cbàsiques aula oberta
TRANSCRIPT
Dep.Tecnologia
1
Cbàsiques Aula Oberta CbAO1 : Saber utilitzar la calculadora per realitzar càlculs elementals amb concatenació de sumes ,productes,divisons ,parèntesi . Continguts : Prioritzar els productes i divisions abans de realitzar sumes i restes Activitat 1 Realitza les següents operacions amb la calculadora o sense :
a) 8
474 ⋅+ b)
5
123:59 +⋅
c) ( )
11
7596 ⋅+⋅ d)
( )5
)83:12(468 −⋅−⋅
e) 3:4324
523)32:45(
⋅−++⋅−⋅+
f) 2:)35(6
)245(3)57(
+−−⋅−+⋅
CbAO2 : Reconèixer i dibuixar l’alçada ,planta i perfil de peces tridimensionals Continguts : Planta : Representació gràfica en dues dimensions de la peça quan la mirem de dalt . Alçada : : Representació gràfica en dues dimensions de la peça quan la mirem de front . Perfil : Representació gràfica en dues dimensions de la peça quan la mirem de costat . Exemple :
Dep.Tecnologia
2
Activitat 2
2a) Fixa’t en les següents figures i representacions associades a les vistes i emplena la següent taula :
Vista 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Representació
Dep.Tecnologia
3
2b) .Considerant que l’alçat s’obté a partir de mirar en la direcció i sentit que indica la fletxa , associa el nombre que acompanya a la vista a la figura corresponent :
Dep.Tecnologia
4
2c) A partir de les següents figures : Figura1 Figura 2 Figura 3 Figura 4
a) Quina diferència de representació hi entre la figura 1 i 3 ? b) Dibuixa l’alçat ,planta i perfil de les 6 figures c) Esbrina l’àrea de l’alçat ,planta i perfil de la figura 1 d) Acota la figura 2 e) Si l’escala de la figura 2 és 1:100 quina àrea real tindran la planta ,l’alçat i el perfil .
Dep.Tecnologia
5
CbAO3 :Saber realitzar conversions d’unitats de mesura elementals amb la tècnica dels factors de Conversió . Continguts: Unitats de mesura
mµ mm cm dm m Dm Hm Km ⋅10 mm2 cm2 dm2 m2 Dm2 Hm2 Km2 ⋅102
mm3 cm3 dm3=1litre m3 Dm3 Hm3 Km3 ⋅103
gµ mg cg dg g Dg Hg Kg Tona ms cs ds s m h d a
1m=106 mµ 1g =106 gµ 1dm3= 1litre 1 Tona = 103 Kg
SI : m , m2 ,m3 , Kg , s
Exemple : passa al SI 32 ms
cm2
Activitat 3 Passa al Sistema Internacional les següents mesures :
3.Passa al S.I les següents mesures :
a) 2 h b) 180 min b) 300 ms ; c) 500 cs d) 90 ds e) 1/2 dia f) 40 mm ; g) 50
i) 15 cg j) 5,5h) k) 5Tm d) 6 cm2 e) dm e) 60 cm f) 12 cs g) ½ dia h) 7 Hm3
i) 400 dm3 j) 3h 30’ k) 5000litres l) 72 h
km m) 7
cm
g n)
hora
litres2000 o)
cs
mg60
CbAO4 : Saber realitzar paral.leles ,perpendiculars i rectes amb una determinada inclinació utilitzant estris de dibuix : escaire ,cartabó i transportador d’angles . Continguts Transport. d’Angles
Dep.Tecnologia
6
Paral.leles
Perpendiculars
Angles Determinats Qualsevol angle :
Dep.Tecnologia
7
Activitat 4 a)
A partir del següent diagrama de línies :
a) Esbrina l’angle de les línies 1,2,3 i 4 b) Traça una paral.lela a les línies 1,2,3,4 pel seus punts homòlegs c) Traça una perpendicular a les línies 5,6,7,8 pel seu punts homòlegs d) Traça tres línies que facin 30º,45º i 60º amb la línia 9 pel punt homòleg
b) Dibuixa la següent figura amb l’escaire i el cartabó
6.
