ElHarryielsseusamics,elRonil’Hermione,handetornaral’escoladebruixeria per fer el segon curs, però elHarry i elRon hi arriben just atemps perquè se’ls ha escapat el tren exprés i han hagut d’agafar uncotxe volador. Aviat es troben immersos en les assignatures mésesotèriques: Transfiguració, Pociologia, Defensa contra les forces delmal, encanteris…Aviat el Harry comença a sentir unes veus horriblesque ningú no sent i unes pintades sinistres apareixen escrites a lesparets,peròelmisterinoesresoldràfinsquealgúdescobreixionés lacambrasecreta.

J.K.Rowling

HarryPotterilacambrasecretaHarryPotter-2

ePUBv2.0Raticulina08.11.13

Títoloriginal:HarryPotterandtheChamberofSecretsJ.K.Rowling,1998Traducció:LauraEscorihuela,1999

Ediciódigital:Raticulina(v1.0)Segonaedició:EpubCat(v2.0)Digitalització:Raticulina

ePUBCatbaser1.3

ASéanP.F.Harris,guiaenlafugaiamicincondicional

1.Elpitjoraniversari

No era la primera vegada que hi havia una discussió a l’hora d’esmorzar alnúmero quatre del carrer Privet. A primera hora del matí, al senyor VernonDursleyl’haviadespertatunudolagutqueproveniadel’habitaciódelseunebotHarry.

—Jaésel tercercopenunasetmana!—vacridardesdel’altrapuntadelataula—.Sinopotsmanteniraratllal’òliba,lafaremfora!

ElHarryvaintentarexplicar-seperenèsimavegada.—S’avorreix—vadir—.Estàacostumadaavolaral’airelliure.Silapogués

deixaranaralanit…—Queetpensesquesócximple?—varugireltietVernonambunfild’ou

ferratpenjant-lidelbigoti—.Séperfectamentquèpassaràsiladeixesanar.EllilasevadonaPetúniavanintercanviarmiradessinistres.El Harry va intentar replicar, però un rot fastigós del Dudley, el fill dels

Dursley,livaofegarlesparaules.—Vullmésbacon.—N’hi ha més a la paella, rei —va dir la tieta Petúnia mirant-se el seu

immens fill amb ulls plorosos—.T’hem d’alimentar bé, ara que podem…Nom’agradaelquem’expliquesdelmenjardel’escola…

—Ximpleries,Petúnia,jonovaigpassarmaiganaquaneraaSmeltings—vadirel tietVernondebonhumor—.AlDudleylidonenproumenjar,oiquesí,fill?

ElDudley,queera tangrosqueelcul lisortiapelscostatsde lacadira,vasomriureiesvatombarcapalHarry.

—Passa’mlapaella.—T’hasoblidatdedirlaparaulamàgica—vadirelHarry,molest.L’efectequeaquestafrasetansimplevaprovocarenlarestadelafamíliava

serincreïble:alDudleyselivatallarlarespiració,vacauredelacadira,ielcopvafertrontollartotelquehihaviaalacuina;lasenyoraDursleyvaxisclaries

vaposarlesmansalaboca;elsenyorDursleyesvaalçard’unbotielpolslivacomençarabategar.

—Volia dir «sisplau»!—va aclarir el Harry ràpidament—.No tenia res aveureamb…

—Quèetvaigdirquepassaria—vaescridassar-loel seu tiet,esquitxant latauladesaliva—sipronunciaveslaparaulaquecomençaperemaacasanostra?

—Peròsijono…—Comt’atreveixesaamenaçarelDudley?!—vacridareltietVernon,amb

uncopdepunyalataula.—Nomésvolia…—Ja t’ho vaig advertir! No toleraré que sota aquest sostre esmencioni la

tevaanormalitat!ElHarryvadeixardemirarfixamentelseutiet,ques’haviaposatmorat,iva

clavarelsullsenlasevatieta,queestavapàl·lidai intentavaaixecarelDudleydeterraambtoteslessevesforces.

—Bé—vaferelHarry—,d’acord…EltietVernonesvatornaraasseure,respirantcomsifosunrinocerontque

s’haquedatsensealèiobservantelHarrydeproppelfiletdelsseusullspetitsipenetrants.

D’ençàqueelHarryhavia tornat a casaperpassar lesvacancesd’estiu, eltiet Vernon l’havia tractat com si fos una bomba que pogués esclatar enqualsevolmoment,perquèeracertqueelHarrynoeraunnennormal.Defet,nopodiaestarmésllunydelqueesconsideranormal.

ElHarryPottereraunbruixot,unbruixotqueacabavadeferelprimercursal’EscoladeBruixeriaHogwarts.I,sielsDursleyestavendescontentsquehaguéstornatperlesvacances,allònoerarescomparatambl’estatd’ànimdelHarry.

TrobavatantafaltarHogwartsqueseracasadelsDursleyliproduïaunmald’estómacpermanent.Trobava a faltar el castell, ambelspassadissos secrets iels fantasmes; les classes (tret de la de l’Snape, el mestre de Pocions); elsmussolsqueportavenelcorreu;elsbanquetsalGranSaló;elllitambbaldaquíaldormitoridelatorre;elHagrid,elguardabosc,queviviaenunacabanaalcostatdelBoscProhibiti,especialment,elquidditch,l’esportméspracticatenelmóndelsbruixots(quees jugaenuncampambsisperxesaltíssimes,quatrepilotesvoladoresicatorzejugadorsmuntatsenescombres).

Tanbonpunt elHarryhavia arribat a casa, el tietVernonhavia agafat elsllibres d’encanteris, la vareta, els vestits de bruixot, la marmita i l’escombravoladora,unaNimbus2000(lamillordetotes),ihohaviatancattotambclauenunarmarisotalesescales.Tantelsfeia,alsDursley,sielHarryperdiaelllocal’equip de quidditch de la seva residència perquè no s’havia entrenat en tot

l’estiu.TantelsfeiasielHarrytornavaaescolasenseelsdeuresd’estiufets.ElsDursley eren el que els bruixots anomenen «muggles» (ni una gota de sangbruixa a les venes) i, a més, opinaven que tenir un bruixot a la família eraprofundament vergonyós.El tietVernon fins i tot havia posat un cadenat a lagàbiadelaHedwig,l’òlibadelHarry,perimpedirqueportésmissatgesaningúdelmóndelsbruixots.

ElHarrynos’assemblavaenresa larestade lafamília.El tietVernoneragros,no teniacoll i lluïaunenormebigotinegre; la tietaPetúnia teniacaradecavall i eraun sacd’ossos; elDudleyera ros, tenia lapell rosa i semblavaunporquet.ElHarry,encanvi,erapetitiprim,teniaelsullsdecolorverdbrillantielscabellsnegreatzabeja,quesempreselidespentinaven.Portavaunesulleresrodonesialfrontteniaunacicatriuenformadellamp.

PrecisamenteraaquestacicatriuelquefeiaqueelHarryfosespecial,finsitotenelmóndelsbruixots.Lacicatriueral’únicamarcadelpassatmisteriósdelHarry, delmotiu pel qual l’havien deixat al llindar de casa delsDursley onzeanysenrere.

Quanteniaunany,nosesapcom,elHarryhaviasobreviscutalsortilegiquelihaviafetLordVoldemort,elbruixotdelesforcesdelmalmésgrandetotselstemps,elnomdelqualmoltesbruixesibruixotsencaratenienpordemencionar.Els pares del Harry havien mort en l’agressió de Voldemort, però al Harrynomés li havia quedat aquella cicatriu en forma de llamp i, d’alguna manera(ningúnoenteniaperquè),VoldemorthaviaperdutelspodersenelmomentenquèhaviaestatincapaçdematarelHarry.

Aixídoncs,alHarryl’havieneducat lagermanadelasevamaremorta ielseu marit. S’havia passat deu anys amb els Dursley sense entendre comaconseguia, sense voler-ho, que passessin coses tan estranyes al seu voltant, icreient-selahistòriaqueelsDursleylihavienexplicatsobrelacicatriu:quesel’haviafetaenl’accidentdecotxeenquèhavienmortelsseuspares.

I llavors, feia exactament un any, el Harry havia rebut una carta deHogwarts,ilahistòriasencerahaviasortitalallum.ElHarryhaviaocupatelseullocal’escoladebruixeria,onell i lasevacicatriuerenfamosos…Peròaraelcurs escolar s’havia acabat i ell tornava a ser amb els Dursley per passar-hil’estiu, iel tornavenatractarcomsifosungosques’haviarebolcatenalgunacosapudenta.

Els Dursley ni tan sols s’havien recordat que era el dotzè aniversari delHarry.Ésclarqueelltampocnos’esperavares:noavienfetmaicapregalcomDéumana,nitansolsunpastís;peròtantcomoblidar-se’npercomplet…

En aquell moment, el tiet Vernon es va aclarir la gola amb airesd’importànciaivadir:

—Bé,doncs,comtotssabeu,avuiésundiamoltimportant.ElHarryvaaixecarlavista,gairebésensegosarcreure-s’ho.—Avuipodriaferlavendamésimportantdelamevacarreraprofessionalva

direltietVernon.ElHarryvatornaraconcentrar-seenlasevatorrada.Evidentment,vapensar

ambamargor,eltietVernonparlavadelsopardelsnassos.Nohaviaparlatderesmésenquinzedies.Haviaconvidatasoparunconstructorric i lasevadona, itenia l’esperançaque li fariaunagrancomanda(la fàbricadel tietVernonfeiabroques).

—Crec que hauríem de repassar el programa un altre cop—va dir el tietVernon—.Alesvuittotshauríemdeseralsnostresllocs.Petúnia,tuseràs…?

—Al saló—va respondre la tieta Petúnia immediatament—, esperant perrebre’lsambtotselshonorsacasanostra.

—Bé,moltbé.IelDudley?—Joestaréesperantielsobrirélaporta.—ElDudleyvaferundesagradable

somriureafectat—.Empermetenqueelsagafielsabrics,senyorsMason?—Eltrobaranencantador!—vaexclamarlatietaPetúnia,enèxtasi.—Perfecte, Dudley —va dir el tiet Vernon. Llavors es va tombar cap al

Harry—:Itu?—Joseréalamevahabitació,ensilenci,comsinohifos—vadirelHarry

enuntomonòton.—Exacte—vadirel tietVernondesagradablement—.Elsconduiréalsaló,

uspresentaré,Petúnia,ielsservirélabeguda.Aunquartdenou…—Anunciaréelsopar—vadirlatietaPetúnia.—I,Dudley,tudiràs…—Em fa l’honor de permetre’m que l’acompanyi al menjador, senyora

Mason?—vadirelDudley,oferint-lielbraçgreixósaunadonainvisible.—Estàfettotunpetitcavaller—vadirlatietaPetúnia,apuntdeplorar.—Itu?—vapreguntar-licruelmentalHarryeltietVernon.—Joseréalamevahabitació,ensilenci,comsinohifos—vadirelHarry

lànguidament.—Correcte. I llavors,hauríemdemirarde fer-losalgunselogisa l’horade

sopar.Petúnia,tenscapidea?—Elmeumaritm’ha comentat que vostè és un jugador de golfmagnífic,

senyorMason…Sisplau, senyoraMason, digui’monha comprat el vestit queporta…

—Perfecte…Dudley?—Quèussembla:«Al’escolaensvanferferunaredacciósobreunheroi,i

jovaigescriuresobrevostè»?

Aixòvasermassa,tantperalatietaPetúniacomperalHarry.Aellalivancaurelesllàgrimesiesvallançarsobreelseufillperabraçar-lo,mentrequeelHarryamagavaelcapsotalataulaperquènoelveiessinriure.

—Itu,noi?ElHarryvahaverd’esforçar-sedevalentpermantenirunposatseriós.—Joseréalamevahabitació,ensilenci,comsinohifos—vadirell.—Oh,itant!—vadireltietVernonenèrgicament—.ElsMasonnosabenres

de tu, i continuarà sent així. Petúnia, en acabat de sopar, acompanyaràs lasenyora Mason al saló per prendre cafè, i jo portaré la conversa cap a lesbroques.Ambunamicadesorttindrél’acordtancatisignatabansdelesnotíciesde les deu. Demà a aquesta hora ens estarem comprant un apartament aMallorca.

ElHarryno espodia emocionargairede sentir allò.Dubtavamolt que elsDursleyl’apreciessinmésaMallorcaquealcarrerPrivet.

—Moltbé.Me’nvaigalcentreabuscarelsesmòquings.Itu—vacridar-lialHarry—,tudesapareixeràspernomolestarlatietamentrefalaneteja.

ElHarryvasortirperlaportadeldarrere.Feiaundialluminósiassolellat.Vacreuar lagespa,esvadeixarcaure sobreelbancdel jardí ivacomençaracantarperaellmateix:

Eneldiad’avuimoltesfelicitats,detotcoremdesitjoquesiguimoltfeliç.

Cappostaldefelicitació,capregal,iasobres’haviadepassarelvesprefentcomsinohi fos.Esvaquedar encantatmirant la tanca fetad’arbustos.No s’haviasentitmaitansol.MésquecapaltracosadeHogwarts,finsitotmésquejugaraquidditch, el que elHarry trobava a faltar eren els seusmillors amics, elRonWeasley i l’HermioneGranger. En canvi, no semblava que ells el trobessin afaltar gaire.Cap dels dos no li havia escrit en tot l’estiu, i això que elRon lihaviaditqueelconvidariaapassarunsdiesacasaseva.

ElHarryhaviaestat apuntd’obrir lagàbiade laHedwigambun sortilegiinnombrablesvegadesperenviar-laalRonial’Hermioneambunacarta,peròelriscnopagavalapena.Alsbruixotsmenorsd’edatnoelsdeixavenferservirlamàgiaforade l’escola.ElHarrynohohaviaditalsDursley;sabiaque l’únicacosa que els impedia tancar-lo a l’armari de sota de l’escala amb la vareta il’escombra voladora era la por que els feia que els pogués convertir enescarabats piloters.Durant les dues primeres setmanes, elHarry es va divertir

xiuxiuejant paraules inventades que feien córrer el Dudley tan ràpid com lesseves cames grasses l’hi permetien. Però el llarg silenci delRon i l’Hermionel’haviaallunyat tantdelmónmàgicque fins i tot ferburladelDudley jano lifeiagràcia.IaraelRonil’Hermionehavienoblidatelseuaniversari.

QuènohauriadonatenaquellsmomentsperunmissatgedeHogwartsodequalsevolbruixaobruixot?Gairebés’alegrariadeveureelDracoMalfoy,elseuarxienemic,nomésperestarsegurquetotplegatnohaviaestatunsomni…

TampocnoespodiadirqueelcursaHogwartshaguésestatsempredivertit.Al final de l’últim trimestre, elHarry s’havia hagut d’enfrontar cara a cara nimésnimenysqueambLordVoldemort.Voldemortpotsertansolseraunaruïnadelquehaviaestat,però tot i aixíencaraeraaterridor,astut, i estavadecidit aguanyarpoder.ElHarryhaviaescapatdelesurpesdeVoldemortpersegoncop,però li havia anat de poc, i fins i tot ara, quan ja havien passat unes quantessetmanes, el Harry continuava despertant-se de nit, amarat d’una suor freda,preguntant-se on devia ser Voldemort en aquells moments, recordant aquellacaralívida,aquellsenormesullsembogits…

DesobteelHarry,quecontinuavaassegutalbancdel jardí,esvaposarentensió. S’havia quedat embadocat mirant una tanca d’arbustos que tenia aldavant…Iaralatancaelmiravaaell!Dosullsverdsgrandiososhavienaparegutentrelesfulles.

ElHarryesvaposardretd’unboti justenaquellmomentesvasentirunaveuinsultantqueveniadel’altrabandadeljardí.

—Séquindiaés—vaferelDudleyentoburleta.Caminavacapaellcomsifosunànec.

Elsullsenormesvanpestanyejarivandesaparèixer.—Què?—vaferelHarry,senseperdredevistal’arbust.—Séquindiaés—varepetirelDudley,alcostatseu.—Molt bé, noi—va dir el Harry—. Finalment t’has après els dies de la

setmana?—Avui és el teu aniversari—vadir ambmenyspreuelDudley—.Comés

quenohasrebutcapfelicitació?Quepotsernohitensamics,enaquellllocdetarats?

—Valmésquelatevamarenoetsentiparlardelamevaescola—vadirelHarry,tottranquil.ElDudleyesvaarromangarelspantalons,queliqueienculavall.

—Perquèmirestantlatanca?—vadir,ambrecel.—Intentodecidirquinseriaelmillorsortilegipercalar-hifoc—varespondre

elHarry.ElDudley va fer-se enrere a l’instant. La cara de pa de quilo li traspuava

pànic.—Nop-pots…Elmeupare et vadir quenopodies ferm-màgia…Vadir

queettrauriadecasa…Inotenscapllocmésonanar…Notensamicsqueetpuguinacollir…

—Baliga-balaga! —va dir el Harry amb veu agressiva—. Abracadabra!Màgiapotàgia!

—Maaaaaamà! —va udolar el Dudley, ensopegant quan corria camesajudeu-mecapalacasa—.Maaaamà!ElHarryestàfentja-saps-el-què!

ElHarryvapagarcaraaquestatrapelleria.ComquenialDudleynialatancaels havia passat res, la tieta Petúnia sabia que elHarry no havia fetmàgia dedebò,peròtotiaixívahaverd’ajupir-seperesquivarlapaellaensabonadaqueellalivallançaralcapambforça.Despréslivaordenarquefesunafeinaielvaamenaçarquenotornariaamenjarfinsquenol’haguésacabada.

Mentre el Dudley l’observava, gandulejant i menjant gelats, el Harry vanetejarelsvidres,varentarelcotxe,vatallarlagespadelsparterres,vaesporgariregarelsrosersivapintarelbancdeljardí.Elsolresplendiaalcelilicremavael clatell.ElHarry sabia que no hauria hagut de caure a la ratera delDudley,però ésque elDudley li haviaposat el dit a lanafra…Potser era cert quenoteniaamicsaHogwarts…

«M’agradaria que veiessin el famós Harry Potter ara!», va pensar, furiós,mentreescampavaadobpelsparterres,ambl’esquenaadoloridailasuorquelilliscavaperlacara.

Finalment,adosquartsdevuitdelvespre,latietaPetúniaelvacridar.—Entra!Icaminasobreelsdiaris!Ambmolt de gust, el Harry se’n va anar cap a l’ombra de la cuina, que

estava resplendent. A sobre de la nevera hi havia el púding del sopar: unamuntanyadenataivioletesdesucrefenomenal.Alfornpetarrellejavaunacuixadeporcrostida.

—Menjaràpid!ElsMasonarribarand’aquíanores!—livadirbruscamentla tieta Petúnia, assenyalant dues llesques de pa i un tros de formatge que hihaviaalatauladelacuina.Jas’haviaposatelvestitdenitcolorrosasalmó.

ElHarryesvarentar lesmansiesvaempassarcomunllampelmiserablesopar.Tanbonpuntvaacabar,latietaPetúnialivaenretirarelplat.

—Depressa!Al’habitació!Quanpassavaperdavantdelaportadelasalad’estar,elHarryvaentreveure

eltietVernonielDudleyvestitsambelsesmòquingsilescorbatesdellaç.Aixíque va arribar al replà va sentir el timbre de la porta.Als peus de l’escala vaaparèixerlacarafuriosadeltietVernon.

—Recorda,noi,unsolsorolli…

El Harry se’n va anar cap a l’habitació de puntetes, s’hi va esmunyir, vatancarlaportaiesvagirarperllançar-sealllit.

Peròelcaseraquejahihaviaalgúaltre.

2.L’advertènciadelDobby

ElHarryvaaconseguircontenirelcrit,peròlivaanardepoc.Elpetitésserquehihaviaalllitteniaunesorellesderatpenatmoltgrossesielsullsverdsisortitsdelamidad’unapilotadetennis.ElHarryse’nvaadonaral’instant:allòeraelquealmatíl’haviaestatmirantdesdelatanca.

Mentreesmiravenfixament,elHarryvasentirlaveudelDudleyalrebedor.—Empermetenqueelsagafielsabrics,senyorsMason?Ambunmoviment imperceptible, aquell ésseresvaaixecardel llit i esva

inclinar tanavall davantdelHarryqueva tocar la catifa amb lapuntadelnasllarg iprim.ElHarryvaveurequepervestitduiaunamenadefundadecoixívella,esquinçadaalesvorespertreureelsbraçosilescames.

—Mmm…Bonanit—vadirelHarrytotnerviós.—HarryPotter—vadirl’ésser,ambunaveutanagudaqueelHarryestava

segur que l’haurien sentida des de baix—. Fa tant de temps que el Dobby téganesdeconeixe’l…Ésunhonortangran…

—G-g-gràcies—vadirelHarry,caminantapocapoc,d’esquenaalaparet,capal’escriptori.Voliaasseure’salacadira,alcostatdelaHedwig,queestavaadormidaa lagàbia.Lihauriaagradatpreguntar-li«Quèets?»,peròvapensarquesonariagroller,demaneraque,encomptesd’això,vadir:«Quiets?».

—El Dobby, senyor. Tan sols el Dobby. Dobby, l’elf domèstic —va dirl’ésser.

—Ah!Sí?—va ferelHarry—.Mmm…Novull semblarmaleducat,peròresultaquearanoéselmillormomentpertenirunelfdomèstical’habitació…

ElriureescandalósifalsdelatietaPetúniavaressonaralasalad’estar.L’elfvaabaixarelcap.

—Noésqueno estigui encantat de coneixe’t—vadir elHarry a l’acte—,però,mmm,hasvingutpercapmotiuespecial?

—Oh,sí,senyor—vadirelDobbyambposatseriós—.Senyor,elDobbyhavingutperdir-li…Éscomplicat,senyor…ElDobbynosapperoncomençar…

—Seu—vadirelHarryeducadament,assenyalantelllit.Amb horror, el Harry va veure que l’elf arrencava a plorar… Amb una

ploreraescandalosa.—Quesegui?!—vagemegar—.Mai…Maidelavida…AlHarrylivasemblarquelesveusdebaixs’apagaven.—Emsapgreu—vaxiuxiuejar—,noetvoliaofendre.—OfendreelDobby!—vadirl’elfennuegant-se—.Maicapbruixotnoliha

ofertseientalDobby,mainol’havientractatdetuatu.El Harry, mirant d’aconseguir que callés i alhora donar-li ànims, va

acompanyar-loal llit.ElDobbys’hivaasseure,sanglotant;semblavaunaninamolt gran i lletja. Finalment va aconseguir controlar-se i va fixar els ullscolossalsenelHarryambunaexpressiód’adoracióaquosa.

—NodeushavertrobatgairesbruixotscomDéumana—vadirelHarry,peranimar-lo.

ElDobbyvaferquenoambelcap.Illavors,sensedirresmés,esvaaixecarivacomençaradonarcopsdecapalafinestra,cridant:«Dobbydolent,Dobbydolent».

—No…Quèfas?—vamurmurarelHarry,enfadat,id’unbotesvaalçarpertornarelDobbyalllit.LaHedwigs’haviadespertat,haviaxisclatespecialmentfort i en aquells moments batia les ales salvatgement contra els barrots de lagàbia.

—ElDobbys’haviadecastigar,senyor—vadirl’elf,ques’haviaquedatunamicaguenyo—.ElDobbygairebéhaparlatmalamentdelasevafamília,senyor.

—Latevafamília?—LafamíliadebruixotsqueelDobbyserveix,senyor…ElDobbyésunelf

domèstic…Compromèsaservirunacasaiunafamíliapersempre…—Ellssabenqueetsaquí?—vapreguntarelHarry,encuriosit.ElDobbyesvaposaratremolar.—Oh,no,senyor,nohosaben…ElDobbys’hauriadecastigarseverament

perhavervingutaveure’l, senyor.ElDobbyhauriade ficar lesorellesal fornperaixò.Simaihoarribessinasaber,senyor…

—Perònosen’adonariensifiquessislesorellesalforn?—ElDobbyhodubta,senyor.ElDobbysempres’hadecastigarperalguna

cosa,senyor.EllsdeixenvialliurealDobbyperquèhofaci,senyor.Devegades,lirecordenalDobbyquehadefercàstigssuplementaris…

—Iperquènomarxes?Perquènot’escapes?—Alselfsdomèsticselshandedeixaranar.Ilafamíliamainodeixaràanar

elDobby…ElDobbyserviràlafamíliafinsalamort,senyor…ElHarryse’lvaquedarmirant.

—I jo que em sentia injustament maltractat per haver de quedar-me aquíquatre setmanes més —va dir—. Comparat amb això, els Dursley són quasihumans.Inoetpotajudarningú?Noetpucajudar,jo?

A l’instant, elHarry va desitjar no haver dit res. ElDobby es va tornar adesferengemecsdegratitud.

—Sisplau—vaxiuxiuejarelHarry,desesperat—,sisplau,nofacissoroll.SielsDursleysentenalgunacosa,sis’assabentenqueetsaquí…

—HarryPottervolsabersipotajudarelDobby…ElDobbyhasentitaparlardelasevagrandesa,senyor;peròdelasevabondat,elDobbynoensabiares…

ElHarry,quesentiaquelacaralicremava,vadir:—Siguielquesiguielquehagissentitsobrelamevagrandesa,nosónmés

quebestieses.NitansolssócelmillordelaclasseaHogwarts.Ésl’Hermione,ella…

Peròvaparardeparlardeseguida,perquèlifeiamalpensarenl’Hermione.—Harry Potter és humil i modest —va dir el Dobby reverentment, amb

aquellsullsquesemblavenduesesferesenceses—.HarryPotternoparladelseutriomfsobre«aquellaquinohemd’anomenar».

—Voldemort?—vapreguntarelHarry.ElDobbyesvacomençarapicarlesorellesambelspalmellsdelesmansi

vacridar,escandalitzat:—Noendiguielnom,senyor!Noendiguielnom!—Perdona—vadirelHarryràpidament—.Séquehihamoltagentaquino

liagrada…ElmeuamicRon…Vahaverdepararunaaltravegada.PensarenelRontambélifeiamal.ElDobbyesvainclinarcapalHarryambelsullsobertscomtaronges.—ElDobbyha sentit adir—vadir ambveu ronca—queHarryPotterva

trobar-seambelSenyordelMalpersegonavegada,tansolsfaunessetmanes…QueHarryPottervatornaraescapar-ne!

ElHarryvaferquesíambelcapi,desobte,elsullsdelDobbyesvanomplirdellàgrimes.

—Ah,senyor—vaesbufegar,eixugant-selacaraambunadelesvoresdelafunda de coixí llardosa que duia—, Harry Potter és intrèpid i valent! S’haenfrontat a tants perills ja!Però elDobbyhavingut a protegirHarryPotter, aaconsellar-lo,encaraquedespréshagideficarlesorellesalforn…HarryPotternohadetornaraHogwarts.

Esvaferunsilenciquenoméstrencavaelsometàl·licdelscobertsqueveniadebaixielretròdistantdelaveudeltietVernon.

—Q-Què?—va balbucejar el Harry—. Però si he de tornar-hi… El curscomençal’1desetembre.Ésl’únicacosaqueemmantéambvida.Nosapsquè

ésviureaquí.Jonosócd’aquestmón,sinódelteu,deHogwarts.—No, no, no—va xisclar el Dobby, sacsejant tan fort el cap que li van

onejarlesorelles—.HarryPotterhadequedar-seallàonnolipuguipassarres.Ésmassagran,massabo,perperdre’l.SiHarryPottertornaaHogwarts,estaràenperillmortal.

—Perquè?—vapreguntarelHarry,sorprès.—Hihauna conspiració,HarryPotter.Una conspiració per fer que aquest

curspassincoseshorriblesal’EscoladeBruixeriaHogwarts—vaxiuxiuejarelDobby,quedesobteesvaposara tremolar—.ElDobbyfamesosquehosap,senyor.HarryPotternos’hadeposarenperill.Ésmassaimportant,senyor!

—Quinescoseshorribles?—vapreguntarelHarryal’acte—.I,quiconspiraperfer-les?

El Dobby va fer un soroll ofegat molt estrany i tot seguit va començar adonarcopsdecapalaparet.

—D’acord—va cridar el Harry, i va agafar l’elf pel braç per aturar-lo—.Entencquenom’hopuguisdir.Però,perquèm’hoadverteixesprecisament ami? —De sobte, li va venir al cap un pensament molt desagradable—. Unmoment… Això no deu tenir res a veure amb Vol… Ho sento… Ambl’Innominable,oi?Potsdir-m’hoambelcap—vaafegirdepressa,jaqueelcapdelDobbyestornavaainclinarperillosamentcapalaparet.

ElDobbyvaferquenoambelcapmoltapocapoc.—No,noamb«aquellaquinohemd’anomenar»,senyor.ElDobbyvaobrirmoltelsullsisemblavavolerdonaralHarryunapista.El

Harry,però,anavatotalmentperdut.—Nodeutenircapgermà,oi?ElDobbyvaferquenoambelcap,ivaobrirencaraméselsulls.—Bé,doncsllavorsnosem’acutquiméspotferquepassincoseshorriblesa

Hogwarts—vadirelHarry—.Vulldirque,percomençar,hihaelDumbledore.SapsquiéselDumbledore,oi?

ElDobbyvainclinarelcap.—AlbusDumbledore és elmillor director queHogwarts ha tingutmai. El

Dobbyhosap,senyor.ElDobbyhasentitadirqueelspodersdeDumbledorerivalitzenenforçaambelsd’«aquellaquinohemd’anomenar».Però,senyor—laveudelDobbyesvaconvertirenunmurmuridesesperat—,hihapodersqueelDumbledorenopot…,podersquenohihacapbruixotdecentque…

IabansqueelHarrypoguésaturar-lo,elDobbyvasaltardelllit,vaagafarelllumd’escriptori delHarry i va començar a colpejar-se el cap i a feruns critsensordidors.

Desobte,abaixesvaferelsilenci.Dossegonsméstard,elHarry,ambel

coracent,vasentircomeltietVernonentravaalrebedoricridava:«EldiabletdelDudleyesdeuhaverdeixateltelevisorencès!».

—Ràpid!Al’armari!—vaxiuxiuejarelHarry.Id’unarevoladavaficar-hielDobbyivatancar-nelaporta.Elsvallançaralllitjustquanlamanetadelaportagirava.

—Quècaraifas?—vadireltietVernonensenyantlesdentsiacostantmoltla cara a la delHarry—.Acabesd’espatllar-me l’acudit del golfista japonès…Unsorollmésietpenediràsd’havernascut,noi!

Ise’nvaanarambpasfort.Tremolant,elHarryvadeixarsortirelDobbydel’armari.—Veuscomemtracten?—vadir—.VeusperquèhedetornaraHogwarts?

Ésl’únicllocontinc…Bé,oncrecquetincamics.—Uns amics que ni tan sols escriuen a Harry Potter?—va dir el Dobby,

intrigant.—Suposo que deuen haver estat molt… Un moment! —va dir el Harry,

arrufantlescelles—.Itucomsapsqueelsmeusamicsnom’hanescrit?ElDobbyvacomençaraanaramuntiavalldel’habitació,nerviós.—HarryPotterno s’had’enfadar ambelDobby…ElDobbyhova ferpel

seubé…—Hasestatamagant-melescartes?!—ElDobbyleshaportat,senyor—vadir l’elf.Ambunmovimentàgil,va

sortirdel’abastdelHarryivatreureunapiladecartesdelafundadecoixíqueportava. ElHarry va poder reconèixer la lletra polida de l’Hermione, la lletradesendreçada del Ron i uns gargots que semblava que fossin del Hagrid, elguardaboscdeHogwarts.

ElDobbyvaparpellejaransiosament.—Harry Potter no s’ha d’enfadar… El Dobby tenia esperances que… si

HarryPottercreiaqueelsseusamicsl’havienoblidat…HarryPotterpotsernovoldriatornaral’escola,senyor…

ElHarryno l’escoltava.Vaestirarelbraçperprendre-li lescartes,peròelDobbyselivaescapard’unbot.

—Harry Potter les tindrà, senyor, si li promet al Dobby que no tornarà aHogwarts.Oh,senyor,ésunperillquenohadecórrer.Diguiquenohitornarà,senyor!

—No—vadirelHarry,enfadat—.Dóna’mlescartesdelsmeusamics!—LlavorsHarryPotternodónaalDobbycapalternativa—vadirtristl’elf.Abans que elHarry pogués reaccionar, elDobby es va abalançar cap a la

porta,lavaobririvabaixarcorrentslesescales.Amb la boca seca i l’estómac encongit, el Harry va sortir com un llamp

darrereseu,procurantnofersoroll.Vasaltarelsúltimssisesglaonsd’uncop,vaaterrar de quatre potes a la catifa del rebedor i va buscar el Dobby amb lamirada.VasentireltietVernonalasalad’estar:«Expliqui-lialaPetúniaaquellahistòriadels lampistesamericans tandivertida,senyorMason.Fa tempsque téganesdesentir-la…».

ElHarryvacórrercapalacuinaienobrirlaportaesvoliamorir.L’obra d’art de la tieta Petúnia, la muntanya de nau i violetes de sucre,

flotava en l’aire a prop del sostre. En una cantonada, a sobre d’un armari, hihaviaelDobbyajupit.

—No!—vaferelHarrysenseveu—.Sisplau…Emmatarien…—HarryPotterm’hadeprometrequenotornaràal’escola…—Dobby,sisplau…—Prometi-m’ho,senyor…—Nopuc!ElDobbyelvamirarambullsdetragèdia.—Llavors,elDobbyhohauràdefer,senyor,pelbédeHarryPotter.Elpúdingvacaureaterraambunespetecdelsqueaturenelcor.Elplatesva

fermiques i la nata va esquitxar les parets i les finestres. I llavors, amb el sod’unafuetada,elDobbyvadesaparèixer.

Almenjadorvansentir-secrits,eltietVernonvaentrardecopalacuinaiesvatrobarelHarry,paralitzatpelxoc,cobertdepúdingdecapapeus.

AlprincipivasemblarqueeltietVernonaconseguiriatrobarunaexplicacióper a tot plegat («És el nostre nebot… Té problemes… Els desconeguts eltrastornen,aixíquevampensarquevaldriamésqueesquedésadalt…»).VafertornarelsMasoncapalmenjador,esvaprometrequequanmarxessinfuetejariaelHarryfinsquenomésliquedésunalèdevida,ilivadonarunabaieta.LatietaPetúniavatreuregelatdelcongeladorielHarry,encaratremolós,vacomençarafregarlacuina.

El tiet Vernon encara hauria pogut fer la venda… Si no hagués estat pelmussol.

LatietaPetúniatotjustacabavad’oferirunacapsadebombonsalsconvidatsquan un formidable mussol va entrar per la finestra del menjador, va deixarcaureunacartaalcapdelasenyoraMasonise’nvaanar.LasenyoraMasonesvaposaraxisclarcomunabojaivasortircorrentsdelacasacridantnoséquèd’unmanicomi.El senyorMason tan sols esvaquedar el tempsnecessari perexplicar als Dursley que la seva dona tenia una pormortal a qualsevolmenad’ocell,iperpreguntar-lossielssemblavaquelabromahaviaestatgraciosa.

ElHarryesvaquedarpalplantatalacuina,aferratalpaldelabaietapernocaure,mentreeltietVernonseliapropavaambunamiradadiabòlica.

—Llegeix-la!—va rugir perversament, mostrant-li la carta que el mussolhaviaportat—.Vinga,llegeix-la!

ElHarrylavaagafar.Noeracapfelicitaciód’aniversari.

BenvolgutsenyorPotter,

Se’ns ha informat que avui, a un quart menys cinc de deu del vespre, s’ha realitzat un sortilegid’immobilitzacióisuspensióenl’airealavostraresidència.

Com sabeu, els menors d’edat tenen prohibit fer sortilegis fora de l’escola, així que qualsevol altramanifestació demàgia per part vostra us podria conduir a l’expulsió de l’esmentada escola, segons elparàgrafcdelDecret11/1875,de13defebrer,deregulaciódel’accésdelsmenorsd’edatalamàgia.

Aixímateix,ensagradariarecordar-vosquetotaactivitatmàgicaquecorrielriscdeserapercebudapermembresdelacomunitatnomàgica(muggles)constitueixunafaltagreu,talcomhoestableixlasecció13del’ActadeSecretismedelaConfederacióInternacionaldeBruixots.

Aprofiteml’avinentesaperdesitjar-vosunesbonesvacances.

Atentament,

MafaldaHopkirkDirectoradelDepartamentdeControldel’ÚsIndegut

delaMàgiaConselleriad’AfersMàgics

ElHarryvaaixecarlavistadelacartaivaempassarsaliva.—Noensvasdirqueteniesprohibitutilitzarlamàgiaforadel’escola—va

direltietVernonambelsullsrabiosos—.Se’tvaoblidar…Sete’nvaanardelcap,suposo…

MiravaelHarrycomsifosungranbuldogqueliensenyavalesdents.—Bé, noi, tinc males notícies per a tu: et tanco. No tornaràs mai més a

aquellaescola.Mai.Isiintentessortirambajutdelamàgia…t’expulsaran!I,rientcomunmaníac,vaarrossegarelHarryescalesamunt.EltietVernoneratandolentcomlessevesparaules.L’endemàvafervenir

unhomeperposarbarrotsa la finestrade l’habitaciódelHarry.Ellmateixvaforadar-ne la porta i va posar-hi una portella a l’altura del terra per poder ferpassarpetitesquantitatsdemenjar trescopsaldia.VadecidirpermetrequeelHarry sortís almatí i a lanit per anar al lavabo.Forad’això, el tenia tancat al’habitaciólesvint-i-quatrehoresdeldia.

Tresdiesméstard,elsDursleynodonavenindicisdevolercedirielHarrynoveiacompodriasortird’aquellasituació.Estavaestiratalllit,observantcomesponiaelsol rereelsbarrotsde la finestra ipreguntant-se llastimosamentquè lipodiapassar.

Quin bé en trauria, d’alliberar-se ambmàgia, si l’expulsaven deHogwarts

perfer-ho?Noobstantaixò,lescondicionsdevidaalcarrerPrivethavienarribataunpuntdemínimshistòrics.AraqueelsDursley sabienquenoes llevarienconvertitsenratpenats,s’haviaquedatsense l’únicaarmadequèdisposava.ElDobbypotserhaviasalvatelHarryd’esdevenimentshorriblesaHogwarts,però,talcomanavenlescoses,detotesmaneresprobablementesmoririadegana.

LaportellavacruixirivaaparèixerlamàdelatietaPetúniaqueempenyiaunboldesopadellaunacapadins.ElHarry,queteniamaldepanxadetantagana,vasaltardelllitielvaagafar.Lasopaestavafredacomelgel,peròse’nva beure la meitat d’un sol glop. Llavors se’n va anar cap a la gàbia de laHedwigivaabocarelsvegetalsreblanitsquehihaviaalfonsdelboldinsdelamenjadorabuida.Ellavaarrufarlesplomesilivaferunamiradadefàstic.

—Noguanyaràsresgirant-hielbec,ésl’únicquetenim—vadirelHarrytotseriós.

Vaposarelbolbuitaterra,alcostatdelaportella,iesvatornaraestiraralllit,ambmésganaqueabansdemenjar-selasopa.

Suposantqueencaraestiguésviualcapdequatresetmanes,quèpassariasino es presentava aHogwarts?Enviarien algú a investigar per què no hi haviatornat?PodrienobligarelsDursleyadeixar-loanar?

L’habitació estava cada vegadamés fosca. Exhaust, amb l’estómac que lifeiarau-rauidonantvoltesimésvoltesalesmateixespreguntessenseresposta,elHarryvacaureenunsonintranquil.

Va somiar que el tenien en exposició en un zoo, amb una placa que deia«Bruixotmenord’edat»clavadaalagàbia.Lagentelmiravaambelsullsforadelesòrbitesa travésdelsbarrots iellestavaestiratenunllitdepalla,dèbil iafamat.Vaveure lacaradelDobbyenmigde lagentada ivacridar,demanantauxili; però elDobby va respondre «Harry Potter està sa i estalvi aquí on és,senyor!» i va desaparèixer. Llavors van aparèixer els Dursley i el Dudley vacomençaracolpejarelsbarrotsdelagàbia,rient-sed’ell.

—Para!—vadirelHarryperaellmateix,mentreelscopslimatxucavenelcervell—.Deixa’menpau…Jan’hihaprou…Esticdormint…

Vaobrirelsulls.Lallunabrillavaatravésdelafinestra.Irealmenthihaviaalgúmirant-loambelsullsforad’òrbitaatravésdelsbarrots:algúambpiguesalacara,cabellspèl-rojosinasgran.ElRonWeasleyeraal’altrabandadelvidre.

3.Elcau

—Ron!—vaexclamarelHarry.Vasortirdelllit,se’nvaanarcapalafinestrasigil·losamentilavaobrirperpoderparlarambellatravésdelsbarrots—.Ron,comhas…?Quècoi…?

ElHarryvaquedarbocabadatquanvaveurel’escenasencera.ElRontreiaelcap per la finestra del darrere d’un cotxe vell de color turquesa que estavaaparcatal’aire!Somrient-lialsseientsdeldavant,hihaviaelFredielGeorge,dosdelsgermansgransdelRon,queerenbessons.

—Totbé,Harry?—Què passa? —va preguntar el Ron—. Per què no m’has contestat les

cartes?T’heescritunesdotzevegadesconvidant-teavenir, i l’altrediaelmeuparevaarribaracasaivadirquehaviesrebutunavísoficialperhaverfetservirmàgiadavantdelsmuggles…

—Novaigserjo…Iellcomhosabia?—TreballaalaConselleria—varespondreelRon—.Peròsisapsdesobres

quenopodemfersortilegisforadel’escola…—Miraquiparla—vadirelHarry,clavantelsullsenelcotxequeflotavaa

l’aire.—Aixònocompta—vadir elRon—.Nosaltresno l’hemencantat, només

l’hem agafat; és del meu pare. Però mira que fer màgia davant d’aquestsmugglesambquivius…

—T’ho repeteixo, novaig ser jo.Arano t’hopuc explicar, és unahistòriamassa llarga.Escolta, pots explicar alsdeHogwartsqueelsDursleyem tenentancatiquenoemdeixarantornar-hi,iqueòbviamentnoempucescaparambmàgiaperquèlaConselleriapensariaqueéslasegonavegadaqueenfaigentresdies,aixíque…?

—Not’empatollis—vadirelRon—,hemvingutabuscar-teperportar-teacasa.

—Peròsivosaltrestampocnopodeufermàgiapertreure’m…

—Noenscal—vadirelRon,assenyalantelsseientsdeldavantambelcapisomrient—.Nohasvistquihihaambmi?

—Lligaaixòalsbarrots—vadirelFred,llançant-lialHarrylapuntad’unacorda.

—Si els Dursley es desperten, sóc home mort —va dir el Harry mentrelligavaambforçalacordaaundelsbarrotsielFredpremial’accelerador.

—Noetpreocupis—vadirelFred—iaparta’tunamica.ElHarryse’nvaanarcapalafoscordel’habitació,alcostatdelaHedwig,

que semblava adonar-se de la importància de tot allò i estava molt quieta icallada. Les revolucions del cotxe anaven augmentant i feien cada cop méssoroll, fins que, de sobte, els barrots van saltar de la paret ambun cruixit i elcotxevasortirdisparat.ElHarryvatornarcorrentsalafinestraivaveurequeels barrots penjaven del cotxe a unmetre de terra. Esbufegant, el Ron els vaposardinsdelcotxe.Preocupat,elHarryvapararl’orella,peròl’habitaciódelsDursleycontinuavaensilenci.

Quan els barrots van ser al seient del darrere amb el Ron, el Fred va fermarxaenrereperapropar-sealmàximalafinestradelHarry.

—Puja—vadirelRon.—Però,ilesmevescoses?Lavareta…L’escombra…—Onsón?—Tancades amb clau a l’armari de sota les escales, i jo no puc sortir de

l’habitació…—Cap problema—va dir elGeorge des del seient del davant—.Aparta’t,

Harry.El Fred i el George van saltar per la finestra ambmolt de compte. No hi

havia ningú més indicat, va pensar el Harry, mentre el George es treia unpassadordecapdelabutxacaicomençavaaforçarelpany.

—Molts bruixots pensen que conèixer aquest tipus de truc de muggle noserveixperares—vadirelFred—,perònosaltrescreiemquesóntècniquesquevallapenaaprendre,encaraquesiguinunamicalentes.

Esvasentirunclicilaportaesvaobrirdebatabat.—Bé,nosaltresaniremabuscarelteubagul,tuagafatotelquenecessitisde

l’habitacióidóna-hoalRon—vaxiuxiuejarelGeorge.—Compteambl’últimesglaó,quecruix—vaxiuxiuejaralseutornelHarry,

ielsbessonsvandesaparèixerenlafoscordelreplà.Acorre-cuita,elHarryvarecórrerl’habitació,varecollirlessevescosesiva

passar-les alRon per la finestra. En acabat, se’n va anar a ajudar el Fred i elGeorgeapujarelbagulperlesescales.EltietVernonvatossir.

Finalment,vanarribaralreplàdel’escalaesbufegantivancreuarl’habitació

delHarryfinsaarribaralafinestra.ElFredvatornarasaltardinselcotxeperestirarelbagulambelRon,ielHarryielGeorgeesvanquedaraempènyer-lodes de l’habitació. Centímetre a centímetre, el bagul va anar lliscant per lafinestra.

EltietVernonvatornaratossir.—Unamicamés—vaesbufegarelFred,estirantelbaguldesdelcotxe—,un

esforçmési…El Harry i el George van fer força amb les espatlles i el bagul va acabar

d’entraralseientdeldarreredelcotxe.—Vinga,som-hi—vamurmurarelGeorge.Però,de sobte,quanelHarrypujavaa l’ampitde la finestra,vansentirun

fortudolqueveniadel’habitació,seguitimmediatamentpelretròdelaveudeltietVernon.

—Coidemussol!—M’hedeixatlaHedwig!ElHarry va creuar l’habitació com un llampmentre s’encenia el llum del

replà.VaagafarlagàbiadelaHedwig,vacórrercapalafinestrailavapassaralRon.S’enfilavaalacalaixeraquaneltietVernonvapicaralaporta,quejanoestavatancadaambclau…Ilaportaesvaobrirdecop.

Durant unes dècimes de segon, el tiet Vernon es va quedar palplantat alllindar;però tot seguitvadeixaranarunbramcomeld’unbraucolèric,esvallançardamuntelHarryielvaagafarpelsturmells.

ElRon,elFredielGeorgevanagafarelHarrypelsbraçosivanestirartanfortcomvanpoder.

—Petúnia!—vacridareltietVernon—.Ques’escapa!ElHarrys’escapa!PeròelsWeasleyvanferunafortaestrebadaielpeudelHarryvarelliscar-li

delesmans.Tanbonpuntvaserdinselcotxe,elHarryvatancarlaportadecopillavorselRonvacridar:

—Prem l’accelerador a fons, Fred!—El cotxe va sortir disparat cap a lalluna.

ElHarrynos’hopodiacreure:eralliure!Vaabaixarlafinestra,elventdelanit li fuetejava la cara, i va mirar enrere les teulades del carrer Privet ques’encongien.El tietVernon, la tietaPetúnia i elDudley s’havienquedatmuts,totstresabocatsalafinestra.

—Finsal’estiuqueve!—vacridarelHarry.ElsWeasleyesvanposarariureielHarryesvatornaraasseure,somrient

d’orellaaorella.—Deixa anar laHedwig—li va dir al Ron—, que voli darrere nostre. Fa

seglesquenoestiralesales.

ElGeorgelivadonarelpassadoralRonipocdespréslaHedwigvaaixecarelvolplenadejoiaielsvaseguircomunfantasma.

—Bé,doncsarajapotsparlar,Harry—vadirelRon,impacient—.Quèhapassat?

ElHarryl’hivaexplicartotsobreelDobby,l’advertènciaquelihaviafet,ielmerderdelpúding.Estupefactes,vanquedar-semutsunabonaestonadesprésqueelHarryacabés.

—Aixòfapudor—vadirfinalmentelFred.—Certament,ésbenestrany—vaafegirelGeorge—.Iaixíquenitansolset

vadirquisesuposaquetramatotaixò?—No crec que pogués—va dir elHarry—. Ja us ho he dit, cada cop que

estavaapuntdedeixarescaparalgunacosa,començavaadonar-secopsdecapalaparet.

VanotarqueelFredielGeorgeesmiraven.—Quèpassa?Creieuqueemvamentir?—vapreguntarelHarry.—Home—va començar el Fred—, pensa-ho bé. Els elfs domèstics tenen

podersmàgicspropis,perònormalmentnoelspodenferservirsenseelpermísdel seu amo. Jo crec que al Dobby el van enviar per impedir que tornessis aHogwarts. Algú molt graciós, sens dubte. Saps d’algú que et tingui tírria al’escola?

—Sí—vanrespondreal’instantelHarryielRon.—ElDracoMalfoy—vaaclarirelHarry—.M’odia.—DracoMalfoy?—vapreguntarelGeorge,girant-seenrere—.Queés fill

delLuciusMalfoy?—Deu ser-ho, no és un cognom gaire comú, oi?—va dir elHarry—. Per

què?—He sentit com el pare en parlava —va explicar el George—. Era un

seguidorconvençutdel’Innominable.—Iquanl’Innominablevadesaparèixer—vadirelFred,ivatombarelcap

permirarelHarry—,enLuciusMalfoyvatornardientquenohaviatingutmaila intenció de seguir-lo. I un be negre amb potes rosses! El pare creu queformava part del cercle més íntim de l’Innominable. El Harry ja havia sentitaquells rumors sobre la famíliaMalfoy i no el sorprenien gens. Al costat delMalfoy,elDudleyDursleysemblavaunnoiagradable,assenyatisensible.

—NosésielsMalfoytenenunelfdomèstic—vadirelHarry.—Bé,siguiquisigui,hadeserunafamíliadebruixotsambtradició,irica—

vadirelFred.—Sí,lamaresemprediuqueliagradariatenirunelfdomèsticqueplanxés

—vadirelGeorge—.Perònoméstenimundimoninecròfagalesgolfesquefa

pena i un munt de gnoms al jardí. Els elfs domèstics es troben en casessenyorials,castellsillocsperl’estil;noensopegaràsambcapacasanostra…

ElHarryesvaquedarcallat.TenintencomptequeelDracoMalfoysempreteniaelmillordequalsevolcosa,lasevafamíliadevianedarenordebruixots;s’imaginava perfectament el Malfoy caminant amb pas afectat per una casasenyorial.Iallòd’enviarelcriatdelafamíliaperimpedirqueelHarrytornésaHogwartstambéeraexactamentlamenadecosaquepodriaferelMalfoy.Haviaestatximpledeprendre’selDobbyseriosament?

—Enqualsevolcas,esticcontentquehaguemvingutabuscar-te—vadirelRon—.Estavamoltpreocupatperquènoemcontestaves lescartes.Alprincipiemvaigpensarqueeraculpadel’Errol…

—Quiésl’Errol?—El mussol de la família. És molt vell. No seria la primera vegada que

defalleixenunviatge.Aixíquevaigdemanarl’Hermes…—Qui?—El mussol que el pare i la mare van comprar al Percy quan el van fer

monitor—vadirelFreddesdeldavant.—PeròelPercynovavolerdeixar-me’l—vaseguirelRon—.Vadirqueel

necessitava.—ElPercys’estàcomportantdemaneramoltestranya,aquestestiu—vadir

elGeorge,arrufantlescelles—.Idefetéscertquehaenviatmoltescartesiqueha passat molt de temps tancat a l’habitació… No ho sé, però per molt quepoleixilainsígniademonitor,nolluiràmés…Fred,ten’estàsanantmassacapal’oest—vaafegir,assenyalantlabrúixoladeltaulelldecomandaments.ElFredvaredreçarelvolant.

—Ielvostrepare sapque li heuagafat el cotxe?—vapreguntar elHarry,convençutqueensabialaresposta.

—Mmm,no—vaferelRon—.Avuiteniaguàrdia.Ambunamicadesorteldeixaremalgaratgesensequelamares’adoniquel’hemtretaferunvolt.

—IquèfaelvostreparealaConselleriad’AfersMàgics?—Treballa al departament més avorrit de tots —va dir el Ron—. El de

Controldel’ÚsIndegutd’ObjectesdeMuggles.—Elquè?—Controlenqueningúnoembruixiobjectesfetspelsmuggles,persidecas

acabentornantaunabotigaounacasademuggles.L’anypassat,perexemple,una bruixa vella va morir i el seu joc de te va anar a parar a una botigad’antiguitats.Unadonamuggleelvacomprar,se’lvaenduracasaielvausarperservireltealsseusamics.Vaserunmalson.Elparevahaverdeferhoresextresdurantunesquantessetmanes.

—Quèvapassar?—Doncsquelateteraesvatornarbojaivacomençararuixar-hototambte

bullent.Unhomevaacabaral’hospitalamblespincesdelsucreagafadesalnas.Elpareesvaposarfrenètic:aldepartamentnoméshisónelliunbruixotvellqueesdiuPerkins,ivanhaverdefersortilegisdel’oblitiunmuntdecosesmésperamagar-hotot…

—Peròllavorselvostrepare…Aquestcotxe…ElFredvaesclatarariure.—Sí, el pare està boig per qualsevol cosa que tingui a veure amb els

muggles,casanostraestàplenadetrastosdemuggles.Elsdesmunta,encantalespecesielstornaamuntar.Sifesunescorcollacasanostra,s’hauriad’arrestar.Alamarelatornaboja.

—Allà hi ha la carretera principal—va dir el George, guaitant el terra atravésdelparabrisa—.D’aquíadeuminutshauremarribat…Quinasort,s’estàfentdedia…

Capal’estdel’horitzóesveiaunallumtènuedecolorrosa.ElFredvaferbaixarelcotxeielHarryvaveureunmosaicfoscdecampsi

grupsd’arbres.—Vivimalsaforesdelpoble—vadirelGeorge—.OtteryStCatchpole…El cotxe volador baixava cada copmés. La vora d’un sol vermell brillant

resplendiaentreelsarbres.—Aterrem!—vaexclamarelFredquanvanarribara terraambun lleuger

sotrac. Havien aterrat en un petit pati al costat d’un garatge que amenaçavaruïna.ElHarryvaveurelacasadelRonperprimercopalavida.

Feia tota la pinta d’haver estat una gran cort de pedra, a la qual s’havienafegit unesquanteshabitacions aquí i allà demaneraque ara teniaunsquantspisos d’alt. Estava tan torta que semblava que s’aguantés per art demàgia (laqualcosa,varecordarelHarry,probablementeracerta).Delateuladavermellapenjavenquatreocincxemeneiesquesemblavaquehaguessindecaure.Clavata terra apropde l’entrada,hi haviauncartell tort quedeia«ElCau».Rere laporta d’entrada hi havia un desgavell de botes de plàstic i una marmita moltrovellada.Unesquantesgallinesgrassesdecolormarrópicotejavenelterradelpati.

—Noésgrancosa—vadirelRon.—Ésfabulós—vadirelHarry,pensantenelcarrerPrivet.Vansortirdelcotxe.—Ara pujarem a les habitacions sense fer soroll —va dir el Fred— i

esperaremquelamareenscridiperesmorzar.Llavors,Ron,tubaixaràsbotantles escales i diràs: «Mira,mare,quiha aparegut aquestanit!», i ella esposarà

contenta de veure el Harry i no cal que ningú sàpiga mai que hem agafat elcotxe.

—Moltbé—vadirelRon—.Harry,som-hi,jodormoal…Ambelsulls clavats en la casa, elRon s’haviaposatd’uncolorverdmolt

lleig.Elsaltrestresesvantombar.LasenyoraWeasleyavançavapelpati,escampantlesgallines,i,perseruna

donabaixeta,rabassudaidecaraafable,eraextraordinariques’assembléstantauntigred’ullalsdesabre.

—Oh,oh—vadirelFred.—Déumeu—vadirelGeorge.LasenyoraWeasleyesvaaturardavantd’ells,lesmansalsmalucs,ilaseva

miradavapassard’unacaraculpableaunaaltra.Duiaundavantaldeflorsilavaretalisobresortiadelabutxaca.

—Què,nois?—vadir.—Bon dia,mare—va dir elGeorge amb una veu que a ell li va semblar

seguraiconvincent.—Usadoneudecomm’heufetpatir?—vadirlasenyoraWeasleyambuna

veuquefeiapor.—Perdona,mare,peròésquehavíemde…Els tres fills de la senyora Weasley eren més alts que ella, però es van

agemolirdeporquanellaelsvadescarregarlasevaràbia.—Els llits buits!Capnota!El cotxedesaparegut…Podíeuhaver tingut un

accident… Jo perdent el son per vosaltres… Tant us era, oi?Mai, mai de lavida…Javeureuquanarribielpare…ElBill,elCharlie ielPercynohanfetmaiunacosaaixí…

—Percyelperfecte—vamurmurarelFred.—Doncs ja podríeu seguir l’exemple del Percy! —va cridar la senyora

Weasley,empenyentelFredambeldit—.Uspodríeuhavermatat,uspodrienhavervist,podríeuhaverfetperdrelafeinaalpare…

Se’lsvaferetern.LasenyoraWeasleyvacridarfinsaquedar-sesenseveu.Enacabat,esvagirarcapalHarry,quevaferunpasenrere.

—Esticmoltcontentadeveure’t,Harry—vadir—.Entra,queetdonaréunamicad’esmorzar.

Esvatombarivatornarcapalacasa.ElHarry,desprésdefer-liunamiradainterrogativaalRon,queelvaencoratjarambelcap,lavaseguir.

Lacuinaerapetitaiatapeïda.Almighihaviaunatauladefustamoltusadaiunescadires.ElHarryesvaasseureivamiraralseuvoltant.Nohaviaestatmaiacasad’unsbruixots.

El rellotgequehi haviadavant seu a la paret només teniaunabusca i cap

número.Almarchihaviaescritescosescom«Horadeferelte»,«Horadedonarmenjaralesgallines»i«Fastard».SobrelalleixadelallardefochihaviatresfileresdellibresambtítolscomSortilegisperferformatges,LamàgiaalacuinaiPrepariunbanquetenunminut.Ésmàgic!I,silesorellesnol’enganyaven,laràdiovellaquehihaviaalcostatdelapicaacabavad’anunciarquefeien«l’HoraEmbruixada,amblaconegudacantantmagaCelestinaPicdeguerra».

LasenyoraWeasleyestavaenfeinada:haviacomençataferl’esmorzard’unamaneraunamicacaòticaianavallançantmiradespunitivesalsseusfillsmentretiravasalsitxesalapaella.Detantentantmurmuravacosescom«noséenquèdevíeuestarpensant»i«mainom’hohauriaimaginat».

—Tunoen tenscapculpa,xato—livaasseguraralHarry, abocantvuitonou salsitxes al plat—.L’Arthur i jo també hem estatmolt preocupats per tu.Ahirmateixvamcomentarquet’aniríemabuscarsidivendresencaranohaviescontestatalRon.Però,laveritat—vadirafegint-hitresousferrats—,travessarelpaísvolantenuncotxeil·legal…Uspodriahavervistqualsevol…

Va fer un gest de vareta sense importància sobre la pica i els plats vancomençararentar-sesols,ambundring-dringsuauquesesentiadefons.

—Estavamoltennuvolat,mare!—vadirelFred.—Noparlismentremenges!—vadirbruscamentlasenyoraWeasley.—L’estavenmatantdegana,mare!—vaafegirelGeorge.—Tu tampoc!—va exclamar la senyoraWeasley; però ambuna expressió

lleugerament suavitzada va començar a tallar-li pa al Hany i a untar-lo ambmantega.

En aquellmoment els va distreure una aparició en forma de personeta decabellspèl-rojosencamisadedormir,quevaentraralacuina,vaferunxiscleise’nvaanarcorrents.

—Lamevagermana—livadirelRonalHarryacaud’orella—,laGinny.S’hapassattotl’estiuparlantdetu.

—Sí,segurqueetdemanaunautògraf,Harry—vadirelFredrient,peròesvatrobaramblamiradadelasevamareivatornarlavistaalplatsenseobrirlaboca.Janovandirresmésfinsqueelsquatreplatsvanserbuits, laqualcosavanaconseguirenunespaidetempsincreïblementcurt.

—Caram,síqueesticcansat—vadirelFredambunbadall i finalmentvadeixaranarelscoberts—.Emsemblaquemen’aniréadormiri…

—Ah,no—vaferlasenyoraWeasley—.Noésculpamevasinohasdormitaquestanit.M’hasdedesgnomarel jardí,queelsgnomstornenaestar foradecontrol.

—Mare…—Vosaltresdostambé—vacontinuar,mirantseveramentelRonielFred—.

Harry, tu te’n pots anar al llit—va afegir—: no els vas demanar pas que etvinguessinabuscarvolantenaquellcotxeatrotinat.

PeròelHarry,quenoteniagensdeson,vadiral’acte:—Sinolifares,ajudaréelRon.Nohevistmaiunadesgnomació…—Etsmoltamable,Harry,peròt’adverteixoqueésmoltavorrit—vadirla

senyoraWeasley—.VejamquèensaconsellaDecors…Ivatreureunllibregruixutdelapilaquehihaviaalalleixadelallardefoc.

ElGeorgevaprotestar.—Mare,jasabemdesgnomarunjardí.ElHarryvamirar la cobertadel llibrede la senyoraWeasley.En elegants

lletres daurades hi deia:La guia per eliminar plagues domèstiques deGilbertDecors.A sota,hihaviaunagran fotografiad’unbruixotmoltbenplantat, decabellsrossosondulatsiullsblausbrillants.Compassavasempreenelmóndelsbruixots, la imatge de la fotografia es movia, i el bruixot, que el Harry vasuposarqueeraGilbertDecors,noparavadefer-losl’ulletdescaradamentatots.LasenyoraWeasleylivaferungransomriure.

—Aquest home és prodigiós —va dir—, en sap un munt, de plaguesdomèstiques,dedebò,ésunllibrefantàstic…

—Lamares’hapenjatd’ell—vadirelFredambunmurmuriperfectamentcomprensible.

—No diguis ximpleries, Fred—va dir la senyoraWeasley, amb les galtesvermelles—.Moltbé, si creusqueensapsmésqueDecors, japotscomençar,peròaidetusiquedaunsolgnomaljardíquansurtiainspeccionar-lo.

Badallant i lamentant-se, elsWeasleyvan sortir a foraambel capcot, i elHarry, al darrere.El jardí era gran i, als ulls delHarry, totalment normal.AlsDursleynoelshauriaagradat:hihaviaunmuntdemalesherbesis’hihaviadetallar la gespa, però uns arbres fabulosos n’encerclaven el perímetre; unesplantesqueelHarrynohaviavistmaivessavendelsparterresihihaviaungranestanypledegranotes.

—Saps?,elsmugglestambétenengnomsaljardí—livadirelHarryalRonquancaminavenperlagespa.

—Sí,jahevistaquellescosesqueellsespensenquesóngnoms—vadirelRon,ajupit,ambelcapdinsunamatadepeònia—.ParesNoelnansirabassutsambcanyesdepescar…

Es va sentir un enrenou violent com de batussa, la mata de peònia es vasacsejarielRonesvaaixecar.

—Aixòésungnom—vadir,totseriós.—Dixa’m!Dixa’m!—vaxisclarelgnom.Certament, no s’assemblava gens al Pare Noel. Era petit i tenia la pell

colradaielcapgran,calb,bonyegut,igualqueunapatata.ElRonelsubjectavaambelbraçestiratperquènoparavadedonarcopsdepeuambaquellspeuetscallosos,finsqueelvaagafarpelsturmellsielvatombarcapperavall.

—Elquehasdeferésaixò—vadir.Llavorsvaaixecarelgnompersobredel seu cap (Dixa’m!) i va fer-lo girar en grans cercles, com si fos un llaç iestiguésenunrodeo.Enveure lacarad’espantquefeiaelHarry,vaafegir—:Noelsfacapmal.Noméselshasdemarejarprouperquènotrobinelcamídetornadaalcau.

Vadeixaranarelgnom,quevasortirvolantsismetresivaaterrarambunapatacadaalpratquehihaviaal’altrabandadelatanca.

—Penós—vadirelFred—.M’hi jugoelquevulguisquejollançoelmeumésenllàd’aquellasoca.

Benaviatelsgnomsvandeixardefer-lipena,alHarry.Haviadeciditdeixar-loscaureal’altrabandadelatancaenllocdellançar-lospelsaires,ielprimergnomquevaagafar,ennotarsignesdedebilitat,livaclavarlesdentsafiladesalditilivacostarmolttreure-se’ldesobrefinsque…

—Carai,Harry,deuenhaverestatquinzemetres…Benaviatelcelvaestarpledegnomsvoladors.—Veus?,nosóngaireintel·ligents—vadirelGeorge,mentreagafavacinco

sisgnomsdecop—.Tanbonpunts’adonenquehacomençat ladesgnomació,surten tots de cop a veure què passa.Hauria estatmés lògic que ja haguessinaprèsaquedar-sealcau.

Poc després, lamunió de gnoms que quedava al jardí se’n va anar en filaíndia,ambelcapenfonsatalesespatlles.

—Tornaran—vadirelRonmentremiravencomdesapareixienperlatanca—.Elsencantaestaraquí…Elpareésmassatouambellsperquèlifangràcia…

Ienaquellprecísmomentvansentirquelaportad’entradaestancava.—Hatornat!—vacridarelGeorge—.Elpareésacasa!Vancórrerpeljardícapalacasa.ElsenyorWeasleyestavaescarxofatenunacadiradelacuina.S’havia tret

lesulleresiteniaelsullstancats.Eraunhomeprim,ques’estavaquedantcalb,peròelspocscabellsqueliquedavenerentanvermellscomelsdequalsevoldelsseus fills. Portava un vestit de bruixot de color verd ple de pols i arrugat delviatge.

—Quina nit —va mussitar, buscant la tetera a les palpentes, mentre totss’asseien al seu voltant—. Nou escorcolls! Nou! I a més el vell MundungusFletcherhaintentatfer-meunsortilegiquanjoestavad’esquena…

ElsenyorWeasleyvaferungranglopdeteivasospirar.—Hastrobatres,pare?—vapreguntarelFredàvidament.

—Nomésunesquantesclausques’encongieniunateteraquemossegava—vadirelsenyorWeasley,badallant—.Hihahagutunassumpteunamicalleigenunaltredepartament,però.S’hanendutelMordakeperfer-liunespreguntessobreunesfuresmolt,moltestranyes;gràciesaDéuaixòera feinadelComitèd’EncanterisExperimentals.

—Iquèen treu, lagent,deferclausques’encongeixen?—vapreguntarelGeorge.

—Tan sols prendre el pèl alsmuggles—va sospirar el senyorWeasley—.Elsvenenunaclauques’encongeixfinsaconvertir-seennores,demaneraquemaino la trobenquan la necessiten…Evidentment, ésmolt difícil condemnaralgú per això, perquè cap muggle no reconeixerà mai que la seva clau es fapetita… Insisteixen a dir que simplement la perden cada dos per tres.Afortunadament,farienqualsevolcosaabansd’acceptarl’existènciadelamàgia,encaraquelatinguessindavantdelsulls…Peròlescosesquelanostragenthaarribataencantar…Noushocreuríeu…

—Comaracotxes,potser?LasenyoraWeasleyhaviaentratalacuinaambunatiadorquesemblavauna

espasa.ElsenyorWeasleyvaobrirelsullsdecop.Vamirarlasevadonaambcaradeculpable.

—Q-quèvolsdir,cotxes?—El que sents, Arthur: cotxes—va dir la senyora Weasley amb els ulls

encesos—.Imaginaqueunbruixotcomprauncotxevell i rovellat i lidiua laseva dona que només el vol per desmuntar-lo i veure com funciona, quan enrealitatelquefaésencantar-loperfer-lovolar.

ElsenyorWeasleyvaparpellejar:—Amormeu,sit’hiparessisapensar,trobariesquenoestàdeltotforadela

llei,encaraque,mmm,potserhauria fetbéde…aaa…dir-lia lasevadona laveritat.Hihaunbuit a la llei, saps?…Mentreno tingués la intencióde fer-loservir,elfetqueelcotxepoguésvolarno…

—ArthurWeasley, ja te’nvascuidarbé, ja,quehihaguésunbuita la lleiquan la vas escriure!—va cridar la senyoraWeasley—. Per poder continuarpotinejant amb totes aquelles andròmines de muggle al cobert! I per sit’interessa,elHarryhaarribataquestmatíenelcotxequenoteniesintenciódefervolar!

—ElHarry?—vapreguntarelsenyorWeasleytotsorprès—.QuinHarry?Vamiraralseuvoltant,vaveureelHarryivaferunbot.—Senyor!, éselHarryPotter?Encantatdeconeixe’t.ElRonenshaparlat

tantde…—AquestanitelsteusfillshananatvolantambelcotxeacasadelHarry!—

vacridarlasenyoraWeasley—.Nohitensresadir?—Dedebò?—vadirelsenyorWeasley,il·lusionat—.Haanatbé?V-vulldir

—s’haviadesinflatenveureelsullsrabiososdelasenyoraWeasley—,que,queaixòestàmoltmalfet,nois,moltmalfet.

—Valmés que els deixem sols—li va dir el Ron alHarry a cau d’orellaquanlasenyoraWeasleyesvacomençarainflarcomunagranotaamericana—.Vine,t’ensenyarélamevahabitació.

Vansortirdelacuinasensefersoroll,vanbaixarperunpassatgeestretfinsaarribaraunaescalaatrotinadaquepujavaperlacasaenzig-zag.Altercerreplàhihaviaunaportaoberta.Abansquelaportaestanquésdecop,elHarrytotjustvatenirtempsdeveureunparelld’ullsmarronsquel’observaven.

—LaGinny—vadirelRon—.Nosapspascomn’és,d’estrany,quenoobrilaboca;normalmentnocalla…

Vanpujardos tramsd’escalamés i van arribar aunaporta amb lapinturaescrostonadaonpenjavaunaplacaquedeia«Ron».

ElHarryvaentrar a l’habitació, el sostrede laqualgairebé tocavaambelcap, ivaparpellejar.Eracomsihaguésentratenunforn:gairebétotelquehihavia a dins era d’un color taronja pujat: el cobrellit, les parets, fins i tot elsostre. Immediatament, elHarry es va adonar que elRon havia tapat el papervelldelaparetambpòstersdebruixesibruixots,sempreelsmateixos,queduienvestitstarongesiescombresvoladoresiquesaludavenenèrgicament.

—Elteuequipdequidditch?—vapreguntar.—ElsChudleyCannons—vadirelRon,assenyalantelcobrellittaronjaque

estavaengalanatambduesCgegantsdecolornegreiunabaladecanó—.Vannovensalalliga.

ElsllibresdetextdelRonestavenapilonatsenunacantonada,alcostatd’unapila de còmics que narravenLes aventures deMuci Roig, elmuggle boig. LavaretamàgicadelRoneraasobred’unaquaripled’ousdegranotaquehihaviaal’ampitdelafinestra,alcostatdel’Scabbers,laratagrisaiobesa,queestavaadormidaenpleraigdesol.

ElHarryvasaltarpersobred’unjocdecartesqueesremenavensolesquehihaviaal terra iva treureelcapper la finestradiminuta.AlpratquehihaviaabaixenlallunyaniavaveureunabandadegnomsquetornavenaentraraljardídelsWeasleyd’esquitllentes iunperun.LlavorsesvagirarpermirarelRon,quel’estavaobservantgairebénerviós,comsiesperéslasevaopinió.

—Ésunamicapetita—vadirelRonràpidament—.Nocoml’habitacióquetenies a casa dels muggles. I estic a sota mateix del dimoni necròfag de lesgolfes,queespassaeldiacolpejantlescanonadesilamentant-se…

PeròelHarry,somrient,vadir:

—Éslamillorcasaquehetrepitjatmai.ElRonesvaposarvermell.

4.AGargotsiNibres

La vida a El Cau no podia ser més diferent de la vida al carrer Privet. AlsDursleyelsagradavaquetotestiguéspolitibenendreçat;lacasadelsWeasleyeraunbrolladordecosesestranyes i inesperades.ElHarryesvaquedard’unapeçalaprimeravegadaqueesvamiraralmirallquehihaviaasobredelallardefoc de la cuina, perquè elmirall li va cridar: «Posa’t la camisa per dins,maleducat».EIdimoninecròfagde lesgolfesudolava i feiacaurecanonadesquancreiaquel’ambientestavamassatranquil,ilespetitesexplosionsquesortiendel’habitaciódelFredielGeorgeerenconsideradesunacosaperfectamentnormal.Detotesmaneres,elqueelHarryvatrobarmésestranydelavidaacasadelRonno va ser el mirall que parlava ni el dimoni que repicava, sinó el fet que enaquellacasatothomsemblavaapreciar-lo.

La senyora Weasley es va escandalitzar quan va veure l’estat dels seusmitjonsivaintentarquerepetístresvegadesencadaàpat.AlsenyorWeasleyliagradavaqueelHarrys’asseguésataulaalseucostatperpoder-lobombardejaramb preguntes sobre la vida amb els muggles i demanar-li com funcionavencosescomelsendollsielserveidecorreus.

—Fascinant!—deia, quan per exemple el Harry li explicava com es feiaservir el telèfon—. Molt enginyosa, realment, la manera com els muggless’espavilensenselamàgia.

El Harry va rebre notícies de Hogwarts un matí assolellat quan feia unasetmana que havia arribat a El Cau. Ell i el Ron havien baixat a esmorzar is’havientrobatelssenyorsWeasleyilaGinnyassegutsataula.TanbonpuntvaveureelHarry,alaGinnylivacaureelboldefarinetesaterraaccidentalmentiva fer molt de soroll. La Ginny semblava tenir una gran facilitat perquè licaiguessinlescosesquanelHarryentravaenunahabitació.Esvaajupirsotalataula per recollir el bol i va tornar a aparèixer amb la cara vermella com untomàquet.Fentveurequenosen’haviaadonat,elHarryvaseureivaacceptarlatorradaquelioferialasenyoraWeasley.

—Cartesdel’escola—vadirelsenyorWeasley,ivadonaralHarryialRondossobresidènticsdepergamígroguencamblesadrecesescritesentintaverda—.ElDumbledorejasapqueetsaquí,Harry.Nose’nperdniuna,aquesthome.Avosaltrestambéushanarribat—vaafegirquanelFredielGeorgevanentrar,encaraenpijama.

Durantunsminutshi vahaver silenci, el tempsde llegir les cartes.LadelHarrydeiaque,comsempre,agaféselHogwartsExpressa l’estaciódeKing’sCrosseldia1desetembre.Tambéhihaviaunallistadelsllibresquenecessitariaperalnoucurs.

Elsalumnesdesegonnecessitaran:

Llibred’encanteris(nivell2),deMarinaFetilleraUnanitambunesperitfornit,deGilbertDecorsUnbivacambundraceslovac,deGilbertDecorsUnaprimaverafentdemainaderaaunaferagrollera,deGilbertDecorsUnjuliolambuntrollcamperolquetocavaelflabiol,deGilbertDecorsVaigsertestimonidelmatrimonid’undimoni,deGilbertDecorsUndiad’autoestopambunhomellop,deGilbertDecorsPetiquipeti,unanyambunieti,deGilbertDecors

ElFred,quejahaviaacabatdellegirlasevallista,vamirarladelHarry.—AvosaltrestambéusfancomprartotselsllibresdeDecors!—vaexclamar

—.ElnouprofessordeDefensaContralesForcesdelMalendeuserunfanàtic.M’hijugoelquevulguisqueésunadona.

