Amb aquest títol encapçalava el rector Gabriel Ferraté el pròleg que introduïael llibre La societat xarxa a Catalunya. El primer dels sis estudis que consti-tueixen un dels treballs de recerca de referència i amb més ambició a la nos-

tra universitat, el Projecte Internet Catalunya (PIC). El PIC és un projecte simptomàtic del que creiem que ha de ser el focus de la nos-tra recerca. Això és, l’estudi dels efectes de les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) sobre les persones, les organitzacions i la societat en general iels canvis que es produeixen en el pas de la societat industrial a la societat de lainformació i el coneixement. És en aquest àmbit que la nostra universitat i l’IN3–com a instrument privilegiat de la recerca– ambicionen l’excel·lència.En realitat el PIC és una revisió profunda, reflexiva i transversal de la nostra socie-tat al llindar de l’era de la informació. Una visió que ens dóna raó del perfil sociolò-gic, contrastat des de l’observació i l’anàlisi empíriques, de la Catalunya que, acomençaments d’aquest segle XXI, afronta el trànsit de la societat industrial a lasocietat xarxa. Així, per exemple, davant del fenomen de la “relocalització” indus-trial a què hem de fer front, el PIC apunta alguna de les causes de la situació actual,

però el que és més important: ens indica algunes de les possibles alternatives.Sense entrar en els detalls, l’estudi PIC empreses presentat el desembre de 2003,amb una mostra de més de 2.000 empreses catalanes, valida models de competi-tivitat i eficiència no basats exclusivament en costos laborals baixos, i per tant,models de sostenibilitat i de projecció dels nivells de progrés econòmic i de benes-tar assolits. Models basats en bona mesura en la reorganització de processos i laincorporació de valor, a partir de la introducció i de l’ús de les tecnologies de lainformació i la comunicació, i per tant de la connexió –des de l’àmbit d’operaciólocal d’aquestes empreses–, a les xarxes globals, on avui es resol el repte de la com-petitivitat d’una economia i d’un país.El PIC resumeix i integra els elements constitutius i el tipus de retorn a la societatque voldríem que definís l’activitat de recerca d’una universitat que, com la UOC,treballa a la xarxa i en xarxa amb altres universitats i equips d’investigadors. Unarecerca bàsica –orientada a la generació de nou coneixement–, aplicada –orienta-da a la resolució de problemes específics– i d’innovació i transferència –que desen-volupi productes, projectes i serveis que es traslladin a la societat.

20Campus VirtualMarç de 2004

Publicació periòdica de la Universitat Oberta de CatalunyaAv. Tibidabo, 39-43 • 08035 Barcelona • tel. 932 532 300 • fax 934 175 195 • www.uoc.eduUOC

Editorial

Una societat en transició

Més de 100 estudiantsja fan pràctiques Pàgina 13

Seminari sobrelideratge universitaria la societat delconeixementPàgina 12

Ruralcat, el portal delmón rural catalàPàgina 8

Voluntaris virtuals,voluntaris sensefronteresPàgina 5

ArtNodes, puntde trobada de l’art,la ciència i tecnologiaPàgina 9

L’espai de la recercaL’edició de Campus Virtual que teniu a les mans dedica un espai important a larecerca. Durant aquests darrers mesos, la inauguració del nou edifici de l’IN3 aCastelldefels –el “continent” natural de la nostra investigació–; la presentació a laGeneralitat dels estudis sectorials del PIC i la seva publicació a la xarxa; la publicaciódel llibre La societat xarxa a Catalunya, a cura de l’equip d’investigadors de la UOCencapçalat pels professors Manuel Castells i Imma Tubella, o la presentació de

resultats dels projectes de recerca liderats per professors de la nostra universitat, i integrats en la convocatòria de projectes de l’IN3, han posat

en un primer pla la dimensió de la recerca com un dels eixos d’acció estratègics a la UOC.

Campus Virtual 202

SalutacióCom a nou conseller del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la

Informació agraeixo l’oportunitat de poder saludar la comunitatuniversitària de la UOC. I em permeto adjuntar-hi una felicitació per

l’esforç decidit i continuat que aquesta universitat ha fet des de la seva creacióen favor de la docència, la recerca i el desenvolupament de les noves tecnologiesde la informació i la comunicació (TIC).

En aquests moments, Catalunya disposa d’un sistema universitari consolidat itothom és conscient que la UOC és un dels pilars que fa que aquest sistema siguiveritablement complet, tot atenent la creixent demanda d’estudis no presencialsde qualitat. En aquest sentit, la UOC ha sabut erigir-se en un exempleinternacional de reconegut prestigi que enorgulleix el Govern català.

La resposta positiva de la gent –refermada en les xifres de nous matriculats– és lamostra que la UOC va per bon camí. La diversificació de l’oferta docent quedade nou confirmada enguany amb la incorporació dels estudis de l’Àsia Oriental,una aposta valenta que demostra clarament la vocació internacional d’aquestauniversitat. Però la UOC no només destaca per la formació a distància, sinó queha sabut distingir-se també per la importància i la qualitat de la seva recerca. Undels darrers exemples el tenim en el Projecte Internet Catalunya (PIC), unambiciós estudi sobre la societat de la informació al nostre país impulsat per laGeneralitat i coordinat des de l’IN3.

No cal dir que des de la Generalitat existeix el ferm compromís de continuardonant suport a la tasca docent i de recerca de la UOC. La participació directadel DURSI en el Patronat de la Fundació i el finançament de determinats centres,com ara l’IN3, són una mostra significativa del suport de la Generalitat a laUOC, que es manté des dels orígens de la Universitat. És la meva voluntat queaquesta col·laboració es mantingui en el futur i que la UOC pugui contribuir albon funcionament i als èxits que tots desitgem al sistema universitari català.

Un universitari

El nou conseller del Dursi i presidentdel Patronat de la Fundació per a laUniversitat Oberta de Catalunya éscatedràtic d’Enginyeria Química de laUAB des de 1977. Doctor en Químicaper la Universitat de València, elconseller Solà ha dut a terme –entrealtres– estades de recerca a França, al’Institut du Génie Chimique de Tolosadel Llenguadoc, i als Estats Units, al’Oak Ridge Nacional Laboratory.

Ha dut a terme una intensa tasca com ainvestigador, amb 130 publicacions i 22tesis doctorals dirigides i ha assumit ladirecció de diversos projectesd’investigació finançats per la UnióEuropea, el Ministeri de Ciència iTecnologia i la Generalitat.

Va ser també rector de la UAB (1994-2002) i president de la Conferència deRectors de les Universitats Espanyoles(CRUE) (1996-1998). És doctor honoriscausa per la Universitat deSouthampton.

Així mateix, és membre de l’AmericanInstitute of Chemical Engineers, d’AccióCultural del País Valencià i de l’Institutd’Estudis Catalans i president de laInstitució Cívica i de Pensament JoanFuster.

En una compareixença el 5 de febrerpassat davant la Comissió de Políti-ca Cultural del Parlament de Cata-

lunya, el conseller Carles Solà va presen-tar els eixos que marcaran l’actuació dela Conselleria en l’actual legislatura.Solà va dividir la seva exposició en tresapartats: universitats, recerca i societatde la informació, i va destacar la volun-tat d’aplicar polítiques integradores deles tres àrees.

Universitats- Creació d’un clima de complicitat icol·laboració amb les diferents universi-tats.- Desenvolupament normatiu de la Lleid’universitats de Catalunya, que esta-bleix un increment del finançamentuniversitari del 30% (250 M d’eurossuplementaris) entre el 2003 i el 2010, i

del Pla Serra i Húnter de professoratcontractat, amb 1.200 nous contractesdurant els propers 12 anys.- Adaptació a l’Espai Europeu d’Ensen-yament Superior com a gran repteimmediat de les universitats catalanes.- Reforçament del Pla d’inversions uni-versitàries.- Implantació de mesures d’estímul alprofessorat i reconeixement de la sevatasca docent.- Traspàs definitiu de les beques univer-sitàries a la Generalitat. - Impuls de la llengua catalana a la uni-versitat i de la relació amb les universi-tats de la xarxa de l’Institut Joan LluísVives.- Destinació del 0,7% del pressupost delDURSI a projectes universitaris de soli-daritat i cooperació internacional, comara beques per a estudiants del TercerMón.

Recerca- Reclamació d’una major presència delCSIC a Catalunya, amb centres d’àmbitestatal de gestió participada per la Gene-ralitat.- Potenciació de la col·laboració entreuniversitats, centres de recerca i mónempresarial (en col·laboració amb elCIDEM).- Increment dels recursos destinats a larecerca, amb especial estímul al sectorprivat, fins a assolir una inversió globalequivalent al 2% del PIB l’any 2007(creixement del 15,5%).

- Elaboració del IV Pla de Recerca 2005-2008 per part de la CIRIT.- Impuls a la difusió científica per a aju-dar a conscienciar la ciutadania de laimportància de la ciència per al progrésdel país.- Creació d’una oficina que assessori elParlament en temes de ciència i tecno-logia, com les que hi ha a molts llocsd’Europa.- No destinació de recursos a la investi-gació de caràcter militar.

Societat de la informació- Foment de l’aplicació i l’ús del progra-mari lliure.- Suport al projecte d’AdministracióOberta de Catalunya (AOC).- Informació als ciutadans sobre elsvirus informàtics.- Impuls a l’Anella Científica i la super-computació.- Desplegament de la banda ampla a totel país utilitzant totes les tecnologiesdisponibles.- Suport a la creació de continguts digi-tals.- Incorporació de la llengua catalana enel programari i el maquinari.- Evitació de la fractura digital a nivellsocial, territorial i lingüístic.- Suport al domini “.ct”.- Creació del Consell Català de la Socie-tat del Coneixement, depenent del Par-lament, com a espai de reflexió i segui-ment del Pla estratègic de la societat delconeixement de Catalunya.

El DURSI presenta les seves línies d’actuació

Carles Solà i FerrandoConseller d’Universitats, Recerca i Societatde la Informació de la Generalitatde Catalunya i president del Patronatde la Fundació de la Universitat Oberta

Acte de presentació de les noves líniesd’actuació

Campus Virtual 20 3

La UOC dia a diaGabriel Ferraté, actual presidentde l’Institut Joan Lluís Vives

El rector de la UOC, Gabriel Ferraté, és elnou president de l’Institut Joan LluísVives, des del mes d’octubre i per unperíode de sis mesos. L’IJLV és la xarxad’universitats de Catalunya, el PaísValencià, les Illes Balears, la CatalunyaNord i Andorra i té per finalitat poten-ciar les relacions entre aquestes universi-tats a fi de coordinar la docència, larecerca i les activitats culturals, així comtambé potenciar la utilització de la nos-tra llengua.

Joan Campàs, Joan Torrent i PereFabra, premiats

Pere Fabra, director dels Estudis de Dret iCiència Política, ha estat guardonat ambel premi de traducció que atorga la Fun-dació Goethe a la millor traducció d’unllibre de l’alemany al castellà publicada aEspanya durant l’any 2002 en l’àmbit dela filosofia i les ciències socials. El llibretraduït és Wahrheit und Rechtfertigung,del filòsof i sociòleg alemany JürgenHabermas.El professor dels Estudis d’Humanitats iFilologia Joan Campàs ha guanyat el VPremi d’Assaig i de Creació sobre Tecno-logies de la Informació Nadal Batle iNicolau, que atorga el Consell Social dela Universitat de les Illes Balears. El tre-ball, titulat L’art en pantalla. La creaciódigital a Internet, és el resultat de la recer-ca sobre les noves formes emergents decultura a la xarxa, o cibercultura, enconcret sobre l’art i la literatura digitals.L’art en pantalla s’editarà en format llibreamb DVD. La tesi del professor dels Estudis d’Eco-nomia i Empresa Joan Torrent és laguanyadora del Premi Tesis Doctorals2003, que atorga el Consell de Treball,Econòmic i Social de Catalunya(CTESC). Aquesta tesi doctoral, que estitula Innovació tecnològica, creixementeconòmic i economia del coneixement. Unaaproximació empírica agregada i interna-cional a la incorporació del coneixement al’activitat productiva durant la dècada delsnoranta, és la primera presentada aEspanya sobre economia del coneixe-ment i va obtenir la qualificació d’ex-cel·lent cum laude.

