eines tic vivències - edebe.com · 1. planificar i dissenyar una exposició sobre la vida i obra...

Un món de vivènciesPàgines 14 i 15

• Resolució de la tasca integrada: exposició sobre un personatge. P

LlegimPàgines 16 a 18

• La narració. C• Lectura atenta, comprensió i valoració de textos escrits (text narratiu). P

Què hem entèsPàgines 19 i 20

• Extracció guiada de la informació més rellevant de la lectura. P • Aplicació d’estratègies per a la comprensió de textos: formulació i comprovació d’hipòtesis, inferència d’informació, síntesi, reflexió. P• Interès per la lectura com a font d’informació. V• Precisió lèxica. C• Ús adequat de les paraules tenint en compte el seu sentit genèric i específic. P

Diguem-hi la nostraPàgina 21

• La varietat lingüística existent en el context social i escolar. C• Planificació i producció d’una exposició oral. P• Elaboració d’un gràfic sobre la varietat plurilingüe del context social i escolar. P• Valoració de la diversitat lingüística com a font d’enriquiment personal. V

EscrivimPàgines 22 i 23

• Estructura d’un text narratiu: plantejament, nus, desenllaç. C• Planificació i elaboració d’una narració a partir de l’audició d’una cançó. P• Relació text-imatge: combinació de diferents recursos comunicatius. P• Gust d’escriure amb correcció. V

Coneixem la llenguaPàgines 24 a 26

• L’oració. Components de l’oració simple. Subjecte, predicat i els seus complements. C • Distinció dels components d’una oració. P• Partició de paraules a final de línia. C • Aplicació de les normes de partició de paraules a final de línia. P• Respecte per les normes ortogràfiques i gramaticals. V

Mou el pensamentPàgina 27

• Rutina de pensament: «CSI (Color, Símbol, Imatge)», sobre les llengües a l a Mediterrànea. P

Per acabarPosa en pràctica, Emprèn, ReflexionaPàgines 28 i 29

• Comprensió d’un text periodístic aplicant els continguts treballats a la unitat de manera competencial.• Resolució d’un problema quotidià, posant en pràctica les pròpies idees. • Reflexió sobre el propi aprenentatge.

AvaluacióRecursos per a l’avaluació (MC): Rúbrica d’avaluació de la unitat pàgina XX. Fitxes d’avaluació de la unitat pàgina XX. Rúbriques d’habilitats generals pàgina XX. Graella d’observació d’adquisició de continguts.

Una escola per a tots• Adaptació curricular bàsica

(MC): pàgina XX. Fitxes d’ampliació (MC): pàgina XX

• Compte, detectem-ho a temps! (POD): pàgina 28

Cultura de pensament• Rutina de pensament CSI (color,

símbol, imatge) (LA): Pàgina 27

Aprenentatge 360°• Una volta pel món (LA): pàgi-

na 21.

Metodologies interactives• Aplicar la metodologia coope-

rativa a les activitats 7 i 11 (LA): pàgina 20 i 21

Creativitat• Tasca integrada (LA): pàgina 15

• Racó de lectura i escriptura (MC): pàgines 2 a 5

Emprenedoria• Emprén (LA): pàgina 29

Competències• Posa en pràctica (LA): pàgines

28 i 29• Fitxes Competències (MC): pàgi-

na 185-208• Activitats competencials (POD):

pàgines 31 a 35

Intel·ligències múltiples• Activitats d’IM (POD): pàgines

31 a 34

Eines TIC • Recursos digitals per a la PDI:

llibre digital interactiu, activi-tats complementàries, etc.

• Activitats interactives: la narra-ció de vivències. Pàgina 23

• Àudios.

1Un món de vivències

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

CONTINGUTS

2

POD: Programació i orientacions. MC: Material complementari. LA: Llibre de l’alumne. IM: Intel·ligències múltiples.