En aquellmoment, el Fred va ensopegar amb lamirada de la sevamare iràpidamentvatrobarfeinaamblamelmelada.

—Aquest lotde llibresnoseràbarat—vadirelGeorge,donantunaulladaalsseuspares—.ElsllibresdeDecorssónmoltcars…

—Ja ens espavilarem —va dir la senyora Weasley; però semblavapreocupada—.SuposoquepodremaconseguirdesegonamàmoltescosesdelaGinny.

—AixíqueaquestanycomencesaHogwarts?—livapreguntarelHarryalaGinny.

Ella va fer que sí amb el cap, es va posar vermella fins a les arrels delscabellspèl-rojosivarepenjarelcolzeenelplatdelamantega.Afortunadament,apartdelHarryningúnohovaveure,perquè justenaquellmomentelPercy,germà del Ron, va entrar a la cuina. Ja anava vestit, i portava la insígnia demonitordeHogwartsal’armilla.

—Bondiaatots—vadirelPercyenèrgicament—.Faundiapreciós.Esvaasseureenl’únicacadiraquequedavalliure,peròesvatornaraaixecar

quasi immediatament, traient-se de sota un espolsador de plomes gris quesemblavaqueestiguéscanviantelplomatge(o,comamínim,aixòéselqueesvapensarelHarryqueera,finsquevaveurequerespirava).

—Errol!—vadirelRon,ivaagafaralPercyelmussolcoix,queduiaunacartasotaTala—.Jaerahora!Portalarespostadel’Hermione.Livaigescriureperdir-liquemiraríemderescatar-tedelsDursley.

Vaportarl’Errolaunaperxaquehihaviarerelaportaivaintentarques’hiaguantésdret,peròl’Errolvacaureal’acte;pertant,enllocd’això,elvaestiraral’escorredoramussitant«patètic».Aleshoresvaobrirlacartadel’Hermioneilavallegirenveualta:

HolaRon(iHarrysietsallà)!

EsperoquetothagianatbéiqueelHarryestiguibéiquenofessisresil·legalperajudar-loaescapar,Ron, perquè això també portaria problemes alHarry.He estatmolt preocupada; i si elHarry està bé,sisplau,digue-m’hoimmediatament.Peròpotserseriamillorquefessisservirunaltremussol,perquècrecqueunaltreviatgeacabariadedestrossaraquest.

Perdescomptat,esticmoltenfeinadaambelsdeures.

—Compotser?—vadirelRonhorroritzat—.Estemdevacances!

Dimecres que veaniremaLondres a comprar els llibres per al nou curs. I si ens trobéssima la rondad’Alla?

Digue’malgunacosatanaviatcompuguis.

Unaabraçada,

Hermione

—Ésunabonaidea.Podemanartotsacomprarlesvostrescosesllavors—vadir la senyoraWeasleymentre començava a desparar la taula—.Què teniupensatfer,avui?

ElHarry,elRon,elFred ielGeorgeplanejavenanaraunpetit tancatquetenien elsWeasley a dalt d’un turó.Estava envoltat d’uns arbres que evitavenqueesveiésdesdelpobledebaix,laqualcosavoliadirquepodienpracticarelquidditch semprequenovolessingaire amunt.Nopodien fer servirpilotesdequidditch de veritat, perquè els posarien en un compromís si s’escapessin ivolessincapalpoble,aixíque,enllocd’això,jugavenambpomes.FeienservirpertornslaNimbus2000delHarry,queeradebontroslamillorescombra;lavellaEstelFugaçdelRonsovintl’avançavenfinsitotlespapallones.

Cincminutsdesprés japujavenpel turóamb les escombresa les espatlles.HavienpreguntatalPercysivoliaanarambells,peròelshaviarespostqueteniacoses a fer. Fins llavors, elHarry només havia vist el Percy durant els àpats,perquèlarestadeldias’estavatancatal’habitació.

—M’agradariasaberquèfa—vadirelFredarrufantlescelles—.Noésell.Les seves notes van arribar un dia abans que tu vinguessis, va treure dotzeexcel·lentsalsexàmensdeGNOMigairebénos’hivarecrear.

—GraduaciódeNivellOrdinari enMàgia—vaexplicar elGeorge,quevaveurelacaradeperplexitatdelHarry—.ElBilltambéenvatreuredotze.Sinoanemambcompte,tindremunaltrecapdemonitorsalafamília.Emsemblaquenopodriaresistirlavergonya.

ElBilleraelgermàgrandelsWeasley.EllielCharlie,elsegüentgermà,jahavienacabatl’escola.ElHarrynoelsconeixia,peròsabiaqueelCharlieeraaRomaniaestudiantdracsielBillaEgiptetreballantperaGringotts,elbancdelsbruixots.

—Nosécoms’hofaranelsparesperpagartotelmaterialescolaraquestany—va dir elGeorge una estona després—.Cinc lots de llibres deDecors! I laGinnys’hadecomprarl’uniforme,lavaretaitotalaresta…

ElHarrynovadirres.Sesentiaunamicaestrany.Guardadaenunacambradeseguretat als soterranisdeGringottsaLondres, teniaunapetita fortunaquehavia heretat dels seus pares. Òbviament, només tenia diners al món delsbruixots:elsgaleons,elssicklesielsknutsnoespodienferserviralesbotiguesde muggles. Mai no havia dit res als Dursley sobre el seu compte bancari aGringotts:nocreiaquel’horrorquesentienperqualsevolcosarelacionadaamblamàgias’estenguéstambéaunagranpilad’or.

DimecreslasenyoraWeasleyelsvacridaraviat.Desprésdemenjar-secomunllampmitjadotzenadesandvitxosdebaconcadaun,esvanposarlescapesilasenyoraWeasleyvaagafarunatorretadelalleixadelacuinaivamiraradins.

—Enquedamolt poc,Arthur—va sospirar—.N’hauremde comprarmés,avui…Bé,doncs,elsconvidatsprimer!Passa,Harry!

Ilivaoferirlatorreta.ElHarryse’lsvaquedarmirantatots,iellsl’observaven.—Q-quèsesuposaquehedefer?—vabalbucejar.—No ha viatjat mai amb pols migratòria —va dir el Ron de sobte—.

Perdona,Harry,men’haviaoblidat.—Mai?—va preguntar el senyorWeasley—. I comvas arribar a la ronda

d’Allapercomprarlescosesperal’escolal’anypassat?—Enmetro…—Dedebò?—va dir el senyorWeasley encuriosit—. I hi havia escalades

mecàniques?I,exactament,com…—Arano,Arthur—vadirlasenyoraWeasley—.Lapolsmigratòriaésmolt

mésràpida,xato,però,Déumeu,sinol’hasfetaservirmai…—No passarà res, mare —va dir el Fred—. Harry, mira com ho fem

nosaltres.Vaagafarunpessicdepólvoresbrillantsdelatorreta,esvaaproparalfoci

lesvallançaralesflames.Ambuntroeixordador,elfocesvatornardecolorverdmaragdailesflames

vancréixermésqueelFred,quevaferunapassaendavant,vaentrardinselfoc,vacridaralgunacosaivadesaparèixer.

—Hasdedirelnommoltclarament—livadiralHarrylasenyoraWeasley,mentreelGeorgeficavalamàala torreta—,ivigilaquenosurtisperunaltrefogall…

—Peron?—vadirelHarry,nerviós,mentreelfoctronavais’empassavaelGeorge.

—És que hi ha un munt de llars de bruixots per triar, però mentre parlisclarament…

—Totaniràbé,Molly,nol’emboliquis—vadirelsenyorWeasley,agafantelltambéunamicadepólvores.

—Però,reina,siesperdés,comhoexplicaríemalsseustiets?—Oh,noespreocupi,noelsfariares—vadirelHarrypertranquil·litzar-la

—.Siemperdésenunaxemeneia,elDudleypensariaquehaestatunajugadabrillant.

—Bé,d’acord, vés darrere l’Arthur, doncs—vadir la senyoraWeasley—.Quanentrisalfoc,diguesonvolsanar…

—Imanténelscolzesenganxatsalcos—livaadvertirelRon.—Ielsullstancats—vaafegirlasenyoraWeasley—.Elsutge…—Noetmoguisgaire—vadirelRon—,oacabaràsenunaaltrallardefoc.—Però tampocno et posisnerviós i surtismassad’hora, espera aveure el

FredielGeorge.Procurant nooblidar res, elHarryva agafar unpessic depolsmigratòria i

se’n va anar cap a la llar de foc. Va respirar profundament, va escampar lespólvoressobrelesflamesivaferunapassaendavant.Uncopadins,livaveniruna brisa calenta. Va obrir la boca i acte seguit es va empassar un munt decendra.

—R-ron-dad’Alla—vadirtossint.Esvasentircomsielxuclésunforatdepicaimmens.Livasemblarquefeia

voltesatotavelocitat.Sentiaunbrunziteixordador.Esvaesforçaramantenirelsullsoberts,peròelremolídeflamesverdeselmarejava…Esvaclavaruncopal

colzeambalgunacosamoltduraielvaenganxaralcos,senseparardefermésimésvoltes.Arasentiacomsiunmuntdemansglaçadeselbufetegessin.Forçantelsulls,vaveureunriudifuminatdellarsdefocivacaçaralvolescenesdeleshabitacions que hi havia al darrere. Va tornar a tancar els ulls desitjant ques’acabés,illavors…Vacaureendavantsobreunapedrafredailesulleresselivantrencar.

Marejat, masegat i cobert de sutge, es va posar dret cautelosament,subjectant-selesullerestrencadescontraelnas.Estavasol,inoteniaidead’onera.Noméssabiaqueeraalallardefocdepedradelquesemblavaunabotigadebruixots gran i fosca…, si no fos que res del que hi havia no semblava quehaguésdesermaialallistadematerialescolardeHogwarts.

Apropteniaunavitrinaqueconteniaunamàsecasobreuncoixí,unpaquetdecartestacatdesangiunulldevidrequeelmiravafixament.Alesparetshihavia màscares diabòliques que somreien impúdicament; al taulell, tot unassortiment d’ossos humans; i del sostre penjaven una sèrie d’instrumentsclavetejatsioxidats.Ielqueerapitjor,elcarrerestretifoscqueelHarryveiaatravésdelvidredel’aparadorsegurquenoeralarondad’Alla.

Commésaviatsortísd’aquelllloc,millor.Ambelnasencaraadoloritallàonhavia tocat a terra, elHarry va començar a anar cap a la porta de pressa i ensilenci,però,amigcamí,duespersonesvanaparèixeral’altrabandadelvidre,iuna d’elles era l’últim ésser que hauria volgut trobar-se en una situació comaquella,perdut,cobertdesutgeiamblesullerestrencades:elDracoMalfoy.

ElHarryvamirardepressaalseuvoltantiamàesquerravaveureunarmari,s’hivaficaracorre-cuita iva tancar lesportes,deixantunapetitaescletxaperpoder observar. Pocs segons més tard, va sonar una campana i elMalfoy vaentraralabotiga.

L’home que el seguia només podia ser el seu pare. Tenia lamateixa carapàl·lidaiallargadaiunsullsgrisosifredsidèntics.ElsenyorMalfoyvacreuarlabotiga,vadonarunaulladaalsobjectesenexposició,ivatocareltimbrequehihaviaaltaulell.Aleshoresesvagirarcapalseufillilivadir:

—Notoquisres,Draco.ElMalfoy,quejahaviaallargatelbraçcapal’ulldevidre,vadir:—M’hasditqueemfariesunregal.—He dit que et compraria una escombra de carreres—va dir el seu pare,

picantaltaulellambelsdits.—Idequèemserviràsinoestical’equipdelamevaresidència?—vadirel

Malfoy, fent morros—. Al Harry Potter li van donar una Nimbus 2000 l’anypassat i un permís especial del Dumbledore perquè pogués jugar per aGryffindor i ni tan sols és bo, ho van fer només perquè és famós… Famós

perquètéunaridículacicatriualfront…ElMalfoyesvainclinarperexaminarunprestatgepledecalaveres.—Tothompensaqueéstanllestitanfantàstic,elPotter,amblasevacicatriu

ilasevaescombra…—Aixòjat’hohesentitadircomamínimunadesenadevegades—vadirel

senyor Malfoy amb actitud dominant—, i et recordo que no és «prudent»ostentarquenosentsadoraciópelHarryPotter,noquanlamajoriadelanostragent el té per l’heroi que va fer que el Senyor de les Forces del Maldesaparegués…Ah,senyorBorgin!

Unhomequecaminavaencorbathavia aparegutdarrere el taulell, tirant-seenrereelscabellsnegresigreixososqueliqueienalacara.

—Senyor Malfoy, quin plaer tornar-lo a veure! —va exclamar el senyorBorginambunaveutanenganxifosacomelsseuscabells—.Esticencantat…Iel jove senyor Malfoy també és aquí… Meravellós. El puc ajudar en res?Precisamentaquestmatím’haarribat,iamoltbonpreu…

—Avuinohevingutacomprarres,senyorBorgin,sinóavendre—vadirelsenyorMalfoy.

—Avendre?—elsomriuredelsenyorBorginesvaesvairlleugerament.—Deuhaversentitadir,evidentment,quelaConselleriaestàpracticantmés

escorcolls —va dir el senyor Malfoy, traient-se un rotlle de pergamí de labutxaca interior i desenrotllant-lo perquè el senyor Borgin el pogués llegir—.Tincalgunes,mmm,cosesacasaqueempodrienposarenuncompromíssi laConselleria…

ElsenyorBorginesvacol·locarunpinçanàsivamirarlallista.—Nodeuenvolermolestar-lo,oi?ElsenyorMalfoyvaarrufarelnas.—Demomentnom’hanvingutaveure.ElcognomMalfoyencarainspiraun

certrespecte,peròlaConselleriacadacopésméstafanera.Elsrumorsdiuenqueestanpreparantunnoudecretdeprotecciódelsmuggles…Nohihacapdubtequeelmortdeganapollós iboigpelsmugglesde l’ArthurWeasleyhiestàaldarrere…

AlHarrylivavenirunabafaradaderàbia.—Icompotveure,algunsd’aquestsverinspodrienferque…—Ésclar,me’nfaigcàrrec,senyor—vadirelsenyorBorgin—.Aveure…—Emcompresallò?—vainterrompreelDraco,assenyalantlamàsecaque

hihaviaalcoixí.—Ah,lamàdelaGlòria!—vaexclamarelsenyorBorgin,ivaabandonarla

llista del senyorMalfoy per córrer cap al Draco—. S’hi posa una espelma, inomésfallumaquilaporta!Ésunaamigainseparabledelladresisaquejadors!

Tébongust,elseufill,sísenyor.—Espero que el meu fill sigui alguna cosa més que un lladre o un

saquejador,senyorBorgin—vadirelsenyorMalfoydurament.IelsenyorBorginvaafegirdeseguida:—Perdoni,noelvoliaofendre,senyor,perdoni.—És clar que si no treumés bones notes—va dir el senyorMalfoy,més

duramentencara—,potsersíques’hihauràdededicar,aaixò.—Noésculpameva—vareplicarmolestelDraco—.Elsprofessorssempre

tenenunpreferit,iésl’HermioneGranger…—T’hauriadefervergonyaqueunanoiasenseavantpassatsmàgicsetsuperi

entotselsexàmens—vadirbruscamentelsenyorMalfoy.—He,he!—vaferelHarryasotaveu,encantatdeveureelDracoavergonyit

iempipat.—A tot arreu passa elmateix—va dir el senyorBorgin, amb aquella veu

enganxifosa—.Lasangbruixacomptacadavegadamenys.—Noperami—vadirelsenyorMalfoy,elsnariusenflames.—Niperami,senyor—vadirelsenyorBorgin,fentunareverència.—En aquest cas potser podem tornar a la meva llista—va dir el senyor

Malfoy,sec—.Tincunamicadepressa,Borgin,hede resoldreunsassumptesimportants,avui.

Vancomençararegatejar.ElHarryelsobservava,neguitós,mentreelDracos’anavaacostantcadacopmésalllocons’amagava,examinantelsobjectesquehihaviaa lavenda.Elsvaaturaracontemplarel llaçdecordad’unpenjat iallegir amb un somriure de superioritat una nota que hi havia en un collaretd’òpalsmagnífic: «No el toqueu, és perillós: està encantat. Ha acabat amb lavidadelsdinoumugglesqueenvanserpropietaris».

ElDraco es va girar i davant seu va veure l’armari. S’hi va acostar…Vaallargarlamàcapalpom…

—Llestos!—vadirelsenyorMalfoyaltaulell—.Som-hi,Draco!ElDraco se’nvaanar i elHarryesvaeixugar el frontplede suor amb la

màniga.—Queacabidepassarunbondia,senyorBorgin.L’esperodemàalameva

residènciaperquès’emportilamercaderia.Tanbonpuntesva tancar laporta,elsenyorBorginvaabandonarelposat

afectat.—Bon dia a vostè,Malfoy, i si el que es diu és cert, nom’ha venut ni la

meitatdelquehihaamagatalaseva«residència»…Murmurant sinistrament,el senyorBorginvadesaparèixera la rebotiga.El

Harry va esperar-se uns minuts, per si de cas tornava, i aleshores va sortir

sigil·losamentdel’armari,vadeixarenrerelesvitrinesivasortirdelabotiga.Subjectant-selesulleresperquènolicaiguessin,vamiraralseuvoltant.Era

enunpassatgetenebrós,onsemblavaquetoteslesbotigues,senseexcepció,esdediquessinalamàgianegra.Laqueacabavadedeixarenrere,BorginiBurkes,eralamésgran,peròdavantmateixhihaviaunaparadormoltdesagradableplede caps reduïts, i dues portesmés enllà hi havia una gran gàbia amb aranyesnegresgegants.Al’ombrad’unportalhihaviadosbruixotsd’aspectetronatquel’observaven imurmuraven. Inquiet, elHarry se’n va anar d’allà, fent tots elspossibles perquè no li caiguessin les ulleres i alhora desitjant amb tot el cortrobarlamaneradesortir.

La placa vella de fusta que penjava sobre una botiga que venia espelmesenverinadeslivadirqueeraalarondadeGolallop.Allònoelvaajudargaire,perquèmainohaviasentitaparlard’aquell lloc.Vasuposarque,amb labocaplenade cendra, nohavia parlat prou clarament a la llar de focdelsWeasley.Intentantnoposar-senerviós,esvacomençaraplantejarquèhaviadefer.

—Quepotsert’hasperdut,noi?—livadirunaveual’orellaquelivaferferunbot.

Eraunabruixavellaqueduiaunasafataambunescosetesques’assemblaventerriblement a unes ungles humanes arrencades d’arrel. Li va fer un somriuremoltdesagradablequevadeixaraldescobertunesdentsnegres.ElHarryvaferunapassaenrere.

—Nopassares—vadir—.Tansols…—Harry!Quècoifasaquí?ElcordelHarryvaferunbot,ilabruixatambé.

Un munt d’ungles li van caure als peus en cascada i va començar a renegarmentrelamassacolossaldelHagrid,elguardaboscdeHogwarts,s’apropavacapaellsagranspassos,ambelsullsd’escarabatencesossobrelagranbarbaaspra.

—Hagrid! —va exclamar alleugerit el Harry, quasi sense veu—. M’heperdut…Lapolsmigratòria…

ElHagridvaagafarelHarrypelclatellise’lvaendurllunydelabruixaambungestquelivafercaurelasafatadelesmans.Elsxisclesdelabruixaelsvanseguirtotelcamípelpassatgesinuósfinsaarribaralallumdelsol.AleshoreselHarryvaveureenladistànciaunedificidemarbreblanccomlaneuquelierafamiliar: el Banc Gringotts. El Hagrid l’havia conduït directament a la rondad’Alla.

—Etsundesastre!—vadirelHagridambveurogallosaienfadat,espolsantdesutgeelHarryambtantaenergiaquegairebéelvafercauresobreunbarrild’excrementsdedracquehihaviaal’entradad’unaapotecaria.

—Ja me n’he adonat —va dir el Harry, amagant el cap en veure que elHagrid tenia la intenció de tornar-lo a espolsar—. T’ho repeteixo, m’havia

perdut…Ipercert,tuquèhifeies,allà?—Buscava un pesticida per a llimacs—va rondinar el Hagrid—. S’estan

menjantlescolsdel’hortdel’escola.Nodeushavervingutsol,oi?—No,esticambelsWeasley,peròenshemseparat—livaexplicarelHarry

—.Araelshedetrobar…Vancomençaracaminarjuntscarreravall.—Com és que no me vas contestar cap carta? —va preguntar el Hagrid

mentre el Harry s’afanyava per no perdre’l (havia de fer tres passes per cadagambada que feien les enormes botes del Hagrid). El Harry li va explicar lahistòriadelsDursleyielDobby.

—Maleïtsmuggles—vatornararondinarelHagrid—.Sihohaguéssabut…—Harry!Harry!Aquí!ElHarryvaaixecar lavista ivaveure l’HermioneGrangeralcapdavallde

lesescalesdepedrablancaqueduienaGringotts.Vacórrercapaells,ambelsabundantscabellsmarronsonejantalvent.

—Quèt’hapassatalesulleres?Hola,Hagrid!Oh,ésmeravellóstornar-vosaveure!VénsaGringotts,Harry?

—QuanhagitrobatelsWeasley—vadirelHarry.—Not’hauràsd’esperargaire—vadirelHagridambunsomriure.ElHarryil’Hermionevanmiraralseuvoltant.Correntcarreramuntentrela

gentadavenienelRon,elFred,elGeorge,elPercyielsenyorWeasley.—Harry!—va esbufegar el senyorWeasley—. Esperàvem de tot cor que

noméshaguessisanatunallardefocmésenllà…—Esvaeixugarlacalbasuada—.LaMollyestàdesesperada…Arave.

—Onhassortit?—vapreguntarelRon.—AlarondadeGolallop—vadirelHarry,seriós.—Colossal!—vandirelFredielGeorgealavegada.—Anosaltresnoenshihandeixatanarmai—vadirelRon,mortd’enveja.—Ésclarqueno—vagrunyirelHagrid.EnaquellmomentvaaparèixerlasenyoraWeasley,quepujavaapaslleuger,

amblabossabalancejantenunamàilaGinnybenaferradaal’altra.—Oh,Harry,fill,podrieshaveracabatvésasaberon…Agafantaireperlaboca,esvatreureungranraspallderobadelabossaiva

començar a raspallar-li el sutge que el Hagrid no havia aconseguit treure-li asacsejades.ElsenyorWeasleyvaagafarlesulleresdelHarry,vaferungestamblavaretaileshivaretornarcomsifossinnoves.

—Johedemarxar—vadirelHagridmentrelasenyoraWeasleylidonavalamà(LarondadeGolallop!Sinotel’haguessistrobat,Hagrid!)—.EnsveiemaHogwarts! —I se’n va anar a grans passos, amb el cap i les espatlles que

sobresortienentrelagentada.—SegurquenousimagineuquihevistaBorginiBurkes!—vadirelHarry

alRonil’HermionequanpujavenlesescalesdeGringotts—.ElMalfoyielseupare.

—Ha comprat res, el Lucius Malfoy? —va preguntar el senyor Weasleybruscament.

—No,havenut.—Aixídoncs,estàpreocupat—vadirelsenyorWeasleyambunasatisfacció

que no el feia feliç—.Oh, comm’agradaria empaperar el LuciusMalfoy peralgunacosa…

—Vésambcompte,Arthur—vadirlasenyoraWeasleyseverament,mentreungoblinquehihaviaalaportaelsmostravaelcamíd’entradaalbancambunareverència—. És una família perillosa, no vulguis acabar primer el pa que lagana.

—Així que creus que no estic a l’altura del Lucius Malfoy? —va dir elsenyorWeasley,indignat,peròimmediatamentelvadistreurelavisiódelsparesde l’Hermione, que estaven drets al taulell que hi havia tot al llarg del granvestíbuldemarbre,esperantnerviososquel’Hermioneelspresentés.

—Peròsisónmuggles!—vadirelsenyorWeasley,encantat—.Hemd’anarjuntsaprendrealgunacosa!Quèésaixòqueporten?Ah,estancanviantmonedade muggles.Mira,Molly!—Va assenyalar tot entusiasmat els bitllets de deulliuresqueelsenyorGrangerteniaalesmans.

—Enstrobemaquímateix—livadirelRonal’Hermione,quanvaaparèixerunaltregoblindeGringottsperportarelsWeasleyielHarryalescambresdeseguretatsubterrànies.

A les cambres, s’hi arribava amb unes vagonetes conduïdes per gòblins agranvelocitat,perunsrailsqueelsduienpelstúnelssoterratsdelbanc.AlHarrylivaagradarmoltaquellviatgeatotgascapalacambradelsWeasley,peròesvasentirfatal,moltpitjorquealarondadeGolallop,quanlavanobrir.Noméshihaviaunapilamoltpetitadesiklesdeplata, iunsolgaleód’or.LasenyoraWeasleyvamirarbépelsraconsabansdeposar-setotelquehihaviaalabossa.ElHarryencaraesvasentirpitjorquanvanarribaralasevacambra.Vaprocurarquenoesveiéselcontingutmentreposavaapressadamentunsquantsgrapatsdemonedesalabossa.

Uncopafora,a lesescalesdemarbre,esvanseparar.ElPercyvadirquenecessitavaunaplomad’ocanova.ElFred i elGeorgehavienvistde llunyelLeeJordan,elseuamicdeHogwarts.LasenyoraWeasleyilaGinnyanavenaunabotigaderobadesegonamà.ElsenyorWeasley insistiaaemportar-seelsGrangeraLaMarmitaForadadaperprendrealgunacosa.

—Enstrobemd’aquíaunahoraaGargotsiNibrespercomprarelsllibres—vadirlasenyoraWeasley,agafant-lilamàalaGinnypermarxar—.IquenoseusacudeixiposarelspeusalarondadeGolallop!—vacridaralsbessons,quejasen’anaven.

ElHarry,elRonil’Hermionevancomençaracaminarambpasdeciditperaquell carrer sinuós pavimentat amb llambordes.La bossa d’or, plata i bronzequedringuejavaanimadamentalabutxacadelHarrylidemanavaacritsqueengastéselcontingut,aixíqueelHarryvacomprartresgelatsgransdemaduixaicrema de cacauet que van llepar tot contentsmentre passejaven carrer amunt,observant els fascinants aparadors.ElRonvamirar encantat durant una llargaestonaunequipcompletdequidditchdelsChudleyCannonsal’aparadordeLaBotiga delQuidditch fins que l’Hermione se’ls va endur a comprar pergamí itinta a l’establiment del costat. A El Saltiró i l’Ensurt: Objectes de BromaMàgicsesvantrobarelFredielLeeJordan,ques’estavenproveintdeCoetsdelDr.Filibuster:PetenXopsiNoCalFlama,i,enunabotigapetitíssimadetrastosvellsplenadevaretestrencades,jocsdepesosdellautóinestablesicapestacadesde pocions, van trobar el Percy immers en un llibret profundament avorritanomenatMonitorsqueesvanferfamosos.

—UnestudisobreelsmonitorsdeHogwartsilasevatrajectòriaposterior—vallegirelRondelacontracobertaenveualta—.Sonafascinant…

—Fuig—vaengegar-lielPercy.—És clar, és molt ambiciós, ell, ja ho té tot planejat…Vol ser conseller

d’AfersMàgics…—vadirelRonalHarryil’Hermioneamitjaveu,quanvandeixarsolselPercyielseullibre.

Unahoraméstard,esvandirigiraGargotsiNibres.Perònoerenelsúnicsqueanavenalallibreria.Quanvanseraprop,vanveureestranyatsunagentadaque s’empentava a la porta, mirant d’entrar. La raó, l’anunciava una granpancartaquepenjavadelesfinestresdelpisdedalt:

GILBERTDECORSsignaràexemplarsdelasevaautobiografia

LAMÀGIAENMIavuide2/4d’1a2/4de5

—El podrem conèixer en persona! —va xisclar l’Hermione—. Vaja, ésl’autordegairebétotselsllibresdelallistaqueenshandonat!

Aquellamuniódegentestavaformadamajoritàriamentperbruixesdel’edatde la senyoraWeasley. A la porta hi havia una bruixa turmentada que anavadient:

—Sisplau, senyores, tranquil·litat… Les d’allà, que no empenyin…Vaginambcompteambelsllibres…

El Harry, el Ron i l’Hermione es van esmunyir cap a dins. La llarga cuaarribavafinsalfinaldelabotiga,onhihaviaGilbertDecorssignantllibres.Totstresvanagafarunexemplard’Unanitambunesperitfornit,esvancolaramitjafila i es van posar amb els altres Weasley, que feien cua amb els senyorsGranger.

—Ah, molt bé, ja sou aquí —va dir la senyora Weasley. Semblava ques’hagués quedat sense alè, i no parava d’arreglar-se els cabells—. El veuremd’aquíapocsminuts…

Apocapoc,GilbertDecorsvaanarapareixentenelseucampdevisió.Seiadarrere d’una taula, envoltat de retrats d’ell mateix que feien l’ullet ienlluernavenlagentambunesdentsblanquescentellejants.ElDecorsdecarniossosportavaunvestitdebruixotd’uncolorblaunomoblidisexactamentigualqueeldelsseusulls,ielbarretpunxegutgraciosamentdisposatsobreelscabellsondulats.

Unhomepetitimalhumoratesmoviapertotarreufentfotografiesambunagran càmera negra que emetia una bafarada de fum violeta cada vegada quedisparavaelflaix.

—Deixin-mepassar!—livacridaralRon—.SócdelPeriòdicProfètic.—I a mi què—va dir el Ron, fregant-se el peu que el fotògraf li havia

trepitjat.GilbertDecorselvasentir.Vaaixecarlavista.VaveureelRon…Illavors

vaveureelHarry.Livaclavarlamirada.Llavorsesvaaixecarivacridarambdecisió:

—QueéselHarryPotter?La gentada li va obrir espai, murmurant exaltada. El Decors va anar cap

endavant, va agafar elHarrypelbraç i el vaportar fins a la taula.Tothomvacomençar a aplaudir. ElHarry es va posarmolt vermell quan elDecors li vadonar lamà davant del fotògraf, que feia fotos com un boig, llançant un fumespèssobreelsWeasley.

—Somriu,Harry—vadirelDecors,ambunsomriurebrillant—.Junts,tuijo,faremlaprimeraplana.

Quanfinalment livadeixaranar lamà,elHarrygairebénosentiaelsdits.Delicadament,vamirardetornarcapalsWeasley,peròelDecorslivapassarelbraçperlesespatllesise’lvaacostar.

—Senyorsisenyores—vadirenveualta,fentgestosamblamàdemanantsilenci—.Quin esdeveniment tan extraordinari! És elmoment perfecte perquèanunciïunadecisióquehepresimantingutensecretdurantuntemps!

»QuaneljoveHarryaquípresenthaentrataGargotsiNibres,tansolsvoliacomprarlamevaautobiografia…(Quearaesticorgullósdepoder-lioferir)—lagentadavatornaraaplaudir—inosabia—vacontinuarelDecors,sacsejantelHarrydemaneraque lesulleres livan lliscar finsa lapuntadelnas—queenbreutindràmolt,moltmésdemiqueelmeullibreLamàgiaenmi.Ellielsseuscompanysdeclassetindranaccésalaveritablemàgiaquehihaenmi.Iésque,senyors i senyores, tinc el gran plaer i el gran honor d’anunciar que aquestsetembre prendré possessió de la plaça de professor de Defensa Contra lesForcesdelMalal’EscoladeBruixeriaHogwarts!

Lagentadavarebresorollosament lanotícia ielHarryesva trobaramblacol·lecció completa de llibres de Gilbert Decors a les mans. Tentinejantlleugeramentpelpes,vaaconseguirsortirdesotaelsfocusianar-se’naunracóonhihavialaGinnyamblasevamarmitanova.

—Té,te’lsregalo—vamormolarelHarry,ivadeixarcaureelsllibresdinslamarmita—.Jojame’ncompraréunsaltres…

—Peròsi t’haencantat,Potter—vadirunaveuqueelHarryvareconèixerimmediatament.EsvaincorporariesvatrobarcaraacaraambelDracoMalfoy,quefeiaelseuhabitualsomriureburleta.

»El famósHarryPotter—vacontinuarelMalfoy—.Ni tansolspotanaraunallibreriasensesortiralaprimeraplanadelsdiaris.

—Deixa’l en pau, ell no ha anat a buscar-ho! —va dir la Ginny. Era elprimercopqueparlavadavantdelHarry.Treiafocpelsulls.

—Carai,Potter,nosabiaquetinguessisnòvia!—vadirelMalfoy,lentamenti amb afectació. LaGinny es va posar vermella i llavors van arribar elRon il’Hermionefent-secamíacopsdecolze,ambunapiladellibresdelDecorscadaun.

—Ah,etstu—vadirelRon,mirantelMalfoycomsiacabésdetrepitjarunatifa—.M’imaginoquedeusestarmoltsorprèsdeveureelHarryaquí,oi?

—No tansorprèscomesticdeveure’t a tuenunabotiga,Weasley—livareplicarelMalfoy—.Suposoqueelsteusparesestaranunmessensemenjarperpagar-teaquestsllibres.

ElRonesvaposartanvermellcomlaGinny.Elltambévallançarelsllibresa lamarmita i se’n va anar cap alMalfoy, però elHarry i l’Hermione el vanagafarperlajaqueta.

—Ron!—vacridarelsenyorWeasley, fentesforçosperarribarallàoneraambelFredielGeorge—.Quèfeu?Anemafora,aixòésunabogeria.

—Bé,bé,bé,mireuquitenimaquí…Peròsiésl’ArthurWeasley!Era el senyor Malfoy. Amb la mà a l’espatlla del Draco, feia el mateix

somriureburletaqueell.

—Lucius—vadirelsenyorWeasleyfredament,moventelcap.—Sembla que esteu molt enfeinats a la Conselleria —va dir el senyor

Malfoy—.Ambtantsescorcolls…Suposoqueetpaguenleshoresextres.Va ficar lamà amarmita de laGinny i en va extreure, d’entre els lluents

llibres del Decors, un exemplar molt vell i tronat d’Introducció a latransfiguració.

—Veig que no—va afegir—.Realment, no sé de què serveix embrutar lareputaciódelsbruixots,sinitansolsetpaguenbéperfer-ho.

ElsenyoiWeasleyvaenvermellirencaramésqueelRonilaGinny.—Em sembla que tenim un concepte molt diferent del que embruta la

reputaciódelsbruixots,Malfoy—varespondre.—Això és evident —va dir el senyor Malfoy, amb els seus ulls pàl·lids

clavats en els senyorsGranger, que s’homiraven amoïnats—.Et fas ambunagent,Weasley… I jo que em pensava que la teva família no podia cauremésbaix…

Lamarmitade laGinnyvasortirvolant;el senyorWeasleys’havia llançatsobreelsenyorMalfoyil’haviafetcaurecontraunaprestatgeriadellibres.Unmuntdellibresdemàgiagruixutselsvacaurealcapambunsorolleixordador;el Fred i el George van cridar «Acaba amb ell, pare!»; la senyora Weasleyxisclava «No, Arthur, no!»; la gent va sortir a la desbandada, tirant mésprestatgesaterra;undependentvacridar«Senyors,sisplau,sisplau!»i,després,encaramésfort«Senyors,dispersin-se,dispersin-se!».

ElHagridelssaludavaamblamàpersobredelmardellibres.Enuninstant,vaaconseguirsepararelsenyorWeasleyielsenyorMalfoy.ElsenyorWeasleyteniaun tallal llavi ielsenyorMalfoyunull inflatdelcopque lihaviadonatl’Enciclopèdiadeboletsverinosos.Encaraduiaelllibrevelldetransfiguraciódela Ginny a la mà. Li va llançar el llibre amb força; els ulls li brillaven ambmalícia.

—Té,nena,agafaelllibre,éselmillorqueelteupareetpotdonar…Es va deixar anar del Hagrid, que encara el subjectava, va fer un gest al

Dracoperquèelseguísise’nvananardelabotiga.—L’haurieshagutd’ignorar,Arthur—vadirelHagrid,gairebéaixecant-lo

del terra de la força que feia per allisar-li la roba—. La família sencera estàpodridafinsalfons,tothomhosap.Novallapenaescoltar-necap.Malasang,aixòéselquesón.Iara,som-hi,sortimd’aquí.

El dependent feia cara de voler aturar-los, però com que no li arribava alHagridnialacintura,s’hivarepensar.Vancomençaracaminardepressacarreramunt,elsGrangertremolantdel’ensurtilasenyoraWeasleyforadesidetanenrabiada.

—Quinbonexempleperalsteusfills…Barallar-seenpúblic…Quèendeuhaverpensat,GilbertDecors…?

—Estava molt content —va dir el Fred—. No has sentit què deia quansortíem?LiestavapreguntantalpaiodelPeriòdicProfèticsipodriainformardelabatussaenelseuarticle…Haditquelidonariapublicitat.

Però el grup estava afligit quan es va dirigir cap a la llar de foc de LaMarmitaForadada,onelHarry,elsWeasleyitoteslescompresemprendrienelviatge de tornada amb pols migratòria cap a El Cau. Es van acomiadar delsGranger,quehaviendesortirdelpubitornaralcarrermuggledel’altrabanda.El senyor Weasley va començar a preguntar-los com anaven les paradesd’autobús,peròesvaaturarràpidamentquanvaveurelacaraquefeialasenyoraWeasley.

ElHarryesvatreurelesulleresiselesvaposaralabutxacaabansd’agafarpolsmigratòria.Definitivament,noeralamaneradeviatjarquemésliagradava.

5.Elpicabaralla

Lesvacancesd’estiuesvanacabarmassad’horapelgustdelHarry.TeniaganesdetornaraHogwarts,peròaquellmesaElCauhaviaestatelmésfeliçdelasevavida. Era difícil no tenir enveja del Ron quan pensava en els Dursley i en larebudaquelifarienquantornésalcarrerPrivet.

L’últimanit,lasenyoraWeasleyvaferaparèixerunsoparsumptuósambelsplats preferits delHarry que es va acabar ambun púding demelassa que feiavenir aigua a la boca. El Fred i el George van arrodonir la vetllada amb unasessió deCoets delDr.Bocamoll, que van omplir la cuina amb estels blaus ivermellsquevanestar rebotantdel terraal sostrecomamínimmitjahora.Enacabat,vaarribarl’horadeprendrel’últimatassadelletambxocolataid’anar-se’nalllit.

L’endemàvacostarunabonaestonaengegarmotors.Esvan llevarambelcantdelgall,peròtotiaixísemblavaqueencaraelsfaltariatemps.LasenyoraWeasleyespassejavaper lacasademalhumorbuscantmitjonsdesaparellats iplomesd’oca;novanparardexocaralesescales,amigvestir iambrestesdetorradaa lamà, i el senyorWeasleyvaestar apuntde trencar-seel collquancreuava el pati amb el bagul de laGinny i va ensopegar ambuna gallina ques’haviaperdut.

ElHarrynoenteniacoms’hovolienferperencabirvuitpersones,sisbagulsenormes,dosmussols iuna rataenunpetitFordAnglia.ÉsclarquenohaviapensatenelscomplementsqueelsenyorWeasleyhihaviaafegit.

—No en diguis res a laMolly—li va dir alHarry a cau d’orella quan vaobrir el portaequipatge i li va ensenyar que l’havia ampliat amb màgia, demaneraqueelsbagulshicabienperfectament.

Quanfinalmentvansertotsalcotxe, lasenyoraWeasleyvamiraralseientdel darrere, on hi havia el Harry, el Ron, el Fred, el George i el Percycòmodamentassegutsunalcostatdel’altreivadir:

—Aquestsmugglesensabenmésquenoenspensem,oi?—EllailaGinny

vanseurealseientdeldavant,queelsenyorWeasleyhaviaengranditdeformaquesemblésunbancde jardí—.Vaja,quedesdeforaningúnohauriaditquefostanespaiós,oi?

ElsenyorWeasleyvaengegarelmotorivansortirmoltapocapocdelpati.ElHarry es va girar permirar la casa per últim cop.Gairebé no havia tinguttempsdepreguntar-sequanlatornariaaveurequejahihavientornat:elGeorges’havia deixat la capsadeCoets delDr.Bocamoll.Cincminutsmés tard, vanaturar-se d’una frenada al pati perquè el Fred pogués córrer a buscar la sevaescombra. Ja quasi havien arribat a l’autopista que la Ginny va recordar ques’havia deixat el diari. Quan va ser de nou al cotxe, feien tard i l’ambients’estavaescalfant.ElsenyorWeasleyvadonarunaulladaalrellotgeidesprésalasevadona.

—Molly,amormeu…—No,Arthur.—Noensveurianingú.Veusaquestbotó?Ésuninjectord’invisibilitatque

vaiginstal·lar…Ambaixòpodríemelevar-nosenl’aire…Llavorspodríemvolarpersobreelsnúvols,serallàendeuminuts,iningúnos’adonariaderes…

—Heditqueno,Arthur,noaplenallumdeldia.VanarribaraKing’sCrossatresquartsd’onze.ElsenyorWeasleyvacreuar

el carrer per agafar carretons per portar els baguls i tots van córrer cap al’estació.

El Harry ja havia agafat el Hogwarts Express l’any anterior. L’única partcomplicada era arribar a l’andana nou i tres quarts, que no era visible a l’ullmuggle.Elquecaliafereratravessarlasòlidabarreraqueseparavalesandanesnouideu.Nofeiamal,peròs’haviadeferambmoltdecomptepertalqueelsmugglesnoveiessincoms’esvaïenenelno-res.

—Percy, tu primer —va dir la senyora Weasley, mirant nerviosament elrellotgequehihaviadamuntseu,queindicavaquenomésteniencincminutsperdesaparèixerperlabarrera.

ElPercyse’nvaanarcapa labarreraambpasdecidit ivadesaparèixer.AcontinuacióvapassarelsenyorWeasley,ielFredielGeorgeelvanseguir.

—Jo aniré amb la Ginny i vosaltres dos vindreu després —els va dir lasenyoraWeasley alHarry i alRon, agafant laGinny de lamà i començant aavançar.Enuntancariobrird’ulls,haviendesaparegut.

—Valmésquepassemjunts,nomésensquedaunminut—livadirelRonalHarry.

ElHarryvacomprovarquelagàbiadelaHedwigestiguésbensubjectaalapart superior del seu bagul i va fer girar el carretó per posar-lo de cara a labarrera.Sesentiatotalmentsegur,allònoeranilameitatd’incòmodequeusarla

polsmigratòria. Tots dos van posar el cap sobre la barra dels seus respectiuscarretonsivancomençaracaminardemaneradecididacapalabarrera,agafantcadacopmésvelocitat.Aunparelldemetres,vanarrencaracórreri…

Craix!Elsdoscarretonsvantoparamblabarreraivanrebotarenrere.Elbaguldel

Ronvacaure ambuncop secqueva sonarmolt fort, eldelHarry també, i lagàbia de la Hedwig, que es va posar a xisclar indignada, va rodolar pel terraencerat.Lagentquetenienalvoltantse’lsvaquedarmirantiunvigilantquehihaviaapropvacridar:

—Peròquècaraiheufet?—He perdut el control del carretó—va esbufegar elHarry, agafant-se les

costellesmentre s’aixecava.ElRonva córrer a recollir laHedwig, que estavaorganitzanttalespectaclequelagentqueelsenvoltavavacomençaramurmurarsobreelsanimalsmaltractats.

—Perquènopodempassar?—livapreguntarelHarryalRonamitjaveu.—Niidea…ElRonvamiraralseuvoltant.Encaraelsobservavenungrapatdecuriosos.—Perdremeltren—vaxiuxiuejarelRon—.Noentenccomésquelaporta

d’entradaestàtancada.ElHarryvamiraralmonumentalrellotgequetenienasobreivasentirque

seliencongial’estómac.Deusegons,nou…Dissimuladament,vaempènyerelcarretófinsalabarreraivaferforçaambtotal’ànima.Elmetallcontinuavatansòlidcomabans.

Tressegons…Dos…Un…—Se n’ha anat—va dir el Ron, estupefacte—. El tren hamarxat. I si els

meusparesnopodensortir?Tensmonedamuggle?ElHarryvaferunriurehistèric.—ElsDursleynom’handonatsetmanadadesdefasisanys.ElRonvaprémerl’orellacontralafredabarrera.—No sento res—vadir, tot tens—.Què hemde fer, ara?No sé quant de

tempstrigaranelsmeusparesatornar.Van mirar al seu voltant. Encara hi havia gent que els observava,

principalmentperquèlaHedwignohaviaparatdexisclar.—Emsemblaquevalmésquesortimiesperemalcotxe—vadirelHarry—.

Estematraientmassal’aten…—Harry!—vaexclamarelRon,ambullsbrillants—.Elcotxe!—Quèlipassa?—PodemanarvolantambelcotxefinsaHogwarts!—Peròjocreiaque…

—Ens hem quedat penjats, oi? I hem d’anar a l’escola, no? A més, elsmenorspodemusarlamàgiaencasosdenecessitat,secciódinouoalgunacosasemblantdelDecretderestricciódejo-què-sé…

ElsentimentdepànicdelHarryesvaconvertirdesobteenexaltació.—Sapsfer-lovolar?—Capproblema—vadirelRon,ivafergirarelcarretóperposar-lodecara

a la sortida—. Vinga, som-hi, si ens afanyem podrem seguir el HogwartsExpress.

Ise’nvananardeixantenrereunamuniódemugglesencuriosits.Vansortirdel’estacióivantornaralcarrersecundarionestavaaparcatelFordAnglia.

ElRonvaobrirelportaequipatgeambunseguitdecopetsdevaretai,ambmolt d’esforç, van posar-hi els baguls. La Hedwig, la van posar al seient deldarrere,iellsvanseurealdeldavant.

—Comprovaquenomiriningú—vadirelRon,engegantelmotorambunaltrecopetdevareta.ElHarryvatreureelcapperlafinestra:alcarrerprincipalhihaviamoltdetrànsit,peròenaquelltotestavatranquil.

—Endavant—vadir.El Ron va prémer un botonet platejat que hi havia al quadre de

comandaments.El cotxe va desaparèixer… I ells també.ElHarry notava comvibravaelseient,sentiaelmotor,esnotavalesmansalsgenollsi lesulleresalnas,però, si teniaencomptenoméselqueveia, s’haviaconvertit enunparelld’ulls que flotaven a un metre del terra en un carrer lúgubre ple de cotxesaparcats.

—Som-hi—vadirlaveudelRonalasevadreta.El terra ielsedificisbrutsesvancomençaraallunyar, iesveiencadacop

menysamesuraqueelcotxes’enlairava.Enpocssegons,totLondres,cobertdefumicentellejant,s’esteniaalsseuspeus.

Llavorsesvasentirunpetielcotxe,elHarryielRonvanreaparèixer.—Uh, uh! —va fer el Ron, prement amb força el botó de l’injector

d’invisibilitat—.Estàespatllat…Totsdosvancomençaraclavar-hicopsdepuny.Elcotxevadesaparèixer.I

acontinuacióvatornaraaparèixer.—Espera!—vacridarelRon,sensepodertreureelpeudel’accelerador.Van

sortirdisparats,vanentraralsnúvolsbaixosicotonosositotesvatornargrisiboirós.

—Iara,què?—vadirelHarry,mirantcapalamassaespessadenúvolsqueelspressionavapertotscostats.

—Hemdeveurecaponvaeltrenpersaberenquinadireccióhemd’anar—vadirelRon.

—Doncstornaabaixar,ràpid…Vansortirdelsnúvolsiesvanmourepelsseients,forçantelsullsperveure

elterra…—Jaelveig!—vacridarelHarry—.Allàdavant!El Hogwarts Express circulava veloçment sota seu com si fos una serp

escarlata.—Hemd’anarcapalnord—vadirelRon,desprésdemirarlabrúixolaque

hihaviaalquadre—.Bé,doncsapartird’aratansolshauremd’anarcomprovantla direcció cadamitja hora o una cosa així.—I van tornar a pujar.Unminutdesprésvansortiraunaclapadesol.

Era un món diferent. Les rodes del cotxe rasaven el mar de núvolsesponjosos,elcelerad’unblauesplendorósquenos’acabavamai,sotaunsolblancenlluernador.

—Aranomésenshemdepreocupardelsavions—vadirelRon.Esvanmirarivancomençarariure,idurantunabonaestonanovanpoder

parar.Eracomsis’haguessincapbussatenunsomnifabulós.Aquella,vapensarel

Harry,era lamillormaneradeviatjar:entreremolins i torriconsdenúvolsquesemblavendeneu,enuncotxecobertderaigsdesolcalentsilluminosos,ambunenormepaquetdecaramelsalaguantera,iambl’expectativadeveurelacaradegelosiadelFredielGeorgequanaterressinsuaumentiespectacularmentalamajestuosagespadelcastelldeHogwarts.

Amesuraquevolavencapalnord,anavencomprovantlaposiciódeltrenaintervals regulars, i cada immersió que feien sota els núvols els mostrava unpaisatgediferent.BenaviatvandeixarLondres,quevaserreemplaçatperpratsverdsmolt polits, i a continuació per boscos salvatges d’un to violat i pobletsamb petites esglésies com de joguina i una gran ciutat, amb cotxes quesemblavenformiguesmulticolors.

Però després d’unes quantes hores sense incidents, el Harry va haverd’admetrequepartdeladiversiócomençavaaesvair-se.Elscaramelselshavienassedegat,inotenienresperbeure.EllielRons’havientreteljersei,peròtotiaixífeiatantacalorquealHarryselihaviaenganxatlasamarretaalseientilesullereslirelliscavencontínuamentpelnassuat.Arajanoesfixavaenlesformesfantàstiques dels núvols, i trobava a faltar el tren que tenien a uns quantsquilòmetres sota seu, on es podia comprar suc de carabassa fredíssim a unabruixeta rabassuda que es passejava amb un carretó. Per què no havien pogutarribaral’andananouitresquarts?

—No podem ser gaire lluny, oi?—va dir gairebé sense veu el Ron, unesquanteshoresdesprés,quanelsolhaviacomençatasubmergir-seenaquellterra

denúvols,tacant-lodemagenta—.Estàspreparatperaunaaltracapbussada?El trencontinuavaallàbaix, fent-secamí sinuosamentperunesmuntanyes

nevades.Sotalapantalladenúvolseramoltmésfosc.El Ron va prémer l’accelerador i van anar cap amunt un altre cop, però

aleshoreselmotorvacomençaraqueixar-se.ElHarryielRonvanintercanviarmiradesdepànic.—Deuestarcansat—vadirelRon—.Nohaviaanatmaitanlluny…Itotsdosvanferveurequenosentienquecadacopesqueixavamésmentre

elcels’anavafentgradualmentmésfosc.Lesestrellescomençavenabrillarenla foscor. El Harry es va tornar a posar el jersei, intentant no fer cas delseixugavidresques’agitavenfeblement,comensenyaldeprotesta.

—Jaquedapoc—vadirelRon,méspelcotxequepelHarry—,jaquedapoc—ivadonarunscopetsd’ànimalquadredecomandaments.

Quanvanbaixardenousotaelsnúvolsunaestonetaméstard,vanhaverdeforçarelsullsenlafoscorpertrobaralgunafitaquereconeguessin.

—Allà!—va cridar el Harry. El Ron i la Hedwig van fer un bot—. Allàdavant!

Enlafoscordel’horitzó,daltd’unturósobreunllac,esdibuixavalasiluetadelestorresitorriconsdelcastelldeHogwarts.

Peròelcotxehaviacomençatatremolariaperdrevelocitat.—Vinga—vadirelRonperencoratjar-lo,sacsejant lleugeramentelvolant

—,estemapuntd’arribar,unesforçmési…Elmotorvagemegar.Delcapósortiavaporaraig.ElHarryesvahaverde

subjectarfortamentalseientquanvancomençarabaixarcapalllac.Elcotxevaferunabatzegadamoltlletja.Perlafinestra,elHarryvaveurela

superfíciellisa,negraibrillantdel’aiguaqueeraaunquilòmetrededistància.ElRonteniaelsnusosdelsditsblancs,detanfortcoms’aferravaalvolant.Elcotxevaferunaaltrabatzegada.

—Sisplau—vamurmurarelRon.Eren sobre el llac, tenienel castell benbéaldavant, elRonva ferpressió

sobrel’accelerador.Es va sentir un espetec molt fort, va sortir un raig d’aigua i el motor va

quedarmort.—Ai,ai!—vaferelRon,trencantelsilenci.Elmorrodelcotxeesvainclinarcapavall.Vancomençaracaureenpicat,

cadacopamésvelocitat,endireccióaundelsmursmassissosdelcastell.—Noooooo!—vacridarelRon,girantelvolant;elcotxevaferungranarci

van passar a pocs centímetres de la paret de pedra.Van passar per sobre delshivernacles, de l’hort, dels camps de gespa foscos, i cada vegada perdienmés

altura.El Ron va deixar anar el volant i es va treure la vareta de la butxaca del

darrere.—Atura’t! Atura’t! —va cridar com un boig, picant sobre el quadre i el

parabrisa, però continuaven desplomant-se i el terra se’ls apropavavertiginosament…

—Compte amb aquell arbre!—va bramar elHarry, abalançant-se sobre elvolant,peròjaeramassatard…

Bum!Van xocar contra el tronc gruixut de l’arbre amb un cop ensordidor del

metall contra la fusta i van caure a terra de la batzegada.Del capó abonyegatsortiaunmuntdefum,laHedwigxisclavaespantada,elHarryteniaunbonyalcapdelamidad’unapilotadegolfallàonhaviapicatcontraelparabrisa,ialasevadretaelRongemegavadesesperadament.

—Estàsbé?—vapreguntarelHarryansiós.—Lavareta—varespondreelRon,tremolant—.Miralamevavareta.Gairebés’haviapartitendos;lapuntapenjavatristament,aguantadanomés

peralgunesestelles.ElHarry va obrir la boca per dir que estava convençut que a l’escola l’hi

podrienarreglar,peròni tan solsvapodercomençaraparlar.Enaquellprecísmomentalgunacosavacolpejarelcostatdelcotxeoneraellamblaforçad’unbrauquecarrega ivasortirdisparatcapalRon,mentrerebienuncopigualdefortalsostre.

—Quèpass…?—Ambelsullsfixosenelparabrisa,alRonselivatallarlarespiracióielHarryesvatombarjustatempsdeveurecomunabrancadelgruixd’unapitóliclavavauncopmonumental.L’arbrecontraelqualhavienxocatelsestava agredint. Estava totalment encorbat cap endavant i les seves branquesretorçadess’estavenafartantdedonarcopsalcotxe.

—Aaargh!—vaferelRonquanunaaltrad’aquellesextremitatsrecargoladesva fer un bony enorme a la porta. El parabrisa tremolava sota l’efecte d’unacarretadadecopsproduïtsperunsbranquillonsquesemblavenlesarticulacionsdelamà,iunabrancaquesemblavaunarietmartellejavafuriosamentelsostre,queestavaapuntdecedir…

—Sortimd’aquí!—vacridarelRon,llançant-seambtotelseupescontralaporta.Peròacteseguitlapuntad’unabrancadiabòlicaelvaferrecularcapalafaldadelHarry.

—Nohiharesafer!—esvaqueixarelRonquanelsostrefinalmentesvaesfondrar. Però de sobte el terra del cotxe va començar a vibrar… El motors’haviatornataengegar.

—Fesmarxa enrere!—va cridar elHarry, i el cotxe va sortir disparat capenrere.L’arbrecontinuavavolentcolpejar-los;vansentirelcruixitdelesarrelsquanestavenapuntdesortirdesotaterra,peròfinalmentnomésvanaconseguirdonaruncopal’aireperquèelcotxejaeraforadelseuabast.

—Enshaanatd’unpèl—vaesbufegarelRon—.T’hasportatmoltbé,cotxe.Peròel cotxehaviaarribatal límitde les sevesenergies.Esvansentirdos

«clecs», les portes es van obrir de bat a bat i el Harry va notar que el seients’inclinavacapafora.Uninstantdesprésestavaescarxofatcontraelterrahumit.Unparelldecopssecslivanindicarqueelcotxehaviaexpulsatelsbagulsdelportaequipatge.LagàbiadelaHedwigvasortirpelsairesiesvaobrir;enfadada,ellaesvaenlairarxisclantise’nvaanarcomunllampcapalcastellsensemirarenrere. Aleshores el cotxe se’n va anar retronant cap a la foscor, abonyegat,esgarrapatitraientfum,ambelsllumsdeldarrerellampeguejantd’ira.

—Torna! —va cridar el Ron rere seu, aixecant la vareta—. El pare emmatarà!

Peròelcotxevadesaparèixerambunúltimesbufecdemotor.—Quina sort que hem tingut —va dir el Ron afligit, ajupint-se a agafar

l’Scabbers—.Detotselsarbresquepodíemtrobar,havíemd’anarapararenunques’hitorna.

Va mirar enrere cap a l’arbre mil·lenari, que encara agitava les branquesamenaçadorament.

—Vinga—vadirelHarrybaldat—,valmésquepugemal’escola.Allò no va ser de cap manera l’arribada triomfal que s’havien imaginat.

Anquilosats, freds i plens de blaus, van agafar els baguls per un costat i vancomençaraarrossegar-lospelpendentdegespaamunt,endireccióalaportaladaderoure.

—Emsemblaquelacerimòniajahacomençat—vadirelRon,ivadeixarcaureelbagulalspeusdel’esglaód’entradaperanar-se’nsigil·losamentamiraratravésd’unafinestraqueestavail·luminada—.Ei,Harry,vineaveureaixò,éslatria!

ElHarryvacórrercaponeraelRonitotsdosvanmirardepuntaapuntaelGranSaló.

Hihaviamilersimilersd’espelmesqueflotavenenl’airesobrequatretaulesallargadesembotidesdegent.Lesespelmesfeiencentellejarelsplatsd’or i lescopesaltesdelestaules.Persobre,alsostreencantatperquèsemprefoscomelcelquehihaviaafora,brillavenlesestrelles.

AtravésdelboscdebarretsnegrespuntegutsdeHogwarts,elHarryvaveureentraralGranSalóunallargafilad’alumnesdeprimerambcarad’espantats.LaGinnyn’erauna,fàcilmentreconeixibleacausadelseusvívidscabellsWeasley.

Mentrestant, la professora McGonagall, una bruixa que portava ulleres i elscabells recollits en un monyo tibant, situava en un tamboret davant elsnouvingutselfamósBarretqueTria.

Cadaany,aquestbarretvell,apedaçat,desgastatimoltbrut,triavaaquinadeles quatre residències de Hogwarts (Gryffindor, Hufflepuff, Ravenclaw iSlytherin) havien d’anar els alumnes nous. El Harry recordava molt bé elmoment en què se l’havia posat, feia exactament un any, i havia esperat,petrificat, que es decidís mentre li murmurejava coses a l’orella. Durant unssegons horribles va témer que el fes anar a Slytherin, la residència de la qualhaviensortitlamajoriadelesbruixesibruixotsques’havienpassatalcantódeles forces delmal. Però va acabar aGryffindor, amb el Ron, l’Hermione i larestadelsWeasley.L’últimtrimestredelcursanterior,elHarryielRonhavienajudat Gryffindor a guanyar la Copa Interresidències, que van prendre als deSlytherinperprimercopensetanys.

Haviencridatunnoibaixetdecabellscastanyclarperquèesposéselbarret.ElHarryvadirigirlavistacapalprofessorDumbledore,eldirectordel’escola,queobservavalatriadesdelatauladeprofessors.Labarbadeplatailesulleresdemitjallunalibrillavensotalallumdelesespelmes.UnsquantsseientsmésenllàhihaviaelGilbertDecors,queportavaunvestitdecoloraiguamarina.Ialfinal de tot de la taula hi havia el Hagrid, immens i pelut, que beviaanimadamentd’unacopa.

—Ei,hasvist?—livadirelHarryalRonamitjaveu—.Hihaunacadirabuidaalatauladelsprofessors…Onésl’Snape?

El professor Severus Snape era elmestre quemenys li agradava alHarry.Casualment, el Harry també era l’alumne que menys li agradava a l’Snape.L’Snape, que ensenyava Pocions, era cruel i sarcàstic, i tots els alumnes del’escolal’odiaven,excepteelsdeSlytherin,lasevaresidència.

—Potserésqueestàmalalt!—vadirelRonamboptimisme.—Potserésquehamarxat—vaseguirelHarry—perquès’haquedatsense

laplaçadeprofessordeDefensaContralesForcesdelMalunaltrecop!—Tambépot ser que l’hagin fet fora—vadir elRon entusiasmat—.Com

quetothoml’odia…—Opotser—vadirunaveufredadarrereseu—estàesperantsentirperquè

vostèsdosnohanarribateneltrendel’escola.El Harry es va girar de cop. Allà, amb el vestit onejant al vent, tenien el

SeverusSnape.Eraunhomeprimdepellgroguenca,nasdegarfi,cabellsnegresgreixosos que li arribaven a les espatlles, i en aquell moment somreia d’unamaneraque indicavaclaramentqueelHarry ielRons’havien ficatenunbonembolic.

—Segueixin-me—vadirl’Snape.Sense ni tan sols atrevir-se amirar-se l’un a l’altre, elHarry i elRon van

seguirl’Snape,quevapujarlesescalesivaentraral’immensvestíbulil·luminatambtorxes.DelGranSalósortiaunaoloretadeliciosademenjar,peròl’Snapeelsvaallunyardel’escalforilallumielsvaferbaixarperunaescaladepedraestretaqueduiaalesmasmorres.

—Entrin! —va ordenar després d’obrir una porta que hi havia a migpassadís.

Tremolantdefred,vanentraraldespatxdel’Snape.Alesparetsfosqueshihavia un munt de lleixes amb pots de vidre on flotaven tota mena de cosesfastigoses,elnomdelesqualselHarrynoteniacapinterèsaaprendreenaquellmoment.Lallardefocestavafoscaibuida.L’Snapevatancarlaportaiesvagirarcapaells.

—Aixíque—vacomençaradirambveusuau—eltrennoésprouboperalfamósHarryPotter i el seu fidel subordinatWeasley…Volienarribar ambuncopd’efecte,oi,nois?

—No,senyor,haestatlabarreraaKing’sCrossqueno…—Silenci!—vaferl’Snapefredament—.Quèn’hanfet,delcotxe?ElRon es va ennuegar.Aquell no era el primer cop que elHarry tenia la

impressióquel’Snapeeracapaçdellegirelpensament.Peròimmediatamenthovaentendrequanl’Snapevadesenrotllarunexemplard’aquelldiadelPeriòdicProfèticdelVespre.

—Els han vist —va murmurar, mostrant-los el titular de primera plana:«FordAngliaalcelenelsmugglesdespertarecel».Vacomençarallegirenveualta—:ALondres,dosmugglesdiuenqueestanconvençutsquehanvistvolaruncotxepersobrel’oficinadecorreus…Almigdia,aNorfolk,lasenyoraHettyBaylissestenialarobaquan…ElsenyorAngusFleet,dePeebles,vadenunciaralapolicia…Untotaldesisosetmuggles.EmsemblaqueelseuparetreballaalDepartamentdeControlde l’Ús Indegutd’ObjectesdeMuggles, oi?—vadir,mirantelRonalsullsisomrientencaramésdesagradablement—.Déun’hido…Elseupropifill…

ElHarryesvasentircomsiunadelesbranquesmésgransdel’arbrefollliacabésdeclavaruncopa l’estómac.Si algúarribavaaesbrinarqueel senyorWeasleyhaviaencantatelcotxe…Nohihaviapensat.

—En la ronda de reconeixement al jardí, he remarcat que un pi cabarallamoltvaluóssemblahaversofertdanysconsiderables—vaseguirl’Snape.

—Aquell arbre ensha fetmoltmésmal anosaltresque…—vaesclatar elRon.

—Silenci!—vatornaraordenarl’Snape—.Desgraciadament,noestanala

mevaresidència,iladecisiód’expulsar-losnodepèndemi.Araaniréabuscarlespersonesquetenenlasortdeteniraquestpoder.Esperin-seaquí.

ElHarryielRonesvanmirarpàl·lids.AlHarrylihaviapassat laganadecop.Aramésaviatteniaganesdevomitar.Vaintentarnomirarunvés-a-saber-quèbavósquehihaviadinsunlíquidverdalalleixadedarreredel’escriptoridel’Snape.Si l’Snapehaviaanatabuscar laprofessoraMcGonagall, responsabledeGryffindor,lasevacondiciónomillorariagaire.Ellapotsereramésjustaquel’Snape,peròtotiaixíeraiguald’estricta.

Al cap de deu minuts l’Snape va tornar i, òbviament, era la professoraMcGonagall qui l’acompanyava. El Harry l’havia vista enfadada en diversesocasions,però,obéhaviaoblidat comse li transformava lacara,obémainol’havia vista tan enfadada. Tan bon punt va entrar al despatx, va aixecar lavareta.ElHarry ielRonesvanencongir,peròellavaapuntarcapa la llardefoc,quedesobteesvaomplirdeflames.

—Seguin—vaordenar,itotsdosesvanarraulirenunescadiresquehihaviaalcostatdelfoc.

—Expliquin-se—vaafegirambunsullsquelibrillavenamenaçadorament.ElRonva iniciar el relat, començantper labarrerade l’estacióquenoels

haviadeixatpassar.—Nopodíemferresmés,professora,nopodíempujaraltren.—Iperquènoenshanenviatunanotaambelmussol?Emsemblaquevostè

téunmussol,oi?—livadirlaprofessoraMcGonagallalHarry.ElHarrylavamirar,desconcertat.Araquehodeia,livasemblarlacosamés

òbvia.—No…Nohihempensat…—Això—vadirlaprofessoraMcGonagall—ésevident.Algúvapicara laportadeldespatx i l’Snape,queestavaméscontentque

mai,esvaaixecaraobrir-la.EraelprofessorDumbledore,eldirector.El Harry es va quedar de pedra. El Dumbledore estava seriós com no

l’havien vistmai. Els vamirar fixament, el nas tort ben a prop, i elHarry vapensardesobtequepreferiaestaralesurpesdelpicabaralla.

Esvaproduirunllargsilenci.AleshoreselDumbledorevadir:—Sisplau,expliquin-meperquèhohanfet.Sielshaguéscridat,nos’hauriensentit tanmalament.PeròelDumbledore

estavadefraudat.I,peralgunaraó,elHarrynopodiamirar-loalsulls,aixíquevaparlarmirant-seelspeus.L’hivaexplicar totexceptequeelcotxeencantatpertanyiaalsenyorWeasley,ivasemblarcomsielRoniells’haguessintrobatcasualmentaparcatalcarreruncotxequevolava.EraevidentqueelDumbledorese n’havia adonat, però no va preguntar res sobre el cotxe.Quan elHarry va

acabar,esvalimitaraobservar-los.—Anirem a buscar les coses —va dir el Ron amb una espècie de veu

desesperada.—Quèdiu,Weasley?—vagrunyirlaprofessoraMcGonagall.—Home,ensexpulsen,no?—vadirelRon.ElHarryvamirarelDumbledoredecuad’ull.—Avui no, senyorWeasley—va dir el Dumbledore—. Però vull que els

quediconstànciadelagravetatdelquehanfet.Aquestanitescriuréalessevesfamílies. També els he d’advertir que si mai tornessin a fer alguna cosasemblant,llavorssíquenoemquedariaaltreremeiqueexpulsar-los.

L’SnapefeiacaradenohavertingutcapregaldeReis.Esvaaclarirlaveuivadir:

—ProfessorDumbledore, aquestsnoishanviolat elDecretde regulaciódel’accés dels menors d’edat a la màgia, han danyat considerablement un arbremil·lenarimoltvaluós…Ésevidentqueactesd’aquestanaturalesa…

—La professora McGonagall serà qui decidirà com castigar aquests nois,Severus—va dir elDumbledore serenament—. Són a la seva residència i pertantsónresponsabilitatseva.—IesvadirigiralaprofessoraMcGonagall—:Arahauríeude tornara la festa,Minerva,hed’anunciarunparelldecoses.Veniu,Severus,hihaunpastísdecremaquefaunapintadeliciosaim’agradariatastar-lo.

L’Snape va fer una mirada al Harry i al Ron que era pur verí mentre esdeixava arrossegar foradel seudespatx.Esvanquedar sols amb la professoraMcGonagall,queseguiamirant-losamblasangencesa.

—Weasley,valmésquevagial’hospital;estàsagnant.—Noésres—vadirelRon,iesvaapressaraeixugar-seamblamànigael

tall que tenia a la cella—. Professora, m’agradaria veure com trien la mevagermana.

—Lacerimòniadelatrias’haacabat—vadirlaprofessoraMcGonagall—.LasevagermanatambéésaGryffindor.

—Quebé!—vadirelRon.—IparlantdeGryffindor…—vadirlaprofessoraMcGonagallseverament,

peròelHarrylavatallar.—Professora, quan hem agafat el cotxe, el trimestre encara no havia

començat,aixíque…AixíqueGryffindornohauriadeperdrepuntspelquehemfet,oi?—livadir,mirant-laangoixat.

La professora McGonagall el va travessar amb la mirada, però el Harryestavasegurquepersotahaviasomrigut.Foscomfos,tenialacaramenystensa.

—No,notraurépuntsaGryffindor—vadir,ielHarryesvasentiralleugerit

—.Peròtotsdosserancastigats.Les coses havien anat molt millor del que el Harry s’havia imaginat. La

possibilitat que el Dumbledore escrivís als Dursley no l’havia de preocupar.Sabia perfectament que tan sols els decebria que el pi cabaralla no l’haguésestrangulat.

LaprofessoraMcGonagallvatornaraaixecarlavaretaivaapuntarcapalataula.Ambun«pop»vaaparèixerunplatambentrepans,duescopesdeplataiunagerradesucdecarabassaglaçat.

—Menjaranaquíidesprésanirandirectamentaldormitori—vadir—.Iara,jotambéhedetornaralafesta.

Quan la professora va haver sortit, el Ron va deixar anar un xiulet llarg igreu.

—Empensavaquejaestàvemllestos—vadir,agafantunentrepà.—Jotambé—vadirelHarry,itambéenvaagafarun.—Quinamalasorthemtingut,peraixò—vadirelRonamblabocaplenade

pollastreipernil—.ElFredielGeorgedeuenhavervolatambelcotxecincosiscops,icapmuggleelshavistmai.—Esvaempassarelqueteniaalabocaivaferunaltremosenorme—.Perquènohempoguttravessarlabarrera?

ElHarryvaencongirlesespatlles.—Hauremd’anarambmoltdecompte,apartird’ara—vadir,fentunglop

desucdecarabassa—.M’hauriaagradatpoderanaralafesta.—Novoliaqueensféssimveure—vadirelRonsàviament—.Novolquela

gentpensiqueésmoltenginyós,aixòd’arribaraquíambuncotxevolador.Quan van havermenjat tants entrepans comvan voler (el plat es reomplia

sol), es van aixecar i vanmarxar del despatx pel camí que duia a la torre deGryffindor.El castell estava en silenci, la festa s’havia acabat.Vanpassar pelcostatd’unsquants retratsqueparlaven id’armaduresquecruixien ivanpujartrams d’escala de pedra estrets i empinats, fins que finalment van arribar alpassadísonhihavia l’entradasecretaa la torredeGryffindor,amagadarereelretratal’olid’unadonamoltgrassaqueduiaunvestitdesedarosa.

—Contrasenya?—elsvadirquans’hiapropaven.—Emmm…—vaferelHarry.Com que encara no havien vist cap monitor de Gryffindor, no sabien la

contrasenyad’aquellany,peròaviatelsvaarribarajuda:vansentirunspassosques’apropavencorrentsiesvangirar:eral’Hermione.

—Mi-te’ls! On éreu? Han començat a córrer uns rumors ben grotescos…Algúfinsitothaditqueushavienexpulsatperhavertingutunaccidentambuncotxevolador.

—Noenshanexpulsat—vaassegurarelHarry.

—O sigui, que sí que heu arribat volant? —va dir l’Hermione, en un togairebétansevercomeldelaprofessoraMcGonagall.

—Estalvia’telsermó—vadirelRon,neguitós—,idigue’nslacontrasenyanova.

—Ocell barbut —va dir l’Hermione—. De totes maneres, això no ésimportant…

Però les seves paraules van quedar tallades perquè el retrat de la SenyoraGrassa es va obrir i es van trobar amb una tempesta d’aplaudiments. Tots elsresidents de Gryffindor eren allà, drets sobre les taules inclinades i les tovesbutaques, omplint de gom a gom la sala comuna circular, esperant quearribessin.Unsbraçosvanaparèixeral’altrabandadelforatquehaviadeixatelretrativanestiraramuntelHarryielRon.Al’Hermionelavandeixarenrereivahaverdepujardequatregrapesellasola.

—Colossal! —va exclamar el Lee Jordan—. Al·lucinant! Quina entrada!Xocar ambun cotxevolador contraunpi cabaralla!Lagent enparlaràdurantanys!

—Unaobramestra—vadirundecinquèambquielHarrynohaviaparlatmai. Algú li va donar uns copets a l’esquena com si acabés de guanyar unamarató.ElFredielGeorgeelsvanempènyerendavantivandiralhora:

—Enshopodríeuhaverdit,no?—ElRonestavavermellcomuntomàquetdevergonyaivasomriure.PeròelHarryvanotarquehihaviaunapersonaqueno semblava estar gens contenta. El cap del Percy sobresortia entre els d’unsquantsalumnesdeprimermoltexaltats, i semblavacomsiprovésd’acostar-sefinsonerenellsperdir-losquelafestas’haviaacabat.ElHarrylivadonaruncopdecolzealRonivaassenyalarendireccióalPercyambelcap.ElRonhovaentendredeseguida.

—Anem a dalt… Estem una mica cansats —va dir, i tots dos es vancomençar aobrirpas entre lagent endireccióa laportaquehihavia a l’altrabandadelasala,quedonavaal’escalaenespiralqueduiaalsdormitoris.

—Bonanit—livadirelHarryal’Hermione,quefeiatanmalacaracomelPercy.

Ambunsquantscopsal’esquenamés,vanaconseguirtravessarlasalaivantrobarlapaudelesescales.Vanpujardepressa,senseaturar-se,ifinalmentvanarribar a la porta del seu antic dormitori, on ara penjava un cartell que deia«Alumnesdesegon».Vanentraral’habitaciócircularqueelseratanfamiliar,ivanveureelscincllitsambbaldaquíicortinesdevellutd’unvermellintens,ilesfinestres altíssimes. Els havien pujat els baguls i els havien col·locat als peusdelsseusllits.

ElRonlivaferunsomriuredeculpabilitatalHarry.

—Jaséquenohohauriadetrobardivertit,però…Laportadeldormitoriesvaobrirdecopivanentrarelsaltresnoisdesegon

deGryffindor:elSeamusFinnigan,elDeanThomasielNevilleLongbottom.—Increïble!—vadirelSeamusambunsomriure.—Bestial!—vadirelDean.—Extraordinari!—vadirelNeville,impressionat.ElHarrynohovapoderevitar.Elltambévasomriure.

