debats catalunya social · 2016. 3. 7. · 3 1. introducció: pobresa i perspectiva de gènere cada...
TRANSCRIPT
La feminització de la pobresa Reivindicant una mirada de gènere
núm. 46 març de 2016
DebatsCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector
Índex de continguts■■ 1. Introducció:pobresaiperspectivadegènere....................................................... 3
■■ 2.LapobresafemeninaaCatalunya......................................................................... 5
2.1. Risc de pobresa per sexe i edat ........................................................................................6
2.2. Risc de pobresa segons la composició de les llars ........................................................... 7
■■ 3.Elmercatlaboral:treballarperserpobres............................................................. 8
3.1. Treballadores pobres .....................................................................................................9
3.2. Menys activitat i menys ocupació ............................................................................... 10
3.3. Més estudis i menys càrrecs directius ...........................................................................13
3.4. Treball a temps parcial ............................................................................................... 15
3.5. Bretxa salarial ............................................................................................................ 15
3.6. Atur ............................................................................................................................17
■■ 4.Ladespesasocial:unestalviacostadelesdones................................................. 19
4.1. Prestacions i pensions ..................................................................................................21
4.2. Llei de la dependència ................................................................................................. 22
4.3. Treball no remunerat .................................................................................................. 23
■■ 5. Lasalut:efectesdelapobresa..............................................................................24
■■ 6.Propostesibonespràctiques...............................................................................25
■■ 7. Conclusions..........................................................................................................28
■■ 8.Referènciesbibliogràfiques..................................................................................32
DossierCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere
Autora: ELISENDA ROVIRA Coordinació: SÒNIA FUERTES
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
3
1. Introducció: pobresa i perspectiva de gènereCadavegadahihamésdonesenriscdepobresaaCatalunya.Sibéésconegutqueunadecada5personesalnostrepaísestrobasotaelllindarderiscdepobresa,hoésmenysque,entrelapoblaciófeme-nina,elriscdeserpobrahaaugmentatgairebé3puntsenl’últimany,segons l’Idescat. La taxa de pobresa global de la població catalanaésdel20,9%segonslesúltimesdades,mentrequeperalapoblaciófemeninaésdel21,6%.
Lesconseqüènciesdelacrisieconòmicaafecten,perdescomptat,tanthomescomdones.Peròlesdesigualtatsdegènerefanqueamb-dóssexespateixinlapobresademaneradiferent,ambcausesicon-seqüènciesespecífiques.Així,entenemla“feminitzaciódelapobresa”comelcreixentempobrimentmaterialdelesdones,l’empitjoramentdelessevescondicionsdevidailavulneraciódelsseusdretsfonal-mentals, tal icomesvaposar jasobre la taulaa la IVConferènciaMundialsobre laDona(Beijing, 1995).Mésdevintanysdesprés, lapobresa segueix afectant principalment les dones, també al nostrepaís.
L’objectiud’aquestdossierésoferirunaperspectivageneralsobrelafeminitzaciódelapobresaaCatalunyaenelsúltimsanys,fixant-nosles raonseconòmiques i socialsd’aquest fenomen i les sevesconse-qüències.Perfer-ho,però,caltenirencomptequineslimitacionsplan-tegenlesdadesdisponiblesactualmenticomespotenfocarlapobresadesd’unaperspectivadegènere.
Diversosestudisindiquenquelapobresahaafectatméslesdonesqueelshomes,alllargdelahistòriaiarreudelmón.Peròlacomplexi-tatd’abordarlapobresafemeninadesd’unaperspectivaquantitativacomença, enprimer lloc,per lanaturalesade lesdadesdisponibles.
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
4
Cal remarcar que sovint és difícil obtenir dades segregades pergènere,cosaquepot invisibilitzardeterminadessituacions (InformeINSOCATnúm.5:Crisi,gènereipobresa,editatperECAS).Amés,enalguns casos, lesdadesdisseccionadespergènere fan referència alsingressosde tota launitat familiar, nopasde les dones individual-ment,demaneraquetampocmostrenacuradamentlarealitatdelapoblació femenina.Totplegatprovocaquepartde lapobresa feme-ninaquediocultaen lesxifresoficials iquealgunes realitatssiguininvisibilitzades.
Igualment,caltenirencomptequeelllindarderiscdepobresaesfixaenunnivelld’ingressoscorresponental60%delarendamedianadelesllarsd’unpaís,ésadir:lataxaderiscdepobresavaenfunciódelariquesamitjanad’aquellterritori.Pertant,comméspobreésunpaísglobalment,mésbaixéselllindardepobresa;osigui,méspobrecalserperserconsideratcomatal.
Enfocar la pobresa amb perspectiva de gènere, però, va mésenllà d’un enfoc quantitatiu. No és només que la pobresa afectimés lesdones,sinóqueexisteixunarelaciódirectaentreelprocésd’empobrimentielgènere.Estudisfetsdesd’aquestaperspectivahanconstatatqueunagranpartdelapobresadelesdonesestàcondicio-nadapelgènere,ésadir,quelestrajectòriesvitalsd’homesidonestenenfetsdistintiusiriscosdeterminatsquefanque,entermespro-babilístics, lapobresaacabiafectantmés lesdonesqueelshomes.Per tant, un enfoc adequat hauria de tenir en compte no nomésl’accésarecursosmaterials(ingressos),sinótambésimbòlics(esta-tus)irelacionals(xarxes),talicomproposaeldocument“Lapobrezaen España desde una perspectiva de género” (Fundación FOESSA iCaritas,2014).
Perúltim,ladiferenciacióentrehomesidonesenlesdadespre-senta tambéaltresproblemes: ensabocaa equiparar sexe i gènere,ofereixunaclassificacióbinàriaquenoreflecteixtoteslesidentitatsiestableixladiferenciaciópersexecomaúnicelementdesegmentacióatenirencomptepermostrarlesdiferències,sensetenirencomptelainterseccionalitatd’altresdiscriminacions(edat,procedència,classesocial...).
Uncopplantejadesaquesteslimitacionsdepartida,acontinuaciómiraremd’aprofundiren lescaracterístiques, lescausesialgunesdelesconseqüènciesdelapobresafemeninaalnostrepaís,especialmentpelquèfaalmercatlaboral,ladespesasocialilasalut.
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
5
2. La pobresa femenina a Catalunya Lataxaderiscdepobresahaaugmentat1,1puntsrespectel’anyante-rior, situant-se en el 20,9%, segons les últimes dades de l’Idescat.L’augmentglobal,però,enrealitatreflecteixunincrementdegairebétrespuntsenlataxafemenina(del18,8%al21,6%)iunalleugeradismi-nucióenlataxamasculina(d’un20,7%aun20,2%).
Comapuntàvemalaintroducció,caltenirencomptequelataxaderiscdepobresaescalculaenrelacióalsingressosmitjansdelesllarsd’unpaís.Esconsideraqueestanenriscdepobresalespersonesqueviuenambunarendadisponibleequivalentinferioral60%delsingres-sosmediansdelseutipusdellar(segonshihagiunomésadults,ambmenorsacàrrecosense).Desde2010,elllindarderiscdepobresanovaparardebaixar,demaneraque,perentendre’ns,cadavegadacaliatenirmenysdinersperserconsideratpobre.Enl’últimany,però,elllin-dars’harecuperatlleugeramentperatotselstipusdellar.Perallarsd’unsoladult,el2014elllindarerade9.767,40euros,unamicamésde300eurossuperioral’anyanterior.
Unaltreindicadorqueesfaservirperacalcularlapobresaéslataxa AROPE (acrònim de l’anglès At-risk-of poverty and exclusion),quetéencomptetresindicadors:lapoblacióqueviusotaelllindardepobresa;lapoblacióafectadaperunaprivació
materialsevera(queviuenllarsquenoespodenpermetreelpaga-mentdecomamínimquatredelsnouítemssegüents:hipoteca,llo-gueropagamentsatermini;mantenimentdel’habitatgeaunatem-peraturaadequada;unasetmanadevacancesl’any;unàpatambcarn,pollastreopeixcadadosdies;telèfon;televisió;rentadora;cotxe;des-pesesimprevistes);ilapoblacióqueviuenllarsambbaixaintensitatdetreball,osigui,onelnombredemesostreballatsdurantl’anyperpartdetotselsmembresenedatlaboralenrelacióalsmesosqueteòri-camentpodrientreballarésigualoinferiora0,20.
