la manresa ignasiana
DESCRIPTION
La Manresa ignasianaTRANSCRIPT
La Manresaignasiana
L’empremta desant Ignasi de Loiola
del segle XVI al XXI
La Manresaignasiana
Església, capella, ermita, etc.
Museu
Monument d’interès
Espai natural
Visita exterior
Només visita guiada *
S’hi pot fotografiar l’interior
Contacte
Accés per a minusvàlids
Accés amb transport públic
Entrada de pagament
Horaris
Visites concertades** Informació a l’Oficina deTurisme de Manresa (pag. 24)
Llegenda
3
La monumentalitat de la faça-na de la Cova, a l’entrada sudde Manresa, és el teló de pre-sentació de la influència dels
jesuïtes a la ciutat. La presèn-cia, a més, d’obres d’autorscontemporanis mostra comsant Ignasi fou, i continua
sent, font d’inspiració
Índex
La Manresa ignasiana Pàg. 3
La Manresa que acollí Ignasi de Loiola al segle XVI Pàg. 6
L’empremta de sant Ignasi a Manresa Pàg. 14
Plànol de situació Pàg. 22
Informació turística Pàg. 24
Manresa vol donar a conèi-xer la presència de sant Ig-nasi de Loiola a la ciutat deManresa i mostrar com laposterior presència de laCompanyia de Jesús, segui-dora de sant Ignasi, ha influïttant en l’arquitectura i el pai-satge urbà com en la vidaespiritual, social i tambéeconòmica de la ciutat.
Ignasi de Loiola va viureonze mesos a Manresa, del’abril del 1522 al febrer de1523, però les experiènciesviscudes a la ciutat l’ajudarena consolidar la transformacióespiritual iniciada a Loiola,quan decidí abandonar lavida militar per dedicar-se ala meditació i a la vida con-templativa. Segons relata enla biografia, Ignasi tinguéexperiències místiques i rap-tes espirituals que foren clauen la redacció de la sevaobra més influent: els Exerci-cis Espirituals.
La ciutat del segle XVIproporcionà una acollidacàlida i familiar al pelegrí,que arribava d’una estada aMontserrat. Diverses famí-lies manresanes l’acolliren il’auxiliaren en les ocasionsen què el sant emmalaltí.Sant Ignasi trobà nombrososespais on dur a terme lapràctica religiosa i altres pergaudir de la soledat i el
4
recés a la natura, que li per-meteren arribar a la pauespiritual que buscava.
Actualment, es recordala figura del sant tant mit-jançant el patrimoni arqui-tectònic, com les manifes-tacions culturals d’artistescontemporanis que hi hantrobat inspiració. Pel que faal patrimoni, cal diferenciaraquell que va ser construït enrecord del pelegrí i el que for-mava part de la Manresamedieval que captivà santIgnasi.
A més, la celebració deles festes de Sant Ignasi elmes de juliol al carrer deSobrerroca és una mostra decom la ciutat manté viu elrecord del pelegrí. Durantles festes, de caràcter popu-lar, s’organitzen diferentsactes que commemoren l’es-tada d’Ignasi a la ciutat idinamitzen l’activitat comer-cial del nucli antic.
Un altre aspecte que mos-tra la rellevància de santIgnasi per a la ciutat és lanomenclatura d’alguns ele-ments urbanístics. Un carrer,una plaça, un torrent i uncol·legi duen el seu nom, fetque demostra la voluntat deperpetuar-ne la memòria.
Al mateix temps, laimportància de sant Ignasiha fet que Manresa doninom a diverses publicacionsreligioses (Cardener i Manre-sa) i a més de cinquantacases d’espiritualitat arreudel món. Sant Ignasi dónaprojecció internacional aManresa.
La guia que teniu a lesmans posa de manifest comla figura de sant Ignasi enca-ra continua molt vinculada ala ciutat. En primer lloc, esmostra la Manresa gòticaque conegué el pelegrídurant la seva estada i, ensegon lloc, es presenta coms’ha materialitzat la sevainfluència des de l’època delbarroc fins a la Manresa delsegle XXI.
Aquesta guia, doncs, pre-tén ser una eina per desco-brir els espais on va viure, lesesglésies, les capelles, lesermites, les creus on s’atura-va a pregar i els espais derecolliment i de reflexió. Amés, es mostren les obresque van transformar la ciutatdesprés de l’estada del pele-grí i com la influència de lacomunitat jesuïta va contri-buir a crear la Manresa queconeixem avui. La Manresa
Detall de l’escultura d’alabastrede Joan Grau a l’interior de la Cova.
5
que s’alça monumentalsobre el riu Cardener, ambuns espais excepcionals iúnics on es pot recordar lapresència de sant Ignasi.
La informació que contéaquesta guia permet visitarlliurement els espais, ja siguiseparadament o creant ruteso itineraris que combinin elsllocs més significatius.
Una guia per l’apassio-nant camí de descoberta através de la ruta ignasianade la ciutat.
«Espais excep-cionals i únics
on es pot recor-dar la presènciade sant Ignasi»
«Sant Ignasi dóna projecció internacionala la ciutat»
La Manresa que acollí Ignasi de Loiolaal segle XVI
6
Un dels espais de veneraciód'Ignasi, la creu del Tort.
Ignasi de Loiola, fill d'una fa-mília noble, nasqué al petitpoble basc d’Azpeitia l'any1491. Ferit en la defensa dela ciutat de Pamplona el1521, el noble cavaller de-cideix abandonar aquest es-til de vida i pelegrinar a Ter-ra Santa per buscarl'espiritualitat. Féu camí capa terres catalanes per embar-car-se al port de Barcelona.S'aturà, però, al santuari deMontserrat, on rebé el primeracompanyament espiritualque li va fer posposar el pe-legrinatge a Jerusalem.
