CATAL- 1

GES-1 CFA Teresa MaCATAL- 1mbit de la comunicaci

CATAL 1

ORTOGRAFIA1. Sons i grafiesLa sllaba: dgrafs, diftongs, triftongs, hiatus2. Sistema voclic: ton: a/e, o/u Tnic: accentuaci i diresi3. Apostrofaci de larticle

MORFOLOGIA1. Classificaci dels mots.2. Categories gramaticals:Substantiu, article, adjectiu, verb ,

SINTAXI1. Loraci: Estructura Tipus segons el predicat

EL TEXT1. Text i comunicaciPropietats textuals2. Textos per a lestudi i la vida laboral: nota, postal, carta i currculum

LLENGUA I SOCIETAT1. La variaci lingstica: registres

UNITAT 1 Ortografia

La sllaba

Els mots es componen de sllabes. Una sllaba s cada un dels cops de veu amb qu pronunciem una paraula. Per exemple: pa-pa-llo-na ar-ma-ri pop

El nucli de la sllaba s la vocal, si no hi ha com a mnim una vocal, no hi ha sllaba. Fixat-hi:

trans-port a-me-ri-ca-na serp

Hi ha dos tipus de sllabes: Sllaba tnica. s la sllaba de la paraula que es pronuncia amb ms intensitat de veu, amb ms fora. Sllaba tona. La sllaba que es pronuncia amb menys intensitat de veu.

Exemple: redactor re - dac - tor tona tona tnica

Saber fer la separaci sillbica dun mot et permetr aplicar les normes daccentuaci que veurem ms endavant, i tamb tajudar a saber com s'ha de separar la paraula a fi de ratlla.

La manera ms fcil de fer la separaci dun mot en sllabes s pronunciar-lo en veu alta lentament: tants cops de veu, tantes sllabes. Tenint en compte el nombre de sllabes que tenen els mots, podem distingir: Monosllabs: mots que tenen una sola sllaba. Ex. sal, moll, del Polisllabs: mots que tenen ms duna sllaba. Ex. abric, parada, entrenador

Quan es fa la separaci sillbica duna paraula, hem de tenir present que hi ha dgrafs que se separen i daltres que no se separen. Observa el quadre segent:

Dgrafs

dgrafs que se separen en dues sllabes dgrafs que no se separenrr car-ro ll pa-llass tas-sa ny ba-nye-rall pel-l-cu-la gu for-mi-guestj plat-ja qu quin-qutg fet-geig maig sc as-cen-sortx cot-xeix rei-xa

Fes les activitats daprenentatge Activitat 1

Ordena alfabticament les paraules de cada un dels grups segents: silenci, marisc, injecci, rodona, cistell, prat, llibertat, aranya, nas, zero

gespa, joguina, encant, herbari, trespeus, iogurt, xerrameca, brbar, bullir, orgull

blavor, besavi, butllofa, bony, brutcia, bistec, batec

Activitat 2Amb els mots que et donem a continuaci, canviant una sola lletra podrs obtenir una paraula de significat diferent: moure, cap, boca, joc, gossa, serra, barca, cara, tela, cop.

Exemple: moure: coure

Activitat 3Separa les sllabes daquestes paraules i escriu al costat si sn monosllabs o polisllabs.

96_______________________________________________________________________________ Mdul CATAL-1 mbit de la Comunicaci de GES CFA Teresa Ma, Vilanova i la Geltrpernilpolsnecampollacosnena

Activitat 5Ordena alfabticament les paraules segents:

malgrat, generada, sensibilitzaci, ltims, protagonitzada, principal, provocades, administratiu

Activitat 6Llegeix atentament en veu alta el segent fragment:

Malgrat la sensibilitzaci generada pels ltims casos de violncia protagonitzada per gossos, el principal motiu de denncia administrativa sn per sorolls. Normalment, es tracta de molsties provocades pel gos del ve o queixes per la concentraci als parcs durant les nits de joves amb animals. En total, l'any passat a Barcelona es van tramitar 780 denncies i es van comissar 50 gossos.

a) Subratlla les paraules del fragment que continguin la grafia c. A continuacin classifica aquests mots en dues columnes en funci de si el so que hi apareix s el de cara o el de cinema.

So [k] cara So [s] cinema

b) Busca, en aquest mateix fragment, paraules que continguin dgrafs i fes-ne a continuaci la separaci sillbica.

c) Destria, del mateix text, cinc mots monosllabs i cinc ms de polisllabs.

Monosllabs Polisllabs

Activitat 7

Subratlla la sllaba tnica de les paraules segents:

intensifica, pblics, control, gossos, Barcelona, Hospitalet.Els diftongs

Recorda que el nucli de la sllaba s la vocal. Quan en una sllaba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix cop de veu es produeix el diftong. Aix la paraula remei t dues sllabes; re-mei, perqu les vocals ei sajunten en una mateixa sllaba.Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i, u) en una mateixa sllaba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer la vocal forta a i desprs la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la feble u i desprs la forta a. Aix doncs, podem dir que segons lordre en qu trobem les vocals dun diftong hi haur dos tipus de diftongs:

En catal:

Diftongs decreixents Diftongs creixents

a, e, i, o, u + u g + u + vocalau, eu, ou, iu, uu,gua, ge, gi, guo

a, e, o, u + i q + u + vocalai, ei, oi, ui,qua, qe, qi, quo i o u intervocliques*Exemples: dau, neu, riu, ou, duu Exemples:mai, rei, noi, buit llengua, aiges, lingista, quatre, qesti, hiena, feia, cauen

* Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que correspondriaa una consonant. Aix pot passar a principi de mot o quan sn enmig de dues vocals: A principi de mot: io-de, io-gurt, iot. Entre vocals: no-ia, jo-ia, ri-uen.

El hiat (o hiatus)

El hiat s el procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a sllabes diferents.

En les paraules: piano, usuari, diable, viatge, les dues vocals que apareixen juntes no formen diftong.

Fem la separaci sillbica: pi-a-no, di-a-ble i vi-a-tge tenen tres sllabes i u-su-a-ri en t quatre. Per influncia del castell sovint articulem aquests grups voclics en un sol cop de veu (diem pia-no).

El triptong s la uni de tres vocals pronunciades en una mateixa sl.laba. Presenta la forma vocal dbil+vocal forta+vocal dbil Exemples: Paraguai, creueu, guaitar Activitats daprenentatgeActivitat 1Agrupa les paraules de la srie segent en dues columnes segons formin diftong o no les dues vocals en contacte:

dia, duaner, quatre, ploure, iogurt, quota, avui, arquelegs, dijous, suar, projecci,actualitat, reina, diumenge, grcia, realitat, divuit, viure, ping, piano

Amb diftongSense diftong

Activitat 2

Classifica les paraules segents segons continguin diftongs (creixent o decreixent) o hiats:

teraputic, embrions, reproductiu, cientfics, convicci, discussi, itali, notcia, prestigiosa, igual, energia, cincia, desafia, societat, policia

Diftongs creixents:Diftongs decreixents:Hiats:

Activitat 3

Indica quin daquest mots tenen diftong i digues de quin tipus s en cada cas:

cincia mouencrueldinougripauaguantenArnau higieneriuiotungentcauendiariqualitatjoiesMariapingfruita

Activitat 4Separa en sllabes els mots segents tenint en compte els diftongs i els dgrafs en la separaci a final de ratlla.quantitatcomplauremareigcaixalingsticapateixesnaixementrebuigpetjadacantairepeixateriaiogurtera

Activitat 5 Encercla els diftongs dels mots segents:Cuiner, Pasqual, boira, avui, aqeducte, ciutat, aigera, fruita, pou, servei, histria, quadre, viure, prdua, enlaire, guant

Els sons voclics

Sons voclics del catal

El sistema voclic del catal consta de vuit sons i en canvi noms t cinc grafies.

Sons Grafies [a] a:cap, mal [] e oberta: mel, cel [e] e tancada: ms, temps [] vocal neutra: mare, casa [i] i: pit, indi [] o oberta: pot, roc [o] o tancada: tomb, molt [u] u: ruc, un

Vocalisme tnic i vocalisme ton

Com ja vam veure en la unitat anterior, les paraules es divideixen en sllabes i aquestes poden ser tniques o tones. *Noms hi ha una sllaba tnica (un cop fort de veu) en cada paraula, la resta de sllabes, per tant, sn tones. (* Excepte en les paraules amb prefix i els mots compostos.)

A tot aix cal remarcar que no hi pot haver sllaba sense vocal, o dit duna altra manera, a cada sllaba hi trobarem sempre una vocal, ja sigui en posici tnica o tona.

Fixem-nos que en el vocalisme tnic, s a dir, quan la vocal es troba en sllaba tnica, podem trobar, en catal, set sons i, en canvi, en el vocalisme ton, s a dir, quan la vocal es troba en sllaba tona, noms trobem tres sons. Veiem, doncs, que en el vocalisme ton sha redut molt el nombre de sons possibles. Hem de tenir en compte que aquest fenomen, anomenat neutralitzaci, noms es produeix dins de lmbit del catal oriental, ja que en el catal occidental les vocals es pronuncien igual tant en posici tnica com en posici tona.

Vocalisme tnic Vocalisme ton So grafia So grafia [a] a [] a, e [] e [i ] i [e] [u] o, u [i ] i [] [o] o [u] u Les grafies a/e en posici tona es pronuncien com una vocal neutra [], aix la vocal tona de les paraules casa, pare, es pronuncien igual. Les grafies o/u en posici tona es pronuncien [u]. Aix la vocal tona de les paraules cobrir o muntanya, es pronuncien igual.

Tot aix vol dir que podem trobar certes dificultats a lhora descriure, perqu tenim un sol so que es pot representar amb dues grafies: el so [] amb a/e i el so [u] amb o/u.

Fes les activitats daprenentatge

Activitat 1Llegeix en veu alta aquesta srie de paraules. Esforat per pronunciar-les adequadament,a continuaci situa aquesta srie en la casella corresponent:

pa, res, mel, tic, ma, tres, ms, ric, tros, tomb, full, suc, por, front, cus, os, cap, pes, cep, mig, tro, cop, dic, molt, puc, clar, tret, cel.

[a] [] [e] [i] [] [o] [u]pal fred temps pi poc fosc ruc

Activitat 2Digues quin so de [] [e] [] [o] correspon a la vocal tnica dels mots en negreta?

1. En Pere canta mentre agafa una pera.2. Tots van menjat cebes de les seves collites.3. Bec molta aigua quan faig un esfor.4. Locell portava un cuc al bec.5. Guardava les cartes en un sobre.6. Quan sobre la porta tots surten al jard.7. Aquell estiu van plantar moltes llavors.8. Llavors no sabia qu volia dir aquella paraula.9. Sempre que li parlo, es fa el sord.10. La sort s de qui la troba i no de qui la busca.11. Si tens pressa, surt dhora.12. Relaxat. No cal que estiguis tan tens!

Activitat 3a) Subratlla les sllabes tones de les segents paraules:

lectors, trobar, pobles, costum, trucar, pronstics, mentre, llibres, centre, vendre,fetitxisme, exemple.

b) Quin fenomen hi has detectat? Explical breument amb les teves paraules.La vocal neutra

En el catal oriental, les vocals a i e en posici tona es pronuncien amb un mateix so, que fonticament no s ni a ni e, anomenat vocal neutra []: casa, mare, llibre, teatre, platja, barca...

