celsona 768

� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Quinze anys

Editorial Josep Maria Borés i Casafont

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Candi Pujol - Marcel Ribera Montserrat Riu - J. ClavéRamon Gualdo - F. Torres - Pere BorésEnric Serra - Josep M. Montaner Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel Manzano - Montse RiuEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 [email protected] 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació independent i socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament.

Pots accedir, llegir i descarregar molts exemplars de Celsona via electrònica anant directament a http://issuu.com/celsona/docs o

llegint a aquest codi QR.

Sort n'hi ha que hi ha gent endreçada. Gent que es pren un moment per guardar papers, arxivar i desar, perquè, al cap de quinze anys, pugui dir-nos: Josep Maria, he trobat la carta que vas enviar a les entitats per presentar el Celsona a tothom.

Què dius, ostres, és veritat, sí que es va fer una reunió al Casal amb molta gent...

Mira, mira i llegeix, era el 1997:"Ens plau de convocar un representant de la vostra

entitat el proper DIJOUS, 20 de març, a la Sala d'Actes del CASAL DE CULTURA de Solsona a les 9 del vespre per fer-vos presentació oficial dels objectius a totes les entitats del Solsonès de la revista CELSONA"

I, continuo llegint...

"Continguts:Recull de notícies publicades referents al Solsonès.Planes oficials, ajuntaments, Consell,...Espai per a qualsevol entitat sense ànim de lucreCol.laboracions d'escriptorsTot l'esportCartes al director i opinió diversaActes previstos per la setmana següentEspectacles, festes majors, cinema1r concurs de contes curts del SolsonèsPassatemps i lleureServei d'anuncis gratuïts i publicitat....Volem amb Celsona que els lectors es sentin iden-

tificats amb una comarca. Una revista pràctica de llegir a qualsevol hora i sobretot útil.

Volem potenciar els actes culturals, teatre, celebraci-ons, festes majors, fires, conferències, trobades... anunciant-les a la revista com a actes previstos, instant a tots a que hi assisteixin.

La participació de les escoles i escolars és important. Treballarem perquè els estudiants puguin disposar d'espai per fer conèixer les activitats que organitzen i el que fan...

Si entre tots, això funciona, els lectors es trobaran una publicació totalment nova. Una revista de tots. Aconseguirem, d'aquesta manera, promocionar i donar a conèixer entitats que no tenen mitjans per fer-ho."

Doncs, abans de res, MOLTES GRÀCIES Montserrat pel regal que m'has fet recuperant aquest senzill paper, m'ha fet molta il.lusió. És un plaer veure que no ens hem "despistat" gaire del que inicialment anunciàvem. Continuem oferint aquest mitjà, cada setmana, com el primer dia, intentant ser útils.

Penseu que hi ha canalla amb "borrissol al mostatxo" que han vist el Celsona des que van nèixer, que forma part de les seves vides i, per poc que hagin fet, estic segur que ja han sortit en alguna pàgina escolar o esportiva.

Això, aquesta aparent "normalitat" fa que, de vegades es perdi de vista que Celsona costa tant de fer i cal fer-lo amb tanta intensitat com el primer dia, dedicant-hi tota l'atenció i tots els nostres mitjans per aconseguir-ho setmana rera setmana. El cor, el motor del Celsona sortim a Portada. Ens ho mereixem perquè ens esforcem tant com podem. Amb aquesta tropa és evident que sóc el Celsoní més feliç del món.

Gràcies

I ara ve quan el maten...M'he adonat que acabo els escrits d'editorial amb un pa-

ràgrafàcidiincisiu.Unareflexióquedeixoanaral'aire,potserper desfogar-me, i que intenta ser la síntesi de tot el munt de lletraqueheullegit.Avui,perfinalitzar,usdeixounaditaquevé molt a tomb, extreta del treball del Gerard Roca que, aquest Sant Jordi, podreu llegir en format de llibre de butxaca. La dita diu així: La taca no hi sigui, que la pols ja marxarà.

�Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

El reportatge Miquel Manzano

Els avantpassats del Celsona

El Rebenque i El Montañés, els primers periòdics solsonins (1900-1910)

Afinal del segleXIX sorgeixen aCatalunya,arran del període conegut com la Renaixença, moltes publicacions; i es consolida un públic que consumeix premsaencatalà.ASolsonaafinald'aquestsegleexistiael Butlletí oficial eclesiàstic(1866)inoésfinsal'any1904 quan El Rebenque en llengua castellana és "el periódico de interesses locales de Solsona y su distrito" electoral. Al mateix temps surt al carrer El Montañés, "periódico semanal independiente". Tots dos a càrrec del partit de Solidaritat de Catalunya. El Montañés oferirà als seus lectors el col·leccionable la Història de Solsona de Costa i Bofarull.

El Rebenque tindrà una durada efímera ja que no arribarà a fer un any de vida, mentre que El Montañés arribaria a l'any 1907 i superaria els 50 números publicats.

Dretes i esquerres: Lacetània i La Verdad (1911-1930)

En aquesta època la premsa apareixia per parelles obeint als interessos polítics dels partits dominants. Així aSolsonaafinaldelsanys20hihaviaduespublicacions:Lacetània creat pel partit del sr. Moles i La Verdad creat pelpartitcontrari.Aquestsperiòdicsreflectienleslluitespolítiques locals.

La Pàtria fou un setmanari que es declarà porta-veu de la colònia solsonina. Nasqué l'any 1917. Revista de caire polític, amb partidaris de l'alcalde Moles, que contenia escrits de solsonins que vivien a Manresa.

Durant 1917 també trobem la Veu del Seminari, revista amb notícies locals, activitats dels seminaristes i articles d'opinió de caire religiós. Abans d'aquests apareguè l'any 1914 La Llumenera confeccionada per un grup de joves.

Aquesta setmana la revista Celsona compleix 15 anys i per això hem volgut fer un recorregut històric de les publicacions que la van precedir. Sense voler entrar en profunditat veurem les principals capçaleres que han format part de Solsona i que sens dubte han recollit i plasmat els moments més importants de la ciutat.

L'Arxiu Comarcal del Solsonès en té una bona mostra amb més de 100 publicacions periòdiques de la comarca que inclouen, a més de la premsa comarcal, els butlletins de diverses associacions i entitats. D'aquestes, més d'una vintena recull la crònica social o política de Solsona. Històricament les revistes o periòdics solsonins van tenir una vida relativament curta amb una mitjana de tres o quatre anys, algun d'aquests no sortia regularment i ho feia en períodes de temps molt desigual.

El RebenqueAny: 1904Números: 24Número de pàgines: 4Periodicitat: setmanalSeccions: crónica social, sección amena, sección anuncios. Tendència: sortí a càrrec de Solida-ritat de Catalunya.Preu:10 cèntims/exemplarLlengua: castellana

El MontañésAny: 1904-1907Números: 53Número de pàgines: 4Periodicitat: setmanalSeccions: cartes al director, crònica local, revista comercialTendència: sortí a càrrec de Solida-ritat de Catalunya.Preu: 10 cèntims/exemplarLlengua: castellana

LacetàniaAny: 1914-1920Números: 152Periodicitat: quincenalSeccions: notes locals i correspon-dències comarcalsTendència: dretesPreu: 3 pessetes/anyLlengua: catalana

La VerdadAny: 1918-1920Números: 152Número de pàgines: 6Periodicitat: setmanalSeccions: noticias, avisos, memorias de Solsona y su comarca, folletín de la verdadTendència: esquerresPreu: 15 cèntims/exemplarLlengua: castellana



Després de la dictadura de Primo de Rivera sorgeixen un gran nombre de capçaleres (1931-1936)

Després de la dictadura de Primo de Rivera surten algunes publicacions amb diferents ideologies. A l'any 1930 trobem el setmanari El Autonomista, es redacta entre Solsona i Ponts. No tingué gaire èxit.

L'any 1931 surt el Nap-Buf, un periòdic d'in-formació local i entreteniments adreçat al públic en general, però en especial al món infantil. D'aquesta revista fóren reconeguts els seus escrits comercials en rodolí.

També apareix El Cardener, una publicació quinzenal d'esquerra. L'any següent neix Acció Popu-lar, una revista de caire reivindicatiu de dretes amb articles sobre temes polítics, culturals etc... Tant El Cardener com Acció Popular emplenaven els seus fulls amb atacs simultànis entre uns i altres.

Entre gener del 1935 a juny del 1936 surten 18 números de Llum i Guia una publicació portaveu de l'acció catòlica del Bisbat de Solsona. Tots els peri-òdics apareguts en aquesta època van desaparèixer abans de l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Norte, L'Infantil i Solsona durant la dictadura franquista (1937-1975)

A diferència de l'època anterior, durant la dictadura franquista van aparèixer poques capçale-res. L'any 1943 surt Norte de la Juventud de Acción Católica, molt ben editada, però la manca de col-laboradors, en no poder presentar diversitat d'opinions li feu perdre interès. Norte es confeccionava setma-nalment a través d'unes fulles escrites a màquina que, emmarcades, es posaven en una columna de la plaça Major.

Al 1951 s'inicia al Seminari de Solsona, sota la direcció de mossèn Climent Forner, L'Infantil. Aques-ta revista passa al 1968 a dependre de les publicacions de l'Abadia de Montserrat i el 1973 canvia el nom pel de Tretzevents, que ha desaparegut recentment.

La revista Solsona fou la primera que guarda una certa semblança amb l'actual Celsona. 16 pàgines amb notícies locals i comarcals dirigida al públic en general, oberta a col·laboracions. La seva periodicitat, però, fou mensual. Els deu primers números s'editaren en ciclostil, després amb lletresdemotllo.Valia2pessetes i s'arribaren a editar 300 exemplars mensu-als. Llastimosament quan es començava a consolidar, l'Administració Governamental acabà prohibint la publicació i imposà una multa de 500 pessetes. El delicte comès fou, segons recull un breu reportatge d'una publicació posterior, haver publicat en català un escrit de Jacint Verdaguer i una poesia.

Altres periòdics religiosos sortiren en aquesta època, com Claver l'any 1939 o la Brújula l'any 1945. El Full ParroquialeditatdesdefinaldelsegleXIXrebé un gran impuls en aquest període.

CuriositatsCom a curiositat, entre

aquests mitjans de comunicació escrits, es troba el Boletín de la Cooperativa de Funcionarios Públicos de Solsona datat l'any 1924,queconteniainformacióadreçada als socis. L'any 1978 apareix el Butlletí de l'Asso-ciació de Veïns, revista amb articles de denúncia política, d'urbanisme, cultural ... de Solsona, adreçada al públic en general. Finalment, l'única revista dedicada exclusivament a l'esport serà Solsonès esports, que durant 114 números recolliràl'actualitatesportivaentrel'any1992i1996.

El Nap-bufAny: 1931-1933Números: 41Periodicitat: setmanalSeccions: es fa saber, de casa la ciutat, moviment parroquialTendència: neutralPreu: 10 cèntims/exemplarLlengua: catalana

Llum i GuiaAny: 1935-1936Pàgines:12Números: 18Periodicitat: mensualSeccions: notícies de l'acció del BisbatTendència: religiosaPreu: 3 pessetes/anyLlengua: catalana

SolsonaAny: 1951-1955Número de pàgines: 16Tirada: 300 exemplarsPeriodicitat: mensualSeccions: crònica local, temes agrícoles, assajos de cultura general, estadístiques i curiositats, esports, passatemps, reportatges.Tendència: neutralLlengua: castellana



Arriba la modernitat amb els Solsonès, (1976-1994)

Un cop acabada la dictadura, i amb Solsona creixent i caminant cap a la modernitat, surten dues revistes amb el mateix nom i amb continguts semblants. D'una banda l'any 1977 apareix El Solsonès "suplement del full parroquial".Aquestarevistaesdefinialessevesintencions així: "desvetllar-nos de l'ensopiment que amb tanta freqüència ens domina, treballar per fer del nostre poble una Solsona cada dia més gran en tots els aspectes".

Al 1987 surt El Solsonès amb continguts sem-blants a l'anterior però amb un millor disseny fruit de les millores tecnològiques. A la primera editorial aquest mitjà es presenta com un mitjà amb veu pròpia, ques'identifiquiambcadaundelshomesdelanostracomarca, que parli de la nostra història, les tradicions els pobles. Totes dues publicacions van tenir una curta durada.

Al 1991, el Fòrum d'Aprofundiment Democràtic llança Plaça Major, una revista sòcio-política, adreçada al públic en general. El Consell Comarcal edità també l'any 1990 una revista d'ampli contingut político-cultural titulada Comarca.

In6 i L'espiral, preludi del Celsona (1995-actualitat)

L'In6 i L'espiral es poden considerar el preludi del Celsona, ja que la semblança és molt notòria. Aquestes publicacions destaquen pel disseny molt dinàmic. Hi predominalafotografiaielsreportatgesilesentrevistesocupen gran part dels continguts, sobretot a L'espiral.

A més, L'espiral va neixer amb l'objectiu de no fer un resum de les notícies del mes, sinó informar i opinar en profunditat sobre temes importants per al Solsonès.

Alguns dels col·laboradors d'aquestes revistes ho fan ara pel Celsona i, gràcies a ells, als 8.000 lectors i a l'equip humà amb que compta la publicació, s'ha assolit lafitad'arribarafer15anysdesgranantcadasetmanal'actualitat solsonina.

El SolsonèsAny: 1977-1978Números: 7Número de pàgines:14-22pàginesPeriodicitat: mensualSeccions: Opinions i comentaris, passatemps, entrevistes, reportatges, pàgina dels lectors, temes generals, vinyeta del Mia, publicitatTendència: neutralPreu: 35 pessetesLlengua: catalana

El SolsonèsAny: 1987Números: 9Número de pàgines:28-36pàginesPeriodicitat: mensual, passa a bimensualSeccions: resum de notícies del mes, reportatges, història, esports, noves tecnologies, agenda, entrevistes...Tendència: neutralPreu:200pessetesLlengua: catalana

In6Any: 1995-1996Números: 6Tirada: 400 exemplarsNúmero de pàgines:28pàginesPeriodicitat: mensualSeccions: reportatges, opinió, políti-ca, entrevista amb..., històries del PECTendència: neutralPreu:200pessetesLlengua: catalana

L'EspiralAny: 1999-2000Números: 5Número de pàgines:finsa60pàginesPeriodicitat: mensualSeccions: molts reportatges, entrevistesTendència: neutralPreu: 300 pessetesLlengua: catalana

Bibliografia

- Arxiu Comarcal del Solsonès

- Solsona, 400 anys d'història.

- Els cops amagats de la nostra història política. Albert Muntada

- Bibliografia Catalana premsa. Institució Patxot. Joan Givanel

- Breu història de la premsa solsonina. Revista Solsonès. Joan Tarrés i Fustè


Sí, el Celsona Informació aquest any 2012 compleix quinze anys. Déu n’hi do!, doncs, quin feix de paraules que no s’emportarà el vent...

Gràcies, a totes les persones que heu fet possible aquest valuós recull d’informació! Tant de bo es vagi en-gruixint durant anys i panys, setmana rere setmana.

I... PER MOLTS ANYS, Josep M. i Manoli! Em plau de debò testimo-niar que conserveu la mateixa il·lusió i empenta amb què, l’any 1997, creàreu el primer exemplar del Celsona i el publicàreu el dia 4 d’abril.

Així mateix, PER MOLTS ANYS!, a l’equip de redacció actual, a l’equip de suport, als col·laboradors, als lectors...

Per a tots i cadascun de vosaltres és aquesta postal de felicitació, en la qual tot seguit afegiré bocinets de cròniques i articles publicats en alguns

Records Montserrat

Quinzè aniversari del setmanari Celsona

*Full D. 1-6-1997: “Aquest any 1997, Càritas fa 50 anys. Mig segle de solidaritat i treball a favor de la justícia, que, amb el compromís de molts, s’ha anat enriquint i madurant. No obstant això, les desigualtats continuen dividint el món en rics i pobres”.

*Full D. 20-4-1997: “Acabemd’estrenar un capellà, perquè és nou de trinca (el varen fer capellà el juliol passat, a Tàrrega) i perquè el seu primer destí és Mollerussa. És Mn. Xavier Novell i Gomà”.

*Full D. 30-11-1997: “El pròxim dia 6 de desembre celebrarem aquí, a la ciutat de Solsona, dos centenaris del nostre Seminari diocesà. L’un recordarà els100anysdelainauguraciódel’edificidel Seminari Menor i l’altre els 50 del Seminari Major. El bisbe Ramon Riu va ser el constructor del primer i el bisbe Vicenç Enrique i Tarancón el del segon. Totsdosedificisestanencaraenús,però

Xavier Novell i Gomà -actual bisbe de Solsona- ordenat pel bisbe Antoni Deig i Clotet el dia 6 de juliol de 1997. (foto extreta del Full Diocesà del dia 5-10-1997) (ACS).

dels exemplars del “Full Diocesà” (Tarragona, Vic, Solsona) de l’any en què el Celsona començà a acompanyar-lo en moltes llars. Som-hi!:

*Full D. 20-4-1997: “El dia 5d’abril, dissabte de l’octava de Pasqua, a l’església parroquial de Berga, fou ordenat diaca pel nostre bisbe Antoni el seminarista Josep Sierra i Murcia”.

Portada del Celsona n.0


ja no per albergar els seminaristes, sinó per atendre altres necessitats pastorals i acadèmiques.

Ho volem celebrar. És un record a tenir en compte i també una festa d’avui, com a homenatge al servei i a la dedicació que el Seminari ha fet al bisbat en aquesta llargada d’anys(...)”.

*FullD.14-12-1997:“Eldia5denovembreMons. Antoni Deig i Clotet, el nostre germà gran, va fer 20 anys de la seva orde-nació episcopal. Com que aquella data ens va passar desapercebuda, el felicitem ara i ben de cor, ni que sigui amb retard, que bé s’ho mereix prou i ho necessita. Gràcies, Antoni, per la teva sol·licitud pastoral! En nom del FULL DIOCESÀ i dels seus onze mil lectors, per molts anys!”.

.............................S’escau que a Solsona, l’any 1997, el director del Full Dio-

cesà era el sacerdot i poeta Mn. Climent Forner i Escobet. L’any 1968, Mn. Climent dedicà a Mn. Jordi Mas i Antó (antic company de curs al Seminari de Solsona, i poeta) el poema Carta a l’amic canonge, alguns versos del qual rememoren vells temps (de primers d'octubrede1940adarrersdemaigde1952)quevisquerenalgrancasal del turó de St. Magí que evoca aquesta postal. Per la qual cosa m’ha semblat adient transcriure-hi els versos següents:

Portada del llibre "Història del Seminari de Solsona", editat el desembre de 1997 (autor: Mn. Jordi Sala i Fígols).

Records Montserrat

Portada del Full Diocesà del dia 28-12-1997 (ACS).

“Els dies eren bons, dolents a voltessegons la boira de la Torregassa

que, quan bufava de valent, s’enduiavalones i bonets amb una ratxa.

Les tardes dels dijous i dels diumengesbevíem aigua de la Font dels Frareso de la Mare de la Font (recordes?),com si beguéssim aigua de Castàlia.

Oh joia de la joia! Fins l’inhòspitTuró de Sant Magí es transfigurava

i els rossinyols cantaven a Maria quan ens entraven a ple maig els arbres.

Tornàvem de vacances estiuenquesamb les maletes plenes d’enyorançai amb fotos d’angelets a la cartera.

La Bòfia al lluny com una rosa blanca.

Tancàvem dins la diminuta cel·la,clara de somnis i d’enyors, la tarda,

la tarda solsonina que moriadarrera el Castellvell apunyalada.

De solitud vivíem i moríem.Tot de poetes ens acompanyaven

més que no sant Tomàs i que Aristòtil: López-Picó, l’amic inseparable,

el ric Carner, l’inaccessible Riba,el principesc Guerau i el foll Sagarra,

granítiques columnes que sostenenel temple de les muses catalanes.”


Solsona Miquel Manzano

La plaça Major s'omple en la tradicional benedicció de rams

La plaça Major va acollir la tradi-cional benedicció de les palmes, els pal-mons i les branques d'olivera i de llorer, que va anar a càrrec del bisbe de Solsona, XavierNovelldiumengeamigdia.

Ales12delmigdia,elbisbevasortirdelaCatedralperenfilarelcarrerSant Miquel en direcció a la plaça Major. El van acompanyar Mn. Joan Clos, Mn. Lluís Grifell, Mn. Josep Torres, Mn. Lluís Tollar, Mn. Joan Casals i el seminarista Abel Trulls.

Arribats a la plaça Mons. Novell va convidar els presents a "participar de la resurrecció i de la vida". Tot se-guit es procedí a la lectura de l'Evangeli segons Sant Marc i posteriorment es va dur a terme la benedicció mentre la gent movia amb insistència els rams. Per últim la comitiva eclesiàstica, acompanyada per bona part de la gent que ocupava la plaça Major, va retornar a la Catedral per oficiarl'homilia.

Així, Solsona va començar la Set-mana Santa que continuà dilluns amb la Missa crismal que es va celebrar a la Cate-

dral i que fou presidida pel sr. bisbe Mons. XavierNovelliconcelebradapelscapellansreligiosos vinguts d'arreu del bisbat.

