dolça solitut
TRANSCRIPT
Poesia de Apel·les Mestres
Mirant el cel, tan blau, tan clar
sentint el mar com canta,
mentres els peus em ve a besarl’onada escumejanta,
sento una gran felicitatque tot mon ser amara,
com un infant amanyagatper la natura mare.
Ella, la gran, principi i fi,
la que reneix sens treva,
sembla renéixer sols per mii crec que és tota meva.
Crec que és per mi que brilla el sol
i que les ones canten,
i que és per mi, per mi tot solque, ardides, s’ageganten.
I en eixa immensa soletat
m’apar que el temps s’atura,
i mai em sento acompanyatcom sol en la natura.
DOLÇA SOLITUT
Mirant el cel, tan blau, tan clar,sentint el mar com canta,
mentres els peus em ve a besarl’onada escumejanta,
sento una gran felicitatque tot mon ser amara,
com un infant amanyagatper la natura mare.
Ella, la gran, principi i fi,la que reneix sens treva,
sembla renéixer sols per mii crec que és tota meva.
Crec que és per mi que brilla el soli que les ones canten,
i que és per mi, per mi tot solque, ardides, s’ageganten.I en eixa immensa soletat
m’apar que el temps s’atura,i mai em sento acompanyat
com sol en la natura.Apel·les Mestres