DOLORS MONSERDÀDOLORS MONSERDÀ

ESO-BATXILLERATESO-BATXILLERAT

BIOGRAFIABIOGRAFIA

Dolors Monserdà i Dolors Monserdà i VidalVidal naix a Barcelona el naix a Barcelona el 1845 i mor en aquesta 1845 i mor en aquesta mateixa ciutat el 1919. mateixa ciutat el 1919. Va ser escriptora i es va Va ser escriptora i es va interessar pels interessar pels moviments socials i moviments socials i religiosos de la seua religiosos de la seua època. La seua dedicació època. La seua dedicació i anàlisi sobre la condició i anàlisi sobre la condició de la dona la situen com de la dona la situen com a una de les primeres a una de les primeres feministes del nostre feministes del nostre país. país.

BIOGRAFIABIOGRAFIA

En un primer moment va escriure en castellà, En un primer moment va escriure en castellà, fins al 1875, després va abraçar la llengua fins al 1875, després va abraçar la llengua pròpia i va dur a terme nombrosos projectes pròpia i va dur a terme nombrosos projectes literaris. Les seues amistats d'aquests primers literaris. Les seues amistats d'aquests primers anys la condueixen al món de les lletres, anys la condueixen al món de les lletres, importants intel·lectuals del moment, com ara importants intel·lectuals del moment, com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de les seues amistats més influents va ser la també les seues amistats més influents va ser la també l’escriptora Maria Josepa Massanés.l’escriptora Maria Josepa Massanés.

POESIAPOESIA

Durant els primers anys va conrear amb força èxit Durant els primers anys va conrear amb força èxit la poesia, una tasca que li va valer, en diverses la poesia, una tasca que li va valer, en diverses ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja aleshores havia estrenat una obra teatral, aleshores havia estrenat una obra teatral, Teresa Teresa o un jorn de provao un jorn de prova (1875). Com a poeta va (1875). Com a poeta va escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós, escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós, que més tard reuniria en llibres com que més tard reuniria en llibres com Poesies Poesies catalanescatalanes (1888) i (1888) i PoesiesPoesies (1911). Així mateix va (1911). Així mateix va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909. 1909.

La caputxa catalana. ActivitatsLa caputxa catalana. Activitats

Dintre la caixa de núvia,Dintre la caixa de núvia,de noguera i de vorí,de noguera i de vorí,amb lo rusc i la filosa,amb lo rusc i la filosa,lo gipó i lo drap de bri,lo gipó i lo drap de bri,barretina roja i muscabarretina roja i muscai gambeto del padrí,i gambeto del padrí,molts anys fa que en so tancada,molts anys fa que en so tancada,enyorant, ¡trista de mi!enyorant, ¡trista de mi!la flaire de ginesteres,la flaire de ginesteres,violes i romaní.violes i romaní.

Plegadeta m'hi deixarenPlegadeta m'hi deixarendes que l'àvia va morir;des que l'àvia va morir;ni sols per anar als sufragisni sols per anar als sufragisla nora me féu servir;la nora me féu servir;per follies dels vilatges,per follies dels vilatges,ma senzillesa avorrí...ma senzillesa avorrí...Com si els caps que em rumbejavenCom si els caps que em rumbejavenjo no els hagués fet lluir!jo no els hagués fet lluir!Ai, si parlar-ne volguessinAi, si parlar-ne volguessinvioles i romaní!violes i romaní!

ACTIVITATSACTIVITATS

Tema del poemaTema del poema

Qui és el “jo” poètic? Per què es queixa?Qui és el “jo” poètic? Per què es queixa?

Quina figura retòrica predomina al Quina figura retòrica predomina al poema? Posa’n exemples.poema? Posa’n exemples.

Tenint en compte els tipus de poesia que Tenint en compte els tipus de poesia que va escriure Dolors Monserdà, classifica el va escriure Dolors Monserdà, classifica el poema i indica el motiu de l’elecciópoema i indica el motiu de l’elecció

L’ARRIBADA. POEMAL’ARRIBADA. POEMAL'ARRIBADAL'ARRIBADA

Des del peu de la pujadaDes del peu de la pujadaja veig sobreeixir els rosersja veig sobreeixir els rosersbrodant amb ses branques tendresbrodant amb ses branques tendreslos cantells de la paret.los cantells de la paret.Ja sento les flaires vostres,Ja sento les flaires vostres,gessamins i llimoners,gessamins i llimoners,aquesta flaire de casaaquesta flaire de casaque no es confon amb cap més.que no es confon amb cap més.Ja veig ma cambra volguda...Ja veig ma cambra volguda...los finestrals són obertslos finestrals són obertscom amics que m'ofereixencom amics que m'ofereixenl'aixopluc de son recer.l'aixopluc de son recer.¡Ja so dalt! Ja so a la casa¡Ja so dalt! Ja so a la casai arreu me sento a tot pler.i arreu me sento a tot pler.¡Oh, les plantes benvolgudes¡Oh, les plantes benvolgudesdel meu jardí sempre verd!del meu jardí sempre verd!

