El desconsol de Josep Llimona

Documentació general Autor: Josep Llimona (1864- 1934)  Títol: Desconsol Cronologia: 1903 -1907 Estil: Modernisme simbolista

Localització: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) 

Material: Marbre Tècnica: Talla Dimensions: 67 x 76 x 67 cm  Formes: Exempta Tipologia: Sedent Cromatisme: Monocroma Estat de conservació: Bo

Context històric general.Estil: el modernismeLes primeres obres de Josep Llimona van ser acadèmiques, però a partir

d'una estada a París, influenciat per Auguste Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme.

El modernisme neix a cavall entre els segles XIX i XX, aproximadament entre el 1890 i 7910. Després de la gran diversitat artística del XIX, neix per primer cop un estil unitari, que recull les conquestes del segle anterior i fonamenta molts corrents arquitectònica del segle XX.

En la seva formació hi contribuïren diverses tendències:El modernisme apareix a les ciutats d’aqyells països on s’ha produït un

cer grau de desenvolupament industrial i inclou moltes de les manifestacions de la seva època (espectacles, vestits...) Vol ser el reflex d’una societat moderna i activa i fer una ciutat alegre, nova i elegant. És l’estil d’una rica i refinada burgesia, la més preparada socialment i intel·lectualment, que necessita productes de qualitat superior als que la indústria fabrica fins el moment. Per això, malgrat els diferents noms que rep, té unes característiques comuns.

Josep Llimona

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 18 d'abril de 1867-29 de febrer de 1937), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Va estudiar a l'escola de la Llotja i al taller dels germans Agapit i Venaci Vallmitjana. També fou deixeble de Rossend Nobas, amb qui treballà dos anys, i del pintor Martí i Alsina, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Amb 16 anys (1880) va assolir amb El fill pròdig[1] la pensió Fortuny, atorgada per l'Ajuntament de Barcelona, traslladant-se a Roma durant 4 anys amb el seu germà Joan. Allà va treballar al taller d'Enric Serra i va estudiar a l'Acadèmia Giggi. Durant el primer any va realitzar les dos obres que per contracte la pensió l'obligava a executar, Patrici romà i l'esborrany d'estàtua eqüestre del comte sobirà Ramon Berenguer el Gran, obra que valgué a Llimona la renovació de la pensió per un any més, podent, durant el nou període, modelar el monument en llur mida definitiva.

Josep Llimona

Josep Llimona: Joventut (Ondina)

Peça en marbre realitzada cap el 1913 i ubicada al MNAC (Barcelona). L'acabat difuminat, així com el tema, són característics de l'etapa de maduresa de l'autor.

Josep Llimona: altres obres

Sant Sepulcre, 1916. Cripta de la Basílica de Santa Maria a Vilafranca del Penedès (Barcelona) 

Escultura que es troba al cementiri de Cadaqués

Anàlisi formal: Descripció general

Noia jove nua, en una postura d’abatiment màxim. Gran gestualitat per part del cos i no del rostre perquè aquest està amagat entre els braços.

Està mig de genolls, recolzada sobre tres graons.

Composició

Agenollada sobre tres graons

Cos inclinat cap

endavant

Actitud de feblesa i fragilitat

Cos suau i nu femení

Cap amagat entre els braços i la sinuosa cabellera

L’artista n’amaga el rostre per no caure en allò descriptiu i

concret

Mans entrelligades en

un clar gest d’abatiment

Ritme: repòs estàtic

Llum uniforme, creant suaus zones de clarobscur: incideix de tal

manera que mostra un marbre prefectament acabat i polit

Volum: tancat

Composició

Cabells, mans i peus acabat més tosc

Pits, ventre i braços esculpits amb gran detallisme i presició (vitalisme de la figura)

Figura asimètrica, tancada en ella mateixa

Tors ideal, símbol de la perfecta anatomia femenina.

No treballat de manera realista. “Idealització”

Esquelet estructural: contrast entre la forma ovalada de la dona i la rectitud i rigidesa dels tres esglaons.

Esglaonada i triangularProporcionada, cames i braços fan un moviment invers.

Simetria del cos humà.

Tota la posició del cos genera un joc de

llums i ombres.

