Manresa té dues línies de tren es-tratègicament situades. Al nord, elsFerrocarrils; al sud, la Renfe. La re-alitat, però, és que la ciutat no estàben comunicada amb el seu muni-cipi de referència, que és Barcelona,tot i tenir cada dia una seixantenade combois que la hi connecten. Eltren, tant de Renfe com de FGC, téuna durada que el fa poc eficaç.Ahir, es va anunciar l’eliminació dediverses Limitacions Temporals deVelocitat de la línia de Rodaliesque permetran, a partir de dillunsvinent, reduir el temps de viatge deManresa a Barcelona una mitjanade quatre minuts. No n’hi ha prou.

Actius de la ciutat amb qui haparlat aquest diari ho tenen clar: unservei de tren competitiu és bàsicper a la indústria, la universitat, elturisme, el comerç... Un servei comara pot tenir just l’efecte contrari iesdevenir un gran enemic.

Un horari dels trens de l’any de l’aleshores Compañía de Cami-nos del Hierro del Norte de Españasituava el trajecte de la plaça de Ca-talunya de Barcelona a Manresa i vi-

ceversa entre hora i minutsi hora i minuts,

com a màxim. Fins i tot n’hi haviaun que arribava a Barcelona enmenys d’una hora: minuts. Hihavia parades a Terrassa i Sabadell.D’això en fa anys. Avui, el tren tri-ga gairebé igual o més, i les paradessón infinites, llevat d’algun semidi-recte, en el cas de la Renfe. Amb in-formació dels horaris d’avui, entreManresa i la plaça de Catalunya deBarcelona només hi ha tres trajectesque durin hora i minuts; la restaduren entre i minuts i i mi-nuts. Per tornar és si fa o no fa igual.En el cas dels FGC, un dia de cadadia, de l’estació Manresa Baixadora la de la plaça d’Espanya a Barce-lona el trajecte -n’hi ha - es mouentre hora i minuts i i mi-nuts. De tornada, igual.

El superior de la Cova, Lluís Ma-griñà, fa notar els canvis que s’hanproduït els darrers anys per efectede la globalització, que «ens ha po-sat en comunicació amb tot el món,principalment via Internet. Tambéhan augmentat considerablementles comunicacions aèries, trens, au-topistes, etc. Les ciutats que no hantingut una comunicació ràpidaamb la capital no han pogut desen-volupar-se de la mateixa maneraque ho han fet les que hi han tingut,entre altres vies de comunicació,

una ràpida comunicació per tren».Destaca que, «si comparem els qui-lòmetres de les tres capitals de lesprovíncies de Catalunya i el tempsque tarden els trens fins a Barcelo-na, hi ha els següents resultats: deGirona a Barcelona, amb quilò-metres, minuts; de Lleida a Bar-celona, amb ,, hora i mi-nuts; de Tarragona a Barcelona,amb quilòmetres, minuts; ide Manresa a Barcelona, amb ,tarden hora i minuts, tant els dela Renfe com els FGC. Si almenys al-guns trens tardessin minuts,molt probablement augmentaria elnombre d’habitants, i el mateix po-dríem dir per a Igualada i Vic». Estàconvençut que molta gent que visi-ta la Cova de Manresa aprofitaria eltemps que destina al viatge en trena conèixer més la ciutat.

Un fill díscol que cal educarEl president de la Cambra de Co-merç de Manresa, Pere Casals,compara el tren «amb un fill díscol,a qui estimes i has d’educar i orien-tar. Tenim dues línies de tren a Man-resa i això és molt positiu, tot i que,evidentment, la mala gestió, i eltemps de viatge que se’n deriva, re-percuteix negativament quant al’atractiu de Manresa a nivell co-mercial i també industrial. Cal quedefinim estratègies per reconduir-lo i aconseguir que jugui a favornostre. Amb un bon servei ferrovia-ri, seria més fàcil atraure talent iclients de l’àrea metropolitana capa les nostres empreses».

Seguint amb el símil del fill dís-col, Casals recorda que «en tenimun altre que són les carreteres, quetambé és necessari reconduir pertal que facin tàndem amb el trencom dos bons germans».