1. Planificar i dissenyar una exposició sobre la vida i obra d’un personatge famós utilitzant diferents tècniques, recursos i materials dels diversos llenguatges artístics per a aconseguir creacions ben elaborades. (Intel·ligència artística i cultural / Intel·ligència visual i espacial)

2. Comprendre textos de tipologia diversa obtenint-ne informació rellevant, inferències d’informació i elaborant una interpretació per a traure conclusions pròpies. (Comunicació lingüística / Intel·ligència lingüística i verbal)

3. Aplica correctament les paraules precises i adients de la manera més apropiada a cada context per a aconseguir les intencions desitjades segons el cas. (Comunicació lingüística / Intel·ligència lingüística i verbal)

4. Elaborar exposicions orals sobre la realitat plurilingüe de l’entorn social i escolar aplicant els recursos i l’estructura adient per a poder expressar el missatge amb coherència i cohesió. (Comunicació lingüística / Intel·ligència lingüística i verbal)

5. Interpretar i presentar la informació a partir de l’ús de gràfics i paràmetres estadístics, i valorar la seua utilitat en la societat. (Competència matemàtica / Intel·ligència lògica i matemàtica)

6. Redactar textos de tipologia diversa (narracions) respectant les seues característiques per a comunicar missatges de la manera més adequada segons el context. (Comunicació lingüística / Intel·ligència lingüística i verbal)

7. Aprendre a reconéixer l’oració i la seua estructura per tal d’emetre missatges estructurats i intel·ligibles, i demostrar, així, interés per ampliar els coneixements sobre les estructures bàsiques de la llengua. (Comunicació lingüística / Intel·ligència lingüística i verbal)

8. Practicar l’ús de normes d’ortografia bàsiques, la partició de paraula a final de línia per a assegurar millor la correcta escriptura de les paraules. (Comunicació lingüística / Intel·ligència lingüística i verbal)

9. Utilitzar les TIC per a comprendre el missatge d’una cançó valorant-les com a font d’informació, comunicació i aprenentatge. (Competència digital / Intel·ligència lingüística i verbal / Intel·ligència Musical)

10. Desenvolupar capacitats emprenedores davant un problema posant en pràctica idees pròpies i dels altres com a font de dinamització social i com a mitjà per a compartir idees i esforços. Sentit d’iniciativa i emprenedoria (iniciativa emprenedora). (Intel·ligència intrapersonal)

Objectius en termes de Competències / Intel·ligències múltiples

3

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Conéixer i utilitzar diferents tècniques, recursos i materials dels diversos llenguatges artístics per a aconseguir creacions ben elaborades.

• Inferir, interpretar i formular hipòtesis sobre el contingut d’un text narratiu.

• Utilitzar correctament les paraules precises i adients segons el context.

• Produir exposicions orals amb coherència, respec-tant la seua estructura.

• Interpretar i elaborar gràfics i paràmetres estadís-tics amb claredat i precisió per a reflectir la varietat lingüística en el context social i escolar.

• Valorar la varietat lingüística del context social i escolar i respectar als seus parlants.

• Compondre textos narratius, amb claredat i ben estructurats, utilitzant adequadament els ele-ments de cohesió del text.

• Construir oracions amb un ordre lògic i amb les concordances adequades.

• Identificar oracions com a unitats de significat complet, sent capaç de distingir les seues parts principals.

• Separar de manera correcta les paraules a final de línia.

• Utilitzar les TIC de manera eficient i responsable per a la cerca i tractament de la informació, com a instrument d’aprenentatge.

• Desenvolupar la iniciativa personal, a creativitat i la col·laboració amb els altres com a requisits indispensables per tindre èxit en l’activitat empre-nedora.

RESULTATS D’APRENENTATGE (ESTÀNDARDS)

• Aplica correctament en les creacions pròpies les diferents tècniques, recursos i materials dels diversos llenguatges artístics.

• Cerca i selecciona informació per a investigar sobre la vida d’un famós en diferents fonts i suports en internet.

• Respon a preguntes sobre un text narratiu interpretant, inferint i formu-lant hipòtesis.

• Aplica les paraules precises i adients segons el context.• Realitza exposicions orals d’un tema usant el registre adequat, organit-

zant les idees amb claredat, enllaçant enunciats en seqüències lineals cohesionades i respectant les normes gramaticals.

• Elabora i interpreta gràfics, expressant de forma oral o escrita la intenció comunicativa.

• Selecciona les tècniques adequades per a calcular, representar i interpre-tar la realitat de la varietat lingüística existent en el context social i escolar a partir de la informació disponible.

• Coneix i valora la varietat lingüística del context social i escolar i respecta els seus parlants.

• Elabora textos narratius seguint un guió establert.• Escriu i presenta de forma oral i escrita les oracions amb un ordre lògic i

concordances adequades.• Identifica oracions simples, comprén el seu significat, identificant subjec-

te i predicat, amb els seus respectius nuclis i complements.• Utilitza les normes de la partició de paraules al final de línia.• Divideix les paraules al final de línia correctament en totes les formes

possibles. • Utilitza les TAC per a buscar informació i elaborar produccions respon-

sables i creatives.• Utilitza les eines de navegació per internet com a element essencial per

a informar-se i aprendre.• Pren iniciatives davant problemes per a poder buscar solucions.• Aplica la creativitat per a trobar solucions a una situació plantejada.

