d b d e m .u a de&ttia uma Loma (¡caUia

mina da netapia i eópedaiUali ptépied.MeaJana pen mpMla*.Menú em nm ie da diuuvtl» a diuendna». ápati a »tida da lailum. lewiaMa d'eótia.Meajadai omú m te i a£ jaJidí.

apauataeni piapi.

tanqueta eí» dMuna.

cawwi baiaquex, 10 ua££¿¿giMUi (Ea naquera) leUhw. 43 22 03 i 43 22 04

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

Us desitja unes Bones Festes

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

- COMERCIALITZACIÓ DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATÉRIES

Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc.

- PRODUCTES VETERINARIS- CANALITZACIÓ OFERTES

COMPRAVENDA BESTIAR

c/ Balaguer, s/n Teléfon 43 21 25

Fax 43 22 61 25680 VALLFOGONA DÉ BALAGUER

(Llelda)

J2a cLtda.

EDITA.Apartat de correus, Vallfogona de B. DIRECCIÓ:M. Teresa Pallisé i COORDINACIÓ: Montse Simó i Sol; EQUIP DE REDI Mercé Plens, Agn Torrades, Roser Be Pepe Daza, M. Tere dor Farré, Dídac Mr (0L.LAB0REN NÚMERO:As. Iluita contra el o Montse Térmens, Armengol, Paquita Cases, Ma Teresa Ri Pi¡uan, R. Bon¡orn,J< Forest, Cristina G o l CORRECCIÓ: Co COM PO SIC IÓ N DOSSIER P&M ■ Te DIPÓSIT LEGAL Amb la coLlabo

m Genera|it;H J L i Departar

I N I D ’E I L E

Fundació Pública de la Di|

Ajunta Vallfog

La revista g ¿ ' mesos de marc, desembre. Recordé blicarunartidel'hei 'XOP, apartat de Secretaria de l'Ajui durant els darrers anterior a la publicc

f i A P E

[VA[INA

ra ti va»

Festes

íooperativa andes deis ts servéis:

ELLET.ETER

Soja,remolatxa,etc.ARISESAR

\LAGUER

EDITA: 'XOPApartat de correus, 1.Vallfogona de B.DIRECCIÓ:M. Teresa Pallisé i Gardenyes COO RD INACIÓ :Montse Simó i Solsona EQUIP DE REDACCIÓ:Mercè Plens, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Bosch, Felip Galitó, Pepe Daza, M . Teresa Cortada, Salva­dor Farré, Dídac Mateo. COL.LABOREN EN AQUEST NÚM ERO:As. Iluita contra el cáncer, Laura Arnó, Montse Térmens, Montse Sim ó, Armengol, Paquita Galcerá, Ramona Cases, Ma Teresa Reñé, Jordi i Uorenç Pi¡uan, R. Bonjorn, Joan Borda, Frédéric Forest, Cristina Colilles, Teresa Balasch. CORRECCIÓ: Conseil Comarcal CO M PO SIC IÓ íM AQ U ETAC IÓ : DOSSIER P&M-Tel. 44 82 73 DIPÔSIT LEGAL L- 136- 1992 Amb la coLlaboració de:m Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura

IN S T IT U T D'ESTUDIS ILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Ajuntament de Vallfogona

La revista Z-¿ 9COP sortira els mesos de marc, ¡uny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu pu­blicar un article l'heu d'adreçar a "X&P, apartat de correus 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.

f 4 P E í

m

EDITORIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4SOCIETAT I CULTURA

Els Reis Mags d'Orlent en la seva estada a Vallfogonaen altres temps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 ,617Escala en HI-FI d'ajuda al cáncer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Poesía que es va lleglr a Pescala en H-Fi d'ajuda al cáncer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9FEM PETAR LA XERRADA AMB...

Jaume Mateu i Girai. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10,11 ¡12LA BIOSFERA

Sant Salvador del Bosc, un nou refugi per a tots vosaltres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Estalvlar aigua i energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Conseils de jardinería. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Parlem de la Polnsettla o flor de Nadal -Nadóla-. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15APUNTS DE PSICOLOGIA

Qué passa amb els nens des que surten de Pescóla fins a l'hora de dormir? 16POLÍTICA MUNICIPAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 ,19 ,20121ESCRIVIM SOBRE

Carta oberta ais vallfogonlns. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Tardes de fútbol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Carta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Culdar-se de casa (I els altres que es fotin) ! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Resposta a Senectut. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Balada a Vallfogona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Costumarl Católa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26La nostra historia literaria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Fem esfiraments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28ARRELS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28JOC DE TAULA

Saint-Honoré. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29PER PERDRE EL TEMPS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30SERVEIS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

B U S T IALo revisto ‘XGP és oberto o totes les possibles opinions deis

vei'ns. Totes les persones interessodes o fer qualsevol oportoció houron de signor Pescrit ¡ identificar-se.

Lo redacció de "XOP no participo necessarioment de les opinions que monifesten els outors deis articles que es publiquen en

aquesta revisto.

EditorialEl Nodal és uno festa occidental i té com o objecte recordar el naixement de Jesús a

Betlem. Segons l'Enciclopedia Catalana, a lo pàgina 419: «L'elecció de la data en 25 de desembre no obeí a raons històriques sinó al desig de cristionitzar una festa pagano ¡a existent. la del dio que, després delsolstici d'bivern, la llum diurno torna altre cop o adargar­se i els romans celebraven el notolis (Solis) Invicti, el naixement de l'invicte, és a dir, del Sol, ostre divinitiat i relacionot amb la persona de /1emperador romo. (...). El sentii profund de totes dues festivitats és elmateix: celebrar lo monifestació de Déu en la humanitat de Jesús. Quan l'occident adopta també lo festa del 6 de gener, hi transferí l'aspecte de la monifestació de Crist ais Mags o través de l'estel, i deixò per ol 25 de desembre la commemoració del naixement de Jesús amb l'odoroció deis postors».

El Nadal és, dones, uno festa religiosa, de l'església cristiana i que se celebra al món occidental, on aquesta religió és la majoritària. No obstant, del Nodali de les festivitats i dies que envolten el 25 de desembre, ¡o no és tan significatiu !'origen i l'aparició de lo festivitatsinó el caire i el significai que han pres oquests dies. Al marge fins i tot de les creences religioses de cada individu podem estar fots d'acord que els volors i els sentiments pregonáis i divulgats aqüestes dates són volors no solomentideolment preciosos sino fins i tot útils per viure en societot (per ser amb la máxima plenitud olió que Aristótil en deia «animáis sociats»). Amor, pau i solidaritat. Joia no solament per viure sinó per ajudar a viure si n'hi ha de més necessitats que nosaltres. També es destaquen els volors familiors o si més no els d 'estar al cantó d'oquells que més estimes. El refranyer català hi fa ol.lusió amb el ton popularitzat «per Nadal cada ovella al seu corral». Potser de Púnica cosa que se'n fa un gra mossa és del consumisme. De ben segur que amb menys podríem passar: en una societot de capitalisme golopant ens creen,i ens fon creure,necessitats constonts... encara que oixó ja són figues d'un altre poner.

En definitiva, el Nadal l'hem d'aprofitar en la seva plenitud i riqueso de volors. De totes maneres, no s'hi val o fer molt uns dies i la resta de l'any res de res. «l'hòbit no fa el monjo», diuen. Ens hauríem de proposar que cada dia de Pony fos una miqueta, un bocinet de Nadal.

En fi, us desitgem des de la revista «El Xop», a fots els ciutodons de Vallfogona, PHostal Nou i la Rápita un molt ton Nadal ¡ un felle any 1997! BONES FESTES!

María Teresa Pallissé

5

Eis Reis Mags d'Orient en la seva estada a Vallfogona en altres temps

i oquesta religiô és significotiu Ï origen creences religiöses es dates sön volors ad allô que Aristôtil ; si n'hi ha de mês Isque mésestimes, de l'ûnica cosa que état de capitalisme oner.o s'hi val a fer molt ] do dio de l'ony fos

îpita un molt bon

Teresa Pallissé

opinions dels i aportaciô

îent de les Dubliquen en

Escala en Hi-Fi d'ajuda al cancer

L'Associaci6 per a la lluita contra el cancer ens ha ofert, un cop mds, poder col laborar tots els vallfogonins en la recerca i prevenclb d'aquesta malaltia.

El dia 3 de novembre vam gaudir d'una tarda entretinguda, al mateix temps que es va fer possible la recolllda de 235.000 PTA. Amb aquests diners aconsegulm que el centre de diagnostic precop ens presti els seus servels simplement concertant vlslta al telefon 246525.

L'AssoclacId vol donor les grdcles als osslstents, als actors i a tots els col-laboradors, perque tots plegots hem fet que un any mds alxd slgul possible.

Associació per a la llyita contra el cáncer

Poesía al còno

Se m'ha pregur tot.Jo la vaig sentii valgafeglr quatte o galre de llegir-la, coi haver-hl dlferents o

Senecti

Valg a dir per a to amb amor I humll una bonica poesia que ens diu la rea

Recordo que esser igual que molts de teniem molt de re; sense tenir tants p

Vam anar poc a l'i s'ha de dir la verit però sí que ens en a haver de respect

Ara, estudlant mol han d'adqulrlr culti però, en tocar al re no hi ha cap assigi

I bé haurien de ter ja que aquesta és I Que bé merelx un no respectar la ger

Els filis sempre seri fins grans sobrats ( Els pores són semp per més que els mi

Poesia que es va llegir a Pescala en hi-Fi d'ajuda al cáncer

Se m'ha preguntat més d'un cop quan he recitat aquesta poesia si era originai meva i sempre he respost que no, almenys no del tot. Jo la vaig sentir recitar en una reunió, en castellò, em va agradar, vaig soi-liatame una còpia i la vaig traduir al català i, això si, hi vaig afegir quatre o anc versos originals meus. Die això perquè no hi hagi cap malentès. De ben segur que a més d'un ¡ove no li agradarò gaire de IlegiHa, com ¡a vaig dir el dia de la vetilada, abans de recitar la poesia en questió. A més, no es tracta pas de generalitzar. Poden haver-hi diferents opinions a l'hora d'interpretar-la i ¡utjarta. Com en tot, està dar.

Laura Arno

Senectut

Vaig a dir per a tots vostès amb amor i humilitat una bonica poesia que ens diu la realitat.