Per a l’alcalde de Manresa, Va-lentí Junyent, és evident que «lesmancances de la xarxa ferroviàrialimiten clarament les possibilitatsde desenvolupament de Manresa idel Bages, però també de la Cata-lunya Central». Lamenta que «lapolítica d’inversions de l’Estat es-panyol en matèria ferroviària ha ge-nerat uns enormes desequilibristerritorials. S’han fet grans inver-sions en l’alta velocitat desatenentla xarxa de Rodalies, i incomplint elsplans d’inversió que diferents go-verns de l’Estat han aprovat els úl-tims anys. Això ha provocat que estardi pràcticament el mateix a anara Barcelona des de Saragossa, queés a uns quilòmetres, que desde Manresa, que és a ».

Creu que «el problema és que noes veu cap voluntat política per partde l’Estat per canviar una situacióforça negativa que fa massa anysque dura, i que costa de redreçaramb un entorn econòmic compli-cat com l’actual i uns pressupostosde  les administracions que encaraestan sota mínims». Al seu enten-dre, «la situació ha arribat a uns lí-mits molt preocupants per aquestamanca d’inversions, i també pel fetque Manresa no forma part de lesxarxes ferroviàries bàsiques».

Josep Sinca, president de Gest!,l’associació de professionals sèniorsal servei del territori, posa l’accent

GEMMA CAMPS MANRESA

El tren, el gran enemic de Manresa?Actius lligats a la universitat, el turisme i l’empresa afirmen que l’actual servei ferroviari és un fre per al desenvolupament de la ciutat

EL DÈFICIT FERROVIARI La capital del Bages té un servei ferroviari lent. Malgrat que ahir es va saber que a partir de dilluns vinent Rodalies rebaixaràel temps del trajecte fins a Barcelona una mitjana de quatre minuts, el servei continuarà sent deficient i continuarà prenent oportunitats a Manresa

TEMA DEL DIADIMECRES, 1 DE FEBRER DEL 20172 3

Anar de Manresa aBarcelona serà unamiqueta més ràpid

A partir d’aquest diumenge,a la línia R4 de Rodalies (SantVicenç de Calders-Manresa) esmodificaran provisionalmentels horaris per adaptar-los ales condicions de la infraes-tructura, després que l’Admi-nistrador d’InfraestructuresFerroviàries (Adif) hagi elimi-nat diverses Limitacions Tem-porals de Velocitat (LTV).D’aquesta manera, els trens ensentit Barcelona reduiran unsquatre minuts de mitjana eltemps del trajecte. Aquestshoraris es mantindran fins a lafinalització de les actuacionsque Adif està duent a terme oté previstes per a l’eliminacióde diverses LTV existents i al-tres actuacions de millora entrams que inclouen el de Bar-celona-Manresa-Lleida. Elspunts de LTV són trams de lavia on el tren ha de reduir lavelocitat perquè hi ha incidèn-cies, en principi temporals,pendents de resolució.

MIR

EIA

ARSO

Un tren de Rodalies d’arribada a Manresa, ahir

comunicacio@catpress.cat - 01/02/2017 08:08 - 178.23.208.155

en aspectes com la davallada de po-blació de Manresa, que fa que hagiperdut la categoria de gran ciutat i,en conseqüència, milions d’euros.Per a ell, en aquest tema, «un delsconceptes bàsics és la bona comu-nicació amb Barcelona. Tenir unbon servei de tren és un elementimportant a l’hora de decidir tras-lladar-se a viure a un indret deter-minat». Entén que la capital del Ba-ges «s’ha de convertit en l’àrea ex-pansiva de Barcelona i del Vallès, iel tren és imprescindible per portarhabitants de qualitat a Manresa».També esmenta que «la sensaciód’estar al límit més enllà de l’àrea deBarcelona i no tenir trens ràpids ensposa a la cua de totes les poblacionsentre Barcelona i Manresa. La pri-mera corona de Barcelona necessi-ta freqüència de metro, però la se-gona, i Manresa n’és un exemple,necessita rapidesa d’accés». La im-portància que té el tren en l’econo-mia, l’urbanisme, la pol·lució i elconsum energètic són altres delsaspectes que esmenta Sinca.