10 Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Solsona disposa dels primers treballs de l’inventari de camins principals del terme municipal, però l’objectiu de la regi-doriadelVinyetésconsensuareldocumentfinalambelveïnatdel’àmbit rural i recollir-ne les seves aportacions. Per aquest motiu, obreunprocésparticipatiuperacabardeperfilareldocumentsobreel qual es fonamentarà posteriorment un pla de manteniment dels vials. La sessió informativa es durà a terme el dijous 19 d’abril a les vuit del vespre a la sala cultural de l’Ajuntament.

En aquesta sessió s’hi explicarà el procés que s’ha seguit des dels serveis tècnics municipals per elaborar la primera part de l’inventari, en la qual s’ha treballat des del mandat anteri-or,ilescaracterístiquestècniquesdecadafitxa,aixícomlesprevisions per completar el treball. Aquest catàleg recull la cartografiailadescripciódevintvialsdelaxarxabàsicadecamins públics del Vinyet. En una segona fase s’hi preveu anar afegint altres camins secundaris i ramaders. De totes maneres, Sara Alarcón, regidora del Vinyet, assegura que “aquesta és una proposta inicial. Tenim molt clar que ha de ser un treball consensuat amb el veïnat”.

Fins al 7 de maig

Per aquest motiu, a partir del 19 d’abril, “l’objectiu és que la ciutadania conegui aquest document i hi faci aporta-cions”,assenyalaSaraAlarcón.Elsveïnspodranconsultarlaproposta d’inventari a les dependències dels serveis tècnics i dir-hilasevafinsal7demaig.

Cal tenir present que Solsona té una xarxa de més de cinquanta quilòmetres de camins, fet que requereix una inversió

La regidoria del Vinyet de Solsona vol fer partícips els veïns de l’inventari de camins principals

Es durà a terme una sessió informativa el dijous 19 d’abril a les vuit del vespre

Tram del camí de la torre de Caïm fins a la Mare de la Font

constant en manteniment. D’aquí la importància de dotar-se d’un pla de gestió d’aquests vials per actuar-hi de manera regular i ordenada,apartirdelaidentificaciódelesactuacionspriori-tàries. Aquest pla, previst més a llarg termini, s’elaborarà una vegada enllestit l’inventari de camins i aprovat per Ple.

Lesfitxestècniquesdel’inventarirecullenlatipologiade camins, segons si són rals o ramaders; la naturalesa, que pot ser de domini públic, servitud pública de pas o patrimonial; les referènciesregistrals;lescoordenades;elspuntsd’iniciifinal;el recorregut; la longitud; l’amplada; el tipus de ferm, així com les fonts documentals consultades, entre altres observacions.

Ajuntament de Solsona

Comarca ACN

El Solsonès espera registrar una ocupació superior al 80% per Setmana Santa

El Port del Comte podria tancar abans del previst si continua plovent

L’ocupació hotelera per Setmana Santa a la Catalunya Central es preveu que arribi al seu punt àlgid de dijous Sant a dilluns de Pasqua, quan es podria arribar gairebé a un 100% d’ocupació en alguns llocs del territori. És el cas dels allotjaments del Solsonès o les cases rurals de l’Alta Anoia. L’allargament de la temporada d’esquí al Port del Comte fa que els hotels del Solsonès registrin unes reserves d’entre el 75% i el 95%.

Encara que l’estació del Port del Comte podria

tancar abans del previst si continua plovent per Setmana Santa, en principi comptarà amb 7 pistes obertes de les 37 que té l’estació. El seu director, Ricard Ustrell, ha explicat que se’ls fa difícil fer una previsió d’ocupació perquè “tot depèn de les condicions meteorològiques”. Segons Ustrell, “si continua plovent i la pluja no es converteix en neu pro-bablement haurem de tancar abans que acabin les festes”. A més, Ustrell ha assegurat que “per aquestes dates molta gent prefereix anar a la platja i no a la muntanya”.

11Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Enguany des de l’ajuntament d’Olius s’ha organitzat el 1r Parc per anensinenesde3a12anysampliantaixí l’oferta lúdico-esportiva per a aquesta franja d’edat.

El casal s’ha dut a terme els dies2,3,4i5d’abrilenhoraride9a1 del migdia i les activitats han estat tutelades per la Marta i l’Ester, moni-tores de l’empresa solsonina Gesport ques’haencarregatdelaplanificacióde l’activitat. En aquest dies els nens i nenes han pogut gaudir de diferents activitats com jocs tradicionals, jocs preesportius, psicomotricitat, tallers de Nadal, tallers de mones de Pasqua, audiovisuals,...etc.

Així, doncs, esperem que aquesta iniciativa segueixi les pro-pers etapes vacacionals, ja que ha estat tot un èxit!

Una vintena de nens al 1r Parc de Setmana Santa d’Olius

Olius Gesport

1� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012


El cap de setmana passat la brigada municipal de Solsona va tallar vuit pollancres de la ribera del barranc de Pallarès, al sector de Cal Sotaterra. Amb aquesta actuació es vol posar fialsproblemesdesalutquealaprimaveracausaelborrissold’aquests arbres a les persones allèrgiques i donar resposta a unapeticiómoltreivindicadapelveïnat.Amés,estractad’unaespècie al·lòctona que ocupa un petit tram del camí de la Ribe-ra. Per contra, l’Ajuntament hi durà a terme una plantació de freixes, arbres autòctons de creixement ràpid, que s’obtindran del mateix terme municipal.

El consistori va dur a terme aquesta actuació, que afecta els exemplars que es troben fora de la llera, després de rebre els permisos de l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. El barranc de Pallarès ésunazonafluvialque travessaelnucliurbàdeSolsonaonconflueixambelriuNegre.Elcamíquehidiscorreesconsiderad’alt valor paisatgístic i natural. Les plantacions de plataners ocupen la major part del tram, excepte en aquest indret d’uns vuitanta metres de longitud, on han crescut pollancres híbrids susceptibles de crear al·lèrgies.

Tram del camí de la Ribera abans de l’actuació

Solsona talla vuit pollancres del sector de Cal Sotaterra que substituirà amb una plantació de freixes

Es vol posar fi a les al.lèrgies que causa el borrissol d’aquesta espècie al·lòctona entre el veïnat

L’alçadamitjanadelsarbresqueesvantallarésde25metres i el volum de fusta aproximat que se’n preveu extreure ésde21tones,queesvantraslladaralafàbricaTrademaperala seva trituració. Els freixes que s’hi plantaran al seu lloc tenen garantida la supervivència, ja que estan adaptats a les condicions climàtiquesiedàfiquespròpiesdelazona.

1� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Ajuntament de Pinell

L’Ajuntament de Pinell amb la col·laboració de l’Associació de Dones del Solsonès i l’Institut Català de la Dona, ha organitzat un taller de plantes aromàtiques i medicinals pels veïnsiveïnesdelmunicipi.

Taller de plantes

aromàtiques i medicinals

Han estat tres sessions de dues hores i mit-ja cada una, realitzades al Local Social de Sant Climenç, on 16 participants han pogut elaborar ornaments amb plantes seques, conèixer les dife-rents tècniques d’assecatge d’herbes i els diversos mètodes per la seva elaboració i utilització. També han après a elaborar olis, vinagres i sals amb herbes aromàtiques i fer un reconeixement de l’olor i el gust d’una vintena d’herbes diferents.

L’Ajuntament vol agrair la participació i la col·laboracióenaquestcursetdelsveïns iveïnesde Pinell.

Xerrada a Riner:

“La salut invisible de les dones” amb Carme Valls Llobet

Dins el marc del desplegament del Pla de polítiques de dones del Consell Comarcal del Solsonès, i organitzada per l’Ajuntament de Riner, el dissabte passat, dia 31 de març, al local social de Freixinet es va celebrar la conferència sobre “La salut invisible de les dones” a càrrec de la metgessa i endocrina Carme Valls Llobet.

A la presentació de l’acte l’alcalde de Riner, Joan Solà, va agrair la presència de la seixantena de persones, i referint-se a la conferenciant va dir que era una autèntica satisfacció poder tenir la Carme Valls a Riner, ja que és tota una referent a nivell d’Espanya en el tema de la salut de les dones.

La Dra. Carme Valls és la directora del Programa Do-nes, Salut i Qualitat de Vida del Centre d’Anàlisi de Programes Sanitaris.Presidentade laXarxadeDonesProfessionalsdela Salut. És autora dels llibres Mujeres invisibles i Mujeres, salud y poder.

Durant la seva trajectòria professional ha investigat molts dels factors que condicionen la salut de les dones tant a nivell físic (dolor crònic, menstruació, anèmies, càncer de mama, etc.) com a nivell social (doble jornada, la violència, etc.). També

ha dedicat grans esforços a combatre i divulgar l’anomenada “medicalització del cos de les dones”.

Desprésdegaudirdelaconferència,alapartfinalesva enriquir gràcies a les preguntes i aportacions que van fer les persones assistents a l’acte.

Ajuntament de Riner

1�Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Breus Miquel Manzano

El Solsonès ha registrat 804 aturats aquest passat mes de març, 31 aturats menys que al febrer. Solsona ha estat el municipi més benefi-ciat per aquesta reducció, s'ha baixat dels 700 aturats, i amb 37 aturats menys ara té 666 persones a l'atur. Per contra, Sant Llorenç i Olius han pujat l'ìndex d'atur en 2 i 4 persones respectivament.

Atur per municipis al SolsonèsCastellar de la Ribera ......................... 6 Clariana de Cardener .......................... 6 Guixers ................................................ 0 Lladurs ................................................ 5 Llobera ................................................ 5 La Molsosa .......................................... 1 Navès .................................................. 9 Odèn .................................................... 4 Olius ...................................................31 La Coma i La Pedra ............................ 8 Pinell de Solsonès ............................... 4 Pinós ...................................................10 Riner ..................................................16 Sant Llorenç de Morunys ................. 33 Solsona ............................................ 666

Total de la comarca ....................... 804

Es redueix l'atur en 31 persones

El Celsona continua amb 8.000 lectors

El setmanari Celsona Informació es manté amb fermesa en 8.000 lectors setmanals. Aquestes dades provenen del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura presentat el dia 30 de març (1'onada).

Publicacions periòdiques setmanals i quinzenalsBase: Lleida Quinzenals(Q)Gratuïtes(G)

Publicació ................................ LectorsComarques de Ponent Pir.(Q)(G) ...48.000 Pronto ........................................ 39.000 Hola ............................................ 29.000Lecturas .....................................20.000Groc(Q)(G) ................................. 19.000Som Garrigues(Q) ..................... 15.000Noguera Magazín(Q)(G) ............ 13.000El Jueves ..................................... 13.000Interviú ....................................... 11.000Cuore ......................................... 10.000Celsona Informació ......................8.000Diez Minutos ................................8.000Nova Tàrrega ................................8.000Semana .........................................8.000

S'intal·len unes jardineres molt

originals al portal del Castell

Durant la setmana passada van quedar instal·lades les dues noves jar-dineres al davant del portal del Castell. Aquestes sorprenen per la seva original forma i pel seu tamany. També es van posar 4 jardineres a la vorera de l'edi-fici de Cal Jalmar, precisament ahir, laBrigadaMunicipal plantava lesflorsornamentals.

1� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Consell Comarcal del Solsonès

Elpassatdimecres28demarç,elPresidentdelCon-sell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, va signar el conveni entre el Consell Comarcal i la Societat de Caçadors Espor-tius de Solsona i Comarca encapçalada pel seu president, Joan Albets.

El Consell Comarcal del Solsonès en el seu afany de seguir col·laborant amb les diferents entitats i associacions del Solsonès, va signar l’acord amb la Societat de Caçadors Esportius de Solsona i Comarca. El Consell Comarcal, tot i la línia d’austeritat que es veu obligat a aplicar quant a re-ducció d’ajuts, enguany entregarà a la Societat de Caçadors unaaportacióde800eurospertaldegarantirlacontinuïtati la viabilitat de la Fira del Caçador. D’aquesta forma el Consellexpressaelsuportilasevavoluntatdecontinuïtatd’un esdeveniment plenament consolidat que esdevé de gran importància tant per la singularitat del sector com per lasevaafluència.

La novena edició de la Fira del Caçador se celebrarà perprimeravegadaalCampdelSerraelsdies2i3dejunyde2012,ambunprogramajaconsolidatalcapdenouedi-cions, on s'hi preveu la presència d'una trentena d'expositors d'articles del món cinegètic, que compartiran l'espai amb les mostres de gossos. La Fira del Caçador, organitzada per la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca, mantindrà el mateix esquema que els anys anteriors.

El Consell Comarcal del Solsonès, en el seu afany de seguir col.laborant amb les diferents entitats i associacions del Solsonès, el dimarts 3 d’abril signà la renovació del conveni de col·laboració amb el Club de Bitlles Solsona per tal de seguir potenciant i promocionant les Bitlles al Solsonès, un joc tradi-cional i popular català. El President del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, i el President del Club de Bitlles Solsona, Isidre Angrill, formalitzaren l’acord.

Amb la signatura d’aquest acord, el Consell Comarcal del Solsonès, tot i la línia d’austeritat que es veu obligat a aplicar quant a reducció d’ajuts, enguany entregarà al Club de Bitlles Solsona la quantitat de 500 euros per tal que el Club de Bitlles Solsona pugui fer front a les despeses derivades del seu funcionament. El Club de Bitlles Solsona, com a club federat, duu a terme diferents iniciatives per promocionar la pràctica d’aquest esport en l’àmbit educatiu i ha contribuït des de laseva creació a fomentar la pràctica de l’esport de les Bitlles a nivell local, comarcal i està representat a nivell federat a l’àmbit provincial.

El Consell Comarcal del Solsonès d’aquesta forma ex-pressaelsuportilasevavoluntatdecontinuïtatd’unaentitatquepretén potenciar les Bitlles al Solsonès. Les bitlles catalanes és un esport a l’alça al Solsonès, practicat per grans i petits, homes i dones. Combina força i punteria per tal de superar-se a cada tirada, mantenir ferm el pols i saber-se concentrar.

Des de l’Àrea d’Esports del Consell Comarcal del Solsonès es vol seguir col·laborant amb aquest esport per tal que no perdi el seu caire tradicional i popular i que segueixi formant part de la nostra cultura i a la vegada segueixi ajudant a través de l’esport a vertebrar la comarca, mantenint així el nostre equilibri territorial i social.

El Consell renova el conveni de

col.laboració amb el Club de Bitlles Solsona

El Consell Comarcal del Solsonès col.labora

econòmicament amb la 9a edició de la

Fira del Caçador El Consell Comarcal d’aquesta forma expressa

el suport i la voluntat de continuïtat d’un esdeveniment plenament consolidat a la comarca


El Consell Comarcal acollí la Sessió Plenària del

Consell Consultiu de la Gent Gran del Solsonès

El responsable de l’Oficina de la Gent Gran Activa, Agustí Vila, present a la sessió, informà de la

convocatòria respecte l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional

El Consell Comarcal del Solsonès està ultimant els detalls de la cinquena edició de la Fira del Vehicle d’Ocasió de Solsona, l’Auto-camp. En el certamen, on hi col.labora l’Ajunta-ment de Solsona, la Diputació de Lleida, la Ge-neralitat de Catalunya, Motorrucs de Solsona, els Amics dels Cotxes Clàssics i l’Associació 100% Rally Solsonès, els tallers participants mantindran com cada any el premi al comprador d’un cotxe: Un descompte de 1.500 euros en el valor de compra del model adquirit durant els dies de la Fira.

Enguany l’Autocamp incorpora una novetat, el Parc In-fantil de Trànsit. Una clara aposta per la formació vial dedicada als més joves. Amb l’ajuda de dos formadors vials els joves

Consell Comarcal del Solsonès

Elpassatdimecres28demarç,elPresidentdelConsellComarcal del Solsonès, Joan Solà , acompanyat per la Consellera Comarcal, M. Àngels Taribó, va presentar la Sessió Plenària del Consell Consultiu de la Gent Gran del Solsonès. Després de l’aprovació de l’acta anterior i de la informació de la comissió per-manent,elresponsabledel’OficinadelaGentGranActiva,AgustíVila, va informar de la convocatòria respecte l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional.

Enguany, que se celebra l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional, i en la seva interven-ció, el President del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, va recordar que “des del Consell Comarcal del Solsonès es vol seguir potenciant polítiques d’envelliment actiu conscienciant sobre els diferents problemes amb què ens trobem i les millors maneres d'abordar-los; però sobretot animant els responsa-bles perquè estableixin objectius i actuïn per assolir-los.” En aquest sentit va voler remarcar que “cal que entre tots posem el que calgui per tal de fomentar l’envelliment de les persones grans, eliminant qualsevol rastre de l’antic model paternalista que considerava la gent gran sols com a receptora de serveis

i, per tant, reforçava la idea de càrrega i passivitat”.Ifinalitzàcomentant que “tots plegats hem de reflexionar i conscienci-ar-nos encara més sobre l’augment de l’esperança de vida per assumir-ne les oportunitats que això representa”

Finalment, la Consellera Comarcal de Serveis Soci-als, M. Àngels Taribó, va explicar als assistents el programa “T’Acompanyem”, un projecte que per segon any consecutiu facilitarà els trasllats i acompanyaments del domicili als serveis sanitaris públics a les persones de la comarca del Solsonès que tenendificultat per accedir-hi.“Aquest servei -va explicar - pretén pal·liar, almenys per a un sector, el greuge comparatiu en que es troba el Solsonès en relació a l’àmbit urbà pel que fa a l'accés als serveis mèdics”.Enelprojectes’hanintroduïtalgunscanvisrespectel’anyanterior:s’haampliatelperfildel’usuari, l’edat d’accés serà a partir dels 70 anys i es vol assegurar unajutdel25%delcostdelstrasllatsalsusuarisqueutilitzinel servei per assistir a l’Hospital de Dia del Centre Sanitari del Solsonès, limitant l’ajut a dos mesos, a més d’ampliar-se el servei alsdisminuïtsambungraudedisminucióapartirdel33%,alespersones amb dependència amb un grau II i un grau III.

aprendran els senyals verticals, els semàfors i la senyalització horitzontal. El parc estarà ubicat a la plaça del Camp els dos dies de la Fira i està pensat peralsalumnesdeprimàriaiésgratuït.Atravésd’un circuit marcat, els infants realitzaran voltes amb un kart i aprendran quins són els principals elements de seguretat vial.

Segons ha explicat el responsable de la mostra, Albert Muntada, “des de Solsonès Fires estem molt satisfets perquè els tallers no només han apostat per la continuïtat del certamen amb les mostres dels Motorrucs, de l’associació

d’amics dels cotxes clàssics, la concentració tunning, sinó que la implicació de tots permetrà que la fira creixi i puguem presentar novetats com el Parc Infantil de Trànsit”.

La cinquena edició de l’AUTOCAMP disposarà d’un Parc Infantil de Trànsit

La Fira del Vehicle d’Ocasió de Solsona celebrarà la seva cinquena edició els propers 21 i 22 d’abril

1� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Vall de Lord Montse Riu

Dissabte passat dia 31 de març el sr. Josep Emili, membre del secretariat de l’Asso-ciació Nacional Catalana presentava aquesta a la Vall de Lord.

Per iniciar la xerrada el sr. Josep Llohis presentava al públic assistent la xerrada i donava la paraula al sr. Josep Emili. Aquest explicava d’on havia sorgit la idea de crear una Assemblea Nacional Catalana i les branques de la qual està composta. També en quin punt es troba en aquest moment. Molts municipis s’hi estan agregant, amb ideologies polítiques diferents, però tots ambunmateixpuntfinal:eldelaIndepèndenciade Catalunya.

Comentava el full de ruta a seguir, de moment, per començar un recorregut per tot Catalunya amb sortida al Canigó per Sant Joan i arribada a Barcelona el dia de la Diada, l’11 de setembre. Durant tot aquest recorregut s’intenta-rà buscar el recolzament de la majoria de pobles ihabitants.Elpuntfinaldetotaquestfullderutaés el de mirar d’arribar a la Indepèndencia l’11 desetembredel2014.

Laxerrada,d’unaduradade2hores, ique va comptar amb bona assistència, va acabar amb un col·loqui on els assistents posaven temes i preguntes en comú.

A partir d’ara també es faran reunions i s’acabarà de constituir l’equip de la Vall de Lord per tirar endavant i formar part de la mateixa Assemblea.

Per més informació de l’Assemblea Na-cional Catalana es pot consultar la seva pàgina web www.assemblea.cat.

Josep Emili presenta l’Assemblea

Nacional Catalana a la Vall de Lord

La Xarxa presenta 2 espectacles aquesta Setmana SantaAquests dies de Setmana Santa la Fundació Xarxa d’espectacle infantil i juvenil de Catalunya presenta, a Sant Llorenç de Morunys, dos espectacles

Elprimerseràeldivendresdia6d’abrila2/4de6delatarda,ala Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys. Es tracta de Teatre de Titelles de la companyia Pamipipa, obra de titelles per als més petits de la casa. És un espectacle de petit format, bàsicament visual i amb una estètica molt atractiva, amb cançons conegudes pels més petits interpretades en directe.

Elsegonesduràatermel’endemàdissabte7d’abrila2/4de6delatarda. Aquest cop al Teatre Municipal de la mateixa població, on es podrà veure MarcelGros, divertit pallasso. Es tracta d’un espectacle familiar apte per a tots els públics.

