descolonització
TRANSCRIPT
DESCOLONITZACIÓI
TERCER MÓN(1945-1991)
ELS IMPERIS COLONIALS
CRONOLOGIA DEL PROCÉS DESCOLONITZADOR
En què va consistir la descolonització?
Procés pel qual antigues colònies varen esdevenir estats independents.
Es va produir sobretot després de la II GM, i especialment des dels anys seixanta.
12.1. Les causes de la descolonització
La descolonitzacióés
el procés d’independència política que va posar fi als imperis colonials (1945-65)
per causa de
elements deguts a l’impacte de la SGM
les colònies:-enfonsament del mite de la potència colonial invencible-sentiment antioccidental i
independentista fomentat pels japonesos a l’Àsia Oriental
-difusió dels ideals antinazis de llibertat i democràcia
-formació i desenvolupament de guerrilles contra els ocupants
en relació a
-el nou equilibri internacional:-pèrdua d’importància de les antigues potències colonials
-posició anticolonialista de les noves potències
les noves organitzacions internacionals:
-Carta fundacional de l’ONU: igualtat dels pobles i dret
d’autodeterminació-paper de tribuna internacional a
favor de la independència
elements apareguts a l’interior de les metròpolis
la força dels moviments
anticolonialistes i d’alliberament
basats en
ideologies diferentslíders carismàtics (Nehru, Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser, Sukarno, Senghor,
Lumumba)
-de caràcter comunista (Indoxina, Indonèsia)
-de defensa cultural (Sédar Senghor, Nehru) o d’identitat religiosa
com són
en relació a
la rendibilitat econòmica dels imperis: afavorien a una minoria,
exigien elevats costos per administrar-los i defensar-los
la rendibilitat política dels imperis:-intel·lectuals que defensaven
posicions anticolonialistes-augment de població que prenia consciència de les reivindicacions
anticolonials i s’oposava a les guerres que defensaven els imperis
va influir en
LES PRIMERES INDEPENDÈNCIES ASIÀTIQUES
12.2. Les primeres independències asiàtiques
Les colònies asiàtiquesvan ser
les iniciadores del moviment descolonitzador
a través de
negociacions i guerres d’alliberament simultànies
o successives
com són els casos de
Indonèsia:-ocupació nipona: foment de l’actitud
antioccidental i tolerància de les guerrilles-1945: proclamació unilateral de la independència (Ahmet Sukarno)-enviament de tropes holandeses
-pressions de GB i l’ONU-negociacions de l’Haia
-1949: acceptació de la independència: Estats Units d’Indonèsia
Indoxina francesa (Vietnam, Laos, Cambodja):-1945: les forces comunistes del Vietminh (Ho Chi Minh)
proclamen la RD del Vietnam-enviament de tropes franceses i conflicte (1946: Leclerc / Giap)
-1950: internacionalització-1954: derrota francesa a Dien Bien Phu
-Conf. de Ginebra: independència de Laos i Camboja i partició de Vietnam (paral·lel 17)
-continuació de la guerra per conseguir la unificació i participació dels EUA
Índia:-existència del Partit del Congrés (Nehru i Gandhi) i la Lliga
Musulmana (Ahmet Jinnah)-1945: laboristes al govern britànic (Attlee), inici de negociacions i 1948 com a data d’abandonament
-Lord Mountbatten (darrer virrei): procés de cessió del poder, política repressiva, recolzament als musulmans contra el Congrés i enfrontaments hindús / musulmans
-partició: Unió Índia i Pakistan-continuació dels litigis: interns (Bangla Desh, 1974) i
fronterers (Caixmir)
LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA (1947)
L’Índia es va independitzar de la Gran Bretanya el 1947.
Hindús i musulmans formaren dos estats diferents: Índia i Pakistan
Posteriorment (1971) es va crear Bangla Desh.
LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA (1947)
HINDUSTAN
Diversitat cultural, ètnica i religiosa
Dos partits polítics
Partit del Congrés(Gandhi i Nehru)
Lliga Musulmana(Jinnah)
Hindús Musulmans
Un estat únic Un estat musulmà propi
Dues RepúbliquesUnió Índia Pakistan
Occid.OrientalBangla Desh
ELS LÍDERS DE LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA
Mahatma Gandhi Jawaharlal Neru Ahmet Jinnah
LA IDEPENDÈNCIA D’INDONÈSIA (1949)
General Sukarno, líder i impulsor de la independència d’Indonèsia
INDONÈSIA
Procés dirigit per SUKARNO
Guerra amb els Països Baixos
1949, Independència d’Indonèsia
Dictadura militarista i socialista
LA INDEPENDÈNCIA D’INDOXINA
Ho Chi Minh
INDOXINA
Procés dirigit pel Vietminh i el seu líder Ho Chi Minh
Guerra amb França que acaba després de la derrota de Dien Bien Phu (1954)
Conferència de Ginebra (1954): Independència
Divisió en tres estats-Vietnam
- Cambodja- Laos
3. EL NAIXEMENT DE LA REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA
La Xina no havia estat convertida en una colònia, però la ingerència de les potències occidentals, tant econòmica com políticament, havia estat enorme.
Des de principis del segle XX va iniciar un procés que va acabar amb el sistema imperial i amb el domini occidental.
3.1. LA XINA ES CONVERTEIX EN REPÚBLICA
• 1911: UNA REVOLUCIÓ ANTIDINÀSTICA I ANTIIMPERIALISTA VA DERROCAR L’EMPERADOR I VA PROCLAMAR LA REPÚBLICA DE LA XINA (DEMOCRÀCIA LIBERAL A L’ESTIL OCCIDENTAL)
• LA REVOLUCIÓ VA SER LIDERADA PEL GUOMINDANG O PARTIT DEL POBLE.
• 1912: EL GUOMINDANG ACCEDEIX AL GOVERN DE LA REPÚBLICA, PERÒ NO VA ACONSEGUIR DOMINAR TOT EL TERRITORI DE XINA
• EL SENYORS DE LA GUERRA CONTROLAVEN UNA PART DEL TERRITORI DE XINA
El 1911 va ser derrocat el darrer emperador, Pu Yi, i es va proclamar la república
Des d’aleshores es va viure un gran període d’inestabilitat, amb territoris enfrontats entre sí pels senyors de la guerra.
El govern estava en mans del Partit Nacionalista Xinès, el Guomindang de Chiang Kaishek.
Des del 1927 imposà una dictadura i la persecució del Partit Comunista Xinès, el seu gran opositor, liderat per Mao Zedong.
• 1927-1937: GOVERN DE CHIANG KAI-SHEK, VA EVOLUCIONAR CAP A UNA DICTADURA SENSE ABORDAR CAP DE LES REFORMES NECESSÀRIES, ESPECIALMENT LA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA.
• EL PARTIT COMUNISTA XINÉS, FUNDAT EL 1921, ES VA ENFRONTAR A LA POLÍTICA DICTATORIAL DE CHIANG KAI-SHEK, QUI VA ORDENAR LA PERSECUCIÓ I EXTERMINI DELS COMUNISTES, QUE PASSAREN A LA CLANDESTINITAT.
• EL PARTIT COMUNISTA, LIDERAT PER MAO ZEDONG, ES VA FER FORT EN EL SUD (CANTON), ZONA D’AGRICULTORS.
CHIANG KAI-SHEKMAO ZEDONG
• 1934: FORTA REPRESSIÓ CONTRA ELS COMUNISTES, QUE VAN DECIDIR ABANDONAR EL SUD I MARXAR CAP AL NORD I L’INTERIOR DEL PAÍS: LA LLARGA MARXA (1934-1935).
EXPEDICIÓ D’UNES 100.000 PERSONES QUE VAN TRAVESSAR A PEU MÉS DE 10000 kmPER REFUGIAR-SE A LA PROVÍNCIA DE
SHANXI
3.2. LA INVASIÓ JAPONESA I LA REVOLUCIÓ COMUNISTA
• JAPÓ ENVAIX BONA PART DE LA XINA (1937)
• UNIÓ TEMPORAL DE LES FORCES DEL GUOMINDANG I ELS COMUNISTES EN UN FRONT NACIONALISTA ANTIJAPONÉS.
• DESPRÉS DE LA DERROTA DEL JAPÓ EN LA IIGM (1945), ELS ENFRONTAMENTS ENTRE EL GUOMINDANG I ELS COMUNISTES VAN RECOMENÇAR.
GUERRACIVIL
(1945-1949)
VICTÒRIADELS
COMUNISTES
REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA(1949)
• CHIANG KAI-SHEK I LES RESTES DEL GUOMINDANG ES VAN REFUGIAR A L’ILLA DE FORMOSA (TAIWAN), ON VAN CREAR UNA REPÚBLICA NACIONALISTA QUE HA PERVINGUT FINS HUI GRÀCIES A LA PROTECCIÓ DELS EUA.