Sovint, quan parla de les oportu-nitats que prenen a Manresa lesmales comunicacions a nivell uni-versitari, Rosa Argelaguet, la direc-tora de l’EPSEM-UPC, posa l’exem-ple que «Vilanova i la Geltrú té eltren a les portes de l’EscolaTècnicaSuperior, la qual cosa facilita moltals estudiants el desplaçament. Noaixí a Manresa. Els trens són lents iqueden allunyats del nucli univer-sitari, i això fa que en alguns casosla publicitat de determinats graus ala zona del Vallès, per exemple, si-gui molt dificultosa, i ja no cal pen-sar en Barcelona».

Argelaguet recorda que, entre elsvalors que aporten potencial aManresa, hi ha que sigui una ciutatuniversitària «amb uns equipa-ment envejables en tots els sentits:la biblioteca del Campus, la resi-dència unversitària, el CTM». Creuque «una part important del públicpotencial el tenim en ciutats i po-bles que estan molt mal comuni-cats amb la nostra ciutat». Per tant,conclou, no és que tenir un servei

ferroviari poc eficient «sigui l’únicfactor determinant», però tenir-lode qualitat «ens ajudaria a ampliarel nostre ventall d’estudiants».

Valentí Martínez, vicerector delCampus Manresa de la UVic-UCCi director general de la FundacióUniversitària del Bages (FUB), es-menta que «el campus Manresa dela UVic-UCC acull un alumnat deprocedència plural, una part delqual es desplaça diàriament desd’altres punts de Catalunya a la nos-tra ciutat. Igualment, molts delsnostres alumnes fan pràctiques enempreses, escoles i centres sanita-ris de diferents punts del país i, du-rant alguns períodes del curs aca-

dèmic, han d’anar-hi diàriament.Aquesta mobilitat aporta riquesa ales aules i valor a l’experiència pro-fessional dels nostres estudiants,però reclama unes bones comuni-cacions, sobretot de transport pú-blic». Tenint en compte aquest con-text, «un servei ferroviari de qualitatés un element clau per fer atractival’oferta universitària de Manresa.Entenem qualitat en termes de fre-qüències de pas altes i una duradadels trajectes raonable, però tambéde més fiabilitat (puntualitat) i decomoditat dels trens i les estacions.Aquestes són condicions que, enaquests moments, no es donen i, devegades, actuen com a fre a l’eleccióde la nostra ciutat com a destí uni-versitari». Està convençut que «mi-llorar l’accessibilitat en transportpúblic a Manresa sumaria molt po-sitivament en l’esforç que fa la uni-versitat per atraure no només estu-diants sinó també professorat i in-vestigadors».

Solucions, poques Només el president de la Cambra il’alcalde gosen parlar de solucions.Per a Casals, «hem de buscar aliats,a la comarca del Vallès, per exem-ple, per demanar un replanteja-ment dels trens regionals. Tambémillorar les infraestructures, acon-seguir que la via de la Renfe siguiútil per a mercaderies i que la delsFerrocarrils, que ja ho és, faci enca-ra més coses, que pot fer-les».

Junyent pensa que «hem de con-tinuar reivindicant aquestes millo-res pel bé del territori i de les perso-nes que hi vivim». Apunta que «hiha també alguns experts que plan-tegen el potencial que pot oferir pera Manresa la connexió amb la futu-ra línia ferroviària europea de mer-caderies, l’anomenat Corredor delMediterrani. Hem d’explorar lespossibilitats de poder jugar un pa-per de futur en aquesta gran in-fraestructura ferroviària europea.Intentar ser el més a prop possibledel Corredor del Mediterrani, tantper les connexions per al transportde mercaderies com per les mi-llores per al territori en eltransport de viatgers»,conclou.

Regió7

Si alguns trenstardessin trenta

minuts augmentaria elnombre d’habitants»

LLUÍS MAGRIÑÀ SUPERIOR DE LA COVA DE MANRESA

«La situació haarribat a uns límits

molt preocupants per lamanca d’inversions»

VALENTÍ JUNYENTALCALDE DE MANRESA

Els trens són lents i queden

allunyats del nucliuniversitari»

ROSA ARGELAGUETDIRECTORA DE L’EPSEM-UPC

La mala gestiórepercuteix

negativament quant al’atractiu de Manresa»

PERE CASALSPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE MANRESA

El tren ésimprescindible per

portar habitants dequalitat a Manresa»

JOSEP SINCAPRESIDENT DE GEST!

