desembre/gener 2001 / núm. 143 junta de govern …...eduard cantos, autor del llibre el por-qué...

Junta de Govern i Claustre

LLaa JJuunnttaa ddee GGoovveerrnn ddeell ddiiaa 3300 ddee nnoo--

vveemmbbrree,, eenn llaa sseevvaa sseessssiióó oorrddiinnààrriiaa,, vvaa

aapprroovvaarr llaa ccoonnvvooccaattòòrriiaa ddee ppllaacceess ddoo--

cceennttss uunniivveerrssiittààrriieess ii eell ccaannvvii ddee nnoomm

ddee ll’’IInnssttiittuutt ddee BBiioollooggiiaa FFoonnaammeennttaall

««VViicceenntt VViillllaarr ii PPaallaassíí»» ((IIBBFF)) ppeell dd’’IInnss--

ttiittuutt ddee BBiiootteeccnnoollooggiiaa ii ddee BBiioommeeddiicciinnaa

««VViicceenntt VViillllaarr ii PPaallaassíí»» ((IIBBBB))..

El Claustre General aproval’Informe Anual del rector

EEll ddiiaa 1122 ddee ddeesseemmbbrree,, eell CCllaauussttrree GGee--

nneerraall vvaa aapprroovvaarr ll’’IInnffoorrmmee AAnnuuaall ddeell

rreeccttoorr ppeerr 7755 vvoottss aa ffaavvoorr,, 2211 aabbsstteenn--

cciioonnss ii 22 vvoottss eenn ccoonnttrraa.. TTaammbbéé eess vvaa

aapprroovvaarr ppeerr aasssseennttiimmeenntt llaa pprrooppoossttaa ppeerr

llaa qquuaall eell CCllaauussttrree GGeenneerraall ddee llaa UUAABB

ss’’aaddhheerreeiixx aall ccoommuunniiccaatt ddee ccoonnddeemmnnaa

ddee ll’’aassssaassssiinnaatt dd’’EErrnneesstt LLlluucchh eemmèèss

ppeerr llaa JJuunnttaa ddee GGoovveerrnn ddee llaa UUBB,, ii iinnss--

ttaa eellss ddiiffeerreennttss aaccttoorrss ssoocciiaallss ii,, ppaarrttii--

ccuullaarrmmeenntt,, eellss rreessppoonnssaabblleess ppoollííttiiccss aa

ddeeffiinniirr uunn eesscceennaarrii aaddeeqquuaatt ppeerr ffeerr ppooss--

ssiibbllee llaa ssoolluucciióó aall ccoonnfflliiccttee ddeell PPaaííss BBaasscc..

EEnn aaqquueessttaa llíínniiaa,, ééss iimmpprreesscciinnddiibbllee qquuee

ss’’iinniicciiïï uunn pprrooccééss ddee ppaauu qquuee pprroommoo--

gguuii mmaarrccss ddee ddiiààlleegg sseennssee ccoonnddiicciioonnss

pprrèèvviieess nnii eexxcclluussiioonnss.. EEll rreeccttoorr,, eenn eell sseeuu

iinnffoorrmmee aannuuaall,, hhaa ffeett bbaallaannçç ddee llaa ggeess--

ttiióó dd’’eenngguuaannyy,, hhaa ddeessttaaccaatt llaa ppoossiicciióó

ccaappddaavvaanntteerraa ddee llaa UUAABB eennttrree lleess uunnii--

vveerrssiittaattss eessppaannyyoolleess,, ii hhaa rreemmaarrccaatt eess--

ppeecciiaallmmeenntt eellss 11003355 mmiilliioonnss ddee ppeessssee--

tteess oobbttiinngguuttss ppeerr aa pprroojjeecctteess

dd’’iinnvveessttiiggaacciióó eenn ll’’ààmmbbiitt eeuurrooppeeuu,, aaiixxíí

ccoomm eellss ddoottzzee mmiill aalluummnneess ddee ppoossttggrraauu

qquuee ttéé ll’’EEssccoollaa ddee DDooccttoorraatt ii ddee FFoorr--

mmaacciióó CCoonnttiinnuuaaddaa..

PPooddeeuu ttrroobbaarr ll’’IInnffoorrmmee aa ll’’aaddrreeççaa::

wwwwww..uuaabb..eess//iinnffoorrmmee--ccllaauussttrree

Condemna de l'assassinatd'Ernest Lluch

desembre/gener 2001 / núm. 143

l 22 de novembre va ser assas-sinat Ernest Lluch. La Universi-tat i la societat van quedar com-mocionades. El rector i l'equip de

govern de la Universitat Autònoma de Bar-celona van condemnar, amb la màxima ener-gia, l'assassinat del catedràtic de la Univer-sitat de Barcelona (UB), i van fer una cridaa la comunitat universitària i a la ciutadaniaperquè defensin la democràcia i el valor dela convivència i del diàleg davant la irracio-nalitat de la violència.Així mateix, la Universitat Autònoma de Bar-celona es va adherir al manifest fet públic perla Universitat de Barcelona i va donar su-port a tots els actes que es van organitzar deprotesta i de rebuig de l'atemptat que va se-gar la vida d'un intel·lectual i professor exem-plar. El dia 23 es va fer un sentit homenatge a laUniversitat de Barcelona en què el paranimfva quedar totalment desbordat. El rector dela UB, Antoni Caparrós, va dir que havienmort una part de la mateixa universitat, i elrector de la UAB, Carles Solà, va parlar perdesig exprés de la família i va recordar elseu mestratge de vida, el seu amor a Cata-lunya i València, la seves ànsies de llibertatsota el franquisme, la seva tasca a la Uni-versitat de València, el seu compromís polí-tic i la seva perseverança per trobar una sor-

E

tida al conflicte d'Euskadi. «Només puc afe-gir que tenim una pena molt profunda», vadir Carles Solà. El 23 de novembre, una ma-nifestació multitudinària a Barcelona va re-tre homenatge al professor Ernest Lluch i esva demanar diàleg als responsables polítics.

Homenatge a Econòmiques

La Facultat de Ciències Econòmiques i Em-presarials de la Universitat Autònoma deBarcelona va fer un homenatge a ErnestLluch, el dia 30 de novembre, en el qual vanparticipat nombrosos professors i estudiantsen presència del rector, Carles Solà, i deldegà, Josep M. Veciana.Josep M. Veciana va manifestar el rebuig i lacondemna de l'assassinat d'Ernest Lluch. Elprofessor Ramon Garrabou va recalcar elcompromís antifranquista de Lluch i el seucomportament ètic. El professor Antoni Sau-ri va fer referència a les seves activitats in-vestigadores en els primers anys de BancaCatalana i la seva preocupació pel ressorgi-ment de l'economia catalana. Lluís Barbéva explicar que Lluch el va empènyer, en l’homenatge al professor Estapé, mestred'ambdós, a escriure les Converses amb Fa-bian Estapé. Gravacions per a una biografia,alhora que el va recordar com a delegat delsestudiants sota la dictadura franquista. Elprofessor Joan Trullén va fer una acurada des-cripció de la trajectòria acadèmica i políticade Lluch, del qual va destacar la finor in-tel·lectual, l’exemple com a professor i mes-tre, i la desaforada capacitat de treball. Antoni Serra Ramoneda es va fer ressò de laprofunda vocació política del professor ho-menatjat, així com de la seva lluita per la lli-bertat de càtedra i les seves aspiracions deportar el professor Serra Ramoneda a lapresidència del Barça, en una candidaturade notables professors, sense tenir en comp-te que Serra Ramoneda ni tan sols era socidel Barça.El rector Carles Solà va recordar les seveslluites polítiques a València, com també el seucompromís social.Salvador Barberà, Joan Martínez Alier,que va ser company de curs d'Ernest Lluch,i altres professors van prendre també la pa-raula per retre-li homenatge.