6.GilbertDecors

En canvi, l’endemà el Harry no va somriure gens. Tot va començar a anarmalament a l’hora d’esmorzar al Gran Saló. A les quatre taules allargades hihavia grans quantitats de farinetes, platerades d’arengs fumats, muntanyes detorradesisafatesambousferratsibacon.Totallò,sotaelsostreencantat(aquelldiaeragrisinúvol).ElHarryielRonesvanasseurealatauladeGryffindoralcostat de l’Hermione, que tenia el seu exemplar de Vaig ser testimoni delmatrimonid’undimoniobertirecolzatcontraungrangotdellet.Vannotarunacertaduresaeneltoquevaferservirperdir«bondia»,cosaquevaferveurealHarryquecontinuavareprovantlamaneracomhavienarribataHogwarts.Perlasevabanda,elNevilleLongbottomelsvasaludarefusivament.ElNevilleeraunnoidecararodona,moltpropensateniraccidents,amblapitjormemòriaqueelHarryhaviavistmai.

—Elcorreuarribaràd’aquíaunsminuts.Emsemblaquel’àviam’haenviatunesquantescosesqueemvaigdeixaracasa.

El Harry tot just havia començat a menjar-se el plat de farinetes quan dellunyvansentirques’acostavaunagranagitació, i, llavors,comerad’esperar,vanentraruncentenardemussolsalasalaquevancomençaravoltarperdeixarcaurecartes ipaquets a lamultitudquexerravaanimadament.UngranpaquetbonyegutvarebotaralcapdelNevilleiunsegonméstardalgunacosagrisavacaurealgotdelletdel’Hermioneielsvaesquitxaratotsdelletiplomes.

—Errol!—vaexclamarelRon,aixecantelmussolbrutperlespotes.L’Errolesvadesmaiar,ivaquedarinconscientsobrelataulaamblespotesenlaireiunsobrevermellxopalbec.

—Oh,no!—vaferelRon.—No passa res, encara està viu—va dir l’Hermione, acariciant elmussol

ambundit.—Nol’Errol,allò.ElRonvaassenyalarelsobrevermell.AlHarrylivasemblarquenotenia

resd’extraordinari,peròelRonielNevillese’lmiravencomsifosunabombaderellotgeria.

—Quèpassa?—vapreguntarelHarry.—M’ha…M’haenviatunxiulet—vadirelRonsenseveu.—Valmésquel’obris,Ron—vadirelNeville,tímidament—.Sinol’obres

serà pitjor. Un cop l’àvia me’n va enviar un i jo vaig fer com si res…—vaempassarsaliva—.Vaserhorrible.

ElHarryvapassarlamiradadelescarespetrificadesdelsseusamicsalsobrevermell.

—Quèésun«xiulet»?—vapreguntar.PeròelRonestava totalment concentrat enel sobre,quehaviacomençat a

treurefumdelespuntes.—Obre’l—vadiramburgènciaelNeville—.Nomésseranunsminuts…ElRonvaallargarelbraç,tremolós,vatreureelsobredelbecdel’Erroliel

vaobrir.ElNeville es va tapar les orelles ambels dits.Unadècimade segondesprés, el Harry va entendre per què. Durant uns instants es va pensar querealmenteraunabombaquehaviaexplotat:untroimponentvaomplirlasalaivafercaurepolsdelsostre.

—Mira que robar el cotxe! No m’hauria estranyat gens que t’haguessinexpulsat! Ja veuràs quan tornis! Suposo que no t’has parat a pensar comvampatirelteupareijoquanvamveurequenohiera!

Els crits de la senyora Weasley, cent vegades més forts que de costum,ressonaveneixordidoramentalesparetsdepedraifeientremolarelsplatsilesculleres que hi havia a la taula.Tots els que eren a la sala es van tombar perveure qui era que havia rebut el xiulet, així que el Ron es va enfonsar en lacadirainomésseliveiaelfrontqueselihaviaposatvermell.

—Vam rebre una carta delDumbledore ahir; ens vammorir de vergonya!Així és com t’hem ensenyat a comportar-te? Tu i el Harry us podíeu havermatat…

ElHarrys’haviademanattotal’estonaquansortiriaelseunom.Vaferveurequenosentialaveuqueliestavafentesclatarlesorelles.

—Esticmolt disgustada. Al teu pare li han obert una investigació. Tot ésculpa teva, i si et tornes a passar un pèl de la ratlla, et vindrem a buscarimmediatament.

Esvaferunsilencicolpidor.Elsobrevermell,quelihaviacaigutalRondelesmans, es va encendre i es va convertir en cendres. ElHarry i el Ron vanquedaratordits,comsiunaonadagegantelsacabésdepassarpersobre.Algunsvanriurei,apocapoc,tothomvatornaraparlar.

L’Hermione va tancarVaig ser testimoni del matrimoni d’un dimoni i va

mirarcapalRon,queencaranos’haviaincorporat.—Home,noséquèt’esperaves,Ron,però…—Nocalqueemdiguisquem’homereixia—vaetzibarelRon.El Harry va apartar el plat de farinetes. El sentiment de culpabilitat li

cremava les entranyes. Al senyor Weasley li havien obert una investigació.DesprésdetotelquehavienfetperellaquellestiuelssenyorsWeasley…

Perònovatenirgairetempsdepensar-hi:laprofessoraMcGonagallfeiaunavolta a la taula, lliurant horaris.ElHarry va agafar el seu i va veure que, percomençar,teniendueshoresdeBotànicaambelsdeHufflepuff.

ElHarry,elRonil’Hermionevansortirdelcastelljunts,vancreuarl’hortiesvandirigiralshivernacles,onesguardavenlesplantesmàgiques.Almenyselxiulethaviatingutunaconseqüènciapositiva:l’Hermionecreiaquejaelshaviencastigatprouitornavaaserl’amigadesempre.

Enapropar-sealshivernacles,vanveurequelarestadelaclasseeraafora,esperantlaprofessoraColiflor.ElHarry,elRonil’Hermionetotjusts’acabavend’unir al grup quan ella va aparèixer, acompanyada del Gilbert Decors. LaprofessoraColiflorduiaelsbraçosembenatsi,enunaltreatacdeculpabilitat,elHarry va mirar el pi cabaralla en la distància, que ara duia algunes de lesbranquesencabestrell.

La professora Coliflor era una bruixeta rabassuda que duia un barretapedaçatsobreunscabellsfinsisuaus.Normalmentduialarobaplenadeterra,ilessevesungleshaurienfetdesmaiarlatietaPetúnia.Encanvi,elGilbertDecorsportava un vestit turquesa immaculat que li arribava fins a terra i els cabellsdauratslibrillavensotaunbarretperfectamentcol·locattambéturquesaenrivetatd’or.

—Bondia,nois!—elsvacridarelDecors,somrientalsalumnesqueestavenesperant—. Ara mateix acabo d’ensenyar a la professora Coliflor la maneracorrectadecurarunpicabaralla!Peròaranovullqueuspenseuqueensémésque ella, de Botànica! Només és que casualment m’he trobat unes quantesd’aquestesexòtiquesplantesenelsmeusviatges…

—Nois, avui toca hivernacle 3!—vadir la professoraColiflor, que estavaclaramentcontrariadainoeralabruixaalegredesempre.

Esvaproduirunxivarrid’excitació.Finsaleshoresnoméshavientreballatal’hivernacle1;l’hivernacle3allotjavaplantesmoltmésinteressantsiperilloses.La professora Coliflor es va treure una clau enorme del cinturó i va obrir laporta.ElHarryva sentiruna fortaolorde terrahumida ide fertilitzantqueesbarrejavaambelperfumdensdelesflorsdelamidad’unparaiguaquepenjavendelsostre.Anavaaentraral’hivernaclerereelRonil’HermionequanelDecorselvaaturar.

—Harry!Volia parlar amb tu…No us fa res si entra unsminuts tard, oi,professoraColiflor?

Per lamalacaraquevafer laprofessoraColiflor,síqueli feiares,peròelDecorsvafer:

—Perfecte!—ilivatancarlaportaalsmorros.—Harry—vadirelDecors,moventelcap,ilesgransdentsblanqueslivan

brillaralallumdelsol—.Harry,Harry,Harry.Completamentperdut,elHarrynovabadarboca.—Quanvaigsentirque…Ésclar,tothaestatculpameva.Emmereixouna

bufetada.ElHarrynosabiadequèparlava.Vaestarapuntdedir-l’hiquanelDecors

vatornaraparlar:—No recordo res que m’hagi sorprès tant. Volar en un cotxe fins a

Hogwarts!Ésclarquedeseguidavaigsaberperquèhohaviesfet.Esveiad’unahoralluny.Harry,Harry,Harry.

Resultava increïble com era capaç de mostrar totes i cada una d’aquellesdentsbrillantsfinsitotquannoparlava.

—Etvaigdonarunprimertastdefama,oi?—vadirelDecors—.Etvaigfervenir el cuquet. Vas sortir a primera plana del diari amb mi i no vas poderresistirlatemptaciódetornar-hi.

—Oh,no,professor,jo…—Harry,Harry,Harry—vaferelDecors,agafant-loperl’espatlla—.Siho

entenc…Ésnormalqueenvulguismésuncophohastastat…Ilaculpaésmevaperdonar-t’hoatastar,perquèjaesveiaqueetpujariaalcap.Peròm’hasdefercas, jovenet, no pots començar a fer volar cotxes només per cridar l’atenció.Calma’t una miqueta, eh? Ja tindràs temps de fer aquestes coses quan siguisgran.Sí,sí,séelquepenses:«Ésclar,ésmoltfàcilparlarquanjas’ésunbruixotconegutinternacionalment!».Peròdeixa’mqueetdiguiquequanjotenialatevaedateratandesconegutcomtuhoetsara.Defet,hedereconèixerqueencarahoeramés!Vaja,quemésd’unjahasentitaparlardetu,oi?Totaaquellahistòriaamb«aquell aquinohemd’anomenar»…—Vamirar la cicatriu en formadellampqueelHarryteniaalfront—.Jahosé,jahosé,noéstanimportantcomguanyarelpremidelarevistaBruixaIndiscretaalsomriuremésencantadorcincanys seguits, com johe fet…Peròésunamanerade començar,Harry, ésunamaneradecomençar.

Livaferl’ulletamistosamentise’nvaanar.ElHarryesvaquedarpalplantatunssegonsillavorsvarecordarquesesuposavaquehaviadeseral’hivernacle.Vaobrirlaportais’hivaesmunyir.

LaprofessoraColifloreraalcentredel’hivernacledarrered’untaulellquees

recolzavasobrecavallets.Sobreeltaulellhihaviaunsvintparellsd’orelleresdediferentscolors.QuanelHarryvaestarassegutalloc,entreelRonil’Hermione,laprofessoravadir:

—Avuitrasplantaremmandràgores.Aveure,quiempotdirlespropietatsdelamandràgora?

Ningúnoesvasorprendredeveurelamàdel’Hermioneenlaire.—Lamandràgora,oMandragoraofficinalis,ésunpoderósreconstituent—

vadir l’Hermione,que,comsempre,semblavaques’haguésempassatel llibrede text—. S’usa per fer tornar al seu estat original persones que han estattransfiguradesoembruixades.

—Perfecte.DeupuntsperaGryffindor—vadirlaprofessoraColiflor—.Lamandràgoraésuningredientindispensabledemoltsantídots.Noobstantaixò,ésperillosa.Algúdevostèsempotdirperquè?

L’Hermionegairebé li va fer caure lesulleres alHarryquanva aixecardenoulamà.

—Elplordelamandràgoraésmortal—vadirdiligentment.—Exacte.Deupuntsmés—vadir laprofessoraColiflor—.Ésclarque les

mandràgoresquetenimaquísónmoltjoves.Mentre parlava, va assenyalar una fila de safates fondes i tothom s’hi va

acostarperveure-lesmillor.Adinscreixienenfileresuncentenardeplantetesde color verd violeta.AlHarry, que no tenia lamés petita idea del que haviavolgut dir l’Hermione amb allò del «plor», li va semblar que no tenien resd’extraordinari.

—Agafinunparelld’orellerescadaun—vadirlaprofessoraColiflor.Es va organitzar un bon aldarull perquè tothom en volia un parell que no

fossinnirosesnipeludes.—Quan els digui que se les posin, assegurin-se que tenen les orelles

completament tapades—vadir laprofessora—.Quan se lespuguin treure, elsfaréunsenyalambeldit.Entesos?Araposin-selesorelleres.

El Harry es va posar les orelleres, que aïllaven completament del so. LaprofessoraColiflorse’nvaposarunparellderosesipeludes,esvaarromangar,vaagafarunadelesplantetesfermamentivaestirarfort.

ElHarryvadeixaranarunxiscletdesorpresaqueningúnovasentir.En comptes d’arrels, el que va sortir de la terra va ser un bebè petitíssim,

lletgíssim iplede fang.Les fulles li creixiendirectament al cap.Tenia lapellverdpàl·lidaitacada,is’hiestavadeixantelspulmons,detantcridar.

La professoraColiflor va agafar una torreta de sota la taula, hi va ficar lamandràgorailavacobrirambcompostfinsquenomésse’nvanveurelesfulles.LaprofessoraColifloresvaespolsarlesmans,vaferelsenyalambelditiesva

treurelesorelleres.—Com que les nostres mandràgores acaben de sortir de la llavor, el plor

encaranoésmortal—vadirtranquil·lament,comsinohaguésfetresmésqueregar una begònia—. De totes maneres, sí que els deixaria inconscients uneshores, i, com que estic segura que cap de vostès es vol perdre el primer diad’escola,treballinamblesorelleresbenposades.Jaelsavisaréquansiguihoraderecollir.

»Quatre per safata… Allà tenen un munt de torretes… El compost és enaquells sacs…Ivaginambcompteambel tentacleverinós, li estan sortint lesdents.

I,mentre deia això, va clavar una bona estomacada a una planta de colorgranat plena de punxes, demanera que les antenes que havien estat avançantsigil·losamentperlasevaespatllavanrecular.

A la cubeta del Harry, el Ron i l’Hermione, s’hi va afegir un noi deHufflepuffdecabellsarrissatsqueelHarryconeixiadevista,peròambquinohaviaparlatmai.

—JustinFinchdeFletchley—vadir tot content, donant lamàalHarry—.Evidentment,jaséquiets:elfamósHarryPotter…Tuetsl’HermioneGranger,lamillorentot…—L’Hermionevasomriurequanelnoilivadonarlamàtambéaella—.Itu,elRonWeasley.Noerateuelcotxevolador?

ElRonnovasomriure.Encarateniaelxiuletalcap.—Aquest Decors és tot un personatge, oi?—va dir el Justin alegrement,

mentrecomençavenaomplirlestorretesdecompostd’excrementdedrac—.Unhomemolt valent. Heu llegit els seus llibres? Jo m’hauria mort de por si unhomellopm’haguésacorralatenunacabinadetelèfon,peròellvafercomsiresise’lvacarregar.Simplementfantàstic.

»M’havienapuntataEton,jasabeu,l’escolaonvanelsfillsdelsreis,perònousimagineuquecontentesticd’havervingutaquí.Òbviament, lamamàestavaunamicadecebuda,però,d’ençàquelivaigferllegirelsllibresdelDecors,empensoquevacomençaraveurequeseriapràctictenirunbruixotambestudisalafamília…

Desprèsd’allòjanovanpoderparlarmés.Esvantornaraposarlesorelleresiesvanhaverdeconcentrarenlesmandràgores.LaprofessoraColiflorhaviafetquesemblésfacilíssim,perònohoeragens.Alesmandràgoresnoelsagradavahaver de sortir de la terra, i un cop a fora no hi volien tornar. Es retorçaven,donaven cops de peu, aixecaven els diminuts punys amenaçadorament iensenyaven les dents. El Harry es va passar deu minuts sencers mirantd’entaforar-neunademoltgrassaenunatorreta.

Al final de la classe, el Harry, com tots els altres, estava suat, adolorit i

cobertdeterra.Esvanarrossegarcapalcastellperrentar-seunamicaillavorselsdeGryffindorvancórrercapaclassedeTransfiguració.

Les classes de la professora McGonagall sempre eren difícils, però lad’aquell dia va ser especialment dura. Tot el que el Harry havia après l’anyanteriorsemblavahaver-se-liescolatdelcervelldurantl’estiu.Sesuposavaquehaviadeconvertirunescarabatenunbotó,peròl’únicquevaaconseguirvaserquel’escarabatfesunmuntd’exerciciperfugirdelavareta.

Els problemes delRon van sermolt pitjors.Havia apedaçat la vareta ambunamicade cel·lomàgicque li haviendeixat, però semblavaquenohi haviamanera d’arreglar-la.Grinyolava i treia espurnes quanmenys s’ho esperava, icadacopqueprovavadetransfigurarl’escarabat,s’envoltavad’unmuntdefumgrisidensquefeiaolord’ouspodrits.Comquenopodiaveurequèfeia,elRonvaaixafarl’escarabatambelcolzeienvahaverdedemanarunaltre.Allònolivaagradargens,alaprofessoraMcGonagall.

ElHarryesvasentiralleujatquanvasonarlacampana.Teniaelcervellcomuna taronja espremuda. Tothom va sortir de l’aula menys ell i el Ron, quecolpejavafuriosamentlavaretacontraelpupitre.

—Quin…trasto…més…inútil…—Escriu als teus pares i els en demanes una altra—va suggerir el Harry

quanlavaretavaferunseguitdedetonacions,comsifosunpetard.—Sí, és clar, i quem’enviïn un altre xiulet—vadir elRon, ficant-se a la

bossalavareta,ques’haviaposataxiular.Se’nvananaradinar,ialmenjadorl’humordelRonnovamillorar,sobretotperquèl’Hermioneelsvaensenyarelgrapatdebotonsd’abricperfectesquehaviafabricataclasse.

—Què tenim aquesta tarda? —va preguntar el Harry, canviant de temaràpidament.

—DefensaContralesForcesdelMal—vadirl’Hermionecomunllamp.—Per què—li va preguntar el Ron, traient-li l’horari de les mans— has

subratllattoteslesclassesdelDecorsambcorspetitets?L’Hermionelivaarrabassarl’horari.S’haviaposatmoltvermella.Vanacabardedinarivansortiralpatiennuvolat.L’Hermioneesvaasseure

en un esglaó de pedra i va tornar a enfonsar el nas enVaig ser testimoni delmatrimoni d’un dimoni. El Harry i el Ron es van quedar drets parlant dequidditchunaestonaabansqueelHarrys’adonésquealgúl’observava.Quanvaaixecarlavista,vaveureaquellnoibaixetdecabellscastanyclarquehaviavistemprovant-se el Barret que Tria la nit abans, que el mirava com si estiguéstransfigurat.Alesmansduiaunobjectequesemblavaunacàmerafotogràficademugglesordinàriai,quanelHarryelvamirar,esvaposarmoltvermell.

—Comestàs,Harry?Sóc…SócelPauParra—vadirsenseesma, iva fer

unapassa titubejantendavant—.Jo tambéesticaGryffindor.Creusque…?Etsemblaria bé que…? Et puc fer una foto? —va dir, aixecant la càmeraesperançat.

—Unafoto?—varepetirelHarry,moltsorprès.—Per poder demostrar que t’he conegut—va dir el Pau Parra il·lusionat,

acostant-s’hiambcautelaunamicamés—.Hosétotsobretu.Tothommen’haparlat. Sé que vas sobreviure quan l’Innominable et va intentar matar, i quellavorsellvadesaparèixeriquetuencaratensunacicatriualfrontenformadellamp.—VaexaminarelfrontdelHarry—.Unnoiquedormambmiemvadirque,sirevelolapel·lículaambunapocióespecial,lesfotosesmouran.—ElPaurespiravaentretalladamentdel’emoció—.Ésincreïbleaixò,oi?Nosabiaquelescoses rares que em passaven eren màgia fins que vaig rebre la carta deHogwarts.Elmeupareésrepartidordellet;ell tampocnos’hocreia.Aixíqueesticfentunmuntdefotosperenviar-les-hi.Iseriagenialsipoguésenviar-n’hiunadeteva.—VamirarelHarryimplorant—.Silavolguésferelteuamic,jopodriasortiralteucostat.Idesprés,melapodriesfirmar?

—Fotosfirmades?Potter,reparteixesfotosfirmades?La veu forta i càustica delDracoMalfoy va ressonar a les parets del pati.

S’haviaaturatdarreremateixdelPau,comsempreacompanyatdelCrabbeielGoyle,elsseusdosenormesamiguetsambpintadeperdonavides.

—Poseu-vostotsalacua!—vacridarelMalfoy—.ElHarryPotterreparteixfotosfirmades!

—No reparteixo res—va dir el Harry empipat, serrant els punys—. Volscallar,Malfoy?

—Li tens enveja—va intervenir el Collin, el cos sencer del qual feia elmateixd’amplequeelcolldelCrabbe.

—Enveja?—vadirelMalfoy,quejanohaviadecridar:lameitatdelsqueerenalpatiestavenpendentsdelquepassava—.Dequè?Delaridículacicatriualcap?Nolavullniregalada,gràcies.Personalment,nocrecqueuntallalcapsiguiunacosatanespecial.

ElCrabbeielGoylereiencomunsbeneits.—Menja llimacs,Malfoy—va dir el Ron, enfadat. El Crabbe va parar de

riure iesvacomençara fregardemaneraamenaçadoraaquellsnusosdelsditsquesemblavencastanyes—.Vésambcompte,Weasley—vadirelMalfoyambmenyspreu—.Sietfiquesenproblemeslatevamamahauràdevenirabuscar-te.—Vaferunaveuagudaiestridentivacontinuar—:Ettornesapassarunpèldelaratlla…

Ungrupd’alumnesdecinquèdeSlytherinvanriuremoltquanhovansentir.—Potter, al Weasley li agradaria tenir una foto teva firmada —va dir el

Malfoyrientaltivament—.Valdriamésquelacasadelsseuspares.ElRon va treure la vareta amb cel·lo, però l’Hermione va tancarVaig ser

testimonidelmatrimonid’undimonidecopivaxiuxiuejar:—Vigileu!—Quèpassaaquí?—ElGilbertDecorscaminavaagranspassoscapaells,

elvestitturquesaonejantalvent—.Quireparteixfotosfirmades?ElHarryvacomençaraparlarperòelDecorselvatallar.Livapassarelbraç

perlesespatllesivadirjovialment:—Noséperquèhopregunto!Enstornematrobar,eh,Harry!AtrapatalcostatdelDecorsimortdevergonya,elHarryvaveureelMalfoy

esmunyir-seentrelagentambunsomriureburleta.—Vinga, doncs, senyor Parra—va dir el Decors somrient-li—. Un retrat

doble,quèméspotdemanar?Il’hisignaremtotsdos.Totemocionat,elPauvaagafarlacàmeraivaferlafotografiaenelprecís

momentquesonavalacampanaqueanunciaval’inicidelesclassesdelatarda.—Vinga,nois,capaclasse—vadirelDecorsdirigint-seatotselsqueeren

alpati, i se’nvaanarcapalcastell, sensedeixaranarelHarry,aqui lihauriaagradatmoltsaberunbonsortilegiperpoderdesaparèixer—.Unconsell,Harry—livadirelDecorspaternalmentquanentravenal’edificiperunaportalateral—. Aquest cop t’he cobert l’esquena amb això del Parra… Fotografiant-metambé a mi, els teus companys no pensaran que tens tantes ganes de fer-teveure…

SordalsbalbucejosdelHarry,elDecorselvaarrossegarperuncorredorpled’alumnesqueelsmiravenilivaferpujarunesescales.

—Deixa’mdir-tequeanarrepartintfotosfirmadestanaviatnoésraonable…Perser-tesincer,Harry,estàunamicaforadelloc.Potserarribaràeldiaenquè,comjo,hauràsdetenir-neunapilaamàallàonvagis,però…—Vaferunriuredesatisfacció—.Emsemblaqueencaraetfaltaunamica.

Havienarribatal’auladelDecorsifinalmentvadeixaranarelHarry.Ellesva estirar el vestit i se’n va anar cap al final de tot de la classe, on es vaentreteniraapilarelssetllibresdelDecorsdemaneraquepoguésevitarmirar-lodeveritat.

LarestadelaclassevaentraresvalotadamentielRoni l’HermioneesvanasseurecadaunauncostatdelHarry.

—Tenieslacaratanvermellaquehipodíemhaverfetousferrats—vadirelRon—. Val més que el Parra no conegui la Ginny, perquè són capaçosd’organitzarelclubdefansdeHarryPotter.

—Calla!—vaetzibarelHarry.L’últimquelifaltavaeraqueelDecorssentíslesparaules«clubdefansdeHarryPotter».

Quan la classe es va haver assegut, el Decors es va aclarir la golasorollosament i es va fer silenci. Va fer uns passos endavant, va agafarl’exemplardelNevilled’Unjuliolambuntrollcamperolquetocavaelflabiolielvaaixecarpermostrar-loselretratdelacobertaqueelsfeial’ullet.

—Aquest sóc jo—va dir, assenyalant-lo, i els va fer l’ullet ell també—,GilbertDecors,OrdedeMerlídeterceraclasse,membrehonoraridelaLligadeDefensaContralesForcesdelMalicinccopsguanyadordelpremidelarevistaBruixaIndiscretaalsomriuremésencantador…Perònoparlaremd’això.Noemvaigdesferdel’esperitfornitdeVilpetitambunsomriure!

Vaesperarqueelsalumnesriguessin;algunsvansomriurelleugerament.—Veig que s’han comprat un lot complet delsmeus llibres…Ben fet.He

pensat que avui començaríem amb un test senzill. Tranquils, és només percomprovarsielshanllegitatentament,sin’hantretprofit…

Varepartirelstests,vatornaralatarimaivadir:—Tenenmitjahorapercontestar.Comencinja!ElHarryvaabaixarlavistaivallegir:

1.QuinéselcolorpreferitdeGilbertDecors?

2.Quinaésl’ambiciósecretadeGilbertDecors?

3.Quincreusqueésl’èxitmésgrandeGilbertDecorsfinsaldiad’avui?

Iseguiaaixí,omplinttrespàginesdepaper,finsa:

54.Quanésl’aniversarideGilbertDecors,iquèliagradariaqueliregalessin?

Mitjahoraméstard,elDecorsvarecollirelstestsielsvafullejardavantdelaclasse.

—Malament…Gairebéningúnosapqueelmeucolorpreferitésellila.HodicaPetiquipeti,unanyambunieti.In’hihaunsquantsques’handellegirmés atentament Un dia d’autoestop amb un home llop. Al capítol 12 dicclaramentqueelmillorregald’aniversariqueempodrienferéslapauentreelspoblesmàgics ielsnomàgics…Ésclarque tampocno fariaescarafallsd’unaampollad’Ogden’sOldFirewhisky!

Els va tornar a fer l’ullet en senyal de complicitat. ElRon va començar amirarelDecorsambcarad’incredulitat;elSeamusFinniganielDeanThomas,que seien al davant de tot, tremolaven de tant aguantar-se el riure. En canvil’HermioneescoltavaelDecorsambelscincsentits ivaferunbotquanellvadirelseunom.

—No obstant això, la senyoreta Hermione Granger sabia que les meves

ambicionssecretessónesborrarelmaldelmónicomercialitzarlamevapròpiamarcadepocionsper tenircuradelscabells…Bonanoia!Defet…—vagirarelsfulls—,hatretundeu!OnéslasenyoretaHermioneGranger?

L’Hermionevaaixecarlamàtremolosa.—Excel·lent!—vadirelDecorsambunsomriure—.Excel·lent!Deupunts

peraGryffindor!Iara,atreballar…Esvaajupirrerel’escriptoriivatreureunagrangàbiacobertaambunapeça

deroba.—Iara…Vaginambcompte!Lamevafeinaésarmar-loscontralescriatures

més nauseabundes que coneix el gènere bruixot! En aquesta aula s’haurand’enfrontar amb grans perills.Només cal que sàpiguen que no els passarà resmentrejosiguiambvostès.Aixíqueelsdemanoquenoperdinlacalma.

Adesgratseu,elHarrynovapoderevitar inclinar-seauncostatperveuremillor la gàbia.ElDecors va posar lamà sobre la peça de roba.ElDean i elSeamushavienparatderiure.ElNevilletremolavadeporalaprimerafila.

—Elsdemanoquenocridin—vadirelDecorsenveubaixeta—.Elspodriaprovocar.

Mentre la classe sencera s’aguantava la respiració, el Decors va treure lapeçaderoba.

—Efectivament—va dir en un to teatral—, follets de Cornualles acabatsd’agafar.

ElSeamusFinnigannoesvapodercontrolar.VadeixaranarunariallotaquenitansolselDecorspodiaconfondreambuncritdeterror.

—Sí?—livapreguntarambunsomriure.—Home,noésquesiguin…Nosón…Nosóngaireperillososquediguem…

—vadirelSeamusennuegant-se.—No n’estigui tan segur! —va exclamar el Decors, remenant un dit

molestament en direcció al Seamus—. Poden arribar a ser uns personatgesdiabòlicamentempipadors!

Els follets eren de color blau elèctric, feien uns vint centímetres d’alçada,tenienlacaraafiladailaveutanestridentqueeracomsentirunmuntdecotorresdiscutint-se. Tan bon punt se’ls havia destapat, havien començat a xerrar, amoure’sdescontroladament,asacsejarelsbarrotsdelagàbiaifercarotesalsquetenienaprop.

—Bé, doncs—va dir el Decors en veu alta—.Vejam què en feu!—I vaobrirlagàbia.

Allòesvaconvertirenunaolladegrills.Elsfolletsvansortirdisparatscomcoetsentotesdireccions.Dosd’ellsvanagafarelNevilleperlesorellesielvanaixecarenlaire.Unsquantsesvanllançardirectamentperlafinestraivandutxar

lafiladeldarrereambvidrestrencats.Larestavaprocediradestrossarlaclassemésefectivamentquenohohauriafetunrinocerontembogit.Vanagafarpotsdetintaivanruixar-hotot,vanestriparllibresipergamins,vantrencarelsquadresdelesparets,vantombarlapaperera,vanagafarcarteresillibresielsvanllençarperlafinestraquehavientrencat;minutsdespréslameitatdelsalumness’haviarefugiatsotaelspupitresielNevillepenjavadelcanelobredelsostre.

—Vinga,nois,acorralin-los,acorralin-los,noméssónfollets…—vacridarelDecors.

Llavorsesvaarromangar,vaempunyarlavaretaivacridarambveuclaraiprofunda:

—PeskipiksiPesternomi!Novafercapefecte.Undelsfolletslivaagafarlavaretailavallençarperla

finestra.ElDecorsvaempassarsaliva ivabuscaraixoplucsota l’escriptori.ElNevillevaestarapuntd’aixafar-loquanelcanelobrevacedirivacaureaterraunsegondesprés.

Vasonarlacampanaitothomvacórrercamesajudeu-mecapalaporta.Enla calma relativa queva seguir, elDecors es va aixecar, va veure elHarry, elRonil’Hermione,queestavenapuntdesortir,ivadir:

—Vostèstres,recullinelsquequedenitanquin-losalagàbia.—Ivamarxar.—Increïble! —va bramar el Ron quan un dels follets el va mossegar a

l’orella.—Ha volgut donar-nos una lliçó pràctica —va dir l’Hermione mentre

immobilitzavadosfolletsd’unsolcopambunsortilegidecongelaciómolthàbilielsposavadinslagàbia.

—Unalliçópràctica?—vadirelHarry,quemiravad’enxamparunfolletqueballavaforadecontroltraientlallengua—.Hermione,notenialaméspetitaideadelquefeia.

—Ximpleries—vadirl’Hermione—.Jaheullegitelsseusllibres…Penseutoteslescosesincreïblesquehafet…

—Quediuquehafet—vadirelRonamitjaveu.

7.Sangdefangisorolls

Durantelsdiessegüents,elHarryvaprocurardefugirelDecorscadacopqueelveiavenirperunpassadís.PeròelPauParraencaraeramésdifícild’esquivar.Qualsevol hauria dit que s’havia après de memòria l’horari del Harry. Nosemblava que hi hagués res que l’emocionésmés que dir «Què tal,Harry?» isentir «Hola, Pau» per resposta sis o set cops al dia, per més exasperat quesembléselHarryquanhodeia.

La Hedwig encara estava enfadada amb el Harry pel desastrós viatge encotxe, i lavaretadelRoncontinuavafuncionantmalament:divendresalmatíaclassed’Encanteriss’haviasuperataellamateixaquanvasortirdisparadadelesmansdelRon,vaclavaruncopalprofessorFlitwickjustal’espaientreelsdosulls i va aconseguir que li sortís un enorme bony de color verd allà on haviapicat.Aixíque, entreunacosa i l’altra, elHarryesvaposarmolt contentquearribés el cap de setmana. El Ron, l’Hermione i ell havien pensat visitar elHagriddissabtealmatí.PeròelMarcRoure,elcapitàdel’equipdequidditchdeGryffindor, el va despertar a cops unes quantes hores abans del que li hauriaagradat.

—Quèpassa?—vaferelHarrymigadormit.—Entrenamentdequidditch!—vadirelRoure—.Vinga!ElHarryvamirarper la finestraambelsullsmig tancats.Elcelera rosa i

daurat i estava cobert d’una boira fina.Ara que estava despert, no compreniacomhaviapogutdormirambelsorollquefeienelsocells.

—Marc—vadirelHarryamblaveuronca—,encaranohasortitelsol.—Exactament—vadirelRoure.Eraunalumnedesisèalticorpulent,ien

aquell moment li brillaven els ulls d’entusiasme—. Això forma part del nouprogramad’entrenament.Vinga,agafal’escombraisom-hi—vadirexultant—.Cap dels altres equips ha començat a entrenar, encara; aquest any serem elsprimers…

Badallant i tremolant lleugerament, el Harry va sortir del llit i va buscar

l’uniformedequidditch.—Moltbé—vadirelRoure—.Ensveiemalcampd’aquíaunquartd’hora.Uncopesvahaverposat lacapasobrel’uniformepernopassarfred, liva

escriure una nota al Ron explicant-li on havia anat i va baixar les escales enespiralamblaNimbus2000al’espatlla.TotjustarribavaalforatdelretratalasalacomunaquevasentirunsorolldarrereseuivaveureaparèixerelPauParraamblacàmerapenjantdelcollialgunacosaaferradaalamà.

—Hesentitquealgúdeiaelteunomalesescales,Harry!Miraquètincaquí!L’hefetrevelar,telavoliaensenyar…

ElHarryvamirarbocabadat la fotografiaqueelPau li haviaposat sota elnas.

UnDecorsenblancinegreestiravafortunbraçqueelHarryvareconèixercom a propi. Es va alegrar que el seu jo fotogràfic plantés cara i es negués asortiralaimatge.Mentrelamirava,elDecorsesvadonarpervençutivacaureenrere,esbufegant,contraelmargeblancdelafotografia.

—Melafirmaràs?—vapreguntarelPauàvidament.—No —va dir el Harry sense més ni més, mirant al seu voltant per

comprovar que l’habitació estava realment deserta—. Ho sento, Pau, tincpressa…Entrenamentdequidditch.Ivasaltarpelforatdelretrat.

—Oh,uau!Espera’m!Mainohevistjugaraquidditch!ElPauvapujarpelforatdarrereseu.—Seràmoltavorrit—vadirelHarryexpeditiu,peròelPaunoenvafercas;

lacaraliresplendiad’exaltació.—Tu ets el jugadormés jove que hi ha hagut en un segle, oi, Harry?Oi,

Harry?—vadirelPau,trotantalseucostat—.Deusserextraordinari.Jomainohevolat.Ésdifícil?Aquestaéslatevaescombra?Éslamillorquehiha,oi?

ElHarrynosabiacomdesfer-se’n.Eracomtenirunaombramoltxerraire.—Encaranoheentèscomfuncionaelquidditch—vadirelPauesbufegant

—. És veritat que es juga amb quatre pilotes? Que dues van per on volen iprocurenfercaureelsjugadorsdel’escombra?

—Sí—va dir el Harry, fastiguejat i resignat a explicar-li les complicadesregles del quidditch—. Es diuen bales. A cada equip hi ha dos batedors queportenbatspercolpejar lesbales iallunyar-lesdelsmembresdelseuequip.ElFredielGeorgeWeasleysónelsbatedorsdeGryffindor.

—I les altres boles per a què serveixen? —va preguntar el Pau, que vaensopegar i va caure un parell d’esglaons més avall perquè anava bocabadatmirantelHarry.

—La bomba (aquesta és la més gran, la vermella) és la que serveix permarcarpunts.Elstresencistelladorsdecadaequipesvanpassantlabombafins

quelafanpassarperlescistellesquehihaacadaextremdelcamp.Lescistellessónlestresperxesaltesquetenenuncèrcolalapunta.

—Ilaquartapilota?—Éslapapallonadaurada—vadirelHarry—.Ésmoltpetita,moltràpidai

moltdifícild’enxampar.Peròaixòéselquehadeferelcaçador,perquèunpartitdequidditchnos’acabafinsques’haenxampatlapapallona.Ielcaçadorquelacaçafaguanyarcentcinquantapuntsalseuequip.

—ItuetselcaçadordeGryffindor,oi?—vadirelPauambrespecteitemoralavegada.

—Sí—va respondre el Harry, quan ja sortien del castell i començaven acreuar la gespa completament xopa de rosada—. I amés hi ha el porter, quevigilalescistelles.Aixòéstot.

PeròelPaunovapararde fer-lipreguntesdurant totelcamídebaixadaatravésdelscampsdegespa,ielHarrynose’lvapodertreuredesobrefinsquevanarribaralsvestidors.QuanelHarryse’nvaanar,elPauvacridarambveuaflautada:

—Me’nvaigaagafarunbonlloc,Harry!—Ise’nvaanarcapalagraderia.Larestadel’equipdeGryffindorjaeraalsvestidors.ElRoureeral’únicque

estavarealmentdespert.ElFredielGeorgeWeasleyestavenasseguts,ambelsullsinflatsielscabellsembullats,alcostatdel’AlíciaSpinnet,unanoiadequarta qui li queia el cap contra la paret del darrere cada cop que es quedavaadormida. La Katie Bell i l’Angelina Johnson, les altres dues encistelladores,badallavenunaalcostatdel’altraalbancdeldavant.

—Araarribes?Quèt’hapassat?—vadirelRoure,moltactiu—.Bé,doncs,m’agradaria tenir una xerradeta ambvosaltres abans de sortir al camp, perquèm’he passat tot l’estiu ideant un programa d’entrenament nou que em semblaqueaconseguiràmarcardiferències…

ElRourehaviaaixecatungrandiagramad’uncampdequidditchambmolteslínies,fletxesicreusdecolorsdiferents.Vatreurelavareta,vadonarunscopetsaltaulóilesfletxesvancomençarabellugar-sepeldiagramacomsifossincucs.QuanelRourevacomençareldiscurssobrelesnovestàctiquesdejoc,alFredWeasley livacaureelcapsobre l’espatllade l’AlíciaSpinnet ivacomençararoncar.

Vatrigarvintminutsaexplicarelprimerdiagrama,peròésqueasotan’hihaviaunsegon,imésavalluntercer.ElHarryvacaureenunprofundestupor,ilacançonetadelRourenos’acabavamai.

—Què? —va dir finalment el Roure, i el Harry va sortir de cop d’unafantasiamelangiosaenquès’imaginavaelquepodriaestaresmorzantenaquellprecísinstantadaltalcastell—.Haquedatclar?Cappregunta?

—Jotincunapregunta,Marc—vadirelGeorge,ques’haviadespertatambunsobresalt—.Perquènoensvasexplicartotaixòahir,quanestàvemdesperts?

AlRourenolivafercapgràcia.—Gent,escolteu-mebé—vadir,mirant-losa totsamb lescellesarrufades

—.L’anypassathauríemhagutdeguanyarelcampionat.Érem,debontros,elsmillors.Però,desgraciadament,percausesqueescapavenalnostrecontrol…

El Harry es va moure al seient amb sentiment de culpabilitat. El dia del’últimpartitdelcursanteriorestavainconsciental’hospitaliGryffindorhaviahagutdesortiral terrenyde jocambun jugadormenys,per laqualcosahaviarebutlapallissamésgrandelsdarrerstres-centsanys.

ElRoure va trigar un instant per reprendre el control sobre simateix. Eraevidentquel’últimadesfetaencaraeltorturava.

—Aixíqueaquestanyentrenaremmésfortquemai…Vinga,doncs,aposarla teoria en pràctica!—va cridar elRoure.Va agafar l’escombra i va obrir elcamícapaforaelsvestidors.Amblescamesrovelladesibadallant, larestadel’equipelvaseguir.

Havienestattantaestonaalsvestidorsqueelsoljaerabenamuntalcel,totiqueencaraquedavenrestesdeboirasobrelagespadel’estadi.Quanentravaalcamp,elHarryvaveureelRonil’Hermionealesgrades.

—Jaheuacabat?—vacridarelRon,quenos’hocreia.—Encara no hem començat! —va dir el Harry mirant-se amb enveja la

torradaambmantegaimelmeladaqueelRonil’HermionehavientretdelGranSaló—.ElRoureenshaestatensenyantjugadesnoves.

Vapujaral’escombra,vadonaruncopdepeuaterraiesvaenlairar.L’airefreddelmatílipicavalacaraielvadespertarmoltméseficaçmentquelallargaxerradadelRoure.Erameravellóstornaraseralcampdequidditch.Vaferunavoltaalcampatotavelocitat,competintambelFredielGeorge.

—Quèésaquest«clic»estranyquesesent?—vacridarelFredentombarlacantonada.

ElHarryvamirarcapalagraderia.ElPauestavaassegutenundelsseientsmésalts,amblacàmeraenlairada,fentunmuntdefotografies,ielsorolletquefeiaquedavaestranyamentampliatenl’estadidesert.

—Harry,mira’m!Aquí!—vacridarambunaveuetafina.—Quiésaquell?—vapreguntarelFred.—Ni idea—vamentir elHarry, ivaaccelerarperallunyar-sedelPau tant

compogués.—Quèpassaaquí?—vadirelRoure,arrufantlescelles,mentres’apropavaa

ells—.Perquèfafotosaquelldeprimer?Nom’agrada.PodriaserunespiadeSlytherinquehaguésvingutadescobrirelnostrenouprogramad’entrenaments.

—ÉsdeGryffindor—vadirelHarryràpidament.—IalsdeSlytherinnoelscalcapespia,Marc—vaafegirelGeorge.—Aquètreucap,això?—vadirelRoureirascible.—Quehanvingutellsmateixos—vadirelGeorge,assenyalantaterra.Unsquants alumnesqueportavenuniformesverds feien camí cap al camp

amblesescombresalamà.—Nopotser!—vamurmurarelRoureindignat—.Vaigreservarelcampper

avui!Araemsentiran!El Roure se’n va anar cap a baix com un llamp, va aterrar unamicamés

bruscamentdelquepretenia,detanenfadatqueestava,ivaestarapuntdecaure.ElHarry,elFredielGeorgeelvanseguir.

—Flint! —va cridar el Roure al capità de Slytherin—. És la nostra horad’entrenament!Enshemaixecatexprés!Jausenpodeuanar!

ElMikeFlint era encaramés corpulentqueelRoure.Feia carade tenir laintel·ligènciad’untrollquanvarespondre:

—Hihaespaiperatothom,Roure.L’Angelina,l’AlíciailaKatietambéhavienbaixataterra.Nohihavianoies

al’equipdeSlytherin,que,espatllacontraespatllaiencaratsalsdeGryffindor,somreienmaquiavèl·licamentcomunsolhome.

—Peròjovaigreservarelcamp!—vadirellrugintd’ira—.Elvaigreservar!—Ijo—vadirelFlint—tincunpermísespecialfirmatpelprofessorSnape:

Jo,elprofessorSnape,donopermísal’equipdeSlytherinperentrenar-seavuialcampdequidditchpertalquepuguinprepararelnoucaçador.

—Teniuuncaçadornou?—vadirelRouremigdistret—.On?Idedarrerelessisfigurescorpulentesquetenienaldavant,envasortiruna

setena,unnoimésescanyolit,quesomreiaaltivamentambcarapàl·lidaiafilada.EraelDracoMalfoy.

—Tu no ets el fill del Lucius Malfoy?—va preguntar el Fred, mirant elMalfoyambantipatia.

—ÉscuriósquemencioniselparedelDraco—vadirelFlint,mentrel’equipsencerdeSlytherinsomreiademaneraencaramésdescarada—.T’ensenyaréelgenerósregalquehafetal’equipdeSlytherin.

Totssetvanaixecarlesescombresqueportaven.Setmànecscompletamentnous i polits amb les seves corresponents inscripcions en lletres daurades quedeien«Nimbus2001»resplendienambelsoldelmatídavantdelsnassosdelsdeGryffindor.

—L’últimmodel.Hasortitfatansolsunmes—vadirelFlintcomsinohidonésimportància,traientunabrossaquehihaviaalasevaescombra—.Esveuque superen de molt les velles de la sèrie 2000. I en comparació amb les

Sensepols—vasomriuredesagradablementalFred ialGeorge,queduien totsdosunesSensepols5—,arrasen.

Acapdelsmembresde l’equipdeGryffindornose livaacudir resdurantunaestona.ElMalfoyportavaunsomriure tangrana lacaraqueels seusullsfredss’havienreduïtadueslínies.

—Mireu—vadirelFlint—.Ensenvaeixenelcamp.ElRon i l’Hermionehaviencomençatacreuarel terrenyde jocperanara

veurequèpassava.—Què passa?—li va preguntar el Ron al Harry—. Per què no jugueu? I

aquestquèfaaquí?EsreferiaalMalfoy,queduial’uniformedequidditchdeSlytherin.—SócelnoucaçadordeSlytherin,Weasley—vadirelMalfoyambairesde

superioritat—.Estàvemadmirant les escombresque elmeupareha comprat al’equip.

ElRonesvaquedarencantat,amblabocaoberta,mirantlessetescombressuperbesqueteniaaldavant.

—Estanbé,oi?—vadirelMalfoyambveusuau—.L’equipdeGryffindorpodriaferunacol·lectapercomprar-seescombresnoves.Podríeusubhastar lesSensepols5,suposoquealgunmuseuhiestariainteressat.

Elsdel’equipdeSlytherinesvanrecargolarderiure.—Comamínimal’equipdeGryffindorningúnohahagutdecomprar-seel

lloc—vadirl’Hermione,tallant—.Ellshisónpelseutalent.L’airedesuperioritatdelMalfoyesvaesvair.—Ningúnot’hademanatl’opinió,fastigosasangdefang—livaengegar.ElHarryesvaadonardeseguidaqueelMalfoyhaviaditalgunacosamolt

lletjaperl’aldarullqueesvaorganitzar.ElFlintesvahaverdeposardavantdelMalfoyper evitarqueelFred i elGeorge se li tiressinaldamunt.L’Alíciavacridar:

—Comt’atreveixes?!—IelRonesvaficarlamàalvestit,vatreurelavaretaivaexclamar:

—Hopagaràscar,Malfoy!—apuntantfuriosament,sotaelbraçdelFlint,alacaradelMalfoy.

Van sentir una explosió que va ressonar a tot l’estadi. De la puntaequivocadadelavaretadelRonvasortirunraigdellumverdaquelivaanarapararal’estómacielvafertrontollarenrerefinsquevacaurealagespa.

—Ron!Ron!Estàsbé?—vaxisclarl’Hermione.ElRonvaobrirlabocaperparlar,però,enllocdesortir-n’hiparaules,vafer

unrotimpressionantilivansortirunsquantsllimacsquelivancaurealafalda.Elsdel’equipdeSlytherins’estavenfentunpanxóderiure.ElFlintestava

plegatiesrecolzavaal’escombranovapernocaure.ElMalfoys’haviaposatdequatregrapesicolpejavaelterraambelpuny.ElsdeGryffindorfeienpinyaalvoltantdelRon,quecontinuavaeructant llimacsenormes ibavosos.Semblavacomsiningúnoelvolguéstocar.

—ValmésqueelportemacalHagrid,estàmésaprop—livadirelHarryal’Hermione,quevaferquesíambvalentia,itotsdosvanagafarelRonpersotaelsbraços.

—Quèhapassat,Harry?Quèhapassat?Estàmalalt?Tuelcuraràs,oi?—ElPauhavia baixat corrents de la graderia i ara ballava al seu costatmentre ellstractavendesortirdelcamp.AlRonlivanvenirbasquesivatornaravomitarllimacs.

—Oooh!—vaferelPau,fascinat,ivaaixecarlacàmera—.Elpotsaguantardret,Harry?

—Pau, surt del mig! —va cridar el Harry enfadat. L’Hermione i ell vanajudar elRon a sortir de l’estadi i a creuar els camps de gespa en direcció alBoscProhibit.

—Estemapuntd’arribar,Ron—vadirl’Hermionequanvaveurelacabanadelguardabosc—.D’aquíaunsminutsetposaràsbé…Gairebéjahisom…

Estaven a uns sismetres de casa delHagrid quan la porta d’entrada es vaobrir, però no era ell qui sortia. Era el Gilbert Decors, amb un vestit malvapàl·lid.

—Ràpid,rerel’arbust!—vadirelHarryamitjaveu,enduent-s’hielRon.Acontracor,l’Hermioneelsvaseguir.

—Ésmoltsenzillsisapselquefas!—licridavaelDecorsalHagrid—.Sinecessites ajuda, ja saps on sóc. Et donaré un exemplar del meu llibre! Emsorprènqueencaranoeltinguis.Te’nsignaréunaquestanititel’enviaré.Adéu!—Ise’nvaanarambpasfermcapalcastell.

ElHarryvaesperarqueelDecorsesperdésenlallunyaniapertreureelRondedarrerel’arbust iportar-loa lacabanadelHagrid.Vanpicara laportaamburgència.

ElHagridvaobrirdeseguida,ambcarademalhumor,peròl’expressiólivamillorarmoltquanvaveurequiera.

—Medemanavaquanmevindríeuaveure…Entreu,entreu…MepensavaqueeraelprofessorDecorsunaltrecop.

ElHarryil’HermionesostenienelRonalllindarielvanajudaraentraralacabana,queteniaunasolahabitacióambunllitenormeenunacantonadaiunallarambunfocpreciósenunaaltra.ElHagridnoesvapreocuparpelproblemadelRonambelsllimacs,queelHarrylivaexplicarsenseperdretempsmentreasseiaelRonenunacadira.

—Millor fora que dins—va dir el Hagrid animosament, i li va posar uncubelldecourealdavant—.Quesurtintots,Ron.

—Em sembla que no podem fer res més que esperar que pari —va dirl’Hermioneansiosa,mirantelRon,ques’haviaajupitsobreelcubell—.Aquestsortilegijaésproudifícildeferencondicionsnormals;si,asobre,elfasamblavaretatrencada…

ElHagrids’haviaposataferteianavaenfeinatamuntiavall.L’Ullal,elseugrandanès,bavejavasobreelHarry.

—Què volia el Decors, Hagrid? —va preguntar el Harry, rascant-li lesorellesal’Ullal.

—Ensenyar-me a treure les algues del pou—va rondinar el Hagrid, i vatreuredelataulaunpollastrequeteniaamigdesplomarperposar-hilatetera—.Comsinosabéscomsefa.Ifanfarronejardientquehaviafetbivacambundraceslovac.Memenjarélateterasiunaparauladelquehaditéscerta.

NoeragenshabitualqueelHagridcritiquésunprofessordeHogwarts,aixíqueelHarryse’lvamirarmoltsorprès.Encanvi, l’Hermionevadir,ambunaveuunamicamésaltaquedecostum:

—Emsemblaque etsunamica injust.ElprofessorDumbledorebéquevapensarqueeraelmillorcandidat…

—No,noésquefoselmillor,ésqueeral’únic—vadirelHagrid,ielsvaoferirunasafatadecarameltoudemelassamentreelRonvomitavaalcubell—.Dedebò,l’únic.ComençaaserdifíciltrobaralgúpercobrirlaplaçadeprofessordeDefensaContralesForcesdelMal.Lagentnoestàgairedisposadaaagafar-la,sabeu?Espensenqueestàembruixada.Fatempsqueningúnohiduragaire.Però,expliqueu-me—vadirpercanviardetemaelHagrid,moventelcapcapalRon—,quivoliaferelsortilegi?

—AlMalfoy, que li ha dit no sé què a l’Hermione. Devia ser molt lleig,perquètothoms’hatornatboig.

—Itantquehoera—vadirelRonsenseveu,emergintdesotalataulaamblacarapàl·lidaitotsuat—.Lihaditqueeraunasangdefang,Hagrid.

ElRonvatornaradesaparèixerquanlivavenirunanovaonadadellimacs.ElHagridestavaindignat.

—Nopotserveritat!—livadirescandalitzatal’Hermione.—Hoés—vadirella—.Perònoséquèvoldir.Totiqueésevidentqueés

moltgroller…—Éslacosamésinsultantqueselipodiahaverocorregut—vadirelRon,

ques’haviatornataaixecar,amblarespiracióentretallada—.Ésunnomodiósques’usaperdesignaralgúqueésfilldemuggles…Vaja,quanelsseusparesnosónbruixots.Iésquehihagent,comlafamíliadelMalfoy,queespensaqueés

millorqueelsaltresperquèsónelqueellsanomenen«depurasang».—Vaferunrotetilivacaureunsolllimacalamà.Elvallençaralcubellivacontinuar—:Peròvaja,lamajoriasabemquenotécapimportància.Isino,fixeu-vosenel Neville Longbottom… Ell és pura sang i no sap ni mantenir una marmitadreta…

—Iencarahand’inventarel sortilegique lanostraHermionenosàpiga fer—va dir el Hagrid tot orgullós, i l’Hermione es va posar d’un color vermellpujat.

—És fastigós, dir-li això a algú—va dir el Ron, eixugant-se el front suatamb la mà tremolosa—. És com dir-li «sang bruta», «sang ordinària». És debojos.Amés,avuidialamajoriadelsbruixotssóndesangbarrejada.Sinoenshaguéssimcasatambmuggles,enshauríemextingit.

Livanvenirmésnàuseesivatornaraacotxar-se.—Ron,noteculpoperhaverprovatdefer-liunsortilegi—vadirelHagrid

enveualtapersobredelsorollquefeienelsllimacsencaurealcubell—.Pròmesembla que ha estat bo que la vareta te s’hagi girat en contra. Suposo que elLuciusMalfoyhauriavingutcomuncoet si lihaguessis fetunsortilegial seufill.Almenysaixínot’hasficatenproblemes.

AlHarrylihauriaagradatdirqueelsproblemesnohaurienestatpitjorquevomitarllimacs,perònovapoder:elcarameltoudemelassadelHagridlihaviaenganxatlesmandíbules.

—Harry—vadirelHagridcomsidesobtelihaguésvingutunpensamentalcap—, tenimun comptependent, tu i jo.He sentit a dir quehas repartit fotosfirmades.Comésqueaminomen’hasdonatcap?

Delaràbia,elHarryvaaconseguirdesenganxar-seelsqueixals.—Nohe repartit fotos firmades—vadir acalorat—.Si elDecors continua

ambaixò…PeròllavorsesvaadonarqueelHagridreia.—Eraunabroma—vadir,donantalHarryunscopetsafectuososal’esquena

queelvanllançardecapcontralataula—.Jasabiaquenohohaviesfet.LiheditalDecorsquenonecessitavesfer-ho,queetsmésfamósqueellsensehaver-ted’esforçar.

—M’hijugoelquevulguisquenolihaagradat—vadirelHarry,queesvaasseureenunacadirafregant-selagalta.

—Emsemblaqueno—vadirelHagridambelsullsradiants—.Llavòrensliheditquemaime llegiriacapdels seus llibres i ellha fotut el camp.Volsuncaramel,Ron?—vaafegir,enveurequeelRonreapareixia.

—No,gràcies—vadirelRonsenseesma—,valmésquenom’hiarrisqui.—Veniu a veure el que tinc a l’hort —va dir el Hagrid quan el Harry i

l’Hermioneesvanacabarlestassesdete.AlpetithortqueelHagrid teniarere lacabanahihaviaunadotzenadeles

carabassesmésgransqueelHarryhaviavistmai.Semblavenroques.—Creixen bé, oi?—va dir el Hagrid tot content—. Són per a la festa de

Halloween…Emsemblaquellavòrensjaseranprougrans.—Iambquèlesalimentes?—vapreguntarelHarry.ElHagridvamirarenrerepercomprovarquerealmentestavensols.—Bé, els he donat una mica de… Ja t’ho pots imaginar… Una mica

d’empenta.ElHarry va veure el paraigua de flors roses del Hagrid recolzat contra la

paretdeldarreredelacabana.ElHarryabansjahaviatingutmotiusperpensarqueaquellparaiguanoeraexactamentelquesemblava;defet,estavaconvençutquedinss’hiamagavalavellavaretaescolardelHagrid.ElHagridteniaprohibitfer servir la màgia. L’havien expulsat de Hogwarts quan feia tercer, però elHarrymainohaviapogutsaberperquè.Cadacopquesorgiaeltema,elHagrids’aclaria la gola ambmolt de soroll i es tornavamisteriosament sord fins quealgúcanviavadetema.

—Unsortilegid’engrossiment,suposo—vadirl’Hermione,enuntoamigcamíentrelareprovacióiladiversió—.Siguicomsigui,hasfetunabonafeina.

—Aixòmateixmevadirlatevagermanapetita—livadirelHagridalRon—.La vaig conèixer ahirmateix.—ElHagrid vamirar elHarry de cua d’ullamblabarbatorta—.Vadirqueestavapassejantpeljardí,peròamimesemblaqueesperavatrobar-sealgúmésacasameva.—Livaferl’ulletalHarry—.Metemomoltqueellanorebutjariaunafotofirmada…

—Oh,calla—vadirelHarry.ElRonesvaposarariureivaacabaromplintl’hortdellimacs.

—Vigila! —va bramar el Hagrid, empenyent el Ron lluny de les sevespreciosescarabasses.

Jaeragairebél’horadedinar,icomqueelHarrynoméss’haviapresuntrosdecarameltoudesdelanitanterior,esmoriadeganesdetornaral’escolapermenjar.EsvanacomiadardelHagridivanfercapalcastell.DetantentantalRonliveniasinglot,perònoméstreiaunodosllimacspetits.

Aixíquevanentraralvestíbul,vansentirunaveuqueelscridava:—PotteriWeasley,perfielstrobo.—EralaprofessoraMcGonagall,quees

dirigiacapaellsambposatseriós—.Elscàstigsseranaquestvespre.—Quèensfaràfer,professora?—vapreguntarelRon,aguantant-senerviós

uneructe.—VostèpoliràlaplatadelasaladelstrofeusambelsenyorFilch—vadirla

professoraMcGonagall—.Iresdeferservirmàgia,Weasley!Acopsdedrap!

El Ron va empassar saliva. L’Argos Filch, l’encarregat de manteniment,l’odiaventotselsestudiantsdel’escola.

—I vostè, Potter, ajudarà el professorDecors a respondre el correu de lessevesadmiradores—vadirlaprofessoraMcGonagall.

—Oh, no… I no puc anar a fer la sala dels trofeus jo també?—va dir elHarrydesesperat.

—Ésclarqueno—vadirlaprofessoraMcGonagall,aixecantlescelles—.ElprofessorDecorsvoliaquefosvostèenparticular.Alesvuitenpunt,totsdos.

ElHarryielRonse’nvananarcapalGranSalóambelcapcotienunestatdedesolaciótotal;l’Hermioneelsvaseguirambcaradequè-voleu-vau-trencar-les-normes.AlHarryelpastísdecarnnolivaagradartantcoms’esperava.TantellcomelRonpensavenqueelshaviatocatelpitjorcàstig.

—El Filch em tindrà allà tota la nit —va dir el Ron apesarat—. I sensemàgia! En aquella sala hi deu haver com amínim cent copes. Lamanera denetejardelsmugglesnoestàfetaperami.

—Jo t’ho canviaria aramateix—va dir elHarry, enfonsat—.He practicatmoltacasadelsDursley,peròaixòderespondreelcorreudelDecors…seràunmalson.

Eldissabtealatardaelsvapassarvolant.EnuntresinoresvanserlesvuitmenyscincielHarrys’arrossegavapelcorredordelsegonpiscapaldespatxdelDecors.Vaserrarlesdentsihivapicar.

LaportaesvaobriraPacte.ElDecorslivasomriure.—Ah,pillet!—vadir—.Entra,Harry,entra.A lesparetsde l’habitacióhihaviaunmuntde fotografiesdelDecorsque

resplendien sota la llum de les espelmes. Fins i tot n’hi havia algunes designades.Alatauladel’escriptorin’hihaviaunmuntmés.

—Posaràslesadrecesalssobres!—livadirelDecorsalHarry,comsifosunpremi—.LaprimeraésperaGladysGudgeon,queDéulabeneeixi:ésunagranadmiradorameva.

Els minuts passaven a pas de caragol. El Harry va passar per alt elscomentaris delDecors i tan sols deia «mmm», «sí», i «és clar» quan ho creiaconvenient.DetantentantelHarryenxampavafrasesdel’estilde«Lafamaésuna amiga capritxosa» o «L’èxit és el que amb l’èxit s’aconsegueix, recorda-ho».

Les espelmes s’anaven fent petites i feien ballar la llum sobre les caressomrientsdelDecorsqueelmiraven.ElHarryvaescriurel’adreçadeVerònicaSmethleyenelquelivasemblarqueeraelsobrequefeiamil.«Jadeuserl’horademarxar»,vapensarabatut,«sisplau,quesiguigairebél’hora…».

Illavorsvasentiralgunacosa,algunacosaquenoteniaresaveureambel

soroll de les espelmes que s’anaven morint ni amb la xerrameca del Decorssobrelessevesadmiradores.

Eraunaveu, unaveuque el vadeixar glaçat fins almoll de l’os, unaveucomdeverífredquenodeixarespirar.

—Vine… Vine cap a mi… Deixa’m estripar-te… Deixa’m trossejar-te…Deixa’mmatar-te…

El Harry va fer un bot monumental i va tacar de tinta lila el sobre ambl’adreçadeVerònicaSmethley.

—Què?—vacridar.—Jahosé!—vadirelDecors—.Sismesossencersalnúmeroudelesllistes

devendes!Vaigbatretotselsrècords!—No—vadirelHarry,frenètic—,laveu!—Perdó?—vaferelDecorstotestranyat—.Quinaveu?—Laveu…Laveuquehadit…Nol’hasentit?ElDecorsesmiravaelHarryestupefacte.—Dequèparles,Harry?Quet’estàagafantnyonya?Vergesanta,quinahora

és! Hem estat aquí gairebé quatre hores! No ho hauria dit mai… Ha passatvolant,oi?

ElHarrynovarespondre.Paraval’orellaperveuresisentiaunaltrecoplaveu,perònosesentiaresquenofoselDecorsdient-liquenoesperésunregalcomaquellcadacopqueelcastiguessin.Confós,vatocareldos.

EratantardquelasalacomunadeGryffindorestavagairebébuida.ElHarryse’nvaanardirectealdormitoriivaveurequeelRonencaranohaviaarribat.Esvaposarelpijama,esvaficaralllitielvaesperar.ElRonvaarribarmitjahoraméstard,fregant-seelbraçdret,ivaomplirl’habitaciófoscad’unafortapudordelíquidperametalls.

—Tincelsmúsculsdestrossats—esvalamentarelRon,deixant-secaurealllit—. Catorze vegades! Catorze vegades m’ha fet polir aquella copa dequidditchabansdequedarsatisfet.Illavorsvaim’agafaunaltreatacdellimacssobre una placa atorgada per mèrits especials. M’ha costat anys treure’n labava…Iatu,comt’haanatambelDecors?

AmbveubaixetapernodespertarelNeville,elDeanielSeamus,elHarrylivarepetirexactamentelquehaviasentit.

—IelDecorshaditquenohohaviasentit?—vadirelRon.Alallumdelallima,elHarryvaveurequearrufavalescelles—.Creusquet’hamentit?Peròésquenohoentenc…Finsitotalgúinvisiblehauriahagutd’obrirlaporta.

—Jahosé—vadirelHarry,estirant-sealllit,mirantelcobricelqueteniaasobre—.Jotampocnohoentenc.

8.Lafestademortiversari

Vaarribar elmes d’octubre i va cobrir els camps i el castell d’un fred humit.MadamePomfrey,lainfermera,vatenirmoltafeinaamblapassadegripquevaafectar el professorat i els alumnes. La seva poció de pebretxús tenia efectesimmediats, tot i quequi la bevia treia fumper les orelles durant unes quanteshores. LaGinnyWeasley, que estavamolt pàl·lida i dèbil, en va prendre unamicaperquèelPercylavapersuadirdefer-ho.Elfumquelisortiadesotaelsvívidscabellsfeiaquesemblésqueteniaelcapsencerenflames.

Durant molts dies, gotes de la mida d’una bala van estar colpejant lesfinestresdelcastell;elnivelldel llacvapujar,elsparterresesvanconvertirenriusdefangilescarabassesdelHagridvancréixerfinsafer-setangranscomelcobert. Tot i la pluja, l’entusiasme del Marc Roure pels entrenaments no vaminvar, i això va fer que, un dissabte a la tarda tempestuós poc abans deHalloween, elHarry tornés a la torre deGryffindor xop fins almoll de l’os icobertdefang.

Deixant de banda la pluja i el vent, tampoc no havia estat una sessiód’entrenamentgairealegre.ElFredielGeorge,quehavienestatespiantl’equipde Slytherin, havien vist amb els seus propis ulls com n’eren, de ràpides,aquellesNimbus2001noves.Van tornar dient que els de l’equipdeSlytherinerensettaquesverdesqueanavendisparadesperl’airecomsifossincoets.

QuanelHarry caminavaambelspeus enfangatspel corredordesert, esvatrobaralgúquesemblava tanpreocupatcomell.EraelNick-de-poc-sense-cap,el fantasma de Gryffindor, que mirava taciturn a través d’una finestra,murmurant:

—Nocompleixelsrequisits…Peruncentímetre,siésquehiarriba…—Bonanit,Nick!—vasaludarelHarry.—Bonanit!—vaferelNick-de-poc-sense-cap,sobresaltat.Portava un barret amb una ploma molt elegant sobre uns cabells llargs i

arrissats, i una túnica amb una gorgera, que amagava el tall que gairebé

l’escapçava.Erapàl·lidcomelfumielHarrypodiaveureatravésseuelcelfoscilaplujatorrencialquequeiaafora.

—Sembles amoïnat, jove Potter! —va dir el Nick, plegant una cartatransparentqueesvaguardaralgipó.

—Vostètambé—vadirelHarry.—Bé.—ElNick-de-poc-sense-capvaferungestelegantamblamà—.Noté

gaireimportància…Noésquerealmentenvolguésformarpart…Peròhovaigdemanari,pelqueesveu,«nocompleixoelsrequisits».

Malgrat que parlava en un to despreocupat, a la cara se li notava unaexpressióamarga.

—Em sembla que és normal pensar—va esclatar de sobte, i va tornar atreure’slacartadelabutxaca—queelfetqueetcolpeginquaranta-cincvegadesal coll amb una destral oscada et fa apte per pertànyer al Club dels caçadorsdecapitats,oi?

—Oh,itant!—vadirelHarry,queevidentmenthihaviad’estard’acord.—Vaja,queaningúnolihauriaagradatmésqueamiquetothaguésestat

ràpid i net i que m’haguessin escapçat com Déu mana; vaja, que m’hauriaestalviatunmuntdepatiment ide ridícul.Però tot i així…—ElNick-de-poc-sense-capvadesplegarlacartailavallegirfuriós.

Nomésacceptemcaçadorsquetinguinelcapseparatdelcos.Convindràambnosaltresque,sinofosaixí,seriaimpossibleorganitzaractivitatscomarajocsmalabarsambcapssobrecavallipolodecap.

Pertant,emveigobligatacomunicar-li,ambelmésprofundpesar,quenocompleixelsrequisits.

Unasalutaciócordial,

SirConradDelaney-Podmore

Empipat,elNick-de-poc-sense-capvaguardarlacarta.—Uncentímetredepellitendonsqueemsubjectaelcap,Harry!Lamajoria

de la gent diria que està escapçat, però no, no n’hi ha prou per a SirCorrectamentDecapitatPodmore.

ElNick-de-poc-sense-capvaagafaraireitotseguitvadir,jaunamicaméscalmat:

—Idoncs,atuquèetpreocupa?Etpucajudarenres?—No—vadirelHarry—.No,tretquesàpigaonpodemtrobarsetNimbus

2001gratisperalpartitcontraSly…Larestade la frasedelHarryvaquedarofegadapelmiolpenetrantqueva

sortird’algunllocapropdelsseusturmells.Vamiraraterraivatrobarunparelld’ulls grocs com fanals. Era la Senyora Norris, la gata grisa esquelètica quel’Argos Filch, l’encarregat de manteniment, feia servir com a delegada en la

batallainterminablequel’enfrontavaalsalumnes.—Harry,valmésquete’nvagis—vadirelNickal’acte—.ElFilchnoestà

debonhumor.Té lagrip i,amés,unsalumnesde tercerhanempastifatsensevoler el sostre de la masmorra 5 amb cervell de granota; s’ha passat el matínetejant,isiveuquetuhoestàsomplinttotdefang…

—Té raó—va dir elHarry, i es va allunyar de lamirada acusadora de laSenyoraNorris, però no tan ràpid comhohauria hagut de fer.L’ArgosFilch,empèsfinsallàpelmisterióspoderquesemblavaconnectar-loamblasevagatainfame,vasortirdesobtededarrereuntapísquehihaviaaladretadelHarry,esbufegantibuscantcomunboigamblamiradal’alumnequehaviatrencatlesnormes.Portavaunabufandagruixudadequadresescocesosalcolliteniaelnasinusualmentmorat.

—Brutícia!—vacridaramblabocatremolosaielsullssortitsd’unamaneraalarmant.IvaassenyalarelfangquegotejavadelarobadequidditchdelHarry—.Merda i desgavell per tot arreu!T’aviso, ja n’he tingut prou!Segueix-me,Potter!

Aixídoncs,elHarryesvaacomiadarapesaratamblamàdelNick-de-poc-sense-cap i va seguir el Filch escales avall, doblant el nombre de petjades defangalterra.

ElHarrymainohaviaestataldespatxdelFilch:eraunllocqueelsalumnessolienevitar.L’habitacióera lúgubre ino tenia finestres,només la il·luminavaunllumd’oliquepenjavadelsostrebaix.Unalleugeraolordepeixfregitompliaellloc.Alesparetshihaviaarxivadors.PerlesetiqueteselHarryvadeduirquecontenien els informes de tots els alumnes a qui el Filch havia castigat finsllavors.ElFredielGeorgeWeasleytenienuncalaixsencerperaells.Alaparetde darrere de l’escriptori del Filch penjava tota una col·lecció de cadenes imanilleslluents.TothomsabiaquepregavaalDumbledorequelideixéspenjarelsalumnesdelsostrecapperavall.

ElFilchvaagafarunaplomad’ocad’unpotquehihaviaal’escriptoriiesvaposarabuscarpergamípertotarreu.

—Excrements—murmurava furiós—, burilles de drac, cervell de granota,intestinsderata…Jaentincprou.Emserviràsd’exemple.Onésl’imprès?Ah,sí…

Va agafar un gran rotlle de pergamí de l’escriptori, el va desenrotllar i vasucarlallargaplomanegraalpotdetinta.

—Nom…HarryPotter.Delicte…—Noméseraunamicadefang!—vadirelHarry.—Peratupotsernomésésunamicadefang,noi,peròperamiésunahora

mésdefregar!—vacridarelFilch,ambunagotaquelipenjavarepulsivament

delapuntadelnasinflat—.Delicte…Embrutarelcastell…Sentència…EsvaeixugarelnasivaclavarelsullsenelHarry,queesperavasensealè

quedictéssentència.Però quan el Filch es va disposar a escriure, es va sentir un gran bum al

sostredeldespatxquevafertremolarelllumd’oli.—Peeves!—varugirelFilch, ivadeixarcaure laplomaenunrampellde

ràbia—.Aquestcopmelespagaràs!Melespagaràs!I sense ni girar-se a mirar el Harry, el Filch va sortir carranquejant del

despatxamblaSenyoraNorrisalcostat.El Peeves era l’esperit entremaliat de l’escola, una amenaça aèria que feia

ganyotesiqueviviaperprovocarelcaosiladesgràcia.AlHarrynoliagradavagaireelPeeves,perònovapoderevitarestar-liagraïtperser tanoportú.Ambunamicade sort, foselque fosallòquehavia fet (i semblavaqueaquest cophaviatrencatalgunacosamoltgrossa)distrauriaelFilchdelHarry.

ComquevapensarqueseguramentseriamilloresperarqueelFilchtornés,esvaasseureenunacadiraarnadaalcostatde l’escriptori.Noméshihaviaunobjecte,apartde l’imprèsamigomplir:unsobre lilagran i lluentamblletresplatejadesaldavant.VadonarunaulladaràpidaalaportapercomprovarqueelFilchnoestavadetornada,vaagafarelsobreivallegir:

MAGICRÀPIDCursdemàgiaadistància

peraprincipiants

Intrigat, el Harry va obrir el sobre i en va treure un feix de pergamins. A laprimerapàginahihaviaméslletresplatejadesquedeien:

Estrobaforadellocenelmónmàgicmodern?Buscaexcusesfinsitotpernohaverdeferelssortilegisméssimples?

S’hanrigutmaidevostèperculpadelsdesastresquehafetamblavareta?

Noesdesesperi,aixòtésolució!

Magicràpidésunmètodetotalmentnou,garantit,deresultatsràpidsimoltfàcild’aprendre.Centenarsdebruixotsjas’hanbeneficiatdelmètodeMagicràpid!

LasenyoraZ.Nettles,deTopsham,escriu:

«Norecordavamaielssortilegis,ilespocionsquefeiaerenlariotadetotalafamília!Peròara,desprésdefer el curs deMagicràpid, sóc el centre d’atenció de les festes i els amics em preguen que els doni lareceptadelamevapociódeladiversió!».

ElsenyorD.J.Prod,deDidsbury,escriu:

«Lamevadonaesfumiadelsencanterisquefeia,però,entansolsunmesdelseufabulóscursMagicràpid,

vaigaconseguirconvertir-laenunhipopòtam!Gràcies,Magicràpid!».

Fascinat,elHarryvafullejarlarestadelcontingutdelsobre.PerquinssetsousvoliaelFilchuncursMagicràpid?VoliadirallòquenoeraunbruixotcomDéumana?ElHarrytotjusthaviacomençatallegirla«LliçóI:Comagafarlavareta(alguns consells pràctics)», quan va sentir uns passos escombrant el terra quel’avisaven que el Filch tornava. El Harry va entaforar els pergamins dins elsobre,ielvadeixarcauresobrelataulajustquanlaportas’obria.

ElFilchestavaexultant.—Aquellarmarieraextremamentvaluós!—lideiaa laSenyoraNorrisple

dejoia—.AquestcopelPeevesenslespagarà,preciosa.EnaquellmomentvaadvertirlapresènciadelHarryidesprésesvafixaren

elsobredeMagicràpid,quearaeraamigmetred’onhaviaestatabans(d’això,elHarryse’nvaadonarmassatard).

Lacarapàl·lidadelFilchesvaposarvermellacomuntomàquet.ElHarryesvaprepararmentalmentperaunaonadadefúriaexcepcional.ElFilchvaanarcoixejantcapal’escriptori,vaagafarelsobreielvaficardinsuncalaix.