Regles bsiques de lortografia de la vocal neutra

A final de mot

Generalment escrivim amb a les paraules femenines i amb e les paraules masculines: casa, pedra, roca, Anna, poble, claustre, Pere, rellotge

Excepcions:

Femenins acabats en e: classe, espcie, febre, llebre, frase, fase, higiene, imatge, mare, pirmide, srie, superfcie, torre, ....Masculins acabats en a: dia, diafragma, dogma, gurdia, idioma, planeta, prisma, programa,...Acabats en a tant en femen com en mascul (invariables): Les terminacions: -cida: homicida, sucida -arca: jerarca, monarca -ista: pianista, ciclista -ta: atleta, demcrata,poeta

Acabats en e tant en femen com en mascul (invariables): Les terminacions: -aire: escombriaire, cantaire, xerraire... -ble: amable, feble, solemne, insigne -me: enorme, infame, unnime, uniforme,... - ne: perenne, solemne, insigne...

Hi ha paraules que sonen igual per que tenen significat diferent segons si sescriuen amb a o amb e . Sn paraules homfones: acta/acte, fragant/fregant, marcat/mercat, quadra/quadre, cova/cove, compta/compte, entra/entre, regla/regle...

Els plurals dels mots que acaben en a o e (masculins o femenins) sescriuen sempre amb es: dona-dones, home-homes, casa-cases, cotxe-cotxes

La formaci daquests plurals pot provocar modificacions ortogrfiques: ca ques, aces, gagues, jages, guages, quaqes

Activitats daprenentatge

Activitat 1Identifica les vocals neutres dels mots segents:

Cotxe Mercpacincia paperera mapaBarcelona

CompraMariaCadira Pere TerrassaTarragona

Prssecairetaulameravella Sabadell amanidaActivitat 2 Completa els mots segents amb a o e

Mobl__ vehicl__ histri__ per__ hom___ escol___ mar___ cart__Fras__ gendr__ sabat__ ond___ class___ dans___ arbitr__ guardi__ terr__

Activitat 3Completa amb a o e aquestes oracions:

Laltr__ dia vaig contractar un viatg__ per Internet A la mev__ amig__ li agrada la xocolat__ La tiet__ compra formatg__ a la botig__ del barri Anirem al teatr__ un__ altr__ vegad__ Aquest pobr__ hom__ no troba fein__ El gendr__ va fer un estaf__ a lempres__ Aquest__ pobr__ don__ est malalt__

Activitat 4 Completa aquestes oracions amb a o e tenint en compte les excepcions:

El monarc__ contempla la seva imatg__ en un mirall enorm__ Aquell periodist__ fa una class__ a la Universitat El tenist__ viu en una torr__ que fa molt __fecte El program__ electoral inclou una sri__ de mesures per al planet__ En aquell viatg__ a Egipte vam veure una pirmid__ Era un act__ per inaugurar el nou quadr__ de lartist__ No van fer cap act__ de la reuni i ara no compt__ el tract__ que havien fet La mar__ no mostrava cap __fecte pel seu fill homicid__

Activitat 5Escriu el plural dels mots segents:

Diametge viatgerbitremuntanyaterra taula programa

Activitat 6 Escriu el singular dels mots segents:

ArtistesimatgesteatresFustessuperfciesrouresGurdieseconomistesplaces

Activitat 7Escriu el plural de les oracions segents tenint en compte els canvis ortogrfics:

-Magrada prendre el sol en aquella roca blanca

-Laigua de la platja s bruta

-Aquesta taronja s molt dola

-La pagesa ven verdura a la plaa

-La meva amiga t una piga

La vocal neutra en les formes verbals

En les formes verbals acabades en vocal neutra, escriurem a si s la ltima lletra i e si s la penltima: canta, cantes, canten.

Cal tenir en compte els canvis ortogrfics que es poden produir. c-qu, g-gu, j-g, -cAmaga-amagues, abraa-abraces, menja-menges...

A linici o a linterior de mot

Salat salmenjar - menjaEnvellir vellcremaria- cremoTeulada teulapasss - passa pagar pago pegava - pega

Si la vocal neutra es troba al comenament o alinterior duna paraula, per identificar-la clarament cal buscar un mot de la mateixa famlia en qu aparegui en posici tnica.

Si la vocal neutra s al comenament o a linterior dun verb, cal recrrer a la primera o a la tercera persona del singular del present dindicatiu, en qu la vocal sempre s tnica, i escriure-la segons que correspongui.

Les formes tniques dels verbs : jaure/jeure, nixer/naixer, treure/traure (i derivats), pixer, fer, saber i haver sescriuen amb e o amb a segons la pronncia, i les formes tones sescriuen amb a: s, sap, sabem; jec, jaiem, fes, faig, fareu.

Activitats daprenentatge

Activitat 1 Omple els espais buits dels mots segents amb a o e i escriu-ne el mot primitiu:

. b__rber _______________f__rrer ____________________. cl__ror _______________p__sar ____________________. dr__paire _______________p__ssar ____________________. ll__ngeta_______________m__ls ____________________. verm__lls_______________p__taner ____________________. caf__terera_______________t__ulada ____________________. p__net_______________r__tolador ___________________. t__rreny_______________r__mar _____________________

Activitat 2Completa les formes verbals de les oracions segents amb a o e:

. Jo vaig nixer a Girona, ell n__squ a Figueres. Ell jeia al sof; vosaltres j__ureu al llit. Ella s__p el que vosaltres no s__abeu. Ara f__u moltes coses que no f__reu quan sigueu grans. Tr__u les cadires i nosaltres Tr__iem les taules. H__u danar al metge i h__ureu de plegar ms dhora

Activitat 3Ajudant-te duna altra paraula de la mateixa famlia que tingui el so voclic enposici tnica, completa les paraules segents amb la grafia a o e:

cantaire: cant v_ rdet: dr_ paire: t_ ndresa:pap_ reria: n _tedat: enll_ stir: enf _ngar:v _ntet: ll _mpegar: m_ ntal: m_ neta:

Dubtes ortogrfics

Conv recordar algunes parules, lescriptura de les quals pot crear dubtes

Sescriuen amb aSescriuen amb e

Amanida davantAmbaixada encomanarAfaitar malenconiaArravatar naixementAssass peixaterAvaluar ramatAvantatge rancorAvaria raspallBarns sanefaDarrere SardenyaAlbercoc geleaAssemblea meravellaCanel monestirDisfressar orgueEfeminat polsegueraEmparar resplendorEmpord rfegaEmpries sergentEnyorar treballEstella verns

Activitat 3Corregeix els errors ortogrfics que detectis en les oracions segents:

. Lassess atacava noms les vctimes que duien berns. En lassamblea van evaluar els aventatges dacampar davant lembixada. El monastir de Sant Pere de Rodes s un maravella de lAmpurd. Lebanista treia les astelles amb una eina punxaguda sense fer polsaguera. El neixament del dia sempre va acompanyat dun resplandor mgic. LAmpar anyora els temps en qu anaven a buscar esprracs

Activitat 4Completa el text segent amb a i e:

__viat hauri__ d__nar a tr__ballar a la fbric__ I no podri__ __nar ms a lescol__. Ni jugar al pati amb l__s amigu__s. Ni p__rticipar en el f__stival que organitzav__ el convent el di__ de la comuni. Ni mullar-se els peus amb tota la coll__, a l__stiu, a la rier__ de Merls. Ni anar a buscar mols__ per Sant__ Llci__ . Shauria de ll__var a un quart de cinc del mat, a toc de siren__. I ficar-se en aquell__ quadr__ gran i humid__ amb el sostr__ ple de rod__s que fei__n gir__voltar un__s corretg__s, amunt i avall, amunt i avall...

Activitat 5Completa cada paraula amb la grafia a o e i indica el mot de la mateixa famliaque cont aquesta grafia en posici tnica:

1. T una gran facilitat per cantar. (fcil)2. Va enverm__llir de vergonya.3. Portava sempre un ll__cet groc al cap.4. El seu tracte resultava enc__ntador.5. La fr__dor de les seves paraules el van deixar preocupat.6. El f__rrer de la plaa no treballa els dissabtes.7. Va decidir aprofitar el local per installar-hi una b__rberia.8. La ll__rgada del vestit resultava exagerat.9. La t__ulada es veu des de tot arreu.10. La bl__ncor de la pell contrastava amb la indumentria

O/U tones

La grafia de la o/u tona

Per al cas de la o/u en posici tona, tamb podem recrrer a unes quantes regles semblants a les que hem vist de la vocal neutra:

A final de mot escriurem:

Grafia o en noms i adjectius masculins: monjo, carro, esbarjo, suro, toro, fondo, guerxo, flonjo.

Grafia os en el plural de noms i adjectius masculins: pagesos, textos, mesos, grisos, dolos.

Les paraules que acaben en u fan el plural en us: altaveu-altaveus, cacau-cacaus...

Hi ha paraules que sn invariables i que sescriuen amb us tant en singular com en plural: cactus, globus, virus, eucaliptus fetus, focus, lapsus, pus, tipus, ...

Enmig de mot:

Igual que en el cas de la vocal neutra, podem buscar un mot de la mateixa famlia on aquesta vocal sigui tnica. Escriurem:

Grafia o-, si trobem o a la sllaba tnica de la mateixa famlia: collaret, coll.

Grafia u-, si trobem u a la sllaba tnica de la mateixa famlia: ullada, ull

Tanmateix, en el cas dels pseudoderivats, que prenenlarrel culta, aquesta correspondncia no es mant: boca boqueta -bucal.

PrimitiuDerivatPseudoderivat

cnsolcorbdobledolhomejovemocttolvolc

consolatencorbardoblarendolcirhomenotjoventutmocstitoletvolcnicconsularcurvaturaduplicaredulcorarhumjuvenilmucositattitularvulcanologia

Hi ha un grup de paraules en les quals les grafies o/u no coincideixen en catal i en castell.

Sescriuen amb grafia o: assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, embotit, Empord, escopir, escrpol, estrafolari, govern, brixola, captol, complir, joventut, nodrir, rtol, torr.

Sescriuen amb grafia u: ateneu, ritu, suborn, sufocar, suportar, tipus, trofeu, riu, bufetada, focus, fetus, frum, muntanya, muntar, tramuntana.

Activitats daprenentatge

Activitat 1Escriu el plural dels mots segents:

PasDespatxTrineuLlaBraMareigEstiuTipusVirusTextDibuixMatalsEsquitxCascGerroPalauCorreuGuix

Activitat 2Busca el primitiu de cada parella de mots i omple els buits amb o o u :

. f__mer, f__mera______________________ . s__pera, s__par _______________

. esc__mbreta, esc__mbriaire _______________. s__car, s__s __________________

. f__scor, enf__squir _______________________ . p__nxada, p__nxegut ____________

. __llada, __lleres __________________________ . m__dista, m__del _______________

Activitat 3Omple els buits de les oracions segents amb o o u:

Dem inauguren el centre j__venil

Vull saber quin s lequip tit__lar

Ha de presentar la documentaci per d__plicat

El cns__l ha reunit urgentment tot el personal c__ns__lar

Sha de fer una revisi b__cal

Els v__lcanlegs estudien lilla de Hierro.

