Introducci
al programari de
fonts obertes

Dr. Xavier de PedroDep. de Fsica Aplicada i pticai Grup pel Coneixement Lliure de la UB (gclUB)Universitat de Barcelonaxavier.depedro@ub.edu - xavi@tikiwiki.org

http://gclUB.ub.es

Objectius del curs

Donar a conixer aquest tipus de programariQu s?

Quins avantatges/oportunitats ofereix?

Quin s el seu entorn legal?

Promoure el seu s en la comunitat universitriaCom puc comenar a usar-ho?

A qui est dirigit?

A tota la comunitat universitria de UB (PAS, PDI, Alumnat...)1a fase: PAS rea de tecnologies, oberta a altres

Segents fases: Alumnat, PDI, altres PAS.

amb coneixements elementals d'informtica a nivell d'usuari Que spiguen usar un navegador, un programa de correu i aplicacions ofimtiques

i que tinguin inters per aquest tipus de programari i la filosofia que hi ha al darrera

Qui ho finana i certifica?

Qu s CENATIC?Centro Nacional de Referencia de Aplicacin de las TIC basadas en fuentes abiertas

Fundaci Pblica Estatal constituda pel Ministeri d'indstria, Turisme i Comer, a travs de Red.es

URL: www.cenatic.es

Guia bsica CENATIC

Qu s?Document base del que parteix aquest curs

Forma part d'una iniciativa estatal per divulgar el programari de fonts obertes

Qu veurem?

Conceptes bsicsAlgunes definicions

Decleg OSI

AvantatgesAvantatges del model de desenvolupament

Deu realitats del programari de fonts obertes

Oportunitats en els mbits pblic i privat

Entorn legalLlicncies de codi obert

Qu veurem?

Primers passos a nivell d'usuariFonaments d's

Alguns programes tils

Sistema GNU/Linux

Exemple de distribuci

http://www.flickr.com/photos/_lope/2678628995/

Conceptes bsics

Qu s el programari?

Programa informticSeqncia d'instruccions que un computador pot interpretar i executar

ProgramariConjunt de programes, documentaci i dades associades que formen part d'un sistema de computaci

(Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)

Qu s el codi font?

Estats d'un programaCodi font

Binari o executable

Codi font python,editat amb Open Komodo

Binarien execuci

Qu s el codi font?

Informtica vs. gastronomiaCodi font = recepta

Codi executable = pasts

Qu s el programari de fonts obertes?

En poques parauless aquell programari que ofereix el codi font a ms de la versi executable dels programes

Qu implica l'accs al codi font?(Permetre) Entendre el seu funcionament

Llibertat per modificar-ho *Introduir millores

Adaptar-ho a les nostres necessitats especfiques

Llibertat d's i cpia *

* Condicionades per l'entorn legal

Terminologia bsica

Termes equivalents:Programari obert, programes de fonts obertes, programes de codi obert

Programari lliure (Software libre - Free Software)Consideracions filosfiques aparti, aquest terme representa el mateix concepte

Termes antagnics:Programari propietari o tancat

Programari privatiuEn contraposici al terme programari lliure

Open Source Initiative

Organitzaci dedicada a la promoci del programari de fonts obertesFundada en 1998

Va crear el terme Open Source en un intent d'aproximar el programari lliure a les empresesReduir la crrega ideolgica i evitar la confusi del terme anglosax Free (lliure/gratis)

Va suposar un cisma amb la Free Software Foundation (FSF)Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels 80

Decleg OSI

Lliure redistribuci: el programari ha de poder ser copiat i venut o distribut gratutament pels usuaris

Codi font: el codi font ha d'estar incls o ha de ser proporcionat a travs d'un mitj de carcter pblic

Treballs derivats: la redistribuci de modificacions ha d'estar permesa

Integritat del codi font de l'autor: les llicncies poden requerir que les modificacions siguin redistribudes noms com a pegats

Sense discriminaci de persones o grups: no es pot deixar a ning fora del moviment de fonts obertes

cA l'efecte d'evitar ambiguedats i per facilitar la seva identificaci, el moviment de l'Open Source imposa una srie de condicions rigoroses a tot programari que vulgui ser denominat de fonts obertes.