El2014,aCatalunya,lataxaAROPEsesituavaenel26%,unpuntimigpersobrequel’anyanterior(24,5%).Aixòsignificaque,segonslesdarreresdadesdisponibles,mésd’unadecadaquatrepersonesalnostrepaísviupersotadelllindardelapobresa(20,9%);un6,3%ésmembred’unallarambprivaciómaterialseveraiun12%viuenunallarambbaixaintensitatdetreball.Delstresindicadors,eldarreréselqueméshaaugmentatenl’últimany,jaqueel2013sesituavaenun10,8%.
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
6
2.1 Risc de pobresa per sexe i edatL’evoluciódelataxaderiscdepobresaenelsdarrersanysaCatalunya,segmentadapersexeigrupsd’edat,enspermetidentificartendènciesenelsdiferentsgrupsdepoblacióidetectaraquellsambmésriscdepobresa.
Gràfic 1. Taxa de risc de pobresa a catalunya, 2009-2014. Per sexe i grups d’edat.
Font:INSOCAT(2009-2013)ielaboraciópròpia(2014)ambdadesdel’IDESCAT,apartirdel’enquestadecondicionsdevidadel’INE.
Talicomveiemalgràfic,el2014,l’últimanyenquèdisposemdedades,la taxa de pobresa va augmentar per a les dones de tots els grupsd’edat.Lataxafemeninavasuperarlamasculinaentoteslesfrangesd’edat.Elsnivellsmésaltsdepobresacorresponenalesdonesd’entre16i64anys(21,8%)ielglobaldelesdones(21,6%),quevanaugmentardemanerasignificativarespectel’anyanterior.Enelcasdelshomes,lapobresavaaugmentarnomésenelsmajorsde65anysivadisminuirenlesaltresfrangesd’edat.
Elsmajorsde65anyssónlafranjad’edatambunataxadepobresamésbaixa,seguramentperl’efectedelestransferènciessocials,totiqueenl’últimanyelpercentatgevaaugmentartantperalshomes(del10,7%al13,4%)comperalesdones(del12,4%al14,4%).Enaquestafranjad’edathihaviatradicionalmentmoltadiferènciaentrelapobresamas-culinailafemenina,totiqueenl’últimanyladiferèncias’haescurçat
10
12
14
16
18
20
22
24
2014201320122011
Homes 65 anys i més
Dones 65 anys i més
Total 65 anys i més
Total De 16 a 64 anys
Homes De 16 a 64 anys
Dones De 16 a 64 anys
Homes Total
Dones TotalTotal
20102009
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
7
perl’augmentdelataxaentreelshomes.Totiaixí,lataxafemeninasegueix sent més elevada, a causa de la vulnerabilitat de les donesgrans,moltesdelesqualsviuensolesihancotitzatmoltpocalllargdelasevavidalaboral,comveuremmésendavant.
Siensfixemenlarendamitjanaperllariunitatdeconsum,veiemtambédiferènciesentresexes.Entotselsgrupsd’edat,larendamit-janaper llar és superiorperalshomesquepera lesdones.Elgrupd’edatd’entre40i65anyséselquepresentaunamajorriquesaitambéunamajorigualtat,essentl’únicenquèlarendamitjanaperunitatdeconsumfemeninasuperalamasculina.Encanvi,lesllarsambdonesmenorsde40anysimajorsde65sónbastantméspobresqueleshabi-tades per homes de la mateixa edat. De nou, veiem com les donesmajorsde65anyssónuncol·lectiuespecialmentprecari,amblesxifresmésbaixestantderendamitjanaperllarcomperunitatdeconsum.
Gràfic 2. Renda mitjana neta anual per llar i unitat de consum per sexe i edat. Catalunya, 2012.
Font:observatoriIQ,ambdadesdel’IDESCATapartirdel’enquestadecondicionsdevidadel’INE.
2.2 Risc de pobresa segons la composició de les llarsLa composició de la llar determina també de forma molt directaelriscdepobresa.Enaquellesformadesperunadultambunomésfillsdependentsésonlataxaésméselevada:el42,8%estàenriscdepobresa.Sónelqueconeixemcomafamíliesmonoparentals,ésadir,famíliesformadesperunomésfillsmenorsqueconviuenodepenen
10.000
20.000
30.000
Euros
de 16 a 39 anysHomes Dones
de 40 a 64 anysHomes Dones
65 anys i mésHomes
Per llar
DonesTotes les edats
Homes Dones
Per unitat de consum
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
8
econòmicament d’una sola persona. Aquesta taxa ha disminuit unamicarespectel’anyanterior,queeradel43,3%,peròsegueixsentlaméselevadaambdiferència.
Mésdel90%delesfamíliesmonoparentalscatalanesestanenca-pçaladesperdonesarreudeCatalunya.ABarcelona,lesllarsdedonesambmenorsacàrrecsónun81,81%del total,mentrequeelshomesrepresentenun18,09%delscasos,segons l’InformedeCondicionsdeVida de les Dones de Barcelona. La discriminació que pateixen lesdonesenelmercatlaboralcontribueix,comveuremmésendavant,aagreujarlasituaciódepobresad’aquestesfamílies.
Taula 1. Taxa i població en risc de pobresa per composició de la llar. Catalunya, 2014.
Composició de la llar Milers (persones) Taxa (%)
Sense fills dependents* 507,6 14,3
Unipersonal 171,7 23,4
Dosadultssensefillsdependents 255 14,7
Altresllarssensefillsdependents 80,9 7,5
Amb fills dependents* 1030,8 27
Unadultambunomésfillsdependents 101,9 42,8
Dosadultsambunomésfillsdependents 699,5 25,6
Altresllarsambfillsdependents 229,4 27
Total 1538,3 20,9
Font:IDESCAT,apartirdedadesdel’enquestadecondicionsdevidadel’INE.
*Filldependent:esconsiderenfillsdependentslapoblaciómenorde16anysilapoblacióentre16i24anysqueviuenalmenysambundelsparesiquesóneconòmicamentinactius.
3. El mercat laboral: treballar per ser pobresElvolumdetreballremuneratqueunapersonaduuatermealllargdelavidacondicionaelseunivelleconòmicnonomésmentreestàocu-padaalmercatlaboral,sinódurantlarestadelavida.Aixòésperquèlesprincipalsprestacionssocialsestancondicionadesperlacotitzacióalaseguretatsocial(atur,pensions...).
Tal i com veurem a continuació, la presència i l’activitat deles dones al mercat laboral segueix sent inferior a la dels homes.
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
9
Les dones, de mitjana, treballen menys fora de casa; quan ho fan,s’enfrontenataxesd’aturméselevades;quantrobenfeina,tenensousmésbaixosiocupacionsmésprecàries;itotplegatfaque,quanrebenpensionscontributives,aquestessiguintambé,demitjana,mésbaixesquenopaslesdelshomes.
El mercat laboral té, doncs, un paper determinant a l’horad’explicarel fenomende la feminitzacióde lapobresai lesdesigual-tatsentrehomesidones.Enaquestsentit,caldistingirdostipusdedesigualtat.D’unabanda, ladesigualtathomogènia,corresponentalperíodedelapostguerraal’estatespanyol,donadaperunordresocialmoltestricteenquèlesdonesquedavenlimitadesal’esferaprivadaielshomesal’esferapública.Lesdones,enaquestaèpoca,treballavenacasa,peròtambéestavenpresentsenelmercatlaboraldemanerainvi-sible,atravésdetallersinegocisfamiliars,peròsenseconstarenlesestadístiquesoficialsnicotitzaralaSeguretatSocial.
Actualment,esprodueixunadesigualtatheterogènia,jaque,totiqueelpercentatgededonesqueaccedeixenalmercatdetreballdemanera remunerada, visible i oficial és elevat, aquestes tenen difi-cultatsdepromociólaboralideconciliacióamblacuradelafamília.S’anomena heterogènia, però, perquè dins de la població femeninanototestenenelsmateixosproblemeslaboralsnipersonals,jaquelaformació,laposicióenl’escalaproductiva,laclassesocial,elcicledevidaialtrescondicionantsdeterminenlaformadeviuredelesdones(“Anàlisidelapobresafemenina:delescauseshistòriquesalesconse-qüències”,FMAC).
3.1 Treballadores pobresEnaquestsanysdecrisihemvistcomalnostrepaísapareixiaelfeno-mendelstreballadorsitreballadorespobres: l’augmentde lainsegu-retat en la contractació i ladisminucióglobaldels salaris faquehihagillarsquerondenelllindardelapobresatotiqueelsdosmembresadultstreballin.Un11,7%delapoblaciótreballadoraaCatalunyaestàenriscdepobresa.
