1
Dossier de premsa
A partir del 25 de gener
2
Organitza
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Comissaris
Joan Munt Joan Tubau Jordi Vallès
Amb la Col·laboració
Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI) Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (AMCTAIC) Col·legi / Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Schneider Electric Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Agraïments Persones | Josep Amat i Girbau, Francesc Artès Mas, Ma Teresa Asenjo Bernís, Josep Balsach Peig, Bernat Batista Roura, Ramón Blanch García, Xavier Caballé Micola, Susana Camino, Francesc Xavier Capdevila i Peidro, Isidre Carné Grané, Família Oliveres-González, Josep Fernandez, Gabriel Ferraté Pascual, Xavier Galindo i Requena, Simón Hergueta, Jorge Infante, Enrique Lieto Díaz, Ma Teresa Lonca Flix, Luis Longarón Capdevila, Jordi Losada Bascones, Joan Majó Cruzate, Carme Maresma Vidal, Ramón Maroto Genover, Enric Masdeu i Clapes, Tracey Mazur (Intel Museum), Ramón Molinas, Francesc Parcerisas i Vàzquez, Narcís Pou Fontanals, Xavier Quintana Bosch, Agustí Rodes Català, Joaquim Rubies Pau, Joan Saladrigas i Rubiella, Joan Taló Rovira, Roger Terrades, Diana Tubau, Josep Viladella, Josep María Vilurnara Lamarca i Rosa Villanueva Entitats i empreses | AEG, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament d'Olost de Lluçanès, Atis S.A., Barcelona Supercomputing Center. MareNostrum, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona – “LA CAIXA”, Catalunya Caixa, Diputació de Barcelona, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Facultat d'Informàtica - UPC, Fagor Electrónica, S. Coop., Fibracolor S.A., Fundació ENDESA, Generalitat de Catalunya, IBM Global Services España, S.A., INDUCAR, Institut de Cibernètica - UPC, Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona, Instituto de Historia y Cultura Militar - MINISTERIO DE DEFENSA, Internacional Periféricos y Memorias, S.L.U, Laboratori de Càlcul de la Universitat de Barcelona (UB), Lucas Automotive S.A., Museu de l’Enginyeria de Catalunya, Nestlé S.A., Repsol Petróleo S.A, Servei d'Atenció als Museus de Girona i SPEC Imatges | Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu mNACTEC, Biblioteca Nacional de Catalunya, Bletchley Park, Computer History Museum, Deutsches Museum, Museo Arqueológico Nacional, IBM, La Vanguardia, Teresa Llordes, Museo Nacional de Ciencia y Tecnología, Repsol Petróleo S.A, The Charles Babbage Institute i US Army Assessoraments i treballs preparatoris | Josep Balsach Peig (eines i màquines de càlcul), Marc Boada (museologia), Emblemma, Fargas i Garau (avant projecte), Stefania Farina - Macula, Carme Puche i Pau Senra - Kdv (museologia), Narcís Pou Fontanals (informàtica industrial), Marta Terès, Olga Tomàs (disseny gràfic) i Jordi Vidal Potau (equips de Telesincro) Disseny, Producció i Muntatge | Manterola División Arte, S.A. Interactius | Bermac i Ydreams Plataforma entorns on-line | Cocografic. Comunicació creativa Activitats | RE-CREA i Jordi Regalès Comunicació | Cap Sunion / Clipmedia Comunicació i InterMèdia Gdc Revisió de català i traduccions | Termcat
3
‘L’ordinador és una màquina programable
que respon a un sistema d’instruccions,
segons unes normes, que es poden
emmagatzemar en una memòria per a ser
executades.’