TAIWAN
RÈGIM COMUNISTA
• ES VA ACABAR AMB LA GRAN PROPIETAT
• ES VAN REFORMAR ELS COSTUMS ANCESTRALS VINCULATS A LA RELIGIÓ, AL MATRIMONI, A LA FAMÍLIA I A LA DONA
• TOT EL PODER POLÍTIC EN MANS DEL PARTIT COMUNISTA
• ES VA REPRIMIR TOTA LA DISSIDÈNCIA, PERÒ ES VA MANTENIR UN NIVELL ALT DE DEBAT
• POLÍTICA EXTERIOR: ES VA ORIENTAR CAP ALS PAÏSOS DEL TERCER MÓN.
• 1954: S’ESTABLEIX UNA CONSTITUCIÓ
• 1959: XINA OCUPA EL TIBET
3.3. DEL MODEL SOVIÈTIC AL CAPITALISME
• XINA VA ADOPTAR EL MODEL SOVIÈTIC BASAT EN LA COL.LECTIVITZACIÓ RÀPIDA DE LA TERRA I LA PRIORITAT DE LA INDÚSTRIA PESANT
• LA IMPLANTACIÓ DEL MODEL SOVIÈTIC VA ORIGINAR UN DÈFICIT ALIMENTARI GREU QUE VA PROVOCAR EL DESCONTENTAMENT POPULAR
• ELS DIRIGENTS XINESOS EREN HOSTILS AL PROCÉS DE DESESTALINITZACIÓ
• 1958: RUPTURA AMB L’URSS I GRAN SALT ENDAVANT
1958: GRAN SALT ENDAVANT
• ELS CAMPEROLS ELS GRANS PROTAGONISTES DE LA REVOLUCIÓ
• CREACIÓ DE COMUNES
COMUNA: FORMA DE PROPIETAT DE LA TERRA I D’ORGANITZACIÓ COL.LECTIVA.
COMBINAVA L’EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA, L’ARTESANIA TRADICIONAL I
LES PETITES INDÚSTRIES
RESULTATS ECONÒMICS CATASTRÒFICS
1965-1969: REVOLUCIÓ CULTURAL
• LLUITA INTERNA DEL PARTIT COMUNISTA QUE ENFRONTAVA MAO I ELS PARTIDARIS D’UNA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ, I UN SECTOR QUE ES DECANTAVA PER UNA POLÍTICA DE CONCILIACIÓ I D’ENFORTIMENT DE L’ECONOMIA DEL PAÍS.
• MAO I ELS SEUS SEGUIDORS VAN GUANYAR LA BATALLA MOBILITZANT LES MASSES JUVENILS ENQUADRADES EN LA GUÀRDIA ROJA.
• LA REVOLUCIÓ VA COSTAR MILERS DE VÍCTIMES.
• 1976: MORT DE MAO.
• GOVERN DE DENG XIAOPING:
* VA ACABAR AMB LA POLITICA DE LA REVOLUCIÓ CULTURAL
* ES VA PROPOSAR CONVERTIR XINA EN UNA GRAN POTÈNCIA ECONÒMICA MITJANÇANT LA INCORPORACIÓ D’ALGUNES PRÀCTIQUES DEL CAPITALISME, PERÒ SENSE CANVIAR EL RÈGIM POLÍTIC DE PODER ABSOLUT DEL PARTIT COMUNISTA.
4. EL PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ EN EL MÓN ÀRAB
4.1. ELS CONFLICTES AL PRÓXIM ORIENT: LA CREACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL
4.2. LES CONSEQÜÈNCIES EN EL MÓN ÀRAB
4.3. LES GUERRES ARABOISRAELIANES
4.4. EL PROBLEMA PALESTÍ
4.5. LA INDEPENDÈNCIA DEL MAGRIB
4.1. ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT: LA CREACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL
• DESPRÉS DE LA IGM: DESAPARICIÓ DE L’IMPERI TURC I TRANSFORMACIÓ DE LA FAÇ DE L’ORIENT MITÀ O PRÒXIM ORIENT.
• AL PRÒXIM ORIENT HI HAVIA:
* ESTATS INDEPENDENTS: TURQUIA, IRAN I IRAQ
* PROTECTORATS INTERNACIONALS:
- FRANÇA: SÍRIA I LÍBAN
- GRAN BRETANYA: PALESTINA
IMPORTÀNCIA DE LA REGIÓ (PRÒXIM ORIENT O ORIENT MITJÀ)
• JACIMENTS PETROLÍFERS I RESERVES DE GAS
• CONTROL DE L’AIGUA
• LITIGIS FRONTERES RESULTAT D’UN TRAÇAT DE FRONTERES SEGONS ELS INTERESSOS DE LES POTÈNCIES OCCIDENTALS.