Recordo que essent perita, igual que molts de vostês, teniem molt de respecte sense tenir tants plaers.

Vam anar poc a Pescóla; s'ha de dir la veritat, però sí que ens ensenyaren a haver de respectar.

Ara, estudiant molts anys, han d'adquirir cultura; però, en tocar al respecte no hi ha cap assignatura.

I bé haurien de tenir-la ¡a que aquesta és important.Que bé mereix un suspens no respectar la gent gran.

Els fills sempre seran els fills fins grans sobrats de força.Els pores són sempre pares per més que els manquin les forces.

No hi ha res que ais pobres pares els doni més plaer que el respecte dels seus filis, per molts grans que s'hagin fet.

Però... i si és al contrari?I es troben ¡a marginats sentint-se més una nosa que no pas ser estimats?

«No sé que et queixes pare, que més vols, si ho tens tot?» «Sí, menjo, dormo i possejo i tot, però tot sol, sense amor.»

I els néts amb els padrins?Els volen quan són petits; però així que es fan grans els deixen per avorrifs.

Quan el padri els recrimina li contesten, enfadats:Tú no en saps res de res, perquè estás molt antiquat.

I quan de bon demati es queixen de no dormir?Aquí ¡a no hi ha qui dormi, amb la ditxosa tos del padri.

I molts cops el padri ho sent, i es vol retenir la tos, apretant-se fort el pit, avergonyit i confós.

Capficat i odolorit, el padri plora tot sol i plora amb gotes de sang, sense tenir cap consol.

Això és trist i dolorós i, més que res, inhumó.No trobar un xic d'amor els porta a desesperar.

I se senten acovardits sofrint així constantment, esperant omb ansietat a que els cridi el Pare Etern.

Joves, petits i més grans:No els deixeu que plorin sois. Han gastat vidaiafanys, i ara mereixen consol.

Són molts els que això els passa del que us estic dient.No podem fugir d'estudi dient que no els entenem.

Els petits es faran grans els grans, també, es faran veils; i si no els hem respectât, tampoc no ho faran ells.

No tot ha de ser cultura i adquirir coneixements: RESPECTE, AMOR i AJUDA hourien de ser els primers.

Jaume Mateu ì Girai

Aquesf mali hem anat a visitar a Jaume Mateu, el qual gaudeix d'unes vacances al nostre i seu poble, per tal de saber una mica com ha estât la seva experiencia, estudis i coneixements en la geografia i historia en general i també, la corresponent a la vila de Vallfogona.

l.On ha nascut i quins records té de la Vallfogona de la seva infantesa?

Vaig néixer a Vallfogona I'octubre de l'any 48. La mevo Infantesa va transcórrer en terres vallfogonlnes, però l'odoslescèncla la vaig passar o Barce­lona, donat que vaig fitxar pel F.C.BARŒLONA. A partir d'aleshores, disminuí la vinculoció física però no sentimental sobre Vallfogona. De lo infantesa recordo que vaig tenir un molt bon mestre, el Sr. Cases, amb eli compartía inquietuds i te'n creava de noves. El Sr. Coses va convéncer els meus pares perqué jo estudiés, i vaig anor a estudiar a Balaguer on teníem un professor que anomenávem «El cuervo negro», era amie deis que es confessaven amb eli, de lo resto no gaire. Vam passar moments molt durs. Un deis records més desagradables que tinc de la infantesa eren les hites entre els de peramunti els de per ovali, hi bavia un Hoc («la roqueta») on fèiem les guerres i ara penso que ens podiem fer molt de mol...

2.0n ha estudiat? Per qué va

estudiar Geografía i Historia?

Voig estudiar a Vallfogona fins ais 10 anys i fins ais 16 o l'Institut laboral de Balaguer. Des de petit m'havia agrodotla docencia...volia ser mestre. Essent o Barcelona vaig fer la carrera de mogisteri, més tard voig jugar a segona iM ió amb el Badalona. Voig treballar a Badalona de mestre, uns anys més tard estudiova Filosofía i Lletres. En Vilo Valentí i o en Lluís Casassas (geôgrafs catalans) van exercirmolto influencia sobre mi, eren uns grons pedagogs i alesbores vaig estudiar Geografía i totseguitels estudis de doctorat.

3.Des de sempre havia pensât

dedicar-se a la docéncia?

Actualment exerceix de professor? Es dedica també a

Jaume Mateu amb el seu pare

la investigació?Després del col-legi badaloní, vaig

entrar a treballar a /'editorial Vicens- Vives fentd'assessorpedogógic i coor­dinador d'edicions. Sempre m'ba entusiosmat poder transmentre informacions, teñir una actitud crítica dovant la vida i ajudar l'altre a desenvolupar idees. La docéncia és una relació de tronsmissió i comunicoció de coneixements i d'octituds. Quan no pugui aprendre deis meus alumnes, deixaré de ser professor. Actualment exerceixo la docéncia a la Universität de Barcelona a la Facultatde Geografía i Historio, en el deportament de Geografía Física i Analisi Geográfica Regional, com a professor titular. I col-laboro amb altres üniversitats estrangeres. Ara estic treballant amb altresprofessorssobre una investigació duta a terme sobre una regió del Brasil.

4.Ha escrit ale%pot parlar?

Tinc diverse com:«Lo pogesia Canal», i la tesi do socioeconòmici ramaderia al Pía de les obres és:« d'Urgell» elaborai deJosep Vali verdi altres. Ja fa moltsc el Canal d'Urgell. ( poques coses i o¡ falta una obro qut del regadiu a l'U aspectes. En aquí reflecteix en uns i sobre el territori i de lo má de Josi dónaeltoclitem una obra pluridi: pretensió d'orribai urgellenques. Jo pensament intere estar una mica ol dii sociologia i econ ciénciessociolseni trebollo per una Fundociólnternacii es dedica o\’estad els poiSos envíes di

unímediombient,no< científico sinó ami M'agroda molt ambient i la plom biental, aixó m'oji món.

5.Té algún pro

03182334

nb el seu pare

legi badaloni, mg ¡'editorial Vicens-

ir pedagògici coor- >. Sempre m'ho ler tronsmentre una actitud crítica ajudar ¡'altre a

:. Lo docencia és aissió i comunicado l'octituds. Quanno Is meus olumnes, fessor. Actualment da a la Universität cultat de Geografia deportament de Anàlisi Geogràfica wfessor titular. I ìltres ùniversitats tic treballant amb ire uno investigada ma regió del Brasil.

4.Ha escrit algún llibre? Ens en pot parlar?

fine diversos llibres publicats com:«ia pagesia urgellenca abons del Canal», i la tesi doctoral sobre aspectes socioeconòmics «Agricultura i ramaderia al Pia d'Urgell». Una altra de les obres és:«EI tresor dels Conals d'Urgell» elaborai amb lo coUaboració de Josep Vallverdú, Josep Ripoll i molts altres.Jafomoltsonysqueestudiosobre el Canal d'Urgell. Cree que s’ha publicot poques coses i opino també que feia falta una obra que onalitzés l'evolució del regadiu a l'Urgell; a port d'oltres aspectes. Pn aquest llibre també s’hi reflecteix en uns aspectes imaginadas sobre el territori i les persones, escrits de la má de Josep Vallverdú (eli hi dóno el toc literari). Podriem dir que és una obro pluridisciplinària, amb lo pretensió d'orribar a totes les fomílies urgellenques. Jo mateix, fine un pensoment interdisciplinari, procuro estar uno mica al dia sobre antropologia, sociologia i economia..sobre les ciències sociols en generai. Actualment debello per una ONG anomenado Fundació Internacional OlofPalme, que es dedica a l'estudii la cooperació amb elspaisos en viés de desenvolupament. Jo hi coordino un curs de postgrau en medi ombient, no solomentuna anàlisi científica sino amb perspectìva social. M'agrada molt l'estudi del medi ambient i lo planificada i gesdó am­bientai, això m'ojuda a interpretad el món.

5.Té algun projecte de cara al

futur?

Actualment fine en marxa un prolecte en uno zona del Brasil. Ara fa poc a la Pundació Olof Palme vaig pianificar un seminari sobre medi ambient o Andorra que es realitzarà la propera primavera. A Bodolono organitzarem un Fòrum Internacional sobre l'ús futur de l'energia, tractarò el temo de les energies alternatives. També participo com o expert en un projecte referent o un pio de recollida integral d'escombraries a El Caire (Egipte). Al gener viatjo o Curitiba (Brasil), una de les ciutats més ecològiques del món, amb la finolitat de conéixer-lo i aplicar, si és el cas, alguno de les seves experiències a la ciutat de Barcelona.

ó.Quin llibre (noveMa, poesía...) Ilegeix en aquesfs

moments?

Ara, llegeixo l'obro d'un físic que fou premi Nobel de Física al i 986: Gerd Binnig, «Des de la nada». Tracto sobre la creotivitotde la naturalesa i de ¡’èsser huma. Molauradoment no llegeixo gaire novel-la.

7.Sabem que vostè viu al

Masnou (El Maresme). Qué li

agrada i desagrada més del

Masnou i de Vallfogona?

És molt complexe explicar-ho. El Masnou ésmoltdiferenta Vallfogona: clima, marimuntonya... Vallfogona té uno llum diferent, les postes de soli un cel espléndid, sobretot durant la nit. Molauradoment o afortunadament al-

guno de les coses de quan ets petit ara ¡a no hi són. Crec que Vallfogona ha perdut l'equilibri mediombiental, a causa dels agents contaminants d'algunes indùstries del voltant com lo Sapac, però tombé a la inconsciència en l'us d'adobs i fertilitzants d'alguns pagesos o bé, a lo desidia d'alguns romoders que aboquen els purins en indrets poc adequats.

8.Ha pensai viure la seva

vellesa al poble?

Ho he pensat...però potser no hi viuria tota la vellesa. Perquè crec que la costa té unespropietatscurativesde lesqualsenpucgaudirvivintalMosnou. Per mi representa quelcom especial viure fan a prop de la mar, m'agrada sentir l'encant de la sorra de la platja i de l'aigua salada. A Vallfogona m'agrodaria possar-hilo primavera ilo tordor. I de tant en tant, venir a sentir i palpar lo boira de Lleida.