Dep.Tecnologia
8
c) Amb l’escaire i el cartabó completa el croquis de diferents indrets i elements que formen part de l’institut
Tanca Teulada Finestra ( Porticons) Prestage laminat
Peça Mecánica Taller Paralel.les del Gimnàs
Dep.Tecnologia
9
d).Reprodueix els següents dibuixos amb l’escaire i el cartabó :
Dep.Tecnologia
10
CbAO5 : a) Exercicis elementals amb la llei de Ohm b) Saber sumar resistències en sèrie i paral.lel en circuits senzills c) Calcular intensitats en circuits senzills . Continguts
21
21
111RRR
lelParalRRRSèrieR
VI +=+== :.;:;
Activitat 5 1.Quan connectem una bombeta de ressistència 25 Ω a un endoll de voltatge 220 V quina intensitat hi passa ? 2.Si la ressistència d’una estufa és de 55 Ω i la intensitat que hi passa és de 4 A , a quin voltatge està connectat el circuit ? 3.Si el forn elèctric de casa consumeix 12 A quan està connectat a un voltatge de 240 V , quina ressistència eléctrica té el forn ? 4.Quina ressistència té la planxa dels cabells si sabem que quan la connectem a un endoll de 230V la intensitat que consumeix és de 10 A .
a) Calcula la resistència equivalent dels següents circuits elèctrics b) Calcula la intensitat que surt de la pila a tots quatre circuits .
Dep.Tecnologia
11
CbAO6 : Reconèixer diferents tipus de transmissió de moviment i saber calcular i interpretar el paràmetre relació de transmissió . Continguts Politja fixa Politja mòbil
Transmissió multiplicadora
A la conduïda : es guanya velocitat però es perd força . Les velocitats normalment s’expressen en revolucions per minut , rpm
Transmissió reductora
A la conduïda : es perd velocitat però es guanya força o parell .
2
PF =PF =
11
2
2
1 >==v
v
d
di
12 vv >
11
2
2
1 <==v
v
d
di
12 vv <
Dep.Tecnologia
12
Canvi de marxes Engranatges Z1 : nombre de dents de la roda 1 , motriu ,conductora Z2 : nombre de dents de la roda 2 , conduida Transmissió multiplicadora Transmissió reductora
S’inverteix el sentit Gir
Cargol sense fi –corona Pinyó-cremallera
l’element motriu sempre és el cargol Normalment l’element motriu és el pinyó Transmet moviment entre eixos perpendiculars Transforma un moviment circular en rectilini . Exemple : Tensió cordes d’una guitarra Exemple : Moviment del suport d’un trepant de Taula
11
2
2
121 >==<
v
v
z
zivv 1
1
2
2
121 <==>
v
v
z
zivv
Dep.Tecnologia
13
Mecanisme Biela-Manovella ( Cigonyal ) Transforma moviment rectilini al pistó en circular al cigonyal . Exemple : Automoció . Activitat 6 6.1 Fixa’t en el següent esquema d’una bicicleta
a) Quin és l’element motriu b) Quin és l’element conduit c) Quan val la relació de
transmissió d) Si el plat gira a raó 90
rpm a quina velocitat en rpm ho farà la roda .
6.2 a) Quina és la relació de transmissió
b) A quina velocitat gira la roda conduïda si el pinyó o roda motriu ho fa a 1200 rpm
Dep.Tecnologia
14
6.3 a) Quin és l’lelement motriu ? b)Quin és l’lelement arrossegat? c)Si l’arrosegat té 120 dents i el motriu té 30 dents quina és la relació de transmissió ?
e) A quina velocitat gira la roda si l’eix motor ho fa a 300 rpm ?
6.4 . Si ZA= 6 ; ZB= 60 ; ZC= 10 ; ZD=60 a) Calcula la relació de transmissió b)Calcula la veocitat de l’espremedora si el motor gira a 3600 rpm 6.5.Esbrina el sentit de gir de l’element conduït als següents esquemes : a) b) c)
Dep.Tecnologia
15
6.6.Si volem reduir la velocitat quatre vegades en la roda conduïda quin diàmetre ha de tenir la politja conduïda si la motriu fa 6 cm
6.7.Si el pinyó fa 16 dents i el plat 50 dents : a) Es multiplicadora o reductora ? b) Quina és la relació de transmissió ? c) Si el ciclista pedaleja a 80 rpm a quina velocitat gira la roda de la bicicleta ?