El preu dels espectacles és de 6 euros i es poden adquirir les entrades al'OficinadeTurismeobéalataquilla½horaabansquecomencil’acte.

LaXarxahapresentataquestsdieseltrípticinformatiuambtotselsactesqueesduranatermefinsafinald’any.Apartd’aquests2espectaclesque es fan per Setmana Santa, n’hi ha 4 més de previstos, al mes de maig, setembre, octubre i desembre.

El divendres sant, 6 d'abril, se celebra el ja tradicional concert a Sant Llorenç de Morunys. Aquest any serà el torn dels Malakaton, grup revelació de rumba catalana, els Kòdul, grup de festa i revolta del pla del Bages que ha tocat en escenaris com el de la festa ma-jor de Manresa amb Obrint Pas o el de l'Aquelarre de Cervera, i Séptimo A, el ja conegut grup de versions de Solsona.

Aquest any s'ha sumat a l'organit-zació el col·lectiu de músics cardonins Vinga Vicenç i compta amb la col-laboració del Blu Iguana.

El concert tindrà lloc al pavelló de Sant Llorenç de Morunys la nit del divendres6d'abril,icomençaràales23:30.ElsprimersseranelsMalakatonseguits dels Kòdul i dels Séptimo A. Quan acabin els concerts es podrà se-guir la festa al Blu Iguana. L'entrada serà de 8 euros i els preus de la barra seran populars.

El Casal l'Estaca i el col·lectiu Vinga Vicenç organitzen el

concert del divendres de Pasqua a Sant Llorenç de Morunys

Hi actuaran els solsonins Séptimo A, els Kòdul del pla del Bages i Malakaton

Concerts


Vall de Lord Montse Riu

L’organització de la Caminada Popular Vall de Lord ja ho té tot preparat per a la celebració d’aquesta nova edició, i ja en van vint. Un dels actes més esperats durant la Set-mana Santa a la Vall, ja que celebra el seu vintè aniversari. Les edicions s’han fet de forma ininterrompuda. Tot i que en alguna edició els diferents fenòmens metereològics han intentatdestorbar,tantsifafred,comsiplou(finsitotenalguna edició s’ha vist alguna volva de neu), la caminada dóna el tret de sortida cada dissabte Sant a partir de les 8 del matí. Els llocs de sortida han variat i voltat els 3 municipis. Aquest any la Caminada surt de la plaça del Mur de Sant Llorenç de Morunys.

La caminada, com cada any, se celebra el dissabte Sant, que aquest any s’escau el dia 7 d’abril i enguany la sortida serà a la plaça del Mur de Sant Llorenç de Morunys entre les 8 i les 9 del matí.

Les inscripcions es poden fer el divendres dia 6 entre les5iles8delatardaal’oficinadeTurismedelaValldeLord o bé el mateix dissabte al lloc de la sortida.

Per més informació es pot consultar la pàgina web de l’organització: www.jarribaremclub.com

Dia de la Gent GranEl passat diumenge 1 d'abril, l'associació de la Gent Gran

de Pinós va organitzar per tercer any el Dia de la Gent Gran. El programa va constar en la celebració de la missa de Rams a les 11.30h al santuari de Pinós, en la que hi va participar la Coral Sant Jordi de Solsona. A continuació es van ballar sar-danes i es va fer un dinar al local, al que van assistir-hi unes 120persones.Lasobretaulatambévaestaramenitzadaperlamateixa Coral.

A les 7 h de la tarda, al local d'Ardèvol, el grup de tea-tre solsoní Assaig a la 10 va presentar l'obra Amor en Blanc i Negre, obra còmica original de Juli Mathias. Aquest acte el va organitzar el Centre Cultural d'Ardèvol.

Pinós Centre Cultural d'Ardèvol - Foto: Maria Tripiana

Tot preparat per a la 20a edició de la Caminada

a la Vall de Lord

�0 Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Oliana Marcel Ribera -Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

El passat 18 de març un grup de persones de la Seu d’Urgell, Adrall, Oliana, ... vam fer una sortida a Sitges per veure, entre altres coses, la “gran exposició de Patchwork”; aquesta disciplina que actualment compta amb un nombre important de membres que la practiquen i en gaudeixen fent els seus treballs ma-nuals. Va fer un dia amb molt de sol i cadascun dels turistes vam visitar els diferents llocs d’aquell bonic indret.

Grup de “turistes” a l’excursió

Sortida (Festival internacional de Patchwork)

Eldia25demarç,unavegadamésvamportaratermelaclàssicacaminadaaCambrils(Odèn);enaquestcasvaserla32aediciódel’esmentadacaminada.Horesdecamí:3,30.Sortidaales8delmatíde la Font de la Carretera. Vam passar pels llocs següents: Oliana, Reixà, Coll del Vent, Sant Just i Sant Pastor de la Valldan, Collada del Sàlzer, Serra-Seca i Cambrils. Un cop a Cambrils l’àpat el vam fer a la Fonda Casanova de l’esmentat lloc.

Grup de caminadors

Grup excursionista d’Oliana (Fundat l’any 1986)

�1Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

TaurusCom podeu veure a les notícies d’Oliana molt sovint hi

surt la factoria Taurus; és degut a que enguany celebra el seu 50è aniversari; en aquest temps de tanta competència poder celebrar aquesta important data és tot un esdeveniment, tant per la part directiva com pels treballadors; molts han assolit la seva jubilació en aquesta empresa. Entre altres coses es fan obres en la part exterior de l’empresa, en aquest cas la façana delesoficines:recepció,...

*(Pastisseria Espiga d’Or).- Durant el mes de març ens va deixar la sra. Rosario Gramaje Mollà a l’edat de 89 anys. Des de les nostres pàgines donem el nostre condol a tots els seus familiars.

*GERMÀ: Jaume Ribera i Pros.-Per altra banda es-mentar que el religiós de la Salle, el Germà Jaume Ribera i Pros, nascutalaVilad’Olianael26dejuliolde1933iqueresidiaaSantMartíSesgueioles,ensvadeixareldia21demarçals62anys, després de tota una vida consagrada als Germans de les Escoles Cristianes.

També un record per totes les persones que durant aquest any ens han deixat a la nostra Vila.

“Una vellesa amb el caliu de l’estima dels del costatés la millor recompensa a tots els esforços i treballs

d’una vida”

Imatge retrospectiva de la sra.Rosario amb la famíliia

Obres a la façana de les oficines

Oliana Marcel Ribera -Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Defuncions

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

A les 4 de la tarda del dissabte 31 de març es van reunir al local del club l’Estel prop de 70 socis per celebrar l’Assemblea GeneralOrdinàriacorresponental’any2012.

El president sr. Joan Llort va agrair l’assistència de tan nombrós grup i al mateix temps saludà a la representant de l’Ajuntament srta. Maria Tripiana, regidora d’Acció Social, que excusà l’assistència del sr. Alcalde.

Seguint l’ordre del dia, el President explicà l’estat de comptes i els ingressos i les despeses corresponents a l’exercici del2011.Comquejahaviaanunciatlasevaretiradadelcàrrecjuntament amb alguns membres de la junta, es procedí a exami-nar la sol·licitud per confeccionar-ne una de nova encapçalada per la sra. Montserrat Seuba. Després d’exposar als assistents el seu projecte de seguir oferint les activitats actuals i de bus-car-ne de noves, es procedí a la votació, que fou favorable per una gran majoria.

La nova junta quedà constituïda per:

Presidència: Montserrat Seuba Rafart Vicepresidència:Ma.LluïsaManauCardonaSecretària: Antonia Boronat Espasa Tresorera: Lídia Burés LlenaVocal: Teresina Morist PallarèsVocal: Félix Pelegrina LópezVocal: Montserrat Ritort RibaltaCoral: Mn. Joan Clos CasanovasBitlles: Ramona Solé Caball

Tots els assistents van agrair amb una forta ovació el treball de la junta anterior presidida pel sr. Joan Llort, que durant aquests dos anys han dedicat moltes hores a que el Club mantingués les activitats i atencions que els socis mereixen.

Un altre moment emocionant va ser la salutació al soci núm. 1, FLORENTINA GUERRERO FERNÁNDEZ, que amb la seva sola presència va fer que tots els altres socis ens sentíssim més animats a seguir endavant.

Per últim els vocals de la Coral Mn. Joan Clos i de les bitlles catalanes, sra. Ramona Solé, van demanar voluntaris

Nova junta del Club Estel

Assistents

Benvinguda a la nova junta

Junta dimissionària

per cantar a la Coral i esportistes per reforçar l’equip de bitlles respectivament.

La regidora srta. Maria Tripiana va clausurar l’acte amb paraules encoratjadores i posant-se a la nostra disposició en tot el que pogués servir-nos d’ajuda.

Gràcies a la presidenta i als vocals de la nova junta per dedicar una gran part del seu temps a que tots puguem seguir units compartint el lleure i les activitats del Club Estel. Ànim i compteu amb nosaltres.

Florentina soci núm. 1

Club Estel

��Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Sol del Solsonès

El cos humà, una màquina de llarga durada

Encara recordo l’últim ordinador que vaig tenir, modern i d’última generació. Funcionava de forma excepcional els dos primers anys, semblava indestructible. Aquest fet va fer que no em preocupés tractar-lo de manera brusca, perquè sempre seguia funcionant amb alt rendiment. Al llarg del temps, però, l’ordinador va començar a fallar: li costava engegar-se, sovint es penjava i s’estava una estona fora de servei, algunes tecles no funcionaven... Vaig trucar llavors a un company explicant allò que passava a l’ordinador. Sorprès, em va dir que el seu funcionava perfectament. Em va explicar com l’havia tractat. Mai no l’havia apagat de manera brusca, sempre l’havia guardat en llocs ade-quatsihaviaestatcurósenelseutracte.Aquestfetemvaferreflexionarsobrecomjol’haviatractat,fentquelidonéslaimportànciaquefinsllavors no li havia atorgat. Quan les màquines són noves funcionen, per molt malament que les tractem. Aquest fet, però, és enganyós, ja que aquest tracte repercuteix al cap dels anys.

El nostre cos funciona “igual”, la joventut ens dota d’una força extraordinària que ens fa altament resistents per molt que ens excedim enlesedatsjuvenils.Peròcompte,aixònosignificaqueaquestsexcessosno tinguin repercussions. Quan la màquina deixa de ser jove és quan mésesreflecteixaquesttractealqualhaestatsotmesa.Sinohaestattractada curosament, comencen a fallar sistemes degut a la sobrecàrrega a la que han estat sotmesos.

En el món de la salut mental i addiccions és molt freqüent veure en l’edat adulta persones que pateixen desajustos a conseqüència d’una joventut d’excessos. El nostre cervell, com la resta del nostre cos és una eina delicada que cal cuidar per tal de garantir-ne un funcionament òptim. Així, doncs, des del Sol del Solsonès animem als joves a gaudir de la joventut respectant la màquina més preuada, el nostre cos. Estima el teu cos i gaudeix de la salut que aquest et brinda!!

Toni Mujal - Coordinador de la Comissió del PLEAS (Pla Estratègic d’Atenció a les drogues i promoció de la Salut)

Joiosa Pasqua per a tothom

En nom del Sol del Solsonès i el meu propi, un any més ens convida a preparar-nos per celebrar la Setmana Santa, els profunds i verdaders miste-ris de la nostra Pasqua. Dies de reflexióambCristelnostresal-vador, seguim ferms a la caritat, a la bondat, a l'espiritualitat; demanem al Senyor pels nostres pecats, que ens ajudi a seguir els bons camins en aquesta vida.

Ajudem els més dèbils, a tots els necessitats, sapiguem ser generosos, visitem els malalts, que s’ho mereixen tot.

No tinguem por de res; pel sol fet de ser catòlics, fa molts anys que ens sentim perseguits, però a nosaltres no ens mancarà res, perquè Déu està al meu costat.

El dret a la vida és la font més important de la humanitat i l’orgull més gran per les mares és el do diví i la joia de ser mare.

Aprofitoaquestesparaulesd’amorméssince-res donant gràcies a tothom, a totes aquelles persones i entitats que col·laboren amb el Sol del Solsonès: Gràcies per la seva generositat, d’aquesta manera podem tirar endavant els nostres projectes.

Per una millor vida per les persones que s’ho mereixen, amb fe i esperança i el millor desig. Bona Pasqua a tothom, amb amor i pau.

Enric Serra MayàPresident del Sol del Solsonès

Càritas Arxiprestal de Solsona-Morunys

Les parròquies de Navès amb els necessitats

Les Parròquies de Navès, dins el cicle de “Pregàries del Bon Temps”, a més d’ésser, com en anys anteriors, uns espais d’acció de gràcies, de pregària i de celebració del perdó, enguany s’hi ha inclòs l’expressió de la caritat, com a resposta d’agraïmentidesolidaritat.

Per això, el passat dilluns, dia 2 d’abril, després dela celebració penitencial, Mn. Ramon Alsina, en nom dels feligresos de les esmentades parròquies, ha fet entrega, en donatiu, de l’import recollit en les col·lectes realitzades a Cà-ritas Arxiprestal de Solsona-Morunys. En nom de Càritas, els srs. JosepMontanyà i JordiCarrera, recolliren, agraïts,el donatiu de 644,85 euros,ques’aplicaràalsfinssocialsdel’Associació.

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Parròquia

DIJOUS SANT, 5 d’abrilJesús renta els peus dels seus deixebles per convidar-nos a estimar com ell ha estimat. I ens deixa el do joiós de l'Eu-caristia perquè vol estar sempre amb nosaltres.

Brics: A les 8 del vespre.El Miracle: A les 7 de la tarda.La Coma: A les 7 de la tarda.Lladurs: A les 5 de la tarda.Madrona:A2/4de6delatarda,con-fessions i Missa.Navès: A les 8 del vespre. Assaig de caramelles, a les 9.Ogern (Baixa Ribera Salada): A les 8.Olius: A2/4de9.Peracamps: A les 7 de la tarda.Sant Climenç: A2/4de8delvespre,Confessions i Missa.Sant Just-Joval: A les 7 de la tarda.Sant Llorenç de Morunys: A les 4, a la Residència, i a les 6, al temple parroquial. A les 5, Confessions.Vetlla de pregària, a les 10 de la nit.Santuari de Lord: A les 6 de la tarda.Solsona: A les 6 de la tarda, a la Com-panyiadeMaria.A2/4de9delanit,ala Catedral.

DIVENDRES SANT, 6 d’abrilJesúsmoralacreuperfidelitatalcamídeDéu,perfidelitatatotallòquehafeti ensenyat. I així ens obre, a nosaltres i a tota la humanitat, la porta de la vida per sempre.

El Miracle: A les 5 de la tarda.La Coma: A les 7 de la tarda.Lladurs: A les 5 de la tarda.Madrona:A2/4de6delatarda.Navès: A les 8 del vespre.Ogern (Baixa Ribera Salada): A les 6 de la tarda.Peracamps: A les 8 del vespre.Sant Climenç:A2/4de8delvespre.Sant Just-Joval: A les 5 de la tarda.Sant Llorenç de Morunys: Viacrucis, a les 9 del matí, al temple. Celebració de la Passió, a les 4, a la Residència, i, a les 6, al temple parroquial.Santuari de Lord: A les 6 de la tarda.Sisquer:Ales12.Solsona: A les 8 del matí, Viacrucis pels carrers de la Ciutat, sortint de la Catedral. CelebraciódelaPassiódelSenyor,2/4de5delatarda,alaCatedral,ia2/4de7, a la Companyia de Maria.

VETLLA PASQUAL, 7 d'abrilJesús trenca els llaços de la mort i omple de llum tota la història humana. I a nosal-tres, en aquesta nit santa, ens crida a unir-nos amb Ell i a viure la seva vida nova.

Besora: A les 10 de la nit.Clarà: A les 8 del vespre.ElMiracle:A2/4d’11delanit.Lladurs: A les 10 de la nit.Madrona: A les 8 del vespre.Navès: A les 9 de la nit.Ogern(BaixaRiberaSalada):A2/4de10 de la nit. Olius: A les 10 de la nit (caramelles).Peracamps: A les 8 del vespre.SantJust-Joval:A2/4de10delanit.SantLlorenç:A2/4d’11delanit.Solsona:A2/4d’11delanit(PresididapelSr.Bisbe,Mons.XavierNovell)Aquest Dissabte Sant, de 9 a 11 del matí i de9a2/4d'11delanit(abansdelaVetllaPasqual) hi haurà servei de Confessions a la Catedral.

DIUMENGE DE PASQUA, 8 d’abrilAltès: A les 11.Brics: A les 11.Busa: A la 1.Castellar: A2/4de12.Ceuró: A2/4d’11.El Miracle:Ales12.Concertdepiano,a les 7 de la tarda.La Coma: Ales12.Llobera: A les 10 (caramelles).Miravé:Ales12.Navès: A2/4de12.Ogern: A2/4d’1.Olius: A2/4d’1.Peracamps: A la 1 (caramelles).Pinell: A les 10.Sant Climenç: A2/4de12.Missaicantde Caramelles.Sant Feliu de Lluelles: A les 10.Sant Just-Joval: A2/4de12.Sant Llorenç: Ales12delmigdia.Santuari de Lord: A les 11.Solsona: Igual que els diumenges.Vallferosa: A les 11 (caramelles).

DILLUNS DE PASQUA, 9 d’abrilAplec Pasqual de Sant Sebastià, Cla-rà.-Missaales12ibenedicciódelpa.

Aplec de Santa Maria del Solà, Llobe-rola.-Missaales12,benedicciódelpai caramelles. Aplec de Santa Maria del Villaró, Olius.-Missaales12,benedicciódelpai caramelles.

Aplec del Santuari de Lord.- Missa a les 11 del matí.Aplec de la Selva.- Missa i benedicció del pa, a la 1.Sant Llorenç.- A la Residència, Missa a les 5.Navès.- Cant de caramelles tot el matí.

EL MIRACLEConcert.- Aquest diumenge de Pasqua, a les 7 de la tarda, a la Sala de la Casa Gran, concert de piano Franz Liszt: Viacrucis.

MADRONAAplec de Sant Mer.- Diumenge vinent, 15d’abril,ales12,Missaicantdelsgoigsa la capella de Sant Mer. No hi ha Missa a la Parròquia.

SANT CLIMENÇDiumenge vinent, 15 d’abril.- No hi haurà Missa. Tots estan convidats a l’aplec de Sant Mer.

SALLENTMissa Pasqual.- Dissabte que ve, 14 d’abril, a les 6 de la tarda, Missa Pasqual.

SOLSONABaptisme.- Diumenge de Pasqua, dia 8 d’abril,alaMissade2/4de12delCorde Maria, rebrà les aigües baptismals el nen:Dídac-ÀngelRosetMartínez,filldeGabriel i de Francisca Maria.

Adoració al Santíssim Sagrament.- Cada dimarts es fa l’exposició del Santís-sim,al’altardelaMercè,de2/4de6delatardaa2/4de8delvespre.Esteminvitatsa fer una estona de pregària davant el Se-nyor. Hi ha la possibilitat de confessar-se i també es fa el rés de Vespres.

Encontre Mundial de les Famílies a Milà amb el Papa.- Del 31 de maig al 3 de juny, Podeu demanar informació als telèfons de contacte: 973 48 29 47(Covadonga i Fernando) o bé 93 744 40 42(RosaiJosep).

45è Pelegrinatge a Lourdes.-Del 12al 16 de maig. Per inscriure’s i demanar informació es pot fer a: Conxita Colomés: tels. 973 48 08 87 (matí) 973 48 15 33 (migdia i vespres); o bé a Ca l’Ester: tel. 973482852.

Despatx parroquial.- Els dies propis de despatx parroquial són els dilluns, dimarts,dimecresidivendres,deles12delmigdiaa2/4de2.Perahoresconvin-gudes podeu trucar al telèfon parroquial: 973480123.


Acusar-se dels pecats! (2)

Us prometia, fa dues setma-nes, una glossa sobre la diferència entre acusar-se o no dels propis pecats en el sagrament del perdó.

La principal dificultat per a la celebració del sagrament de la penitència és l’acusació explícita dels pecats al confessor. És ben cert: dir els pecats costa sempre i a tothom. L’orgull, l’amor propi, la vergonya es posen en funciona-ment i fan resistència. De fet, però, aquesta dificultat mostra el caràc-ter saludable de dita acusació, ja que, com afirma el Catecisme, “la confessió dels pecats (el reconei-xement), fins i tot des d’un punt de vista simplement humà, ens allibe-ra i facilita la nostra reconciliació amb els altres”. Qui no té aquesta experiència? Quan tinc la valentia i la humilitat de demanar perdó a qui he ofès, experimento un gran alliberament, fins i tot en el cas de no ser perdonat.

El pecat no confessat és: com un vel de tristor que entela la nostra vida interior; com un far-cell que ens impedeix de caminar lleugers; com una porta que obre al vici, a l’hàbit en un pecat concret. Sant Jeroni afirma que “si el malalt té vergonya de descobrir les seves plagues al metge, la medicina no guareix allò que ignora”. Així molts ho hem experimentat: fins que no confessem explícitament i íntegrament els pecats, la malaltia de l’ànima continua i la nostra vida cristiana no avança. Ho confirma “la teoria del tamboret”.