• CONTROL DELS NOUS PAÏSOS PER MINORÍES DE PRIVILEGIATS I CORRUPCIÓ POLÍTICA.
• ITEGRISME ISLÀMIC EN LES SEVES DIVERSES VARIETATS (300 MILIONS DE MUSULMANS)
• POTÈNCIES OCCIDENTALS CONTROL DEL MERCAT DEL PETROLI
• VERITABLE POLVORÍ: ENCARA HUI ÉS LA ZONA MÉS PROBLEMÀTICA DEL PLANETA.
EL NAIXEMENT DE L’ESTAT D’ISRAEL
• ABANS DE LA IGM: LA TERRA D’ISRAEL (PALESTINA) ERA UNA PROVÍNCIA DE L’IMPERI TURC.
• ACABADA LA IGM: EN EL REPARTIMENT, A GRAN BRETANYA LI VA CORRESPONDRE EL PROTECTORAT SOBRE PALESTINA.
• ARRIBADA CONTINUA DE JUEUS.
• DESPRÉS DE LA IIGM: MILERS DE JUEUS ACONSEGUEIXEN FUGIR DE L’HORROR DELS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS.
• ES VAN ASSENTAR A PALESTINA, APAREIXEN ENFRONTAMENTS AMB LA POBLACIÓ AUTÒCTONA ÀRAB PALESTINA, VEIENT AMB ALARMA EL GRAN NOMBRE DE JUEUS, EL DESIG D’OCUPAR LES MILLORS TERRES I ACTIVITATS MERCANTILS.
• 1945: L’ORGANITZACIÓ HAGANAH (MILÍCIA JUEVA): CAMPANYA D’ATEMPTATS PER FORÇAR LA RETIRADA DE LA GRNA BRETANYA I LA CREACIÓ D’UN ESTAT JUEU.
• 1947: UNA RESOLUCIÓ DE L’ONU VA PROPOSAR LA PARTICIÓ DE PALESTINA EN DOS ESTATS: UN DE JUEU (ISRAEL) AMB EL 30% DE LA POBLACIÓ I EL 55% DEL TERRITORI, I UN ALTRE DE PALESTÍ (PAESTINA). SUPORT DELS EUA A LA CAUSA JUEVA. PART DELS SEUS DIRIGENTS ECONÒMICS EREN JUEUS.
• 1948: ELS BRITÀNICS ABANDONEN PALESTINA I BEN
GURION VA PROCLAMAR L’ESTAT D’ISRAEL QUE NO VA SER RECONEGUT PELS VEÏNS ÀRABS.
4.3. LES GUERRES ARABOISRAELIANES
• PRIMERA GUERRA ARABOISRAELIANA: 1948-1949
• SEGONA GUERRA : 1956
• TERCERA GUERRA: 1967, GUERRA DELS SIS DIES
• QUARTA GUERRA: 1973
PRIMERA GUERRA ARABOISRAELINA (1948-1949)
• CAUSA: L’EXPULSIÓ DELS PALESTINS DELS TERRITORIS LLIURATS A ISRAEL I LA SEUA RECLUSIÓ EN CAMPS DE REFUGIATS.
• LA GUERRA VA COMENÇAR AMB UN ATAC DE LA LLIGA ARAB (Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània, l’Iraq, el Líban i el Iemen).
• 1949: ES SIGNA L’ARMISTICI QUE SUPOSAVA EL RECONEIXEMENT DEL TRIOMF D’ISRAEL.
• CONSEQÜÈNCIES: - PARTICIÓ DE JERUSALEM EN DUES ZONES- NOUS TERRITORIS PER A ISRAEL- TERRITORIS PALESTINS REDUÏTS A DUES PETITES FRANGES EN LA ZONA DE GAZA I CISJORDÀNIA, SOTA L’ADMINISTRACIÓ D’EGIPTE I JORDÀNIA.
SEGONA GUERRA ARABOISRAELIANA: 1956
• CAUSA: ARRAN DEL CONFLICTE DE SUEZ, ELS ISRAELIANS VAN ATACAR EGIPTE I VAN ENVAIR LA PENÍNSULA DEL SINAÍ.