Activitat 4Ajudant-te duna altra paraula de la mateixa famlia que tingui el so voclic en posici tnica, completa les paraules segents amb la grafia o o u:

fondria: fondo m__ cador:______________ r__ dar: ________________

p__ ntejar:_____________ f__ steria: _______________ enc__ rbat:______________

p__ rtalada:____________ gr__ ssria:______________ s__ car: ________________

s__ rar:________________ p__ nxada:______________ p__l raner:_______________

O/U a linterior dun verb

Si el so ton [u] apareix a linterior dun verb, cal recrrer a la tercera persona del singular del present dindicatiu, que presenta el so en posici tnica i ens aclareix el dubte: trobarien troba, bufars bufa, jugar juga, escoltem escolta.

Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, i tossir sescriuen amb o en les formes tones i amb u en les tniques: cullo, collia, surt, sortir, cuso, cosit...

Els verbs poder i voler sescriuen amb o excepte la primera persona del present dindicatiu (jo vull, jo puc) i els temps del present de subjuntiu (vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin, pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin) i limperatiu (vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, pugues, pugui, puguem, pugueu).

Dubtes ortogrfics

Sescriuen amb oSescriuen amb u

Atordir, assortir, avorrir-se, botifarra, brixola, calors, captol, cartolina, coberteria, cobrir, complir, cnsol, descobrir, embotit, Empord, escrpol, esdrixola, estoig, fonament, Hongria, joglar, joventut, pndol, podrir, polir, rtol, Romania, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, ttol, tonyina, torr, triomf.Ateneu, bufetada, butllet, butxaca, cacau, correu, fetus, focus, frum, liceu, muntanya, muntar, Pirineus, ritu, suborn, sufocar, suportar, tramuntana, trofeu, turmell, turment

Activitats daprenentatge

Activitat 1Completa les sries verbals segents amb o o u:

. d__rmir, dorm, d__rmim . p__jar, p__ja, p__gem . v__lar, v__la, v__lem. tr__bar, tr__ba, tr__bem . p__der, p__t, p__dem . b__llir, b__ll, b__llim. p__sar, p__sa, p__sem . f__mar, f__ma, f__meu . v__ler, v__l, v__lgui

Activitat 2 Completa les formes verbals amb o o u:

. c__so, c__sia, c__sir. esc__po, esc__pia, esc__pir. s__rto, s__rtia, s__rtir. t__sso, t__ssia, t__ssirActivitat 3Completa les oracions segents amb la forma correta del verb que hi ha entre parntesis:

. Espero que en Joan ____________ (poder) trobar feina aviat.. Aquesta nit no _____________ (poder) anar de viatge a Pars.. Si ____________ (voler), podries estudiar qualsevol carrera.. Jo no ____________ (voler) comprar loteria.. Quan ____________ (voler) fer un sopar, aviseu-me.. Abans, tu no ___________ (voler) treballar el dissabte

Activitat 4Completa amb o o u:

En aquesta botiga compr__ emb__tits, b__tifarra, t__nyina, i t__rrVan p__blicar lanunci de lexcursi a la m__ntanya en el b__tllet de latene__A lEmp__rd sempre hi bufa la tram__ntanaEl t__rmell li fa un mal que no pot s__portarAls Pirine__s no tav__rreixes mai, hi ha moltes coses per desc__brir.Hem de marcar amb el ret__lador els capt__ls f__namentals de la novellaSempre han s__spirat per tenir el tt__l del tri__mf.Trob__ que fa un estiu molt cal__rsVaig m__ntar la j__guina per p__rtar-la a ca la R__ser.Dem t__rnar el c__llaret a la meva c__sinaLAntoni shavia acost__mat a menjar briox__sper esm__rzar.

Activitat 5Completa el text segent amb o o u:Nascut entre Blanes i Cadaqusmolt t__cat per la Tram__ntanaduna sola cosa pots estar segur,com ms vell ms t__cat de lala.Sempre deia que a la matinada es matariaper cap al migdia anava ben t__rrats__mriu i diu que no t pressaning mespera all dalti anar a linfern no minteressas molt ms b__nic lEmp__rd. Sopa de Cabra, LEmpordActivitat 6Omple els buits amb la grafia adequada (consulta el diccionari, si no ests segur/a de la soluci).1. S _ portava amb resignaci l _ nyorament que li produa la distncia.2. Lass _ ss va quedar at _ rdit quan el varen desc _ brir.3. s un av _ rriment af _ itar-se cada mat.4. Es va arr _ vatar amb violncia quan lass _ mblea es va desfer.5. El foc es va s _ focar grcies a lesfor de tot el poble.6. Aquell s _ rgent va comandar una operaci a distncia.7. Tots estaven a favor del tr _ ball de recerca.8. Entre tots vam env _ rnissar les portes del menjador.9. El mon _ stir representava una petita m _ ravella de lpoca medieval.10. L _ mbaixador ha _ valuat els tr _ balls realitzats.Accentuaci

Segons la posici de la sllaba tnica, podem classificar les paraules en:

Agudes. La sllaba tnica s lltima: all, Pars, cargol.Planes. La sllaba tnica s la penltima: llibre, fcil, xit.Esdrixoles. La sllaba tnica s lantepenltima: lgebra, tnica, mquina.

Pel que fa al catal, a lhora daccentuar haurem de tenir en compte una srie de circumstncies: La a s, com ja sabem, la vocal ms oberta, saccentua sempre amb laccent obert: pgina, semfor, dem. La i i la u, com que sn les vocals ms tancades saccentuen sempre amb laccent tancat: bstia, pasts, ning, cadasc. La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronncia del so: esglsia, molstia, tmbola, per.

Accentuaci de les agudesAccentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepci: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu.

Accentuaci de les paraules planesAccentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: toms, crrec, cstig, semfor, carcter. S que accentuarem les paraulesplanes que acaben en diftong decreixent: cantveu, dormssiu, sereu, tingussiu, voldreu.

Accentuaci de les paraules esdrixolesLes paraules esdrixoles saccentuen totes: fbrica, elctrica, vctima, rbitre, pennsula. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal no formen diftong: rdio, justcia, histria, prdua, conscincia.

Fes les activitats daprenentatge

Activitat 1Daquest fragment del text de Maral Sintes Clonatge hum, classifica els motspolisllabs segons siguin aguts, plans o esdrixols.

Altres poltics i tamb molts cientfics defensen el clonatge teraputic amb intensitat i gran convicci. Recentment en la discussi ha irromput un ginecleg itali, Severino Antimori, que diu que ha implantat a una dona un embri hum clonat. La identitat de la dona es desconeix. La notcia, que va aparixer en la prestigiosa revista New Scientist, s absolutament colpidora. Aquest experiment, a banda de tenir molts riscos per al nad i per a la mare, planteja greus problemes dordre moral.

Aguts: Plans: Esdrixols:

Activitat 2Classifica les paraules segents en agudes, planes o esdrixoles:

Tomquet casa can igual fbrica inters ltima sllaba carrer histria fantstic cincia famlia carxofa bolgraf futbol

Activitat 3Observa els mots segents i completan les afirmacions:

M, safr, tomquet, viaLa a sempre saccentua amb accent _________

Caf, set, francs, xitDesprs, tamb, pur, vindrLa e pot dur accent _________ o _________

S, aix, ntima, sndria, bonssimLa i sempre saccentua amb accent __________

Sab, can, crrer, estmacHistria, arrs, aix, all, memriaLa o pot dur accent __________ o ____________

nica, ltim, absLa u sempre saccentua amb accent ___________

Activitat 4Accentua les paraules agudes segents, quan calgui:

Mati cigrons amic actriucaminscomulaberint Matalas avui illusio casolacomprenavisBerlinGermans entes catala comprararrosesplaigironicorreu urgent autobus desar glorios saboRamon

Activitat 5 Accentua les paraules planes segents, quan calgui:

PlastiicestimaveuhabilmasiaportatotxoParinneixerprincepgoticamoultimExamenelectricdolmendormienorigensrodes

Activitat 6Accentua les paraules esdrixoles segents, quan calgui:

SindriaultimagraciaNuriamemoriacopiaImportanciacentimetremateriaBelgicamusicaesglesiaNoticiacriticapaginaquilometreambulanciaindependencia

Activitat 7Dacord amb les normes daccentuaci que hem estudiat, accentua, si cal, les paraules segents:

matalas, caixo, terapia, anis, volum, carrer, llio, euforia, curios, esglesia, pagina, fisica, princep, parisenc, cervol, electric, examen, music, inutil, epoca, tornavis, creixer, llastima, sindria, bustia, gracia, anima, estomac, pero, perillos, historia, correr, diposit, tauro, proxim

Activitat 8Accentua el text segent:

La noticia va arribar a ultima hora. Lagencia era buida, alla nomes hi havia la Silvia i el Lluis. Els telefons sonaven amb insistencia. Havien de redactar aquella informacio duna manera rapida, aixi sortiria publicada als diaris de lendema al mati. Tenien els nervis a lestomac: havien de correr, si no tot el seu esfor seria inutil.

Activitat 9Contesta aquestes preguntes:

Quan saccentuen les paraules agudes en catal? Posan 3 exemples.

I les planes, quan saccentuen ? Posan 3 exemples

I les esdrixoles? Posan 3 exemples.

Accentuaci de la e i de la o

Les vocals e i o poden portar accent obert o tancat, segons la pronncia de la vocal.

E obertaE tancada

Paraules agudes

Numerals: cinqu, sis, set...

Gentilicis: angls, francs

Comarques: Barcelons, Ripolls, Valls....

Participis dels verbs acabats en metre i endre: adms, coms, ems, comprs, aprs,...

Altres mots: caf, perqu, comit, vost, imprs, pags, obs, estrs, inters, entrems, xers....Futur, passat simple i imperfet de subjuntiu: vindr, escoltar, pogu, digu, pogus, volgus

Tercera persona del singular de present dindicatiu dels verbs acabats en tendre: pretn, entn i del verb encendre: encn

Present dindicatiu i imperatiu dels verbs compostos de tenir i venir: cont, esdev, conv

Noms i adjectius que fan el plural en essos: accs, congrs, ingrs, progrs (excepte xers, inters i esps)...

Compostos de b: tamb, gaireb, malb, reb...

Altres mots abec, pur, ximpanz, peron, consom, desprs, noms,inrevs, crvol, ferstec

Paraules planes

La majoria dels mots: psol, xit, conixer, cntim, Infinitius: prmer, esprmer, tmer, nixer, crixer, sser,...

Limperfet dindicatiu del verb sser: rem, reu...

Passat simple i imperfet de subjuntiu vingurem, vingureu, cantssim, catssiu,..

Paraules esdrixolesLa majoria dels mots: pacincia, matria, comdia, tica,...Altres mots: esglsia, ferstega...