‘Model von Newman’, John von Neuman (Budapest, 1903 – Washington, 1957)
La seva definició d’ordinador continua vigent avui en dia
4
Dona utilitzant una perforadora en la vuitena dècada del segle XIX, els inicis d’IBM. Font: IBM Corporate Archives
5
Índex Presentació pàg. 7
L’exposició pàg. 8
Àmbit 0. introducció pàg. 9
Àmbit 1. Xifres i càlculs pàg. 10
Àmbit 2. El càlcul mecànic pàg. 11
Àmbit 3. Les tabuladores: el gran problema del cens pàg. 12
Àmbit 4. La guerra pàg. 13
Àmbit 5. L’ordinador s’obre al món pàg. 14
Àmbit 6. Connecta amb la ciència pàg. 15
Àmbit 7. La gran revolució s’integra a l’empresa pàg. 16
Àmbit 8. L’ordinador personal pàg. 17
Àmbit 9. Present i futur pàg. 18
Mapa de l’exposició pàg. 19
Els interactius pàg. 20
El projecte web pàg. 23
Les activitats vinculades pàg. 26
6
7
Molts creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no
apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat, els orígens de l’ordinador es troben al voltant
del V mil·leni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els
facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar ramat o mesurar extensions de terra.
A mida que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va
aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores,
els mainframes, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips
arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica.
L’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, de més de 1500 m², repassa la història de l’ordinador,
des de la gènesi fins a l'eclosió tecnològica actual, a través d'un recorregut visual amb una
completa mostra de gairebé 150 instruments matemàtics i aparells, els més emblemàtics
d’una col·lecció de més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important
d’Europa. A més de desvetllar una part transcendental i molt poc coneguda de la nostra
història, amb aquesta exposició es vol demostrar com l’enginy individual, lligat a les
successives necessitats i contingències de les diferents èpoques, ha fet possible que avui en
dia parlem de la societat de la informació.
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), és responsable de
fomentar el coneixement de la història de la ciència, la tècnica i la industrialització de
Catalunya a nivell nacional. Entre els seus objectius està preservar els béns del patrimoni
industrial català; impulsar l'estudi de la història de la ciència, la tècnica i la industrialització de
Catalunya; difondre els avenços tècnics i científics de la societat actual; promoure les
vocacions científiques; i ser un lloc de trobada per a la comunitat. Així, amb aquesta
exposició, complexa i pionera en la seva temàtica dins del món patrimonial, el mNACTEC
demostra la seva ambició per aconseguir els seus valors fundacionals i la seva passió pel
patrimoni tecnològic.
Eusebi Casanelles i Rahola
Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
8
Exposició L’exposició està dividida en 9 àmbits, d’acord amb l’evolució històrica de l’ordinador,
des dels seus orígens a l’antiguitat fins a la revolució tecnològica i digital dels nostres dies
9
àmb
it0àmbit0
INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
Un audiovisual rep el visitant i l’endinsa en la història repassant-ne les grans fites:
La prehistòria, amb l’emergència del càlcul.
Els primers assentaments neolítics amb les inicis de la mecanització del càlcul.
La Xina del III mil·leni a.C., on ja s’utilitza l’àbac, tal i com avui el coneixem.
L’Europa de principis del segle XIX, amb el desenvolupament tecnològic que permet fer
càlculs complexos gràcies a l’aritmòmetre.
L’any 1890 als EUA, amb el naixement del càlcul automàtic gràcies a la tabuladora d’en
Herman Hollerith.
La II Guerra Mundial, amb la invenció dels ordinadors per processar grans quantitats
d’informació.
Els anys 60 del segle XX, amb l’arribada de l’home a la lluna gràcies als mainframes.
Els anys 70, amb la introducció de l‘ordinador en el món de l’empresa/laboral.
Els anys 80, amb l’aparició de l’ordinador personal i de nous usos, com el joc.
I l’actualitat, amb la convergència digital i la consolidació de la societat de la informació.
Tres oblees de silici a l’entrada de l’exposició, simbolitzen l’evolució tecnològica: de la sorra a la tecnologia més avançada
10
àmb
it1àmbit1 XXXXIFRES I CÀLCULSIFRES I CÀLCULSIFRES I CÀLCULSIFRES I CÀLCULS
El primer àmbit presenta el càlcul com a concepte, la seva història primigènia i la seva
rellevància dins de la història de la humanitat i de les diferents societats.