L’arribada. ActivitatsL’arribada. Activitats

Tema del poema.Tema del poema.

Indica les veus del poema i a qui creus que Indica les veus del poema i a qui creus que corresponen.corresponen.

A quin tipus de poesia pertany aquest poema?A quin tipus de poesia pertany aquest poema?

Quina figura retòrica predomina en aquest Quina figura retòrica predomina en aquest poema?poema?

Quines característiques comunes trobes entre el Quines característiques comunes trobes entre el poema “La caputxa catalana” i aquest?poema “La caputxa catalana” i aquest?

NOVEL.LANOVEL.LA

Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va evadir dels problemes estètics que havia plantejat la evadir dels problemes estètics que havia plantejat la novel·la a les portes del segle XX, allò cert és que les seues novel·la a les portes del segle XX, allò cert és que les seues obres van suposar una perspectiva femenina de l'època, obres van suposar una perspectiva femenina de l'època, tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic. tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic.

La seua activitat com a dona compromesa amb La seua activitat com a dona compromesa amb determinades idees del seu temps va fer que les novel·les determinades idees del seu temps va fer que les novel·les de Monserdà anaren més enllà de la literatura i arribaren a de Monserdà anaren més enllà de la literatura i arribaren a ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en tot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticisme tot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que va obtenir el favor de molts dels seus contemporanis. que va obtenir el favor de molts dels seus contemporanis.

LA FABRICANTALA FABRICANTA

D'entre les seues novel·les, D'entre les seues novel·les, destaca sobretot destaca sobretot La La fabricantafabricanta (1904), on retrata (1904), on retrata una dona modèlica que va una dona modèlica que va pujant en l'escala social pujant en l'escala social gràcies al seu realisme i a gràcies al seu realisme i a un esforç un esforç laboral considerable. Anava laboral considerable. Anava doncs contra una idea doncs contra una idea bovarista de la dona i va bovarista de la dona i va escriure amb la intenció de escriure amb la intenció de construir una novel·la sobre construir una novel·la sobre la mítica burgesia la mítica burgesia barcelonina. barcelonina.

LA FABRICANTALA FABRICANTA““La Fabricanta”, tercera novel·la de Dolors Monserdà, és la història La Fabricanta”, tercera novel·la de Dolors Monserdà, és la història d’Antonieta Corominas i el seu germà Pep, fills orfes d’un modest d’Antonieta Corominas i el seu germà Pep, fills orfes d’un modest fabricant de sedes. Amb els anys, Antonieta i el seu germà prosperen i fabricant de sedes. Amb els anys, Antonieta i el seu germà prosperen i s’enriqueixen: Antonieta es casa amb Pere Joan Grau, un veler (un s’enriqueixen: Antonieta es casa amb Pere Joan Grau, un veler (un teixidor de sedes) que ajudat per la seva esposa funda una important teixidor de sedes) que ajudat per la seva esposa funda una important indústria sedera; el seu germà, casat amb una excèntrica cosina seva, indústria sedera; el seu germà, casat amb una excèntrica cosina seva, ven la fàbrica heretada dels seus pares i es dedica als negocis borsaris. ven la fàbrica heretada dels seus pares i es dedica als negocis borsaris. A l’inici de la novel·la Antonieta i el seu germà viuen pràcticament A l’inici de la novel·la Antonieta i el seu germà viuen pràcticament tancats a la ciutat vella, al barri de Sant Pere (tancats a la ciutat vella, al barri de Sant Pere (“al primer pis d'una rónega “al primer pis d'una rónega casa situada en lo carrer Mitjá de Sant Pere”casa situada en lo carrer Mitjá de Sant Pere”), en una Barcelona que fa ), en una Barcelona que fa pocs anys ha començat a enderrocar les seves muralles. A mitja novel·la pocs anys ha començat a enderrocar les seves muralles. A mitja novel·la es produeix un salt temporal de catorze anys, i l’àmbit geogràfic s’amplia. es produeix un salt temporal de catorze anys, i l’àmbit geogràfic s’amplia. Els Grau compren una casa al carrer Girona, en el recent estrenat Els Grau compren una casa al carrer Girona, en el recent estrenat Eixample, i obren una fàbrica a Sant Martí de Provençals. També el seu Eixample, i obren una fàbrica a Sant Martí de Provençals. També el seu germà surt de Barcelona i compra una torre a l’aleshores municipi germà surt de Barcelona i compra una torre a l’aleshores municipi independent de Sant Gervasi de Cassoles.independent de Sant Gervasi de Cassoles.