L’era de la informació, en català

L’Editorial UOC ha publicat en catalàL’era de la informació, de Manuel Castells,professor i investigador de la UniversitatOberta de Catalunya. Aquesta obraconsta de tres volums –La societat xarxa,El poder de la identitat i Canvi de mil·leni–que suposen una reflexió i l’elaboraciód’una teoria social sobre les tecnologiesde la informació i el seu impacte en elsdiferents àmbits de la societat. L’ediciócatalana és la revisió més actualitzadaduta a terme per l’autor mateix des de laprimera edició anglesa de 1996.Castells ha publicat més de 20 llibres,entre els quals destaca l’obra esmentadaL’era de la informació, publicada en mésde vint idiomes diferents.

Barcelona acollirà el proper actede graduació al novembreLa tardor vinent tindrà lloc a Barcelona l’acte de graduació dels estudiants de titula-cions homologades en llengua catalana de la UOC, que correspon al curs 2003-2004. D’altra banda, el 27 de setembre es va celebrar la graduació de 660 estudiantsde la promoció 2002-2003 a Ca l’Estruc de Sabadell, amb la presència del rectorGabriel Ferraté. D’aquests estudiants, 621 eren de Catalunya i 39 d’altres comunitatsautònomes, la majoria de la Comunitat Valenciana i de les Illes Balears. Aquestsestudiants van cursar onze titulacions diferents, entre les quals destaquen CiènciesEmpresarials (170 graduats), Administració i Direcció d’Empreses (135), Psicopeda-gogia (130) i Documentació (107); també hi havia, però, graduats en Dret (36),Humanitats (24), Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes (24), EnginyeriaTècnica en Informàtica de Gestió (21), Ciències del Treball (11), Enginyeria Informà-tica (1) i Filologia Catalana (1). El nombre de graduats va superar en 228 el del cursanterior. En total, la Universitat Oberta de Catalunya té 1.300 graduats.

Es posen en marxa els Debats d’Educació La UOC i la Fundació Jaume Bofill, amb la col·laboració del Centre de Cultura Con-temporània de Barcelona i el diari Avui, van posar en marxa els Debats d’Educació,un espai de reflexió fruit de la necessitat de debatre el futur de l’educació, entesa coma motor de les polítiques de desenvolupament, sostenibilitat social i convivènciafutura. El primer ponent va ser el director de l’Institut Internacional de PlanificacióEducativa de Buenos Aires, Juan Carlos Tedesco, que va parlar el passat octubre sobre“Els pilars de l’educació del futur”. Aquest fòrum d’educació s’adreça al conjunt delsactors socials i, amb aquest propòsit, els diferents conferenciants que hi participaranal llarg dels propers mesos seran representatius dels diversos àmbits de la societat, elmón de la cultura, l’art, la ciència, l’arquitectura o el periodisme.

La UOC vista per... Andreu

Erkki Liikanen imparteixla lliçó virtual d’inici de cursa la UOC

El comissari europeu per a l’empresa i lasocietat de la informació, Erkki Liika-nen, va impartir la lliçó inaugural delcurs 2003-2004: “eGovernment forEurope’s Public Services of the Future”(L’administració electrònica per als ser-veis públics europeus del futur),www.uoc.edu/inaugural03/. Liikanen vaproposar una reflexió sobre el paper quejuguen les tecnologies de la informació ila comunicació a l’hora de definir unnou model d’administració pública aEuropa i, fonamentalment, un noumodel de prestació de serveis als ciuta-dans des de l’administració.Liikanen convidà a participar en la refle-xió i el debat sobre la governança i elsseus reptes i oportunitats a la societatxarxa.Aquesta conferència va encetar undebat, moderat pels professors Rosa Bor-ge i Agustí Cerrillo, dels Estudis de Dreti Ciència Política, que va girar entorn del’impacte que l’impuls de projectes d’ad-ministració electrònica té sobre la pres-tació dels serveis públics als ciutadans isobre la seva eficàcia i eficiència.

Jornada sobre políticacriminal i delinqüènciainformàtica

Els Estudis de Dret i Ciència Política,amb la col·laboració d’Uría & Menén-dez Advocats, van organitzar una jor-nada sobre política criminal i delin-qüència informàtica el 24 d’octubrepassat. S’hi va debatre el procés d’u-nificació internacional del dret penalen l’àmbit de la delinqüència relacio-nada amb les noves tecnologies de lainformació i la comunicació i s’hi vafer una referència especial a la Con-venció del Consell d’Europa sobrecriminalitat informàtica (el projectelegislatiu més ambiciós en aquestamatèria) i les iniciatives que es desen-volupen en l’àmbit de la Unió Euro-pea en aquesta mateixa línia, enespecial el projecte d’unificació cone-gut com a Corpus Iuris.Entre d’altres, van participar en laJornada Pere Fabra, director dels Estu-dis de Dret, i Òscar Morales, profes-sor de Dret Penal i advocat d’Uría &Menéndez Advocats.

Primera jornada sobre les sortidesprofessionals d’Humanitats Els Estudis d’Humanitats i Filologia van organitzar la I Jornada sobre les Professionsde les Humanitats en la Societat del Coneixement, que va comptar amb la participa-ció de professionals del sector, professors i estudiants. En les diferents sessions esvan debatre els canvis en el món actual i fins a quin punt el contingut acadèmicdels plans d’estudi d’Humanitats s’hi adeqüen, alhora que es descobrien les novessortides professionals d’aquesta titulació. Entre altres ponents, hi van participar els

professors de la UOC, JoanCampàs, Elisenda Ardèvol,Miquel Strubell i Isidor Marí;el director de l’Institut d’Hu-manitats del CCCB i vicerectorde tercer cicle de la PompeuFabra, Jaume Casals; l’exconse-llera de Cultura del GovernBasc, Maria Carmen Garmen-dia, i la responsable Social delFC Barcelona, Clàudia Vives-Fierro.

La UOC i Ensenyament posen en marxal’Institut Virtual d’EducacióEl Departament d’Ensenyament de la Generalitat i la UOC van acordar la creació iposada en marxa del Programa per a l’Institut Virtual d’Educació (PIVE). L’objectiud’aquesta iniciativa és facilitar i ampliar les possibilitats de formació contínua delprofessorat d’educació primària, secundària i formació professional que desenvolupala seva tasca a Catalunya, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunica-ció. L’Institut també prestarà una especial atenció a les necessitats i demandes decol·laboració procedents de països llatinoamericans i d’altres comunitats autònomesde l’Estat espanyol.

L’Institut Joan Lluís Vives en defensadel catalàLes universitats de l’Institut Joan Lluís Vives han donat suport a la Universitat deles Illes Balears (UIB) en la seva defensa de la llengua catalana. La Declaració delConsell de Direcció de la UIB sobre política lingüística de 27 de gener de 2004 qua-lifica l’estat actual de la llengua catalana a les Illes Balears com de situació minorit-zada si es compara amb altres llengües i adverteix sobre la necessitat d’assolir elnivell de normalització que li pertoca com a llengua oficial pròpia de la comunitatbalear. Així mateix, davant l’acord de la Comissió d’Ordenació Acadèmica del Ministerid’Educació de l’Estat espanyol de dividir en dos ensenyaments i titulacions dife-rents, amb els noms de català i valencià, l’actual ensenyament de la nostra llenguaa les escoles oficials d’idiomes de tot l’Estat, l’Institut Joan Lluís Vives va manifes-tar que considerava injustificada una intervenció política sense fonament científic.

Lletra penja a la xarxa un àlbumde dedicatòries a Martí i PolA la pàgina Lletra s’hi poden llegir les gairebé 350 dedicatòries que persones de dife-rents llocs han deixat a l’àlbum dedicat a Miquel Martí i Pol que aquest espai virtualde literatura catalana va penjar a laxarxa el mateix dia de la seva mort, elproppassat 11 de novembre. La majoriade missatges són de gent anònima,però també n’hi ha de diversos centresd’ensenyament secundari i de personesconegudes com l’Elisenda Roca o elRamon Alcoberro. Les dedicatòries pro-venen de diferents punts de Catalunya,el País Valencià, Galícia, França o Ale-manya. Aquest espai també ofereix unatria d’enllaços a pàgines web, com araa l’Associació d’Amics de Martí i Pol, ipermet escoltar una selecció de poemesde l’autor (www.uoc.edu/lletra/espe-cials/album_ mmp.html).

Jornades sobre escriptorsargentins a CatalunyaEls dies 23 i 24 de març, la Càtedra Cata-lunya-Argentina organitza les jornadespresencials Paraules Desterrades: EscriptorsArgentins a Catalunya, al Centre deSuport del Barcelonès. Escriptors comHoracio Vázquez Rial, Flavia Company,Antonio Tello o Neus Aguado explicaranl’experiència com a creadors en una terradiferent de la seva. A més d’aquestesxerrades, es celebraran dues taules rodo-nes: una amb editors i una altra amb cre-adors com els guionistes Jorge Zentner iCarlos Sampayo o el poeta Jonio Gonzá-lez. La inscripció serà gratuïta i obertaper a tothom. Prèvia inscripció, els estu-diants que hi participin podran obtenir1,5 crèdits de lliure elecció.

Jornades sobre immigracióa Reus i a TortosaEls Nous Ciutadans: Joventut i Mercat deTreball és el títol de la jornada que vancoorganitzar la UOC, la UniversitatRovira i Virgili i la Secretaria General deJoventut el mes de novembre passat aReus i a Tortosa. A la primera sessió,dedicada al mercat legislatiu, els proces-sos d’acollida i les noves polítiques, hivan participar entre d’altres el degà dela Facultat de Ciències Jurídiques de laURV, Santiago Castellà; l’advocat PepManté; el síndic de greuges de la UAB,Jordi Porta, i el director d’àrea de laSecretaria per a la Immigració de laGeneralitat de Catalunya, Xavier Alon-so. La segona jornada es va centrar en elmercat laboral, la immigració i el dretsocial i hi van intervenir, entre d’altres,els professors de la UOC Pilar Ficapal iTomàs Herreros, el professor de la URV,Miquel Purcalla, i Joan Josep Vergé, d’U-nió de Pagesos.

Tribuna Oberta Manresa

La UOC i l’Ajuntament de Manresa pro-mouen la creació de la Tribuna ObertaManresa, un fòrum de diàleg en formatdinar conferència que es durà a termetres vegades l’any. Els objectius són lacreació d’una plataforma de reflexióplural i oberta, la promoció del debatsobre els aspectes claus de la societat(com són les tecnologies de la informa-ció i de la comunicació, la globalitzacióo l’educació, entre d’altres), i la promo-ció de la ciutat de Manresa com a refe-rent a la zona.

