a l'antena i parts electriques de l'Ajuntament,la qual cosa va produir nombroses malifetes tant a la Radio com als serveis dela "casa gran" afectant el servei d'internet i ascensor,entre altres.Pel que fa ala Radio,els equips emissors,la taula de control i altres aparells van ser tocats i per tal cosa les emissions es van tallar durant uns dies setmanes- perque el nostre tecnic no podia anar ms rapid i,a part,un intens succs el va tenir ocupat,coms natural,uns dies. Radio VawogonaLa Radio a InternetEl meu condol.I tamb amb l'afegit que amb una caiguda tonta es va trencar una costella i,per tant,va quedar immobilitzat.Com podeu comprovar la cosa no podia estar ms "gafada".En tot aixo,mentrestant,tenem prevista la posada en funcionament de la radio per internet en temps real ajornaments,dilacions i problemes tecnics ho feien inviable al moment.Pero qui espera,desespera,i la gent per tot arreu anava dient:"Que passa amb Ia radio? ". I jo els deia:"paciencia,paciencia".I s que les coses es troben a faltar quan no es tenen.s aix?Finalment,i com a fet curis,dir que la FM no funcionava encara i,en canvi,es podia sentir Vallfogona Radio per tot el mn mundial mitjancant internet.Quina paradoxa!Per fi,des del cor de la vila,les 5.000 msiques ms boniques es podien escoltar per tot el mn,i a ms va coincidir amb un Ple i Ia Maria,l'alcaldessa de Vallfogona,en comencar la sessi va enviar una salutaci a qui estigus escoltant la radio fos on fos. per Joan de la RadioL'ocasi sho mereixia,era el primer Ple que els vei'ns dela vila que viuen fora vila podien sentir en directe,a molts quilometres de casa.Molt emocionant!A poc a poc la normalitat va tornant a la Radio.Cal acabar de polir algunes maquines de manera definitiva,ja que ara funcionem amb algunes dificultats tecniques.Pero de mica en mica tot arribara. EI suport de l'Ajuntament en ple ha estat fonamental tant en afers emotius com economics per tirar endavant tan rapid com fos possible,amb la Maria Sarret al capdavant.Vull fer una menci especial al regidor de Cultura,I'Arnau,que amb les seves inquietuds i les meves ganes de posar | 'emissora a la xarxa,no ha parat fins a aconseguir- ho. Per acabar,el meu agraiment als seguidors de la radio,per la seva paciencia i comprensi. Penseu que la cultura popular diu que "un Ilamp no cau dues vegades al mateix lloc".Tot un consol. Servei eBando a VallfogonaeBandoEl once elrctmmno a- lu pobiooonEI preg electronic del teu municipi! Amb | 'ap| icaci d'eBando estaras informat de les ltimes notciesi avisos. lnstruccions: 'playAvailable- on theApp Store1. Busca | 'ap| icaci eBando en el "Market" del teu Smartphone (Phone i Android) o escaneja el codi QR. 2. Instal-Ia3. Busca la teva poblaci per nom o codi postal. Ija esta!Quan es publiqui un nou preg rebras la notificacial teu mobil.
19. 26. Desgranant lactualitatpe!Meritxell SerretAquest 2014 esta essent un any prou especial al nostre poble per molts motius. D'una banda el nostre poble celebra els 250 anys dela seva carta de poblament,que seria com dir el "naixement" oficial de la nostra identitat com a vallfogonins i vallfogonines,encara que com s ben sabut ja des de | 'epoca dels ibers hi havia hagut assentaments i poblaci amb ms o menys continu'i'tat al llarg dela historia.I amb motiu d'aquesta celebraci s'han fet diferents accions per a celebrar-ho,des de xerrades,visites guiades al poble o la "reinauguraci" de | 'espai de la Bassa Roja i del Safareig. D'alta banda,enguany s'ha commemorat tamb el Tricentenari 1714-2014. L'11 de setembre del 1714 va marcar amb una derrota la fi de la Iluita al Principat per la Guerra de Successi i | 'arrencada d'una epoca en la qual els catalans varem perdre les nostres Ilibertats seculars.Per a fer un repasset breu del que va passar:Catalunya no veia amb bons ulls la monarqua absolutista de Felip V,perque topava amb I'organitzaci poltica catalana parlamentaria i pactista i perque els mercaders del pas volien desenvolupar un capitalisme comercial a | 'esti|holandes;Catalunya va ser Ileial a Felip V fins al 1705, quan | 'actuaci hostil dels representants reials va causar malestar i una representaci de prohoms catalans va pactar amb Anglaterra que,a canvi del respecte cap a les nostres Ileis,arribessin tropes de la Gran Alianca i els caps borbonics fossin expulsats;pero el 1713 es va signar el Tractat d'Utrecht,que posava fi a la guerra i que no tenia en compte la posici ni els drets de Catalunya,i amb la derrota de 1714i la implantaci dels Decrets de Nova Planta,Catalunya va perdre el control economic,fiscal,judicial,duaner i monetari propi i la capacitat legislativa.En definitiva,que enguany el pas ha fet memoria dels fets que van suposar la prohibici dels drets politics,culturals i Iingstics que com a catalans i catalanes es tenien. Certament,Vallfogona va nixer uns anys ms tard d'aque| |s fets,de manera que no hem pogut Iligar massa l'aniversari del poble amb el Tricen-tenari,pero igualment s'ha organitzat alguna activitat com la visita al Born a Barcelona. 