6.8.Si el tambor de la rentadora fa 45 cm de diàmetre i la politja del motor , 9 cm : a) Multiplicadora o reductora ? b)Calcula la relació de transmissió c)Velocitat del tambor quan el motor gira a 900 rpm
6.9 A partir de la següent transmissió :
a) Per a que serveix la roda del mig b) Calcula la relació de transmissió c) Si la roda motriu gira a 120 rpm a
quina velocitat ho farà la de 40
Dep.Tecnologia
16
CbAO7 : Saber realitzar operacions bàsiques amb el sistema operatiu :
a) Crear carpetes i subcarpetes b) Cercar un determinat document c) Comprimir i descomprimir un arxiu
Continguts Crear una carpeta : Mi PC ⇒ Unitat C ⇒ Archivo ⇒ Nueva Carpeta ⇒ Ficar Nom Exemple1 : C:\ AOBERTA Crear una Subcarpeta: Dintre de AOBERTA : Mi PC⇒ Unitat D ⇒ Archivo ⇒ Nueva Carpeta ⇒ Ficar Nom Exemple2 : C:\ AOBERTA\TIC Exemple3 : C:\ AOBERTA\TIC\VTORTOSA Canviar Nom Arxiu : Mi PC ⇒ Unitat C ⇒ Escollir carpeta ...... ⇒ Escollir Arxiu ⇒ Prèmer botó Dret ratolí ⇒ Escollir canviar nom ⇒ Canviar Nom .
Inserir una imatge WORD ⇒ Insertar ⇒⇒⇒⇒Imagen ⇒Imagen Prediseñada ⇒ Escollir imatge
Activitat 7
• Obrir el Procesador de Textos WORD • Fes un document amb els següents trets :
- titol : Benvinguda . ( de la manera que vullguis . Quan més macu sigui millor )
- Escriu un paràgraf d’un mínim de tres línees on expliquis el que t’agradaria assolir aquest curs :
Per exemple : Hola sóc Vicens Tortosa i aquest curs 2011-2012 m’agradaria tenir moltes ganes de treballar ,fer les coses el millor possible ,aprovar-ho tot .................
• Aquestes línies han de quedar en el format “justificat” • En darrer lloc inserta una imatge qualsevol predisenyada entre el títol i
el paràgraf . • A continuació desaràs aquest document amb el nom de “Benvinguda” a
la carpeta teva : C:\ AOBERTA\TIC\VTORTOSA\Benvinguda.doc • Canvia el nom de “Benvinguda” pel de “Hola”
Dep.Tecnologia
17
CbAO8 : Saber editar un text amb les següents opcions : a) Afegir Capçalera b) Paginar un document c) Inserir Imatges d) Inserir taules per recollir informació e) Treballar diferents tipus de lletra i tamany f) Alinear ,centrar o justificar un text
Activitat 8.1 El document de la pàgina 18 l’has de convertir en el document de la pag 19 Passos a seguir :
• Escriu amb un procesador de textos el contingut de la página 18 .i desa’l com d_paper.doc
• El professor et passrà les imatges icones.gif , logo1.gif i logo2.gif • Copia-les i enganxa-les a la teva carpeta de la unitat
C : \AOBERTA\VTORTOSA\ • Ara ja pots obrir el document d_paper.doc a partir de la teva carpeta i
modificar-lo Segueix les instruccions següents per donar-li forma al document d_paper.doc de la teva carpeta :
Afegeix la capçalera : la meteixa que surt en totes aquestes pàgines Modifica el tipus de lletra del títol LA HISTÒRIA DEL PAPER ,de manera que
quedi amb lletra Comic Sans MS , negreta i de grandària 18.
Desprès del títol deixa una línea en blanc Justifica els marges de tot el text
Insereix sobre el títol VARIETATS DEL PAPER , la imatge icones.gif que hi ha
a la teva carpeta:C:\AOBERTA\TIC\TEVA_CARPETA\icones.gif
Passa a majúscules el títol VARIETATS DEL PAPER Col.loca un punt davant de cada línea de la llista que es refereix a les varietats
del paper.
Marca en lletra cursiva les dues últimes línies del text
Insereix una taula de dues columnes i dues files ,tal caom es veu al model.
Inclou les característiques del paper de diari i del paper de llibreta de taula,tal com es veu al model.
Canvia la mida de la primera columna ,tal com es veu al model.