Canvis de seus d’exàmens

Per primer cop, els estudiants de la UOChan fet a la Facultat d’Econòmiques iEmpresarials de la Universitat de Barce-lona els exàmens de gener, que general-ment es duien a terme al campus de laPolitècnica de Catalunya. Així mateix, aLleida, la seu d’exàmens ha canviat del’antic edifici del Rectorat al Campus deCappont. La Universitat també disposade seus d’exàmens a Girona, Vic, Man-resa, Bellaterra, Reus, Tortosa,Brussel·les, Andorra, Mallorca, Menorca,Eivissa, Castelló i Madrid. En total,aquest gener, estaven convocades49.472 proves finals en català i 12.942en castellà.

Francesc Vallverdú, nouvicerector de Recerca

Francesc Vallverdú i Bayés ha estatnomenat vicerector de Recerca, Innova-ció i Metodologia Educativa de la UOC.D’aquesta manera, Vallverdú, fins aravicerector de Innovació i MetodologiaEducativa, acumula les tasques de recer-ca que havia dut la vicerectora ImmaTubella, que continuarà vinculada a laUniversitat com a professora dels Estu-dis de Ciències de la Informació i laComunicació.Així mateix, Imma Tubella es dedicaràa fer recerca. Entre altres projectes, con-tinuarà codirigint el Projecte InternetCatalunya (PIC) amb el professorManuel Castells i mantindrà la codirec-ció científica del programa de doctorat.Francesc Vallverdú és enginyer superiorde Telecomunicacions per la UniversitatPolitècnica de Catalunya, on vacomençar la tasca docent. L’any 1998,s’incorporà a la UOC com a professordels Estudis d’Informàtica i Multimèdia.

Professors de la UOC analitzen elsresultats de Candidat2003

Albert Batlle, director dels Estudis deCiències Polítiques, i Eduard Aibar,director del programa de doctorat, hanestat els responsables de l’anàlisi delsresultats de Candidat2003, un webdedicat a les darreres eleccions a laGeneralitat i que és iniciativa d’EuropaPress. Candidat2003 ofereix un espaivirtual que facilita la comunicaciódirecta entre polítics i ciutadans.Aquests darrers van tenir la possibilitatd’adreçar preguntes a cadascun delscandidats dels diferents partits. Untotal de 1.249 persones van formular2.555 preguntes, de les quals 1.655 vanser respostes pels candidats i els seusequips. Aquesta iniciativa ha tingut elsuport del Parlament de Catalunya, laGeneralitat i Cat365 (el portal interad-ministratiu de les administracions cata-lanes), així com també dels diversospartits polítics implicats en el procéselectoral. Candidat2003 constitueix unexemple d’utilització de les tecnologiesde la comunicació i la informació enl’àmbit polític. Els fenòmens lligats algovern eletrònic són un punt d’interésprioritari per a la recerca social.

Campus Virtual 204

32 1

La xifra...

2002 (1r. semestre) . . . . . . . . . 5.668

2002 (2n. semestre) . . . . . . . . . 6.124

2003 (1r. semestre) . . . . . . . . . 7.783

2003 (2n. semestre) . . . . . . . . . 6.934

Nombre de sol·licituts d’ingrés acceptades a la UOC(cursos 2002-2003)

Campus Virtual 20 5

Un equip de voluntaris sensefronteres ni horaris

La UOC té més d’una trentena devoluntaris virtuals gràcies alCampus for Peace, el programa de

cooperació del desenvolupamentd’aquesta universitat.

Josep Lluís Miarnau, graduat delpostgrau tècnic en Formació en línia ivoluntari per a la formació del personalde gestió i els voluntaris de les ONG pera l’ús de la plataforma del Campus forPeace, diu que “de vegades pensem queles oportunitats que ofereixen les novestecnologies només van adreçades alsàmbits empresarials i de negocis; això noobstant, les experiències innovadores comel Campus for Peace ens ensenyen tot elcontrari. Ser voluntari ofereix l’oportunitatde veure les coses des d’una altraperspectiva, és a dir, des del costat humà.Amb el temps que fa que hi col·laboro, elque més m’ha motivat han estat lesmúltiples oportunitats d’aportar quelcomals altres i d’aprendre d’ells, tant delscompanys de projecte com dels participants

de les ONG en el marc de les accions queestem duent a terme”.

Per la seva banda, Jordi Solsona,consultor d’Ensenyament Obert ivoluntari del projecte AbSoo-Compartirpara educar, creu que “tothom neixvoluntari, només cal adonar-se d’ons’ha d’aplicar aquesta voluntat decol·laborar. Sempre he tingut la

necessitat de fer alguna cosa útil i,sobretot, tinc la contínua necessitatd’aprendre dels altres. Crec que això ésvoluntariat”.

El Campus for Peace ha definit unmodel de voluntariat virtual que respona les necessitats i característiquespròpies de la comunitat UOC, tant pelque fa al seu perfil com al tipusd’activitats i tasques que realitza,desenvolupades mitjançant les einesque proporcionen les TIC (formació enlínia, assessorament virtual,dinamització de comunitats virtuals...).

A més de coordinar el programa devoluntariat de la UOC, el Campus forPeace duu a terme activitats i campanyesde sensibilització, impulsa la recerca i ladocència en matèria de cooperació irecolza i difon les iniciatives solidàries

de la comunitat UOC.

PRIMERA TROBADAEl 15 de gener va tenir lloc la primeratrobada de voluntaris del Campus forPeace. A l’acte, hi van assistir el rectorde la UOC, Gabriel Ferraté, el vicerectorde Relacions Institucionals i PolíticaCultural, Joan Fuster, i el gerent delCampus for Peace, Ismael Peña.

Des de la seva posada en marxa l’octubre del 2000, estudiants i graduats d’En-

ginyeria Tècnica Informàtica donen suport informàtic a Amnistia Internacional

Catalunya; estudiants de Graduat Multimèdia han realitzat el disseny de la línia

gràfica del portal Reform Watch i del web de la Campanya Mundial per a la

Reforma de les Institucions Internacionals; un expert en cooperació és el dina-

mitzador de la Comunitat de Solidaritat de la UOC, i formadors virtuals han capa-

citat els membres de les ONG en l’ús de la plataforma del Campus for Peace.

Així mateix, un equip de voluntaris experts en formació virtual ha estat

l’encarregat de dissenyar i impartir els cursos del projecte AbSoo-Com-

partir para educar, una iniciativa de la Fundació IWith.org que acosta l’e-

ducació universitària a comunitats rurals de Guatemala, Mèxic i la Repú-

blica Dominicana.

Quatre anys d’activitats

Tothom té més o menys clar què

és un voluntari, però, de què

parlem quan ens referim a

voluntaris virtuals? Doncs

d’aquelles persones que són

voluntàries les 24 hores del dia,

que no saben el que són les

fronteres físiques, que gràcies a les

noves tecnologies participen en

projectes solidaris i de cooperació.

“A Catalunya, tenim una estructuraempresarial flexible, petita i poli-valent. Aquestes característiques,

en una economia basada en el coneixe-ment, ens permeten parlar de fortalesa,malgrat que cal millorar alguns punts comla formació del treballador”, explica JordiVilaseca, director dels Estudis d’Econo-mia i Empresa i del projecte PIC empre-ses: les tecnologies de la informació i lacomunicació i les transformacions del’empresa catalana. Aquest estudi secto-rial del Projecte Internet Catalunya, pre-

sentat el desembre passat, va analitzaruna mostra representativa de 2.038empreses amb l’objectiu d’estudiar lacausalitat entre els usos de les TIC i eldesenvolupament de les empreses. Per aaquest equip d’investigadors, els resul-tats obtinguts són concloents: “Amb lanostra investigació demostrem que lesempreses que utilitzen les TIC són les quemostren un major nivell de competivitat iproductivitat, les que paguen salaris mésalts –es constata l’existència d’un salaripremi expressat en una mitjana del +10%–

Campus Virtual 206

i les que obtenen més beneficis. Els usos deles TIC tenen uns efectes positius en el seudesenvolupament”.

El 93% de les empreses catalanes tenenun bon equipament digital, però nomésuna tercera part l’aprofita i usa de lamillor manera. “Les empreses catalanesestan ben equipades, però els usos que fande les tecnologies són clarament millora-bles. Ara, s’utilitzen principalment entemes relacionats amb la gestió, adminis-tració i comptabilitat: un 44% de lesempreses en fa ús en aquestes àrees. Peròaquestes dades contrasten amb les queobtenim a camps clau com els recursoshumans, les operacions o el màrqueting”,explica el director del PIC Empresa. Un84% de les empreses no fa servir les TICen la cobertura de vacants i un 93,6%no disposa de mecanismes d’avaluacióprofessional per mitjà de les tecnologies.Més del 40% no permetria l’ús d’Inter-net per a gestions personals.

Pel que fa a la relació entre els usos TICi productivitat, aquest estudi mostra quela productivitat total dels factors de lesempreses amb usos TIC avançats sesitua en 1,05 punts, per sobre de la deles empreses amb usos TIC baixos (1punt).

“Un cos de pedra natural, aparentment cec i massís, recobert d’u-na fina pell metàl·lica, tensa i brillant configura la imatge arqui-tectònica de l’edifici i vol transmetre el caire tecnològic i demodernitat propi de l’IN3. Un pati interior obert i enjardinat com-pensa aquesta aparent densitat i proporciona l’esponjament neces-sari per a permetre l’organització dels espais amb bones condicionsde llum natural, alhora que permet una visió creuada de les zonesde treball i les dota d’un caràcter més obert i transparent.”Xavier Ferrer, arquitecte de l’edifici de l’IN3

IN3, un espai de recerca

“Les empreses que utilitzenles TIC són més competitives”

El 28 d’octubre, Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat deCatalunya –acompanyat per Andreu Mas-Colell, en aquell momentconseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carlos LópezBlanco, secretari d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de laInformació, i Gabriel Ferraté, rector de la UOC–, va inaugurar la nova seude l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l’institut de recerca de laUOC, situat al Parc Mediterrani de la tecnologia, a Castelldefels.

El mes de desembre passat es van

presentar els resultats del projecte

PIC empreses: les tecnologies de la

informació i de la comunicació i les

transformacions de l’empresa

catalana. Aquest estudi sectorial

del projecte Internet Catalunya va

estudiar una mostra representativa

de 2.038 empreses.

Acte de presentació del PIC al Palau de la Generalitat, el desembre passat.