—Hasestat…?Hasllegit…?—vabarbotejar.—No—vamentirelHarryal’acte.ElFilchesfregavalesmansmolsudesagitadament.—Si jom’assabentés que has llegit elmeu correu privat…Bé, no és que

siguimeu…Ésperaunamic…Peròtotiaixí…Detotesmaneressi…El Harry se’l mirava fixament, alarmat; mai no havia vist el Filch tan

enfadat.Elsullslisortiendelesòrbites, lihaviaagafatunticalabossadelesgaltesilabufandadequadresescocesosnol’ajudavagens.

—Moltbé,doncsmarxa…Inodiguisniunaparaula…Noésque…Ésclarquesinohasllegit…Vés-te’n,quehedeferl’informesobreelPeeves…Fuig!

Meravellat per la sort que havia tingut, el Harry va sortir corrents deldespatx,vapujarelpassadísidesprésunesescales.AllòdesortirdeldespatxdelFilchsensecàstigdeviaserhistòric.

—Harry!Harry!Hafuncionat?D’unaaulavasortir flotantelNick-de-poc-sense-cap.DarrereseuelHarry

vaveure les restesd’unarmarinegre idauratquesemblavahaverestat llançatdesd’unagranalçada.

—HeconvençutelPeevesperquèel llancésasobremateixdeldespatxdelFilch—vadirelNicktotil·lusionat—.Hepensatquepotseraixòeldistrauria…

—Aixíquehaestatvostè?—vadirelHarryagraït—.Sí,hafuncionat,nitansolsm’hacastigat.Gràcies,Nick!

Vananar juntscorredoramunt.ElHarryesvaadonarqueelNick-de-poc-

sense-capencaraduialacartaderebuigdeSirConradalesmans.—Tant de bo pogués fer alguna cosa per vostè pel que fa al Club dels

CaçadorsDecapitats—vadirelHarry.ElNick-de-poc-sense-capesvaaturardesobteielHarryelvatravessar.Li

hauriaagradatmésnofer-ho:vasercomentrarenunadutxad’aiguaglaçada.—Defet, síquehihaunacosaquepodries fer—vadirelNickexaltat—.

Harry…Seriademanarmoltsi…?No,nohohaspasdefer…—Elquè?—vapreguntarelHarry.—Bé,resultaqueeldiadeHalloweenseràelmeucinc-centèmortiversari—

vadirelNick-de-poc-sense-cap,enlairant-seiadoptantunposatdignificador.—Ah—va fer elHarry, queno sabia si hohaviade celebrarodonar-li el

condol—.Ja.—Faré una festa a baix, en una de lesmasmorresmés espaioses.Vindran

amicsmeusd’arreudelpaís. Iperamiseriaungranhonorquehivinguessis.Evidentment, el senyor Weasley i la senyoreta Granger també serien moltbenvinguts…Peròemtemoque tu t’estimariesmésanara lafestade l’escola,oi?—VamirarelHarryambl’ànimaensuspens.

—No,no—vadirelHarryràpidament—,vindré…—Ah,quinaalegria!ElHarryPottervindràalafestadelmeumortiversari!

I… —va dubtar, enfervorit—, creus que podries dir-li a Sir Conrad queesfereïdoriimpressionantqueemtrobes?

—Sí…Sí,ésclar—vadirelHarry.ElNick-de-poc-sense-caplivaferungransomriure.

—Unafestademortiversari?—vadirl’Hermioneentusiasmada,quanfinalmentelHarryesvahavercanviatderobaiesvatrobarambelRoniambellaalasalacomuna—.M’hijugoelquevulgueuquenohihagairesviusquepuguindirquehananatauna…Seràfascinant!

—Iperquècoicelebreneldiaquevanmoriraquestagent?—vadirelRon,quefeiaelsdeuresdePocionsiestavademalhumor—.Amiemsemblad’allòmésdepriment…

La pluja encara picava les finestres, que ara eren negres com la tinta. Noobstantaixò,adinsl’ambienteraresplendentianimat.Lallumquesortiadelallarde foc il·luminava les innombrablesbutaquesacollidoreson lagent llegia,parlava, feia elsdeureso, enel casdelFred i elGeorgeWeasley,miravendedescobrir què passava si feies menjar un Coet del Dr. Bocamoll a unasalamandra.ElFredhavia rescatat aquell amfibidecolor taronja llampantqueviviaalfocd’unaclassedeCriançadeCriaturesMàgiquesienaquellsmomentsescremavaapocapocenunataulaenvoltadadecuriosos.

ElHarryestavaapuntd’explicaralRonil’HermionelahistòriadelFilchielcursdeMagicràpidquanlasalamandravasaltarpelsairesivacomençarafertombarelles per l’habitació espurnejant i espetegant. La visió del Percy ques’anava quedant afònic de tant cridar el Fred i el George, el desplegamentespectaculard’estrelletesdecolormandarinaquesortienencascadadelabocade lasalamandra, lamaneracomvaanarapararal foc i lesexplosionsque lavanacompanyar,vanesborrarelFilch iel sobredeMagicràpiddelpensamentdelHarry.

Amesuraques’apropavaHalloween,elHarryvacomençarapenedir-sed’haverpromès anar a la festa de mortiversari tan de pressa. La resta de l’escola espreparava alegrement per als festejos: com era habitual, el Gran Saló estavadecoratambratpenats,havienbuidatlescarabassesgegantsdelHagridperfer-neunsfanalsprougransperquètrespersoness’hiasseguessinaldamunt,icorrienrumorsqueelDumbledorehaviallogatungrupd’esqueletsdansairesperanimarl’ambient.

—Unapromesa ésunapromesa—liva recordar l’Hermione alHarry ambposatdemanaire—.Livasdirqueaniriesalafestademortiversari.

Aixíque,a lessetdelvespre,elHarry,elRon i l’HermionevanpassardellargperdavantdelaportadelGranSaló,queerapledegentiresplendiatantque convidava a entrar amb la lluïssor dels plats d’or i les espelmes, i vancontinuarcapalesmasmorres.

El passatge que duia a la festa del Nick-de-poc-sense-cap també estavail·luminatambespelmes,peròl’efectequefeienestavallunydeseranimat:erenciris de color atzabeja llargs i prims que cremaven amb una flama blava idonavenuna llum tènue i fantasmagòrica fins i tot a les seves cares vives.Latemperaturabaixavaacadaesglaó.ElHarryesvaposaratremolardefrediesvacenyirlarobaalcos.Llavorsvasentirunsocomdemilunglesrascantunapissarraenorme.

—Sesuposaqueaixòéslamúsica?—vamurmurarelRon.Vantombaralacantonada i van veure el Nick-de-poc-sense-cap dret sota una porta guarnidaambrobadevellutdecolornegre.

—Estimats amics —va dir melancòlicament—, benvinguts, benvinguts…Emcomplautantquehagueuvingut…

Esvatreureelbarretambplomaielsvaferunareverènciapermostrar-loselcamí.

Elquevanveureadinseraincreïble.Lamasmorraestavaplenadegentd’uncolorblancperlatranslúcid,lamajoriaflotavaenunapistadeballplenadegoma gom, ballant al ritme de trenta serresmusicals que tocaven els components

d’unaorquestrasituadasobreunescenarifetambrobanegra.Elcanelobrequepenjavadelsostreirradiavaunallumblavademitjanitambmilespelmesnegresmés.L’alèse’lsconvertiaenboira;allòeracomentrarenuncongelador.

—Femunvolt?—vaproposarelHarry,quevoliaescalfar-seelspeus.—Aneu amb compte, no travesseu ningú —va dir el Ron nerviós, i van

començar a fer la volta a la pista de ball.Van passar pel costat d’un grup demonges tenebroses, d’un homeque anava esparracat i duia unes cadenes, i deFraGras,un fantasmadeHufflepuffmolt alegre,queparlavaambuncavallermedievalque teniauna fletxaclavadaal cap.ElHarrynoesva sorprendredeveurequealBaróSagnant,unfantasmadeSlytherinreprimqueanavacobertdetaquesdesangplatejades,totselsaltresfantasmeseldeixavendebanda.

—Oh,no—vaferl’Hermione,iesvaaturardecop—.Gireu-vos,gireu-vos,quenovullparlaramblaGemmaGemec…

—Qui?—vadirelHarryquanfeienmarxaenrere.—És un fantasma que viu al lavabo de noies del primer pis —va dir

l’Hermione.—Viuenunlavabo?—Sí.Haestatforadeserveitotelcursperquèlivénenatacsihoinundatot.

Jonohivaigmai,sihopucevitar;éshorroróspixarambellaploriquejanttotal’estonaalcostat…

—Mireu,menjar!—vaexclamarelRon.Al’altrabandadelamasmorrahihaviaunataulaallargadaquetambéestava

cobertaambvellutnegre.S’hivanaproparentusiasmats,peròacteseguitesvanaturar, horroritzats. Feia una pudor nauseabunda. En unes safates de plataprecioseshihaviapeixpodrit; enunsbolsdeporcellana,unspastissetsnegrescomelcarbódetanrecremats;tambéhihaviaunembotitescocèspledecucs,untrosdeformatge totalmentcobertdefongs i, l’orgullde la taula,unpastísgrisenormeenformadelàpidaambunainscripcióquedeia:

SirNicholasdeMinsy-Porpingtonmortel31d’octubrede1492

ElHarryvaobservar,sorprès,unfantasmagrassonetques’apropavaalataula,s’ajupia i la traspassava amb la boca oberta per travessar un dels trossos desalmópudents.

—Ennoteselgustsihotravesses?—livapreguntarelHarry.—Quasi—vadirelfantasmatottrist,ivamarxar.—Suposoquehandeixatqueespodrísperquètinguiungustmésfort—va

dir l’Hermione assenyadament, pinçant-se el nas i inclinant-se sobre l’embotit

escocèsperveure’lmillor.—Perquènomarxemd’aquí?Emvénenganesdevomitar—vadirelRon.Peròtotjusts’havientombatqueunhomenetvasortirvolantdesotalataula

iesvaaturaral’airedavantseu.—Hola,Peeves—vadirelHarryambcautela.A diferència dels fantasmes que hi havia al seu voltant, Peeves-l’esperit-

entremaliatnoerapàl·liditransparent.Duiaunbarretdefestad’untaronjapujat,unllacethorribleiunsomriureimmensenunacaramalvada.

—Voleu picar alguna cosa? —va dir dolçament, oferint-los un bol decacauetsflorits.

—No,gràcies—vaferl’Hermione.—Hesentitqueparlàveude lapobraGemma—vadir elPeeves, ambulls

dansaires—.QuedescortesahasestatamblapobraGemma.—Vaagafaraireivacridar—:Eo!Gemma!

—Oh, no, Peeves, no li repeteixis el que he dit, que l’afectaràmolt—vaxiuxiuejar l’Hermione desesperada—. No és això el que en penso, no emmolesta,ella…Mmm…Hola,Gemma.

Elfantasmarabassutd’unanoiahaviaarribatflotantfinsallà.TenialacaramésafligidaqueelHarryhaviavistmai,migamagadarereunscabellsllargsigreixososiunesulleresgruixudesambmunturaperlada.

—Quèpassa?—vaferellaemmurriada.—Comvatot,Gemma?—vadirl’Hermioneambunaveufalsamentalegre

—.M’alegrodeveure’tforadellavabo.LaGemmaesvaxarruparelsmocs.—LasenyoretaGrangerparlavadetuaramateix—livadiracaud’orellael

Peeves.—Deia…deia que…que avui vasmolt elegant—va dir I’Hermione, i va

mirarelPeevesfuriosa.LaGemmavamirarl’Hermioneambcaradesospitar.—Usestàveuburlantdemi—vadir,iselivanomplirelsullstransparents

dellàgrimesplatejadesaunavelocitatsorprenent.—No,dedebò…OiqueheditquelaGemmaanavamoltelegant?—vadir

l’Hermione,ivadonaruncopdecolzealHarryialRonqueelsvafermoltdemal.

—Sí…—Itant…—Noemdiguismentides—vadirlaGemma,queploravaallàgrimavivai

selitallavalarespiració,mentreelPeevesreiapersotaelnastotcontent—.Queetpensesquenoséquèdiulagentalamevaesquena?Gemmaladesgraciada!

Gemmalalletja!Gemmalagrassa,lagelosa,lagemegaire!—T’hasdeixat«granelluda»—livamurmurarelPeevesal’orella.La Gemma Gemec va començar a sanglotar i se’n va anar volant de la

masmorra.ElPeeveslivaanaraldarrere,tirant-licacauetsfloritsicridant:—Granelluda!Granelluda!EnaquellmomentelNick-de-poc-sense-capvaanarcapaellsobrint-sepas

entrelagentada.—Ushopasseubé?—Itant—vanmentir.—Déun’hido,lagentquehavingut—vadirelNick-de-poc-sense-captot

satisfet—.LaVíduaViciosahavingutdesdeKent…Jagairebéés l’horaquefacieldiscurs,valmésquevagiaavisarl’orquestra…

Però l’orquestravadeixarde tocarenaquellprecís instant.Esvasentiruncorndecaçaielsmúsicsitotselsqueerenalamasmorravancallarivanmiraralseuvoltantagitats.

—Jaelstenimaquí—vadirelNick-de-poc-sense-capamargament.Delmurde lamasmorravan sortir dotze cavalls fantasmes, cadaund’ells

muntatperungenetsensecap.Tothomvaaplaudirambfervor;elHarrytambévacomençaraaplaudir,peròvapararimmediatamentquanvaveurelacaradelNick.

Elscavallsvangaloparfinsalcentredelapistadeballiesvanaturar,vanalçar les potes del davant i van tornar a posar-se de quatre potes a terra. Elfantasma corpulent que anava al davant, i que duia el cap barbut a lamà, vatornarabufarelcorn,vabaixardelcavall,vaaixecarelbraçqueduiaelcapperpodermirarpersobredelagent(tothomvariure)ise’nvaanarambpasdeciditcapalNick-de-poc-sense-cap,posant-seelcapasobreelcoll.

—Nick!—vacridar—.Comestàs?Encaraetpenjaelcap?Vadeixaranarunarialladailivadonarunscopetsal’espatlla.—Éssers vius! —va dir Sir Conrad, quan va veure el Harry, el Ron i

l’Hermione,ivaferunsaltdesorpresafalsidesmesurat,demaneraqueelcaplivatornaracaure(lagentvarebentar-sederiure).

—Moltgraciós—vadirelNick-de-poc-sense-capofuscat.—Nopateixis,Nick!—vacridarelcapdeSirConraddesdeterra—.Encara

estàtrasbalsatperquènoeldeixemformarpartdelClub!Elquevoliadirésqueaquestsquehihaaquí…

—Jocrec—vadirelHarryapressadament,aunsenyalsignificatiuquelivaferelNick—queelNickfamoltaporique…

—Ha!—vacridarelcapdeSirConrad—.M’hijugoelquevulguisqueellt’hademanatquehodiguessis!

—Silenci, sisplau, ha arribat l’hora del discurs! —va dir el Nick-de-poc-sense-cap en veu alta, que es va plantar a l’escenari amb dues passes i es vaposarsotaunatacadellumblauglaçat.

—Senyorsisenyoresaquialgúploraenpèrdua,ambgrantristesahede…Ningúnova sentir gaire cosamés.SirConrad i la restadelsmembresdel

ClubdelsCaçadorsDecapitatshaviencomençatajugarunpartitd’hoquei-capilagents’haviagiratamirar-los.ElNick-de-poc-sense-capvaprovardetornaracaptar l’atencióde l’audiènciadebades, ihovadeixarestarquanelcapdeSirConradlivapassarfregantentrecritsd’entusiasme.

EnaquellsmomentselHarryjateniamoltdefred,pernoparlardelagana.—Em sembla que no aguanto més—va dir el Ron petant les dents quan

l’orquestra va tornar a l’acció i els fantasmes s’arrossegaven cap a la pista deball.

—Marxem—vadirelHarry.Vanfercapalaportad’esquena,saludantambelcapisomrientatotselsqui

els van mirar, i un minut després corrien amunt pel passadís ple d’espelmesnegres.

—Potserencaraquedapúding—vadir elRonesperançat,guiant-loscapalesescalesqueportavenalrebedor.

IllavorselHarryhovasentir.—Estripar…Trossejar…Matar…Era la mateixa veu, la mateixa veu freda i assassina que havia sentit al

despatxdelDecors.Es va aturar de cop, va parar l’orella contra la paret, esforçant-se a sentir

alguna cosa amb tota l’ànima, mirant al seu voltant, escodrinyant el foscpassatgeamuntiavall.

—Harry,què…?—Calla…Sentoaquellaveuunaltrecop…—Afamat…Tantdetemps…—Escolteu! —va dir el Harry apressant-los. El Ron i l’Hermione es van

quedarglaçats,observant-lo.—Matar…Éshoradematar…Laveus’anavafentcadacopmésfeble.ElHarrysentiaques’allunyava,que

s’allunyavacapamunt.Vamirarelsostreobscurambunabarrejadesentimentdeporid’exaltació.Compodiaserqueesmoguéscapamunt?Eraunfantasmapelqualelssostresdepedranocomptaven?

—Capallà!—vacridar,ivacomençaracórrerescalesamunt.Vanarribaralvestíbul;allànoespodiaesperarsentirresperquèhihaviaungranrebomborideveusqueveniendelGranSaló,oncelebravenlafestadeHalloween.ElHarryva

sortir disparat per les escales de marbre i va arribar al primer pis. El Ron il’Hermioneelvanseguir.

—Harry,quècarai…?—Xxxxt!ElHarryvaforçarl’oïda.Enlallunyania,alpisdedalt,ifent-seencaramés

feble,vasentirlaveu:—Sentoolordesang…Sentoolordesang!Selivaencongirl’estómac.—Està a punt de matar algú! —va cridar, i sense fer cas de la cara de

perplexitatdelRoni l’Hermionevapujarcorrentselsegüenttramd’escalesdetresentres,provantdesentiralgunacosapersobredelsseuspropispassos.

ElHarryva recórrer el segonpis sencer, elRon i l’Hermioneesbufegavendarrere seu, i no es va aturar fins que no va arribar a la cantonada de l’últimcorredordesert.

—Harry,quèpassa?—vadirelRon,eixugant-selasuordelfront—.Jonohesentitres…

Desobtel’Hermionevadeixaranaruncritsufocativaassenyalar-loselfinaldelpassadís.

—Mireu!Alguna cosa brillava a la paret del davant. S’hi van apropar a poc a poc,

forçantelsullsen la foscor.Enunpanydeparetentredues finestres,hihaviaempastifadesuneslletresdedospamsd’alçadaquebrillaventènuementalallumdelestorxes.

LACAMBRASECRETAESTÀOBERTA.ENEMICSDEL’HEREU,ANEUAMBCOMPTE.

—Quèésallò…quepenjaasota?—vapreguntarelRon,migtremolós.S’hivanapropar i elHarryvaestar apuntde relliscar: a terrahihaviaun

grantolld’aigua.ElRonil’Hermioneelvanagafarperquènocaiguésiesvanaproximaralmissatgeambelsullsclavatsenl’ombraquehihaviaasota.Totstresvanveureimmediatamentquèeraivanferunbotenrere.

De l’armella de la torxa penjava per la cua la Senyora Norris, la gata del’encarregatdemanteniment.Estavarígidacomunatauladeplanxariteniaelsullsobertsiperdutsenl’infinit.

Esvanquedarparatsunssegons.AleshoreselRonvadir:—Fotemelcampd’aquí.—Nohauríemd’intentarferalgunacosa…?—vadirelHarryinsegur.—Fes-mecas—vadirelRon—.Valmésquenoenstrobinaquí.

Peròeramassatard.Unfragorcomd’untrollunyàelsvaindicarquelafestas’havia acabat. De totes dues bandes del corredor on eren venia el so decentenarsdepeusquepujavenlesescalesi laconversaalegreicridaneradelagent que hamenjat bé; un instantmés tard, els alumnes s’amuntegaven a lesduespuntesdelpassadís.

Laxerrameca,labellugadissaielsorollvanquedarparalitzatsquanelsqueanavenaldavantvanveureelgatpenjat.ElHarry,elRonil’Hermioneesvanquedar parats al mig del corredor, mentre els alumnes del darrere, muts,empenyienendavantperpoderveureaquellacosahorripilant.

Llavorsalgúvatrencarelsilenci.—Enemicsdel’hereu,aneuambcompte!Elssangdefangsereuelspropers!EraelDracoMalfoy.S’haviaobertcamíentrelagentada.Radiantselsulls

normalmentinexpressius,vermellalacarahabitualmentpàl·lida,somreiadavantlagatapenjadaiimmòbil.

9.Lapintadaalaparet

—Quèpassaaquí?Quècaraipassa?SensdubteatretpelcritdelMalfoy,l’ArgosFilchvaarribaracopsdecolze

al lloc dels fets. Llavors va veure la SenyoraNorris i va recular amb la caraestremidad’horror.

—Lamevagata!Lamevagata!QuèlihapassatalaSenyoraNorris?—vaxisclar.

IaleshoreselsseusullsdepànicvanveureelHarry.—Tu! —va bramar—. Tu! Tu has assassinat la meva gata! L’has

assassinada!Etmataré!Et…—Argos!EraelDumbledore,seguitd’unbonnombredeprofessors.Enuninstantva

passardavantdelHarry,elRonil’HermioneivadespenjarlaSenyoraNorrisdel’armelladelatorxa.

—Argos,segueix-me—livadiralFilch—.SenyorPotter,senyorWeasley,senyoretaGranger,vostèstambé.

ElDecorsvasortirdeldarrere,entusiasmat.—El meu despatx és el que està més a prop… Just pujant les escales…

Sisplau,serviu-vos-en…—Gràcies,Gilbert.Lamassad’alumnesesvadividirperdeixar-lospassar.ElDecors, agitat i

fent-sel’important,vaanardarrereelDumbledore;elsprofessorsMcGonagalliSnapetambé.

QuanvanentraraldespatxfoscdelDecorsesvaproduirunmovimentagitata les parets; el Harry va veure com uns quants retrats del Decors, que duienrul·losalcap,desapareixien.ElDecorsdecarniossosvaencendrelesespelmesdel’escriptoriiesvaapartar.ElDumbledorevaestirarlaSenyoraNorrissobrelasuperfíciepolidadelataulaivacomençaraexaminar-la.ElHarry,elRonil’Hermionevanintercanviarmiradestensesiesvanarraulirenunescadiresfora

delcercledellum,perobservar.Lapuntadelnas llarg i tortdelDumbledoreeraaunparelldecentímetres

delpèldelaSenyoraNorris.L’observavaatentamenta travésdelesulleresdemitjalluna,furgantipalpantdelicadamentambelsseusditsllargs.LaprofessoraMcGonagall estava gairebé tan a prop de la gata com ell, forçant els ulls.L’Snapeeraunasiluetaborrosamigal’ombraambunaexpressióestranyaalacaraquefeiapor:semblavaqueamaguésunsomriureambtoteslessevesforces.IelDecorsrondavaalseuvoltant,fentsuggeriments.

—Ésevidentquehaestatunsortilegielquel’hamatada…Probablementlatorturadelametamorfosi.N’hevistmoltscasos…Ésunallàstimaquejonofosallàquanl’hihanfet,perquèconecelcontrasortilegiquel’hauriasalvada…

ElscomentarisdelDecorsanavenacompanyatsdelssanglotssorollososdelFilch. Estava ensorrat en una cadira al costat de l’escriptori, tapant-se la caraamblesmans,incapaçdemirarlaSenyoraNorris.PermoltquedetestéselFilch,elHarrynopodiaevitarquelisapiguésgreu,ésclarqueniremotamentelgreuquelisabiaperellmateix:sielDumbledoreescreiaelFilch,debensegurquel’expulsarien.

El Dumbledore va començar a murmurar paraules estranyes i a donar-licopets de vareta a la Senyora Norris, però no va aconseguir res: continuavasemblantquel’acabessindedissecar.

—Recordo que a Ouagadougou va passar una cosa semblant —va dir elDecors—. Uns assassinats en sèrie; n’explico la història sencera a la mevaautobiografia.Vaig ferunsamuletspera lagentdelpoble i lacosavaquedarsolucionadaimmediatament…

Mentre parlava, les fotografies del Decors que hi havia a les paretsexpressavenacordambelcap.Unad’elless’haviaoblidatdetreure’selret.

FinalmentelDumbledoreesvaincorporar.—Noestàmorta,Argos—vadirsuaument.ElDecorsvadeixardecomptardesobteelnombred’assassinatsquehavia

evitat.—Noestàmorta?—vadirelFilchmigembarbussant-se,obrintelsditsper

mirarlagata—.Illavorscomésqueestà…,queestàtanrígidaifreda?—L’hanpetrificada—vadirelDumbledore.—Ah!Jam’hopensava—vadirelDecors.—Perònosabriadir-tecom…—Pregunti-l’hi a ell!—va esclatar el Filch, girant-se cap alHarry amb la

caracongestionadaibrutaperlesllàgrimes.—Cap alumne de segon és capaç de fer això —va dir el Dumbledore

fermament—.Calmàgianegradelaméscomplicada…

—Haestatell,haestatell!—vacomençaracridar,enrogint—.Jahavistquèhaescritalaparet!Vatrobar…Almeudespatx…Sapquesóc…Quesóc…—Estavapatintmolt—.Sapquesócunllufa!

—Jono li he fet res, a laSenyoraNorris!—va cridar elHarry, incòmodeperquètothomelmirava,finsitotelsDecorsquehihaviaalesparets—.Inoséquèésun«llufa»!

—Mentida!—varugirelFilch—.VaveureelsobredeMagicràpid!—Siempermeteuintervenir,senyordirector…—vadirl’Snapeal’ombra,i

elsentimentd’impotènciadelHarryvaaugmentar:estavaconvençutqueresdelquedirial’Snapeaniriaafavorseu—.ÉspossiblequeelPotterielsseusamicsfossinal llocmenysindicatenelmomentmenysoportú—vadiramblleugerasorna,comsihodubtés—.Però,siguicomsigui,enstrobemdavantunasèriedecircumstànciesmoltsospitoses.Quèfeienellsalcorredordelsegonpis?PerquènoerenalafestadeHalloween?

ElHarry,elRonil’Hermioneesvanllançartotstresalhoraaexplicarallòdelafestademortiversari.

—Hihaviaunmuntdefantasmes,qualsevolusdiràquehemestatallà.—IperquènoheuanatalGranSaló,després?—vacontinuar l’Snape;els

ulls negres li guspirejaven a la llum de les espelmes—. Per què heu anatprecisamentcapaaquellcorredor?

ElRonil’HermionevanmirarelHarry.—Perquè…Perquè…—vacomençaradir elHarry, ambel coracent;va

pensarque,sideiaqueunaveusensecosquenomésellsentia l’haviaconduïtallà,noelcreurien—.Perquèestàvemcansats iensenvolíemanaral llit—vadir.

—Sensesopar?—vapreguntarl’Snape,ambungransomriuredetriomfenaquellacaracadavèrica—.Nocrecqueelsfantasmesdoninmenjarapteperalsviusalessevesfestes…

—Noteníemgana—vadirelRonenveualta,ijustenaquellmomentselivansentirelsbudells.

Elsomriuredesagradabledel’Snapeesvaferencaramésgran.—Emsembla,senyordirector,queelPotternoensestàdientlaveritat—va

dir—.Potserseriabonaideaprivar-lodecertsprivilegisfinsqueestiguidisposataexplicar-nos-hotot.Personalment,crecquesel’hauriad’apartardel’equipdequidditchdeGryffindorfinsquedeixidementir.

—Realment,Severus—vadirlaprofessoraMcGonagalltallant—,jonoveigcapmotiuperimpedirqueelnoijuguiaquidditch.Aaquestgatnolihandonatuncopd’escombraalcap.NohihacapprovaquedemostriqueelPotterhagifetresdedolent.

El Dumbledore va escodrinyar el Harry. Aquella mirada analitzadora decolorblaupàl·lidelvafersentircomsil’estiguessinobservantatravésderaigsX.

—Innocent fins que no es demostri el contrari, Severus—va dir amb veuferma.

L’Snapeestavafuriós.ElFilchtambé.—Han petrificat la meva gata! —va xisclar, traient foc pels ulls—. Vull

veureuncàstig!—Lacurarem,Argos—vadirelDumbledoreambpaciència—.Aquestany

la professora Coliflor ha aconseguit mandràgores. Quan tinguin la midaadequada,elsdemanaréquefacinunapocióqueressuscitilaSenyoraNorris.

—Ja la faré jo —va interrompre el Decors—. Dec haver fet el beuratgereconstituent de mandràgora centenars de vegades. El podria fer fins i totdormint.

—Perdoneu—vaintervenirl’Snape—,peròemsemblaqueaquíelprofessordePocionssócjo.

Esvaferunsilencimoltincòmode.—Japodenmarxar—vadirelDumbledorealHarry,elRonil’Hermione.Ivansortird’allàtanràpidcomvanpodersensearribaracórrer.Quanvan

ser al pis de dalt, van entrar en una aula buida i van tancar la porta sense fersoroll.ElHarryvamirarfixamentlescaresofuscadesdelsseusamics.

—Creieuqueelshauriahagutd’explicarallòdelaveu?—No—vadirelRonsensedubtaruninstant—.Sentirveusqueningúmés

sentnoésbonacosa,nitansolsalmóndelsbruixots.HihaviaalgunacosaeneltodelRonquevaferqueelHarrylidigués:—Peròtuemcreus,oi?—Ésclarquesí—vadirelRonal’acte—.Però…hasdereconèixerqueés

estrany…—Jaséqueésestrany—vadirelHarry—.Totplegatésmoltestrany.Què

deialapintadadelaparet?«Lacambrasecretaestàoberta».Quèdeuvolerdir,això?

—Amiemrecordaalgunacosa—vadirelRonapocapoc—.Emsemblaquealgúemvaexplicaralgunacosasobre l’existènciad’unacambrasecretaaHogwarts…DeviaserelBill…

—Iquècoiésun«llufa»?—vapreguntarelHarry.ElHarryesvasorprendrequeelRonfesunsomriuresorneguer.—Bé,defetnofacapgràcia…PeròcomqueéselFilch…—vadir—.Un

llufa és una persona que va néixer en una família de bruixots però que no tépoders màgics. Una mica al contrari dels bruixots que neixen en famílies de

muggles,perònoéstanhabitual.SielFilchvolaprendremàgiaambuncursdeMagicràpid, és que deu ser un llufa. Això explicaria moltes coses, com perexemple per què odia tant els alumnes. —El Ron va fer un somriure desatisfacció—.Enstéenveja.

Unrellotgellunyàvatocarlescampanades.—Mitjanit—vadirelHarry—.Valmésqueanemadormirabansquevingui

l’Snapeiensempaperiperalgunaaltracosa.

Durantunsdies,al’escolanoesvaparlarderesmésquenofosl’agressióalaSenyoraNorris.ElFilchva aconseguirmantenir-ho fresc a lamentde tothomperquècontínuamentespassejavapel llocon l’havienagredida,comsipensésquel’agressorhitornaria.ElHarryl’haviavistfregantlapintadadelaparetambLlevadesgavellsMàgicsde laSenyoraMery,peròno lihaviaservitderes: lesparaules seguien resplendint a lapedra.QuanelFilchnovigilava l’escenadelcrim,espassejavafurtivamentpelscorredorsambelsullsvermells,esllançavasobre estudiants queno feien res dedolent i tractavade castigar-losper cosescom«respirarfort»i«estarcontent».

LaGinnyWeasleysemblavamoltamoïnadaperlaSenyoraNorris.SegonselRon,eraunagranamantdelsgats.

—Però si no coneixies la Senyora Norris—li va dir el Ron—. De debò,estemmoltmillor senseella.—LaGinnyva ferunaganyota—.NoésnormalquepassinaquestescosesaHogwarts—livaassegurarelRon—.Agafaranelpiratquehovaferielfaranforaenuntresinores.EsperoquetinguitempsdepetrificarelFilchabansquel’expulsin,però.Ésunabroma,noia—vaafegirelRonal’acte,enveurequelaGinnyesposavablanca.

L’agressióalaSenyoraNorristambéhaviafetefectesobrel’Hermione.Eranormalenellaquepassésmoltdetempsllegint,peròdesd’aleshoresnofeiaresmés.NitansolsresponiaalHarryialRonquanlipreguntavenquètramava,inohovansaberfinsaldimecressegüent.

El Harry havia quedat retingut a la classe de Pocions perquè el professorSnapelihaviamanatrascarelscucsdelspupitres.Vadinarmoltràpidivapujara la biblioteca a trobar-se amb el Ron. De camí, va veure el Justin Finch deFletchley,elnoideHufflepuffquehaviaconegutaBotànica,queanavacorredoravall en direcció a ell. ElHarry ja havia obert la boca per saludar-lo quan elJustinvaadvertirquiera,esvagirardesobte i se’nvaanarcorrentsensentitcontrari.

El Harry va trobar el Ron al fons de la biblioteca, mesurant els deuresd’HistòriadelaMàgia.ElprofessorBinnselshaviademanatunaredacciód’unmetresobrel’AssembleaEuropeadeBruixotsdel’edatmitjana.

—Nom’hopuccreure,encaraemfaltenvintcentímetres…—vadirelRonempipat,ivadeixaranarelpergamí,queesvatornaracargolar—.L’Hermionehafetunmetreimig,iaixòquefalalletrapetita.

—Onésl’Hermione?—vapreguntarelHarry,ilivaagafarlacintamètricapermesurarlaseva.

—Perallà—vadirelRon,assenyalantunaprestatgeria—,buscantunllibre.Emsemblaquevolllegir-selabibliotecasenceraabansdeNadal.

ElHarry li va explicar alRonque el JustinFinchdeFletchleyhavia fugitd’ell.

—Noséperquèetpreocupes,amiemvasemblarunamicaidiota—vadirel Ron, i es va posar a escriure, amb la lletra més gran que va saber fer—.QuinesximpleriesquevadirsobreelDecors,quesieratanmeravellós…

L’Hermione va emergir dels prestatges. Semblava que estigués de malalluna,peròfinalmentdecididaaparlar-los.

—Tots els exemplars deHogwarts, la història han volat—va dir, i es vaasseure al costat del Harry i el Ron—. Hi ha una llista d’espera de duessetmanes.Tantdebonohaguésdeixatelmeuacasa,perònoemcabiaalbagul,ambtotselsllibresdelDecors.

—Perquèelvols?—vapreguntarelHarry.—Perlamateixaraóqueelvoltothom—vadirl’Hermione—.Perllegirla

llegendadelacambrasecreta.—Idequèva?—vaferelHarryràpidament.—Aquest és el problema, que no me’n recordo —va dir l’Hermione,

mossegant-seelllavi—.Inotrobolahistòriaenllocmés…—Hermione, deixa’m llegir la teva redacció—va dir el Ron, desesperat,

mirantelrellotge.—Novull—vadirl’Hermione,quedesobteesvaposardura—.Hastingut

deudiesperfer-la.—Nomésemfaltencinccentímetres,vinga…Va sonar la campana. El Ron i l’Hermione se’n van anar discutint cap a

classed’HistòriadelaMàgia.Històriade laMàgiaera l’assignaturamésavorridaque feien.Elprofessor

Binns, que era qui l’ensenyava, era l’únic professor fantasma, i la cosa mésdivertidaquepodiapassaralessevesclasseseraqueentrésal’aulaatravésdelapissarra.Eravell i arrugat, imoltagentdeiaquenos’haviaadonatqueestavamort. Simplement s’havia llevat un dia per anar a fer classe i el cos li haviaquedat enrere, en una butaca davant de la llar de foc de la sala de professors.Allònolihaviafetcanviargenslarutinadiària.

Aquelldiaeratanavorritcomsempre.ElprofessorBinnsvaobrirelsapunts

ivacomençarallegirenuntotanmonòtoncomeld’unaspiradorvell,finsquegairebé tothom va quedar sumit en l’estupor. De tant en tant els alumnes esdesvetllaven l’estona suficient per poder copiar algun nom o alguna data, illavors tornaven a adormir-se. Havia estat parlant durant mitja hora quan vapassarunacosaquenohaviapassatmai.L’Hermionevaalçarlamà.

ElprofessorBinnsvaaixecar lavistaalbellmigd’unrotllo impressionantsobrelaConvencióInternacionaldeBruixotsde1289;estavaperplex.

—Senyoretaer…—Granger, professor. Em preguntava si ens podria explicar res sobre la

cambrasecreta—vadirl’Hermioneenveualtaiclara.ElDeanThomas, que fins llavorshavia estatmirantper la finestra amb la

boca oberta, va sortir de l’estat de trànsit amb un bot; la LavenderBrown vaaixecar el cap, que tenia entre els braços, i alNeville li va lliscar el colzepelpupitre.

ElprofessorBinnsvaparpellejar.—JoensenyoHistòriadelaMàgia—vadiramblasevaveusecaiasmàtica

de sempre—. M’ocupo dels fets, senyoreta Granger, no dels mites i lesllegendes.—Esvaaclarirlagolaambunsorolletcomeld’unguixqueestrenca,i va continuar—:Elmes de setembre d’aquell any, un subcomitè de sortillerssard…

Esvaaturardecop.Lamàdel’Hermionetornavaaestarenlaire.—Sí,senyoretaGrant?—Perdoni, senyorprofessor,però,oique les llegendessempreesbasenen

algunfetreal?El professor Binns la mirava tan sorprès que el Harry va arribar a la

conclusióquemaicapalumne,niviunimort,l’haviainterromputabans.—Bé—vadirelprofessorBinnsmoltlentament—,sí,suposoqueespodrien

trobarargumentsafavordelquediu.—Vaobservarl’Hermionecomsimainohaguésvistunalumnerealment—.Detotesmaneres,lallegendadequèparlatéaldarrereunahistòriamoltsensacionalista,finsitotridícula…

LaclasseenpesestavasuspesadelsllavisdelprofessorBinns.Elsvamiraratotssenseesma,toteslescarespendentsdelaseva.ElHarryvanotarqueestavatotalmentdesconcertatperaquellamostrad’interèstaninusual.

—D’acord… —va dir a poc a poc—. Deixin-me pensar… La cambrasecreta…

»Com tots saben, és clar, Hogwarts va ser fundada fa uns mil anys (se’ndesconeix la dataprecisa) pels quatrebruixotsmés importants de l’època.Lesquatre residències de l’escola han rebut els noms en honor seu: NícanorGryffindor, Hortènsia Hufflepuff, Mari Pau Ravenclaw i Sírpentin Slytherin.

Entre totsquatrevanconstruiraquestcastell, llunyde lesmirades inquisidoresdelsmuggles,jaqueaquellaeraunaèpocaenquèlagentcomunateniapordelamàgiailesbruixesielsbruixotserenmoltperseguits.

Vaferunapausa,elsvamirarambullsvermellsiaquosos,ivacontinuar:—Durantunsanysels fundadorsvan treballar juntsenharmonia:buscaven

jovesquemostressin senyals demàgia i els portaven al castell per educar-los.Peròaviatvansorgirdesacordsentreells.EsvacomençaraproduirunaescissióentreSlytherinielsaltres.SlytherinvoliasermésselectiuambelsalumnesqueadmetienaHogwarts.Ellcreiaquel’ensenyamentdelamàgiahaviadereservar-seaaquellsqueveniendefamíliesdebruixots.Noliagradavaagafaralumnesque fossin fills de muggles perquè els trobava poc dignes de confiança.Mésendavant,SlytheriniGryffindorvantenirunadiscussiómoltfortasobreaixò,iSlytherinvamarxardel’escola.

ElprofessorBinnsvatornaraaturar-seivatorçarelsllavis.Semblavaunatortugavellaiarrugada.

—Finsaquíarribaelqueensdiuenlesfontshistòriquesverificables—vadir—,peròels fetshanquedatenfosquitsper l’extravagant llegendade lacambrasecreta.ElquediulallegendaésqueSlytherinvaconstruirunacambrasecreta,delaqualelsaltresfundadorsnosabienres.

»Sempre segons la llegenda, Slytherin va segellar la cambra secreta demanera que ningú no pogués obrir-la fins que el seu veritable hereu arribés al’escola.Només l’hereu podria obrir la cambra secreta i alliberar l’horror queamagaperpurgarl’escoladetotsaquellsquenosóndignesd’estudiarmàgia.

Quanvaacabard’explicarlahistòriaesvafersilenci,perònoelsilencidelsadormitsquehabitualmentomplialesclassesdelprofessorBinns.No,enaquellmoment flotava en l’aire un sentiment d’intranquil·litat i tots els alumnes elmiraven, esperant que n’expliqués més coses. El professor Binns semblavalleugeramentmolest.

—Tot plegat és una gran bestiesa, és clar —va dir—. Com us podeuimaginar, s’ha escorcollat l’escola diverses vegades per buscar proves del’existènciad’unacambraaixí.Hohanfetlesbruixesibruixotsméssavis.Inoexisteix.Ésunafaulaques’explicaperespantarelsbabaus.

L’Hermionehaviatornataaixecarlamà.—Senyor professor, què volia dir concretament quan ha dit «l’horror que

amaga»lacambra?—Es creu que és algun tipus de monstre que només obeeix l’hereu de

Slytherin—vadirelprofessorBinnsambaquellaveusecaiaflautada.Elsalumnesesvanmirarneguitosos.—Jaushohedit: lacosanoexisteix—vadirelprofessorBinnsendreçant

elsapunts—.Nohihacapcambra,inohihacapmonstre.—Però,senyorprofessor—vaintervenirelSeamusFinmgan—,silacambra

noméslapotobrirl’hereu,ningúméslapottrobar,no?—Ximpleries,O’Flaherty—vadirelprofessorBinnsirritat—.Siunallarga

successiódedirectorsidirectoresdeHogwartsnol’hantrobada…—Però,senyorprofessor—s’hivaafegirlaParvatiPatil—,seguraments’ha

deferservirmàgianegraperobrir-la…—SenyoretaPennyfeather,hadesaberqueelfetqueunbruixotnoutilitzila

màgia negra novol dir que no sàpiga fer-ho—vadir bruscament el professorBinns—.Repeteixo:sielsanàlegsdelDumbledore…

—Però és que potser s’ha de tenir alguna cosa a veure amb Slytherin, ialeshoreselDumbledorenopodria…—vacomençarelDeanThomas,peròelprofessorBinnsjan’haviatingutprou.

—Jaestàbé!—vadirenuntosever—.Ésunmite!Noexisteix!NohihalamésmínimaprovaqueSlytherinconstruísnitansolsunarmariperaescombres!Empenedeixod’haver-losexplicatunacosa tanesbojarrada! Iara,sinoels fares,tornaremalahistòria,afetsseriosos,creïblesiverificables!

Ialcapdecincminutstothomtornavaaestartanadormitcomsempre.

—JasabiaqueSírpentinSlytherineraunpaioretorçatitocatdel’ala—vadirelRonalHarryil’Hermionequanmiravendefer-secamípelscorredorsabarrotatsd’alumnesque,alfinaldelaclasse,anavenadeixarlescarteresabansdesopar—.Perònosabiaquefosellquivacomençaraquestahistòriadelasangpura.Noaniriaalasevaresidèncianiqueempaguessinperfer-ho.Ushodicdedebò,si el Barret que Tria hagués volgut posar-me a Slytherin, hauria agafatdirectamenteltrencapacasa…

L’Hermionevaassentirfervorosament,peròelHarrynovadirres.Desobte,selihaviaencongitl’estómac.

ElHarrymainohaviaexplicatalRon i l’HermionequeelBarretqueTriahavia considerat de debò fer-lo anar a Slytherin. Recordava, com si haguéspassatlanitanterior,laveuetaquefeiaunanylihaviaparlatacaud’orellaquanesvaposarelbarret:«Podriesarribarasobresortir,jahosaps.Hotenstotalcap,iSlytherint’ajudariaaagafarelcamídelagrandesa,d’aixònohihadubte…».Però el Harry, que ja havia sentit a parlar de la fama que tenia Slytherin deproduirbruixotsdelesforcesdelmal,vapensar,desesperat:«ASlytherinno!»,ielbarretvadir:«Bé,sin’estàssegur…ValmésquesiguiGryffindor…».

Entrelamuniód’alumnesqueelsarrossegava,vapassarelPauParra.—Hola,Harry!—Hola,Pau!—vaferelHarryautomàticament.

—Escolta,Harry…Unnoidelamevaclassehaditqueets…PeròelPaueratanpetitetquenovapoderlluitarcontral’onadadegentque

l’arrossegavacapalGranSaló;vansentirquedeiaambveufineta:—Finsdesprés!—ivadesaparèixer.—Quèpotdirdetuunnoidelasevaclasse?—esvademanarl’Hermione.—Potscomptar,quesócl’hereudeSlytherin…—vadirelHarry,il’estómac

selivaencongirencaramés,perquèdesobtelivaveniralcaplamaneracomelJustinFinchdeFletchleyhaviafugitd’ellal’horadedinar.

—Aquílagentéscapaçdecreurequalsevolcosa—vadirelRonfastiguejat.Laquantitatdegentquehihaviavadisminuir ivanpoderpujarelsegüent

tramd’escalessenseentrebancs.—Creusdedebòquehihaunacambrasecreta?—livapreguntarelRona

l’Hermione.—Nohosé—vadirellaarrufant lescelles—.ElDumbledorenovapoder

curarlaSenyoraNorris,iaixòemfapensarquefoselquefoselquelavaatacar,nodeviaser…humà.

Mentredeiaaixòvantombarunacantonadaiesvantrobarnimésnimenysquealfinaldelcorredorons’haviaproduïtl’assalt.Esvanaturaramirar.Toteraigual que aquella nit, excepte que no penjava cap gat rígid de l’armella de latorxaihihaviaunacadirasolitàriacontralaparetonhihaviaescrit«LaCambradelsSecretsestàoberta».

—AquíésonseuelFilchquanfaguàrdia—vamurmurarelRon.Esvanmirar.Elcorredorestavadesert.—Noenspotfercapmaldonar-hiunaullada—vadirelHarry.Vadeixarla

carteraaterraiesvaposarabuscarpistesdequatregrapes.—Aquíhihaunescremades!—vadir—.Iallà…Iallà…—Veniuaveureaixò!—vadirl’Hermione—.Ésmoltestrany…ElHarryesvaaixecarivaanarcapalafinestraquehihaviaalcostatdela

pintada. L’Hermione va assenyalar el batent superior, on hi havia unes vintaranyesbellungant-se comboges, aparentment lluitantper sortirperunapetitaesquerdaquehihaviaalvidre.Unfilllargiplatejatesbalancejavacomsitotesl’haguessinfetservirperpujarenunintentdesesperatdesortird’allà.

—Hasvistmailesaranyescomportar-seaixí?—vadirl’Hermioneintrigada.—No—vadirelHarry—,tu,Ron?Ron?Es va girar. El Ron s’havia apartat un bon tros i semblava que estigués

lluitantcontral’impulsdecórrer.—Quèetpassa?—vapreguntarelHarry.—No…m’agraden…les…aranyes—vadirtottens.—Noenshohaviesdit—vadir l’HermionesorpresamirantelRon—.Has

fetserviraranyesaclassedePocionsunmuntdevegades…—Siestanmortesnopassares—vadirelRon,quemiravaatotarreumenys

alafinestra—.Elquenom’agradaéslamaneracomesmouen…L’Hermionevasufocarelriure.—Nofacapgràcia—vadirelRonfuriós—.Persiusinteressa,quantenia

tres anys el Fred va convertir el meu… el meu ós de peluix en una aranyaimmensaifastigosaperquèjolihaviatrencatl’escombradejoguina.Avosaltrestampocnousagradariensidesobteundiaal’ossetqueabraçàveulihaguessincomençatasortirméspotesdelcompte…

Es va haver d’aturar. Tremolava. Era evident que l’Hermione seguiaesforçant-sepernoriure.ElHarry,quevapensarqueeramillorcanviardetema,vadir:

—Recordeul’aiguaquehihaviaaterra?D’onvenia?Algúl’haeixugat.—Eraperaquí—vadirelRon,queesvareanimarprouperferunespasses

mésenllàde lacadiradelFilch iassenyalarambeldit—.A l’alturad’aquestaporta.

Vaallargarelbraçperestirarelpomdellautódelaporta,peròvaapartarlamàcomsis’haguéscremat.

—Quèpassa?—vadirelHarry.—Nohipodementrar—vadirmalhumorat—.Ésunlavabodenoies.—Vinga,Ron,nohi hauràningú—vadir l’Hermione,que esva aixecar i

se’n va anar cap a on eren els nois—. És el santuari de la Gemma Gemec.Donem-hiunaullada.

Ivaobrirlaportasensefercasdelcartellquedeia«Foradeservei».EraellavabomésfoscideprimentqueelHarryhaviavistmai.Sotaungran

miralltacatiesquerdathihaviaunafileradepiquesdepedraesberlades.Elterraestavamollireflectialallumlúgubrequefeienunesquantesespelmesgastades;les portes dels vàters estaven escrostonades i rascades i n’hi havia una quepenjavaforadelesfrontisses.

L’Hermioneesvaposarunditals llavisensenyaldesilenci ise’nvaanarcapal’últimvàter.Uncopallàvadir:

—Bonatarda,Gemma,comestàs?ElHarryielRonhivananaramirar.LaGemmaGemecflotavaal’alçada

delacisternadelvàteris’estavatraientunbarb.—Això és un lavabo de noies—va dir, i vamirar elHarry i el Ron amb

suspicàcia—.Ellsnosónnoies.—No—va acceptar l’Hermione—. Només els volia ensenyar… Mmm…

Quebéques’hiestà,aquí.Ivaferungestamblamàcapalmirallvellibrutielterramoll.

—Pregunta-lisivaveurealgunacosa—livadirelHarryal’Hermioneacaud’orella.

—Quèmurmureu?—vapreguntarlaGemma,mirant-lofixament.—Res—vadirelHarryràpidament—.Volíempreguntar-te…—M’agradariaque lagentdeixésdeparlara lamevaesquena!—vadir la

Gemmaambveud’estarapuntdeplorar—.Tincsentiments,sabeu?,encaraqueestiguimorta.

—Gemma,ningúnoetvolcapmal—vadirl’Hermione—.ElHarrytansolsvolia…

—Ningú no em vol cap mal! Aquesta sí que és bona! —va gemegar laGemma—.Aquí lamevavidaeramiserable, i arave lagent a espatllar-me lamort!

—Nomésvolíempreguntar-tesihaviesvistalgunacosaestranyaúltimament—vadirl’Hermioneacorre-cuita—,perquèeldiadeHalloweenvanatacarunagatadavantmateixdelaportadelslavabos.

—Vasveurealgúperaquíaquellanit?—vapreguntarelHarry.—Noestavagairealcas—vadirlaGemmaenuntodramàtic—.ElPeeves

emvatrasbalsartantqueemvaigtancaraquíiemvaigvolermatar.Peròllavors,ésclar,emvaigrecordarquejaestic…queestic…

—Morta—vadirelRonmirantd’ajudar-la.LaGemmavasanglotartràgicament,esvaenlairar,esvagirariesvallançar

decapalvàterdemaneraqueelsvaesquitxarpertotarreuivadesaparèixer.Pertal com els arribaven els sanglots, van deduir que havia anat a descansar a lacanonadaenformad’Udelvàter.

El Harry i el Ron estaven bocabadats, però l’Hermione va arronsar lesespadlesensenyalderesignacióivadir:

—Creieu-me:perserlaGemma,estavagairebéanimada…Vinga,som-hi.Així que el Harry va tancar la porta del lavabo deixant enrere el doll de

sanglotsqueera laGemma,vansentirunaveuqueelsva fer ferunbota totstres.

—Ron!Aturatalfinaldelesescales,hihaviaelPercyWeasley,amblainsígniade

monitorlluentiunaexpressiódexocalacara.—Aixòésunlavabodenoies!—vaexclamarindignat—.Espotsaberquèhi

fèieu?—Hidonàvemunaullada—vadirelRonencongit—.Jasaps,pistes…El Percy es va inflar d’unamanera que alHarry li va recordar la senyora

Weasley.—Nous-acosteu-perquí—vadir.Se’nvaanarcapaellsambpasdeciditiels

va fer fora d’allà esvoletegant els braços—. Que no veieu que fa mal efectetornaraquíquantothomésabaixsopant…?

—Perquènohauríemdeseraquí?—vadirelRonambvehemència,iesvaaturardecopmirantfixamentelPercy—.Escolta,nosaltresnolivamferres,alagata!

—AixòéselqueliheditalaGinny—vadirelPercyenèrgicament—,peròcontinua pensant que us expulsaran. Mai no l’havia vista tan amoïnada, niplorant tan desesperadament. Podríeu pensar en ella, tots els de primer estanangoixadíssimsambaquestahistòria…

—Tanttefa,atu,laGinny—vadirelRon,amblesorellesvermelles—.Atunomésetpreocupaqueaixòpuguiimpedir-tesercapdemonitors.

—CincpuntsmenysperaGryffindor!—vadirelPercyexpeditiu,tocant-sela insígniademonitor—.Esperoqueaixòusfaciaprendrela lliçó!Si torneuajugaradetectiusescriuréalamare!

Ivamarxarambpasdecidit,ambelcolltanvermellcomlesorellesdelRon.Aquellanit,alasalacomuna,elHarry,elRonil’Hermioneesvanasseure

tanllunydelPercycomvanpoder.ElRoncontinuavademalhumorinoparavade tacar de tinta els deures d’Encanteris.Va agafar sense pensar la vareta pertreure les llànties i l’únic que va aconseguir va ser calar foc al pergamí.Fumejant gairebé tant com els deures, el Ron va tancar de cop el Llibred’encanteris(nivell2).ElHarryvaquedarparatdeveurequel’Hermionetambéhofeia.

—Peròquipotser?—vadirambveureflexiva,comcontinuantunaconversaqueacabessindetenir—.QuipotvolerferforadeHogwartselsllufesielsfillsdemuggles?

—Pensem-hi—vadirelRonfentveurequepensava—.Quiconeixemquepensiqueelsfillsdemugglessónescòria?

Vamirarl’Hermione.L’Hermioneelvamirar,pocconvençuda.—SiestàspensantenelMalfoy…—Iésclarquehipenso!—vadirelRon—.Jaelvausentir:«Els sangde

fangsereuelspropers!».Noméscalmirar-liaquellacaraderataroïnaquetépersaberqueésell…

—ElMalfoy,hereudeSlytherin?—vadirl’Hermioneescèptica.—Penseuenlasevafamília—vadirelHarry,ielltambévatancarelsllibres

—. Tots van anar a Slytherin, sempre en presumeix. Podrien molt bé serdescendentsdeSlytherin.Estàclarqueelseupareésproumalvat.

—Podriaserquetinguessinlaclaudelacambrasecretadesdefesegles!—vadirelRon—.Quesel’haguessinpassatdeparesafills…

—Sí,ésclar—vadirl’Hermioneambprudència—,suposoqueéspossible.

—Peròcomhoprovem?—vadirelHarryombrívol.—Potserhihaunamanera—vadirl’Hermionelentament,abaixantlaveui

donantunaulladaalPercy—.Ésclarqueseriadifícil. Iperillós,moltperillós.Suposoquenoméshauríemdetrencarunescinquantanormesdel’escola…

—Sid’aquíaunmesetvedegustd’explica’ns-ho,enshocomuniques,eh?—vadirelRonirritat.

—Moltbé—vadirl’Hermioneimpassible—.ElquehemdeferésanaralasalacomunadeSlytherinifer-liunespreguntesalMalfoysenseques’adoniquesomnosaltres.

—Peròaixòés impossible—vadirelHarry,mentreelRones trencavaderiure.

—No,nohoés—vadirl’Hermione—.Nomésnecessitemunamicadepociódelamutació.

—Iaixòquèés?—vandirelHarryielRonalhora.—L’Snapehovaexplicaraclassefaunessetmanes…—PeròqueetpensesquenotenimresmilloraferaclassedePocionsque

escoltarl’Snape?—vadirelRon.—Et transforma en una altra persona. Imagineu-vos-ho! Ens podríem fer

passarpertresdeSlytherin.Iningúnosabriaquesomnosaltres.Probablementel Malfoy ens diria el que volguéssim. És possible que ara mateix n’estiguifanfarronejantalasalacomunadeSlytherin;sielpoguéssimsentir…

—Aixòdelamutacióemsemblaunamicaarriscat—vadirelRon,arrufantlescelles—.IquèpassariasiensquedéssimtransformatsentresdeSlytherinpersempre?

—Elsefectespassenalcapd’unaestona—vadirl’Hermioneagitantlamàimpacientment—,elqueseràdifícilésaconseguirlarecepta.L’SnapevadirqueeraenunllibrequeesdiuPocionsMoltePotente,quedeuseralasecciód’accésrestringitdelabiblioteca.

Només hi havia una manera de consultar els llibres de la secció d’accésrestringit:ambunpermíssignatperunprofessor.

—Doncsjaemdiràsperaquinacosapodemdirquevolemelllibre—vadirelRon—sinoésperferunadelespocions…

—Crec—vadirl’Hermione—quesifemveurequenomésesteminteressatsenlateoriaquehihaaldarrere,ensenpodríemsortir…

—Síhome,no s’hoempassaràcapprofessor—vadir elRon—.Hauriadeserunveritabletotxo…

10.Labaladissident

Desprésdeldesastrósepisodiambelsfollets,elprofessorDecorsnovatornaraportaréssersviusaclasse.Enllocd’això,llegiapassatgesdelsseusllibresidevegades n’escenificava alguns dels trossos més emocionants. Acostumava aagafarelHarryperquèl’ajudésaferlareconstrucció.FinsllavorselHarryhaviafetdesimplehabitantd’unpobledeTransilvàniaaquielDecorshaviacuratdelsortilegi del barboteig, de ieti refredat i de vampir que tan sols havia pogutmenjarenciamdesprésqueelDecorss’haguésencarregatd’ell.

AlasegüentclassedeDefensaContralesForcesdelMalelHarryvahaverdetornaralapissarra,aquestcopperferd’homellop.SinohaguéstingutunamoltbonaraópermantenirelDecorsdebonhumor,s’hihaurianegat.

—Un udol penetrant, Harry. Exacte. I llavors, no s’ho creuran, el vaigenvestir.Així.Ielvaigtiraraterra.Ambunamàvaigaconseguirmantenir-loaterra. Amb l’altra li vaig posar la vareta a la gola. I amb les forces que emquedaven vaig fer l’immensament complex sortilegi Homoformus. Va deixaranar un gemec llastimós. Vinga, Harry. Una mica més fort. Ara. El pèl vadesaparèixer.Elsullalsesvanencongir.Ivatornaraserunhome.Simple,peròefectiu.Iunaltrepoblequeemrecordaràsemprecoml’heroiqueelvadeslliurardelterrordel’atacmensualdel’homellop.

VasonarlacampanaielDecorsesvaposardret.—Deures: componguin un poema sobre com vaig vèncer l’home llop de

l’autoestop!AquifacielmillorlidonaréunexemplarsignatdeLamàgiaenmi!Elsalumnesvancomençarasortirdel’aula.ElHarryvatornaralfonsdela

classe,onl’esperavenelRonil’Hermione.—Llestos?—vaferelHarryamitjaveu.—Esperaquemarxitothom—vadirl’Hermionenerviosa—.Ara!Esvaaproparal’escriptoridelprofessorambunpergamíalamà.ElHarryi

elRonlavanseguir.—Mmm… Professor Decors?—va balbucejar l’Hermione—.M’agradaria

agafaraquestllibredelabiblioteca.Noméscomalecturacomplementària.—Vatreure el paper tremolant lleugerament—. Però el que passa és que està a lasecciód’accésrestringitdelabiblioteca,aixíquenecessitounanotafirmadaperun professor…Crec quem’ajudarà a entendre el que diu aUn bivac amb undraceslovacsobreelsverinsd’efecteretardat…

—Ah,Unbivacambundraceslovac!—vaexclamarelDecors,ilivaagafarelpaperal’Hermioneambunsomriure—.Probablementéselmeullibrefavorit.T’haagradat?

—Itant—vadirl’Hermioneentusiasmada—.Vaigtrobartanintel·ligentlamaneracomvaatraparl’últimdracambunaxarxadepescar…

—Bé, estic segur que a ningúno li farà res quedoni unapetita ajuda a lamillorestudiantdelcurs—vadirelDecorsafectuosament,ivatreureunaplomadepaó—.Sí,éspreciosa,oi?—vadir,malinterpretantlacaradefàsticquevaferelRon—.Normalmentlafaigservirpersignarllibres.

Vasignarlanotaambunllaçmoltampul·lósilavatornaral’Hermione.—Harry —va dir el Decors, mentre l’Hermione plegava la nota

maldestramentiselaposavaalacartera—,aixíquedemàhihaelprimerpartitdequidditchdelatemporada,oi?GryffindorcontraSlytherin,no?Hesentitadirqueetsunjugadorútil.Jotambéeracaçador.Emvanarribarademanarsivoliajugara l’equipnacional,peròvaigpreferirdedicar lavidaa l’eradicaciódelesforcesdelmal.Tot i així, simainecessites alguna lliçóparticular,nodubtis ademanar-ho. Sempre m’ha agradat transmetre la meva experiència a jugadorsmenysdotats…

ElHarry va fer un soroll amb la gola i va sortir ràpidament rere elRon il’Hermione.

—Nom’ho puc creure—va dir quan tots tres es van aturar a observar lasignatura—.Nitansolss’haparatamirarquinllibrevolíem.

—Aixòésperquèésunbabausensecervell—vadirelRon—.Peròtanthifa,elcasésquetenimelquevolem.

—No és un babau sense cervell —va dir l’Hermione amb veu aflautadamentreanavencapalabibliotecamigcorrents.

—Nomésperquèhagiditqueetslamillordelcurs…Tanbonpuntvanarribaralsilencidelabiblioteca,vancallardecop.MadamePince,labibliotecària,eraunadonaprimaiirritablequesemblava

unvoltormalalimentat.—PocionsMoltePotente?—varepetirintrigada,tractantd’agafar-lilanota

al’Hermione,peròl’Hermionenoladeixavaanar.—Quemelapodriaquedar?—vadirsenseesma.—Vinga,va,Hermione—vaferelRon,traient-l’hidelesmansioferint-laa

Madame Pince—. Ja t’aconseguirem un altre autògraf. El Decors firmariaqualsevolcosaques’estiguésquietaproutemps.

MadamePinceesvamirarlanotaacontrallum,comsiespensésqueestavafalsificada,peròfinalmentvapassareltest.Esvaperdreentreelsprestatgesivatornarunsminutsdesprésambunllibregranigairebéflorit.L’Hermionese’lvaposaralacarteraivanmarxarprocurantnocaminargairedepressaniambcaradeculpables.

CincminutsméstardestaventancatsunaltrecopallavaboforadeserveidelaGemmaGemec.L’HermionevasalvarlesobjeccionsdelRonassenyalantqueeral’últimllocdelmónonaniriaalgúambseny,aixíqueteniengarantidaunacertaprivacitat.LaGemmaGemecploravaallàgrimavivaalseulavabo,peròenfeientanpoccascomellad’ells.

L’HermionevaobrirPocionsMoltePotenteambmoltdecompteitotstresesvan inclinar sobre lespàgines tacadesdeverdet.A simplevista esveiaperquè estava a la secció d’accés restringit. Algunes de les pocions tenien unsefectes impensablement macabres i hi havia algunes il·lustracions moltdesagradables, entre les quals la d’un home que semblava estar girat com unmitjóilad’unabruixaaquilisortienunsquantsparellsdebraçosdelcap.

—Ésaquesta—vadirl’Hermioneexaltadaquanvatrobarlapàginaquedeia«Pociódelamutació».Eltextanavaacompanyatdedibuixosdepersonesamigcamídetransformar-seenaltres.ElHarryvadesitjarquelacaradepatimentquefeienfosimaginaciódel’artista.

—És lapociómés complicadade ferquehevistmai—vadir l’Hermionementre repassaven la recepta—. Crisopes, litxis, herba de santa Sofia,passacamins—vamurmurarresseguint la llistad’ingredientsambeldit—.Bé,són fàcils d’aconseguir, n’hi ha al rebost dels alumnes, en podem agafartranquil·lament.Oh,mireu,corndebicornenpols…Noséd’ontrauremaixò…Tires de pell de serp corall… Això també serà complicat d’obtenir… I,naturalment,unamicadelapersonaenquivulguemtransformar-nos.

—Perdona?—vadirelRonasprament—.Quèvolsdir?NoempensobeureresquecontinguilesunglesdelspeusdelCrabbe…

L’Hermionevaseguirambelquefeiacomsinol’haguéssentit.—Nocalqueenspreocupemd’això,ara,perquènos’afegeixfinsalfinal…ElRonesvagirar,mut,capalHarry,queteniaaltrespreocupacions.—T’adonesdequantescoseshauremde robar,Hermione?Tiresdepellde

serpcorall…Aixòestàclarquenohiés,alrebostdelsalumnes.Quèhemdefer,robar-l’hial’Snape?Nosésiésgairebonaidea…

L’Hermionevatancarelllibredecop.—Doncsmoltbé,siusheudecagara lescalceshodeixemestar—vadir.

Tenialesgaltesvermelles ielsullsmésbrillantsquemai—.Jonovull trencarlesnormes, jahosabeu.Peròpensoqueamenaçarels fillsdemugglesésmoltpitjorqueferunapociódifícil.Ara,sinovoleusabersiéselMalfoy,me’nvaigaramateixaMadamePinceilitornoelllibre…

—Nom’hauria imaginat mai que hi hauria un dia en què tu provaries deconvence’nspertrencarlesnormes—vadirelRon—.D’acord,hofarem.Peròresd’unglesdepeu,entesos?

—Iquantdetempstrigaremafer-la?—vadirelHarryquanl’Hermione,jademésbonhumor,vatornaraobrirelllibre.

—Bé, com que l’herba de santa Sofia s’ha de collir amb lluna plena i lescrisopeshandebullirdurantvint-i-undies…Jodiriaqueestaràllestad’aquíaunmes,siaconseguimtotselsingredients.

—Unmes?—vaferelRon—.ElMalfoypothaveragreditlameitatdelsfillsdemugglesde l’escolad’aquí a llavors!—Però els ulls de l’Hermione es vantornaraempetitirperillosament,ivaafegirveloçment—:Ésclarqueéselmillorplaquetenim,aixíque…endavant!

Detotesmaneres,quanl’Hermionecomprovavaquenohihaviarobaestesaiquepodiensortirdels lavabossenseproblemes,elRonlivadiralHarryacaud’orella:

—Em sembla que serà més fàcil que demà facis caure el Malfoy del’escombra.

DissabtealmatíelHarryesvadespertard’horaivaestarunaestonaestiratalllitpensantenelpartitdequidditch.Estavanerviós,principalmentpelquediriaelRouresiGryffindorperdia,peròtambépelfetd’haver-sed’enfrontaraunequipquemuntavalesescombresmésràpidesqueelsdinerspodiencomprar.Mainohavia tingut tantes ganes de guanyar els de Slytherin. Després de mitja horad’estar ajagut amb l’estómac regirat, es va llevar, es va vestir i va baixar aesmorzar d’hora. Al menjador va trobar els altres components de l’equip deGryffindor, apinyats en un racó de la llarga taula buida, tensos i sense parlargaire.

Quan es van apropar les onze del matí, l’escola en pes es va començar adirigircapalcampdequidditch.Feiaundiaxafogósquepresagiava tempesta.ElRonil’Hermionevanarribarcorrentsalsvestidorsperdesitjar-libonasortalHarry abans d’entrar. Els jugadors es van posar l’uniforme escarlata deGryffindor i es van asseure a escoltar el discurs encoratjador que el Rouresemprefeiaabansdelspartits.

—ElsdeSlytherintenenmésbonesescombresquenosaltres—vacomençar—. No es pot negar. Però nosaltres tenim més bons jugadors sobre les

escombres.Enshementrenatmoltmés ihohemfeten tot tipusdecondicionsmeteorològiques…

—Aixòéscert—vamurmurarelGeorgeWeasley—.Vaigmolldesdelmesd’agost.

—Així que farem que es penedeixin del dia que van deixar que aquellaespècie de serp delMalfoy comprés la seva entrada a l’equip—va acabar elRoure.Ambelpitinflatd’exultació,esvadirigiralHarry.

—Harry,ettocaatumostrar-losqueuncaçadorhadeteniralgunacosamésque un pare ric. Captura la papallona abans que elMalfoy omor en l’intent,perquèavuihemdeguanyar.Hemdeguanyar.

—Sensepressió,eh,Harry?—vadirelFred,fent-lil’ullet.Quanvansortiralterrenydejocelsvarebreunagrancridòria;principalment

de suport, perquè els de Ravenclaw i Hufflepuff també volien veure perdreSlytherin,peròtotiaixíelsdeSlytherinvanfersentirelsseusxiulets.MadameHooch,laprofessoradequidditch,vademanaralRoureialFlintqueesdonessinlamà,cosaquevanfer,peròmirant-seamenaçadoramentiestrenyent-semésdelqueeranecessari.

—Quansentiuelxiulet—vadirMadameHooch—.Tres,dos,un…Ambgrans critsdepart de lagentadaqueels animavaapujar, els catorze

jugadorsvansortirvolantcapalcelgris.ElHarryvapujarmésamuntquecapaltreivacomençarabuscarlapapallona.

—Totbé,caratallada?—livacridarelMalfoy,quehaviasortitdarrereseuperpresumirdelarapidesadelasevaescombra.

ElHarrynovatenirtempsderespondre-li.Enaquellprecísinstantunabalaanava a tota velocitat cap a ell; li va anar de tan poc que va notar que lidespentinavaelscabellsenpassar.

—Pelspèls,eh,Harry!—vadirelGeorge,quelivapassarcomunllamppelcostatambelbata lamà,disposatacolpejar labalacapaundeSlytherin.ElHarryvaveurecomhidonavauncoppotentíssimcapal’AdrianPucey,peròlabalavacanviardedireccióamigcamíivatornaraenfilarcapalHarry.

ElHarryvabaixarràpidperesquivar-laielGeorgevaaconseguirimpulsar-lacapalMalfoy.Talcomhaviapassatabans,labalavaseguirlatrajectòriad’unbumerangise’nvaanarcomelventdirectaalcapdelHarry.

ElHarryvaaccelerarivamarxarcapal’altreextremdelcamp.Vasentirelxiuletdelabalaqueelperseguiaperl’aire.Quèestavapassant?Lesbalesnoesconcentravenmaid’aquellamaneraenunsoljugador,elquevolienerafercauretantagentcomelsfospossible…

ElFredWeasleyesperavalabalaal’altrabandadelcamp.ElHarryvaajupirelcap,elFredvapicarlabalaambtoteslessevesforcesilavadeixarforade

combat.—Jaestà!—vacridarelFredtotcontent.Peròs’equivocava;comatretaper

una forçamagnètica, la bala anava escapada cap alHarry i va haver de sortird’allàcamesajudeu-me.

Haviacomençataploure;alHarrylilliscavengransgotesd’aiguaperlacarailiesquitxavenlesulleres.Notenianiideadelqueestavapassantalpartitfinsque va sentir el Lee Jordan, que feia de comentador, que deia: «GuanyaSlytherinseixantapuntsazero».

Era obvi que les escombres dels de Slytherin estaven fent la seva feina, imentrestant labalaboja feia tot elquepodiaper fercaureelHarrya terra.ElFredielGeorges’havienposatavolartanapropd’ell,cadaunauncostat,queelHarry no veia absolutament res que no fossin els gestos que feien amb elsbats, i no tenia cap possibilitat de veure la papallona, imoltmenys encara decaçar-la.

—Algú…liha fet…algunacosa…aaquestabala…—vagrunyirelFred,batentlabalaambtotal’ànimaquanesllançavaunaltrecopcapalHarry.

—Necessitemuntempsmort—vadirelGeorgeintentantfer-liunsenyalalRoureialhoraevitarquelabalalitrenquéselnasalHarry.

ElRourehaviaentèselmissatge.MadameHoochvaxiulartempsmortielHarry,elFredielGeorgevanbaixaraterra,sensedeixardefugirdelabala.

—Què carai passa? —va dir el Roure, quan l’equip de Gryffindor es vaapinyar,mentreelsdeSlytherinquehihaviaa lagraderiaelsxiulaven—.Ensestan apallissant. Fred,George, on coi éreu quan aquella bala ha impedit quel’Angelinamarqués?

—Éremcincmetresperdamunt,procurantque l’altrabalanoassassinéselHarry—vadirelGeorgeemprenyat—.Algúl’hadestarotat,nodeixaelHarryenpau,nohaperseguitningúaltreentoteljoc.ElsdeSlytherinlideuenhaverfetalgunacosa.

—Peròsi lesbaleshanestat tancadesaldespatxdeMadameHoochd’ençàquevamferl’últimentrenament,illavorsnotenienresd’estrany…—vadirelRoure,ansiós.

MadameHooch es dirigia cap a ells. Darrere seu, el Harry va veure coml’equipdeSlytherinl’assenyalavaise’nfotia.

—Escolteu—vadirelHarrymentreellaeracadavegadamésaprop—,sivosaltresdoscontinueuvolantalmeucostatcomheufetfinsara,l’únicamaneraquetincd’agafarlapapallonaésquese’mposialamàniga.Torneuamblarestadel’equipideixeuquem’espavilitotsoletambladissident.

—Nosiguistotxo,Harry—vadirelFred—.Etfaràvolarelcap.ElRouremiravaaraelHarry,araelsWeasley.

—Marc, això és de bojos —va dir l’Alícia Spinnet enfadada—. No potspermetre que el Harry s’apanyi sol amb aquella cosa. Crec que hauríem dedemanarunainvestigació…

—Siaturemelpartitara,l’hauremdedonarperperdut!—vadirelHarry—.InoperdremcontraSlytherinnomésperquèunabalas’hagitornatboja!Vinga,Marc,digue’lsqueemdeixinsol.

—Això és culpa teva —li va dir el George, enfadadíssim, al Roure—.Capturalapapallonaomorenl’intent.Quinabestiesalihasdit!

MadameHoochhaviaarribat.—Apuntpercontinuar?—livapreguntaralRoure.ElRourevaobservarlamiradadedeterminaciódelHarry.—Bé, doncs —va dir—. Fred, George, ja heu sentit el Harry, deixeu-lo

tranquiliques’espavilisolamblabala.Cada vegada plovia més. Al xiulet deMadame Hooch, el Harry va sortir

disparat iva tornara sentir elbrunzit reveladorde lapresènciade labala rereseu.ElHarryvapujarmésimésamunt.Feiapiruetesenl’aire,esdeixavacaure,pujavaenespiral,zigzaguejavairodolava.Totiqueesvamarejarunamica,vaseguirmantenintelsullsbenoberts.Laplujalientelavalesulleresilivaentrarpelnasquanesvahaverdeposardecapperavallperesquivarunaltredescensen picat de la bala. Sentia rialles a la graderia, sabia que devia semblar unpallasso,peròlabaladissidentpesavamoltinopodiamodificar-nelatrajectòriatan fàcilment com ell ho feia. Va començar a voltar pel camp com si haguéspujatenunamuntanyarussa.ForçantelsullsenlacascadaplatejadadeplujaesvadirigircapalesperxesdeGryffindor,onl’AdrianPuceymiravadedesfer-sedelRourepermarcar…

Va sentir unxiuletmolt a propque li va indicar que la bala li acabavadepassarfregant;esvagirarise’nvaanarendirecciócontrària.