Pàgines14 i 15 Unitat 1 UN MÓN DE VIVÈNCIES

Com

pte,

det

eCte

m-h

o A

tem

pS!

4

Podem utilitzar les propostes següents per a preveure i anticipar-nos a les possibles dificultats que puguen sorgir a partir dels continguts de la unitat.

a. Per a millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita (la narració):

• Suggerir la lectura prèvia del text de Roald Dahl, A Noruega, als alumnes que es crega convenient. Recomanar que es fixen també en les preguntes de l’apartat Propostes durant la lectura, a la pàgina 6 del POD, i el vocabulari del marge. Poden anotar aquelles paraules o expressions que no hagen entés.

• Adaptació curricular (MC): propostes concretes sobre la narració (pàgina xx). • Racó de lectura i escriptura (MC): propostes concretes sobre la narració (pàgines 2 a 5).

b. Per a identificar l’estructura de l’oració i la partició de paraules a final de línia:

• Construïm oracions en grup: es reparteixen deu oracions per grup i s’estableixen rols per a cada mem-bre: uns identifiquen el sintagma nominal i el sintagma verbal de les oracions. Quan acaben, passen les oracions als dos altres membres del grup, que han d’identificar el nucli de cada sintagma. Els altres dos companys valoren la faena i detecten possibles errors, que es comenten amb tot el grup.

• Adaptació curricular (MC): propostes concretes sobre l’estructura de l’oració (pàgina xx) i la partició de paraules a final de línia (pàgina xx).

c. Per a aprendre o consolidar tècniques de treball en grup i treball cooperatiu:

• El banc del temps: escriure a la pissarra o en un lloc visible una llista de tasques que vulguem treballar com a prèvies als continguts de la unitat. Per exemple: lectura i comprensió de textos narratius, parlar en públic, escriptura de textos vivencials, etc.

– Proposar als alumnes que cadascú s’apunte en la secció que crega que més domina.

– Organitzar racons de treball: mesclar els alumnes perquè els uns puguen ajudar als altres.

CLA

US

peR

A m

otI

VAR

• Llegir el títol i observar la imatge. Preguntar als alumnes què els suggereix la fotografia. Parlar sobre l’explicació de vivències en relació amb els viatges. Visualitzar un vídeo sobre el paisatge noruec.

Què heu vist? Quin tipus de paisatge és? Quines sensacions us ha transmés?

• Fer evidents els objectius de la unitat perquè els alumnes en siguen conscients: què espereu trobar en esta unitat? Quins objectius ens podem plantejar segons estos continguts?

• Comunicar el fet que ells seran protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge i que han de mantin-dre una actitud proactiva.

• Proposar una activitat sobre Roald Dahl, l’autor de la lectura. Per exemple: sabíeu que Roald Dahl té un dia propi en el calendari? Navegar per està pàgina web, tenint en compte que és en anglés. Llegir aspectes sobre la seua vida, els seus personatges, curiositats... També es pot veure algun tràiler de la pel·lícula Matilda.

http://www.tv3.cat/videos/4746192/Escalada-nocturna-a-Noruega

http://www.roalddahlday.info

Ta

sca in

Tegra

da

5

Expovida. Exposició sobre un personatgeDescripció

Amb la realització d’esta tasca, els alumnes:

• Seleccionen un personatge rellevant pels seus valors, per la seua contribució a la ciència, a l’art, al seu barri o poble, etc.

• Planifiquen i executen una sèrie d’activitats complexes amb la finalitat de muntar una exposició.

• S’informen i extrauen informació de diverses fonts. Lligen textos narratius i biogràfics.

• Exposen i comuniquen un tema. Narren fets i vivències.

• Posen en pràctica la creativitat i el sentit estètic a l’hora de muntar els panells.

Investigació

Investigar els elements que conformen una exposició: objectes, obres, vitrines, imatges, textos, cartells, plafons, escenografies, fulletons, banderoles... Per a fer-ho, es pot fer ús d’una aplicació de Google, l’Art Project, que permet veure exposicions en línia de museus d’arreu del món:

Preparació

Una vegada acabada la fase d’investigació, arribem al punt on els alumnes hauran de seleccionar un perso-natge famós que els interesse i seguir el procés per a crear esta exposició.