PICPIC. Societat xarxa

Analitza els usos d’Internet i la sevarelació amb les pràctiques socials i decomunicació en el marc de l’estructu-ra social i de les pràctiques socials delconjunt de la població de Catalunya.La segona fase del projecte plantejauna anàlisi aprofundida de les dadesresultants de l’enquesta i la prepara-ció de les publicacions corresponentsde la recerca. Publicació: juliol del 2002

PIC. L’escola a la societatde la informació

El PIC en l’àmbit educatiu no universi-tari identifica i analitza la incorporaciód’Internet als centres educatius cata-lans d’educació primària i secundària;observa en quines transformacions éspresent Internet i en quina mesuracontribueix a l’aparició d’una nova cul-tura educativa, adaptada a les necessi-tats que es van configurant a la socie-tat de la informació. Durant l’any2002, s’ha treballat en la caracteritza-ció de l’estudi, el disseny i la selecciód’una mostra representativa de 350centres, en l’elaboració dels qüestiona-ris i en la prova pilot. Publicació: primer trimestre del 2004

PIC. Usos d’Internet al’Administració autonòmicade Catalunya

Analitza el projecte AdministracióOberta de Catalunya des de dues pers-pectives: la primera, la dels canvis quecomporta en la relació entre el ciutadài l’administració –tant pel que fa a laprestació dels serveis com pel que faals mecanismes de participació–, lasegona, la dels processos i transforma-cions a l’interior de l’administracióassociats a l’ús intensiu de la xarxa.Publicació: primer trimestre del 2003

PIC. Els usos d’Interneta l’Ajuntament de Barcelona

En el marc de l’estudi del canvi tec-nològic de l’Ajuntament de Barcelonaha finalitzat l’anàlisi parcial de dife-rents qüestions relacionades amb elcanvi intern a partir dels sistemes itecnologies de la informació. Amb lesdades obtingudes, s’ha desenvolupatl’estudi del canvi estructural de l’A-juntament. Publicació: primer trimestre del 2004

PIC. Internet i la xarxauniversitària catalana

Analitza la pràctica real d’Internet al’àmbit universitari en tota la sevadimensió, tenint en compte tant l’as-pecte organitzatiu com la produccióde coneixement i les tasques docentsi d’aprenentatge.Publicació: primer trimestre del 2004

Projectes Internet Catalunyaen preparació

1. PIC. Ús de les noves tecnologies alsistema sanitari català2. PIC. El paper d’Internet a les transfor-macions dels mitjans de comunicació

Campus Virtual 20 7

El PIC és presenta com una einacientífica de primer ordre en posara l’abast dels investigadors un estu-

di que pels seus resultats estableix unaprimera fita –un primer “comparador”–que en el futur haurà de permetreactualitzar en el temps –i amb criterishomogenis– aquest tall transversal de lanostra societat. Però també un compa-rador que per la seva metodologia–enquesta, bagatge estadístic, identifica-ció de variables significatives– esdevéun instrument validat per a analitzar eldesenvolupament de la societat xarxaen altres països. I és que, com assenya-len els investigadors, no hi ha unasocietat xarxa única, sinó que la societatxarxa pren forma a cada país en funcióde la història, la cultura, la identitat i elmode de vida, justificant així el seucaràcter d’objecte d’estudi i anàlisi dife-renciada.

Els perfils de recerca bàsica, aplicada ide transferència a la societat que volencaracteritzar l’acció de la recerca a laUOC es concreten en el Projecte Inter-net Catalunya i en cadascun dels àmbitsde recerca en què s’estructura i que uncop completats –en la recta final del2003 i aquest primer trimestre del2004– aportaran una perspectiva d’am-pli abast i actualitzada de Catalunya desde l’òptica del món de l’empresa, l’esco-la, la universitat i les administracionspúbliques. I com a fil conductor d’a-

questa visió transversal, la reconstrucciódel procés de transició de la societatcatalana –encara marcada pels trets pro-pis de la societat industrial– cap a lasocietat xarxa.

L’inici d’un debatEl PIC obre un debat sobre el procéshistòric de transició i transformació queens porta de la societat industrial a lasocietat xarxa i sobre com aquest procéss’expressa i es concreta en el cas de lasocietat catalana. És per tant més unpunt de sortida que no pas d’arribada. L’equip d’investigadors de la UOC ensproposa participar en la identificaciódels reptes a què ens enfrontem com asocietat. És possible la construcció d’u-na identitat catalana a la societat xarxa?Quins serien els nous referents en baseals quals els individus construeixen laseva diferència i per tant la seva identi-tat? Quins són els efectes d’aquestanova societat sobre l’economia i sobrela vertebració del territori? Quin paperhi ha de jugar l’educació? Quins hau-rien de ser els mecanismes, els modelsinstitucionals i les eines de formacióque demana la societat xarxa? Comincorporarem plenament a aquestasocietat les dues terceres parts de lapoblació que encara no són usuàriesd’Internet?

http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/index.html

Una eina científica pera conèixer la societat

... els altres PIC

Era la llavor de RuralCat, un portalque va veure la llum ara fa un any ique vol convertir-se en una

comunitat virtual per al sector agrícola iramader.

Manel Bancells té una explotacióramadera a Avià, al Berguedà. Té vaquesque produeixen uns 500 litres de llet itambé porcs d’engreix. Gairebé a diari,busca una estona per a connectar-se aInternet i consultar RuralCat. “Emllegeixo les notícies de portada, les delDARP i les que fan referència al sectorporcí. També faig servir el servei meteoro-lògic i consulto les novetats tecnològiquesdel meu camp”.

RuralCat ha estat desenvolupat per GEC,una empresa del Grup UOC. Durant elseu procés de creació s’ha tingut cura defer un producte nou i útil per al sector.Primer, l’empresa de la UOC e-strategiesva realitzar una auditoria estratègica i apartir d’aquí GEC li va donar forma icontinguts. “Una característica definitòriade RuralCat és que és un projecte ambiciós.Ja hi ha altres webs adreçats al públic rural,però en general aporten només informació.RuralCat funciona com un mitjà decomunicació, és a dir, oferim moltainformació concreta sobre el sector, però, amés, s’hi poden trobar serveis específics pera la gent del camp”, explica Lluís Pastor,director de projectes de comunicació icomunitats virtuals de GEC.

Algunes de les coses que es podenconsultar a RuralCat són: informaciósobre el sector de la vinya i el vi, elporcí, la fruita dolça i la cunicultura; unaagenda completa de cursos, jornades itallers; articles en profunditat dedeterminades patologies animals ovegetals o de transferència de tecnologia;notícies d’economia i política; dades delsmercats; tràmits i ajuts; normatives; i

fins i tot dades sobre agroturismes. “Itambé oferim un servei meteorològic a lacarta, en què punxant en un puntdeterminat del mapa es poden aconseguiraquelles dades atmosfèriques que necessitaun pagès. O eines per a calcular comamortitzar un tractor, o per a calcular elscostos de la producció de cereals”, afegeixLluís Pastor.

El director de RuralCat al DARP, SantiPlanas, és també de l’opinió que aquestportal és pioner i que altresadministracions ja estan seguintl’exemple català. “És un web que vol sermolt útil. S’adreça a un públic ampli ivariat. En primer terme es dirigeix aagricultors, ramaders i agroindústria. En unsegon esglaó, hi hauria també totes aquellesactivitats econòmiques que proveeixen elsector o que compren els seus productes,com ara la indústria de maquinàriaagrícola, el sector químic, les universitats ola indústria alimentària. Però hem volgutanar més enllà i també oferim informacióútil per a la ciutadania en general, com perexemple en els apartats dedicats al’agroturisme o als temes d’alimentació”,explica Santi Planas.

RuralCat es troba en una fase de difusióque vol culminar el 2004 haventaconseguit convertir-se en una veritablecomunitat virtual, interactiva, ambparticipació del món rural en elscontinguts i amb tot un seguit de serveisespecífics per als usuaris del web. “Ara perara ja oferim alguns serveis de valor afegit ales persones que s’inscriuen. És el cas delsmissatges a mòbils sobre situacions de risc acol·lectius concrets. Per exemple, alsagricultors que tenen vinyes se’ls envia unmissatge si hi ha alguna plaga que els potafectar”, explica Santi Planas.

Lluís Pastor afegeix que l’objectiu és queels continguts de RuralCat no siguin

només aportats per l’empresa gestora i elDARP, sinó també pel sector agrari iramader, creant així una veritablecomunitat virtual.

Segons Belén Romero, directora del’oficina del projecte de RuralCat a GEC,“durant el 2004 volem crear més grups detreball (ara en funcionen 7), obrir nousfòrums de debat i augmentar els serveis amòbils, per tal que les persones del mónrural vegin la necessitat de donar-se d’altacom a usuaris del web”.

Actualment, RuralCat té 1.800 usuaris.“Si es considera que la gent dedicada alcamp és poca i que, de la totalitat, nomésuna petita part té accés a Internet, aquestnombre d’usuaris és més que satisfactori”,diu. Al gener del 2003, quan es va posaren marxa, es van comptabilitzar 3.100visites. Al desembre del 2003, les visitess’havien multiplicat per dos i havienarribat a les 6.207. Les seccions mésvisitades són les de notícies i les de gestióelectrònica, que donen eines en línia pera calcular el cost de la producció o del’amortització del material.

La difusió de RuralCat es troba, però,amb diversos entrebancs. Si bé hi haalguns sectors dins del món rural moltacostumats a fer servir les novestecnologies, també n’hi ha quenormalment no les utilitzen. “És unpúblic al qual cal alfabetitzar en lestecnologies de la informació i lacomunicació”, afegeix Santi Planas. Enaltres casos els problemes venen per lamanca d’infrastructures tecnològiques.

El ramader Manel Bancells es consideraafortunat en aquest aspecte. “Jo tinc ADSL iem considero privilegiat, ja que la majoriade les masies només tenen connexió de 56kb”. Bancells afegeix que una qüestióimportant és que es faci formació.

Nou punt d’enllaç a ManlleuDes de l’1 de desembre, la UOC téun nou punt d’enllaç a Manlleugràcies a la col·laboració de l’Ajun-tament de la ciutat, la FundacióMil·lenari i la Caixa de Manlleu.Aquest nou punt d’enllaç, fruit delconveni signat entre aquestes insti-tucions, permet als estudiants de lazona disposar d’ordinadors ambconnexió al Campus Virtual i d’unasala d’estudi.

Col·laboració amb elsconsells comarcals del BaixEbre i de l’Alt Empordà La UOC va signar un conveni decol·laboració amb el ConsellComarcal de l’Alt Empordà, el dia 2de novembre, i amb el ConsellComarcal del Baix Ebre, el 25 delmateix mes, i va obrir així una viade col·laboració per a la difusió delconeixement, la formació, la recer-ca i el desenvolupament d’accionsconjuntes en l’àmbit de l’ensenya-ment per Internet. En el marc d’a-quests acords, es facilita l’accés alsprogrames de Formació de Post-grau de la UOC als consellers i per-sonal de gestió d’aquests consellscomarcals i dels ajuntaments vincu-lats.

RuralCat, la comunitatvirtual del món rural

La UOC al territori

El Departament d’Agricultura

Ramaderia i Pesca (DARP) es va

plantejar l’any 2001 la necessitat

d’entrar al món de les noves

tecnologies amb un producte

específic per a les 60.000 persones,

aproximadament, que viuen del

camp a Catalunya. Van buscar un

soci i van triar la UOC per la seva

experiència en la transmissió de

coneixements mitjançant les noves

tecnologies.

lletra Campus Virtual 20 9

Lletra inclou pàgines dedicades aautors, obres, moviments, editorialsi col·leccions, revistes, premis i

gèneres; així com també exposicions vir-tuals, debats i altres activitats digitals. Alcomençament tenia 40 pàgines web, deles quals ha passat a unes 300, i pel quefa als enllaços, hapassat de 300 amés de 6.000.

Jaume Subirana, coordinador d’aquestespai, considera que “l’èxit de Lletra hasuperat les expectatives inicials. En aqueststres anys, ha esdevingut un agent actiudins el sistema literari català i ha generatiniciatives com la del Premi Lletra de pàgi-nes web sobre literatura catalana –convocatamb la Fundació Prudenci Bertrana–, websespecials com la Rambla digital per SantJordi, Els entra-i-surts de Brossa –amb laFundació Joan Brossa i la UB– o el lloc webde la Nit de Santa Llúcia del 2003 –fet d’a-cord amb Òmnium Cultural”.

