Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 292, novembre del 2011Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 292, novembre del 2011

24èANIVERSARISt. Miquel, 24 � Tel. 93 555 69 92 e l Masnou

25% de descompte del 21 de novembre al 3 de desembreTenim un apartat amb un 50% de descompte. Aprofiti-ho abans del Nadal

Artesans des de 1948

Joaquim

✴

Pere AlabauObres i Reformes Especialitat en cuines i cambres de bany

Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 el Masnoupere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 Tel. Fax: 93 540 31 57 el Masnou

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 88 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2011

88ANYS

Totes les novetats de temporada i a més a més etguiarem per fer les teves peces. Tenim moltes idees. Pl. de Catalunya,4 (darrere l’antic correus). Tel. 647 751 702

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: “Amadeu I a Photoshop” Fotografia de: Teresita Torres anys 50-60Retoc fotogràfic:Taller de Publicitat

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................. 5S’HA ACABAT L’AVIACIÓ? Per Joan Maresma Duran ...................................... 6QÜSTIÓ D’ORDRE Per J. Camps ................................................................... 7PEDALANT PER GEÒRGIA Per Xavi Tarafa ................................................... 8A CONTRACOR Per Ramon Serra ...................................................................... 9HISTÒRIES DE LA VILA Per Joan Muray............................................................ 10LA PUNTA DE LA LLENGUA Per Esteve Pujol i Pons ................................... 13EL GRAN TUC DE COLOMERS Per Pere Companyó .................................... 14PARLEM DE LLIBRES Per Pere Martí i Bertran ............................................. 15GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Per Carles Maristany ................................ 17UN MIRACLE A MITGES Per Josep Condeminas ........................................... 19CRÒNICA DE LA CORAL XABEC Per Esteve Pujol i Pons ........................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 21ARRAN DE SÒL Per Pledebuit......................................................................... 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ......................................................................................... 22

El proper 20 d’aquest mes de novembre, 36 anys després d’aquell sonat i histò-ric 20-N, que va posar data a la defunció del dictador Franco de trista memòria,tots els inscrits en el cens electoral de l’estat espanyol som cridats a les urnes,per enèsima vegada, a dipositar el vot, personal i intransferible, destinat a la for-mació del que serà el nou govern, que haurà de timonejar l’estat els propersquatre anys. Tal vegada estiguem una mica embafats de tanta consulta electoral, que sovintens reclama la presència per fer confiança a un partit o altre, sigui per a lesmunicipals, les autonòmiques o les estatals, com és el cas que ens ocupa, i talvegada tinguem raó o moltes raons per estar-ne un pèl saturats davant la pocatraça o ineficiència demostrada per uns i altres en la tasca de govern, empreso-nats pels interessos del partit que els empara. Diuen que gat escaldat fuig fins itot de l’aigua freda i, és clar, les nombroses escaldades rebudes tant de dretescom d’esquerres han generat malfiança o “passotisme” al carrer, traduïbles aquedar-se fora de joc (abstenció) o bé en la creixent onada d’indignació ques’escampa pertot arreu reclamant honestedat i compromís als polítics i no polí-tics que menen els destins de la societat. Si bé la cara visible d’aquest desen-cís són els activistes que acampen i organitzen assemblees i generen opinió, aldarrere hi ha moltíssima gent, que, a la quieta i amb regust d’impotència, com-parteix la mateixa indignació des de casa i, de tot plegat, n’haurien de prendrebona nota tant els polítics com els agents econòmics d’alta volada si no es volenquedar sols.Davant d’unes eleccions, però, creiem que, una vegada més, cal trencar unallança a favor de la participació democràtica que ens ofereix l’actual sistema, toti els múltiples bonys i forats que presenta i que el fa vulnerable a les misèrieshumanes dels qui s’hi involucren i comprometen. Tornarem a tirar mà d’aquelladita tan suada com real que diu que la democràcia és el menys dolent dels sis-temes d’organització social i, mentre no es demostri el contrari, entenem que calseguir apostant per aquesta via i intentar sanejar-la per fer-la més creïble,cadascú des d’allà on pugui, sigui des la mateixa política, l’economia,l’associacionisme, les Ampes, els gremis, les cooperatives, etc.A hores d’ara la campanya electoral ja rutlla i estarem aguantant el xàfec de pro-postes i promeses d’uns i altres. Tot i que les eleccions dites generals acostu-men a ser en clau espanyola, els catalans hem de ser capaços de filtrar elscants de sirena que ens volen entabanar i, des de les diferents alternatives quese’ns ofereixen, aprofitar l’ocasió per decantar el vot cap a aquelles opcions quemés poden afavorir les aspiracions de futur del nostre país. Estiguem atents, doncs, i fem servir la democràcia que tenim, malgrat tots elsdefectes que li són imputables, involucrem-nos-hi i siguem exigents amb els quigovernin, bo i demanant-los, per damunt de tot, decència i esperit de servei.

El president

Editorial 36 ANYS DESPRÉS

3

“DIUMENGE AMB LLETRES”GRUP RAUXA DE GENT

DEL MASNOUVETLLADA ARTÍSTICA,LITERÀRIA, MUSICAL.

DIUMENGE 27 DE NOVEMBREA LES 7 DE LA TARDA

ENTRADA GRATUÏTA

JA ÉS A LA VENDA LA LOTERIADE NADAL DE GDM

60169ALS COMERÇOS DE LA VILA

Conferènciaprojecció

PEDALANT PERGEÒRGIA (EL CAUCAS)

Diumenge 11 de desembre a les 19

Crònica i imatges d’un viatge de gairebé 2.000 quilòmetres amb bicicleta a través de l’estat de

Geòrgia, a càrrec de Xavi Tarafa.

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U

Constitucióespanyola

Immaculada Concepció

TotsSants

Novembre 2011Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9.30 del matí a 9.30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

AymarOcata

RieraFàbregasViayna CViayna COcataOcataAymarAymarViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRiera

dimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

2930

123456789

10111213141516171819

Desembre 11

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

DominguezFàbregasViayna CFàbregasAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataDominguezAymarOcataViayna CFàbregasRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguez

123456789

10111213141516171819202122232425262728

QUÈ FAREM?Catalans, la marea blavaque ens inundará a partir delproper dia 20 de novembrecrec que portarà greus con-seqüenciès per a Catalunya:més centralisme, menys po-der autonòmic, més retalla-des (sanitàries, educació,jubilació) imposades per laUE, sense cap mena depacte fiscal, atac a la nostrallengua, estructures radials apartir del centre, menys in-versions, etc.Hem estat els primers, comsempre, a retallar i, mentreens manifestem contra elnostre propi Govern, en partper una mala gestión nostra,els altres, com bé va dir el Sr.Enric Juliana públicament,“estan tocant la guitarra”.Potser hauriem de demanar-los que facin alguna cosamés també, no? Tot i així, sitinguéssim els 22.000 milionsd’euros que ens pertoquen,no necessitaríem fer res.Quan sortim a nedar el dia21 de novembre i ens tro-bem amb la crua realitat,alguns (molts?) ens pregun-tarem: I ara què? Se-guiracatant i obeint el que ensdicti l´Estat, acceptar l´espolia què ens sotmeten, mante-nir el cafè per a tothom majo-ritàriament a costa nostra…o treure el nostre malmèsorgull i la nostra dignitat i dirprou¡!??Atenció, doncs, no ens dei-xem portar per falsos mirat-ges i promeses dels qui se-ran nous “amos” de l´Estat.

Si no reaccionem amb fer-mesa d´una vegada pertotes i demanem el que enstreuen, el nostre futur com aNació quedarà hipotecat.

Pierfranco Fornero i Vallés-----------------------------------------

DEUTE MUNICIPALSom al vespre del dilluns 24d’octubre, la pluja estàcaient de valent. Entrediversos amics estemcomentant la jugada quanse n’hi afegeix un de nou iens comenta que a l`edificide “Correus”, el de l`Ajunta-ment del c/ Roger de Flor,l’aigua està entrant pel sos-tre! I també passava elmateix en els Vienesos, dosedificis nous de trinca cons-truïts en l’últim mandat del’anterior govern municipal,que van costar un ull de lacara i que ja van ésserqüestionats en el seumoment, sobretot l’estèticade l’edifici que ocupa l’anticcorreus, trencadora ambl’entorn del casc antic. Laconversa continua ambl’asfixiant deute municipalque s’han trobat els nousedils a l’Ajuntament, mésde 17 milions d’euros! Unendeutament que supera ellímit legal permès i, a més amés, l`any vinent, “sincomerlo ni beberlo” s`hau-ran de tornar un milió tres-cents mil euros de deutesajornats… Que fàcil fercoses i que les paguin elsqui vinguin al darrere.