Material necessari: tot el que creguen convenient per a fer una exposició interessant.

Instruccions:

Crear els equips de treball:

• Equip de redacció: redactarà els continguts de l’exposició a partir de la informació recollida, crearà els diferents àmbits de l’exposició (vida personal, professional…). També triaran els elements com-plementaris al text que aniran a cada àmbit i seleccionaran les imatges, els dibuixos, els objectes, que s’inclouran en els murals o panells. La recerca d’informació ha de ser sintètica, com ho són les exposicions. Per això, es delimitarà la recerca fent que els alumnes completen una graella-resum sobre el personatge triat: dades personals, trajectòria professional, descripció física i psicològica, interessos...

• Equip de disseny: crearà els títols dels diferents àmbits expositius, els panells, les cartel·les, els cartells, els murals i els fullets informatius.

• Equip de difusió: promocionarà l’exposició, penjarà cartells, distribuirà els fullets informatius, farà fotografies i prepararà el discurs inaugural.

• Equip de coordinació: supervisarà el treball dels companys, organitzarà l’espai de l’exposició i s’encarregarà de muntar-la a mesura que reben els continguts i els elements que s’hi inclouran.

Planificació i elaboració de les tasques:

http://www.googleartproject.com/es

Tasques Equip responsable Duració Observacions / Recursos

Com és una exposició Tots Primera setmana Art Project

Seleccionar informació Redacció Segona setmanaInternet, biblioteca

(revistes, llibres, etc.), arxius.

..... ..... ..... .....

Unitat 1

CB

Pàgines16 - 18 Llegim Unitat 1

Com dinamitzo l’aula?

• Llegir la introducció de la lectura i respondre entre tots les preguntes inicials. Alguns alumnes poden contar quins són els millors records que tenen de les seues vacances. Proposar preguntes com: digueu amb una sola paraula les sensacions i els records que teniu de les vostres vacances d’estiu. Conduir els alumnes per tal que arriben a la conclusió que en qualsevol explicació de vivències també hi intervenen els sentiments i les emo-cions que hi tenim vinculats. Es poden fer preguntes com: quines diferències hi ha entre contar una vivència personal i contar una història? L’explicació d’una vivència és objectiva? És diferent segons qui la conte? Quins fets contem?

• A través del títol de la lectura, els alumnes poden contar allò que coneixen de Noruega: com t’imagines que viuen els xiquets d’allà? Quins costums deuen tindre? Com deu ser este país?

• Llegir la ressenya biogràfica de l’autor de la lectura i preguntar si coneixen o han llegit alguna de les històries que va escriure, com per exemple, Matilda, El dit màgic, Charlie i la fàbrica de xocolate, James i la bresquilla gegant, Les bruixes...

1. Lectura silenciosa individual, per a una primera comprensió del text.

2. Lectura en veu alta per part de diversos alumnes.

– Els alumnes poden indicar si tot el text és narratiu o si hi ha alguna part descriptiva.

– Comprovar la comprensió, sense perdre el fil de la lectura, del vocabulari (a partir del context) i del sentit del text (preguntes com... què ha passat fins ara? Què pot passar a partir d’ara?).

– A continuació, llegir conjuntament el significat de les paraules destacades en el text.

– Demanar a un alumne o a una alumna que llija la bafarada que hi ha al marge i formular hipòtesis: per què es revifava la casa? Quin pot ser el significat de la paraula skaal quan s’alcen les copes en un dinar?

Parar la lectura al final dels paràgrafs que es creguen convenients i formular preguntes de comprensió del text. Per exemple:

1. Preguntes de resposta directa: quin idioma parlaven? Quants dies tardaven a arribar a Noruega i tornar a casa? Quantes persones viatjaven? Quin era l’equipatge de la família? Quina era la primera etapa? Quan durava el viatge fins a Newcastle? A quina ciutat de Noruega arribaven? Quin mitjà de transport utilitza-ven? Quantes nits passaven a Oslo? Per què? Quina és la millor vianda per als noruecs? Què feia el iaio durant la festa? En què consisteix la cerimònia? Quina és la norma en ocasions formals? Per on navegava el vaporet de cabotatge que agafaven a Oslo? Quina sensació despertava navegar pels fiords?