Per celebrar l’èxit d’aquests projectes ide molts altres posats en marxa durant

els tres primers anys de vida, Lletra ila Institució de les Lletres Cata-

lanes (ILC) van organitzaruna sessió sobre l’estat

de la literaturacatalana

durant el2003 isobre elpronòs-tic que

els dife-rents actors

del sistema literari catalàformulen per al nou any2004.

A l’acte, convocat amb eltítol “Anatomia: Balanç iprofecia de la literaturacatalana” el 18 de

desembre passat i celebrat a l’anticamfiteatre anatòmic de la Reial Acadè-mia de Medicina de Catalunya, hi vanparticipar Ernest Folch, director edito-rial del Grup 62; Biel Mesquida, escrip-tor; Francesc Parcerisas, director de laILC; Xavier Agulló, responsable de Lli-bres.com; Joan Josep Isern, responsabledel Servei d'Informació i Difusió delDepartament de Cultura de la Generali-tat; Carles Miró, escriptor i dinamitza-dor del diari interactiu (weblog) Notesal marge; Dolors Oller, presidenta delCentre Català del PEN, i Màrius Serra,escriptor i conductor del programa Ale-xandria del Canal 33.

Amb vista al futur, Subirana afirma que“pretenem potenciar la participació delsusuaris i promoure noves activitats dins elmón literari català. Per exemple, repetintcada any una sessió d’anàlisi i prospectivade la literatura com la d’aquest desembre.Pel que fa al NewsLletra, hi ha el projected’ampliar-ne els continguts, de manera quearribi a ser una revista digital de literaturacatalana”.

cació d'experts reconeguts com RoyAscott, director del CAiiA-STAR; XavierBerenguer, professor de l'Institut Univer-sitari de l'Audiovisual de la UniversitatPompeu Fabra; Lev Manovich, professorde la Universitat de Califòrnia a San Die-go; Laura Baigorri, de la Universitat deBarcelona; David Casacuberta, de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona; JoséLuis Brea, professor de la Universitat deCastella-la Manxa, i Claudia Giannetti,directora del MECAD.

Lletra celebra els primerstres anys “de vida”

Lletra celebra el tercer aniversari i

es consolida com un referent i un

agent actiu de la literatura feta en

català a la xarxa. Va ser creat el

2000 des dels Estudis d'Humanitats

i Filologia, amb el suport inicial de

la Institució de les Lletres Catalanes

i amb l'objectiu de contribuir a la

divulgació de la literatura catalana.

Lletra rep 40.000 visitesmensuals i el seu butlletíd’informació NewsLletra,té actualment més de2.100 subscriptors

# a l'estudi especialitzat i un observatoriinternacional. Tots junts van configu-rant progressivament un seguit denodes. Així, l'element clau d'aquest espaisón els nodes o interseccions disciplinà-ries que progressivament van articulantun espai de coneixement amb múltiplesconnexions temàtiques.

ArtNodes es desenvolupa com un espaien xarxa, a la xarxa i presencialment. Jaha establert una sèrie d'aliances interna-cionals amb institucions del món de lacultura, la recerca i la docència, com arael MACBA, el CAiiA-STAR, Metrònom, laFundació Tàpies, HANGAR, MECAD,l'Institut Universitari de l'Audiovisual dela UPF, la Fundació Miró o el MedialabMadrid.

L'equip de professors i especialistes de laUOC compta, entre altres, amb la impli-

Els objectius d'aquest espai virtualsón documentar aquesta convergèn-cia, observar l'actualitat i contribuir

al debat entre la comunitat interessadaen la teoria i pràctica de les relacionsentre art, ciència i tecnologia. Ambaquesta dinàmica, ArtNodes estudia iimpulsa les noves formes d’art emer-gent, com l’art digital, que fan servir lesciències i les tecnologies per a la creació.

Pau Alsina, responsable d’ArtNodes,explica que aquesta iniciativa “volreprendre el tarannà renaixentista que rela-cionava les arts, les humanitats, la ciència ila tecnologia, ser un pont entre els diferentsàmbits de coneixement. Necessitem un nouhumanisme a l’alçada del nostre temps”.

ArtNodes està format per tres espaisdiferenciats: una revista amb dossiersmonogràfics, un conjunt de recursos per

ArtNodes, un espai sobre les interrelacionsentre art, ciència i tecnologia

Ja fa més d’un any que la UOC va

crear ArtNodes, un espai que estu-

dia les interrelacions entre l'art, la

ciència i la tecnologia. Aquest

espai, en el qual col·laboren

experts i institucions culturals i

universitàries nacionals i interna-

cionals, ofereix articles, entrevis-

tes, enllaços o notícies.

Norma Miller fa onze anys que viu alPanamà, on és professora de matemàti-ques. Abans de traslladar-se a aquest paíscentreamericà estudiava un doctorat enmatemàtica pura a la Universitat deNorthwester. Només li faltava la tesiquan se’n va anar al Panamà per motiuspersonals. Fa tres anys, es va plantejarque volia culminar els seus estudis dedoctorat i complementar el seu treballdocent amb la investigació. Al Panamàno va trobar cap programa de doctoratque l’interessés i la seva situació personalli feia impossible de viatjar a una univer-sitat de l’estranger. En aquest moment,la UOC va aparèixer a la seva vida.

“Va ser una veritable revelació conèixer l’e-xistència del programa de doctorat de laUOC. Pel seu caràcter interdisciplinari, perla combinació de la tecnologia amb l’aspec-te social i per la possibilitat de fer-lo total-ment a distància, aquest programa va repre-sentar per a mi la possibilitat d’aconseguirla meta que m’havia proposat alguns anysenrere”, explica Norma Miller.

Aquesta estudiant de doctorat va conèi-xer l’existència de la UOC per mitjàd’un professor de la UPC amic del seumarit. Va ser ell qui li va explicar el pro-grama de la Universitat. “Per a mi va sermolt important que un professional recone-gut internacionalment me la recomanés. Jovolia fer un doctorat de qualitat; si no,m’estimava més no fer-lo”, afegeix.

Malgrat les possibilitats que dóna unensenyament a distància, i a més virtual,

El curs 2000-2001, la UOC va posar en marxa el seu primer curs de

doctorat. El programa, amb el títol de doctorat sobre la Societat de la

Informació i el Coneixement, té dues característiques definitòries: és

interdisciplinari i internacional. En l’actualitat, el doctorat està

plenament consolidat. Hi participen 271 persones, 52 han assolit el

diploma d’estudis avançats i ja s’ha llegit la primera tesi doctoral. A més,

la majoria dels matriculats són de Catalunya (si bé prop

d’un 50% són de països estrangers).

Campus Virtual 2010

Interdisciplinari i internla Societat de la Inform

Norma Miller,estudiantde doctorat aPanamà

“Volia fer un doctorat dequalitat; si no, m’estimavamés no fer-lo”

Normal Miller considera que cal fer unesforç molt important i dedicar-hi moltde temps per a portar endavant el pro-grama. Ella fins i tot ha hagut de deixarde treballar a temps complet per apoder-se dedicar com vol al doctorat.Explica que “quan vaig començar el docto-rat, treballava a temps parcial a la Universi-tat Estatal de Florida al Panamà. Això m’era molt còmode, ja que em permetiacombinar el rol de mare (tinc dos fills de 9 i6 anys) amb la tasca professional. Un anydesprés de començar el doctorat, vaigcomençar a treballar a temps complet a laUniversitat Tecnològica del Panamà. Profes-sionalment això suposava un avanç impor-tant. Però em vaig adonar després del primersemestre que no podia fer-ho tot. El doctoratés la meva prioritat principal després de lafamília. Així doncs vaig prendre la decisióde renunciar a la feina a temps complet itreballar només mitja jornada”.

Per a Norma, el fet de tractar-se d’undoctorat de caràcter internacional tambéés enriquidor. Sobretot per les aporta-cions que hi poden fer estudiants dediferents punts del planeta. La relacióvirtual no li és cap problema. “El treballque vaig fer al curs d’Educació a la societatde la informació em va unir molt als meuscompanys d’equip. Em fa molta il·lusiópoder conèixer-los algun dia personalment.Casualment, tinc una companya que és deGuadalajara, Mèxic. Jo em vaig criara Chapala, un poble a 40 quilòmetresde Guadalajara.

L’any passat vaig tenir l’oportunitat deconèixer-la i va ser una experiència moltmaca per a totes dues”.

Ara, Norma Miller es prepara ja percomençar la tesi doctoral. Fa uns mesosva triar un seminari d’anàlisi interdisci-plinari sobre la societat de la informacióperquè se sentia molt interessada pelProjecto Infoplazas que desenvolupavael govern del Panamà. “Les infoplazassón una xarxa de centres comunitaris quetenen per objectiu proveir d’accés a Internetles classes més marginades econòmicamenti geogràficament”, explica. Aquest temal’ha interessat tant que pensa fer la tesisobre les eines per a mesurarl’ús d’Internet en aquesteinfoplazas.

Hugo León viu a Ciutat de Mèxic. És lli-cenciat en Comunicació i actualmenttreballa com a professor i investigador dela Universitat Intercontinental de Ciutatde Mèxic. La seva tasca investigadora s’a-dreça a les noves tecnologies i als mit-jans de comunicació. Fa un temps ja varealitzar un postgrau d’art i descodifica-ció de la imatge virtual. “Però per a conti-nuar la meva formació com a investigador,

La carrera professional de Ricardo Pasca-le ha anat sempre íntimament relaciona-da amb l’economia i les finances. Vaestudiar Ciències Econòmiques a la Uni-versitat de la República, a l’Uruguai. Éscatedràtic de Finances en aquesta univer-sitat des del 1969. També a la Universitatde la República, desenvolupa la feina dedirector acadèmic del programa d’espe-cialització del postgrau de Finances. Laseva feina no es limita, però, al mónacadèmic. Ha estat en dues ocasions pre-sident del Banc Central de l’Uruguai (del1985, tot just instaurada la democràcia,al 1990 i del 1995 al 1997). A l’actualitatrealitza tasques de consultor especialitzaten economia i finances per a empreses,tant a l’Uruguai com a altres països de

l’Amèrica Llatina i d’Europa, i d’assessorper a diversos organismes internacionals.

L’ampli bagatge professional en el mónde l’economia ha portat Ricardo a afir-mar que el creixement de l’Amèrica Lla-tina, i en particular de l’Uruguai, va vin-culat a la seva capacitat de crear valor apartir del coneixement que pot aportarla societat de la informació si es fa serviradequadament. Aquest ha estat un delsmotius que ha fet que Ricardo Pascales’interessi per investigar el món de lasocietat de la informació i per a realitzarel doctorat a la UOC. “Vaig decidir fer undoctorat, en part, pels meus interessosacadèmics, on la recerca és clarament untema central. El doctorat et dóna l’oportuni-tat única d’investigar d’una manera siste-matitzada. Les altres raons tenen a veureamb el meu interès pels temes que desenvo-lupa el doctorat de la UOC. La interdiscipli-narietat és per a mi una de les facetes mésatractives del doctorat. Atesa la profunditatdel coneixement a principis del segle XXI, lainterdiciplinarietat creativa em sembla d’u-na importància crucial per a crear nousconeixements que ajudin a elevar el nivellde vida dels habitants del meu país”, expli-ca Ricardo Pascale.

Aquest economista uruguaià va triar laUOC pel seu prestigi internacional.Segons Ricardo Pascale, “me la va recoma-nar un professor amic meu a qui tinc un granrespecte intel·lectual i que treballa a la Uni-versitat Pompeu Fabra. Havia sentit parlarmolt bé de la UOC anteriorment i les conver-ses amb el meu col·lega docent català van serdefinitives. Crec que és una universitat deprestigi notori, i la meva experiència estu-diant-hi (ja fa gairebé dos anys), ha confir-mat amb escreix les meves presumpcions i lesinformacions rebudes sobre el seu prestigi”.