Activitat 1Fixat en el so de la e dels mots i posa-hi laccent obert o tancat:

EpocaserietrobessiupagesencestambeEntenpressecereuanglesprogrespureNeixerMercecomediapacienciaesglesiaxeresO OBERTAO TANCADA

Paraules agudeaEls mots aix, all, per, arrs, terrs, reps, capgrs, de deb, esps, a lengrs, ress, tals...

El participi passat dels composteos del verb cloure: incls, concls, excls, descls...

La majoria dels mots can, carb, naci, patr, oraci, cami, educaci, serm, conclusi, cigr, excursi...

Paraules planes

La majoria dels mots mbil, lgic, gtic, prxim, ptim, ndul, mdul, slid, prleg, dipsit...

Altres mots estmac, furncul...Les formes del verb sser: fra, frem, freu..

Linfinitiu crrer i els seus compostos concrrer, escrrer, recrrer, transcrrer, socrrer, incrrer...

Paraules esdrixolesLa majoria dels mots pera, crnica, memria, histria, arqueloga, colnia, quilmetre, termmetre....

Altres mots gndola, frmula, plvora, tmbola, trtora....

Activitat 1Fixat en el so de la o dels mots segents i posa-hi laccent obert o tancat:

AixotoxicproximvictoriatermometrecopiaAcordiomonolegformularodofamospolvoraRacoarrosdubtoscomiceuforiaperoRecorrerdioptriatombolasolidinclossermo

Activitat 2Accentua els mots que calgui daquest text:

Si ua haig de ser sincer i quan sescriu no se si conve ser-ne del tot-, cal que confessi dantuivi que el primer que em parla de lafer fou el doctor Scopius. Havia remenat papers de lepoca per escriure un daquells articles tendres i erudits que pinten un somriure i provoquen un lleuger estremiment i nhavia trobat la referencia. Em truca des del diari i mantinguerem una conversa llarga i estrafolaria. Es clar, un cop penjat el telefon, men vaig oblidar. Dies despres, pero, a comenaments de la primavera, en vaig tenir la segona referencia.

Jaume Fuster. La matria dels somnis (Fragment adaptat)

Accents diacrtics

Alguns mots saccentuen grficament malgrat que les regles daccentuaci no ho permetrien. Laccent diacrtic serveix per distingir dues paraules que sesciuen igual per que tenen un significat diferent.

Casos en catal

B, bns (adverbi, possessions)be, bens (lletra), be, bens (animal)Du, dus (sser sobrehum, divinitat)deu, deus (numeral, verb deure, font)Dna, dnes (verb donar)dona, dones (persona sexe femen)s (verb ser)es (pronom)Fu (pretrit perfet simple verb fer)feu (domini, present fer i derivats)Fra (verb ser) fora (adverbi)M (extremitat)ma (possessiu ton)Ms (quantitat)mes (perode de temps)Mlt, mlta, mlts, mltes (verb moldre)molt, molta, molts, moltes (quantitatiu)Mn (la Terra)mon ( possessiu ton)Nt, nta, nts, ntes (parentiu)net, neta, nets, netes (adjectiu)s, ssa, ssos. sses (animal)os, ossos (esquelet)Pl, pls (filament, cabell)pel, pels (contracci)Qu (interrogatiu o relatiu)que (conjunci, adverbi)S (verb saber)se (pronom)S (afirmaci)si (condici)Sc (verb ser)soc (esclop, soca)Sl (terreny)sol (astre, adjectiu, verb soler, nota musical)Sn ( verb ser)son (possessiu ton, ganes de dormir)T (verb tenir)te (lletra, pronom, infusi)s (acci dusar)us (pronom)Vns, vnen (verb venir)ven, venen (verb vendre)Vs (verb anar)ves (verb veure)Vs (pronom)-vos (pronom )

Activitat 1Completa les oracions amb el mot corresponent:

El___________de la senyora Maria sempre va molt __________ El __________ i la pluja van molt b per al _____________ En Joan ______ el costum de prendre un ______ cada tarda Aquesta ____________ sempre ____________ propina Les pageses ____________ el dijous al mercat i ___________ molt bona fruita Ell __________ molt innocent i _________ creu tot el que li diuen Aquest ___________ no ha cobrat ___________ Han trobat els ____________ dalguns ____________ als Pirineus ___________ pare se nha anat a crrer ___________ El professor ____________ deu minuts per acabar lexamenUNITAT 2 Morfologia

Categories gramaticals

Quan parlem o escrivim comuniquem els nostres pensaments a alg. Totes les paraules duna llengua tenen una forma o aspecte i compleixen una funci determinada dins de loraci. Els mots es classifiquen gramaticalment en les categories segents:

a.-Variables:

1. Nom o substantiu. Designa ssers animats (home, dona...), objectes (taula, llibre...), o sentiments (felicitat, alegria...).

2. Adjectiu. Complementa un substantiu i en diu alguna qualitat. Coincideix en gnere i nombre amb el nom al qual acompanya: dona bondadosa, gos rebel, problemes difcils.

3. Determinant. Acompanya el substantiu i determina el seu significat sense afegir-hi cap qualitat: el noi, aquest gos, els meus avis.

4. Pronom. Substitueix o evita la repetici del substantiu: jo, us veig.

5. Verb. Indica accions, estats, atribucions: menjo pomes, estic cansat, s amable.

b.- Invariables:

6. Adverbi. Paraula invariable, modifica el verb, ladjectiu o un altre adverbi: menja b, estem molt cansats. Tot va molt malament.

7. Preposici. s un mot invariable, relaciona paraules: camp de blat, vivim a la ciutat.

8. Conjunci. s invariable, relaciona paraules, oracions o sintagmes: plats i olles, no tinc gana per menjo.

9. Interjecci. s invariable, expressa exclamacions i valors subjectius. Ai!, oh!, apa!

Fes les activitats daprenentatge

Activitat 1

Classifica les paraules de les frases segents segons la seva categoria gramatical:

El meu gat est quiet.

La Maria li va deixar el seu llibre.

Una gota d aigua entrava per la finestra.

Aquest telfon deu estar equivocat.

Posa el test a la finestra.

Activitat 2

Relaciona cada categoria gramatical amb la seva descripci:

a. Articlesb. Substantiusc. Adjectiusd. Pronomse. Verbsf. Adverbisg. Preposicionsh. Conjuncionsi. Interjeccions

1. Indiquen qualitats2. Relacionen oracions; sn invariables3. Donen idea dacci, estat, procs4. Nomenen objectes, persones o idees5. Anuncien o presenten al substantiu6. Substitueixen o representen el substantiu7. Assenyalen circumstncies del verb; sn invariables8. Expressen emocions o sentiments espontanis9. Relacionen paraules; sn invariables

El substantiu

El nom o substantiu designa els elements de la realitat: ssers, objectes, sentiments...

Segons all que expressa es pot classificar en: Substantius concrets. Designen una persona, un animal o una cosa: pescador, truita, riu. Substantius abstractes. Designen sentiments, qualitats o conceptes no materials: alegria, fredor, pesca, audcia.

Segons lextensi del que designa es poden classificar en: Noms comuns. Designen tots els ssers duna mateixa espcie: home, peix, comarca. Noms propis. Distingeixen un sser dels altres de la mateixa espcie i sescriuen sempre en majscula: ngel, Pars, Fluvi. Noms individuals. Designen un sol sser: reina, cara, arbre. Noms collectius. Designen un grup o conjunt dindividus: arbreda, teulada, brancatge.

. Noms comptables: Designen elements que es poden comptar: un llapis, un gat, dues llibretes,.... Noms Incomptables: Es refereixen a una entitat que es concep en forma de conjunt i que no es pot comptar: farina, caf, gel, mantega, aire

Activitats daprenentatge:

Activitat 1Identifica els substantius del text segent i classificals en concrets i abstractes, comuns i propis, comptables i incomptables, individuals i collectius:

El professor observava el cel a travs duns prismtics. Estrelles. Foscor. Lluna plena. De cop i volta, un puntet de llum intermitent que travessa la nit en diagonal. s una avi, pensa. El segueix. No t prou dades per identificar el model, per, malgrat aix, decideix que s un Boing Divertit, especula sobre el dest de laparell, sobre el nombre de passatgers, la tripulaci i la companyia a qu pertany. No sap quina deu ser. En pocs segons, repassa diversos anagrames de companyies aries.Sergi Pmies, Linstinit (fragment adaptat)

Activitat 2Explica qu designen els noms destacats de les oracions segents:

La Rosa em va dir que vindr tard. H comprat una rosa per Sant JordiHa pres un caf. Ha comprat cafLa netedat del cel i lestelada que shi veia el van commoure. Va veure una estrella fuga.Va deixar anar un colom del seu esbart perqu a la gbia ja no hi cabien tots.Ha deixat lesbart dansaireAquesta nena es diu frica. frica s un continent bellssim

Morfologia del nom

Aquestes paraules sn variables, s a dir, presenten canvis, que anomenem flexi, que poden afectar el gnere i el nombre. Segons el gnere, els substantius es poden classificar en:Masculins: noi, gat i Femenins: noia, gata

Segons el nombre, els substantius poden ser:

Singulars; quan es refereixen a una sola persona, animal o cosa: home, dona, llibre, taula. Plurals; quan es refereixen a ms duna persona, animal o cosa: homes, dones, llibres, taules.

El gnere

Les paraules del gnere mascul sescriuen amb e final: home, vidre, sostre, tigre, pebre, formatge, espectacle, arbre, teatre. A excepci dels acabats en:

arca: monarca, patriarcaista: ciclista, esportista, artistacida: sucida, parricidama: problema, idioma, drama, programa, enigma, panorama, temata: poeta, pirata, demcrata

Les paraules de gnere femen sescriuen amb a final: casa, dona, sopa, porta, camisa, pedra, ceba, poma, cadira... Excepcions: noms com pirmide, base, mare, superfcie, fase, febre, classe, catstrofe, torre...

Els segents mots tenen gneres diferents en castell i en catal:

Sn masculins: Sn femenins:el front, el pebre, el lleixiu, els llegumsles anlisis, les allaus, les aromes,els afores, els anells, els espinacsles dents, les hematies, una anlisiels avantatges/desavantatges, les postres, la resta, una aromael compte, el corrent,el bacterila xocolata, la calor,la sndrome, la sidael costum, el deute, el dot, el titellala resplendor, la suor, les olors, una allauel dubte, el pendent, el senyal.

Substantius que tenen significat diferent segons es facin servir en mascul o enfemen:

el canal (via daigua), la canal (conducte, canonada); el fi (la finalitat), la fi (lacabament); el vall (excavaci), la vall (accident geogrfic); el son (descans), la son (ganes de dormir); el pudor (vergonya),la pudor (mala olor); el llum (aparell), la llum (claror), el pols (batec), la pols (brutcia); un editorial (article de fons), una editorial (empresa).

Altres substantius admeten tots dos gneres, sense canviar de significat: el/la mar; el/la sarment; el vessant / la vessant.

Formaci del femen

Generalment el femen es forma afegint a al mascul: cuiner/cuinera; senyor/senyora; president/ presidenta.

Els casos ms freqents: Afegint a al mascul: nen-nena, noi-noia, fill-filla, gat-gata, carnisser-carnissera,marqus-marquesa, pags-pagesa, cuiner-cuinera, senyor-senyora, president-presidenta.