La vida cristiana es com un tamboret que se sosté sobre tres potes -la pregària, l’eucaristia i la reconciliació-. Si falla una pota, el tamboret es tomba i és impossible tant la vivència veritable de les altres dues dimensions com una vida cristiana fructífera. ¿No serà veritat que la causa de l’afebliment general de la vida cristiana a la di-òcesi es deu a que falla “la pota” de la confessió amb acusació íntegra dels pecats?

Glossa Xavier Novell Gomà Bisbe de Solsona

PREGUEM PELS DIFUNTS

SOLSONA: Dia 8.- A les 10 del matí, Josep Torregassa Vidal; Florenci Caballol Moncunill (1r a.); esposos Pere Vila Boix i Núria Augé Puigpinós; Francisco Vilardell Viles (63è a.) i Teresa Armengol Canes (9è a.); Joan Guilanyà Bertran (44è a.) i Teresa Canes Bernaus (15èa.),ifill:CandiGuilanyàCanes(4ta.);LluísPensíBertraniMariaFontAldosa,iperJosepCasesReig;SalvadorGilibetsiNúriaRibalta,ifilla:RosaGilibetsRibalta,ielsaltresgermansdifunts;JoanPareraRosasiTeresaPonsPallarès,ifillsdifunts.A2/4de12,espososJoanCollRibalta(10èa.)iMariaPortaVilà(10èa.);FranciscoVilardell Viles (63è a.) i Teresa Armengol Canes (9è a.); Joan Guilanyà Bertran (44è a.)iTeresaCanesBernaus(15èa.)ifill:CandiGuilanyàCanes(4ta.).A2/4d’1,NarcísGríful Miloro; Antoni Guitart Reig (16è a.); esposos Francisco Vilardell Viles (63è a.) i Teresa Armengol Canes (9è a.); Joan Guilanyà Bertran (44è a.) i Teresa Canes Bernaus (15èa.)ifill:CandiGuilanyàCanes(4ta.).Dia 9.- A les 10 del matí, Ramon Cots Ferreres(10èa.);espososMarcel·líiAntòniaEspuga.A2/4de8delvespre,germansRafart; Ramon Cots Ferreres (10è a.); Antoni Guitart Reig (16è a.). Dia 11.- A les 10 delmatí,FrancescAltarribaOllé(1ra.).A2/4de8delvespre,FrancescAltarribaOllé(1r a.). Dia 13.- A les 10 del matí, Ermengol Vilardell Vilana (14è a.); Lluís Codina Tristany;espososSerafinaVilàDivins(14èa.)iJosepCotsColell.

La veu de Mn. Jaume Agut

PallarèsCom l'ocell que ja ha alçat la voladaadormidet per sempre m'he quedat

encara que no em vegeu ni em cregueujunt estaré amb tots els que m'heu estimat.

Doncs sí, família meva i tots els altres,que el sofriment amb glòria m'heu tornatperduri el meu record amb tots vosaltres.

Jo a tots us he estimat de veritat.

Jo agraeixo de cor i tal vegadadesprés de llarga vida m'heu tingut tots els que d'una manera o altra

m'heu ajudat més del que heu pogut.

Podria aquí afegir moltes coses però només una us diré amb tot el cor

que tots els que per mi un record tinguinno ens separarà res, ni tan sols la mort.

Moltes gràcies.

En recordança Montserrat Agut Pallarès

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Records Marcel Ribera, arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Quaresma (III)

La Setmana Santa quasi a tot arreu se celebrava amb molta solemnitat; podia ser que en algun petit detall variés d’un lloc a un altre, però l’essència era la mateixa. Tornem de nou al poble d’Ogern per comentar que el dijous Sant es cele-brava una funció a l’església, on acudien grans i petits, aquests portaven uns instruments anomenats matraques i carraus. Al fons de l’església es col.locaven unes taules, i a l’acabar la funció tancaven les portes i apagaven els llums, (simbolitzant les tenebres que van acompanyar la mort de Jesús). Uns quants homes començaven amb pals a donar forts cops sobre les fustes. A aquests cops se’ls unia la gent que havia portat de casa seva les matraques i carraus format-se un ensordidor soroll. Molts dels assistents més petits ploraven de por, ja que l’efecte era terrorífic.Ambaquestacte,labonagentd’aquelltempsvoliasimbolitzar el menyspreu cap als jueus. L’esmentat acte s’ano-menava de “matar jueus”. Som molts els que recordem aquest fet. En aquell temps érem petits, per tant, l’estruendós soroll va quedar gravat per sempre dins el nostre cap. D’aquesta manera quan acabaven uns, començaven els altres.

Tot això, igual que altres coses ja només perduren en el record, un record que ja és història.

Finalment arribem al dissabte Sant o també anomenat Dissabte de Glòria. Abans de la missa se celebraven diferents cerimònies: beneir el Ciri Pasqual, el qual encenien amb el foc nou, beneir l’aigua de batejar, ... En aquest dia, durant la missa es tocava l’Al·leluia, simbolitzant la resurrecció de Crist; mentre les campanes eren llançades al vol, la gent corria a rentar-se la cara: segons es creia, era un bon costum pels sentits que es troben al cap. La casa es podia escombrar sense perill de sofrir una invasió de formigues. També a una hora que sonaven les campanes, les persones acudien a l’església amb un plat de sal i un càntir d’aigua. El capellà, després de beneir ambdues coses, agafava un grapat de sal de cada plat i una mica d’aigua d’algun d’aquells càntirs, i tot barrejat servia per fer el Salpàs per les cases i corrals del poble. La cerimònia del Salpàs es desenvolupava de la següent manera: el capellà juntament amb dos escolans sortia de l’església, passant casa per casa. Amb una cullera agafava la sal humida del plat, i a cada porta en tirava una cullerada; d’aquesta manera s’evitava que entressin els mals esperits. Darrera passaven els escolans a recollir els ous que era costumdonar,enagraïment.Demésantic,lescasesllogadesiles que hi havia masovers, pagaven al capellà els amos; una casa

gran tenia per costum donar catorze ous, les petites set. A les grans cases de camp era costum posar sal a totes les portes de la casa, (interiors i exteriors) igualment es feia als corrals on hi havia animals. Era obligació de les cases de camp que, quan arribava el capellà tinguessin preparat un plat amb sal, un càntir amb aigua, un boix, (que feia la funció d’hisop) i una espelma en-cesa. En algun lloc es comenta que, en passar els escolans a recollir els ous, si se’n trencava algun, els el descomptaven a aquests.

Durant el temps de Quaresma ens han recordat aquella frase “Pulveris eris et in pulveris reverteris”.

Butlla per a ús de carns. Era de 3a classe. Preu: cinquanta cèntims de pesseta

Participació en el Dissabte Sant o Dissabte de Glòria

Detall d’una persona penitent

Divendres Sant es feia una nova funció anunciada igual-ment amb les matraques. El principal acte era el Via-Crucis amb sermó i adoració. En temps més llunyans, el Via-Crucis es realitzava pels carrers del poble portant una creu, (a Oliana continua aquesta tradició). En cada estació es pronunciava: us adorem i us beneïm, i els devots feligresos besaven el terra. Al sortir d’aquest acte es desmuntava el Monument. Els que abans hi havien dipositat ciris, els tenien marcats. D’aquesta forma cadascú reconeixia els seus. Per la part inferior, el ciri estava col.locat en una ampolla; prèviament hi havien posat una cinta de colors i un petit llaç o algun dibuix artísticament confeccionat amb papers de colors.

A diferència d’avui dia, mentre Jesús estava al Monument sempre hi havia un grup de persones resant nit i dia. Per aquest motiu es formaven uns grups de persones i cada grup tenia el seu horari.


Indrets amb misteri (Solsonès) Jaume Clavé

Un cercle màgicAl Cap del Pla es trenca cap a Vilanova i

espujafinsalacarenai,totanantcapalaSerra,trobaremenunacruïllaunesgrossesalzineres,altes i negres talment unes gegantes de l’antigor. Són 7 i formen una rotllana, com ballant una sardana ancestral. Fins fa poc hi havia una grossa llosa al mig a manera d’altar i és tradició que les bruixes hi realitzaven un ritual de sang. Al tractar-se de 7 alzineres i ser aquest el nombre sagrat de la Bíblia, perquè Déu féu el món en set dies, es considerava que les set alzineres eren una manifestació de Déu i que aquella rotllana era un cercle màgic que contenia una força divina.

El nombre 7L’estampa de les Set Alzineres impres-

siona i més quan se sap que no les ha plantades mai ningú a propòsit, sinó que són un fenomen natural amb pintes de sobrenatural. Els antics, contemplant el cel estrellat, van veure que hi havia moltes constel·lacions que tenien set estrelles, si més no, les dues més importants i vistoses: el Carro Gros i Orió, però també les Plèiades, Cassiopeia, la Creu del Sud i altres. El Carro Gros o Óssa Major és al nord i, a més de semblar un carro, va servir per dibuixar el nombre 7 perquè tenia set estrelles. Orió, al sud, és la constel·lació més bonica, formada també per un rectangle, però amb tres estels al mig en perfecta renglera. A la nit sembla que rodi com una gran Z i per això ella fou l’origen de la misteriosa esvàstica. Els estels més llunyans tenen més llum per tal d’enviar alaTerraenexclusivaunafigurauniformeambunmissatgeenig-màtic, que els antics van interpretar arreu del món com a signe debonauguriambl’esvàstica,finsabansdeHitler.Pertant,elshomes van veure que Déu tenia una preferència pel nombre 7 i que era com la seva signatura dalt del cel, per bé que mai ningú no n’ha pogut esbrinar la raó matemàtica. Llavors vingueren els set dies de la Creació, amb l’antiquíssim dissabte català, que ja volia dir dia setè, de di-sabte, septè.

Per altra part, les alzineres tenen una rara propensió a créixer en rodó, com no passa amb cap més arbre, i si alguna vegada per casualitat o no, reeixien a formar una rodona de set soques aleshores la gent no les tallava perquè esdevenien sagrades. Creixien i es quedaven soles i d’aquí la sorpresa que causen al nouvingut les Set Alzine-res de la Travaria, prop d’aquesta casa de pagès.

Les Alzineres del CardenalA la Mola de la Mare de Déu de

Lord, l’indret més sagrat del Solsonès,

Les Set Alzineres de la Travaria

no hi manca tampoc el cercle de les set alzineres, conegudes per les Alzineres del Cardenal perquè el cardenal Vidal i Bar-raquer, que fou bisbe de Solsona, es va refugiar al santuari de Lord durant la guerra civil i tenia el costum d’anar a resar el breviari a l’interior d’aquelles alzineres. A la seva ombra s’hi estaria bé, però també sense que ell ho sabés, la seva pregària tal volta s’elevava amb més força cap al Cel.

Les set alzineres del Folch de PinellAquestes no es mereixen anar amb majúscula. Són desi-

guals: quatre de grosses i tres de xiques. Passen desapercebudes, com d’altres n’hi deu haver al Solsonès per descobrir, barrejades com estan enmig d’altres alzineres i bardisses. Per desgràcia, ja no queden boscos d’alzineres. No hi ha memòria que mai ningú hagi plantat cap d’aquests cercles, com es pot constatar amb aquest exemplar del Folch de Pinell, sorgit de forma espontània encara que poc reeixit en comparació dels altres.

Llibres de Jaume ClavéRecorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra

La revolució de Mart

Les arrels més antigues

Athanàgia, història i localització de la Numància catalana

Tornar a creure en dos dies. Un nou paradigma per al segle XXI.

Llibres de Jaume Clavé, a 10 euros. Tel. 973 482763

Constel.lació d'Orió, set estrelles en forma de Z

Les Set Alzineres de la Travaria. Foto de Pere Borés i Soler, professor jubilat

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Opinió Ramon Solé i Capdevila, President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

Residuals o independents?

Cada vegada que es pu-bliquen les balancesfiscals ac-tualitzades, i els comptes de la Generalitat, el panorama és més decebedor. Hem assolit una nova fita,serlacomunitatautonòmicamés endeutada de l’Estat espa-nyol. Acumulem, pràcticament, el mateix deute que el de totes les autonomies juntes. La nostra paradoxaésquepatimundefinitfiscalinsuportabledegutaunamalanomenada solidaritat interterrito-rial, que està ofegant les nostres pròpies administracions.

Nosónafirmacionsgratuïtes.Elpassatdimartsdia20,totalapremsaesfeia ressò de les declaracions del conse-ller d’economia Mas-Colell, advertint que els nous ajustaments aplicats a les autonomies desmantellaran l’autogovern català en un període relativament curt de temps. Tot plegat, reconeixia el Conseller, desencadenarà una dinàmica per aniqui-lar l’autogovern català. Ara bé, també va deixar clar que abans d’arribar a aquest extrem, anirem cap a un conflicte quecomportarà un període turbulent entre les relacions de Catalunya amb el Govern central.

Certament, haver de governar després de rebre una herència carregada d’irregularitatsidedeutesinjustificablesfruit del desgavell econòmic del tripartit i, per si encara fos poc, tot plegat agreujat per haver de suportar unes retallades imposades pel Govern central que, per més escarni, ens és deutor (la suma total del deute puja 11.034 milions d’euros), i quan som els qui de llarg suportem més pressiófiscal(el56%davantel52%delaresta de l’estat), i els únics que hem fet els deures quant a reajustaments pressupos-taris, s’ha de ser un molt bon equilibrista polític per no estavellar-se de cara contra un mur de formigó armat, i, evidentment, s’ha de tenir un extraordinari coratge i lluirunainfinitapaciènciaquedeuestarsuperant el límit del que és humanament suportable.

Ja fa temps que el President Pujol ens diu que, vista la realitat que estem vivint i l’evolució que estem patint, no troba arguments per rebatre als indepen-dentistes. Tot plegat el va dur a fer una conferència a la UPF, el 30 de març de

Poesia Josep Maria Poblet

Noranta - quatre mil euros

És un càrrec per fer històriaser President del Congrés

dels Diputats, car té un pesque mereix honor i glòriai un record en la memòria.

Per això en la Galeriadedicada als Presidents,

tots ells hi són ben presentsen quadres fets amb mestria

i penjats en simetria.

Espanya, Estat Europeuelmésnobleiagraït,

modern, exemplar i ric,abonarà un pírric preu

per posar en Bono al museu

on, per costum, si més no,restarà en Bono penjat,

malgrat que el seu bell retratens costi, per tradició,

als Espanyols, un ronyó.

Pels Diputats no hi ha crisi,si el poble en parla, és per vici,.

L’Estat ja recobra el “tono”car paga el quadre d’en Bono.

El quadre el paguem nosaltres,que hem la crisi... quines galtes.

2011,d’aquellesqueconstitueixenunmo-ment polític històric i que queda avalada per la seva autoritat política i nacional. La va anomenar Residuals o independents?. Títol que m’he permès manllevar-li per encapçalar aquest escrit.

Avui ja hem arribat al límit del que és econòmicament suportable. Estem assistint, com ens ha recordat el conse-ller d’economia Mas-Colell, als passos previs al desmantellament de la nostra autonomia. Anem, doncs, de cara a con-vertir-nos en el que el President Pujol en diu residuals.

El sr. Kenneth Rogoff, en unes declaracions a la revista Capital, va admetre queCatalunya aïllada (curióseufemisme per dir independent) seria un delspaïsosmésricsdelaUnióEuropea.El sr. Kenneth Rogoff , entre d’altres càrrecs, ha estat dirigent de l’FMI, ac-tualment és professor a la Universitat de Harvard. El sr. Rogoff reconeix la nostra fortalesa i capacitat econòmica que ens permetria afrontar aquesta crisi, indiscu-tiblement, amb èxit. No s’entén, doncs, la precarietat econòmica que estem patint i que fa trontollar perillosament les nostres administracions.

Seguint els postulats del presi-dent Pujol, les advertències del conseller Mas-Colell, i vista la realitat, s’hauran de prendre determinacions que no seran exemptesdeconflicte.Del16ècongrésdeCDC a Reus en va sortir el full de ruta. El primerpasésaconseguirelpactefiscal,no qualsevol pacte, sinó el quin ens per-meti gestionar els nostres propis recursos, crear la nostra pròpia agència de recap-tació i, un cop duta a terme qualsevol de les dues opcions o les dues, caminar cap a l’autodeterminació: ser independents per no acabar residuals.


Busquem familiarsEm dic Laura Vilà.

La meva padrina es deia

MariaVilàBallongaierafillade

can Vilà de St. Just.

Dels germans Vilà Ballonga

nascuts a can Vilà de St. Just,

busquem els seus descendents, els

que ho siguin o coneguin

algú que ho és.

Si tenen l'amabilitat de trucar als

telèfons següents: 689 653 590

o973296103.Sisomacasa,

gustosament els atendrem.

Una cordial salutació.

Gràcies.

Avisos Opinió Ramon Gualdo

La Maria, la Soraya, l'Alicia...Tres senyores. Ni que sigui Setmana Santa, no puc pas fer comparances, no

s'assemblen pas a les tres dones que van anar al sepulcre on havien enterrat Jesús, ni tampoc amb l'anada al peu de la creu al calvari, però sembla més aviat que ens vulguin fer patir un calvari, perquè les seves paraules em fan neguit.

La senyora Maria de los Llanos de Luna va agafar la dèria de les banderes (ho vaig comentar la setmana passada). La senyora Soraya Saez de Santamaría ens diu queunaconsultasobreelpactefiscalnoéspascompetènciadelaGeneralitat.Doncs,jo opino que sí, que pot organitzar consultes d'aquesta mena.

La senyora Alicia Sánchez Camacho, amb aquell aplom i paraula enèrgica, ensdiuque,siespreguntasobreelpactefiscal,duràlalleideconsultesalsTribunals.L'Alicia sembla que es trobi al país de les Meravelles, ja que parla amb una empenta plena de vida. I aquí, jo dic que quan diu coses d'aquestes davant dels micros sembla una "governadora civil" dels temps foscos de la dictadura. I la mateixa Alicia sovint dispara atacs contra el nostre sistema d'immersió a l'escola.

Tres senyores. En sentir les seves veus, des del meu calvari particular, excla-maria aquella expressió: "Pare, perdoneu-les que no saben el què es fan."

L'acudit del Simi

�0 Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

BREU

S

Pensaments Genís

"Els contes de terror només tenen força si te'ls creus", es repetia una vegada i una altra el protagonista d'aquesta petita història. "Els monstres només existeixen a la imaginació, només són reals si creus en ells", continuava amb el seu particular rosari, amb el cap amagat sota els llençols. La nit era negra com són les nits en les que els predadors surten dels seus caus, arrossegant cossos blancs i nus a la intempèrie, buscant aquells que tenen por, aquells que creuen en ells o aquells que els donen vida pel sol fet de repetir-se que no hi creuen. La nit s'arrelava a les branques dels arbres, punxava d'estels, fins com agulles. "Els contes de terror només tenen força si te'ls creus", tornava a començar la lletania sota els llençols. El silenci es desfeia com xocolata calenta, lliscava viscós ran de llit.Als contes, però, els monstres són de veritat, i per molt que neguis la seva existència, per molt que t'amaguis sota els llençols, si tenen gana, se't mengen.

Aniremacomençaraquíambuna"finura",ambl'edu-cació que m'atorga començar per fer-vos una salutació. Així afinaremlatrompetaiposaremaltinterlatintaperferaquestescrit, amb moltes lletres (com que estem en crisi, he retallat algun accent, alguna coma i, per si de cas, alguna vocal, per solventar-ho).

Benvinguts i gràcies per llegir aquest article, per fer cultura (pot ser que no n'aprengueu res), ja que arriba Sant Jordi. Així, celsonaires, us dic amb sinceritat: Hola

Bé, tot i així espero que l'expressió no ens faci vaga (que es quedi a Solsona), que l'ópinió sorgeixi bé, sense reta-llades, per bé que això no és un sermó ni una xàldiga (això ho feia molt bé Jesús Huguet a la ràdio). El recordarem per la seva educació, el bon parlar i per l'amistat de tot un poble. Bé, doncs, deixarem les llàgrimes i farem un toc de trompetes per fer una mica de soroll per eixordar les orelles.

Ja veieu que el sentit d'aquest escrit no és gaire po-derós. Així que toquem fusta, que podríem tenir la sort que demanéssim un traductor molt esportiu, revolucionari, que ens permeti dir "per què?", ens ensenyi a queixar-nos, a fer el ploramiques... Segur que ell aquest escrit no l'entén de res, però segur que recordaria el sr. Núñez i sir Bobby Robson. Ell ha sigut un traductor de llengua i ara la llengua li ensenya a dir

El racó del Gregori Gregori Solé Marmi

Crisi, ja, ja, ja

per què? Aquest senyor es diu Josep Mourinho, portuguès, de professió entrenador. Això és la solució si voleu un bon traductor i entrenador per dir "per què?"

Perfi,pernodirres,peracabarl'estructurad'aquestescritque no té peus dins la galleda, i per escombrar per casa, fer una recordança d'uns minuts de silenci, (això sí: després d'un quart d'hora de publicitat), fer un homenatge a lo Roy Etzel o Rudi Ventura, al toc de trompeta del tema El silencio, al desaparegut Joan Subirà i Piñol, ja que el so de la trompeta era el seu.

Hemarribatfinsaltrumfod'aquestcoid'escritquenijonol'entenc.Javeieuquefaigunescritqueved'unafira,d'uncarnaval,queespreparaperunafira,iunetc.