9.Practica algun tipus de

hobbie?

El treboll que reolitzo m'agrada molt i tombé és un hobbie per a mi. De hobbies en fine, com per exemple anor a córrer per la platja, practico lo relaxació diàrio de ioga, futbol (entreno alguns cops amb els veterans del Borgo), m'encanta caminar, jugar al futboiin i al ping-pong. I un dels hobbies que tinc diferents a aquests que he comentat, és el de pensar, pensar amb els altres, però també pensar amb mi mateix. Crec que mai pots arribara coneixer-te del tot, però intentar-ho és un repte interessont.

lO.Ens pot explicar alguna

anécdota que recordi amb es­

pecial interés?En lo meva etapa de jugador juve­

nil amb el F.C. Barcelona, el Mingo de Col ManeI m'ossetjavo cada estiu perqué tenia la pretensió de venir a fer de massatgisto a la «mata». Un dio mirant-li les mons li vaig fer veure que no eren les adequades. Des d'aquell dio va deixord'insistiren la qüestió. Els personotges «atípics» del poblé sempre m'hon intéressât molt.

11.1 per condoure l'entrevista,

ens donaría algún missatge per

ais lectors del Xop?El meu desig és que el Xop tingui

cada cop més lectors. És un tipus de publicació molt digna, bastant ben estructurado. I si aconseguim captar més lectors, haura estat un bon missatge. Aprofito l'ovinentesa per desitjarbon Nadóla tots els vollfogonins i vollfogonines.

Moltes grades per l'estona que ens ha dedicat.

I pel que fa ais nostres lectors, aprofitem l'ocasió per saludar-los i desitjar-los un bon Nadal ¡ un felic any 1997.

Montse Térmens Montse Simó

ERRADES DE L'ENTREVISTA DEL

NÚM. PASSAT

- Pag. 9 , 2a pregunta, nom del tresorer és Josep Agelet. 3a pre­gunta, les samarretes de l'equip de 3a Regional les patrocina F.J. PIQUÉ i les deis cadets ÁRIDS DANIEL, S.A.

Jaume Mateu, a I1esquerra, junt amb els coautors del llibre "Els trésors del Canal d 'Urgell"

Sant Se un nou

Si omics, en: nùmero tota aque: somelsexcursioni definitiva tota aqu aimant de la na vegada és per de grata noticia: estro d'unrefugidemun el de Sant Salvar vostre ùs i en que per a tothom. Si Montsecde Rùbies Mira cap al nord, mateixtempsesdì veli mig de la valle tot això dins del Llimiana al Pallars

Durant tot e novembre hi ester de ¡oves i no t compreses entre ( Com podeu veure i tota mena, i de condició, mentre s comuna que és la realitzar són canv bigues, nete|ar lo c ladecimentjainst perarecollirl'aigui terra de fusto i cai podrides, refer les refugi i pintar-les, d indispensable, torri cruìlles més import indicadors de fusti

Tot això compt de 350.000 PTA està organitzada

Sant Salvador del Bose,

un nou refugi per a tots vosaltres

Si amies, ens retrobem un altre numero tota aquesta gran familia com som els excursionistes, écologistes i en definitiva tota oquesta mena de fauna aimant de la natura. Però aquesta vegada és per donar-vos una bona i grata notfeia: es tracta de la rehabilitació d'un refugi demuntanya, concretament el de Sant Salvador del Bosc, per al vostre us i en qualitat de lliure servei per a tothom. Situât a la Serra del Montsec de Rûbies a 1200 m d'altitud. Mira cap al nord, cap als Pirineus i al mateix temps esdevé torre de guaita al vellmigdelavalldelriude Barcedana, tot això dins del terme municipal de Llimiana al Pallars Jussà.

Durant tot el mes d'octubre i novembre hi estem treballant un grup de ¡oves i no tan ¡oves, d'edats compreses entre els 6 i els 70 anys. Com podeu veure n'hi ha de ¡oves i de tota mena, i de tots els estatus i condició, mentre sigui tot per la causa comuna que és la natura. Les obres a realitzar són canviar la teulada i les bigues, netejar la cisterna i arrebossar- la de ciment, lainstal-lació de canaleres per a recollir l'aigua de la pluja, refer el terra de fusto i canviar-hi unes bigues podrides, refer les parets interiors del refugi i pintaHes, dotar-ho del mobiliari indispensable, també instai larem a les cruìllesmés importants de la serralada, indicadors de fusto.

Tot això compta amb un pressupost de 350.000 PTA i aquesta activitat està organitzada per l'Obra Social i

Cultural de la FERRETERIA I GANIVETERIAARMENGOLde Balaguer. Esperem rebre alguna aportació deis organismes oficiáis, així com també de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

La dificultat més 0::r. ' ' quant a la baixada deis materials, ¡a que no s'hi pot anar en cotxe. Per anar- h¡ s'ha de baixor per un camí de ferradura durant uns 35 minuts, amb corbes en forma de zig-zag; imagineu- vos una biga de 4,30 metres de llarg i amb un pes de 65 kg. Com la gires en una d'aquestes corbes en forma de zig­zag i en pendent pronunciada? Peró amb molta paciència i bon humor ¡a gairebé tenim el material o punt. Tenim un equip humà molt efectiu i valent, pero també és veritat que us necessitem a tots vosaltres i per aquesta raó us invitem a col-laborar-hi, ¡a que és una obra que será per a tothom.

El telèfon de contacte és el 448123, on se us informa amb tôt détail del que vulgueu saber.

Hem de fer constar la desinteressada ajuda d'Enderrocs Vilaginés de Bellcaire d'Urgell, que ens ha donat totes les bigues de fusta, i a Sanitaris Farré de Balaguer que ens ha fet la donaciô de les canaleres. També hi ha participai, baixant els materials el Centre Excursionista de Guissona, a la Segarra.

A mesura que anem avançant en l'obra us anirem informant, al mateix temps que es desenvolupi la vostra participaciô. Espero poder-vos conèixer a tots, encara que sigui prenent una copa de cava el dia de la inauguraciô.

Fins aviat.

L'Obra Social de la Ferreteria i Ganiveteria

ARMENGOL de Balaguer

16066338

f: ' I. J/v x ¡¿$ ft ?

Estalviar aigua i energia«L'eficàcia energètica malda per

aconseguir els mateixos o millors serveis a partir del menor consum d'energia, substituint força per enginy.»

ChristopherFlovin ¡Allan B. During

Molts ciutadans no tenen ni idea sobre si importa ecològicament estalviar aigua o energia. Té capmena d'impacte en un ambient deteriorat aillar les finestres? La resposto és un si rodo.• Si cremes menys carbó, petroli o fusta, hi haurà menys diòxid de carboni i altres gasos que generen l'efecte hivernacle a l'atmosfera i l'avena de l'escalfament global minvarà.• Si no col cremar tant de carbó a les centrals tèrmiques, hi haurà menys pluges àcides, menys mineria a cel obert i menys contaminació atmosfèrica.• Si consumim menys electricitat no hi haurà tants residus nucleare ni tantes restes de mineria d'urani exposats a les mines, ni tanta necessitai de construir centrals nucleare, i hi haurà menys possibilitats d'un altre Txernòbil.• Menys betzina voi dir menys contaminació atmosfèrica i menys gasos productors de l'efecte hivernacle.• Menys petroli extret de la Terra voi dir una menor alteració de la vida silvestre, menys torres de perforació marines i menys taques de petroli al mar.

Com veieu, tot forma part d'una «cadena».

Aixi mateix, estalviar aigua no és res que calgui fer només en temps de sequera, quan escasseja. Cada gota d'aigua que fas malbé, és una gota menys d'un riu o d'un llac esplèndid, una gota menys en un canal o en un embassament.

L'estalvi d'aiguo redueix la quantitat de substòncies quimiques i d'energia emprades en el tractament d'aigua i de les aigües residuals. Redueix la quantitat d'energia que cal per dur l'aigua a casa i escalfar-la un cop hi arriba. I és un pas important, puig que l'escalfament de l'aigua ocu- pa el segon Hoc en l'Os d'energia domèstica. Les coses més petites tombé compten. En termes del que es pot fer per salvar la Terra, els petits estalvis tombé són valuosos. La tasca sense precedents de modificar el nostre estil de vida perquê torni a estar en equilibri amb la Terra, ja que és aclaparadora quan es redueix en parcel-les menors d'influència que cadascû de nosaltres tenim a l'abast de les nostres vides. La bombeta de baix consum, els capçals de lo dutxa «de baix consum», l'electrodomèstic eficaç en la despesa d'energia elèctrica..., tot això repre­senta valuosos i conscients esforços per reduir l'impacte que l'ésser humà té sobre el món. I, de fet, els petits canvis dels darrers quinze anys han tingut un impacte substancial als EUA.

Quan h¡ hagué la primera crisi energética, el 1973, fins i fot els pronóstics més ambiciosos, podien reduir la taxa de creixement a un augment del 20% en la nosfra factura d'energia. Suposem que caldria reorganitzar completament la societat per assolir aquest modest objectiu. En arribar al 1987 emprávem un 44% menys d'energia del que hauriem seguit balafiant-la al mateix ritme que estávem avesats.

Hoférem sense passarfred a casa, sense abandonar el cotxe o apagar el televisor. Estalviar no vol dir passar fred, es poden dur a terme mesures senzilles i económicament eficaces, que requereixen pocs canvis en l'estil de vida. Per a les persones preocupades per salvar la Terra, aqüestes són certament molt bones noticies.

Fragment extret del llibre 50 coses senzilles que tu pots fer per a salvar la Terra, de «The Earth Works Group».

Felíp Galitó

i:&: í£* î W X 4. Ï $ %>!*X -.v.-.v.*».->M .->X i

ConseilJardineDESEMBRE

-Continua la camp -Les plantes aturei ¡a no necessifen c -Comença la plant tos a arrel nua.

GENER

-Poda de branque: arbustos. Poda d estiuenca. Pod fructificació hiverr altres arbustos caí

FEBRER

-Continúala poda fred.- Protegir amb tu escorça els bulbs i- Preparació del te gespa a la prim d'alliberamentlen a arrel nua i conífi

FL

03C/ Doctor F

2 .