2014, un any que recordaremmunicipal:672 per un Estat propi i independent,59 per un Estat propi no independent,6 per un Estat propi sense especificar si Iligat o no a Espanya,19 en contra d'esdevenir un Estat propi,9 en blanc i 24 amb altres opcions. Vol que Catalunya esdevingui un estat?En cas afrrmatiu,vol que aquest estat sigui independent? S-Sl Si-NoI Si - En blancI En blancI No Jun. la Altresl 85 233iGrafic:Participa. catPero per si no en teniem prou,aquest 2014 passara a la historia tamb per ser l'any en que ha pres ms embranzida el moviment favorable ala inde-pendencia de Catalunya des del 1714. Enguany la societat civil catalana ha continuat augmentant el grau de mobilitzaci a favor del procs per assolir un Estat propi catala,tant quantitativament com a nivell de capacitat i qualitat organitzativa.La Diada del 2012 van manifestar-se ms d'un mili de persones a Barcelona,al 2013 un mili i mig van fer la Via Catalana de punta a punta de pas,la diada del 2014 un mili vuit-centes mil persones van fer la V a Barcelona i el 9 de novembre ms de dos milions de persones van votar a favor d'un Estat propi (i majori-tariament independent d'Espanya),en una no-consulta o procs participatiu que va resultar ser tant un exit demo-cratic com un desafiament a | 'actitud de I'Estat espanyol envers la reivin-dicaci de votar de la societat catalana.I a Vallfogona tamb es va viure de manera intensa i alhora tranquiI-Ia aquella jornada,amb 788 persones dels 3 nuclis que van anar a votar a | 'nic punt de votaci del termeHa estat certament un any intens pel que fa a la situaci poltica catalana i encara no | 'hem acabat. Faltara veure si abans que acabi l'any el president de la Generalitat aclareix si hi haura eleccions anticipades de caire plebiscitari o no.I entremig segurament sentirem declaracions des de diferents ambits de I'Estat espanyol a favor de reformar profundament la Constituci o fins i tot de celebrar un referendum sobre | 'encaix de Catalunya amb Espanya,entre altres possibles ofertes per aturar Ia dinamica que fa que hi hagi una majoria social creixent a favor dela independencia.s impossible preveure com acabara el procs que ara esta en curs,pero una cosa s segura:tot esta canviant i no s possible tornar endarrere.I aventuro a dir que Catalunya sera independent en un futur proxim si la tendencia actual es mant,si en els propers mesos la societat civil continua incrementant el seu grau de mobilitzaci i concreta com vol que sigui el nou pas;aixo s,sempre de manera pacca,cvica i democratica.Perque el mn esta atent al procs que esta impulsant la societat catalana.
20. 27. El rac de Ieno eg Historias de la cocieleriaper Diana MejaAquests sn alguns exemples de coctels de cava,pero tamb podeu Crear els vostres coctels amb una senzilla frmula de combinaci. En aquesta edici de El Xop parlarem d'aque| |s combinats que sn part dela historia de la cocteleria,els coctels sn una forma d'expressar a les taules que s un dia especial i que millor que fer- ho amb els classics,aquelles combinacions impensables,algunes d'elles amb licors poc Coneguts,pero impressionants. Dins d'aquests mn liquid podem trobar-ne 14 categories,pero no tindrem prou pagines per explicar-les,intentarem aproximar-nos a una de les categories que ens enllaca perfectament amb poques nadalenques:els coctels amb cava. Esperem que gaudiu d'e| |s. El cava combina molt b amb:la cervesa,el conyac,el benedictine,Curacao,chartreuse,ginebra,oporto,vermut,whisky i sucs de fruites. Combina b amb:cointreau,licors de crema marrasquino,ron,vodka i suc de Ilima. El cava no combina b amb el Caf. A partir d'aqu amb la vostra imaginaci podeu crear els vostres coctels,si pot ser amb cava brut ja que s ms dolc i acostuma a combinar millor ala cocteleria.Esperem que aquestes combinacions us animin a provar-ne,algun d'e| |s i sorprendre familiars i amics.ANITA CUPs un coctel que es prepara directament en un bol,el que fem s barrejar una botella de cava ben freda,5 cullerades de licor de mandarina,el suC de 6 mandarines i es serveix en copa de vi amb glacons de gel i un grill de mandarinaEL CLASSICAquests coctel es prepara directament a la copa de cava,aixo s,abans hem de refredar el conyac i el Curacao,els ingredients 1/10 parts de conyac,1/10 parts de Curacao i 8/10 parts de cava brut,primer a la copa el conyac i el Curacao i acabem amb el cava. DON GUISEPPEEls ingredients 7/10 parts de cava brut,1/10 parts de GrandMarnier i 2/10 parts de whisky de Malta.En un vas mesclador amb gel,r e f r e d e m e I GrandMarnier i el whisky, ho servim a la copa de cava i afegim el Cava molt fred al final. FRENCH 75Els ingredients sn 25 gr de ginebra,el suc de mitja Ilima,2 cullerades d'a| mvar,aquests ingredients els fiquem en una copa de coctel,servim desprs el cava brut molt fred. HERMANIPer fer aquests coctel es trtura 1 kiwi amb tres cullerades de cava i 4 cullerades de Cointreau,se serveix a la copa de cava el contingut i s'acaba d'omplir amb cava molt fred.