Aquestes es recullen en segent decleg ....

Decleg OSI

Sense discriminaci d'rees d'iniciativa: no es pot restringir l's del programa (comercial, cientfic, militar...)

Distribuci de la llicncia: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el que rebi el programa

La llicncia no ha de ser especfica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se noms com a part d'una distribuci major

La llicncia no ha de restringir un altre programari: la llicncia no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de tamb ser de codi obert

La llicncia ha de ser tecnolgicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptaci de la llicncia per mitj d'un accs per clic de ratol

cA l'efecte d'evitar ambiguedats i per facilitar la seva identificaci, el moviment de l'Open Source imposa una srie de condicions rigoroses a tot programari que vulgui ser denominat de fonts obertes.

Aquestes es recullen en segent decleg ....

Concepte de comunitat

A qu ens referim?Conjunt de persones o entitats que collaboren perqu el programari obert evolucioni i millori

Dos grans grupsPersones UsuriesProvar el programari, demanar millores, informar d'errors, millorar la documentaci, ajudar a altres usuaris (frums)...

Persones DesenvolupadoresProduir programes i introduir millores tenint en consideraci als usuaris

Tots podem formar partNo sn necessaris coneixements de programaci

Avantatges

Avantatges del model de desenvolupament

Major capacitat d'evoluciSegueix el principi global de la uni fa la foraWikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything (Tapscott & Williams, 2007): Crowdsourcing.

Decisions descentralitzadesEl programari evoluciona segons els interessos d'una comunitat d'usuaris i no d'una determinada empresa/organitzaci

Els avantatges d'aquest model es concreten en 10 realitats tangibles

Avantatges: 10 realitats

Primera: estabilitat del sistema operatiu (SO)Els SO tancats sn caixes secretesErrors revisats per poques persones

Actualitzats amb poca freqncia

Els SO oberts sn caixes pbliquesRevisats constantment per moltes persones

Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir-ho

Actualitzats amb una elevada freqncia

Major qualitat del programari

Avantatges: 10 realitats

Segona: la seva seguretat En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos sn ms perniciosos: No s's conscient de la seva presncia

L'usuari no pot fer gens per evitar-ho

El temps de reacci dels desenvolupadors s major

Els sistemes de fonts obertes sn per la seva naturalesa ms segurs que els sistemes tancats

Avantatges: 10 realitats

Tercera: el seu cost (cost total de propietat)El programari de fonts obertes t un menor cost

Per al productor:Menor esfor de desenvolupament (reutilitzaci de codi)

Menor cost de manteniment (comunitat desenvolupadors)

Menor cost de distribuci (descrrega per internet)

Per a l'usuari:Llicncies ms barates o fins i tot gratutes a causa de l'estalvi en la producci

Major competncia entre provedors de programari i serveis

Avantatges: 10 realitats

Quarta: la seva llibertat per modificar-hos difcil que un programari satisfaci totes les necessitats d'una organitzaci

Adaptar el programari propietari s difcil i car

Adaptar el programari obert s senzillNo presenta traves legals

Es disposa de tota la informaci

Es poden reutilitzar adaptacions d'altres organitzacions

Avantatges: 10 realitats

Cinquena: la seva senzillesa d'installaciActualment el programari obert s tan senzill d'installar com el tancat

A ms, davant qualsevol dubte es pot consultar a la comunitat d'usuarisMenor temps de resposta que els serveis de suport del programari propietari

Avantatges: 10 realitats

Sisena: els estndards obertsPer assegurar interoperabilitat entre programes, les dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles predefinit: estndard o format

Els estndards oberts (pblics) garanteixen l'accs a la informaci i faciliten la interoperabilitat

El programari de fonts obertes promou aquest tipus d'estndardsExemples d'estandars oberts:format Ogg d'arxius multimdia

format ODF de documents ofimtics

Avantatges: 10 realitats

Setena: els avantatges a nivell jurdicEl marc legal del programari tancat s'ha concebut pensant en el productor

El marc legal del programari obert t en compte al consumidor, encara que sense danyar els drets del propietariEs pot usar en diversos equips, copiar, distribuir sense necessitat de consultar als advocats