Cap múscul en tensió impressió de màxim abatiment

Temps: voluntat d'eternitat.

Predomini de la línia corba

Corba definida a la silueta femenina

Gran contrast: línies corbes amb línies rectes i rígides.

La suavitat dels perfils ondulats del seu cos i la llisor de la talla de marbre plenament modernista ressalta encara més en relació

amb la rectilinitat del suport del rucós.

Reflecteix un gran dolor i pessimisme en una escultura senzilla.

Espai: Forma part del paisatge urbà, Parc de la Ciutadella, davant el Parlament de Catalunya.

Localització: El DesconsolEl Desconsol: davant del Parlament

Interpretació (temàtica)

Representació de l’estat d’ànim de l’artista

És el resultat del dolor, de la desesperació, la tristesa i la melangia de Josep Llimona, després de la mort de la seva dona, Mercè Benet, el dia 5 de març de 1901, amb només trenta-cinc anys.

Llimona vol reflectir l’eternitat de la fugitiva juventut femenina.

La model que ha utilitzat envellirà i morirà, com culasevol mortal, però el marbre eternitzarà la joventut i la

bellesa.

Per mitjà d’aquesta obra, podem apreciar la capacitat que Josep Llimona tenia per donar vida i sensibilitat a les seves escultures.

La nuesa de la noia ens mostra com Llimona creava escultures femenines sense sensualitat, com a símbol de

castedat, puresa i gran serenor.

Són nus místics i cristians.

Sentiments que transmet l’escultura

Pessimisme

Dolor

•FUNCIÓ: decorativa

Interpretació (temàtica)

Interpretació (temàtica) La fama de Josep Llimona és producte sobretot

del tractament que dóna a la figura femenina. D'un bloc de marbre sorgeix, com en una reedició de les figures inacabades de Miguel Àngel, un bella figura femenina, nua, que rep el seu nom, “Desconsol” de la seva postura caiguda, entre patètica i melancolia. L'escultor ha tret literalment la figura del dur marbre, com ho demostra el seu íntim contacte amb un enorme tros de material gairebé sense treballar, és com si l'escultura s'alliberés del seu lloc d'origen. El nu permet apreciar tota la serenitat de la talla, la sensibilitat i delicadesa amb que és tractat el tema són molt fàcils d'apreciar, gens queda ocult, excepte la cara de la protagonista, el que ajuda a identificar-se a l'espectador amb la sensació desesperada de la figura. La noblesa del marbre permet un detallat treball de formes i clarobscur, deixant perfils completament lliures. La figura roman postrada sobre els genolls i els braços estesos, sobre el propi nucli de marbre, és una dona jove, amb el pèl solt tapant la cara i caient sobre els braços.

Models i influències

Obra que ens posa en relació a l'escultor Josep Llimona amb el simbolisme modernista, sobretot per la seva vocació de suggerir un estat d'ànim, un món interior i ocult de la suavitat i de la forma sensual i delicadament fluïda. Llimona coneix a París l'obra de Rodin i de Meunier, influències que quedaran plasmades en la seva obra.

Models i influències

François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 – Meudon, 17 de novembre de 1917) fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps. Les majors col·leccions d'obres de Rodin es troben, actualment, als Musées Rodin de París i de Meuson.

Models i influències

El Pensador, Rodin El bes, Rodin

Models i influències

Constantin Meunier (Etterbeek, Bruseles, 12 d’abril de 1831-Ixelles, 4 d’abril de 1905) pintor i escultor belga.

Descargador del port d'Anvers (1827-1828). París, Museu d'Art Modern Probablement l'escultor que més s'ajusta als postulats realistes sigui el belga Constantin Meunier. En aquesta obra reproduïx la figura d'un simple treballador del port dotant-la de gran dignitat.

Models i influències

Llimona també rebé influència de:

Miquel Blay i Fàbregas (Olot, La Garrotxa, 1866 –

Madrid 1936) fou un escultor català. Va fer el seu aprenentatge a l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot, dirigida per Josep Berga i Boix i Joaquim Vayreda. Més endavant, pensionat per la Diputació de Girona, marxa a Roma i París, on rep una sòlida formació artística.

Els primers freds, Blay