Aquestfet,però,tambéafectaméslapoblaciófemenina(un13,1%respecteun 10,5%enelcasdelshomes).Compodemveurealgràficsegüent, la població treballadora que, en percentatge, té un riscméselevatdepobresasónlesdonesentre18i25anys,ambun16,9%,mentrequeelshomesdelamateixaedattenenunriscdel3,3%,cincvegadesmenys.Pelquèfaalapoblaciód’entre25i64anys,elriscdepobresaésd’un12,9%entrelesdonesiun10,8%entreelshomes.
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
10
Gràfic 3. Taxa de risc de pobresa en el treball per sexe i edat. Catalunya, 2014.
Font: IDESCAT, a partir de dades de l’enquesta de condicions de vida de l’INE. (Elaboraciópròpia)
Aquestadesigualtatenlataxadepobresaentrelespersonestreballadoresestàcausada,precisament,perquèlesdonestenenfeinesméstemporals,mésprecàriesiambsalarismésbaixos,comveuremacontinuació.
3.2 Menys activitat i menys ocupacióPocmésde lameitatde lesdonescatalanes treballen foradecasaoestaninscritescomademandantsd’ocupació.Elqueconeixemoficial-mentcomapoblacióactiva,ésadir,elconjuntdepersonesde16anysomésqueestandinsdelmercatlaboralodisponiblesperincorporar-s’hi,estàformadabàsicamentperhomes.Lataxad’activitat,quemesuraelpercentatgedepoblacióactivasobrealpoblaciótotal,eral’any2015aCatalunyad’un57%peralesdonesid’un67,90%peralshomes:mésde10puntsdediferència,segonsl’Idescatambdadesdel’INE.
Aquest baix percentatge s’explica, en gran part, perquè hi hadonesenedatdetreballarquenoestanapuntadescomademandantsd’ocupació,jasiguiperquètreballenenl’economiasubmergidaoper-quèesdediquenatreballdomèsticnoremunerat(lesmestressesdecasa,perexemple).
Durantelsprimersanysdelacrisi,però,aquestadiferènciaentrelataxamasculinaifemeninaesvaescurçar.Entreel2008iel2013,lataxad’activitatvaaugmentarmésdedospuntspera lesdonesivadisminuirmésde trespuntsperalshomes.Mentreesperdien llocsdetreballensectorstradicionalmentmasculins,comlaconstrucciói
18
14
10
6
2
Homes
De 18 a 24 anys
Dones
De 25 a 64 anys
Total
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
11
laindústria,moltesdonesquenoerenactiveslaboralmentbuscavenfeinaperprimeravegadapercompensarlapèrduadefeinad’homesdelessevesfamílies(INSOCAT)iescreavenllocsdetreballensectorstra-dicionalmentfemenins.Lesúltimesdades,però,semblenmostrarqueladistànciaenlataxad’activitattornaaeixamplar-se:lafemeninahadeixatdecréixer,mentrelamasculinasegueixdisminuint.
Pelquèfaalataxad’ocupació,ésadir,elpercentatgedepersonesquetreballenremuneradament,éstambéinferiorentrelesdonesqueentreelshomes.Igualqueenelcasdelataxad’activitat,durantelspri-mersanysdelacrisiaquestadiferènciaentresexesesvaferméspetita(veuregràfic).Entreel2009iel2013,lataxad’ocupaciódisminuïaentretotsdossexes,peròhofeiamésràpidamententreelshomes.El2013ladiferènciaentresexesvaarribaralmínim,amb7,9punts.
Darrerament, però, la distància en la taxa d’ocupació d’homes idoness’hatornataeixamplar, iel2015erade9,8punts.Aquellany,la taxa d’ocupació femenina es va estancar en un 46%, mentre lataxamasculinavaseguircreixentfinsal55,8%(+1,8punts).Pertant,lesdadessemblen indicarque l’ocupacióestàmillorantsobretotperalshomes,peròqueenlapoblaciófemeninaaquestarecuperaciónoacabad’arrencar.
Gràfic 4. Taxa d’ocupació per sexes. Catalunya, 2009-2015. Mitjanes anuals.
Font:INSOCAT(2009-2014)ielaboraciópròpia(2015),ambdadesdel’IDESCATapartirdel’enquestadepoblacióactivadel’INE.
10
20
30
40
50
60
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Homes Dones
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
12
Sidesglossemlesxifresperedatsisexeveiemqueelsjoves,tantnoiscom noies, són els que tenen una taxa d’ocupació més baixa. Tot iaixò,entreels16i24anysésl’únicafranjaenquèlataxaésunamicasuperiorperalesdonesqueperalshomes.Lesdiferènciesentresexess’accentuenamesuraqueaugmental’edatdelespersones:commésgrans,mésbaixaés la taxad’ocupació femenina respecte lamascu-lina.Aixòpotsercausat,d’unabanda,perquèlesdonesenedatrepro-ductivaqueinterrompenlasevacarreraprofessionaltenendificultatspertornar-s’hiaincorporar,idel’altra,perquèlesdonesmésgransesveuenexpulsadesdelmercatlaboral.
Taula 2. Taxa d’ocupació per grups d’edat i sexe. Catalunya, 2015.
Homes Dones Total Diferència
16-24anys 24.50 26.10 25.30 -1.60
25-34 76.20 71.10 73.60 5.10
35-44 83.40 72.90 78.20 10.50
45-54 78.90 66.80 72.90 12.10
55anysimés 25.90 17.60 21.40 8.30
Total 55.80 46.00 50.70 9.80
Font:IDESCAT,apartirdel’enquestadepoblacióactivadel’INE(elaboraciópròpia).
Analitzant el tipus de contractes a què accedeixen homes i donesveiemdesigualtatscreixentspelquèfaaltipusdecontracte,laduradadelajornadalaboral,elssalarisilatemporalitatenlacontractació.
ACatalunya,l’any2015,esvanformalitzar2.731.815contracteslabo-rals,un11,9%respectel’anyanterior.D’aquests,el52,3%elsvansignarhomes iel47,7%,dones,segonsel “Balançde lacontractació laboralaCatalunya”,editatperl’Observatorid’EmpresaiOcupació.Deltotaldecontractes,325.533vanserindefinits,elvolumméselevatdecon-tractacióindefinidadesde2008,ambuncreixementdel14,1%respectel’anyanterior.
Pelquèfaalscontractesindefinits,notrobemdiferènciessignifi-cativesentresexes(veuregràficacontinuació):un12,1%delscontrac-tessignatsperhomeshanestatindefinits,iun11,7%delssignatsperdones.Pelquèfaalscontractestemporals,lesdiferènciesmésimpor-tantssónenelsd’obraiservei,querepresentenun37,8%enelcasdelshomesiun26,9%enelcasdelesdones,ielsd’interinitat,quesónun20,3%enelcasdelesdonesiun7,8%enelcasdelshomes.
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
13
Gràfic 5. Contractes registrats per modalitat i sexe. Catalunya, 2015.
Font:balançdelacontractaciólaboralacatalunya2015(elaboraciópròpia).
Comparant-hoamblesdadesdel’anyanterior,lacontractaciómasculinahacrescutglobalmentun12,7%,mentrequelafemeninahohafetun11%.L’augmentenlacontractaciós’haproduïttantenelscontractesindefinits(+15,7%i23.518contractesméselshomesdavantdel+12,3%i16.699mésenlesdones),comenelstemporals(+12,3%enfrontdel+10,8%).
En àmbits fortament feminitzats, la temporalitat també afectaméslesdonesqueelshomes.EnelTercerSectorSocialtenenuncon-tracteindefinitel43,8%delesdonesiel46,5%delshomes,segonselBaròmetredel’OcupaciódelTercerSectorSocialaCatalunya.Pelquèfa als contractes de durada determinada, les dones representen un34,20%ielshomes,un46,4%.Ladiferènciaesfaméspalesaenelstipusdecontractesambmenysestabilitat:un22%de lesdonesdelsectortenenuncontractefixdiscontinuoaltressituacions,mentrequeenelcasdelshomesaquestpercentatgeésd’un7,1%.
3.3 Més estudis i menys càrrecs directiusElnivelld’estudisésunfactordeterminantpertenirmésoportunitatsdetrobar feina,peròen lesdonesésmenys important.Així,mentrequehihamésdonesambestudissuperiorsquenopashomes,lataxad’ocupació és més baixa entre les dones. Les dones tenen més difi-cultatspertrobarfeinatotitenirmésformaciói,quantrobenfeina,sovintelscontractessónperfeinesmoltinferiorsalnivellqueelscor-respondriaperlasevaformació.