Romà López Bolart

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

UN MOTIU PER AL’ESPERANÇA D’UNADEMANDA LLARGA-

MENT ESPERADAEn el darrer ple es va apro-var per unanimitat la mociópresentada pel PSC perRECLAMAR MESURES DEPROTECCIÓ DEL VEÏNATGEDEL MASNOU ALT CONTRAEL SOROLL I LA CONTAMINA-CIÓ DE L’AUTOPISTA. Per als socialistes del Mas-nou aquesta és una priori-tat, es faci o no la Rondadel Maresme, per això livàrem donar la major im-portància en el programade govern municipal amb elqual ens presentàrem a leseleccions i per això hempresentat i defensat aques-ta moció, fins aconseguirque s’hi sumés la resta degrups de l’Ajuntament. Elprincipal objecte de la mo-ció és requerir al Govern dela Generalitat perquè adop-ti les mesures necessàriesper exigir a ACESA la ins-tal·lació urgent de panta-lles acústiques i el plantatde la vegetació més efi-caç per capturar elsgasos emanats del trànsita la C 32 al seu pas pelMasnou, per protegir espe-cialment l’Escola RosaSensat i els altres edificisdel Masnou Alt més propersa aquesta via.També es reclama que, siACESA no es fa responsa-ble d’aquestes actuacions,sigui el Govern de laGeneralitat qui n’assumeixila realització urgent, ambcàrrec als recursos econò-mics rebuts en el marc delConveni subscrit amb elMinisteri de Foment per a la

millora de la mobilitat de lacomarca del Maresme.L’Ajuntament també escompromet, si calgués, aexigir per la via judicial quesigui més efectiva la realit-zació de les actuacionsreclamades per aquestamoció.L’ oportunitat per tirar enda-vant aquesta moció esbasa, primer, en la consta-tació per part de laGeneralitat, de nivells decontaminació acústica iambiental molt superiorsals nivells autoritzats legal-ment; segon, en la certesaque no es farà la Ronda delMaresme; i tercer, que somconeixedors de la disponibi-litat de recursos de la Ge-neralitat per fer-hi front, jaque han rebut 100 milionsd’euros del Ministeri deFoment per millorar la mo-bilitat en el Maresme. Aquest és un primer pas ivetllarem perquè l’Ajunta-ment aconsegueixi la realit-zació d’aquests acords.Crec que hi ha motius realsper a l’esperança.

Marta Neira-----------------------------------------

DESRATITZACIÓA les roques de la platja hi hamoltes rates. Al matí, a pri-mera hora, surten a buscarmenjar, es passegen pelpasseig i arriben a l’extremde plantar cara a vianants igossos. Tots sabem que por-ten el perill de la ràbia. L’altredia n’hi havia dues ques’estaven menjant un colommort. Per això, penso quecal una desratització

Montserrat Valldeperas Roig------------------------------------------

TAXIS DEL MASNOU93 555 86 86A qualsevol hora

6

Fa ja un mes, vaig tenir la sort d’estar ala vila uns dies –molt pocs– i d’estar aMadrid per la feina. I és clar, per traslla-dar-se de Brasil a la península s’had´agafar un avió…No són aquests ratlles de queixa, o pot-ser sí, però només una miqueta: mai nos’havia viatjat ni tant ni tan de pressa niamb tanta seguretat. I em sembla sor-prenent el fet d’agafar un vol a las 19:00a Rio i dormir l’endemà al Masnou.El vol d’anada va anar prou bé. Unamiqueta de retard a la sortida i pocacosa més. La tornada cap a Brasil síque va ser més complicada, però resd’extraordinari pel que he viscut enaltres situacions o pel que he escoltatd’amics o companys.El 25 de setembre, després d’una set-mana a Madrid, tocava tornar cap a Rio.Vaig arribar dues hores –o més– abansde la sortida del vol a l’aeroport deBarajas. Ja per facturar, la cua erainmensa, més aviat quilomètrica, ja queIberia factura tots els vols en 40 taulells.És igual si un va a Miami, a BuenosAires o a Quito…. I per a Nova York hihavia overbooking… Això sí, pel quevaig tafanejar i sentir, les persones quehavien comprat i no tenien lloc a l’avió–que possiblement era un Airbus 340,un quatrimotor de gran capacitat–s’havien d’esperar per si es produïaalguna baixa. I després passar pel tau-lell per al vol del dia següent. Hotel imanduca oferts. I sembla que 600 eu-ros d’indemnització....El vol Madrid-Rio va sortir amb dueshores de retard… Ja ni em va afectarperquè això dels endarreriments s’haconvertit en rutina… Durant les més dedeu hores a l’aire, doncs el que és nor-mal: criatures de pares moderns que noarriben a l’any i que no paren de plorar(dec semblar un retrògrad primitiu, peròem cansa molt; potser els meus paresno m’havien tret mai de casa abansdels dos anys i ni se’ls havia passat delcap fer un viatge en avió amb un quasinadó), passatgers que beuen massa ivan una miqueta de tort (demanar alco-

hol és fàcil i a les alçades l’efecte esnota amb poca quantitat), gent quexerra massa i que no parla, crida, ja queels ha tocat en llocs separats,pel·lícules mal doblades (però això jaem passa de fa temps, que no suportoJohnny Depp parlant en castellà, perexemple) i alguna hostessa que es deu-ria preguntar que, si era diumenge, elvol era cap a Rio, perquè aquest perso-nal de les companyies aèries ho deutenir ben complicat per formar una famí-lia i situar-se en el temps i en l’espai.A l’arribar a Rio vaig sentir fred a lapanxa…. La cinta on havien de desem-barcar les maletes era deserta. No vaser fins al cap de més d’una hora llargaque els equipatges van començar a sor-tir entre les queixes dels carioques, quees preguntaven com ho farien al’Aeroport Internacional Tom Jobimquan el Mundial o els Jocs Olímpics….Em sembla que l’aviació s’ha mort. Ja

no hi ha més encant, cortesia o respec-te. I no només per als clients que vanamb bermudes o xancletes… Tot i quepotser sóc jo que em faig vell… Avui emfa l’efecte que un avió és un tren deRodalies a les 08:00 del matí o un auto-bús de línia que va ple i vola. Les com-panyies compten amb el pervers ove-booking i no són capaces de deixar unvol amb un seient buit. Que s’aguantinels qui som organitzats, els qui somhonestos i modèstia a part per partmeva. Fins i tot amb la indemnització,suposo que les companyies encara higuanyen…. Tot i que diuen que tenenpèrdues, que jo no em sé explicar, jaque d’uns anys ençà, sempre que heagafat un avió va ple.Tal vegada l’aviació del tercer mil·lenniés així: el passatger que no pagaBusiness i viatja en Txusma Class ésun munt de carn en un contenidor…. Ité el risc de podrir-se…

S’HA ACABAT L’AVIACIÓ?Per Joan Maresma Duran

ver: formar part de l’escenificació parla-mentària és un acte de col·laboracionis-me amb el franquisme, la qual cosa ésdemocràticament intolerable. Bé, sem-pre hi ha atenuants per a la traïció,ningú no és immune a la síndromed’Estocolm, el gen femení que fills ifilles heretem de la mare, per això qual-sevol és susceptible d’enamorar-se delseu botxí. En acceptar la transició falsamentdemocràtica no solament no vamdesempallegar-nos dels qui ens posa-ven bastons a les rodes, ans al contra-ri, de més a més vam tolerar indigna-ment que ens fessin arrossegar el carroposant-lo davant del cavall. Així hemarribat a les enèsimes eleccions gene-rals del 20N sent els líders de l‘estatespanyol en retallades i malfiant-nosdel govern autonòmic que hem legitimata les urnes, el qual manté la seva pro-mesa electoral de pactar amb l’estatespanyol l’entelèquia d’un concert bila-teral a la basca. Tot això per al 2014,quan aquesta legislatura ja sigui a lesescorrialles.Primera espera: en el moment queescric falta just un mes per a les elec-cions del 20 de novembre. Se me’n fotqui les guanyi! De curiositat, sí que entinc; a la fi coneixerem l’enigmàtic pres-supost del govern autonòmic i, si no ensenganyen, amb el compte de la vella elsavis sabrem calcular el deute queacompanyarà la vida dels nostres fills itots ells podran estimar els interessoscol·laterals per càpita que seguiranpagant els seus néts i també els seusbesnéts. Ja ho apuntava en l’escrit delmes passat, ens han posat autopistes,aeroports i trens d’alta velocitat allà on

no es necessitaven. Però de més a mésens han acostumat a parcs i jardins,piscines municipals, camps d’esport imil i un canals de televisió emissorssubliminals de tots els vicis coneguts.Esbarjos i plaers que ens oferien percaptivar el nostre vot, sense dir-nos queells ho compraven tot a fiar. Com queaixò els donava tanta feina, ens han tri-plicat la nòmina de tots els negociatsmalgastadors i improductius farcint-losd’uixers, de xofers, de missatgers, depixaordinadors, de redactors d’infor-mes, de secretaris i secretàries i, peracabar-ho d’adobar, de càrrecs de con-fiança. L’escola pública estava encaraen barracons i les llistes d’espera asso-lien rècords Guinness als hospitals,mentrestant aquests nois i aquestesnoies s’emmotxillaven diners que noeren seus i es posaven coxes d’impor-tació amb xofer esperant-los a la porta.Segona espera: desembre del 2014,imaginem que ens donen el concerteconòmic igual que el basc, i no si-guem malpensats, potser aquestavegada no serà un paquet emmetzinatcom el traspàs de rodalies. Ens doninel que ens donin, aquest deute contretl’hem de pagar i el sacrifici que cal ferés aquell que us deia en el meu escritdel desembre de 2008: “No ens en sor-tirem si no ens apliquem voluntàriamentuna economia de guerra”. És unaqüestió d’ordre: apartem-nos dels quino volen baixar del burro per seguircavalcant, que siguin ells els qui esguanyin les garrofes. Que ens deixinfer. Nosaltres, per tirar endavant,només hem de posar el cavall davantdel carro i posar-nos a caminar.