Aquest escrit és una ximpleria de l'autor. Les idees són lespífiesd'unservidor.Ileslletres,delesbarallesdecaixesi bancs.

Aquest escrit acaba de sortir del forn. Està calent, que si el toqueu us cremareu. Lo millor mirar és mirar i llegir.

Aquest pèssim escrit està fet per Passió, no per religió. Però tampoc no farà confessar-se al bisbe, sinó que aquest no baixa del ruc.

Gràcies, celsonaires, en recordar les xàldigues del Mn. Huguet i el so de la trompeta del "Joan de la Rossa".


Per què aquesta crisi no s’acabarà mai Ferran Fontelles

Per què aquesta crisi no s'acabarà mai: l'explicació

Sabem que totes les da-desafirmenquelaproducciódepetroli està més o menys estable desde2005.Elsanysprecedentsal shock dels '80, havien vist un creixement imparable de l'ex-tracció,aunritmedequasiel2%anual. Però des de 2005 quelcom falla. La producció dels nous camps amb prou feines serveix per compensar la pèrdua dels camps en actiu. Estem al plateau o altiplà de producció: des dels anys 80 descobrim menys petroli del que cremem. Segurament, apartirde2015començaràadecaurelaproducciómundial.Dels 87 milions de barrils diaris que gastem actualment, 77 són de petroli convencional, i 10 de les arenes bituminoses, gas natural o biocombustibles. Estem parlant de petroli sintètic on es gasta energia en sintetitzar-lo (gas natural, petroli en el cas dels biofuels) i que té el 70% de l'energia que dóna el petroli convencional: són un pedaç amb poc futur. Si no surt més petroli, no vol dir que ens estanquem en el seu consum (que seria ja ben horrorós per a l'economia): el trist és que decreixem. ElspaïsosdelaOCDEredueixenelseuconsum.Elproblemaésquedesde2005elquenogastemnosaltreshogastaXina,Índiaid'altrespaïsosemergentsambeconomiesambméspo-tencial de creixement. Nosaltres en solem fer un ús particular; ells fan activitats que afegeixen valor, especialment indústria: els costa menys pagar la factura. Gastem un -3% anual: hem perdutmésdel15%delconsumrespecte2005.A Espanya, el 48% de l'energia que (mal)gastem prové del petroli. Com que aquesttéimpacteentot(plàstics,reactius,fibres,combustible,alimentació, transport, indústria...) imaginem fàcilment com afecta a l'economia. La correlació entre consum d'energia i PIB està més que documentada i són molt dependents. El consum energètic i PIB van molt units: quan un baixa l'altre el segueix, i visceversa. Per tant, es dedueix: per créixer econòmicament necessitem gastar més energia.

Degut a l'estancament de la producció de petroli, a una escassetat creixent d'altres materials i al creixement de les economies emergents, estem condemnats a reduir el nostre consum d'energia (els espanyols a un ritme de l'1.5% anual). Per tant, la nostra economia està condemnada a decréixer, i a un ritme foll. Però els poders estatals no poden reconèixer obertament el problema pels efectes polítics,

socials i econòmics que té. Per això l'estratègia actual consisteix en anar posant pedaços, enlloc de replantejar el problema. La preguntanoéssiseguiremdecreixenteconòmicament,sinófinsquan. Depèn. Si entenem el PIB com l'abstracció de la riquesa d'un país, com a indicador del benestar de la gent, anirem malament. Perquè es prendran mesures encaminades a “salvar el PIB” i indirectament no es pensarà que el PIB ve a ser una abstracciócomplicada,quepotno reflectir elbenestarde lagent. Tan aviat com canviem l'orientació economicista i ens cen-trem en l'important (sanitat, educació, transport, sostenibilitat, sortides alternatives pels aturats, renovables...) començarem a anar millor. El pitjor que podríem fer és centrar-nos en un sistema econòmic que cada cop serà més disfuncional per falta d'energia i de matèries primeres, que malmet el medi ambient i engreixa el canvi climàtic. Un sistema econòmic basat en un consum excessiu i creixent innegociables (a la ve-gada que impossibles), somiant que després de mil vexacions isacrificisalesdeïtatsdelsMercats,escrearanunsllocsdetreball (que no arribaran mai) i que es tornarà a créixer (al contrari, abocats al decreixement!). Si ens obstinem a seguir lesmesuresquefinsaraerenvàlides,inoentenemqueaquestno és el camí, ens podem col.lapsar. I fort.

Basat en el blog http://crashoil.blogspot.com/ d'Antonio Turiel, llicenciat en Ciències Físiques i Ciències Matemàtiques, Doctor en Física Teòrica, amb el seu total consentiment.

Properament, més...

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Llar d’infants Pàrvum-Arrels

Dijous passat ens va venir a veure el David, un pastisser que ens va ensenyar a fer la mona. Voleu saber com la vam fer?

Primer vam obrir el pa de pessic hi el vam farcir de xocolata, la tornem a tapar i la cobrim un altre cop amb moo-oolta xocolata.

Per decorar-la hi vàrem posar nata, encenalls de colors, granet d’ametlla, xocolata de color taronja, xocolata de color verd i... un ou de xocolata!!!!

I com a tradició a la nostra escola, l’últim dia ens la vam menjar! Mmmmm... Estava per llepar-se'n els dits!

Finalment volem agrair al nostre pastisser, el David, per ensenyar-nos a fer aquestes mones tan bones! Gràcies, David!

La mona de Pasqua a la llar d’infants Pàrvum-Arrels

Llar d'Infants El Pi

Divendres al dematí vam fer de pastissers! Tots benarremangats,vamficar-nosatreballar:quinafeinadaque teníem a untar amb melmelada el pa de pessic!... i a provar la xocolata! i… això, què és? són formiguetes de coloraines, i plomes per guarnir-la! Carai, nois, quin goig aquella mona!

A la tarda, junt amb les famílies, ens la vam menjar al pati de l’escola. BONA PASQUA A TOTHOM !

Fem la mona!


Escola Setelsis

La mona i la primaveraUn any més l'escola ha celebrat la festa de la mona

i de la primavera. El bon temps ens va acompanyar tot el dia. Al matí a cada classe hi havia un obrador de pastis-seria que omplia l'escola d'olors per llepar-se'n els dits.

A migdia, l'expomones, un any més va estar ben concorreguda.

A la tarda, sota un sol primaveral vam poder can-tariballarifinalitzarladiadaamblamenjadelamonaque tan curosament havíem elaborat al matí.

P3A

4A

3A

2A

Fent la mona

Balls

Sardana de germanor

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Escola Arrels

La setmana passada els alumnes de Cicle Mitjà vam poder gaudir de les xerrades que ens van fer els agents forestals: el Pere, el Josep i el Lluís. Hem après molt sobre la seva feina; vigilar els boscos, esbrinar les causes dels incendis, protegir els arbres i els animals boscans, portar animals ferits als centres de recuperació.

Hem après molt també sobre l’òliba, una au nocturna rapi-nyaire que viu molt bé a la nostra comarca perquè troba matollars, camps erms, cases abandonades, golfes on poder viure. Ens han parlat de les seves característiques, la seva alimentació, la repro-ducció: són lletges quan neixen!!!, però després, les seves plomes, sónmésfinesquelaseda.

Sabíeu que podem trobar molts ocells rapinyaires nocturns al Solsonès?: Ducs, òlibes, mussols banyuts ( no tenen banyes, no, són plomes que semblen banyes), xuts, mussols comuns i gamarussos són aus habituals en els nostres boscos. Hem sentit els seus cants: semblen fantasmes que canten de nit!!!

Ens han ensenyat també l’egagròpila; quina paraula més estranya, oi? L’egagròpila és una bola de menjar que les aus no han pogut pair, formada per restes d’ossets dels animalons que es mengen o per pèls i que treuen per la boca.

Però sobretot ens han ensenyat a estimar i respectar el nostre entorn.

Quina feina tan bonica: Agent forestal

Ah! Vam tenir la sort de poder alliberar un esparver! Pobret.. era un esparver que van recollir ferit. El van portar a un centre de recuperació d’animals i un cop sa i estalvi el vam tornar al seu medi. Ara serà feliç.

Pere, Josep, Lluís, moltes GRÀCIES per ensenyar-nos tantes coses i haver-nos fet passar unes estones ben divertides. Ens ho hem passat molt bé.


Xerrades Miquel Manzano

Es presenta la cooperativa

Som Energia a la FuraEl passat dissabte dia 31 de març un parell de

membres del Grup Local de l’Anoia de la Cooperativa SOM ENERGIA van passar pel Casal Popular La Fura per tal d’explicar com funcionen com a cooperativa energètica que són.

La Cooperativa SOM ENERGIA va ser creada el desembredel2010perungrupdepersonesvinculadesala Universitat de Girona, preocupades per l’actual model energètic, pel medi ambient i amb ganes de fer feina per canviar aquestes realitats.

Transcorregut encara no dos anys de la seva cons-titució en assemblea en l’actualitat SOM compta amb uns2.200socisarreudeCatalunyaiEspanya.Aquestúltim any s’han creat diversos grups locals arreu de Catalunya, les Illes i el País Valencià i la resta de l’estat (Andalusia, Navarra, Madrid....). Aquests grups locals són els encarregats de donar a conèixer la Cooperativa, alhora que promocionen futurs projectes a nivell local donant resposta a unes necessitats del territori i sempre ambelconsensdelapoblacióafectada/beneficiada.

En l’actualitat SOM realitza feines de comerci-alitzadora elèctrica, és a dir, té la capacitat de vendre electricitat als socis que ho desitgin de la mateixa manera que funcionen les demés comercialitzadores d’electricitat com poden ser Electra del Cardener, Endesa, etc... A par-tir del dia 16 de març, SOM també ha començat a produir electricitat en el seu primer projecte propi de generació elèctrica. Fer aquest canvi de comercialitzadora elèctrica és tan fàcil com canviar de companyia de telèfon.

Però l'electricitat que es ven des de SOM no és comladesempre,no.Aquestaensvecertificadaasse-gurant que el seu origen es 100 % renovable. I és que aquest és un dels motius de la creació de SOM; és a dir, la idea és poder proporcionar a tots aquells socis que ho desitgin electricitat verda, afavorint la generació elèctrica renovable i per tant un canvi de model energètic futur.

Sanitat pública: on són els diners de les retallades?

El cicle de xerrades SOM-CEL-Fura va debatre sobre la sanitat eldijous29demarçambMartaSibina iAlbanoDante que són els protagonistes d’un dels vídeos més vistos d’internet en aquests darrers temps. Tal i com ells mateixos informen: “En aquest vídeo expliquem amb tot detall com funciona la trama, el mecanisme que permet que, arreu de Catalunya, polítics i empre-saris gastin sense cap control centenars de milions d’euros cada any...” La xerrada es titulà “Sanitat pública: on són els diners de les retallades?”.

La conferència començà amb una petita intervenció del portaveu de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Solsonès, Jordi Fraxanet, que recordà que aquesta entitat fa poc que funciona, però que ja s'està movent per tenir els comptes de la sanitat de la comarca.

Tot seguit, va ser el torn de la Marta Sibina que va explicar que a Solsona potser no s'ha retallat molt, però que hi ha altres parts de Catalunya que sí s'ha retallat molt. Sibina va convidar a la gent a informar-se per saber la realitat dels pressupostos de sanitat. "A Catalunya el que es gasta en sanitat és inferior a la resta de comunitats autònomes" apuntà. També es va referir a la sanitat com "una bombolla amb la qual es pot especular i que costa molt d'entendre". A més, va explicar que ells van fer una investigació a la zona on viuen i van descobrir una gran opacitat enelspressupostosigentques'haaprofitatd'això.

Per la seva banda, l'Albano Dante va explicar que la sanitat a cada lloc és diferent i per tant no es pot extrapolar a altres zones. Dante va comentar els casos que ell coneix com el de Blanes i el de Berga. Per poder entendre el model sanitari català va fer un recorregut històric que va permetre als assistents fer-se una idea decoms'haarribatfinsal'estatactual.Tambévadenunciaraltscàrrecs que se salten la llei per lucrar-se. Més informacio:http://www.youtube.com/watch?v=ru4GVlNWO4M&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=QHtMffmlNAk&feature=relatedhttp://albanodante.blogspot.com/2012/02/el-major-robatori-de-la-historia-de.htmlhttp://dempeusperlasalut.wordpress.com/2012/02/26/el-mayor-robo-de-la-historia-de-catalunya/

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

CF Solsona

Juvenil "A"| diumenge 01/04/2012CF Pardinyes, 3 / CF Solsona, 4Remuntada!!!Carles, Remí, David (Axel), Murcia, Aresté, Jaume, Codina (Gerard), Sena (2 gols) (Moussa), Bernat (Abde (1 gol), Èric, Robert (1 gol).

Partit on el Solsona juvenil va sortir una mica adormit al camp del cuer, Pardinyes. Aquest fet va fer que abans que es pogués reac-cionar,jaesperdiaper2a0alminut27delaprimera meitat. Això va obligar a l’ entrenador solsoní a realitzar canvis i buscar revulsius. Això va fer canviar una mica el panorama i va fer animar els jugadors del Solsona, que van començar a posar setge a la porteria local, sensesort.Caldir,finsalminut40delaprimerameitat,queRobertvamarcarel2a1quedonavamoltesesperancesdecara la segona part.

A la segona part, tot va canviar i els jugadors del Solsona es van fer amos i senyors del partit. Les ocasions de gol s anaven succeint, però sense sort. Semblava que l’empat era possible, però en una jugada desgraciada, l’àrbitre assenyalava penal en contra dels interessos del Solsona. Era el 3 a 1, al minut 53, però lluny d’enfonsar-se, els jugadors del Solsona van continuar intentant-ho, ja amb defensa de tres.

El que semblava un impossible, ja que, a falta de deu minuts per acabar el partit encara es perdia per 3 a 1, va succeir i en 11 minuts es va capgirar el marcador amb dos gols de Sena i un d’Abde ja en el temps de descompte.

Alfinal3puntsambgustdeglòria, jaque remuntaren camp contrari un marcador tan advers és molt complicat. Pròxim partit entre setmana, Alpicat a les 17h al Municipal de Solsona, en un partit ajornat pels freds i el següent, Mollerussa, també al municipal de Solsona i també a les 17h.

Gran partit de l’Axel!

InfantilGuardiola FC, 3 / Solsona CF, 1Agustin, Ponç, Adria, Xavi, Marc, Ramon, Fran, Guille, Aitor C, Iker, Noe, Genis

Un partit molt complicat amb poques ocasions de gol, que va contagiar a no jugar, a no tenir la possessió de la pilota, a ser molt directes, i a tenir per referència de joc els pilotassos.

Ens emportem el que vam anar a buscar, res. Després d’una primera part dolenta, vam anar empatant però sense crear ocasions, i molt poc cap en la segona part, on els locals de 3 pilotassos llargs es van trobar amb el 3-0.

Amb la feina feta, es van dedicar a perdre temps i d’aquestamaneraesgotareltempsperaixíarribaralfinaldelpartit.PerònoabansqueÍkerposieldefinitiu3-1.

Cal destacar el treball de marc que va estar molt bé.Espero que poguem solucionar els problemes de con-

centració i que arribem amb ganes al derbi.

Marc

Cadet * va descansar

Propera jornadaCampionat de Catalunya - 2a cat (G. 5)

Divendres, 6 abril - 4 de la tardaal Camp d'Esports de Solsona

CF Solsona A - CF Seu d'Urgell

Campionat de Catalunya - 4a cat (G. 22)Divendres, 6 abril - 6 de la tarda

al Camp d'Esports de Solsona

CF Solsona B - CF Vilanova de l'Aguda

Campionat de Catalunya de 2a categoria G.5CF Agramunt, 1 / CF Solsona, 4Magnífic partit amb tres punts d'orCF AGRAMUNT: P. Cases, J.M. Cases, Cercós, Aubets (Figuera), Vergara (Martí), Villanueva, Buireu, Marín, Bouchatab (Nogales), Fernández i Saiz (Vivas). CF SOLSONA: Óscxar, J. Puig, Biela, Joanet, D. Puig (Jordi R.), Mosqui, Lorca, Pau (M. Vilar), Ivan, Pep (Novelles) i Lamín. El Sr. Eduardo HERNÁNDEZ CACHO, àrbitre de l'encontre, va ensenyar targetes grogues a P. Cases, Cercós, Vergara, Aubets, J.M. Cases, Buireu i Fernández (per part dels locals) i a Pau, Pep i Novelles (pels solsonins). GOLS: 0 – 1 PAU (min. 25) / 0 – 2 LAMIN (min. 33) / 0 – 3 PEP (min. 42) / 1 – 3 BOCHATAB (min. 44) / 1 – 4 LAMÍN (min. 80)

Els solsonins es van presentar a Agramunt amb les bos-ses carregades de ganes i forces per endur-se els punts d'aquest difícilcamp.Laclassificaciód'ambdósequipsdonavafavoritl'equip local, però la lluita i bon futbol dels visitants van decantar clarament el matx al seu favor.

Enels42primersminutsjadominavenambunclar0a3, que podia ser més ampli. La primera part va cloure amb un 1 a 3, com a resposta dels locals.

En la segona part, els locals no van poder fer res per minvar ni el domini ni el marcador. El Solsona controlava el jociteniaforçaperportarperill.Novaserfinsalminut80que Lamín va aconseguir la seva segona diana i va deixar el marcadorielpartitdatibeneït.

Tot i que la salvació del Solsona està a 8 punts, els darrers partits fan tenir esperança en la salvació, tasca molt difícil, però no impossible. Manca jugar un partit pendent, contra La Seu. Cal guanyar-lo i sumar tres punts més. Jugadors, no defalliu que esteu en el bon camí, encara que molt difícil.


CF Solsona

Juvenil "B" Santpedor "B", 0 / Solsona "B", 0Empat amb gust de victòria!!!Maxi, Jose, Raul, Bajona, Arnau, Joan, Marc, Aleix, Abdellah, Valero, Abde. També.- Amir, Marquez, Guillem, Mariano i Gerard.

Dissabte passat, el juvenil B del Solsona es desplaçava al camp municipal Josep Guardiola de Santpedor a jugar el seu partit corresponent a la lliga. Una sortida difícil, ja que s’enfrontaven a unequipsituatalapartaltadelaclassificacióiambdosequipsjuvenils que van alternant jugadors d’un equip a l’altre segons les seves conveniències.

El partit va començar amb un equip local molt ben situat al camp i amb un Solsona una mica espantat i durant una estoneta desdibuixat sobre el camp. Això va portar al cos tècnic solsoní a canviar l’esquema de tres defensors utilitzat durant les últimes jornadesipassaral’antic4-4-2perpodertenirméssortidadepilotaa lazonadecreació iaprofitar lespujadesdels lateralsper les bandes.

A partir d’aquest moment, que deuria ser el minut quinze de la primera part, els solsonins es van fer amb les regnes del par-titilesvanportarfinsalfinalgaudintdelesmésclaresocasions,però en aquest partit la piloteta no volia entrar de cap manera.

Conforme anava passant el temps, els locals es veien més desbordats pels solsonins i això va propiciar que un juga-dor santpedorenc perdés els nervis i acabés expulsat, reforçant molt més encara la superioritat solsonina, que va estar a punt de veure’s reflectida almarcadorperunagran jugadacol·lectivaa la sortida d’un córner local i amb un gran contraatac portat pels visitants on l’Abde feia una gran vaselina sobre el porter i la pilota picava al pal i era treta per un jugador del Santpedor. Així acabava el partit.

Endefinitiva,ungranpartit,ambdosequipsquevolenjugar la pilota i que, si en aquest cas algun es mereixia la victòria, aquest era l’equip solsoní.

Aleví "A"Minorisa, 3 / CF Solsona, 3

Aleví "B"Vilomara, 10 / CF Solsona "B", 0

Aleví "C" Moià C, 7 / Solsona C, 4Resultat enganyósPablo, Gerard, Marti, Pau Puig, Pau Serra, Franco, Andrei, Joaquim.

Aquest diumenge de rams els escapolats jugaven contra un rival assequible però una altra vegada la mala sort fa que aquest partit no es pugui guanyar. Gran treball de tots els jugadors, tant en defensa com en atac. Al primer quart, que és totalment de domini blau, l Andrei fa el primer gol després d´una gran jugada personal, després d´un atac constant dels visitants a on elMartíarribaafrefinsatresjugades,cosacos,ambelportersense aconseguir cap gol. Ja a les acaballes del primer quart ens fan l empat 1-1. Amb el segon quart de la mateixa manera amb domini blau, però sense sort. Ells fan dos gols més 3-1. Mateixa tònica al tercer quart: 6-1. Arriba l´últim quart i ens quedem amb només 6 jugadors: els dos Paus es fan mal i no poden continuar jugant i és llavors quan la sort de cara a porteria arriba. Un gran goldelFranco,queéselprimerseudelatemporadaidesprés2mésdel Andreiiunúltimdelslocalsdeixaelresultatfinalde7-4. Gran partit fet per part dels solsononis. Els animem a seguir treballant, que els resultats ja vindran. Felicitats.