Lespersonesambestudissuperiorssónmajoritàriamentdones:alaciutatdeBarcelona,són200.703(un27%delapoblaciófemenina),
80
Homes
Dones
10020 6040
Altres temporals
Indefinitordinari
Altresindefinits
Obra o servei
Eventuals circumstàncies producció
Convertits en indefinits
Interninitat
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
14
perdavantde169.355homes(25,6%delshomes),segonsl’InformedecondicionsdevidadelesdonesdeBarcelona.Enlacapamésbaixadelnivellformatiu,eldelespersonessenseestudis,lesdonestambésónmajoria;unadecada10donesaBarcelonanotéestudis(10%),davantdel6,7%delshomesenaquestasituació.
Taula 3. Població ocupada segons nivell de formació assolit, per sexe. Catalunya, 2013. Milers de persones.
Homes Dones Total
Analfabetsieducacióprimària 14,2 110,9 253,1
Educaciósecundària1aetapa 434,2 313,1 747,3
Educaciósecundària2aetapa 320,6 262,5 583,1
Educaciósuperior 560,9 572,9 1.133,7
Total 1.457,9 1.259,4 2.717,3
Font:INSOCAT,ambdadesdel’IDESCATapartirdel’enquestadepoblacióactivadeL’INE.
Aquestamajorformació,demitjana,delesdonesrespecteelshomesesreprodueixtambéanivellcatalàitantenpersonesambcontractefixcomtemporal.Així,lamitjanad’anysdeformacióenlesdonesassa-lariadesésde13anys,mentrequeenelshomes,ésde12,2.Lesdonesque tenenuncontracte indefinithanestudiat0,6anysmésqueelshomesenlamateixasituació;i lesquetenenuncontracteindefinithanestudiat1,4anysmés.
Taula 4. Mitjana d’anys de formació de la població ocupada assa-lariada. Tipus de contracte i sexe. Catalunya, 2015.
Homes Dones Total
Indefinit 12,4 13,0 12,7
Temporal 11,6 13,0 12,3
Total 12,2 13,0 12,6
Font: IDESCAT, a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’INE (elaboraciópròpia).
Durant la crisi, el nombre de dones que ocupa càrrecs directius s’hareduïtalameitat,passantd’un6,6%delesdonesocupadesaCatalunyaal3,3%(estudiBerbeliCorcoy,citatperINSCOCAT).Pelquèfaalshomes,s’hareduïtunpunt,passantdequasiun11%apocmenysd’un10%.
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
15
3.4 Treball a temps parcialPelquèfaaladuradadelajornada,laproporciódedonesquetreballa-venatempsparcialaCatalunyael2015triplicavaladelshomes(un21%delesdonestreballadoresiun7%delshomes).Treballaratempspar-cialcomportamenys ingressos,menyspossibilitatsd’ascendiracàr-recsderesponsabilitatimenyscotitzacióperalajubilació.Aixídoncs,elgrupdepoblacióquetreballaatempsparcialtéunmajorriscdepobresa.
Taula 5. Població ocupada per tipus de jornada i sexe. Catalunya, 2015. Milers de persones.
Homes Dones Total
Completa 1.527,1 1.123,5 2.650,7
Parcial 116,1 310,9 427,1
Total 1.643,3 1.434,5 3.077,7
Font:IDESCAT.
Aquest fenomenesprodueixfins i totenàmbits fortament feminit-zats,comeldelTercerSectorSocial.SegonselBaròmetredel’Ocupa-ciódelTercerSectorSocialdeCatalunya,elpersonalcontractatperlesentitatssónun71%dedonesiun29%d’homes.Un62%delesdonestéuncontracteatempsparcial,mentrequeentreelshomesaquestper-centatgeésd’un42,3%.
Hihaduestendènciesperexplicarelfetque,engeneral,hihagimoltes més dones que homes treballant a temps parcial. Segonsalgunsestudis,laraóprincipalésquelesdonesvolenconciliarlavidafamiliarilaboral.Altresestudisdefensenquemoltesdonesesveuenobligadesaacceptarjornadesparcialspermancad’altresoportunitatslaborals,especialmententempsdecrisi(INSOCAT).
3.5 Bretxa salarial Alatemporalitatilaparcialitats’hisumaunaremuneraciómésbaixaenelcasde lesdones.Així, lesúltimesdadesdisponibles (INE2013,publicat2015)indiquenqueelguanymitjàanualpertreballadorésde24.253,73eurosenelcasdelshomesi20.740,55enelcasdelesdones.
Lamajordesigualtatesprodueixenelscontractesindefinits,ambuna diferència de pràcticament 8.000 euros bruts anuals en el soud’unhomeield’unadona.Enelscontractestemporals,tambéhiha
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
16
desigualtat,totiquemenor.Pelquèfaalaremuneracióperhores,perguanyarelquecobraunhomeambcontracteindefinittreballantunahora,unadonaambcontractetemporalhadetreballar-negairebé1,8,segonslesdadesdel’Enquestaanuald’estructurasalarialdel’INEreco-llidesperl’Idescat.
Pel què fa al guany mitjà per treballador en funció del tipusd’ocupació,hi veiemdiferènciesdesexe també.Algràficsegüenthipodemveureelsoumitjàenfunciódelaclassificaciód’ocupacionsofi-cialutilitzadaperl’INE,agrupadesen3categories:altes(càrrecsdirec-tius,tècnics iprofessionalscientífics i intel·lectualsobédesuport);mitjanes(personaladministratiu,treballadorsderestauracióicomerç,personalqualificatenagricultura,pescaoindústria,artesans,etc.)ibaixes(operadorsimuntadors,personalnoqualificat).Veiemcomlamitjanadelaremuneracióperalshomesésgairebétanelevadacomla remuneració per a les ocupacions més qualificades de les dones.Alhora, laremuneraciómitjanadelesdonesestrepitjaambladelaremuneraciómésbaixaperalshomes.
Gràfic 6. Guany mitjà anual per treballador en funció del tipus d’ocupació, en euros.
Font:IDESCAT,apartirdedadesdel’enquestaanuald’estructurasalarialdel’INE(elabora-ciópròpia).
40.000
30.000
20.000
201320122011
Mitjana Homes
20102008 2009
Ocupació Mitjana Homes
Ocupació Baixa HomesMitjana Dones
Ocupació Mitjana Dones
Ocupació Baixa Dones
Ocupació Alta Dones
Ocupació Alta Homes
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
17
Pelquèfaaltipusd’ocupació,lesdadesindiquenquel’emprenedoriafemeninahaaugmentatdurantlacrisi,d’un20%deltotalaun30,8%.Enlamajoriadecasos,aixònoresponalacreaciód’empresessinóal’autoocupació,talicomindicaladadaque,deltotaldedonesempre-nedores, el 80%sónautònomes sense cappersonaassalariada.Unapossibleexplicacióaaquestfenomenésquelesdonesqueesquedena l’atur, sobretot a partir de la mitjana edat, no són absorbidespelmercatlaboralisovintnotenenaltraopcióqueestablir-sepercomptepropi.
3.6 Atur Lataxad’aturglobalaCatalunyadisminueixdesdel2013,quanvaarri-baralseupuntmàxim,ambun23,1%.El2015,lataxad’aturvaserd’un18,6%,laxiframésbaixadesdel’any2010,igairebédospuntsinferioraladel2014(20,3%).
Sidesglossemlesxifresperfrangesd’edat,però(veuregràficacon-tinuació),veiemcomentreels i les joves lataxad’atursegueixsentmoltelevada,ambunagrandiferènciarespecteelsaltrescol·lectius:el2015vaserd’un44,6%peralshomesiun38,9%peralesdones.Enaquestafranjad’edatesdonentambélesdiferènciesmésgransentresexes,ambunaturmasculímoltméselevatqueelfemení,totiqueaquesta diferència s’ha escurçat moltíssim en els darrers anys perl’incrementdel’aturjuvenilfemenídurantelsanysdecrisieconòmica.
A les altres franges d’edat, l’atur femení supera el masculí. A lafranja25-54anys,lataxaeragairebéidènticaentresexesl’anypassat(18,3%peralshomesi18,4%peralesdones),ieneldarreranyhabaixaten tots dos casos, però de manera molt més significativa entre elshomes(gairebétrespunts,ambun15,4%)queperalesdones(pocmésdemigpunt,quedant-seen17,7%).
Pelquèfaalsmajorsde55anys,destacaespecialmentque,mentrequel’aturmasculíenaquestafranjahadisminuïtenl’últimanyquasiunpunt,peralesdoneshaaugmentat3puntsimig,passantdel15,2%al18,7%isuperantlataxamasculinaenaquestafranjad’edat,cosaquenopassavadesdel’any2009.Ésl’únicafranjad’edatenquèl’aturaug-menta,propiciatperaquest incrementde lataxafemenina(passantd’un17,1%aun18,2%enelglobaldelsdossexes).
