635-651 ), mai, pero, a costa de la comu-

nitat. La pau ( c. 652-654 ), el terra de la

guerra justa ( c. 655 -668) i la necesitat

-de torts e parlament < ( c. 669-675), una

coca Iligada a 1'altra, clouen el tractat

cinque del Dotze, editat ara. Eiximenis

exposa quan la guerra es justa: -si es

actaritat de major, de manament del qual

se fassa la batalla <; « que la causa per

que.s mana o.s fa sia justa; 4o es,

perseguir o refrenar los mals homens e

defensar los bons ,,; « que la intencio sia

dreta <; << modestia e manera de prose-

guir-la <; - Persona convinet , co es per-

sona setglar <<. Eiximenis , que visque el

proces de quebrantament del poder reial

i la instauracio d'una especie de supre-

macia estatal de les Corts , segons diu R.

d'Abadal, descriu, en els capitols finals

de tractat tin quadre tebric sobre el que

presenten i han d'esser les Corts, partint

d'allo que suposen les guerres . Exposa,

doncs, les raons que justifiquen llur

existencia , es a dir, Ilurs finalitats: -per

tal que sia feta justicia per lo princep e

per sos officials als altres stibdits i

vassalls <; ,p er profit de tot to regne e de

la cosa p6blica ..., car aqui se fan estatuts

e.s declaren aquells qui fets son si y

hadupte negun; car aqui demanen los

vassalls als princeps diverses gracies c

libertats;. .. car si to princep deu fer

guerra a negun e s'enten a defendre

d'altre qui sia enemich , aqui.s tracta com

lo princep proveira a totes aquestes

coses covinenment...; per la necessitat

del princep ...» En els dos tiltims capi-

tols, sota I'apariencia d'una digressto

erudita sobre les Corts franceses i angle-

ses, Eiximenis exposa on programa ma-

ximalista per a aquestes , sota la qual

cosa hom pot veure la tendencia del

moment: -Per totes aquestes coses

-acaba i sentencii Eiximenis- apar

com les Corts o els Parlaments generals

dels regnes son ordenats a gran exaltac16

e conservacio de la cosa publica-.

La present edicio compren una breu

introduccio (pags. IX-XVI); la trans-

cripcio de les r6briques del -Segon

volum del Dotzen libre-, clue correspo-

nen a les parts V , VI, VII i VIII del

Dotze (pags . XIX-XXXVIII); la trans-

cripcio de la part V del Dotze (pags.

3-500: i l'aparat de correccions (pags.503-518 ). Es tracta d'una transcripciomolt correcta i acurada de l'6nic manus-

crit existent ( el ms. 167 de la BibliotecaMetropolitana de Valencia ), segons elscriteris fixats per la Comissio Editorad'acord amb el Conseil Assessor. Tan-mateix, hom hauria agrait que els ha-guessin exposat a la introduccio. Si homexceptua el no posar en cursiva <<Terc-

( pp ag. 372 ) i tambe algun altre titol dellibre; que al capitol 648 de <<tercament<<

hom passa a -quintament <, mancant-hi,doncs, -quartament< (pag. 442), i nose'ns diu res a 1'aparat de correccions;que hom transcriu - capitlo, - (!), i algu-na altra, hom pot dir que es tracta d'unaedicio ben aconseguida...

Altra cosa es la questio de les fonts.

Es tin topic la dificultat que presenten

les obres d ' Eiximenis quan hom preten

identificar - les. Una edicio critica, empe-

ro, ja no es tan critica quan manta

I'aparat de fonts. Aquesta hauria aclarit

el metode emprat per Eiximenis en 1'6s

de les auctoritates i els autors i obres

citades i les implicites . Hauria aclarit,

potser, el perque de les contradiccions

observades en les obres d'Eiximenis

(p.e.: poder descendent o teocratic i

poder ascendent o democratic o popu-

lisme, en aquesta obra). Es deu aixo al

fet cronologic en la confeccio de l'obra o

res pponen aquestes contradiccions al me-

tode emprat per Eiximenis present a

totes les seves obres? Esperem, com

diuen els editors , que ben aviat hom

arribi a una - sintesi sistematica'< sobre

aquest problema de les obres eiximenia-

nes.

Josep Hernando

Evangelista VILANOVA, Historia de laTeologia Cristiana. Vol. I des delsorigens al segle XV, Col•lectania SantPacia, Facultat de Teologia de Barce-lona, Ed. Herder, Barcelona 1984, 787pags.