—Quefasballet,Potter?—livacridarelMalfoyquanelHarryesvaveureobligat a fer una tombarella en l’aire bastant ridícula per enganyar la bala. ElHarryse’nvaanarvolantamblabalaperseguint-lielstalons.Illavors,quanesvagirarpermirarelMalfoyambcarad’odi,lavaveure,lapapallonadaurada.Aletejavaaunsquantscentímetresdel’orellaesquerradelMalfoy,ielMalfoy,ocupatariure’sdelHarry,nol’haviavista.

Durantunmomentagònic,elHarryvaestarparatal’aire,senseatrevir-seaanarcapalMalfoy,persidecasaixòelfeiamiraramuntiveurelapapallona.

Bum!Haviaestataturatunmomentmassallarg.Finalmentlabalaelvaenxampar,

elvapicarfortalcolzeielHarryvanotarqueselihaviatrencatelbraç.Dèbiliatorditpelmalquesentiaalbraç,valliscaravallcapauncostatdel’escombra

amaradad’aigua, subjectant-se ambun sol genoll i el braç dret que li penjavainútil.Labalaanavaenlíniarectacapaellperatacar-loiaquestcopl’apuntavaalacara.ElHarryesvaapartarambunaideafixa:anarcapalMalfoy.

Esva llançar travessantunaboirinadepluja idedolorcapa lacara lluentquesomreiaambmenyspreu ivaveurequeelsullsse li feiengransdepor:elMalfoys’haviapensatqueelHarryelvoliaatacar.

—Quècoi…?—vaesbufegar,ivaferunbotpersortirdelmig.ElHarryvadeixar anar l’únicamàambquè s’agafava a l’escombra, la va

allargarivaferunaurpadasalvatge;vasentir lapapallonadaurada,freda,a lamà,peròaranoméssesubjectavaamblescamesivacomençaraperdrealtura.La gent de la graderia es va posar a cridar i ell s’esforçava a no perdre elconeixement.

Vaarribarabaixambunxip-xapfangósivarodolarperterra.Elbraçferitlipenjavafentunanglemoltestrany.Mortdedolor,vasentir,comsiestiguésmoltlluny,unaeixordadissadexiuletsicrits.Vamirarlapapallonaqueteniaagafadaamblamàbona.

—Bufa!—vafersenseforces—.Hemguanyat!Iesvadesmaiar.Vatornarensi,laplujaliqueiaperlacara,encaraestavaestiratalcamp,hi

haviaalgúinclinatasobreseu,observant-lo.Vaveureunesdentsquerelluïen.—Oh,no,vostèno—vamormolar.—No sap què diu—va dir el Decors en veu alta a la munió de nois de

Gryffindorquel’empenyien—.Noetpreocupis,Harry.Araetcuroelbraç.—No!—vaferelHarry—.Valmésqueesquedicomestà,gràcies.Vaprovard’incorporar-se,peròelmalque li feiaera terrible.Vasentirun

clicquelierafamiliar.—Pau,novullcapfotod’això—vadirenveualta.—Harry,estira’t—vadirelDecorsenuntoquevoliasertranquil·litzador—.

Ésunsortilegimoltsimplequehefetservirinnombrablesvegades.—Noésmillorquevagialainfermeria?—vadirelHarryentredents.—Sí,éselquehauriade fer,professor—vadirunRoureenfangatqueno

podiaevitarsomriure tot iqueelseucaçadorestavaferit—.Unagrancaptura,Harry;moltespectacular;lamillorquehasfetfinsara,diriajo.

Entreelboscdecamesquehihaviaalseuvoltant,elHarryvaveureelFrediel George lluitant amb la bala dissident per posar-la a la caixa. Continuavadonantunaguerraterrible.

—Aparteu-vos—va dir el Decors, arromangant-se el vestit de color verdjade.

—No, sisplau —va dir el Harry dèbilment, però el Decors ja feia el

movimentdevaretaiunsegonméstardl’apuntavacapalbraçdelHarry.Una sensació estranya i desagradable li va començar a l’espatlla i se li va

estendre fins a la punta dels dits.Va sentir com si se li estigués desinflant elbraç.Nos’atreviaamirarquèestavapassant.Haviatancatelsullsihaviagiratlacaracapaunaaltrabanda,peròelsseustemorsesvanconfirmarquanvasentirquealagentquel’envoltavaselitallavalarespiracióielPauParracomençavaadisparar lamàquinade fotografiar comunboig.El braç jano li feiamal…,peròtampoctenianilaremotasensaciódetenirbraç.

—Ah—vaferelDecors—.Sí,devegadespassa.Peròelcasésqueelsossosja no estan trencats. Això és el que és important. Bé, Harry, ara ja pots anartranquil·lament a la infermeria… El podrien acompanyar, senyor Weasley,senyoretaGranger?MadamePomfreyhoacabaràd’arreglar.

El Harry es va aixecar de terra, se sentia estranyament desequilibrat. Varespirarprofundamentperagafaraireivamirar-seelcantódretdelcos.Elquevaveurevaestarapuntdeferqueestornésadesmaiar.

Delfinaldelamànigalisortiaunamenadeguantdegomadecolorcarn.Vatractardemoureelsdits.Nohovaaconseguir.

ElDecorsnolihaviarecompostelsossos.Elshihaviatret.

MadamePomfreynoesvaposargenscontenta.—Hauries hagut de venir directament aquí!—va dir, furiosa, aixecant les

restesflàccides,llastimoses,delquemitjahoraabanseraunbraçquefuncionava—.Pucrecompondreossosenunsegon,peròfer-lostornaracréixer…

—Podràfer-ho,oiquesí?—vapreguntarelHarry,desesperat.—Sí, podré fer-ho, és clar que sí, però serà dolorós —va dir Madame

Pomfreypreocupada,ilivadonaralHarryunpijama—.Hauràsdepassarlanitaquí…

L’HermionevaesperarrerelacortinaqueenvoltavaelllitdelHarrymentreelRonl’ajudavaaposar-seelpijama.Vacostarunamicaposaraquellbraçdegomasenseossosdinslamàniga.

—Hermione, compots defensar elDecors ara, eh?—vadir elRondesdel’altrabandadelacortinaquanestiravaelsditsflàccidsdelHarrypelpunydelacamisa—.SielHarryhaguésvolgutqueeldesossessinhohauriaditclarament.

—Tothomespotequivocar—vadir l’Hermione—.Iamés,ara janoetfamal,oi,Harry?

—No,nome’nfa—vadirelHarry—,peròtampocnofaresmés.Esvaficaralllitambelbraçpenjant.L’Hermione i Madame Pomfrey van passar a l’altra banda de la cortina.

MadamePomfreyportavaunaampollaambunaetiquetaquedeia«Osquecreix».

—Passaràsmalanit—vadir.Vaomplirungotd’aquelllíquidfumejantil’hivaferbeure—.Fercréixerossosésdesagradable.

També ho era prendre’s l’Osquecreix. Li va cremar la boca i la gola enbaixar i elva fer tossir i escopir.MadamePomfreyvamarxar remugant sobreesports perillosos i professors ineptes, i va deixar el Ron i l’Hermione solsperquèajudessinelHarryaempassarunamicad’aigua.

—Peròhemguanyat—vadirelRon,ivasomriure—.Quinacapturaquehasfet, Harry! Hauries hagut de veure la cara delMalfoy… Semblava a punt demataralgú!

—Amim’agradariasaberquèlihafetalabalaaquella—vadirl’Hermionepensarosa.

—Ho podem afegir a la llista de coses que li hem de preguntar quan ensprenguemlapociódelamutació—vadirelHarry,enfonsant-sealscoixins—.Esperoquetinguimésbongustqueaixò…

—Estàs boig?Amb els bocins dels de Slytherin que tindrà…?—va dir elRon.

Enaquellmomentesvaobrirlaportadelainfermeria.Enfangatsitotalmentmolls,elsaltrescomponentsdel’equiphavienanataveureelHarry.

—Unajugadaincreïble,Harry—vadirelGeorge—.AcabodeveureelMikeFlintesbroncantelMalfoy.Noséquèlideiadetenirlapapallonasobreelcapinoadonar-se’n.ElMalfoynoestavagairecontent,quediguem.

Havienportatdolços,caramelsiampollesdesucdecarabassa;esvanposaralvoltantdelllitdelHarry,iquanhaviencomençatelqueprometiaserunabonafesta,MadamePomfreyvaaparèixercomunapiconadoracridant:

—Aquestnoihadedescansar!Lihandecréixertrenta-tresossos!Fora!Heditquefora!

IelHarryesvaquedarsol,senseresqueeldistraguésdeldolorquesentiaalbraçinert.

Horesihoresméstard,elHarryesvadespertardecopenlafoscorabsolutadelanitivagemegardedolor:arateniaelbraçpled’estelles.Durantunsegonesvapensarquehaviaestatallòelque l’haviadespertat.Llavorsesvaadonarambhorrorquealgúliestavaeixugantelfrontambunaesponja.

—Fuig!—vacridar,itotseguit—:Dobby!Els ulls com pilotes de tennis de l’elf domèstic observaven elHarry en la

foscor.Unallàgrimalilliscavanasavall.—Harry Potter va tornar a l’escola —va xiuxiuejar patèticament—. El

DobbyvaadvertirmilvegadesHarryPotter.Ai,senyor,perquènovafercasdelDobby?PerquèHarryPotternovatornaracasaquanvaperdreeltren?

ElHarryesvaincorporarivaapartarl’esponjadelDobby.

—Quèfasaquí?—vadir—.Icomsapsquevaigperdreeltren?ElDobbyesvaestremirialHarrylivavenirunasospita.—Vassertu!—vaexclamar—.Tuvasserquivaferquelabarreranoens

deixéspassar!—Sí, senyor—va dir elDobby, agitant el cap vigorosament; les orelles li

aletejaven—. El Dobby es va amagar, va esperar Harry Potter, va tancar labarreraidesprésesvahaverdeplanxarlesmans—livaensenyardeuditsllargsembenats—,peròalDobbytantlifeia,senyor,perquèpensavaqueHarryPotterestavaforadeperill,imainovapensarqueHarryPotteraniriaal’escolad’unaaltramanera!

Esbalancejavaendavantiendarrereagitantaquellcaptanlleig.—ElDobbyesvatrasbalsartantquanvasentirqueHarryPotterhaviatornat

aHogwartsqueselivacremarelsopardel’amo!ElDobbymainohaviarebutunapallissatangran,senyor…

ElHarryesvatornaradeixarcaurealscoixins.—GairebévasaconseguirqueensexpulsessinalRoniami—vadirelHarry

molt enfadat—. Val més que marxis abans que em creixin els ossos, Dobby,perquèaramateixt’estrangularia.

ElDobbyvasomriurelleugerament.—El Dobby està acostumat que l’amenacin de mort, senyor. A casa

amenacenelDobbycinccopsaldia.Esvamocaramb lapuntade la fundadecoixíbrutaqueportavaposada i

semblavatanmiserablequealHarryselivaesvairl’empipamentadesgratseu.—Perquèportesaquestacosa,Dobby?—livapreguntarencuriosit.—Això, senyor? —va dir el Dobby, estirant la funda—. És el senyal

d’esclavatgedelselfsdomèstics,senyor.ElDobbynomésseràlliuresielsamoslidonenroba,senyor.Lafamíliavaambmoltdecomptedenodonar-lini tansolsunmitjó, senyor,perquè llavorselDobbyseria lliured’abandonar lacasapersempre.

ElDobbyesvaeixugarelsullsivadirdesobte:—HarryPottersen’had’anaracasa!ElDobbyvapensarqueamblaseva

balan’hihauriaprouper…—Latevabala?—vaferelHarryenfadant-seunaltrecop—.Quèvolsdir,

«latevabala»?Hasestattuquihafetquelabalam’intentésmatar?—No matar-lo, senyor, mai matar-lo! —va dir el Dobby espantat—. El

Dobbyvolsalvar-lilavidaaHarryPotter!Millorquel’enviïnacasagreumentferit que no pas que es quedi aquí! El Dobby només volia que Harry Potterestiguésproumalferitperquèl’enviessinacasa!

—Ah,demaneraqueaixòés tot,eh?—vadirelHarryemprenyat—.Però

suposoquenoemdiràsperquèvolsquem’enviïnacasaatrossets,oi?—Ah, si Harry Potter sabés!—va gemegar el Dobby, i li van caure més

llàgrimes sobre la funda de coixí esquinçada—. Si sabés què significa per anosaltres, els humils, els esclaus, l’escòria del món dels bruixots! El Dobbyrecordacomeraquan«aquellaquinohemd’anomenar»estavaenelpoder!Alselfs domèstics se’ns tractava com a les rates, senyor! És clar que al Dobbyencarael tractencomsi fosunarata, senyor—vaadmetre,eixugant-se lacaraamblafundadecoixí—.Peròperalamajoriadelsdelamevaclasselavidaésmolt millor d’ençà que Harry Potter va triomfar sobre «aquell a qui no hemd’anomenar».HarryPottervasobreviureiamballòelspodersdelSenyordelesForcesdelMalesvanacabar,ivasortirelsol,senyor,iHarryPottereraunbrid’esperançaperaaquellsdenosaltresquepensàvemqueelsdiesde foscornos’acabarien mai… I ara, a Hogwarts passaran coses horribles, potser ja hancomençat a passar, i el Dobby no pot permetre que continuï aquí, ara que lahistòriaesrepeteix,araquelacambrasecretatornaaestaroberta…

ElDobbyesvaquedarparalitzatd’horror,llavorsvaagafarlagerrad’aiguadelHarrydelatauletadenit,selavatrencaralcapivacaureenrere.Unsegondespréstornavaasersobreelllit,ambelsullsguenyosimurmurant:

—Dobbydolent,Dobbymoltdolent…—Aixíquesíqueexisteixlacambrasecreta?—vaxiuxiuejarelHarry—.I,

hasditquejavaestaroberta?Explica-m’ho,Dobby!VaagafarelDobbypelcanellescarransitquanlamàjatornavacapalagerra

d’aigua.—Peròsijonosócfilldemuggles,compotserqueestiguienperill?—Oh,senyor,nopreguntimés,nolipreguntiresmésalpobreDobby—va

balbucejar l’elf amb els ulls ben oberts en la foscor—. Han de tenir llocesdevenimentsterriblesiHarryPotternohadeseraquíquanpassin.Vagi-se’nacasa,HarryPotter.Vagi-se’nacasa.HarryPotternos’had’embolicarenaixò,ésmassaperillós…

—Qui és, Dobby?—va dir el Harry, subjectant fermament el Dobby pelcanellperimpedirqueestornésafermalamblagerra—.Quil’haobert?Quilavaobrirl’altravegada?

—ElDobbynopot,nopot,elDobbynopotexplicarres!—vaxisclarl’elf—.Vagi-se’nacasa,HarryPotter,vagi-se’n!

—Nopensoanarenlloc—vadirelHarryfuriosament—.Undelsmeusdosmillorsamicsésfillademuggles.Sirealmentlacambrasecretaestàoberta,ellaseràlaprimeradelallista…

—Harry Potter posa en perill la seva vida per salvar la dels amics!—vagemegarelDobbyambunaespècied’èxtasidemisèria—.Éstannoble!Éstan

valent!Peròhademirarperlasevavida,hohadefer,HarryPotterno…DesobteelDobbyesvaquedarglaçat,litremolavenlesorellesderatpenat.

ElHarrytambéhovasentir:delcorredordeforaarribavasorolldepassos.—ElDobbysen’had’anar!—vaesbufegarl’elf,aterrit.Esvasentirunfort

espetec,idesobtelamàdelHarryagafavaelno-res.ElHarryesvaestirarallliti va clavar elsulls a laportad’entradaa la infermeria.Elspassos s’acostavencadacopmés.

Tot seguit elDumbledore va entrar d’esquena al dormitori vestit amb unabata llargade llana iunbarretdedormir.Subjectavaunextremd’algunacosaque semblava una estàtua. La professoraMcGonagall va aparèixer un instantdesprés, subjectant-ne l’altre extrem.Entre tots dos van posar allò que pesavatantsobreunllit.

—Aneu a buscar Madame Pomfrey —va xiuxiuejar el Dumbledore, i laprofessoraMcGonagall va passar de pressa als peus del Harry i va sortir. ElHarryestavaimmòbil,fentveurequedormia.Vasentirveusdeneguit,illavorsla professora McGonagall va tornar, acompanyada de Madame Pomfrey, ques’estavaposantunajaquetadepuntpersobrelacamisadedormir.ElHarryvasentirqueMadamePomfreyagafavaaire.

—Què ha passat? —li va murmurar Madame Pomfrey al Dumbledore,inclinant-sesobrel’estàtua.

—Un altre atac —va dir el Dumbledore—. La Minerva l’ha trobat a lesescales.

—Alseucostathihaviauncarràsderaïm—vadirlaprofessoraMcGonagall—.Creiemquepreteniaentraraquíd’amagatperveureelPotter.

AlHarryselivaremourel’estómac.Apocapociambmoltdecompte,esvaelevarunscentímetresperpoderveurel’estàtuaquehihaviaalllit.Unraigdellunaliil·luminavalacara.

Era el Pau Parra. Tenia els ulls molt oberts i les mans rígides endavant,aguantantlacàmera.

—Petrificat?—vapreguntarMadamePomfreyamitjaveu.—Sí—va fer la professoraMcGonagall—. I em fa pànic pensar… Si no

m’hagués trobat l’Albus a les escales que se n’anava a buscar una tassa dexocolatacalenta,quisapquèhauriapogut…

TotstresvanobservarelPau.LlavorselDumbledoreesvainclinarendavantilivatreurelacàmeradelesmansrígides.

—Creieu que va aconseguir fotografiar l’agressor?—va dir la professoraMcGonagallesperançada.

ElDumbledorenovacontestar.Vaobrirlapartdeldarreredelamàquina.—Valga’mDéu!—vaferMadamePomfrey.

Delacàmerasortiaunraigdevaporxiulant.AlHarry,queeratresllitsmésenllà,livaarribarunafortapudordeplàsticcremat.

—Desfeta—vadirMadamePomfreymeditabunda—.S’hadesfettota…—Albus, què vol dir això? —va preguntar la professora McGonagall

peremptòriament.—Voldirqueéscertquelacambrasecretatornaaestaroberta.MadamePomfreyesvaposarunamàalaboca.LaprofessoraMcGonagall

vamirarfixamentelDumbledore.—PeròAlbus,segur?Iqui…?—Lapreguntanoésqui—vadirelDumbledore,mirantelPau—,sinócom.Per la cara estupefacta que va fer la professoraMcGonagall, el Harry va

veurequeellahoenteniatanpoccomell.

11.Elclubdeduel

ElHarryesvadespertardiumengealmatíambeldormitoriinundatdellumdesol d’hivern i el braç reossat però molt rígid. Es va incorporar de pressa permirar cap al llit delPau,però les cortines altes rere lesquals elHarry s’haviacanviatlanitanteriortapavenaraelllitdelPau.MadamePomfrey,enveurequeja s’havia despertat, li va portar una safata amb l’esmorzar i a continuació vacomençarafer-liarronsariestirarelbraçielsdits.

—Totenordre—vadir,mentreellesmenjavalesfarinetescompodiaamblamàesquerra—.Quanhagisacabatd’esmorzar,jate’npotsanar.

ElHarryesvavestirtanràpidcomvapoderivasortircorrentscapalatorredeGryffindor,ansiósperexplicaralRonil’HermioneallòdelPauielDobby,perònoelshiva trobar.Se’nvaanar,preguntant-seonpodienser, iunamicadolgutperquènoestaveninteressatsasabersilihaviencrescutelsossosono.

Quanvapassarperlabiblioteca,esvatrobarelPercyWeasleyqueensortiademoltmésbonhumorquel’últimcopquel’haviavist.

—Oh, hola, Harry! —va fer—. Quin partit vas fer ahir, quin partit! AraGryffindor lidera la Copa Interresidències… Ens vas fer guanyar cinquantapunts!.

—Escolta,quehasvistelRonol’Hermione?—vadirenHarry.—No,noelshevist—vadirelPercy,iselivaesvairelsomriure—.Espero

queelRonnosiguiacaplavabodenoies…ElHarryvaferunesforçperriure,vaesperarqueelPercymarxésillavors

se’nva anar directe al lavabode laGemmaGemec.No comprenia per què elRonil’Hermionehihavientornat,peròdesprésd’assegurar-sequenielFilchnicapmonitorpul·lulavaperallà,vaobrir laporta ivasentir les sevesveusquesortiendelcompartimentd’unvàteramblaportatancada.

—Sócjo—vadir, ivatancarlaporta.Esvasentiruncop,unesquitxiunesbufecadinsdelvàterivaveurel’ulldel’Hermioneescodrinyantatravésdelforatdelpany.

—Harry!—va exclamar—. Ens has donat un ensurt demort. Entra! Comtenselbraç?

—Bé—va dir, esmunyint-se al compartiment. Sobre la tassa del vàter hihaviaunamarmitavella,iunespurneigquesortiadelseientlivadirqueasotahi havia un foc. Conjurar focs portàtils i resistents a l’aigua era una de lesespecialitatsdel’Hermione.

—Etvolíemveniraveure,peròhemdeciditcomençaraprepararlapociódelamutacióabansqueres—vaexplicarelRon,mentreelHarrytornavaatancarel compartiment ambmoltesdificultats—.Hempensat que aquest és elmillorllocperamagar-la.

El Harry els va començar a explicar el que li havia passat al Pau, peròl’Hermioneelvainterrompre:

—Jahosabem.AquestmatíhemsentitcomlaprofessoraMcGonagall l’hiexplicavaalFlitwick.Ésperaixòquehemdeciditcomençar…

—ComabansobtinguemlaconfessiódelMalfoy,millor—varugirelRon—.Sapsquèpenso?QueestavadetanmalhumordesprésdelpartitdequidditchquehohafetpagaralPau.

—Iaixònoés tot—vadirelHarryobservantcom l’Hermioneesquinçavaunsmanatsdepassacaminsielstiravaalamarmita—.ElDobbym’havingutaveuredurantlanit.

ElRonil’Hermionevanaixecarelcapielvanmirarsorpresos.ElHarryelsvaexplicartotelquelihaviaditelDobby,o,mésaviat,elquenolihaviadit.ElRonil’Hermionel’escoltavenbocabadats.

—Lacambrasecretajahaestatobertaabans?—vadirl’Hermione.—Això ho confirma tot—va dir el Ron amb veu triomfant—. El Lucius

Malfoyvaobrir lacambraquaneraalumnedeHogwarts iara lihaexplicatalnostreamicDracocomfer-ho.Ésevident.TantdeboelDobbyt’haguésditquintipusdemonstres’hiamaga.Vullsabercomésqueningúnol’havistpassejant-sefurtivamentperl’escola.

—Potserésqueespotferinvisible—vadirl’Hermione,empenyentelslitxiscap al fonsde lamarmita—.Opotser espot transformar en altres coses, i ferveure que és una armadura o alguna cosa. He llegit que els esperitscamaleònics…

—Hermione,llegeixesmassa—vadirelRon,tirantcrisopesmortesdamuntelslitxis.VaferunapilotaamblabossadecrisopesbuidaivamirarelHarry.

—Així que el Dobby va impedir que pugéssim al tren i et va trencar elbraç…—Vamoure el cap—. Saps què et dic, Harry? Que si sempre intentasalvar-telavida,etmatarà.

La notícia que havien assaltat el Pau Parra i que era a la infermeria com siestiguésmort jas’haviaescampatper tota l’escoladillunsalmatí.L’aireesvaespessirambrumorsisospites.Elsdeprimervancomençaramoure’spelcastellengrup,comsitinguessinporqueelsataquessinsis’aventuravenaanarsols.

LaGinnyWeasley,ques’asseiaalcostatdelPauParraaEncanteris,estavatotalment trasbalsada. El Harry creia que la manera com el Fred i el Georgeprovavend’animar-lanoeralamésindicada.Estapavenambpellsis’amagavenpertornsdarrerelesestàtuesamblaintenciód’espantar-la.NovanpararfinsqueelPercy,ambunatacapoplèctic,elsvadirqueescriuriaalasenyoraWeasleyilidiriaquelaGinnyteniamalsons.

Mentrestant,al’esquenadelsprofessorsesproduïapertotal’escolaunintenstràficde talismans,amulets i altresobjectesprotectors.ElNevilleLongbottomva comprar una ceba verda enorme que feia una pudor infame, un cristallpunxegutdecolorlilaiunacuadetritópodridaabansqueelsaltresalumnesdeGryffindorpoguessindir-liqueestavaforadeperill:eradesangpurai,pertant,eraimprobablequel’ataquessin.

—VananarpelFilchprimer—vadirelNevillemortdepor—itothomsapquejotambésócgairebéunllufa.

La segona setmana de desembre la professora McGonagall va passar per lestaulesper apuntar els nomsd’aquells que es quedaven aHogwarts a passar elNadal.ElHarry,elRonil’Hermioneesvanapuntaralallista;haviensentitqueelMalfoyesquedariaielshaviasemblatmoltsospitós.LesvacancesdeNadalserienunaocasióperfectaperusarlapociódelamutacióimirardetreure-liunaconfessió.

Desgraciadament, la poció encara estava amig fer. Encara necessitaven elcorndebicornilapelldeserpcorall,il’úniclloconpodientrobar-hoeraalesvitrines del despatx de l’Snape. El Harry pensava en privat que preferiaenfrontar-se al monstre llegendari de Slytherin abans que l’Snape l’enxampésrobantalseudespatx.

—El que ens cal —va dir l’Hermione segura de si mateixa— és unadistracció.Llavorsundenosaltresespotesmunyiraldespatxdel’Snapeiagafarelquenecessitem.

ElHarryielRonselavanquedarmirantamoïnats.—Em sembla que el robatori val més que el faci jo —va continuar

l’Hermioneenuntodesuspens—.Avosaltresdosusexpulsariensiusfiquéssiuenmésembolics,iencanvijotincl’expedientnet.Aixíquevosaltresl’únicqueheudeferésmuntarunboncaosperquèl’Snapeestiguientretingudetunscinc

minuts.ElHarry va somriure dèbilment. Causar el caos a la classe de Pocions de

l’Snapeeratanprudentcomposarundital’ulld’undracadormit.LesclassesdePocions tenien llocenunade lesmasmorresgrans.La lliçó

deldijousalatardavaseguirelseucurshabitual.Entreelspupitresdefusta,onhihaviajocsdepesosdellautóiflasconsambingredientsmàgics,fumejavenlesvintmarmites.L’Snapeespassejavaentreelfum,fentcomentarisdesagradablessobreeltreballdelsdeGryffindormentreelsdeSlytherinreiendescaradament.ElDracoMalfoy, que era l’alumne preferit de l’Snape, es va passar la classetirant ulls de peix al Ron i el Harry, que sabien que si s’hi tornaven elscastigarienabansquepoguessindir«ésinjust».

AlHarrylainfusiódelainflorliestavaquedantmassalíquida,iésqueteniaelcapenaltrescosesmésimportants.Estavaesperantelsenyaldel’Hermioneigairebé no va escoltar l’Snape quan es va aturar a fer-li un comentari demenyspreusobreaquellasoluciómassaaquosa.Quanl’Snapeesvagirarise’nvaanaraesbroncarelNeville,l’HermionevamirarelHarryilivaferelsenyalambelcap.

ElHarryesvaacotxarràpidamentrerelamarmita,esvatreuredelabutxacaunCoetdelDr.BocamolldelFredivadonar-hiuncopetamblavareta.Elcoetva començar a fer un soroll sibilant i a espurnejar. Conscient que nomésdisposavad’unssegons,elHarryesvaaixecar,vaapuntarielvallançar.Elcoetvaaterraral’objectiu:lamarmitadelGoyle.

LapociódelGoylevaexplotarivaesquitxartotalaclasse.Elsalumnesesvan posar a xisclar quan les esquitxades d’infusió de la inflor els van caure asobre.AlMalfoyselivamullarcompletamentlacaraielnasselivacomençarainflarcomsifosunglobus.ElGoyleanavaensopegantambtot,amblesmansals ulls, que li havien augmentat fins a fer-se de la mida d’un plat, mentrel’Snape procurava restaurar la calma i esbrinar què havia passat. En plenaconfusió,elHarryvaveurecoml’Hermiones’esmunyiaperlaporta.

—Silenci! He dit que silenci!—va rugir l’Snape—. Tots els que s’haginesquitxat,quevinguinaquíqueelsdonaréunadissoluciódeladesinflor.Quansàpigaquihafetaixò…

El Harry va intentar no riure quan va veure el Malfoy que corria cap al’Snapeambelcapdesequilibratpelpesd’unnasdelamidad’unmeló.Mentremitja classe arribava com podia a l’escriptori de l’Snape, alguns arrossegantbraços com garrots, d’altres impossibilitats per parlar amb uns llavisgegantescos,elHarryvaveurel’Hermionetornaraentraralamasmorraamblapartdeldavantdelvestitbombada.

Quan tothom es va haver pres un glop d’antídot i les diverses inflors van

baixar,l’Snapese’nvaanarambpasdeciditcapalamarmitadelGoyleienvatreurelesrestescalcinadesdelcoet.Esvaferunsilencisepulcral.

—Si mai arribo a esbrinar qui ha llançat això —va dir l’Snape—,m’encarregarépersonalmentques’expulsiaquestapersona.

ElHarryvatractardefercaradedesconcert.L’Snapeelmiravafixament,ila campana, que va sonar al cap de deu minuts, no havia estat mai tan benrebuda.

—Sapqueheestatjo—elsvadirelHarryalRonil’HermionequancorriencapallavabodelaGemmaGemec—.L’hihenotatalacara.

L’Hermione va tirar els ingredients robats a la marmita i es va posar aremenarfebrilment.

—Estaràllestad’aquíaquinzedies—vadirtotacontenta.—L’Snapenopotdemostrarquehasestattu—vadirelRonperreconfortar

elHarry—.Comhopodriafer?—Coneixent-lo, de qualsevol manera —va dir el Harry mentre la poció

començavaaferbromeraibombolles.

Al cap d’una setmana, elHarry, elRon i l’Hermione travessaven el vestíbul ivan veure un grup reduït de gent amuntegada al voltant del taulell d’anuncisllegint un pergamí que acabaven de penjar. El Seamus Finnigan i el DeanThomas,exaltats,elsvanfersignesperquès’hiacostessin.

—Hanorganitzatunclubdeduel!—vadirelSeamus—.Laprimeratrobadaésaquestvespre!Noemfariaresrebrelliçonsdeduel;podenserpràctiquesenqualsevolmoment…

—PotseretpensesqueelmonstredeSlytherinesbatràenduelambtu?—vadirelRon,peròelltambévallegirl’anunciambmoltinterès.

—Enspodriaserútil—elsvadiralHarryil’Hermionequansen’anavenasopar—.Hianem?

ElHarryil’Hermionehivanestard’acord,aixíquealesvuitdelvesprevantornaralGranSaló.Lestaulesgransiallargadeshaviendesaparegut,ienunadelesparetshaviaaparegutunatarimadauradail·luminadapermilersd’espelmes.El sostre era d’un negre vellutat i semblava que gairebé tots els alumnes del’escolafossinallà,apinyats,amblesvaretesapuntienestatd’excitació.

—Empreguntoquivindrà a fer-nos la classe—vadir l’Hermionequanesfeiencamíentrelagentadaquexerravaanimadament—.AlgúemvadirundiaqueelFlitwickvasercampiódeduelquanerajove;potservindràell.

—Mentrenosigui…—vacomençaradirelHarry,peròvaacabarambungemec:elprofessorquevapujara la tarimaeraelGilbertDecors, resplendentambunvestitdecolorpruna,iacompanyatnimésnimenysquedel’Snape,com

sempre,denegre.ElDecorsvademanarsilenciambungestivacridar:—Obrin-se, obrin-se! Em veuen tots? Em senten? Perfecte! —I bé, el

professorDumbledorem’hadonatpermísperengegaraquestpetitclubdeduel,pertald’entrenar-lospersimainecessitendefensar-secomamim’hapassateninnombrablesocasions…Sienvolenelsdetalls,podenconsultarlamevaobra.

»Permetin-mequeelspresentielmeuajudant,elprofessorSnape—vadirelDecorsambungransomriure—.M’haditqueellensapunamiqueta,d’aixòdebatre’senduel,ihaacceditmoltesportivamentaajudar-meafer-losunapetitademostració abans de començar. Però, jovenets, no vull que cap de vostès espreocupi… Continuaran tenint professor de Pocions quan hàgim acabat, nopateixin!

—Oiqueestariabésiacabessinl’unambl’altre?—livadirelRonalHarryacaud’orella.

L’Snape arrufava el nas. El Harry es va preguntar com podia ser que elDecorssomrigués:si l’Snapel’estiguésmirantaelld’aquellamanera,elHarryhauriasortitcorrentsendirecciócontrària.

ElDecorsi l’Snapeesvangirarperposar-sedecaraifer lareverència.O,comamínim, aixòés elqueva fer elDecors, ambungestmolt ampul·lósdemans,perquèl’Snapetansolsvainclinarelcapmalhumorat.Llavorsvanaixecarlesvaretescomsifossinespases.

—Compodenveure,subjectemlesvaretesenlaposiciódecombatadmesa—va explicar el Decors a la multitud d’alumnes que estava en silenci—.Comptaremfinsatresifaremelsprimerssortilegis.Senseintenciódematar,ésclar.

—Jonon’estariatansegur—vamormolarelHarry,observantl’Snape,quegairebémossegava.

—Un…Dos…Tres…Totsdosvanferunvaivéamblavaretacapamunt.L’Snapevacridar:—Expulsiarmus!—EsvaproduirunflaixdellumescarlataielDecorsesva

enlairar:vasortirvolantcapenrereforadelatarima,vaxocarcontralaparetivalliscarcapavallfinsqueesvadonaruncopaterra.

El Malfoy i alguns altres de Slytherin van aplaudir. L’Hermione estavapreocupada.

—Quelihapassatres?—vaxisclarentreelsditsquelitapavenlaboca.—Iaixòquinaimportànciaté?—vandirelHarryielRonalhora.El Decors es va posar dret vacil·lant. Havia perdut el barret i els cabells

ondulatsselihavienaixecatperlespuntes.—Bé,jahoheuvist!—vadir,ivatornarcoixejantalatarima—.Aixòera

un sortilegi desarmador… Com podeu comprovar, he perdut la vareta… Ah,moltes gràcies senyoreta Brown. Sí, ha estat una idea excel·lent mostrar-losaquestsortilegi,professorSnape,però,sinous fa res,diréqueesveiaavenirqueelfaríeu.Sihaguésvolgutaturar-voshohauriafetfàcilment.Peròhepensatqueseriainstructiudeixarqueveiessin…

L’Snape l’observava ambmirada assassina, i elDecors se’n devia adonar,perquètotseguitvadir:

—Jan’hihaprou,dedemostracions!Aravindréambvostèsielsposaréperparelles.ProfessorSnape,sisoutanamabled’ajudar-me…

Esvanpassejarentrelagentadafentparelles.ElDecorsvaposarelNevilleambelJustinFinchdeFletchley,il’Snapese’nvaanarcapalHarryielRon.

—Ha arribat l’hora de separar el dream team —va dir amb sorna—.Weasley,vostèaniràambelFinnigan.Potter…

ElHarryse’nvaanarautomàticamentcapal’Hermione.—Ah, no! —va fer l’Snape amb un somriure burleta—. Senyor Malfoy,

vingui cap aquí! Vejam què en fa, del famósHarry Potter. I vostè, senyoretaGranger…VostèaniràamblasenyoretaBulstrode.

ElMalfoyse’nvaanarcapallàambpasafectatiunsomriuredesuperioritat.DarrereseuhianavaunanoiaquevaferpensarelHarryenunafotografiaquehaviavistaUnaprimaverafentdemainaderaaunaferagrollera.Lanoiaeramolt corpulenta i li sobresortia la mandíbula de forma molt agressiva.L’Hermionelivasomriuredèbilmentiellanolivatornarelsomriure.

—Donin lacaraalcontrincant!—vacridarelDecorsdesde la tarima—.Iarafacinlareverència!

ElHarry i elMalfoy només van inclinar el cap, sense treure’s els ulls deldamunt.

—Lesvaretesenposiciódecomençar!—vacridarelDecors—.Quandiguitres, ja poden fer sortilegis per desarmar el seu contrincant… Només perdesarmar-lo!Novolemaccidents.Un…Dos…Tres…

El Harry va aixecar la vareta, però el Malfoy ja havia començat amb el«dos»,ielsortilegiquehaviafetelvatocartanfortqueelHarrysesentiacomsilihaguessindonatuncopal capambunapaella.Va trontollar,però semblavaque la restaencara funcionava,aixíque,senseperdre temps,vaapuntarcapalMalfoyamblavaretaivacridar:

—Rictusempra!Un raig de llum platejada va tocar el Malfoy a l’estómac i es va plegar,

respirantambdificultat.—Heditquenomésdesarmar!—vacridarelDecors,alarmat,persobreels

capsdelcampdebatallaquanelMalfoyvacauredegenolls.ElHarrylihavia

llançatunSortilegiPessigollejadorinoespodiamouredetantriure.ElHarryesva quedar enrere, amb el sentiment vague que seria poc esportiu fer-li unmaleficialMalfoyquaneraaterra,peròvaserunerror.Agafantaire,elMalfoyvaapuntaramblavaretaalsgenollsdelHarryivacridar,migennuegant-se:

—Tarantallegra!—ial’actelescamesdelHarryvancomençarasacsejar-seforadecontrolcomsifessinclaqué.

—Parin!Parin!—vacridarelDecors,peròl’Snapevaagafarelcontroldelasituació.

—FiniteIncantatem!—vacridar.ElspeusdelHarryvanparardeballar,elMalfoyvapararderiureitotsvanpodermirarcapalatarima.

La sala estava carregada de fum verd. El Neville i el Justin eren a terra,esbufegant; el Ron va ajudar el Seamus, que tenia la cara plena de cendra, aaixecar-se i es va disculpar pel que li havia fet la seva vareta espatllada; peròl’HermioneilaMillicentBulstrodecontinuavenenmoviment:laMillicenttenial’Hermioneagafadaambunaclaudejudoil’Hermionegemegavadedolor,lesvaretesoblidadesaterra.ElHarryesvaajupirivaprovard’aixecarlaMillicent.Eradifícil:ellaeramoltmésgrossaqueell.

—Senyor…—vaferelDecors,passejant-sedelicadamententreelsalumnes,observant les conseqüències dels duels—. MacMillan, amunt! SenyoretaFawcett,vagiambcompteambaixò…Boot,pressionifort,lideixaràdesagnarenunsegon…

—Crecquevalmésqueelsensenyiabloquejarsortilegispocamigables—vadirelDecorsnerviósalmigde lasala.Vamirar l’Snape,que teniaelsullsbrillants, i en va apartar la vista ràpidament—. Agafarem un parell devoluntaris…LongbottomiFinchdeFletchley,quèussembla?

—Una idea nefasta, professor Decors—va dir l’Snape, que s’arrossegavacomsi fosunratpenatenormeimalèvol—.ElLongbottoméscapaçdecausardevastacióambelssortilegisméssimples,acabaríemenviantlesrestesdeFinchdeFletchleyalainfermeriaenunacapsademistos.—LacararosadelNevilleesvaposar encaramés rosa—.Quèus semblaelMalfoy i elPotter?—vadirl’Snapeambunsomriureestrany.

—Una idea excel·lent!—va dir el Decors, i va fer un gest per indicar alHarryialMalfoyques’apropessinalcentredelasala.Larestad’alumnesesvantirarenrereperferlloc.

—Harry—va dir el Decors—, quan el Draco l’apunti amb la vareta, faciaixò.

ElDecorsvaaixecarlavareta,vavolerferunmovimentdevaretararíssimilavaretalivacaureaterra.L’SnapevaferunsomriuresatisfetmentreelDecorss’ajupiaarecollir-ladient:

—Uuuups!Lamevavaretaestàunamicaexaltada.L’SnapeesvaaproparalMalfoy,esvainclinarilivadiralgunacosaacau

d’orella.ElMalfoytambévasomriuresatisfet.ElHarryvamirarnervióselDecorsilivadir:—Professor,podriatornaramostrar-mecomesfaelmovimentdeblocatge?—Tenspor?—vamurmurarelMalfoydemaneraqueelDecorsnoelsentís.—Jat’agradaria—vadirelHarryamitjaveu.ElDecorslivadonarunscopetsal’esquenaalHarry.—Tansolshasdeferelquejohefet,Harry!—Elquè?Deixarcaurelavareta?PeròelDecorsnol’escoltava.—Tres…Dos…Un…Ja!—vacridar.ElMalfoyvaaixecarlavaretaràpidamentivacridar:—Serpensortia!La punta de la vareta li va explotar. El Harry es va quedar horroritzat

observantcomd’allàlisortiaunaserpnegraenormequequeiaaterraentreellsdosambtotelseupesis’enlairavaambintenciódepicar-lo.Elsalumnesesvantirarenrereambcritsdeterror.

—No es mogui, Potter —va dir l’Snape sense immutar-se, fruintdescaradamentdeveureelHarryparalitzat,caraacaraambaquellaserpfuriosa—.Arame’ndesfaig…

—Permeteu-me!—vacridarelDecors.Vadirigirlavaretacapalaserpiesvaproduirunesclat.Laserp,enllocdedesaparèixer,vasortirvolantpelsairesuns tres metres i va caure a terra amb un cop fort. Enfurismada, xiuxiuantfrenèticament,valliscarperterraendireccióalJustinFinchdeFletchleyiesvaaixecar,mostrant-lielsullalsenverinatsperpicar-lo.

ElHarrynosabiaperquèhohaviafet.Nieraconscientd’haver-hodecidit.Només sabiaque les cames l’havienportat endavant comsi tinguessin rodes ique li va cridar a la serp, com si fos ximple: «Deixa’l». I, miraculosament,inexplicablement,laserpvacaureaterra,dòcilcomsifosunamànegadejardínegraigruixuda,mirantelHarry.ElHarryvasentirquelaporseliesvaïadelcos.Sabiaque laserp janoatacarianingú, tot iquenopodiaexplicarcomhosabia.

Va aixecar la vista cap al Justin, somrient, i esperava trobar-se un Justinalleugerit,osorprès,ofinsitotagraït…Peròcertamentnoenfadatiespantat.

—Aquèjugues?—livacridar,iabansqueelHarrypoguésdirres,elJustins’haviagiratd’esquenaihaviasortitdelasalademalhumor.

L’Snapevasortird’entrelagent,vamourelavaretailaserpvadesaparèixeren un puf de fum negre. També l’Snape mirava el Harry d’una manera

sorprenent: sagaç i calculadora, i al Harry allò no li va agradar. A més, eralleugerament conscient del murmuri amenaçador que l’envoltava. Llavors vanotarquealgúl’estiravaperl’esquena.

—Vinga—livadirelRonacaud’orella—.Fotemelcampd’aquí.ElRonse’lvaendurdelasalail’Hermioneelsvaanaraldarrere.Quanvan

arribaralesportes,lagentqueeraalseucostatesvaapartar,comsitinguessinporqueelsencomanésalgunacosa.ElHarrynoenteniaresdelquepassava,inielRonnil’HermionelivanexplicarresfinsquenoelvanhaverarrossegatalasalacomunadeGryffindor,queerabuida.LlavorselRonelvaferseureenunabutacailivadir:

—Etsreptilingüe.Perquènoenshohaviesdit?—Quesócquè?—vadirelHarry.—Reptilingüe!—vadirelRon—.Parlesamblesserps.—Jahosabia—vadirelHarry—.Bé,defetavuiéslasegonavegadaqueho

faig.Uncopqueeraalzoovaig ferqueunaBoaConstrictoranéscapalmeucosíDudley,sensevoler.Ésunallargahistòria,peròésquem’haviaditquemainohaviaestatalBrasil i jo,d’algunamanera,lavaigalliberarsensepretendre-ho.Aixòvaserabansdesaberqueeraunbruixot.

—Una Boa Constrictor et va dir que mai no havia estat al Brasil? —varepetirelRonquasiimperceptiblement.

—Iquè?—vaferelHarry—.Segurqueaquín’hihamoltsquetambépodenparlaramblesserps.

—Oh,no,segurqueno—vadirelRon—.Noésundocomú.Harry,aixòésdolent.

—Quèéselqueésdolent?—vadirelHarry,queescomençavaaenfadar—.Peròquèlipassaatothom?Escolteu-mebé,sinolihaguésditaaquellaserpquenoataquéselJustin…

—Ah,aixíquelihasditaixò?—Perquèm’hopreguntes?Eresallà…Jam’hassentit…—Johesentitqueparlavesreptilià—vadirelRon—,lallenguadelesserps.

Podries haver dit qualsevol cosa.Nom’estranya que el Justin s’hagi espantat,semblavacomsianimessislaserpaactuar.Haestathorripilant,saps?

ElHarryse’lvaquedarmirantbocabadat.—Heparlatenunallenguadiferent?Però,sinomen’headonat…Compot

serqueparliunallenguasensesaberquelaparlo?ElRonesvaencongird’espatlles.Tant ell com l’Hermione feienunacara

comsis’haguésmortalgú.ElHarrynoenteniaquèeratanterrible.—Voleu fer el favor d’explicar-me què hi ha de dolent a impedir que una

serp fastigosa esmengés el Justin?—va dir—.Què importa com ho hagi fet,

mentreelJustinnohagid’ingressaralClubdelsCaçadorsDecapitats?—Importa —va dir l’Hermione, finalment, amb veu profunda—, perquè

precisament va ser la capacitat de parlar amb les serps allò que va fer famósSírpentinSlytherin.ÉsperaixòqueelsímboldeSlytherinésunaserp.

ElHarryesvaquedarestupefacte.—Exactament—vadirelRon—.Iara tothomespensaràque tuetsel seu

bes-bes-bes-besnét…—Perònohosóc—vadirelHarrypresd’unpànicquenopodiaexplicar.—Etcostaràdemostrar-ho—vadirl’Hermione—.Vaviurefamilanysi,pel

quesabem,hopodriesser.AquellanitelHarryvapassarmolteshoresfentvoltesalllit.Atravésd’una

escletxa que deixaven les cortines del llit amb baldaquí observava la neu quequeiaal’altrabandadelafinestrainoparavadepensar.

PodiaserquefosdescendentdeSírpentinSlytherin?Alcapialafi,nosabiaresdelafamíliadelseupare.ElsDursleysemprelihavienprohibitferpreguntessobreelsseusparentsbruixots.

Sensealçar laveu, elHarryvamirardedir algunacosaen reptilià.Novapoderdirniunaparaula.Semblavaquehaviad’estarcaraacaraambunaserpperfer-ho.

«Però jo sóc a Gryffindor», va pensar el Harry. «El Barret que Tria nom’hauriaposataquísitinguéssangdeSlytherin…».

«Ah»,livadirunaveuetadesagradablealcap,«peròelBarretqueTriavoliaposar-teaSlytherin,quenote’nrecordes?».

ElHarryesvatombaralllit.L’endemà,aclassedeBotànica,aniriaaparlarambelJustiniliexplicariaquenohaviaatiatlaserp,sinóquel’haviaaturada,cosa que (va pensar, furiós, i va donar un cop de puny al coixí) fins i tot unximplehauriasabutveure.

Peròl’endemàalmatílaneuquehaviacomençatacaurelanitanteriors’haviaconvertit en una borrufada tan espessa que l’última classe del trimestre es vacancel·lar:laprofessoraColiflorvoliaposarmitjonsiguantsalesmandràgores,unaoperaciódelicadaquenovoliaconfiaraningúmésenaquellsmomentsenquèeratanimportantquelesmandràgorescreixessinràpidperpoderferreviurelaSenyoraNorrisielPauParra.

El Harry s’estava al costat del foc a la sala comuna de Gryffindor, moltamoïnatperaquestcontratemps,mentreelRonil’Hermioneaprofitavenl’horalliureperjugarunapartidad’escacsmàgics.

—Per l’amordeDéu,Harry—vadir l’Hermioneexasperada,quanundelsalfilsdelRonfeiacaureundelsseuscavallersdelcavallieltreiaforadeltauler

—,vésabuscarelJustin,siaixòéstanimportantperatu.AixíqueelHarryesvaaixecarivasortirpelforatdelretratpreguntant-seon

podriatrobarelJustin.Elcastelleramésfoscquedecostumduranteldia,comaconseqüènciadela

neu grisa i densa que hi havia a les finestres. Tremolant de fred, el Harry vapassar per davant d’unes aules on estaven fent classe i va entreveure què hisucceïa.LaprofessoraMcGonagallcridavaaalgúque,pelquevasentir,haviatransformatelseuamicenunteixó.Varesistirl’impulsdedonar-hiunaullada,vapassardellargi llavorsse livaacudirquepotserelJustinestavaaprofitantaquellahoralliureperavançarfeinaendarreridaivadecidiranaralabibliotecaabansqueres.

Efectivament,ungrupd’alumnesdeHufflepuffquehaurienhagutde ser aclasse deBotànica es trobaven al fons de la biblioteca, però no semblava quetreballessin.DesdelesllarguesfileresdeprestatgesaltíssimselHarryvaveurequeestavenreunitsiimmersosenunaconversaabsorbent.ElquenoveiaerasielJustineraund’ells.S’hivaapropar,peròllavorsvacaptaralgunacosadelquedeieniesvaaturarperescoltar,amagatalasecciód’Invisibilitat.

—Comusdeia—apuntavaunnoigras—,liheditalJustinques’amaguésalnostredormitori.PerquèsielPotterhadeciditquesiguilasevapròximavíctima,valmésqueprocuripassardesapercebutdurantuntemps.ElJustin,ésclar,haestatesperantquepassésunacosaaixíd’ençàquelivadiralPotterqueerafilldemuggles.Iésqueellmateixlivadirquel’havienapuntataEton.Realment,noéseltemadeconversamésadequatpertractarambl’hereudeSlytherin,oi?

—Així que penses que és cert que és el Potter, oi Ernie? —va diransiosamentunanoiarossaambcuetes.

—Hannah—vadirelnoigrasenuntosolemne—,ésunreptilingüe.Tothomsapqueéslamarcadelsbruixotsdelmal.

—Hassentitmaiadirquealgúquefosdecentpoguésparlaramblesserps?ASírpentinSlytherinlideien«llenguadeserp»…

Esvaproduirungranmurmuridesprésd’allòil’Ernievacontinuar:—Recordeu què hi ha escrit a la paret? «Enemics de l’hereu, aneu amb

compte».ElPotter es vadiscutir ambelFilch.Tot seguit, assalten la gatadelFilch.ElParra, aquelldeprimer,va emprenyar elPotter alpartit dequidditchfent-lifotosquaneraalfang.Totseguit,assaltenelParra.

—Peròésquesempreéstanagradable…—vadirlaHannahsenseacabardecreure-s’ho—.Iamés,vaserellquivaferdesaparèixerl’Innominable.Nopotsertandolent,no?

L’Ernievaabaixar laveu iva ferunposatmisteriós,elsdeHuffflepuffesvanapinyarmésielHarrys’hivaacostarunamicapersentirquèdeial’Ernie.

—Ningú no sap com va sobreviure a l’atac de l’Innominable. Vaja, quenoméseraunbebèquanallòvapassar.L’hauriahagutdefermiques.Nomésunbruixot delmal realment poderós podria haver sobreviscut a un sortilegi comaquell.—Vaabaixarencaramés laveufinsqueeragairebé imperceptible ivacontinuar—. És probable que fos precisament per això que l’Innominable elvolguésmatar.PerquènovoliacompetirambunaltreSenyordelesForcesdelMal.EmpreguntoquinsaltrespodershaestatamagantelPotter…

El Harry no va ser capaç d’escoltar res més. Aclarint-se la golaenèrgicament, va sortir de darrere dels prestatges. Si no hagués estat tanemprenyat, hauria trobat l’escena ben graciosa: en veure’l, tots els deHuffflepuff vanposar cara comd’haver estat petrificats i l’Ernie esvaquedarpàl·lid.

—Hola!—vaferelHarry—.EsticbuscantelJustinFinchdeFletchley.Les pitjors temences dels de Huffflepuff havien quedat clarament

confirmades.Totsvanmirarl’Erniemortsdepor.—Iquèlivols?—vadirl’Ernieambveutremolosa.—Livoliaexplicarquèvapassarrealmentalclubdeduel—vadirelHarry.L’Ernieesvamossegarelsllavis,queteniablancs,vaagafaraireivadir:—Javamveurequèvapassar.Hiéremtots.—Aixívaunotarque,desprésqueliparlés,laserpesvaferenrere?—vadir

elHarry.—Jonomésvaigveure—vadirl’Ernietossut,totiquetremolavaenparlar

—quetuparlavesreptiliàiqueatiaveslaserpcapalJustin.—Jonovaigatiarlaserp!—vadirelHarry,tremolantderàbia—.Sinitan

solselvatocar!—Livaanardemoltpoc—vadirl’Ernie—.Iencasquebusquisidees—va

afegir apressadament—, t’he de dir que vinc de nou generacions de bruixes ibruixotsiquelamevasangéstanpuracomladequalsevol…

—Tantmefaquinasangtinguis!—vadirelHarryfuriós—.Perquèhauriadevolercapmalalsfillsdemuggles?

—Hesentitadirqueodieselsmugglesambquivius—varespondrel’Ernieal’acte.

—És impossibleviure ambelsDursley i noodiar-los—vadir elHarry—.M’agradariaveurequèfariestu.

Va girar cua i se’n va anar de la biblioteca fet una fúria, cosa que vamerèixerunamiradadereprovaciódeMadamePince,queabrillantavalacobertadepad’ord’ungranllibred’encanteris.

ElHarry se’nvaanardeambulant corredoramunt,gairebé sense saberquèfeia,detanfurióscomestava.Aixíquevaacabarxocantcontraalgunacosamolt

granisòlidaqueelvafercaureenrere.—Oh,hola,Hagrid!—vadirelHarryaixecantlavista.Duialacaracompletamenttapadaambunpassamuntanyesdellanacobertde

neu,perònopodiaserningúmés,perquèocupavaquasitotelpassadísembolicatambelseuabricdepelldetalp.Alamàduiaungall.

—Comanem,Harry?—vadir,desprésd’aixecar-seelpassamuntanyesperpoderparlar—.Comésquenoetsaclasse?

—L’hancancel·lada—vadirelHarry,aixecant-sede terra—.I tu?,quèhifasaquí?

ElHagridvaaixecarelgallinert.—Elsegonquematenaquesttrimestre—vaexplicar—.Oésunaguineu,o

és algun malson xucla-sang, i necessito el permís del director per posar unencanterialgalliner.

Es va inclinar i va escodrinyar el Harry demés a prop, amb els ullsmigtapatsperlescellesatapeïdesplenesdeneu.

—Segurqueestàsbé?Semblesneguitósipreocupat.ElHarrynoesvaveureambcor de repetir quèhaviendit d’ell l’Ernie i la resta de companys seusdeHufflepuff.

—No és res—va dir—.Valmés que vagi tirant, ara tincTransfiguració iencarahed’anarabuscarelsllibres.

Vamarxar,perònopodiatreure’sdelcapelquel’Erniehaviadit.«ElJustin,ésclar,haestatesperantquepassésunacosaaixíd’ençàqueliva

diralPotterqueerafilldemuggles».El Harry es va arrossegar escales amunt i va agafar un altre passadís que

estava especialment fosc: un fort corrent d’aire glaçat que entrava per unafinestramaltancadahaviaapagatlestorxes.Amigpassadísvaensopegarambalgunacosaquehihaviaaterraivacaurepla.

Es va tombar per veure què l’havia fet ensopegar i va quedar glaçat del’espant.

Estirat a terra, rígid i fred, amb una expressió de xoc a la cara i els ullsperdutsmirantelsostre,hihaviaelJustinFinchdeFletchley.Peròallònoeratot.Al seu costat hi havia una altra figura, la visiómés estranyaque elHarryhaviatingutmai.

ElNick-de-poc-sense-cap flotavaenposicióhoritzontal i immòbilaquinzecentímetresde terra, i janoeradecolorblancperla i transparent, sinónegre ifumat.LipenjavaelcapialacaratenialamateixaexpressióqueelJustin.

El Harry es va aixecar amb la respiració entretallada i el cor a cent. Varepassar el corredor desert amb la vista i va veure una fila d’aranyes ques’allunyaventanràpidcompodiendelscossos.L’únicsorollquesesentiaeren

lesveusesmorteïdesdelsprofessorsqueveniendelesaulesquehihaviaatotsdoscostats.

Podiaanar-se’ncorrentsiningúnoarribariaasabermaiquehaviaestatallà.Perònopodiadeixar-losallàd’aquellamanera…Haviad’anarabuscarajuda.Escreuriaalgúqueellnohaviatingutresaveureamballò?

Mentreeraallà,palplantat,mortdepor,laportad’unaaulaquehihaviajustalseucostatesvaobrirdecop.ElPeeves,l’esperitentremaliat,envasortircomunaexhalació.

—Oh,siéselPotter,elpetitpixaner!—vadirelPeevesrientambescami,ivadescol·locarlesulleresalHarryquanvapassarfentbotspelseucostat—.QuèfaaquíelPotter?Quèesperad’amagatotis?

Decopivolta,amitjatombarellaenl’aire,elPeevesesvaaturar.Decapperavall,haviavistelJustinielNick-de-poc-sense-cap.Vaacabarlatombarella,esvaomplirelspulmonsd’airei,abansqueelHarrypoguésaturar-lo,esvaposaracridarcomunboig:

—Un altre atemptat! Un atemptat! Un atemptat! Cap mortal està fora deperill! No se’n salven ni els fantasmes! Correu si voleu salvar la vida! Unatemptat!

Bum!Bum!Bum!Toteslesportesdelcorredoresvanobrirdebatabatiunriudegentvacomençaraomplirelpassadís.DurantunsquantsminutselcaosvasertalqueelJustinvacórrerelriscquel’aixafessin,ilagentnovaparardepassarpersobredelNick-de-poc-sense-cap.

AlHarryelvanacorralarcontralaparet.Elsprofessorsvandemanarsilenciacrits.LaprofessoraMcGonagallvaarribarcorrentsseguidadelsseusalumnes,undelsqualsencaraduiaelscabellsaratllesblanquesinegres.Vaferservirlavareta per produir una petita detonació que va imposar silenci, i va ordenar atothomquetornésalesaules.Tanbonpuntl’escenariesvabuidarunamicadegent,vaarribarl’ErniedeHufflepuffesbufegant.

—Atrapatamblesmansalplat!—vacridarl’Ernie,amblacarablancacomelpaper,assenyalantelHarry.

—MacMillan, ja n’hi ha prou! —va dir la professora McGonagallseverament.

ElPeevesobservaval’escenaatentament,flotantamuntiavallpersobredelscapsdelagentisomrientambmalícia:liencantavaelcaos.Quanelsprofessorsvan ajupir-se a examinar el Justin i el Nick-de-poc-sense-cap, el Peeves vacomençaracantar:

Oh,Potter,quèhasfet?Oh,Potterodiós!Matescompanysihotrobesgraciós!

—He dit que prou, Peeves! —va bramar la professora McGonagall, i elPeevesse’nvaanarvolantmarxaenrere,traient-lilallenguaalHarry.

ElprofessorFlitwickilaprofessoraSinistradelDepartamentd’AstronomiavanportarelJustinalainfermeria,peròningúnosabiaquèferambelNick-de-poc-sense-cap.Alfinal,laprofessoraMcGonagallvaferunsortilegipercrearunventilador i el va donar a l’Ernie juntament amb les instruccions per pujar-loflotant per les escales. L’Ernie la va obeir i es va endur elNick ventant, quesemblava un hovercraft negre silenciós. D’aquesta manera, el Harry i laprofessoraMcGonagallesvanquedarsols.

—Segueixi’m—vadirella.—Professora—vadirelHarryimmediatament—,lijuroquejono…—Potter,nosócjoquihohadedir—elvatallarlaprofessoraMcGonagall.Vancomençaracaminarensilenci,vantombarenunacantonadaiellaesva

aturardavantd’unagàrgoladepedramoltgranilletja.—Pica-picadellimona!—vadirlaprofessora.Eraevidentqueallòerauna

contrasenya,perquèlagàrgolatotd’unavaprendrevidaivaferunsaltetcapauncostatmentre laparetque teniaaldarrere s’obriaendosbatents.Tot iqueestavaaterritpelquehaviadevenir, elHarrynovapoderevitar sorprendre’s.Rere la paret hi havia una escala de cargol automàtica. Quan la professoraMcGonagalliellvantrepitjarelprimeresglaó,laparetdeldarrereesvatancar.Van començar a pujar en cercles, amunt i més amunt, fins que finalment elHarry,unamicamarejat,vaveureunaportaderoureambunpicaportadellautóenformadegriu.

Sabiaonelportaven.AllàdeviaseronviviaelDumbledore.

12.Lapociódelamutació

Van arribar a dalt de tot, van sortir de les escales de pedra i la professoraMcGonagall va picar a la porta. La porta es va obrir i van entrar a dins. LaprofessoraMcGonagalllivadiralHarryques’esperésielvadeixarsol.

ElHarryvamiraralseuvoltant.Unacosaeraclara:detoteslesvivendesdeprofessors que el Harry havia vist aquell curs, la del Dumbledore era la mésinteressant.Sinohaguésestatmortdeporperquèespensavaqueestavenapuntdefer-loforadel’escola,hauriagauditmoltd’aquellaocasióqueteniademirar-la.

Eraenunahabitaciócirculargranimoltbonicaplenadesorolletsestranys.Sobreunestauletesambpotesllargueshihaviatotaunasèried’instrumentsdeplatamoltcuriososquebrunzieniemetienbafaradesdefum.Lesparetsestavencobertes amb retrats dels antics directors i directores de l’escola, que dormientranquil·lament. També hi havia un escriptori enorme amb les potes en formad’urpes i, en un prestatge del darrere, hi havia un barret de bruixot tronat iespellifat…EraelBarretqueTria.

ElHarryvadubtar.Vamirarindecíslesbruixesielsbruixotsdelesparets.Nofeiacapmalsiestornavaaemprovarelbarret…Nomésperveuresi…Percomprovarquerealmentl’haviaposatalaresidènciaquelipertocava.

Vaferlavoltaal’escriptorisigil·losament,vaaixecarelbarretdelalleixaise’lvaposaralcapmoltapocapoc.Lianavamassagranilivacaurepersobreels ulls, tal com havia passat l’altra vegada que se l’havia posat. ElHarry vaforçarelsullsenlafoscordedinsdelbarretivaesperar.Llavorsvasentirunaveuetaquelideiaal’orella:«Tensunapedraalfetge,HarryPotter?».

—Emmm,sí—vamurmurarelHarry—.Emmm,emsapgreumolestar-te…Nomésvoliapreguntar…

—T’hasestatpreguntantsietvaigposaralaresidènciaqueetpertocava—vadirelbarretastutament—.Éscert, tuvassermoltdifícildesituar.Peròemreafirmoenelquevaigdir—alHarrylivaferunbotelcor—,hauriesestatbéa

Slytherin.Selivaencongirl’estómac.Vaagafarelbarretperlapuntaise’lvatreure.

Selivaquedarinertalamà,brutidescolorit.ElHarryelvatornaraposaralalleixaambganesdevomitar.

—T’equivoques—vadir-lienveualtaalbarretimmòbilimut.Elbarretnova reaccionar. El Harry va fer-se enrere, observant-lo. Aleshores un sorollesmorteïtiestranyqueveniadeldarrerelivaferfermitjavolta.

No estava sol.Darrere de la porta, dret en una perxa daurada, hi havia unocelldecrèpitquesemblavaungalldindimigdesplomat.ElHarryse’lvamirarfixament,l’ocellelvamirarambtristesaivatornaraferaquellsorollesmorteït.ElHarryvapensarquesemblavamoltmalalt.Teniaelsullsapagats,imentreelHarryelmiravalivancaureduesplomesmésdelacua.AlHarryseliacabavad’acudirquenoméslifaltavaquel’ocelldelDumbledoreesmorísquanestavatotsolambellaldespatx.Peròaleshoresl’ocellesvaconvertirenfoc.

Al Harry se li va escapar un crit de l’ensurt i va recular fins a tocarl’escriptori. Vamirar al seu voltant ansiosament per veure si hi havia un gotd’aigua en algun lloc, peròno envaveure cap.Mentrestant, l’ocell ja s’haviaconvertit en una bola de foc.Va xisclar una sola vegada i tot d’una no en vaquedarresmésqueunapiladecendrafumejantaterra.

Llavors es va obrir la porta del despatx. Era el Dumbledore, que veniapesarós.

—Professor—vadirelHarrysobresaltat—,elseuocell…Nohepogutfer-hires…S’haconvertitenfoc…

Ambgransorpresa,elHarryvaveurequeelDumbledoresomreia.—Jaerahora—vadir—.Feiadiesquefeiaunapintaespantosa;liheestat

dientques’espavilés.VariurepersotaelnasenveurelacaradedesconcertdelHarry.—Harry,elFawkesésunfènix.Elsfènixsescalenfocellsmateixosquanels

arribal’horademoririreneixendelescendres.Mira…El Harry va mirar a terra just a temps de veure una cria d’ocell petita i

arrugadaquetreiaelcapdelescendres.Eratanlletjacoml’ocellquehihaviahagutabans.

—Ésunallàstimaquel’hagishagutdeveureeldiadelacrema—vadirelDumbledore, i es va asseure darrere l’escriptori—. En realitat és molt bell lamajor part del temps, té un plomatge vermell i daurat. Els fènixs són unescriatures fascinants. Poden portar pesos enormes, les seves llàgrimes tenenpoderscuratiusisónunsanimalsdecompanyiaextremamentfidels.

AmbelxocquehaviatingutquanelFawkess’haviacalatfoc,elHarryhaviaoblidatelmotiuquel’haviadutallà,peròlivatornaralcapquanelDumbledore

esvaasseurealacadiraderespatlleraltaldarreredel’escriptoriivafixarenelllasevamiradablavaipenetrant.

Però, abans que el Dumbledore pogués dir una altra paraula, la porta deldespatxesvaobrirdebat abat ambunsoroll impressionant i elHagridhivaentrar amb cara de desesperat, amb el passamuntanyes plantat en aquell cappelutinegreielgallmortquelipenjavadelbraç.

—No ha estat el Harry, professor Dumbledore! —va dir el Hagridapressadament—. Jo estava parlant amb ell uns segons abans que trobessinaquellnoi,nohatinguttemps…

ElDumbledorevaintentardiralgunacosa,peròelHagridvacontinuarcomunapiconadora, sacsejantelgallde tanesveratcomestava iomplint-ho totdeplomes.

—Nopothaverestatell,hojurariadavantdelaConselleriad’AfersMàgics,sicalgués…

—Hagrid…—S’haequivocatdenoi,senyor,séqueelHarrymaino…—Hagrid!—vahaverdecridarfinalmentelDumbledore—.Jonocrecque

elHarrysiguil’assaltador.—Oh!—va fer el Hagrid, i va deixar caure el gall a terra—. Bé, doncs

llavorsm’esperaréafora,senyordirector.Ivasortiravergonyit.—No creu que hagi estat jo, professor? —va repetir el Harry esperançat

mentreelDumbledoreespolsavalesplomesdel’escriptori.—No,Harry,nohocrec—vadir elDumbledore, tot i que tornavaa estar

pesarós—.Peròtotiaixívullparlarambtu.El Harry va esperar nerviós mentre el Dumbledore reflexionava sobre la

situacióamblespuntesdelsditsjuntes.—Harry, t’hedepreguntarsihihaalgunacosaquet’agradariaexplicar-me

—vadirsuaument—.Elquesigui.ElHarrynosabiaquèdir.LivaveniralcapelMalfoycridant:«Elssangde

fangsereuelspropers».Vapensarenlapociódelamutació,quebulliaallavabodelaGemmaGemec.LlavorsvapensarenlaveusensecosquehaviasentitduesvegadesivarecordarelqueelRonhaviadit:«Sentirveusqueningúmésnosentnoésbonacosa,ni tansolsalmóndelsbruixots».Tambévapensarenelquedeia tothom sobre ell, i en el temor creixent que ell mateix tenia d’estaremparentatd’algunamaneraambSírpentinSlytherin…

—No—vadirelHarry—.Nolihededirres,professor.

LadobleagressiósobreelJustinielNick-de-poc-sense-capvaconvertirelque

fins llavors havia estat nerviosisme en veritable pànic. Curiosament, va ser lasortdelNickelquesemblavapreocuparméslagent.Quinacosaéscapaçdefer-liaixòaunfantasma?,espreguntavenelsunsalsaltres.Quinterriblepoderpotfer-limalaalgúquejaestàmort?ElsalumnesvananarmassivamentareservarllocalHogwartsExpressperpodertornaracasaperNadal.

—A aquest pas, només quedarem nosaltres —va dir el Ron al Harry il’Hermione—. Nosaltres, el Malfoy, el Crabbe i el Goyle. Quines festes mésalegresquepassarem.

ElCrabbeielGoyle,quesemprefeienelquefeiaelMalfoy,tambés’havienapuntat a la llista dels que es quedaven. Però el Harry estava content que lamajoriadegentmarxés.Estavacansatquelagentl’evitésalspassadissos,comsiestigués a punt de treure els ullals i injectar verí; estava cansat que la gentmurmurés,queelcritiquessinil’assenyalessinenpassar.

Encanvi,elFredielGeorgehotrobavenmoltdivertit.EsdesviavendelseucamíquanestrobavenelHarryiesposavendavantd’ellacridar:

—Deixeupasal’hereudeSlytherin!Atenció,s’acostaunbruixotmalvat!El Percy estava totalment en desacord amb el comportament dels seus

germans.—Nofariure—deia,aspre.—Surtdelmig,Percy—livadirundiaelFred—.ElHarrytépressa.—Sí,hadepassarunmomentperlacambrasecretaperprendreelteambun

serventambullals—vadirelGeorgemorint-sederiure.LaGinnytampocnohotrobavadivertit.—Nohi tornis—gemegava cada vegada que el Fred li preguntava en veu

altaalHarryaquipensavaatacarelpropercop,oquanelGeorgefeiaveurequevoliaprotegir-sedelHarryambunrastd’allsenorme.

AlHarry no elmolestava; al contrari, el feia sentirmillor que almenys elFred ielGeorge trobessinabsurdqueellpoguésser l’hereudeSlytherin.Peròles sevespallassades semblaven emprenyar elDracoMalfoy, que cadavegadaqueelstrobavafentbromasobreeltemaesposavademésmalhumor.

—Aixòésperquèestàapuntd’explotardeganesdedirqueésell—vadirelRonenuntodecomplicitat—.Jasapscomodiaquealgúelguanyienqualsevolcosa,iaratut’estàsemportanttotelmèritdelsseusactesinfames.

—Nopergairetemps—vadirl’Hermioneenuntosatisfet—.Lapociódelamutacióestàgairebéllesta.Qualsevoldiad’aquestslitrauremlaveritat.

Finalmenteltrimestreesvaacabariunsilencitanprofundcomelgruixdeneuquehihaviaalscampsesvaferamodelcastell.ElHarryvatrobarquelidonavapau,enllocdetrobar-hotrist,igaudiamoltdelfetquel’Hermione,elsWeasley

iell tinguessin la torredeGryffindorperaellssols, laqualcosavoliadirquepodienjugaralburroexplosiucridantsensemolestarningú, ipracticarelduel.ElFred,elGeorgeilaGinnyhavienpreferitquedar-seal’escolaenllocd’anaramb els seus pares a visitar el Bill a Egipte. El Percy, que reprovava elcomportament dels seus germans i el qualificava d’infantil, no passava gairetempsa la salacomunadeGryffindor.UndiaelsvadirpomposamentqueellnomésesquedavaallàperNadalperquèelseudeuredemonitorerafercostatalsprofessorsenaquellstempsdolents.

VaarribareldiadeNadal,frediblanc.AlHarryialRon,queerenelsúnicsque quedaven al dormitori, els va despertar l’Hermione, que havia entrat comunaexhalació,completamentvestidaiambregalsperatotsdos.

—Desperteu-vos—vadirenveualta,descorrentlescortinesdelesfinestres.—Hermione, nopotsquedar-te aquí—vadir elRon, tapant-se els ulls per

protegir-losdelallum.—JotambéetdesitjounbonNadal,eh?!—vadirl’Hermione,ilivatirarel

regal—.Jafagairebéunahoraquem’hellevat,heanataafegirméscrisopesalapoció.Jaestàllesta.

ElHarryesvaincorporar,moltdespertdecopivolta.—N’estàssegura?—Seguríssima —va dir l’Hermione, traient la rata Scabbers del mig per

poderseurealapuntadelllit—.Siésquehohemdefer,jocrecquehauriadeseravui.

EnaquellmomentlaHedwigvaentrarperlafinestraambunpaquetetalbec.—Hola—livadirelHarrytotcontentquanellaesvaposaralseullit—,em

tornesaparlar?LaHedwiglivarosegarl’orellademaneraafectuosa,iallòvaserunregal

moltmillorqueelquelihaviaportat,queeradelsDursley.Lihavienenviatunescuradents amb una nota que deia que esbrinés si també es podia quedar aHogwartsperlesvacancesd’estiu.

ElsaltresregalsdeNadaldelHarry livancausarmoltaméssatisfacció.ElHagrid li havia enviat una capsa metàl·lica amb caramel de melassa, que vadecidirquehaviad’estovaralfocabansdemenjar-se’l.ElRonlivaregalarunllibrequeesdeiaVolarambelsCannons,quenarravafetsinteressantssobreelseuequipdequidditchpreferit.Il’Hermionelihaviacompratunaplomad’àligamoltluxosa.ElHarryvaobrirl’últimregalivatrobarunjerseiteixitamàdelasenyora Weasley i un plum-cake immens. Va tancar la felicitació queacompanyava el regal amb sentiment de culpabilitat, pensant en el cotxe delsenyorWeasley,quenohavientornataveuredesdeldiaquevanxocarcontraelpicabaralla,ienlapiladenormesqueellielRonestavenapuntdetrencar.

Ningú,encaraquetinguéspordeprendrepociódelamutaciódesprés,nopodiadeixardefruirdeldinardeNadalaHogwarts.

ElGranSalóestavaesplendorós.Nonoméshihaviaunadotzenad’arbresdeNadalcobertsdegebreienormesgarlandesdegrèvolivescpenjadesdelsostre,sinóqueamésadinsqueiaunaneusecaicalenta.ElDumbledoreelsvadirigirquanvancantar algunesde les sevesnadalespreferides i elHagrid feia«fum,fum,fum»mésfortambcadacopadecòcteld’ouqueesprenia.ElPercy,queno s’havia adonat que el Fred havia embruixat la seva insígnia demonitor demaneraqueenaquellmoments’hillegia«mongòlic»,noparavadepreguntar-losde què reien. ElHarry ni tan sols es va immutar perquè elDracoMalfoy fescomentarissarcàsticsenveualtadesdelatauladeSlytherinsobreeljerseiquelihaviaregalatlasenyoraWeasley.Ambunamicadesort,elMalfoyrebriaelseucàstiguneshoresdesprés.

AixíqueelHarryielRonvanacabar-seel tercertrosdepúdingdeNadal,l’Hermioneelsvadirquehaviend’anardesfilantaultimarelsplansdelvespre.