Anivellglobal,veiemqueelsprimersanysdelacrisilataxad’aturmasculina superava la femenina en gairebé totes les franges, ambdiferènciesmínimesexceptuantelcasdelsjoves.Elsprimersanysdela
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
18
crisi,ladestrucciódellocsdetreballtípicamentmasculins,enlacons-truccióilaindústria,fanquel’aturmasculícreiximésqueelfemení.Apartirde2012,lataxad’aturentrehomesidoness’igualaofinsitotlafemeninasuperalamasculinaenalgunesfrangesd’edat.Aixòésdegut,probablement,aladestrucciódellocsdetreballdelsectorpúblic,queestàfortamentfeminitzat.
Gràfic 7. Evolució taxa d’atur per sexes i grups d’edat. Catalunya 2009-2015.
Font:INSOCAT(2009-2013)ielaboraciópròpia(2014-2015)ambdadesdel’IDESCATapartirdel’EPAdel’INE.
Caltenirencompteque lesxifresde l’aturnosempreofereixenunavisiófidedigna.Lespersonesaturadesquehanexhaurit laprestaciód’aturique,comquenotrobenfeina,deixend’apuntar-sealsserveisd’ocupació,noconstenalesestadístiquescomatals.Amés,al’anàlisidelesxifresdel’aturfemenícalsumar-lielfetquehihamoltesdonessenseunaocupacióremuneradaalmercatlaboralquenoconstencomapoblacióactiva,cosaquefaqueunapartimportantdeladesocupa-ciófemeninaquediinvisibilitzadaalataxad’atur,queescalculadivi-dintlapoblaciódesocupadapeltotaldepoblacióactiva.
Tambécaltenirencompteque,totilareducciódelataxad’aturen la majoria de franges d’edat, exceptuant les dones majors de 55anys,l’ocupacióqueescreaésprecària.Aixòinfluiràdecisivamenten
55
40
20
2013 2014 201520122011
Taxa atur total
20102009
Homes 55 i més
Homes 16-24
Dones 55 i més
Dones 16-24
Dones 25-54Homes 25-54
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
19
elfuturdelstreballadorsiespecialmentdelestreballadores,jaqueelsistemadeprotecciósocialesbasaenprestacionscontributivesisesustentaenlescotitzacionsjafetesenanysanteriors(pensionsiatur).
D’altra banda, les demandes d’ocupació dels homes es reso-lenabansquelesdelesdones,segonsdadesdelServicioPúblicodeEmpleo Estatal (SEPE) recollides a l’INSOCAT número 5. Això relegalesdonesaestarméstempssensefeina.Elpercentatgededemandesd’ocupacióperpartd’homespendentsderesoldrevadisminuirentre2012i2014(d’un48,5%aun46,6%),mentrequelesfemeninesvanaug-mentar(d’un51,5%a53,4%pelmateixperíode).
Pelquèfaal’aturdellargadurada,aCatalunyael2013eramésdeldoblequelamitjanadelaUnióEuropea(12,2%i5,1%respectivament),segonsdades recollidesa l’INSOCAT.Aquestacircumstànciaafectavalleugeramentméselshomes(12,6%)quelesdones(11,6%).Desdel’inicidelacrisitambéaugmentaelpercentatgedepersonesquefamésdedosanysquebusquenfeina,ambun41,4%delshomesiun40,4%delesdonesenaquestasituació(INSOCAT).
4. La despesa social: un estalvi a costa de les donesLasituacióeconòmicafemeninaestàmoltcondicionadanonoméspelpaperdelesdonesalmercatlaboral,comhemvistfinsara,sinótambéperlesajudessocialsquereben.Lamajorvunerabilitatlaboraldelesdonesielfetquetradicionalments’ocupindelestasquesdecuradinslafamíliafaqueladespesasocialpúblicasiguiespecialmentdetermi-nantperalapoblaciófemenina.
Lacrisieconòmicahasuposatunincrementdelataxad’activitatfemeninajaque,comhemexplicat,enmoltscasos lesdonesmirend’incorporar-sealmercatlaboralpercompensarlapèrduad’ocupaciódelshomesdelasevafamília.Mentrestant,lesdonescarreguenambméstreballdomèstic,perlacaigudadelsingressosdelafamíliaiper-quèlesretalladessocials(encarimentdelesescolesbressolpúbliques,supressiódelsrecursosdelalleideladependència,disminuciódelainversiósocialdestinadaainfànciaifamília)tenenclarsefectesenlesdones.Amés,hanprovocatquemoltestasquesdelallaridecura(fillsdependents,personesgrans...)recaiguindenouenl’àmbitprivat,onlesduenatermefonamentalment lesdones(INSOCAT).Aixòafegeixmésvulnerabilitataaquestcol·lectiuirepresentaunaocasióperdudapercrearocupació.
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
20
Gràfic 8. Taxa de risc de pobresa abans i després de les transferèn-cies socials. Per sexe i edat. Catalunya, 2012.
Font:ObservatoriIQ,ambdadesdel’IDESCATapartirdel’enquestadecondicionsdevidadel’INE.
Les transferències socials redueixen el risc de pobresa significati-vament,especialmentpera lesdones (ambuna reduccióde 26,1unpunts,davantde23,4peralshomes).Detotesmaneres,però,nosónsuficientspereliminarlabretxadegènereenlataxadepobresa,queesmantéenun20,6%peralesdonesiun19,5%peralshomes.
Entoteslesfrangesd’edat,elriscdepobresadesprésdelestrans-ferències socials és superior en les dones que en els homes. On ladiferènciaentresexesésespecialmentgranésentrelapoblacióde65anysimés,onlataxaésdel8,1%peralshomesiel12,1%,quatrepuntsmés,peralesdones.Precisamentésenaquestafranjad’edaton,comés lògic, lestransferènciessocials,concretament lespensions,tenenunpapermésimportantal’horadereduirelriscdepobresa.Iéspre-cisamentperaixòqueladiferènciadegèneres’accentua.Lavulnerabi-litatdelesdonesenelmercatlaboraltéunsefectesques’arrosseguenfinsalavellesa,etapaenquèsónespecialmentsignificatius.
10
100
Homes
menys de 16 anys
Dones
Abans de totes les transferències socials
Després de totes les transferències socials
80
60
40
20
Homes
De 16 a 64 anys
Dones Homes
65 anys i més
Dones Homes
Totes les edats
Dones
Després de pensions, abans d'altres transferències
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
21
4.1 Prestacions i pensions
Gràfic 9: transferències econòmiques de l’estat, per sexes (diver-sos anys)
Font:ObservatoriIQ,ambdadesd’idescat,departamentdebenestarsocialiciutadaniaiministerid’ocupacióiseguretatsocial.
Analitzant de forma comparativa les prestacions d’atur i pensionsdiversesdel’EstatdelBenestar,veiemquelagranmajorianosónigua-litàries.Entoteshihabretxadegènere,especialmentalesprincipals,comsónlesprestacionsd’aturidejubilació.Tambésóninferiorspera les dones les pensions de jubilació no contributives i les d’invali-desa.L’únicaexcepciósónlespensionsdeviduïtat,quevénendeter-minadesperlacotitzaciódelapersonadifuntaqueés,enlamajoriadecasos,unhome,talicomindiquendesdel’Institutperal’EstudiilaTransformaciódelaVidaQuotidiana(ObservatoriIQ).
Laraóperlaquallesprestacionscontributivessóninferiorsperalesdonesés,efectivament,quehancotitzatmenys.Hitenenaveuretant lesdesigualtatsentrehomes idonesen lescondicions laborals(salaris,accésacàrrecsdirectius,etc.)comlanecessitatdeconciliacióentre lavida laboral i familiar (reduccióde jornades, feinesatempsparcial),segonsl’INSOCAT.
Pelquèfaalespensionsnocontributives,sónunsingressosquel’estatgaranteixa lespersonesqueno tenen recursos suficientsperasobreviureique,permancadecotitzacióalaSeguretatSocial,nopodenacollir-sealespensionscontributives.Lamajoriadelsbeneficia-risdepensionsnocontributivessóndones.Laproporcióésclaramentsuperiorenlespensionsdejubilacióijubilacióderivadad’invalidesa,
Prestació d'atur brut
Pensió de jubilació
Pensió jubilació no contributiva
Pensió viduïtat
Pensió invalidesa
1000
800
600
1400
1200
400
200
Homes Dones
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
22
quesónlesquetenenlesquantiesmésbaixes.Enmoltscasoslesper-sonesquelesrebensóndonesgransquenos’hanintegratmaialmer-catdetreballformal.Lesdadesdemogràfiquesindiquenquelesdonessónmoltmésnombrosesqueelshomesenlesfrangeselevadesd’edat,cosaquetambéexplicaquesiguinmajoriaentreaquestcol·lectiu.