Autònoma nov-143 per acro 20/12/00 11:24 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

desembre/gener 2001 · Núm. 143

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea d’AfersInstitucionalsGabinet de Premsa. Edifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

2 Informació

XVIII Jornades de Gerència

Universitària 3

Cent anys de legislació

social 4

La investigació sobre

el franquisme destaca

la ferocitat del sistema 5

El premi Nobel

Robert Huber, doctor

honoris causa per la UAB 6

L’IFAE participa

en la construcció

del gran telescopi MAGIC 7

Aparador d’Art a la

Facultat de Veterinària 8

Perspectives sobre

el Genoma convoca

prop de 300 persones 9

Representants de països

àrabs, jueus i cristians

parlen a la UAB sobre

el diàleg, el debat cultural

i la diversitat 10

Un any d’activitat

a la Casa Convalescència 12

a sala de juntes de l’edi-fici del Rectorat de la Uni-versitat Autònoma deBarcelona va acollir, el di-

lluns 27 de novembre, l’acte de clau-sura de la campanya Comerç Just ala UAB, on es van exposar i es van

Comerç Just a les institucions públiques

panya i a Europa». A continuació, vatenir lloc una taula rodona que vacomptar amb representants de dife-rents institucions, administracions i em-preses que treballen en la introduccióde productes de Comerç Just, en laqual es van debatre les experiènciesi les perspectives que es plantegenen referència a la introducció del Co-merç Just en les institucions públi-ques. Aquest acte, organitzat pel Vicerectoratde Campus i de Qualitat Ambiental, pelVicerectorat d’Estudiants i de Pro-moció Cultural, i per l’ONG Setem, vacloure la campanya de foment del Co-merç Just a l’Autònoma. Durant totl’any 2000, s’han dut a terme activi-tats de sensibilització i conscienciacióper difondre l’ús del cafè de ComerçJust als distribuïdors automàtics en-tre la comunitat universitària. La cam-panya posa èmfasi en les virtuts d’uncafè bo per a tothom; per al consu-midor, per a les persones que el cul-tiven i per al medi ambient.Les màquines instal·lades a la UAB fo-menten la reducció en la generacióde residus plàstics, ja que permetena l’usuari utilitzar la seva pròpia tas-sa, i beneficiar-se, així, d’un des-compte en el preu del cafè.

L

El CDU disposa d’un important fons sobre docència i gestió universitària

La creixent necessitat de potenciar la qualitat de la docència en el con-text de revisió de plans d’estudis i de noves titulacions fa que la mateixaUniversitat doni a conèixer tots el centres i propostes que puguin col·la-borar en la millora de les tasques docents. El Centre de Documentació Universitària (CDU) és un centre de suport peral professorat i per al personal no docent de la UAB, i està especialitzaten bibliografia sobre docència i gestió universitària. El Centre és una ex-tensió de la Biblioteca d’Humanitats, ubicada a les dependències de l’Ins-titut de Ciències de l’Educació, i disposa d’un fons bibliogràfic actualitzatformat majoritàriament per llibres i revistes.L’extensa bibliografia del CDU inclou temes tan variats com la planifica-ció de la docència, la metodologia a l’aula, l’avaluació dels alumnes o delprofessorat, el rol dels departaments i deganats, la qualitat i el finança-ment a la universitat, entre d’altres. En el marc del Programa de Suport a la Innovació i Docència Università-ria (PSIDU), el Centre de Documentació Universitària ofereix la consultadel seus fons documentals al mateix centre (ICE) o mitjançant el Serveide Biblioteques de la UAB a les pàgines web: http://www.babel.uab.es/ pera llibres i altra documentació, i http://www.bib.uab.es/ per a revistes di-gitals.El fons documental té més de tres-cents llibres i seixanta revistes sobredocència i gestió universitària, així com informes sobre qualitat universitària,memòries d’avaluació, plans d’estudis, etc.El centre és a càrrec de Mònica Feixas i Maria Teresa Flix.

discutir els aspectes relacionats ambla introducció del Comerç Just a lesinstitucions públiques. Eduard Cantos, autor del llibre El por-qué del Comercio Justo, va pronun-ciar la conferència central de l’acte, ti-tulada «El desenvolupament delComerç Just en el sector del cafè a Es-

Manel Sabés, vicerector de Campus i de Qualitat Ambiental,i Antoni Codina, director del Setem.


l Ministeri d’Educació xilèconvoca cada any un con-curs públic internacionalsobre programes de for-

mació en diferents àmbits que puguinser d’interès per als docents en exer-cici del seu país. Enguany, igual que el curs passat, desdel Departament de Pedagogia Apli-cada es va presentar un programa de formació, elaborat pel professorJoaquín Gairín, dirigit a directius de centres educatius xilens, anomenat«La direcció en unitats escolars des-centralitzades».Fruit d’aquesta iniciativa, 26 directiusde diferents poblacions de Xile van re-sultar becats per participar a la pas-

santia que es va fer a España. Van arri-bar a Barcelona el 15 d’octubre i van ro-mandre a la nostra universitat fins a l’11de novembre. Després van anar a la Uni-versitat d’Alcalá de Henares i van mar-xar al seu país el 24 de novembre.Durant la seva estada, els directiusvan participar en diverses sessionsde formació i van visitar diferents cen-tres educatius, tant de la xarxa públi-ca com de la privada. També van ferdues visites institucionals al Depar-tament d’Ensenyament de la Genera-litat i a l’Ajuntament de Cerdanyoladel Vallès, concretament a la Regido-ria d’Educació, on van ser rebuts pelstècnics del servei, la regidora i l’alcal-dessa.

Els caps de setmana es van aprofitarper fer diverses sortides culturals ambl’objectiu de donar-los a conèixer la nos-tra realitat cultural i social. Les sortides van ser coordinades pel pro-fessor Antoni Durà, de la Facultat deGeografia i Història, i guiades per di-versos professors d’aquesta facultat.L’experiència, tal com van manifestarels beneficiaris de la beca, va ser moltpositiva i engrescadora. L’estada els haservit per millorar les seves pràcti-ques directives. Les visites realitzades als diferentscentres també han estat molt ben va-lorades, tant pels professors xilenscom pels diferents professors de les ins-titucions que es van visitar.