• LA SITUACIÓ VA SER RESOLTA AMB LA RETIRADA DE TROPES ISRAELIANES EN EL CONTEXT DEL CONFLICTE INTERNACIONAL (GUERRA FREDA) QUE VA SIGNIFICAR EL PROBLEMA DE SUEZ
TERCERA GUERRA ARABOISRAELIANA: GUERRA DELS SIS DIES (1967)
• CAUSA: ELS ISRAELIANS VAN INICIAR PER SORPRESA UNA ACCIÓ DE GUERRA PER PREVENIR UN POSSIBLE ATAC ÀRAB.
• ELS ISRAELIANS AMPLIAREN EL SEU TERRITORI AMB L’OCUPACIÓ DE BETLEM, JERUSALEM, JERICÓ, L’ILLA
DE TIRAN, EL SINAÍ FINS A SUEZ I ELS ALTS DEL
GOLAN. VAN VÈNCER ALS EXÈRCITS JORDÀ, SIRIÀ I EGIPCI, QUE INTENTAVEN ATURAR-LOS
• CONSEQÜÈNCIA: VA MOSTRAR UN EXÈRCIT ISRAELIÀ MOLT POTENT I AMB CAPACITAT PER A ESTABLIR UNA ÀREA DE SEGURETAT AL VOLTANT DELS TERRITORIS D’ISRAEL.
QUARTA GUERRA ARABOISRAELIANA (1973)
• CAUSA: TROPES SIRIANES I EGÍPCIES VAN ATACAR ISRAEL EL DIA DEL YOM KIPPUR.
• GUERRA ECONÒMICA: ELS PAÏSOS ÀRABS DECIDEIXEN EMBARGAR EL PETROLI DESTINAT ALS EUA, REDUIR LA PRODUCCIÓ I AUGMENTAR EL PREU PROGRESSIVAMENT.
• L’ONU VA RECOMANAR EL CESSAMENT DE LES HOSTILITATS I L’ESTABLIMENT DE NEGOCIACIONS.
4.2. LES CONSEQÜÈNCIES EN EL MÓN ÀRAB
• NASSER ENDERROCA LA MONARQUIA A EGIPTE I ES CONVERTEIX EN LÍDER DEL MÓN ÀRAB (1952).
• NAIXEMENT DE NOVES REPÚBLIQUES ISLÀMIQUES (Iraq, Somàlia, Mauritània, Iemen)
• ALTRES ESTATS ES CONSTITUIXEN EN ESTATS PETROLÍFERS (Aràbia Saudí, Kuwait, Qatar...)
• SORGIMENT DEL MOVIMENT PANARABISTA
• REVOLUCIÓ DELS AIATOL.LÀS A L’IRAN: VAN
ENDERROCAR AL XA PRO-OCCIDENTAL I L’AIATOL.LA
KHOMEYNI ES VA CONVERTIR EN PRESIDEN D’UNA REPÚBLICA ISLÀMICA CARACTERITZADA PEL SEU FANATISME RELIGIÓS (1979)
4.4. EL PROBLEMA PALESTÍ
• EXPULSIÓ I EXÒDE DELS PALESTINS
• CREACIÓ DE L’OAP (YASSER ARAFAT)
• 1970: L’OAP ABANDONA LES ACCIONS TERRORISTES I ES RECONEGUDA PER L’ONU
• 1978: ACORDS DE CAMP DAVID: EGIPTE RECONEIX ISRAEL I ELS PALESTINS DISPOSATS A RECONÉIXER ISRAEL I A OBRIR NEGOCIACIONS PER ACONSEGUIR LA CREACIÓ D’UN ESTAT PALESTÍ
• NEGOCIACIONS FRACASSADES. INTIFADA I CREACIÓ DE L’AUTORITAT PALESTINA
• CONFLICTE NO RESOLT
4.5. LA INDEPENDÈNCIA DEL MAGRIB
• TUNÍSIA
• MARROC
• TERRITORIS ESPANYOLS EN ÀFRICA
• ALGÈRIA
LíbiaTunísiaAlgèria
Marroc
Sàhara occidental
Mauritània
TUNÍSIA I MARROC (1956)
• PROTECTORATS DE FRANÇA
• SUBSISTIA LA FICCIÓ D’UN GOVERN INDÍGENA I UNS SOBIRANS LOCALS: EL BEI DE TUNÍSIA I EL SOLDÀ DEL MARROC
• EXISTÈNCIA DE MOVIMENTS NACIONALISTES QUE S’OPOSAVEN AL DOMINI FRANCÉS I QUE ORGANITZAREN GRUPS ARMATS.