Dom Evangelista Vilanova, monjode Montserrat i professor de la Facultat

243

de Teologia de Catalunya, es prouconegut en els ambients culturals Cata-lans, sobretot per la seva llarga i seriosatasca de direccio de la revista montserra-tina <<Questions de Vida Cristiana». Laseva produccio teologica propia es reco-neguda i apreciada tambe de fa temps enels medis teologics internacionals.

Aquesta Historia de la teologia cris-tiana, que acaba d'oferir-nos, tot iarribar de moment nomes fins al seglcXV, es ja un esdeveniment cultural queultrapassa els innegables interessos con-fessionals que primordialment At ju-guen. Perque el primer que cal assenya-lar es que fins ara no hi havia en elmercat, en cap de les llengues cultes, unbon manual d'historia de la teologiacristiana; global, relativament manejablei competent. No manquen, cert, bonsestudis sectorials o de certs periodes, perno dir res dels innombrables treballs quehan merescut alguns temes o autors,pero ningu no havia gosat a fer tot sol enteologia el que fa tant de temps i ambsimilars dificultats teoriques ha estat fet,per exemple, amb la historia de 1'Esgle-sia o de la filosofia occidental. La jaantiga obra de M. Grabmann propia-ment no es una historia de la teologia,sing mes aviat de la Dogmatica Catolica.L'atencio de Vilanova a 1'espiritualitat, omes ben dit a les diverses formes i estilsd'espiritualitat com a part integrant de lateologia, com tambe en menor mesuraels temes decisius de la teologia moral,en fan una obra original i, almenys perara, insubstituible.

Despres dels prolegs i introductions,cl Ilibre actual es divideix en cinc partsdesiguals i es clou amb un completindexs d'autors i I'obligat index general.La primera part ocupa les planes 19-84 iconsta de dos capitols. Es anomenada«Teologia del "Principi°» i vol esser unestudi de la constitucio de l'objecte de lateologia cristiana. El primer es 1'6nicque no es del pare Vilanova. L'haredactat Pius-Ramon Tragan i, en teoria,sembla que hauria d'esser un intent dedetectar els elements teologics, els< theologumena», presents en la Biblia imolt en particular en el Nou Testament.De fet, Particle del pare Tragan es limita

a esser un recompte de les teoriesantigues i sobretot recents , pel que fa al'estatut i abast de la teologia biblica.Sortosament el segon capitol - El Credode I'Esglesia », sense poder suplir lesmancances del primer, reix en la sevamissio cabdal de fer veure l'entronca-ment de la fe i la teologia.

Els set capitols de la segona part,«Teologia patristica », resumeixen elsgran moments del pensament cristia desdels pares apologetes del segle II fins alpapa Gregori el Gran (pp. 87- 197). Seriatan sols un resum suficicnt de les patro-logies coneggudes si no comptes amb unabona introduccio global plena de tacte isovint de precisio . E. Vilanova excel-leixen aquest capitols introductoris amb queinicia cada part com tambe alguns perio-des especialment significatius . Cada und'ells i tots en conjunt mostren que es o,mes ben dit, que podria esser unateologia seriosament historica. Enaquesta part , cal afegir - hi encara elsimportants capitols segon i tercer on esdibuixen els Gamins i les exigencies gelsquals horn aconsegui passar de les for-mulacions de la fe a les teologies savies iarriba a la constitucio d'un «metodecientific » en teologia.

La tercera part, «Teologia bizantina»(pp. 201-252), dona en cinc breus capi-tols unes pinzellades forca escolars deteologia i espiritualitat orientals i elsnoms mes representatius , des del tempsde Maxim el Confessor fins a l'exit-fracas del concili de Ferrara - Florenciade 1438 - 39, i la caiguda de Constantino-ble.

Amb la quarta part, « Teologia Mo-nastica occidental << ( pp. 255-373), elllibre guanya en una riquesa i volada queja no perdra fins al final . Set capitols enels quals es repassat el quefer teologicdes del Renaixement Carolingi fins aJoaquim de Fiore ja a l'entrada del segleXIII. Es una part per a esser llegidalentament. S'hi troben , ben resumides,les grans troballes dels investigadorsanteriors (penso, per exemple , en H. deLubac) i aquell petit matis que nomes eltracte assidu amb la materia aconsegueixde donar. La valoracio de la teologiamonastica es feta evidentment amb sim-

244

patia, Pero sense renunciar mai a l'objec-tivitat.