El càlcul (el llatí calculi, que significa pedra) neix en l’antiguitat amb les primeres
civilitzacions mesopotàmiques, que utilitzaven pedretes o incisions fetes en pedra o
fusta per fer càlculs senzills. La necessitat de calcular grans dimensions de terra, fer
intercanvis comercials o fer càlculs complexes, forçarà l’aparició de mecanismes que
facilitin la feina i l’evolució dels coneixements matemàtics. Aquestes són algunes de les
fites més importants i que trobareu a l’àmbit:
▪ l’àbac, que servia per fer operacions aritmètiques i ja es coneixia a l’Egipte
faraònic (III mil·leni aC) i l’ús del qual es va generalitzar a la Xina (1500 aC),
▪ l’astrolabi (III aC), un instrument de navegació que permetia calcular la latitud
▪ l’Ars Magna de Ramon Llull (1247), que planteja una complexa combinació de
paraules i símbols que permetria fer interpretacions filosòfiques
▪ El Margarita Philosophica de Gregor Reisch (1503), utilitzat per a l’estudi
universitari de l’aritmètica durant el segle XVI
▪ les varetes de Napier (1614), resultat del descobriment del logaritme per John
Napier i que permetia fer multiplicacions i divisions
▪ els regles de càlcul (1620), eina bàsica dels enginyers fins a l’aparició de les
primeres calculadores electròniques cap al 1960
▪ el rellotge calculador de Wilhem Schickard (1623), la primera calculadora
mecànica de la història
Còpia facsímil de l’astrolabi carolingi, l’astrolabi llatí més antic que es coneix, documentat a Barcelona al segle XI, i actualment conservat al Musée de l'Institut du monde arabe. La reproducció va ser feta a la Monnaie de París i tan sols n’hi ha quatre més a tot el món. (17 x 16 x 1cm)
11
àmb
it2àmbit2 EL EL EL EL CÀLCUL MECÀNICCÀLCUL MECÀNICCÀLCUL MECÀNICCÀLCUL MECÀNIC
Durant el segle XIX, l’evolució de les societats, amb el desenvolupament de la banca i del
comerç, va crear la necessitat de construir estris de càlcul automàtic, primer en forma de
prototips i després de forma industrial.
Protagonitzen aquest període personatges obsessionats per facilitar, agilitzar i fer més
eficaç el treball del càlcul, com en Blaise Pascal, creador de la primera màquina que
suma i resta mecànicament, en Charles Babbbage, creador de la ‘màquina analítica’ de
Babbage, que va impactar en la política i la revolució social europea de mitjans XIX, o
l’Ada Lovelace, creadora del primer programa informàtic.
A la sala, s’exposen fins a 17 exemples de les primeres màquines que es van crear per fer
càlculs automàtics. Entre elles, destaca molt especialment l’aritmòmetre de Thomas de
Colmer, una màquina d’engranatges que podia sumar, restar, multiplicar i dividir. Es va
presentar a l’Exposició Internacional de Londres de 1862, on va rebre reconeixement
mundial, i en un any es van vendre més de 1000 unitats i va ser imprescindible durant
100 anys.
Calculadora Brunsviga (1927 - 1946). Se’n van fabricar fins l’any 1964, quan la competència de les màquines electròniques ja era massa forta. (13 x 30 x 17 cm)
Calculadora ‘La Millionaire’, amb sistema de classificació directa (1913). Es va fabricar de 1893 a 1935 (18 x 65 x 29 cm )
12
àmb
it3àmbit3 LES TABULADORES: LES TABULADORES: LES TABULADORES: LES TABULADORES:
EL GRAN PROBLEMA DEL CENS EL GRAN PROBLEMA DEL CENS EL GRAN PROBLEMA DEL CENS EL GRAN PROBLEMA DEL CENS L’any 1790 es realitza el primer cens poblacional als EUA. El recompte es fa manualment, la
qual cosa converteix el procés en feixuc, lent i molt car –es trigava uns 10 anys, moment en
què calia actualitzar les dades i, per tant, començar de nou.
Cent anys més tard, un antic treballador de l’Oficina Censal resol el problema creant una
màquina capaç de fer el recompte de forma automàtica: la tabuladora, un aparell
electromecànic que efectuava càlculs senzills de tipus estadístic, nòmines, etc. mitjançant la
lectura de targetes perforades.
La tabuladora de Herman Hollerith suposà tota una revolució: l’any 1890 es calcula el cens
americà en només 6 setmanes i s’estalvien 5 milions de dòlars. Gràcies al seu èxit, Hollerith
va fundar la Tabulating Machine Company, considerada la primera companyia informàtica
de la història.