—Encaraensfaltenelstrossosdelespersonesenquèusheudetransformar—vadirl’Hermioneenuntopràctic,comsielsestiguésenviantalsupermercata comprar sabó per a la rentadora—. I, òbviament, seria millor si fossin delCrabbeidelGoyle,perquèsónelsmillorsamicsdelMalfoyiaellselshodiriatot.Tambéenshemd’assegurarqueelCrabbeielGoylededebònoarribindesobtequanl’estigueminterrogant.

»Hotinctotplanejat—vacontinuartranquil·lament,sensefercasdelacarad’estupefacció del Harry i el Ron. Va treure dos pastissos de xocolatameravellosos—.Elshiheposatunasimplepociódelason.L’únicqueheudeferésaconseguirqueelCrabbeielGoylese’lstrobin.Jasabeuquegolafresquesón; segur que se’lsmengen.Quan s’hagin adormit, els arranqueu uns quantscabellsielstanqueuenunarmarid’escombres.

ElHarryielRonesvanmirarl’Hermioneincrèduls.—Hermione,jonocrecque…—Podriasortirmoltmalament…Però a l’Hermione li brillaven els ulls com de vegades a la professora

McGonagall.—LapocióquehempreparatnoserviràderessenseelscabellsdelCrabbei

elGoyle—vadirl’Hermioneambdeterminació—.VoleuinterrogarelMalfoy,oi?

—D’acord,d’acord—vadirelHarry—.Però,ituquè?Aquiliagafaràselscabells?

—Jojatincelmeu!—vadirl’Hermione,radiant.Esvatreureunaampolleta

delabutxacaielsvamostrarelcabellquehihaviadins—.RecordeuquevaigestarlluitantcosacosamblaMillicentBulstrodealclubdeduel?Esvadeixaraixòalmeuvestitquanprovavad’escanyar-me!Isen’haanatacasaapassarelNadal…Aixíquen’hihaproudediralsdeSlytherinquehedecidittornar.

Quanl’Hermionese’nvaanaradonarunaulladaalapociódelamutació,elRonvamirarelHarryambmoltpoquesesperances.

—Hasvistmaiunplaenquètantescosespuguinanarmalament?

La sorpresa del Harry i el Ron va ser total quan van comprovar que el puntnúmeroudel’operacióanavatalcoml’Hermionehaviapredit.DesprésdeltedeNadal, es van amagar al vestíbul desert a esperar el Crabbe i el Goyle, ques’havienquedatsolsalatauladeSlytherinendrapantelquarttrosdeplum-cake.ElHarryvaposarelspastissosdexocolataalprincipidelesescales.Quanvanveureque elCrabbe i elGoyle s’aixecavende taula, elHarry i elRonesvanamagaracorre-cuitarereunaarmaduraalcostatdelaportaprincipal.

—Fins a quin punt es pot engreixar una persona?—va xiuxiuejar el Ronextasiat quan el Crabbe va assenyalar els pastissos al Goyle i els va agafarentusiasmat. Somrient com ximples, es van empassar els pastissos sencers.Durant uns instants van estar mastegant amb golafreria i amb expressió detriomf.Enacabat,sensequeelscanviésgensl’expressió,vancaured’esquenaaterra.

Lapartmésdifícildelplavaserarrossegar-losificar-losal’armari,queeraa l’altra banda del vestíbul. Un cop els van tenir ben col·locadets entre lesgalledesilesbaietes,elHarryvaarrencaralGoyleunparelldecabellsdelsqueliqueienpelfront,ielRonvaagafarunsquantscabellsdelCrabbe.Tambéelsvanrobarlessabates,perquèlesseveserenmassapetitesperalspeusdelCrabbeielGoyle.Totseguit,admiratsdelqueacabavendefer,se’nvananarcorrentsallavabodelaGemmaGemec.

Allà dins gairebé no s’hi veien, de tant fum negre que sortia delcompartimentonl’Hermioneremenavalamarmita.Esvantaparlacaraambelvestitivanpicarsuaumentalaporta.

—Hermione?Vansentirgrinyolarelbaldóil’Hermionevaemergirdelfumamblacararesplendentilamiradaansiosa.Dedarrereseusortiael«gluc-gluc»que feia aquella poció densa com la melassa en bullir. Al seient del vàter hihaviapreparatstresgotsdevidre.

—Hoheuaconseguit?—elsvapreguntarl’Hermionesensealè.ElHarrylivaensenyarelscabellsdelGoyle.—Moltbé.Joheagafataquestsvestitsdelabugaderia—vadirl’Hermione

mostrant-losunsac—.NecessitareuunatallamésgranquansigueuelCrabbei

elGoyle.Totstresvanclavarelsullsalamarmita.Vistadeprop, lapociósemblava

fang,foscidens,quebombollejavamandrós.—Heseguitlesinstruccionsalpeudelalletra—vadirl’Hermione,iesva

posararellegirlapàginatacadadePocionsMoltePotente—.Elllibrediuque…lapociófaefectedurantunahora;despréstornaremasernosaltres.

—Iara,què?—Enfaremtresgotsihiafegiremelscabells.L’Hermionevaposartrescullerotsdepocióacadaundelsgots.Totseguit,

amblamàtremolosavatreureelcabelldelaMillicentBulstrodedel’ampollaielvaposaralprimergot.

Lapocióesvaposaraxiularcomunaboja,exactamentigualquesifosunatetera,ivatreuremoltaescuma.Enunsegons’haviatornatd’uncolorgrocquesemblavabilis.

—Ecs!EssènciadeMillicentBulstrode—vadirelRonambfàstic—.Segurquetéungusthorrible.

—Araafegeix-hielteu,aveurequèpassa—vadirl’Hermione.ElHarryvadeixarcaureelcabelldelGoylealgotdelmigielRonvaposar

eldelCrabbealde lapunta.Totsdosgotsvanxiular ivan ferescuma.EldelGoyle es va tornar del color caqui d’una burilla, i el del Crabbe, d’un colormarrófosccomdemerda.

—Unmoment—va dir elHarry quan el Ron i l’Hermione van agafar elsgots—.Valmésquenoenslabeguemtotsjuntsaquí:uncopsiguemelCrabbeielGoylenohicabrem.IlaMillicentBulstrodenoéscapfolletdebosc.

—Benpensat—vadirelRon,ivadescórrerlabalda—.Valmésquehofemencompartimentsseparats.

Amb compte de no vessar ni una sola gota del seu vas de poció de lamutació,elHarryesvaesmunyiralcompartimentdelmig.

—Llestos?—vapreguntar.—Llestos—vandirelRonil’Hermione.—Un…Dos…Tres…ElHarryesvataparelnasiesvabeurelapocióendosglopsgrans.Tenia

gustdecolmassacuita.Immediatament els budells se li van començar a retorçar, com si s’acabés

d’empassar unes quantes serps vives.Es va plegar, preguntant-se si vomitaria.Aleshoresunasensaciódecremorselivaescamparràpidamentdesdel’estómacfinsalespuntesdelsditsdelesmansielspeus.Acontinuació,selivatallarlarespiració, va caure de quatre grapes a terra i va començar a tenir l’horriblesensacióquetotselidesfeia:lapelllifeiabutllofes,idavantseulesmanslivan

començaracréixer,elsditsselivanengruixir,lesunglesesvanfergransielsnusos se li van bombar. Les espatlles se li van eixamplar dolorosament i elformigueig que sentia al front li indicava que els cabells li creixien cap a lescelles.Selivaesquinçarelvestitquanelpitesvaexpandircomunbarrilquefapressiósobrelesanelles,elspeusliagonitzavenenunessabatesquatrenúmerosméspetites…

Tandesobtecomhaviacomençat,totesvaaturar.ElHarryvaquedarestiratde bocaterrosa al terra de pedra fred i va sentir ploriquejar la Gemmamiserablementalcompartimentdelfons.Ambdificultat,esvatreurelessabatesi es va aixecar. Així que ser el Goyle era allò. Amb les mans enormestremoloses,esvatreureelvestit,quearalianavadospamscurt,esvaposarelqueteniapreparatiesvacordarlessabatesdelGoyle,quesemblavenbarques.Vaferungestpertreure’selscabellsdelsullsinomésvatrobarunspèlscurtsdurscomfilferros.Llavorsesvaadonarqueelqueliemboiravalavistaerenlesulleres,perquèelGoylenoennecessitava.Selesvatreureivapreguntarenveualta:

—Esteubé?—LihaviasortitlaveugreuiaspradelGoyle.—Sí—vaferelgrunyitcaracterísticdelCrabbealadreta.ElHarryvadescórrerlabaldaise’nvaanaramirar-sealmirallesquerdat.El

Goyleelvamirardesdel’altrabandaambelsseusullsenfonsatsiapagats.ElHarryesvarascarl’orella.ElGoyletambé.

ElRonvaobrirlaporta.Esvanmirar.Sinofosqueestavapàl·lidialterat,elRoneraunacòpiaexactadelCrabbe,desdelscabellsenformadecascfinsalsenormesbraçosdegoril·la.

—Ésincreïble—vadirelRon,apropant-sealmirallienfonsant-seelditalnas—.Increïble!

—Valmésquecomencemapassar—vadirelHarry,afluixant-seelrellotgequelitallavalacirculacióalcanellgruixutdelGoyle—.Encarahemd’esbrinaron és la sala comuna de Slytherin, espero que trobem algú a qui puguemseguir…

ElRon,quehaviaestatmirantelHarryencantat,vadir:—No saps que estrany que es fa veure pensar elGoyle—i va colpejar la

porta de l’Hermione—. Vinga, que ens n’hem d’anar. Una veueta aguda varespondre:

—Emsemblaquealfinalnovindréambvosaltres.Marxeusensemi.—Hermione, ja sabemque laMillicentBulstrode és lletja.Ningúno sabrà

queetstu.—No, de debò, que no hi vaig. Però vosaltres afanyeu-vos, esteu perdent

temps.

ElHarryvamirarelRonperplex.—Ara!ArasembleselGoyle!—vadirelRon—.Aquestaéslacaraquefa

quanunprofessorlifaunapregunta.—Hermione,estàsbé?—vadirelHarrydesdel’altrabandadelaporta.—Esticbé…Marxeu…ElHarryesvamirarelrellotge.Jahavienpassatcincdelsseixantapreciosos

minutsdequèdisposaven.—Enstrobemaquí,doncs—vadir.ElHarry ielRonvanobrirambmoltdecompte laportadels lavabos,van

comprovarquenohihaviarobaestesaivansortir.—Nomoguiselsbraçosd’aquestamanera—livaxiuxiuejarelHarryalRon.—Què?—ElCrabbeelsportacomrígids…—Quèetsemblaaixí?—Sí,moltmillor.Vanbaixarlesescalesdemarbre.NoméselscaliaveurealgúdeSlytherina

quipoderseguirfinsalasalacomuna,perònohihavianingúalavista.—Algunaproposta?—vadirelHarry,amitjaveu.—Els de Slytherin sempre pugen a esmorzar per allà —va dir el Ron,

assenyalantl’entradaalesmasmorresambelcap.Totjustvaacabarlafrasequeunanoiaambelscabellsllargsiarrissatsva

sortird’allà.—Perdona —li va dir el Ron acostant-s’hi corrents—, però és que hem

oblidatcoms’anavaalanostrasalacomuna.—Perdó?—vadir la noia tota tibant—.Lanostra sala comuna? Jo sócde

Ravenclaw!Ise’nvaanar,girant-seamirar-losambcaradesospita.ElHarryielRonvanbaixarcorrentselsesglaonsdepedraivanentrarenla

foscor; les petjades ressonaven especialment fort quan els peus enormes delCrabbeielGoyletocavenaterra.Tenienlasensacióqueallònoseriatanfàcilcoms’havienpensat.

Elspassatges laberíntics estavendeserts.S’anavenendinsant cada copmésenlesprofunditatsdel’escola,comprovantconstantmentelsrellotgespersaberquande tempselsquedava.Alcapd’unquartd’hora, justquancomençavenadesesperar-se,vansentirunsorolldavantseu.

—Perfecte!—vaferelRonexaltat—.Allàentenimun!Lafigurasortiad’unahabitaciólateral.Peròs’hivanaproparielscorsse’ls

vanencongir.NoeraningúdeSlytherin,eraelPercy.—Quèfasaquíbaix?—livadirelRonsorprès.

ElPercyesvaofendre.—Això—vadirambduresa—noésassumpteteu.EtselCrabbe,oi?—B…Sí…—vaferelRon.—Bé, doncs aneu’s-en cap al dormitori —va dir el Percy severament—.

Aquestsdiesésperillóspassejar-sepercorredorsalesfosques.—Tuhofas—vaal·legarelRon.—Jo—vadirelPercyinflantelpit—sócmonitor.Resnom’atacarà,ami.UnaveuvaressonarpelpassadísrereelHarryielRon.ElDracoMalfoyes

dirigiacapaellsi,perprimercopalavida,elHarryesvaalegrardeveure’l.—Perfi—vadirenuntoafectat,mirant-los—.Totaaquestaestonaheuestat

alGranSaló endrapant?Us he estat buscant, us volia ensenyar una cosamoltgraciosa.

ElMalfoyvamirarelPercypersobredel’espatlla.—Ituquèfasaquí,Weasley?—vadirambmenyspreu.ElPercyesvaindignar.—Voleuferelfavordemostrarunamicamésderespectepelsmonitorsde

l’escola!—vadir—.Nom’agradagenslavostraactitud!ElMalfoyvaferunriureburletaiesvaendurelHarryielRonambell.El

Harry va estar a punt de disculpar-se amb elPercy, però es va contenir just atemps.EllielRonesvanapressaraseguirelMalfoy,quevadir,quantombavenlacantonada:«AquestPeterWeasley…».

—Percy—elvacorregirautomàticamentelRon.—El que sigui—va dir elMalfoy—.He notat que últimament es passeja

d’amagat per l’escola. I estic segur que sé què busca. Es pensa que atraparàl’hereudel’Slytherintotsolet.

Vadeixaranarunariallad’escarni.ElHarryielRonesvanmirarexaltats.ElMalfoyesvaaturaralcostatd’unpanydeparetdepedranuihumit.—Comeralacontrasenyanova?—livapreguntaralHarry.—Mmm…—vaferelHarry.—Ah,sí!Purasang!—vadirelMalfoysensefer-licas,iunaportadepedra

quehihaviaamagadaalaparetesvaobrir.ElMalfoylavacreuarielHarryielRonelvanseguir.

La sala comunadeSlytherineraunahabitació llarga, enfonsada sota terra,amb lesparets i el sostredepedra tosca iuns llums rodonsverdspenjatsambcadenes.Davantseuvanveureunallaresculpidaambmoltdedetalloncremavaunfocesplèndidilasiluetad’unsquantsdeSlytherinarraulitsenbutaquesalseuvoltant.

—Espereu aquí—va dir el Malfoy al Harry i al Ron, assenyalant-los unparelldebutaquesqueerenllunydelfoc—.Vaigabuscar-ho,elmeuparem’ho

acabad’enviar…EncuriositspersaberquèelsvoliaensenyarelMalfoy,elHarryielRones

vanasseure,fenttotselspossiblesperquèsemblésqueestavencomacasa.ElMalfoyvatornarunminutdesprésambunamenaderetalldediariqueva

clavaralsnassosdelRon.—Aixòusfaràriureunaestona—vadir.ElHarryvaveureque alRon li sortien els ulls de lesòrbites.Va llegir el

retallràpidament,variuremoltforçadamentilivapassaralHarry.L’havienextretdelPeriòdicProfèticideia:

S’OBREUNAINVESTIGACIÓALACONSELLERIAD’AFERSMÀGICS

ArthurWeasley,capdelDepartamentdeControldel’ÚsIndegutd’ObjectesdeMuggles,haestatmultatambcinquantagaleonsperembruixaruncotxedemuggles.

Lucius Malfoy, un dels governadors de l’Escola de Bruixeria Hogwarts, on es va estimbar el cotxe aprincipisdelcursescolar,vademanarahirladimissiódeWeasley.

Malfoy va declarar a aquest diari que Weasley havia desacreditat la Conselleria. Segons paraules deMalfoy, «Weasley no es troba en condicions de fer complir les nostres lleis i el seu ridícul Decret deprotecciódelsmuggleshauriadederogar-seimmediatament».

AquestmatíWeasleyestavail·localitzableinoharespostalesdeclaracionsdeMalfoy,peròlasevadonasíquevatenirunesparaulesperalsperiodistes:«Fotinelcampodeixaréanareldimoninecròfagdelafamília».

—Què?—vadirelMalfoyimpacientatquanelHarrylivatornarelretall—.Nocreusqueésmoltgraciós?

—Ha,ha—vaferelHarrydesolat.—A l’ArthurWeasley li agraden tant elsmugglesquehauriade trencar la

vareta en dos i anar-se’n amb ells—va dir elMalfoy amb desdeny—.De lamaneracomescomporten,ningúnodiriaqueelsWeasleysóndepurasang.

AlRon,opotsermillor,alCrabbe,selivadeformarlacaraderàbia.—Quèetpassa,Crabbe?—vaengegarelMalfoy.—Tincmaldepanxa—vagrunyirelRon.—Doncs vés a la infermeria i dóna’ls una puntada de peu al cul a aquells

sangdefangquehihaallà—vadirelMalfoyfument-se’n—.EmsorprènqueelPeriòdicProfèticnohagiditresencaradelsassalts—vacontinuarpensívol—.Suposo que el Dumbledore tracta d’amagar-ho. El faran fora, si no s’aturenaviat.Elpare semprediuqueelDumbledoreés lapitjor cosaque li hapassatmaiaaquestaescola.Adoraelsfillsdemuggles.UndirectorcomDéumananohauriaadmèsmaiaquellbavósdelParra.

ElMalfoyvacomençaraferfotografiesambunacàmeraimaginàriaivafer

una imitació cruel, però real, del Pau:Potter, et puc fer una foto,Potter?Empotsdonarelteuautògraf?Etpuclleparelcul,Potter?

VadeixarcaurelesmansivamirarelHarryielRon.—Peròavosaltresdosquèuspassa?ElHarryielRonesvanforçarariuremassatard,peròelMalfoyvasemblar

satisfet;potserelCrabbeielGoylesempretrigavenareaccionar.—Sant Potter, l’amic dels sang de fang —va dir el Malfoy amb gran

parsimònia—.Aquestésunaltrequenoportal’orgulldelsbruixotsalasang,sinonoaniriaambaquellacregudadelaGrangersangdefang.Ilagentencaraespensaquel’hereudeSlytherinésell!

ElHarryielRontenienelcoracent:veienmoltclarquealcapd’unssegonselMalfoyelsdiriaqueeraell.Peròaleshores…

—Donaria el que fos per saber qui és —va dir el Malfoy arrogant—.M’agradariaajudar-lo.

AlRonlivacaurelamandíbulademaneraqueelCrabbeencarasemblavamésbabaudelqueerahabitual.Afortunadament,elMalfoynose’nvaadonarielHarry,mésdespert,vadir:

—Bédeusteniralgunaideasobrequihihadarreredetotplegat…—Jasapsqueno,Goyle,quantscopst’hohededir?—vadirbruscamentel

Malfoy—.Ielparetampocnoemvoldirressobreelquevapassarl’últimcopqueesvaobrirlacambrasecreta.D’allòfacinquantaanys,aixíquevaserabansqueellfosaquí,peròhosaptot.Diuque,comqueesvamantenirtotensecret,semblaria molt sospitós que jo en sabés massa coses. Una cosa sí que la sé:l’últimcopquelacambrasecretavaestaroberta,unsangdefangvamorir.Aixíquesuposoqueésqüestiódetempsquen’assassininalgunaquestcop…EsperoquesiguilaGranger—vadir,assaborintlaidea.

El Ron va tancar els punys gegants del Crabbe. Amb la sensació quequedariaunamicamassadescaratsielRonpegavaelMalfoy,elHarrylivaferunamiradad’advertènciaivadir:

—Sapssivanenxamparlapersonaquelavaobrirl’últimcop?—Sí, és clar… Fos qui fos, el van expulsar —va dir el Malfoy—.

SeguramentencaraésaAzkaban.—Azkaban?—vaferelHarry,desconcertat.—Sí,Azkaban, la presó dels bruixots,Goyle—va dir elMalfoymirant-lo

incrèdul—.Dedebò,sifossisunamicaméslent,recularies.Inquiet,esvabellugaralabutacaivadir:—Elparediuqueabaixielcapideixiquel’hereudeSlytherinfacilaseva

feina.Diuquel’escolas’hadetreuredesobretotaaquestaimmundíciadelssangdefang,peròquevalmesnoficar-s’hi.Ésclarqueelljatéprouproblemes,ara.

UsheditquelasetmanapassadalaConselleriavaescorcollarlanostramansió?El Harry va procurar que la cara inexpressiva del Goyle mostrés

preocupació.—Doncs sí—va dir el Malfoy—. Afortunadament, no van trobar-hi gran

cosa.Elpare téunmuntdecosesper fermàgianegramoltvaluoses.Peròpersortnosaltrestambétenimlanostrapròpiacambrasecretasotaelsalódete…

—Apa!—vaferelRon.ElMalfoyse’lvaquedarmirant.ElHarrytambé.ElRonesvaposarvermell.Finsi totelscabellsseliestavenposantvermells.Elnasseliestavaallargantapocapoc…Se’lshaviaacabatl’hora.ElRonestavatornantaserelli,perlacarad’horrorambquèmiravaalHarry,elltambé.

Esvanaixecard’unbot.—Vaigavomitar—vagrunyirelRon,isenseafegirresmés,vantravessar

lasalacomunadeSlytherincorrents,esvanllançarcapalaparetdepedraivanenfilarelpassadíscamesajudeu-me,desitjantamb totelcorqueelMalfoynohagués notat res. Al Harry li van començar a ballar els peus dins les sabatesdesmesuradesdelGoyleiesvahaverd’aguantarelvestitcadacopmésamesuraque s’anava encongint. Van pujar les escales com van poder i van arribar alvestíbul, on ressonaven uns cops esmorteïts que sortien de l’armari on havientancat elCrabbe i elGoyle.Van deixar les sabates al costat de l’armari i vancórrerenmitjonsperlesescalesdemarbrecapallavabodelaGemmaGemec.

—Home,noha estat unapèrduade temps absoluta—va esbufegar elRonquanvanserdinsdel lavabo—.Continuemsensesaberquiés l’assaltant,peròdemà escriuré al meu pare per dir-li que miri sota la sala de te de casa delMalfoy.

ElHarryesvamiraralmirallesquerdat.Tornavaasernormal.EsvaposarlesulleresmentreelRonpicavaalaportadelcompartimentdel’Hermione.

—Hermione,surt,t’hemd’explicarmoltescoses…—Deixeu-meenpau!—vaxisclarl’Hermione.ElHarryielRonesvanmirar.—Quèetpassa?—vapreguntarelRon—.Jadeustornarasernormal,ara,

nosaltres…DecopivoltalaGemmaGemecvatravessarlaportadelcompartiment.El

Harrymainol’haviavistatancontenta.—Jahoveureu,ja—vadir—,éshorrorós!L’Hermione va descórrer la balda i va sortir del vàter, sanglotant, amb el

vestittapant-lilacara.—Què passa? —va dir el Ron, vacil·lant—. Encara tens el nas de la

Millicent,oquè?L’HermionevadeixarcaureelvestitielRonvarecularcapalespiques.

Tenia la cara coberta depèl negre.Els ulls se li havien tornat grocs i delscabellslisortienunesorellespunxegudes.

—Eraunpèldegat!—vagemegar—.LaM-millicentB-bulstrodedeutenirung-gat!Iaquestap-pociónos’hadeferservirp-pertransformar-seenanimal!

—Oh,oh!—vaferelRon.—Etdirancosesterribles—vadirlaGemma,feliç.—No passa res,Hermione—va dir elHarry ràpidament—.Aramateix et

portemalainfermeria.MadamePomfreymainofagairespreguntes…Va costar força estona convèncer l’Hermione que sortís dels lavabos. La

GemmaGemecelsvaacomiadarambunariallada.—Esperaquelagentsàpigaquetenscua!

13.Eldiarisecret

L’Hermione va estar a la infermeria unes quantes setmanes. Quan la resta del’escola va tornar de vacances van començar a córrer rumors sobre la sevadesaparició, perquè, per descomptat, tothom pensava que havia estat víctimad’un altre assalt.Van passar tants alumnes per la infermeria provant de veurealgunacosaqueMadamePomfireyvatornaratreurelescortinesilesvaposaralvoltant del llit de l’Hermione per evitar-li la vergonya que la veiessin amb lacarapeluda.

ElHarry ielRon l’anavenaveurecada tarda. I,quanvacomençarelnoutrimestre,liportavenelsdeures.

—Siamim’haguessinsortitbigotisdegat,emprendriaundescans—vadirelRonunatarda,desprésdellançarunapiladellibressobrelatauletadenitdel’Hermione.

—No siguis ximple, Ron, he d’estar al dia —va dir l’Hermionevigorosament.L’humorlihaviamilloratmoltd’ençàqueelpèllihaviamarxatde la cara i els ulls a poc a poc se li anaven tornantmarrons un altre cop—.Suposo que no teniu notícies noves—va afegir a mitja veu perquè MadamePomfreynolasentís.

—Res—vadirelHarrydesesperançat.—Estava tan convençut que era el Malfoy!—va dir el Ron per enèsima

vegada.—Quèés allò?—vapreguntar elHarry, assenyalantunacosadauradaque

sortiadesotaelcoixídel’Hermione.—Una postal perquè emmillori—va dir l’Hermione de pressa, i va voler

amagar-la,peròelRonvasermésràpidqueella.Lavatreure, lavaobrir ivallegirenveualta:

PeralasenyoretaGranger,quedesitjoqueesrecuperiràpidament.

Ambafecte,

ProfessorGilbertDecors

ProfessorGilbertDecors

OrdedeMerlídeterceraclasse,membrehonoraridelaLligadeDefensaContralesForcesdelMalicinccopsguanyadordelpremidelarevistaBruixaIndiscretaalsomriuremésencantador.

ElRonvamirarl’Hermioneambcaradefàstic.—Dormsambaixòsotaelcoixí?PeròMadamePomfrey va entrar amb la dosi demedicina de la tarda i va

estalviaral’Hermionehaverderespondre.—RealmentelDecorséselpaiomésensabonadorquem’hetiratalacara—

livadirelRonalHarryquanvansortirdelainfermeriaivancomençarapujarlesescalescapalatorredeGryffindor.L’SnapeelshaviaposattantsdeuresqueelHarrypensavaquequanelshaguésacabatjaestariafentsisè.ElRonacabavad’insinuarque lihauriaagradatpreguntar-li a l’Hermionequantescuesde ratas’haviendeposaralapocióperfercréixerelscabellsquanvansentirqueaalgúliagafavaunrampelldecòleraalpisdedalt.

—ÉselFilch—vadirelHarry.Vanpujarcorrentslesescalesivanamagar-seaescoltar.

—Creusquedeuenhaverassaltatalgúaltre?—vadirelRon,tens.EsvanquedarquietsescoltantlaveudelFilch,quesemblavahistèric.—Mésfeinaperami!Totalanitfregant,comsinotinguésresmésafer!És

lagotaquehafetvessarelvas,me’nvaigaveureelDumbledore…Els passos del Filch es van allunyar i van sentir tancar-se una porta en la

distància.Vantreureelcapperlacantonada.ElFilchhaviaestatcontrolantelseulloc

devigilant: tornavenaseral lloconhavienatacatlaSenyoraNorris.Asimplevista van veure què era el que havia fet cridar el Filch. Un gran toll d’aiguas’esteniaalllargdemigcorredorisemblavaquesortiadelaportadelslavabosde la Gemma Gemec. Ara que el Filch havia deixat de cridar, sentien comressonavenelslamentsdelaGemmaalesparetsdelslavabos.

—Iaraquèlipassa?—vadirelRon.—Anem-ho a veure—va dir el Harry. Es van arromangar els vestits per

sobreelsturmells,vancreuarelbassald’aiguacapalaportaambelcartellquedeia«Foradeservei»,noenvanfercas,comsempre,ihivanentrar.

LaGemmaGemecplorava, si ésqueaixòerapossible,mésalt i ambmésforça que mai. Semblava que s’amagava al vàter de sempre. L’habitació erafoscaperquèlaquantitatd’aiguaquehaviadeixatamaradeslesparetsielterrahaviaapagatlesespelmes.

—Quètens,Gemma?—livapreguntarelHarry.—Quiets?—vabalbucejar laGemmaabatuda—.Heuvingut a llançar-me

algunacosamés?

ElHarryvacaminarperl’aiguafinsaarribaralseucompartimentivadir:—Iperquèt’hauriadevolerllançarres?—I joquèsé!—vacridar laGemma, ivaemergirambunaonadad’aigua

queva esquitxar el terra, ja prouxop—.M’estic aquí, sensemolestar ningú, ialgúqueescreumoltgraciósemtiraunllibrepelcap…

—Però si no et fa mal que et tirin coses—va dir el Harrymirant de serraonable—.Vaja,queetdeuentravessariprou,no?

Acabavadeficar-sedepeusalagalleda.LaGemmavaenlairar-secomunaglopadadefumivaxisclar:

—Vinga!Totsa tirar-li llibresa laGemma,perquècomqueaellano li famal!Deupuntsperaquil’hifacipassarperl’estómac!Cinquantaperaquil’hifacipassarpelcap!Ha,ha,ha.Quinjocmésdivertit,oi?Doncsaminom’hosembla.

—Iquitel’hatirat?—vapreguntarelHarry.—Nohosé…Estavaarraulidaalacanonadadelvàter,pensantenlamort,i

desobtem’hatravessatelcap—vadirlaGemma,traientfocpelsulls—.Ésallà,totxop.

ElHarryielRonvanmirarsotalespiques,allàonassenyalavalaGemma.Hihaviaun llibretprimamblescobertesnegresenmoltmalestat iestava tanmollcomlarestadelquehihaviaallavabo.ElHarrys’hivaaproparperagafar-lo,peròdecopivoltaelRonvaallargarelbraçperimpedir-l’hi.

—Quèpassa?—vapreguntarelHarry.—Estàsboig?—vaalertar-loelRon—.Podriaserperillós.—Perillós? —va fer el Harry, rient—. Vinga, home, com vols que sigui

perillós?—Etsorprendries—vadirelRon,queesmiravaelllibreambaprensió—de

laquantitatdellibresquehaconfiscat laConselleria.M’hohaditelpare:n’hihaviaunque et cremava els ulls, i tothomque es llegeixSonets d’un sortillerparlaenvers la restade lasevavida.ABathhihaviaunabruixaque teniaunllibrequenopodiesparardellegir!Sil’obriesestavescondemnataanarsempreambelllibrealnasiintentarferlarestadecosesambunasolamà.També…

—D’acord,jahoheentès—vadirelHarry.Elllibretesvaquedaraterra,sensecapgràciaicompletamentxop.—Bé,nohosabremfinsqueelmirem—vadir,iesvaajupirdarrereelRoni

elvaagafardeterra.Aprimercopd’ullelHarryjavaveurequeeraundiari,iperladataquehi

havia a la coberta, va saber que era de feia cinquanta anys. El va obriresperançat.Alaprimerapàginanoméshivapoderllegirelnomdelpropietari,T.M.Rodlel,queestavaescritambtintaescorreguda.

—Unmoment—vadirelRon,ques’haviaapropatambprudènciaalHarryimiravapersobrelasevaespatlla—.Emsonaaquestnom.AT.M.Rodlellivandonarunaplacapermèritsespecialsfacinquantaanys.

—Itucomcoihosaps?—vadirelHarrytotsorprès.—PerquèelFilchemva ferenllustrar-launescinquantavegadeseldiadel

càstig—vadirelRon,ressentit—.Vasersobreaquestaplacaquevaigvomitarllimacs. Si haguessis estat una hora netejant baves d’un nom, tu també elrecordaries.

El Harry va passar les pàginesmolles. Estaven totalment en blanc. No hihavialamésmínimatraçad’escripturaenlloc,nitansols«AniversaridelatietaMabel»o«Dentistaadosquartsdequatre».

—Nohivaescriureres—vadirelHarry,decebut.—Em pregunto per què el deuen haver llençat al vàter —va dir el Ron,

encuriosit.ElHarryvatombarelllibreivamirarlacontracoberta;vaveurequehiduia

imprèselnomd’unallibreriadelcarrerVauxhall,aLondres.—Devia ser fill de muggles —va dir el Harry tot pensarós—, si es va

comprarundiarialcarrerVauxhall…—Bé, no ens serveix de gaire —va dir el Ron. I va abaixar la veu—:

CinquantapuntssielfaspassarpelnasdelaGemma.Detotesmaneres,elHarryse’lvaembutxacar.

L’Hermionevaabandonarlainfermeriaaprincipisdefebrersensebigotis,sensecuaisensepèlalacara.LatardaquevatornaralatorredeGryffindorelHarrylivaensenyareldiarideT.M.Rodlelilivaexplicarlahistòriadecoml’havientrobat.

—Oooh, podria ser que tingués poders ocults —va dir l’Hermioneentusiasmada,ivaagafareldiariperexaminar-lobé.

—Sienté,elsamagamoltbé—vadirelRon—.Potseréstímid.Noséperquènoelllences,Harry.

—Doncsamim’agradariasaberperquèalgúelvallençar—vadirelHarry—. I tampoc no em faria res saber per què li van donar una placa permèritsespecials,alRodlel.

—Potscomptar—vadirelRon—.PotservatreuretrentaGNOM,ovasalvarunprofessordelcalamargegant.PotservaserellquivamatarlaGemma,iaixíhauriafetunfavoratothom…

Però el Harry sabia, per la mirada captiva de l’Hermione, que ella estavapensantelmateixqueell.

—Quèpassa?—vadirelRonenveure’lslescares.

—Home,doncsquelacambrasecretalavanobrirfacinquantaanys,¿no?—vadirelHarry—.AixòéselquevadirelMalfoy.

—I…?—vaferelRon.—Iaquestdiariésdefacinquantaanys—vacontinuarl’Hermione,donant-li

unscopetsentusiasmada.—Iquè?—Vinga,Ron,desperta’td’unavegada—vaetzibar-lil’Hermione—.Sabem

quelapersonaquevaobrirlacambral’últimcopvaserexpulsadafacinquantaanys. Sabem que T. M. Rodlel va obtenir una placa per mèrits especials facinquantaanys.Bé,isiaRodlellivandonarlaplacaperhaverenxampatl’hereude Slytherin? Aleshores el diari probablement ens ho explicaria tot: on és lacambra,comobrir-la,iquintipusdebèstiahiviu.Quedaclarquelapersonaquehihadarrereelsassaltsaquestcopnovolqueunacosaaixírondiperl’escola,no?

—Latevateoriaésfantàstica,Hermione—vadirelRon—,noméstéunpetitdefecte,iésqueenaquestdiarinohiharesescrit!

Peròl’Hermionejaestreialavaretadelabossa.—Podriaserquelatintafosinvisible!—vaxiuxiuejar.Vafertrescopetsaldiariivadir:—Aprecium!Novacanviarres.Sensedonar-sepervençuda,l’Hermionevatornaraficar

lamà a la bossa i va treure’nuna cosaque semblavaunagomad’esborrar decolorvermellllampant.

—Ésunrevelador,elvaigcompraralarondad’Alla—vadir.Vafregarfortsobrel’1degener,inovacanviarres.—T’hoesticdient,nohiharesamagat,aquí—vadirelRon—.Simplement,

alRodlellivanregalarundiariperNadalinoesvamolestaraomplir-lo.

ElHarrynopodiaexplicar,nitansolsaellmateix,perquènovallençareldiarideRodlel.Peròelfeteraque,totisaberqueeldiariestavaenblanc,noparavad’agafar-loipassar-nelespàginessensepensar,comsicontinguésunahistòriaquevoliaacabar.ElHarryestavaconvençutquenohaviasentitelnomdeT.M.Rodlelabans,peròtotiaixílideiaalgunacosa,eragairebécomsiRodlelfosunamicquehaviatingutquanerapetitil’haguésmigoblidat.Peròallòeraabsurd.Mainohaviatingutamicsabansd’arribaraHogwarts.ElDudleyjasen’haviaencarregat.

Noobstantaixò,elHarryestavadeciditaesbrinarméscosessobreRodlel,aixíquel’endemàal’horadelpatise’nvaanaralasaladetrofeusaexaminarlaseva placa, acompanyat per una Hermione interessada i un Ron molt poc

convençut,queelsvadirquejahaviaquedattipdelasaladetrofeuspertotalavida.

LaplacadauradalluentdeRodlelestavaamagadaenunavitrinaquehihaviaenunracódelasala.Nodeiaressobrelaraóperlaquall’hihaviendonat.

—Afortunadament,perquèllavorsseriamésgranijoencaraestariapolint-la—va dir el Ron. De totes maneres, sí que van trobar el Rodlel en una vellamedallaalmèritmàgicienunallistad’anticscapsdemonitors.

—Em fa pensar en el Percy—va dir el Ron, arrufant el nas de fàstic—.Monitor,capdemonitors…Probablementeraelprimerdelaclasse.

—Qualsevoldiriaqueaixòésdolent—vadirl’Hermioneambveudolguda.

El sol havia tornat a brillar feblement a Hogwarts. Dins del castell els ànimshavienguanyatesperances.NohihaviahagutmésassaltsdesdeldelJustinielNick-de-poc-sense-cap, i la professora Coliflor estava molt contenta de podercomunicar que les mandràgores ja canviaven d’humor bruscament i s’estaventornantreservades,laqualcosavoliadirqueestavenentrantenl’adolescència.

—Tan bon punt se’ls en vagi l’acne, estaran llestes per trasplantar —vasentirelHarryquelideiaalFilchunatarda—.Idesprésd’aixòjanotrigarematallar-lesibullir-les.TornaràsatenirlaSenyoraNorrisalteucostatd’aquíanores.

Potserésque l’hereudeSlytherinhaperdutelcoratge,vapensarelHarry.Cadacopdeusermésarriscatobrirlacambrasecreta,ambtotal’escolaenalertaisospitantdetot.Potserelmonstre,fosdelamenaquefos,jas’estavapreparantpertornarahivernarcinquantaanysmés…

L’ErnieMacMillandeHufflepuffnosemblavatenirunavisiótanoptimista.Continuava convençut que el Harry era el culpable i que s’havia «delatat» alclubdeduel.ElPeevesnol’ajudavagaire:contínuamentapareixiaalscorredorsatapeïtsdegentcantant:

—Oh,Potter,quehasfet?Oh,Potterodiós!…—ifinsitots’haviainventatunballperacompanyarlacançó.

ElGilbertDecorspensavaquehaviaestatellquihaviafetaturarelsassalts.El Harry va sentir com ho deia a la professora McGonagall quan els deGryffindoresposavenenfilaperanaraclassedeTransfiguració.

—No crec que hi hagimés problemes,Minerva—li va dir, donant-se unscopets al nas, com si sabés alguna cosa que ella no sabia, i somrient—. Emsemblaque lacambra restarà tancadaper sempremés.Elculpabledeviasaberquenoméseraqüestióde temps,peròque l’acabariaenxampant.Troboquehaestatbastantsensatd’aturar-seara,abansquefescauredamuntseutotalamevaforça.

Esvatornaradonarunscopetsalnasise’nvaanarambpasdecidit.LaideaqueteniaelDecorssobreelqueeraunainjecciódemoralvaquedar

clara a l’horad’esmorzardeldia14de febrer.ElHarrynohaviadormitgaireaquella nit perquè havia tingut entrenament de quidditch, així que va entrarcorrentsalGranSalóperquèfeiaunamicatard.Perunmomentesvapensarques’haviaequivocatdeporta.

Lesparetsestaventotalmentcobertesambgransflorsd’unrosapujat.Peròencara era pitjor el confeti en forma de cor que queia del cel blau pàl·lid. ElHarryse’nvaanarcapalatauladeGryffindor,onhihaviaelRon,quesemblavaques’haguésposatmalalt,il’Hermione,que,inexplicablement,noparavadeferrialletesximples.

—Quèpassa aquí?—vapreguntar elHarry,queesva asseure a taula i vacomençaraapartarelconfetidelbacon.

ElRonvaassenyalar la tauladelsprofessors,visiblementmassafastiguejatperparlar.ElDecors,ambunvestitdelmateixcolorrosapujatqueladecoració,demanavasilenci.Elsprofessorsqueteniaalcostatfeiencaradepedra.Desd’onestavaassegut,elHarryveiaquelaprofessoraMcGonagallteniaelsmúsculsdela cara tensos. L’Snape semblava que s’acabés de prendre un gran vasd’Osquecreix.

—BondiadeSantValentí!—vacridarelDecors—.Deixeu-mequedonilesgràciesa lesquaranta-sispersonesque finsaram’hanenviatpostals!Sí,m’hepreslallibertatdeprepararlosaquestapetitasorpresa…Iaquínos’acabatot!

ElDecorsvapicardemans iunadotzenadenansmalhumoratsvanentrarperlesportesdelGranSaló.Inoerenunsnansqualssevol.ElDecorselshaviafetportaralesdauradesiarpes.

—Els meus entranyables Cupidos carters! —va dir el Decors amb unsomriureimmens—.Avuirecorreranl’escolaperentregarlesvostrespostalsdeSantValentí! Però la diversió no s’acaba aquí! Estic convençut que elsmeuscol·legues voldran afegir el seu granet de sorra a l’esperit del dia! Per què nodemanemalprofessorSnapequeelsensenyiaferlapociódel’amor?I,jaquehiestemposats,elprofessorFlitwicksapmésencanterisde l’encísquequalsevolaltrebruixotquehagiconegutmai.Quecallatques’hotenia,oi?

ElprofessorFlitwickesvaamagarlacaraentrelesmans.ElprofessorSnapeelsmiravacomadvertint-losquelaprimerapersonaquelidemanéscomfer lapociódel’amoresveuriaobligadaaprendreverí.

—Sisplau,Hermione,digue’mquetunoetsunadelesquaranta-sis—vadirelRonquanvansortirdelGranSalóperanaralaprimeraclasse.Decopivoltal’Hermioneestavamoltocupadabuscantl’horarialacarterainovacontestar.

Duranttoteldiaelsnansvanestarpassantperlesclassesperentregarpostals

deSantValentí,cosaquevamolestarmoltelsprofessors.Aprimerahoradelatarda,quanelsdeGryffindorpujavenlesescalesperanaraEncanteris,undelsnansvaenxamparelHarry.

—Ei,tu!‘ArryPotter!—vacridarunnanparticularmentdesagradablequeesvacomençaraobrirpasentrelagentacopsdecolze.

Posant-severmellnomésdepensarquelianavenadonarunapostaldeSantValentí davant tota una fila d’alumnes de primer on, casualment, hi havia laGinnyWeasley,elHarryvaprovard’escapar-ne.Peròelnanvaescurçarcamíentrelagentacòpiadedonar-loscopsdepeualtoudelescamesielvaatraparabansquefesduespasses.

—Lihed’entregarunmissatgemusicala‘ArryFotterenpersona—vadir,fentsonarl’arpademaneraamenaçadora.

—Aquíno—livaxiuxiuejarelHarry,provantdedesfer-se’n.—Estiguesquiet!—vagrunyirelnanestirantelHarryperlacarteraifent-lo

recular.—Deixa’manar!—varugirelHarry,ivaferunaestrebada.Amb un cruixit ben fort, la cartera es va esquinçar en dos. Els llibres, la

vareta, el pergamí i la ploma li van caure a terra i l’ampolleta de tinta es vatrencarasobredetot.

ElHarryesvaarrossegarperterratractantd’agafar-hototabansqueelnancomencésacantarivaformaruntapalpassadís.

—Què passa aquí?—va dir la veu freda i afectada del DracoMalfoy. ElHarry, enfebrit, va començar a posar-ho tot de qualsevol manera a la carteraesquinçada,enunintentdesesperatpersortird’allàabansqueelMalfoysentíslapostalmusicaldeSantValentí.

—Què és aquest caos?—va dir una altra veu que li era familiar: el PercyWeasleyacabavad’arribar.

ElHarryvaperdreelcapivavolersortircomunllampd’allà,peròelnanelvaagafarpelsgenollsielvatiraraterra.

—Ja està —va dir, i se li va asseure als turmells—. Aquí tens la postalmusicaldeSantValentí:

Téelsullstanverdscomungripaumarinat.Téelscabellstanfoscoscomunboscencantat.Tantdebofosmeu,estàcomundéu.Ésl’heroiquevavèncerelSenyorMalvat.

ElHarry hauria donat tot l’or que hi havia aGringotts per poder evaporar-se.Ambvalentia,vaesforçar-seariureambelsquemiraven,esvaaixecar,ambels

peusadormitspelpesdelnan,mentre elPercyWeasley feia tots elspossiblesperdispersarelsquemiraven,algunsdelsqualsreiendevalent.

—Desfileu,desfileu.Jafacincminutsquehasonatlacampana.Aneucapaclasse, vinga —va dir, atiant alguns dels alumnes més joves—. Tu també,Malfoy.

ElHarry va veure que elMalfoy s’aturava i recollia alguna cosa de terra.Ambunsomriuredemenyspreu,hovamostraralCrabbeialGoyle,illavorselHarryesvaadonarqueeraeldiarideRodlel.

—Torna-m’ho—vadirelHarry,tranquil.—NousagradariasaberquèhihaescritelPotter?—vadirelMalfoy,que

òbviamentnohaviavist l’anyquehihaviaa lacoberta icreiaqueeraeldiaripersonaldelHarry.Esvaferelsilenci.LaGinnymiravafixamentaraelHarry,araeldiari,isemblavaaterrida.

—Torna-l’hi,Malfoy—vadirelPercyseverament.—Quanhihagidonatunaullada—vadirelMalfoy,ivabrandareldiaricap

alHarryperemprenyar-lo.ElPercyvacomençaradir:—Comamonitordel’escola…PeròelHarryjahaviaperdutelsnervis.Vatreurelavaretaivacridar:—Expulsiarmus!—i,talcoml’SnapehaviadesarmatelDecors,alMalfoyli

va sortir el diari volant de les mans. El Ron el va agafar a l’aire, amb unsomriure.

—Harry!—vacridarelPercy—.Noestàpermèsfermàgiaalspassadissos.Hauréd’informard’això,jahosaps!

PeròalHarrytantseli’ndonava;lihaviaguanyatlapartidaalMalfoy,iperallòsemprepagavalapenaferperdrecincpuntsaGryffindor.ElMalfoyestavafuriós i,quan laGinnyvapassarpelseucostatperentraraclasse, livacridarambmalícia:

—Em sembla que al Potter no li ha agradat gaire la teva postal de SantValentí!

LaGinnyesvataparlacaraamblesmansivacórrercapaclasse.Rabiós,elRontambévatreurelavareta,peròelHarryelvaaturar.L’últimquenecessitavaelRonerapassar-selaclassed’Encanterisvomitantllimacs.

NovaserfinsquevanarribaralaclassedelprofessorFlitwickqueelHarryva notar que alguna cosa ben estranya li passava al diari de Rodlel. Tots elsaltresllibresestavenamaratsdelatintavessada.Encanvi,eldiariestavatannetcom ho havia estat abans que l’ampolla de tinta hi hagués caigut a sobre.Vaprovar d’explicar-ho al Ron, però el Ron tornava a tenir problemes amb lavareta:delapuntalisortiengransbombollesvioletes;inoestavaperresmés.

AquellanitelHarryse’nvaanaralllitabansquetotselsaltres.AixòvaserenpartperquènocreiaquepoguésresistirqueelFredielGeorgecantessinuncopmés«Téelsullstanverdscomungripaumarinat»,ienpartperquèvoliatornaraexaminareldiaridelRodlelisabiaqueelRonhoconsiderariaunapèrduadetemps.

ElHarryesvaasseurealllitivacomençarapassarpàgines,inon’hihaviacap que tingués la més mínima taca de tinta escarlata. Llavors va treure unaampollanovadelatauletadenit,hivasucarlaplomaivadeixarcaureunagotaalaprimerapàginadeldiari.

La tinta va brillar un segon i tot seguit va desaparèixer, com si l’haguésxuclatelpaper.Exaltat,elHarryvacarregarlaplomaunsegoncopivaescriure:

«EmdicHarryPotter».Lesparaulesvanbrillarmomentàniamentitambévanesvair-sesensedeixar

traça.I,finalment,vapassaralgunacosa.A la pàginavan començar a sortir, en la sevapròpia tinta, paraules que el

Harrynohaviaescrit.«Hola,HarryPotter.JoemdicTodRodlel.Comhasarribatalmeudiari?».Aquestesparaulestambéesvandesdibuixar,peròelHarryvatenirtempsde

gargotejarlaresposta.«Algúelvallençaralvàter».VaesperarentusiasmatlarespostadelRodlel.«Afortunadament, vaig gravar les meves memòries amb alguna cosa més

duradoraquelatinta.Peròsemprehesabutquehihauriagentquenovoldriaqueaquestdiariesllegís».

«Quèvolsdirambaixò?»,vaescriureelHarryaccelerat,tacantlapàginadetintadetanentusiasmatcomestava.

«Vulldirqueaquestdiariguardael recorddecoses terribles.Cosesqueesvanamagar.Cosesquevanpassaral’EscoladeBruixeriaHogwarts».

«Aquíésonsócara»,vaescriureelHarry ràpidament.«SócaHogwarts, ihanpassatcoseshorribles.Ensapsalgunacosa,delacambrasecreta?».

AlHarrylianavaelcoracent.LarespostadeRodlelvasortirràpid,lasevalletras’anavafentdesendreçada,comsitinguéspressaaexplicarelquesabia.

«Ésclarquesécosessobrelacambrasecreta.Almeutemps,ensvandirqueeraunallegenda,quenoexistia.Peròeramentida.Quanfeiacinquèvanobrirlacambra,elmonstrevaatacarunesquantespersonesifinalmentenvamataruna.Jovaigenxampar lapersonaque l’haviaoberta i lavanexpulsar.ElprofessorDippet, el director de l’escola, avergonyit que hagués passat una cosa així aHogwarts,emvaprohibirexplicarlaveritat.Vandirquelanoiahaviamorten

unaccidentfortuït.Emvandonaruntrofeuambungravatpreciós,quebrillavamolt,pelsmeusesforços,iemvanadvertirquemantinguéslabocatancada.Peròjosabiaquepodiatornarapassar.Almonstrenolivapassarres,iaquiteniaelpoderperdeixar-loanarnoelvantancaralapresó».

El Harry va estar a punt de tombar l’ampolla de tinta amb la pressa percontestar.

«Araestàtornantapassar.Hihahaguttresassaltsiningúnosapquihihaaldarrere.Quivaser,l’últimcop?».

«T’ho puc ensenyar, si vols», va dir la resposta del Rodlel. «Nonecessàriamenthasde refiar-tede lamevaparaula.Etpucportardins lamevamemòriafinsalanitenquèelvaigatrapar».

El Harry va dubtar amb la ploma suspesa sobre el diari. Què volia dir elRodlel?Compodienportar-loa lamemòriad’algúaltre?Vamirar,nerviós, laportadeldormitori,ques’estavaenfosquint.Quanvatornaramiraraldiari,vaveurecomesformavenunesparaules.

«Deixa’mquet’hoensenyi».El Harry s’ho va pensar una fracció de segon i llavors va escriure dues

lletres:«OK».Lespàginesdeldiarivancomençarapassar,comsifesmoltdevent,iesvan

aturaramitjanmesdejuny.Bocabadat,elHarryvaveurequeelquadradetperal13 de juny es transformava en una pantalla de televisió minúscula. Amb lesmanstremoloses,vaaixecarelllibreperaproparl’ullalafinestretai,abansquepoguésentendrequèpassava,vacomençarainclinar-seendavantamesuraquelafinestras’obria;vanotarqueelcos liabandonavael llit ivacauredecapal’oberturadelapàginadinsunaespiraldecoloriombres.

Vatocarambelspeusa terra iesvaestardret, tremolant,esperantque lesfiguresboirosesqueteniaalvoltantquedessinenfocades.

Immediatamentva saberonera.Aquellahabitaciócircular amb retratsquedormieneraeldespatxdelDumbledore.PerònoeraelDumbledorequis’asseiaa l’escriptori. Un bruixot arrugat que semblava fràgil, calb, amb tan sols unsmanyocsde cabellsblancs, llegiauna carta a la llumd’unaespelma.ElHarrymainohaviavistaquellhome.

—Perdoni—vadirtremolós—,novoldriainterrompre’l…Peròelbruixotnovaaixecarelcap.Vacontinuarllegint,arrufantlescelles

lleugerament.ElHarryesvaaproparal’escriptoriivabalbucejar:—Mmm…Seràmillorqueme’nvagi…El bruixot va continuar sense fer-li cap cas. Ni tan sols semblava que

l’hagués sentit. Al Harry se li va ocórrer que el bruixot podia ser sord i va

aixecarlaveu.—Sentohaver-lomolestat,jame’nvaig—vamigcridar.Elbruixotvaplegarlacartaambunsospir,esvaaixecar,vapassarpelcostat

delHarrysensemirar-loise’nvaanaracórrerlescortinesdelafinestra.El cel que es veia a través del vidre era vermell robí, semblavaque el sol

s’estiguésponent.Elbruixotvatornaral’escriptori,esvaasseureivacomençaramoureelsditsgrossosdelamà,mirantlaporta.

El Harry va contemplar el despatx. No hi havia cap Fawkes el fènix nienginysplatejats fent sorollets.AllòeraHogwarts talcom l’haviaconegudaelRodlel i allòvoliadirqueaquellbruixoteraeldirector, inoelDumbledore, iqueell,elHarry,erapocmésqueunfantasma,totalmentinvisibleperalagentdefeiacinquantaanys.

Vanpicaralaportadeldespatx.—Passeu—vadirelvellbruixotambunaveuetadèbil.Vaentrarunnoid’unssetzeanysiesvatreureelbarretpuntegut.Alpitlluïa

unainsígniademonitor.EramoltmésaltqueelHarry,peròelltambéteniaelscabellsnegreatzabeja.

—Ah,Rodlel—vadireldirector.—M’hacridat,professorDippet?—vadirelRodlel.Semblavanerviós.—Seu—vadirelDippet—.Acabodellegirlacartaqueemvasenviar.—Oh—vaferelRodlel.Esvaasseure,estrenyent-selesmans.—Fill —va dir el Dippet afablement—, no puc deixar que et quedis a

l’escolaal’estiu.Estàssegurquenovolstornaracasaapassarlesvacances?—Sí—vadirelRodlelal’acte—.M’estimomésquedar-meaHogwartsque

tornaraaquell…aaquell…—Viusenunorfenatdemugglesdurantlesvacances,oi?—vadirelDippet,

encuriosit.—Sí,senyor—vadirelRodlelposant-seunamicavermell.—Etsdemuggles?—Sócmeitat imeitat—vadirelRodlel—.Sócfilldeparemuggle imare

bruixa.—Itotsdosestan…?—Lamevamarevamoriraixíquevaignéixer,senyor.Al’orfenatemvan

dirquevaviurejusteltempsnecessariperposar-meelnom:Todpelmeupare,Morvoscpelmeuavi.

ElDippetvacloquejaramblallenguaensenyaldesolidaritat.—Tod, el cas és que —va dir sospirant— et podríem donar un permís

especial,peròenlescircumstànciesenquèenstrobem…—Esrefereixalsassalts,senyor?—vadirelRodlel, ialHarry livaferun

botelcor.S’hivaaproparmés,perpordeperdre’salgunacosa.—Exacte—vadir el director—.Fill, has d’entendre que seria unabogeria

que et deixés quedar al castell quan el curs acabi. Especialment després de latragèdia que acaba de succeir…Lamort d’aquella pobra nena…Estaràsmoltméssegural’orfenat.Idefet,laConselleriad’AfersMàgicsestàconsiderantlapossibilitat de tancar l’escola. No aconseguim localitzar… mmm… la fontd’aquestadesgràcia…

AlRodlelselihavienobertmoltelsulls.—Senyor,isis’agaféselculpable…?Isitots’acabés…?—Què insinua? —va dir el Dippet amb veu penetrant, tibant el cos a la

cadira—.Rodlel,voldirquesapalgunacosasobreelsassalts?—No,senyor—vadirelRodlelimmediatament.Però el Harry estava convençut que era la mateixamena de «no» que ell

haviaditalDumbledore.ElDippetesvatornararelaxar,lleumentdecebut.—Jase’npotanar…ElRodlelesvaaixecardelacadiraise’nvaanarambelcapcot.ElHarryel

vaseguir.Van baixar per l’escala de caragol automàtica i van sortir al costat de la

gàrgolaenuncorredorfosc.ElRodlelesvaaturarielHarrytambé,observant-lo.ElHarrypercebiaclaramentqueelRodleldonavavoltesa l’assumptemoltseriosament.Esmossegavaelllaviiarrufavalescelles.

Aleshores, comsi totd’unahaguéspresunadecisió, va sortir corrents i elHarryelvaseguircomunfantasma.Novantrobarningúfinsquenovanseralvestíbul, quan un bruixot alt amb barba i cabells castanys rogencs llargs iabundososvacridarelRodleldesdelesescalesdemarbre.

—Tod,quèfasaquíaaquesteshores?El Harry es va quedar bocabadat mirant el bruixot. Era el Dumbledore

cinquantaanysmésjove.—M’hacridateldirector,senyor—vadirelRodlel.—Bé,doncsaravés-te’nalllit—vadirelDumbledore,ivamirarelRodlel

ambaquellamiradapenetrantqueelHarryconeixiatanbé—.Aquestsdiesvalmésnopassejar-segairepelscorredors.D’ençàde…

Vasospirarprofundament,livadesitjarbonanitise’nvaanar.ElRodlelesvaesperarquedesapareguésillavors,ambunmovimentràpid,esvadirigircapalesmasmorres,ambelHarryalstalons.

Contràriamentalquehaviapensat,elRodlelnovadurelHarryaunpassadíssecretniauntúnelamagat,sinóalamasmorraonfeiaPocionsambl’Snape.Vaquedar decebut. Les torxes estaven apagades i quan elRodlel va empènyer la

porta fins gairebé tancar-la, elHarry a penesveia elRodlel, dret i immòbil alcostatdelaporta,observantelpassadísdefora.

Al Harry li va semblar que van estar d’aquellamanera com amínim unahora.L’únicqueveiaera la siluetadelRodlel a laporta,mirantper l’escletxaquehaviadeixat,quiet comunaestàtua. I justquanelHarryvadeixard’estartens i a l’expectativa, i havia començat a desitjar poder tornar al present, vasentirmoure’salgunacosaal’altrabandadelaporta.

Algú avançava sigil·losament pel passadís.Va sentir algú passar davant lamasmorra on ell i elRodlel estaven amagats.ElRodlel es va esmunyir per laportaielvaseguir,silencióscomunaombra.ElHarryvasortirdepuntetesaldarrere,oblidantquenoelsentien.

Van seguir-ne els passos durant aproximadament cinc minuts, fins que elRodlel es va aturar de cop i va inclinar el cap perquè sentia nous sorolls. ElHarryvasentirunaportaobrirseambuncruixit i llavorsalgúquemurmuravaalgunacosaambveuronca.

—Vinga,nopassare…Nomésteportoaunatrelloc…Va…Alacaixa…Aquellaveuliresultavafamiliar.ElRodlelvasortirdedarrerelacantonadaiesvaclavaralmigdelpassadís

ambunbot.ElHarrytambévasortir.Vaveurelasiluetafoscad’unnoigrandiósqueestavaajupitdavantd’unaportaobertaalcostatd’unacaixamoltgran.

—Bonanit,Rubeus—vadirelRodlelfredament.Elnoivatancarlaportadecopiesvaaixecar.—Tod,quèfasaquíabaix?ElRodlels’hivaacostar.—S’ha acabat—va dir—.Rubeus, t’he d’entregar. Estan pensant a tancar

Hogwartssielsatacsnos’aturen.—Quèvols…?—Nocrecquetinguessisintenciódematarningú.Peròelsmonstresnosón

bonsanimalsdecompanyia.Suposoqueelvasdeixaranarperquèfesunamicad’exercicii…

—Nohafetre!—vadirelnoiimmens,protegintlaporta.Deldarreresortiaunafregadissaiungarranyicdepincesestrany.—Vinga,Rubeus—vadir elRodlel apropant-s’hi encaramés—.Elspares

delanenamortaarribarandemà.ElmínimquepotferHogwartsésassegurar-sequeelmonstrequevamatarlasevafillasiguisacrificat…

—Novaserell!—varugirelnoi, laveuvaressonarper totelpassadís—.Ellmainofariaunacosaaixí!Mai!

—Aparta’t—vadirelRodlel,ivatreurelavareta.Vaferunsortilegiquevail·luminartotelpassadísambunallumvermella.

Laportaquehihaviarereelnoiimmensvasortirvolantambtantaforçaqueelvallançarcontra laparetdeldavant.Idel llocquetancavavasortirunabèstiaque va fer que el Harry deixés anar un crit penetrant, eixordador, que ningúexcepteellvasentir.

Tenia un cos pelut monstruosament gran, camacurt i amb un garbuix depotesnegres,unmuntd’ullsbrillantsiunparelldepincesafilades…ElRodlelvatornaraalçarlavareta,peròeramassatard.Lacosalivapassarperdamuntise’nvaanarcorrentspassadísamuntapassescurtesiràpides,ivadesaparèixer.ElRodlelesvaaixecarcomvapoderbuscant-laamblavista.Lavaapuntaramblavareta,peròaquellnoigrandotselivatiraraldamunt,livaagafarlavaretaielvatiraraterratotcridant:

—Nooooooo!L’escena va començar a fer voltes vertiginosament al cap del Harry. La

foscoresvaferabsoluta.Vacomençaracaureitotd’unavaaterraralllit,ambunpataplafdepanxaenlaire,ambelsbraçosilescamesobertes,ambeldiaridelRodlel obert a l’estómac. Abans que tingués temps d’agafar aire, la porta deldormitoriesvaobririelRonhivaentrar.

—Etsaquí!—vadir.ElHarryesvaincorporar,suatitremolós.—Quèetpassa?—vadirelRon,preocupat.—Ron,vaserelHagrid.VaserelHagridquivaobrirlacambrasecretafa

cinquantaanys.

14.CorneliusFudge

ElHarry,elRoni l’HermionejasabienqueelHagridteniaundelitfunestperlescriaturesimmensesimonstruoses.ElprimercursquevanestaraHogwartselHagrid havia volgut criar un drac a la seva petita cabana de fusta, i encarapassariamoltdetempsfinsqueoblidessinelgosgegantdetrescapsaquihaviaanomenat Pelut. Si quan era petit havia sentit a dir que hi havia un monstreamagatenalgunllocdelcastell,elHarryestavaconvençutqueelHagridhauriaarribataferqualsevolcosaperdonar-hiunaullada.Probablementdeviapensarque era una llàstima que hagués estat tancat tant de temps i que es mereixial’oportunitat de poder estirar les múltiples cames que tenia. El Harrys’imaginavaperfectamentunHagriddetretzeanysmirantdeposar-liunacadenaiuncollarpertreure’lapassejar.PeròestavaigualmentconvençutqueelHagridmainohauriatingutlaintenciódematarningú.

ElHarry gairebé desitjava no haver trobat lamanera de llegir el diari delRodlel.ElRonil’Hermionelivanferexplicarelquehaviavistuncopiunaltre,fins que va acabar fart de contar-ho, i igualment fart de les llarguíssimesconversescircularsqueseguienl’explicació.

—PodriaserqueelRodlels’equivoquésdepersona—vadirl’Hermione—.Potsereraunaltremonstrequiatacavalagent…

—Però tuquantsmonstresetpensesqueespodenamagara l’escola?—vapreguntarelRon,apagat.

—QuealHagridelvanexpulsar,jahosabíem—vadirelHarry,trist—.Amés, els assalts esdevienacabaruncopelvan fer fora.Sino, alRodlelno lihauriendonatlaplaca.

ElRonvaprovaruncamídiferent.—ÉsclarqueelRodlelemrecordaelPercy…Quilivademanarquedelatés

elHagrid?—Ron,elmonstrehaviamatatunapersona—vadirl’Hermione.—IelRodlelsen’hauriahagutd’anaraunorfenatdemugglessihaguessin

tancatHogwarts—vadirelHarry—.Noliretrecqueesvolguésquedaraquí…ElRonesvamossegarelllavipensarósillavorsvadeixarcaure:—EtvastrobarelHagridalarondadeGolallop,oi,Harry?—Hi havia anat a comprar un pesticida per a llimacs —va dir el Harry

ràpidament.Els tresesvanquedarcallats.Desprésd’unllargsilenci, l’Hermionevafer

enveualta,peròvacil·lant,lapreguntamésespinosa:—CreieuquehauríemdeparlarambelHagridsobrelaqüestió?—Quinatrobadatanagradable—vadirelRon—.Bondia,Hagrid,digue’ns,

quehasdeixatanarresmaquiavèl·licipelutpelcastell,últimament?Al finalvandecidirquenodirien resalHagrid tretquehihaguésunaltre

atac, i comque passaven els dies i la veu sense cos no es deixava sentir, vancomençar a alimentar l’esperança quemai no li haurien de preguntar per quèl’havienexpulsat.

JafeiagairebéquatremesosquehavienpetrificatelJustinielNick-de-poc-sense-cap i més omenys tothom pensava que l’assaltant, fos qui fos, s’haviaretiratpersempre.ElPeeves jas’haviacansatde lacançoneta«Téelsulls tanverdscomungripaumarinat».UndiaaclassedeBotànical’ErnieMacMillanlihaviademanatalHarryambproueducacióqueliacostésunagalledadeboletsverinososballarinsialmesdemarçunesquantesmandràgoresvanmuntarunafesta molt sorollosa a l’hivernacle 3. La professora Coliflor es va posar moltcontenta.

—Quancomencinaprovard’anarlesunesalestorretesdelesaltres,sabremquejas’hanfetgrans—livadiralHarry—.Llavorspodremferreviurelapobragentquehihaalainfermeria.

Alsalumnesdesegonelsvandonaralgunacosanovaenquèpensardurantlesvacances de Setmana Santa. Havien d’escollir les assignatures optatives detercer,unassumptequel’Hermione,almenys,esvaprendremoltseriosament.

—Aixòpodria afectar la restade lanostravida—vadir alHarry i elRonmentre repassaven la llista d’assignatures noves i assenyalaven les que volienagafar.

—JoelquevullésdeixardeferPocions—vadirelHarry.—No podem—va dir el Ron desesperat—. Les assignatures que fem ara

continuensentobligatòriesa tercer.Sino, johauriadeixatDefensaContra lesForcesdelMal.

—Peròsiaquestaésmoltimportant!—vadirl’Hermione,estranyada.—Talcoml’ensenyaelDecors,no—vadirelRon—.Noheaprèsresentot

elcurs,exceptequealsfolletsnose’lspotdeixarcamparlliurement.

ElNevilleLongbottomhaviarebutcartesdelsseusfamiliarsbruixots,itotsli donaven un consell diferent. Confós i preocupat, rellegia la llista de lesassignatures amb la llengua fora i preguntava a qualsevol quepassavapel seucostat si creia que Magimàtica era més difícil que Runes Antigues. El DeanThomas,que,comelHarry,haviacrescutenunafamíliademuggles,vaacabarpertancarelsulls,deixarcaurelavaretasobrelallistaitriarlesassignaturesquetocavalavareta.L’Hermionenovaescoltarelsconsellsdeningúilesvaagafartotes.

ElHarryvasomriureambtristesaquanvapensarquèdirieneltietVernonilatietaPetúniasitractésdediscutirambellselseufuturlaboralenelmóndelamàgia. Però no per això li va faltar assessorament: el Percy Weasley vacompartirlasevaexperiènciaambellentusiasmat.

—Tot depèn d’on vulguis arribar,Harry—vadir—.Mai no és d’hora perpensar en el futur, així que et recomano Futurologia. La gent diu queMuggleologiano serveixper a res, però, personalment, opinoque els bruixotshauriendetenirunconeixementprofunddelacomunitatnomàgica,enespecialsi hi pensen treballar en contacte; pensa, per exemple, en elmeupare, que espassaeldiaambhistòriesdemuggles.AlmeugermàCharliesemprelihavienagradat les activitats a l’aire lliure, així que va triar Criança de CriaturesMàgiques.Totdepèndelesteveshabilitats,Harry.

Peròl’únicacosaenquèelHarryesconsideravaboeraelquidditch.Alfinal,vatriarlesmateixesassignaturesqueelRonperquèvapensarque,sinoservia,comamínimtindriaunamicquel’ajudaria.

ElsegüentrivaldeGryffindorenquidditcheraHufflepuff.ElRoures’entestavaaentrenarcadavespredesprésdesopar,aixíqueelHarrygairebénoteniatempsper a res que no fos el quidditch i els deures. Afortunadament, les sessionsd’entrenamentmilloraven,ocomamínimjanoerentanhumides,ilanitabansdel partit del dissabte va pujar al dormitori per deixar l’escombra amb lasensació que les possibilitats que Gryffindor guanyés el campionat mai nohavienestatmillors.

Però l’alegria no li vadurar gaire.A la porta del dormitori es va trobar elNevilleLongbottommoltnerviós.

—Harry…Noséquihohafet…M’hoacabodetrobaraixí…ElNevillevaempènyerlaportamirantelHarryambpor.AlHarrylihavienescampatpertotarreuelqueguardavaabagul.Lacapa

era a terra, esquinçada. Li havien tret els llençols del llit i havien abocat elcontingutdelcalaixdelatauletadenitsobreelmatalàs.

ElHarryesvaacostaralllit,amblabocaoberta,ivatrepitjarunesquantes

pàginesd’Unjuliolambuntrollcamperolquetocavaelflabiol.Quan elNeville i ell estaven fent el llit, elRon, elDean i el Seamus van

entraraldormitori.AlDeanselivaescaparunrenec.—Quèhapassat,Harry?—Noho sé—va dir elHarry. ElRon es va posar a examinar la roba del

Harry.Toteslesbutxaquesestavendelrevés.—Algúhavingutabuscaralgunacosa—vadirelRon—.Etfaltares?ElHarryvacomençararecollirlescosesdeterraiallençar-lesalbagul.No

va ser fins que va ficar-hi l’últim llibre del Decors que es va adonar de quèfaltava.

—EldiaridelRodleyhadesaparegut—livadiralRonamitjaveu.—Què?ElHarrylivaassenyalarambelcaplaportadeldormitori,vasortirielRon

elvaseguir.Vanbaixarcorrentsalasalacomuna,queestavamigbuida,iallàvan trobar l’Hermione llegint un llibre que es deia Les runes antigues per atothom.

L’Hermioneesvaquedaresgarrifadaamblesnotícies.—Però… només algú de Gryffindor pot haver robat… Ningú més sap la

contrasenya…—Exactament—vadirelHarry.

L’endemà, quan es van aixecar, brillava el sol i feia una brisa lleugera irefrescant.

—Les condicions perfectes per jugar a quidditch! —va dir el Roureentusiasmat a la taula deGryffindor, servint unmunt d’ous remenats als seusjugadors—.Harry,anima’t,hasdeferunbonesmorzar.

ElHarryobservavaamuntiavalllagentquehihaviaalataulaatapeïdadeGryffindor, preguntant-se si era davant del noupropietari del diari delRodlel.L’Hermionel’haviapressionatperquèdenunciéselrobatori,peròalHarrynoliagradavalaidea.Lihauriad’explicaralprofessorquèsignificavaaquelldiarii,quanta gent sabia per què havien expulsat el Hagrid feia cinquanta anys? Novoliaserellquitraguéseltemaunaltrecop.

QuanvasortirdelGranSalóambelRonil’Hermioneperanarabuscarelseuuniformedequidditch,unaaltrapreocupació,moltseriosa,selivaafegiralallistacadacopmésllarga.Acabavadecomençarapujarlesescalesdemarbrequanhovasentirdenou:

—Aquestcopmatar…Deixa’mestripar…Trossejar…VaferuncritielRonil’Hermionevanferunbotdel’ensurt.—Laveu!—vadirelHarrymirantenrere—.L’hetornatasentir…Vosaltres

no?El Ron va fer que no amb el cap. Tenia els ulls oberts com taronges. En

canvi,l’Hermioneesvadurlamàalcap.—Harry, em sembla que acabo d’entendre una cosa! He d’anar a la

biblioteca!Ise’nvaanarcorrentsescalesavall.—I què és el que ha entès?—va dir el Harry distret, perquè continuava

mirantalseuvoltantesforçant-seaesbrinard’onvenialaveu.—Moltesméscosesquejo—vadirelRon,sacsejantelcap.—Iperquèsen’haviad’anaralabiblioteca?—Perquè això és el que fa l’Hermione —va dir el Ron encongint les

espatlles—.Encasdedubte,directealabiblioteca.ElHarryesvaquedarpalplantat,indecís,intentantsentirlaveuunaltrecop,

però lagenthaviacomençata sortirdelGranSaló fentxivarriperanarcapalcampdequidditch.

—Valmés que t’afanyis—va dir el Ron—. Són gairebé les onze…Tenspartit.

ElHarryse’nvaanaralatorredeGryffindor,vaagafarlaNimbus2000iesva afegir a lamunió de gent que desfilava cap al camp, però el cap encara elteniaalcastell,amblaveusensecos,imentreesposaval’uniformeescarlataalsvestidorsnoméseltranquil·litzavasaberqueenaquellsmomentstothomeraallàpermirarelpartit.

Elsequipsvansortiralcampenmigd’unagatzarad’aplaudiments.ElMarcRourevaferunvold’escalfamentperlesperxes,MadameHoochvadeixaranarlesboles.ElsdeHufflepuff,quejugavendegroccanari,feienpinyaalcentredelcampirepassavenlestàctiquesd’últimahora.

QuanelHarrymuntaval’escombra,vaaparèixerlaprofessoraMcGonagall,quevatravessarelcampmigfentmarxa,migcorrent,ambunmegàfonalamà.

AlHarryselivaaturarelcor.—Elpartithaestatsuspès—vadir laprofessoraMcGonagallpelmegàfon,

dirigint-sealagraderiaplenadegomagom.Lavanxiulariescridassar.ElMarcRoure,desfet,vaaterrarivacórrercapalaprofessoraMcGonagallsensebaixardel’escombra.

—Però professora! —li va cridar—. Hem de jugar… El campionat…Gryffindor…

La professora McGonagall no en va fer cas i va continuar parlant pelmegàfon:

—Han de tornar tots a les sales comunes de les seves residències, on elprofessorencarregatelsdonaràmésinformació.Sisplau,tanràpidcompuguin!

LlavorsvaabaixarelmegàfonilivaferungestalHarryperquèseliacostés.—Potter,emsemblaquevalmésquevinguiambmi…Preguntant-se com podia ser que sospitessin d’ell aquell cop, el Harry va

advertirqueelRons’apartavadelamultitudquepujavarenegantcapalcastell;se’lsvaafegircorrentsquansortiendel’estadi.ElHarryesvasorprendrequelaprofessoraMcGonagallnos’hinegués.

—Sí,valmésquevostètambévingui,Weasley.Alguns alumnes que pul·lulaven al seu costat es queixaven que el partit

haguésestat cancel·lat, els altres semblavenpreocupats.ElHarry i elRonvanseguirlaprofessoraMcGonagallcapalcastelliescalesdemarbreamunt.Aquellcopnoelsvanduraldespatxdecapprofessor.

—Aixòuspotafectarunamica—vadirlaprofessoraMcGonagallambunaveu sorprenentmentdolçaquan s’apropaven a la infermeria—.Hihahagut unaltreassalt…Unassaltdoble.