21. 28. Innovaci abiogonspsmwlwevu Terra de cacau en texturas amb ioiona,rnenia i romaniEstem en l'epoca de l'any on s'acostuma a cuinar ms a les nostres cases,on entren aquells productes que la resta de l'any no sn tan comuns.En edicions anteriors de EI Xop ja hem parlat de productes de Nadal,de Caca,garrins,pulardes. .. per aixo he apostat per una recepta dolca,on els ms petits puguin participar,una recepta la boriosapero amb un producte que a tothom e _ a ,c _ acostuma a agradar:la xocolata,xL 155i, I A ,v;d'aquelles que no deixen indiferent el r-J" paladar ni la vista,espero que gaudiu " ;_5 . d'ella.7' ' _ ' m..1. , A"*'C, I"_IQ. I;J}Ii _INGREDIENTS:ELABORACIONS:PER AL CRUIXENT:Per al cruixent de cacau:400 grams de clares Triturar tots els ingredients i estendre en paper de forn unes Iinies de 3cm x 10cm,50 grams de cacau en pols posar a coure a 180 9 durant 9 minuts,en calent donar forma de cercle i reservar.200 grams de sucre 250 grams de farina.Per al cruixent de menta:Estendre film sobre d'un plat fins que estigui ben tensat,pintar amb oli de gira-sol noms una gota,empolvorar el sucre Ilustre,estendre ALTRES:les fulles de menta i posar al microones a mxima potencia 1 minut i mig. Gelat de romani,tofona fresca.Per al brownie:Muntar la mantega i afegir la cobertura temperada,d'altra bandaPER AL CRUIXENT DE MENTA:muntar els ous amb el sucre i afegir a la barreja anterior,incorporar la farina i Fulles de menta posar en motlle al forn a 170 9 durant 15 minuts,refredar i tallar a daus.En el sucre Ilustre i oli de gira-sol moment de l'emplatat escalfar en microones 20 segons. PER AL BROWNIE: 250 grams de mantega Per a la terra:Barrejar tots els ingredients i congelar en forma de "ruI-Io",un cop 125 grams de cobertura de xocolata congelat,ratllar en ratllador gran i posar al forn a 160 9 durant 20 minuts,deixar 200 grams d'ous refredar i reservar. 250 grams de sucre i100 grams de farina.Acabat i presentaci: . Ficar al plat fondo la terra.PER A LA TERRA DE CACAU:. Ratllar la tofona a sobre. Posar els daus calents de brownie. .Posar el cruixent de cacau. Dins el cruixent,una bola de gelat de romani. Posar unes fulles de menta cruixent clavades a la terra. c115 grams de mantega 100 grams de sucre175 grams de farina50 grams de cacau1 gram de sal fumada. push-Asun
22. 29. Aquest any coincidint amb els 250 anys de la fundaci del poble de Vallfogona ens ha deixat una persona que durant les ltimes dcades ha estat vinculada a la historia del poble:el Joanet de Cal Farr.El meu pare,com moltes altres persones,van anar superant la miseria que els va tocar viure,una joventut marcada perla Guerra Civil amb la repressi dels anys posteriors.Van poder viure amb il-Iusi I'arribada de la democracia,van viure molts canvis,socials,economics i politics pero sempre van ser homes honrats,fidels als seus ideals fins als ltims moments dela seva vida. Aquests motius mhan animat a escriure aquest resum dela historia de Cal Farr. Un salt en el tempsLes arrels de Cal Farr es troben l'agost del 1916. Aquell any,els meus padrins compren una casa a Vallfogona.La casa correspon a la meitat de | 'actua|restaurant Cal Farr.Aleshores comencen a treballar de ferrers,adaptant a la Casa una rudimentaria fonda amb habitacions.Ala primera planta queda una sala i una petita cuina on comencen a fer els primers menjars,principalment per als viatjants,comediants i pastors que periodicament passaven perla vila.El marc de 1924 amb la compra de la casa del costat,neix Cal Farr.Tiraren les parets del mig a terra quedant la ferreriai el cafe a la planta baixa,sala de ball i menjador a la primera planta i habitacions i vivenda a la segona planta. Cal Farr va tancat durant la Guerra Civil,fins al 1941 no van deixar reobrir el local tot i denegar el permis de fer cinema. L'any 1948, es torna a reformar Construint la sala de ball a la planta baixa,juntament amb el cafe i la ferreria. El 1952 fou una data important:la incorporaci dela mare,Ramona Cases,una persona que ho dna tot sense demanar res a canvi. Un boci dhisioriaRecords de Cal FarrFacana Cal Farr 1948-1960La seva entrada a la cuina va coincidir amb l'aparici damunt del taulell del bar,juntament amb els entrepans,les "sarsueles" (barreja de calamars amb oli,escopinyes,olives,'kimbos',anxoves) i unes quantes tapes calentes (sipies,cassola de caragols,panxa de porc,calamars ala romana,etc). Boda 1966per Ramon Prat La construcci del canal l'any 1955 va ser important tamb per a Cal Farr,ja que durant anys hi va passar molta gent tant a menjar com a dormir.AI voltant del 1960, comenca a fer els primers banquets de bodes i d'altres celebracions importants,aixi com tota mena de menjades,sopars de colles d'amiCs,revetlla de cap d'any,men,carta,caragolades,etc.