Professors xilens es formena Catalunya

E

3Informació

XVIII Jornades de GerènciaUniversitària

ordi Montserrat, gerentde la Universitat Autò-noma de Barcelona, vaparlar del finançament

universitari segons l’informe Uni-versitat 2000, en una ponènciadins les XVIII Jornades de Gerèn-cia Universitària, que van tenirlloc els dies 9, 10 i 11 de novembre,

a la sala d’actes de la Universitatde Lleida. En aquestes jornades, elsgerents de les diferents universi-tats del país van debatre sobreels reptes de la universitat del fu-tur. Les primeres ponències es vancentrar en la qualitat a les uni-versitats. A la tarda, es van centrar

en els indicadors i objectius de launiversitat, i es van tractar temescom els pressupostos per a la ges-tió universitària. Durant les Jor-nades es va constituir el nou co-mitè executiu de la ComissióSectorial de Gerents de la CRUE,de la qual forma part el gerent dela UAB, Jordi Montserrat.

JReptes de la universitatdel futur.

Aula Aranzadi a la Facultat de Dret

El dia 5 d'octubre, va tenir lloc la inauguració de l'AulaAranzadi, amb la presència del rector,Carles Solà, el degà de la Facultat de Dret,Joaquim Ferret, i el director deMàrqueting de l’editorialAranzadi, Stephen Leach. L'Aula Aranzadi té com a objectiu principalla millora de la formaciójurídica dels alumnes, que podran utilitzar els productes que Aranzadi posa a disposició de la Universitat.


auditori de la Facultat deFilosofia i Lletres de laUniversitat Autònoma deBarcelona va acollir, els

dies 21, 22 i 29 de novembre, el col·lo-qui Studia Humanitas.Aquest debat va girar entorn del títoloficial de Llicenciat en Humanitats,que va néixer el 1992. L’objectiu era pro-porcionar una «formació humanísticaadequada de caràcter interdisciplina-ri». Encara que la Titulació d’Huma-nitats va ser assumida per nombroses

universitats, i que, de fet, ja són qua-tre les promocions que s’han formaten aquests estudis, el llicenciat en Hu-manitats pateix una identitat confusai la seva tasca és objecte d’un consi-derable desconeixement per part dela societat.Aquest col·loqui va satisfer tres in-tencions fonamentals: en primerlloc, establir un diàleg entre els ob-jectius de l’humanista del Renaixe-ment i els de l’humanista del segleque s’obre; en segon lloc, reflexio-

nar sobre els estudis que configu-ren la Titulació d’Humanitats, i, peracabar, donar a conèixer les possi-bilitats laborals d’aquests nous pro-fessionals. Les sessions van ser quatre: «L’hu-manista del Renaixement»; «Elsplans d’estudi de les titulacionsd’humanitats de les universitats espanyoles»; «L’humanista del se-gle XXI»; i «El perfil de l’estudiant d’humanitats i les sortides profes-sionals».

Reflexionssobre

la titulaciód’Humanitats.

4 Informació

L’humanista del segle XXIL’

Història de la veterinària

La Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UABva organitzar dues activitats durant setmana intra-semestral. Són dues xerrades que van tenir lloc els dies2 i 3 de novembre a la sala dels graus de la Facultatde Ciències de l’Educació, i que van tractar sobre lesnoves tecnologies i l’educació i sobre la tortura.La primera xerrada, «Imatge i drets de les persones»,realitzada per Jordi Gassiot (SAE), Noemí Santiveri(CAVE), i Clara Mir, de l’Àrea de Psicologia Evolutivai de l’Educació, del Departament de Psicologia de l’E-

ducació, es va centrar en l’educació i les noves tec-nologies, la imatge, el consum, les relacions huma-nes entre els joves, la violència i la pau i la llibertat.La segona exposició va ser presentada pel Grup deDrets Humans de la Càtedra Unesco sobre Pau iDrets Humans. En aquest cas, «Sobre la tortura»pretenia obrir el debat amb temes com els antece-dents històrics de la tortura, els convenis internacionalscontra la tortura, arguments a favor i en contra dela tortura, o la impunitat.

ent Anys de LegislacióSocial és el títol de lesjornades que la Diplo-matura de Relacions La-

borals, de la Facultat de Dret de laUniversitat Autònoma de Barcelona,va organitzar els dies 27, 28 i 29 denovembre.A la inauguració de les jornades,va assistir-hi Lluís Franco, conse-ller de Treball de la Generalitat deCatalunya. Les ponències van sera càrrec de Bartolomé Clavero, dela Universitat de Sevilla; AlfredoMontoya Melgar i Santiago Casti-llo, de la Universitat Complutense deMadrid; i Cristina Bordeiras Mon-déjar, de la Universitat de Bar-celona.Margarida Álvarez, directora de l’Ins-titut Català de la Dona, i Joan Vall-vé, responsable de la Secretaria dela Família del Departament de Be-nestar Social de la Generalitat de Ca-talunya, van ser els encarregats d’o-brir el debat del dia 28 de novembre.Les ponències corresponents a

Els dies 17 i 18 de novembre, va tenir lloc, a la Facultat de Veterinària,les V Jornades d'Història de la Veterinària, que van acollir repre-sentants de totes les facultats de Veterinària de l'Estat i dels col·le-gis de veterinaris, i nombrosos professors, estudiants i veterinaris.Les Jornades van ser organitzades per la mateixa Facultat de Ve-terinària de la UAB, l'Associació Catalana d'Història de la Vete-rinària, l'Asociación Española de Historia de la Veterinaria, el Col·le-gi Oficial de Veterinaris de Barcelona i el Vicerectorat d'Estudiantsi de Promoció Cultural de la UAB.En la sessió inaugural del dia 17 de novembre, que va ser presidi-da pel degà de la Facultat, Martí Pumarola, José Manuel PérezGarcía va parlar de Segismundo Malats i Codina, fundador de l'en-senyament de la Veterinària a Espanya. La sessió de la tarda va ser

dedicada als serveis municipals veterinaris, amb una conferènciade Jaime Roca Torres i diverses comunicacions. Després va tenirlloc l'assemblea de l’Asociación Española de Historia de la Veteri-naria.La sessió del dia 18 de novembre es va fer a la seu del Col·legi deVeterinaris de Barcelona, sota el lema «Història dels col·legis pro-fessionals veterinaris». Jaume Camps Rabadà va parlar sobre el cen-tenari del Col·legi de Veterinaris de Barcelona i es van presentardiverses comunicacions sobre el tema.La conferència de clausura d'aquestes jornades va ser a càrrec deMiquel Cordero del Campillo, que va parlar sobre «Sanitarios en lascrónicas de Índias».

Cent anys de legislació socialC

aquest dia van ser a càrrec de M. Je-sús Espuny Tomàs, (UAB); Joan Se-rrallonga (UAB), Pere Gabriel (UAB);Antonio Martín Valverde (TribunalSuprem) i Antonio Serrano Gonzá-lez (UAB). El dia 29 de novembre, lesjornades es van tancar amb les

ponències de Manuel Ramón Alar-cón Caracuel (Universitat de Sevi-lla), i Carolina Gala (UAB). La clau-sura va ser a càrrec de CarmeloPalomero, director provincial del’Institut Nacional de la Segure-tat Social.