4.2 Llei de la dependènciaUn63%de les sol·licitants i un67%de lesperceptoresd’ajudesa ladependènciasóndones,segonsl’Informedeseguimentdeldesplega-mentdelaLlei39/2006(31dedesembrede2015).Mésdelameitatdelessol·licitantssónpersonesmajorsde80anys.Pelquèfaalescurespersonesdependents,lesdesenvolupendonesenun83%,respecteun17%d’homes,segonsl’INSOCAT.
L’any2006,amblaLleideladependència,esvareconèixeranivellsocialilaborallatascadecuradelespersonesdepenents,unafeinaquehistòricamenthavienfetlesdonesenl’àmbitprivat,jafosdemaneragratuïtaoenl’economiasubmergida.Sisanysdesprésienplenacrisieconòmica,el2012,unareformadelalleivasuposarlalimitaciódeldretd’atencióilareducciódelesdespesesderivades:esvadeixard’abonarlacotitzacióalaseguretatsocialdelespersonescuidadores.
La reducciópressupostàriad’aquesta llei afectaespecialment lesdones,tantpelquèfaalesdependentscomalescuidadores.Lacurade es persones que no pateixen gran dependència, afectada per lesretallades,hapassatacàrrecdel’àmbitfamiliar,majoritàriamentalesfilles.“Elfetdesercuidadornoprofessionalpotsuposarhaverdedeixarunafeinaambcontracteoreduirlajornadadetreballremunerada,laqualcosatéconseqüènciesnonomésentermeslaborals,sinótambépersonals (estrès, cansament, problemes de salut mental)”, alertal’INSOCAT.
“En conseqüència, el desmantellament d’aquesta llei, i els dretssocialsqueimplica,impactadeformadesigualentrehomesidones,mermantelques’anomena‘laigualtatmaterialdegènere’(ésadir,laigualtatefectivaenlescondicionsdevidad’homesidones,mésenllàdelaigualtatformal)”,reblendesdel’ObservatoriIQ.
La vulnerabilitatde lespersonesgrans, en termeseconòmicsperòtambé d’altres, sobretot si són dones i són dependents, la posen demanifesttambéaltresxifres,comlesd’Amicsde laGentGran.Elperfildelespersonesqueacompanyaaquestaentitatéseld’unapersonagranambunnivellmigdedependènciapelquefaalesactivitatsbàsiquesi
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
23
instrumentalsdelavidadiària,quesesentsolaiquepresentaunaneces-sitatafectivaimportant.El59%delespersonesgransatesesperl’entitattenen85anysomésiun86%sóndonesivíduesenlasevamajoria.
4.3 Treball no remuneratLesdonesdediqueneldobledetempsqueelshomesalestasquesdelallarilafamília,queinclouenlacuradepersones,elmantenimentdelsequipaments,lanetejaolacuina,perexemple.Algràficveiemqueeltotaldetempsqueesdedicaaquestestasquesésgairebétanelevatcomelqueesdestinaaltreball remunerat(21:21h i23:13hsetmanals,respectivament).
Gràfic 10. Mitjana d’hores setmanals de les activitats de la llar i la família i treball remunerat, per sexe. Població de 18 a 65 anys. Catalunya 2011 (en hores i minuts)
Font:ObservatoriIQ,apartirdedadesdel’IDESCAT(enquestadel’úsdeltemps2010-2011)
Granpartd’aquestestasquespodrienrealitzar-secomafeinesremu-nerades,peròenfer-seenlemarcdelallarfanquelespersonesquelesduenatermen’assumeixindeformagratuïtaelcost.Icomquelamajorialesfanlesdones,aixòsuposaquenopodenobtenirremune-racióperalseutreballi,sovint,també,quetenenmenysdisponibilitatperaobtenirfeinesremunerades.
30
20
10
Treball remunerat
Homes
Llar i família
Dones
Total
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
24
5. Dones i salut: efectes de la pobresaL’estatdesalutés,engeneral,mésdolententrelesdonesqueentreelshomes.Segonsl’Enquestadecondicionsdevidaihàbitsdelapoblació(IdescatiIERMB),un50%delshomesiun47%delesdonestenenunestatdesalut“bo”,mentreun16%delshomesiun20%delesdoneseltenen“regular”.Lesdiferènciess’accentuenenelsestatsextrems:un23%delshomesiun19%delesdonestenenunestatdesalut“moltbo”;ipelquèfaalespersonesambunestatdesalutdolentomoltdolent,laproporcióesduplica:sónun3%delshomesiun6%delesdones.Aquestesdiferènciespodenestarprovocades,enpart,perlapiràmidepoblacional,jaqueenfrangesd’edatelevades,onlasalutésengeneralmésdolenta,hihamoltesmésdonesquehomes.
Commésbaixaés laclassesocial,mésdolentés l’estatdesalutautopercebutde lespersones imésaugmenten lesdiferènciesentresexes. Entre les persones que tenen ocupacions menys qualificades(treballadors/es manuals semiqualificats i no qualificats), hi ha unpercentatgemoltméselevatdepersonesqueconsiderenquelasevasalutésregularodolenta,elques’anomena“malestatdesalutauto-percebut”. Sónun 26,2%de lesdones iun 19,5%delshomes, segonsl’Enquesta de Salut de Catalunya (2013), en dades recollides perl’ObservatoriIQ.EntreelsprofessionalsanomenatsdegrupII(comptepropi, treballadors/es administratius, manuals qualificats i altres),aquestapercepciólatenenun21,7%delesdonesiun17,1%delshomes.PelquèfaalsprofessionalsdegrupI(directius,titulatsuniversitaris,tècnicsiprofessionalsdesuport,etc.)elpercentatgeésd’un12,2%delesdonesiun9,9%delshomes.Enresum:unadecadaquatredonesiundecadacinchomesdeclassebaixaconsideraquetéunestatdesalutregularodolent.
Elgènereielnivelldevida,doncs,tenenconseqüènciesdirectesenlasalutdelespersones.Lesdonesenriscdepobresa,doncs,sónundelscol·lectiusmésafectatsperproblemesdesalut.UnprogramadelaFundacióSurtespecíficperadonesenriscdepobresahadetec-tatqueun60%delesatesesmanifestenunaautopercepciód’estrésimalestarfísic.Moltesd’ellesprenenmedicaciópercombatreaquestssímptomes.Lapobresaafectalasalut–mentalifísica-tantenhomescomendones,peròenaquestesúltimes,lasobrecàrregadetasquesiresponsabilitatsreproductivespotcomportarafectacionsencaramésgreus,talicomindiquendesdelamateixafundació.
Unexemplede lesconseqüènciespera lasalutquepodentenirlestasquesiresponsabilitatsreproductiveseltrobemenlacuradeles
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
25
personesdependentsque,comhemvistanteriorment,duenatermebàsicamentlesdones.Alvoltantd’un15%delscuidadorsicuidadoresdepacientsmentalscrònicspresentenproblemesfísicsvinculatsalestasquesdecuraiunamorbiditatpsiquiàtricaquegairebédoblaladelarestadelapoblació(SoniaFuertesaSocial.cat).L’enquestadeSalutdeCatalunyadel’any2013indicaquelaprobabilitatdepatiruntranstornmentalperalapoblaciómajorde14anyserad’un12,4%,essentmoltsuperiorperalesdones(15,1%)queperalshomes(9,6%).
D’altrabanda, l’ocupaciólaboraltambépotserunafontdemalasalutpera lesdones,tot iquetradicionalments’associïnalshomeslestasquesambméscàrregafísica.Ensónunexemplelesnetejadoresd’hotelsocambreresdepis,quehandetreballaragranrapidesaifentesforçosfísicscomenretirarmobles.Aquestcol·lectiu,ambunescon-dicionsdetreballmoltprecàries,ambsousbaixosisovintcontractesfixosodiscontinus,hanvistcomelsdarrersanys,amblacrisieconò-mica, augmentava la seva càrrega de feina. “Nosaltres tota la vidahavíemditqueelnostreerauntreballduriquenoensjubilaríemenaquestafeina”,explicaEulàliaCorralero,unacambreradepis,enunaentrevistadeLaiaSoldevilaalportalSocial.cat.Leshèrniesdiscals,lesoperacionsdegenoll,malsd’esquenaialtresproblemesfísicsgreussóncomunsentrelescambreresdepis,moltesdelesqualsesmediquencadadiaambibuprofensperaguantarlajornadalaboral.Recentment,s’estanorganitzantperdenunciarlaprecarietatlaboralquepateixen,apartird’unllibrequerelatalasevasituació.