23. 30. EI pblic es va incrementant dia a dia per gaudir dels plats tpiCs dela zona.Sens dubte sn els caragols ala Ilauna el plat estrella que dna a Coneixer el restaurant i el poble de Vallfogona a molta gent. Fou el setembre de 1968 quan desapareix la ferreria i dna pas a una nova sala de ball molt ms gran.A la primera planta va quedar una cuina i un petit menjador per als clients de cada dia i grups redui'ts,utilitzant la sala de ball per als banquets. EI maig del 1985 una altra reforma fa que desaparegui la sala de ball donant pas a | 'actua|restaurant. Punt neuralgic de molts dels esdeveniments: - Fou la seu del centre republica.Ms tard acolli els primers mitings de la democracia i les primeres reunions amb destacats dirigents politics- Va comptar amb el primer televisor en blanc i negre el 15 de desembre de 1960, fou tot un esdeveniment.La primera emissi fou la boda del rei Balduino i Fabiola- AI principi tamb vam fer projeccions de cinema mut.Quan van sortir els primers videos ,durant algun temps vam passar peI-Iicules de tota mena,fins a donar pas als actuals sistemes informatics i multimedia. - En els primers anys el ball es feia amb la msica d'un piano,fins que van apareixer els primers gramofons.Un pas endavant el dna la compra d'una gramola amb radio incorporada queja utilitzava els primers discs de pissarra,desprs equip de msica hi-fi,fins arribar a tindre tota la msica disponible per internet-Organitzaci del ball en les festes ms importants de l'any.Fou | 'escenari de les festes majors amb la presencia de les millors orquestres i grans espectacles.AI principi es feien amb envelats (un any es feien per amunt i una altre any per avall) fins al 1968 quan totes les festes es van fer a la nova sala de ball de Cal Farr. Primer el ball de vermut desprs de missa,a la tarda concert i per acabar el dia,ball de tarda i nit.L'espectac| e de cada festa major era un acte imprescindible;van actuar entre d'altres:Carmen Delirio,Mary Santpere,Conxita Bautista,Germans Calatrava,Josep Guardiola,Cassen,Ramon Calduch,Capri,Pere Tapies.Tamb | '| tima representaci de I'espectac| e: Mort de Gana Show,de La Trincaamb Rosa M.Sarda l'any 1973.- Cada any per Sant Cristofol,molts c a m i o n e r s d e Balaguer,desprs de beneir els vehicles es desplacaven a celebrar la festa fins a Cal Farr.Era el moment de degustar el vermut amb sif de la casa i les seves corresponents etapes. - Tamb cada cop que el Barca guanyava al Madrid qualsevol titol important,els de la penya barcelonista de Balaguer veniem a Cal Farr a celebrar amb cava la victoria. - Cada any a Cal Farr els Reis Mags repartien els regals a tots els nens i nenes. - Tamb amb les "quinieles" es van repartir moltes iI-Iusions i alguns premis importants. -Cursets de sardanes que van donar pas a la formaci dela Colla Verge del Roser. - AI cafe durant molts anys I'activitat principal fou la dejugar a Cartes.Tamb Cada estiu a la fresca es reunia la gent del poble per fer petar la xerrada fins a altes hores dela matinada. Xop davant de Cal Farr 1974- Per al jovent:ball amb discs cada diumenge,sala de jocs:bolera,futboli,billar,tennis taula.Tamb a les Ilotges de dalt vam muntar el primer pub amb els exits musicals del moment,lloc per prendre una copeta,Iligar o tan sols xerrar. - La tipica plantada del xop fou tamb davant de Cal Farr,cada vigilia dela festa del Roser. Plantada del XopEl dia abans dela plantada del Xop,uns quants joves del poble agafaven sense permis un carro d'algun vei,abans era facil n'hi havia a moltes cases. Tamb es triava el xop,en qualsevol lloc del terme,havia de ser molt alt (uns 25 metres),recte i acabat amb una bona copa. Durant alguns anys,el propietari de I'arbre passada la festa del Roser el tallava per aprofitar-ne la llenya.