«Un servei dequalitat és clau

per fer atractiva l’oferta universitària»»

VALENTI MARTÍNEZDIRECTOR GENERAL DE LA FUB

LA PUNXAL’administració no responRegió7 va demanar a FGC i aRenfe una explicació tècnica queargumenti per què, avui en dia,no és factible que el viatge deManresa a Barcelona triguimenys. No la va obtenir. La sevaresposta va ser que qui havia decontestar aquesta pregunta erael departament de Territori i Sos-tenibilitat. Demanat sobre això,el departament va fer notar quedotar Manresa d'un servei de 40minuts per connectar-la a Barce-lona suposaria que a la via no hitindrien cabuda altres serveis; ésa dir, despullar un sant per vestir-ne un altre. També va recordar lamanca d'inversió de l’estat -4,2dels 306 milions d’euros que ha-via anunciat- i va avançar la re-alització d’un estudi de tota laxarxa per intentar reestructurarel servei, que estarà acabat amitjan aquest any i que té perobjectiu treure’n el màxim rendi-ment. Malgrat els dos intents i lapromesa del departament quefaria el tràmit, no va ser possibleparlar amb cap tècnic per obte-nir una resposta a la pregunta.Potser és que no n’hi ha.

comunicacio@catpress.cat - 01/02/2017 08:08 - 178.23.208.155

Economia i Empresa | Redacció | Actualitzat el 01/02/2017 a les 14:50

La Cambra presenta al·legacions alPDU de l'Activitat Minera al BagesLes infraestructures de transport i el futur desenvolupament industrial associat ala mineria centren les aportacions de la Cambra a un document que ha deregular i ordenar aquesta activitat a la comarca

La Cambra de Comerç de Manresa ha presentat al·legacions al Pla Director Urbanístic del'Activitat Minera al Bages, el document que ha de regular aquesta activitat al territori i queactualment es troba en la fase final del procés d'elaboració. Les aportacions de la Cambra secentren en les infraestructures de transport i en el desenvolupament industrial associat al'activitat minera, dues qüestions que la institució considera que el document actual no resol demanera satisfactòria.

Pel que fa al transport del material sobrant de la planta d'ICL de Sallent fins al mar, durant elperíode transitori que va des del 30 de juny d'enguany fins al tancament definitiu de l'explotació, laCambra considera que la proposta plantejada via l'autopista C-16 és totalment inviable per l'altcost que implica per a les empreses transportistes, en combustible, temps i peatges. Més, teninten compte que la carretera B-40 encara no estarà operativa. Per aquest motiu, demana ques'incorporin millores substancials a les polítiques de bonificació i reducció del peatge de la C-16 pera vehicles lleugers, amb l'objectiu de descongestionar la C-55 i permetre absorbir l'incrementnotable de camions amb material de la mina que puguin circular per aquesta via durant aquesttemps, que pot perllongar-se previsiblement durant dos anys.

D'altra banda, la Cambra considera insuficient la planificació del PDU respecte el futurdesenvolupament industrial que es pot produir a la comarca per part d'activitats econòmiquesvinculades a la mineria. La Cambra considera que el Bages és una zona estratègica perCatalunya per al desenvolupament i implantació d'indústries associades a l'activitat minera,concentrant el 40% del Valor Afegit Brut generat al conjunt del país per part del sectord'indústries extractives no energètiques.

En aquest sentit, la Cambra demana que el PDU tingui en compte aquest fet i contempli lapossibilitat de regular aquest desenvolupament industrial a partir de plans supramunicipals.Concretament, proposa que el PDU inclogui expressament com a criteri per a la seva modificacióo revisió que, en cas d'iniciatives d'implantació industrial associades a la mineria, sigui necessarianalitzar-les i regular-les via modificació o revisió del mateix PDU o, si s'escau, que s'incloguiexpressament que aquestes iniciatives d'implantació industrial es puguin formular a través d'unPla Director Urbanístic.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/65079/cambra/presenta/allegacions/al/pdu/activitat/minera/al/bages