LA FABRICANTALA FABRICANTA

LA FABRICANTALA FABRICANTA

LA FABRICANTA. ActivitatsLA FABRICANTA. Activitats““La Antonieta desnuava d'un extrém las betas que lligavan la ratllada cortina als La Antonieta desnuava d'un extrém las betas que lligavan la ratllada cortina als ferros de la barana, y, amagant lo cos darrera d'ella, avansava'l cap per ferros de la barana, y, amagant lo cos darrera d'ella, avansava'l cap per dessobre'ls testos, pera aguaytar al rónech carrer, per lo que en direcció á la dessobre'ls testos, pera aguaytar al rónech carrer, per lo que en direcció á la plassa de Sant Pere ó al antich carrer del Cuch, passava de tant en tant qualque plassa de Sant Pere ó al antich carrer del Cuch, passava de tant en tant qualque tranzeunt, quina remor de passos quedaba ofegada pels colps de mall del manyá tranzeunt, quina remor de passos quedaba ofegada pels colps de mall del manyá y'l cruixir del ribot del fuster, que, casi tot l'any se veyan obligats á treballar al y'l cruixir del ribot del fuster, que, casi tot l'any se veyan obligats á treballar al marxapeu de la porta, pera gaudir un xich de la llum que migradament deixava marxapeu de la porta, pera gaudir un xich de la llum que migradament deixava arrivar fins á ells, la estreta llenca de cel que s'ovirava de banda á banda dels arrivar fins á ells, la estreta llenca de cel que s'ovirava de banda á banda dels ennegrits terrats. Mes la Antonieta, que havía nascut en la casa que habitava, la ennegrits terrats. Mes la Antonieta, que havía nascut en la casa que habitava, la que'l seu avi comprá ab sols dos pisos, y'l seu pare havía pujat d'un altre y de las que'l seu avi comprá ab sols dos pisos, y'l seu pare havía pujat d'un altre y de las dúas quadras ahont hi tenían los telers; si'l carrer Mitjá, no li pareixía lo més dúas quadras ahont hi tenían los telers; si'l carrer Mitjá, no li pareixía lo més hermós de Barcelona, trobava que, pera viurehi ella, no n'hi agradava cap altre. hermós de Barcelona, trobava que, pera viurehi ella, no n'hi agradava cap altre. ¡Era tan quiet!... ¡Hi havía tan bon vehinat!... ¡Era tan alegre ab los vols de ¡Era tan quiet!... ¡Hi havía tan bon vehinat!... ¡Era tan alegre ab los vols de coloms que, aixecant los ulls enlayre,'s veyan passar en las mitgdiadas, eixint coloms que, aixecant los ulls enlayre,'s veyan passar en las mitgdiadas, eixint d'aquell seguit de colomars que s'estenían de cap á cap del carrer!... Y si be era d'aquell seguit de colomars que s'estenían de cap á cap del carrer!... Y si be era cert que al hivern, sols per l'indret dels pisos alts hi passava una llepadeta de sol, cert que al hivern, sols per l'indret dels pisos alts hi passava una llepadeta de sol, al estiu... ¡oh al estiu! no sols baixava als primers pisos y als llindars de las al estiu... ¡oh al estiu! no sols baixava als primers pisos y als llindars de las botigas, sinó que, com una catifa d'or, s'estenía per las rústegas llambordas del botigas, sinó que, com una catifa d'or, s'estenía per las rústegas llambordas del empedrat. Y pera contemplar tan extraordinarias boniquesas, la noya Corominas, empedrat. Y pera contemplar tan extraordinarias boniquesas, la noya Corominas, se passava una bona estoneta cada mitgdía, tan prompte guaytant la tireta de cel se passava una bona estoneta cada mitgdía, tan prompte guaytant la tireta de cel qu'ensostrava'l carrer, com las xicas finestras y'ls esquifits balcons y las qu'ensostrava'l carrer, com las xicas finestras y'ls esquifits balcons y las encofurnadas botigas que, sense la més insignificant variació, feya vintisset anys encofurnadas botigas que, sense la més insignificant variació, feya vintisset anys que constantment tenía al devant dels ulls.que constantment tenía al devant dels ulls.