7

Aviat farà trenta-sis anys que els cata-lans demòcrates vam viure amb els aisal cor. No era per menys! La nòmina dela funció pública de tot l’estat, des del’uixer subaltern més servil, passant pelsgovernadors civils, ministres, jerarquiaeclesial, exèrcit, cos judicial, alcaldes i elseguici de cortesans ansiosos de laimminent coronació monàrquicad’inspiració franquista formaven el clien-telisme de la dictadura, una gentadaaddicta al règim i infiltrada a tots elsracons del poder: monopolis dels ser-veis públics, la banca, el sindicat verti-cal, els gremis, els ajuntaments, la segu-retat social. Una majoria que amb lamort de Franco acarava un greu conflic-te d’interessos, donat que el canvi erauna amenaça a les prebendes acumula-des que els afavorien i que considera-ven el llegat que els deixava el dictadorcom un dret adquirit. En els dies se-güents, les planyívoles cues multitudinà-ries que desfilaven davant del cadàverdel cabdill, no presagiaven res de bo iels demòcrates més optimistes contras-taven els seus temors amb la perspecti-va aterridora dels més pessimistes.Així vam empassar-nos la democràciade saló, que ha perdurat fins ara i haperpetuat el poder dels qui ja el tenien:unes regles del joc polític encotilladespel text constitucional, que, una vegadablindats tots els vicis de la dictadura,van permetre als nous actors ansiososde justícia i llibertat que l’ampliessin tantcom volguessis de propostes democrà-tiques, però en tot cas havien de serredactades amb crassa i suficient ambi-güitat perquè mai no poguessin destor-bar l’status quo dels qui gaudien del lle-gat de Franco. Que s’adonin els politics,homes i dones de bona fe que pensencom a demòcrates, que n’hi deu d’ha-

Qüestió d’ordrePer Joan Camps i Ortiz

8

en monestirs com el de Gelati, i anèc-dotes curioses com acabar dormint enuna comissaria de policia perquè, alpolicia que m’havia convidat a casaseva, se li va girar feina amb un detin-gut. I després el Caucas. 70 km i 2000 mde desnivell acumulat en dues etapesseparaven la població de Lentekhiamb la mítica Ushguli, població a mésde 2000 m d’alçada sota la imponentvista del Mont Shkhara (5068 m) iconeguda per les seves cases fortifi-cades amb torres defensives. Diesdesprés arribaria a Zugdidi i deixavala regió d’Svanetia enrere. Una altraaventura m’esperava: Abkhàsia.Abkhàsia es va separar de Geòrgia alprincipi dels noranta després d’unaguerra salvatge i des d’aleshores fun-ciona com un país independent defacto o, millor dit, com un protectoratde Rússia. Entrar-hi des de Geòrgiano és cap problema sempre i quanduguis el salconduit, que, un cop aSukhumi, la capital, et permetrà obte-nir el visat. La majoria de poblaciógeorgiana que hi vivia va abandonarles seves cases durant la guerra. M’hivaig estar gairebé una setmana com-

Tenia una espina clavada. I eraGeòrgia. La meva darrera incursió alCaucas datava del 2006 i una veuetainterior em deia que ja tocava tornar-hi. Així, la matinada del 12 de juliolaterrava a Tbilisi amb gairebé sis set-manes de viatge amb bicicleta perendavant.Els primers dies vaig recórrer indretsja coneguts del viatge anterior: l’antigacapital georgiana de Mtskheta; Gori,la ciutat natal d’Stalin; i les ruïnes dela ciutat rupestre d’Uplistsikhe. I des-prés el desconegut, regions noves perexplorar i descobrir.Em vaig dirigir primer cap a Kutaisi, lasegona ciutat del país. Però no pasper la carretera principal, farcida decamions en direcció a Turquia, sinófent una volta per una carreterasecundària que resseguia la fronteraoccidental de la regió secessionistad’Ossètia del Sud. Sortir de les carreteres principals téels seus avantatges més enllà de latranquil·litat en què es pot pedalar. Lainteracció amb la gent dels llogaretsamb qui et creues, per exemple. La nitde la quarta jornada en ruta, la vaig ferconvidat a casa d’un georgià refugiatd’Ossètia del Sud i ens vam passar,ell i dos amics seus, brindant ambtxatxa –vodka casolà– una bona esto-na. I a la cinquena jornada em passa-ria mitja tarda en un bar ballant ambles seves propietàries en una ciutat deprovíncies, Sachkhere. Eren els pri-mers contactes amb l’hospitalitatgeorgiana, que es perllongaria duranttot el viatge. Però, a més de perme-tre’t descobrir l’hospitalitat georgiana,sortir dels camins trillats permet des-cobrir paisatges i realitats allunyadesde les guies de viatges. Així, sortint deSachkhere em vaig trobar resseguintuna vall minera, on els cabassos deles extraccions passaven metres persobre el meu cap.A Kutaisi, vaig fer parada obligatòriaper visitar la catedral de Bagrati, patri-moni mundial per la Unesco, abans deno fer cap al nord, a la cerca de GranCaucas. Pel camí, visites turístiques

binant pedalades amb banys a lacosta i els paisatges de muntanya delpantà de Ritsa. El paisatge és xocant,sobretot a les regions costaneres delsud on les cases derruïdes o abando-nades pels georgians conviuen ambaltres d’habitades i els turistes russosque vénen a banyar-s’hi. Com més alnord es puja, més forta és la presèn-cia russa i menys destrucció s’hi veu...però no tothom entén que un turistapugui visitar el país des de Geòrgia:dos cops vaig ser acusat de ser unespia. I la situació no és gaire agrada-ble. Però no va passar a majors i unsdies després tornava a ser a Zugdidiper recórrer la costa del Mar Negrefins a Batumi, abans de dirigir-me capal sud per visitar el monestir rupestrede Vardzia; i d’allà, per una zona ètni-cament armènia, anar-me acostantaltre cop cap a Tbilisi, però abans visi-tar el complex monàstic de DavidGareja, al desert fronterer ambAzerbadjan. Dos dies després tornavaa ser a la capital de Geòrgia, emdonava un merescut bany a les ai-gües sulfuroses de la ciutat per resta-blir-me dels gairebé 2000 km amb bicique havia recorregut pel país.

PEDALANT PER GEÒRGIAPer Xavi Tarafa

9

perfecte a la primera?– Henry, com t’ho fas per tocar sense ni tan sols escalfar?– No ho sé, em surt així.– No conec cap músic com tu, amb la teva facilitat.– Bé, deu ser un do de Déu

Ara venia la part més emprenyadora del concert: vestir-seamb aquesta roba incòmoda i tocar per a gent que no sen-tia el mateix que jo, però feina és feina i els diners calen perviure, si no de què? Tocaria per a la gent. La música, la faigper a mi, per sentir la bellesa i gaudir-la tant com pugui.Entra a la sala i ocupen les seves cadires, obren amb elconcert n. 5 en Mi bemoll major “La tempesta en el mar”, deVivaldi. Tot sona amb precisió mil·limètrica, el tempo, laconjunció, fins que de cop i volta unes notes desafinadesdel violinista. Ell, espantat, s’alça com un llamp de la cadi-ra. Els altres músics han deixat de tocar, entre el públic elmurmuri va pujant de to. Ell, dret davant tothom, com unamarioneta abans de trencar-se els fils. De cop se li despen-ja la pell de la cara i deixa al descobert una estructurametàl·lica i uns ulls de color vermell, que brillen com unlàser.De la platea surten veus: És un robot! És una màquina!Henry els mira i no entén res, o potser sí. No podia ser tanbo sense cap esforç, pensa; i amb aquest darrer record seli fon la visió i el pretès cervell.