VOTAT PELS LECTORS21REUNIÓ DEL PACTE NACIONAL17-18

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XL NÚMERO: 11.674DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU1,20 EUROS | DIJOUS, 2 DE FEBRER DEL 2017

El Seat Ateca rep elPremi Cotxe de l’Any VA SER LLIURAT AHIR AL VESPRE

Els impulsors del referèndumdemanaran explicar-se a Madrid

EL GOVERN ESTUDIA IMPEDIR-LO INTERVENINT LES ESCOLES

T.ALBIR/EFE

El Barçaesgarrapaal contracopuna victòriaque valmitja finalELS BLAUGRANA RENUNCIENAL SEU ESTIL DES DEL PRIMERMINUT I TRENQUEN L’ATLÈTICAMB DUES LLAMBREGADESELS MADRILENYS VANACABAR FENT PATIR EL BARÇA,TANCAT AL SEU CAMP 24

1

2

At. Madrid

FC Barcelona

El conflicte porta a una reforma general de la festa: els estatuts de totsels grups seran revisats i els caps hauran de ser elegits per votació 10

El Patronat de la Patumforça la colla dels plens areadmetre els expulsats

D.C.

El cap dels plens, Isaac Gonfaus, ahir

EMILIO NARANJO

Neymar intenta escapolir-se de l’escomesa de Savic, ahir al Calderón

CONSIDERA QUE EL TRÀNSITAFEGIT NO SERÀ ASSUMIBLESI NO S’AFAVOREIX L’ÚSDE L’AUTOPISTA 8

La Cambra avisaque si ICL portasal en camionsper la C-55 calabaratir la C-16

FORMEN UN VENTALLPLURAL I REPRESENTATIU DELA CATALUNYA CENTRAL 34

Regió7 renovael seu ConsellAssessor il’amplia fins a21 membres

comunicacio@catpress.cat - 02/02/2017 08:05 - 178.23.208.155

Regió7DIJOUS, 2 DE FEBRER DEL 20178

SOCIETATBAGES

Amb l’objectiu de garantir l’ac-cés als habitatges amb façana a laplaça i la mobilitat a peu a l’avin-guda Jaume I des del carrer Mes-tre Josep Simón, el consistori sant-fruitosenc construirà una vorerade paviment de formigó de dosmetres d’amplada a l’entorn de laplaça Nouna. A banda, en aquestmateix punt, es col·locaran 4 nousembornals per recollir les aigüespluvials i dirigir-les fins a la xarxade clavegueram. Es tracta d’unapetita actuació que pretén co-mençar a millorar un espai quemai ha esta urbanitzat. És previstque aquestes obres s’iniciïn du-rant aquest mes.

REDACCIÓ SANT FRUITÓS

Sant Fruitós faràmillores a l’entorndel sector de laplaça Nouna

ACNBARCELONA

nEl Centre Cultural São Paulo, alBrasil, ha inaugurat una exposiciódedicada al religiós de BalsarenyPere Casaldàliga, i a la tasca hu-manitària que desenvolupa a SãoFelix do Araguaia com a bisbeemèrit des del 1971.

La mostra, que porta per nomPere Casaldàliga, de professió l’es-perança, serà oberta al públic finsa mitjan abril, i inclou textos, poe-sies i cartes del religiós, i diversesfotografies de Joan Guerrero, queretrata el paisatge i la gent de SãoFelix. Es tracta d’una exposició

que Casa Amèrica Catalunya vainaugurar el maig del 2015 a Bar-celona, i que ara ha viatjat fins alBrasil gràcies a la col·laboració delConsell de Diplomàcia Pública deCatalunya (Diplocat), que ha tra-duït els textos i ha pagat el trasllat.Com a membre d’aquesta institu-

ció, en l’acte inaugural Martí Es-truch va posar aquesta exposiciócom un exemple «perfecte» de di-plomàcia cultural, en el sentit quepermet presentar els valors i elsactius de Catalunya a l’exterior, enaquest cas mitjançant la figura dePere Casaldàliga i la seva lluita.