Manresa era la localitatmés propera a Montserratdes d’on podia continuaraquest acompanyament espi-ritual. Tanmateix, sant Ignasiquedà captivat per una ciutatque vivia un moment d’es-plendor : a inicis del segleXVI, el creixement de lapoblació i del nombre de gre-mis va permetre millorar laproducció i desenvolupar elcomerç de Manresa, i, així,recuperar-se de la davalladaeconòmica i demogràfica delsegle XV.
En la seva estada a Man-resa, descobrí l’amabilitatdels seus habitants, elsespais naturals de fora de la
ciutat i els carrers estretsdins la muralla. Un enteixinaturbà nascut de l’època d’es-plendor medieval, format percarrerons irregulars, foscos imal ventilats, però plens del’expressió popular i de cre-ences religioses, manifesta-des amb fornícules alscarrers, creus i petites cape-lles repartides per la ciutat, amés de les esglésies, ermitesi la basílica de Santa Mariade la Seu.
Molts d’aquests llocsforen espais de pregària desant Ignasi, i en alguns hi vis-qué misteris i revelacions, talcom narren les transcripcionsdels testimonis de l’època.De fet, el sant escriu a laseva autobiografia que va sera la riba del riu Cardener onrebé la revelació divina,coneguda com l’ExímiaIl·lustració del Cardener, queel portà a escriure els Exerci-cis Espirituals. Aquest fet,com veurem més endavant,ha servit d’inspiració a artis-tes contemporanis que hanvolgut experimentar la cercade l’essència de la vida espi-ritual.
Sant Ignasi vivia com unpelegrí pobre, acollit en hospi-tals o residències particulars,
menjava poc i practicava eldejuni. Havia descuidat el seuaspecte, fins al punt quepopularment se’l coneixia coml’home del sac, perquè vestiaamb una simple túnica. S’ocu-pava de tenir cura dels malaltsi d’alimentar els pobres, amés de pelegrinar per la ciu-tat. Aquesta actitud i els epi-sodis místics que experimentàli provocaren una profundatransformació espiritual que elportà a redactar els ExercicisEspirituals.
Actualment, la ciutatencara conserva una bonapart dels espais on habità,
considerats patrimoni de laciutat pel simbolisme i l’an-tiguitat. En alguns casos,aquests espais s’han anattransformant a mesura quela Companyia de Jesús, ordereligiós fundat per sant Igna-si, anava adquirint reconeixe-ment, com és el cas del san-
tuari de la Cova. Altresespais, en canvi, no s’hanconservat. Alguns van serensorrats durant la guerracivil de 1936-1939 i altres,com l’hospital de Santa Llú-cia o l’església del conventdels frares predicadors, s’hantransformat al llarg dels anys.
7
«Un enteixinat urbà nascut del’època d’esplendor medieval»
Ermita i creu de laMare de Déu de laGuia
L'ermita i la creu de la Marede Déu de la Guia es troba-ven al peu del camí ral quearribava de Montserrat, just al'inici del pont Vell, abansd’accedir a la ciutat. Com apatrona dels missatgers, elsdevots hi pregaven abansd'emprendre el camí. Popu-larment, es creu que en l'ar-ribada a Manresa el pelegríIgnasi tingué una aparició dela Verge que l'encoratjà acontinuar la penitència.
Durant la seva estada a laciutat, la creu fou punt dedevoció.
Pont VellPont d'origen medieval (se-gles XII-XIII) que travessa elriu Cardener a l'entrada dela ciutat. Fou per on hi acce-
dí Ignasi de Loiola en la se-va arribada. Durant la guerracivil, se n’enderrocà unapart, que fou reconstruïdaals anys seixanta.
Hospital de SantaLlúcia i capelladel Rapte
L'hospital de Santa Llúcia,d'origen medieval, era ano-menat l'hospital dels pobreso inferius. Fou el primer llocon el pelegrí Ignasi, acabatd’arribar de Montserrat,s'hostatjà. Ignasi hi menjàamb els pobres i ajudà aservir els malalts, practicantaixí els vots de pobresa i
8
1
L’ermita de la Guia va ser desmunta-da l’any 1856 i traslladada unsquants metres més amunt per laconstrucció del ferrocarril de Barcelo-na a Saragossa.
2
Segons la tradició local, a la based'un dels pilars del pont Vell es con-serven unes creus gravades per santIgnasi.
La Manresa que acollí Ignasi deLoiola al segle XVI
3
Detall de la torre de Sobrerroca.
9
d'ajuda als altres (futuresbases de l'orde jesuïta).
Segons conten les tradi-cions manresanes, un ves-pre, a la capella de l'hospi-tal, mentre es cantaven lescompletes el pelegrí sofrí unrapte espiritual, i va restarvuit dies i vuit nits immòbilal terra de la capella. Foudurant aquest temps queDéu li transmeté les ideesde com havia de ser la Com-panyia de Jesús.
Carrer i torre deSobrerroca
Aquest carrer de la ciutatmedieval era el lloc de resi-dència de nombroses famí-lies nobles i benestants. Al
número 25 del carrer, s’hitroben els baixos que el ve-nerable Miquel Canyelles,ciutadà de Manresa, cedíperquè Ignasi hi visqués du-rant l'abril del 1522.