24. 31. Ms endavant,ning el volia,arribava la festa del Roser i el xop encara era plantat,pel que es va decidir fer la tallada del xop per la festa major de Sant Miquel. El dia dela plantada,el jovent del poble i tamb gent gran,majoritariament homes,amb | 'ajut d'una destral el tallaven,posat damunt del carroempenyien amb forca fins arribardavant de Cal Farr. A Cal Farr apartavem o desavem tot el que havia tant a la cuina com almenjador que donaven als balcons.Els joves es repartien enquatre grups:dos estiraven des dels balcons amb les cordes que anteriorment havien enganxat al xop i a baix dos grups ms per guardar | 'equi| ibri (els vents) un a cada costat delcarrer Major.Dins del forat ja fet,se situava una planxa de ferro per recolzar el xop.AI costat se situaven els mestres de la cerimonia amb dos malls,tot era preparat.A cada cop de mall a la base del'arbre,un crit fort,era el moment d'estirar amb tota la forca, |'arbre anava pujant a poc a poc,alt,fort i recte amb la nostra senyera onejant com a simbol de la nostra victoria,el xop era plantat .En acabar,donavem barreja de moscatell i ans per a tothom.Desprs la majoria donava voltes pel poble fent algunes bromes (canviar de casa els testos de flors,tapiar alguna porta d'entrada,canviar de lloc els carros o aparells que trobava pels carrers,etc. ) d'altres es quedaven al cafe fins ben tard. No sempre pujava ala primera,alguns anys s'havia de tallar-ne un tros,per sort no es va produir cap accident.Tan sols un any que no havia manera de pujar el xop es va intentar(trencant la tradici) d'empenyer amb la pala del tractor,el xop va sortir violentament del forat,donant un fort cop a sota del balcpero ning no vaprendre mal i tot va quedaren una ancdota. El 1986 quan el ball es passa a fer al poliesportiu,es va decidir que el xop se'n plants davant,per ms Comoditat es planta davant de les escoles.A la festa es van anar integrant els ms joves i les dones ,tamb es van incorporar nous elements a la festazentrepans,actuacions,ball,etc.La plantada del xop ha passat de ser una festa del poble a una de les ms populars,amb gent de tota la comarca. Boda a Cal Farr - Any 1966Vermut de festa major a Cal Farr
25. 32. Salutber Rosa AbadHigiene posiuralPer que s important la higiene postural?- Un 6% dels nens de 10 anys i ms dela meitat d'adolescents entre 13 i 14 anys s'han queixat alguna vegada de dolor d'esquena. - El 80% dels adults pateix dolor d'esquena i s la principal causa de baixa laboral,per la qual cosa es recomana que la prevenci del mal d'esquena sigui ja realitzada en I'etapa escolar. Que ens pot ajudar a tenir dolor d'esquena? - Males postures. - Carregues,pes. - Descansar malament al Ilit. - Sedentarisme. - Exercici mal fet. Problemes del nen amb la seva higiene postural: 1. Sedentarisme,excsd'exercici o exercici mal fet.s recomanable fer esport entre 2 i 4 vegades a la setmana. 2. Carrega inadequada de pesos (motxilles) i l'excs de pes corporal.Les motxilles dels nens pesen uns 7,5 Kg de mitjana,cosa que s un excs per a moltes esquenes.3. Adoptar males postures,pel mobiliari de I'escola o de casa. Normes d'higiene postural: -Com seurellesquena sempre ben recta i enganxada al respatller,cul ben endarrere.Si el nen no toca amb els peus a terra,cal utilitzar un recolzapeus. - Seure davant la taula:recolzant els avantbracos a la taula,sense aixecar les espatlles.- A Ihora d'escriureEIpaper recte sobre la taula,no aixecar les espatlles.- El sofallha de ser dur i confortable i hi hem de seure amb el cul ben endins.Ben asseguts,tant si mirem la tele com sijuguem a la videoconsola. a E 5523/ ;Nktri) l , i- El llitElper dormir correctament,hem de tenir un matalasdur,que no s'enfonsi,i un Coix per al cap.Millor dormir de costat,amb les cames-doblegades. .. Tamb podem dormir boca amunt,pero no s aconsellable dormir boca avaII. .. - Recollir objectes de terrall per baixar,doblegar els genolls i lesquena recta.Agafar un objecte,apropar-lo al nostre cos,i posar- se de peu estirant les cames.- Com portar un objecte gran d'un costat a l'altre? i l'objecte s gran,s'ha d'empenyer,mai I'hem d'estirar.i a- Motxillad'esquenall s'ha de portar la motxilla sempre ben a prop de lesquena,penjada de les dues espatlles. r . _ (x75. "'i'.1 u; r " W x '' y A &. gft- Motxilles de rodesllportar el carro ben subjecte i caminar amb lesquena molt recta.Sempre hem d'empenyer la motxilla,mai estirar-Ia. Com cuidar lesquena dels nostres iiIIsImportancia de I'activitat fisica:v Activitat fisica:s qualsevol moviment corporal. v Exercici Fisic:s I'activitat fisica planificada,estructurada i repetitiva. v Esport:s I'exercici fisic dut a terme en un marc reglamentari i competitiu. Beneficis de I'activitat fisica,lexercicifsic i esportregularsz v Les persones actives viu en ms anys que les sedentaries i amb millor qualitat de vida. v Es redueix el risc de patirmalalties. v Milloral'humor. v Ajuda a dormir millor i fer ms bones digestions. v Mant entrenats els msculs per totes les activitats de la vida diaria,cosa que ajuda a evitar dolors musculars. v Ens capacita per fer ms feina,rendir ms en els estudis. Consells generals per a la practica saludable de I'exercici fisic: v Escollir una activitat fsica agradable i adequada. v Tenir consciencia.Quantitat d'exercici a fer. v Fer activitats en grup. v Escollirb la roba i el calcat.v Tenir precauci. v Seguir un ordre. v Aclarir els dubtes. En que us pot ajudar el fisioterapeuta? v Resoluci de dubtes. v Realitzaci de tractaments. v Ergonoma i higiene postural.v Tractament i prevenci. v Exercicis i estiraments.