Joaquim Ferret, Lluís Franco i Lluís Ferrer, a la inauguració de les Jornades.


mb motiu del vint-i-cin-què aniversari de la mortde Franco i l’arribada dela democràcia, el Grup

de Recerca sobre l’Època Franquis-ta (GREF) de la UAB va organitzar elsimposi El Franquisme. Un Balançdes de la Fi de Segle, que va tenir llocels dies 20, 21 i 22 de novembre, a laFacultat de Filosofia i Lletres i alslocals de la Fundació Caixa Sabadell. El primer dia de simposi, la ponènciainaugural va ser a càrrec de l’histo-riador Ismael Saz, professor de laUniversitat de València, en substi-tució de Paul Preston, autor d’una deles biografies més completes de Fran-co. Saz va ser molt dur en la seva con-ferència. Va destacar la ferocitat delsistema instaurat pel dictador i vaassenyalar que va haver-hi «deu ve-gades més afusellaments que en elnazisme».L’endemà, Alfonso Botti, professor dela Universitat d’Urbino, en la sevaponència «El poder terrenal de la Igle-sia», va analitzar les relacions entrel’Estat i l’Església en l’època fran-quista, i va destacar la poca biblio-grafia que s’ha generat sobre aquesttema. «El llegat de Franco ha deixat agreu-jat el problema regional, sobretot enel cas basc», aquesta és una de lesconclusions a les quals va arribarJuan Pablo Fusi, de la UniversitatComplutense de Madrid, darrer ponentdel simposi. Això ho va dir el dia des-

5Informació

La investigació sobre el franquisme destaca

la ferocitat del sistemaA

El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Joan Gómez Pallarés, en un moment de la seva intervenció en la inauguració del simposi.

prés que ETA assassinés Ernest Lluch,catedràtic d’Història i de les Institu-cions Econòmiques de la UB i exmi-nistre de Sanitat. En referència aaquest assassinat, Borja de Riquer, queva actuar com a moderador de laversió reduïda del debat «Franquis-me i identitats nacionals», presen-tat per Fusi, va dir que el que s’haviaproduït era «un atemptat a laintel·ligència».A la taula rodona, moderada per Jau-me Sobrequés, van debatre sobre lapolítica cultural del franquisme a Ca-

talunya Joan B. Culla, Martí Marín,Josepa Gallofré, Conxita Mir i Joan M.Thomàs. Culla va remarcar que, en elcamp de l’espanyolisme i la políticaidentitària, «el règim va ser molt méscoherent i continuista que en l’e-conòmic», i va dubtar que mai no ha-gués existit «una voluntat política se-riosa de crear una cultura franquistaen català». Per la seva banda, Gallofré va desta-car el fet que la uniformització lin-güística es va basar en una unifor-mització ideològica.

La UAB participa una vegada més en la Setmana de la CiènciaB

reu

Mètodes alternatius a l’experimentació animal en docènciaB

reu

La sala de graus de la Facultat de Veterinària de la UAB va acollir, el

23 de novembre, la jornada Mètodes Alternatius a l’Experimentació

Animal en Docència, organitzada per la Universitat Autònoma de Bar-

celona i per la Comissió d’Experimentació Animal del Departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. En

la jornada, dirigida a tota la comunitat docent interessada en el te-

ma i, especialment, a totes aquelles persones responsables de pro-

cediments que utilitzen animals amb finalitats educatives o forma-

tives, va haver-hi presentacions de professors de la Universitat

Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i de la Uni-

versitat Rovira i Virgili implicats en l’experimentació animal.

La Setmana de la Ciència, coordinada pel Departament d’Uni-

versitats, Recerca i Societat de la Informació i per la Fundació

Catalana per a la Recerca, constitueix un pont entre la comuni-

tat científica i el públic en general, ja que facilita la participació

de la societat en l’avenç de la ciència i de la tecnologia. En l’e-

dició d’enguany, que va tenir lloc entre els dies 11 i 23 de novembre,

la Universitat Autònoma de Barcelona hi ha participat amb una

quinzena d’actes que han abraçat des d’un taller d’arqueologia

coorganitzat amb el Patronat Flor de Maig fins a una conferèn-

cia sobre la determinació cromosòmica del sexe dels primats, pas-

sant per tot un seguit de conferències i exposicions sobre in-

formàtica, psicologia, física, microelectrònica, veterinària, química

i història de les ciències.


l premi Nobel de químicade l’any 1988, Robert Hu-ber, va ser guardonat, eldia 15 de novembre, ambel grau de doctor honoris

causa per la Universitat Autònomade Barcelona, en un emotiu acte ce-lebrat a la Facultat de Ciències de la

6 Recerca

E

Assessorarà el projecte Biocampus de la UAB

El premi Nobel Robert Huber, doctor honoris causa

determinació de l’estructura tridi-mensional de les proteïnes, i ha de-terminat estructures de proteïnes dela membrana cel·lular que tenen pa-pers molt destacats en el metabolis-me dels organismes. Entre un 20 i un30 % dels gens codifiquen proteïnesde la membrana cel·lular. Aquestesproteïnes tenen, a més, una im-portància biomèdica destacada, jaque són un dels principals llocs d’unióentre els fàrmacs i les cèl·lules. Mal-grat això, la resolució sistemàtica del’estructura tridimensional d’aques-tes proteïnes és una de les fites encarano assolides per la biologia estructu-ral. Robert Huber, que des de principisd’any ja ha publicat tres articles a laprestigiosa revista Nature, va pro-nunciar la conferència «Els gens, untrencaclosques sense fi?». Per a Hu-ber, la seqüenciació del genoma delsorganismes patògens és prioritàriadavant la seqüenciació del genomahumà, tot i que aquesta darrera témolta més influència pública i políti-ca, i facilita el finançament de la re-cerca.L’investigador, després d’oferir unaconcisa descripció de les bases del’enginyeria genètica, va exposar «comés d’escàs el coneixement que en re-alitat tenim sobre la nostra existènciai quins buits d’aquest coneixements’han d’omplir de manera urgent».Huber va remarcar la importància de

Robert Huber, doctor honoris causa.