São Paulo aculluna exposiciód’homenatge albisbe PereCasaldàliga

ACN

Una imatge de l’exposició, que estarà oberta fins a l’abril

Una màquina excavadora quefeia treballs en un camí per acce-dir al túnel del Firmat de la líniadel tren dels Ferrocarrils de la Ge-neralitat, per fer-hi obres de man-teniment, va trencar accidental-ment ahir al matí el col·lector desalmorra, que transporta l’aiguasalobre provinent de la conca mi-nera del Bages. El trencament esva produir entre els termes deManresa i Castellgalí i va originarun vessament a un torrent que ésafluent del Llobregat, i va afectaruna quinzena d’arbres al margedret del riu. L’Agència Catalana del’Aigua va fer controls de l’aug-

ment de salinitat del riu que vandetectar «increments puntualsarran del vessament». Tot i així,segons fonts de l’ACA, el Llobregatporta més cabal del que és habi-tual (5,1 m3/s, quan abans de lapluja en portava uns 4), motiu pelqual s’espera «que es pugui anardiluint la conductivitat de la sal».

De totes maneres, es va avisarels municipis aigua avall (Castell-galí i Sant Vicenç) perquè «contro-lin una possible afectació de laqualitat de l’aigua». Avui, l’ACA téprevist «aixecar acta amb el res-ponsable de les obres i poder ferel corresponent requeriment».

L’incident va tenir lloc al pontde ferro que hi ha a la zona de Boa-des, al límit entre els termes mu-nicipals de Manresa i Castellgalí,a mig quilòmetre del pont de DosRius, una zona especialment sen-sible ja que és on el Cardener de-semboca al Llobregat.

REDACCIÓ CASTELLGALÍ

El col·lector de salmorravessa a Castellgalí pelstreballs d’una màquinaEl vessament va tenir llocen un torrent i va afectaruna quinzena d’arbres delmarge dret del Llobregat

La Cambra de Comerç de Man-resa ha requerit a través de lesal·legacions al Pla Director Urba-nístic de la Mineria que s’apliquinuns descomptes més amplis al’autopista Terrassa-Manresa (C-16) si finalment s’opta per trans-portar el residu de la mina per car-retera en el període transitori quehi haurà des que s’hagi de deixard’abocar al Cogulló (el proper 31de juny) fins que cessi l’activitat aSallent.

Entre les mesures alternativesque finalment es plantejaven coma factibles per a aquest temps detransició, que s’estima que seràd’entre un any i mig i dos anys, elpla preveia l’opció de transportarl’excedent en camions fins a Abre-ra o Sant Joan Despí, i partird’aquests punts evacuar-lo fins almar a través del col·lector de sal-morres, que en aquest tram té unadimensió superior al del Bages.Aquesta solució -que es podriacomplementar amb la dissoluciói evacuació d’una part del residupel col·lector directament des delpunt d’origen- es calcula que ge-neraria un trànsit addicional devuit camions cada hora. Trànsitque, lògicament, hauria de passarper la xarxa viària del Bages sud.

Davant d’aquest escenari, laCambra de Comerç ha valorat quela possibilitat que aquest trans-port passi per l’autopista «és total-ment inviable per l’alt cost que im-plica per a les empreses transpor-tistes, en combustible, temps ipeatges». «Més encara», afegeixl’ens cameral, «tenint en compte

que la carretera B-40 [que hauriade permetre una connexió de l’au-topista cap al Baix Llobregat] en-cara no estarà operativa». Peraquest motiu, el que demana ésque «s’incorporin millores subs-tancials a les polítiques de bonifi-cació i reducció del peatge de laC-16 per a vehicles lleugers». L’ob-jectiu, argumenten, és contribuira augmentar la descongestió de la

C-55 «i permetre absorbir així l’in-crement notable de camions ambmaterial de la mina que puguincircular per aquesta via durantaquest temps».

D’altra banda, la Cambra con-sidera insuficient la planificaciódel PDU respecte al futur desen-volupament industrial que es potproduir a la comarca per part d’ac-tivitats econòmiques vinculadesa la mineria. En aquest sentit, de-mana que prevegi la possibilitatde regular aquest desenvolupa-ment industrial a partir de planssupramunicipals. Proposa queinclogui expressament com a cri-teri per a la seva modificació o re-visió que, en cas d’iniciativesd’implantació industrial associa-des a la mineria, sigui necessarianalitzar-les i regular-les via mo-dificació o revisió del PDU.