Els substantius acabats en e, -o, -u tones formen el femen substituint-les per -a

Afegint na al mascul: germ-germana, cos-cosina, lle-lleona, orfe-rfena,hortel-hortelana, padr-padrina, campi-campiona, assass-assassina.

Afegint essa al mascul: alcalde-alcaldessa, metge-metgessa, comte-comtessa,du-deessa, bar-baronessa, sastre-sastressa, abat-abadessa.

. Afegint ina al mascul: gall-gallina, heroi-herona.

A travs de la forma del femen a es forma el mascul ot: bruixa-bruixot, abella-abellot, guilla-guillot, fura-furot, dida-didot.

Mascul or, femen riu: actor-actriu, emperador-emperadriu. Mascul or, femen ora: pintor-pintora, doctor-doctora.. Mascul -leg, femen loga: bileg-biloga, psicleg-psicloga.

. Terminacions invariables: -aire: boletarire -cida: sucida -ista: turista -ta: gimnasta -ant: simpatitzant -ent: combatent

Hi ha mots que en canviar de gnere canvien de paraula:

Pare mareoncle tiacavall euga o eguaAmo mestressagendre noraporc truja o berraAse someraboc cabramarr ovellaMascle - femella

El nombre

Segons el nombre, els substantius poden ser singulars i plurals. Normalment per formar el plural safegeix una s al singular: cap/caps, nen/nens, ull/ulls. Per no sempre s aix: Singular a, plural es: casa-cases, dona-dones, taula-taules, festa-festes,cosina-cosines. Aix ocasiona sovint canvis ortogrfics importants.

Alternances grfiques: CA QUES vaca-vaques A CES plaa-places JA GES esponja-esponges GA GUES amiga-amigues GUA GES aigua-aiges QUAQES pasqua-pasqes.

Singular acabat en vocal tnica, plural acabat en ns: m-mans, fre-frens, ra-raons, pa-pans, pi-pins, ve-vens, pat-patins, capit-capitans.

Singular acabat en consonant, plural en os: text-textos, bra-braos, reflex-reflexos, sufix-sufixos, calaix-calaixos, empatx-empatxos.

Dels acabats en s dupliquen la essa: nas-nassos, cabs-cabassos, pastspastissos,s-ssos, tros-trossos, arrs-arrossos, gos-gossos, cos-cossos, embs-embussos.

No la dupliquen: gas-gasos, cas-casos, mas-masos, pas-pasos, dos-dosos,abs-abusos.

Hi ha uns quants noms que sn invariables, s a dir, tenen la mateixa forma ensingular i en plural, els ms importants sn:

Els dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres. Alguns mots: fons, tos, pols, temps, llapis, atlas, tipus, globus, focus,virus.. Alguns mots sempre sutilitzen en plural: els afores, les golfes, les postres, els queviures, les tisores, les pessigolles, les alicates.

Fes les activitats daprenentatge Activitat 1Forma el femen dels mots segents:

alumnecossocilegabellotamichereuonclemonjocuinerboletaire

Activitat 2Canvia el gnere dels substantius segents:

GosdidotpintorcosducantroplegDrapaireaseovellamaritnebotvduaPintorcavallllettianoraamo

Activitat 3Encercla tots els substantius que apareixen al text La festa de les lletres, a continuaci omple la graella :

LA FESTA DE LES LLETRES

Els lectors es van trobar ahir amb els llibres pels carrers de les ciutats i pobles catalans, llibres tamb escrits en rab. I com ja s costum, molts van anar a la recerca i captura de l'escriptor preferit per intercanviar impressions i endur-se una dedicatria. Dels autors en catal, David Castillo, autor de No miris enrere (Ed. Proa), premi Sant Jordi i el showman televisiu Andreu Buenafuente amb la publicaci dels monlegs en All que diem (Ed. Columna) van estar entre els ms venuts. En castell, el guardonadssim Javier Cercas va trencar pronstics i es va situar al capdamunt de les preferncies, amb la seva novella Soldados de Salamina (Ed. Tusquets), mentre que el veter Jos Luis Sampedro tamb es guanyava les simpaties del pblic lector amb el seu divulgatiu assaig antiglobalitzador. Un pblic molt divers, que cada cop suma ms turistes especialment a Barcelona i ms ciutadans immigrants. (Avui, 24.4.02)

NOM

COMUSINGULARPLURAL

PROPI

Activitat 4Completa la taula:

mascul singularfemen singularmascul pluralfemen plural

orfena

pare

marquesa

vies

bruixot

comtesses

drapaires

pianista

enemic

nebot

Activitat 6

Llegeix atentament aquest text.

Ara que sacosten uns dies que per a molta gent sn de vacances, o com a mnim dinterrupci de la rutina, s un gran moment per cercar i descobrir tresors. De tresors, s clar, nhi ha de moltes menes i, afortunadament, cadasc pot trobar el seu. Per exemple, potser descobrireu el tresor de tenir temps de gaudir de la companyia de la gent que estimeu, o potser s possible descobrir que tot lesfor i lenergia que fem servir per a algunes trivialitats es poden dedicar a la recerca dels plaers de la vida. Alg em dir potser que aquesta mena de tresors no sn els que surten a les narracions daventures o a lespellcules de bucaners o del doctor Indiana Jones, i s veritat, per tamb s cert que potser els petits tresors gratuts de la vida sn encara ms valuosos(Avui, 26.3.02) Subratlla els noms del text i indican el gnere i el nombre tot collocant-los a la graella:NOMGnereNombre

Activitat 7Classifica en dos grups, les paraules segents, segons el gnere: problema, srie, enigma, compte, postres, dents, lleixiu, xocolata, classe, corrent, deute, front, desavantatge, afores, aroma, resplendor.

Mascul:

Femen:

Activitat 8Forma el plural de les paraules segents:

vaca: pasqua: calaix:carta: pasts: nas:amiga: gos: dona:ra: plaa: rosa:

Activitat 9Escriu una frase amb cadascuna daquestes paraules:Un ordre / una ordreEl guia / la guiaEl canal / la canalEl pols / la pols

Activitat 10Classifica els noms en concrets i abstractes:Necrpolis, posici, convent, immunitat, rei, arbitrarietat, edifici, ignorncia, rbia, guerra, deixadesa, or, alcalde, ineficcia.

Larticle Larticle s un mot que va abans del substantiu i ens indica el seu gnere i nombre. Hi ha dues classes darticle:

Determinat: sutilitza quan volem significar que el nom ja s conegut

Dnam el llibre. (Ens referim a un llibre en particular, que ja ens s conegut i que ens interessa per algun motiu concret.)

Indeterminat: indica el nom duna manera vaga, imprecisa i sense determinar, perqu aquell nom encara ens s desconegut

El meu germ em va portar un llibre. (La informaci que ens arriba per mitj de larticle s molt imprecisa: no especifica de quin llibre es tracta, encara ens s desconegut.)

ARTICLESSINGULARPLURAL

MASCULFEMENMASCULFEMEN

CATALDETERMINATSel len nla lna nelsles

INDETERMINATSununaunsunes

Els articles el i la sapostrofen davant de paraules comenades per vocal o h: laigua, lhome, lamistat, linstant... Ara b, hi ha unes quantes paraules que no sapostrofen mai: Els mots femenins comenats per i, u, hi, hu tones: la Irene,la universitat, la histria, la humitat. Les paraules que comencen amb una i consonntica: el iogurt, la iaia El nom de les lletres: la essa, la ela. Els mots que comencen amb el prefix a- amb valor negatiu: la asimetria La una quan es refereix a lhora: la una del migdia. Els mots que es presten a confusi: la ira; perqu, si lapostrofvem, costaria de saber de qu parlem: antiga moneda italiana, instrument musical o estat dindignaci.

Activitats daprenentatge

Activitat 1Posa el determinant article (l, el, la, els, les) a les paraules segents:

... principis ... bases ... projectes ... arbre... realitats ... territoris... fenmens ... ajuda... veritats ... avi ... vivncies ... modernitat... visi ... entrevista ... exposici ... mirades... estructures ... vegada ... anunci ... ajuntament... hotel ... ecotaxa ... xit ... engany... amor... hisenda... actitud... elegncia... oda... ultratge... hospital... inserci... intelligncia... humitat... illa... ungla

Activitat 2Completa el text amb la forma de larticle adequada, quan calgui:

A bodes em convides

Tot just acabo de treurem _____ disfressa: ___ altre parent casat. [...] Al principi no cots gaire, vas fingint, vas dient, i ning no tacaba descoltar.

Per passen ____ hores, ____ aperitiu no arriba, toca fer fotos, i ja has sentit tants cops que tu tassembles tant a ton pare i en canvi ____ teva germana no i que ___ltima vegada que et van veure encara estudiaves (Filosofia catalana, oi?) i que ara ja ets tota ____ dona... [...] I llavors s quan tacosten ___ via amb bast que amb prou feines camina i et diuen que s no s qu de ___ teva iaia i que a ____ primavera far tres-cents milions danys i que est fresca com ____ rosa. I tothom fotent cara denze i dient que s, que tant de bo arribem a la seva edat millenria tant b com ella. I fas que s, tot i que ____ ltim que desitges s assemblar-thi: vdua, sola, vella, calba, pintada com ____ mona i amb ____ abric de pell que evita que no se lendugui el vent. I ___ gana, ___gana. I fotos.

Activitat 3Forma antnims dels mots segents mitjanant un prefix. Desprs, escriu larticle determinat que els correspongui:

Perfecci_________________legalitat_____________________Temporalitat_________________sensibilitat_____________________Mortalitat_________________parcialitat_____________________Moralitat_________________lgica_____________________Legitimitat_________________determinaci_____________________

Activitat 4Omple els buits daquests titulars periodstics amb la forma de larticle queconvingui (el, la, l, els, les, un, un, uns, unes):

Exemple: La pluja no desanima els amants de les flors.

.... pluja no desanima .... amants de .... flors..... alcaldessa va destacar .... esfor dels organitzadors..... Bruixa dOr de Sort ven .... segon premi de .... loteria..... exposici de cmics somple de visitant de .... Escala.....alumnes de .... escola Malagrida dissenyen .... campanya publicitria..... Institut Oftalmolgic de Barcelona obre .... centre a Girona.....desacceleraci econmica satura..... justcia i .... ciutadans no parlen .... mateix idioma..... subsl del mercat del Born, esventrat per fer-hi .... biblioteca..... multitud de visitants van tornar a envair .... carrers de Girona

Activitat 6Omple els buits amb la forma de larticle adient, i si fa al cas, posa-hi lapstrof:

Exemple: la inanici.

... inanici ... universitat ... imatge... ungla... una (hora) ... Isabel ... heroi ... histria ... ira ... essa ... unitat ... esglsia... ungla ... urani ... anomalia ... illa... infusi ... Austeritat ... ltima ... insurrecci ... ndia ... hipnosi ... ingrs... ull... imaginaci ... injecci ... humil ... integritat... uni... hidroterpia ... indiferncia... alarma

Articles contractes

La contracci s la uni duna preposici i larticle determinat mascul.