AlHarryselivaencongirtotalmentl’estómac.LaprofessoraMcGonagallvaempènyerlaportaielRonielllavanseguir.

MadamePomfreyestavaencorbadasobreunaalumnadecinquèqueteniaelscabells llargs iarrissats.ElHarry lavareconèixer:era lanoiadeRavenclawaquihavienpreguntatelcamícapalasalacomunadeSlytherin.Ialllitdelcostathihavia…

—Hermione!—vaexclamarelRon.L’Hermioneestavacompletamentimmòbil,ambelsullsobertsilluents.—Leshantrobatapropdelabiblioteca—vadirlaprofessoraMcGonagall

—.Sabeuperquèduienaixò?Eraaterraalcostatdelsseuscossos…Esreferiaaunmiralletrodó.ElHarryielRonvanferquenoambelcap,sensetreureelsullsdedamunt

l’Hermione.—Us portaré a la torre de Gryffindor—va dir la professora McGonagall

pesarosa—.Detotesmaneres,hedeparlarambelsalumnes.

—Elsalumneshandesera les respectivessalescomunesa lessisde la tarda.Passadaaquestahora,capalumnepodràsortirdelaresidència.Unprofessorelsacompanyaràalesclasses.Ningúnopodràanarallavabosensequel’acompanyiun professor. No podran fer entrenaments de quidditch, i els partits quedenajornatsfinsanouavís.Nohihauràmésactivitatsextraescolars.

Els alumnesdeGryffindorque s’apinyavena la sala comunaescoltaven laprofessoraMcGonagallensilenci.Vaenrotllarelpergamíquehaviaestatllegintivadirambunaveuunamicaalterada:

—No cal que els digui que mai no havia estat tan pertorbada. És molt

possible que ens tanquin l’escola si no s’enxampa el culpable. Insto qualsevolquecreguisaberalgunacosaacomunicar-nos-hoimmediatament.

Vasortird’unamaneraunamicaestranyapelforatdelretratial’acteelsdeGryffindorvancomençaraxerrar.

—Amb aquests ja en són dos de Gryffindor, sense comptar el nostrefantasma, un deRavenclaw i un deHufflepuff—va dir el Lee Jordan, l’amicdelsbessonsWeasley,comptantambelsdits—.Nos’hanadonat,elsprofessors,queelsdeSlytherinestanforadeperill?Noésobviquetotaixòqueestàpassantve de Slytherin? L’hereu de Slytherin, el monstre de Slytherin… Per què nofotenfora totselsdeSlytherin iposemfiaaquestahistòria?—vadeixaranar,enmigd’aplaudimentsicapsquemostravenacord.

ElPercyWeasleyestavaassegutenunabutacarereelLee,peròperprimercop semblava que no tenia gaires ganes de fer sentir la seva opinió. Estavapàl·lididesconcertat.

—ElPercyestàenestatdexoc—livadirelGeorgealHarryenveubaixeta—.LaPenèlopeAiguaclara,lanoiadeRavenclaw,ésmonitora.Emsemblaqueespensavaqueelmonstrenogosariaatacarunmonitor.

Però el Harry només l’escoltava a mitges. No es podia treure del cap laimatgedel’Hermioneestiradaenunllitdelainfermeriacomsifosdepedra.I,sinos’enxampavaaviatelculpable,aelll’esperavaunallargavidaacasadelsDursley. Tod Rodlel havia entregat el Hagrid perquè si l’escola tancava sen’havia d’anar a un orfenat de muggles. En aquells moments el Harry sabiaperfectamentcoms’haviasentit.

—Quèpodemfer?—livadirelRonalHarryacaud’orella—.CreusquesospitendelHagrid?

—Hem d’anar a parlar amb ell —va dir el Harry, decidit—. No em puccreureque sigui ell, aquestavegada,però, si vadeixar anar elmonstre l’últimcop,sabràcomarribaralacambrasecreta,iaixòjaésmolt.

—PeròlaMcGonagallhaditquequannosiguemaclassehemdeseralesresidències…

—Emsembla—vadirelHarryencaramésbaixet—queéshoradetornaratreurelacapadelmeupare.

ElHarrynoméshaviaheretatunacosadelseupare:unacapaquefeiainvisible,llargaidecolorplatejat.Eral’únicamaneraqueteniendesortirdel’escolasensequeningúelsveiés.Se’nvananaralllital’horadesempre,vanesperarqueelNeville,elDeanielSeamusacabessindeparlardelacambrasecretaifinalments’adormissin.Aleshoresvanaixecar-se,esvan tornaravestir ivanposar-se lacapa.

El camí pels passadissos obscurs i deserts del castell no va ser gensagradable.ElHarry,que jas’hihaviapassejatunesquantesvegadesdenit,nol’haviavistmaitanconcorregutdesprésdelapostadesol.Professors,monitorsifantasmescaminavenpelspassadissosdedosendos,alertapersipercebienresanormal.Lacapaqueels feia invisiblesno impediaque fessin soroll, aixíquevanpassarunsmomentsparticularmenttensosquanelRonesvadonaruncopalpeu a només uns metres del lloc on l’Snape feia guàrdia. Afortunadament,l’SnapevaesternudarjustquanelRondeixavaanarelrenec.Esvansentirmoltalleujatsquanvanarribaralaportad’entradadefustaderoureivansortirafora.

Eraunanitclaraiestrellada.Vancórrercapalesfinestresil·luminadesdelacabanadelHagrid,inoesvantreurelacapafinsquenovanserdavantmateixdelaporta.

VanpicarielHagridelsvaobriral’acte.Esvantrobarcaraacaraambunaballestaqueelsapuntavaiungrandanèsquebordava.

—Oh!—vaferelHagrid,ivaabaixarl’arma—.Quèfeuvosaltresdosaquí?—I això?—va preguntar el Harry, assenyalant la ballesta un cop van ser

dins.—Re… Re… —va murmurejar el Hagrid—. Esperava… No passa re…

Seieu…Usfaréunte…Eraevidentquenoestavapelquefeia.Vaestarapuntd’apagarelfocquanli

va caure l’aigua de la cassola i després se li va trencar la tetera perquè hi vadonaruncopnerviósambaquellaimmensamàseva.

—Estàs bé, Hagrid? —va dir el Harry—. Ja saps què li ha passat al’Hermione?

—Sí,m’hohandit—vadirelHagridambveulleugeramenttremolosa.Nodeixavademirarnervióscapalafinestra.Elsvaservirunesgranstasses

d’aiguabullent(s’haviaoblidatdeposar-hilesbossesdete)ihaviatretunplum-cakeperposar-loenunplatquanvanpicarfortalaporta.

Livacaureelplum-cakeaterra.ElHarryielRonvanintercanviarmiradesdepànic,esvantornaraposarlacapadelainvisibilitatiesvanarraulirenunacantonada. El Hagrid va comprovar que estaven ben amagats, va agafar laballestaivaobrirlaportadenou.

—Bonanit,Hagrid.Era el Dumbledore. Va entrar a la cabana amb un posat molt seriós,

acompanyatd’unaaltrapersona,unhomemoltestrany.L’estranyeraunhomebaixet,gras,ambelscabellsgrisosmaipentinats,que

estavamoltansiós.Portavaunaestranyacombinacióderoba:unvestitderatlles,una corbata escarlata, una capa negra molt llarga i unes botes violetespunxegudes.Sotaelbraçduiaunbarretdeboletverdllimona.

—És el cap del meu pare!—va dir el Ron amb un xiu-xiu—. CorneliusFudge,elconsellerd’AfersMàgics!

ElHarrylivadonarunfortcopdecolzeperquècallés.El Hagrid s’havia posat pàl·lid i suava. Es va deixar caure en una de les

cadiresinoparavademirarelsnouvinguts.—Unassumptelleig,Hagrid—vadirelFudge,separantlessíl·labes—.Molt

lleig. Havia de venir. Quatre fills demuggles han caigut. Les coses han anatmassalluny.LaConselleriahaviad’actuar.

—Jono…—vadirelHagrid,mirantimploradoralDumbledore—.ProfessorDumbledore,vostèjasapquejono…

—Vullquequediclar,Cornelius,queconfioplenamentenelHagrid—vadirelDumbledore,ielvamiraramblescellesarrufades.

—Mira,Albus—vadirelFudge,incòmode—.ElHagridtéelsantecedentsen contra. La Conselleria ha de fer alguna cosa. Els governadors de l’escolas’hanposatencontacteambnosaltres.

—Cornelius,etrepeteixoqueenduent-voselHagridnosolucionareures—vadir elDumbledore.ElHarrymainohaviavist aquellsullsblaus treure focd’aquellamanera.

—Mira-t’hodesdelamevaperspectiva—vadirelFudge,toquejantelbarretambnerviosisme—.Empressionenmolt.Lagenthadeveureque faig algunacosa.SidesprésresultaquenoeraelHagrid,tornaràinoenparlaremmés.Peròmel’hed’endur.Hohedefer.Éselmeudeure…

—Emportar-se’m?—vadirelHagrid,tremolant—.Emportar-se’mon?—Seràperpoctemps—vadirelFudge,evitantlamiradadelHagrid—.No

és un càstig, Hagrid, és més aviat una precaució. Si enxampem algú altre,t’alliberaremambunadisculpaformal…

—AAzkaban?—vapreguntarelHagridsenseveu.Però,abansqueelFudgecontestés,vantornarapicaralaportaambforça.VaobrirelDumbledore.AquestcopvaserelHarryquivarebreuncopde

colzealescostelles:haviadeixatanarunesbufec.L’home que havia entrat a la cabana no era altre que el senyor Lucius

Malfoy, cobert amb una capa de viatge negra i amb un somriure fred desatisfacció.L’Ullallivacomençarabordar.

—Jaetsaquí,Fudge?—vadirambaprovació—.Bé,moltbé…—Què hi fa aquí? —va dir el Hagrid furiós—. Surti ara mateix de casa

meva!—T’asseguroquenoemvegensdegustestara…,id’aixòendius«casa»?

—va dir el Lucius Malfoy amb menyspreu mentre donava una ullada al seuvoltant—.Simplementhearribatal’escolaim’handitqueeldirectoreraaquí.

—Iperquèhasvingutaveure’m,Lucius?—vadirelDumbledore.Vaparlareducadament,peròdelsullslicontinuavasortintfoc.

—Unassumpte«desagradable»,Dumbledore—vadirelsenyorMalfoyambsorna,ivatreureunrotlledepergamí—.Elsgovernadorspensemquehaarribatl’horade cessar-te.Aixòésunaordrede cessament, amb lesdotze signatures.Sento comunicar-te que creiem que estàs perdent el control de la situació.Quantsatacshihahagutfinsara?Idosmésaquestatarda,no?Aaquestritme,aviat no quedaran fills demuggles aHogwarts, i això seria una pèrdua per al’escola.

—Però Lucius, què dius? —va dir el Fudge, alarmat—. Fer cessar elDumbledore…No,no…Ésl’últimqueensconvéara…

—Elnomenament,o enaquest cas el cessament,deldirector està enmansdels governadors, Fudge—vadir el senyorMalfoy suaument—. I comque elDumbledorenohasabutaturarelsassalts…

—Escolta, Lucius, si el Dumbledore no ha pogut aturar-los…—va dir elFudge,aquihaviacomençatasuarelllavi—vaja…noveigquipodrà…

—Això està per veure —va dir el senyor Malfoy, amb un somriuredesagradable—.Peròcomqueelsdotzehemacordat…

ElHagridesvaaixecar,elcappelutliescombravaelsostre.—Iaquantsnevahaverd’amenaçaroferxantatgeperquèfirmessin,eh?—

varugir.—Senyor!Aquest temperament teu et portarà problemes un dia d’aquests,

Hagrid —va dir el senyor Malfoy—. Et recomano que no cridis d’aquestamaneraalsguardesd’Azkaban.Noelsagradaràgens.

—Nopodeufer-liunacosaaixinsalDumbledore!—vacridarelHagrid,ivaaconseguir que l’Ullal s’arraulís de por i gemegués a la cistella—.Si el foteufora, llavòrens sí que els fills de muggles no tindran escapatòria! Hi hauràcrímensd’aquíre!

—Hagrid,tranquil·litza’t—vadirelDumbledoreseverament.EsvamirarelLuciusMalfoy—.Si elsgovernadorsvolenquemarxi,Lucius,perdescomptatquedimitirédelcàrrec.

—Però…—vaquequejarelFudge.—No!—vacridarelHagrid.El Dumbledore no havia tret els seus ulls blaus guspirejants dels grisos i

fredsdelLuciusMalfoy.—Jo marxaré —va dir el Dumbledore, parlant a poc a poc i clarament,

perquè ningú no es perdés ni una paraula—, però no deixaré l’escola del totmentrealgúemsiguifidel.Amés,aquellsquedemaninajut,aHogwartssempreentrobaran.

Durant un instant el Harry va creure que el Dumbledore parlava cap a lacantonadaonelRoniells’amagaven.

—Uns sentiments admirables —va dir el Malfoy inclinant el cap—.Trobarem a faltar la teva manera de portar les coses tan… ehem… personal,Albus. Tan sols espero que el teu successor sàpiga evitar els… Ah! els«crímens».

Llavorsse’nvaanarcapa laportade lacabana, lavaobrir i liva ferunareverènciaalDumbledoreperquèsortís.ElFudge,queseguiagrapejantelbarretnerviosament,esvaesperarqueelHagridpassésaldavant,peròelHagridesvaquedarquiet,vaagafaraireivadirambmoltacura:

—Sialgúvolguéstrobaralgo,l’únicquehauriadeferésseguirlesaranyes.Aixòelportariapelboncamí!Éstotelquehededir.

ElFudgese’lvaquedarmirantdesconcertat.—Javinc—vadirelHagridposant-sel’abricdepelldetalp.PeròquanjaestavaapuntdesortirambelFudge,esvatornaraaturariva

cridar:—Algúhauriadedonarmenjaral’Ullalmentrejosiguifora.Laportaesva tancarambuncopfort ielRonesva treure lacapaqueels

feiainvisibles.—Ara sí que l’hem feta bona —va dir gairebé sense veu—. Adéu,

Dumbledore.Doncs japodrien tancar l’escolaaquestanit,perquè, senseell,hihauràunatacdiari.

L’Ullalesvaposaraudolariarascarlaporta.

15.Aragog

L’estiucomençavaaarribaralscampsqueenvoltavenelcastell;elcelielllacesvantornard’unblaumoltviuialshivernaclesvanflorirflorsdelamidadecols.PeròsenseveureelHagridpelscampsambl’Ullalalspeusdesdelesfinestresdel’escola,elHarrytrobavaafaltaralgunacosaenelpaisatge.Noeraresquepoguéstrobaradinselcastell,ésclar,onlescosesencaraanavenpitjor.

El Harry i el Ron havien intentat visitar l’Hermione, però ja no deixavenentrarningúalainfermeria.

—Noenspodemarriscar—elsvadirMadamePomfreyambduresasensenitansolsobrirdeltotlaportadelainfermeria—.Emsapgreu,peròhihamoltespossibilitatsquel’assaltantvulguitornarperacabarambaquestagent…

SenseelDumbledore,lapors’haviaescampatcommai,demaneraqueelsolqueescalfava lesparetsexteriorsdelcastell semblavaaturar-sealsmainellsdeles finestres. No hi havia ni una cara en tota l’escola que no estigués tensa ipreocupada, i qualsevol riure que se sentís pels passadissos era forçat idesagradableis’apagavaràpidament.

El Harry no deixava de repetir-se mentalment les últimes paraules delDumbledore.Nodeixarél’escoladeltotmentrealgúemsiguifidel.Aquellsquedemaninajut,aHogwartssempreentrobaran.Però,quinsentittenienaquellesparaules?Quierenaquellsquehaviendedemanarajut,siallàtothomestavatanconfósiespantatcomqualsevolaltre?

La pista del Hagrid sobre les aranyes era molt més fàcil d’interpretar. Elproblema era que ja no hi havia ni una sola aranya al castell que poguessinseguir.ElHarryenbuscavapertotarreuonanava,ajudat(acontracor)pelRon.Ésclarqueestavenmoltlimitatspelfetquenopodienvoltaralaseva,sinóquehaviend’anaratotarreufentpinyaambelsaltresdeGryffindor.Lamajoriadelsseus companys agraïen que els professors els portessin en ramat de classe enclasse,peròelHarryhotrobavamoltirritant.

Hi havia, però, una persona que semblava fruir enormement d’aquella

atmosfera de terror i sospita: el Draco Malfoy es passejava tot envanit perl’escolacomsil’acabessindenomenarcapdemonitors.ElHarrynovaentendreperquèestavatancontentfinsquequinzediesdesprésqueelDumbledoreielHagridhaguessinmarxatselivaasseurealdarrereaclassedePocionsivasentirqueesvanavadavantelCrabbeielGoyle.

—SempreheestatconvençutqueelmeuparepodriaferforaelDumbledore—vadir, sensemolestar-se a abaixar la veu—. Ja us vaig dir que creu que elDumbledoreéselpitjordirectorqueHogwartshatingutmai.Potseraratindremundirectordecent.Algúquenovulguiquelacambrasecretaestiguitancada.IlaMcGonagallnoduraràgaire,téelsdiescomptats…

L’Snape va passar pel costat delHarry i no va fer cap comentari sobre lamarmitaielseientbuitsdel’Hermione.

—Senyorprofessor—vadirelMalfoyenveualta—,perquènoespresentaalavacantdedirector?

—No, Malfoy —va dir l’Snape, tot i que no va poder evitar un lleugersomriure—. Al professor Dumbledore només l’han apartat temporalment delcàrrec.Suposoqueaviattornaràambnosaltres.

—Síhome!—vaferelMalfoyambunposatdesuperioritat—.Tindriaelvotdelmeupare,sivolguéspresentar-sealcàrrec.JolidiréquevostèéselmillorprofessorquehihaaHogwarts…

L’Snape es va passejar per la masmorra amb cara de satisfet iafortunadamentnovaveureelSeamusFinnigan,quefeiaveurequevomitavaalamarmita.

—Em sorprèn que els sang de fang encara no hagin fet les maletes—vaseguir dient el Malfoy—. Em jugo cinc galeons que el proper morirà. QuinapenaquenohagisigutlaGranger…

Lacampanavasonarjustenaquellmoment,laqualcosavaserunasort:ensentirlesúltimesparaulesdelMalfoy,elRons’haviaaixecatdeltamboreti,ambelxivarriqueesvaarmarquanrecollienelsllibresilescarteres,l’intentquevaferperarribaraellvapassardesapercebut.

—Deixeu-me—va grunyir quan el Harry i el Dean el van subjectar pelsbraços—.Tantm’és;nonecessitolavareta.Elpensomataramblesmans…

—Afanyin-se, elshedeportar aBotànica—vabordar l’Snapeperdamuntdelscapsdelsalumnes.Ivandeixarlamasmorraenfilaíndiadedosendoscomelsnenspetits;tancavenelgrupelHarry,elRonielDean,ielRoncontinuavamirantdedeslliurar-se’n.Però,perprudència,noelvandeixaranarfinsquevancreuarelshortscapalshivernaclesil’Snapeesvaquedaralcastellobservant-losdelluny.

LaclassedeBotànicaestavamoltapagada:faltavenduespersones,elJustini

l’Hermione.LaprofessoraColiflor elsva fer esporgar les figueres abissíniesbonsai.El

Harryvaanarallençarungrapatdetigesmarcidesalapilaperfercompostiesvatrobarcaraacaraambl’ErnieMacMillan.L’Ernievarespirarfondoivadir,enuntomoltformal:

—Nomésetvoliadir,Harry,quesentomolthaversospitatdetu.Séquetumaino lihauriesvolgutcapmala l’HermioneGranger, i etdemanodisculpespertotelquevaigdir.Araestemtotsenelmateixbàndoli…

Vaallargar-lielbraçmolsutielHarrylivadonarlamà.L’ErnieilasevaamigaHannahesvanposaratreballaralmateixbonsaique

elHarryielRon.—AquestDracoMalfoy—vadir l’Erniementre tallavabranquillonsmorts

—, sembla estarmolt content amb tota aquesta història, oi? Sabeu, penso quepotseréselll’hereudeSlytherin.

—Moltintel·ligent—vadirelRon,quenoestavadisposataperdonarl’ErnietanfàcilmentcomelHarry.

—Harry,creusqueéselMalfoy?—vapreguntarl’Ernie.—No—vadirelHarry,tanconvençutquel’ErnieilaHannahesvanquedar

parats.IenaquellinstantelHarryvaveureunacosaquevaferquelidonésuncop

alamàalRonamblestisoresdepodar.—Au!Què…?ElHarry li assenyalava el parterre quehi havia unsmetres enllà.Pel terra

corrienunesquantesaranyesgrans.—Ah,sí—va ferelRon,procurant infructuosament semblarcomplagut—,

peròaranolespodemseguir…L’ErnieilaHannahelsescoltavenencuriosits.ElHarryesvaquedarmirantcomfugienlesaranyes.—SemblaqueesdirigeixenalBoscProhibit…IallòalRonencaralivafermenysgràcia.Al final de la classe el professor Snape els va escortar cap a l’aula de

DefensaContralesForcesdelMal.ElHarryielRonesvanquedarendarreritsexpressamentperpoderparlarsensequeelssentísningú.

—Hauremdetornaraferservirlacapaquefainvisible—livadirelHarryalRon—.Enspodemendurl’Ullal.EstàacostumataanaralboscambelHagrid;enspotajudar.

—D’acord —va dir el Ron, que jugava nerviosament amb la vareta—.Mmm…Nodiuenquehiha…?Nodiuenquehihahomesllop,albosc?—vaafegirquans’instal·lavenalsllocsdesemprealfinaldel’auladelDecors.

ElHarry,quevapreferirnorespondrelapregunta,vadir:—Tambéhihacosesbones.Elscentauresestanbé;ielsunicorns.ElRonmainohaviaanatalBoscProhibit.ElHarrynoméshihaviaestatun

cop,ihauriadesitjatnohaver-hidetornar.ElDecorsvaentraral’aulafentsaltironetsitotselsalumnesse’lvanquedar

mirant. Tots els altres professors feienmésmala cara que de costum, però elDecorssemblavagairebéfeliç.

—Vinga,nois!—vaexclamarambunsomriureimmens—.Quèsónaquestescaresllargues?

Lagentesvamirarexasperada,peròningúnovadirres.—Quenos’adonen—vadirelDecors,parlantmolt lentament,comsi tots

fossinunamicacurts—queelperillhapassat!Jas’hanendutelculpable!—Iaixòquihodiu?—vadirelDeanThomasenveualta.—Apreciatjovenet,elconsellerd’AfersMàgicsnohauriaarrestatelHagrid

sinohaguésestatcentpercentsegurqueeraculpable—vadirelDecorscomsielsestiguésexplicantquedosidosfanquatre.

—Ohitant,quehohauriafet—vadirelRon,encaramésfortqueelDean.—Senyor Weasley, em sembla que puc presumir de saber un «xic» més

sobre l’arrest del Hagrid que vostè —va dir el Decors en un tod’autocomplaença.

ElRonanavaadir-liqueellcreiaqueno,peròesvaaturaramitjafrasequanelHarrylivadonaruncopdepeupersotaelpupitre.

—Nosaltresnohiérem,recordes?—vamurmurarelHarry.Però l’alegria nauseabunda del Decors, els comentaris que deixava caure

insinuantquesemprehaviapensatqueelHagrideraunmalapeça,laseguretatambquèdeiaquetothaviaacabat,vanirritartantelHarryquelivanvenirganesdetirar-liUnbivacambundraceslovacal’estúpidacara.Peròesvaacontentarescrivint-liunanotaalRonquedeia:«Aquestanit?».

ElRonvallegir-la,vaempassarsalivaivamirarelseientbuitqueteniaalcostat,quenormalmentocupava l’Hermione.Allòelvaacabardedecidir, ivaferquesíambelcap.

Aquellsdies, la salacomunadeGryffindorestavasempremoltplenaperquèapartir de les sis de la tarda ningú no podia anar enlloc.Amés, tenienmoltescosesperparlar,aixíquenormalmentnoesbuidavafinspassadalamitjanit.

Desprésdesopar,elHarryvatreuredelbagullacapaqueelsfeiainvisiblesis’hivapassarelvespreassegutaldamunt,esperantquelasalaesbuidés.ElFredielGeorgevanreptar-loaellialRonaunesquantespartidesdeburroexplosiuila Ginny es va asseure amb ells a mirar, molt apagada, cap a la butaca que

normalment feia servir l’Hermione. El Harry i el Ron les van perdre totesexpressament,mirantd’acabar-lescomabansmillor,peròtotiaixíjafeiaestonaquehaviapassat lamitjanitquanelFred,elGeorgei laGinnyse’nvananaradormir.

ElHarry i elRon van esperar a sentir que es tancaven les portes dels dosdormitoris i llavorsvanagafar la capa, se lavanposara sobre ivanpujarpelforatdelretrat.

Vanhaverde ferunaltrecopun trajectepled’obstacles iesquivar totselsprofessors,peròfinalmentvanarribaralvestíbul,vancórrerlabaldadelaportaderoure,s’hivanesmunyiresforçant-seperevitarqualsevolcruixitivansortiralscampsdegespail·luminatsperlallumdelalluna.

—Ésclarque—vadirelRon totd’unamentrecreuaven lagespanegra—potpassarquearribemalboscitrobemquenohiharesaseguir.Éspossiblequeaquellesaranyesnotinguessincapintenciód’anarcapallà.Éscertquesemblavaqueesdirigissinmésomenyscapallà,però…

Apocapocselihaviaanatapagantlaveufinsquevacallardeltot.VanarribaralacabanadelHagrid,queestavatristaambelsllumsapagats.

QuanelHarryvaobrir laporta, l’Ullalesva tornarboigd’alegriaenveure’ls.Tementquenodespertéstothomdelcastellambaquellslladrucsestrepitosos,esvanapressaradonar-liun trosdecaramel toudemelassaquehihaviaenunacapsametàl·lica sobre la llarde foc,que livaenganxar lesdents.ElHarryvadeixarlacapasobrelataula:enlafoscordelboscjanolanecessitarien.

—Som-hi,Ullal,anemaferunvolt—vadirelHarryacariciant-liunapota,il’Ullalvasortirdelacabanatotcontentdarrereelsnois,vacórrercapalslímitsdelboscivarecolzarunapotaenunsicòmor.

El Harry va treure la vareta, va dir «Lumos!» i va fer-hi aparèixer unallumetaalapunta,suficientperil·luminarelcamíipoderbuscarelrastredelesaranyes.

—Benpensat—vadirelRon—.Jotambéencendrialameva,peròjasaps…Probablementsortiriapelsaires,ovésasaber…

ElHarry livadonarunscopetsa l’espatlla i livaassenyalarel terra.Duesaranyes solitàries s’escapaven de la llum de la vareta i s’allunyaven per lesombresdelsarbres.

—Molt bé—va sospirar el Ron, com resignat a enfrontar-se amb el quepoguéspassar—.Esticapunt.Som-hi.

Així doncs, es van endinsar al bosc amb l’Ullal saltironant al seu voltant,olorantlesarrelsilesfullesdelsarbres.AlallumdelavaretadelHarryseguienel degoteig d’aranyes que trobaven pel camí. Van caminar durant uns vintminutssenseparlar,parant l’orellapersisentienaltressorollsquenofossinel

cruixitdelsbranquillonsquetrepitjavenoelventquemovialesfulles.Llavors,quanelboscs’haviafetmoltfrondós,tantquejanoveienelsestelsilallumetadelHarrybrillavasolaenunmardefoscor,lesaranyesvandeixarelcamí.

ElHarryesvaaturarperesbrinarcapaonanavenlesaranyes,peròforadelaseva petita esfera de llum tot era absolutament negre. Mai no havia anat tanendinsdelbosc.Recordavaperfectamentquel’altravegadaquehaviaestatallàelHagrid li havia advertit que no deixés el camí. Però en aquellsmoments elHagrideramoltlluny,probablementenunacel·laaAzkaban.Itambéhaviaditqueseguissinlesaranyes.

Algunacosahumida liva tocar lamà;va ferunbotenrere iva trepitjarelRon,peròtansolseraelmorrodel’Ullal.

—Quèenpenses?—livadirelHarryalRon,elsullsdelqualapenesveia,reflectintlallumdelavareta.

—Sihemarribatfinsaquí…—vadirelRon.Demaneraqueesvanposaraseguirlesombresenmovimentdelesaranyes

dinselbosc.Janopodienavançargaireràpid:hihaviaunmuntd’arrelsisoquesd’arbresqueelscostavaveureenlafoscor.ElHarrynotaval’alèdel’Ullalalamà.Més d’un cop es van haver d’aturar perquè elHarry s’ajupís a trobar lesaranyesalallumdelavareta.

Van caminar així durant una mitja hora, amb els vestits que no paravend’enganxar-se’ls a les branquesbaixes i als esbarzers.Una estonadesprésvannotarqueelterrafeiapendentcapavall,encaraqueelsarbrescontinuavenigualdefrondosos.

Llavorsl’Ullalvadeixaranarunlladrucfortíssim,quevaferquealHarryialRonse’lsaturéselcor.

—Quèhiha?—vacridarelRonescrutantlafoscor,aferrant-sealHarrytanfortcompodia.

—Allà es mou alguna cosa —va dir el Harry sense veu—. Escolta-ho…Semblaalgunacosamoltgran.

Vanpararl’orella.Aunacertadistànciaalasevadreta,lacosagranesfeiacamíentreelsarbresitrencavabranquesalseupas.

—Oh,no!—vaferelRon—.Oh,no,oh,no,oh,no…—Calla!—vadirelHarryexaltat—.Etsentirà!—Sentir-me,ami?—vadirelRonambunaveuinusualmentalta—.Jaha

sentitproul’Ullal!Lafoscorsemblavapressionar-loselsullsmentreesperaven,quiets,aterrits.

Vansentirunafressaestranyaillavorsesvafersilenci.—Quècreusqueestàfent?—vapreguntarelHarry.—Probablementespreparaperatacar—vadirelRon.

Vanesperar,tremolant,gairebésenseatrevir-seamoure’s.—Creusquehamarxat?—vaxiuxiuejarelHarry.—Nohosé…Aleshores,deladretaelsvaarribarunraigdellumtanpotentquetotsdoses

vantaparelsullsamblesmans.L’Ullalvabordarivavolerescapar-se,peròvaquedaratrapatenungarbuixd’esbarzersivabordarencaramésfort.

—Harry!—vacridarelRonalleujat—.Harry,éselcotxe!—Què?—Vine!ElHarryvaseguirelRoncapalallum,entrebancant-seiensopegant,ipoc

desprésvanarribaraunaclariana.ElcotxedelsenyorWeasleyeraalmigd’uncercled’arbressotaunsostrede

branques,buit,ambelsfarsencesos.QuanelRons’hivaacostar,bocabadat,elcotxeesvamoureapocapoccapaell,exactamentcomsifosunimmensgosdecolorturquesaquedonéslabenvingudaalseuamo.

—Haestataquítotaquesttemps!—vadirelRon,encantat,fentlavoltaalcotxe—.Mira’l.Elboscl’hafetsalvatge…

Lesalesdelcotxetenienrascadesitaquesdefang.Pelquesemblava,haviaestat fent tombs pel bosc ell solet. A l’Ullal no li feia gaire gràcia i es vamantenir enganxat al Harry, que notava com tremolava. Al Harry se li anavadesaccelerantelcorivaguardar-selavaretaalvestit.

—I nosaltres que ens pensàvem que ens volien atacar! —va dir el Ron,inclinant-secapalcotxeidonant-liunscopets.Jaempodiapreguntaronhaviaanat!

ElHarryvaforçarelsullsperveuresitrobavalesaranyesalterrail·luminatpelsfars,peròtoteshavienfugitdelallum.

—Elshemperdutlapista—vadir—.Vinga,anemabuscar-les.ElRonnovadirres.Noesvamoure.Teniaelsullsclavatsenunpuntauns

tresmetresdeterra,justdarrereelHarry.Haviaempal·liditdeterror.ElHarryni tan solsva tenir tempsdegirar-se.Vasentirungarranyic ide

copivoltaalgunacosallargaipeludaelvaagafarperlacintura,elvaenlairarielvadeixarpenjantal’aire.Aterrit,vatractardedeslliurar-se’n,llavorsvasentirmésgarranyics i vaveurequeelRon tambédeixavael terra.Va sentir udolarl’Ullaliacontinuacióvanotarquesel’enduienmésendinsdelbosc.

Ambelcappenjant,elHarryvaveurequeelque l’haviaatrapatcaminavasobre sis potes llarguíssimes i peludes. Les dues del davant eren les que elsubjectavenambforçasotaunparelldepincesnegreslluents.Aldarreresentiaunaaltracriaturacomaquella,quesensdubteportavaelRon.Esdirigiencapalcor del bosc. El Harry sentia com l’Ullal lluitava per alliberar-se d’un tercer

monstre, udolant fort; el Harry no hauria pogut cridar ni que hagués volgut:s’haviadeixatlaveualaclarianaoneraelcotxe.

Mainovaarribara saberquantde tempsvaestar a lesurpesdelmonstre,l’únicquevanotarvaserquedesobtehivahaverproullumperpoderveurequeelterrafinsllavorspledefullesaraestavapled’aranyes.Vaallargarelcollcapauncostatiesvaadonarquehavienarribatalavorad’unclotimmensonnohihaviaarbres,demaneraqueelsestels il·luminavenl’escenamésespantosaquehaviavistmai.

Erenaranyes.Perònoaranyescomlesquehihaviasobrelesfullesdelterra,no; eren aranyes de lamida de rinoceronts, amb vuit ulls i vuit potes negres,peludes, gegantesques. El monumental espècimen que portava el Harry vacomençar a baixar pel pendent i els seus companys se li van acostar,garranyigantlespincesexcitatsenveurelacàrregaqueduia.

L’aranyaelvadeixaranarielHarryvacaureaterradequatrepotes.ElRonil’Ullalvanferpatapufalseucostat.L’Ullaljanoudolava,s’haviaquedatmutiarraulitalloc.ElRonfeiacaradesentir-seigualqueelHarry.Lihaviaquedatlabocaobertacomsiselihaguéscongelatelcrititeniaelsullsforadelesòrbites.

De sobte el Harry es va adonar que l’aranya que l’havia dut allà estavaparlant.Eradifícilentendrequèdeia,perquègarranyigavaamblespincesacadamot.

—Aragog!—vacridar—.Aragog!Idelcentredelaboiradeteranyinaenformadecúpulavaemergirlentament

unaaranyadelamidad’unelefantpetit.Teniapèlsblancsalcosialespotes,ielsullsentelats.Eracega.

—Quèhiha?—vadir,garranyigantlespincesràpidament.—Humans—varespondrel’aranyaquehaviaagafatelHarry.—És el Hagrid? —va dir Aragog, apropant-se, els vuit ulls entelats

deambulant.—Estranys—vagarranyigarl’aranyaquehaviaagafatelRon.—Mateu-los—vasentenciarAragog,irritat—.Estavadormint…—Som amics del Hagrid —va cridar el Harry. El cor semblava haver-li

abandonatelpitperfer-litrip-trapalagola.Les pinces de les aranyes que hi havia al clot van començar a garranyigar

comboges.Aragogs’hovapensar.—ElHagridmainohaviaenviathumansalnostreclot—vadirreflexiu.—ElHagridtéproblemes—vadirelHarryambelcoracent—.Ésperaixò

quehemvingut.—Problemes?—vapreguntarl’aranyaanciana,ialHarrylivasemblarque

hihaviapreocupaciórereelgarranyicdelespinces—.Iperquèushaenviatavosaltres?

El Harry va considerar la possibilitat d’aixecar-se, però la va rebutjar: nocreia que les cames el poguessin sostenir, així que va parlar des de terra, tancalmadamentcomvapoder.

—Al’escolapensenqueelHagridhadeixatanar…algunacosaqueatacaelsalumnes.Sel’hanendutaAzkaban.

Aragogvagarranyigaramblessevespincesfuriosamentipertotelclotlesaranyes li van fer eco; eren com aplaudiments, amb la diferència que elsaplaudimentsnoacostumavenaregirar-lil’estómacdepor,alHarry.

—Peròd’això ja famolts anys—vadirAragogmolest—.Famolts,moltsanys.Horecordoperfectament.Vaserperaixòqueelvanferforadel’escola.Creien que jo era elmonstre que s’amaga en el que ells anomenen la cambrasecreta.PensavenqueelHagridhaviaobertlacambraim’haviaalliberat.

—I, vostè no va sortir de la cambra secreta?—vapreguntar elHarry, quesentiacomlirelliscavafrontavallunasuorfreda.

—Jo!—vadirAragog,garranyigantenfadat—.Jonovaignéixeralcastell.Vincd’una terra llunyana.Unviatjant livadonaralHagrid l’oudelqualvaigsortir.Elltansolseraunnen,peròemvaamagarenunarmarialcastelliemvacuidar, m’alimentava amb el que sobrava de les taules. El Hagrid és el meuamic,iunbonhome.Quanemvandescobririemvanculpard’havermatatunanena, ell em va protegir. Des d’aleshores he viscut aquí al bosc, i el Hagridencaraemvisitadetantentant.Finsitotemvatrobarunaesposa,Mosag,ijaveieucomhacrescutlanostrafamília,totgràciesalabondatdelHagrid…

ElHarryvatreureelpoccoratgequeliquedava.—Aixíquevostè…vostènovafermalaningú?—No—vadirambveuroncalavellaaranya—.Elmeuinstintm’hihauria

portat,però,perrespectealHagrid,mainovaigfercapmalaunhumà.Elcosdela nenamorta el van descobrir en uns lavabos, i jomai no vaig veure res delcastellquenofosl’armarionvaigcréixer.Alsdelamevaespècieensagradalafoscorilatranquil·litat…

—Però llavors…Sap quina bèstia vamatar la nena?—va dir elHarry—.Perquè,siguielquesigui,hatornatiestàatacantgent…

Les paraules del Harry van quedar ofegades en un mar de garranyics depinces i fregadissademoltespotes llarguesqueesmovien irades;unmuntdesiluetesnegresenormesesmovienalseuvoltant.

—Labèstiaqueviualcastell—vadirAragog—ésunacriaturamil·lenàriaque nosaltres les aranyes temem per sobre de qualsevol altra. RecordoperfectamentcomvaighaverdesuplicaralHagridqueemdeixésanarquanvaig

percebrequelabèstiacorriaperl’escola.—Iquèés?—vadirelHarryimpacient.Més garranyics i més fregadissa; semblava que les aranyes estrenyien el

cèrcol.—Ésuntematabú!Noenparlem!—vadirAragogfuriós—.Noendiemel

nom! Al Hagrid mai no l’hi vaig dir, i això que m’ho va preguntar moltesvegades.

ElHarrynovoliainsistirsobreallòamblesaranyescadavegadamésaprop.Aragog semblava cansat de parlar. S’estava retirant a poc a poc cap a lateranyina;encanvi,lesaltresaranyesanavencapaells.

—Bé, doncs així ja marxem —li va cridar el Harry desesperadament aAragogquanvasentiruncruixitdefallesdarrereseu.

—Marxar?—vaferAragog—.Jodiriaqueno…—Però…Però…—ElsmeusfillsnoataquenelHagridperquèjoelshohe

ordenat. Però no els puc negar carn fresca quan s’apropa tan de bona gana alnostreclot.Adéu,amicsdelHagrid.

El Harry es va girar ràpidament. A uns quants metres s’alçava una paretd’aranyes que garranyigaven amb les pinces i a les quals els brillaven elsnombrososullsenaquellscapsnegreslletgíssims…

Vabuscarlavaretasabentquenoliserviriaderes.N’hihaviamassa.Peròquanprovavademantenir-sedret,apuntpermorir lluitant,vasentirunsorollfortiunraigdellumpotentvail·luminarelclot.

Era el cotxe del senyor Weasley, que baixava pel pendent amb els farsencesos, tocant el clàxon, apartant les aranyes.Algunes van caure d’esquena ivanquedarpotesenlaire.ElcotxeesvaaturarensecdavantelHarryielRonivaobrirlesportesdebatabat.

—Agafal’Ullal!—vacridarelHarry,iesvallançaralseientdeldavant.ElRonvaagafarelgrandanèsperlacinturaielvaempènyeralseientdeldarrere.Lesportes esvan tancardecop.AlRonno livacaldre tocar l’accelerador, elcotxe no el necessitava: el motor es va posar a rugir i van sortir disparats,carregantsobremésaranyes.Vanpujarelpendentatotavelocitat,vansortirdelclot ibenaviat travessavenelbosc,on lesbranquesassotaven les finestresdelcotxe,queesquivavaintel·ligentmentelssotsmésgrans,seguintuncamíqueeraobviqueconeixiabé.

El Harry va mirar-se el Ron, que encara tenia la boca oberta amb el critcongelat,peròjanoteniaelsullsforadelesòrbites.

—Estàsbé?ElRonteniaelsullsperdutsenladistànciaieraincapaçdeparlar.Anavenobrint-secamípelsotabosc,l’Ullaludolavaalseientdeldarrereien

unmomentdeterminatvanpassartanapropd’unroureimmensquevanperdreunretrovisor.Alcapdedeuminutsd’enrenouisotracs,elboscesvacomençaraaclaririelHarryvatornaraveuretrossosdecel.

El cotxe es va aturar tan de sobte que de poc no surten disparats pelparabrisa.Havienarribatalfinaldelbosc.Detantesganescomteniadesortirdelcotxe,l’Ullalesvallançarcontralafinestra,iquanelHarrylivaobrirlaportava sortir corrents cap a la cabana del Hagrid amb la cua entre les cames. ElHarry també va sortir del cotxe, i un minut després el Ron va recobrar lamobilitat a les extremitats i el va seguir, encara amb el coll rígid i els ullsperduts.ElHarrylivadonarunscopetsd’agraïmentalcotxe,ielcotxevagirarcuaivadesaparèixer.

ElHarryse’nvaanarcapalacabanadelHagridaagafarlacapaqueelsfeiainvisibles. L’Ullal tremolava sota una manta a la cistella. Quan el Harry vatornar a sortir, es va trobar el Ron a l’hort de carabasses vomitant ambvirulència.

—Seguiulesaranyes—vadirelRonambunfildeveu,eixugant-selabocaamb lamàniga—.Maino liperdonaréaixòalHagrid.Ésunasortqueseguimvius.

—SegurquepensavaqueAragognofariacapmalaunsamicsseus—vadirelHarry.

—AquestéselproblemadelHagrid—vadirelRon, ivadonaruncopdepunyalaparetdelacabana—:queespensaqueelsmonstresnosóntandolentscomelspinten,imiraonl’hadutaixò!Aunacel·lad’Azkaban!—Esvaposaratremolardesaforadament—.I,espotsaberquinsentitteniaqueensenviésallà?Quèhemesbrinat?

—QueelHagridnovaobrir lacambrasecreta—vadirelHarry,posant lacapaalRonisacsejant-lielbraçperquècomencésacaminar—.Erainnocent.

ElRonvaesbufegar.Evidentment,allòdecriarAragogenunarmarinoeraelqueellenteniaper«serinnocent».

Quan van ser davant de la silueta amenaçadora del castell, elHarry es vaafanyar a col·locar bé la capa per assegurar-se que no se’ls veien els peus illavors va obrir unamiqueta la porta d’entrada, que va cruixir. Van creuar elvestíbul amb molt de compte i van pujar per les escales de marbre. Vanaguantar-selarespiracióenrecórrerelspassadissosperonrondavensentinellesen estat d’alerta. Finalment van arribar a la seguretat de la sala comuna deGryffindor,onel fochaviacremat finsaconvertir-seencendra llampumejant.Esvantreurelacapaivanpujarl’escalazigzaguejantfinsaldormitori.

ElRonesvadeixarcaurealllitsensemolestar-seadesvestir-se.ElHarry,encanvi,noteniason.Esvaasseurealavoradelllitivaestardonantvoltesalque

haviaditAragog.La bèstia que s’amagava en algun lloc del castell, va pensar, semblava la

versióenmonstredeVoldemort:elsaltresmonstresnolavolienanomenar.PeròelRoniellnohavienavançatgenspersaberquèera,ocompetrificavalessevesvíctimes.NitansolselHagridhaviaarribatasabermaiquèhihaviaalacambrasecreta.

ElHarryvaestirarlescamesalllit,varecolzarl’esquenaalscoixinsiesvaposaramirarlallunaqueresplendiaal’altrabandadelafinestra.

Noseliacudiaquèméspodienfer.Havienarribatauncamísensesortida.ElRodlelhaviaacusatuninnocent; l’hereudeSlytherinsen’haviasortitsensesospita; i en aquellsmoments ningú no sabia si era lamateixa persona, o unaaltra,laquehaviaobertlacambrasecreta.Nohopodienpreguntaraningúmés.ElHarryseguiaestirat,pensantenelqueAragoghaviadit.

S’estavaquedantadormitquanlivaveniralcapelquesemblavaunaúltimaesperançaidesobteesvaincorporar.

—Ron—vaxiuxiuejarenlafoscor—.Ron!ElRon esvadespertar ambun esgarip comels de l’Ullal, vamirar al seu

voltantambelsullsmoltobertsivaveureelHarry.—Ron…Aquellanenaquevamorir…Aragoghaditque lavan trobar en

unslavabos…—vadirelHarry,senseescoltarelsroncsdelNevillequeveniendel’altrapuntadel’habitació—.Isimainovadeixarelslavabos?Isiencaraésallà?

ElRonesvafregarelsulls,arrufantlescellesalallumdelalluna.Aleshoreshovaentendre.

—Nodeuspasestarpensant…enlaGemmaGemec?

16.Lacambrasecreta

—Hem estat en aquells lavabos un munt de vegades i ella era tan sols trescompartiments més enllà… —va dir el Ron l’endemà a l’esmorzar—. L’hipodríemhaverpreguntat,peròara…

Jahavia estatproudifícil buscar aranyes.Escapardelsprofessors el tempssuficientperesmunyir-seaunslavabosdenoies,iasobreelslavabosdenoiesque hi havia davant mateix de l’escenari del primer assalt, seria gairebéimpossible.

Peròalaprimeralliçódeldia,Transfiguració,vapassarunacosaqueelsvaferoblidarlacambrasecretaperprimercopensetmanes.Deuminutsdesprésdecomençar laclasse, laprofessoraMcGonagallelsvaanunciarqueelsexàmenscomençarienl’1dejuny,aunasetmanavista.

—Exàmens?—vaxisclarelSeamusFinnigan—.Hemdeferexàmens?RereelHarryesvasentirunaexplosió:lavaretadelNevillehavialliscatpel

pupitreilihaviafetdesaparèixerunacama.LaprofessoraMcGonagalllavaferreaparèixer amb un moviment de la seva vareta i es va girar cap al Seamus,arrufantlescelles.

—L’única raó per la qual mantenim l’escola oberta és perquè segueixinrebentlasevaeducació—vadirenuntosever—.Pertant,tindranexàmenscomsempre,iesperoqueestiguinestudiantdevalent.

Estudiar de valent! Al Harry no se li havia acudit que hi podrien haverexàmens,enl’estatenquèestrobavatothom.Pertotalaclasseesvaestendreunmurmuriderebel·lióquevaferquel’expressiódelaprofessoraMcGonagallestornésencaramésfosca.

—El professor Dumbledore va deixar instruccions que mantinguéssiml’escolaenfuncionamentamblamàximanormalitatpossible—vadir—.Iaixòinclou,nocalniquehodigui,esbrinarquantescosesheuaprèsaquestcurs.

ElHarryesvamirarelparelldeconillsblancsquesesuposavaquehaviadetransformar en sabatilles d’estar per casa. Què havia après fins llavors aquell

curs?Noseliacudiaresquelipoguésserútilenunexamen.ElRonfeiaunacaracomsi liacabessindedirquehaviad’anaraviureal

BoscProhibit.—Ijocomfaréelsexàmensambaixò?—livapreguntaralHarry,aixecant

lavareta,ques’haviaposataxiularcomunaboja.

Tres dies abans del primer examen, la professoraMcGonagall va fer un altreanuncial’horad’esmorzar.

—Tincbonesnotícies—vadir, i en llocde fer-se silenci, elGranSalóvaesclatar.

—ElDumbledoretorna!—vancridaralguns,entusiasmats.—Hanatrapatl’hereudeSlytherin!—vadirambveuaflautadaunanoiade

latauladeRavenclaw.—Tornematenirquidditch!—vaxisclarelRoureexaltat.Quanelgallineresvacalmar,laprofessoraMcGonagallvadir:—La professora Coliflor m’ha comunicat que finalment les mandràgores

estanllestespertallar.Aquestanitpodremferreviureelspetrificats.Emsemblaquenocalqueelsrecordiqueésmoltpossiblequealgund’ellspuguidir-nosquio què els va atacar. Tinc l’esperança que aquest curs nefast s’acabi amb lacapturadelculpable.

Es va produir una explosió d’alegria. El Harry va mirar a la taula deSlytherininoesvaestranyardeveurequeelDracoMalfoynolacompartia.Encanvi,elRonestavamoltméscontentquenohaviaestatenmoltsdies.

—LlavorstantésquenolihaguempreguntatresalaGemmaGemec!—livadir al Harry—. L’Hermione segurament tindrà totes les respostes quan ladespertin. És clar que es tornarà boja quan sàpiga que comencem exàmensd’aquía tresdies.Noharepassatgens.Seriaméshumanitarideixar-la talcomestàfinsques’acabin.

Enaquellmoment,laGinnyesvaapropariesvaasseurealcostatdelRon.SemblavatensainerviosaielHarryesvaadonarquelesmanslitremolavenalafalda.

—Quèvols?—livadirelRon,servint-semésfarinetes.LaGinnynovadirres, sinó que va observar la taula de Gryffindor amunt i avall amb uns ullsaterritsquealHarrylivanrecordaralgú,perònosabiadirqui.

—Deixa-hoanar—vadirelRon,mirant-la.De sobte al Harry li va venir al cap qui li recordava. Es balancejava

lleugerament endavant i endarrere a la cadira, exactament igual que feia elDobbyquanestavaapuntderevelar-liinformacióconfidencial.

—Ushededirunacosa—vamurmurar,esquivanthàbilmentlamiradadel

Harry.—Quèés?—vadirell.LaGinnyfeiacaradenotrobarlesparaulesexactes.—Què?—vadirelRon.LaGinnyvaobrirlaboca,perònoenvasortirniunsolso.ElHarry es va inclinar cap a ella i vaparlar enveubaixa, demaneraque

nomésellaielRonelsentissin.—És sobre la cambra secreta?Has vist alguna cosa?Algú que fes alguna

cosaestranya?La Ginny va agafar aire i en aquell precís instant va aparèixer el Percy,

pàl·lidiexhaust.—Sihasacabatd’esmorzar,deixa’mellloc,Ginny.M’esticmorintdegana,

acabodesortirdeltorndeguàrdia.LaGinnyvaferunbotcomsilihaguéspassatelcorrentlacadira,vamirar

uninstantelPercyambcarad’espantadaise’nvaanarcorrents.ElPercyesvaasseureivaagafarunatassadelcentredelataula.

—Percy!—vadirelRon,enfadat—.Estavaapuntd’explicar-nosunacosaimportant!

ElPercyesvaennuegaramigglopdete.—Quinacosa?—vadir,estossegant.—Lihepreguntatsihaviavistresestranyiestavaapuntd’explicar-m’ho…—Ah,allò…Allònotéresaveureamblacambrasecreta—vadirelPercya

l’acte.—Itucomhosaps?—vapreguntarelRonamblescellesenlaire—.Bé,ja

quehisom,resultaquelaGinnyemvatrobarquanjoestava…Res,ésigual…Elcasésqueemvaveurefentunacosaijolivaigdemanarquenohodiguésaningú.Empensavaquemantindria la sevaparaula.Noés resextraordinari,dedebò,nomésquem’agradariaque…

ElHarrymainohaviavistelPercytanincòmode.—Percy, què feies? —li va preguntar el Ron amb un somriure—. Va,

digue’ns-ho,quenoensenriurem.ElPercynolivatornarelsomriure.—Harry,passa’maquellespastes,quem’esticmorintdegana.

ElHarrysabiaqueseguramenttotelmisteriesresoldrial’endemàsenselasevaintervenció, però no pensava deixar córrer una oportunitat de parlar amb laGemmaGemec si se li presentava…I ambgrandelit se li vapresentar amigmatí,quanGilbertDecorselsportavaaclassed’HistòriadelaMàgia.

ElDecors,queelshaviaassegurat tantscopsqueelperillhaviapassat (tot

perquè acte seguit els esdeveniments s’encarreguessin de demostrar ques’equivocava), en aquells moments estava convençut que no valia la penaesforçar-se a acompanyar-los pels passadissos. Els cabells no li feien tant degoigcomdecostum:haviaestattotalanitfentlarondapelquartpis.

—Recordeu el que us diré ara —va dir, enfilant una cantonada—: lesprimeresparaulesquesortirandelabocad’aquellapobragentpetrificadaseran:«VaserelHagrid».Dedebò,noempuccreureque laprofessoraMcGonagallpensiquetotesaquestesmesuresdeseguretatsónnecessàries.

—Téraó,professor—vadirelHarry,ialRonlivancaureelsllibresdelasorpresa.

—Gràcies, Harry —va dir el Decors cortesament mentre esperaven quepassésunallargafilerad’alumnesdeHufflepuff—.Elsprofessorsjatenimproufeina per, a més, haver de portar els alumnes a les classes i passar la nit deguàrdia…

—Esticd’acordambvostè—vadirelRon,quejahohaviaentès—.Perquènoensdeixaaquí,professor?Nomésfaltaunpassadís…

—Weasley, em sembla que ho faré—va dir elDecors—.Hauria d’anar apreparar-meunaclasse.

Ise’nvaanar.—A preparar-se una classe…—va dir amb sorna el Ron—.Més aviat a

arreglar-seelscabells,diriajo.Van deixar que la resta dels deGryffindor els avancessin i llavors es van

escaparperunpassadís lateral i esvan apressar cap als lavabosde laGemmaGemec.Peròjustquanesfelicitavendelagenialitatdelasevaestratègia…

—Potter!Weasley!Quèfanaquí?EralaprofessoraMcGonagall,ambl’expressiómésduraquelamésdurade

lespedres.—Volíem…Volíem…—vabalbucejarelRon—.Volíemanaraveure…—L’Hermione—vadirelHarry.TantelRoncomlaprofessoraMcGonagall

se’lvanquedarmirant.»Fa segles que no la veiem, professora—va continuar de pressa elHarry,

trepitjant elRon—, i hempensat que podíem entrar ambmolt de compte a lainfermeriaperdir-liquenoespreocupés,quelesmandràgoresjaestangairebéapunt.

La professora McGonagall continuava observant-lo, i per un moment elHarryesvapensarqueexplotaria,però,quanvaparlar,hovaferambunaveuestranyamentronca.

—Ésclar—vadir, i elHarry, totalment sorprès,vanotarque liqueiaunallàgrimadelsullsenvidriats—.Comprencquetotaixòésencaramésdurperals

amicsdelsquehanestat…Me’nfaigcàrrec.Sí,Potter,ésclarquepodenanaraveurelasenyoretaGranger.LicomunicaréalprofessorBinnslaraódelasevaabsència.Diguin-liaMadamePomfreyqueelshedonatpermís.

El Harry i el Ron van marxar. Gairebé no es podien creure que sen’haguessin sortit sense càstig. Quan van tombar a la cantonada, van sentirclaramentquelaprofessoraMcGonagallesmocava.

—Aquesta —va dir el Ron entusiasmat— és la millor història que t’hasinventatmai.

Janopodienferresmésqueanaralainfermeriaidir-liaMadamePomfreyquetenienelpermísdelaprofessoraMcGonagallpervisitarl’Hermione.

MadamePomfreyelsvadeixarentrardemalagana.—Notécapsentitparlarambaunapersonapetrificada—vadir, iquanes

van asseure al costat de l’Hermione van haver d’admetre que tenia raó. Eraevident que l’Hermione no s’adonava que tenia visites, i, pel bé que li feia,hauriaestatelmateixdir-liquenoespreocupésalasevatauletadenit.

—Empreguntosivaveurel’assaltant—vadirelRon,tottrist,mirantlacararígida de l’Hermione—. Perquè si els va atacar a tots d’amagat, mai nosabrem…

PeròelHarrynomiraval’Hermionealacara.Estavamésinteressatenlamàdreta.Lateniatancadasobreelsllençolsi,acostant-s’hi,vaveurequeadinshiteniauntrosdepaperarrugat.

EsvaassegurarqueMadamePomfreyerallunyil’hivaassenyalaralRon.—Mira de treure-l’hi—va xiuxiuejar el Ron, i vamoure la cadira perquè

tapéselHarryinoelveiésMadamePomfrey.No va ser una tasca fàcil. Lamà de l’Hermione estava tan tancada que el

Harryestavaconvençutquetrencariaelpaper.MentreelRonvigilava,varegirarivaestirarelpaperfinsque,finalment,desprésd’unsquantsminutsdetensió,elpapervasortir.

Eraunapàginaarrencadad’unllibremoltvelldelabiblioteca.ElHarrylavaaplanaresperançatielRons’hivaaproparperllegir-laambell.

De les innombrables bèsties perilloses quepoblen la nostra terra, non’hi ha capde tan curiosa imortalcomelbasilisc,tambéconegutambelnomdeReidelesserps.Aquestaserp,quepotarribaratenirdimensionsgegantesquesipotviurecentenarsd’anys,neixd’unoudegallinail’hadecovarungripau.Lessevesmaneresdematarsónextraordinàries,perquè,amésdelsullals,quecontenenunverímortal,elbasilisctéunamiradaassassinaiqualsevolquese’ltrobimorinstantàniament.Lesaranyesfugendelbasiliscperquèéselseuenemicmortal,ielbasiliscnomésfuigdelcantdelgall,quelicausalamort.

Asotadeltexthihaviaescritaamàunasolaparaula,enunalletraqueelHarry

vareconèixerqueeradel’Hermione.«Canonades».Vasercomsialgúliacabésd’encendreunllumalcervell.—Ron—vadirsensealè—.Ésaixò.Aixòéslaresposta.Labèstiaquehiha

a lacambraésunbasilisc,unaserpgegant!Ésperaixòque joheestatsentintaquellaveupertotarreuiningúmésnol’hasentida.Perquèjoparloreptilià…

ElHarryvamirarelsllitsqueteniaalvoltant.—Elbasiliscmata lagentamblamirada.Peròningúnohamort…Perquè

ningúnol’hamiratdirectamentalsulls.ElPauelvaveureatravésdelacàmera.La mirada del basilisc va cremar la pel·lícula, però el Pau només va quedarpetrificat.ElJustin…ElJustindeviaveureelbasiliscatravésdelNick-de-poc-sense-cap!ElNickvarebrel’impactedirecte,perònopodiatornaramorir…Ial’HermioneialamonitoradeRavenclawlesvantrobarambunmirallalavora.L’Hermiones’acabavad’adonarqueelmonstreeraunbasilisc.M’hijugoelquevulguis queva advertir la primerapersonaqueva trobar que abansde tombarunacantonadamirésambunmirall.Aquellanoialivaagafarelmiralli…

ElRons’haviaquedatbocabadat.—IlaSenyoraNorris?—vaxiuxiuejarengrescat.El Harry s’ho va pensar, procurant imaginar-se l’escena de la nit de

Halloween.—L’aigua…—va dir a poc a poc—. L’aigua que sortia del lavabo de la

GemmaGemec.SegurquelaSenyoraNorrisnomésenvaveureelreflex…Entusiasmat,varellegirlapàginaqueteniaalamà.Comméslamirava,més

sentittrobavaatotplegat.—Elcantdelgalllicausalamort!—vallegirenveualta—.Ivanmatarels

gallsdelHagrid!L’hereudeSlytherinnoenvoliacapalsvoltantsdelcastelluncopobríslacambrasecreta!Lesaranyesfugendelbasilisc!Totlliga!

—Però, com s’ha estatmovent el basilisc?—va preguntar el Ron—.Unaserpllefiscosa…Algúl’hauriahagutdeveure…

PeròelHarryvaassenyalarlaparaulaquel’Hermionehaviaescritapeudepàgina.

—Canonades—vadir—.Canonades…Ron,hafetservirlescanonades.Laveuquesentiaeradinslesparets…

DesobteelRonlivaagafarelbraçalHarry.—L’entradaa lacambra secreta!—vadirambveu ronca—. I si ésenuns

lavabos?Isiésa…?—AlslavabosdelaGemmaGemec—vadirelHarry.Esvanquedarquiets.L’excitacióelscorriaperlesvenes,gairebéincapaços

decreure-s’ho.—Aixòvoldir—vadirelHarry—quejonosócl’únicreptilingüequehiha

al’escola.L’hereudeSlytherintambéhoés.Aixíéscomcontrolaelbasilisc.—I ara què fem?—va preguntar el Ron amb ulls centellejants—. Anem

directesalaMcGonagall?—Sí,anemalasaladeprofessors—vadirelHarryposant-sedret—.Ellahi

seràd’aquíadeuminuts:ésgairebél’horadelpati.Van córrer escales avall.Comquenovolienque els tornessin a enxampar

deambulantperunaltrecorredor,vananardirectesalasaladeprofessors,queestavadeserta.Eraunahabitaciógran,plenadecadiresdefustafosca.ElHarryielRons’hivanpassejaramuntiavall,massaexaltatsperseure.

Peròlacampanaqueassenyalaval’horadelpatinovasonar.Enllocd’això,vansentirlaveudelaprofessoraMcGonagallressonarpels

corredors,magnificadaambmàgia.—Atenció! Els alumnes han d’anar immediatament als dormitoris. El

personaldocent,sisplau,quetornialasaladeprofessors.ElHarryesvagirarpermirarelRon.—Nodeuserunaltreassalt?Nopotser,ara…—Quèfem?—vadirelRonhorroritzat—.Anemaldormitori?—No—vadir elHarrymirantal seuvoltant.A l’esquerra teniaunamena

d’armari ple de capes de professors. Amaguem-nos aquí. Escoltem de què vaaquestcop.Despréselsexplicaremelquehemdescobert.

Esvanamagaral’armari.Sentienelbrogitdecentenarsdepersonesqueesmovienalpisdedaltilaportadelasaladeprofessorsques’obriaiestancavasenseparar.Desdelsplecsde lescapesquefeienolord’humitat,vanobservarelsprofessors,queentravend’unenunalasala.Algunsestavendesconcertats,altresdirectamentespantats.AleshoresvaarribarlaprofessoraMcGonagall.

—Finalment ha passat—va dir en el silenci de la sala—.Elmonstre s’haendutunalumne.Alacambra.

AlprofessorFlitwickselivaescaparuncritagut.LaprofessoraColifloresva tapar la boca amb les mans. L’Snape es va agafar amb força al respatllerd’unacadiraivadir:

—Comusn’heuassabentat?—L’hereu de Slytherin —va dir la professora McGonagall, que estava

totalment blanca— ha deixat un altre missatge. A sota mateix de l’altre.«L’esqueletdelanoiarestaràalaCambrapersempremés».

ElprofessorFlitwickesvaposaraplorar.—Quiés?—vapreguntarMadameHooch,ques’haviadeixatcaureenuna

cadiraperquèelsgenollsjanol’aguantaven—.Quinaalumna?—LaGinnyWeasley—vadirlaprofessoraMcGonagall.El Harry va notar que el Ron es desplomava silenciosament al terra de

l’armari.—Demà haurem d’enviar tots els alumnes a casa —va dir la professora

McGonagall—.AixòéselfinaldeHogwarts.ElDumbledoresempredeiaque…Laportadelasaladeprofessorsesvatornaraobrir.Peruninstant,elHarry

vatenirlaintuïcióqueseriaelDumbledore.PeròeraelDecors,quevaentrarsomrient.—Hosento…M’hequedatadormit…M’heperdutalgunacosa?No va semblar adonar-se que la resta de professors el miraven amb cara

gairebéd’odi.L’Snapeselivaacostar.—Hemtrobatl’home—vadir—.L’homeideal.Elmonstrehasegrestatuna

noia, Decors. L’ha dut a la mateixa cambra secreta. Finalment ha arribat lavostraoportunitat.

ElDecorsesvaposarblanc.—És cert,Gilbert—va irrompre la professoraColiflor—.No vau dir ahir

mateixquesemprehavíeusabutoneral’entradadelacambrasecreta?—Bé,jo…—vacomençarabalbucejarelDecors.—Sí, no em vau dir que sabíeu què s’hi amagava? —s’hi va afegir el

professorFlitwick.—Aixòvaigdir?Nohorecordo…—Doncs jo recordo bé que vau dir que era una llàstima que no haguéssiu

pogutbatre-usambelmonstreabansquearrestessinelHagrid—vadirl’Snape—.Novaudirque l’afernos’haviaportatbé iqueushaurienhagutdedonarmarged’actuaciódesd’unbonprincipi?

ElDecorsvamirarelsseuscol·legues,quenotenienpietat.—Jomai…Deuhaverestatunmalentès…—Bé, doncs ho deixem a les vostresmans, Gilbert—va dir la professora

McGonagall—.Avuiésunanitexcel·lentperfer-ho.Nosaltresusgarantimqueno usmolestarà ningú. Podreu enfrontar-vos almonstre tot solet. Per fi teniumarged’actuació.

El Decors va mirar al seu voltant desesperat, però ningú no va sortir arescatar-lo.Janosemblavaniremotamentbell.Litremolavaelllavii,senseelseusomriured’anunci,selihavienenfonsatlesgaltesisemblavaunfigatova.

—D-d-d’acord…—vafer—.Seré…Seréalmeudespatx,pre-preparant-me.Ivasortirdelasala.—Bé—vaferlaprofessoraMcGonagall,quetreiafocpelnas—,ambaixò

comamínimenshemdesfetd’ell.Elsprofessorsquetinguinresidènciesalseucàrrechauriend’informarels alumnes sobreelquehapassat.Comuniqueu-losquedemàaprimerahoraelHogwartsExpresselsduràacasa.Elsaltres,seríeutanamablesdecomprovarquenohihacapalumneforadelsdormitoris?

Elsprofessorsesvanaixecariunaunvananardeixantlasala.ProbablementaquellvaserelpitjordiadelavidadelHarry.ElRon,elFred,

elGeorgeiellesvanasseureenunracódelasalacomuna,incapaçosdedir-seunaparaula.ElPercynohiera.Haviaanataenviarunmussolalsseusparesidespréss’haviatancatalseudormitori.

Capvesprehaviaestattanllargcomaquell,nilasalacomunahaviaestattanplenaitansilenciosa.Pocabansdelapostadesol,elFredielGeorgese’nvananaralllitperquèjanoaguantavenméslasituació.

—LaGinnysabiaalgunacosa—vadirelRon.Eralaprimeracosaquedeiad’ençàquehavienentrata l’armaride lasaladeprofessors—.Ésperaixòquel’hansegrestat.ElqueensvoliadirnoeracapestúpidsecretetdelPercy.Ellahavia descobert alguna cosa sobre la cambra secreta. Ha de ser per això quel’han…—ElRonesva fregar elsullsdesesperat—.Vaja,queella ésde sangpura.Nohiveigcapaltraraó.

ElHarryveiacomelsolesponia,vermellcomlasang,al’horitzó.Mainos’haviasentittanmalament.Sipoguessinferalgunacosa…Elquefos.

—Harry—vadirelRon—,creusquehihacappossibilitatquenoestigui…Jasaps…

ElHarrynosabiaquèrespondre.NopodiaconcebrequelaGinnyencarafosviva.

—Sapsquè?—vadirelRon—.Emsemblaquehauríemd’anaraveureelDecorsidir-lielquesabem.Aquestanitintentaràentraralacambra.Lipodríemdironpensemqueésiquedinshihaunbasilisc.

Com que al Harry no se li acudia res millor i volia fer alguna cosa, vaacceptar-ho.ElsdeGryffindorquehihaviaalasalasesentientandesventuratsielsfeientantapenaelsWeasley,queningúnovaprovard’aturar-losquanesvanaixecar,vancreuarlasalaivansortirpelforatdelretrat.

Mentre es dirigien cap al despatx del Decors es va fer de nit. A dinssemblava que hi havia molta activitat. Van sentir fregadissa, cops i passosapressats.ElHarryvapicaralaportaitotd’unaesvafersilenci.AcontinuacióelDecorsvaobrirunafinaescletxaivatreureunull.

—Ah…Senyor Potter… SenyorWeasley…—va dir, i va obrir unamicamés—.Esticbastantocupatenaquestsmoments,peròsiésunacosaràpida…

—Professor,sabemalgunescosesquepotserliconvindriaconèixer—vadirelHarry.

—Bé…Tampocnoéstanterrible…—EltrosdecaradelDecorsqueveiensemblavamoltincòmode—.Vulldirque…Bé…D’acord…

Vaobrirlaportadeltotivanpassar.El despatx del Decors estava gairebé buit. A terra hi havia dos baguls

enormes. En un d’ells hi havia un munt de vestits, verd jade, lila, blau demitjanit, plegats de qualsevol manera; a l’altre hi havia una pila de llibresdesendreçats. Les fotografies que abans revestien la paret ara estavenentaforadesencaixessobrel’escriptori.

—Quemarxa?—vapreguntarelHarry.—Mmm…Sí…—vaferelDecors,arrencantunpòsterd’ellmateixaescala

real del darrere de la porta mentre parlava i començant a enrotllar-lo—. Unaurgència…Ésineludible…Men’hed’anar…

—Iquèpassaamblamevagermana?—vadirelRonesverat.—Bé,això…Ésunadesgràcia—vadirelDecors,evitantmirar-losalsulls,i

vaobrirdeltotuncalaixivacomençarabuidar-neelcontingutenunabossa—.Aningúnolisaptantgreucomami…

—Vostè és el professor de Defensa Contra les Forces del Mal! —vaexclamarelHarry—.Nose’npotanarara!Nose’npotanararaquelesforcesdelmalhanpreselcastell!

—Bé,hededirquequanvaigagafarlafeina…—vadirelDecorsperaellmateixapilantmitjonssobreelsvestits—.Aladescripciódelestasquesnodeiares…Jonom’esperavaque…

—Vol dir que fuig?—va dir el Harry, incrèdul—. Després de tot el queexplicaalsllibres?

—Els llibres poden portar a conclusions errònies —va dir el Decorsdelicadament.

—Peròvostèelsvaescriure!—vacridarelHarry.—Jovenet—vadirelDecors,queesvaaixecarivamirarelHarryambles

cellesarrufades—,usielsentitcomú.Elsmeusllibresnos’haurienvenutni lameitatsilagentnopensésquejorealmenthaviafettotesaquellescoses.Ningúnovoldriallegirlahistòriad’unbruixotarmenivellilleig,permoltquefoscertquevasalvarunpobledelsatacsdelshomesllop.Quedariahorriblealacobertadelllibre.Amés,noteniacapgustpervestir.Ilabruixaquevaferdemainaderaaunaferateniaunllavileporí.Siguinrealistes…

—Aixíquevostèhaestatposant-semedallespelquevaferaltragent?—vadirelHarry,quenos’hopodiacreure.

—Harry,Harry—vaferelDecors,moventelcapambimpaciència—,noéstansenzillcomsembla.Vaigtenirmoltafeina.Vaighaverdeseguirlapistademoltagent.Elsvaighaverdepreguntarcoms’hovanferexactamentperferelquevanfer.Enacabat,elsvaighaverdeferunsortilegidepèrduadememòriaperquè no recordessin haver-ho fet. Si hi ha alguna cosa de la qual em pucenorgullirésdelsmeussortilegisdepèrduadememòria.No,Harry,haestatunafeinadura.Nototesredueixafirmarllibresifer-sefotografies,saps?Sivolsla

fama,hasd’estarpreparatperferuncamíllargipled’entrebancs.Vabaixarlatapadelsbagulsdecopielsvatancarambclau.—Aveure—vafer—.Emsemblaquejaestàtot.Sí.Nomésquedaunacosa

perfer.Esvatreurelavaretaiesvagirarcapaells.—Hosentomoltíssim,nois,peròaraelshaurédeferunsortilegidepèrdua

de memòria. No puc permetre que escampin els meus secrets. No tornaria avendreunllibre…

PeròelHarryvaagafarlasevavaretaatemps.ElDecorstotjustaixecavalasevaquanelHarryvacridar:

—Expulsiarmus!ElDecorsva sortirdisparat capenrere ivacaure sobreundelsbaguls.La

varetavasortirvolant,elRonlavaagafarilavallançarperlafinestra.—NohauriahagutdedeixarqueelprofessorSnapeensl’ensenyés—vadir

elHarryfuriós,apartantelbagulacopsdepeu.ElDecorselmiravadesdeterra;tornavaasemblarunfigatova.ElHarryelcontinuavaapuntantamblavareta.

—Quèvolenquefaci?—vadirelDecorsambunfildeveu—.Noséonésl’entradaalacambrasecreta.Nopucferres,jo.

—Estàde sort—vadir elHarry, i amb lapuntade lavaretavaobligar elDecors a aixecar-se—.Nosaltres sí que creiem saber on és. I què s’hi amaga.Vinga.

Van fer sortir elDecors del despatx, el van fer baixar per les escales quetenienmésaprop,vanrecórrerelpassadísonencarabrillavenlespintadesiesvanaturardavantelslavabosdelaGemmaGemec.

VanferentrarelDecorsprimer.ElHarryvaobservarsatisfetquetremolava.LaGemmaGemecseiaalacisternadel’últimvàter.—Ah, souvosaltres!—vadirquanvaveureelHarry—.Quèvoleuaquest

cop?—Preguntar-tecomvasmorir—vadirelHarry.Immediatamentlivacanviarl’expressió.Semblavaquemainolihaguessin

fetunapreguntatanafalagadora.—Ooooh, va ser horrible —va dir, assaborint el moment—. Va ser aquí

mateix.Vaigmorirenaquestmateixvàter.Horecordomoltbé.M’haviaamagataquíperquè l’OliveHornbyes reiade lesmevesulleres.Havia tancat laportaambbalda iestavaplorant ialeshoresvaigsentirqueentravaalgú.Vaigsentirunesparaulesestranyes.Emsemblaquedevienserenunaaltrallengua.Detotesmaneres, el que emva sorprendreva serque eraunnoiqui parlava.Així quevaig obrir la porta per dir-li que se n’anés als seus lavabos, i llavors…—laGemmaesvainflarambairesd’importància;lacaraliresplendia—vaigmorir.

—Com?—vaferelHarry.—No ho sé —va dir la Gemma molt baixet—. Només recordo que vaig

veureunparelld’ullsgrocsimmensos.Vasercomsidesobteelcosemdeixésdefuncionar,ivaigsortirflotant…—VamirarelHarryabsent—.Desprésvaigtornar. Estava decidida a no deixar l’Olive Hornby en pau. Oh, com es vapenedird’haver-serigutdelesmevesulleres!

—Ionvasveureelsulls?—livapreguntarelHarry.—Perallà—vadirlaGemma,assenyalantvagamentcapalapicaquetenia

davantdelvàter.ElHarryielRonvancórrercapallà.ElDecorss’homiravadesd’unacerta

distànciaabsolutamentaterrit.Semblava una pica com qualsevol altra. Van examinar-ne cada centímetre

quadrat, per dins i per fora, incloent-hi les canonades que hi havia a sota. Ifinalment elHarry ho va trobar: en un costat d’una de les aixetes de coure hihaviagravadaunaserppetiteta.