• DESPRÉS D’UN PERÍODE DE REPRESSIÓ I DAVANT DE L’AUGMENT DE LA REBEL.LIÓ, FRANÇA VA INICIAR UN PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA PACTADA.
• MARROC ESDEVÉ UN REGNE I TUNÍSIA UNA REPÚBLICA
Marroc Espanyol
Ifni
Sàharaoccidental
Guinea EquatorialI
Illa de Fernando Poo
TERRITORIS ESPANYOLS EN ÀFRICA
• IFNI, EL SÀHARA OCCIDENTAL, GUINEA EQUATORIAL I EL RIF:
* 1956: INDEPENDÈNCIA DEL RIF QUE S’INCORPORA AL MARROC AL 1969.
* 1968: INDEPENDÈNCIA DE GUINEA EQUATORIAL.
* 1975: INDEPENDÈNCIA DEL SÀHARA OCCIDENTAL QUE VA SER CEDIT AL MARROC I A MAURITÀNIA (VA RENUNCIAL AL SEU DOMINI).
• OPOSICIÓ DEL FRONT POLISARIO (MOVIMENT POLÍTIC I MILITAR DEL SÀHARA OCCIDENTAL QUE PRETEN LA INDEPENDÈNCIA), QUE VA INICIAR UNA GUERRA AMB EL MARROC PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA.
LA INDEPENDÈNCIA D’ALGÈRIA (1962)
• FRANÇA CONSIDERAVA ALGÈRIA COM PART DE LA NACIÓ (2 MILIONS DE FRANCESOS, PIED NOIRS, VIVIEN ALLÍ DES DEL SEGLE XVIII).
• ANYS 30: APAREIXEN POSTURES CONTRÀRIES AL COLONIALISME TANT A FRANÇA COM A ALGÈRIA.
• 1954: ES CREA EL FRONT D’ALLIBERAMENT NACIONAL (FLN), QUE INICIÁ LA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA.
• FORTA REPRESSIÓ PER PART DE LES TROPES FRANCESES.
• LA GUERRA VA PROVOCAR FORTES REACCIONS EN FRANÇA
GREU CRISI POLÍCA I
GOVERN DEL GENERAL DE GAULLE
• 1959: RECONEIXEMENT DEL DRET DEL POBLE ALGERIÀ A L’AUTODETERMINACIÓ.
• ELS COLONS FRANCESOS, TANT CIVILS COM MILITARS, CREAREN L’OAS (ORGANITZACIÓ ARMADA SECRETA): MITJANÇANT ACTES TERRORISTES I COPS D’ESTAT INTENTAREN EVITAR LA DESCOLONITZACIÓ.
• LA GUERRA FOU DURÍSIMA I LA REPRESSIÓ SOBRE LA POBLACIÓ ALGERIANA, BRUTAL.
• DESPRÉS D’UN REFERÈNDUM A FRANÇA, EL 1962 ES VA PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA D’ALGÈRIA.
5. LA DESCOLONITZACIÓ SUBSAHARIANA
ENTRE 1955 i 1965 ES VA PRODUIR, DE FORMA CONTINUA LA INDEPENDÈNCIA DELS TERRITORIS AFRICANS.
LA FEBLESA DELS NOUS GOVERNS, LES PRESSIONS DE LES ANTIGUES METRÒPOLIS I ELS CONFLICTES ÈTNICS INTERNS, FRUIT DE L’ARTIFICIALITAT DE LES FRONTERES IMPOSADES, SUMIREN ELS NOUS PAÏSOS EN GUERRES, CORRUPCIÓ I CRISI ECONÒMICA
ÀFRICA BRITÀNICA
• INDEPENDÈNCIES PACTADES AMB L’EXCEPCIÓ DE KENYA
• GHANA FOU LA PRIMERA COLÒNIA EN INDEPENDITZAR-SE L’ANY 1957. PROVOCÀ UN DESIG IMPARABLE D’INDEPENDÈNCIA PER TOT EL CONTINENT.
• EL CAS DE KENYA: INSURRECCIÓ DEL GRUP MAU-MAU. FINALMENT ASSOLÍ LA INDEPENDÈNCIA EL 1963.
• ALTRES INDEPENDÈNCIES: NIGÈRIA (1960), SIERRA LEONA i TANZÀNIA (1961), i UGANDA (1962)
ÀFRICA FRANCESA
• INSURRECCIÓ POPULAR A MADAGASCAR (1947), SUFOCADA AMB DURESA.