DAVID BRICOLLÉ MANRESA

La Cambra vol més bonificacions a l’autopista si la C-55 ha d’absorbirel transport de residu de la mina Considera que el trànsit de camions que es generarà si s’opta per portarl’excedent per carretera no serà admissible si abans no es descongestiona

ARXIU/D. B.

Trànsit a la carretera C-55 en el tram dels Comtals

Una de les alternatives perquan s’hagi de deixar d’abocaral Cogulló és portar el residufins al col·lector a Abrera

Segons el PDU, aquesta opció,complementada amb altresaccions, suposaria uns 8camions addicionals cada hora

L’Ajuntament de Sallent vaaprovar en el primer ple de l'anyun nou tipus d'IBI que, segons elgovern municipal, suposarà que,a la pràctica, l'impost que haurande pagar els veïns del municipidisminueixi el 2,6%, tant per alsimpostos de béns immobles in-dustrials com per als urbans. Enseran una excepció els més ele-

vats, que només baixaran l’1%. Elmes d'octubre passat es va man-tenir el tipus d'IBI i també el rebuta pagar de l'any anterior. Aquestany, però, segons fonts munici-pals, «s'ha intentat equilibrar laponència cadastral i el tipus d'IBIper aconseguir una rebaixa d'im-postos del 2,6%, perquè els sallen-tins i totes les famílies que tenenun habitatge a la nostra localitatse'n beneficiïn».

Aquesta proposta de modifica-ció de l'ordenança reguladora del'impost sobre béns immobles esva aprovar amb 11 vots a favorprocedents de l'equip de govern(Convergència i PSC) i ERC.

REDACCIÓ SANT FRUITÓS

L’Ajuntament de Sallentaprova una rebaixa de l’IBI Segons fonts municipals,a la pràctica suposarà quel’impost que pagaran elsveïns es reduirà el 2,6%

Cuida'tmenjant

• Dietes personalitzades (aprimament, hipertensió arterial, colesterol, diabetis, gestació, infantil, adolescència, menopausa, anorèxia, bulímia i esport).

dietista nutricionistageorgina bermúdez

687 41 63 64info@georginabermudez.comwww.georginabermudez.com

• Reeducació nutricional.• Confecció i revisió de menús• Conferències/ xerrades• Tallers pràctics.• Assessorament i formació d'empreses

comunicacio@catpress.cat - 02/02/2017 08:05 - 178.23.208.155

DEL 2 aL 15 DE fEbrEr DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 17

SOCIETAT

El patrimoni miner a debat en les Jornades del BagesRedaccióManresa

nnn Una quarantena de persones han participat en les diferents ac-tivitats organitzades amb motiu de la cinquena edició de les Jornades de Patrimoni en perill del Bages.Es tracta d’una proposta ideada pel Centre d’Estudis del Bages, el Col-legi d’Arquitectes de la Catalunya Central, l’Arxiu Comarcal del Bages i el Museu Comarcal de Manresa, que té per objectiu estudiar la situ-ació dels elements del patrimoni del Bages que es troben en perill a causa de la degradació, el descuit, la ignorància o la falta de protec-ció. Amb el debat i l’exposició de temes per part d’experts s’inten-ten trobar les línies de treball per buscar solucions o propostes que puguin contribuir a preservar, es-tudiar i conèixer el patrimoni de la comarca en qüestió.En aquesta edició s’ha explorat el patrimoni miner. Divendres, la historiadora Rosa Serra va fer una conferència sobre “patrimoni mi-ner, el repte del reconeixement”. I en la jornada de dissabte, Albert

Fàbregas va tractar del patrimo-ni de la mineria de la potassa del Bages, Josep Maria Mata-Perelló del patrimoni miner de Catalunya i Jordi Badia sobre el patrimoni mi-ner i paisatge industrial del Bages.El geòleg Mata-Perelló va destacar l’important patrimoni miner que hi ha al conjunt de Catalunya, però l’activitat se centra al Bages.Segons els organitzadors de les jornades, el tancament d’algunes explotacions potàssiques com Cardona i les futures de Sallent i