Ricardo està acostumat a viatjar molt i elfet d’estudiar el doctorat en una univer-sitat virtual li fa un gran servei. “Que laUOC sigui virtual no significa cap dificultataddicional. Al contrari, a causa de la mevaactivitat, que porta implícita compromisos adiferents països, el fet de ser virtual m’hadonat una oportunitat invalorable de portarendavant estudis i investigacions malgratno residir sempre al mateix lloc”. Ricardotambé valora molt positivament la rela-ció amb companys i professors. Unarelació que troba del tot natural malgratla distància i la virtualitat.

Però com en tot doctorat, per a Ricardoaquests estudis de la UOC suposen ungran esforç i moltes hores de dedicació,que treu de matinar i de treballar de nit,encara que això signifiqui abandonaralgunes activitats i disminuir-ne d’altresen l’àmbit professional. “Un doctorat nos’ha de prendre com un sacrifici, sinó comuna qüestió que et fa gaudir”, afegeix.

el grau de doctor és indispensable. Aixídoncs, vaig començar a plantejar-me com ion fer el doctorat”.Hugo coneixia la UOC com a universitatdedicada exclusivament a l’educació adistància. Aquest fet ja l’atreia. Però esva acabar decantant per l’Oberta pelprestigi que considera que ha aconseguitgràcies a diferents reconeixements, aixícom també per la possessió de la CàtedraUNESCO d’e-learning. “Quant al progra-ma, la participació de Manuel Castells vaser un punt decisiu, ja que prèviament elconeixia com a autor”.

Així mateix, la temàtica del doctorat erade gran interès per a Hugo. “L’elecció vaestar motivada per diversos factors: d’unabanda la novetat de la temàtica, que liaporta un caràcter d’àrea d’oportunitat pera l’estudiós de la matèria; d’una altra, laproximitat amb la meva línia actual d’in-vestigació. Igualment, el perfil interdiscipli-nari del programa també l’enriqueix, ja queel fenomen de la societat de la informacióha de ser abordat des de perspectives diver-ses per tal d’aconseguir un bon enteniment.L’essència de la temàtica és complexa”.

Aquest professor universitari mexicà vapensar també que el curs de doctorat adistància li era molt útil. “La virtualitatera una condició necessària, ja que tinc pre-vist canviar de residència en un termini decom a màxim dos anys, i, per tant, un doc-torat virtual no m’obstaculitza el meu pro-jecte”, explica. Considera, però, que comqualsevol programa de doctorat, demanaun gran esforç i que cal ser molt organit-zat i dedicar un temps diari a l’estudi.“Dedico els matins de dilluns a divendres alprograma de doctorat”, afirma.

Per a Hugo, el fet de tractar-se d’un doc-torat internacional és un valor afegit alsconeixements que s’hi adquireixen. “Joensenyo als meus alumnes la idea que a ladiversitat és on hi ha la riquesa. En el casdel doctorat això també és cert. Els exem-ples que aportem als debats els diferentsdoctorands estan basats, generalment, en elnostre entorn immediat. Així aconseguimuna visió més àmplia de la matèria. L’únicproblema que hi trobo són les diferènciesinherents a cadascú, ja no per les nostresnacionalitats, sinó per la formació diversa.De vegades tenim diferents nivells de forma-ció, sobretot en aspectes tècnics, o fins i totemprem diferent vocabulari especialitzat”.

Campus Virtual 20 11

acional: doctorat sobreació i el Coneixement

“L’elecció va estarmotivada per la novetat dela temàtica”

“La interdisciplinarietatés per a mi una de lesfacetes més atractivesdel doctorat”

Hugo León,estudiant dedoctorat a Mèxic

Ricardo Pascale,estudiantde doctorata l’Uruguai

Campus Virtual 2012

Entre el 22 i el 26 de març

culminarà el seminari internacional

Liderar la universitat en la societat

del coneixement, organitzat en el

marc de la Càtedra UNESCO d’e-

learning de la UOC. En aquests

mesos, responsables acadèmics de

tot el món han reflexionat sobre les

estratègies de canvi.

El lideratge universitarien la societat del coneixement

El seminari, estructurat en dosmòduls intensius d’una setmana,ofereix als participants la possibilitat

de reflexionar i de compartirexperiències sobre els diferentsenfocaments i estratègies de canvi a launiversitat a partir de la introducció i úsde les tecnologies de la informació i lacomunicació.

Josep Maria Duart, professor dels Estudisde Psicologia i Ciències de l’Educació icoordinador de la càtedra, valora aquestaprimera activitat com un èxit. “En primerlloc, hem aconseguit convocar 31 rectors ivicerectors de 10 països i 26 institucions

diferents; en segon lloc, hem aconseguitsituar la UOC entre les grans universitatsdel món que formen directius acadèmics, ien tercer lloc, ha servit per a generar unamillora i una reflexió interior en el si de launiversitat”.

Però a més de les sessions i conferènciespresencials, els participants tenen al seuabast un espai virtual d’intercanvid’experiències i aprenentatges quetambé els permet accedir a fontsd’informació per a la presa de decisions.L’objectiu, a la llarga, és la constituciód’una comunitat de pràctiques virtual.Duart afegeix que “juntament amb laBiblioteca i amb Iniciatives Internet, hemcreat un web i un centre de recursos digitalssobre temes d’aprenentatge virtual ques’obrirà al públic en general”. A aquestespai s’hi accedeix des del CampusVirtual de la UOC.

Les institucions i universitats queparticipen al seminari són entre altresles universitats Valparaiso, DUOC, Talcai UNIACC, de Xile; la Universitat deGuadalajara, la Universitat Veracruzana,l’Autònoma de San Luís de Potosí i laCONALEP, de Mèxic; la Interamericana,de Puerto Rico; l’Autònoma, la Salle,CEIPA, UNAB i del Valle, de Colòmbia;la Universitat Catòlica Pontifícia delParanà, i la Universitat Amhembi

Morumbi, del Brasil; el TECSUP, de Perú,o l’Escola Nacional de Judicatura de laRepública Dominicana. En el cas de lesespanyoles hi participen les universitatsJuan Carlos I (Madrid), Alacant, Oviedo,Pablo de Olavide (Sevilla), Girona iSantiago de Compostel·la.

John Stephenson“S’ha de repensar la idea de curs i el rol del professor”

John Stephenson, professor de la Uni-versitat de Middlesex de Londres iinvestigador especialitzat en metodo-

logia educativa, va visitar la UOC el mesde novembre passat per impartir un tallersobre aquest tema amb professors i tèc-nics de la Universitat. La seva línia derecerca se centra en l’aprenentatge virtual(e-learning), i la idea central que defensaés que l’estudiant dirigeix i determina elseu procés d’aprenentatge. La defensa d’a-questa tesi també implica atorgar una res-ponsabilitat afegida a l’alumne.

L’autocontrol de l’aprenentatge és la clau del pro-cés tal com vostè l’explica.Exacte. És decisiu que l’aprenentatgevirtual permeti a l’estudiant controlarl’accés a diversos recursos educatius,inclosos textos, imatges, materials de labiblioteca, eines d’aprenentatge i ajudes.A més, no pot estar limitat als materials,serveis i activitats que li proveeix elprofessor: tots els elements del’aprenentatge virtual han de confluirper al millor aprenentatge, i hi had’haver canvis significatius en el rol del

professor. Haurem de repensar la ideadel curs com a estructura principal.Internet també aporta una enormefacilitat d’accés als experts en un tema,facilita moltíssim el diàleg entreprofessor i alumne, entre alumnes ientre grups que s’han especialitzat i, totplegat, de manera asíncrona o síncrona.

Com evolucionarà l’aprenentatge virtual?Cada vegada serà més conduït perl’estudiant, i no pas per la manca desupervisió directa o per la seva virtualitati asincronia. La seva responsabilitats’estén envers el seu aprenentatge, eldesenvolupament dels seus interessos.Intervé cada vegada més en el materialdocent de les assignatures que cursa, iuna de les seves principals fontsd’informació i progrés serà la interaccióentre companys: amb l’expert, amb elno expert, etc.

Això canvia el rol del professor.El rol educatiu del professor s’expandiràmés enllà de la pedagogia per inclouresistemes de gestió (management), de

Vostè reconeix que, malgrat tot, sovint latecnologia de l’aprenentatge dóna sorpreses.L’escenari d’aprenentatge que heplantejat està completament dirigit perl’estudiant. Pot ser que no es doniexactament d’aquesta manera, però hiha una cosa certa: el repte que encara elprofessor no és si ha de donar o noresponsabilitat a l’estudiant. El repte ésquanta responsabilitat negarà ofacilitarà, i com ho farà.

suport tècnic i d’especificació de nousmaterials i sistemes. En definitiva, esconverteix en l’orquestrador del’aprenentatge, sempre en col·laboració,en conseller de la qualitat i en proveïdorde suport. Aquest nou rol connecta lacapacitat educativa del professor ambl’estudiant i amb l’autor dels materialsdocents.

Com afecta això el curs o semestre com a unitatformativa?El curs com a estructura d’organitzacióde l’aprenentatge dóna pas a sistemes desuport, que defineixen camps d’estudi iactivitat dels estudiants.

Quins serien aquests nous camps d’estudi?Serien exemples d’exercicis iexperiències d’altres estudiants,preguntes més freqüents i pàginesd’ajuda. També guies, debat, activitatsper a orientar l’autoavaluació, einesd’aprenentatge i materials per a prepararplans d’acció i també elements per aavaluar el progrés.

La Càtedra UNESCOd’e-learningLa Càtedra UNESCO d’e-learning,dirigida pel vicerector de RelacionsInternacionals Francisco Rubio i quees va posar en marxa ara fa un any,se centra en l’anàlisi, consideració iestudi dels beneficis que representaper a les universitats l’ús de les novestecnologies de la informació i de lacomunicació en l’educació, com agenerador i motor del canviinstitucional. Amb aquesta finalitates constitueix com a espai de reflexióinterdisciplinari capaç de generar,formalitzar i difondre elconeixement adquirit per lesuniversitats en aquest àmbit, almateix temps que es posen les basesdel que ha de ser una xarxa decooperació internacional.

Participants del primer seminari internacional de la Càtedra UNESCO d’elearning.

John Stephenson i Albert Sangrà, director del’Àrea de Metodologia e Innovació Educativa.

Campus Virtual 20 13

Més de 100 estudiants dela UOC realitzen pràctiques

José Luis Macho estudia EnginyeriaSuperior en Informàtica. Aquest estu-diant pensa que per a estar preparat

en el món de la informàtica, a banda delsconeixements teòrics que dóna la univer-sitat, és necessari estar en contacte cons-tant amb el mercat laboral. Per aquestmotiu, sempre ha compaginat estudis ifeina. Fa uns mesos, però, es trobava a l’a-tur. Va ser llavors quan va conèixer l’e-xistència de les pràctiques de la UOC.“Vaig trobar en un dels fòrums globals l’a-nunci d’un altre estudiant que pertanyia al’empresa Kinetical Business i que demanavaestudiants per a fer pràctiques d’informàtica,vaig respondre i em van citar per a fer unaentrevista. Fer pràctiques em va semblar unabona manera de continuar la filosofia d’ad-quirir experiència. El resultat ha estat moltbo: ara treballo com a programador a l’em-presa on vaig començar les pràctiques”, ex-plica José Luis, que és un dels 115 estu-diants que s’han apuntat a aquest progra-ma de pràctiques que va engegar la UOCel gener del 2003.