15

i lo primera crisi '3, fins i toí els ibiciosos, podien creixement a un n lo nostra factura em que caldria ¡tomenf la societat lodesf objectiu. En npravem un 44% quehaunem seguii : ritme que estávem

passarfred a casa, cofxe o apagar el no voi dir passar a terme mesures

licament eficaces, es canvis en restii sones preocupades r a , aqüestes són íes noticies.

tdelllibre 50 coses sfer per a salvar la h Works Group».

Felìp Galitó

Parlem de La Poinsettia o fior de Nadal -Nadala-

Consells de JardineríaDESEMBRE

-Continua la campanya de poda -Les plantes aturen el seu creixement i ¡a no necessiten adob -Comenca la plantació d'arbres i arbus­tos a arrel nua.

GENER

-Poda de branques seques en arbres i arbustos. Poda d'arbres de floraáó estiuenca. Podo d'arbustos de fructificació hivernal. Plantar rosers i altres arbustos caducifolis.

FEBRER

- Continua la poda de plantes d'origen fred.- Protegir amb turba barrejada amb escorça els bulbs enterráis.- Preparació del terreny on sembrar la gespa a la primavera, amb adob d'alliberament lent i plantació d'arbres a arrel nua i coníferes.

És el símbol del Nadal, a l'exterior és el Boix grebol. A l'interior ara és la Poinsettia, amb les seves flors vermelles, de 30-50 cms d'altura, les flors han de durar de 2 a 6 mesos. El color preferii continua essentelvermell, però també es poden trabar de color blanc i rosa. Quan es compra aquesta planta, el centre de les fulles están sense obrir, o sigui que han de teñir unes boletes blanques o grogues que faran que la floració duri molt més. Moltimportant és que la planta no hagi tingutfred i a caso l'han de col-locaren un Hoc ben il luminati lluny deis corrents de l'aire i raonablement calenta. S'ha d'evitar l'excés d'aigua.Temperatura: Normal, no menys de 12 o 15 graus durant la temporada de floració.Llum: molta llum durant l'hivern. S'ha de protegir del sol calent.Aigua: S'ha de regar a fons i esperar que la terra estigui seca abans de

tornar-la a regar.Humitat de les fulles: Pulveritzar amb freqüéncia durant la floració.Després de la floració: si vol que torni a " , ' , ha de tallar-la a 10cm d'alcada, i mantenir-la quasi seca i tenir-la en un lloc resguardat i amb ombra. A primers de maig s'ha de regar i canviar-la de test i continuar regant. S'ha d'abonar amb regularitat i treure part de la vegetació nova i deixar-n'hi només 4 o 5. A fináis de setembre cal controlar la llum i cobrir- la amb una bossa de plástic negra a primeras horas de la nit i treure-la al matí, perqué la planta es mantingui 14 hores a les fosques. Tot aixó s'ha de fer durant vuitsetmanes. La Nadalaflorirá de nou per Nadal pero será més alta que quan la vareu comprar.

Paquita Galcerá Floristería Ginesta

- S a f e .

F L O R I S T E R I A

SU R E ST EC/ Doctor Fleming, 42 - Tel. 44 82 13 - 44 69 26

25600 BALAGUER (Llelda)

ARBRES DE NADAL (Naturals i artificials)

ARRANJAMENTSNADALENCS

POINSETTIES I ALTRES FLORS

RAMS PER REGALAR (Els portem a domicili)

16599268

Què passa amb els nens des que surten de l'escola

fins a l'hora de dormir?

Aquest espai diari té unes caractéristiques especiáis, per a tots els membres de la familia. Per a tots és l'estona per conviure, sopar i anar a dormir, per l'infant, que potser és a casa tot el dia, serà l'estona de conviure amb els altres germans, per a tots pot ser hi haurò una estona per anar a jugar al carrer, per anar a jugar a casa del vei, celebrar el sant,etc.

Per ais nens que ja van a l'escola podem situar aquest temps entre unes 4-5 hores. Oe com s'organitza aquest temps depèn en gran part que el nen pugui «acabar bé el dia». Tombé pot convertir-se en una rutina, «aguantar» els nens que són pesats, estan cansats. Només esperem que se'n vagin aviat a dormir.

La mare també està moltcansada. A vegades ha fetla seva ¡ornada laboral i li'n queda una altra a casa, el pare la potajudara compartirlo responsabilitat.

Per a molts nens, a vegades, aquest temps queda molt réduit per les mul­tiples activitats que els programen els pares, o que ells mateixos volen fer. Ens hem de preguntar, sincerament, si veiem que aqüestes activitats són una millora per ais nens o una manera de tenir-los subjectes, que ens deixin tranquils.

Hauriem de tenir una disponibilitat interiori exterior per atendréis, gaudir- los, etc. aprofitant les situacions de la vida normal diària.

Per exemple, és evident que s'ha de banyar els nens, donar-los sopar, posar-los o fer-los anar a dormir, etc. però es pot banyor un nen perqué estigui net, per una questio higiénica, i fer-ho al més de pressa possible per enllestir o es pot jugor amb eli, parlar­li mentre es banya, etc. Es pot permetre que posi joguines a la banyera, faci córrer la seva fantasia i ens deixi el bany mullat o tot pot quedar perfecte i el nen, a qui importa poc quedar net, no hagui pogut gaudir d'una estona d'esbarjo i relació.

Per exemple, també és una estona en qué els nens miren sovint un progra­ma televisiu. Aquí de nou se'ls pot deixar «enganxats» a la tele perqué estiguin quiets o es potfer una selecció de programes i limitar el temps el pare0 la mare o els dos poden mirar un programa amb ells, etc.

Elsnenssopen,se'lsha d'alimentar1 satisfer la seva gana. Això és fer, simplement, la responsabilitat que tenim envers ells o també es pot aprofitar per parlar amb ells de com els ha anatel dia a l'escola. Es pot afavorir el diàleg entre els germans o un es pot posar al mig com un sergent perqué no es barallin. Potser els pares poden sopar amb ells, afavorir la conversa i ensenyar-los amenjar bé, per exemple. Potser per anar de pressa se li dóna el menjar a la boca quan el nen ho sop fer sol omb una mica de paciéncia. Ara els

pares acabaran més de pressa, pero tardaran més a aconseguir una indepéndencia deis filis.

I, quan s'aprofita per veure un programa de televisió, tot sopant, programa que potser només interessa i és adequat per ais pares? Potser h¡ hauró més silenci i s'acabara més de pressa el sopar peró la relació será segurament nul-la i s'afavorirá molt poc la propia responsabilitat del nen en la seva alimentado.

Acabem parlantde l'estona d'anar0 dormir, aquesta pot permetre al nen un separar-se tranquil-lament i paula­tina deis pores o ser uno font d'ansietat per a ell si no s'encerta a fer-ho bé, que generi una actitud de protesta del nen1 que el pare ola marebé perqué estan cansats o perqué pensen que el fill ja es prou gran per obeir, anar a dormir sol, o bé perqué estan massa preocupáis perqué dormi un nombre determináis d'hores.

Si tots hi posem de lo nostra part, aquest espai diari potsermoltenriquidor per ambdues parts, si respectem el ritme deis nens, també ells ens res­pectaran a nosaltres.

Ramona Cases Folguera

Ma Teresa Rene Olive

1

^

Pescóla

Ss de pressa, pero aconseguir una

; filis.ifita per veure un visió, tot sopant, lernomésinteressa Is pores? Potser hi i s'acobara més de eró lo relació seró i s'ofavoriró molt

isabilitotdelnenen 5.tdel'estonod'anar Dot permetre olnen pl-lament i paula- ■ una font d'onsietot erta afer-ho bé, que de protesta del nen irel'ocobinrenyant, cansats o perqué

¡a es prou gran per lir sol, o bé perqué upats perqué dormi inats d'hores. n de la nostra part, itsermoltenriquidor s, si respectem el ambé ells ens res-ÍS.

Cases Folguera esa Reñe Olive

arids daniel, s.a,• Formigons• Arids Rentats:

Naturals i Artificials• Transports

Us desitja unes Bones FestesPLANTA ARIDS IFORMIGO: Afores - Vallfogona • Tel. 43 21 99

OFICINES: C/ Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 44 50 57 PARTICULAR: Balaguer • Tel. 44 68 58

Ve^hidiuiUidofui de d.a.

Us desitja, unes Bones Festes

CARRETERA DELLEIDA A PUIGCERDÁ, KM 19 - TELÉFON 43.20.07 - FAX 43.22.50

U f t £ í | w } i y u t d n B a la q im(LLEIDA)

La intenció d'aquesta secció és informar d'allà que passa en el nostre entorn politic de municipi.

Pretenem ser el màxim d'imparcials possible, ¡0 que allô que volem fer és resumir fidelment tant les sessions extraordinàries (plens) corn les sessions ordinâries dûtes 0 terme per les comissions de govern.

En aquesta linia de limitar-nos a la tasca informativa, deixem al vostre criteri el judici 0 valoraciô de les actuacions, fets, accions que es puguin fer i desfer a l'Ajuntament.

I per això hem obert una secció de

cartes obertes, perqué sigueu vosaltres qui pugueu escriure i manifestar la vostra opinió (a favor 0 en contra) de qualsevol acció 0 acord, fer suggeriments, etc. El remitent haurà d'expressar noms i cognoms, els quais també es publicaran. Us podeu adreçar a: «El Xop», apartatde correus 1,0 a la secretaria de l'Ajuntament, especificant que és la secció «Política Municipal».

Si es fan allusions, les cartes po­den ser contestades per l'al.ludif (per­sona, entitat, grup, etc...), si aixi ho vol, en el número següent, malgrat

l'interval de temps. Si els regidors consideren alguna peticiô, critica, suggeriment, etc, suficientment rellevant, pot ser inclôs en un pie. Si no passa cap de les dues coses (sense ser, en cap dels casos, decisiô de la revista «El Xop») hem considérât que, per part nostra, s'ha fet el que podiem fer: obriruna via per canalitzar les opinions de qualsevol vei de la Ràpita, l'Hostal Nou 0 Vallfogona.

L'equip de redacciô

DEL 12 DE SETEMBRE AL 31 D'OCTUBRE DE 1996

Sessions dûtes a terme per l'Ajuntament Pie

La presidéncia és del senyor alcalde Manuel Sarret i Pons, assistit de la secretaria M.Antonieta Pons i Torrades. Senyors regidors: Josep Boladeres i Mato, Jaume Bondia i Rebolledo, M.Carme Berengué i Piqué, Lloren^ Pijuan i Trilla, Francesc Rubió i Guasch, Josefina Moreno i Garret, Vicent Ricort i Parrot i Salvador Earré i Torro.