2. Preguntes d’inferència: per què eren unes vacances idíl·liques?

3. Preguntes de crítica i valoració: quines serien les vostres vacances idíl·liques? Què valoreu de les vacances?

Propostes per a abans de llegir

Propostes durant la lectura

Propostes per a després de llegir

6

Pàgines19 i 20Què hem entèsUnitat 1


CB

1. A Noruega. / Perquè tots els seus parents vivien a Noruega i parlaven noruec. // Les tres germanes, la seua germanastra, el seu germanastre, la seua mare, la mainadera i dos amics de la seua ger-manastra. // Anaven fins a Londres en tren. De Londres fins a Newcastle al port, on els esperava el vaixell fins a Oslo / Perquè no hi havia avions comercials i el viatge durava quatre dies d’anada i quatre més de tornada. // Amb una festa de famí-lia. // Als molls d’Oslo, per a continuar el viatge.2. c, b, e, a, d. 3. c.4. Quan jo era menut tremolava de joia en sen-tir el mot vacances perquè els meus familiars vivien a Noruega i viatjar allà era un gran succés.5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta. 7. Anar a Noruega resultava molt familiar, tot i no ser sa casa. / El gelat estava boníssim. 8. A l’hora de preparar l’equipatge cal: posar els utensilis d’higiene personal al necesser. La roba i el calçat l’hem de posar a la maleta o potser en un bagul depenent de la quantitat que en tinguem. Finalment, a la bossa de mà hi pots guardar les ulleres, un llibre..., les monedes en un portamonedes i altres documents importants a la bitlletera.9. Hi ha molt trànsit a esta hora. / Si em dónes la teua adreça, t’enviaré una postal. / cap a quina direcció hem d’anar? Dreta o esquerra? / Treballa al port regulant el tràfic de mercaderies.

Solucionari

7

Unitat 1

IM

Activitat 6, apartat Reflexionem: quins costums d’altres països coneixeu? Penseu que respectem i valorem els costums que són diferents als nostres? Quins avantatges té conéixer-los? (I. intrapersonal)

Intel·ligències múltiples

Elaboració d’un mapa mental (I. Matemàtica)

– Després de respondre les preguntes de comprensió, organitzar la classe en grups de tres alumnes.– cada grup ha de completar un mapa mental com este, que pot servir de model. La idea central

serà el tema de la lectura i s’ha de col·locar al centre del mapa, representat amb una imatge. Els temes que van apareixent al llarg de la lectura cal disposar-los com a radis de la idea central. cada bifurcació s’ha de representar amb una imatge i una paraula clau.

– En acabat, intercanviar els mapes amb un altre grup i interpretar-los. Penjar-los tots a la paret amb la finalitat de veure’n les diferències entre tots.

Activitat competencial

El viatge a Oslo

Anna vol viatjar a la ciutat d’Oslo (Noruega) i està planificant el viatge. Li agradaria poder assistir a un recital d’orgue i violí a la catedral del Salvador d’Oslo (Oslo domkirke), de la ciutat, però detesta el fred i la pluja. Observa el gràfic i indica quin és el mes més apropiat per a fer el viatge.

Amb l’ajuda del gràfic, els alumnes poden elaborar un text explicatiu en què es faça referència a quin és el mes en què Anna podrà visitar Oslo, quina roba ha de portar... També poden comparar els preus dels bitllets d’avió segons la temporada.

mesos gener – març

abril – juny

juliol – setembre

octubre – desembre

Temperatures màximes dia 4,5 °c 14 °c 23 °c 15 °cTemperatures mínimes dia -1 °c 3,6 °c 12,5 °c 6 °c

Mitjana d’hores de sol al dia 1,5 hores 5 hores 6,5 hores 3,7 horesMitjana mensual de precipitacions 62 mm 54 mm 84 mm 55 mm

Solucionari

Diguem-hi la nostra


8

Pàgina21 Unitat 1 Unitat 1

IM

10. 6.000 llengües // xinés, castellà i anglés. / Se situa entre les 100 llengües més parlades. // Resposta oberta. Ens permet comunicar-nos

amb gent d’altres països i així conéixer i, sobre-tot, comprendre millor la seua cultura.

11. Resposta oberta.

CB

IM

Activitat 10: posar l’àudio de la pàgina web «Les llengües del món» i respondre oralment les preguntes. Mentre els alumnes escolten l’àudio poden prendre notes.

Text per a la comprensió oral

Activitat 11: investigació, recerca i interpretació de dades, com per exemple, d’un gràfic de percen-tatges. (I. matemàtica)


Elaboració d’un mapa mental (I. Musical)

– En grups de quatre, creeu un rap sobre les llengües de l’escola. La lletra del rap ha de contindre paraules i frases de quatre llengües diferents.