Avantatges: 10 realitats

Vuitena: capacitat per generar innovaciL'anlisi, les revisions i les millores del programari de fonts obertes sn dutes a terme per multitud de persones de forma distribuda

El mtode emprat s similar al que empra el mn acadmic i cientfic

Avantatges: 10 realitats

Novena: beneficis per a la indstria localEl programari de fonts obertes Redueix la despesa en llicncies

Atorga independncia del provedor

Facilita l'adaptaci del programari

Genera un mercat local de serveisInstallaci

Suport

Adaptaci

Formaci

Avantatges: 10 realitats

Desena: possibilitat de diferents llengesLa decisi de traduir un programari no depn dels interessos del productor sin dels usuarisTantes traduccions com a usuaris vulguin

Oportunitats

Nou ecosistema empresarial entorn del programari de codi obertFomentat per empreses, institucions i usuaris

Les empreses locals del sector poden beneficiar-seAdaptaci del programari

Desplegament i manteniment

Formaci

...

Especialment important per Espanya a causa de la quantitat de PIMES

Oportunitats

La migraci massiva a aquest programari permetriaReduir la dependncia de la tecnologia exteriorMenor flux exterior de contractaci

Menor flux exterior de renovaci

Ambds suposen una xifra considerable de l'economia

Generar ocupaci, riquesa i oportunitats per a l'economia local

Impulsar la R+D+I

Oportunitats

Aquest programari s el que millor s'adapta a les necessitats de les administracions pbliquesSeguretat i confidencialitat de les dades

Perdurabilidad i garantia accs a la informaciGrcies a l's d'estndards oberts

Optimitzaci de la despesa pblica

Foment de la innovaci tecnolgica

Diversos informes ho testifiquenEEurope 2002 entre uns altres http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2002

Oportunitats

Els particulars sn els ms poc inclinats al canviLa falta d'informaci s un obstacle

Arguments a favorNo s necessari infringir la llei o gastar molts diners per poder treure-li profit al PC

Sempre disposarem de l'ltima versi del programari

Menor exposici a programari malintencionat

La comunitat d'usuaris pot ajudar-nos

Qui ho fa servir?

Usen i collaboren en el seu desenvolupamentInstitucions pbliques

Universitats

EmpresesCom

i moltes ms

Entorn legal

Llicencies programari

Qu s un llicncia programari?Autoritzaci formal amb carcter contractual que l'autor un programari atorga a un usuari perqu pugui exercir actes d'explotaci legal

Restricci o garantia de llibertats?Depn dels termes de la llicncia

Codi ObertTipus de programari

Taxonomia en funci del tipus de llicncia

Domini pblicBSD-MPLCopyleftGPLPropietariFreewareSharewareGratisProvar abans de comprarL'autor ha renunciatals dretsSensecodi

Copyleft

Qu s?Regla/clusula d'una llicncia (tamb de programari) que garanteix que els seus termes es preserven

Qu implica?El programari es pot modificar/distribuir sempre que estigui subjecte a llicncia equivalentEfecte Vric o de Rei Mides (converteix en or el que toca)

Copyleft estricte vs. relaxatLa versi relaxada permet enllaar codi i distribuir el programa amb una llicncia diferent

Copyleft fcil per Documentaci: CCCreative Commons (CC): http://creativecommons.org

GPL

General Public LicenseDissenyada per la Free Software Foundation

Conserva els drets d'autor i atorga 4 llibertats a l'usuari del programariLlibertat 0: Utilitzar-ho amb qualsevol propsit

Llibertat 1: Accedir al seu codi font i estudiar-ho

Llibertat 2: Distribuir-ho lliurement

Llibertat 3: Millorar-ho i adaptar-ho

Aquestes llibertats es protegeixen mitjanant una llicncia de copyright (de les de tipus copyleft)

BSD

Berkeley Software DistributionAtorga les mateixes llibertats que GPL

No est protegida per copyleft estricte (vric)

Per cpia i modificaci pot convertir-se a programari propietari (exemple: Mac OS X)

Primers passos

Fonaments d's

Aplicacions

SistemaOperatiu

Maquinari

Alguns programes tils

Firefox(Navegador)

Thunderbird(Correu)

Pidgin(Missatgeria instantnia)

OpenOffice.org(Paquet ofimtica)

Azureus(Client P2P)

VLC(Reproductor video)

GIMP(Editor grfic)

Songbird(Reproductor msica)

Bibus(Gestor Bibliogrfic)

R(Estadstica i grfics cientfics)

Criteri = multiplataforma

Adium(Alternativa a pidgin en OS X)

Com puc usar-los?