En una de les entradesdel carrer trobem una de lesdues torres que flanquejavenl’antic portal d’accés a laciutat medieval. Aquest por-tal era un dels vuit que tren-caven la muralla i tenia unafunció doble: permetre l’en-trada i la sortida de la ciutati exercir de punt de control.
Casa Amigant
Els Amigant foren una famíliabenestant de la ciutat, docu-mentada des del segle XV. Te-nia el costum d'acollir malaltsi cuidar-los en una altra casaque anomenaven l’hospitalet.Sant Ignasi va ser acollit pelsAmigant en dues ocasions, jaque Àngela Seguí, matriarcade la família, assistia als exer-cicis espirituals que impartiasant Ignasi.
El conventdels frarespredicadors
Aquest convent es trobava al'actual plaça de Sant Domè-nec, al centre de la ciutat.Aquí, sant Ignasi fou acollit du-rant dies pels frares dominics.
L'hospital de Santa Llúcia fou enderrocat durant la guerra civil i, actual-ment, hi ha l’anomenada Capella delRapte, que recorda aquest fet miracu-lós. Conserva l'antic portal gòtic i unaescultura jacent de sant Ignasi que jaes venerava abans de la guerra civil.
4
Torre de Sobrerroca
La torre de base quadrada fou cons-truïda entre els segles XIII i XIV. Re-centment ha estat restaurada i es potaccedir a l'interior (s’ha de concertaruna visita guiada).
5
El 1703 l'hospitalet es converteixen capella i es transforma en espaide culte, i fou anomenat capella deSant Ignasi malalt. A l’interior, s’hiconserva una pintura a l'oli amb laimatge de la família Amigant cui-dant el malalt Ignasi.
6
El convent desaparegué durant laguerra civil del 1936. En resten frag-ments dels contraforts i altres ele-ments del claustre a l'actual teatreConservatori.
10
Església delCarme
Sobre el puig Mercadal, elmés alt de la ciutat, els pa-res carmelites erigiren unaesglésia al segle XIV: l’esglé-
sia gòtica del Carme. Fou undels llocs de devoció de santIgnasi.
Capellade Sant Marc
En aquesta petita capella delsegle XV, sant Ignasi anava aorar i, segons alguns testimo-nis, hi tingué una visió espiri-tual.
La capella, que va pertà-nyer al gremi dels blanquers,conserva un escut de Manre-sa esculpit a la part superiordels muntants.
La Coveta
La llera del riu Cardener escaracteritza per les balmesnaturals excavades a la rocaper la força del vent i la pluja.En aquestes balmes hi habi-taren ermitans durant el se-gle XVI, i en una s’hi recollí Ig-nasi per les seves pregàries.Es diu que hi començà elsExercicis Espirituals.
L'església del Carme, que fou en-derrocada durant la guerra civil ireconstruïda en estil neogòtic, con-serva algun fragment del claustreneoclàssic que substituí el gòtic(actual plaça del Puigmercadal).Durant els enderrocs es descobri-ren sota les voltes de la cober tapeces de ceràmica decorades ambverd i manganès. Aquesta troballaés el conjunt més ampli i variatd’aquest tipus de ceràmica catala-na medieval que s'ha trobat a Ca-talunya i es conserva al Museu Co-marcal de Manresa.
La misteriosa Llum
La tradició diu que el 21 de febrer de1345 un raig de llum procedent deMontserrat il·luminà l’església del Car-me. Aquest fet miraculós serví per tan-car el litigi sorgit entre la ciutat i elbisbe de Vic arran de la construcciódel canal de la Sèquia. Aquest canal,que havia de servir per pal·liar la greusequera que hi havia a la ciutat, haviade passar per terres propietat del bis-be de Vic que hi era reticent. Desprésde l’aparició de la llum misteriosa, elbisbe permeté que es continuessin lesobres de construcció del canal.Els manresans continuen celebrantaquest episodi llegendari amb unagran festa popular i una espectacularfira medieval, la Fira de l’Aixada, queté lloc durant el cap de setmana pro-per al 21 de febrer.
7
A finals del segle XVI aquest espaies començà a venerar, i tingué uncreixement constant. Durant més dequatre segles, l'espai natural s’haanat transformant fins que ha esde-vingut un conjunt de rics elementsarquitectònics barrocs, d'elementsornamentals, barrocs i modernistes,que formen el conjunt monumentalactual. (Més informació pàgina 20).
9
8
11
Basílica de SantaMaria de la Seu
La basílica gòtica de SantaMaria de la Seu, construïdasobre el Puigcardener, és lamés important de la ciutat.Conserva algunes parts ro-màniques de l'antiga esglé-sia, com el claustre i frag-ments d'un antic pòrtic.
La imponent construccióes començà el 1328, dirigidapel mestre d'obres Berenguer
de Montagut, el mateix quetreballava a Santa Maria delMar de Barcelona, i fou aca-bada el 1488, només trenta-quatre anys abans de l’arriba-da de sant Ignasi. Posterior-ment, es construïren la faça-na de ponent i el campanar.De planta única, de 30metres d’alçada i 18 d’am-plada, és la segona esglésiagòtica més ampla d’Europa,després de la catedral de
Girona, i forma un dels millorsexemples d'aquest períodeartístic. Construïda gràcies ales aportacions dels gremis,dels fidels i del Consell de laCiutat, i amb l’esforç delshabitants de Manresa, la Seuesdevé reflex de l’època dau-rada que vivia la ciutat: unaèpoca de prosperitat econò-mica que la va posicionarcom una de les ciutats mésimportants de Catalunya.