– Animeu-vos a cantar-lo davant la resta de grups.


Etiquetatge en valencià

– Quan aneu a comprar al mercat o a una botiga, fixeu-vos en l’etiquetatge dels productes. En quina llengua està escrit?

– Anoteu una llista de deu productes de diverses seccions (congelats, verduleria, làctics, brioixeria, etc.) i la llengua en què estan etiquetats.

– Representeu en un gràfic de barres els resultats. Quants n’hi ha en valencià?– Escriviu un model de carta o correu electrònic i envieu-la a una de les marques dels productes

que heu anotat en la llista per a demanar informació sobre el seu etiquetatge.

LES LLENGÜES DEL MÓNHola, em dic Alba i us explicaré com es va despertar el meu interés per les llengües. Mon pare és de Guinea i ma mare és valenciana. Durant unes vacances vaig decidir conéixer el país de mon pare. Allà vaig descobrir que a Àfrica es parlen unes 2.000 llengües i això em va sorprendre molt. Sabeu que en el món es parlen més de 6.000 llengües? Algunes tenen un gran nombre de parlants, però d’altres en tenen ben pocs. Fins i tot, algunes llengües han arribat a desaparéixer. Algunes de les llengües més parlades del món són el xinés, el castellà i l’anglés. He sabut que la nostra llengua se situa entre les cent llengües més parlades. Algunes llengües, com per exemple l’anglés, es parlen a països diferents, com Anglaterra, Irlanda, Estats Units, etc. D’altra banda, en un sol país és possible que s’hi parle més d’una llengua, com en el cas d’Espanya, on es parla castellà, la nostra llengua, gallec i basc. De vegades, algunes paraules que pertanyen a llengües diferents es pareixen molt entre elles, com per exemple orella i oreja. Això és així perquè estes llengües tenen un origen comú. He descobert que saber parlar diferents idiomes ens permet comunicar-nos amb gent d’altres països i així conéixer i, sobretot, comprendre millor la seua cultura. CB

Unitat 1Pàgines22 i 23EscrivimUnitat 1


IM

Solucionari

9



14. 2, 1, 3, 5, 4.


CB

Abans de realitzar les activitats, preguntar-se entre tots quins elements ha de contindre la narració de vivències. Preguntar si algú vol contar oralment alguna vivència recent.Preguntes de comprensió de la narració: on passa les vacances el protagonista? On els va dur el iaio Basili? Per què?Activitat 15. Els alumnes practiquen l’estructura de la narració (plantejament, nus i desenllaç) mitjançant l’anàlisi de la lletra d’una cançó. Es visualitza el videoclip i se n’escolta la música. (I. muscial)


Dramatitza la història (I. Lingüística i verbal)– Proposar la dramatització de la història de l’activitat 14 del llibre de l’alumne.– En grups de tres alumnes, preparar un guió relacionat amb la història que conten les imatges de

l’activitat i representar-lo.– Incloure sons de la natura, olors i altres elements sensorials per a contextualitzar la situació.


D’una pel·lícula a la narració, Matilda

Redactar una anècdota de Matilda.– Organitzar una sessió cinematogràfica i veure la pel·lícula Matilda. Respondre, entre tots i

oralment, a les preguntes treballades per reconéixer les parts d’un text narratiu:• Plantejament: qui són els personatges? On passa la història? Quan passa?• Nuc: quin fet sorprén inicialment la protagonista? Com reaccionen els personatges?

Què passa?• Desenllaç: com es resol el conflicte? Quins són els conflictes del nuc? Com acaba?

– Escriure, individualment, una anècdota o una vivència de Matilda que t’haja agradat més de la pel·lícula, tenint en compte que hi ha d’haver un plantejament, un nuc i el desenllaç.

– Llegir els textos a classe.– Comentar-los entre tots i completar-los si cal.

16. Les llengües / El veïnat de Carlota / Nosaltres / Els pantalons verds.

17. «Els bombers»: determinant + nom / «El gat negre»: determinant + nom + adjectiu / «Un vestit ratllat»: determinant + nom + adjectiu / «La tia del Lluís»: determinant + nom + prepo-sició + determinant + nom / «Una plaça»: de-terminant + nom / «Jo»: pronom / «Tarragona»: Nom / «Les fruites»: determinant + nom / «La casa del meu veí»: determinant + nom + prepo-sició + determinant + nom

18. SN: Roald Dahl / SV: va escriure Matilda // SN: Una companya de classe SV: ha llegit este llibre. // SN: La meua amiga / SV: ha agafat el llibre de la biblioteca. // SN: Jo / SV: vull llegir una altra obra d’este escriptor d’origen noruec. 19. la infància d’un escriptor / fruita i verdura al mercat / moltes llengües estrangeres / música a la seua habitació / d’Estela / el meu menjar preferit. 20. Resposta oberta.21. Resposta oberta.