No s necessari canviar de SOPas intermedi de migraci cap a programari obert

Soluci de comproms si el PC s compartit amb altres familiars

Com installar-los?Accedir a la web de cada programari; veure guia, iSongbird: http://getsongbird.com

R: http://www.r-project.org

Bibus: http://bibus-biblio.sf.net

Descarregar el programa d'installaci

Seguir les instruccions

Windows

Mac OS X

Firefox

Navegador webCaracterstiques:Pestanyes

Bloqueig de pop-ups

Mltiples extensions

Exercicis d'autoaprenentatge:Obre les pgines de CENATIC i la teva universitat en 2 pestanyes: www.cenatic.es - www.ub.edu

Obre Softcatala i consulta les novetats: www.softcatala.org

Obre la comparativa d'alternatives lliures www.freealts.com

Tanca firefox bruscament i recupera totes les finestres

Examina els complements del firefox

Thunderbird

Client de correu i notciesCaracterstiques:SMTP, POP, IMAP, NNTP

Correu HTML

Filtre anti-spam

Lector RSS

Xifrat PGP

Mltiples extensions

Exercici d'autoaprenentatge:Configura el teu compte de correu i prova a enviar-te un correu a tu mateix

Pidgin

Missatgeria instantniaCaracterstiquesPossibilitat de connectar-se a diverses xarxes: MSN, ICQ, Google Talk, Jabber, etc.

Converses en pestanyes

Avisos sonors

Transferncies de fitxers

Exercici d'autoaprenentatge:Configura pidgin per connectar-te a una xarxa en la qual estiguis registrat (Jabber/XMPP, IRC, MSN, ICQ, ...)

OpenOffice.org

Paquet ofimticaCaracterstiques:Formats oberts de documents (odt, odp, ods, odg, ...)

Similitud amb Microsoft Office 2003

Compatibilitat amb formats de Microsoft (encara que no 100%, per si obre .docx, i existeix plugin .odt per MS Word)

Generaci de documents PDF efica i rpida

Importaci de .pdf a .odg (OOo 3.0+)

Exercici d'autoaprenentatge:Obre un fitxer DOC i converteix-ho a ODT

Genera un fitxer PDF a partir del fitxer anterior

Obre un fitxer XLS i converteix-ho a ODS

Crea els teus propis fitxers ODT i XLS

VLC

Reproductor de video/multimdiaCaracterstiques:Suporta un gran nombre de CODECS d'udio/video,subttols,etc.

Suporta DVD, CD i streaming

Pot ser usat com a servidor multicast

Disposa de plugin per al navegador

Exercici d'autoaprenentatge:Obre el fitxer de video descarregat amb Azureus

Obre la URL de Radio3 http://195.55.74.108:80/rtve/radio3.mp3

Obre la URL d'Antena3 Nova http://nova.stream.flumotion.com/antena3/nova.asf.m3u

Azureus

Client P2PCaracterstiques:Compatible amb la xarxa BitTorrent

Selecci de velocitats de pujada/baixada

Reproducci de msica/video

Diferents maneres d's (principiant, intermedi, avanat)

Exercici d'autoaprenentatge:Si les condicions de la xarxa ho permeten!

Baixar un fitxer de msica de mida reduda

Baixar un fitxer de video de mida reduda

Reproduir-los els fitxers

Songbird

Reproductor de msicaCaracterstiques:Suporta mltiples formats (mp3, ogg, acc, wma, )

Interfcie similar a iTunes

Permet gestionar una biblioteca de msica, afegir cartules, etc.