Benjamí "A" * va descansar

Benjamí "B" CE Sallent "B", 6 / CF Solsona "B", 3

Prebenjamí "A" Paidos, 2 / Solsona, 4

Partit molt treballat per part del conjunt solsoní, on es va trobar un Paidos molt més rodat que en la primera volta i que va posar emocióalpartitfinsalfinal.Elmatxvaserigualat. Un partit amb moltes anades i torna-des. Vàries accions individuals varen marcar la diferència. Aquesta diferència i l’efectivitat solsonina de cara al gol van fer que els visi-tants s’emportessin una nova victòria.

Berta Sunyer va debutar amb gol

Prebenjamí "B"CF Solsona "B", 1 / CE Súria, 6El Líder És Molt LíderRamon, Oleguer, Roger, Marc, Jaume, Albert, Robert (1), Pablo, Hugo, Ferran, Lleïr i Marçal. Entrenadors: Guillem Vila i Axel Novelles. Delegat: Jesús Altarriba

El líder de la lliga visitava el camp dels nostres petits però els blaus van plantar molta cara. En el primer període un error de mar-catge deixava un davanter visitant sol davant del porter i així s’inaugurava el marcador. El segon període va ser un desastre total i el Súria va aconseguir marcar 3 gols més i posar-se amb un 0 a 4 a favor. La tercera part però va ser mol diferent i el Solsona va plantar molta cara i va començar a jugar a futbol, al futbol que agrada a tothom i així van arribar les ocasions de gol, els escapolats es podrien haver posat a tant sols un gol del líder ja que van tenir tres ocasions claríssimes de gol però la sort va voler que només una entrés a gol. Ja en l’últim quart l’edat es va fer notar i els jugadors del Solsona són tots de primer any i els del Súria tot al contrari i el cansament dels blaus ja era considerable i van encaixar dos gols més, però tot i així no es van rendir en cap moment i van tenir un parell d’ocasions més però entre el porter, la defensa rival i el pal les van aturar.

El Lleïr porta uns dies a un nivell espectacular

Cadet-juvenil Femení Badia del Vallès, 6 / CF Solsona, 2

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Benjamí 7 | 2a Divisió | Campionat de lliga | G. 22Arrels, 4 / Linyola, 1Vam disfrutar jugantJugadors: Aleix, Marc Colillas, Marc Ariza, Aniol, Dídac, Albert, Carles, Artem i Arian.Gols: Carles 2, Dídac i Aniol.

L’equip es retroba amb el bon joc després de dos partits davant d’un Linyola que, com gairebé tots els equips en aquesta segona volta, ens ho està posant molt difícil. Els rivals juguen al 120%davantnostre.Avuil’equiphasabutjugarsensepresses,practicant un futbol excel·lent i esperant que arribés alguna oportunitat sense desesperar-nos, ja que estàvem jugant bé i arribant a porta. Al davant se’ns ha presentat un Linyola amb unexcel·lentporterqueensdesfeiatoteslesoportunitats,finsque va arribar el gol del mestre Dídac, amb un gran xut des de fora de l’àrea, cosa que ens ha permès relaxar-nos més en el joc. El segon gol ha arribat després d’una bona triangulació entreAlbert,DídaciAniol,ambgold’aquestúltim,2a0.Apartird’aquíelLinyolas’harefetienshamarcatel2a1desprésd’una contra. Marxem al descans amb un resultat perillós i curt, 2a1,peròveienteljocqueestàvempracticantsabíemquelafórmula havia de ser la mateixa i esperar que Albert, Carles, DídacoArianafinessinlapunteriaimarquessinalgungol.Enaquesta ocasió va ser el Carles, amb molta mobilitat al davant duranttotelpartit,elquevafer2esplèndidsgols.Elpartitvacontinuar amb la mateixa línia, l’equip tocant i triangulant en-trant per les bandes, amb un esplèndid Aniol al centre del camp. Concretant, un bon partit, un bon joc i uns bons gols. Direm quemantenimeljocenlarectafinaldelatemporada.Aquestasetmana comencem la Premier Cup, davant el Cerdanyola, Red Star (Guadalupe) i Rgeant Athois (Bèlgica). Esperem fer un bon paper, disfrutar i fer-ho el millor possible. Ganes i il·lusió no ens en faltaran, això és segur.

Claus del partit: la circulació de la pilota, la mobilitat del Carles al davant que va obrir un munt d’espais per als seus companys, el porter rival i els pals

A destacar: l’excel·lent partit d’Aniol tornant a demostrar quequanellestàfil’equipelnota,juntaquatrejugadorsqueporten una temporada fabulosa, quan ells juguen bé fan més bons als seus companys i més petits als rivals.

Arrels-Linyola, bon partit amb victòria local

Infantil | 2011-2012CE Arrels, 5 / CF Avià, 0Tot va sortir com havíem desitjat(“no va sortir res bé”, titular crònica partit primera volta)Porters: Guillem Ribó, Guillem Vila i Bilal Challal. Defenses: Albert i Lluís Pijuan, Marc Pujol, David i Ferran Colell, Guiu Muntaner, Guillem Bajona. Centrecampistes: Manel Estany, Guillermo Morales, Agustín Moreno (1g.), Marc González, Kadder Guettaf (1 g.), Marc Casaldàliga, Abel León. Davanters: Toni Moreno (2g.), Lluis Villaró (1g.), Roger Oriola, Agustín Carrizo, Tomàs Jané, Pau Aguilera.

Aquesta vegada tot va sortir com havíem desitjat. Al partit de la primera volta es va encaixar un contundent 5-0 i es va jugar un irregular partit. La imatge que es va donar no fou la real i l’equip tenia ganes de jugar una altra vegada contra els berguedans per a calibrar si la diferència amb ells, jugant una miqueta millor, era tan gran com va semblar a Avià. I a Solsona succeí a l’inrevés: Un CE ARRELS molt més centrat i consci-ent que el partit seria dur i jugant amb intensitat tota l’estona, allargant les possessions i evitant que el rival imposés el seu joc va superar un CF AVIÀ intentant en tot moment jugades d’atac ràpides buscant els incisius atacants que tan mal havien fet al partit d’anada.

Laprimerameitatfinalitzàambunjust1-0,golaconse-guitperl’AgustínMorenodefortxutdesdeforal’àreaaprofitantunamagníficaassistènciadelMarcGonzàlez.Lasegonameitatcomençà amb uns primers minuts de tempteig on qualsevol dels dos equips podia haver marcat. Va ser l’Arrels qui, mitjançant elLluísVillaróhovaaconseguir.Ambel2-0l’Aviàmodificàel seu plantejament enviant més efectius a l’atac per mirar de reduir la distància al marcador sense aconseguir l’efecte desitjat. L’Arrels, sense patir en defensa, augmentà el marcador amb 3 gols més, el Kader de xut creuat i el Toni Moreno per dues vegades,quedeixarenelresultatfinalenuncontundent5-0.Victòria totalment justa, però amb un resultat potser excessiu vist el desenvolupament del partit, curiosament també ho fou el de la primera volta.

Els seguidors del CE Arrels van poder gaudir d’un entretingut partit, amb tots els ingredients que es demana d’un encontre de futbol, intensitat, emoció, jugades espectaculars, gols, molts gols, i victòria davant un gran rival.

Els jugadors d'Arrels estirant

CE Arrels


Futbol Penya Barcelonista Solsona i Comarca

- Nom i Cognoms del soci - sòcia de la Penya. Número del carnet desoci-sòciadelaPenya,temporada2011-2012.-Confirmarqueesvolanarapresenciarlafinal.- Enviar la sol·licitud a l’adreça electrònica [email protected];l'últimdiaperenviarlapeticióésel25d’abril.El27d’abrilallocaldelaPenya(C.SalvadorEspriunúmero10)ales20horesésfaràelsorteigdelesentradesassignadesala Penya. Al sorteig hi hauran de ser presents totes les persones associades que hagin fet la petició. L’entrada és personal i no es pot revendre. Si en el moment del sorteig algú que li hagués tocat una entrada hi renunciés, es tornarà a sortejar.

CE Arrels

Benjamí B | 3a divisió | Grup 11 | J. 22Arrels, 3 / Castellbell i el Vilar, 1Partit decidit als últims minutsPol, Albert, Marc Duró, Aleix, Laia, Elliot i Riel. Suplents: Javi, Aina, Pau i Glòria. Gols: Riel(3)

El dissabte 31 de març vam jugar contra el Castellbell i el Vilar, situatal’últimllocdelaclassificació.La primera part va ser molt igualada pels dos equips, córners, faltes, ser-veis de banda, més igualtat que mai! Això sí, va arribar un moment en què l’Arrels va dir: "ara marquem un golet"; i va ser veritat: l’1-0 que feia el Riel. La segona part va ser també molt igualada. Però va arribar un córner a favor del Castellbell i el Vilar i un dels seus davanters va rematar de cap i la pilota va anar al fons de la porteria. I aquest gol empatava el partit amb un 1-1.

Durant el descans els jugadors solsonins van escoltar les indicacions dels entrenadors, que eren el Ramon Baró i el Vicenç Biols. I l’Arrels va fer cas de les ordres. I fent cas dels entrenadors, l’Arrels va fer ungolquedeixavaelmarcadorenun2-1.Iaixívaacabar la tercera part. Però encara hi va haver més partit, més oportunitats de gol per als dos equips. A la darrera part l’Arrels va marcar un altre gol, acon-seguit pel Riel amb una passada perfecta del Pau, un golquevasentenciar,3-1,resultatdefinitiu.Ialcapd’uns minuts l’àrbitre amb el seu xiulet va assenyalar elfinaldelpartit.

A destacar: Tot l’equip ha jugat molt bé i això ha fet que ara tinguem 7 punts. Partit que ve: La setmana que ve no juguem, però l’altra juguem el derbi davant el CF Solsona.

Riel, autor d'un hattrick

Jornada 11Solsona B / Càmping El Solsonès ............. 318(20)–254(14)

Jornada 12Càmping El Solsonès / La Fura ................ 287(17)–217(15)L’arcada / La Plana .................................... 330(23)–318(20)Estel / Solsona B .......................................299(19)–358(28)Olius / Solsona A ....................................... 303(21)–319(22)

Classificació generalEquips ....................... J ....G ....E .......P ...... Pj .......B ...PuntSolsona A .................. 12 ...11 ..... .......1 ....4025 ... 292 ...... 22Arcada ....................... 12 ....9...... .......3 .... 3855 ... 278 .......18Solsona B ................... 11 ....8..... 1 .......2 .... 3661 ... 272 .......17Olius .......................... 12 ....8...... .......4 .... 3663 ... 252 .......16La Plana ..................... 12 ....6...... .......6 .... 3631 ... 237 ...... 12Estel ............................ 12 ....2..... 1 .......9 .... 3231 ... 201 ........ 5Càmping El Solsonès . 12 ....1...... ......11 ... 3105 ... 188 ........ 2La Fura ....................... 11 ....1...... ......10 ... 2585 ... 156 ........ 2

Bitlles Consell Comarcal

Atletisme Club Fondistes del Solsones-Prosetel

Pròximes curses

14 d’abril, Cursa de Muntanya Trans-Olianenca (fundació Isidre Esteve) 16 km.22 d’abril, Cursa Bonaventura Baldoma (Balàfia) Lleida, 10 km.29 d’abril, Mitja Marató l’Obaga (Castellar de la Ribera) 12 i 21 km.29 d’abril, Cursa del Sabó (Montgai) 10 km.1 de maig, Cursa d’Artés 10 km.6 de maig, Quart i Mitja Marató de Tàrrega.13 de maig, Corriol de Solsona, 10’300 km. (inscripcions obertes). Presencials a Ribera Esports i a la pàg. dels Fondistes del Solsonès.Més informació: Ribera Esports i www.atletisme.comhttp://fondistesdelsolsones.blogspot.com/

Sol·licitud per a participar al sorteig d’entrades per a presenciar la final

�0 Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Futbol sala PB Solsona

Juvenil primera divisió de futbol sala - Jornada 20: 31/3/2012 i 1/4/2012PB Solsona Sputnik, 1 - Arc D'ada EFS, 4Equip patrocinat per SPUTNIK

Juvenil masculí dissabte 14 d'abril del 2012, a les 17:30 hPavellons Municipals de Solsona (pavelló vell)Juvenil Primera Divisió Futbol Sala, jornada 21:PB Solsona Sputnik - Acle Guissona U.E. US HI ESPEREM!!!

Territorial Catalana | Jornada 22 |31/3/2012 i 1/4/2012PB Solsona Trepovi, 4 / Sant Julià CE, 7Gols i partit mogutSeuba, Ritort, Ricard, Hazel, Ivan (cinc inicial), Erola (c), Toni, Sera, Carles, Sam i Joan. Entrenador: Albert Viladrich. Delegat: Josep Vidal. Baixes: Eliseu i Dani. Gols: Seuba (1 a 3 minut 24), Hazel (2 a 4 minut 33), Ivan (3 a 5 minut 36), gol en pròpia porta (4 a 7 minut 39)

Nou partit de lliga de la Penya en que es va trencar la ratxa de victòries d aquesta segona volta jugant a casa. El rival era el Sant Julià CE, equip del principat d Andorra, que ja havien coincidit amb la Penya fa algunes temporades a Nacional B.

El partit es va posar de cara per l equip visitant de seguida, ja que als dos minuts de joc, en gairebé la primera oportunitat de gol clara, en un xut de fora l´àrea, van fer el primer gol. I cinc minuts després en una rematada des del segon pal feien el segon. Durant aquests minuts de joc hi van haver algunes rematades al pal per part dels dos equips. Encara quan faltaven uns quants minuts per la mitja part la Penya es va carregar amb cinc faltes i ja gairebé arribant al descans el Sant Julià en un xut creuat posava el zero a tres al marcador. Amb aquest resultat s arribava al descans.

A la segona part de seguida la Penya va aconseguir re-duir distàncies al marcador, en un gran gol no gaire freqüent, ja que va ser aconseguit pel porter Seuba des de la seva porteria en un gran xut. Aviat el Sant Julià aconseguia fer el quart i la Penyanovamentafaltademoltsminutspelfinaldelpartitesvatornar a carregar amb cinc faltes. Amb aquest resultat la Penya decideix sortir de cinc, amb porter jugador, i Hazel en un bon xut va aconseguir el segon gol. Lequip visitant aconseguia el cinquè gol i seguidament Ivan amb un xut de dins l´àrea feia el tercer per la Penya. Els Sant Julià va disposar de dos dobles penals en els qual faria el sisè i el setè gol i també es carregaria amb cinc faltes en contra. Ja a l´últim minut de partit la Penya aconseguia el quart gol mitjançant un gol fet en pròpia porteria pelSantJulià.Endefinitivaunpartitmogutambunamicadetot, amb molts gols, emoció, tensió, masses targetes i algunes expulsions.

Aquest proper cap de setmana no hi ha jornada de lliga, el proper partit serà el dissabte 14 d abril a la pista de l'Auto-nayox Tàrrega. Equip patrocinat per TREPOVI, SOLMÈDIC, BENZINERA SETELSIS I PROSETEL 95Sènior masculí dissabte 14 d abril del 2012, a les 17h.Pavelló Municipal de Tàrrega. Territorial Catalana Futbol Sala, jornada 23: Autonayox Tàrrega - PB Solsona Trepovi

Primera divisió femení futbol sala Lleida-Tarragona jornada 1: Inici fase d'ascens. 14 i 15/4/2012Equip patrocinat per SOLMÈDICSènior femení dissabte 14 d´abril del 2012, a les 16:30h. Pavelló Montblanc. Montblanc AEFS - Arrels PB Solsona SolmèdicMOLTA SORT NOIES!!!

Sènior femení | 2a divisió | Camp. de lliga | G2Can Parellada, CD, 5 - Arrels PB Solsona, 3Derrota al camp del cuerSvitlana, Èrika, Natàlia Klymyuk, Judit, Natàlia Pujol, Meritxell i Alba.Gols: Meritxell (32'), Alba (44') i Judit (45').

Està demostrat que diumenge no és el nostre dia, ja que és la segona vegada que hi juguem i perdem, aquest cop a Terrassa, al camp de l’equip cuer. Tot i que en un principi el partit estava igualat, però aviat vam encaixar dos gols per errors propis i és que la intensitat per part nostra no era gaire adient.

La segona part, després d’un gol de la Meritxell amb molta fortuna, semblava que les coses podien canviar, però amb cinc minuts tornàvem a encaixar dos gols més. Encara aconseguiríem marcar dos gols per part de l’Alba i la Judit amb dues jugades consecutives. Aquesta revifalla semblava que podria portar almenys a l’empat, però a la següent jugada enstornavenasorprendre:eraelcinquègol,eldefinitiu.Amés en la mateixa jugada l’Alba patiria una forta contusió quefinalmentnovatenirmésimportància.

El següent partit serà dissabte dia 14 a les 16 hores al pavelló municipal de Solsona contra Cornellà C.F.S. "A".

Futbol Sala Arrels PB Solsona

L’Alba i l’Èrika molt atentes defensant una pilota; sota els pals, Svitlana


Futbol sala CECR Cambrils Lliga comarcal de futbol sala Consell Comarcal

Jornada 24 - 31 de març i 1 d’abrilSant Llorenç de Morunys - Bar Castell ............................................................ 2-7 Lladurs Cap del Pla - Guixers “La Pèrgola” ..................................................... 2-5 Llobera - Clínica Veterinària “El Solsonès”...................................................... 5-1Sant Climenç - Solsona “Estanc de Baix” .......................................................3-6 Montmajor – Esportiu Cardona .....................................................................4-4 Restaurant Santa Llúcia Navès - L’Auba Freixinet ........................................... 7-1 Olius “Solmèdic” – Ardèvol ..........................................................................0-6 Clariana de Cardener - Castellar de la Ribera ..................................................0-3

Resultats partits ajornats L’Auba Freixinet – Lladurs Cap del Pla ...........................................................1-4Ardèvol – Sant Llorenç de Morunys ...............................................................3-3

Jornada 25 - 14 i 15 d’abrilBar Castell - Castellar de la Ribera (diumenge 15, a les 10 h al pavelló)Guixers “La Pèrgola” - Sant Llorenç de Morunys (dissabte 14, a les 18.30h pavelló)Clínica Veterinària “El Solsonès” - Lladurs Cap del Pla (diumenge 15, 12h pavelló)Solsona “Estanc de Baix” – Llobera (dissabte 14, a les 17.30 h al pavelló)Montmajor - Sant Climenç (dissabte 14, a les 15.45 h a Montmajor)Esportiu Cardona – Restaurant Santa Llúcia NavèsL’Auba Freixinet - Olius “Solmèdic”Ardèvol - Clariana de Cardener

Classificació general.......................................................Pj ...Pg ......Pe ..... Pp ..... Gf .... Gc ..PuntsG Guixers "La Pèrgola" ..................... 24 ...22 ........ ........ 2 ......163 ....43 ...... 66FS Solsona Estanc de Baix ............... 24 ...19 ....... 3 ........ 2 ......167 ....47 ...... 60Castellar de la Ribera ....................... 24 ...19 ....... 2 ........ 3 ......127 ....41 ...... 59Bar Castell ...................................... 23 ...17 ....... 3 ........ 3 ......143 ....66 ...... 54Llobera ........................................... 24 ...15 ....... 3 ........ 6 ......127 ....58 ...... 48Esportiu Cardona ............................. 24 ...13 ....... 2 ........ 9 ......117 ...122 ..... 41Sant Climenç ................................... 24 ...11 ....... 4 ........ 9 ......102 ....99 ...... 37Clínica Veterinària "el Solsonès" ....... 24 ...11 ....... 2 ....... 11 ......82 .....82 ...... 35Ardèvol ........................................... 24 ...10 ....... 4 ....... 10 ..... 84 ....133 ..... 34Restaurant Sant Llúcia Navès ........... 24 ....9 ........ 1 ....... 14 .....118 ...131...... 28Olius Solmèdic ................................ 24 ....8 ........ 3 ....... 13 ......91 .....96 ...... 27Lladurs Cap del Pla .......................... 23 ....6 ........ 1 ....... 16 ......81 ....135 ..... 19Clariana de Cardener ....................... 24 ....5 ........ 3 ....... 16 ......62 ....132 ..... 18Sant Llorenç de Morunys .................. 24 ....4 ........ 3 ....... 17 ......97 ....128 ..... 15Montmajor ...................................... 24 ....4 ........ 2 ....... 18 ......69 ....154 ..... 14L'Auba Freixinet ............................... 24 ..... ........ 1 ....... 23 ......17 ....180 ....... 1

Màxims GolejadorsEquip ........................................................... Golejador ...........................GolsFS Solsona Estanc de Baix .............................Sergi Alcázar ............................ 65Guixers " La Pèrgola" ......................................Carles Solé ............................. 47Restaurant Santa Llúcia Navès .............. Josep Ramon Fernàndez .................... 37Castellar de la Ribera .....................................Rubén Pérez ............................ 37Llobera .......................................................Rossend Davins .......................... 36Guixers "La Pèrgola" ....................................Eduard Tripiana .......................... 36Montmajor ..................................................Josep Muntada .......................... 35Esportiu Cardona ........................................Antonio Requena ......................... 33Restaurant Santa Llúcia Navès ........................ Ivan Alsina ............................. 31Clinica Veterinària ........................................ Albert Caelles ........................... 31Sant Climenç ............................................... Jordi Torregasa .......................... 30FS Solsona Estanc de Baix ............................ Sergi Beltran ............................ 30Bar Castell .................................................... Vicenç Biols ............................. 29Esportiu Cardona ........................................... Albert Homs ............................ 24

Preferent Catalana Sala | Grup 5 | Jornada 22Temporada 2011/12CECR Cambrils, 4 / Grues Cabó Fraga FS, 2Victòria en un partit molt intensCECR Cambrils: Serena, Sabata, Chivu (1), Ferni, Bernat (2), Jesús, Jose Romero, Jordi Obiols(1), Kata.