Basílica de Sta. Maria de la Seu
Horari: de dilluns a divendresde 9.30 a 13.30 h i de 16 a 19.45 h
Dissabtes de 9.30 h a 14 h i de 16 ha 20 h. Diumenges i dies festius de9.30 h a 14 h
93 872 15 12
Consultar preu
Museu de la Seu: diumengesde 10 h a 14 h (altres horaris a con-firmar). No accessible a minusvàlids.
L'interior sobri es troba decorat, enalgunes capelles laterals, per rics re-taules gòtics. Actualment encara se'nconserven quatre i formen el conjuntmés ampli que es conserva a l'inte-rior d'una mateixa església a Cata-lunya.Són els següents: el retaule del SantEsperit, del pintor Pere Serra (1394);el retaule de Sant Marc, obra delbarceloní Arnau Bassa (mitjans delsegle XIV); el retaule de Sant Nicolaui Sant Miquel de Jaume Cabrera (ini-cis del XV); i el retaule de la Santís-sima Trinitat, del manresà GabrielGuàrdia (1501).
La Manresa que acollí Ignasi de Loiola al segle XVI
10
12
Monestirde Santa Clara
Monestir d'origen medievalocupat per una comunitatde monges clarisses, era es-pai de pas d’Ignasi quananava cap a Viladordis. Se-gons la tradició, s'asseia alpedrís de l'entrada romànicaper escoltar el cant de lesmonges.
Carrer del Balç
El carrer del Balç és un bonexemple de l'entramat urbàmedieval: carrerons estrets,irregulars, foscos i amb pocaventilació que s’adaptaven a
l’orografia del terreny de laciutat.
El carrer del Balç és unespai singular, format peruna estructura de galeriesporxades que comunicavendiverses cases. L’interiorencara conserva un pou d’ai-gua, vells portals, cellers iconstruccions sobreposadesque formen un carrer fosc ireclòs on es respira l’ambientd’un antic carrer medieval.
La casa i la creudel Tort
La creu del Tort és al costatde la casa del mateix nom,tocant a l'antic camí ral deBarcelona pel Pont de Vilo-mara. Originària del segleXIV, fou espai de devoció perIgnasi i on, segons testimo-nis, tingué altres santes vi-sions.
Creu de la Culla
Creu on Ignasi s’aturava apregar, al costat del mas delmateix nom, antigament en-voltada de camps de conreu.
Santuari de laSalut de Viladordis
L’església de Santa Maria dela Salut era una de les esglé-sies de fora muralla on mésanava Sant Ignasi. Fou cons-
Al segle XVII, hi residien monges do-miniques de clausura i, a principisdel segle XX, l'arquitecte manresàAlexandre Soler i March en fa uncos nou amb la façana de ponentd'estil clarament modernista.
Sant Ignasi quan va marxar de Man-resa abandonà l'escudella (reci-pient ceràmic utilitzat per menjar)en aquesta casa. La família la con-servà fins l’estiu de 2008), quan lacedí als jesuïtes de la Cova.
Actualment, el mas s'ha reconvertiten la seu del Consell Regulador dela DO Bages i en un camp d'apre-nentatge dels valors mediambien-tals.
11
15
Actualment està en procés de reha-bilitació per acollir un Centre d’In-terpretació de la ciutat medievalque permetrà valorar aquest espaide gran singularitat.
14
13
12
13
truïda al s. X; el 1983 se’n ce-lebrà el mil·lenari i anys méstard se’n restaurà el campa-nar. En unes excavacions fe-tes als anys 70 davant l’esglé-sia es van trobar sepulturesd’època medieval, les mésantigues del s. IX. Als jardinshi ha sarcòfags de pedra.
Masia de lesMarcetes
Masia d’origen medieval a500 metres del santuari dela Salut de Viladordis. Elspropietaris eren els cuida-dors del santuari i, segons latradició, donaven almoina aIgnasi. Ell els ho agraí amb ladonació d'un tros del seucinyell (cordó de cànem),amb el qual es va fer una re-líquia dins una escultura deplata que va desaparèixerdurant la guerra civil.
Capella de SantPau
Fora les muralles medievals ipropera al riu Cardener, la ca-pella de Sant Pau era un prio-rat cistercenc vinculat al mo-nestir de Poblet. El prior era elresponsable de l’hospital deSanta Llúcia i s’establí un lli-gam entre ell i sant Igansi.
16
Sant Ignasi pregava agenollat a lapedra d’entrada, que actualment esconserva a l’interior de l’església ambuna inscripció que ho recorda.
17
La Manresa que acollí Ignasi de Loiola al segle XVI
Viladordis
Al segle XVI, Viladordis era una vila in-dependent formada per masos disper-sos, una església de construcció ro-mànica envoltada de conreus i dezona boscosa. Tenia, i actualment en-cara conserva, la particularitat que hitranscorria un dels ramals de la Sè-quia de Manresa.
El santuari de la Salut
De les 8.00 h a les 20.00 h
El 1878 es construí, al costat de l’es-glésia, la nova casa rectoral, de trespisos, que tapa la façana de l’antigarectoria.
Paisatge de l’entorn rural de Viladordis.
El 1700 l'abat de Poblet la ven alsjesuïtes del col·legi de Manresa,que la reedifiquen i la restauren.
14
L’empremta de sant Ignasi a Manresa
La creu en record de Beuys mostral’impacte de sant Ignasi en els artis-
tes contemporanis.