6. Propostes i bones pràctiques Per tal de combatre la pobresa femenina, la principal qüestió quediversosestudisiexpertesfannotarésqueésimprescindibleincorpo-rarlamiradadegènereenl’enfocamentglobaldelproblema,nonomésenaquellesaccionsdirigidesespecíficamentalesdones.
Aixòimplicaquetotselsprogramessocialsincorporinlaperspec-tivadegènereperpoderobservarlarealitatdesd’aquestàmbit,talicomapuntaFinaRubio,presidentadelaxarxadeDonesDirectivesiProfessionalsdel’AccióSocial(DDiPAS)imembredelaJuntaDirectivadelafederaciód’EntitatsCatalanesd’AccióSocial(ECAS).
Perquèaixòsiguipossible,undelsescullsmésgransquecalsupe-rarés,coms’haapuntatanteriorment,lanaturalesadelesdadesdis-ponibles.Percomençar,nototeslesdadesnecessàriespervisibilitzar
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
26
iafrontar lapobresafemeninaespresentendisgregadespersexe, jasiguiperquènoesrecullentenintencompteaquestavariableoperquènoesposenadisposiciódelpúblic,ialgunesdelesques’hipresentennoestanactualitzades.
Amés,hihaaltresdadesque,totiquesíqueespresentendisgre-gades,tenenunbiaixdegènereenlamaneracomescalculen,ésadir:lamaneracomhanestatconcebudesrespona larealitatdelgèneremasculí. Si observem les diferències entre homes i dones pel quèfaasalaris,pensionsitransferènciessocials;quedaclarquehihau-riad’haverunadiferènciamoltmésgranenlataxadepobresaentrehomes idones. “Siels indicadorsnohoreflecteixenésperquèestanconcebutsprecisamentdesd’unamiradaandrocèntrica,quenocon-templalessituacionsdiversesdelesdonesenrelacióambelmercatlaboral o la distribució de la renda familiar” explica la directora del’ObservatoriIQ,MariadelaFuente.
N’ésunexempleladadasobreelsingressosdelesllars,queescal-culendemaneraconjunta,sumantelsdetotselsintegrantsidividint-losentreelnombredemembres(aplicantunacorreccióenfunciódequantespersonesviuenalallar).Aquestadistribuciópressuposaquetots els membres de la llar disposen per igual d’aquests ingressos,cosaquenosempreésaixí.Perexemple,enunaparellaformadaperun empresari i una mestressa de casa, realment tots dos disposendelsmateixosdinersdebutxaca?Finsitotencasquesiguiaixíise’lsdivideixinhomogèniament,lariquesadeladonaenaquestcasesta-riacondicionadaalaconvivènciaamblaparella.DelaFuenteapuntaque“aquestsistemadecàlcultendeixamostrarunaimatgedemajorigualtatentrehomesidonesquelaquehiharealment.Seriamésajus-tatalarealitatcalcularelnivelld’ingressosdeformaindividuali,entotcas,aplicar-hiunacorreccióposteriorenfunciód’ambquantesper-sonesesconvisqui”.
Un altre exemple: el fet que hi hagi moltes dones que, tot i noestar incorporadesalmercat laboral,noconstincomademandantsd’ocupació(jasiguiperquètreballenacasadeformanoremuneradao en l’economia submergida), fa que la taxa d’activitat sigui moltmésbaixaenlesdonesdelqueésrealment.Aixòcondicionaelcàlculd’altrestaxesqueesbasenenlapoblacióactiva.
Unaltredelstemespendentsaincorporarenl’anàlisiéslainter-seccionalitat. Ladiscriminaciópergènereés estructural, perònoesprodueixdelamateixamaneraperatoteslesdones.Existeixenfontsdedesigualtatsmúltiples (edat, procedència, classe social, etc.) que
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
27
caldria considerar en tots els àmbits d’anàlisi. La manera actual desepararlesdadesofereixunavisióbinàriaperraódesexeinotéencompteladiversitatil’efected’aquestsaltresaspectesenlaconfigura-ciódelesidentitatsisituacionssòcio-econòmiques.
D’altrabanda,al’horad’abordarlafeminitzaciódelapobresa,ésnecessariquenoestinguinnomésencomptelesqüestionsrelaciona-desambelmercatlaboral,sinóquecalenfocarelproblemadesdetotselsaspectesqueafecten lavida.Enaquest sentit,unamesuraefec-tivaperal’erradicaciódelapobresafemeninaseriaquelespolítiquespúbliquesreconeguineltreballproductiuireproductiu.Sumades leshoresdetreballalafeinaiacasa,lesdonestreballenméshoresqueelshomes.Peròalmercatlaboralexisteixunadesigualtatdepartidaquelesdiscrimina.“Aixídoncs,ladesigualtatdegènereaCatalunya(iarreu)escaracteritzapelfetqueelshomestreballenmenysiingressenmésquelesdones,fetquenoesveucompensatpelrolredistribuidordel’administraciópública”,indiquendesdel’ObservatoriIQ.
Pel què fa a experiències i bones pràctiques, un exempled’organisme que aborda aquest fenomen des d’una perspectiva degènereéslatauladetreballcontralafeminitzaciódelapobresacreadaperl’AjuntamentdeBarcelona,delaqualformenpartdiversesentitats(associacions,grups,fundacions,ONG’s,sindicatsiinstitucions),entrelesqualslaTauladelTercerSector,irepresentantsdelsgrupsmunici-palsidelgovern.Aquestòrgan,quetreballalaproblemàticademaneratransversalendiferentscomissions,posademanifestalgunesdificul-tatsperabordarelfenomen,comladificultatd’obtenirdadesactua-litzadesidesagregadespersexeenelsdiferentsàmbitsdetreball.Lataulatambéassenyalaque,percombatrelafeminitzaciódelapobresa,calposarl’accentencol·lectiusespecífics,comlesdonesnovingudesolestreballadoresdelesllars,oafrontarproblemesconcretscomlavio-lènciaeconòmica.
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
28
7. Conclusions Acontinuaciópresentemlesprincipalsconclusionsapuntadesalllargdel’informepelquèfaalafeminitzaciódelapobresa,tantpelquèfaalesxifresglobalsdepobresafemeninacomalesquefanreferènciaamercat laboralitransferènciessocials.Perúltim,aportemunarefle-xiómetodològicajaapuntadaenapartatsanteriors,relativaafinsaquinpuntlesdadesdisponiblesreflecteixenentotalasevadimensiólapobresafemeninaalnostrepaís.
Dones i pobresa:
■■ Elriscdepobresafemeninaésd’un21,6%aCatalunyaihaaugmentatun3%enl’últimperíode,reflectintuncanvidetendència:començaadisminuirlataxamasculinaiaaugmentarlafemenina.Lapobresahacrescutentrelesdonesdetoteslesfrangesd’edatiésespecial-mentelevadaentrelesdonesde16a64anys(21,8%).Pelquèfaalshomes(20,2%), lapobresahadisminuïtentotes les frangesd’edatexceptuantlaterceraedat.
■■ Lesprincipalscausesdelapobresafemeninasónlamenorparticipa-ciódelesdonesenelmercatlaboralielnoreconeixementeconòmicnisociald’altresfeinesqueassumeixenlesdonesdemaneramajo-ritària (essencialment, tasques de cura i manteniment de la llar).Aquestsdosfactorscombinatssuposenunavulnerabilitatmajordelesdonesentoteslesetapesdelavida,tantsisónlaboralmentacti-vescomsicobrenprestacions.
■■ Ladiscriminaciódelesdonesenelmercatlaboralilanecessitatdeconciliaciódelesfeinesremuneradesamblestasquesdecurafaquelesdonestinguinunamenortaxad’ocupació,jornadalaboral,tem-poralitatisalaris.Aixòprovocaque,demitjana,cotitzinmenys,cosaquefaquetinguinmenysingressosquancobrenlaprestaciód’aturounapensiócontributiva.
■■ Elmodeldellarmésafectatperlapobresasónlesmonoparentals,queaCatalunyaestanencapçaladesperdonesenlasevagranmajo-ria.Pertant,lapobresafemeninaafectadirectamentelsinfantsqueendepenen.