Aquest passat dissabte tocava rebre uns vells cone-guts: ens visitava el Grues Cabó Fraga FS, un equip que està fent una bona temporada, tot i la renovació que ha sofert l’equip després de perdre la categoria l’any passat (8 jugadors i entrenador nou). Els de la franja van demostrar ser un equip molt dinàmic, amb jugadors ràpids i agres-sius, i una plantilla molt àmplia. Tot això els permet posar molt ritme al partit. Va ser un dels partits més intensos que hem jugat aquesta temporada, És el primer equip que va “venir a guanyar” a Cambrils, amb una pressió a ¾ de camp des del minut 1 fins al 40, mai no van defallir ni ens van exigir gaire.

El partit va començar amb un Cambrils portant la iniciativa i un Fraga molt intens en defensa. Teníem alguna ocasió, però el Fraga també era perillós a la contra. No va ser fins al minut 10, que en una jugada d’estratègia, en un fora de banda, Sabata assisteix a Bernat, que supura magníficament al porter visitant; només dos minuts més tard a la sortida d’un córner Serena remata i Bernat remata amb el genoll, quan sortia el porter, per fer el segon. Als últims minuts vam disposar de més ocasions i vam con-trolar força bé els atacs dels visitants, però el resultat ja no es va moure.

A la segona part el partit es va tornar boig. Ocasions a una i altra porteria, un partit d’anada i tornada que no ens convenia. Al no fer el tercer i sentenciar vam donar vida al Fraga, que en un xut des de fora de l’àrea per tota l’esquadra superava a Romero, que no hi podia fer res ( ja havia fet molt realitzant tres o quatre parades espectacu-lars). Per sort només treure de centre, Jordi Obiols agafa la pilota, supera tots els rivals que li surten al pas i, d’un xut impressionant amb l’esquerra, supera al porter (aquest ni va veure la pilota). Només un minut després tenim una contra:LapilotaarribaaXavierObiols,querematacontrael cos del porter, el rebot li torna a ell i supera el porter demagníficavaselina.Quanquedaven20segonselFragava fer el seu segon gol. Cal dir en mèrit dels de Fraga que van lluitar fins a l’últim minut.

La setmana vinent descansem i la pròxima visitarem el Juneda FS, un equip que necessita punts per sortir de la zona perillosa. Segur que haurem de lluitar molt per treure quelcom positiu....

Dissabte, 14 d’abril de 2012Pavelló municipal de juneda 16:30h

Preferent catalana sala - grup 5 - jornada 23

Juneda FS - CECR Cambrils

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Patinatge Solsona Patí Club

Primer triplet Infantil del Solsona Patí Club al programa curt amb Mercè Llordella, Paula Martínez i Patrícia Cases

El passat 18 de març, al Pavelló Municipal d’Esports de Solsona, es va celebrar el Trofeu Ciutat de Solsona i el Campionat Provincial de Figures Obligatòri-es, organitzats per la Federació CatalanadePatinatge–Territori-al de Lleida amb la col·laboració del Solsona Patí Club.

El Solsona Patí Club va estar representat, en aquest pri-mer trofeu federatiu de la tem-porada2012,per:alacategoriaInfantil hi vàrem tenir Paula Martínez, Patrícia Cases i Mercè Llordella; a la categoria Juvenil hi vàrem tenir Ariadna Fortes; i a la categoria Sènior hi vàrem tenir Montse Auguets.

Els patinadors solsonins tenien aquesta competició molt costa amunt a totes les categories on hi participaven.

A la categoria Infantil estaven la Mercè i la Paula, que debutaven, i la Patrícia Cases, que lluitava per desenganxar-se de l'última posició. Pel que fa a la categoria Juvenil, l’Ari portava dues setmanes sense realitzar cap programa i sense realitzarlliureperlacoincidènciaambelcampionatdefiguresobligatòries. I a la categoria Sènior, a la Montse se li feia també costa amunt a la categoria absoluta conscient de l’elevat nivell en aquesta categoria.

Al programa curt vàrem tenir una sorpresa realment grata aconseguint un triplet històric: tres patinadores del Solsona PatíClubalcapdavantdelaclassificacióambMercèLlordellacom a primera, Paula Martínez com a segona i Patrícia Cases com a tercera. Aquí tenim la seva gran evolució.

Al programa llarg, la Mercè Llordella va continuar mos-trant el seu elevat nivell aconseguint ser la Campiona Infantil del Trofeu Ciutat de Solsona. La Paula Martínez va seguir lluitant i d’aquesta manera va aconseguir ser la Subcampiona Infantil del Trofeu Ciutat de Solsona. La Patrícia Cases va aconseguir ser lacinquenaclassificadaInfantil,amoltpocspuntsde laterceraclassificada.

A la categoria Juvenil, la nostra patinadora Ariadna Fortes va sortir al programa curt aguantant la pressió però mos-trant molta fatiga. Al programa llarg va sortir amb molta força però el cansament es mostrava en tot el programa. Tot i així va aconseguir estar en les posicions altes i molt properes al podi, sentlacinquenaclassificadadelacategoriaJuvenil.

A la categoria Sènior, la Montse Auguets va sortir al programa curt amb molta tensió, que va poder mitigar moment

Mercè Llordella, Paula Martínez i Montse Auguets pugen al podi al Trofeu Ciutat de Solsona

a moment; mentre al programa llarg va sortir amb força, aconse-guint la Tercera posició Sènior del Trofeu Ciutat de Solsona.

ElSolsonaPatíClubestàmoltagraïtaunnombrósgrupde col·laboradors per haver fet possible que aquesta competició anés en bon camí.

Els principals col·laboradors han estat: AUTOCARS SIMÓ–RIBASS.L. (Navàs),SupermercatDIA%NAVÀS(Navàs), Cafeteria ESTACIÓ BUS CARMEN H.R. (Navàs), Fruiteria PASSEIG (Navàs), Centre Cívic CAL RIERA (Puig-reig), Col·legi SAN MARTÍN (Puig-reig).

Altres col·laboradors que també han fet possible aquesta competició:FARMÀCIARAMONVALL91–Llda.M.ElenaGonzálezAguilar(Navàs),LAIMATGE.COM–FotografiaiVídeo (Navàs), GARATGE AVINGUDA (Navàs). I també vo-lem destacar a tots aquells empresaris solsonins, familiars de patinadors del Solsona Patí Club, que sempre són col·laboradors de l’entitat. També volem agrair a l’Ajuntament de Solsona i al Consell Comarcal tota la seva ajuda i col·laboració.

ElRegidord’Esports,elsr.LluísXavierGonzález,ielConseller d’Esports, el sr. Josep Maria Casafont, van fer acte de presència durant la competició i van col·laborar en l’entrega de trofeus.

Moltes gràcies, Gemma Colilles. Gràcies, Clàudia García i Paula i Clara Clotet, Paula García, Laia Mujal, Marina Albets, Júlia Bin Melsió, Núria Navarro, Ares Navarro, Laia Pisa, Carolina Semís, Carola i Jenifer. També volem destacar la gran ajuda donada per Alba Fernández, Montse Auguets (patinadora de la competició) i Jèssica H. Pallarès, que varen estar allí per donar un cop de mà.

La nostra entrenadora Ester Fornell i el Solsona Patí Club fa una valoració més que positiva del desenvolupament de la competició i dels resultats obtinguts.

Felicitats, Mercè, Paula, Montse, Patrícia i Ari!!!


El Club Patinatge Solsonès presenta a dues de les seves patinadores en el conegut Trofeu Ciutat de Solsona, i assoleixen grans resultats en les categories aleví i cadet.

El passat diumenge, dia 18 de març, va tenir lloc al pa-velló poliesportiu de Solsona, el ja consolidat Trofeu Ciutat de Solsona, que s’ofereix a tots els clubs de la territorial de Lleida, de la Federació de Patinatge Artístic.

L’esdeveniment emplenava, pràcticament, tota la jorna-da de diumenge, i centrava la competició entre les categories benjamí, aleví, infantil, cadet, juvenil, júnior i sènior.

El nostre club va ser representat per dues de les patina-dores que formen part de l’equip de competició: en la categoria aleví, Sira Capdevila, i en la categoria cadet, la seva germana, Iris Capdevila.

Sira Capdevila va iniciar la competició amb un bon entrenament. Al matí, en desenvolupar-se les competicions referents al programa obligatori, la nostra patinadora va efec-tuarunbontreball,iaconseguiamantenirladificultatenalça,malgrat tenir algun error en els salts. Tanmateix, cal destacar elfetqueaconseguíselsisèllocdelaclassificació.

Un cop passades les competicions de la categoria infantil, va arribar el torn de la categoria cadet, i amb ella, la patinadora Iris Capdevila. Malgrat haver obtingut grans resultats en com-peticions anteriors, l’Iris va presentar un programa obligatori amb alguns errors, que van fer que es posicionés en el 10è. lloc delaclassificacióeneldisccurt.Peròlatardalioferiagranspossibilitats de millorar el seu resultat, i així ho va fer.

En la segona part de la competició van desenvolupar-se els programes lliures i les dues germanes van realitzar uns treballs notables, amb poquíssims errors. Endinsades en les respectivescoreografies,vanafinarcadagesticadaestil,finsasuperar-se respecte els programes anteriors, i aconseguint grans resultats en aquest primer trofeu de la temporada. Així, doncs, laSiravaobtenirunmerescutsisèlloc,il’Irisvaremuntarfinsalvuitèllocdelaclassificaciófinal.

Per últim, només em queda felicitar les dues patinado-res, agrair el suport dels pares i les mares, i el caliu de tots els amics i acompanyants del club, que van ajudar a fer la jornada més digna i més gran.

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Les germanes Capdevila al Trofeu Ciutat de Solsona

VolCat Diputació de Lleida

Presentació de VolCat 2012 ‘Ara Lleida’, la Volta

a Catalunya en BTT

La sala de premsa de la Diputació de Lleida va acollir dijousdia29demarçlapresentaciódelaVolcat2012‘AraLleida’, la Volta Ciclista a Catalunya que se celebrarà entre els dies 6 i 8 d’abril a les comarques de Lleida i Barcelona. La presentació va comptar amb la participació del diputat de CiU, Marc Escarré, i el director de la cursa i de l’empresa organitzadora Ocisport, Albert Balcells.

VolCat és una cursa de tres dies que recorrerà diver-sos indrets de Catalunya, amb una especial incidència a les comarques de Lleida, que viuran dos de les tres etapes: La Coma (Vall de Lord)-Solsona, Solsona-Igualada, i Iguala-da-Castellolí. Segons els organitzadors, la primera etapa sorprendrà els participants per la seva bellesa, la segona serà la decisiva per la seva duresa, mentre que la tercera ha estatqualificadademéstècnica.

Segons Marc Escarré, la VolCat compagina oci i aventura pels amants de la bicicleta de muntanya, i serveix per donar a conèixer les comarques de Lleida, promocionar l’esport tant a nivell d’èlit com amateur, fer difusió del terri-tori i de tots els serveis que ofereix, ajudar el sector turístic i hoteler, i promocionar el voluntariat.

Per la seva banda, Balcells va explicar que la Volcat vol donar a conèixer el territori català fora de les pròpies fronteres, internacionalitzant la prova. De fet, serà la quarta ocasió en que la volta té caràcter internacional.

Aquesta prova permet potenciar les comarques de Lleida tant en l’àmbit de la mateixa competició com en la del cicloturisme lúdic. L’impacte econòmic directe que su-posa l'organització d’aquesta cursa és superior als 300.000 euros.

La cursa està destinada a bikers d’èlit d’àmbit local, nacional i internacional de categories d’elit, Sub-23/21,Màster-30iVet.(masc.)ielitiSub-23(fem.).Lainscripciós’ha tancat amb 600 participants, entre els que destaca la participació d’equips de Noruega, Finlàndia, Portugal, França i Andorra.

Un total de 52 jugadors gaudeixen del 6è Campus de Futbol LACH a Solsona

Athletic de Bilbao

Bayern de Munich

Chelsea

Milan

Futbol LACH Associació Esportiva LACH


De dilluns a dijous més de 50 nens i nenes de 4 a 14 anys han disfrutat a Solsona de la 6a edició del Campus de Futbol LACH. El campus s’ha dut a terme els matins, on a part de l’ac-tivitat principal del futbol s’han fet activitats complementàries com sessions d’audiovisuals, jocs de raqueta, jocs preesportius i jocs alternatius. En l’àmbit futbolístic enguany s’ha incidit més

enl’1contra1,el2contra1,elcontrolorientatilacirculaciódepilota.Tambés’harealitzatentrenamentsespecíficsperaporters, manteniment i cordatge de botes, i el darrer dia el Campionats de futbol LACH. Enguany els equips representats com a eix temàtic han estat el Bayern de Munich, l’Athletic de Bilbao, el Chelsea i el Milan.

Esports de raqueta

Jocs preesportius

Sessió d'audiovisuals

Tecnificació fde utbol

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Foto

: Miq

uel M

anza

no -

Cels

ona

Info

rmac

ióFo

to: M

ique

l Man

zano

- Ce

lson

a In

form

ació

Club Futbol Solsona (Temporada 2011/2012)

L'Auba Freixinet (Futbol sala comarcal - Temporada 2011/2012)


Raquetes de neu Centre Excursionista del Solsonès

Caminada amb raquetes de neu prop de Benasc

Eldissabtealmatí,eldia24demarç,ungrupdelCentreExcursionista del Solsonès ens vam reunir per anar a passar un cap de setmana a la neu com fem cada any. L'any passat es va anar a Benasc però no es va poder fer la caminada prevista amb raquetes perquè va ploure tota la nit i també feia mal temps en elmomentquehavíemdecomençaracaminar.Vamaprofitarper fer turisme i vam decidir tornar-ho a intentar aquest any. Primer vam anar a Graus, dins la província d'Osca, i a la plaça Major vam fer un beure amb l'Elena, una mestra que viu en un poble de 8 habitants prop de Graus. Vam anar a fer una visita guiada a la catedral romànica de Roda de Isàbena i ens va sorprendre veure tantes joies del món de l'art en un lloc tan petit i poc conegut per a nosaltres. Hi ha molt per veure encara tenint en compte que al llarg dels anys també s'han robat moltes coses de gran valor. Vam fer un dinar gaudint de les vistes, la tranquil·litat i del bon temps de la Ribagorça. A la tarda vam anar a visitar Las Vilas del Turbón, on vam anar a provar les aigües medicinals, molt indicades per a problemes de ronyons. Vam caminar amunt seguint el camí que va cap a la muntanya del Turbón, que estava emblanquinada de neu, i vam tornar per un camí diferent.

Al vespre vam anar de compres a Benasc i després vam fer un sopar molt abundant a l'alberg de l'escola de muntanya, on ens vam allotjar a un preu molt econòmic.

El diumenge al matí, amb un sol esplèndid, vam gaudir d'uns paisatges nevats preciosos. Vam començar la caminada amb raquetes a Llanos del Hospital. Al migdia vam fer una pausa per recuperar forces al pla de Basurta i després vam continuar vallamuntfinselForatdelsAiguallutsendirecciól'Aneto.Ales3 de la tarda vam tornar satisfets a l'hotel de Llanos del Hospital, on vam fer un beure a la cafeteria. Vam dinar a Benasc i tot i que vam fer molts kms encara vam arribar d'hora a Solsona.

La ruta va des del monestir de Montserrat finsalmonestirdeSantMartídelCanigó,alaCatalunya Nord. Està organitzada en quatre grans trams i una variant del segon tram que també realitzarem. Les etapes van entre els 15 iels25kilòmetresdedistància.ElprimertramdeMontserratfinsaVic,elrealitzaremaquestaprimavera en les dates següents:

Ruta de l’Abat Oliba

Rutes Centre Excursionista del Solsonès

22 d'abril primera etapa: Montserrat-Manresa6 de maig segona etapa: Manresa-Artés27 de maig: Artés-Sta. Maria de l'Estany3 de juny:Sta.Mariadel'Estany–Vic

Per a més informació consulteu la nostra web: www.centreexcursionistasolsones.org

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Escola Agrària del Solsonès

Dones emprenedores del sector rural intercanvien experiències

Les Escoles de Capacitació Agrària de l’Empordà, el Pallars i el Solsonès han portat a terme una iniciativa d’inter-canvi d’experiències entre dones del sector agrari i ramader de diverses comarques catalanes (Empordà, Garrotxa, Ripollès, Pla de l’Estany, Osona, Berguedà, Solsonès, Noguera, Pla d’Urgell) amb dones emprenedores d’aquest mateix sector de diferents municipis de muntanya del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

Trenta dones es van desplaçar a les comarques pirinen-ques i van ser rebudes per una vintena d’emprenedores que les van rebre a les seves explotacions i negocis rurals. Cada una d’elles anava explicant com havia arribat a aquell punt, què l’havia portat a tirar endavant aquella iniciativa, amb quines

dificultatss’haviatrobat,larendibilitateconòmicaquelicom-portava, el grau de satisfacció personal que sentia...

El ventall d’iniciatives exposades va ser molt gran, ja que va anar des d’una empresa de dinamització rural, passant per altres productores d’aliments artesanals d’alta qualitat, diferents iniciatives de turisme rural amb propostes innovadores, conreu i comercialització de planta aromàtica i medicinal...

Estem en moments difícils, però moltes conclusions sor-gides d’aquesta experiència han estat encoratjadores. D’aquestes conclusionsenvoldriadestacaruna,reafirmadaenelrecorregutrealitzat, que inclouria la majoria de la resta: la dona té un gran po-tencial creatiu i emprenedor que empeny el sector primari a iniciar canvis i a buscar alternatives per viure al territori i del territori.


Ocellaires Societat Ocellaire El Passerell

En PinsàJosep Baraldès ............ 84 rossinyols ............................6 puntsJordi Casas ................ 50 rossinyols ............................5 puntsJosep Costa ................. 1 d’estesa que val 10 rossinyols 4 puntsEduardo Castillo ....... 10 rossinyols .............................3 puntsGrabiel Maciá ............. 5 rossinyols ...............................2puntsAntonio Pelegrina ...... 4 ................................................. 1 punt

En CaderneraEduardo Castillo ...........................................................6 puntsJosep M. Maciá .............................................................5 puntsJosé Pineda .................................................................... 1 puntMarc Costa ..................................................................... 1 punt

En PasserellRamon Sala ...................................................................6 puntsJordi Casas ...................................................................5 puntsJorge Ruiz .....................................................................3 punts

Botifarra CDC i JNC del Solsonès, Xavier Solà i Bosch, President de la JNC del Solsonès

La vuitena temporada de La Lliga de Botifarra ha arri-bat a la seva última jornada amb la máxima emoció possible. Tres equips (Lladurs, Freixinet i Sant Climenç), es disputaran eltítoldecampions2011-2012desprésd’unatretzenajornadaimpressionant. Lladurs, que semblava que ho tenia tot de cara, va caure per un ajustadíssim 5-4 a Cambrils. Freixinet va treureuninsuficientempatambCastellariSantClimençdónala campanada de la jornada i aconsegueix el segon 10-0 de la història de la Lliga (resultat que els dóna 3 punts) i es posici-onen segons a un punt del Lladurs. Navès, tot i perdre contra Olius, encara té opcions a podi. Tal com diu el reglament, si al finalitzarLaLliga,dosomésequipsquedenempatatsapuntsenellideratge,esfaràunafinalentreells.Siaquestfoselcas,aquestaesjugariaeldia21d’abrilaSantClimenç,justabansde començar la festa de l’entrega de premis.

La Lliga fa una pausa per encarrilar una emocionant útima jornada. Cal recordar que per tal de poder reservar soparperlafestad’entregadepremisdelpròxim21d’abrilaSant Climenç, cal que ho comuniqueu als vostres capitans com a màxim el dia 15 d’arbril, dia de l’última jornada. Gràcies i bona Setmana Santa!

Resultats jornada 12Cambrils – Lladurs ..............................................................................................5-4Navès - Olius ...................................................................................................... 3-7Freixinet – Castellar de la Ribera .......................................................................... 5-5Sant Climenç - Solsona ...................................................................................... 10-0

Última Jornada, 15 D’abrilC. de La Ribera - Lladurs ...................................................Diumenge, 6h, Local SocialFreixinet - Cambrils ..........................................................Diumenge, 6h, Local SocialSolsona – Olius ..............................................................Diumenge, 6h, Bar El CasalSant Climenç - Navès ........................................................Diumenge, 6h, Local Social

La lliga més viva que mai a l’última jornada!!

Concurs 1 d'abril de 2012

En VerdumJosé Ariza ......................................................................6 puntsEduardo Castillo ...........................................................5 puntsEliot Ruiz ......................................................................4 puntsIsidre Costa ...................................................................3 puntsRubén Requena ............................................................. 1 punt

El pròxim diumenge dia 8 també farem concurs local i tindran premi tots els ocells que puntuïn.