Una vegada finalitzadal'estada a la ciutat de Manre-sa, el febrer del 1523, Ignasianà cap a Roma, passà perVenècia, Xipre i finalmentarribà a Jerusalem, on restàmolt poc temps i retornà aBarcelona per estudiar ipoder, així, iniciar l’apostolat.Continuà els estudis a Alcaláde Henares, on fou empreso-nat per la inquisició (1526).Seguí els estudis a Salaman-ca i, finalment, a París, des-prés de sofrir un últim pro-cessament a l'Estat espanyol.El 1537 és ordenat sacerdoti traslladat a Roma, i el 1540s'aprova la fundació del seunou orde religiós, la Com-panyia de Jesús.
Les bases d’aquest nouorde foren escrites pel mateixsant Ignasi, i en un primermoment eren la predicació,la vida en pobresa i la realit-zació d’obres de caritat. Pos-teriorment, s’hi incorporàl’ensenyament com una deles tasques fonamentals dela Companyia de Jesús.
Ignasi de Loiola morí el1556, fou beatificat el1609 i tan sols al cap detretze anys fou canonitzat.Aquest procés es veu reflectiten el progressiu augment
dels seus fidels i seguidors.Ells iniciaren els pelegrinat-ges als llocs on s’havia inspi-rat sant Ignasi, fet que portànous pelegrins a la ciutat deManresa.
Aquest augment de fidels,juntament amb el desig delConsell de la Ciutat d’establirels jesuïtes a la ciutat i d'ins-tal·lar-hi un col·legi, compor-tà la creació d'una comunitatjesuïta a la ciutat. Popular-ment també s'honorà i mitifi-cà la figura del sant, n'aug-mentà la devoció, es recorda-ren anècdotes, fets i misterisi se n’hi afegiren de nous,com és el cas del miracle delPou de la Gallina, creat pertradició popular.
L’establiment de la Com-panyia de Jesús a Manresava influir significativamenten els canvis a la ciutat.Progressivament, construïrenels edificis que dignifiquen labalma natural on Ignasicomençà a escriure el llibredels Exercicis Espirituals.
S'hi realitzà una acuradadecoració, seguint sempreels estils artístics delmoment. Aquest procés,però, es veié fortament con-dicionat per les expulsions iels infortunis que sofrí la
15
comunitat jesuïta a causa demotius politícs i religiosos,fets que n'alentiren l’acaba-ment.
Aquest nou conjunt arqui-tectònic, conegut com laCova, transformà la façanad’accés a la ciutat, i la con-vertí, juntament amb labasílica de la Seu i el pontVell, en una façana monu-mental que ha esdevingutun referent de la Manresadel segle XXI.
A aquesta transformaciós'hi ha d’afegir el creixementurbanístic de la ciutat, uncreixement que té el màximexponent en els casalsbarrocs que construí la pròs-pera classe benestant, enri-quida gràcies a la indústriade la seda, exportada aEuropa i a Amèrica.
La influència de santIgnasi a la ciutat de Manresaés tan gran que actualment,en ple segle XXI, alguns artis-tes contemporanis encara hihan estat influïts i han creatobres noves per recordar-lo.
Totes, les actuals i lesbarroques, us les presentemen aquesta segona part de laguia, i així us convidem adescobrir tots els espais queconserven l'empremta quedeixà sant Ignasi a la ciutatel segle XVI i que ens hanarribat fins a l'actualitat.
Detall de la façana barrocade la Cova.
Vitralls del 1909 del taller de H. J. Mau-meijean de Barcelona.
16
MontserratMontserrat és una mun-
tanya única al món, per lesformes geològiques peròtambé pel ric patrimoni arqui-tectònic, escultòric i immate-rial que conserva. La vida almonestir benedictí hi perdurades de fa gairebé mil anys, ifou testimoni directe de l'es-tada d'Ignasi de Loiola el 24de març de 1522. Hi passàla nit, canvià la seva robaamb un pobre, i hi deixà l’es-pasa —com a símbol del seupassat militar.
Per aquest motiu, Mont-serrat recorda la figura delsant amb una escultura al’atri de la basílica. L’escultu-ra, obra de Rafael Solanic,és del 1956 i s’hi pot llegiruna inscripció que recorda lavetlla que sant Ignasi passàdavant la marededéu. A propde l’escultura, una llosarodona de marbre negremarca el lloc on era l’anticaltar de l’església romànica,on vetllà el pelegrí.
Una de les capelles late-rals de la basílica està dedi-cada, també, a sant Ignaside Loiola. Construïda el1893, és formada per untríptic d’estructura neoromà-nica dissenyat per l’arquitec-
te Francesc Rogent.A més, en una vitrina s'ex-
hibeix la reproducció facsímilde l'espasa que deixà al san-tuari.
Plaça Major iajuntament deManresa
L’actual plaça Major va serconstruïda al segle XVIII. An-teriorment, era formada perdues places petites, la d’Es-peciers i la de la Ciutat, se-parades per una illa de ca-ses. S’aprofitaren els ender-rocs del 1713, durant la gue-rra de Successió, per ampliarla plaça i satisfer així el noucostum popular de celebrarfestes al carrer.
L'actual edifici de l'ajunta-ment és de la mateixa època,obra de Joan Garrido. Segueixl'estructura d'un gran casalbarroc, amb la influència delgòtic a l’entrada porxada.
18
19
L’empremta de sant Ignasi aManresa
17
Palau de Justícia
El Palau de Justícia es cons-truí a l'espai que antiga-ment ocupava la Casa del
Comú, és a dir, l'ajunta-ment. Fou concebut durantla segona meitat del segleXVII, amb la idea d'acollirles mateixes funcions, peròfinalment es convertí en jut-jats i presó.