En catal * a + el = al a + els = alsde + el = del de + els = dels per + el = pel per + els = pels

Exemples: Vaig al mercat - ves als mercats Surt del cinema - vinc dels parcsPasso pel revolt- Passem pels camins

* Si larticle sha dapostrofar, no es fa la contracci: Vaig a lestaci, surten de lavi, passen per lautopista, anem a lhospital

Activitat 1 Completa cada nom amb la preposici i larticle corresponent, segons el model.

Exemple: per a lalcalde per a lalcaldessa

Pel bany

______rebedor a la banyera

______ carrer de la plaa

Als senyors _______ senyores

De lestudiant _______ estudianta

Activitat 2Escriu la forma de preposici (a, de, per) + article (el, la, l, els, les) que convingui:

Exemple: Passejo pel (per + el) bosc. Passejo pel bosc.

Dna flors ..... amics.Aquest documents sn ..... AnnaCompra plantes ..... engrs.Venim ..... estaci.Ens nanem ..... Alps.Torno ..... teatre.Sn tots ..... nosaltres.

Men vaig ..... cinema.Organitzen colnies ..... Pirineus.Som ..... escola.Sadorm ..... ombra dun roure.Camino ..... marges.Sn a casa ..... oncles.Estiueja ..... poble ..... pares

Activitat 3 Completa les oracions segents amb la combinaci darticle i preposici adequada:

Anem cap _____ hotels ______ Francesc

Dna-ho _______ IreneSn _______avi

Canta-la ________ nensEs van encarregar _______ illuminaci

Trucava ________ vensPasso ________ avinguda

Viuen ________ campPugen _______ escala

Vnen ________ hortLluiten ________ independncia

Arriben ________ institutEntreu ________ jard

Sn amigues _______ universitatAnem _______ cam fcil

Ladjectiu

s la paraula que acompanya el nom i ens en diu una qualitat. Bona paraula. Les qualitats que diu del nom poden referir-se:-Al color: gata negra-A la forma: cara rodona.-A la mida: vestit petit.-Al carcter: nen amable.-A lestat: dia alegre.... Concorda amb el nom, s a dir, t el mateix gnere i el mateix nombre:El cel blau, la faldilla blava. Poden ser:De dues terminacions: Varien de forma segons siguin masculins o femenins. Un mat llarg, una jornada llarga.Duna terminaci: Sn invariables. Mateixa forma per mascul i femen. Un dia agradable, una tarda agradable.ELS ADJECTIUS DUNA TERMINACI-bleMonstre horrible fera horrible

-aireAvi xerraire via xerraire

-ar / -orConte popular histria popular; dia anterior setmana anterior

-cida/ -ista/ -aireConductor sucida conductora sucida; home xerraire - dona xerraire grup excursionista colla excursionista

-al/ -el/ -ilVe cordial vena cordial; amic fidel amiga fidel; home gil dona gil

-ant/ -entSimpatitzant, intelligent

-a /-e tonesTerrcola, belga, indemne, rude, inerte,

ELS ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONSSingularPlural

MFMF

c - ggrocgrogagrocsgrogues

t - dbuitbuidabuitsbuides

u - vnounovanousnoves

ig j/gig tj/tgboiglleigbojalletjabojoslletjosbogeslletges

l lltranquiltranquillatranquilstranquilles

s - ssgrosgrossagrossosgrosses

c - quiniciniquainisiniqes

e - anegrenegranegresnegres

o - aguerxoguerxaguerxosguerxes

eu -eaeuropeueuropeaeuropeuseuropees

e - enaorferfenaorfesrfenes

Vocal tnica + ncatalbenjamcatalanabenjaminacatalansbenjaminscatalanesbenjamines

CASOS ESPECIALS SingularPlural

MFMF

-a-i-ofugafeliprecofugafeliprecofugaosfeliosprecoosfugacesfelicesprecoces

Activitats daprenentatge

Activitat 1Subratlla tos els adjectius qualificatius que trobis en el text segent:

I obrint els ulls, el cavaller es vei davant un ermit amb molt gran barba, tota blanca, i quasi amb les vestidures estripades, i es mostrava flac i descolorit: i aix ho causava la molta penitncia que feia contnuament; i per les moltes llgrimes que els seus ulls llgrimes que els seus ulls destillaven, els ulls se li havien apoquit. El seu aspecte era dhome admirable i de gran santedat.El gentilhome sadmir daquesta visi, per, pel bon sentit que tenia, conegu que devia ser algun home de santa vida, que shavia retirat all per fer penitncia i salvar la seva nima: i com a home desimbolt, immediatament descavalc i li feu gran reverncia. Lermit el reb amb cara afable i sassegueren en la verda i delitosa praderia.

Activitat 2Anota cada adjectiu i escriu a quin substantiu fan referncia i digues si sn duna o de dues terminacions

Gran -> barba gran: adjectiu duna terminaci

Activitat 3 Classifica aquets adjectius segons si sn duna terminaci a de dues. Desprs completa la graella amb el femen i els plurals:

Afable, belga, vigors, bon, sany, genu, jove, roig, igual, delinqent, complex, escs, verd, vell, virtus, nu, profund, atro, fals, xerraire, venerable, socialista, agrcola.

Mascul singularFemen singularMascul pluralFemen plural

El grau dels adjectius qualificatius

Els adjectius qualificatius es defineixen en tres graus segons ls de ladjectiu o el sentit amb el qual qualifica el substantiu que acompanya.

POSITIU Expressa la qualitat del substantiu per no el quantifica: senzill, orgulls,..

COMPARATIU Compara la qualitat del substantiu amb altres elements De superioritat: ms intelligent que

D igualtat: igual dintelligent que / tant intelligent com

Dinferioritat: menys intelligent que

SUPERLATIU Expressa la qualitat del substantiu en el nivell ms alt Absolut: la qualitat del substantiu s la ms alta arreu: s altssim, s molt alt, s el ms alt

Relatiu: la qualitat del substantiu s la ms elevada, per noms dins un grup redut o limitat: s el ms alt de la classe

Activitats daprenentatge

Activitat 1Escriu el grau positiu dels adjectius segents:

. tristssim___________ molt brillant _____________ guapssim ____________

. pauprrim _____________ pssim ________________ librrim _______________

Activitat 2 Subratlla en blau els noms i en vermell els adjectius , desprs digues el gnere i el nombre dels segents sintagmes:

Coses canviades Cares desconegudes Humor negre Gest alarmant Necrolgiques tristes

El verb

concepteEl verb s la paraula que ens indica una acci: CANTAR BEURE VOLER PATIR ...

persona i nombreLacci del verb la poden fer diferents persones gramaticals: La primera: jo, nosaltres. La segona: tu, vosaltres. La tercera: ell/ella, ells/elles

Les persones poden aparixer en singular o plural, segons si realitza lacci una persona o ms: Singular: jo, tu, ell/ella. Plural: nosaltres, vosaltres, ells/elles.

el tempsLes formes verbals ens indiquen quan passa lacci. Abans (passat): El curs passat estudiava segon. Ara (present): Aquest curs estudio tercer. Desprs (futur): El curs vinent estudiar quart. Es pot fer o no (condicional): Voldria menjar xocolata.el modeLes formes personals estan agrupades en tres modes: Indicatiu: expressa un fet real: Va fer un bot. Subjuntiu: expressa un desig o una possibilitat: No vol que hi entri ning. Imperatiu: expressa una ordre: Fes un pasts.

laspecteHi ha formes verbals que tenen la mateixa persona gramatical, el mateix nombre, el mateix temps i el mateix mode i encara expressen sentits diferents:

Laspecte verbal imperfectiuformes no personalsNo tenen ni persona ni nombre.

Infinitiu: pintar, tmer, dormir, seure,... Gerundi: contemplant, tement, rebent,.. Participi: preparat, temut, rebut, dormit, ...

Algunes formes expressen una acci inacabada, que est en procs, s a dir, no indiquen el moment en qu comena ni en qu acaba lacci: jugava(= encara no havia acabat de jugar).

Laspecte verbal perfectiu En canvi, daltres formes ens presenten una acci ja acabada: havia jugat

(= lacci de jugar ja estava acabada).les conjugacionsEls verbs poden ser de tres conjugacions.

Primera conjugaci, linfinitiu acaba en ar: cantar, saltar, ... Segona conjugaci, linfinitiu acaba en re/-er: beure, tmer, ... Tercera conjugaci, linfinitiu acaba en ir: sofrir, cosir, ...

En castellano : -ar, -er, -irAmar, entender, sentir

Activitats daprenentatgeconcepteEncercla els verbs.

Catal:casa, estudiar, blau, estalviar, mirar, ell, cantar, somriure, llibreta, estret, aqu, les,caar, sentir, viure, vida, escriuria, parlava, jersei, vaixell, aquest, decidir, apujo, lliure,alliberarem, cant, seure, seria, sembla, pot, melmelada, somni, somiar, estretar,

Castellano:Beba, bebida, coge, cajn, ir, puso, pesaba, libre, libere, soador, soara, escribimos, fuimos, avisar, estar, estanque, cazar, casa, quise, iramos, entender, acostumbrando, bajada, bajaba, coman,

persona i nombre.Indica la persona i el nombre daquestes formes verbals:Canto: Anduvimos:Escriureu: Quieren:Ballen: Beso: Pateixes: Salt:Som: Miris:Serviu: Entras:Escolta: Vinimos:Marxarien: Andan:

el tempsIndica el temps daquestes formes verbals:Estudiava: Comieron:Caminaran: Vienen:Han entrenat: Iris:Havia llegit: He visto:Pensareu: Tendr:el modeLes formes personals estan agrupades en tres modes, quins?

.. . .

laspecteHi ha formes verbals que tenen la mateixa persona gramatical, el mateix nombre, el mateix temps i el mateix mode i encara expressen sentits diferents. Completa:

Laspecte verbal .. Algunes formes expressen una acci inacabada, que est en procs, s a dir, no indiquen el moment en qu comena ni en qu acaba lacci: jugava(= encara no havia acabat de jugar).

Laspecte verbal En canvi, daltres formes ens presenten una acci ja acabada: havia jugat

(= lacci de jugar ja estava acabada).formes no personalsNo tenen ni persona ni nombre. Quines sn? Posa un exemple de cada.

..

.

.

les conjugacionsEls verbs poden ser de tres conjugacions. Posa un exemple de cada.