LA FABRICANTA. ActivitatsLA FABRICANTA. Activitats

On havia nascut l’Antonieta?On havia nascut l’Antonieta?

Què opinava del seu lloc de naixença?Què opinava del seu lloc de naixença?

Com era el lloc a l’hivern?Com era el lloc a l’hivern?

Què semblava el sol a l’estiu?Què semblava el sol a l’estiu?

Qui havia comprat la casa d’Antonieta? Qui Qui havia comprat la casa d’Antonieta? Qui l’havia millorat i com?l’havia millorat i com?

Quants anys té Antonieta?Quants anys té Antonieta?

A quin corrent literari et sembla que pertany la A quin corrent literari et sembla que pertany la novel.la? Per què?novel.la? Per què?

ALTRES NOVEL.LESALTRES NOVEL.LES

Altres títols seus, com Altres títols seus, com ara ara La La MontserratMontserrat (1893), (1893), La La família Asparófamília Asparó (1900) (1900) o o La QuitèriaLa Quitèria(1906), (1906), segueixen la mateixa línia segueixen la mateixa línia en quant a una en quant a una consideració de la consideració de la novel·la com a eina per novel·la com a eina per influir en el seu entorn. influir en el seu entorn.

ESPAI I TEMPSESPAI I TEMPSMonserdà situa els seus personatges en un temps i un espai coneguts, Monserdà situa els seus personatges en un temps i un espai coneguts, els seus, els de la societat barcelonina de la segona meitat del XIX i els seus, els de la societat barcelonina de la segona meitat del XIX i inicis del XX i ens forneix d'un valuós testimoni dels usos socioculturals inicis del XX i ens forneix d'un valuós testimoni dels usos socioculturals de la burgesia barcelonina. de la burgesia barcelonina.

Les protagonistes són, especialment, les dones, burgeses, menestrals Les protagonistes són, especialment, les dones, burgeses, menestrals o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb el seu entorn o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb el seu entorn social i conflictes derivats de la seva condició de dones. Els escenaris social i conflictes derivats de la seva condició de dones. Els escenaris són, essencialment, barcelonins: la ciutat vella, l'Eixample, els barris són, essencialment, barcelonins: la ciutat vella, l'Eixample, els barris més suburbials... i els espais on es desplacen els barcelonins: les més suburbials... i els espais on es desplacen els barcelonins: les torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els balneraris d'estiueig -Larrua/Caldetes-, torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els balneraris d'estiueig -Larrua/Caldetes-, els nous espais cap on es desplacen les fàbriques -Sant Martí de els nous espais cap on es desplacen les fàbriques -Sant Martí de Provençals...Provençals...

1.-ARQUETIPUS FEMENINS1.-ARQUETIPUS FEMENINSEls seus personatges femenins es basteixen al voltant de dos Els seus personatges femenins es basteixen al voltant de dos models de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sense models de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sense terme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seu terme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seu públic.públic.

D'una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat, D'una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat, inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno», inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno», preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels models de la novel·la romàntica, la dona que no comprén la realitat, models de la novel·la romàntica, la dona que no comprén la realitat, que és incapaç d'afrontar les dificultats, acaba tenint una existència que és incapaç d'afrontar les dificultats, acaba tenint una existència buida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En són buida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En són exemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La família exemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La família Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".

2.-ARQUETIPUS FEMENINS2.-ARQUETIPUS FEMENINSD'una altra, el model independent D'una altra, el model independent que proposa Monserdà, una dona que proposa Monserdà, una dona intel·ligent, amb una sòlida intel·ligent, amb una sòlida formació cultural en les lletres, les formació cultural en les lletres, les ciències i les arts, dones capaces ciències i les arts, dones capaces d'administrar béns i negocis, amb d'administrar béns i negocis, amb decisió sobre la seua vida i les decisió sobre la seua vida i les seves actuacions, dones seves actuacions, dones equilibrades i amb una vida plena equilibrades i amb una vida plena de sentit. de sentit.