UAB. La cerimònia, que s’emmarcadins els actes de la Setmana de laCiència, va estar precedida per la con-cessió de les beques Pere Menal aquatre estudiants de matemàtiques dela UAB, fet amb el qual es van iniciarels actes de la diada de Sant Albert.El doctor Huber és especialista en la

determinar l’estructura tridimensionalde les molècules biològiques a l’erapostgenoma, tot i que, segons indi-ca, «en aquest camp som dins un tú-nel en el qual ni tan sols veiem la llumde la sortida». Per al premi Nobel, elsincrotró constitueix una eina fona-mental per fer avançar aquest tipusde recerca, entre moltes altres apli-cacions. La presentació de Robert Huber, cre-ador de l’empresa biotecnològica Pro-teros i director, des de l’any 1972, delDepartament d’Investigació Estruc-tural de l’Institut Max Planck de Bio-química de Munic, va ser a càrrec delprofessor de la Universitat Autòno-ma de Barcelona Xavier Avilés, di-rector de l’Institut de Biotecnologia ide Biomedicina «Vicent Villar i Pala-sí», de la UAB. El doctor Huber va confirmar el seu in-terès a participar en el complex derecerca Biocampus. Parc Científic iTecnològic de la UAB, com a presi-dent del consell assessor del projec-te. Biocampus aglutinarà les estruc-tures de recerca en l’àmbit biomèdici biotecnològic que ja existeixen a laUniversitat Autònoma de Barcelona,àmbits de recerca on la UAB té unpaper capdavanter a tot Europa, i aco-llirà altres empreses i institucions pú-bliques i privades que comparteixenl’activitat i la investigació en els campsde la biomedicina i de la biotecnolo-gia.

Presentació del Biocampus a FITECa Universitat Autònomade Barcelona va participaramb un espai propi –es-tands del número 16 al 22– i en diferents tau-

les rodones a la Fira Internacional deTecnologies Emergents, Ciència i Em-presa (FITEC), que va tenir lloc del28 al 30 de novembre, al World Tra-de Center de Barcelona. El dia 28 de novembre a la tarda, laUAB va presentar el Biocampus. ParcCientífic i Tecnològic de la UAB, i el seuViver d'Empreses de Biomedicina iBiotecnologia (VE3B).El Campus Científic i Tecnològic dela Universitat Autònoma de Barcelo-na se situa en un dels pols empresa-rials, industrials i de generació de co-

neixement més potents de Catalunya.La Universitat Autònoma de Barcelonahi aporta tant la seva capacitat for-mativa com els seus projectes i grupsde recerca d'excel·lència, i tot un con-junt de centres i serveis d'alt nivellque donen suport a la investigació.El Viver d’Empreses de Biotecnolo-gia i Biomedicina (VE3B) va néixerl’any 2000 en el si de Biocampus. ElVE3B s’ha creat com a incubadoraper acollir les iniciatives empresarialsd’origen universitari tant sorgidesdels seus investigadors (spin-offs)com dels seus estudiants (start-ups).El VE3B s’ubica en un edifici de no-va construcció, amb 1000 m2 distri-buïts en mòduls de 50-100 m2. Eltemps d’incubació pot variar entre

tres i cinc anys, depenent del tipusd’empresa. El Viver ofereix uns ser-veis comuns a les iniciatives em-presarials, com accés a la xarxa di-gital, sortida a Internet, secretaria,distribució i gestió d’ajuts, entre d’al-tres. El finançament de les empresesprové tant de fons públics com pri-vats (societats de capital risc, busi-ness angels, etc.). A més a més, laUAB ofereix espais destinats a lacreació d’estructures mixtes d’in-vestigació entre els seus grups i lesempreses, espais destinats a les em-preses que vulguin crear unitatspròpies al Campus, i espais per alsgrups de la UAB que vulguin des-envolupar els seus projectes d’in-vestigació.

L


AGIC (Major AtmosphericGamma-ray Imaging Che-renkov) és un telescopide llum Txerenkov que

anirà equipat amb la tecnologia méscapdavantera en tots els seus ele-ments, entre els quals destaca la cam-bra detectora, que ja ha començat aser construïda a l’Institut de Físicad’Altes Energies de la UAB. La cambraestarà basada en un nou tipus defotosensors anomenats fototubs hí-brids d’estat sòlid, d’elevada eficièn-cia quàntica, i serà construïda ente-rament a l'IFAE. L’objectiu principal del telescopi ésla detecció de raigs gamma còs-mics en el rang d’energies entre els10 i els 300 gigaelectrovolts (GeV).Aquesta és l’única zona no exploradade tots els tipus de radiació queens poden arribar de l’espai. Enaquest rang d’energies, els científicsesperen trobar nombroses fontsgalàctiques i extragalàctiques coma remanents de supernoves, explo-sions de raigs gamma, radiació di-fosa i púlsars, entre d’altres. L’estudid’aquestes fonts ha de permetreuna millor comprensió de l’origen deles explosions de raigs gamma, ai-xí com també dels mecanismes d’ac-celeració de partícules prop d’ob-

7Recerca

L’IFAE participa en la construcció del gran telescopi MAGIC

M L’Institut de Física d’Altes Energies de la Universi-tat Autònoma de Barcelona va inaugurar, el 29 denovembre passat, els locals on es construirà lacambra detectora del gran telescopi MAGIC. El te-lescopi, que s’instal·larà a l’Observatori del Roquede los Muchachos, de l’Instituto de Astrofísica deCanarias, tindrà el mirall actiu més gran del món,de disset metres de diàmetre, i permetrà la detecció de raigs gamma còsmics en un rang d’e-nergies mai explorat fins ara.

jectes amb camps gravitatoris moltintensos, tals com estels de neu-trons i forats negres ultramassius ennuclis de galàxies, a més d’ajudar enla recerca de partícules super-simètriques, una de les majors fitesde la física de partícules. Està pre-vist que el telescopi entri en fun-cionament el 21 de juny del 2001. La col·laboració internacional queparticipa en la construcció de MAGICestà formada per uns cinquanta cien-tífics i enginyers de dotze instituts derecerca de diferents països, princi-palment d’Alemanya, Itàlia i Espa-

nya. El telescopi va ser formalmentaprovat el 5 de juny passat, en un ac-te celebrat a la sala Fraunhoffer delDeutsches Museum de Munic, on esva signar l’acord entre els repre-sentants de la col·laboració interna-cional MAGIC –entre ells, el professorEnrique Fernández, director de l’Ins-titut de Física d’Altes Energies, i el Dr. Manel Martínez, investigador de l'IFAE i codirector científic delprojecte MAGIC–, i els representantsde l’Instituto de Astrofísica de Ca-narias, per a la construcció del futurtelescopi.

Simulació del telescopi MAGIC, situat a l'Observatori del Roque de los Muchachos, a les Canàries.


8 Campus

ixò no és pas un gos»és el títol de l’obra quel ’ar t ista Mar ia Hel -guera exposa, fins a

finals de gener, a la Facultat deVeterinària, dins del nou espai

«A

Lope de Vega.

ope a l’Època de Felip III(1598-1621) és el títol del con-grés organitzat pel grup d’in-vestigació Prolope, del De-

partament de Filologia Espanyola dela UAB, que va tenir lloc els dies 23, 24i 25 de novembre del 2000. Aquest ter-cer congrés internacional va tenir lloc

Aparador d’Art a la Facultat de Veterinària

anomenat Aparador d’Art. Aques-ta iniciativa, sorgida de l’Asso-ciació Cultural Besllum, ha estatmolt ben acollida. L’equip del de-ganat pretén apropar l’art con-temporani, en les seves diferents

formes d’expressió, als membresde la comunitat universitària. En l’acte de presentació de l’obra,que va tenir lloc el dia 28 de no-vembre, el degà de la Facultatde Veterinària, Martí Pumarola, vadir: «Aquesta exposició és unaobertura a altres camps, que es-perem que segueixi endavant».Per la seva banda, l’artista MariaHelguera va fer un paral·lelismede la seva obra amb la famosa«Ceci n’est pas une pipe», de Re-né Magritte, i va destacar que«una imatge no és només el querepresenta, sinó que és algunacosa més; és poesia , una ex-pressió de sentiments».Aquesta és la primera de les qua-tre exposicions que durant l’anyacollirà aquesta facultat. Cadaobra exposada anirà acompan-yada d’una presentació per partde l’artista el dia de la seva inau-guració. També hi haurà infor-mació addicional in situ. Ambaixò es vol contribuir al conei-xement i a la difusió de l’art con-temporani, provocar discussió iapropar els artistes al món uni-versitari.