• 1958: PROJECTE DE COMUNITAT FRANCESA:
LES COLÒNIES PODIEN ESCOLLIR ENTRE L’AUTONOMIA DINS LA COMUNITAT FRANCESA O LA INDEPENDÈNCIA SENSE CAP AJUDA ECONÒMICA DE LA METRÒPOLI.
• NOMÉS GUINEA VA VOTAR LA INDEPENDÈNCIA.
• EL PROJECTE DE COMUNITAT FRANCESA MAI NO VA ARRIBAR A FUNCIONAR I EL 1960 LA RESTA DE COLÒNIES FRANCESES VAN ACCEDIR A LA INDEPENDÈNCIA.
INDEPENDÈNCIA DEL CONGO BELGA
• 1958: EL MOVIMENT NACIONAL DEL CONGO (PATRICE LUMUMBA), VA RECLAMAR LA INDEPENDÈNCIA.
• 1960: BÈLGICA ACCEPTA LA INDEPENDÈNCIA. EL MOVIMENT NACIONAL DEL CONGO GUANYÀ LES PRIMERES ELECCIONS LLIURES I LUMBUBA ESDEVÉ PRESIDENT DEL CONGO.
• SORGIREN MOVIMENTS SEPARATISTES A LES DIFERENTS PROVÍNCIES.
• BÈLGICA VA DONAR SUPORT ALS SEPARATISTES PER TAL DE CONTROLAR LA RIQUESA MINERA IMPLANTANT GOVERNS TITELLES.
• LUMUMBA VA DEMANAR AJUDA ALS EUA, PERÒ COM NO LI VAN FER CAS, ES VA APROPAR A L’URSS QUE L’ENVIAREN TRANSPORTS I ASSESSORS MILITARS PER A INTERVENIR A LES PROVÍNCIES SEPARATISTES
• 1961: ENVIAMENT DE TROPES DE L’ONU QUE DETINGUEREN I ASSASSINAREN LUMUMBA AMB LA INTERVENCIÓ DIRECTA DE LA CIA I DEL GOVERN BELGA. EL SEU COS VA SER MUTILAT I CREMAT.
• 1965: COLP D’ESTAT DE MOBUTU. VA INSTAURAR EL SEU PODER EN TOT EL TERRITORI.
• LES GUERRES A LA ZONA HAN ESTAT CONSTANTS DES DE LA INDEPENDÈNCIA I ENCARA CONTINUEN, AMB UN BALANÇ DE MÉS DE 6 MILIONS DE MORTS. ESCENARI PROPICI PER A SOLDATS MERCENARIS DE TOT EL MÓN. L’EXPLOTACIÓ DELS MINERALS NO S’HA ATURAT MAI.
Patrice Lumumba
Mobutu
5.2. LES INDEPENDÈNCIES AMB MINORIA BLANCA: SUDÀFRICA I RHODESIA
CARACTERÍSTIQUES COMUNES:
• INDEPENDÈNCIA UNILATERAL
• GOVERN DE MINORIA BLANCA
• CONTROL DE L’ECONOMIA PELS BLANCS
• RÈGIMEN DE SEGREGACIÓ RACIAL O APARTHEID
• MOVIMENTS NACIONALISTES OPOSITORS
• OPINIÓ INTERNACIONAL EN CONTRA
INDEPENDÈNCIA DE SUDÀFRICA
• DES DEL 1948 EL PARTIT NACIONAL DE LA MINORIA BLANCA GOVERNAVA AMB UN RÈGIM RACISTA QUE PORTAVA A TERME VERITABLES MASSACRES CONTRA ELS NACIONALISTES NEGRES
• 1961: INDEPENDÈNCIA UNILATERAL DE GRAN BRETANYA I CONSOLIDACIÓ D’ UN RÈGIM D’APARTHEID
• VA COMENÇAR UNA LLUITA DE MÉS DE 30 ANYS, PROTAGONITZADA PER LA MAJORIA NEGRA PER POSAR FI A L’APARTHEID I ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA REAL DEL PAÍS.
• PAPER DESTACAT: NELSON MANDELA I EL SEU PARTIT, EL CONGRÉS NACIONAL AFRICÀ.