26. 33. Amb motiu de la Marat de TV3 denguany sobre les malalties de cor,he trobat oport dedicar l'article a aquest tema,ja que l'alimentaci hi juga un paper Clau.Les malalties cardio- vasculars,com ara l'arteriosclerosi,|'infart agut de miocardio | 'infart cerebral (ictus) sn la principal causa de mort a I'Estat espanyol i als anomenats paisos desenvolupats.Tanmateix,cal destacar que en alguns casos es podrien evitar amb mesures senzilles de prevenci,com ara fer exercici i,sobretot,seguir una dieta variada i saludable.Recentment s'ha publicat en una de les revistes mediques ms importants a nivell mundial els resultats de | 'estudi PREDIMED,realitzat per investigadors espanyols i Iiderat per | 'Hospita|Clinic de Barcelona.En aquest estudi,en el qual hi van participar 7.447 pacients durant 6 anys,s'ha demostrat finalment amb una evidencia cientifica molt solida una relaci causa-efecte entre el seguiment d'una Dieta Mediterrania suplementada amb oli d'oliva o fruita seca i l'aparici de nous casos de malaltia cardiovascular en pacients amb alt risc de patir malaltia cardiovascular.La Dieta Mediterrania,|'nic patr ali- m e n t a ri P a - trimoni Cultural Immaterial de la Humanitat,s un model alimentari tan saludable com antic,pero que actualment esta en perill a causa dels canvis socioculturals fruit de la glo- balitzaci.Es per aixo,que s important que no oblidem els seus pilars basics que la caracteritzen i que sn Claus en la prevenci de malalties rela- cionades amb el cor. aceitunas 1-2: AlimentaciLa Dieta Mediterrania,Ia millor prevenci pemaurarubtrtau contra les malalties oardiovascularsEls Consells nutricionals ms importants es poden resumir en 10 punts: - Consumir Ilegums com a segon plat ms de tres vegades a la setmana:els Ilegums ajuden a millorar els nivells de pressi arterial i redueixen el risc de malaltia Cardiovascular gracies al baix contingut en greixos i a la presencia de fitosterols. - Potenciar el consum de prote'i'nes procedents de peix enfront de les de la carn,i entre les classes de carn triar la blanca. -Augmentar el consum de peix blau a dues-tres vegades a la setmana:per a assegurar I'aportaci d'acids grassos omega3, beneficiosos tant per al control dela hipertensi com per a aconseguir un bon perfil lipidic. - Fer servir oli d'oliva per a cuinar i amanir:per I'aportaci d'acids grassos monoinsaturats,vitamina E i altres antioxidants. -Augmentar el consum d'aliments rics en vitamines i minerals antioxidants com la fruita i verdura:es recomanen dues racions de fruita diaries i tres racions de verdura,una de les quals crua per a afavorir la ingesta de vitamina C. Convivlalldad Actividad fisica regular Reooso Incloure 20 g de fruita seca diariament:sn especialment recomanables les nous,perla riquesa que tenen en acids grassos omega-3. - Moderar el consum de sal,tant per a cuinar com per a amanir:tamb s aconsellable vigilar els nivells de sal en el menjar precuinat o envasat,perque solen ser forca alts.A ms,es recomana afegir especies al menjar per a donar-hi gust i minimitzar l'addicci de la sal. - Combinar lactis desnatats i sencers per a evitar la presencia excessiva de greixos saturats. - Evitar el consum d'embotits,postres lactis,carns grasses,mol-Iuscs,snacks,brioixeria,mantega,margarina i Ilard:aixo no vol dir que hagin de desapareixer de la nostra dieta,pero que si que es consumeixin ocasionalment. - Recuperar i mantenir les pautes de la Dieta Mediterrania. I perque no oblideu aquestes pautes,us animo a penjar-vos la piramide alimentaria a la nevera! "r Dulces 5 2 rCame:s 2 r yEmbutidos s 1: nhshhnoncmaus yoioscornics I-z r 4 blerneme Inlegales)Productos de temporada y locales Actividades culinariasV>HXION
27. 34. EABC:LAprenentatge Basic de Ia Cuinaiipiib/ Ogdecurat90989900m Dubtes sobre la congelaci dels alimentsber Dolors Mateus interessant saber unes nocions basiques dels productes que tenim al nostre abast emprats per a l'elaboraci dels nostres apats de cada dia. Tamb s necessari saber com poder-los conservar. En la revista anterior varem parlar de la congelaci;ara,he pensat en els possibles dubtes que poden sorgir sobre aquest tema. Per que no es pot congelar un aliment que ja ha estat descongelat? s desaconsellable recongelar un producte (a no ser que hagi estat descongelat cru i es congeli cuit) ja que durant la descongelaci hi ha una perdua de sucs o liquids que fa que,si el tornssim a congelar i descongelar,perdria molt,no tindrem un producte en condicions i no obtindrem un bon resultat en cuinar-Io i degustar-lo. Cal posar poca sal quan cuinen un plat que desprs congelarem? Si un plat cuit congelat I'hem d'escalfar una vegada descongelat,el que passa s que els sabors es concentren i per tant si I'hem salat (al punt) ens podem trobar que sera potser una mica fort de sal.Pertant val ms fer curt de sal,que sempre hi som a temps d'afegir- ne. Per que no es poden congelar els ous?Dons perque tenen ms d'un 80% daigua,aquesta en congelar-se augmenta de volum,Ii falta espai dins la closca i pertant la trenca. Es pot congelar el formatge? Si esta ratllat si,sempre que el posem dins un recipient de plastic ben tancat.Si ho fem en trossos doncs millor que no,ja que en congelar es desmillora la seva textura.El formatge fresc i el blau queden,dins del que cap,b,encara que els congelem. Podem congelar en qualsevol envas?Els requisits dels recipients per congelar serien:que siguin aptes a alimentaci,impermeables a | 'aire i l'aigua per evitar olors i sabors del altres congelats,que es puguin tancar,que siguin resistents