Dep.Tecnologia
18
LA HISTÒRIA DEL PAPER El paper, tal com es coneix avui, va néixer a la Xina al segle II dC. El seu inventor va ser Ts'ai Lun, ministre d'Agricultura, que proposà la utilització de fibres de lli, cànem i rami com a matèries primeres. Però els xinesos no eren els únics que coneixien la tècnica de treballar les fibres vegetals per escriure. Fa més de 5.000 anys els egipcis fabricaven un material per escriure a partir d'una planta anomenada papir. El paper no es va conèixer fora de la Xina fins al cap de més de sis segles (600 anys). L'any 751 dC, els àrabs van aprendre la tècnica d'uns artesans de paper xinesos als quals havien fet presoners de guerra. A partir d'aquest moment, i de mica en mica, aquesta tècnica es va estendre per Àsia fins a arribar a la Mediterrània i, a través de la península Ibèrica, a Europa. Amb la invenció de la impremta per J. Gutenberg, l'any 1440 es va disparar la demanda de paper i es creà la necessitat d'enginyar una màquina que en facilités la fabricació. Un dels factors que van influir en el desenvolupament d’aquesta tecnologia va ser el descobriment de la cel·lulosa pel químic francès A. Payen, l'any 1837.
Varietats del paper Hi ha una gran diversitat de tipus de paper i cartró. Per classificar-les s'han fet servir unes característiques diferencials: El tipus de pasta de paper. El temps de trituració. Els additius utilitzats. El procés d'assecatge. Els acabats de superfície. Alguns exemples de varietats de paper que normalment s'usen són: PAPER DE DIARI 80% de pasta mecànica o reciclada. Poc temps de trituració. Additius: caolí per donar-hi un acabat més llis. PAPER DE LLIBRETA Barreja de pasta mecànica i química. Força temps de trituració. Additius: caolí per reomplir i cola per evitar que la tinta s'escampi. Fragment extret de la web Ambinet sobre la Història del paper (adaptació). http://www.xtec.es/recursos/ciencies/ambinet/ambinet/cubi-paper/frame-h.htm
Dep.Tecnologia
19
LA HISTÒRIA DEL PAPER El paper, tal com es coneix avui, va néixer a la Xina al segle II dC. El seu inventor va ser Ts'ai Lun, ministre d'Agricultura, que proposà la utilització de fibres de lli, cànem i rami com a matèries primeres.
Però els xinesos no eren els únics que coneixien la tècnica de treballar les fibres vegetals per escriure. Fa més de 5.000 anys els egipcis fabricaven un material per escriure a partir d'una planta anomenada papir. El paper no es va conèixer fora de la Xina fins al cap de més de sis segles (600 anys). L'any 751 dC, els àrabs van aprendre la tècnica d'uns artesans de paper xinesos als quals havien fet presoners de guerra. A partir d'aquest moment, i de mica en mica, aquesta tècnica es va estendre per Àsia fins a arribar a la Mediterrània i, a través de la península Ibèrica, a Europa. Amb la invenció de la impremta per J. Gutenberg, l'any 1440 es va disparar la demanda de paper i es creà la necessitat d'enginyar una màquina que en facilités la fabricació. Un dels factors que van influir en el desenvolupament d’aquesta tecnologia va ser el descobriment de la cel·lulosa pel químic francès A. Payen, l'any 1837.
VARIETATS DEL PAPER Hi ha una gran diversitat de tipus de paper i cartró. Per classificar-les s'han fet servir unes característiques diferencials:
• El tipus de pasta de paper. • El temps de trituració. • Els additius utilitzats. • El procés d'assecatge. • Els acabats de superfície.
Alguns exemples de varietats de paper que normalment s'usen són:
PAPER DE DIARI
80% de pasta mecànica o reciclada. Poc temps de trituració. Additius: caolí per donar-hi un acabat més llis.
PAPER DE LLIBRETA
Barreja de pasta mecànica i química. Força temps de trituració. Additius: caolí per reomplir i cola per evitar que la tinta s'escampi.