Nelson Mandela a la cel.la on va estar empressonat 27 anys
BIKO, líder nacionalista dels anys 70. Detingut, torturat i colpejat fins morir per la policia blanca
Les repressions sobre els negres van ser continues
• LA PRESSIÓ INTERNACIONAL I LES SANCIONS ECONÒMIQUES VAN CONTRIBUIR A LA POSADA EN MARXA EL 1990 D’UN PROCÉS PER A POSAR FI A L’APARTHEID.
• ALLIBERAMENT DE MANDELA
• DEROGACIÓ DE LES LLEIS DISCRIMINATÒRIES
• REDACCIÓ D’UNA NOVA CONSTITUCIÓ
• 1994: PRIMERES ELECCIONS MULTIRACIALSVICTÒRIA DEL CONGRÉS NACIONAL AFRICÀ.NELSON MANDELA, PRIMER PRESIDENT NEGRE DEL PAÍS.
6. BANDUNG I EL NAIXEMENT DEL TERCER MÓN
1955: CONFERÈNCIA DE BANDUNG (Conferència de Pobles Afroasiàtics):
- NEUTRALITAT INTERNACIONAL
- DRET DELS POBLES A DISPOSAR DE SÍ MATEIXOS
- IGUALTAT DE TOTES LES NACIONS
- CONDEMNA DE TOTA DISCRIMINACIÓ RACIAL
- REBUIG DE TOTA INTERVENCIÓ ESTRANGERA EN ELS AFERS INTERNS D’UN ESTAT
- COEXISTÈNCIA PACÍFICA
- DESARMAMENT I PROHIBICIÓ D’ARMAMENT ATÒMIC
- COOPERACIÓ INTERNACIONAL EN LA LLUITA CONTRA EL SUBDESENVOLUPAMENT
- NO-ALINEAMENT
TERCER MÓN: ES VA DEFINIR ALS ANYS 50 AL CONJUNT DE PAÏSOS D’ÀSIA, ÀFRICA I AMÈRICA LLATINA QUE TENIEN EN COMÚ EL SUBDESENVOLUPAMENT.
CARACTERÍSTIQUES SUBDESENVOLUPAMENT:
-BAIXA RENDA PER CÀPITA
-DESNUTRICIÓ
-ANALFABETISME
-GRAN CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
-EXCÉS DE POBLACIÓ ACTIVA OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI
LA MAJOR PART D’AQUESTS PAÏSOS, SOBRETOT AFRICANS I ASIÀTICS, HAVIEN NASCUT AMB LA DESCOLONITZACIÓ.
LA INDEPENDÈNCIA POLÍTICA NO VA ANAR ACOMPANYADA D’UNA INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA.
A ALGUNS PAÏSOS ES VAN MANTENIR MOLTS DELS INTERESSOS ECONÒMICS DE LES METRÒPOLIS.
EN ALTRES, LES INVERSIONS DE CAPITAL DES DELS PAÏSOS RICS CONDICIONAVEN LES DECISIONS DELS GOVERNS INDEPENDENTS.
AQUESTA SITUACIÓ ES DEFINEIX COM A NEOCOLONIALISME
NEOCOLONIALISME
Després de la independència, es van mantenir molts dels interessos econòmics de les antigues metròpolis, que d’una manera o altra, continuaren exercint el control sobre l’antiga colònia. A més aparegueren estats que anteriorment no havien tingut relació amb aquests territoris, como EUA, URSS i Xina.
CARACTERÍSTIQUES DEL NEOCOLONIALISME:
- FORTA DEPENDÈNCIA COMERCIAL o INTERCANVI DESIGUAL.
- DEPENDÈNCIA TECNOLÒGICA
- DEPENDÈNCIA DEL CAPITAL ESTRANGER
- CREIXENT DEUTE EXTERN I DESCAPITALITZACIÓ
- INGERÈNCIA EN POLÍTICA INTERNA
12. Descolonització i Tercer Món
12.5. El Tercer Món i els problemes heretats del colonialisme
El Tercer Móndesignava
no alineament amb cap dels blocs
el conjunt de països
compartien
característiques derivades del subdesenvolupament
econòmic
com ara
-escassa renda per càpita-malnutrició
-analfabetisme-gran creixement demogràfic-majoria de població activa
agrària
equival a
-països subdesenvolupats-perifèria (/ centre)
-Sud (/ Nord)-empobrits (/ enriquits)
han continuat amb el
neocolonialisme
caracteritzat per
dependència comercial (relacionada amb l’intercanvi
desigual)
dependència financera (dels prèstecs del món
desenvolupat i els organismes internacionals i de les inversions exteriors)
dependència tecnològica (que implica pagament de royalties)