Vida i obres de Lope de Vega a l’època de Felip III

mana i literària, temps que coinci-deix aproximadament amb el regnatde Felip III.La inauguració del Congrés va tenir llocel dia 23 de novembre, i va ser a càr-rec d’Alberto Blecua. A continuacióvan seguir les intervencions de JeanCanavaggio (Casa Velázquez, Madrid)i de Francisco Florit Durán (Universi-dad de Murcia). Els ponents del dia 24 de novembrevan ser: Fausta Antonucci (Universitàdi Roma III), Luis Iglesias Feijoo (Uni-versidade de Santiago de Composte-la), i Josep Sala Valldaura (Universi-tat de Lleida). Els ponents del dia 25 van ser: Giu-seppe Grilli (Istituto UniversitarioOrientali di Napoli) i Henry Etting-hausen (University of Southampton).Els dies 24 i 25 de novembre, el Con-grés va tenir lloc a la Real Academiade Buenas Letras de Barcelona.

L

Maria Helguera, autora de l’obra «Això no és pas un gos», amb la professora Elvira Torre.

El congrés ha repassat la vida i les obresde Lope de Vega en la seva maduresa.

a la sala de graus de la Facultat de Fi-losofia i Lletres de la Universitat Autò-noma de Barcelona.Al congrés, va haver-hi ponències i co-municacions que es van centrar en lavida i les obres de Lope de Vega enel període de la seva maduresa hu-


l 21 de novembre passat,la sala d’actes de la Fa-cultat de Ciències va aco-llir la jornada de con-

ferències Perspectives sobre elGenoma, organitzada pel Departa-ment de Genètica i de Microbiologiade la UAB. La jornada, amb una au-diència de prop de tres-centes per-sones, va aplegar nou conferències so-bre els diferents aspectes de la ciènciadels gens, ciència implicada de maneracada cop més directa en la nostra vi-da quotidiana. La jornada, que s’emmarca dins els ac-tes de la Setmana de la Ciència, vacomptar amb les aportacions de des-tacats científics de l’àmbit de la genè-tica: Antonio Barbadilla, Enrique Que-rol, F. Xavier Avilés, Alfredo Ruiz,Joaquim Ariño, Anna Pujol i ArmandSànchez, tots ells professors de laUniversitat Autònoma de Barcelona;

9Campus

E

es Jornades d’Orienta-ció Universitària ja hancomençat. El 24 de no-vembre passat, elsalumnes del Col·legi

Al·leluia de Barcelona van visitarla UAB. El grup, format per vint-i-tres nois i noies de quart d’ESO i dos

Perspectives sobre el Genoma convoca prop de 300 persones

i Alfonso Valencia, del Centre Nacio-nal de Biotecnologia del CSIC. Els ponents van exposar amb cairedivulgatiu els darrers avenços engenètica i les perspectives de futur d’a-questa ciència, que «es troba en un mo-ment històric», tal com va indicar elprofessor Antoni Barbadilla, organit-zador de la jornada. Les paradoxes iels reptes de la genòmica, la proteò-mica, els mecanismes de l’evolució,la bioinformàtica, els xips de DNA iels organismes transgènics van seralguns dels aspectes de la genètica ex-posats en les diferents ponències. Lajornada va finalitzar amb una taula ro-dona sobre el present i el futur de lagenòmica, moderada pel professorde la UAB Isidre Gibert. La jornada també va acollir la pre-sentació del projecte Biocampus.Parc Científic i Tecnològic de laUAB, a càrrec del vicerector adjunt

al rector, Lluís Ferrer. El complexde recerca Biocampus aglutinaràles estructures de recerca en l’àm-bit biomèdic i biotecnològic que

La UAB acollirà empreses i institucionsque comparteixen l’activitat i la investigació en els camps de la biomedicina i la biotecnologia.

ja existeixen a la Universitat Autò-noma de Barcelona, àmbits de re-cerca on la UAB té un paper cap-davanter a tot Europa, i acolliràaltres empreses i institucions pú-bliques i privades que compartei-xen l’activitat i la investigació enels camps de la biomedicina i labiotecnologia.

Alumnes de secundària visiten el campus

Lprofessors, va ser rebut al Puntd’Informació de la Plaça Cívica amig matí. Allí els esperava una car-peta amb els diferents plans d’es-tudis de les carreres que imparteixla UAB. La jornada van continuaramb una presentació general de laUniversitat, els serveis que ofereix

i l’oferta d’estudis. Després es va feruna visita guiada en autobús pelcampus, per tal de veure totes lesfacultats i serveis. Un cop feta la vi-sita, els alumnes van tenir temps lliu-re per anar a conèixer millor lesfacultats que més els havien inte-ressat.

Odón Elorza inaugura el curs Participació i Desenvolupament Sostenible

L’alcalde de SantSebastià, Odón Elorza, va impartir la lliçó inaugural del curs de postgrau Participació i DesenvolupamentSostenible, a la Facultatde Ciències Polítiques i de Sociologia, el dia 27de novembre. Elorza va explicar les polítiques de participació als ajuntaments, i va retre uncàlid homenatge a ErnestLluch, amic personali company de partit.


a Casa Convalescènciade la UAB va acollir, elsdies 26, 27 i 28 de no-vembre, un col·loqui sobre

Diàleg, Debat i Diversitat Cultural enla Tradició d’Espanya, en el qual hanparticipat la mateixa Universitat Autò-noma de Barcelona, la Universitat deHaifa, la Universitat d’Alcalá de Henaresi la Universitat Mohamed V–Agadal, jun-tament amb professors d’universitatsde Tunísia, Granada, Fes i l’OrientMitjà, com la de Tel-Aviv i la de Jeru-salem.El col·loqui, organitzat pel Vicerecto-rat de Relacions Internacionals de la