Solucionari

Coneixem la llengua


Pàgines24 i 25 Unitat 1

IM

Unitat 1

10

CB

CB

Per mitjà de tipologies textuals com una tira còmica, una cançó o una revista, identificar oracions, entre tots o en grups reduïts. És important que siguen tipus de textos que els interessen.


Les oracions de les cançons (I. musical)– Destria les oracions d’esta cançó dels Pets. Després, subratlla-hi el sintagma nominal i el

sintagma verbal de cada oració i encercla-hi els nuclis de cada sintagma.– Busca la cançó i inspira’t mentre l’escoltes! Aprofita la inspiració després d’escoltar la cançó i fes

un dibuix de les situacions que succeeixen en la cançó.


Investigació del sintagma nominal (I. Lingüística i verbal)– De forma individual, buscar els sintagmes nominals d’un text. Escriure amb la PDI les oracions

següents extretes de la lectura A Noruega: Totes les meues vacances d’estiu foren idíl·liques. / El viatge era un esdeveniment. / Nosaltres tardàvem quatre dies a fer el viatge. / El nostre grup duia molt d’equipatge. / La família necessitava tres taxis. / El meu iaio feia un curt parlament de benvinguda durant la festa de la família. / Un esplèndid barquet ens duia pel fiord. / La millor vianda dels noruecs és el peix fresc.

Elaboració d’un esquema (I. visual i espacial)

– De forma individual, elaborar un esquema sobre l’estructura de l’oració. Es tracta de buscar un disseny clar, artístic i original per a plasmar les idees.

– Finalment, exposar a la resta de companys els esquemes.

AC

Bon diaLa vella Montserrat

desperta el barri a cops d’escombra tot cantant.Les primeres persianes

s’obren feixugues badallant.Rere el vidre entelat

el cafeter assegura que no era penali es desfà la conversa

igual que el sucre del tallat.

Unitat 1Pàgina

26Coneixem la llenguaUnitat 1


Solucionari

11

Pàg. 26 Hi ha dígrafs que no se sepa-ren: l’ai-gua. / Hi ha dígrafs que se separen: pei-xos. / Per a separar la «l·l», se substitueix el punt que hi ha entre les eles per un guionet: tranquil-la. / Si una paraula té apòstrof, no

es pot deixar a final de línia: l’ai-gua. / Si una paraula té prefix, s’ha de separar sencer: descansar.

23. cot-xe / car-retera / ànecs / al-lucinant / extra-ordinari

CB

AC

– Llegir la postal de la pàgina 26 de manera conjunta posant especial interés en la separació de paraules a final de línia. Fer algunes preguntes com: què trobeu d’especial en este text? Us heu adonat que les paraules a final de línia no estan completes? Penseu que totes les paraules es poden separar de qualsevol manera?

– Llegir de manera conjunta el quadre de teoria buscant la participació dels alumnes donant exemples de cada tipus.


Una postal

– Hem llegit la postal que Sara Pla envia a la seua iaia contant que es va banyar en una platja i que van tindre un viatge llarguíssim en cotxe.

– Pensar en un viatge que hàgem fet nosaltres amb la família, amb amics, amb l’escola i pensem quines coses ens agradaria contar en una postal.

– Proposar als alumnes que compren una postal i que hi conten el seu viatge real o imaginari, ten-int en compte les particions a final de línia.

Activitat complementària

La partició de paraules e internet

– Visitar la pàgina següent i realitzar les activitats proposades:

– Una vegada realitzades les activitats, fer un xicotet escrit de conclusions amb aquelles coses que ens han agradat sobre este tipus d’exercicis, les coses que es podrien millorar i si penseu que us ha servit per a consolidar els coneixements que heu adquirit.

http://www.chiscos.net/repolim/lim/guionet2/guionet.html

Unitat 1Pàgina

27 Mou el pensament Unitat 1


Esta rutina permet identificar les idees més importants d’un text, d’una explicació o d’un vídeo i reflexionar-hi mitjançant l’ús d’un color, un símbol i una imatge per a representar-les.