A la sala d’exposicions, destaquen el Conjunt de Tabuladora SAMAS i el Conjunt UR IBM,
successores i competidores de la d’en Hollerith, a més d’una perforadora de fitxes d’IBM.
Conjunt SAMAS. Tabuladora electromecànica que tenia com a funció la suma i emmagatzematge de magnituds numèriques per diferents conceptes comptabilitzades a partir de fitxes perforades
13
àmb
it4àmbit4 LA GUERRA LA GUERRA LA GUERRA LA GUERRA
Les necessitats de càlcul s’incrementen excepcionalment durant la II Guerra Mundial, la qual
cosa provoca la creació dels primers grans ordinadors de la història:
▪ el COLOSSUS, basat en les idees de l’Alan Turing i ubicat al centre del servei secret
britànic de Bletchley Park, tenia per objectiu desencriptar els missatges secrets del
bàndol alemany.
▪ l’ENIAC, desenvolupat per l’exèrcit nord-americà i amb capacitat de fer prop de 5000
sumes i 300 multiplicacions per segon, resolia el problema dels càlculs balístics.
▪ l’EDVAC, creat sota la supervisió de John von Neumann, va superar les capacitats de
l’EINAC i va tenir un paper important en el desenvolupament de la bomba atòmica.
Les dimensions d’aquests ordinadors impossibiliten la seva exposició, però el visitant podrà
conèixer-los a partir d’un audiovisual i d’una rèplica de la màquina Enigma, instrument
d’encriptació de missatges al servei del bàndol alemany que, tot i tenir unes dimensions molt
més petites, tenia més de 456.976 combinacions en cada una de les 24 possibles posicions i
els va ser de gran utilitat.
Rèplica de la màquina enigma cedida pel al mNACTEC Ministerio de Defensa en dipòsit temporal (2010/2011) per a la seva exposició. Model D (el model més avançat dels models comercials). (40 x 28 x 30 cm)
14
àmb
it5àmb
it5 L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN
Acabada la guerra, els tècnics i científics que van crear els primers grans ordinadors tornen a
la universitat i a la indústria, fora de l’àmbit bèl·lic. Al servei de les empreses d’electricitat i
electrònica, comencen a fabricar ordinadors per a la població civil, principalment empreses
de serveis que realitzaven càlculs a mida, estadístiques, etc. per a empreses o institucions
que ho necessitaven.
L’ordinador ‘civil’ evoluciona ràpidament:
▪ Ordinadors de primera generació. Són els primers ordinadors del mercat. Es
construïen amb vàlvules de buit, eren de grans dimensions, molt cars, amb
memòries molt petites (1Kb) i generaven un gran consum d’energia i producció
de calor.
▪ Ordinadors de segona generació (1950/1960). Incorporen transistors, que
incrementen la velocitat i redueixen espectacularment el consum d’energia, i
memòria de ferrites, que amplia la capacitat.
▪ Ordinadors de tercera generació (mitjan 1960). Els circuits integrats reduïren
costos i multiplicaren per 6 la velocitat de càlcul.
A l’exposició trobem la família d’ordinadors GE-BULL 415, de segona generació, que fou el
primer sistema rigorosament planificat per l’empresa General Electric per a la introducció de
l’ordinador al mercat. L’any 1965 es va instal·lar un conjunt a Barcelona, a l’empresa Seresco,
una de les pioneres en el sector dels centres de càlcul.
Conjunt BULL GE 415. L’empresa francesa BULL va ser una peça fonamental del “Plan Calcul” (General DeGaulle), que pretenia minimitzar la dependència tècnica europea en front dels EUA. Més tard, fou adquirida per General Electric.
15
àmb
it6àmb
it6 CONN CONN CONN CONNECTA AMB LA CIÈNCIAECTA AMB LA CIÈNCIAECTA AMB LA CIÈNCIAECTA AMB LA CIÈNCIA
Les infinites possibilitats de càlcul dels ordinadors aviat es van aplicar a l’àmbit científic,
conformant una nova espècie d’ordinadors pensats i dissenyats per realitzar càlculs i
variables aplicades a l’enginyeria o la ciència espacial, permetent, per exemple, l’arribada de
l’home a la lluna. Aquests ordinadors també foren els primers a introduir-se en l’àmbit
universitari.