12/9/96

- Aprovació de l'acta de la sessió anterior per unanimitat.

- S'aproven per unanimitat les memóries valorades relatives a les obres «Obertura perllongació del carrer del darrere del c/ Escoles», obertura del carrer zona perllongació del c/ Pou Casals.-Aprovació per unanimitat de la fixació de dates de les festes locáis

del 1997 per Vallfogona, l'Hostal Nou i la Rápita.-S'aprova per unanimitat la certíficació de l'obra «Condicionamentdelscamins del terme».

-Adjudicació definitiva en subhasta de r»enllumenat public " ‘ r]se a l'empresa INELSA, instal.lacions eléctriques el Segre S.L.

- Es dóna compte de la contractació laboral per al servei de la guardería infantil «La Mainada».

- S'aprova per unanimitat la memòria valorada per a la construcció dels «Accessos de la zona recreativa i de lleure del recinte munici­pal». Se sol-licita una subvenció al Consell Comarcal de la Noguera.

10/10/96

-Aprovació de Te anterior.

-S'aprova per proposta d'ampli per urbanitzar a I

-Esdóna compte 1 per urgencia d'educació física públiquesde Vallf

-Aprovació per Padrons de Taxe; seu période de ci

-Se sol-licita per [ adjudicatario IN enllumenat públi fase) l'acceptacií de garantía defin

-Concertació de finançament de esportiva camp ( de realització finançamentamb

-S'aprova per contractació de li raperllongacióde c/Escoles» i «Obi del c/Pau Casali

Y

06383161

)s. Si els regidors o petició, crítico,

t e , suficientment clôs enunpIe.Sino es coses (senseser, decisió de lo revista onsiderat que, per tel que podiemfer: nalitzar les opinions ì la Rápita, l'Hostal

|uip de redacció

nt Pie

'onsiTorrodes. Llorenç Pijuan

i Torra.

t les memôries ibres «Obertura darrere del c/ ona perllongació

i certificaci de iminsdel terme».

i subhasto de Nou 4a fase a ins elèctriques el

DEL 12 DE SETEMBRE AL 31 D'OCTUBRE DE 1996

10/10/96

-Tom precs i preguntes:La sra. Moreno pregunta qui és el responsable de cultura a l'Ajuntament en aquest moment i perqué no s'ha comunicat el fet que Cristina Colilles, contractada laboral per al servei de biblioteca, ha estat donada de baixo. L'alcaldia contesta que és ella mateixa, responsable de cultura, aixi com responsable polífic de la Regidoría d'Esports.El senyor Rubió pregunta per qué l'Ajuntament no va fer publicitot, als diaris, de la Festa Major de setembre. L'alcaldia contesta que ja ho va fer al mes de maig i ara no es creia necessari fer aquesta despesa.

31/10/96

-Aprovació per unanimitat de l'acta de la sessió anterior.

-Modificació del projecte de l'obra «Enllumenat públic Hostal Nou 4a fase», incisa en el PUOSC'96.

-Ordenació i imposició de contribucions especiáis a l'obra «Enllumenat públic Hostal Nou 4a fase», incisa en el PUOSC'96.

-S'aproven per unanimitat les modificacions i nova creació d'ordenances fiscals.

-S'aprova per unanimitat la sol .licitud de subvenció al Consell Comarcal de la Noguera per a Tedici de fullets turistics del municipi.

-S'aprova per unanimitat la concertaci d'una operaci de crédit amb el Banco de Crédito Locai per a Taportació de l'Ajuntament a l'obra «Enllumenat Hostal Nou 4a fase».

10/10/96

-Aprovació de Tacta de la sessió anterior.

-S'aprova per unanim itat la proposta d'ampliaci de soi apte per urbanitzar a La Rápita.

-Esdóna compte de la contractació per urgèneia del professor d'educació física per a les escoles públiques de Vallfogona i La Rápita.

-Aprovació per unanimitat deis Padrons de Taxes i Preu Públic i el seu període de cobrament.

-Se sol-licita per part de l'empresa adjudicatario INELSA SL (Obra enllumenat públic Hostal nou 4a fase) Tacceptació d'un compromis de garantía definitiva.

-Concertació del crédit per al finançament de la «Instal.lació esportiva camp de fútbol» (Acord de realització de l'obra i finançamentambdata 09.08.96).

-S'aprova per unanim itat la contractació de les obres «Obertu­ra perllongació del carrer de darrere, c/Escoles» i «Obertura perllongació del c/Pau Casais.

DEL 5 DE SETEMBRE AL 24 D'OCTUBRE DE 1996

Sessions ordinàries dûtes a terme per la Comissiô de Govern

Hi ossisteixen sempre els srs. regidors, Josep Boladeres i Mota, M. Carme Berengué i Piqué i Monuel Sarret i Pons, alcolde-presidenî de l'Ajuntomenf, assistit de la secretòria M. Antonieta Pons i Torrades. A algunes Comissions de Govern hi ossisteixen altres regidors.

5/09/96

•Sol-licituds d'aportació econòmica delaCampanyadel'l 1 desetembre.

- Restauraci de l'àrea degradada «Els Sots».

- Organització de la festa de I' 11 de setembre.

- Organització de la Festa Major de setembre 1996.

- Organització de l'Estiu i Cultura 1996.

• Subvenció del Torneig d'Escacs en resposta a la sol.licitud del Club d'Escocs de Vollfogona.

- Subvenció per al Club de Fútbol Sala de La Rápita.

- Concessió de vuit llicències d'obres.

• Expédients d'activitals classificades.

• Exominació de factures.

26/09/96

■ S'aprova per unanimitot la concessió de la subvenció al Club de Bitlles de Vallfogona.

- Oistribució dels ingressos aportats per les empreses GREFACSA i SOC. COOP. CAT. LTDA. a l'Esport.

- Contraete de publicitat omb l'empresa GRAFIMARK, S.L.

- Concessió per unanimitot de titols de ninxols al cementi municipal de Vallfogona.

• Concessió de llicències d'obres.

- Concessió de llicències del dret de connexió a la xorxo d'aigua d'abastament i clavegueram.

- Expédients d 'activitats classificades.

- Exornen de factures.

10/10/96

-S'aprova per unanimitat l'acta de la sessió anterior.

- Per unanimitat s'acorda acondi­cionar un pis perqué pugui servir de vestidors i servéis dels servéis esportius de La Rápita.

-S'aprova per unanimitat el pintar les faenes del cementiri municipal de Vallfogona i lo reposició dels xiprers del de la Rápita.

- S'acorda per unanimitat realitzar l'arranjamentdel camí de La Sentiu fins al cementiri municipal de Vallfogona.

-Concessió de tres llicéncies d'obres.

- Exornen de factures.

2 Í

DEL 5 DE SETEMBRE AL 24 D'OCTUBRE DE 1996

24/10/96

- S'aprova per unanimitat l'acta de la sessió anterior.

- Es dóna compte de la correspondencia.

- S'ocorda per unanimitat que l'Ajuntament es faci carree de la instal.lació de cadires de lloguer en lo solo poliesportiva i del pagament de lo meitat de la despesa d'un acte organitzat per l'Associació de la Lluita contra el Cáncer.

- S'acorda per unanimitat l'ajut social a un veí del municipi.

- Concessió de set llicéncies d'obres.

- Examen de factures.

DEGUSSA IBERICA, S.A.U s desitja unes B o n es Festes

Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para piensos compuestos. Plantas medicinales

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43.20.52 • Fax. (973) 43.20.9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lérida)

Carta oberta ais vallfogoninsL'hivern ero com tants d'altres:

fred ¡ boirós. Aquell día, a més plovia. S'atansaven les dates de Nadal ¡ tots l'estàvem esperant... El meu germá també, és dar, pero per circunstancies de la vida, per afers del destíosigui peí que sigui, aquell Nadal no el va poder passar a casa, amb la familia. Ni nosaltres tampoc. Ens vàrem veure traslladats a un lloc hostil i lluny de tot i de tots.

I molts de vosaltres també vau deixar la calor de la llar per venir a veure'ns, per animar-nos, per escol­tar-nos.... Per acompanyar-nos en aquells moments tan délicats, en aquella situació tan estranya per a

tots.Molts heu anatmés enllà i ens heu

donant molt suport durant aquest temps...Durant un any sencer.

A tots i cadascun de vosaltres van dedicades aquestes ratlles. A tots vosaltres que heu estât al nostre costat. A tots vosaltres que ens heu fet adonar de l'important que és l'estima i l'afecte.

A la Paloma i als meus amies (m'heu ajuda't tant!), als del meu germa iels dels meus pares: gracies. A la nostra familia, més unida que mai. A l'Excm. Ajuntament de Vallfogono, al mossèn per les seves atencions, i a totel poble. A la meva estimada GARBA,

grades...GRÀCIES A TOTS pel que heu i

esteu fent.Ara ja fa un any que tots plegats

intentem esborrar aquell Nadal déla nostra memoria. L'aconseguirem esborrar, però a vosaltres SEMPRE

US TINDREM AL NOSTRE

COR. Mai no ho oblidarem.

Jordi i Llorenc Pijuan Agudo

í familia

P.D. I perdamuntde tot, gràciesa tu, Llorenc, per ser com ets. M'hasdonat una bona l lp .

Tardes de fútbolQui ho havia de dir? Fa quatre dies

era una cosa molt verdai ara ja és tot un bonic projecte, una bonica realitat.

Hi ha una junta que dedica unes hores cada setmana (del seu impagable temps), amb tota la il.lusió del món, a procurar que estigui tot a punt, tot sense deixar res més que els résultats dels partits a I'atzar.

Hihaun equipsèniorcada copmés conjunfat que gaudeix i fa gaudir, i són capaços de plantar cara (joc net, això sí, tipie del carácter natural dels vallfogonins) fins i tot a illustres veterans com els de Gerb.

I també un equip de ¡oves promeses

que empenyen amb força, garantint un projecte de continuitat, és a dir, que garanteixen bones tardes de fútbol per a molts anys.