Com a personatges emblemàtics: Com a personatges emblemàtics: Montserrat Gil, de "La Montserrat" Montserrat Gil, de "La Montserrat" i Antonieta Corominas, de "La i Antonieta Corominas, de "La Fabricanta".Fabricanta".

DOLORS MONSERDÀ, DONA DOLORS MONSERDÀ, DONA COMPROMESACOMPROMESA

En els darrers anys de la seua vida es dedicà En els darrers anys de la seua vida es dedicà plenament a la fundació i direcció, d'ençà el plenament a la fundació i direcció, d'ençà el 1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla, 1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla, obra en què es va materializar el seu obra en què es va materializar el seu compromís social amb un dels sectors de dones compromís social amb un dels sectors de dones més desafortunats, el de les cosidores. La tasca més desafortunats, el de les cosidores. La tasca del Patronat pretenia, a grans trets, afrontar la del Patronat pretenia, a grans trets, afrontar la problemàtica originada pel treball a domicili, la problemàtica originada pel treball a domicili, la producció que es feia a casa, en què s'ocupava producció que es feia a casa, en què s'ocupava mà d'obra femenina, sense horaris, a preu fet, mà d'obra femenina, sense horaris, a preu fet, un preu que depenia dels intermediaris i de les un preu que depenia dels intermediaris i de les fluctuacions de la temporada. fluctuacions de la temporada.

EL PATRONAT DE L’AGULLAEL PATRONAT DE L’AGULLA

Dolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir les Dolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir les temporades baixes en un taller propi, amb la finalitat temporades baixes en un taller propi, amb la finalitat d'assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades, d'assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades, així com un seguit de serveis com borsa de treball, així com un seguit de serveis com borsa de treball, assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica... assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica... Alhora, la Lliga de Compradores s'encarregava de Alhora, la Lliga de Compradores s'encarregava de sensibilitzar les dones per tal que no compraren en sensibilitzar les dones per tal que no compraren en establiments que es nodrien dels productes de establiments que es nodrien dels productes de l'explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistes l'explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistes blanques d'establiments. També es preocupaven del blanques d'establiments. També es preocupaven del progrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdà progrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdà els dirigí nombroses conferències.els dirigí nombroses conferències.

SENSIBILITZACIÓ EN NOVEL.LASENSIBILITZACIÓ EN NOVEL.LA

Aquesta tasca inspirà Aquesta tasca inspirà la novel·la, "Maria la novel·la, "Maria Gloria", testimoni de Gloria", testimoni de la coherència entre el la coherència entre el seu pensament i les seu pensament i les seves actuacions.seves actuacions.

““ESTUDI FEMINISTA”ESTUDI FEMINISTA”

Com a compendi de la seua ideologia no podem deixar Com a compendi de la seua ideologia no podem deixar d'esmentar "Estudi feminista". "Orientacions per a la d'esmentar "Estudi feminista". "Orientacions per a la dona catalana" (1909), que recull el seu pensament i les dona catalana" (1909), que recull el seu pensament i les seves reflexions al voltant del paper social de la dona. Al seves reflexions al voltant del paper social de la dona. Al llarg de les planes d'aquest estudi, Monserdà exposa la llarg de les planes d'aquest estudi, Monserdà exposa la situació de la dona en la societat catalana del moment i situació de la dona en la societat catalana del moment i analitza els àmbits de vida, acció i participació de la analitza els àmbits de vida, acció i participació de la dona tot oferint la seva visió des de l'òptica del dona tot oferint la seva visió des de l'òptica del feminisme conservador i de la doctrina social de feminisme conservador i de la doctrina social de l'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" de l'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" de Lleó XIII.Lleó XIII.

IDEAL LITERARIIDEAL LITERARI

El seu testament literari, el seu El seu testament literari, el seu compromís, com a dona i com compromís, com a dona i com a escriptora, es pot reflectir en a escriptora, es pot reflectir en aquests mots que va escriure aquests mots que va escriure en "Estudi Feminista":en "Estudi Feminista":

«Escriure per a la dona i que «Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin els meus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i ésser-li d'alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus material, veus aquí els meus ideals literaris.»ideals literaris.»

IES “VICENTE GANDIA”. M. Oreto IES “VICENTE GANDIA”. M. Oreto Martínez SanchisMartínez Sanchis