La utilització de l’ordinador per part de la societat civil força que s’adapti a les seves
necessitats i que evolucioni. Així, mentre l’ordinador digital donava servei al món
empresarial per resoldre problemes o tasques comptables i administratives (nòmines,
facturacions, etc.), l’ordinador analògic servia a la comunitat científica gràcies a la seva
capacitat per resoldre equacions de càlcul complexes (d’òrbites, estructures, etc.) i per
recrear matemàticament el comportament de tota mena de sistemes físics. La diferència
entre l’un i l’altre rau en els diferents llenguatges de programació emprats.
A l’exposició trobem l’EAI PACER, un model analògic d’un dels fabricants d’ordinadors més
importants dels anys 50 i 60 i que va destacar en projectes científics com els aeroespacials de
la NASA. També trobem l’IBM 1130, un dels últims ordinadors exclusivament científics que
es van crear.
Tot i que l’ordinador analògic va protagonitzar fites tan importants com la cursa espacial,
l’ordinador digital el desbancaria finalment gràcies a les seves majors prestacions en precisió,
velocitat i capacitat de càlcul.
Conjunt EAI PACER. Modelava gràficament el comportament de materials o objectes sotmesos a esforços, càrregues o velocitats variables (ex. un pont, les marees o l’òrbita d’un satèl·lit)
16
àmb
it7àmbit7 LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A
L’EMPRESAL’EMPRESAL’EMPRESAL’EMPRESA A mitjan dels anys 60 els ordinadors ja són instruments necessaris a la majoria d’empreses,
tant a les grans com a les petites, la qual cosa provoca l’emergència de la formació reglada
en estudis d’informàtica i d’una nova generació d’especialistes: els informàtics.
Les empreses més grans utilitzen els anomenats mainframes: ordinadors molt potents, de
grans dimensions, de difícil manteniment i molt cars, motiu pel qual les empreses els lloguen
en comptes de comprar-los. L’ IBM 360, el primer ordinador de tercera generació del mercat,
és el model més emblemàtic d’aquest període i es pot contemplar a l’exposició
Amb aquest model, IBM iniciava la producció d’ordinadors en famílies compatibles i
escalables i aplicava el concepte ‘arquitectura de sistema’, amb possibilitats de
desenvolupament i creixement continuats, independentment dels canvis tecnològics. El
Sistema 360 va suposar un esforç tècnic de desenvolupament molt complex per a la seva
època i l’èxit aclaparador va donar el lideratge indiscutible del sector a IBM.
Les petites i mitjanes empreses faran servir els miniordinadors: més petits, més fàcils
d’utilitzar i de programar, que consumien menys recursos i que sovint complien una única
tasca (facturar, processar text, comptabilitzar, etc.).
Les empreses industrials incorporaren l’ordinador com a controlador de processos a temps
real, cosa que va suposar una vertadera revolució en l’activitat productiva.
Conjunt IBM 360. Ordinador pioner de la 3a generació el 1964. Va ser el primer ordinador a utilitzar la paraula byte per indicar un grup de bits, i una arquitectura que a partir d’aquest model van seguir tots els grans ordinadors (o mainframes) d’IBM.
17
àmb
it8àmb
it8 L’ORDINADOR PERSONAL L’ORDINADOR PERSONAL L’ORDINADOR PERSONAL L’ORDINADOR PERSONAL
Els anys 70 i 80 del segle XX veuen néixer l’ordinador personal (Personal Computer) fruit de la
rebel·lió d’uns quants joves tècnics i fanàtics de l’electrònica digital que volien lluitar contra
l’establishment de les grans empreses tecnològiques. Amb ell, l’ordinador arriba a la llar.
Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne van fundar Apple l’any 1976 per vendre l’Apple I
per 699,66 dòlars. Es tractava d’un kit format per una placa base amb processador, memòria i
xips diversos que acomplia tres úniques funcions: processar textos, processar càlculs i...
jugar! -al Pong, Pacman, Space invaders, Tetris, etc.