D’estil renaixentista tardài façana barroca, es creu quefou inspirat en el Palau de laGeneralitat de Catalunya, perla disposició de les finestresi la fornícula central. L'escutde la ciutat de la llinda del
portal és obra de l'escultorJoan Grau, 1671.
Pou de laGallina
Al carrer Sobrerroca es trobaun pou que recorda la tradiciód’una història miraculosa es-devinguda el 1602: una nenade catorze anys guardava unagallina de la seva madrastra,se li escapà i caigué al poud'aigua que hi havia en aquellcarrer. L’animal morí, i ella, es-pantada per la reacció quepogués tenir la seva madras-tra, suplicà a sant Ignasi queli tornés la vida. I segons latradició local, així succeí.
Al segle XVIII, s’hi cons-trueix una petita capella adja-cent. A l’interior hi ha unretaule on s'explica aquestfet. A més, la ciutat continuàrecordant durant molts anysaquest fet miraculós bevent-ne l'aigua beneïda.
Santuari de Montserrat
Al santuari de Montserrat es potvisitar la basílica benedictina iescoltar la coral de l’Escolaniade Montserrat durant la litúrgia.És possible visitar, també, el Mu-seu de Montserrat, que acull im-portants col·leccions de pintura iarqueologia (obres egípcies, ba-rroques, modernistes, etc.), i elnou espai audiovisual «Montse-rrat Portes Endins», que ens des-cobreix la vida a l’interior delmonestir.
Museu de Montserrat
Feiners i festius: 10 h-17.45 h. Es-tiu: juliol, agost i fins al 15 de setembre: 10 h-19 hEspai Audiovisual «Montserrat PortesEndins»
Feiners i festius: 9 h-18 h. Estiu: juliol,agost i fins al 15 de setembre: 9 h-19.45 h
Per a més informació:
Central de Reservesi informació de Montserrat
93 877 77 01
http://www.montserratvisita.com
20
21
18
Col.legi de SantIgnasi
El col•legi de Sant Ignasi esfunda el 1625 gràcies a do-nacions particulars i al Con-
sell de la Ciutat, que cedeixl'antic hospital de Santa Llú-cia perquè els jesuïtes l’habi-litin com a col•legi, i passa aser el segon de la Companyiade Jesús a Catalunya, desprésdel de Betlem, a Barcelona.
El 1750 s'amplià amb l'e-difici actual i es renovà alsegle XIX. Un pati centraln’articula les diverses ales, ité una planta quadrada ambun claustre porticat al centre.
La Companyia de Jesúsdirigí el col•legi fins al 1892.Des d’aleshores, l’Ajunta-ment s’ocupà de mantenirl’escola d’ensenyament. El1901 s’hi inaugurà l’Escolad’Arts i Oficis. Al llarg delsegle XX, l'edifici tingué altresfuncions, com les de casernamilitar, laboratori i biblioteca.
Finalment, l’any 1941 s’hiinstal•len l’Arxiu Històric i elMuseu de Manresa a la prime-ra i segona plantes. El 2002,s’hi habiliten els espais peracollir, als baixos, l’actual Ofici-na de Turisme de Manresa.
Casals barrocs
La ciutat conserva un bonnombre de casals barrocsconstruïts per la petita burge-sia manresana durant el segle
XVIII. Tots els propietaris esvan enriquir gràcies al co-merç, les manufactures i lesrendes del camp. Aquests ca-sals es caracteritzen pels am-plis portals d'entrada de lescavalleries, per les finestres ibalcons distribuïts simètrica-ment a la façana i per un granpati central amb escalinatesper accedir al primer pis, i dospisos superiors, i una orna-mentació exterior mínima. Elsinteriors, en canvi, són méstreballats, amb motllures ipintures barroques.
Creu BeuysL’artista alemany JosephBeuys és un exemple de lacapacitat inspiradora del lle-gat ignasià. El 1966, Beuysvisità la Cova, i sant Ignasi vapassar a ser un model per ala seva creació artística. Aixòel va portar a presentar, aDüsseldorf, l’acció Manresa,on representava el contactemístic amb el sant després
Museu Comarcal de Manresa
Divendres i dissabtes de 10 h a14 h i de 17 h a 20h i diumenges ifestius de 10 h a 14 h. Tancat: 1 degener, Divendres Sant, 1 de maig, 25 i26 de desembre.
Entrada general: 1,90 €. Els di-vendres l’entrada és gratuïta.
93 874 11 55
[email protected]://www.museudemanresa.cat
Les sales del museu conserven unaimportantíssima mostra de peces delsretaules barrocs produïts a la ciutat deManresa durant els segles XVII i XVIII.Tots aquests retaules foren concebutscom a objecte de devoció per les es-glésies de la ciutat després del Concilide Trento (1545-1563); es demanà atotes les parròquies que renovessin elmaterial litúrgic d’acord amb els nouscriteris. Aquest fet provocà un aug-ment de la demanda i, alhora, l'aug-ment dels tallers per tot Catalunya, i, acasa nostra, el naixement de l'escolamanresana. Entre els obradors mésimportants hi havia els de la famíliaGrau, els Sunyer o els Padró.
22
24
23
de visitar la ciutat. En recorda aquesta acció, el 1994 espresenta, a Fundació CaixaManresa, l’exposició Manre-sa Hbf, acompanyada de lacol·locació de la creu Beuys,dels artistes danesos H.Christiansen i B. Norgäard.