10 Campus

L

Representants de països àrabs, jueus i i la diversitat

El rector Carles Solà, com a amfitriódel col·loqui, va manifestar que laresponsabilitat de les universitatsno ha de quedar al marge de les de-savinences, i que la universitat hade tenir l’oportunitat de crear am-bients en els quals es pugui parlar, per-què la paraula no mata. «Hem de re-cuperar la universitat en el seuorigen», va dir, «i ara les universi-tats treballem juntes, hi ha canvis, is’està construint una cohesió d’in-teressos en els quals crec profun-dament», va cloure.El director de l’Instituto Internacio-nal de Estudios Sefardíes y Andalu-síes, de la Universitat d’Alcalá de He-nares, va intervenir en la salutació als

assistents manifestant que la Medi-terrània serà un dels llocs geopolíticsdel futur, i que fins ara el diàleg haestat difícil i complex perquè els es-pais s’han limitat a l’encontre en laperifèria dels sistemes, i que els en-contres seran possibles quan les di-mensions polítiques siguin efecti-ves.El professor Aaron Ben-Ze’ exrector dela Universitat de Haifa, va dir que ca-lia tenir esperança en el futur, i que noes pot tornar al passat malgrat que sel’ha de tenir en compte per calibrar lessituacions presents i futures. El pro-fessor Ben-Ze’ va explicar amb èm-fasi que l’esperança és part de lesnostres obligacions, que pot ser unsomni o un ideal, però que en cap casningú no ens la pot robar, i que és fo-namental per a les nostres vides. Vadir, també: «Oblidem sovint que hemde viure junts i hem d’estudiar as-pectes més profunds de la nostra con-vivència per encarar conflictes políticsi religiosos.El director de la Divisió de ProjectesInterculturals de la UNESCO, DodouDiene, va fer una intervenció en de-fensa de la paraula i amb l’esperançade poder-la omplir de contingut, i vamanifestar que el diàleg sempre apor-ta idees i que s’ha de procurar acon-seguir la unitat dins de la diversitat.

««HHeemm dd''eessttaabblliirr ppoonnttss ddee ddiiààlleegg ppeerr ssaallvvaarr eell ffuuttuurr»»

«Vivim un combat entre la toleràn-cia i la intolerància i hem d'establirponts de diàleg per salvar el futur»,

UAB, va ser inaugurat pel príncep ElHassan Bin Talal, de Jordània, germàdel traspassat rei Hussein i oncle del’actual sobirà, Abdallah. El Hassanva pronunciar la conferència d’ober-tura, en què va demanar als euro-peus una aproximació de les cultu-res i el desig que el vell Orient Mitjàentri en el nou món. També va feruna referència històrica a la per-manència a la Península Ibèrica dediverses cultures durant uns quantssegles, en què hi va haver llargs pe-ríodes de pau en una cultura hispano-àrab.El príncep de Jordània va instar a lacol·laboració i a la discussió d’altres uni-versitats sobre la diversitat, a donar

El príncep El Hassan Bin Talal de Jordània va inaugurar el col·loqui.

suport a la pròpia religió i a desen-volupar un marc per al desacord, i vaemfasitzar que, si no s’omple el buitque existeix amb un bon pensament,es produirà l’odi.El Hassan Bin Talal va finalitzar la se-va intervenció amb una enumeracióde les regles de conducta i dimen-sions de diàleg, i va proposar co-mençar pel que en uneix, advocar pelprincipi de no-coerció, la lliure circu-lació d’informació, ser valent en con-siderar l’herència i la història, des-envolupar un marc per al desacord iacceptar la responsabilitat de les pa-raules.

Programa de l’acte.


11Campus

La conferència d’obertura va ser a càrrecdel príncep El Hassan de Jordània, oncle de l’actual sobirà d’aquest país.

va dir la professora Aviva Doron, dela Universitat de Haifa, Israel, en l'ac-te de clausura dels dos dies de debati diàleg sobre la diversitat culturala la tradició d'Espanya. En l'acte de clausura, la professoramarroquina Oumama Aouad, de laUniversitat Mohamed V, de Rabat,va replicar a la seva col·lega israeliana:«Durant aquestes jornades hem en-derrocat unes fronteres psicològi-ques, ja que la nostra presència té unvalor simbòlic important». I va afe-gir: «Hem de resistir al fanatisme i ala intransigència; som una illa de re-sistència». El director de l'Institut

cristians parlen sobre el diàleg, el debatcultural a la UAB

d'Estudis Mediterranis, Andreu Cla-ret, en nom del conseller de Gover-nació i Relacions Exteriors, va dirque la situació al Pròxim Orient noha de deturar el diàleg euromediter-rani, que la societat civil ha de tenirun paper més important, i que Ca-talunya es juga una part del seu fu-tur a la Mediterrània, des d'on «ensarriben molts emigrants».

DDeeffeennssaa ddeell ddiiààlleegg

El rector de la UAB, Carles Solà, va re-cordar que aquest col·loqui ha tin-gut lloc en uns dies de dol per l'as-

sassinat d'Ernest Lluch, i que en la ma-nifestació convocada amb aquest mo-tiu va aixecar-se un «clam silenciósen favor del diàleg». Va manifestar,també, la necessitat de donar conti-nuïtat a aquestes jornades, organit-zades pel Vicerectorat de Relacions

Internacionals de la UAB, com uncompromís de futur.En aquestes jornades, van partici-par-hi professors universitaris del'Estat espanyol, Israel, Jordània, Síria, Egipte, Tunísia, Turquia i el Marroc. Les taules rodones van tractar te-mes com la identitat, la història i la tra-dició, l'intercanvi filosòfic i literari,les cultures compartides i les cultu-res diferencials, el diàleg i el conflic-te de les llengües, la identitat i la di-versitat, espais i reflexos literaris,imatges i cultures: la visió antro-pològica, la societat, la cultura i la li-teratura i el diàleg intercultural: delpassat al futur.El diàleg entre universitaris àrabs,israelians, espanyols i catalans va serfructífer i s'ha decidit donar conti-nuïtat a aquestes trobades en elspròxims anys.

Després de catorze anys desenvolupant diverses tasques a la Gerència dela UAB, Josep Llopart Barceló va ser nomenat, l’1 de novembre passat, aproposta del rector i de l’equip de govern, director general de la Funda-ció Universitat Autònoma de Barcelona. D’altra banda, el ple del ConsellSocial, en la seva última reunió, va aprovar la nova estructura gerencialde la UAB, que, sota la dependència del gerent, comprèn quatre grans àm-bits d’actuació: la Vicegerència de Gestió Acadèmica, que recau en RamonCorbella Bosch, al qual també se li encomanen les funcions que corres-ponen a la gerència adjunta; la Vicegerència de Recursos Materials i d’E-conomia, pendent d’adjudicar; la Vicegerència d’Organització i de Re-cursos Humans, al capdavant de la qual hi ha Montserrat Roca Trescents;i, finalment, la Vicegerència de Suport a la Recerca, que serà ocupada l’any 2001.

Modificació de l’estructura gerencial

El professor Conrado Izquierdo Rodríguez va ser nomenat,

l’1 de novembre passat, director del Departament de Psicologia

de l’Educació. El mateix dia, el professor Juan Manuel Muñoz

Justicia es va fer càrrec del Departament de Psicologia de la

Salut i de Psicologia Social. El 8 de novembre, el

professor Manuel Jesús Cachón Cadenas va passar a ser

director del Departament de Dret Privat. D’altra banda, el 17

de novembre, el professor Remo Lucio Suppi Boldrito va ser

nomenat director de l’Escola Universitària d’Informàtica

de Sabadell.