Quan la UOC va decidir proposar de ferpràctiques als estudiants dels darrers cur-sos, no se sabia si l’experiència funciona-ria. “Els estudiants de la UOC tenen unperfil diferent als d’altres universitats. Sónpersones amb poc temps lliure, que general-ment treballen, que en molts casos ja tenenuna altra carrera. Per a ells les pràctiques

no signifiquen un primer contacte amb elmón laboral. Generalment, els posen encontacte amb altres àrees professionals iamb noves activitats. Nosaltres ja informemles empreses d’aquest perfil diferent”, expli-ca Meritxell Santiago, cap de la Borsa deTreball de la UOC.

A la majoria de les titulacions que im-parteix la UOC, les pràctiques no sónobligatòries. En alguns casos, però –aHumanitats, Psicopedagogia, Psicologia,Empresarials i ADE–, van lligades a unaassignatura i, per tant, tenen un pesacadèmic. En altres ocasions, les pràcti-ques, que solen durar entre 6 i 12 mesos,

són lliures sense que s’associïn a la ma-trícula de cap assignatura ni a l’adjudica-ció de crèdits.

La UOC fa en tot moment un seguimentde les pràctiques per evitar que els seusestudiants realitzin feines poc qualifica-des. La Universitat posa un tutor depràctiques i l’empresa un altre. Kolja Bie-

nert cursa estudis d’Àsia Oriental i fapràctiques al Hong Kong Trade Develop-ment Council, a Barcelona. “Es una enti-tat pro-governamental que promou el co-merç entre Hong Kong i la Península Ibèricai consolida la seva posició de porta d'entra-da al mercat xinès per a les comunitats em-presarials espanyola, portuguesa i andorra-na. Responc a diverses trade enquiries (con-sultes comercials) i facilito llistats d'empre-ses. També escric articles en anglès sobre di-ferents temes que es pengen al web(www.tdctrade.com) i preparo informes sec-torials. Igualment, col·laboro en la promo-ció de les nostres fires i en la preparació demissions comercials. Fa dos mesos fins i totvaig acompanyar un grup d'empresaris aHong Kong!”, explica Kolja. Aquest estu-diant considera que s’ha implicat total-ment en el projecte. “Des del primer mo-ment, l'equip em va involucrar en gairebétot, cosa que és dura al principi, però ques'agraeix molt després perquè et fa sentirpart de l'equip. L'ambient és molt bo i l'em-presa és força flexible”.

José Luis Macho també s’ha involucratplenament en la seva feina de pràcti-ques. Va entrar a Kinetical Business pertal de desenvolupar aplicacions per adispositius mòbils. “L’empresa on he fetles pràctiques pertany a Barcelona Activa,per tant he format part d’un equip de perso-

nes de caire emprenedor i mentalitat inno-vadora. En un context com aquest, és im-possible no implicar-se personalment i tèc-nicament”.

En alguns casos les empreses subscriuenamb la UOC un acord de col·laboracióper a acollir estudiants en pràctiques, es-pecificant l’oferta de pràctiques que s’-haurà de portar a terme i el perfil de l’es-tudiant que volen que la desenvolupi.En altres ocasions, és l’estudiant qui pro-posa a la UOC fer pràctiques en una de-terminada empresa. És el cas d’AntòniaPla, una estudianta de la diplomaturad’Empresarials que a més treballa en unaentitat pública, com a comptable d’uninstitut. “L’empresa on vaig fer les pràcti-

ques és Geòtics Innova SL, una empresa cre-ada recentment que es dedica al sector deles energies alternatives en l’àmbit de la ge-otèrmia. Un soci de l’empresa se’m va diri-gir per veure si coneixia algun estudiant deconfiança per a fer una recerca a Internet deles novetats mundials en la matèria. Eraposar al dia un estudi realitzat anterior-ment. Ja que el tema era atraient e innova-dor, em va interessar molt. A part d’aquestsaspectes, la pràctica es podia desenvolupara l’estiu i mitjançant el teletreball i, donadala col·laboració de la Borsa de la UOC i elsrequeriments de l’empresa, la vaig poder feren època no lectiva, aprofitant així el meuhorari laboral d’estiu”, explica.

Aquesta estudianta fa una valoraciómolt positiva de la pràctica i de la rela-ció amb l’empresa. “Vaig fer un estudi deproductes a nivell mundial en el camp de lageotèrmia –aprofitament de la temperaturade l’escorça de la terra com a intercanvid’un sistema de climatització en els edificis,evitant d’aquesta manera les torres de cli-matització amb els conseqüents avantatgesmediambientals–2. Les empreses tambévaloren positivament l’experiència. Se-gons Manel Vinyals, el tutor d’Antònia aGeòtics, “l’experiència ha estat molt bo-na i estem contents amb els resultats ob-tinguts, més endavant segur que repeti-rem amb un altre estudiant”.

Fa un any, la UOC va començar a

oferir als seus alumnes la possibili-

tat de fer pràctiques a empreses.

Després de poc més de 12 mesos

d’engegar el programa, els resul-

tats han superat les expectatives.

S’han recollit 221 sol·licituds, s’han

establert convenis amb 109 centres

col·laboradors i 115 estudiants han

començat a fer pràctiques.

S’han establert convenisamb 109 centrescol·laboradors i s’hanrecollit 221 sol·licituds

47%

7%

Empreses privades

Centres de Formació

Administracions públiquesONG

16%

30%

Institucions en convenide pràctiques

Campus Virtual 2014

Els estudiants donen un notable a la UOC

Els estudiants han puntuat la Univer-sitat amb un quatre sobre cinc. En-tre altres aspectes, han valorat el seu

sentiment de pertinença a la comunitatUOC o la compensació que treuen perl’esforç invertit. Entre les dades obtingu-des aquest juliol, i que corresponen alperíode comprés entre febrer i juny del2003, destaca l’elevat grau de satisfaccióde l’estudiant amb la relació amb con-sultors i professors –amb una nota de4,3 sobre 5– o amb el sistema d’avalua-ció pel que fa a l’adequació, la coherèn-cia i la retroacció rebuda (feedback) –ambun 4,2.

L’objectiu d’aquestes enquestes és treba-llar els aspectes metodològics, és a dir,els que tenen a veure amb el procésd’ensenyament i aprenentatge: es vol sa-ber el grau de satisfacció dels estudiantspel que fa al model pedagògic de la Uni-versitat Oberta de Catalunya.

Després de nou anys d’activitat, la UOCs’ha plantejat com un dels objectius es-tratègics la revisió i millora del sistemad’avaluació institucional en el marc del’aplicació d’un programa de qualitat to-tal; és a dir, de totes les activitats que esdesenvolupen a la Universitat.

Un dels primers passos que han conduïta aquest objectiu ha estat la identificaciódels principals elements metodològicsquè cal avaluar de la qualitat.S´han definit tres àmbits de mesura dife-renciats, amb els seus corresponents in-dicadors:-la satisfacció dels estudiants respecte almodel pedagògic,-el seu rendiment acadèmic,-el seu nivell de continuïtat en els estudis.

El Quadre de Comandament Metodolò-gic de la Universitat Oberta de Catalu-nya (QCM) és l’eina que mostra aquestsindicadors i posa a l’abast de les perso-nes interessades les dades recollides demanera periòdica.

Per tal de garantir l’objectivitat, la Uni-versitat Oberta de Catalunya encarregal’explotació de les dades i els informesde resultats a una empresa externa.

En una segona fase, s’introduiran meca-nismes més específics d’examen de laqualitat de l’ensenyament de la UOC,segons apunta Albert Sangrà, cap del’àrea de Metodologia i Innovació Edu-cativa i responsable d’aquest procés.Un d’aquests elements serien les entre-vistes guiades amb grups d’estudiants,

metodologia que ja fou utilitzada ambel grup pilot d’estudiants del primer anyde funcionament de la Universitat (curs1995-1996).

A més de l’enquesta institucional, elsestudiants reben a les bústies personalsuna enquesta específica sobre les assig-natures que estan cursant, amb pregun-tes sobre continguts, materials didàc-tics i la relació amb el consultor, entred’altres.

Paral·lelament a totes aquestes accions, itambé en la mateixa línia de millora, s’analitza la relació que hi pot haver en-tre el grau de satisfacció dels estudiantsamb el model metodològic, el seu rendi-ment acadèmic i la continuïtat a la Uni-versitat.

Els estudiants, des de la creació de

la Universitat Oberta de Catalunya,

valoren cada semestre els aspectes

qualitatius de la Universitat mit-

jançant una enquesta. Des del

juliol passat, se n’ha millorat el

contingut i s’hi han incorporat

noves preguntes, després d’un

procés de reflexió intern i amb el

recolzament d’un equip d’experts

extern.

Novetats editorials www.editorialuoc.com

Títol: La societat de la informació i l’estat del benestar: El model finlandès

Col·lecció: Biblioteca Oberta – Sèrie Economia i Empresa, 23

Autors: Manuel Castells i Pekka HimanenPVP: 19,50 euros

Aquesta obra intenta definir les característiques del modelespecífic de la societat de la informació finlandesa que, jun-tament amb els EUA, lidera les estadístiques d’Internet pelque fa referència al nombre d’ordinadors centrals per càpi-ta. Els autors d’aquest llibre aporten documentació per tald’entendre què va passar a Finlàndia i per quin motiu s’ha

pogut desenvolupar tecnològicament i econòmicament en la nova economia global ide l’era de la informació sense perdre la identitat cultural i preservant l’estat del be-nestar. Un model que es caracteritza per una educació pública de gran qualitat i gra-tuïta, una cobertura sanitària pública i universal i un sistema social generós, amb unesprestacions molt fortes en matèria d’atur i de jubilació.

Títol: Introducción a los autómatas programablesCol·lecció: Biblioteca Multimedia – Serie IndustriaAutors: Joan Domingo Peña, Juan Gámiz Caro,

Antoni Grau i Saldes i Herminio Martínez García

PVP: 36 euros

Introducción a los autómatas programables és el primerdels tres volums, inclosos en la col·lecció Biblioteca Mul-timedia (BM), dedicats a presentar els fonaments i lesaplicacions de l’automatització industrial amb autòmatsprogramables (PLC, Programmable Logia Controller) i lescomunicacions industrials. Al llibre s’hi recullen les defi-

nicions i principis bàsics relacionats amb els PLC, els elements sensors per a l’ad-quisició i mesura de senyals procedents dels sistemes automatitzats i els actuadorsmés habituals, així com també els circuits clàssics de comandament i maniobra. Elsautors són especialistes de reconegut prestigi en l’àmbit de les comunicacions in-dustrials.

Concepte Valoració

Enquesta UOC1 2 3 4 5

Gaudiment

Pertinença

Compensació

Percepció de beneficis

Satisfacció global

FITXA TÈCNICA

Població: 12.210

Tipus de mostratge: de resposta voluntària

Núm. de respostes (voluntàries): 2.759 (percentatge global de resposta: 39,3)

Marge d'error per a un interval de confiança del 95% (cas més desfavorable p=q=0,5) +/- 1,67%

Format del qüestionari: web

Durada de publicació del qüestionari: juliol del 2003

Lloc de publicació: missatge als estudiants

Campus Virtual 20 15

“He après a entendre el mercat i,indirectament, la meva empresa”

El graduat Josep Maria Català ho témolt clar: no hi ha una edat per aestudiar i una altra per a treballar.