H¡ ha una radio, a la vila, amb un espai setmanal on el coach deis séniors pren la temporada a la jugada.

Hi ha una ofició, oh! quina afició, immillorable.

Hi ha alguna cosa més a dir?Sí, hi ha un vilatá que ha promés

que si es guanya al Gerb a casa seva hi ha corder i si s'acaba la temporada ben classificat hi ha un sopar. Tot un exemple a seguir.

Bones tardes...de fútbol.

Dídac Mateo

CartaBenvolguts 1

Bolaguer,Cal insistir qui

una absoluta transí que inversamer companyiesi genti ser totalment trar que vulgui que coç perqué pot sembl beneficiáis; però q nen més ales als ( Tothom s'ha de gu car.

Fent referéncia sucrera de Menárgi he de comentar q enrere vaig visitar finca pairal del que Manuel Bertrán. Le da i hi destacavi l'anomenatestany Prat de Llobregat) coses a afegir: Si estanyesva omplii sobrantsverselmai el pas natural de li per un nexe c contínuament aig resta separatl'estc del mar i hi ha cor de platja. Cal pens és molt próxima a del Portde Barcelo és una reserva na

Vull recordara nostres indrets ha mica mésialhora1 de despesa a par

TS pel que heu i

y que tots plegats oquell Nadal de lo L'aconseguirem

saltres SEMPRE AL NOSTRE

oblidorem.

Pijuan Agudo

i familia

e tot, gròcies a tu, lets.M'has donai

), a lo vilo, omb un ilcoachdelsséniors ala jugada.5, oh! quina afició,

osa més o dir? ota que ha promés Gerb a casa seva h¡ a la temporada ben jn sopar. Tot un

de fútbol.

Dídac Mateo

CartaBenvolguts vallfogonins de

Balaguer,Cal insistir que tothom demana

una absoluta transparencia en tot... i que inversam ent a les grans companyies i gent important els convé ser totalment tronsparents. Tothom que vulgui que capiT, que imiti, etc... perqué pot semblar que en surten beneficiáis; peró qué? En realitat do­nen més ales als que van al davant. Tothom s'ha de guanyar el seu a preu car.

Fentreferéncia al que fou l'antiga sucrera de Menárguens i al carrilet, us he de comentar que unes setmanes enrere vaig visitar des de la platja la finca pairal del que fou el seu promotor Manuel Bertrán. La finca estava valla­da i hi destocava la casa pairal i l'anomenat estany de «La Ricarda» (El Prat de Llobregat). Bé, hi ha moltes coses a afegir: Si plou molt aquest estany es va omplint i aboca les aigües sobrantsversel mar. D'aquesta manera el pos natural de la platja resta barrat per un nexe que deixa sortir contínuament aigua. Contráriament, resta separat l'estany de «La Ricarda» del mar i hi ha continuítat en la franja de platja. Cal pensar que aquesta finca és molt próxima a l'aeroport del Prat i del Portde Barcelona. No obstantaixó, és una reserva natural.

Vull recordar-vos que la gent deis nostres indrets hauríem de voltar una mica més i alhora fer sempre una mica de despesa a part. Hom recomana la

compra d'algunes postals, un llibret, (un record), etc... Sempre ha de ser quelcom mínimamentútil. Llavors, tots restem contents i el lucre esdevé per ambdues parts. Cal afegir que hi ha molts actes culturáis i d'esbarjo als quals o s'hi va en grup o cadascú deixa d'anar-hi sol. L'estrena d'una obra de teatre a Lleida o a Barcelona en són clars exemples. Entenc que manca un organizador i posar en marxa un autocar de rodalia cada 15-20 dies.

Per últim vull dir-vos un pareil de motius pels quals escric en un pareil de revistes:-En primer Hoc intento trabar arguments i destriar-los (concentrar-los), etc... -En darrer terme multiplico en exposar- ho i com a contrapartida, rebo inconscientment, diverses respostes i suggerències. Aixó fa que avanci més.

Bones Festes de Nadal i un Millor Any 1997.

R. Bonjorn

Cuidar-se de

casa (i els

altres que es fotin)!

Esta bé aixó de cuidar-se tan sois de casa, oi? Així, el servei sanitari i altres temes que s'hi relacionen, als poblesi ciutats, resten migrats-sobretot, en anar-se'n de vacances el metge de cappalera-; els jutjats que no es poden treure la feina de sobre per manca de voluntat política, a més, la justicia perd molto forca davant del polític ben situat0 del poderós; a les empreses no hi arriben els diners per a la sanitat laboral1 el reciclatge deis treballadors, mentre molts empresaris imposen la seva fa­bulosa modalitat contractual del «training» (1 ), entre altres; a les escoles -d'antic- falla el tema del material escolar; totes les administracions acostumen a pagar tard els seus proveídors, lesseves subvencionóte. La prevenció és un tema que no ¡nteressa; l'ecologisme l'han aconseguit aigualir fins a convertir-lo en una moda estúpida, etc.

Estóbé, aixó; moltbé! Sí, perqué entre tots - i totes-, i en el día a dia, ens ho hem guanyat (socialment, tenim el que ens mereixem)!

(1 ): «training»: és el recurs a la baixa voluntaria dél treballador sense data fixa, abans de signar el contráete definitiu.

Joan Borda

Resposta a Senectutmolt apreciada senyora Laura Amó i elsEl diumenge dia tres de novembre,

com tothom sap, l'associació de lluita contra el cáncer va ter l'escala en hi-fi.

I a la meitatd'aquest, com tots els assistents recordaran la benvolguda senyora Laura Arnó ens va recitar el seu poema que podriem qualificar de «Cri­tica a la ¡oventut». Sabem que no som un model ni som perfectes, tampoc no ho volem ser, cree que nosalfres, el jovent, no marginem ni descriminem genf gran.

Si, hem d'estudiar molts anys perqué si no estudiem no sé de què treballarem. Això no voi dir que tothom qui estudifhagi de trobarfeina del que ha cursat durant tant anys.

I hem tingut una educació totolment diferent a lo que va rebre la

seus contemporanis.Sí, i és que els temps canvien, la

genf no tant, i nosaltres hem crescut en un altre ambient, molt diferent al d'uns anys enrere. Pero sempre ens han ensenyati ens han fetveure que el respecte vers els altres és un pilar fonamental per a la bona convivencia d'un pobléis més, cree que el ¡ovent també mereix ser respectat i tothom, per sort, ens respecta. Aquest poema pot ser, fins i tot, una falta al nostre respecte. O és que no ens mereixem ser respectáis?

Pensó que en aquest poblé no h¡ ha ningú que no hagi respectat la gent gran. I llavors, perqué ens recita aquest poema, Laura?

Si només és per fer-nos-en memòria, cree que és inútil. En aquest món h¡ ha milers de causes perdudes oblidades. Val més que col.laborem a solucionar problemes socials més importants, com podrien ser el cáncer, la sida, la guerra...

Bé i tothom recull el que sembro. Això ens va dirla molt apreciada senyora Laura en el seu poema. És més, ens va prevenir -gracies-. Diu que si ara no som respetuosos, quan serem vells no ens respectaran. Llavors, que han sembrai ells perqué no els respectin, els discriminin i els morginin, segons aquell poema?

I, si he ofés algú, li prego que em perdoni, perqué aquest no és l'ànim d'aquest text. Només pretenc «aclarir les coses en la seva mesura.

Felíp Galító

L'Ajuntament de Vallfogona

desitja a tethem unes ÓSenes gestes de cHddal

i un (^felig Jknp dHeu

BaladaVallfog

Vallfogona térro catatar térro de pau i de treball tavirluf, ésto gent galr fino esséncia, hiali com

Valí fértil, térra de pou, el teu do és entienuTIat virtuts que oís forans ot Pau s'hi respiro, grato é

Vallfogona vilo amb visi orgull comarcal de la Ni ta planificado modélico l'amplitud deis víais i le

Terra fecunda, terra de frescor,és afany i orgull d'anar al tall, o conreoi

r

s per fer-nos-en és inútil. En aquest

je causes perdudes ¡que collaborent a mies socials més odrien serel cancer,

cull el que sembra, ilt apreciada senyora ima. És més, ens va Diu que si ara no

quan serem veils no Llavors, que han

iè no els respectin, s morginin, segons

gù, li prego que em quest no és l'ònim tés pretenc «aclarir a mesura.

Felip Galitó

i

Balada a Vallfogona

Valogona térra catalana, tena de pau i de treball, lavirlut,' ‘fina esséncia, hiali com el cristall.

Valí fértil, tena de pau, elteu do és entrenuítat cobojada, virtuts que ais forans atrau.Pau s'bi respira, grata és l'estado.

Vallfogona vilo amb visió futura, orgull comarcal de la Noguera, ta planificado modélica meravella, l'amplitud deis viols i les places la fan bella.

Ierra fecunda, tena1 de treball, desear,és afany i orgull d'anar al tall, a conrear la fértil valí,

assolint l'anyada de cereals cuiull.

Déu benei aquesta terra admirada per ser poble de faïment persévérant, gent eixerida, agosarada i capissada que ba transformat sa pia, en verger exuberat.

El conreador intuir dissa en l'albada que agammbant i nodrit el bestiar, s'avido i fertilitza sa terra.Nodreix l'onyell, el garrì, el vedell, el bou i la vacoda,Sa dura casta ganadera, aarrulla d'or sa gena.

Terra ferma, gent viril,que practica amistat que agermanaa forans i nadius, al veli estil,gaudint de festes tradicionals que tots illusiona.

Vallfogona, formosa pàtria xica,Catalunya, superba pàtria gran, ta maduresa i seny et justifka tos grans amors a les pàtries gran i xica.

Vallfogona vila catalana, terra beneìda poblada de lleialtot, cortejada i festejada, tutelada, pel bon comte Jaume d'Urgell, enamorat i poladí d'eixes terres, en son castell.

De ses arrels i símbols, la gent n'és ufana. Airosa és, l'emblemàtica sardana, que encisa, i a tots, l'esperit agermana.Al cor, la preada ensenya pàtria, quatte barres roges, són hissades a l'àpex triomfal del xop més alt, flamejant victoriosa cada dia, indicant-nos el carni patri, principal i perennai. Visca Catalunya, superba pàtria catalana.Visca l'amor i la pau, que dóno el seny, de lo joliua Vallfogona.