• Lectura individualitzada del text «Un mar de llengües».

• Cada alumne pren nota de les idees que li semblen més importants.

• Posteriorment tria les tres idees que li semblen més rellevants i les associa una a un color, la segona a un símbol i la tercera a una imatge. Es lliura l’organitzador gràfic (Annex pàgina X).

• Amb un company o ent grups reduïts (de quatre o cinc alumnes), es comparteix primer el color i l’element de la lectura que representa. Cada alumne pot explicar per què ha triat este color com a representació d’esta idea clau. Es repeteix el procés de posada en comú fins que cada membre del grup haja compartit el seu color, símbol i imatge.

• Seguidament, l’equip haurà de consensuar i elaborar un organitzador comú. Se’ls dóna una full organitzador perquè facen el mateix que en l’apartat anterior, però en equip i consensuat. Entre tots els membres cal que trien un únic color, símbol i imatge.

• Exposició a la resta de companys del treball realitzat (dos minuts per a cada grup).

• Tots els murals s’exposen i es deixen en un lloc visible de la classe.

Finalitat

Desenvolupament de l’activitat

12

Per a millorar la comprensió de qualsevol document o vídeo. La síntesi és dóna quan els estudiants seleccionen un color, un símbol i una imatge per a representar tres idees claus. Esta rutina facilita la discussió d’un text o d’un esdeveniment quan els estudiants comparteixen els seus colors, símbols i imatges.

Quan i on es pot utilitzar?

Si el mestre ho creu oportú, esta rutina es pot posar en pràctica amb tot el grup alhora, elaborant, conjuntament, una llista d’idees claus que s’escriuran en la pissarra. Posteriorment, entre tots els alumnes hauran d’escollir-ne tres.

Pàgines28 i 29Posa en pràctica Unitat 1


Posa en pràcticaEn la primera activitat, a partir d’un exemple concret de la vida quotidiana, l’article d’una revista escolar; l’alumnat aprén a localitzar i interpretar la informació més rellevant del text. Entren en joc la competència en comunicació lingüística i la competència de coneixement i interacció en el medi físic i social. És important realitzar una lectura comprensiva del text que permeta als alumnes recollir i interpretar una sèrie d’informacions concretes. Per este motiu, és recomanable realitzar una segona lectura, una en veu alta i la segona, individual i en silenci. Una vegada realitzada la lectura en veu alta i la individual, els alumnes han de ser capaços d’extraure la informació necessària.

EmprénEs planteja un problema amb la revista escolar que cal resoldre. Amb la resolució d’esta situació es pretén incentivar la iniciativa personal dels alumnes. A continuació suggerim idees i recursos per a mobilitzar la classe i promoure el sorgiment d’iniciatives entre l’alumnat.

ReflexionaDe forma individual, respondre les preguntes plantejades en l’apartat. Es proposa una reflexió sobre el procés d’aprenentatge, la validesa del que s’ha aprés i la perspectiva de futur.

1. D’un article. / als alumnes de l’escola. / In-formació sobre l’escola, els alumnes, les activi-tats que es realitzen.... / una narració. / Plante-jament: primer paràgraf. Nus: segon paràgraf. Desenllaç: tercer paràgraf.

2. crin.

3. Llamp i jo / vam compartir moments

divertits / Llamp, jo / moments divertits

4. contenen dígraf: dei-xar, ca-vall, No-gue-ra, càr-rec, en-llà, mun-ta-nya. No contenen dígraf: en-surt, lo-ca-lit-zar.

5. càr-rec / l’a-nimal.

Solucionari

Unitat 1

13

1. Quin és el problema?

com puc saber què agrada i què no? Qui se n’encarrega?

2. Ara que ja ho sabem, com ho podem millorar?

Pluja d’idees en grups:• Implicar els companys en l’elaboració de la revista.• Fer una edició digital i publicar alguns articles a les xarxes socials.• Actualitzar: revista digital en format de lloc web, canviar la configuració, afegir hipervincles, etc.• La revista mai es tanca, no hi ha números, sinó que està en permanent actualització.• Fer noves seccions.• Incloure-hi publicitat.• Fer una portada i contraportada visual i creativa.

Triem:.....

3. Com ho posem en pràctica?

Pluja d’idees en grups informals. Qui se n’encarrega?

eines tic vivències - edebe.com · 1. planificar i dissenyar una exposició sobre la vida i obra...

Documents