Van participar 144 ocells:33 pinsans, 24 passerells, 35 verdums, 42 caderneres

�0 Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Música Miquel Manzano

L'escola Municipal de Música clou la 4a Setmana Cultural amb un bon concert

Van actuar l'Orquestra de Corda, la Banda Jove i Banda

Les formacions de l'escola Municipal de Música van oferir un molt bon concert divendres dia 30 de març al teatre Comarcal de Solsona. Van intervenir l'Orquestra de Corda, la Banda Jove i Banda en una audició que va durar una hora i que va satisfer al públic que va omplir el teatre.

Abans de començar l'acte, Montserrat Riu de l'escola de música va fer una petita presentació on va destacar que durant la 4a Setmana Cultural "s'han assolit els objectius que l'escola s'havia marcat". També va convidar tothom a la xerrada que organitza l'AMPA amb el compositor Joan Vives a la sala dels

SantsMàrtirsdelPalauEpiscopaleldivendres13a2/4de9.La xerrada porta el títol El poder de la música.

Tot seguit es va iniciar l'acte musical. Els primers de sortir a l'escenari van ser els components de l'Orquestra de Corda que van interpretar Cançó francesa, Dansa dels titelles i Pirates del Carib dirigits per Mamen Barreña. A continuació va ser el torn de la Banda Jove, que van tocar una Serenata per a vents dirigits per Òscar Barqué. Finalment va tancar la Banda, dirigits per José Jaime Rivera amb Love Story, Circle of life, Copacabana i Dances with wolves.

Orquestra de Corda Banda Jove

Banda

L’Informatiu: divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre (repeticions dissabte i diumenge a les 4 de la tarda)

Salut amb Creu Roja: de dilluns a divendres a la 1 del migdia

Engresca’t a parlar bé el català (Xarxa COM Ràdio): de dilluns a divendres a les 10 del matí

Camins: dissabtes a les 12 del migdia (repetició dijous a les 11 del matí)

Electrozona: dimecres a 2/4 de 10 del vespre (repetició dissabtes a 2/4 d’11 de la nit)

PROGRAMACIÓ SOLSONA FM

Més informació a: www.solsonafm.cat, http://solsonafm.blogspot.comFacebook Twitter - 973 48 42 25 - [email protected]

Entre Tots: dissabtes a les 10 del matí (repetició dijous a les 5 de la tarda)

Nova Orleans-Solsona, en una estona: divendres i diumenges a 2/4 d’11 de la nit

El Rebost dels Contes: de dilluns a diven-dres a 2/4 de 9 del vespre (repetició diumenges a les 10 del matí)

Parlem de Pilotes: divendres a les 6 de la tarda (repetició dilluns a les 11 del matí).

El Vespre: divendres a 2/4 de 9 del vespre (després d'El Rebost dels Contes) (repetició dilluns a les 5 de la tarda)

En Femení: dimecres a les 11 del matí (repetició diumenge a les 5 de la tarda)

Retransmissió dels plens municipals: quan s’escaigui

En Guàrdia (Catalunya Ràdio): dimecres a les 5 de la tarda (repetició divendres a 2/4 de 12 del migdia)


L’assaig dels tres cors i l’Orquestra Simfònica del Vallès el divendres 23 de març a Sabadell

Enguany l'Orfeó Nova Solsona prepa-ra un concert molt especial amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, i juntament amb dues corals més; l'Orfeó Manresà i la Coral Mixta d'Igualada,sotaladirecciódeXavierPuig:elRèqueim en re m, de G. Fauré.

Aquest rèquiem és una obra molt pla-ent per les seves dolces i serenes melodies. L'orquestració és d'una riquesa extraordinària i única al seu temps. Fauré introduí algunes dissonàncies que s'entremesclen en l'allò deli-cat i l'obscur. Aquest fet provocà un canvi en la concepció d'allò que suposava un rèquiem.

Un rèquiem és una missa per a difunts, però l’autor s’encarregà de palesar la seva manera de pensar sobre la mort amb aquests canvis melòdics. Per ell la mort no era quelcom terrible, sinó que la considerava com una cosa natural que expressa un cert alliberament. Això contradiu la idea de condemnació eterna i el patetisme que expressaren altres compositors anteriors, com per exemple el poderós Rèquiem de Mozart, o el dramatisme de Bach.

El Rèquiem en re menor de Fauré és una de les obres mésimportantsd'aquestcompositoriesconfigura,amés,com

Orfeó Nova Solsona

L’Orfeó Nova Solsona us convida a la conferència “Cançó de bressol, pel viatge més llarg”

El divendres dia 13 d’abril a les 8 h. del vespre, a la sala cultu-ral de l’Ajuntament de Solsona, se celebrarà una conferència a càr-recdelmusicòlegXavierChavar-ria, que servirà per compendre l’obra i l’autor del Rèquiem que tindrà lloc l’endemà dia 14 d’abril, a les 10 h. de la nit, a la Catedral. L’interpretaran la Simfònica del Vallès, l’Orfeó Nova Solsona, la Coral Mixta d’Igualada i l’Orfeó Manresà.

L’Orfeó Nova Solsona, va participar al concert del Rè-quiem de Fauré, a la Basílica de Santa Maria d’Igualada. El mateix se celebrarà el dissabte 14 d’abril a les 10 h. del vespre a la Catedral de Solsona.

L’Orquestra Simfòni-ca del Vallès amb l’Orfeó Nova solsona, la Coral Mixta d’Igualada i l’Orfeó Manresà interpretaren el passat diu-menge, el concert Rèquiem de Fauré, amb un gran èxit artístic i de participació. El RèquiemvaserdirigitpeldirectormusicalXavierPuig.

Tot a punt pel Rèquiem de Fauré

unadelesobrescabdalsdelsegleXX.Peraquestafita,l’OrfeóNovaSolsonatépreparatstres

concerts. El primer el dia 1 d’abril a Igualada, el segon a Solsona, i l’últim el 15 d’abril al teatre Kursaal de Manresa.

El concert de Solsona tindrà lloc el dissabte 14 d’abril a les 10 del vespre a la Catedral. Les entrades anticipades es podran adquirir a l’oficinaONAde la plaçaMajor, o bétrucant-hi.

L’Orfeó Nova Solsona, participà al concert del Rèquiem de Fauré, a la Basílica de Santa Maria d’Igualada

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012


L’Ajuntament de Solsona posa a la venda el DVD de l’acte d’homenatge a

Joan de la RossaCal comprar-ne el val a l’OAC

a partir del dia 10 i fins a final d’abril

L’Ajuntament de Solsona posarà a la venda el DVD de l’acte , que va tenir lloc el passat 10 de febrer a la sala polivalent. Té una durada de 90 minuts i s’hi recull la gravació íntegra de l’acte, promogut pel consistori i ideat per la comissió organitzadora amb motiu del reconeixement a títol pòstum de Joan Subirà amb la primera medalla de la ciutat.

El preu del DVD és de 5 euros i per aconseguir-ne una còpiacaldràcomprar-neelvalprèviamental’Oficinad’AtencióCiutadana de l’Ajuntament. D’aquesta manera, el consistori editarà el nombre de còpies en funció de la demanda. Per aquest motiu, tothom que hi estigui interessat, haurà de recollir el val entre el 10 i el 30 d’abril.

En aquest vídeo s’hi veu actuar les formacions que havien dut el segell de Joan de la Rossa: Solsona 70, Eivissa i Got, la Cobla Ciutat de Solsona i l’Orquestra Patinfanjàs. També hi apareixen membres de la Diamant Club i els elements més característics del Carnaval de Solsona. L’espectacle s’alterna ambunmuntatgeaudiovisualdefotografiesivídeossobrelatrajectòria de l’homenatjat i la seva pròpia veu enregistrada, que encara ara aconsegueix arrencar el somriure i la complicitat de l’espectador.

Aquesta primavera surten al carrer quatre noves rondalles de diferents cultures en una publicació editada per l’Ajuntament de Solsona. La regidoria d’Acció Social, a través del Pla de Ciutadania i Immigració, publica el quart recull del cicle Explica’m un conte, corresponent al curs2010-2011.Elsrelatss’acompanyenambil·lustracionsrealitzades per nens i nenes assistents a les sessions d’aquest programa, que es van fer a la biblioteca municipal.

Els contes del curs passat van ser explicats per Ma-galy Castañeda, Karima El Barnichi, Kaouthar Challali i Mariana Victoria Scarlatescu. Amb aquestes persones voluntàries, els solsonins van acostar-se a les cultures mexicana, marroquina i romanesa. El recull de rondalles té la col·laboració del Consell Comarcal del Solsonès, la Diputació de Lleida, el Departament de Benestar Social i Família i el Pla de barris.

Gratuït per als escolars de primàriaSe n’han editat 1.500 exemplars, que es distribuiran

gratuïtamententretotselsescolarsdeP3finsa6èdeprimà-ria de Solsona durant la setmana literària, pels volts de Sant Jordi. Abans, però, es presentarà a la biblioteca el pròxim dissabte 14 d’abril a les sis de la tarda, juntament amb una nova sessió de contes a càrrec de Ramona Santaeulàlia.

Imatge de la portada de la publicació

L’Ajuntament solsoní edita el quart llibre del

cicle ‘Explica’m un conte’ Recull dues rondalles marroquines, una de

mexicana i una de romanesa


Despertar de primavera Frank Wedeking, adaptació Joan Rafart

Actors, er ordre d’aparicióWendla .................................... Anna RocaAdult 1 (papers femenins) ....... Teresa BesoraAnna ........................................ Maria RiuThea ........................................ Júlia XandriMarta ....................................... Mireia RibaltaIlse ........................................... Laia PérezAdult2(papersmasculins) ..... Joan VilarMelchior .................................. Daniel GuzmánMoritz ...................................... Marc MontravetaGeorg ...................................... Dani CallejasErnst ........................................ Domènec MarmiHanschen ................................. Eladi Sánchez.................................................Música ..................................... Duncan SheikAdaptació de libretto i lletres .. Steven SaterAdaptació al català .................. Joan RafartDirecció actoral ....................... Joan RafartAjudant de direcció ................. Mari PratDirecció musical ..................... Joan Rafart i Mari Prat

S’inicia una nova edició del cicle Escenes, on es manté el mateix format que es va presentar l’any passat: d’una banda s’ofereix tres produccions pròpies al TATRAU Teatre i de l’altra cada obra es representa durant dos caps de setmana per omplir de teatre els mesos d’abril i de maig.

Elcicle2012s’iniciaràaquestdissabte7d’abriliaca-barà el diumenge 13 de maig. S’hi podran veure el musical Despertar de primavera, la segona obra de teatre que escriu Josep Maria Parcerissa, Pretium doloris i Celebració, comèdia de Harold Pinter

La primera proposta del cicle Escenes és Despertar de primavera, unmusicald’èxit presentat el2006aBroadway,adaptació de l’obra de teatre homònima de Frank Wedekindel, publicadaaAlemanyael1892.LamúsicaésdeDuncanSheiki el llibret original i lletres són de Steven Sater. La versió ca-talana que podran veure els espectadors del cicle Escenes ha estattraduïdaiadaptadaperJoanRafart,queaméséstambéel director del muntatge.

L’obraenssituaa l’AlemanyadefinaldelsegleXIX,en un món en el qual els adults ho controlen tot. Un grup d’adolescents d’un petit poble rural s’enfronten a algunes de les granspreguntesquemarquenl’adolescència:elsexe,elsuïcidi,els misteris de la pubertat i a les inquietuds que comencen a aparèixer.

Despertar de primavera té una durada d’una hora i tres quarts i la podeu veure el dissabte 7 i el dissabte 14 a les 10 del vespre, o els diumenge 8, el dilluns 9, o el diumenge 15 d’abril a les 9 del vespre. Venda d’entrades i abonaments (3 espectacles per25euros)alPuntd’InformaciódelaplaçaMajori,unahoraabans de l’espectacle, al TATRAU Teatre.

Escenes, cicle teatral, l’organitza Lacetània Teatre amb el patrocini de l’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal i la Diputació de Lleida.

Teatre Cicle Escenes - Lacetània Teatre

Despertar de primavera

Teatre Institut Francesc Ribalta

Vint alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Francesc Ribalta estem participant en un projecte d’intercanvi amb estu-diants de l’institut Etu - Töölön Lukio de Hèlsinki, Finlàndia. És evident que estem molt il·lusionats per poder fer aquest viatge ja que suposarà un enriquiment cultural i també una millora del nostre nivell d’anglès. També trobem molt interessant el fet de donar a conèixer la cultura i les tradicions del nostre país alsestudiantsfinesos.

Com que és un intercanvi no hem pogut disposar d’una beca. Això, però, no ens ha impedit tirar el projecte endavant. Per recaptar fons i així facilitar el pagament del viatge, el grup de teatre Assaig a les 10 presentarà l’obra “Amor en Blanc i Negre” de Juli Mathies el diumenge 15 d’abril a les 7 de la tarda al Teatre Comarcal. Els diners guanyats seran destinats

Arxiu: Actuació d'Assaig a les 10 el passat gener al Teatre Comarcal de Solsona

Teatre solidariDiumenge 15 a les 7 de la tarda al Teatre Comarcal

a cobrir part de les despeses del viatge. Les entrades es podran compraralestaquillesdelTeatreoanticipadesal’OficinadelNucliAntic.Aprofitemperdonarlesgràciesalgrupdeteatre Assaig a les 10 per tota l’ajuda que ens ofereixen.

Per acabar, voldríem animar-vos a assistir a aquest acte no tan sols per col·laborar en el nostre projecte sinó també per gaudir de l’obra.

�� Celsona 768 - Dijous, 5-4-2012

Cartellera

Festa d'aniversari

del restaurant Sant PonçEl 6 d'abril el restaurant Sant Ponç celebra la festa del seu 30è aniversari del restaurant... Esteu convidats. L'hora és des de les 18h a les 20,30h.

Obsessions de Jordi Plana a l’ÍSSIM (C. Castell, 38)Del 31 de març al 19 d’abril de 2012

20a. edició de la Caminada popular de la Vall de LordLa sortida serà el proper dissabte Sant dia 7 d’abril entre les 8 i les 9 del matí, des de la plaça del Mur de Sant Llorenç de Morunys. L’itinerari d’aquesta edició té una longitud de 14,1 km. i durant el recorregut es trobaran cinc controls d’avituallament. Per més informació es pot consultar la pàgina web de l’entitat organitzadora: www.jaarribaremclub.com

Caramelles de LladursDilluns de Pasqua, 9 d'abril de 2012

Cants i ballets tradicionals del municipi de Lladurs. Recorregut per les parròquies: MONTPOL, TIMONEDA, LA LLENA, SANTA MARIA DE LLADURS i AJUNTAMENT. Dinar de germanor, apunteu-vos al telf. 973.48.15.55. www.lladurs.cat

Campanya donació de sangCàmping El Solsonès.

Dissabte7d'abrilde18a21hores.Autocar

Inspecció del Projecte Rius - 15 abril9 anys de Projecte Rius al SolsonèsAquest any també anirem a la recerca de la llúdriga.Anirem al riu Aigua d'Ora per tal de realitzar la inspecció de primavera i pujarem riu amunt a la recerca de la llúdriga.Lloc de trobada: plaça del Camp. Hora: 9 del matí. Hora de tornada: entre les 13 i les 14hNota: cal portar botes d’aigua i guants per apartar la vegetació. Activitatgratuïtaiobertaatothom.Més informació: http://www.lacetans.org/gns [email protected]

L'Ateneu

Excursió al Monestir de Pedra21 d'abril. Per més informació passeu pel nostre local

Si veieu el Lluís, feliciteu-lo que aquest dissabte en fa 40!" Feliç aniversari!

Els que t'estimem.07/04/12

Societat

Ballada de Sardanes per PasquaAmb la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona

Dia:Diumenge8d'abrilde2012.Hora:6delatardaLloc: plaça Major.

Fira de la flor de Florejacs7 i 8 d'abril de 2012 - Florejacs

Mecat artesanal, tallers, demostracions, exposicions, activi-tats infantils, visites guiades i cultura tradicional


Castellers de Solsona

Els Castellers caminaran de Solsona a Montserrat

Fa anys que, entre les colles castelleres, ha esdevingut tradició visitar el Santuari de Montserrat. Els Castellers de Solsona també hem volgut formar part d'aquesta tradició i, és per això, que el proper 15 d'abril anem de sortida a Montserrat. Per fer-ho més especial, però, hi anirem caminant en una comissió que surt de Solsona el divendres dia 13. I en un recorregut que constarà de 3 etapes.

El divendres dia 13 sortirem de Solsona a les 3 del migdia delaSalaPolivalentenunacaminadaquearribaràfinsalSantuaridel Miracle, on farem nit. Ja el dissabte dia 14 ens dividirem en dos grups:elprimersortirà-ales7delmatí-delSantuaridelMiraclefinsal Coll de Pallarès. Del Coll de Pallarès sortirà una altra expedició que provindrà directament de Solsona (en autocars, aquell mateix dissabte) i que s'incorporarà a la caminada. La gent que haurà sortit del Miracle pujarà a l'autocar i les dues expedicions es reuniran a Sant Pau de la Guàrdia.

L'endemà, diumenge dia 15, tota la colla junta arribarem a Montserrat, on ens rebrà l'Abat després d'una petita actuació just davant de la porta de l'església.

Qui estigui interessat a venir a la sortida (sigui casteller o simplementaficionatalmóndelescaminades)encaraespotapun-tar amb termini màxim de dimarts dia 10 d'abril. Per fer-ho, hi ha dues maneres:

-A través del mail de la colla ([email protected]) Amb les dades: nom i telèfon de contacte.

-A través dels assajos de la colla (aquestes dues setmanes els dimartsidijousales20h).

SALUT I CASTELLS!

El Santuari del Miracle ensenyarà a fotografiar

amb ànimaAmb el prestigiós fotògraf Jordi Farrús

L'entorn idíl·lic i tranquil -i més aquests dies de primavera - del Santuari del Miracle acull un taller de fotografia,acàrrecdelfotògrafJordiFarrús.

JordiFarrús s'iniciaen la fotografiade lamàdel que va ser el gran mestre del fotoreportatge Agustí Centelles. Amb ell va aprendre tots els coneixements que li van donar una base sòlida en la comprensió dels processosfotogràfics.Als24anysd'edatinicialasevacarrera com a fotògraf professional de la moda. El seu estil fotogràfic es caracteritza per una gran qualitattècnica, unida a una acurada execució de la il · lumi-nació i a una estètica elegant que es desprèn en totes les seves imatges.

La idea d'aquest curs neix del fet que la majoria de persones tenim al nostre abast aparells tecnològics amb prestacions de les que, en molts casos, només n'utilitzem algunes de les seves potencialitats (ordina-dor, telèfon mòbil, vídeo, mp3, GPS, etc...): la càmera fotogràfican’ésun.Iamésencarahemperdutsovintla capacitat de contemplar el que volem fotografiar.El taller ens ensenyarà a utilitzar millor els recursos de lanostramàquina fotogràfica, ensproposaràunareflexiósobre:

Per què fem fotografies? Què escollim per fotografiar?Perquèiperaquè?Quèvulltransmetre,comunicar, captar i conservar? Com aconseguir captar allò que veiem?

Els objectius del curs són: 1.-Millorarlesnostresfotografiesatravésdel’obser-vaciódelaLlum.2.-Comprensiódelcorrectefunci-onamentde lacàmerafotogràfica.3.-Realitzaciódepràctiques.

I els temes que s'abordaran seran: Reflexions sobre la Llum, aprendre a observar-la. Teoria de la Llum (el color, els Graus Kelvin, etc...). Aprendre a ajustar la nostra càmera abans de realitzar una fotografia.Assolir la importància d’escollir lavelocitat de la càmera. Utilització del trípode. Quan el faremserviricomsubstituir-lo.Conèixerelsignificatdels símbols de la nostra càmera. Què és la profunditat de camp i com utilitzar-la per aconseguir millors resul-tats.-Fotografiarsenseutilitzarelflash.Comescollirel ISO o ASA adequat pel que volem assolir

Per fer el taller cal:Càmerafotogràfica.Trípode(quientingui)ialgunesfotografiespròpiespercompartir

Les pràctiques es faran en l’entorn del Santuari del Mi-racle, durant els dies que durarà el taller, del divendres 13 al diumenge 15 d'abril. Informació i inscripcions: [email protected]

Cursos

A la venda les entrades per als Premis Drac 2012

El certamen literari celebra la cerimònia de lliurament el divendres, 20 d’abril. L’acte, a banda del lliurament dels DRAC 2012, comptarà amb la projecció dels curtmetratges dels treballs guanyadors del 2011 i el concert de la Polifònica de Puig-reig.

Avui dijous es posen a la venda les entrades per a la IV Edició dels Premis Literaris DRAC, que organitza Òmnium Cultural del Solsonès. Enguany el certamen ha assolit un altíssim nombre de participants,detoteslescontradesdelsPaïsosCatalans;122parti-cipants són la prova evident que es tracta d’un certamen plenament consolidat.

Lacerimòniatindràllocelproperdivendres20d’abril,ales9 del vespre, al Teatre Comarcal de Solsona. La compra anticipada d’entrades es pot fer a l’Oficina delNucliAntic (PlaçaMajor) ipertelèfonal647513520.Elpreuésde18euros,14peralssocisd'Òmnium Cultural.

Òmnium Cultural del Solsonès

celsona 768

Documents