Fragment extret de la web ambinet sobre la Història del paper (adaptació). http://www.xtec.es/recursos/ciencies/ambinet/ambinet/cubi-paper/frame-h.htm
Dep.Tecnologia
20
Activitat 8.2 Fica la mateixa capçalera que hi ha en totes aquestes pàgines Ara ja pots obrir un document nou que desaràs amb el nom de eleccions_2004.doc i editar el següent document amb capçalera i tot. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Les eleccions al parlament de Catalunya l’any 2004 queden reflectides a la següent taula :
Eleccions Catalanes 2004
Encara que CIU suma més escons que el PSOE les aliançes amb permès que l’esquerra política governe el país els 4 anys següents . Els reptes d’aquesta nova etapa que comença són a tots els àmbits:
Econòmic Cultural Social
Escons PSOE CIU PP ERC
Tarragona 12 13 6 8
Lleida 13 10 7 9
Barcelona 25 28 14 16
Girona 13 15 7 9
Dep.Tecnologia
21
Activitat 8.3 . Edita amb ajuda del processador de textos WORD el següent document . Les dues imatges del document té les passarà el professor/a amb els noms mt1.gif i mt2.gif
Màquines Tèrmiques
Definició: Tranformen energia , calor en treball o treball en calor .
1er Principi de la Termodinámica : Principi de Conservació de l’Energia
2on Principi de la Termodinámica : Direccionalitat dels processos . La calor flueix de forma espontània d’un cos calent a un altre fred . Si ho ha de fer a l’inrevés ja no serà de forma espontània i haurem d’efectuar un treball amb determinats dispositius
com als frigorífics i bombes de calor .
Classificació Generadores d’energia mecánica
Combustió externa Màquina de vapor
Combustió interna
Alternatives Encesa per guspira Encesa per compressió
Rotatives TurboReactor
Consumidores d’energia mecánica Frigorífics Bombes de calor
Dep.Tecnologia
22
CbAO9 : Conèixer i dominar conceptes sobre :
a) Energies Convencionals i alternatives o renovables b) Esquema elemental d’una central elèctrica c) Unitats de mesura energètiques : KW ·h , Kcal i Kj
Continguts
Central Generadora d’Energia Eléctrica
Transformacions Energètiques Convencionals Hidroelèctrica E.Potencial (Salt) ECinètica( Canonades) ECrotació ( Turbina ) E.Eléctrica (Alternador) Tèrmica EQuímica(Combustible) ETèrmica(caldera) ECinètica(Vapor) ECrotació(Turbina) EElèctrica(Alternador)
Nuclear ENuclear( Combustible) ETèrmica(Reactor) ECinètica(Vapor) ECrotació(Turbina) EElèctrica ( Alternador)
Unitats de Mesura Kw ⋅⋅⋅⋅h , Kcal ,Kj 1 KW⋅h = 1000 W ⋅3600 s = 3.600.000 j = 3600 Kj 1 Kcal = 4,18 Kj
Alternatives Cicle Combinat Eòliques Maremotrius Cogeneració Fotovoltaiques Geotèrmiques Biomassa Heliotèrmiques
Dep.Tecnologia
23
Activitat 9.0 Edita el document de la pàgina de sobre a partir d’on fica inclós:
Central Generadora d’Energia Eléctrica
Observació fica capçalera i insereix la imatge central.gif que et passarà el professor/a l Activitat 9.1 La darrera factura de FECSA té registrats 1250 KW⋅h i la lectura actual és de 1625 KW⋅h . a) Si el KW⋅h es paga a 0,15 € quines despeses tindrem ? b) A quants Kj i Kcal equivalen els KW⋅h calculats ? c) Si la potència contratada és de 4400W la quota mínima és de 13 € . Calcula la factura complerta amb l’IVA . Activitat 9.2 a) Quines diferències hi han entre entre una central eòlica i una central tèrmica b) i entre una eòlica i una solar ? c) Si per escalfar un dipòsit d’aigua es necessiten 750.000 Kcal quants KW⋅h consumirem ? d) Les centrals nuclears contaminen ? De quina manera ? e) A quina velocitat és trasllada l’energia elèctrica ? f) Una central hidroelèctrica tindrà caldera ? Contamina ? g) Quines centrals elèctriques són les que més contaminen ? i les que menys ? h) Quin tipus de central elèctrica és la que més energia genera ? per qué ?