—Aquestaaixetanoha funcionatmai—vadir laGemma, radiant,quanelHarryvaprovardefer-lagirar.

—Harry—vaintervenirelRon—,Harry,diguesalgunacosaenreptilià.—Peròsi…—elHarryvaferungranesforçperpensar.Finsllavorsnoméshaviapogutparlarreptiliàquaneradavantd’unaserpde

veritat.Vamirarfixamentelgravatpetitet,intentantimaginar-sequelaserperareal.

—Obre’t—vadir.VaaixecarelsullscapalRon,quelivaferquenoambelcap.—Tornaaintentar-ho—livadir.El Harry va tornar a clavar els ulls en la serp, mirant de convence’s que

estavaviva.Simovia el cap, la llumde les espelmes feia que semblés que esbellugava.

—Obre’t—vatornaradir.Perònovaseraixòelquevasentir:lihaviasortitunxiuxiueigestrany,itot

d’una l’aixeta es va il·luminar amb una llum blanca i va començar a girar.Acontinuació, la pica es va començar a moure, es va acabar enfonsant i vadesaparèixer.Al darrere hi havia una canonada enorme, prou ampla perquè hipassésunapersona.

ElHarryva sentir esbufegar elRon i va tornar a aixecar els ulls. Ja haviadeciditquèfaria.

—Baixo—vadir.No podia quedar-se allà precisament quan havien trobat l’entrada a la

cambra;nosihihaviaunalleugera,mínima,raríssimapossibilitatquelaGinny

fosviva.—Jotambé—vadirelRon.Esvaferunsilenci.—Bé, javeigquenoemnecessiten—vadirelDecorsambunaombradel

quehaviaestatelseusomriure—.Me’n…Vaposarlamàalpomdelaporta,peròelRonielHarryelvanapuntaramb

lesvaretes.—Vostèbaixaràelprimer!—varugirelRon.Amblacarapàl·lidaisensevareta,elDecorsesvaaproparalforat.—Nois—vadirambveutremolosa—,nois,dequèservirà?ElHarrylivaclavarlavaretaal’esquena.ElDecorsvaintroduirlescamesa

lacanonada.—Realmentnocrecque…—vacomençaradir,peròelRonelvaempènyer

ivadesaparèixercanonadaavall.ElHarryelvaseguirsenseperdretemps:s’hivaficarambmoltdecompteiesvadeixaranar.

Era com caure a tota velocitat per un tobogan fosc, llefiscós, que nos’acabavamai.Vaveureméscanonadesquesortienentotesdireccions,peròcapnoeratangruixudacomaquella,quegiravaiesrecargolava,sempreambunfortpendentcapavall,ielHarryvapensarqueeraamoltamésprofunditatquefinsitotlesmasmorres.DarrereseusentiabategarelRonlleugeramentalsrevolts.

I llavors, just quan s’havia començat a preocupar per què passaria quanarribésaterra,lacanonadaesvaferhoritzontalivasortirpelfinalambuncopsord: havia caigut al terrahumit d’un túnel depedra foscque eraprou alt perposar-s’hi dret. ElDecors s’aixecava de terra unsmetresmés enllà, cobert debavaiblanccomunfantasma.ElHarryesvaapartarquanvasentirelbrunzitdelRonques’acostavapersortirdelacanonadaelltambé.

—Devem ser a quilòmetres sota l’escola —va dir el Harry, i la veu varessonarperlesparetsdeltúnelfosc.

—Possiblement sota el llac—va dir el Ron observant les parets negres illefiscosesambelsullsforçats.

Totstresesvangirarperescodrinyarenl’obscuritatquetenienaldavant.—Lumos!—vamurmurarelHarryalasevavaretaperencendre-la—.Vinga

—va dir al Ron i al Decors; i van començar a caminar, clapotejant pel terramullat.

El túnel estava tan fosc que només s’hi veien a curta distància. Les sevesombressemblavenmonstruosesalallumdelavareta.

—Recordeu—vadir elHarrybaixetmentre feiencamícapendavant—, sisentiures,tanqueuelsullsimmediatament…

Peròeltúnelsemblavaunatombaielprimersorollinesperatquevansentir

vaserunesclafitquevaprovocarelRonquanvatrepitjarelquevaresultarseruncraniderata.ElHarryvaabaixarlavaretapermiraraterraivaveurequepertotarreuhihaviaossosd’animalspetits.Fentesforçospernoimaginar-secomestaria laGinnysi la trobaven,elHarryvaseguirobrintcamí ivan tombarenunacantonada.

—Harry,allàdavanthihaalgunacosa—vadirelRonsenseveuaferrant-se-lial’espatlla.

Es van quedar glaçats, observant. Amb prou feines el Harry va veure lasilueta d’alguna cosa enorme i sinuosa, estirada al terra del túnel. Estavaimmòbil.

—Potserestàadormida—vadirambunxiu-xiu,mirantenrerecapalsaltresdos.ElDecorss’haviatapatlacaraamblesmans.ElHarryesvatornaragirarpermirarlacosa.Elcorlibategavatanfortquelifeiamal.

Moltapocapoc,iambelsullstantancatscompodia,peròsensedeixardemirar,elHarrys’hivaacostaramblavaretapreparada.

La llum va il·luminar una pell de serp gegantesca, d’un verinós verdmoltviu,caragoladaibuidaalmigdeltúnel.Labèstiaalaqualhaviapertangutdeviafercomamínimsismetres.

—Déun’hido—vadirelRonambunfildeveu.Desobtevansentirunsorolldarrereseu.AlGilbertDecors lihaviencedit

elsgenolls.—Aixequi’s—livadirelRonambduresa.ElDecorsesvaposardret…EsvallançarsobreelRonielvatiraraterra.ElHarryse’nvaanarcapaellsd’unbot,peròjaeramassatard.ElDecors

s’haviaaixecat,amblavaretadelRonalamàiunsomriureimmensalacara.—L’aventura s’acaba aquí, nois! —va dir—. M’enduré un tros d’aquesta

pell,elsdiréquehefettardiquelanoiajaestavamorta,iquevosaltresdosheuperduttràgicamentlamemòriaquanheuvistelseucosmutilat.Digueuadéualesvostresmemòries!

VaaixecarlavaretadelRonapedaçadaambcel·lomàgicpersobreelcapivacridar:

—Obliterar!La vareta va esclatar amb la força d’una bomba petita. El Harry es va

protegirelcapambelsbraçosivaarrencaracórrer,entrebancant-seamblapellde la serp, i esvaallunyardels trossosde sostrequequeienestrepitosamentaterra.Totd’unaesvatrobarsol,al’altrabandad’unmursòlidfetdetrossosderoca.

—Ron!—vacridar—.Ron,estàsbé?—Sí—vadir laveuesmorteïdadelRondarrere lacascadadepedra—. Jo

esticbé,peròaquestimbècilno…Laràfegadelavaretal’hatocat.Esvasentiruncopseciuncritdedolor.VasonarcomsielRonacabésde

donaralDecorsunapuntadaaltoudelacama.—I ara què? —va dir la veu desesperada del Ron—. No podem passar.

Trigaremseglesa…ElHarryvamirarelsostredeltúnel.S’hihavienfetunesesquerdesenormes.

Mainohaviatractatdeferesclatarambmàgiarestangrancomaquellesroques,iaquellnoeraunbonmomentperferprovatures…Isiqueiaelsostresencer?

Rere la pila de pedres va sentir un altre cop sec i un altre crit de dolor.Estavenperdenteltemps.LaGinnyjafeiahoresqueeraalacambrasecreta.ElHarrysabiaquenoméspodienferunacosa.

—Espera’t aquí —li va cridar al Ron—. Espera’m amb el Decors. Jocontinuo.Sid’aquíaunahoranohetornat…

Esvaproduirunsilencipledesignificat.—Joanirétraientaquestespedres—vadirelRon,esforçant-seamantenirla

veutranquil·la—.Perquè…perquèpuguispassarquantornis.Harry…—Finsara—vadirelHarry,esforçant-seadonaruntodeseguretatalaveu,

quelitremolava.Vapassarpersobrelapelldelaserpgegantivaprosseguirelcamí.BenaviatvadeixardesentirelsorollquefeiaelRonentreurelespedres.El

túnelserpentejava.ElHarryteniatotselsnervisdelcosentensió.Voliaarribaralfinaldeltúnel,encaraquepatiapelquehipoguéstrobar.Ifinalment,ensortird’unrevolt,esvatrobardecaraaunaparetmassissaonhihaviaesculpidesduesserps entrellaçades que tenien per ulls unes maragdes impressionants quecentellejaven.

ElHarrys’hivaaproparamblagolaseca.Nolicostariagaireferveurequeaquellesserpsdepedraerenreals,elsseusullssemblavenvius.

Deseguidaesvaimaginarquèhaviadefer.Esvaaclarirlagola.Elsullsdemaragdabrillavenenlallumtrèmula.

—Obre’t—vadirelHarryenreptilià.Laparetesvaobrirgrinyolant i lesserpsesvansepararendues.Lesdues

meitats van desaparèixer i el Harry, tremolant de cap a peus, va traspassar elllindar.

17.L’hereudeSlytherin

Es trobava en un extremd’una salamolt llarga i poc il·luminada.Un bosc decolumnesperlesqualss’entortolligavenmésserpsdepedras’aixecavaimponentper aguantar el sostre que es perdia en la foscor i provocava ombres negresallargadesenlapenombraverdaiestranyaqueomplial’ambient.

Ambelcoracent,elHarryesvaaturaraescoltarelsilenciaterridor.Podiaserqueelbasiliscestiguésamagatrereunacolumna,enunracófosc?OneralaGinny?

Va treure lavareta i va començar a caminar endavantper les columnesdeserps. Cada una de les passes cauteloses que feia ressonava fort a les paretsfosques.Manteniaelsullsmigtancats,preparatpertancar-losdeltotalméspetitsenyaldemoviment.Tenialaimpressióquelesconquesbuidesdelsullsdelesserpsdepedraelseguien.Mésd’uncopselivaencongirl’estómacperquèesvapensarquealgunaesmovia.

Aleshores, quan va arribar a l’altura de l’últim parell de columnes, unaestàtua tan alta com lamateixa cambra se li va aparèixer al davant, recolzadacontralaparetdelfons.

ElHarryvahaverd’estirarelcollenrereperveurelacaratitànicaqueteniaasobre: era un ancià que recordava unmico, amb una barba llarga i prima quegairebé liarribavaa lavoradelvestitdebruixotdepedraqueduia,desotaelqualsortiendospeusgrisosenormespelterrallisdelasala.Ientreelspeus,debocaterrosa,hihaviauncosvestitdenegreambelscabellspèl-rojos.

—Ginny! —va dir el Harry en veu baixa. Va córrer cap a ella i es vaagenollaralseucostat—.Ginny!Quenoestiguimorta!Sisplau,quenoestiguimorta!—Vadeixarcaure lavareta,vaagafar laGinnyper lesespatlles i lavatombar.Estavablancaifredacomelmarbre,peròteniaelsullstancats,aixíquenoestavapetrificada.Llavorsvoliadirqueestava…

—Ginny,sisplau,desperta—vacontinuarelHarryperellmateix,sacsejant-la.ElcapdelaGinnyesbalancejavad’uncostatal’altredesmoralitzadorament.

—Noesdespertarà—vadirunaveusuau.ElHarryva ferunbot iesvagirardegenolls.Recolzatcontra lacolumna

més propera, els observava un noi alt de cabells negres. La seva imatge esdifuminavaestranyamentper lesvores,eracomsielHarry l’estiguésmirantatravésd’unafinestraentelada.Peròelvareconèixer.

—EtselTod?ElTodRodlel?ElRodlelvaferquesíambelcapsensetreureelsullsdelHarry.—Quèvolsdirquenoesdespertarà?—vadirelHarrydesesperat—.Nodeu

ser…?Nodeuser…?—Encaraésviva—vadirelRodlel—.Perònomésliquedaunfildevida.ElHarry se’l vaquedarmirant.ElTodRodlel havia estat aHogwarts feia

cinquantaanys,peròaraeraallà,envoltatd’unaestranyaboira lluminosa, inosemblavaquetinguésmésdesetzeanys.

—Etsunfantasma?—vadirelHarry,insegur.—Unamemòria—vadir elRodlel enveubaixa—.Preservadaenundiari

durantcinquantaanys.Vaassenyalarcapaunpuntdelterraapropdelsditscolossalsdel’estàtua.

Allàhihavia,obert,elpetitdiarinegrequeelHarryhaviatrobatalslavabosdelaGemmaGemec.DurantuninstantelHarryesvapreguntarcomhaviaarribatallà…Peròteniaproblemesmésurgentsperresoldre.

—Tod,m’hasd’ajudar—vadirelHarrytornantaaixecarelcapdelaGinny—. L’hem de treure d’aquí. Hi ha un basilisc… No sé on és, però podriaaparèixerenqualsevolmoment.Sisplau,ajuda’m…

ElRodlelnoesvamoure.Suant,elHarryvaaconseguiraixecarmigcosdeterra.Esvainclinarperrecollirlavareta.

Peròlavaretajanohiera.—Hasvist…?ElHarryvaaixecarlavista.ElRodlelcontinuavaobservant-lo…jugantamb

lavaretaalesmans.—Gràcies—vadirelHarry,ivaallargarelbraçperagafar-la.ElRodlelvasomriure.ContinuavaobservantelHarry,jugantamblavareta

despreocupadament.—Escolta—vadirelHarryamburgència.Elsgenollsliflaquejavenambel

pesmortdelaGinny—,hemdemarxar!Siveelbasilisc…—Novindràfinsquenose’lcridi—vadirelRodleltottranquil.ElHarryvatornaradeixarlaGinnyaterra,incapaçdesostenir-launinstant

més.—Quèvolsdirambaixò?—vapreguntar—.Mira,dóna’mlavareta,quepot

serquelanecessiti.

ElRodlelvasomriureencaramés.—Nolanecessitaràs—vadir.ElHarryse’lvaquedarmirant.—Quèvolsdirquenola…?—Heestatmoltdetempsesperantaquestmoment,HarryPotter—vadirel

Rodlel—.Esperantl’ocasiódeveure’t.Deparlarambtu.—Perdona—vadirelHarry,perdentlapaciència—,peròemsemblaqueno

hohasentès:somalacambrasecreta.Japarlaremméstard.—No,parlaremara—vadirelRodlel,queencarasomreia, iesva ficar la

varetadelHarryalabutxaca.El Harry se’l va quedar mirant. Allà passava alguna cosa que ell no

comprenia.—QuèlihapassatalaGinny?—vapreguntarapocapoc.—Certament,ésunapreguntainteressant—vadirelRodlelcomplagut—.És

unallargahistòria.SuposoqueelquelihapassatalaGinnyésquevaobrirelseucorilivaexplicarelssecretsaundesconegutqueerainvisible.

—Dequèparles?—vadirelHarry.—Deldiari—vadirelRodlel—.Delmeudiari.LapetitaGinnyhihaestat

escrivintdurantmesos,explicant-metotselsseuspatèticsproblemesiinfortunis:queelsseusgermanslifanlaguitza,quevahaverdecomprar-sevestitsillibresde segonamà, que…—Els ulls li van centellejar—.Que creia que el famós,bondadósigrandiósHarryPottermainoesfixariaenella…

Durant totel tempsquevaparlar,elRodlelmaino liva treureelsullsdeldamunt,alHarry.L’observavaambunamiradagairebévoraç.

—Nosapscomn’és,d’avorrit,haverd’escoltarlespreocupacionsximpletesd’una nena d’onze anys —va continuar—. Però jo vaig ser pacient. Licontestava,emmostravacomprensiu,amable.LaGinnym’adorava.Tod,tuetsl’únicquem’entén.Estic tancontentade teniraquestdiari…Éscomunamicquepucportarpertotarreualabutxaca…

ElRodlelvariure.Eraunriurefrediestridentquenofeiagensperaell.AlHarryselivaneriçarelspèlsdelclatell.

—Siempermetsquesiguijoquihodigui,Harry,semprehesabutfascinarlagentqueemconvenia.AixíquelaGinnyemvaabocarl’ànima,ilasevaànimaerajustelquejovolia.Emvaiganarfentcadacopmésfortalimentant-medelessevesporsmésprofundes i els secretsmés foscos.Emvaiganar fentpoderós,moltméspoderósquelapetitasenyoretaWeasley.Proupoderósperdeixarquebegués dels meus secrets, per començar a abocar una petita part de la mevaànimaenella…

—Què vols dir?—va preguntar elHarry, que s’havia quedat amb la boca

seca.—Encaranohihascaigut,HarryPotter?—vadirelRodlelambveusuau—.

LacambrasecretalavaobrirlaGinnyWeasley.Ellavaestrangularelsgallsdel’escola i va fer les pintades. Ella va deixar anar la serp de Slytherin perquèataquéselsquatresangdefangilagatadelllufa.

—Noésveritat—vamurmurarelHarry.—Sí que ho és—va dir elRodlel, tranquil—.Evidentment, al principi no

sabia què feia. Va sermolt divertit. Hauries d’haver vist el que va escriure apartird’allò…Sensdubte,moltmésinteressant…«EstimatTod»,vacomençararecitar,observantlacarad’horrordelHarry,«emsemblaqueesticperdentlamemòria.Tinc els vestits plens de plomesde gall, i no sé comhi han arribat.EstimatTod:NorecordoquèvaigferlanitdeHalloween,peròhanatacatungatijotincelfrontpledepintura.EstimatTod:ElPercynoparadedir-mequeesticpàl·lidaiquenosemblojo.Crecquesospitademi…Avuihihahagutunaltreassalt, i jono séonheestat.Tod,quèpuc fer?Empensoquem’estic tornantboja…Emsemblaquel’assaltantsócjo,Tod!».

ElHarryteniaelspunystancatsilesunglesseliclavavenalacarn.—Al’estúpidadelapetitaGinnylivacostarmoltdetempsdeixardeconfiar

enelseudiari—vadirelRodlel—.Peròfinalmentenvacomençarasospitarivaintentardesfer-se’n.Iaquíésonvasaparèixertu,Harry.Te’lvastrobarijonohi cabiadegoig.De tota lagentadaque el podiahaver recollit, vas ser tu,precisamentlapersonaqueteniamésganesdeconèixer…

—I per què em volies conèixer? —va preguntar el Harry. Estava a puntd’esclatard’iraivahaverdeferungranesforçpermantenirlaveuserena.

—Resulta que la Ginny m’ho va explicar tot sobre tu —va respondre elRodlel—.Emvaexplicaraldetall latevahistòria.—VaclavarlamiradaenlacicatriuenformadellampalfrontdelHarryil’expressióselivaferencaramésvoraç—.Sabiaquehaviad’esbrinarméscosessobretu,haviadeparlarambtu,coneixe’tenpersonasierapossible.Aixíque,perguanyar-melatevaconfiança,vaigdecidirmostrar-tecomvaigenxamparelbabauaquelldelHagrid.

—ElHagridésamicmeu—vadirelHarry.Aquestcoplaveulivatremolar—.Ituvasferqueeltanquessin,oi?Empensavaquet’haviesequivocat,però…

ElRodlelvatornaraferaquellriureestrident.—Harry, era lameva paraula contra la seva. Ja et pots imaginar què li va

semblaralvellArmandoDippet.D’uncostat teniaelTodRodlel,unestudiantpobre, però brillant, orfe, però valent, monitor de l’escola, alumnemodel; del’altreteniaelmatusseriimmensHagrid,queesficavaenproblemessetmanasí,setmanano,quecriavacriesd’homellopsotaelllitisen’anavaclandestinamentalBoscProhibita lluitarambels trolls.Peròhed’admetrequefins i tot joem

vaigsorprendredel’èxitdelpla.Empensavaquealgús’adonariaqueelHagridnopodiaserdecapmaneral’hereudeSlytherin.Amim’haviacostatcincanysesbrinar-hototsobrelacambrasecretaidescobrir-nel’entradasecreta…ComsielHagridtinguéslaintel·ligènciaoelspodersperfer-ho!

»Només el professor de Transfiguració, el Dumbledore, pensava que elHagrid era innocent. Va convèncer el Dippet perquè el deixessin quedar al’escola a fer de guardabosc. Sí, em sembla que el Dumbledore havia intuïtalguna cosa. El Dumbledore mai no va mostrar per mi la simpatia que emmostravenelsaltresprofessors…

—Segur que el Dumbledore t’havia calat —va dir el Harry serrant lesmandíbules.

—Elqueéssegurésqueelmoltpesatnoemvatreurel’ulldesobredesprésque expulsessin elHagrid—vadir elRodlel sensedonar-hi importància—. Jasabiaquenoseriaprudenttornaraobrirlacambramentrejofosal’escola.Perònoteniacapintenciódemalbaratartotselsanysquem’haviapassatbuscant-la.Vaig decidir deixar un diari per preservar elmeu jo de setze anys, demaneraque, amb unamica de sort, un dia pogués guiar algú altre a seguir els meuspassosiaixíacabarlanobletascaquevaengegarSírpentinSlytherin.

—Doncs no l’has acabat—va dir elHarry triomfant—.Aquest cop no hamort ningú, ni tan sols la gata. D’aquí a unes hores el xarop de mandràgoraestaràapuntitotselspetrificatstornaranaestarbé.

—Encara no t’he dit —va dir tranquil·lament el Rodlel— que ja nom’interessamatarcapsangdefang?Jafamoltsmesosqueelmeuobjectiu…etstu.

ElHarryse’lvaquedarmirant.—Imagina’tquefuriósqueemvaigposarelsegüentcopquevanescriureal

diariquanvaigveurequetornavaaserlaGinny,inotu.Etvaveurequeelduiesilivaagafarpànic.Quèpassariasituesbrinavescomfuncionavaijot’explicavaelsseussecrets?Encarapitjor,quèpassariasijoetdeiaquihaviaestrangulatelsgalls?Aixíquelamocosaentremaliadavaesperarquenohihaguésningúalteudormitoriite’lvarobar.Peròjojasabiaquèhaviadefer.Teniaclarqueseguieslapistaal’hereudeSlytherin.PelquelaGinnym’haviaexplicatdetu,sabiaquefaries el que calgués per resoldre el misteri… Especialment si un dels teusmillorsamicseraunadelesvíctimes.Amés,laGinnym’haviaditquel’escolaeraplenaderumorsperquètuparlavesreptilià…

»AixíqueliheditalaGinnyqueescrivísuncomiatalaparetiquevinguésaquíaesperar.Ha lluitat ihaplorat i s’haposatmoltpesada.Peròara jano liquedagairevida:envaposarmassaaldiari,enmi.Lasuficientperquèfinalmentpoguéssortirde lespàgines.T’heestatesperantd’ençàquehemarribat.Sabia

quevindries.T’hedefermoltespreguntes,HarryPotter.—Com ara quines? —va etzibar el Harry, que encara estrenyia fort els

punys.—Doncs—va fer el Rodlel, somrient complagut—, com és que un bebè

senseuntalentmàgicespecialvaderrotarelbruixotmésgrandetotselstemps?Comt’hovasferpersortir-te’nnomésambunacicatriuiacabarambelspodersdeLordVoldemort?

Enaquellmomentelsullsvoraçoslibrillavenambunallumvermellamoltestranya.

—Iperquèvolssabercomme’nvaigsortir?—vadirelHarryapocapoc—.Voldemortésmoltposterioratu.

—HarryPotter:Voldemort—vadirelRodlelsuaument—éselmeupassat,elmeupresent,elmeufutur.

Es va treure la vareta del Harry de la butxaca i va escriure tres parauleslluents:

TODMORVOSCRODLEL

Llavors va fer un moviment amb la vareta i les lletres del seu nom es vanrecol·locar:

SÓCLORDVOLDEMORT

—Has vist? —va xiuxiuejar—. Voldemort era un nom que ja usava aHogwarts.Nomésambelsmeusamicsmés íntims, és clar.Opotser etpensesqueestavadisposat autilitzar el fastigós cognomdemuggledelmeuparepersempremés?Jo,queportolasangdeSírpentinSlytherinalesvenesperbandadelamevamare?Johaviademantenirelcognomd’unvulgarmuggleroíqueem va abandonar abans de néixer només perquè es va assabentar que la sevadonaerabruixa?No,Harry.Emvaigbuscarunaltrenom,unnomquesabiaquealgun dia, quan fos el millor de tots els bruixots d’arreu tindrien por depronunciar.

ElcervelldelHarrysemblavahaver-seencallat.Paralitzat,vamirarfixamentel Rodlel, el noi orfe que en fer-se gran havia matat els seus pares, i tantsd’altres…Finalmentesvaforçaraparlar.

—Nohoets—vadiramblaveucalmadaplenad’odi.—Elquè?—vareplicarelRodlel.

—El millor de tots els bruixots —va dir el Harry amb la respiracióaccelerada—. Sento decebre’t, però el millor bruixot de tots és l’AlbusDumbledore.Tothomhodiu.Fins i totquan tenies forçano t’atreviesaatacarHogwarts.ElDumbledoreetvacalarquaneresal’escolaiencaraetfaporallàonsiguiquet’amagues.

AlRodlelselivatransformarelsomriuredelacaraenunaexpressiómoltdesagradable.

—AlDumbledorel’hafetforad’aquestcastelllamevasimplememòria!—vacridarfuriós.

—ElDumbledoreencaraésal’escola!—vareplicarelHarryenutjat.Parlavaper parlar, perquè volia espantar elRodlel, desitjant,més que creient, que fosveritat.

ElRodlelvaobrirlaboca,peròesvaquedarparat.D’algunpunthaviacomençatasortirmúsica.ElRodlelesvagirarpermirar

la sala deserta. La música se sentia cada cop més forta. Era misteriosa, feiaestremirinosemblavad’aquestmón;alHarrylivaeriçarelscabellsilivaposarelcorapuntdepetar.Llavors,quanvaarribarateniruntotanaltqueelHarrylasentiavibrardinsseu,elcapitelldelacolumnaméspròximaesvaencendreenflames.

Lesflamesesvanconvertirenunocellcarmesíde lamidad’uncignequeescampavalasevaestranyamúsicaperlavoltadelsostre.Teniaunacuadauradacentellejant tan llarga com la d’un paó i unes urpes també daurades quesubjectavenunfarcellesquinçat.

L’ocellvavolardirectamentcapalHarry.Livadeixarcaureallòesquinçatque duia als peus i es va anar a posar a la seva espatlla amb tot el seu pes.L’ocellvaplegar les impressionantsales,elHarryvaaixecarelcap ivaveurequeteniaunbecdauratllargipuntegutiunsullsnegrespetits,rodonsibrillants.

L’ocellvadeixardecantar.EsvaquedarquieticalentatocardelagaltadelHarry,mirantfixamentelRodlel.

—Aixòésunfènix—vadirelRodlel,tornant-lilamiradaambperspicàcia.—Fawkes?—va dir el Harry amb un xiu-xiu, i les urpes daurades li van

prémerl’espatllaambsuavitat.—I allò—va dir el Rodlel,mirant el drap esquinçat que el Fawkes havia

deixatcaure—éselvellBarretqueTriadel’escola.Hoera.Apedaçat,desgastat ibrut, elbarretva restar immòbil alspeusdel

Harry.ElRodlelvatornarariure.Reiatanfortqueelriurevacomençararetronar

perlasalaobscura,comsihihaguésdeuRodlelsrientalhora.—AixòéselqueelDumbledorelienviaalseudefensor!Unocellquecanta

iunbarretvell!Etsentsmésvalent,HarryPotter?Etsentsméssegur,ara?ElHarrynovacontestar.Potsernosabiadequè liservirienelFawkes iel

BarretqueTria,peròjanoestavasol,ivaesperarambuncoratgecreixentqueelRodleldeixésderiure.

—Anemperfeina,Harry—vadirelRodlel,queencarasomreiaabastament—.Enshemtrobatdoscopsenelteupassat,queéselmeufutur,inohepogutmatar-te. Com vas sobreviure? Explica-m’ho tot. Commés temps parlis—vaafegirambsuavitat—,méstempsestaràsviu.

AlHarry li anava el cap a cent sospesant les sevespossibilitats.ElRodleltenialavareta.Ell teniaelFawkesielBarretqueTria,peròcapdelsdosnoliserviria de gaire en un duel. Ho tenia negre, d’acord. Però com més tempsestigués allà davant del Rodlel, més vida li xuclava ell a la Ginny… Imentrestant,vaadvertirdesobteelHarry, lasiluetadelRodlels’haviafetmésnítida,mésmassissa. Si allò havia d’acabar en una lluita entre elRodlel i ell,commésaviatfos,millor.

—Ningúnosapperquèvasperdreelspodersquanemvasatacar—vadirelHarry abruptament—. Jo tampoc no ho sé. Però sí que sé per què no em vaspodermatar.Perquè lamevamarevamorirpersalvar-me.Lamevamare,queera una filla de muggles —va afegir, tremolant amb ràbia continguda—, vaevitarqueemmatessis.Ijohevistquèetsrealment,etvaigveurel’anypassat.Etsunaombra.Ambproufeinesestàsviu.Aquíésont’haduttotelteupoder.T’hasd’amagar.Fasfàstic,etsroí!

La cara del Rodlel es va contorsionar. Llavors va fer un somriure forçatespantós.

—Aixíquela tevamarevamorirpersalvar-te.Éscert,aixòésunpoderóscontrasortilegi. Ara ho veig, en realitat tu no tens res d’especial. Em teniesencuriosit,saps?Perquèentretuijo,HarryPotter,hihaestranyessimilituds.Tumateixte’ndeushaveradonat.Totsdossomdesangbarrejada,orfes,atotsdosensvaneducarelsmuggles.ProbablementsomelsdosúnicsreptilingüesquehihahagutaHogwartsdesdelgranSírpentinSlytherin.Finsitotensassemblemfísicament…Però, després de tot, tan sols va ser un cop de sort el que et vasalvardemi.Aixòéstotelquevoliasaber.

ElHarryesvaquedarquiet,tens,esperantqueelRodlelaixequéslavareta.PeròelsomriuretortdelRodlelesvatornaraeixamplar.

—Iara,Harry,etdonaréunapetita lliçó.ConfrontaremelspodersdeLordVoldemort, hereu deSírpentinSlytherin, amb els del famósHarryPotter i lesmillorsarmesqueelDumbledorelihapogutdonar.

VamirardivertitelFawkesielBarretqueTriaiesvaposaracaminar.ElHarry,amblaporqueliparalitzavalescames,vaveureques’aturavaentreles

dues últimes columnes i aixecava el cap en direcció a la cara de pedra deSlytherin,allàadalten lapenombra.ElRodlelvaobrir laboca ivaparlarenreptilià;elHarryvaentendreelquedeia.

—Parla’m, Slytherin, el més gran dels quatre fundadors de Hogwarts. ElHarryesvagirarpermirarl’estàtuaambelFawkesbalancejant-se-lial’espatlla.

LacaradepedragegantinadeSlytherins’estavamovent.Aterrit,elHarryvaveurequeseliobrialabocaiselifeiamésimésgranfinsqueesvaformarungranforatnegre.

Algunacosaesremoviadinslabocadel’estàtua.Algunacosalisortiadelesentranyesarrossegant-se.

ElHarryvarecularfinsquevatocarlaparetfoscadelacambra.Vatancarelsullsambforçaillavorsl’aladelFawkeslivaacariciarlagaltaenprendreelvol.ElHarryvavolercridar«Noemdeixis!».Teniaresaferunfènixcontraelreidelesserps?

Algunacosaenormevacaurealterradelasala,quevatremolarsotaelspeusdelHarry.Sabiaquèpassava,hosentia,gairebépodiaveurecomlaserpgegantsortiadelabocadeSlytherin.AleshoresvasentirlaveudeserpdelRodlel:

—Mata’l.Elbasiliscs’estavaacostantalHarry,sentiacoms’arrossegavafeixugament

pelterrapledepols.Sempreambelsullstancats,elHarryvacomençaracórrercapauncostat, ambelsbraços estiratsper saberperonanava.ElRodlel reiacomunboig.

ElHarryvaensopegar.Vacaureambunafortapatacadaalapedraivatastarsang.Laserptansolseraaunparelldemetresd’ell;sentiaqueseliacostava.

A sobre seu es va produir un soroll com d’una forta explosió de saliva ialeshoresalgunacosavacolpejarelHarrytanfortquevasortirdisparatcapalaparet. Esperant que els ullals de la bèstia li travessessin el cos en qualsevolmoment,elHarryvasentirelxiuxiueigembogitdelaserpialgunacosaqueesretorçavasalvatgemententrelescolumnes.

Nohovapoderevitar.Vaobrirunamicaelsulls,justperveurequèpassava.L’enorme serp de color verd verinós lluent, gruixuda com el tronc d’un

roure,s’haviaaixecatimoviaelseucapdebabaud’uncostatal’altreentrelescolumnescomsi s’haguésemborratxat.Tremolant, iapuntper tornara tancarelsullssiesgirava,vaveurequèeraelquehaviadistretlaserp.

ElFawkesplanavaalvoltantdelseucapielbasiliscmiravademossegar-loambelsullalsllargsipuntegutscomsabres.

ElFawkesesvadeixarcaureenpicat.Elbecllargidauratvadesaparèixerdelavistaiunaplujasobtadadesangvaesquitxarelterra.Lacuadelaserpesvaretorçar,vaanard’unpèlquenocaiguéssobreelHarryi,abansquepogués

tancarelsulls,labèstiaesvagirar.ElHarrylavamiraralacaraivaveurequetenia els ulls, els seus dos grandiosos ulls grocs, perforats. Allò era obra delfènix.Laserpescopiaagònicamentilasanglibrollavaperterra.

—No!—vaxisclarelRodlel—.Deixal’ocell!Deixal’ocell!Tenselnoialdarrere!Encaraelpotsolorar!Mata’l!

Laserpcegavavacil·lar,confosa;encarapodiamatar.ElFawkeslivoltavapelcap,cantavalasevacançómisteriosailapicavaalnasaquíiallàmentredelsullsacabatsd’arrencarlisortiasangadojo.

—Ajudeu-me!Ajudeu-me!—vamurmurarelHarryfrenèticament—.Algú,quisigui!

Lacuadelaserpvatornaraescombrarl’aire.ElHarryesvaajupir.Algunacosatovaelvacolpejaralacara.

ElbasilisclihaviallançatalsbraçoselBarretqueTria.ElHarryelvaagafar.Eratotelquetenia,l’únicapossibilitatqueliquedava.Se’lvaposaralcapiesvatiraraterraperquèlacuadelbasilisclipasséspersobre.

«Ajudeu-me!Ajudeu-me!»,vapensarelHarryambelsullsbentancatssotaelbarret.«Sisplau,ajudeu-me!».

Aquestcopnolivarespondrecapveu.Encanvi,elbarretesvacontraure,comsiunamàinvisiblel’espremésfort.

Algunacosamoltduraipesadalivacaurealcapambuncopsecivaestarapuntdedeixar-lo inconscient.Vaveure lesestrelles.Vaagafarelbarretper lapuntapertreure-se’livanotarqueasotahihaviaunobjectellargidur.

Dins el barret havia aparegut una espasa platejada resplendent ambl’empunyaduraincrustadaderobinsbrillantsgranscomous.

—Mataelnoi!Deixaestarl’ocell!Elnoiésdarrereteu!Olora!Olora’l!ElHarryestavadretipreparat.Elcapdelbasiliscliqueiaaldamunt,elcos

s’entortolligava i colpejava les columnes en l’esforç per girar-se de cara alHarry.Veialesmonstruosesconquesdelsullsplenesdesang,veiaqueobrialabocadel tot.Era tangranque se’l podria empassar sencer, ambunsullals tanllargscoml’espasaqueempunyava,punxeguts,lluents,verinosos…

Elvaenvestiracegues.ElHarryesvaapartarilaserpvacolpejarlaparet.ElvaescometreilallenguabífidavafuetejarelHarryperuncostat.ElHarryvaaixecarl’espasaamblesduesmans.

Elbasiliscelvaenvestirunaterceravegadaiaquestcophaviaapuntatbé.ElHarry se liva tirar a sobreambelpesdel cos sencer i livaclavar l’espasaalpaladarfinsal’empunyadura.Però,quanlasangcalentaliamaravaelsbraços,va sentir un dolor molt intens al colze. Un dels ullals verinosos se li estavaenfonsantalbraç.Esva ferestellesquanelbasiliscesvacontraure,vabolcarcapauncostativacaureaterra.

ElHarryvalliscarperlaparet.Vaagafarl’ullalqueescampavaverípelseucosise’lvatreuredelbraç.Peròsabiaqueeramassatard.Eldolorseliesteniapel cos des de la ferida, lentament però sense interrupció. La visió se li vaemboirarjaquandeixavacaurel’ullaliesvaadonarquelasevapròpiasangliamarava la roba. La sala es va començar a dissoldre en una espiral de colorapagat.

Unatacaescarlatalivapassarvolantpeldamuntivasentiruncertenrenoud’urpesdarrereseu.

—Fawkes—vadirelHarry,espès—.Fawkes,hasestatgenial…—vanotarquel’ocellrecolzavaelbellcapalllocenquèl’ullaldelaserpl’haviaforadat.

Vasentirelressòd’unspassosiacontinuacióunaombrafoscaselivaposaraldavant.

—Estàsmort,HarryPotter—vadir laveudelRodleldesdedalt—.Mort.Finsitotl’ocelldelDumbledorehosap.Sapsquèfa,Potter?Plora.

ElHarryvaparpellejar.ElcapdelFawkesselienfocavaiselidesenfocavaalavista.Delesplomesbrillantsliqueienllàgrimesdenses,perlades.

—Harry Potter, em penso asseure aquí a observar com mors. Pren-te eltempsquevulguis.Notinccappressa.

ElHarrysesentiamarejat.Totlifeiavoltes.—AixíacabaelfamósHarryPotter—vadirlaveudistantdelRodlel—.Sol

alacambrasecreta,abandonatpelsseusamics,derrotatfinalmentpelSenyordeles Forces del Mal a qui tan imprudentment va reptar. Harry, d’aquí a poctornaràsaseramblatevaestimadamaresangdefang.Etvacomprardotzeanysdevidaprestada…PeròLordVoldemortfinalmenthaacabatambtu,comsabiesquehaviadeser.

Siaixòéslamort,vapensarelHarry,noestàtanmalament.Janosentianimal…

Però,allòeramorir-se?En llocde fer-senegra, lacambra tornavaa fer-senítida.ElHarryvasacsejarelcapiallàhihaviaelFawkes,recolzatalseubraç.Unabassadellàgrimesperladeslibrillavaalvoltantdelaferida.Nomésque…janohihaviaferida.

—Fuig,ocell!—vaferdesobteelRodlel—.Fuigd’aquí!Heditquefugis!ElHarryvaaixecarelcap.ElRodlelapuntavalavaretadelHarryalFawkes;

esvasentirunadetonaciócomlad’unapistolaielFawkesvaemprendreelvolenunbatibulldauratiescarlata.

—Llàgrimesdefènix…—vadirelRodlelpersimateix—.Ésclar…Tenenpoderscuratius…Hohaviaoblidat…

VamirarelHarryalacara.—Però no passa res. De fet, m’estimomés que sigui així. Tu i jo cara a

cara…Tuijo…Vaaixecarlavareta.Llavors,ambungranaldarulld’ales,elFawkesesvaenlairarpersobreseui

vadeixarcaurealgunacosaalafaldadelHarry.Eldiari.Durantuninstant, tantelHarrycomelRodlel,queencaraalçavalavareta,

se’lvanquedarmirantfixament.Llavors,sensepensar, irreflexivament,comsihagués tingut la intenció de fer-ho de bon començament, el Harry va agafarl’ullaldelbasiliscquehihaviaaterraalseucostatielvaclavaralbellmigdelllibre.

Esvasentiruncritllarg,penetrant,aterridor.Deldiarivacomençarabrollartinta a raig, que li regalimava al Harry per lesmans i va inundar el terra. ElRodlelesrecargolavaiesretorçava,cridavaiagitavaelsbraços.I totseguit…vadesaparèixer.LavaretadelHarryvaferpataplumcontraelterraiesvaferelsilenci.Noméssesentiaeldegoteigdetintaespessaqueseguiarajantdeldiari.Elverídelbasilischaviaforadateldiariambunacremadaquepetarrejava.

Tremolantdecapapeus,elHarryesvaaixecar.Elcap li feiavoltes igualque si hagués acabat de fer un munt de quilòmetres amb pols migratòria.Lentament,varecollirlavaretaielBarretqueTriai,ambunagranestrebada,vatreurel’espasadelpaladardelbasilisc.

Llavors va sentir un gemec dèbil a l’extrem de la cambra. La Ginny esbellugava.ElHarryvacórrercapaellaiellaesvaincorporar.Lasevamiradaatordida va anar, del cosmonstruós del basiliscmort, al Harry, amb el vestitamarat de sang, i llavors al diari que tenia a la mà. Va deixar anar un critd’esgarrifançaivacomençaraplorar.

—Harry…Ushovoliae-explicaral’horad’esmorzar,peròhaarribatelP-Percyinohepogut.Erajo,Harry,e-erajo…Peròetp-prometoquenovolia…El R-Rodlel m’hi va obligar, em va anul·lar… A més… Com has m-matataquesta…aquesta bèstia?O-on és elRodlel?L’últimque r-recordo és que hasortitdeldiari…

—Nopassares,Ginny—vadirelHarry.Vaalçareldiariilivaensenyarelforatquehihaviafetl’ullal—.S’haacabatelRodlel.Mira!Ellielbasiliscs’hanacabat.Vinga,Ginny,marxemd’aquí…

—M’expulsaran!—vadir laGinnyentreplorsmentreelHarry l’ajudavaaaixecar-se—.Emm-moriadeganesdeveniraHogwartsd’ençàquevavenirelB-Bill,iarahaurédem-marxar…I,quèdiranelsmeuspares?

ElFawkeselsestavaesperant,suspèsenl’airea l’entradade lacambra.ElHarryvaapressarlaGinnyperquèesposésenmarxa;vanpassarpersobreelcosimmòbil del basiliscmort, van travessar la penombra vibrant de la sala i vanarribaraltúnel.Lesportesdepedraesvantancargrinyolantsuaument.Després

de caminar en la foscor del túnel durant uns minuts, el Harry va sentir unenrenouderoquesenladistància.

—Ron!—vacridarelHarry,iesvaposaracórrer—.LaGinnyestàbé!Ésaquíambmi!

VasentircomelRonfeiauncritd’alegriaofegat,vantombaralacantonadai livanveure lacarad’entusiasmepel foratconsiderablequehaviaaconseguitferenlapiladeroques.

—Ginny!—El Ron va treure un braç pel forat de la roca per ajudar-la apassaraellaprimer—.Nom’hopuccreure!Estàsviva!Quèhapassat?

Vavolerabraçar-la,peròlaGinny,sanglotant,noesvadeixar.—Però,Ginny,queestàsbé!—vadirelRon,ambunsomriure immens—.

Tots’haacabat!Tot…D’onsurtaquestocell?ElFawkeshaviatraspassatelforatrerelaGinny.—ÉsdelDumbledore—vadirelHarry,esmunyint-sepelforatelltambé.—I què fas amb una espasa? —va dir el Ron, mirant bocabadat l’arma

resplendentqueteniaelHarryalamà.—Ja t’ho explicaré quan siguem fora d’aquí—va dir el Harry, mirant la

Ginnydecuad’ull.—Però…—Després—elvatallarelHarry.Enaquellmomentnolisemblavaadequat

explicar-li alRonqui havia obert la cambra secreta, imenys encara davant laGinny—.OnéselDecors?

—Allà darrere—va dir el Ron amb un somriure, assenyalant el fons deltúnel,capalacanonada—.Noestàgairebé.Veniuaveure’l.

ConduïtspelFawkes,queemetiaunasuauresplendordauradaamblesalesescarlata obertes, van tornar a fer el camí cap a la boca de la canonada. ElGilbertDecorsestavaassegutallà,cantussejantplàcidamentperasimateix.

—Haperdutlamemòria—vadirelRon—.Elsortilegiqueenshafetlihasortitperlaculata.L’hatocataellenllocdenosaltres.Noténiideadequiés,nid’onés,nidequi somnosaltres.Liheditquevinguésaquí i s’esperés.Ésunperillperaellmateix.

ElDecors va aixecar el cap i, amb cara de bonifaci, va forçar la vista perveure’lsmillorenlafoscor.

—Bondia—vadir—.Ésunamicaestranyaquestlloc,oi?Viuenaquí?—No—vadirelRon,ivamiraralHarryambelsullsmoltoberts.ElHarryesvaajupirivaescrutarlacanonadallargaimoltfosca.—Haspensatcompodrempujarperaquí?—livapreguntaralRon.ElRonvaferquenoambelcap,peròFawkeselfènixhaviapassatvolanti

s’haviaaturat justdavantdelHarry, ambelsulls encesos.Agitava les llargues

plomesdauradesdelacua.ElHarryelvamirarsensesaberquèfer.—Semblaquevulguiquet’hiagafis—vadirelRon,perplex—.Peròpeses

massaperquèunocelletportifinsdalt.—El Fawkes no és un ocell qualsevol—va dir el Harry. I, sense perdre

temps, es va girar cap als altres i va afegir—: Ens hem d’agafar tots. Ginny,agafalamàdelRon.ProfessorDecors…

—Esrefereixavostè—livadirelRonbruscamentalDecors.—Vostèhad’agafarl’altramàdelaGinny.ElHarryesvapassarl’espasaielBarretqueTriapelcinturó,elRonesfa

agafar al vestit delHarry, i elHarryva allargar els braçosper aferrar-se a lesplomesestranyamentcalentesdelacuadelFawkes.

Desobteesvasentirextraordinàriamentlleugeri,acteseguit,zas!,volavencanonadaamunt.ElHarrysentiaelDecors,queesbalancejavaal’altreextremde la fila, dient: «Increïble! Increïble! Això sembla màgia!». L’aire fred liesbullavaelscabells,iabansquedeixésdegaudirdelviatge,jas’haviaacabat:totsquatrevancaurealterramolldelslavabosdelaGemmaGemeci,mentreelDecorsesposavabéelbarret,lapicaqueamagavalacanonadavatornaralloc.

LaGemmaelsvamirarambelsullsobertscomtaronges.—Esteuvius—livadiralHarryambcaradenoentendreres.—No cal que facis aquesta cara de decepció—va dir el Harry tot seriós,

netejant-selesulleresdesangibaves.—Bé,ésqueheestatpensant…que,siushaguéssiumort,ushauriadeixat

compartirambmielslavabos—vadirlaGemma,iesvaposardecolorplatejat.—Ecs!—vadirelRonquanvansortirdelslavabos—.Harry,emsemblaque

alaGemmaliagrades!Ginny,tensunarival!PeròlaGinnynovadirres,seguiaplorantensilenci.—I ara què? —va dir el Ron mirant inquiet la Ginny. El Harry li va

assenyalarelquè.El Fawkes va conduir el grup corredor amunt amb la seva resplendor

daurada.ElsaltreselvanseguiripocdesprésesvantrobardavantdeldespatxdelaprofessoraMcGonagall.

ElHarryvapicaralaportaivaobrir.

18.LarecompensadelDobby

QuanelHarry,elRon,laGinnyielDecorsvanaparèixeralllindardelaporta,cobertsdeporqueria,bavesi,enelcasdelHarry,sangitot,esvafersilencial’habitació.Desprésesvasentiruncrit.

—Ginny!EralasenyoraWeasley,quehaviaestatplorantassegudadavantdelfoc.Es

vaaixecar,seguidadeproppelsenyorWeasley,itotsdosesvanllançarsobrelasevafilla.

ElHarry,però,miravapersobreseu.Davantdelallardefoc,dretisomrient,hi havia el professorDumbledore, al costat de la professoraMcGonagall, ques’oprimiaelpitiagafavaaire.ElFawkesvapassarvolantpelcostatdelHarryiesvaposaral’espatlladelDumbledoreenelmateixmomentenquèelHarryielRonerenarrossegatsperl’abraçadadelasenyoraWeasley.

—L’heusalvada!L’heusalvada!Comhoheufet?—Emsemblaqueaixòéselqueenspreguntem tots—vadir laprofessora

McGonagallambunfildeveu.La senyora Weasley va deixar anar el Harry, que va dubtar un instant i

desprésse’nvaanarcapal’escriptoriivadeixar-hielBarretqueTria,l’espasaincrustadaderobinsielquequedavadeldiaridelRodlel.

Llavors els va començar a explicar la història. Durant gairebé un quartd’horavaparlarenmigdel silencimésabsolut.Elsvaexplicarquehaviaestatsentintunaveusensecos,que l’Hermionefinalments’haviaadonatqueelquesentiaeraunbasiliscqueespassejavaperlescanonades,queelRoniellhavienseguit les aranyes pel Bosc Prohibit, que Aragog els havia dit on havia mortl’últimavíctimadel basilisc, que ell havia intuït que la víctima era laGemmaGemec,iquel’entradaalacambrasecretapodiaserenaquellslavabos…

—Moltbé—vadirlaprofessoraMcGonagallquanelHarryesvaaturar,perincitar-lo a continuar—, així que van descobrir on era l’entrada (per cert,trencantuncentenardenormesdel’escola),però,comcois’hohanfetpersortir

d’allàvius?Així que el Harry, que s’estava quedant sense veu de tant parlar, els va

explicar que elFawkeshavia arribat a la cambra secreta en elmoment oportúambelBarretqueTria,quealseutornlihaviadonatl’espasa.Llavorsvadubtar.FinsaleshoreshaviapogutevitarparlardeldiaridelRodlel…IdelaGinny.Ellatenia el cap recolzat a l’espatlla de la senyoraWeasley i continuaven caient-lillàgrimesper la cara. I si l’expulsaven?, esvapreguntar elHarry, espantat.EldiaridelRodleljanofuncionava…Compodrienprovarquehaviaestatellquilihaviafetfertotallò?

Instintivament, el Harry va mirar el Dumbledore, que li va fer un lleusomriure,ambelfocqueselireflectiaalesulleresdemitjalluna.

—Jo el que vull saber—va dir el Dumbledore suaument— és com LordVoldemortvaaconseguirembruixarlaGinny,quanemconstaqueestàamagatalsboscosd’Albània.

ElHarryvasentirunalleujamentcàlid,profundigloriós.—Q-què vol dir això? —va dir el senyor Weasley estupefacte—.

L’Innominable va e-embruixar la Ginny? La Ginny ha… No pot ser que laGinnyhagi…Oi?

—Vaseraquestdiari—vadirelHarry.Vaagafareldiariil’hivamostraralDumbledore—.ElRodlelelvaescriurequanteniasetzeanys.

El Dumbledore va agafar el diari i va examinar les pàgines cremades imulladespersobredelseunasllargitort.

—Genial—vadirdelicadament—.Ésclarquepossiblementelleral’alumnemés brillant que ha passat per Hogwarts.—Es va girar cap alsWeasley, queestavencompletamentdesconcertats—.MoltpocagentsapqueLordVoldemortesdeiaTodRodlel.JomateixlivaigferclasseaHogwarts,facinquantaanys.Desprésdedeixarl’escolavadesaparèixer…Vaviatjarmolt,imoltlluny…Esva introduiren lamàgianegra,esva relacionarambelspitjors individusde lanostraespècie,vasofrirtantestransformacionsmàgiquesperilloses,quequanvaressorgir com a Lord Voldemort, era gairebé irreconeixible. Molt pocs vanrelacionarLordVoldemortambaquellnoiintel·ligentiatractiuquetempsenrerehaviaestatcapdemonitorsaHogwarts.

—Però la Ginny—va dir la senyoraWeasley—, què té a veure la nostraGinnyamb…amb…ell?

—Ésc-culpadelseudiari!—vadirlaGinnyentresanglots—.Johiheestatescrivintiellm’escriviaami,totelc-curs…

—Ginny!—vaexclamarelsenyorWeasleyatordit—.Quenot’heensenyatres,jo?Quèt’hedit,sempre?Mainoconfiïsenresquepensipersimateixsinoveusontéelcervell.Perquènoemvasensenyareldiariami,oalatevamare?

Unobjectetansospitóscomaquest,eraevidentqueestavapledemàgianegra!—Jon-nohosabia—vadirlaGinnyplorant—.Elvaigtrobardinsd’undels

llibresqueemvacomprarlamare.Emvaigp-pensarquealgúl’haviaposatallàisen’haviaoblidattotalment…

—Crec que la senyoreta Weasley se n’hauria d’anar immediatament a lainfermeria—la va interrompre el Dumbledore amb veu ferma—. Tot això haestatuntràngolesgotadorperaella.Nohihauràcapcàstig.LordVoldemorthaaconseguitenganyarbruixotsambmoltamésedatiexperiènciaqueella.—Se’nvaanarcapalaportailavaobrir—.Araelquehadeferésdescansaripotserprendre’sunagrantassadelletcalentaambxocolata.Amiemdeixanou—vaafegir,mirant-laafectuosament—.MadamePomfreyencaraestàdesperta.Estàdonant el suc de mandràgora als petrificats… Jo diria que les víctimes delbasiliscesdespertarand’unmomental’altre.

—Aixíquel’Hermioneestrobabé!—vaexclamarelRonradiant.—Ningúnohasofertdanysirreparables—vadirelDumbledore.LasenyoraWeasleyesvaendurlaGinnyielsenyorWeasleylesvaseguir,

encaraprofundamentconsternat.—Minerva—livadirelprofessorDumbledoremeditabund—,crecquetot

aixòesmereixunbonbanquet.Podríeuavisarlacuina?—Ésclar—vadirlaprofessoraMcGonagallambduresa,dirigint-secapala

porta—.UsdeixosolpertractarambelPotterielWeasley,oi?—Exacte—vadirelDumbledore.Se’nvaanarielHarryielRonvanmirar

desconcertats el Dumbledore. Què havia volgut dir la professoraMcGonagallamb allò que havia de «tractar» amb ells? No podia ser (podia ser?) que elscastiguessin.

—Emsemblaqueelsvaigdirquesimaitornavenaincomplirlesnormesdel’escolaelshauriad’expulsar—vadirelDumbledore.

ElRonesvaquedaraterrit,amblabocaoberta.—Laqualcosademostraquefinsitotelsmésprudentsalguncopalavida

s’hand’empassarelquehandit—vacontinuarelDumbledoreambunsomriure—.Totsdosrebranplaquespermèritsespecialsi…Deixin-mepensar…Sí,dos-centspuntscadaunperaGryffindor.

ElRonesvaposartanvermellcomlesflorsdeSantValentídelDecorsivatornaratancarlaboca.

—Peròaquíhihaalgúquenodiuressobre lasevaparticipacióenaquestaarriscada aventura —va afegir el Dumbledore—. A què ve aquesta sobtadamodèstia,Gilbert?

ElHarryvaferunbot.S’haviaoblidatcompletamentdelDecors.Esvagirarielvaveuredretenunracó,ambaquellsomriurevague.QuanelDumbledorees

va dirigir a ell, el Decors va girar el cap per sobre l’espatlla per veure a quiparlava.

—ProfessorDumbledore—va dir elRon comun llamp—, hi ha hagut unaccidentabaixalacambrasecreta.ElprofessorDecors…

—Sóc professor?—va dir el Decors lleugerament sorprès—.Mare meva!Empensavaquenoserviaperares.

—Haintentatferunsortilegidepèrduadememòriailihasortiteltretperlaculata—livaexplicarelRontottranquil.

—Déu n’hi do —va fer el Dumbledore, movent el cap i el llarg bigotiplatejat—.Empalatamblavostrapròpiaespasa,Gilbert!

—Espasa?—vadir elDecors lànguidament—. Jono tinccapespasa.Peròaquellnoid’allà,sí—vaseguir,assenyalantelHarry—.Ellusendeixaràuna.

—SenyorWeasley,lifariaresdurelprofessorDecorsalainfermeria?—livadirelDumbledorealRon—.M’agradariaparlarunamicamésambelsenyorPotter…

El Decors se’n va anar xino-xano. El Ron va mirar amb curiositat elDumbledoreielHarryquanvatancarlaporta.

ElDumbledoreesvaasseureenunadelescadiresquehihaviaalcostatdelfoc.

—Seu,Harry—vadir, ielHarryesvaasseure;sesentia inexplicablementnerviós.

—Primer de tot, Harry, et vull donar les gràcies—va dir el Dumbledore,altre copambulls afectuosos—.Deushaver-memostratunagran fidelitat allàbaixalacambra.CapaltracosapothaveratretelFawkescapatu.

Vaacariciar el fènix,que se li haviaposat alsgenolls.Llavorsvamirar elHarry,quevasomriureincòmode.

—AixíquehasconegutelTodRodlel…—vadirelDumbledoremeditabund—.Suposoquedeviaestarmoltinteressatentu…

El Harry va obrir la boca i, sense adonar-se’n, va vomitar tot allò que elmartiritzava.

—Professor Dumbledore… El Rodlel ha dit que som iguals. Que entrenosaltreshiha«estranyessimilituds»,hadit…

—Aixòhadit?—vadirelDumbledore,mirantpensaróselHarrydesdesotalessevescellesdeplata—.Ituquèenpenses,Harry?

—Jo no crec que siguem iguals!—va dir elHarry,moltmés fort del quevolia—.Vaja,quejo…JosócaGryffindor,jo…

Peròvacallar.Aquelldubteamagatlivaressorgiralcap.—Professor—vacomençaradirdesprésde lapausa—,elBarretqueTria

emvadirquehauriaestatbéaSlytherin.Durantuntempstothomesvapensar

quejoeral’hereudeSlytherin…Comqueparloreptilià…—Harry, tu parles reptilià —va dir el Dumbledore serenament— perquè

LordVoldemort (que és l’últim descendent que queda de Sírpentin Slytherin)parla reptilià.Si nom’equivoco, et va transferir algunsdels seuspoders la nitqueetvaferlacicatriu.Noésquehofesexpressament,ésclar…

—Voldemortvaposarunapartsevaenmi?!—vadirelHarry,sorprès.—Aixòsembla.—AixíquerealmentjohauriadeseraSlytherin—vadirelHarry,ivamirar

desesperat alDumbledore—.ElBarret queTria va veure enmi els poders deSlytherini…

—IetvaposaraGryffindor—vadirelDumbledore,tranquil—.Escolta’mbé, Harry. Tu tens moltes de les qualitats que Sírpentin Slytherin valorava al’horad’escollirelsseusalumnes.Elseurardo:serreptilingüe…,inventiva…,determinació…,unacertamancaderespecteperlesnormes—vaafegir,moventelbigoti—.Però,totiaixí,elBarretqueTriaetvaposaraGryffindor.Jasapsperquèhovafer.Pensa-hi.

—NomésemvaposaraGryffindor—vadirelHarry,desfet—perquèjolivaigdemanarquenoemposésaSlytherin…

—Exacte—vadirelDumbledore, somrientaltrecop—.Laqualcosaet famolt diferent del Tod Rodlel. És quan triem, Harry, que mostrem com somrealment, molt més que amb les nostres habilitats. —El Harry es va quedarimmòbil a la cadira, desconcertat—. I si vols una prova que pertanys aGryffindor,etproposoquemirismésatentamentaixò.

El Dumbledore va allargar el braç cap a l’escriptori de la professoraMcGonagall,vaagafarl’espasaplatejadatacadadesangilavadonaralHarry.Apagat, el Harry la va tombar i els robins van centellejar a la llum del foc.Llavorsvaveureelnomquehihaviagravatal’empunyadura.

NícanorGryffindor.—Únicament un Gryffindor de debò hauria pogut treure això del barret,

Harry—vadirelDumbledore.Van estar uns minuts callats. Llavors el Dumbledore va obrir un dels

calaixosdel’escriptoridelaprofessoraMcGonagallivatreureunaplomad’ocaiunaampolladetinta.

—I ara, Harry, el que et convé és menjar una mica i dormir molt. Etrecomanoquebaixisalafesta;johed’escriureaAzkaban:necessitemelnostreguardabosc. A més, he de redactar un anunci per al Periòdic Profètic —vaafegir,preocupat—.NecessitemunaltreprofessordeDefensaContralesForcesdelMal.Déun’hido,realment,semblaqueelsgastem,oi?

ElHarryesvaaixecarise’nvaanarcapalaporta.Jahaviaaixecatelbraç

peragafarelpom,quanlaportaesvaobrirtanviolentamentqueelvaferrebotaralaparet.

Era el LuciusMalfoy, que arribava furiós. I darrere seu, agemolit de por,amagant-seambelbraç,embenatcompletament,hihavianimésnimenysqueelDobby.

—Bonanit,Lucius—vadirelDumbledoreagradablement.Quan va entrar amb pas decidit a l’habitació, el senyorMalfoy va estar a

puntdetirarelHarryaterra.ElDobbyelvaseguirambpassetsràpidsicurts,encorbatal’alturadelavoradelacapadelsenyorMalfoy,ambunaexpressiódeterrortotalalacara.

—Així que —va dir el Lucius Malfoy, amb els ulls freds clavats en elDumbledore—hastornat.Elsgovernadorsetvansuspendre,peròtotiaixíhastrobatconvenienttornaraHogwarts.

—Ésqueresulta—vadirelDumbledoresomrientserenament—queavuielsaltres onze governadors s’han posat en contacte ambmi. Per ser-te sincer, haestat com sim’hagués enxampat una tempesta demussols.Havien sentit a dirque havien assassinat la filla de l’Arthur Weasley i volien que tornésimmediatament.M’handitques’havienadonatquejoeralapersonaidealperalcàrrec.Também’hanexplicatalguneshistòriessorprenents.Algunshaninsinuatque els havies amenaçat d’embruixar les seves famílies si no acordavensuspendre’m.

ElsenyorMalfoyesvaposarméspàl·liddelquejaerahabitual,peròelsullsliseguiencremantambfúria.

—Idoncs,jahasaturatelsatacs?—vadirambmenyspreu—.Hasagafatelculpable?

—Sí—vadirelDumbledoreambunsomriure.—Ah,sí?—vaferelsenyorMalfoyasprament—.Iquiera?—Lamateixapersonaqueladarreravegada,Lucius—vadirelDumbledore

—.Només que aquest cop LordVoldemort actuava a través d’algú altre. Permitjàd’aquestdiari.

Vaaixecarelpetitllibrenegreforadatpelcentre,observantelsenyorMalfoyatentament.Encanvi,elHarryobservavaelDobby.

L’elf actuava demaneramolt estranya.Amb els seus ulls enormes clavatssignificativamentenelHarry,noparavad’assenyalareldiari,elsenyorMalfoy,idesprésescolpejavafortelcap.

—Ja,ja…—livadirelsenyorMalfoyimpassiblementalDumbledore.—Unplamoltintel·ligent—vadirelDumbledoreentocontingut,mirantel

senyor Malfoy directament als ulls—. Perquè si el Harry, aquí present —elsenyorMalfoyvallançarunamiradapenetrantalHarry—,ielseuamicRonno

haguessindescobertelllibre,potserlaGinnyWeasleys’hauriacarregatlaculpa.Ningúnohauriapogutdemostrarquenohaviaactuatlliurement…

El senyorMalfoy no va dir res.De cop i volta la seva cara semblava unamàscara.

—I imagina’t —va continuar el Dumbledore— què hauria pogut passar,llavors…ElsWeasleysónunadelesfamíliesméseminentsdebruixotsdesangpura. Imagina’t l’efectequehauriapogutproduir en l’ArthurWeasley i el seuDecretdeprotecciódelsmugglesquelasevapròpiafillafosculpadad’atacarimatar fills de muggles. Afortunadament, el diari ha estat descobert, i lesmemòries del Rodlel, esborrades. Qui sap quines conseqüències hauria poguttenirquenohaguésestataixí…

ElsenyorMalfoyesvaesforçaradir:—Sí,moltafortunat—vadirtotrígid.Darrere seu, el Dobby continuava assenyalant primer el diari, després el

LuciusMalfoy,illavorsespegavaalcap.DesobteelHarryhovaentendre.Liva fer un senyal d’afirmació amb el cap i elDobby es va enretirar a un racó,estirant-selesorellescomacàstig.

—InosapcomvaarribareldiarialesmansdelaGinny,senyorMalfoy?—vadirelHarry.

ElLuciusMalfoyesvagirarcapaell.—Comvolsquesàpigacomvaarribaralesmansd’aquellanenaestúpida?

—vadir.—Perquèvostèl’hivadonar—vadirelHarry—.AGargotsiNibres.Liva

agafarelseullibrevelldeTransfiguracióihivaficareldiari,oi?Va notar que les mans blanques del senyor Malfoy es movien amb

nerviosisme.—Demostra-ho—vaxiuxiuejar.—Ningúnopodrà fer-ho—vadir elDumbledore somrient-li alHarry—. I

menysaraqueelRodlelhadesaparegutdelllibre.Peròt’adverteixo,Lucius,noreparteixismésmaterial escolar deLordVoldemort. Si resmés arriba amansinnocents,emsemblaquel’ArthurWeasleys’encarregaràpersonalmentquese’nsegueixilapistafinsarribaratu…

ElLuciusMalfoyesvaquedarparatuninstantielHarryvaveureclaramentquelamàdretaselicrispava,comsidesitgéstreurelavareta.Enllocd’això,esvagirarcapal’elfdomèstic.

—Dobby, marxem! Va obrir la porta de bat a bat i quan l’elf va arribarcorrents a ell, li va donar un cop de peu perquè passés. Van sentir el Dobbyxisclar de dolor per tot el corredor. El Harry es va quedar parat unmoment,pensantambtoteslessevesforces.Llavorsselivaacudir.

—ProfessorDumbledore—vadirapressat—,lipuctornareldiarialsenyorMalfoy?

—Iésclar,Harry—vadirelDumbledoretranquil·lament—.Peròafanya’t.Pensaenelbanquet.

El Harry va agafar el diari i va sortir corrents del despatx. Va sentir elsxisclesdelDobbydesaparèixerrereunacantonada.Ràpidament,preguntant-sesielseuplafuncionaria,elHarryesvatreureunasabata,vaestirarelmitjóbrutipudentihivaficareldiariadins.Enacabat,vacórreralesfosquespelpassadís.

Elsvaenxamparalprincipidelesescales.—Senyor Malfoy —va esbufegar, aturant-se de cop—, tinc una cosa per

vostè.Ilivaposarelmitjófastigósalesmans.—Què…?El senyor Malfoy va arrencar el mitjó del diari, el va llençar a terra i

aleshoresvamirarfuriosamentprimereldiariidespréselHarry.—HarryPotter,undiad’aquestsacabaràscomelsteuspares—vadiramitja

veu—.Ellstambétenienelcostumdeficar-seonnoelsdemanaven.Esvagirarpermarxar.—Vine,Dobby.Heditquevinguis!PeròelDobbynoesvamoure.Aixecavaelmitjónauseabundillefiscósdel

Harryielmiravacomsifosuntresordevalorincalculable.—L’amol’hihadonatalDobbyunmitjó—vadirl’elfmeravellat—.L’amo

l’hihadonatalDobby.—Què?—vaetzibarelsenyorMalfoy—.Quèdius?—ElDobbytéunmitjó—vadirelDobby,incrèdul—.L’amol’hallençati

elDobbyl’haagafat,aixíqueelDobby…ElDobbyéslliure.ElLuciusMalfoyesvaquedarglaçatmirant l’elf.Llavors esvaabalançar

sobreelHarry.—Noi,m’hasfetperdreelcriat!PeròelDobbyvacridar:—NofaràmalaHarryPotter!Hi va haver una explosió i el senyor Malfoy va sortir volant d’esquena.

Pataplum!Vacaurealesescales,lesvabaixardeculdetresentresifinalmentvaaterrarfetunbunyolalreplàdebaix.Esvaaixecar,lacaralívida,ivatreurelavareta,peròelDobbyvaaixecarunditllargiamenaçador.

—I ara se n’anirà d’aquí—va dir furiosament, apuntant el senyorMalfoyambeldit—.NotocaràaHarryPotter!Iarasen’anirà.

ElLuciusMalfoy no tenia alternativa.Ambuna últimamirada incendiàriacapalsdos,esvataparamblacapaivasortird’allàcomunllamp.

—HarryPotterhaalliberatelDobby!—vadirl’elfambunxiscleestrident,aixecantelcappercontemplarelHarryamblallumdelallunareflectint-se-lialsullsesfèrics—.HarryPotterhaalliberatelDobby!

—Eraelmínimquepodiafer,Dobby—vadirelHarryambunsomriure—.Peròpromet-mequemainotornaràsaprovardesalvar-melavida.

Lalletjacaramarródel’elfesvadesferenunsomriuretangranqueselivanveurelesdents.

—Noméshihaunacosaquenoentenc,Dobby—vadirelHarrymentreelDobbyesposavaelmitjódelHarryamblesmanstremoloses—.Emvasdirquetotaixònoteniaresaveureamb«aquellaquinohemd’anomenar»,recordes?Doncsbé…

—Eraunapista,senyor—vadirelDobby,obrintmoltelsulls,comsiallòfosobvi—.ElDobbylivadonarunapista.Abansquecanviésdenom,alSenyordelesForcesdelMalse’lpodiaanomenarsenseproblemes.Hoentén?

—Sí—vadirelHarrydèbilment—.Bé,valmésquemarxi.Hihaunafesta,ilamevaamigaHermionejaesdeuhaverdespertat…

ElDobbyvaestirarelsbraçosivaabraçarelHarryperlacintura.—HarryPotterésmoltmésgranquenoespensavaelDobby!—vasanglotar

—.Adéu,HarryPotter!Iambungranespetecfinal,elDobbyvadesaparèixer.

AHogwarts,elHarryhaviaassistitaunsquantsbanquets,peròcaphaviaestatcomaquell.Tothomanavaenpijama,ilafestavadurartotalanit.ElHarrynosabiasielmillorhaviaestatquel’Hermionecorreguéscapaell,cridant«L’hasvençut! L’has vençut!»; o que el Justin s’aixequés ràpidament de la taula deHufflepuffperdonar-lilamàidemanar-lidisculpesunmiliódecopsperhaversospitatd’ell;oqueelHagridarribésadosquartsdequatreielsdonésalRoniaell uns copets a l’esquena tan forts que van acabar amb el nas al pastís; o elsquatre-centspuntsquehavienaconseguitperaGryffindoriqueelsdonavenlaCopaInterresidènciespersegonanyconsecutiu;oquelaprofessoraMcGonagalls’aixequésperdirquehavienanul·latelsexàmenscomapremidel’escola(«Oh,no!»vaferl’Hermione);oqueelDumbledoreanunciésquedesgraciadamentelprofessorDecorsnopodriaserambellsl’anysegüentperquèhaviadeprendre’sunesvacancesperrecuperarlamemòria.Unsquantsprofessorsesvanafegiralscritsd’alegriaquevanacollirlanotícia.

—Quinallàstima—vadirelRon,servint-seundònutfarcitdemelmelada—.Haviacomençatacaure’mbé.

Larestadeltrimestred’estiuvapassarcomundiaassolellat.Hogwartsvatornar

alavidanormalambnomésunspetitscanvis:lesclassesdeDefensaContralesForcesdelMalvansersuspeses(livadirelRonaunaHermionedescontenta)iel LuciusMalfoy va ser destituït del seu càrrec de governador de l’escola. ElDracojanoespassejavaambtantsfums,comsi l’escolafosseva.Alcontrari,estavaressentitimalhumorat.Encanvi,laGinnyWeasleytornavaaserlanenafeliçdesempre.

Benaviatvaserl’horad’agafarelHogwartsExpresspertornarcapacasa.ElHarry,elRon, l’Hermione,elFred,elGeorgei laGinnyvanaconseguiruncompartimentperaellssols.Vantreuretotelprofitquevanpoderdelesúltimeshores enquèelsdeixaven fermàgia abansde lesvacances.Van jugar aburroexplosiu,van llançar elsúltimsCoetsdelDr.BocamolldelFred i elGeorge ivanpracticardesarmar-seelsunsals altres ambmàgia.ElHarrycomençavaasermoltbo.

GairebéhavienarribataKing’sCrossquanalHarrylivavenirunacosaalcap.

—Ginny,quèfeiaelPercy,quenovoliaquel’hiexpliquessisaningú?—Ah, allò…—va dir laGinny amb una rialleta—.Mmm…Vaja, que el

Percytéunanòvia.AlFredlivacaureunapiladellibressobreelcapdelGeorge.—Què?—És la Penèlope Aiguaclara, aquella monitora de Ravenclaw—va dir la

Ginny—.Eraaellaaquiescrivial’estiupassat.S’hanestatveientensecretperl’escola.Undiame’lsvaigtrobarpetonejant-seenunaaulabuida.Esvaposartantristquanlavan…Bé,jahosabeu…,quanlavanatacar.Nousenriureu,oi?—vaafegiransiosa.

—Nisomiar-ho—vadirelFred,quefeialamateixacaraquesilihaguessinavançatl’aniversari.

—Nocaldir-ho—vadirelGeorge,rientpersotaelnas.ElHogwartsExpressvaanarfrenantifinalmentesvaaturar.El Harry va treure la ploma i un tros de pergamí i es va dirigir al Ron i

l’Hermione.—Això és un número de telèfon—li va dir al Ron. El va gargotejar per

duplicat,vaestriparelpaperendostrossosienvadonarunacadascú—.L’estiupassatlivaigexplicaralteuparecomesfeiaservireltelèfon;jat’hoexplicarà.Truqueu-me a casa dels Dursley, entesos? No suportaria dos mesos parlantnomésambelDudley…

—Els teus tiets estaran orgullosos de tu, oi? —va dir l’Hermione quanbaixaven del tren i s’afegien a la munió d’alumnes que omplien l’andana ianavencapalabarreraencantada—,quanelsexpliquisquèhasfetaquestcurs…

—Peròquè dius?—va fer elHarry—.Orgullosos?Tants cops comhauriapogutmoririnohohefet?Esposaranfuriosos…

Ivantravessarlabarreraqueelsduiaalmóndelsmuggles.

JOANNE KATHLEEN ROWLING (Chipping Sodburry, South Gloucestershire,Anglaterra,31dejuliolde1965).

Escriptora britànica que escriu sota el nomde J.K.Rowling, autora de lahistòriafantàsticadeHarryPotter,elnenmag,quecomprèn7llibres.

El seu pare era enginyer i la sevamare, d’origen francès, treballava en unlaboratori.Delasevamarevaheretarlapassióperlalectura.Alscincanysjavacomençar a escriure les seves pròpies històries, des d’aquella època ja no hadeixat d’escriure.El copmésdurva ser lamalaltia de la sevamare (esclerosimúltiple) que va durar deu anys i va morir sense saber que la seva filla lipublicavenunllibre.

HarryPottervaaparèixerenlasevamentel1990,peròvanpassarsisanysfinsqueesvadecidiraescriureelllibre.Mentre,sen’haviaanataPortugal,esvacasarambunperiodistaportuguèsivatenirunafilla.Quanlanenateniatresmesosesvadivorciar iva tornaraAnglaterraamb la sevaúnicagermana.Notenia diners ni aconseguia treball, no podia pagar a ningú que cuidés del seunadómentrebuscavaunafeina.Vacaureenunaprofundadepressióivadecidirquecomjanoteniaresaperdreanavaaescriureelllibrequevaimaginarfeiatantdetemps.L’èxitinternacionald’aquestpersonatgel’haconvertitenunadeles escriptores més importants de literatura juvenil dels darrers anys i enl’escriptoramésricadelRegneUnit.