EXERCICIS. VERBS IRREGULARS

1. Escriviu la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs segents:

anar jo___________crrer jo____________aparixer jo___________fer jo____________

cabre jo___________ morirjo____________

conixerjo___________viure jo____________

2. Completeu les conjugacions dels verbs segents:

PRESENT D'INDICATIU

CAURECREUREVEURETRAURECANVIAR

jocaiccrec________________

tucauscreusveus_____________

ell ellacaucreuveu_____________

nosaltres ______________________canviem

vosaltres______________________canvieuells ellescauencreuenveuen______________

AFEGIRLLEGIRCOSIR OBRIRTENIR

jo______________________tinc

tu___________________________ell ella___________________________

nosaltresafegimllegim_____obrimtenim

vosaltresafegiullegiu_____obriuteniu

ells elles___________________________

3.Completa les conjugacions d'aquests altres verbs:

IMPERFET D'INDICATIU

DIRFERRIURETRAUREVEUREjo______________________

tu______________________

ell ella______________________

nosaltres______________________

vosaltres______________________

ells elles______________________

4. Completa la conjugaci d'aquests altres verbs:

PRESENT DE SUBJUNTIU

ANARVEUREFERSABEROBRIR

jo______________________

tu______________________

ell ella______________________

nosaltres______________________

vosaltres______________________

ells elles______________________

5. Completa les frases daquest diari personal amb una forma simple del verb entre parntesi conjugat adequadament:Cada dia ____________ (NIXER) molt nens i nenes. Quan ____________ (NIXER) el teu germ petit farem una festassa, no? Espero que en el part ____________ (ANAR) tot b i que la criatura ____________ (SER) molt guapet. Si ____________ (NIXER) el dia de Sant Josep, seria peixos com jo. Si ____________ (TREURE) el gos a passejar, vs en compte amb les plantes del jard: magradaria que ____________ (CRIXER) sanes i fortes i que no es ____________ (MORIR) abans dhora. Vs a espai i no ____________ (CRRER). Quan torneu de passejar, ____________ (OBRIR) la clau de laigua de la bassa i espera que s____________ (OMPLIR).

Laltre dia hi havia molta boira. Per la carretera de la Carrova no es ____________ (VEURE) res. A la rdio ____________ (DIR) que no escamparia fins al migdia, per mon pare i jo ____________ (DIR) que no podia ser. Espero que a la tarda ____________ (FER) sol i que no ____________ (SER) un dia trist com el dahir. Las perfrasis verbals

Sn combinacions de 2 o ms verbs que funcionen com un sol verb i tenen un nic significat. Vaig a descansar, estava plovent, es va posar a plorar

OBLIGACIhaver decaldreser necessarifer+ infinitiuHe de tenir llestes les activitatsCal fer aquesta feinas necessari estudiar moltFes callar el teu fill

PROBABILITATdeureDeuen ser al despatx

POSSIBILITATpoderPoden venir a la reuni

IMMINNCIAcomenamentAnar aComenar aEstar a punt dePosar-se aAnava a dir-li-ho, per va callarVa comenar a badallarEstava a punt de caureLa Gemma es va posar a plorar

finalAcabar deDeixar deAcabo de saludar lEmiliVa deixar de suspendre tothom

acci repetidaSolerAcostumar a/deTornar aSol repetir els continguts molts copsAcostumava a dir bajanades davant la gentTorna a tancar massa dhora

acci aproximadaVenir aAquests albercocs vnen a costar 4 euros

INTENCIONALITAT Voler GosarVolem tornar a jugarGosa poder ser fort, i no taturis

DURADAestar+ gerundiAra mateix est estudiant

REITERACIanarVa fent els exercicis cada dia

CONTINUACIcontinuarContinua declarant-se innocent

CONSEQNCIAQuedarRestardeixar+ participiLavaria ha quedat solucionadaLa porta ha restat tancadaLhem deixat baldat

Activitats daprenentatge

Activitat 1Substitueix els mots destacats de les oracions per perifrasis verbals adequades:

Tens lobligaci dacabar aquest dibuix No s si vindr. Potser ja s a lestaci Tenim la possibilitat de lliurar aquest projecte s obligatori presentar la sollicitud dobres per tal de canviar el terra del pis Ha estudiat ja tres temes El seu naixement s imminent

Activitat 2Digues si les estructures destacades en negreta sn perfrasis verbals o no ho sn:

Quan estava al menjador, es va adonar que shavia oblidat dimprimir el document i va tornar a engegar lordinador. Va tornar a engegar lordinador quan li va dir el professor Queda inaugurada lexposici Ha quedat ben parat de la decisi

Ladverbi

Un adverbi s una categoria gramatical INVARIABLE que modifica i complementa el verb, tot indicant el lloc, el temps, la manera, etc, com es realitza lacci verbal.

Viu aquHem arribat tardSomreia alegrement

Dins duna oraci, els adverbis apareixeran:

Darrere dun verb: El teu gos s all. Davant dun adjectiu qualificatiu: Aquest problema sembla molt difcil.

Davant dun altre adverbi: La pellcula acaba massa tard.

Existeixen tamb les anomenades locucions adverbials , que fan la mateixa funci que un adverbi, per amb ms dun mot.

Tipus dadverbis:

TEMPS: ara, abans, desprs, ja, encara, mentrestant, aviat, tard, alhora, llavors, aleshores, mai, sempre, sovint, ahir, avui, dem, a hores dara, avui dia, mai de la vida, mai ms, de tant en tant, de tard en tard, a deshora, a destemps, dhora, de seguida, en breu, a continuaci, tot seguit, de cop o volta, a linstant, al mat, al migdia, a la tarda, al vespre, a la nit

LLOC: aqu, all, all, damunt, sota, davant, darrere, baix, dalt, prop, lluny, sobre, dins, endins, fora, enfora, .a dalt, a baix, cap amunt, cap avall, al capdamunt, al capdavall, a la vora, al lluny, al voltant

MODE O MANERA: clarament, alegrement, fcilment, bsicament, tristament... (adj. femen + -ment), b, ben, mal, malament, millor, pitjor, aix, noms, solament, alt, baix, fort, fluix, com, sobretot, a collib, a cegues, a les palpentes, a contracor, de tot cor, de rell, de fit a fit, de puntetes, amb prou feines....QUANTITAT: molt, massa, fora, gaire, bastant, poc, gens, prou...ms, menys, almenys... si fa no fa, pel cap baix...

AFIRMACI: s, oi, prou, tamb, efectivament, evidentment, fins i tot, de deb, de segur,

NEGACI: no, tampoc, no pas, de cap manera, no gens

DUBTE: potser, tal vegada, si de cas, per ventura, qui sap

Activitats daprenentatge

Activitat 1Subratlla els adverbis del text segent i digues de quin tipus sn:

Lligant capsLa present s una daquelles histries que comencen en un caf i no se sap cam acaben. Al taulell, o al voltant duna taula, un client explica als amics:

Es diu que els ulls sn un dispositiu per veure els amics. Es diu que els ulls sn un dispositiu per veure com s all que ens envolta i com sn els altres. Per i per mirar dins dun mateix? En aquest sentit, com cecs. O b passa que tot el que veiem a fora s, en realitat, el que portem a dins? Aleshores, no ens hauria destranyar que hi hagi tantes desgrcies. Duna manera o altra ( i tirant llarg!) noms veiem la meitat del que hi ha, o sigui que de dos ulls o sn massa o sn poc, per mai la mida justa. s un motiu poders per afirmar que no s que la naturalesa sigui svia, sin que sap una cosa de coses de memria i les repeteix com un lloro. Pere Calders. Invasi subtil i altres contes (fragment adaptat)

Activitat 2Escriu una oraci amb aquests adverbis i locucions adverbials de quantitat, i digues si la quantitat que expressen s considerable o no:

No gaire ________________________________________________________

Gens ni mica________________________________________________________

Molt ________________________________________________________

Sempre________________________________________________________

Solament ________________________________________________________

De mica en mica ________________________________________________________

Activitat 3Tria lopci correcta en cada cas:

Tenim una cita al migdia / mig dia Dilluns i divendres / el dilluns i el divendres practico sempre la bicicleta Vine per / a la tarda, ara no et puc atendre Quan / Quant acabars la feina? Enlloc / En lloc no trobars una xocolata com aquesta Sobre tot / Sobretot estudia molt El dia segent / Lendem ja no hi havia empremtes Per tot / Pertot el que fa em cau b

Activitat 4.Formeu adverbis en -ment derivats de la forma femenina dels adjectius segents.

Ex.: bo _ bonament

dol _____________________ com _____________________frgil _____________________ ingenu _____________________cmode _____________________ nou _____________________ampli _____________________ antic _____________________noble _____________________ auda _____________________trist _____________________ tranquil _____________________feli _____________________ injust _____________________covard _____________________ intel.ligent _____________________exquisit _____________________ tossut _____________________

Activitat 5Completeu les frases segents amb ladverbi en -ment que correspongui a ladjectiu.

Ex.: Ens hem saludat fredament (fred).

1. Eren milionaris, per vivien ____________________ (auster).2. Com que va coix, camina molt ____________________ (lent).3. Sovint conduen ____________________ (boig) per aquells camins.4. Us vau abraar ____________________ (tendre).5. Ells poden entrar i sortir ____________________ (lliure).6. Sempre responia ____________________ (educat).7. Va contestar-nos ____________________ (violent).8. Els agradava viure ____________________ (alegre).9. ____________________ (franc), no s qu dir-te.10. Van comunicar lavaria de telfons ____________________ (rpid).

Activitat 6 Ompliu els buits de cada frase amb b/ben/mal/malament segons convingui.

1. Avui em trobo ______________ (b / ben) malament.2. La finestra estava ______________ (mal / malament) tancada.3. s _____________ (b / ben) fcil trobar-hi la soluci.4. Ha ents ______________ (mal / malament) les meves paraules.5. El que has fet no est gaire ______________ (b / ben).6. El judici ens ha anat ______________ (mal / malament).7. Ho has sentit ______________ (b / ben), el que the dit?8. La construcci de ledifici est ______________ (mal / malament) feta.9. Lltim dia de la gurdia estic ______________ (b / ben) cansat.10. Sha comportat molt ______________ (mal / malament) amb vosaltres.

UNITAT 3 SINTAXI

El mot sintaxi prov del grec i significa posar coses juntes, organitzar-les. Per aix diem que el fet danalitzar sintcticament les oracions ens permet organitzar el pensament.

La sintaxi s la disciplina lingstica que estudia lestructura de loraci, tot relacionant-ne la forma amb el significat. A partir dels components significatius de loraci (categories gramaticals), estableix les regles de combinaci que relacionen els sintagmes i quines funcions acompleixen. Tamb estudia les relacions entre diverses oracions.

Concepte i tipus de sintagmes

Un sintagma s un conjunt de paraules agrupades al voltant duna paraula que s el nucli, s a dir, lelement imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:

SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli s un substantiu o un pronom.

La guineu corria molt Menjar uns pltansEll s el meu cosNosaltres vam crrer una marat

SINTAGMA VERBAL (SV): el seu nucli s un verb.

Volen estudiar la carrera de medicinaLactor feia el paper de Romeo

SINTAGMA ADJECTIVAL (SAdj): el seu nucli s un adjectiu qualificatiu.

La fruita era molt maduraAquest jersei sembla massa car

SINTAGMA ADVERBIAL (SAdv): el seu nucli s un adverbi.

En Joan viu molt llunySempre camina lentament

SINTAGMA PREPOSICIONAL (SPrep): est format per una preposici seguida dun SN.

Ja no viu en aquest carrerVa arribar a la classe sense al

Concepte doraci i concepte de frase

Sovint els termes oraci i frase sutilitzen con a sinnims, per no signifiquen exactament el mateix.

ORACI: unitat mnima de comunicaci completa, autnoma sintcticament, que relaciona i concreta un subjecte (sintagma nominal) amb un predicat (sintagma verbal). Cont un verb que en determina lestructura i el significat, tot i que es pot elidir.