Dep.Tecnologia
24
CbAO10 : A partir de les dades registrades en una taula saber crear i manipular :
a) Un gràfic de barres b) Un diagrama de pastís
Activitat 10.1 : Distribució dels escons al parlament de Catalunya
Escons PSOE PP CiU ERC
25 12 32 18
Escons Parlament Catalunya
25
12
32
18
PSOE PP CiU ERC
Eleccions Parlament Catalunya
PSOE29%
PP14%
CiU36%
ERC21%
Dep.Tecnologia
25
Activitat 10.2 : Relació d’aprovats i suspesos a l’àrea de Tecnologia :
Tecnologia Aprovats Suspesos
8 6
Avaluació Tecnologia
8
6
Aprovats Suspesos
Aprovats57%
Suspesos43%
Dep.Tecnologia
26
CbAO11 : a)Saber interpretar elements bàsics d’un plànol . b)Saber extrapolar les mesures reals d’un plànol realitzat a una determinada escala . Activitat 11.1 A partir dels plànols del següent xalet :
a) Quantes habitacions té ? b) Quantes plantes té ? c) Quants armaris de paret té ? d) Per quins llocs s’hi pot entrar ?
Dep.Tecnologia
27
Activitat 11.2 Fixa’t en la segúent habitació : La paret que no apareix no te cap porta ni finestra . ( No em pintis el terra )
Volem pintar-la de color groc amb una pintura que té un rendiment 3m2 / kg . Si el pot de pintura és de 10 kg i costa 25 € . a)Quants Kg de pintura necessitarem ? b) Tindrem suficient en un pot ? c) Quines seran les despeses mínimes si es fessin dues passades ?
Activitat 11.3 a) Quina distribució de les dues és la més correcta ?
b) Quina distribució de les dues és la més correcta ?
Dep.Tecnologia
28
Activitat 11.4 Si l’acotament de les següents habitacions ésta fet en metres :
Quantes rajoles 30x30 cm calen per enrajolar les tres habitacions si es desaprofita un 10 % ? Activitat 11.5 .Imagineu-vos que us demanen acotar la façana de l’institut a partir del següent croquis . Si l’escala és 1:200 fica els acotaments en mida real
Dep.Tecnologia
29
CbAO12 : a) Coneixement de les portes lògiques elementals : NOT , OR i AND i les seves taules de veritat
b)Obtenir taules de veritat de circuits elementals implementats amb portes NOT , OR i AND c) Extreure la funció associada a circuits senzills d) A partir de l’expressió de la funció lògica dibuixar el circuit .
Portes Lògiques NOT OR AND
Taules de Veritat :
Activitat 12.1 a) Obtenir la taula de veritat dels segúents circuits lògics :
b)Quina funció representa a cada circuit ? c)Representa amb circuits lògics les següents funcions :
c1 ) S = ( a+b ) ⋅ b
c2 )
c3 )
OR A B S 0 0 0 0 1 1 1 0 1 1 1 1
AND A B S 0 0 0 0 1 0 1 0 0 1 1 1
NOT a S 0 1 1 0
( ) )( cbbaS ⋅⋅+=
( )acbaS ⋅⋅+= )(
Dep.Tecnologia
30
CbAO13. Capacitat tècnica i moral per superar la prova d’accés a Cicles Formatius Professionals de Grau Mitjà , a partir de :
a) Orientar als alumnes en les possibilitats que tenen d’accedir a un cicle formatiu professional :
Proves_acces_CFGM.pdf
b) Facilitar enunciats de proves d’altres anys
www.milaifontanals.cat/examen/examen.htm
c) Treballar la resolució d’aquestes proves a classe .
Dep.Tecnologia
31
14.Tangram Virtual
CbAO14 . Competència Gràfica
o Cb31. Alçat ,Planta i Perfil o Cb32.Acotar o Cb33.Treballar Escales o Cb34.Paral.les i Perpendiculars o Cb35. Interpretar i Editar Plànols Elementals . o Cb36.Composició Gràfica : Tangram
Conceptes Tangram Xinés
El Tangram es un joc xinés molt antic anomenat Chi Chiao Pan, que significa taula de la sabiduría. El puzzle consta de set peces o "tans" que surten de repartir un quadrat en 4 ó 5 triangles de diferents formes, 1 ó 2 quadrats i un paral.lelogram. El joc consisteix en utilitzar totes les peces per construir-ne altres de diferentes formes :
Activitats Seran en format Online Adreces per practicar : www.juegosfan.com/tangram www.juegosdiarios.com/juegos/tangram.html (nivell 2 )