Balsareny poden posar en perill la pèrdua del patrimoni miner que ha configurat un paisatge industrial peculiar a la comarca en aquest úl-tim segle.Totes les ponències es van desen-volupar a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes situat a l’edifici de la Torre Lluvià , al centre de Manresa. Les cinquenes jornades “Patrimoni miner al Bages” clouran dissabte 28 de gener amb una visita guia-da pel paisatge miner de Sallent i Balsareny. n

Ràdio sAllent

El canvi de model energètic, tema tractat a la Cambra

nnn La transició energètica va ser el tema de la jornada que van orga-nitzar el 27 de gener a Manresa la Cambra de Comerç i el Cercle d’In-fraestructures, i que ha comptat amb la participació d’experts del sector com Gabriel Prat, president de Selba, Albert Estapé, director de distribució d’Estabanell Distribu-ció, i Assumpta Farran, directora de l’Institut Català de l’Energia. La sessió ha posat sobre la taula di-ferents aspectes que estan canvi-ant l’actual mercat energètic com l’autogeneració, les energies reno-vables, l’autoconsum i la possibili-tat que el consumidor final pugui vendre l’energia sobrant.Els tres ponents han coincidit en comparar aquest canvi amb la revolució que va suposar passar dels ordinadors personals inde-pendents a tenir-los connectats a la xarxa amb l’aparició d’internet. Gabriel Prat, president de l’empre-sa bagenca Selba, ha apostat de-cididament per l’autogeneració d’energia a partir de fonts solars o eòliques, afirmant que “l’autoge-neració és actualment una inver-sió rendible”.Albert Estapé, director de distri-

bució d’Estabanell Distribució, ha exposat el paper que tenen les em-preses distribuïdores dins del mer-cat elèctric com a infraestructures que permeten que l’energia circuli des dels punts de generació fins als punts de consum. Estapé ha afir-mat que, amb la tecnologia actual, “el concepte de dependència elèc-trica canvia, i podem pensar en viu-re desconnectats de la xarxa”.L’última en intervenir ha estat As-sumpta Farran, directora de l’Ins-titut Català de l’Energia, que ha si-tuat la distribució com a actor clau del canvi del model energètic. Far-ran ha assenyalat la necessitat de convertir la xarxa elèctrica en una xarxa bidireccional en què tothom pugui ser part del mercat. També ha parlat de regulació, de la plani-ficació errònia d’infraestructures que s’ha fet en els darrers anys per una mala previsió de la demanda, i de la necessitat d’afavorir la compe-tència entre els diferents operadors, afirmant que “després de 18 anys de liberalització, el 77% de l’ener-gia la continuen subministrant les mateixes empreses”.La jornada del dia 27, la primera de la Cambra i el Cercle d’Infraestruc-tures d’aquest any 2017, va tenir una molt bona acollida, amb més d’una quarantena de participants. n

RedaccióManresa

Un dels temes que s’ha debatut és les mines de casa nostra i el seu paper

Arrenquen i planten nous plateners al Passeig de Manresa

nnn Quatre dies després de la tala de cinc plàtans malalts al Passeig, divendres de la setmana passada, 27 de gener, es van fer els treballs de plantació de cinc nous exem-plars. Es preveu que durant els propers tres anys, 46 plàtans siguin substituïts. L’Ajuntament de Man-resa va plantar els nous plàtans al Passeig de Pere III que substitu-eixen els cinc exemplars malalts que van ser talats dilluns passat. Els nous plàtans tenen mides con-siderables i estan perfectament for-mats (entre 4 i 5 metres d’alçada i 30 cm. de perímetre).L’actuació -encara en marxa- s’ha completat amb la millora del ter-reny de la franja de plantació amb terres vegetals i substrats de plan-tació que facilitin el desenvolupa-ment de l’arbre. Igualment i amb l’objectiu que les arrels dels nous

arbres no afectin els paviments, s’ha col·locat una làmina de poli-etilè per tal de conduir-les en pro-funditat. Posteriorment es torna-rà a pavimentar amb la mateixa forma i material per mantenir la imatge homogènia d’aquest tram del Passeig. n

RedaccióManresa

Moment de la plantada

AJ mAnResA