On viu? (Viu) A Cervera.

FRASE: Construcci sintctica integrada per ms duna part gramatical. Pot tenir un significat mnim, per no t un verb que en regeixi lestructura.

Activitats daprenentatge

Activitat 1Digues si els enunciats segents sn oracions o frases:

El pont sobre el riu Kwai Vine! Els savis busquen la saviesa; els necis creuen que lhan trobada. Ai las! Em vols escoltar? Quina vergonya! A bons ocis, mals negocis. Salut! A casa del paleta, mai la feina no est feta.

Activitat 2Converteix les frases en oracions, i viceversa:

Exemple: Quina sorpresa! - Quina sorpresa que mhas donat!

A panxa plena no hi entren penes. A cinquanta anys, pocs banys. A nou mal, nou remei. A bord del veler, desprs del patr, el cuiner. Aix no s un problema important. No s greu, oi?

LES MODALITATS ORACIONALS

Qualsevol Missatge ofereix dos tipus dinformaci: all que es diu sobre la realitat i com s diu, s a dir, la intenci de lemissor. La modalitat oracional fa referncia a lactitud del parlant respecte del que diu. Poden ser:

Enunciativa o declarativa: la intenci s informar o fer una declaraci respecte dalguna cosa. No necessiten marques de puntuaci especials. Segons el sentit poden ser :

Afrimatives: Lus llegar maanaAixecat i portam el diariLa velocitat s igual a la distncia dividida pel temps.

Negatives: Esta semana no necesito patatasLa Terra no s quadrada

Interrogativa: Demanem informaci. Tenen una entonaci de pregunta i poden incloure signes dinterrogaci (?)

Directa Cundo llega Lus? Quants anys tens?

Indirecta Me gustara saber cundo llega Lus Vol saber qu fars dem

Imperativa: Donen ordres, prohibeixen, expressen peticions. El verb apareix en imperatiu. Es poden combinar amb la negaci.

Llama a Lus y pregntale cundo viene Vine aqu!No escriguis cantava amb b alta No ploris

Exclamativa: Expressa una emoci. Utilitzen el signe dexclamaci. Es poden combinar am la negaci:

Com magrada que em facis petons! No mho puc creure!Lus viene maana! Quina nena tan maca!

Dubitativa: Manifesta dubte o probabilitat

Quiz venga Lus.A la millor arriba amb retardEs probable que llueva.No s on deu ser el meu fill, pot ser s a casa

Desiderativa: Expressa un desig.

Ojal Lus llegue maana. Tant de bo que ploguiVoldria que vinguessis amb mi

Activitats daprenentatge

Activitat 1Digues a quin tipus de modalitat pertany cadascun dels enunciats segents:

Quin abric ms bonic! No s si vindr Treu els peus del sof! Podem millorar el sistema sanitari? He guanyat un pernil! Voldria parlar amb tu El llenguatge hum es diferncia de lanimal perqu s abstracte.

Activitat 2Digues la modalitat dels enunciats destacats del text:

El senyor Collins [...] va dir que havia sentit parlar molt de llur bellesa i que [...] quan arribaria el moment escaient les veuria totes ben casades.

Aquesta galanteria no fou gaire del gust dalguna de les senyores oients, per la senyora Bennet, que no gastava compliments, va respondre amb prestesa:

Sens dubte, sou molt amable, senyor, i desitjo amb tot el meu cor que aix sigui; perqu, daltra banda, ja les hauran desposset prou. Les coses estan disposades duna manera tan estranya!

Alludiu, potser, a la successi daquesta propietat?

Ah, senyor, s. He de confessar-vos que s un afer molt pens per a les meves filles. No vull dir, amb aix, que vs en tingueu la culpa.

ESTRUCTURA DE LORACI

- EL SUBJECTE I EL PREDICAT

Una oraci consta de dues parts:

1. El subjecte est format per un sintagma nominal (SN) el nucli del qual s generalment un nom que pot acompanyar-se de determinants i complements del nom. Indica qui o qu duu a teme lacci del verb.

Adjectiu determinatiu + nom + altres sintagmes

Determinant nucli CN

2. El predicat est format per un sintagma verbal (SV) el nucli del qual s un verb que pot tenir complements. Expressa lacci que es duu a terme.

SV Verb altres sintagmes

Nucli complements

Funcions sintctiques

Lnic element imprescindible en una oraci s el verb, s a dir, hi pot haver oracions sense subjecte. Tamb hi pot haver subjectes i predicats que constin noms de nucli, sense cap complement.

La concordana de nombre (singular o plural) i persona (1a, 2a, 3a) estableix la relaci entre el subjecte i el verb.

a. Lescriptora mallorquina ha treballat cinc anys en la novella Subjecte verb

Tercera persona del singular

b. Aquest mat han arribat els estudiants estrangers Verb Subjecte

Tercera persona del plural

TIPUS DE SUBJECTE

El subjecte explcit pot tenir diverses estructures:

a) Substantiu: Pars s una ciutat bonica

b) Determinant + substantiu: La Maria treballa a Reus

c) Determinant+substantiu+complement: La cosina petita de la Maria estudia a Londres

d) Pronom: Ella vola amb avi. La noia que estudiava matemtiques ha abandonat la carrera

e) Mot substantivat: El b s lobjectiu de la benvolena. Menjar massa s perjudicial.

f) Oraci: Laportaci que vas fer era una bajanada

El subjecte ellptic

Hi ha oracions on el subjecte no sexplicita perqu sha esmentat prviament i es pot recuperar grcies a la concordana amb el verb, o perqu es coneix.

Exemples:

Els alumnes del centre treballen i estudien. Molts tenen famlia. A ms han de fer els deures que els demanen.

La Maria Solei pos un fill ben assegut a cada una de les cadires del menjador i agafa una cadira baixa de la cuina

Oracions impersonals

Hi ha oracions en qu no apareix el subjecte perqu no existeix. s a dir, no es pot saber qui fa lacci, ni amb lajuda de les persones gramaticals ni a partir del context, com passa amb el subjecte ellptic. Es tracta doracions impersonals, que poden tenir diverses estructures:

a) Verbs de temps atmosfric: Plou molt aquesta nitb) Es (o se)+ verb en 3a persona del singular en sentit general: A Anglaterra es condueix per lesquerra. Es ven pis moblatc) Ver haver-hi: Hi ha tres cotxes aparcatsd) Estrcutures genriques del tipus: Sembla que sen sortir satisfactriament. Fa olor de rosesActivitats daprenentatge

Activitat1Separa el subjecte i el predicat de les oracions destacades del text segent:

Una dama de Bassora havia comprat un diamant meravells. Un dia, el diamant caigu al foc i no crem. Era fals. La dama acud a Txelai, visir fams per la seva saviesa, i deman la mort del marxant que li havia venut la gemma. Txelai ho acord. Condemn el marxant a ser menjat pels lleons en una fossa. El dia del suplici, la dama, des dun mirador, contemplava el pobre home tremols i envellit dangunia. Per el somriure de la dama sesqueix en un crit dira. El soterrani shavia obert i, en lloc de lleons, nhavien sortit dos gats ridculs. Avanaven calmosament, flairaven amb indiferncia el miserable desmaiat i van acabar saltant, gilment, fora de la fossa. La dama an a vomitar la seva rbia als peus de Txelai:De qu et queixes? Li digu el gran visir- La llei mana exigir ull per ull, dent per dent. El marxant tengany; nosaltres lhem enganyat a ell. El seu diamant era fals, els nostres lleons tamb: estem en paus.

Activitat 2 Indica el subjecte dels verbs subratllats al text anterior.

Activitat 3Escriu oracions el subjecte de les quals tingui lestructura que sindica a continuaci a) Determinant + substantiu

b) Substantiu

c) Pronom

d) Adjectiu substantivat

e) Determinant+substantiu+complement

f) Infinitiu substantivatActivitat4Digues si el substantiu que apareix destacat s el subjecte de loraci en qu apareix o no ho s: a) La senyora del cinqu pis compra cigrons a la botiga del carrerb) No tinc por de sentir el que mhas de dirc) Ai, em fa molt de mal la panxad) Voldria que vinguessis ms a prop de lestufa per no haver-me de mouree) He posat els mitjons al calaix dret

Activitat 5Identifica el tipus de subjecte dels verbs destacats de les oracions segents:

a) Tallaran tots el arbres que estiguin malaltsb) No men s avenirc) Cada dia, els jugadors i els entrenadors fan declaracions idntiquesd) En Miquel, que ja havia decidit anar dexcursi tot sol, va dir que ell pensava anar al Montsenye) Les voreres han estat refetes i adaptades per a les persones amb poca mobilitatf) Diuen que avui vindr el secretari del partitg) Hi ha massa coses a dir sobre aquest temah) En Jordi va establir les bases de la societat

Activitat 6Indica quin s el subjecte de les segents oracions

a) Sortim tardb) El beb plora; t ganac) Arriba la primavera

Activitat 7Escriu el subjecte de les segents oracions:a) Ens nanem de festab) Li va dir que els van consultar c) Disfrutaven molt mentre ho planificavend) Men vaig daquest poblee) Vols desar el paraiges?

TIPUS DORACIONS SEGONS EL PREDICAT

ORACIONS DE PREDICAT VERBALLes oracions de predicat verbal o predicatives sn les que tenen com a nucli un verb predicatiu que, grcies a la naturalesa semntica, t un significat rellevant (s imprescindible per entendre el significat de loraci) i pot portar complements.

Exemples: LEnric ha escrit un article El nad ha dormit tota la nitLes vendes de cotxes han disminut molt

Segons els complements que demani el verb, les oracions predicatives es classifiquen en transitives i intransitives.

Oracions transitivesEs construeixen al voltant dun verb transitiu, s a dir, un verb que per tenir sentit complet exigeix un complement directe (CD), sobre el qual recau lacci verbal.

La Nria explica ancdotesLAdri rep molts correus electrnics cada diaMontalbano va descobrir lautor del crim

Les oracions transitives sn actives, perqu expressen un subjecte agent que duu a terme alguna acci que recau en un altre element, el CD. La majoria daquestes oracions admeten la transformaci a la veu passiva, en qu el CD de loraci activa esdev el subjecte pacient, de manera que adquireix ms importncia en el sentit de loraci

Oraci activa Montalbano va descobrir lautor del crim Subjecte verb CDOraci passiva Lautor del crim va ser descobert per Montalbano Subjecte pacient Verb en Complement agentForma passiva

Oracions intransitivesLes oracions regides per verbs intransitius no necessiten un complement per tenir sentit complet. Tanmateix, hi ha alguns verbs que demanen un complement de carcter obligatori introdut per un preposici (complement de rgim verbal o preposicional). En aquests casos es parla doraci intransitiva indirecta.

En Josep plora En general no sadona de resEl conserge telefono a loperari

Activitats daprenentatgeActivitat 1Transforma les oracions actives en passives sense canviar-ne el temps verbal:

a) b) La Joana va omplir la bossa

c) Els lladres van ferir el policia

d) Han descobert un amagatall

e) Potser el meu home ja ha trobat el cotxe

f) La meva amiga llepa el llapis

g) El crtic ha ressenyat la novella del