Aquells temps en què un estudiava finsals vint anys i després només treballavafins a jubilar-se han desaparegut.

L’any 1992, el Josep Maria acabà elsestudis d’enginyer tècnic deTelecomunicació a La Salle. Vacomençar a treballar i, l’any 1997, vatornar a les aules per fer un MBA. Comell mateix reconeix, “em va picar elcuquet de l’economia! Fins llavors, haviatreballat al món tècnic i ara volia dedicar-me a allò que belluga el món. El que vaig

aprendre al màster no em va decebre i vaigdecidir tornar a la universitat per a seguirestudis en aquest camp. Però la presencialera una opció impossible per a mi”. Vaconèixer la UOC per uns díptics que uncompany va portar a la feina i es vamatricular als Estudis d’Empresarials,atret pel màrqueting i l’economia.“Volia fer uns estudis que no fossin dellarga durada, i amb calma, per a fer-loscompatibles amb la meva feina aTelefònica, així que vaig començar amatricular-me de tres o quatreassignatures”. A més de sentir-se atretper aquests temes i voler-hi aprofundir,el Josep Maria reconeix que “ambaquests estudis, puc arribar més lluny en elmón laboral. He après a entendre el mercati, indirectament, la meva empresa”.

Quatre anys després es diplomà enEmpresarials i, ja posats, va decidir

continuar i fer Administració i Direcciód’Empreses. L’octubre passat, dos anysdesprés de començar aquests nousestudis, recollí el títol a l’acte degraduació que es va celebrar a Sabadell.Però aquest no ha estat l’únic premique ha rebut durant el 2003: el Col·legid’Economistes l’ha premiat com un delsmillors currículums universitaris deCatalunya.

“La clau? La constància i la força devoluntat. Cal estudiar dia a dia: si dius‘ja ho faré o ja m’ho miraré’, estàsperdut! Jo he anat seguint l’avaluaciócontínua, traient hores de la nit i del cap

de setmana. Crec que si un treball no etsurt o no et concentres, canviesd’assignatura o descanses deu minuts... icontinues. Sempre tens pujades ibaixades!” assegura el Josep Maria, quereconeix que no tot és un camí deroses. “Cada semestre, començava moltanimat… però quan ja has fet un 30%del trimestre, tens una aturada. Despréstornes a animar-te, i ja!”.

Per a aquest enginyer i economista,“algunes assignatures, potser les quetendien a ser més tècniques, no estanpensades per a fer-les en un entorn virtual ies fan més difícils. Però, en aquest sistemavirtual, la relació amb els professors és mésdirecta. En un entorn clàssic, la distànciafísica era més gran que la que tenim ara!”.Però no només la relació amb elsdocents és més forta: el Josep MariaCatalà, malgrat la manca de temps, ha

fet amics entre els companys del seuentorn. Fins i tot, “amb un altrecompany, hem decidit tornar-nos amatricular i fer la carrera plegats. Potserd’Humanitats, perquè ens agrada, com ahobby. O potser el doctorat. Qui sap!”. Laqüestió és no baixar del trenuniversitari.

Més de 165 personesparticipen a les visitesd’estudi del Club UOCUn total de 166 persones de lacomunitat UOC han assistit a lesdiverses visites d’estudi que haorganitzat el Club de Graduats iAmics de la UOC durant els últimsmesos. Són visites a empreses iinstitucions que es considerenrepresentatives dins el seu sectord’activitat i que tenen per objectiuun acostament a l’entornempresarial per a observardirectament els professionals enexercici, els sistemes de produccióo l’organització i gestió d’algunsdels serveis. Les visites d’estudi,que s’organitzen periòdicament,són una font de coneixementcomplementària i que actualitza laformació adquirida als estudis.Durant el 2003 s’han visitat laSEAT, la Borsa de Barcelona, elFòrum de les Cultures, els TMB,Bassat Ogilvy i l’estudi Mariscal.

A punt de celebrar-sela segona Nit delsGraduats

La nit de l’11 de març, al Palau Reialde Pedralbes, serà la segona Nitdels Graduats. Es tracta d’unacelebració de caràcter lúdic icultural organitzada pel Club deGraduats i Antics Amics de la UOCamb l’objectiu d’enfortir els vinclescreats entre els estudiants durant elseu pas per la Universitat i de crearun espai per a compartir elsprojectes de futur. El Club preténmantenir els vincles amb els anticsestudiants creant una xarxa decontactes i cooperació per arecolzar-los en la seva projeccióprofessional i facilitar-los elreciclatge dels seus coneixements.Ja fa gairebé un any que va tenirlloc la primera Nit dels Graduats al’hivernacle de la Ciutadella deBarcelona, amb 176 assistents.

Josep Maria CatalàGraduat en Administració iDirecció d’Empreses

Els graduats

Entrevista a... Jaume Pagès Conseller delegat del Fòrum Universal de les Cultures

Jaume Pagès és, des del 24 d’abril del 2002, conseller delegat del Fòrum Universal de les Cultures, l’esdeveniment que entre el 9de maig i el 26 de setembre canviarà la vida de Barcelona. Seran 141 dies de debats, exposicions, concerts o tallers entorn de ladiversitat cultural, la pau i el desenvolupament sostenible que han engrescat més de 150.000 ciutadans que ja han adquirit unaentrada. Pagès va assumir aquest repte després d’una llarga carrera acadèmica que el va portar des de la càtedra d’Enginyeria deSistemes i Automàtica fins a ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya durant 8 anys. És mestre, enginyer industrial iinformàtic.

Barcelona acollirà aquest any el FòrumUniversal de les Cultures, un nou esde-veniment internacional que aspira a“moure el món”. Des de fa uns mesos,els ciutadans viuen immergits en aquestesdeveniment que, això no obstant, vanéixer fa molt més temps…

Com i quan va néixer el Fòrum 2004?-L’any 1996, amb motiu de la celebraciódels deu anys de la concessió dels JocsOlímpics, es va convocar un acte alcarrer: s’hi van presentar 300.000 perso-nes. L’esperit d’aquells dies continuavaviu entre els ciutadans! Un temps des-prés, l’alcalde, Pasqual Maragall, va con-vocar un dinar en què van participar,entre d’altres, personalitats com JuanAntonio Samaranch, Federico MayorZaragoza o Jordi Pujol. Tots van com-partir la necessitat d’organitzar un acteel 2004, de caràcter internacional, peròno organitzat pels estats, cultural i nocompetitiu. Es va crear un equip de tre-ball per a perfeccionar aquest projecte ies va anar treballant amb la connivèn-cia de les tres administracions. La pro-posta es va presentar a l’AssembleaGeneral de la UNESCO l’any 1997: es vaaprovar per unanimitat! En aquellmoment, només teníem el nom, FòrumUniversal de les Cultures, i els eixos quehi volíem tractar –desenvolupamentsostenible, diversitat cultural i pau.

Ja teníem la llavor…Es va posar en marxa un equip de tre-ball per a gestar el projecte. Es va feruna bona feina: es constituïren comis-sions de treball amb participació demembres de la societat civil catalana,intel·lectuals i membres de la UNESCO.Va ser una feina d’uns quatre o cincanys. Al juny del 2002 ja teníem el nos-tre model de fòrum.

En poques paraules, què era i què és aquestfòrum?Un esdeveniment centrat en la comuni-cació interpersonal i intercultural; basaten dos pilars com són els diàlegs i les

experiències. Els diàlegs són debats ambparticipació de gent de tot el món sobretemàtiques vinculades a la pau, eldesenvolupament i la diversitat cultural.L’altre pilar busca fomentar les expe-riències entre els participants mit-jançant diferents elements que els per-metin aproximar-se als eixos del Fòrum:per mitjà de la ment, amb exposicions,o per mitjà dels sentiments, amb les arts–dansa, música, etc.–. Gràcies a unagran plaça, intentem també crear unambient de proximitat, que apropi elsvisitants a les ONG i a entitats que hanfet dels nostres valors la seva raó d’e-xistència. Tot, en un ambient festiu.

El Fòrum va néixer davant de la reacció delsciutadans al carrer… Què se n’espera ara?Els ciutadans poden ser els actors,nosaltres només muntem l’escenari. Elciutadà pot aportar la seva participació,tan activa com decideixi. Però somconscients que un dels nostres reptes éstrencar una realitat d’hàbits socials queens aboquen a una participació passiva.

Durant 141 dies, Barcelona acollirà debats,reflexions, tallers, espectacles i milers depersones. I… després?El Fòrum aspira a deixar un llegatimportant a la ciutat, sobretot en tresàmbits. Pel que fa a infraestructures,amb exemples com el Palau de Conven-cions, del qual es podrà gaudir a partirdel 2005. A nivell cultural, volem ferque una ciutat que ja és coneguda per laseva relació amb el comerç, el turisme il’esport ho sigui també per la seva rela-ció amb la cultura i el diàleg. Però anivell internacional no es tracta nomésde millorar la nostra imatge, sinó tambéde fer que, aprofitant els vincles quetenim amb les Nacions Unides i lesagències internacionals, les reflexions il’experiència dels participants al Fòrumarribin als que poden prendre decisions.Sabem també que mitjançant les expres-sions multitudinàries com aquesta s’in-flueix en els líders mundials. Finalment,i de manera més directa, el Fòrum 2004

espera impactar en els participants i ferque marxin amb la sensació d’haver afe-git valor a la seva existència.

El Fòrum serà un èxit si…Si aconseguim l’engrescament de lapoblació de la nostra ciutat, l’impacteinternacional i la seva continuïtat.

Per a entusiasmar algú, primer cal estar-neun mateix molt convençut… Què va fer dir sía Jaume Pagès el 24 d’abril del 2002 per aconduir aquest esdeveniment?Em va engrescar el projecte en si, ani-mat per la força d’una proposta consen-suada per les tres administracions. Vaigveure que això arribaria al final! Crecque les persones hem de ser capaces desumar esforços per accions que s’homereixen i el fòrum n’és una, pel seucaràcter internacional i intercultural ipels temes que tracta.

La Universitat Oberta de Catalunya ha partici-pat en aquest esdeveniment.La UOC hi va jugar un paper importantal juny del 2002. En tres mesos, abansde definir el Fòrum, vam rebre més de500 projectes. Calia fer una consulta ala societat civil sobre tot plegat i hovam fer virtualment, posant en marxal’espai Opina. La UOC, amb el seubagatge en aquest camp, ens va ajudartècnicament en la consulta i valoraciódel producte obtingut.

Parlem del Fòrum 2004, però… parlaremtambé del Fòrum 2005 i del 2006?Ens fa una il·lusió especial que algú aga-fi el relleu i que, d’aquí a uns anys, escelebri un altre fòrum. Ciutats comMonterrey, Durban o Fukuoka handemostrat ja el seu interès. No es tractade descartar ningú, però jo crec que calque les continuadores siguin ciutats queno siguin capitals, per tal d’evitar laintervenció directa dels estats, d’unadimensió determinada per a poder aco-llir un acte d’aquesta envergadura i, araper ara, ciutats que tinguin un certnivell de desenvolupament.

“El Fòrum serà un èxit si aconseguimengrescar els ciutadans”

Edició: Gabinet de Comunicació UOCRevisió lingüística: Servei Lingüístic UOCTelèfon d’informació UOC: 902 141 141

Disseny general: Manel Andreu Maquetació: Disseny visual, slFotografies: D. CamposIl·lustracions: M. AndreuImpressió: Giesa-Rotographik Dipòsit legal: B-12.158-95

Campus Virtual 2016