als greixos i acids (con els de la salsa de tomata,fruites. ..)Les tomates es poden congelar?Fresques no,ja que perden la textura original.Si estan cuits si que es poden congelarTotes les carns poden estar congelades molt de temps? Depen de com estigui la carn.Si s picada no pot congelar-se ms de 3 mesos.Si s carn amb greix tampoc ha d'estar massa temps congelada,uns 5 mesos,com ara la de Corder,cabrit,porc. .. La carn de vedella pot estar uns 10 mesos. R-Cl-PTl-S l-l-T-S QUE ES PODEN CONGELAR(rnpla;ETB?DE PCIIDLAtFFIE 91MB IIMWLIlIEFCfF EFPosar els tomaquets secs a hidratar durant un parell d'hores amb aigua,desprs escrrer i ruixar-Ios amb una mica d'o| i. Reservar.En un cass amb els u 50cc.d'o| i sofregir,durant uns 8-10 minuts,la ceba picadeta amb una mica de sal. Desprs afegiu-hi la mantega,quan estigui fosa _ posar la farina i remoure fins a formar una pasta . , espessa (roux) i coure durant un minut remenant s contnuament._ _ * . - Abocar la llet i un parell de cullerades del pollastre ' cuit i sense deixar de remenar portar a ebullici fins que es formi una massa espessa que es .L:K desenganxi de les parets._ .Afegir la resta del pollastre,salpebrar i barrejar b.r ,I, Posar els tomaquets secs picadets i barrejar de nou.n ,e . , N Estendre aquesta massa en una safata,col-locar " _ " _ ' film transparent enganxat a ella.Deixar reposar a Ila nevera fins que es refredi i la massa quedi ISS compacta. Fer porcions i passar-les per ou batut i pa ratllat,ara es poden congelar posant-les separades en una safata i al congelador,una vegada congelades es poden posar en una bossa o un recipient amb tapa.Per consumir-les caldra fregir-Ies en abundant oli calent i deixar reposar sobre de paper absorbent. i.ingredients per a unes 35-40 croquetes:150-200 gr.de pollastre cuit picat 1 ceba 7-8 tomaquets secs 50 cc.d'o| i d'oliva verge extra 100 gr.de mantega170 gr.de farina600 cc.de lletSal,pebre negre2 ous ,pa ratllatOli d'oliva verge extra
28. 35. BATUT DE tease DE CREMA CREMADA (YEMA)SPIA AIVIB PANSES l PINYONSingredients per a 4 persones:1 kg de sepia3 c /s de panses3C /s de pinyons150 cc.de vi blancJulivert,sal,pebre negreOli d'oliva verge extraingredients per a 4-6 persones: .. ,. ..., 150 .d ' d d Posar a hidratar les panses amb el VI com a minim 10 minuts.Si la sepia es 150%:(Engine e Crema Crema acongelada,descongeIar-Ia a la nevera sobre un recipient amb una reixeta 100 Cc de nata percumar(l'aigua que despren millor que no toqui amb la sepia) Netejar la sepia i tallar- Estreuetes de sucrela a tires al llarg.Torrar els pinyons en una paella sense oli.Reservar.Enaquesta paella amb unes gotes d'o| i d'oliva salteu la sepia durant uns 4-5 En un robot o batedora,posar tots minuts,donant-los la volta.Reservar tapades.e| s ngredkents menys es estreuetes Posar ara al foc les panses juntament amb el vi,salpebrar i deixar reduir uns de Sucre,batre be ns que quee una 6 minuts a foc mitja-fort,afegir el julivert picat,els pinyons i la sepia reservada.crema fna_ Encara que es preparaUn minut tot junt,apagar el foc i servir.en poc temps tamb es pot Congear_Tu P R E U ConstruccicErgsyige/ ejxillare Balaguer nosaltres ens ADAPTE M peggspgntrizn:a la teva DISPONIBILITAT o la teva HIPOTECAI Especialitat claus en ma.Porta'ns el teu projecte,i si no el tens,comenca amb un 25% de descompte en el nou projecte.I Petites reformes.obra pblica icivil.DEJE ll/ ADliawzamina on oovtizncoiL ww art/ ar u'-lJ-'-i-'li
29. 36. per Francisco AliasHace aos que no publico en el Xop mis poesiasen un momento pens que a alguien le molestariaHan pasado varios aosy ahora he pensado volver si la directora del Xopme lo quiere concederEn mis poesias habl del pueblo como l se lo ha merecido honrado y acogedora los que de afuera han venidoYo siempre habl del paseo dela plaza del Roserhabl de todas sus callesY dela plaza San MiguelNo es mal hijo el que a Casa vuelvePubliqu la carretera el tubo del sifnel mdico y el mosn y dela iglesia y su relojEntonces sin publicarme quedaron varias cosaslas piscinas,el campo de ftbol y Ia bella balsa rojaEl que quiera disfrutardel paisaje y su bellezaen la balsa roja se encontrar en plena naturalezaEl antiguo lavadero lo acaban de restaurarle debemos dar gracias a la alcaldesa actualTodo esto se lo debemosa los alcaldes que ha habido Jos Cases,Salvadoro Maria Serret y su primoHace tiempo me insultaron por publicar mis poesias espero haya reaccionado yo no he publicado nada sin estarjustificadoTermino esta poesiasi alguien la quiere leer les doy las gracias por ello y se lo agradezcoper Padrina Tresina- En amor i amistat vigila la qualitat. - L'amor que sap esperar sap triomfar. -Apren dels errors i no en cometras altres de majors. -Criticar els altres no ens millora a nosaltres. - No hi ha millor mestre que el dolor,ni millor escola que la vida.- Si vols coneixer les persones comenca per tu. - Cap cami pla no porta al cim. - Quan fas el que has de fer et converteixes en qui vols ser. - La vida s | 'nica escola on no es por repetir curs. - La vida s un regal que el temps pren. -E|temps s la medecina de l'anima i la gran malaltia del cos. - La maduresa arriba massa tard i la vellesa massa aviat. - Ser jove s tenir projectes. - Com ms gran s la ciutat ms gran s la soledat. - Amb les mitges veritats es poden crear grans mentides. - Els que canvien molt d'idees s que en tenen poques. - L'honradesa no condueix a la pobresa,pero dificulta la riquesa.- No hi ha superbia pitjor que la de | 'ignorant. - Qui diu tot el que pensa no pensa tot el que diu.