As anys 80, IBM i Microsoft comercialitzen el PC-DOS, amb un estàndard de sistema obert
que va permetre l’entrada al mercat de centenars de fabricants. La conseqüent baixada de
preus fruit de la competència i la generalització del joc entre els joves van permetre
l’arribada de l’ordinador a l’àmbit domèstic.
En aquesta mateixa època, finals dels anys 80 i 90, es comença a desenvolupar el projecte
World Wide Web (Internet) i es crearà l’HTML i l’HTTP basant-se en l’experiència de creació
del mòdem els anys 60. Permetia la interconnexió entre ordinadors per via telefònica, i
gràcies a xarxes com ARPENET, per a la transmissió de dades de caràcter militar i universitari, i
a la tecnologia TCP/IP.
PC-DOS (1981/1987). Ordinador
original (i precursor) del ‘persona
computer’, creat per introduir-se
de manera ràpida al mercat dels
ordinadors de gamma baixa.
APPLE IIe. Versió de l’Apple II (1977), un
dels primers microordinadors fabricats en
sèrie en grans volums i inici de l’èxit
imparable de la cia. Apple. Tenia 64 kB de
memòria.
Commodore 64. Ordinador personal
llançat l’any 1982
18
àmb
it9 PRESENT I FUTUR PRESENT I FUTUR PRESENT I FUTUR PRESENT I FUTUR Actualment vivim el moment de la gran revolució digital: telefonia d’última generació,
tablets, netbooks, ebooks, etc. formen part essencial del nostre dia a dia. És el moment de la
societat de la informació, de les xarxes socials i de la convergència digital. La tecnologia
informàtica ha trencat milers de fronteres i s’ha incorporat de manera extensiva en tots els
sectors d’activitat. Navegar per Internet, programar una rentadora, reparar un vehicle,
controlar l’stock d’un magatzem, la domòtica de la llar.... què fem avui en dia que no
requereixi de la informàtica?
Paral·lelament, els grans mainframes (o supercomuptadors) continuen existint i són
imprescindibles per a la gestió de grans volums de dades que requereixin altíssimes
prestacions de fiabilitat i seguretat, com per exemple a les administracions públiques o els
sistemes bancaris. Al servei del món de la recerca i del coneixement, supercomputadors com
el MareNostrum són capaços d’elaborar el mapa del genoma humà o desxifrar les claus del
canvi climàtic, per exemple.
Tot plegat, ens fa qüestionar-nos sobre ‘L’enigma de l’ordinador’: Quin és el futur dels
ordinadors? Quins són els límits d’aquesta tecnologia? Què ens espera en el futur? A quin
model de societat ens duen?
Conjunt IBM ES-9030. Exemple dels mainframes actuals, resultat de la combinació de la tecnologia dels anteriors grans sistemes amb els avenços associats amb els ordinadors personals, com l’ús intensiu dels microprocessadors tant en mòduls d’ordinador com en perifèrics. Aquestes tecnologies han permès aconseguir grans capacitats d’emmagatzematge, velocitat i fiabilitat en la gestió de dades.
19
Mapa de l’exposició
20
Interactius A través del joc, 8 interactius apropen permeten al visitant conèixer a fons
els components que han protagonitzat l’evolució de la història de la informàtica
21
1 Descobreix la història de les matemàtiques a
través del joc ‘Càlcul matemàtic i cultura’ amb la TAULA MULTITOUCH
2 Saps sumar amb l’ÀBAC, un dels
instruments de càlcul més antics del món?
3 Escriu missatges secrets amb la màquina
ENIGMA, la mateixa que va utilitzar el bàndol alemany durant la II Guerra Mundial
4 Saps que el RELÉ és el que et permet obrir o tancar un interruptor per tal que passi o
no la corrent?
5 Saps com calcular el teorema de Pitàgores?
Descobreix el XIP, un petit element electrònic que executa funcions programades
22
6 Saps quina informació codificada pot llegir
un ordinador? Descobreix el TRANSISTOR, i aprèn a escriure en codi binari.
7 Saps quina velocitat té un
MICROPROCESSADOR, el rei de la velocitat i de la capacitat?