Pou de LlumL’experiència artística iniciadaper Beuys fou continuada per
l’artista xilè Fernando Pratsamb el projecte “Del Cardenera l’Antàrtida (2001-2004)”.Prats buscava transportar l’es-sència de l’espiritualitat desde l’origen al Cardener (onsant Ignasi tingué l’ExímiaIl·lustració) fins a l’Antàrtida.Per fer-ho, embolcallà l’interiorde la Cova amb paper i cintaper impregnar-hi l’empremta, iho traslladà a l’Antàrtida, onl’enterrà sota el gel. Pa-ral·lelament a aquesta acció,es realitzà un happening aManresa on s’excavà un poude 15 metres a la vora delCardener. El pou representa lavoluntat d’arribar al punt d’ori-gen de tota inspiració. En re-corda l’acció un monument enforma d’espiral on hi ha ins-crits 117 noms de personali-tats de diferents èpoques his-tòriques i un punt en comú: latrobada amb l’experiènciamística.
La Cova
El conjunt arquitectònic dela Cova és una bona mostrade l'arquitectura jesuïta i,sobretot, de l'art barroc ca-talà. Com a complementd’aquest alt interès artístic,el conjunt té una gran càr-rega simbòlica per als je-suïtes, ja que és el lloc degerminació de les idees delseu fundador.Des del segle XVI, aquest es-pai fou venerat i consideratun espai sagrat de devocióignasiana. En un primer mo-ment, s'hi col·locà una creu ies tancà la cova amb unaporta; posteriorment, el1603, s'hi construí una peti-ta capella. A poc a poc, elsvisitants anaren augmentanti durant més de quatre se-gles es dignificà l'espai,construint-hi edificis nous.
La Casa d'Exercicis és ellloc on s'acullen els pele-grins de tot el món quevénen a meditar i a practicarels Exercicis Espirituals. Laconstrucció és de 1894 i ésobra de Joan Martorell. Amés, acull permanentment lacomunitat jesuïta que hihabita (actualment de setmembres).
19
Els casals barrocs
Ca l’Asols: casal construït el 1789 irecentment restaurat (2007), conser-va elements ornamentals a la façanaprincipal.Ca l’Oller : construït a la Plana del'Om, amb el pati central cobert peruna cúpula i una llanterna, també fourestaurat (2007).Casa Suanya: construïda el 1774, ac-tualment restaurada i amb un pis su-perior ampliat.Casa Torres Argullol: construïda el1773, com ho indica la llinda del bal-có. Els interiors van ser decorats ambpintures murals al segle XIX.Casa dels escultors Grau: seguramentfou la residència i el taller d'aquestaimportant família d'escultors barrocs.Actualment, acull la sala d'exposi-cions de la Plana de l'Om de CaixaManresa.
26
L’empremta de sant Ignasi a Manresa
Fotografia de Rocco Ricci
25
20
Horari: de dimarts a dissabte de10 h a 13 h i de 16 h a 19 h (de març aoctubre) i de 15 h a 18 h (de novembrea febrer). Diumenges i dies de preceptede 10 h a 12 h
Consultar preus
93 875 15 [email protected]
Casa d’Exercicis
Façana barroca de la Casa d’ExercicisMostra de la teatralitat del barroc, concebudacom a tancament d'un espai buit, posteriorments'hi construïren l'església i l'avantcova. S’estruc-tura en tres nivells: basament nu, cos central arti-culat amb pilars jònics i finestres adovellades,amb entaulament a la part superior amb figureszoomorfes i vegetals, i un cos superior amb àn-gels músics i òculs el·líptics. Obra del XVII, de Jo-an Grau i de Francesc Grau o Josep Sunyer.
La covetaLa coveta és l’espai ignasià per excel·lència. És or-namentada amb obres del segle XVII i inicis delXVIII, i hi destaca un retaule d’alabastre de JoanGrau que mostra la figura del sant escrivint elsExercicis Espirituals a Manresa. Completa la ricadecoració una sèrie de vuit medallons amb relleud’alabastre de Josep Sunyer (1720) que mostrenepisodis de la vida de sant Ignasi.
La Cova de sant Ignasi
21
AvantcovaFins al segle XVIII era l’espai dedicat al culte, però amb l'edificació de l'esglé-sia passà a ser el vestíbul d'accés a la Cova. Fou ornamentat, entre el 1915 iel 1922, pel pintor i jesuïta Martí Corona, qui en dirigí les obres d'estil moder-nista amb un cert eclecticisme i horror vacui, ja que tot està ornamentat, tantel terra, com les parets i el sostre. Aquesta ornamentació respon a una funciócomunicativa: és l'espai que ens prepara per entrar al lloc més espiritual delconjunt. Aquesta idea es transmet gràcies a la iconografia de les parets: els vi-tralls de les finestres i els mosaics de les pseudofinestres; entre els finestralshi ha sis medallons que expliquen episodis de la vida del sant; el paviment di-buixa l'escut de la família d'Ignasi i les armes de la seva antiga professió.
InteriorConstruïda entre 1750 i 1763, l’esglésiaés l’element definitiu del santuari i cul-mina l’antiga aspiració que es preteniaamb la Cova: crear un santuari de pro-jecció internacional. Formada per plantade nau única amb capelles laterals, co-municades entre si, amb tribuna superioramb gelosia. No s'ornamenta fins a mit-jans del segle XIX per les expulsions quesofreix la comunitat. Als laterals hi ha lestalles escultòriques de sants de la Com-panyia de Jesús. L'altar major és presiditper una figura de la Puríssima Concep-ció, a sobre la Santíssima Trinitat i, alscostats, les imatges de sant Ignasi i santFrancesc Xavier.