30. 37. Per perdre el tempsper Oscar HernandoEMBAHBUSSAMENTSA cada Iletra Ii correspon un nombre,la mateixa Iletra el mateix nmero.Es regalen les Iletres X,C i V.Si el completes descobrirs un bonic embarbussament. IEIIIIEEIIEIE IIIEIIIIIIIIIIIIIIIIIIII___ __ _ '_i __ __i __ __i 25 22 7 23 7 5 13 5 9 26 7 13 23 7 5 1 26 25 26 25 2 14 __ __ '____ A _i 4 5 9 18 9 5 14 14 26 22 2D 5 1D 26 8 26 26 19 5 14 ____- _ ____ A _i ___ 23 7 26 18 9 5 25 5 1D 22 13 10 26 14 22 14 18 5 13 22 26 _- __ __ _E__5_ _ ____ _-__ __ 14 5 18 7 13 25 22 26 5 14 8 26 1D 2 12 4 9 26 9 7 13 ____ ____ __ _ ___- _10 26 13 18 22 8 7 22 18 23 7 5 5 9 26 13 2 7 22E A A E E5131026926 519 2557LABRINTILICIKIJnep e ereoueinou ele enb 1inq rtueo un JQJdLUOO eA se erp un ies ElU91SlS e ouro er] euenb sej e e/ xeoexias seu 19d sop tapes enb un erau enb ngg
31. 38. AI seu serveil viiriivrviir. veiliicislcirmtrral" Bus FTrenLleida - La Pobla de Segur - Esterri d'neuEsterri d'Aneu - La Pobla de Segur - LleidaLleida (estaci autobusos) Lleida - Pirineus Alcoletge Vilanova de la Barca ' Vallfogona de Balaguer7.15 7.22 9.10 9.17 .8.58 10.40 10.47 11.12 11.21 11.30 12.43 12.55 13.08 13.00 13.12 13.13 13.13 13.13 15.12 16.13 16.28 16.45 17.01 17.0517.30 17.43 17.49 18.42 19.13 19.25 19.3319.30 19.4220.30 20.37 . i!E!El EZ E] E E El E] E E E] E] El E!E El E E} El20.45 20.57l De dilluns a divendres feinersEl Dilluns,dimarts i dijous Iectius E) Feiners no IectiusE] Dimecres i divendres Iectius E] Dilluns,dijous i divendres7 Dimecresidivendres8 Dilluns,Dimarts i dijous Iectius E Divendreslectius De dilluns a dissabteHostal Nou Balaguer (estaci autobuses) Balaguer (estaci tren)EIEHEIEEIEBEEEIEIEEIEEEEEEZI Dimecres i divendres Iectius i feiners no IectiusE Diari,Els diumenges noms fins a BalaguerSERVEIS BALAGUER- Ajuntament Tel.973445200- Alsina Graells Tel.973445476- Bombers Tel.973445080- CAP II Tel.973446028- CAP II - Demanar hora Tel.902111444- Consell Comarcal Tel.973448933- Correus Tel.973445826- Creu Roja Tel.973445796 Guardia Urbana Tel.973450000 IN Se uretat SocialTel.9 3450408U-nljmjh-Jrnmmr-osigurar-UBalaguer (estaci tren) Balaguer (estaci autobuses) NI e Vallfogona de Balaguer oa Trmens a Vilanova de la Barca s:Alcoletge Lleida - PirineusServei diariFeinersLectiusDimartsDissabtes Diumenges i festius-m-r-rjurgmr-[oDiumenges EmbrancamentFan parada al monument de la SardanaUr encies 12- Jutjat nm.l Tel.973451353- Jutjat nm.2 Tel.973451162- Mossos dEs uadra Tel.9734577 0- RENFE Tel.973445503- Teatre Municigal Tel.97344525 Lleida (estaci autobuses)Ajuntament de Vallfogona de BalaguerMajor,29 Tel.973 43 20 08 Fax 973 43 21 80Casa del Metge Major,1 Tel.973 43 23 60ATS Practicant Tel.973 43 23 60CoI. Iegi Salvador Espriu Placa Sant Miquel,4 Tel.973 43 22 14Llar d'lnfants Escoles,2 Tel.973 43 22 75Regidoria d'esports Major,29 Tel.973 43 20 97Poliesportiu Tel.973 43 22 00Farmacia Tel.973 43 21 51Centre Cvic - LLar de Jubilats Miquel Marti Pol,1 Tel.973 43 22 75Casa Parroquial Tel.973 43 20 63Funeraria Torn Tel.973 43 20 13Funeraria Borras Tel.973 43 22 84Escola C.Agraria Tel.973 44 36 50Radio Vallfogona Major,29 Tel.973 43 22 68Serveis Assistencia Social Tots els dijousde 10.00 h a 12.00 ha l'Ajuntament de Vallfogona