UNA VEGADA HI HAVIA UNA NENA QUE ERA MOLT MENTIDERA. A MOLTS NENS ELS SEMBLA QUE AIXÒ DE DIR MENTIDES NO ÉS GAIRE IMPORTANT; I UNA MENTIDA PETITA, I FINS I TOT

UNA MENTIDA GROSSA SI CAL, SI ELS SALVA D’UN CÀSTIG O ELS POT

DONAR UN GUST, ELS SEMBLA QUE NO ÉS ABSOLUTAMENT CAP MAL.

DONCS BÉ, AQUELLA NENA PENSAVA AIXÍ MATEIX. PER A ELLA LA VERITAT

ERA UNA COSA QUE NO EXISTIA.

DURANT MOLT DE TEMPS ELS SEUS PARES ES VAN DEIXAR ENGANYAR PER LES SEVES

HISTÒRIES, PERÒ AL CAPDAVALL ES VAN ADONAR

QUE DEIA MENTIDES I JA NO LA CREIEN DE RES. PER ALS

PARES ÉS UNA COSA MOLT TRISTA DE NO PODER CREURE EL QUE ELS DIUEN ELS FILLS.

DESPRÉS D’HAVER-HO INTENTAT TOT INÚTILMENT, EL PARE I LA MARE DE LA NENA VAN DECIDIR DE PORTAR-LA A CASA DE L’ENCANTADOR MERLÍ, QUE EN AQUELL TEMPS ERA CÈLEBRE A TOTA LA TERRA I ERA UN GRAN AMIC DE LA VERITAT.

PER AIXÒ LI PORTAVEN DE TOT ARREU ELS INFANTS MENTIDERS, PERQUÈ ELS GUARÍS.

MERLÍ VIVIA EN UN PALAU DE VIDRE QUE TENIA TOTES LES PARETS TRANSPARENTS, I MAI NO SE LI HAVIA ACUDIT DE DISSIMULAR CAP DE LES SEVES ACCIONS, O DE FER VEURE ALLÒ QUE NO ERA. NI TAN SOLS DE DEIXAR-HO CREURE. D’UNA HORA LLUNY CONEIXIA ELS MENTIDERS PER LA FLAIRE, I QUAN LA NENA DE LA NOSTRA HISTÒRIA S’ATANSÀ AL SEU PALAU VA HAVER DE FER CREMAR VINAGRE PER PURIFICAR L’AIRE, PERQUÈ ES MAREJAVA I TOT.

LA MARE VA VOLER EXPLICAR LA TERRIBLE MALALTIA DE LA SEVA FILLA, PERÒ L’ENCANTADOR MERLÍ LA VA INTERROMPRE A LES PRIMERES PARAULES.

JA SÉ DE QUÈ ES TRACTA, BONA

SENYORA. FA UNA HORA QUE SENTO VENIR

AQUESTA SENYORETA. ÉS UNA MENTIDERA DE PRIMERA MARCA, I M’HA FET PASSAR UNA MALA

ESTONA.

LA NENA NO SABIA PAS ON AMAGAR-SE. ES REFUGIÀ SOTA LES FALDILLES DE LA SEVA MARE, QUE L’EMPARAVA TANT COM PODIA. EL PARE ES POSÀ DAVANT D’ELLA PER TAL DE PROTEGIR-LA DE TOT PERILL. ELLS PROU VOLIEN QUE GUARISSIN LA NENA, PERÒ SUAUMENT, SENSE FER-LI CAP MAL.

NO TINGUEU POR DE RES. N’HI HA PROU QUE

AQUESTA SENYORETA EM PERMETI FER-LI UN

PRESENT QUE, N’ESTIC SEGUR, NO LI

DESAGRADARÀ PAS.

OBRÍ UN ARMARI I EN VA TREURE UN MAGNÍFIC COLLARET D’AMETISTES ADMIRABLEMENT MUNTADES, AMB UNA TANCA DE DIAMANTS QUE ENLLUERNAVEN. EL POSÀ AL COLL DE LA NENA I, ACOMIADANT ELS SEUS PARES AMB UN GEST BENÈVOL, VA DIR:

ANEU BONA GENT, I NO US AMOÏNEU. LA VOSTRA FILLA

S’EMPORTA UN GUARDIÀ SEGUR DE LA VERITAT.

LA NENA, RESPLENDENT D’ALEGRIA, SE N’ANAVA A TOTA PRESSA, CONTENTA, ENCISADA D’HAVER-SE’N SORTIT TAN BÉ, QUAN L’ENCANTADOR MERLÍ LA CRIDÀ.

VINDRÉ A BUSCAR EL COLLARET D’ACÍ UN ANY. D’ACÍ FINS ALESHORES ET PROHIBEIXO

QUE TE’L TREGUIS NI UN SOL MINUT DEL COLL. SI T’ATREVEIXES A FER-HO, POBRA DE

TÚ!

OH, NO DEMANO ALTRA COSA QUE CONSERVAR-

LO SEMPRE! ÉS TAN BONIC!

L’ENDEMÀ DEL DIA QUE LA NOSTRA MENTIDERA HAVIA TORNAT A CASA SEVA, LA VAN ENVIAR A L’ESCOLA, I COM QUE HAVIA FALTAT MOLTS DIES, TOTES LES ALTRES NENES LA VAN ENVOLTAR DE SEGUIDA, I TOTES ALHORA VAN LLANÇAR UNA EXCLAMACIÓ EN VEURE AQUELL COLLARET TAN BONIC.

D’ON L’HAS TRET? I ON HAS ANAT , TU?

TORNAR DE LA CASA DE L’ENCANTADOR MERLÍ, EN AQUELL TEMPS, TOTHOM SABIA QUÈ VOLIA DIR, PERQUÈ SABIA QUE ERA EL METGE DELS MENTIDERS.LA SENYORETA NO VA VOLER DESCOBRIR-SE, I VA DIR DESVERGONYIDAMENT:

HE ESTAT MALALTA MOLT DE TEMPS, I ELS MEUS PARES M’HAN REGALAT AQUEST COLLARET PER

LA CONVALESCÈNCIA.

ES VA SENTIR UN GRAN CRIT, SORTIT DE LES BOQUES DE TOTES LES NENES.ELS DIAMANTS DE LA TANCA, QUE LLANÇAVEN UNA CLAROR TAN VIVA, S’HAVIEN APAGAT DE COP I VOLTA, I S’HAVIEN TORNAT TROSSOS DE VIDRE.

SI, SI; HE ESTAT MALALTA. QUÈ CRIDEU TANT?

DAVANT AQUELLA INSISTÈNCIA, TAMBÉ LES AMETISTES ES VAN TORNAR PALETS DE RIERA.

EN SENTIR ALTRA VEGADA AQUELL CRIT UNÀNIME, I VEIENT TOTES LES MIRADES CLAVADES EN EL SEU COLLARET, LA NENA EL MIRÀ TAMBÉ I S’ESTREMÍ DE POR.

HE ANAT A CASA DE L’ENCANTADOR MERLÍ

TOT JUST ACABAVA DE CONFESSAR LA VERITAT, QUAN EL COLLARET VA RECOBRAR TOTA LA BELLESA, PERÒ LES RIALLES QUE ESCLATAVEN AL SEU VOLTANT LA HUMILIAVEN TANT, QUE LA NENA VA VOLER QUEDAR BÉ.

NO RIGUEU TANT, NO; QUE ENS VA REBRE MOLT BÉ ALS MEUS PARES I A MI.

VA ENVIAR LA SEVA CARROSSA A CERCAR-NOS A LA VILA VEÏNA. I QUINA

CARROSSA! SIS CAVALLS BLANCS! I COIXINS DE SETÍ ROSA AMB BORLES D’OR! QUAN VAM ARRIBAR, SORTÍ A

REBRE’NS AL…

LES RIALLES QUE LES ALTRES NENES AMB PROU FEINES PODIEN OFEGAR ES VAN FER TAN SOROLLOSES QUE LA MENTIDERA S’ATURÀ EN SEC I, MIRANT ALTRA VEGADA EL DESVENTURAT COLLARET, TORNÀ A ESTREMIR-SE.A CADA DETALL QUE INVENTAVA, EL COLLARET S’ALLARGAVA, S’ALLARGAVA!

ESTÀS INVENTANT COSES!

MOLT BÉ, HO RECONEC; VAM ARRIBAR A PEU, I

NOMÉS HI VAM PASSAR CINC MINUTS.

IMMEDIATAMENT EL COLLARET RECOBRÀ EL SEU TAMANY NORMAL.

I EL COLLARET? D’ON L’HAS TRET?

ME’L VA DONAR L’ENCANTADOR SENSE DIR-ME RES, PROVA…

NO VA TENIR TEMPS DE DIR RES MÉS. EL COLLARET FATAL S’ESCURÇAVA, S’ESCURÇAVA, I TANT LI ESTRENYIA EL COLL, QUE L’OBLIGAVA A TREURE LA LLENGUA.

NO ENS HO HA DIT TOT!

I LA MENTIDERA, APROFITANT QUE ENCARA PODIA PARLAR, S’APRESSÀ A DIR:

VA DIR QUE ERA UNA MENTIDERA DE PRIMERA MARCA. PER AIXÒ EM VA DONAR AQUEST COLLARET. EM VA DIR QUE ERA UN GUARDIÀ DE LA VERITAT I BEN BENEITA QUE VAIG SER, D’ALEGRAR-ME’N. ESTIC BEN

APANYADA ARA.

LES SEVES COMPANYES LA COMPADIREN PERQUÈ, COM A BONES MINYONES QUE EREN, ES POSAVEN AL SEU LLOC.

I TANT QUE ETS BENEITA. JO DE TU JA L’HAURIA ENVIAT A RODAR

AQUEST COLLARET. QUI TE’N PRIVA DE TREURE-TE’L?

LA POBRA NENA CALLAVA, PERÒ EL COLLARET ES POSÀ A BALLAR, A BALLAR TANT I TANT, QUE LES PEDRES, TOPANT UNES AMB ALTRES, FEIEN UN SOROLL INFERNAL.

HI HA QUELCOM QUE NO ENS DIUS.

ÉS QUE TINC EL CAPRICI DE

PORTAR-LO POSAT.

ELS DIAMANTS I LES AMETISTES SEGUIEN BALLANT I TOPANT.

HI HA D’HAVER ALGUNA ALTRA RAÓ

ESTÀ BÉ, COM QUE NO US PUC

AMAGAR RES, US DIRÉ QUE MERLÍ EM VA PROHIBIR DE TREURE-ME’L, AMENAÇANT-ME AMB UNA GRAN DESVENTURA SI

EL DESOBEÏA.

I EL COLLARET ES CALMÀ IMMEDIATAMENT.

JA COMPRENDREU QUE AMB UN COMPANYÓ COM AQUELL, QUE ES TRANSFORMAVA QUAN HOM NO DEIA LA VERITAT, QUE

S’ALLARGAVA QUAN HOM INVENTAVA DETALLS, QUE S’ESCURÇAVA SI HOM AMAGAVA RES, I ES POSAVA A BALLAR QUAN HOM CALLAVA, UN COMPANYÓ, A MÉS, DEL QUAL NO HI

HAVIA MANERA D’ALLIBERAR-SE, FINS I TOT LA MENTIDERA MÉS TOSSUDA HAVIA DE LLAURAR DRET. I QUÈ VA PASSAR?

QUAN LA NENA S’ACOSTUMÀ A DIR LA VERITAT EN TOT MOMENT, S’HI TROBÀ TAN BÉ, ES VA SENTIR LA CONSCIÈNCIA

TAN LLEUGERA I L’ÀNIMA TAN TRANQUIL·LA, QUE ACABÀ SENTINT HORROR PER LA MENTIDA I JA NO NECESSITAVA EL COLLARET PER A RES. AIXÍ, DONCS, MOLT ABANS DE L’ANY,

L’ENCANTADOR MERLÍ ES PRESENTÀ A RECOLLIR EL COLLARET, QUE NECESSITAVA PER A UN ALTRE INFANT

MENTIDER, SABENT COM SABIA QUE ALLÀ ON ELL L’HAVIA POSAT JA NO ERA NECESSARI.

NINGÚ NO HA SABUT DIR QUÈ SE N’HA FET D’AQUEST MERAVELLÓS COLLARET DE LA VERITAT. ENCARA EL

CERQUEN, I SI JO FOS UN NEN MENTIDER NO ESTARIA GENS TRANQUIL, PERQUÈ PODRIA ÉSSER MOLT BÉ QUE EL

TROBESSIN.

FI