Sincronitzaci de dispositius tipus iPod (mitjanant plugin)

Exercici d'autoaprenentatge:Escolta una rdio a internet

Obre el fitxer de msica descarregat amb Azureus

Gimp

Editor grficCaracterstiques:Alternativa lliure al Photoshop

Suporta mltiples formats grfics (JPG, GIF, PNG, TIFF, )

Disposa d'un gran conjunt d'eines, filtres, etc.

Permet l'automatitzaci mitjanant fitxers de comandes

Exercicis d'autoaprenentatge:Fes una captura de pantalla de l'escriptori, desa-la com a .png, edita-la i redueix-la al 75%

Incrusta-la en el document OOWriter anterior

Baixa't una foto de http://www.flickr.com amb llicncia de Creative Commons i gira-la 180

R

Estadstica i grfics cientficsCaracterstiques:Alternativa lliure a l'S

Permet importar fcilment d'Excel, csv, spss,

Disposa d'un gran conjunt d'extensions

Funciona via comandes, i amb algunes interfcies grfiques

Exercicis d'autoaprenentatge:Explora les possibilitats grfiques

Explora les interfcies grfiques

Compara-ho amb el programa que feu servir actualment a la UB i a casa (si s'escau)

Bibus

Gestor BibliogrficCaracterstiques:Alternativa lliure a l'Endnote i Reference Manager

Suporta mltiples formats (bibtex, ris, xml, )

Gestiona les cites en el text i el format de la bibliografia

Compatible amb OpenOffice i MS Word

Permet bibliografies compartides amb MYSQL en servidor

Exercicis d'autoaprenentatge:Exporta el teu Curriculum del WebGREC i importa'l a BibusPer fer-ho pots consultar http://gclub.ub.es/tutorials

Afegeix algunes cites en un document de OOo Writer

Juga amb els estils de format de les cites i bibliografia

Qu s GNU/Linux?

s ...Un sistema operatiu de codi obert

La suma de l'entorn GNU i el nucli Linux

Compatible amb sistemes UNIX

GNU + LINUX

Qu s una distribuci?

Una collecci de programari lliureNucli + drivers (mduls)

programes + extres + utilitats

Suport? + Documentaci?

Distribucions de GNU/Linux

Ubuntu

Debian

Slackware

Gentoo

Redhat

Fedora

Mandriva

Suse

Ubuntu GNU/Linux

Principals caracterstiquesDistribuci basada en Debian

Desenvolupada per Canonical Ltd. (Sud-frica)

Ubuntu:Filosofia zul: Humanitat cap a uns altres, jo sc perqu nosaltres som

Slogan Ubuntu: Linux for human beings (o beans?)

Sens dubte, s la ms fcil d'installar/usar

Ubuntu GNU/Linux

Com usar Ubuntu?LiveCD: sense installar-ho en el disc dur

Installat en el disc durs l'opci ms eficient, per cal anar amb compte si hi ha altres sistemes operatius installats

Installat en un disc USB o pendrive

Installat en una mquina virtual

Ubuntu GNU/Linux

Pas previ: configurar la BIOS perqu arrenqui de CDSol haver-hi una tecla per entrar en la configuraciNormalment: DEL, F2, ESC, ....

Una vegada dintre, busquem la seqncia d'arrencada (Boot, Boot device)

Ubuntu GNU/Linux

Millor veure'l en funcionament ...

Preguntes?

Curs INTRODUCCI Al PROGRAMARI DE FONTS OBERTESVersi 1.46 de mar de 2009

Xavier de Pedro Puente
Grup pel Coneixement Lliure de la UB - http://gclub.ub.es

Basat parcialment en documents de: Luis Piuel i Manuel Prieto
Aula SUN/UCM de Programari Lliure (http://www.ucm.es/info/aulasun) Grup de Programari Lliure de la UPV (http://itsas.ehu.es) CENATIC (http://www.cenatic.es)Els copyrights dels logos pertanyen al seu respectius propietaris.Document .odp disponible a: http://forja.rediris.es/projects/form-floss-univ/

Alguns drets reservats. Aquest article es distribueix sota la llicncia Creative Commons 3.0 Reconeixement-Compartir per igual, disponible enhttp://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca

Agraments especials a:Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris

Pulse para editar el formato de las notas