La façana de l’església
És una mostra excepcional de l'arquitecturajesuïta i del barroc català gràcies al movi-ment dels elements i a la decoració en formade retaule barroc. Al centre, una fornículaamb l'escultura del sant amb una ploma i elllibre d'Exercicis Espirituals, emmarcat percolumnes corínties. A sobre, la rosassa ovalque simbolitza la il·luminació divina.
L’empremta de sant Ignasi a Manresa
BDA. JUEU
S
CARR
ERPU
IGTE
RRÀ
DE
D
CA
RR
ERH
OS
PITA
L
A
CARRER SANT SALVADOR
PLAÇA
HOSPITAL
SANT ANDREU
CARRER LLUSSÀ
DAM
A
CARRETERADE M
ANRESAA
B
VID
AL
BA
RR
AQ
UE
R
VIA
DE
ST. I
GN
AS
XIPRE
R
CARRERINFANTS
SANTJOAN
BAPTISTEDE
LASALLE
MURALLA DEL CARME
CARR
ERD
ELA
COVA
CA
RR
ERA
LFON
SX
IIPLAÇA
MAJORVI
AST
. IG
NA
SI
CARRER SANT BARTOMEU
CARRER TALAMANCA
CARRER D’URGELL
CARRER
SAN
TM
ARC
CARRETER
ADE
VIC
PASSEIG DEL RIU
PON
TD
ELA
REFO
RMA
CARRER BOTÍ
BAIXADADE LA SEU
BIS
BE
CARR
ERSA
NTA
LLÚ
CIA
PASSEIG DEL RIU
PLAÇA
CARME
PLANA
DE L’OM
CARRER VILANOVA
CA
RR
ERB
OR
N
CA
RR
ERN
OU
CA
RR
ERÀ
NG
ELG
UIM
ERÀ
CA
RR
ERD
ELES
PIQU
ES
ST. PER
E
NABASTARDES
BD
A.C
AR
ME
SA
BA
TER
IA
CARRER V ALLFONOLLOSA
CARRER SERAROLS
CA
RR
ERS
OB
RER
RO
CA
BAIXADA
DELSDRETS
CA
RR
ER
ES
CO
DIN
ES
CAMÍ DE LA COVA
PLAÇA
ST. IGNASI
SANT MIQUELRuta
gnasiana
22
1
2
Oficina de Turisme Pàrquing Taxi Estació de tren Hospital
3
4
6
7
8
10
12
19
20
21
22
24
26
B
A
C
D
�
E 5
CARRER NOU DE SANTA CLARA
PTG
E.CO
VA
BARCELONA
ASI
CARRER CAPUTXINS
PARC DE ST. IGNASI
PISCINES MUNICIPALS
23
Plànol de localització
9
11
14
13
17
Hospital de Sant Joan de Déu
Ermita i creu de la Marede Déu de la Guia
Pont Vell
Hospital de Santa Llúciai capella del Rapte
Carrer de Sobrerroca
Casa Amigant
El convent dels frarespredicadors
Església del Carme
Ermita de Sant Marc
La Coveta
Basílica de la Seu
Monestir de Santa Clara
Carrer del Balç
La casa i la creu del Tort
La creu de la Culla
Santuari de la Salut i Vila-dordis
La masia de les Marcetes
Capella de Sant Pau
Montserrat
Plaça Majori ajuntament de Manresa
Palau de Justícia
El Pou de la Gallina
Col.legi de Sant Ignasi
Casals barrocs
Creu de Beuys
Pou de Llum
La Cova26
25
24
23
22
21
19
20
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
16
15 ��
Telèfons d’interès
Renfe 902 240 202Ferrocarrils Catalans 93 877 06 06Estació d’Autobusos 902 02 60 28Ràdio Taxi Manresa 93 874 40 00Alberg del Carme 93 875 03 96Museu Comarcal de Manresa 93 874 11 55Museu de la Tècnica de Manresa 93 877 22 31Basílica de la Seu 93 872 15 12Santuari de la Cova 93 875 15 79Ajuntament de Manresa 93 878 23 01
Ca l’Asols Ca l’Oller Casa Suanya
Casa Torres Argullol Casa dels escultors GrauED
CBA
25
Oficina de Turisme
Horaris
Estiu (d’1 de juliol a 15 de setembre)De dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 17a 19 h. Dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a20 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h
Hivern (del 15 de setembre al 30 de juny)De dilluns a divendres, de 9 a 14 h. Dissab-tes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumen-ges i festius, de 10 a 14 h
93 878 40 90
Visites guiadesA banda dels itineraris que són pensatsperquè el visitant els pugui fer sense neces-sitar un guia, l’Oficina de Turisme de Man-resa ofereix un ampli ventall de propostesde visites guiades. Aquest tipus de visites espoden realitzar de dilluns a diumenge, prè-via reserva. Hi ha dues modalitats de visitaguiada: l’estàntard i la visita dramatitzada.En aquests moments es poden fer les se-güents visites:- Descobreix la Manresa ignasiana del segle XXI- La Manresa medieval:
una ciutat d’esglésies i artesans- L’esplendor del barroc- L’esclat del modernisme- Descoberta de Manresa- Manresa monumental- Visita dramatitzada:
Descobreix els secrets de la catedral- Visites personalitzades
AdreçaOficina de Turisme de ManresaVia de Sant Ignasi, 40, baixos08241 Manresa
Més informació a [email protected]
www.manresaturisme.cat
CovaSant Ignasi
Diss
enyg
ràfic
ipro
ducc
ió:A
steris
cCo
mun
icació
Gràf
ica(w
ww.a
steris
c.cat
)