Frederic Foresi i Giti

A l'entranyable Ramon Viladrich i la seva esposa Rosario, els dedico aquesta poesia, desitjant que la nostra estima perduri per sempre. Una forta i cordial abracada.

RUBI ES-AB ATi \ u u i i— o r v u n i

U s desitja unes B o n es Festes

LLAVORS i ADOBS N ETEJA DE LLAVORS

Estació, 33 • Tel. 43 20 00 VALLFOGONA

03563972

M * í

sagrat, el xa¡ primerenc i el porceli

Dia 24, Vigilio de Nadal: Hem de I dir del dia d'avui, exactament allò mateix que hom pot dir de la vigilia del dia de Sant Joan. Un i altre són, potser, els més intensos en practiques i costums i els que ocupen el primer lloc en el costumari, pel fet de constituir les vigílies de les dues dates cobdals del calendan.

La festa de Nadal coincideix amb el solstici hivernal, el qual correspon al moment de l'any en qué el Sol arriba a la seva alçada mínima en el zenit, i, per tant, amb el période que l'astre es fa menys visible i escalfa més poc.

Del profús costumari nadalenc n'excel.leixen quotre aspectes que el distingeixen i li donen fesonomia propia: l'accentuat sentitfomiliar a la intimitat de l'escalf de la llar presidida i abrandada pel tió; la solemnitat de l'àpat familiar, fet ahir en comunitat tribal en rompre l'alba, i continuât en la intimitat familiar; la preponderancia deis pastors en la festa, els quals passen a ocupar el primer rang de la societat rural i muntanyenca, on els costums solen mantenir-se amb més integritat i puresa; i a la policroma missa dita del gali, que constitueix sense dubte la solemnitat més important de la liturgia popular, en la qual el poblé pren gairebé tanta parí com la clerencia.

L'enllò de fa festa de Nadal es perd en una insondable llunyania. Diada d'àpats solemnes, entre tots els de casa, sense que hi manqui ningú, si és possible, i sense que intervingui ningú de fora de casa, per poc que hom pugui; ápaten qué esmenjava l'animal

lletó, com també les primicies dels cereals, curosament guardades precisament per èsser consumides en aquets àpats, tornades en pa abans d'ahir, en coca ahir, i en torrons, avui. Àpat fet a l'escalf de la llar, l'altar del tempie de la religió familiar, on crema el tió sagrat, i estada dels avantpassats de la familia, que viuen en la flama enjogassada i bellugadissa i estan, amb ella, présents a la comunió de llurs descendents vius.

En havent sopat, a les cases on hi havia mainada solien fer «cagar el tió». Aquesta cerimònia havia estât abans molt arrelada i formava part de la liturgia casolana popular d'aquesta nit. Es feia, per mica que pogués èsser, a la cuina i vora del foc. Si això no era viable, es feia al menjador, considérât aixi com una extensió de lo cuina. H om situava un tronc i la mainada, provéfda de bastons, el colpejava i bostonejava furiosament, mentre cantava una cançô, de la qual coneixem una profusió de variants, l'expressió més simple de la qual és lo que diu senzillament: Caga,tió; si no, et dono un cop de

bastó.Per tal que no es refredés i no es

posés maiali, se l'abrigava ben bé amb una flassada, la qual servia ensems per poder amagar sota seu allò que havia de treure. També era corrent posar a la seva vora brases de foc dins d'un plat de cendra.

Perqué l'evacuació fos més abundant, abans de començar a copear­lo, el cap de la casa el ruixava amb una mica de vi blanc, com si el bategés.

Així mateix abans de començar, horn feia anar els infants a dir tres parenostres davant de la imatge de l'escaparata del damuntde la calaixera, i en les cases humils que no en tenien, davant d'alguna estampa de les que adornaven les parets d'alguna cambra, fora de la cuina o de la llar. Mentre els infants resaven, els grans amagaven sota la flassada les llepolies i els enganyalls que ja tenien préparais i a ma. Després de cada tanda de bastonades i de cada consegüent evacuació, calia tornar a resar, per tal de donar lloc a poder preparar el present sota la flassada.

Cristina Colilles i Rubio

La nostiNarcis Oiler: 15 naixement.

Narcis Ollervan de 1846 a Volls. quedarorfedepare va anar a viure a la materna a Barcelon pel seu oncle Jose ambient benestat, estudiar dretiva tre a funcionan de la Di na i després com Tribunals, professi gairebé fins a la se julìol de 1930.

Pel que fa a la se cal dir, que els prime els havia fet en cas I'entusiasmedelsJi i decidí, en endova en català: «Vaig ve que entre rescript) nadiua hi ha un ne> té substitució poss tantinûtiltotesforç arribar a cisellar I amblasobrietatiso els meus compat català». Anys m defensò, amb con decisiód'escriuren els débats epistoli amb Benito Pérez

El 1879 publia natural pueimon per J. Sardâ des Renaixença».

L'any 1882, N novella, Lo popal llançament definiti

La nostra historia literaria

) es refredés i no es abrigavo ben béamb 10I servia ensems per a seu allô que havia îracorrentposaralo ie foc dins d'un plat

acuació fos més îcomençaracopeiar- ] el ruixava ambuna corn si el bategés. bans de començar, s infants a dir tres it de la imatge de munfdelacalaixera, ilsque no en tenien, istampa de les que its d'alguna cambra, ie la llar. Mentre els ¡Is grans amagaven les llepolies i els tenien préparais i a } cada tanda de

cada consegüent irnar a resar, per tal 3r preparar el present

Colilles i Rubio

Narcís Oller: 150 anys del seu naixement.

Narcís Oller va néixerel lOd'agost de 1846 a Valls. Ais dos anys va quedar orfe de pare i amb la seva mare va anar a viure a la casa de la familia materna a Barcelona. Va ésser educaf peí seu onde Josep Moragas en un ambient benestat, cuite i Iliberal. Va estudiar dret i va treballor primer, com a funcionan de lo Diputado de Barcelo­na i després com a procurador deis Tribunals, professió que va exercir gairebé fins a la seva mort, el 26 de juliol de 1930.

Peí que fa a la seva vessant literaria, cal dir, que els primers tempteigs literaris els havia fet en castella fins que orribá l'entusiosme deis Jocs Floráis de 1877 i decidí, en endavant, escriure només en catalá: «Vaig veure finalment ciar, que entre Descriptor i la seva llengua

" _ nexe tan estret que noté substitució possible; que seria per tant inútil tot esforf que seguísfent per arribar a cisellor la frase castellana amb la sobrietat i soltesa que mostraven els meus compatriotes escrivint en catalá». Anys més tard afermá i defensa, amb contundéncia, aquesta detisió d'escriure novel.la en catalá en els debats epistolars que mantingué amb Benito Pérez Goldós.

El 1879 publicó el recull Croquis del /roforo/quefoucomentatelogiosoment per J. Sardo des de la revista «La Renaixenfa».

L'any 1882, Narcís Oller publicó la novel.la, La popallonrr, que suposó el llan^ament definitiu del narrador. Fou

traduída a diverses llengües. Dos anys més tard, el 1 884, surt L'esconyopobres, Oller la subtitula, «Estudi d'una passió»; en aquesta obra es reeloboró un tema antic en la tradició literária, el de l'avan'cia, molt tractat també per la novelística del XIX.

El 1885 publicó Viloniu, una novel Ja molt ambiciosa que va suposar un cert retrocés técnic respecte a l'anterior. L'acció transcorre en una petita ciutat provinciana Vilaniu, que és el nom simbólic de la ciutat nadiu d'Oller, Valls.

ífl/e&red'o/'(1890-1892), és la novel.la de la transformació moderna de Barcelona i que descriu una época cabdal en l'evolució económica catala­na. El pas d'una Barcelona menestral a una Barcelona burguesa i industrial arran de la febre bursátil deis anys 1890-1891.

El 1898 publicó Lo bogerio, obra

basada en un fet real i que voi mostrar l'estudi d'un fenomen psicológic com és la deméncia, les seves possibles causes i conseqüéncies socials.

Pilar Prim (1906), narra la história d'una vídua ¡ove que cerca el seu propi desti i que ha de lluitar entre els seus propis desitjos i l'ambient que l'envolta : la familia, els amics, els perjudicis morals de l'època. Després d'aquesta obra Oller ¡a no toma a escriure novel.la ja que se sentía marginai i poc valorat. La seva activitat literária es va reduir a diverses traduccions, llibres de contes i una obra de teatre.

Malgrat aquest sentiment de morginoció que sentía Narcís Oller, la critica posterior l'ha considérât: «el creador de la novel.la catalana moder­na».

Teresa Baiaseli Bosch

16329970

■;ñ

Fern estiraments i 9Saint-M

1 - Amb les carnes creuades ¡ les mans recolzades a la paret anlrem pressionant les natges cap al davant sense doblegar les carnes 20t. Ho farem 4 cops.

2- Amb les carnes una mica separades i les mans recolzades a les cuixes, anirem doblegant una cama I després l'altra 40t. Ho farem 4 cops.

3- Amb la matelxa poslcló doblegarem una cama I balxarem el eos 20t. Farem el mateix a l'altre costat. Aquest exerclci el farem 4 cops a cada costat.