8Mou un BRAÇ ROBÒTIC
d’1,5 metres d'ample per 1,5 metres d'alt a una velocitat de 5m per segon i dibuixa formes geomètriques senzilles amb un sensor làser
23
Projecte WEB A més, de fer accessible l’exposició a aquelles persones que no puguin
desplaçar-se fins al museu, el projecte web amplia els continguts sobre la història
de la informàtica i permet dur a terme activitats participatives en l’entorn virtual
24
És molt més que el web de l’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, es tracta d’un espai virtual
que pretén acostar les noves tecnologies al món de la museografia, un espai únic en sí
mateix que combina l’experiència virtual amb la navegació exhaustiva i la recerca i
descàrrega de continguts.
El web té per objectiu facilitar a usuaris i visitants la comprensió dels avenços,
esdeveniments i personatges que expliquen la història de la informàtica, permetent un
accés multidimensional, adaptat als diversos perfils, des d’escolars a especialistes,
universitaris, experts en història de la informàtica, periodistes o simples visitants.
L’espai expositiu és limitat en l’espai i en el temps i, en aquest sentit, el web és un
complement perfecte: permet l’accés a l’exposició en tot moment des de qualsevol punt
amb connexió a Internet. S’hi pot trobar el fons documental de l’exposició, amb accés a tota
la bibliografia i informació utilitzada, la col·lecció completa d’objectes patrimonials i un
espai de dinamització i interacció amb jocs com els dels interactius i un trivial, eines
participatives, contingut multimèdia com conferències, vídeos, etc. i xarxes socials per tal
que cadascú digui la seva i pugui formar part de l’exposició.
Home de la pàgina web de l’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’
25
Per divertir-te
Per saber-ne més,
conèixer curiositats o
investigar un tema a fons
Per compartir experiències, opinions, etc.
i connectar-te amb el món
Per deixar la teva empremta
Jocs
inte
ract
ius
Info
rmac
ió
Xar
xes
soci
als
Forma part de l’exposició
26
Activitats Diverses activitats de diferents tipus , aproparan al visitant als
continguts alhora que l’ajudaran a veure-la de manera més amena
27
VISITES GUIADES a l’exposició per a públic general durant el primer trimestre de 2012. Activitat gratuïta.
BITS & BITES és una activitat de cap de setmana per a famílies amb nens i nenes a partir de
8 anys. És un joc participatiu d’uns 40 minuts de durada en què petits i grans es disfressen de
BIT per aprendre què és i com funciona el llenguatge binari. Activitat gratuïta.
Repassarem les anècdotes, els personatges i els objectes més emblemàtics de la història dels
ordinadors a través del cinema amb un cicle d’estiu de CINEMA A LA FRESCA. Juliol de 2012
(7, 14, 21 i 28 de juliol). A la Terrassa del museu. Activitat gratuïta.
Una JORNADA de tecnologia informàtica i patrimoni amb els col·laboradors de l’exposició
per conèixer com ha estat el procés de restauració de les peces, les cessions que s’han fet, la
concepció de l’exposició, la producció museogràfica, etc. Abril de 2012
‘La NIT DELS MUSEUS, la música omple el mNACTEC’, una jornada jove sobre creació i
gaudi de música electrònica. El 19 de maig de 2012. Activitat gratuïta.
Coneixerem les darreres innovacions tecnològiques a Catalunya en un CICLE de
presentacions de tecnologia digital d’empreses: Tecnologia digital a la mà. Els dies 26
d’abril, 21 de juny, 18 d’octubre i durant la Setmana de la Ciència 2012 (18 a 25 de
novembre). Activitat gratuïta.
Parlarem d’actualitat i compartirem opinions en una JORNADA sobre Ordinadors i
Innovació tecnològica amb la col·laboració de Schneider i UNED. El 27 de setembre de
2012. Activitat gratuïta.
Informació sobre dates, horaris i qualsevol altra consulta al web www.mnactec.cat o al tel. 93 736 89 66
28
, 1903 – Washington, 1957)
La seva definició d’ordinador continua vigent avui en dia
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Rambla d’Ègara 270 · 08221 TERRASSA www.mnactec.cat · Tel. 93 736 89 66 Àrea de Difusió Joan Muñoz, cap de l’àrea de difusió del mNACTEC Tel. 93 736 89 66 ext. 17947 [email protected]