Bre

u

Un moment de l’acte que va tenir lloc a la Casa Convalescència.

Nomenaments


a un any que va començarl’activitat de les funda-cions Doctor Robert i Bi-blioteca Josep Laporte a

la remodelada Casa Convalescència.Ara, les dues fundacions fan un balançde la feina realitzada al llarg d’aquestprimer any de funcionament.La Fundació Doctor Robert (FDR) ésun centre de formació i serveisavançats en ciències de la salut i dela vida, que es fonamenta en la coo-peració entre la Universitat i els cen-tres sanitaris, les societats científi-ques i les empreses del sector de lasalut. La seva missió institucional ésavançar en el coneixement i la difusiódels progressos científics col·laboranten la seva aplicabilitat. Els valors quela guien són la cooperació, l’inter-canvi, la confiança i la reflexió.La Fundació Doctor Robert ofereixun ampli ventall de serveis amb l’ob-jectiu d’adaptar-se a les diferents ne-cessitats. La cartera de serveis incloudes de l’assessorament, la promociói l’elaboració de projectes formatius,fins a la seva gestió i avaluació, enfunció de les peculiaritats de cadaactivitat.El seu patronat, el componen les ins-titucions següents: l’Acadèmia deCiències Mèdiques de Catalunya i Ba-lears, la Fundació Institut Guttmann,la Fundació Parc Taulí, la FundacióPuigvert, la Fundació de Gestió de l’Hospital de la Santa Creu i de SantPau, l’Institut Català de la Salut, l’Ins-titut Municipal d’Assistència Sanitària,l’Institut Universitari Dexeus i la UAB.

Un any d’activitat de les fundacionsDoctor Robert i Biblioteca Josep Laporte

FEn el transcurs d’aquest primer any,la Fundació ha estat un lloc de trobadaentre el coneixement acadèmic de laUAB i el coneixement professionaldels experts del sistema sanitari, ambl’objectiu de donar resposta a les de-mandes socials actuals i emergents.Aquest intercanvi, materialitzat permitjà dels grups d’experts, ha donatcom a resultat la creació de diversesàrees de coneixement que es carac-teritzen per estar basades en les ne-cessitats del sistema, ser àmbits de re-ferència i ser dinàmiques. Les àrees que s’han desenvolupat du-rant aquest primer any de funciona-ment són (per ordre alfabètic): Acom-panyament i Intervenció Terapèuticaen la Pràctica Clínica, Aprenentatgede les Organitzacions, Direcció i Ges-tió de Laboratoris Clínics, Direcció i Gestió de Centres i Serveis Sanitaris,Documentació i Gestió de la Infor-mació Clínica, Ètica i Bioètica, Màrqueting Farmacèutic i Sanitari,Medicina de les Assegurances, Neuro-rehabilitació de Persones amb Disca-pacitats, Política i Gestió de la Quali-tat, Psicoteràpies i IntervencionsSistèmiques, Recerca en l’AtencióPrimària, Sanitat i Qualitat Alimentàriai Urgències i Emergències. Aquestesàrees ofereixen des de mestratges i di-plomatures de postgrau fins a cursosd’actualització, en col·laboració ambl’Escola de Doctorat i de FormacióContinuada de la Universitat Autò-noma de Barcelona.El novembre de 1999, va iniciar lesseves activitats la Fundació Bibliote-

ca Josep Laporte, projecte de gestiódel coneixement de la salut i de la vi-da a Catalunya, a la renovada CasaConvalescència dins el recinte de l’Hospital de la Santa Creu i de SantPau. La Fundació és un projecte pro-mogut per la Universitat Autònoma de Barcelona, que inclou en el seu Patronat altres institucions (més informació a l’adreça d’Internet www.fbjoseplaporte.org).Biblioteca presencial (BP): constituï-da per la unió dels fons documentalsde les biblioteques de l’Hospital de laSanta Creu i de Sant Pau, de l’Acadè-mia de Ciències Mèdiques de Cata-lunya i Balears, i de la unitat docentde la Universitat Autònoma de Bar-celona. La biblioteca es va inaugurarel maig del 2000. El total d’usuaris quehan visitat la biblioteca en aquestssis mesos és de 44.164, amb una mit-jana de 351 usuaris per dia. Biblioteca digital: es va inaugurar l’1 desetembre de 1999 i s’estructura alvoltant de tres àrees: Biblioteca Di-gital Bàsica (BDB), Productes de Va-lor Afegit (PVA), i Biblioteca a Mida(BaM). La BDB inclou 5 bases de da-des bibliogràfiques, 65 revistes ambtext complet, i bases de dades de pro-ductes de síntesi quantitativa de l’e-vidència científica. Els resultats en vuit mesos són: mésde 52.000 sessions de prop de 28minuts de mitjana, visualitzant més de265.000 referències bibliogràfiquesi 37.000 articles amb text complet, iun 99 % de disponibilitat global del sistema.

12 Informació

L’IInnssttiittuutt ddee FFííssiiccaa dd''AAll--tteess EEnneerrggiieess ((IIFFAAEE))

ii eell CCeennttrree ddee RReecceerrccaa MMaa--tteemmààttiiccaa ((CCRRMM)) han estatguardonats amb la Meda-lla Narcís Monturiol al mè-rit científic i tecnològic. Ladistinció ha estat concedi-da a l’IFAE per la seva tas-ca en l'impuls donat a larecerca en Física d'AltesEnergies a Catalunya i laimplantació del seu vessantexperimental. El CRM harebut el guardó per la im-portant tasca de desenvo-lupament de la recerca ma-temàtica a Catalunya.

Maannuueell MMuunnddóó ii MMaarrcceett,professor emèrit de

la UAB, h i stor iador i paleògraf, ha rebut laCreu de Sant Jordi d’en-guany que a torga la Generalitat de Catalu-nya per la gran qualitatde la seva obra , que inc lou més de cent cinquanta treballs d’in-vest igac ió h i stor i co -literària, crítica textual,pa leogra f ia i cod ico -logia.

Caarrmmee RRiieerraa ii GGuuiilleerraa,professora del De-

partament de FilologiaEspanyo la , ha estatguardonada amb la Creude Sant Jordi d’enguanypel fet de ser una de lesveus més sòlides i pres-tigioses de la narrativacatalana contemporània,tant pel que fa als seusllibres de relats com ales novel·les en les qualsassoleix la plenitud li-terària.

Joosséé LLuuiiss TTeerrrróónn ii BBllaannccoo,professor del Depar-

tament de ComunicacióAudiovisual i de Publi-citat, va ser nomenat,l’1 d’octubre passat, vice-director de l’Escola deDoctorat i de FormacióContinuada. El mateixdia, el professor JJoorrddiiFFiigguueerroollaa ii GGaarrrreettaa, delDepartament d’HistòriaModerna i Contemporà-nia, va ser nomenat tam-bé secretari de l’EDFC.


desembre/gener 2001 / núm. 143 junta de govern …...eduard cantos, autor del llibre el por-qué...

Documents