Teresa Cortada Pallísé

Naixements del 1940, 1941 i 19421940 Teresa Esquerra Piqué

Bartomeu Closa Galceran Ramón Trlbó Farré Ángel Antoni Salud Torné Ramona Cases Castelló Albert Rocaspana Bastida Paula Reñé Rubio Casamira Oste Pallares Enric Coté Bosch Josepa Torrades Coll Dolors Rubio Olives Rosa Galceran Farré Carme Oms Porta María Carme Torra Castells

1941 Jaume Enrich SetoM. de la Esperanza Lazo Mtz Maria Pallísé Sarret Josep Antonijuan Goma Dolors Puig Fábregues Josep Serr'et Borda Josep Costa Reixachs Josep Piqué Farré Jaume Torrades Bergadá Josepa Carré Monclús Josep Guimet Flauria Maria Teresa Torta Manuel Nuria Cucó Ribera Huís Joan Rocaspana Bastida Josep Cases Cases Dolors Ramona Canals Guimet Ramona Maria Abella Mateu Elvira Carme Tarragona Setó

1942 Eugenia Betrgadá Claramunt (Nascuda l’any 1905)Mateu Pere Galceran Farré Carme Sabaté Berengueras Josep Berengué Curia Rosa Guillem Tribó Encarnació Martínez Fdez Francese Carré Guimet Josep M. Bercadá Pallísé Carme Camarasa Baró Roser Torra Castells Joan Barrera Sandiumenge Mercè Bergadá Trilla Josep Nosos Llorens

Agnès Planes i Anna Torrades

Ingredients:750 gr de pasta f 275 gr de farina 400 gr de sucre 11 ous2 cullerades de br Unes gotes de sue 100 gr de monter 1/2 litre de llet 100 ml de nata li

Sal

Preparado:Posar a bullir

i 1 /2 cullerada d( Un cop la maní s'incorpora 200gr barreja vigorosam de fusta fins que la deis voltants de refredar i reservar

Precalentaren tura de 200graus de la pasta fulladi de cercle de 28 cr de posar a la safa 35 minuts. Retirar-

Cal agregar 5 pasta reservada i j de batre enérgicar addició. S'ha d obtinguda din: pastissera amb bo diámetre.

Formeu lionc mida sobre una I neta, i deixeu uns

08766961

29

etrgodò Claramunt l’any 1905) e Galceran Farré raté Berengueras ingué Curia ìm Tribó Martínez Fdez

arré Guimet ìercadò Pallisé narasa Barò ) Castells ra Sandiumenge gadà Trilla ts Llorens

Anna Torrades

Saint-Honoré

Ingredients:750 gr de pasta fullada 2/5 gr de farina 400 gr de sucre 11 ous2 cullerades de brandi Unes gotes de sue de llimona 100 grdemantega 1 / 2 litre de llet 100 mi de nata liquida 200 mi d'aigua Sai

Preparatiti:Posar a bullir l'a igua, lam anfega

¡ 1 / 2 cullerada de sai en una Cassola. Un cop la m antega s 'h a g i desfet, s'incorpora 2 0 0 g r de farina de cop i es barreja vigorosam ent amb una cullerà de fusto fins que la pasta es desprengui dels voltants de la Cassola. S 'h a de refredar i reservar-la.

Precalenfarem el forn a tempera­tura de 200 graus. Cai estirar la massa de la pasta fullada i fallarla en forma de cercle de 28 cm de diàmetre. S'ha de posar a la safata del forn i coure-la 35 minuts. Retirarlai deixar-la refredar.

Cai agregar 5 ous, un per un, a la pasta reservada i ¡a freda, sense deixar de batre enèrgicament després de cada addició. S 'ha de posar la pasta obtinguda dins d ’una mànega pastissera amb boqueta llisa d' 1 cm de diàmetre.

Formeu lioneses de la mateixa mida sobre una llauna de pastisseria neta, i deixeu uns 2 cm entre les unes

i les altres.S'han de posar al forn durant 25

minuts fins que estiguin daurades i estarrufades. Cal tenir la precauciô de no.obrir el forn fins que hagi transcorregut almenys aquest temps, ja que sinô les lioneses s'aixafen. Apageu el forn i deixeu-les reposar durant 10 minuts. Es desprenen de la llauna i es reserven.

Poseu 250 gr de sucre en una cassola. Afegiu un got d'aigua i unes gotes de suc de llimona. S'ha de coure fins a aconseguir un caramel clar. Passeu les lioneses pel caramel calent i adheriu-les una al costat de l'altra, al costat de la pasta fullada formant la vora. Poseu-ho en una safata de servir.

Separeu els ous restants en clares i rovells. Munteu les clares a punt de

neu i reserveu-les a la nevera.Poseu la farina restant en una

Cassola. Afegiu la lieti 150 gr de sucre. Cai que ho bateu fins que la farina s'hagi desfet i incorporeu els rovells. Cai coure la crema a foc lent, sense deixar de remourelo, fins a aconseguir que s'espessi. Retireu-la del foc. Cai afegir-hi les clares muntades i deixar-la refredar.

Afegiu el brandi ila nata muntada. Reompliu el forat centrai del pastis.

1 fruites trossejades iserviu-lo.

Bones Festes

Pepe Daza

16390333

Mots encreuatsH O RITZO N TALS1-La nacionalitat de Laudrup. S'escolta en el Camp Nou. 2-Cons- truir. Correcte. 3-Camisa aspra utilitzada per fer penitencia. Per­sona que opera submergida enterament dins I'aigua. Les primeres d'Andorra. Qualitat de madur. 5-Acordar a olgu honors. Que es en molt petit nombre. 6- Crit de quarter espanyol. Dir de nou olio que horn ¡a ha dit, pero ol reves. 7-Sufix emprot en la no- mendatura sistemafica per desig-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 111 m2 i l3 ■4 ■5 ■6 ■ ■7 u t ■ ■8 ■ m9 ■n10 ■ ■11 m

nar els enzims. Pell capgirada d'ovella o de cobra, generolment adobado. 8-Nom d'home. Formo prefixodo que significa "orella". Tela molt clara i subtil. 9-El 33, per exemple. Llençar. 10-Psudònim de Josep Martínez i Ruiz. Girona. 11-Claror rogent que precedeix la sortida del sol. Naturai d'Arabia.

VERTICALS1-Série de deu anys. La massa total d'aigua salada, ûnica i continua. 2-La que té molts diners. 3-Riu d'Àfrica nord-oriental. Emetre un so o sons. 4-Que no dura sinô un dia. Nom genèric dels colorants que tenen aquest grup cromofôric. 5-Assassi assalariat. Impressiô que certes emanacions volatils produeixen en l'ôrgan de l'olfacte. 6-Acidesa. Radi. 7-AI'inrevés, ciutatde l'Ûmbria, Itàlia. Titani. 8-Crom. Cadascuna de les dues cares d'un full. 9-Menjada que hom fa entre el dinar i el sopar. 10-Usar amb excès. Part posterior d'un cosa. 11 -Brotar un arbre. Mar de les Antilles.

SOLUCIONS

a V «1

■ V a 0 a il V ai 9 ■ : 0 z ? « 3 OLa V ■ 1 1 i V N V 0V s V 9 1 0 0 a 0

Æ N V d V V S V m 'm d 3 1 a a V 9a V a m 9 1 a 3 3 a sV s 3 a n a V IAI N Vs n a ■ i 0 i T i 33 a ■ V 0 i d 1 a 3 zIAI V 1 ■L

V s 3 N V a LU OL 6 8 9 s fr 8 z L

TELEFONS U1AJUNTAMENT, 0FICINI REGIDURIA D'ESPORTSPOLIESPORTIU. . . . . .METGE D'A.P.0. . . . . .FARMACIA. . . . . . . . . .A.T.S. PRACTICANT.... SERVEI FUNERÀRIA.... COLLEGI S. ESPRIU...LLAR DE JUBILATS. . .RÀDIO VALLFOGONA.. TELÈFON PÚBLIC ATÈS TELÈFON PUBLIC ATÈS CASA PARROQUIAL.... ESCOLA CAPACITACIÓ GUARDIA CIVIL (Balag BOMBERS (Balaguer) SERVEI D'URGÈNCIESCREU ROJA .. . . . . . .ALSINA GRAELLS (Bai CORREUS (Balaguer) CENTRE ASSISTÈNCIAURGÈNCIES. . . . . . . .ADMINISTRACIÓ.. . .

SERVEISASSISTÈNCIA SO< REGIDORIA D'ESi BIBLIOTECA. Dima

mTELÈFONS ÚTILSAJUNTAMENT, OFICINES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 08REGIDURIA D'ESPORTS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 97POLIESPORTIU. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 00METGE D'A.P.D. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 55FARMÀCIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 21 51A.T.S. PRACTICANT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 21 14SERVEI FUNERÀRIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 84COLLEGI S. ESPRIU. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 14LLAR DE JU B ILA IS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 75RÀDIO VALLFOGONA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 68TELEFON PÚBLIC ATÈS, VALLFOGONA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 02TELÈFON PÚBLIC ATÈS, LA RÁPITA - COL.LEGI 44 50 18CASA PARROQUIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 51 88GUARDIA CIVIL (Balaguer). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 53 53BOMBERS (Balaguer) 44 50 80SERVEI D'URGÈNCIES (Balaguer). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14CREU RO JA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 57 96ALSINAGRAELLS (Balaguer). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 54 76CORREUS (Balaguer) 44 58 26CENTRE ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA C.A.P. (Balaguer):URGÈNCIES 44 77 14ADMINISTRACIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 60 28

SERVEISASSISTÈNCIA SOCIAL. Totsels dlmarts de 9 a 13 h a l'A¡untament. REGIDORIA D'ESPORTS. Dimecresal matía I' Ajuntament 2n. pis. BIBLIOTECA. Dimarfs, dimecres I dijous, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8.

HORARI D'AUTOBUSOSSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ:(Teléfon Lleida 27 14 70)Seud'Urgell 9'30 ¡ 16'00 diariBalaguer 11 '00 De dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12'30 i 19'00 De dilluns a dissabte (feiners)Sobona 13'30 Dill., dimts., di¡. i dis. (exc. festius)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA:(Teléfon Alsina Graells Balaguer 44 54 76)7 '4 5 , 8 '0 0 ,9' 15 ,13 '3 0 ,15' 15 ,17’00 i 17'25 feiners.16'00 festius.SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ BALAGUER:9'30, ll'O O , 12 '3 0 ,13 '30 ,16 '00 ,16 '30 ,18 '30119 '00 feiners. 16'00 festius.* S'ha d'establir una diferència d'uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer.

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8 '3 0 ,13' 15 ,20'45 de dilluns a dissabte.9 '35 ,13 '15 ,20 '45 festius.VALLFOGONA-LLEIDA:7'52 ,13 '58 ,19 '32 feiners i festius.* Hi ha uns 5 minuts de diferència respecte de Balaguer.

NOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona.

Vallfogona^ ^ E M I S S O R A MUNICIPAL

Ràdio107.9 FM

Bortes Festes432268

Es<olq de Cqpacitqció Agrària

U$ desitja Boms Festes

FORMACIÓPROFESSIONAL

AGRÀRIA

Generalität de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Escola de Capacitació Agrària

Finca l'EmpalmeTel. (973) 44 51 8825680 Vallfogona de Balaguer