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
29
Mercat laboral:
■■ Lesnoiesjovessónl’úniccol·lectiufemeníambunataxad’ocupaciómés elevada que els homes de la seva mateixa edat (26,10% vs.24,50%). Les treballadores joves, però, són alhora el col·lectiu mésafectatperlapobresaeneltreball:1decada5noiesambfeinaentre18i24anyséspobra.Pertant,calposarlalupasobrelaprecarietatlaboraldelsllocsdetreballdelesnoiesjoves.
■■ Anivellglobal, lataxad’ocupacióaugmentaperalshomesmentres’estancaenelcasdelesdones.Elsindicadorsmostrenque,sibéenunaprimera fasede lacrisieconòmicaesvaproduirunadestruc-cióde llocsdetreballeminentmentmasculins,enelsectorprivat,araenstrobemenunasegonafaseenquèladestrucciód’ocupaciópública,més feminitzada, repercuteixen lapobresa femenina. Lespolítiquespúbliquesderecuperacióeconòmicahanfacilitatlarecu-peració de llocs de treball en sectors privats a costa de retalladessocials,queequivalenalapèrduadellocsdetreballpúblics.
■■ Les dones, de mitjana, tenen més formació que els homes, peròaixò no els serveix per tenir una taxa d’ocupació més elevada niper aconseguir més estabilitat laboral. Les dones que tenen uncontracteindefinithanestudiat0,6anysmésqueelshomesenlamateixasituació;i lesquetenenuncontracteindefinithanestu-diat1,4anysmés.
■■ Proporcionalment,hiha3vegadesmésdonesquehomesquetre-ballen a temps parcial.Treballar a temps parcial comporta menysingressos,menyspossibilitatsd’ascendiracàrrecsde responsabili-tatimenyscotitzacióperalajubilació,endefinitiva:majorriscdepobresa.
■■ Entre les persones amb contractes indefinits, els homes cobren8.000eurosbrutsanualsmésque lesdones,demitjana.Percadahoraquetreballaunhomeambcontracteindefinit,unadonaambuncontractetemporalhadetreballar-ne1,8percobrarelmateix.Laremuneraciómitjanadetotalapoblaciófemenina,incloent-hitotselstipusdefeina,equival,aproximadament,alsoumitjàdelshomesamblesfeinesmenysqualificades.
■■ L’atur disminueix en general entre la població catalana, excep-tuantelcol·lectiudelesdonesmajorsde55anys,oncreixgairebé3punts.L’aturfemeníenl’últimaetapadelavidalaboralanticipala
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
30
precarietatilapobresaquepateixenlesdonesenlavellesa,undelscol·lectiusmésafectatsperlacrisi.
■■ Sibéenelsprimersanysdelacrisi,l’aturmasculísuperavaelfemeníenquasitoteslesfrangesd’edat,actualments’estanigualantentresexesienalgunesfrangeslesdonestenenmésaturqueelshomes.Aixòésperquèelsprimersanysdelacrisiesdestruïaocupacióenelsectorprivatienllocsdetreballtradicionalmentmasculins,peròenelsúltimsanyshemvistladestrucciódellocsdetreballespecialmentalsectorpúblic,fortamentfeminitzat.
Despesa social:
■■ Lestransferènciessocialstenenunefecteclaríssimenlareducciódelapobresa,sobretotperalesdones,perònosónsuficientsperelimi-narlabretxadegènereenlataxadepobresa.Lesmateixespresta-cionsnosónigualitàries:lesquantitatssónsuperiorsperalshomesqueperalesdonesentotselscasos(contributivesinocontributi-ves),exceptuantlapensiódeviduïtat,quedepèndelacotitzaciódelaparella.
■■ Lareducciópressupostàriadelalleideladependènciailesretalla-desenaltresprestacionssocialshanfetquemoltestasquesdecuraques’havienprofessionalitzattorninaserassumidesperlafamília,onlesduenatermelesdonesenunagranmajoria:hidediquennouhoresalasetmanamésqueelshomes.
■■ Elfetquelesdonesassumeixinengranmesuraeltreballreproduc-tiu(curadelsfillsipersonesdependents,mantenimentdelallar...)suposaobéunadoblecàrregadetreballobémenysdisponibilitatperoptarafeinesremunerades.Siaquestestasquesnoreconegudesalmercatlaboralfossinprofessionalitzadesisalaritzadesespodriacombatreengranmesuralapobresafemenina.
■■ La doble càrrega de treball productiu i reproductiu que assumei-xen lesdones, iqueamb lacrisis’ha intensificat, téefectesdirec-tesenlasevasalut.D’unabanda,lesdonestenen,globalment,unasalutautopercebudapitjorqueelshomes;idel’altra,laclassesocialafectadirectamentenlasalutdelespersones:commésbaixa,pitjor.Totplegatfaquelesdonesenriscdepobresapateixinmésproble-mesdesalutfísicsipsicològics,sovintprovocatsperl’estrès,iquesovints’hagindemedicarpercombatre’ls.
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
31
Metodologia:
■■ Tot i que les dones tenen una participació molt menor al mercatlaboral, que tampoc es compensa amb les prestacions socials, lesdades de pobresa no reflecteixen diferències tan extremes entresexes.Aixòésperquèelsindicadorsdepobresaestanconcebutsdesd’unaperspectivaandrocèntrica,queinvisibilitzapartdelproblemaigeneraunamiradadedesigualtatsobreelfenomendelapobresa.
■■ Lanaturalesadelesdadesdisponiblescondicionalamaneracomesvisibilitzaiesconcepelfenomendelapobresafemenina;ialhora,la manera com el concebem socialment determina que les dadess’obtinguin d’una manera determinada i no d’una altra. Trencaraquest cercle i incorporar la mirada de gènere en la recollida dedadesseguramentproporcionariaunsresultatsdiferents,querefor-çarienlatesiquelafeminitzaciódelapobresaésunarealitatcrei-xentaCatalunyaactualment.
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
32
8. Referències bibliogràfiques ■– Ajuntament de Barcelona (2015): Diagnosi de la pobresa femenina a
Barcelona.Barcelona:AjuntamentdeBarcelona.
■– Centred’Informació iRecursospera lesDonesde l’AjuntamentdeBarcelona(2015):Informe de Condicions de Vida de les Dones de Barcelona. Auditoria de les desigualtats de gènere a la ciutat (dades del 2013 ambactualitzaciódel2015).Barcelona:AjuntamentdeBarcelona.
■– Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) (2015). Informe INSOCAT per a la millora de l’acció social. Núm. 5: Monogràfic. Crisi, gènere i pobresa.Barcelona:EntitatsCatalanesd’AccióSocial(ECAS).
■– EntitatsCatalanesd’AccióSocial (ECAS)(2015).Document base extens per a elaboració d’INSOCAT núm. 5: Monogràfic. Crisi, gènere i pobresa.Barcelona:EntitatsCatalanesd’AccióSocial(ECAS).
■– FundacióMariaAurèliaCapmany(2011):Anàlisi de la pobresa femenina: de les causes històriques a les conseqüències. Barcelona:FundacióMariaAurèliaCapmany.
■– Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials iFamílies(2015).Seguiment del desplegament de la Llei 29/2006. Històric i evo-lució de les dades de la dependència a Catalunya.Recuperatdehttp://benes-tar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/10dependencia/dades_dependencia/documents/Llei-dependencia-4tT2015.pdf
■– Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya.Enquesta de Població Activa. Recuperat de http://www.idescat.cat/treball/epa
■– GeneralitatdeCatalunya.Observatorid’EmpresaiOcupació(2016).Balanç de la contractació laboral a Catalunya. Any 2015. Barcelona:GeneralitatdeCatalunya.
■– Gobierno de España. Instituto Nacional de Estadística. Encuesta de Población Activa. Recuperat de http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176918&menu=ultiDatos&idp=1254735976595
■– Institutperal’EstudiilaTransformaciódelaVidaQuotidiana(2016).Observatori IQ.Recuperatde:http://iqobservatori.org/
■– ObservatoridelTercerSector(2015):1a Edició del Baròmetre de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya. LaConfederació–PatronaldelTercerSectorSocialdeCatalunya.
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
33
■– Valls Fonayet, Francesc; Belzunegui Eraso, Ángel (2014): VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014. La pobreza en España desde una perspectiva de género.FundaciónFoessa.
■ ■ ■ Dossier Catalunya Social
34
La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■
35
Barcelona,març2016.
Dipòsitlegal:B5677-2016
Edita:Taulad’entitatsdelTercerSectorSocialdeCatalunya
Rocafort242bis2n08029Barcelona
T933105707www.tercersector.cat
Encol·laboracióamb:
Enconveniamb: