Una constel · lació, en astronomia, és una agrupació

convencional d'estrelles, la posició en el cel nocturn

és aparentment aproximada i pobles, generalment

de civilitzacions antigues, van decidir vincular

mitjançant traços imaginaris, creant així siluetes

virtuals sobre l'esfera celeste. En la immensitat de

l'espai, en canvi, les estrelles d'una constel · lació no

necessàriament estan localment associades; i poden

trobar-se a centenars d'anys llum unes de les altres. A

més, aquests grups són completament arbitraris, ja

que diferents cultures han ideat constel · lacions

diferents, fins i tot vinculant les mateixes estrelles.

Constel · lacions antigues

A causa del temps transcorregut i a la falta de registres històrics, és difícil conèixer l'origen precís de les constel · lacions mésantigues del món occidental. Sembla que Leo (el lleó), Taurus (el toro), i Escorpió (l'escorpí), existien des d'antic en la cultura de Mesopotàmia, uns 4000 anys abans de l'era cristiana, encara que no rebien aquests noms necessàriament.

Es creu que l'interès d'aquests antics pobles per la disposició de les estrelles va tenir motius fonamentalment pràctics, usualmentamb propòsits agrícoles, de viatge i religiosos: com ajuda per a mesurar el temps i les estacions i per servir d'orientació a navegants i mercaders quan realitzaven travessies durant la nit, ja fos per mar o pel desert. Així, imaginant figures amb les qualsrelacionar els grups d'estrelles (i creant llegendes i històries del que representaven-veure mitologia, astrologia-) els seria mésfàcil i segur recordar les rutes a seguir.

Cultura xinesa:

Les constel · lacions xineses són un dels agrupaments estel · lars més anticsdel món. Aquestes són molt diferents de les modernes constel · lacionsreconegudes per la UAI (que es basen en l'astronomia grega); això es deuprincipalment a que el desenvolupament de l'astronomia xinesa va ser independent, encara que paral · lel a la grega.

Els astrònoms xinesos van dividir el cel en 31 regions, anomenats 3 recintes i 28 mansions. Els tres recintes ocupen la zona propera al pol nord, de manera que en les latituds altes es poden veure durant tot l'any, mentre les vintmansions ocupen la zona del zodíac, pel que poden ser estimats coml'equivalent a les dotze constel · lacions zodiacals occidentals. Contràriament a l'astronomia occidental, les vint mansions no reflecteixen el moviment (aparent) del Sol sinó el moviment de la Lluna en el seu recorregutmensual al voltant de la Terra.

Cultura Hindú

Les constel · lacions de l'astronomia hindú es denominen nakshatra o mansió

lunar, que corresponen a cadascuna de les 27 divisions del cel, identificades

per la estrella més destacada dins de les mateixes, per les quals passa la

Lluna durant el seu cicle mensual. Per tant, cada un d'ells representa una

divisió de l'eclíptica similar a la del zodíac occidental (13 ° 20 'en lloc dels 30

° per a cada signe del zodíac). El període orbital de la Lluna és de 27/03

dies, de manera que la Lluna triga aproximadament un dia per passar a

través de cada nakshatra.

El punt de partida per a la Nakshatras és el punt de l'eclíptica directament

oposat a l'estrella Spica llamdo Chitré (que correspondria aproximadament

al començament d'Àries). La eclíptica es divideix en cadascun dels

Nakshatras cap a l'est a partir d'aquest punt.

En Astronomia, el zodíac o zodíac (del grec "zoon-diakos" que significa roda

dels animals) és una banda que circumda l'esfera celeste comprenent a

l'eclíptica i que és prou ampla per contenir al Sol Comprèn 13-14 constel ·

lacions.

En astrologia, el zodíac està basat en la divisió en dotze parts iguals de la

banda celeste sobre la qual tracen les seves trajectòries el Sol, la Lluna, i els

planetes, avançant un sector per cada mes de l'any. Cada sector conté la

constel · lació tradicional a la qual deu el seu nom. Els babilonis i grecs van

dividir aquesta banda en dotze parts iguals, sent cadascuna d'elles un

sector del cel d'una extensió de trenta graus d'arc, batejades amb el nom

de les dotze constel · lacions més destacades que veien en cadascuna de

les subdivisions. El zodíac posseeix una importància fonamental en

l'astrologia occidental. Altres cultures amb tradició astrològica com la xinesa

atorguen també una importància especial a aquesta regió del cel, encara

que defineixen un zodíac diferent.

1.- Aries 8.- Scorpius

2.- Taurus 9.- Saggitarius

3.- Gemini 10.- Capricornus

4.- Cancer 11.- Aquarius

5.- Leo 12.- Piscis

6.- Virgo

7.- Libra

1.- Aries:

És la 1ra constel·laciò del Zodiac.

Arietis, coneguda com Hamal, és

l'astre més brillant amb magnitud

2,01. Entre les estrelles dobles cal

assenyalar a γ Arietis, anomenada

Mesarthim, ε Arietis i λ Arietis.

2.- Taurus:

És la 2na constel · laciò del

zodiac, el seu nom en llatí significa

toro. Destaca en el cel

hivernal, entre Àries a l'oest i

Bessons a l'est. Al nord es troben

Perseus i Auriga, al sud-est Orió, i

al sud-oest Eridanus i Cetus.

3.- Géminis:

És la tercera constel · laciò del

zodíac, i es troba a uns trenta

graus al nord-oest d'Orió. William

Herschel va descobrir Urà prop de

η Geminorum en 1781, i Clyde

Tombaugh va fer el mateix amb

Plutó prop de δ Geminorum.

4.- Càncer:

És la 4ta constel · laciò del

zodíac. En astrologia, Càncer

constitueix un dels dotze signes

zodiacals. La constel · lació de

Càncer és petita i feble. Es troba

entre les constel · lacions de

Bessons a l'Est, Linx al Nord i les

constel · lacions de Ca Menor i

Hidra al Sud.

La constel · lació també dóna el

seu nom al Tròpic de Càncer.

5.- Leo:

És la 5na constel·laciò del

Zodiac.Potser una de les constel · lacions més conegudes, Leo conté moltes estrelles brillants, destacant els sistemesestel · lars Régulo -el cor del lleó-i Algieba , així com Denébola, que posseeix un disc circumestelar. Wolf 359, el tercer estel méspropera al sistema solar (7,7 anysllum), està en Leo.

6.- Virgo:

És la 6na constel·laciò del Zodiac.

És representa sovint portant duesgarbes de blat, una d'ellesassenyalada per la brillant estrella Espiga o Spica (α Virginis), 'l'espiga' dels agricultors medievals. La localització de Virgo és fàcil gràciesa aquesta estrella, que es trobaseguint la corba que va des de "el carro" (Óssa Major) cap a Arturo (α Boötis) i continuant aquesta corbafins arribar a Espiga. Altres estrelles brillants en la constel · lació són β Virginis (Zavijava), Virginis (Porrima), Virginis (Auva o Minelava) i Virginis(Vindemiatrix).

7.-Libra:

És la 7na constel · laciò del zodíacen el cel. Bastant discreta, no té estrelles de primera magnitud, estant situada entre Virgo a l'oest i Escorpió a l'est, notablement méscridaneres. Com s'evidencia pelsnoms de les seves estrelles mésbrillants, va ser en algun momentpart de les pinces de l'escorpí: així, Zubenelgenubi (α Librae) significa "pinça del sud" i Zubeneschamali(Librae) "pinça del nord". Visualmentsón els travessers d'equilibri de la balança, mentre que són elsplaterets.

8.-Scorpius

És la 8na constel·laciò del Zodiac. També anomenada Scorpio o Escorpió. Antigament aquestaconstel · lació es representavaunida a la que avui es coneixcom lliura (que no existia, es creuque van ser els romans els quiprimer la van imaginar). Les estrelles que avui es coneixencom alfa i beta Libraerepresentaven les pinces sud i nord de l'escorpí.

9.-Sagittarius

És la 9na constel·laciò del Zodiac.

És generalment representada

com un centaure sostenint un arc.

Sagittarius es troba entre Scorpius

a l'oest i Capricornus a l'est.

10.-Capricornus

És la 10na constel·laciò del

Zodiac. La cabra meitat

peix, anomenada comunament

Capricorn, sobretot pel que fa a

l'astrologia. Encara que de

vegades es representa com una

cabra, generalment se li afegeix

una cua de peix.

11.-Aquarius

És 11na la constel·laciò del Zodiac. El seu símbol representa el flux de l'aigua.

De tot el zodíac, Aquari és una de les constel · lacions reconegudaamb major antiguitat. Els sumeris livan donar aquest nom a la constel · lació, en honor al seudéu An, que vessa l'aigua de la immortalitat sobre la Terra. Es troba en una regió comunamentanomenada el Mar o Aqua per la seva prodifusión de constel · lacions aquàtiques tals comCetus, Peixos, Eridanus. Algunesvegades el riu Eridanus es representa com el que vessa el vas d'Aquari.

12.-Pisces

És la 12na constel·laciò del Zodiac. L'equinocci de primavera es troba actualment a Peixos, al sud de ω Psc, i, gràcies a la precessió, es desplaça poc a poccap a sota del peix occidental en direcció a Aquari. La constel·laciósembla dos objectes redons, cadascun dels quals és lligat al mateix punt per una llarga corda. Peixos conté una galàxia del Catàleg Messier, en concret la galàxia espiral M74