<<Teologia escolastica- podria esserben be un llibre (p. 377-739). Aquestadarrera part del volum resumeix en onzecapitols el naixement, el triomf i ladavallada de tot un metode de pensar lafe. Te en compta, les escoles, les influen-cies -no cristianes>', el paper extraordi-nari de franciscans i dominics, aixi comtambe el paper tan primordial en aquestperiode de la Universitat de Paris. Elcapitol nove, -La teologia als PaIsosCatalans (segles XIII i XIV)>> (pp. 625-689), es un molt bon resum de tot altoque hom ha investigat sobre la teologiaen aquest periode en area catalana. Lacabdal mistica renano-flamenca es benexplicada en el capitol deu, mentre queel <<Reformisme en el declinar de l'EdatMitjana-, que clou el volum (pp. 719-739), es mes aviat esquematic i llunya.La simpatia de I'autor per la teologiafranciscana pet que fa a les optionsultimes de la vida cristiana fa que el

capitol que 11 es dedicat -el cinque-sigui un dels millors, juntament amb elque dedica, tambe amb afecte, a santAlbert i a sant Tomas d'Aquino. Chenu,Congar, Lottin i tants d'altres entre elsquals cal mencionar Gilson, Phan ajudaten aquest periode a fer un petit -tour deforce-. Hom compren que algunslul•listes trobin mancances i fins i totdesorientacio en el tractament de R.Llull. Pot esser. Pero alto que hom nopot negar es que en aquest cas com enaltres de mes discutibles -penso ara perexemple en Escot Eriugena i en Oc-cam-, Vilanova to una bona i ampliabibliografia que ha fet servir amb unahonestetat no frequent i que la interpre-tacio que proposa to sempre -repetei-xo, sempre- una bona base textual.Corr ell diu en un exces de modestia, laseva feina en aquest Ilibre es mes aviat ladel professor que, ben preparat, explicaels camins ja fressats que no pas el del'investigador que sortosament iniciauna nova etapa.

En conjunt, dories, aquest llibre esuna molt bona eina de treball per aqualsevol que vulgui iniciar-se en lahistoria del pensament occidental cris-

tia, tant pet text corn per l'abundosabibliografia gairebe sempre actualitzadai plena de referencia a altres estris detreball. Les trenta-quatre planes de 1'in-dex de noms d'autors citats al final delvolum son una bona prova de l'ingenttreball que aquest Ilibre representa.

Entrar ara en feina de teoric deteologia o filosofia de la historia per talde discutir perioditzacions , o en queferde filosof per tat de suscitar altra vegadael terra de la « filosofia cristiana- no espossible. Pero ben segur que mes d'unfilosof estara d'acord, en acabar-ne lalectura, que de sant Agusti a Descarteshi ha tot un gruix de rao que no es benreflectida pels escampats i descontextua-litzats fragments que en el millor delscasos passen a les histories habituals dela filosofia antiga i medieval . I que no espoden fer generalitzacions i categoritza-cions facils sobre aquest -com sobrecap- periode . Per ambdos motius, en-tre altres, aquest llibre , pensat inicial-ment per a teolegs , pot esser molt util alsfilosofs que no vulguin patir sovint del'audacia que es fruit del desconeixe-ment.

J. M. Via

S. TRIAS i MERCANT, HistOria del pensa-ment a Mallorca. Dels ongens al segleXIX, Col• leccio <Els treballs i els dies-num. 28, Editorial Moll, Palma deMallorca, 1985 , 422 pigs., 24 X 18 cros.

Ens trobem davant una obra desintesi de tot el pensament desenvolupata Mallorca des dels temps paleocristiansfins a la darreria del segle XIX. No crecque la intencio de Trias sigui la decenyir-se al camp de la pura divulgacio,ja que ens parla <<d'un assaig per adescobrir un camp inedit de la nostracultura- (p. 9). Trias estableix tambeunes considerations metodologiques deles quals volem destacar nomes les duesprimeres. Diuen aixi: -En aquest llibreentenc per pensament un conjunt d'i-dees amb una determinada dosi d'abs-traccio, sigui com sigui la seva expressio

245