:K,J .:w E ~ ~ u r n emarginatum Pipangn&$Xium I fiper ungukhtum :- l

es dcatrk2mli i darja ets dobrs de queixal. deg&¡--. ?P---M!--*

A n t ¡ h ~ d ~ ~ , diurWqtm i h n t s .

Les plantes Un viatge de milers d'anys a la recerca de les propietats

4 Com batre indigestions, cicatritzar ferides, curar malal t ies o controlar la hipertensió són propietats d'algunes plantes mo l t preuades des de fa mi lers d'anys. N ' h e m escollit les m e s valuoses. Text: Dolors Palau I Assessor científic: Jose

Maria Lbpez Pihero I lL4ustracions: A t k y

diccionari0 histórko de ias pianias medicinales

urant mil.lennis, les plantes ens han proporcionat aliment, protecció i una farmaciola plena de remeis naturais. La primera enciclopedia medica que es conserva, el papir

Ebers, datat disset segles abans de Crist a Egipte - t o t i que es considera la copia d'un document anterior-, deixa constancia dels més de quatre mii anys &utilització terap2u- tica de les plantes i del descobriment de les propietats de l ' d (Allium sativum), de Sanis (Pimpinella anisum), del gingebre (Zingiber oficinale) o del llorer (Laurus no¿&).

El catedratic d'histhria de la medicina de la Universitat de Valencia José Maria Upez Piñero ha recopilat les recerques realitzades durant tres decades, en col~laboració amb altres investigadors internacionals. El resd- tat és 1'Atlas y diccionario bistórico de las plan- tus medicinales, una obra en format CD que repassa la relació de l'home amb aquestes

especies vegetals, des dels testimonis mis antics fins ais orígens de la farmacologia al segle XK. Les cdtures arcaiques d7Egipte i Mesopotamia representen la primera de les set etapes en les quais López Piñero divideix la historia de les plantes medicinais. Aquests coneixements, sovint barrejats amb reiats lle- gendaris, %an influir de manera important en la medicina cbssica gep" , com també ho van fer els procedents de la tradició asiitica.

Els inicis de la farmacoterapia Tant les doctrines mediques asiatiques com les grecoromanes es basaven en la concepció de l'univers com a macrocosmos i del cos humil com a microcosmos, i tenien en les plantes el fonament de la farmacoterkpia. López Piñero destaca l'extens repertori d'es- pecies emprades per la medicina xinesa que, tot i algunes visions desenfocades de l'etno- centrisme, "a Europa no s'aconseguiria equi-

Eficaq per alleujar problemes intestinals. L'arrel cura inflamacions de boca i estbmac. Usada per netejar ferides i com a emplastre.

mes preuades curatives de les especies vegetals

parar fins ai segle m, amb la incorporació dels materiais de l'expedició a Nova Espanya dirigida per Francisco Hernándeí?. Juntament amb el ginseng (Panax schimengo) i la canella (Cinnamomum aromaticum), entre els remeis medicinals principals hi figuraven els cítrics, des del ponciier (Citms medica) a la llimera ( C i m Zimon) o el taronger (C~W auranhum).

l

1 Eenciclopedia medica mes antiga fou escrita a Egipte cap a l I .TO0 aC

La medicina de l'edat mitjana europea va

, comenpr a revifar ai segle x amb l'assimila- ; ció, a trav6s de les traduccions de l ' h b , dels

i coneixements de l'antiga Grkcia. Era el punt de partida cap a la medicina moderna, que va experimentar una autkntica revolució a i Renai-

xement! amb l'ampliació del coneixement i ús de les plantes procedents de les Índies Orien- tais i dlAm&rica, especiaiment gricies a les investigacions d'HemAndez (1571-1577), que va recopilar tres md noves espkcies. Les apor- tacions dlEsteve, renovador de la citedra &herbes; Piaza, fundador &un dels primers jardins bothics europeus, i Pomar, autor del cbdm del mateix nom que identifica exemph del Vell i del Nou Mdn, donen fe de l'interés per Sestudi de les plantes medicinals en terres valencianes, que mks endavant s'enriquiria amb Saportació de Cavanilles i Lorente.

El desenvolupament de la química ai segle XK va marcar un punt d7idexió. El naixe- ment de la farmacologia va permetre aillar els principis terapkutics de substhcies utilitzades des de feia mii-lennis, explicar científicament els processos d'absorció, distribució i acció sobre llorganisme humi i, a la fi, impulsar la producció sint6tica de compostos químics. @

Ha sabies?

m Moltes piantes medlc~rials f o r ~ g e n x~nes e5 van difondre a traves de La Ruta de la Seda, fet que va fnflulr en e[ seu nom de canella de Cedan una especte o r ~ g ~ n h r ~ a de la Xma, per% comercial~tzada a través de Sri Lanka.. I W El frau a4 vokant de Les p\antes medicinals a temps antlis.. A l prbleg d'un text del segle IV,

Medtcm Rinh, ja es critica l'engany i la cobdícia d'a[guns . s ~ p c ~ s a ~ metges que venren\moLt csm

. Et b o t i n ~ c vatenu3 C (1 745-1 8041 fou un exceL4ent d~bulxant, autor de te5 l&mines que 1~4ustren Les seues pubt~cacions.

Les 7 mes decisives en la P

CULTURES ASIATIQUES

Les qualitats de la rauvblfia (Rauwolfia serpentina], conegu- des a [índia classica i descri- tes per metges portuguesos com Garcia da Orta a l segle W I ,

van ser ignorades per la medi- cina occidental fins a mitjan segie m. ES llavors quan es va admetre la seua utilitat per aL tractament de malalties rnen- tals i de la hipertensió, gracies a les propietats de la reserpi nas [alcaloide que s'extreu de [arrel de La planta, amb efec- tes sedants i hipotensors. EL seu habitat són els boscs humits de sia tropical. @

EDAT MITJA NAT^ 'ín

Romaní Uosmarinus o fficina f is

, 6s tot un símbol de La cuktura mediterrania i també una de \es plantes mes útils per a La salut, Aquest arbust perenne que creix des de la vora de

3 mar fins a Les muntanyes dninterior de la zona medite- &nia, ha estat utilitzat du- rant segles per afavorir la

dets melges d'origen hrab. Sempra per la seus ac&Ó laxant -purgant en dosis gmns- i apareix citat a M n - t i do tx im &Arnau Yila- nova. Creix espont&niament en pakos tropicab &&rica lespecialment a Egipte i a

1 RENAIXEMENT

Balsam del Perú Myroxylon pereirae

questa @poca va representar ria authtica revolució vegetal, hcies a les plantes descobert~s continent americ; i a les índies

r imtak , Una de tes especies 4s destacades va ser un arbre cakitzai al Per6 [Myroxylon

emkae), dei qual s'obté un b&l- sarri que a fa §emir com a trac- &Fent lacal de ferdes. Malgrat que 3 l'mtic Egipte es coneixien

&I%$ ungüents, l a w a doapa- ricid a i'edat mitjanava propiciar que la trobatka arn@ri&am fefa c%Wida com un tresoi-, @$peciat- ment per !.a sem amma agrada- ble. Es desmvolupa en seives humides de climes tmpica\s. @

La 1nvest1gac16 química va permetre conéixer a partir del I803 les propletats de plantes que s'hav~en usat com a re- meis naturais des de [antic Eg~pte, entE elbs e l cascall, de la qual s'extrau l'op~. Com l n d m López Pfíero, ~es tud l 'i farmacoLbgic d'aquesta espk ie va aillar principis químics d'acci6 molt diferents sobre e l cos hurna, amb alcaloi- des que indueixen e l son [narc&inal, calmen e l dolor [medina) i actuen contra La ios, perb p ~ d e n paralitzar la respiració de xiquets menors de dos anys (coddína), combaten els espasmes [papaverina] i, entre d'ab tres, c~n&ueixen drngue5 altament perilloses per a la salut [hero'ind. E l cascall, procedent dei Pfbxim Orient [Turquia, VAfganistan i l'lranl s'ha

, - autor que va oferir una descripció detaklada de la quina o arbre & les febres, va quedar inedita durant anys. Cob0 partava d'arbres grans, "amb La coda com de cane(Laa', perb mes grossa i molt amarga. Una vegada moha, permetia obtenir una pots molt eficaq contra les febres provocades pel patudisme. Creix en climes tropicals humits, en valls andines de SAmerica del Sud, Java, l'índia i e l Z a i ~ , @