Henry S. Flowers caminava per la deserta avinguda en unacàlida nit d’estiu, però per a ell aquest era un fet senseimportància. El fred o la calor no l’afectaven ni massa nigens. Ell se sentia diferent, com si fos un home dibuixatsobre una plana del diari i expulsat a l’exterior perquè esbusqués les garrofes de la millor manera possible.El nostre heroi era músic, i ell ben bé no sabia com haviaaprès a tocar el violí, tot i que el feia sonar com un virtuós.Quan va fer la prova per formar part d’un quartet de corda,va tocar una variació pròpia sobre solos de Paganini i laresta de la formació va quedar amb la boca oberta.Ell se sorprenia de la seva habilitat amb l’instrument, peròtenia un buit mental i no recordava haver-ne fet classes maide la vida, ni estudiat solfa, tot i que la llegia i l’escrivia a laperfecció.Aquesta llacuna mental el tenia preocupat, com podia ser tanbo i no recordar el seu aprenentatge? On era el misteri?De fet la seva vida era diferent de la gent comuna. Paresmorts en accident d’automòbil quan només tenia un any,vida en orfenats i cases d’acollida. Independitzat en lamajoria d’edat, fent vida en un pis de l’estat de quarantametres quadrats, els primers anys compartit amb un altrenoi, que més endavant va desaparèixer com per artd’encanteri i ell va restar sol com a únic habitant de lavivenda.El camí fins a casa es feia llarg, però no sentia cansamentfísic; més aviat una certa impaciència per arribar i utilitzarel seu estimat violi i autoescoltar-se amb el preciosisme deVivaldi, deixant que aquelles notes suressin per l’aire percapturar-les una a una amb la precisió del matemàtic, refer-les en la seva ment i assaborir-la a poc a poc com qui novol que aquell plaer s’acabi mai.No tenia son i es va posar a compondre sense fer servirl’instrument, mentalment, amb la melodia i el ritme dinsseu. Va agafar paper pautat, no li agradava gaire compon-dre amb l’ordinador com a suport, i va escriure una peçaper a violí, viola i violoncel en un tres i no res.Després de repassar-la de dalt a baix, no li va caldre variarni una nota. Una partitura impecable, es podria fotocopiartal com estava i demà donar-la als companys per tocar-la,tot i que ells necessitaven temps d’assaig, que per a ell noera necessari. Podia tocar qualsevol peça desconeguda ala primera només amb la partitura al davant. Després dedeu o vint repeticions sonava igual de perfecta que la pri-mera vegada. No entenia que, si estava escrit, els altres nofessin el mateix que ell. Aplicar automatismes era tan fàcil,per què no ho feia tothom?Es llevà com sempre, amb energia. Va agafar el violí i dirigíles seves passes fins al carrer per agafar un taxi, que el por-tés fins a l’auditori on trobaria els músics del quartet per fer eldarrer assaig. L’avorria d’allò més, però no tenia altre remei.Afinació, repeticions, tedi en definitiva, tan difícil era fer-ho

A contracorPer Ramon Serra i Roca

úniques que es troben arran de mar, simés no del Mare Nostrum, fet que les

ELS “BANYS DE SANT PERE”Aquest establiment de banys (1) foucreat per Antoni Valls i Huguet, de lafamília de pescadors de “ca laMariana”, l’any 1925; després el conti-nuaria Martí Busquets i Casals, gen-dre de l’anterior.Va seguir funcionant ininterrompuda-ment fins a l’any 1968.Els primers foren de fusta, com lamajoria de la nostra costa, fins al1934, que va començar la primerafase de construcció dels d’obra. Lasegona fase va ser acabada l’any1948, que és tal com els veiem a laimatge. Aquests tenien dues plantes ambcasetes a ambdues, així com un espaicobert, que és on hi havia el restau-rant. Estaven situats davant del carrerd’Adra i, com podeu veure, al seu dar-rere no hi ha encara cap bloc de pisos.En temps de guerra (1936-39), al seudarrere, a la carretera N-II, el dia 19de setembre del 1937 cap al vespre,hi hagué un dels bombardeigs ambquè les tropes rebels obsequiaren lanostra vila.Aquest fet, fora d’hora dels banys, pro-picià que no hi hagués més gran mas-sacre. Hi van morir deu persones. Esva dir que el que volien bombardejar,realment, era l’edifici dels banys, ja quepensaven que era un magatzemd’armament i munició.

LES “CAVES CHAMP SORS”Sembla que aquestes caves són les

Per Joan Muray

10

fa molt especials, no sols per la ubica-ció, també pel terreny, que fa que els

Històries de la vila

IMATGES... amb HISTÒRIA–DE MITJAN SEGLE XX– (VI)Després d’un lapsus de dos mesos, en què s’han explicat altre tipus d’històries, reprenem el filde les que ho són per mitjà d’imatges dels anys cinquanta/seixanta del segle passat, fetes per lafotògrafa pionera de la nostra vila, Teresita Torres, a les quals, a més de fer fotografia/document,afegia el seu innat gust artístic, fet que feia que les seves imatges fossin especials.De les sis que portem aquest mes, tres són totalment noves, vull dir no publicades en aquestespàgines, però les altres tres us poden semblar ja vistes, però no ho són totalment, són visionsdel llocs ja vistos, però des de diferent angle, la qual cosa fa que es puguin comentar diferent-ment, ja que s’hi veuen altres aspectes de la mateixa vista que estaven ocults en l’anterior..Són aquestes:

mitjà de maquinària; tot i amb això, resa veure amb els temps actuals.El taller era situat a peu de carrer, altros de Camí Ral anomenat de Mn.Jacint Verdaguer, o sigui a la mateixacarretera N-II, i s’hi accedia per unade les dues grans portes i una finestraque tenia la façana. També hi havia ala mateixa planta l’oficina i l’espai percarregar les caixes a camions, ante-riorment a carros.Les varietats de xampany que sortiend’aquesta empresa, eren, entred’altres, les següents: ReservaChamp Sors (Brut), Extra ChampSors, Eximio Champ Sors, etc.Les etiquetes del Champ Sors repro-

11

duïen l’escut del Masnou, el d’aquelltemps, que era partit en dos, tenint ala part superior el mas i el paller, sím-bol del Masnou; i a la part inferior latiara papal i les claus de Sant Pere,com a patró de la vila. Aquest escut esva anar creant amb el pas del temps,però no tenia, heràldicament, per onaguantar-se.

EL GARROFER (rebrotat) I EL PI DEL’INDIÀA l’altra imatge, vista en un capítolanterior, veiem el garrofer sencer,abans que un llamp el cremés i en dei-xés tan sols l’esquelet; però ell, tossut,va rebrotar per dalt i per baix, que és

seus escumosos siguin d’un bouquetmolt característic, tal com assevera-ren experts internacionals que leshavien visitades.En aquesta imatge, com totes, de mit-jan segle XX, les caves del ChampSors eren explotades pels seus pro-pietaris. Aquests propietaris, elsGarcia, de can Sors, són vinaters desdel segle XVIII, concretament des del1796.Però fou cap a final del segle XIX quanJosep Garcia i Cunill va començar aelaborar-hi xampany després d’haverfet foradar la terra en diferents direc-cions, creant, per tant, les caves enca-ra existents. Al seu lloc, sembla serque antigament també hi havia unescoves, que servien per als pescadorsde la zona, ja que s’hi trobaren pecesque així ho demostren.El primer terç del passat segle XX foula seva època de major esplendor,quan les caves arribaren a contenir unmilió i mig d’ampolles (1.500.000) deles diferents varietats que feien, i laseva fama es va estendre arreu i con-queriren importants premis internacio-nals en les més prestigioses exposi-cions i concursos on van participar, talcom està documentat.A la imatge podem veure dues fileresde piles d’ampolles de xampany, benarrenglerades i fins a tocar el sostre,sostre que, com es pot veure, és tallaten la mateixa roca, sota terra del turóde la Roca de Xeix, el conegut sauló,tan característic del Masnou i altresindrets del Maresme. Al fons podemveure la roca també que fa de paretd’aquesta galeria de les caves.En alguna de les galeries, les que vanmés a prop de mar, en aquell temps hihavia sempre un xic d’aigua a terra,que supurava de parets i sostre. Ara,com que el mar queda molt més lluny,ja que la carretera fou eixamplada aldoble de la seva mida d’aleshores(dos carrils), més la via del tren, isobretot el port esportiu, l’aigua demar queda força més llunyana (2).

L’ENVASAMENT DEL “CHAMP SORS”Aquesta imatge ens mostra una part deltaller d’envasament i etiquetatge de lesampolles de xampany Champ Sors,que aleshores ja es feien, en part, per

el que veiem en aquesta imatge. De laseva soca o, millor dit, de l’entorn, ensorgiren un munt de brots.Si a la vista anterior es veia en direc-ció a llevant, tenint per tant una vistade la carretera de Teià i al fons el verald’Ocata, en aquesta, la vista queveiem està centrada en el turó quecorona la parròquia de Sant Pere.Entre les branques joves del garrofer il’imponent Pi de l’Indià podem veureun munt de vinyes i camps de conreu;i, just abans de començar els primerscarrers, pel nord, veiem una tacafosca, la que formaven els pins queencara hi ha a tocar al Camí Anticd’Alella o Carretera del Cementiri (araAv. Joan XXIII).Encara no hi havia blocs de pisos; i elsdiferents carrers que es veuen sóncom un seguit al mateix nivell. Elsprincipals edificis que destaquen sóntres: la parròquia amb el seu campa-nar; a la seva esquerra podem veureels pisos del c/ Sant Josep (dits de“can Patatetes”) fets el 1928; i a ladreta de l’església, sobresurt, impo-nent, l’edifici de la Casa Benèfica,obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas iMonravà, amb l’excel·lent cúpula deceràmica

PI, PINETONS I GARROFERS DEL’INDIÀAquest grandiós i cèlebre pi, dit del’Indià, per estar en terres d’aquest marídel Masnou, dels Bertran, que una fortaventada s’endugué, ja que estava eninferioritat de condicions, perquè a mésde tenir una gran capçada es trobavadalt d’un cim on bufaven els vents detots cantons. D’ell també en parlàrem,però ara en veurem altres aspectes dela imatge.Començant per la dreta podem veureque al pendent del seu cim, que s’escolacap als pinetons (també comentats), elprimer que hi ha són mates de ginestera,la flairosa flor groga que, en aquellsanys, i abans, s’anava a cercar als afo-res de la vila per la diada de Corpus.Amb ella, i altres flors, es feien les catifesde flors per a la processó que recorriaalguns carrers del Masnou. La seva olorde mel ho impregnava tot.Després veiem els pinetons, conegutsper tothom d’aquell temps per l’aixo-

pluc i bona ombra que feien quan s’hianava a fer berenars en temps decalor, i esmorzars en temps tardo-rencs quan a peu ens enfilàvem per lacarretera del cementiri fins als boscosa cercar bolets.A mà esquerra, rere el pi, s’hi veuenels garrofers, també de l’Indià, unaextensa falda de muntanya cobertad’aquest arbre, els fruits del qual tantagradava als animals de tir, com elscavalls. De la garrofa, també se’n feiauna mena de pasta com si fos xocola-ta. I les llavors de la garrofa, que acos-tumen a ser sis, set o vuit, tenen unaparticularitat molt poc coneguda, quetenen totes un mateix pes, i els àrabsen deien qîrât, nom del qual esdevé elquirat, mesura que es fa servir persaber la llei d’aliatges d’or i també deles pedres precioses. Al fons de la imatge, hi veiem al migde la borina camps i més camps deconreu i de vinyes, ara la majoriacoberts de cases i més cases, i pisos.

CARRETERA D’ALELLA I CASESNOVESAquesta imatge de la carreterad’Alella està feta des de dalt a baix, ala inversa que la que ja publicàrem.

Podeu veure la tranquil·litat que s’hirespirava, lluny del tràfec actual, jaque al fons de la imatge hi podemveure dues persones, una amb bici-cleta, passejant tot xino-xano pel bellmig de la via.Les cases, tal com ja vam dir, són lesconegudes popularment com a“Cases Noves”, una mena de colòniatèxtil de la fàbrica “La IndustriaLonera, S.L.” (coneguda popularmentcom a “Can Xala”), que foren constru-ïdes l’any 1922.A mà dreta de la imatge, hi veiem unterreny, aleshores erm, però que avoltes havia estat conreat, que ara ésun aparcament a tocar a la rierad’Alella, i que va des del pont que tra-vessa la riera fins a davant mateix delcarrer Navarra, conegut com a “carre-tera de les boles”.Els arbres, plàtans, que veiem, sónd’una considerable alçada, amb laqual cosa feien una ombra fabulosa.Abans moltes carreteres en teniend’arbrat, però hi ha hagut uns anysque hi ha hagut una fal·lera per talar-los. En aquell temps els plàtans esta-ven saníssims, sense fongs ni altresepidèmies.Tota la carretera d’Alella, de baix a

12

dalt, era dues fileres d’arbres, que a latardor, quan cau la fulla, formavenunes impressionants catifes. Recordoque quan amb el col·legi (3) anàvemd’excursió, en aquests anys de laimatge, a peu i per la mateixa carrete-ra fins al camp d’esports d’Alella, lamainada disfrutàvem d’allò més trepit-jant-les i aixecant polseguera.

Amb aquestes imatges, arribem ja ales trenta-sis comentades, les qualsserveixen, encara que no siguin unaextensa i important història, sí unespetites i entranyables històries queajuden a conèixer com fou la nostravila als nous masnovins, i als vells elsfa recordar aquell temps en què enca-ra tothom es coneixia.

NOTES1- Segons informació d’Antoni Busquet iValls, nét del fundador dels Banys de SantPere.2- Per saber més d’aquestes caves mas-novines, podeu consultar el llibre “Històriesde la Vila...del Masnou”, volum I. de JoanMuray. Oikos Tau. Vilassar de Mar 1999.3- El col·legi és l’Acadèmia Montserrat; i, sien voleu saber més, consulteu el mateix lli-bre que comento a la nota 2.

13

Continuem amb el tema de EL i AL.Quan la paraula següent comença per vocal, teniml’obligació de dir i escriure L’ (la vocal desapareix i hiposem un apòstrof), per exemple, L’OLI, L’HOME,L’ANTONI, L’ORIOL, L’ALL, L’ULL, L’AIRE…).

I també cal dir o escriure A L’ (o sigui que la contracció ALes desfà i també s’apostrofa l’article). Per exemple: Donoel regal A L’ONCLE; Pago el deute A L’AMIC; Envio elpaquet A L’EDUARD; Demano perdó A L’ALTRE COM-PANY; Escric una carta A L’AVI; Recomano el meu nebot

A L’ADMINISTRADOR; Dic la veritat A L’AUDITORI; ViscA L’HOSPITALET; Vaig sortir A L’ALTRE JARDÍ; AnavaA L’ARBOÇ; Treballava A L’AJUNTAMENT; Dormia AL’ENTRESÒL; Buscava la pilota A L’EDIFICI’; Llegia lli-bres A L’AUTOCAR…

Tanmateix, no tenim mai la necessitat de desfer la contra-cció ALS (A+ELS); tant diem i escrivim Ho dono alspares, com Ho dono als avis o Ho dono als oncles… Lacontracció ALS és obligatòria, i mai no la desfem.Continuarem

La punta de la llengua (29)Per Esteve Pujol i Pons

Atès que el mes de juliol ens va que-dar un mal regust de boca, els dies 5,6 i 7 de setembre vam tornar a sortirper intentar de nou de fer el Gran Tucde Colomers. A diferència del mes dejuliol, vam sortir una mica més d’hora(a les 9 del matí de la plaça delsCavallets) i ens vam dirigir cap a laVall d’Aran. El túnel del Bruc estavad’obres, per tant vam optar per passarper l’eix transversal des de Manresa.Pel camí vam parar a Pont deMontanyana per comprar pa i coca ipoder dinar tranquil·lament a l’Artigade Lin (que és el que estava previst).Primera sorpresa, a la boca nord deltúnel de Viella hi havia una boira baixai una temperatura molt fresca, fet queens va contrariar una miqueta ja queles vistes de l’Artiga de Lin van quedarper a un altre dia, hi vam pujar però novam poder veure gran cosa. Vam visi-tar els Uelhs deth Joeu (extraordinari)i vam dinar en un espai on hi haviataules, font i barbacoes per fer carn...nosaltres ens dúiem el dinar i sobretotla coca... (en Marià va patir per si noli’n deixàvem).

Arribada a Banhs de Tredòs i cap alrefugi de Colomers. Al vespre abansde sopar hi havia una boira que ambprou feines es podia veure el llac dedavant del refugi. A l’hora de soparvam fer relacions internacionals, ensvan posar en una taula en la qual hihavia dos nois de Guadalajara, i elsvam aclarir que els enganyen amb eltema de la llengua a Catalunya, i quenomés la utilitzen a Espanya com unaarma política (tant PP com PSOE) perfer veure que aquí matem la gent queparla castellà... Ens van posar en unahabitació en la qual érem nosaltresquatre i una colla de francesos vete-rans, però amb les nostres males arts(en Marià i en Pere) vam anar a veureel responsable del refugi i li vam dirque ens canviàvem d’habitació i ensposàvem a la que havíem estat el mes

de juliol (nosaltres quatre sols). Dia 6,matinar una mica, dia esplèndid,esmorzar i cap al Gran Tuc deColomers. Bon ritme de caminada finsal llac Obago i posteriorment cap alRatera de Colomers (en Marià novolia ni veure els mapes, ell nomésdeia: A mi m’hi porteu i prou... no envull saber res). Part alta del Ratera deColomers, deixar el GR11 i camí forçaben senyalitzat amb força fites...comencem a pujar cap al Portau deColomers, moltes pedres i més difícilde localitzar les fites, però el Portaumolt clar on era... arribem al Portau(déu n’hi do) i fotografia, atès que ensl’hem ben guanyada! A l’altra bandaunes vistes magnífiques de l’estanyBergús, el portarró d’Espot, i la vall del’estany Llong i Aigües Tortes. Decidimfer una diagonal fins a buscar el collde Colomers (una hora de camí sal-tant de pedra en pedra), fites relativa-ment clares i a seguir-les toca. Mentreanàvem fent la diagonal sentim algúque crida... Eh!... Eh!... nosaltres nicas, al cap d’una estona des de baixde la zona de l’estany Bergús... Eh!...Eh!... i veiem una persona que ens cri-dava. Què? I ens pregunta: Que heuvist alguna ovella per aquí dalt?Nosaltres, no!; i a continuar el nostrecamí. Arribem a la tartera del coll de

Colomers, una fita de gairebé unmetre d’alçada i tot xino-xano fins alcim del Gran Tuc de Colomers. Diaextraordinari, vistes que, si no l’hasfet, no les pots explicar, als cincminuts arriba la persona que ens cri-dava, un xicot d’uns 25-30 anys, tanpanxo amb un bastó molt llarg i queestava recollint ovelles per a l’Eloi deCasa Guasch de Bohí, i ens diu: Bé,he pensat: ja que ets per aquí, pujaréa fer el cim... i nosaltres traient el fetgeper la boca... ens va fer unes fotogra-fies i se’n va entornar a buscar ove-lles... Nosaltres ens vam quedar una hora alcim i ens hi hauríem estat molta mésestona si no haguéssim hagut de ser ales set a sopar al refugi... en Mariàlevitava... èxtasi total... ho havia acon-seguit! La vista des del cim eraesplèndida; es veien, a més de totesles muntanyes que us podeu imaginar,els 54 llacs i estanys que hi ha aColomers. La tornada se’ns va fer unamica llarga, una altra hora fins alPortau de Colomers, baixar la tartera(en vam acabar fins al cap d’amunt detanta pedra) i tornada fins al llacObago (punt on ens vam embolicarl’altra vegada), i allà sentim per prime-ra vegada en tota la sortida en Mariàfent una proposta... en Ciscu, en Joan

14

A la segona va la vençuda:

el Gran Tuc dels ColomersPer Pere Compañó

Anton i jo tremolant de por (atenentl’experiència que tenim amb les pro-postes d’en Marià)... i si travessemper aquí el mig?... Doncs vinga, des-prés del que hem fet, no ve d’aquí... ila va ENCERTAR!... vam fer una dre-cera passant per l’Estanh desGargolhes, Garguilhs de Jos i cap alrefugi... paisatge magnífic i de moltbon caminar, drecera i fins al refugidesprés de 10 hores i 15 minuts.Dutxa freda i reparadora (és mentidao un ‘bulo’ el que vam explicar de ladutxa 3... a mi em va sortir en JoanAnton) i a sopar. A la nit següent novam estar tan bé atesos, que hi haviamolta més gent a l’habitació i en JoanAnton va tenir una companyia moltgrata tota la nit... no el van deixar aclu-car l’ull; per a la propera vegada ja livaig dir que el que havia de fer erauna abraçada i un petó a la galta del

que no el deixava dormir i de bensegur que el que no dormiria serial’altre. Darrer dia, esmorzar i baixarcap a Banhs de Tredòs, cotxe i cap a

casa... Objectiu aconseguit, fotografiaamb la pancarta de Gent del Masnoui, com deia al principi, a la segona vala vençuda!

15

Mitologia per a infantsL’any 2002, enXavier Hernàndez,ben conegut delsjoves, ja que mol-tes de les sevesobres són lecturesescolars, va publi-car una novel·labreu adreçada alectors a partir de 8anys a l’EditorialEmpúries. Al capd’uns anys, comtan sovint passa,es va descatalo-gar, tot i que hihavia mestres quela reclamaven, jaque és una aproxi-mació lúdica, amena, assequible i ben escrita a un temasempre actual, com són els vents, enfocat des del punt devista de la mitologia. Ara, l’Editorial Estrella Polar, del Grup62, recupera l’obra amb unes noves il·lustracions ques’adiuen d’allò més amb el text i que ens presenten unsvents entremaliats, que semblen petits fantasmes semprea punt de fer-ne alguna. Benvinguda, doncs, aquesta novaedició d’Els vents, que els tanquin (1), perquè de ben segur

que farà passar una bona estona a xics i a no tan xics. Peròde què tracta?, què s’hi narra?, es deu preguntar més d’unlector. Doncs ni més ni menys que de l’origen i de lescaracterístiques dels vuit vents del món: de com el déu Èolels va crear a petició de Zeus, de com els va distribuir d’unamanera gairebé simètrica arreu del globus terraqüi, de comla seva presència influencia els diversos territoris... Tot aixòho trobem en una primera part, en la qual cada vent té elseu capítol, a més d’un que podem considerar una intro-ducció general. A més a més, hi ha una segona part, mésbreu, limitada a tres capítols, en la qual se’ns recrea undels passatges més populars de l’Odissea, aquesta granobra literària que ha inspirat autors de tots els temps i detotes les cultures: el passatge en què Èol regala els ventsa Odisseu, també conegut per Ulisses, perquè pugui arri-bar a la seva estimada Ítaca. Tot això narrat amb un gran desplegament de recursos,tant lingüístics com literaris, i sempre assequibles al lectorjove. A tall d’exemple podem dir que hi ha un devessall derefranys referits als vents, tant als títols dels capítols de laprimera part, com a l’interior: “Vent de llevant, porta l’aiguaal davant” (p. 18), “Vent de ponent, fa fugir tota la gent” (p.38), “El mestral no acaba mai el jornal” (p. 39)... Així comnombroses comparacions d’allò més ben trobades i varia-des: “El vent que feia cinc era un vent d’aquells tan fofos,com la gelatina quan encara és calenta, que sempre sem-bla que es vulgui deixar anar de cansada que està.” (p. 26)Si no el coneixíeu, ja sabeu què heu de fer: buscar-lo i lle-gir-lo, que ho fareu d’una tirada.

(1) Xavier Hernàndez Ventosa. Els vents, que els tanquin.Il·lustracions d’Aina Bestard. Editorial Estrella Polar (Col·lecció“L’Odissea”, 11), Barcelona, 2011. 67 pàgines.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

16

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

St. Miquel, 15 · 93 555 64 24elclip2010@gmail.com

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola id’oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles arts

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

Sant Miquel, 6.93 555 15 38

CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52

Horari de dill. a diiv.de 9 a 21Diss. de 10 a 13,30 i de 16,30 a 20

St. Miquel, 9 el Masnou93 555 73 52cvmasnou@gmail.com

D I S S E N Y E N C R I S TA L L

✦

Sant Miquel, 24 El Masnou 93 555 69 92

Joaquim

93 555 69 03www.meslloc.com

Finques

MesllocLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3e l M a s n o u

Reparació iventa de productesinformàtics

St. Miquel 12 · 93 555 93 27El Masnou

www.pccoste.com

COMERCIANTS DEL CARRER ST. MIQUEL

93 555 80 06 • 660 09 23 81

�Taller de Publicitati m p r e s s i ó i d i s s e n y

En temps de crisi:una imatge i mil

paraules24è aniversari 25% de dpte del 21 de novembre

al 3 de desembreAprofiti-ho abans del Nadal

La Colla de Diables delMasnou vol agraïr la sevacol·laboració a totes les per-sones entitats i institucionsque van participar alCastanyot 2011 . També la

bona acollida que, en elsdarrers anys, està tenintaquesta activitat de la nit deTots Sants. Era un goigveure tanta gent disfressa-da, grans i petits, contents i

alegres i amb ganes demenjar castanyes i escalfar-se a la vora del foc. De fetés el que pretén la Colla:que tothom s’ho passi bé.Malgrat els esforços que esfan perquè tot surti rodóhem de lamentar que lescastanyes, reines de la nit,

aquest any ens han sortitestranyes i el conte contestambé venia una micad’Arbeca. Mai se sap, permolt que t'hi esforcis, al final,com sortiran les coses. Usesperem a tots l’any vinenten aqueta festa tan nostra.Moltes gràcies.

Castanyot2011

Dins de l’horari de consulta: Bon diatingui, doctor; avui plegarà tard! Aquífora, hi té una bona cua de pacientsesperant torn. Un d’ells porta la gorraque li tapa front i ulls, però els roncsque fa donen fe que s’ha adormit; unaltre fa mots encreuats, un xicot jovefa Sudokus i una mosseta llegeix unarevista del cor. Dues senyores, l’unaamb el cabàs ple de la compra, discu-teix amb una altra, que porta duescriaturetes i que posa en dubte, apor-tant proves fefaents, que “España nova bien”, segons ha pogut constataren aquests darrers sis mesos.Anem per feina! Ahir van telefonar-medient que el resultat de l’anàlisi quevan fer-me, ja el té el meu doctor. Osigui vostè.Bé, doncs, aquí em té. Què hi ha denou? Vostè dirà, Dr. Caparròs. Segui, segui; se’m fa difícil començar,Sr. Salvat.Pensi que són sempre els momentsmés durs en la meva professióaquests de posar els punts sobre lesis, fent patent alló que voldries callar.M’entén, oi? Home! Ja he vist que el seu rostrecanviava de color tot just entrar a laconsulta; però ho donava per fet queaixò era degut a la fatiga, a l’estrès,com ara es diu. Un servidor no ésgaire valent que diguem; però crecque tinc bona presència d’ànim.Tiri pel dret, que el pare em deia queval més sentència de metge que dejutge. Ja faré el cor fort.Veig pel seu tarannà que li costa moltd’espantar-se, però n’he tingut devalents, quasi tan valents com vostèque han caigut rodons a terra en sem-blants ocasions.Doctor.... si la nova fos tan dolenta,potser jo.... canviaria de parer. Segons com t’agafi no saps mai el quepot passar-te; però segueixi, que ara

em té més que intrigat, intranquil i sos-pito que les seves notícies, ja abansde manifestar-les amb claredat, emmenaran a un estat d’íntima introspec-ció.Gràcies per la seva lucidesa; veig queha captat el missatge amb claredat iem fa la tasca més planera. La sevadisposició a capir la veritat, més enca-ra quan aquesta és tan, tan... dolenta,més que dolenta, depriment; més quedepriment, cruel i que desbaratarà totsels projectes que tenia en ment cara alfutur. Vistes a l’avenir, un desastre!Caram! Caram! No m’espanti! Miri: he repassat, sospesat, valoratcadascun dels resultats de la provapracticada, i el diagnòstic, compartitamb un eminent col·lega, és d’allòmés que dolent. No sé pas com fer-li-ho avinent. Doctor, mai no podria haver pensatque les petites molèsties que pateixopoguessin tenir tan “funestes”, es potdir així?, funestes conseqüències?

En efecte. Vostè ho ha encertat im’allibera d’haver de fer-ho jo. Lamedicina podrà mitigar el dolor, peròserà incapaç d’una curació amb elsconeixements i mitjans de què dispo-sem avui dia. Ho sento de veritat,Salvat, sàpiga que sempre em tindràal seu costat pel que calgui. Moltes gràcies, Doctor Caparròs!Bé, doctor, veig que la vida, la que emresta, hauré de replantejar-la demanera molt diferent. Sigui’m franc,de quin temps disposo? Cinc anys? El doctor Caparrós fa amb el cap unmoviment ben negatiu i acluca els ulls.Dos anys solament?Menys encara, amic, Salvat...!Tan sols un any em queda?El doctor arronsa les espatlles i diuamb un sospir quasi inaudible: dosmesos, Sr. Salvat!, dos mesos!Llavors en Salvat fa un profund sospir;agafa aire i amb els pulmons benplens inquireix: Podran ser JULIOL i AGOST, doctor?

17

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

PREFERÈNCIESUna burda imitació de l’inimitable Sr. Bosch en les seves “FOTESES”

18

2 0 1 1

Nova activitat a GDMTaula rodona sobre LES NOSTRESFAMÍLIES AVUI: què podem fer perquèels seus membres siguem tots una micamés feliços, com podem gestionar millorels nostres conflictes... (els fills, la parella, els avis,

la llar..)

Cada mes, en el butlletí Gent del Masnou, proposaremun tema relacionat amb la família que pugui serd’interès. Mares, pares, avis, mestres, nois i noies...interessats a parlar del tema ens reunirem al voltantd’una taula per ajudar-nos entre tots per aportar idees,temes que ens inquieten, bones experiències o no tanbones...Posteriorment es farà un resum de la sessió, que inclou-rem al butlletí del mes següent, juntament amb la con-vocatòria de la propera sessió.Ens reunirem el tercer dijous de cada mes a Gent delMasnou, de les 8 del vespre fins a les 9.30 com a molttard. Les sessions són gratuïtes. Comencem el properdia 17 de novembre a les 20 amb un tema que, pen-sem, pot interessar a molts de vosaltres:

ELS ADOLESCENTS A CASA– Ells: Contents? Enfadats? Morruts?– Nosaltres: Contents? Enfadats? Morruts?– Parlen? Callen? Es queixen?– Com ho fem per escoltar-los bé?– I els germans i germanes: com els viuen?– L’estudi, la casa, els amics, el dormitori…– Què podem fer per ajudar-los i ajudar-nos?– Cal començar a actuar quan encara són petits?– …Coordinarà els col·loquis i farà els resums de les aporta-cions el Dr. Aleix Ripol-Millet, psicòleg i docent demediació familiar, autor de diverses publicacions sobrela intervenció en famílies; la darrera: Estrategias demediación en asuntos familiares. (2011)

Presentació a Mataró del’Assemblea Territorial Maresme per la IndependènciaL’Assemblea Nacional Catalana en fase constituent,pretén fixar un full de ruta per assolir la independènciade la nació catalana. Actualment hi ha 3.000 personesque hi formen part, i s’han constituït 60 assembleesterritorials, xifra que es doblarà en dos mesos. El 10 de març és la data marcada per constituirl’Assemblea Nacional.

Font: TotMataróEl passat 28 d’octubre, al Foment Mataroní, ple de gom agom, es va presentar l'Assemblea Maresme per laIndependència. La iniciativa va comptar amb els convi-dats Carles Móra, exalcalde d'Arenys de Munt, LluísLlach, cantautor i membre vinculat a la proposta, i MiquelSellarès, polític català estretament relacionat ambl'Assemblea de Catalunya de fa quaranta anys. Tots ellsvan coincidir a l'hora d'afirmar que "Catalunya necessitaindependitzar-se per fugir d'un estat espanyol queoprimeix". Des del passat 10-J-10, les plataformes per la indepen-dència s'han multiplicat i la constitució d'aquesta assem-blea és una mostra de l'auge independentista que estàvivint el territori català. En aquest sentit, Lluís Llach va sen-tenciar que "l'independentisme ja no és un problema decoherència nacional, sinó un problema de supervivèn-cia". Carles Móra va alertar que "aquest procés s'ha de portara terme sense retrets ni crítiques", però que "és vitalfugir del malson d'Espanya". D'altra banda, de tots els parlaments se'n va despendre unaidea clara: "cal crear aquesta assemblea". Segons vadir el cantautor, "serà un organisme que ajudi arecol·locar els partits en un moment d'indefensió polí-tica com l'actual". Tenint en compte que Catalunya pateixuna espoliació de seixanta milions diaris, que se'n van aEspanya i no tornen. L'actuació de les corals "Veus per la Independència" ambveus de tot el Maresme i dirigida per la música i directoradel Masnou Montserrat Llagostera i "Primavera per laPau" van culminar un acte en què els tres ponents vanestar d’acord que, "abans de demanar la independència,cal que superem les pròpies pors, que deixem enrereel nostre passat i que fem pedagogia per caminar capal futur amb la complicitat de tota la societat catalana".Més informació. assemblea.cat

19

La Carme havia millorat molt des del’accident, ara podia caminar amb cros-ses ja que havia deixat la cadira derodes. La família ho atribuïa als esfor-ços dels terapeutes, però ella estavaconvençuda que fou la Mare de Déu delCarme, pel fet que la millora va ser sob-tada i al dia del seu sant. Ella ho inter-pretava com un regal. Cal a dir que laCarme havia insistit molt pel seu guari-ment i fet els més nobles propòsitsd’altruisme si la gràcia li era concedida.D’altra banda, si coneguéssiu la Carme,no podríeu dir-li pas no, ja que poquesànimes reunien els seus atributs: ale-gre, animosa, generosa, innocent...Com podeu comprendre, és molt difícilnegar una gràcia amb aquests crèdits.Però la Carme només caminava ambajuda de crosses, havia estat un mira-cle incomplet. Ella, però, estava agraïdaa la Mare de Déu ja que la comprenia ila justificava. M’he oblidat de dir-vosque la Carme tenia una capacitat exa-gerada de comprendre els sentiments isituacions dels altres, d’això ara endiuen empatia; per aquest motiu ellasabia que el miracle no havia sortit béperquè la Mare Déu havia tingut un maldia. Havia discutit amb el seu Fill. Era unadiscussió sense importància, d’aquellesque passen a les millors famílies, peròera recurrent i venia de molt tempsenrere. La Carme intuïa que la cosavenia de quan la Mare de Déu va inter-venir per fer de l’aigua, vi. I és que el Fillhavia anat reconsiderant els efectesbenèfics d’aquests actes per a l’ànimahumana. Sí que les demostracions depoder aconseguien fidels per l’evidèn-cia, però era quelcom forçat, desprésd’un miracle l’ésser humà en volia unaltre, mai en tenia prou. A més, amb elssegles li havien sortit molts competidorsi encara no sabien destriar el fals delveritable. Encara més, ara la gent no hicreia en miracles, volia raons excloentsper demostrar el que és evident al’ànima humana. El Fill estava decebutamb els humans, encara necessitavenunes crosses més poderoses que lesde la Carme per a caminar per ellsmateixos i deixar de banda els prodigis

o raons absolutes.Com podeu comprendre, quan la Marede Déu va considerar aquests raona-ments, l’eficàcia del miracle va trontollari ja sabeu que, si una cosa no la fasconvençuda, no surt bé, a molt estirarsurt a mitges, que és el nostre cas.Aquestes eren les conclusions a quèhavia arribat la Carme quan percebé untruc a la porta, era el seu germà que li por-tava el nebot Miquel, de quatre anys,perquè en tingués cura durant la tarda.Donada la seva limitació física, elsentreteniments previstos eren de sobre-taula: dibuixar, retallar... En Miquel vaanar directe al pot de pintures, així queno va haver-hi altra opció. “Meta”, aixíanomenava ell la tieta Carmeta, “avuivull dibuixar...” i, mentre la Carme aco-miadava el seu germà, en Miquel des-carregava el seu geni artístic en els fullsde paper reciclat. La Carme s’atansà icomençà a observar-lo amb la mirada.Aquell marrec sempre li evocava lesemocions més atòmiques, ja que erenmenudes i giraven dins del seu ésser.Quan això passava, les mans de laCarme estaven a punt per a les carí-cies, els llavis a punt de descarregar elcorrent dels seus petons i els ullss’humitejaven de tendresa. En aquestestat la Carme entrava en sintonia ambel seu nebot; veia els seus pensamentsi emocions. És clar, cal dir, ques’ajudava del tacte, amb les mans res-

seguia suament els cabells, el perfil deles orelles, el pols a les temples. Éscom si llegís en Braille les vibracions delmenut. Captava els batecs creatius del’infant i l’increment de temperatura dela pell al pas de cada expressió plàsti-ca...; al cap d’una estona ja podia escla-rir que els guixots no eren guixots, sinósargantanes; els cercles inacabats,ocells; i els puntets, notes de música.És clar que de vegades calia algunaajuda i preguntar. Com ara on el xiquetomplia el paper de ratllades verdes.“Què fas?”, preguntà la Carme, “El cel“,respongué en Miquel; “El cel és blau“,corregí la Carme. En Miquel, ostensi-blement alterat, afegí amb autoritat: “Elmeu cel és verd“.Un sotrac traspassà la Carme de dalt abaix. Havia profanat l’espai sagrat del’infant. Havia afirmat com a ver un purconvencionalisme dels adults. La sinto-nia amb en Miquel s’esvaïa, els dits estornaven balbs com el suro, ja no perce-bia les emocions i les sargantanes esdesdibuixaven en forma de guixots.Terrible, la Carme no sabia com adre-çar-ho quan pronuncià la bestiesa mésinsòlita: “Au, vine, juguem a pilota“. EnMiquel se la mirà badant els ulls comtaronges: “Tu no pots, ets coixa“. LaCarme estava descol·locada i ja se sapque en aquestes condicions a una bes-tiesa en segueix una altra: “Sóc coixa ijugo a la meva manera, com tu, queveus el cel a la teva manera...”, va diramb el pressentiment que tornava aesguerrar-la. En Miquel se la tornà amirar amb un ulls que imploraven pietati comprensió, i afegí amb to de retretper la comparació inapropiada: “Sí, peròtu podràs caminar si vols; en canvi, elmeu cel s’esvairà quan jo sigui gran...”. La Carme emmudí. S’empassà salivamentre les llàgrimes rajaven com colò-nia damunt dels cabells del Miquel, queseguia abstret amb el seu cel, o en elseu cel, mentre amb els llavis segella-ven el perdó amb un petó. Aquella nitd’estiu la Carme no va dormir, contem-plava les pampallugues dels estels, queli parlaven i li deien: “Ara és la tevahora, fes la teva part del miracle i cami-na“. L’endemà s’hi posà amb mésganes que mai amb el terapeuta, segu-ra ja de la seva victòria. El miracle ja eracomplet.

UN MIRACLE A MITGESPer Jaume Boadella

20

14a Fira de Sta. Llúcia Pati del Casino del Masnou 6, 7 i 8 de desembre del 2011

PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS

Dimarts 6A les 6 de la tarda LA VELLA LOLA

Havaneres, amb cremat per a tothom.

Dimecres 7A les 5.15 de la tarda

Cowboys de CAN MALET - Balls típics

A les 6.15 de la tarda RAH-MON - Animació infantil

Dijous 8A les 12 del migdia

EL CULLEROT

Taller gastronòmic, mostra de productes

A les 5.15 de la tardaBanda del CAGANER - Sarau de Nadal

A les 6.15 de la tardaCAGATIÓ

Amb xocolatada per als petits

El títol d’aquesta crònica diu corals, així enplural, perquè van ser dues les que vancantar al Festival de cant coral “Maresme2011”, la Coral Xabec, de Gent delMasnou, i la Coral Polifònica Joia, d’Alella.Aquest concert va tenir lloc a l’església dela Mare de Déu del Pilar, del Masnou, alvespre del dissabte 22 d’octubre i era abenefici de l’Associació Esquima delMasnou, entitat compromesa en la reha-bilitació de persones amb malaltia mentali en el suport a les seves famílies.L’amfitriona de la cantada, la CoralXabec, va iniciar el concert retent home-natge al compositor i pedagog FrancescVila i Ginferrer, mort el proppassat mesde maig, als 89 anys d’edat, de qui aques-ta coral té unes quantes cançons en elrepertori i a qui vam tenir oportunitat de

conèixer l’any 2005 en un concert a SantEsteve Sesrovires. Amb la seva afabilitates va guanyar la simpatia dels cantaires.Vam cantar, doncs, dos Nocturnos de laVentana (nn.1 i 3) amb lletra de FedericoGarcía Lorca i musicats per FrancescVila. Van seguir-hi quatre Nocturns deW.A.Mozart (nn.1, 2, 3 i 6). Ja veieu queen aquella hora foscant i en els primersvespres frescos de la tardor, hi esqueienbé els nocturns. Dirigia la MontserratLlagostera i al piano ens acompanyavala Bàrbara Llacay.A la segona part, la Coral Polifònica Joia,dirigida per Jordi González i amb JosepBuforn al piano, va interpretar sis pecesda caire prou variat (sardana, sarsuela,religiosa i música de pel·lícula) ambaquell aire desenfadat i proper que ca-

F l o r s i p l a n t e s

Navarra, 100 Tel. 93 555 79 34 el Masnouwww.florsjoan.com

JOANARBRES DE NADALPOINSÈTIESGUARNIMENTS FIGURES DE PESSEBRELLUMS

Regalem loteria núm. 1596293 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

Mestre Pastisser

pastisser

Reparació i ventade productesinformàtics

St. Miquel 12 · 93 555 93 27El Masnou

www.pccoste.com

Pere grau, 14 93 555 64 51

El Masnou

Fes que el moment sigui inoblidable

www.elcullerot.cat

De tot per a la cuina

93 540 97 41

De tot per a la cuina

CORALS I ESQUIMA DEL MASNOUPer Esteve Pujol i Pons

racteritza aquest conjunt coral. La sopra-no Anna Guash i el tenor Artur Condemi-nas van fer els solos.Com és habitual enaquestes trobades de corals, hi va haverun cant comú, en aquesta ocasió el Corodi schiavi ebrei, de l’òpera Nabucco, deVerdi, dirigit per Montserrat Llagostera iacompanyat per Josep Buforn.Breus parlaments dels representantsd’Esquima i de Gent del Masnou van ini-ciar i cloure aquesta cantada.Als locals parroquials, un sopar dels depicar va arrodonir en germanor aquestatrobada de cantaires de pobles veïns.Visca la música!

Crònica

ExposicionsFins al 25/11Col·lectiva de tardor: olis, aquarel·les, dibuixos…

21

Conferència-projeccióPEDALANT PER GEÒRGIA (EL CAUCAS)

Diumenge 11 de desembre a les 19Crònica i imatges d’un viatge de gairebé 2.000quilòmetres amb bicicleta a través de l’estat deGeòrgia, a càrrec de Xavi Tarafa.

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Sóc l’amic de les deixalles,i deixo els carrers ben nets;amb les coses que em regalenenriquiria un poblet.

Resposta: l’escombriaire

I n f o r m a

Nova activitata GDMTaula rodona sobre LESNOSTRES FAMÍ-LIES AVUI:què podem fer perquè elsseus membres siguem totsuna mica més feliços, com

Jordi Porta parlant de l’associacionisme

Txi KungA Gent del Masnou

Tots els dimarts de 6:30 a 7:30

Curset trimestral

Preu: socis 50 €.no socis 60 €.

Informació i inscripcions: Vocalia recreativaGent del Masnou

laborable de 18 a 20.

LA GESTIÓ DE L’ESTRES I EL TXI KUNGPer Remei Sendrós

Sovint ens passa el dia i en prou feines hem tinguttemps de fer les coses que “teniem” que fer i ens enadonem de que hem renunciat a les que “necessitem”fer. Ens aixequem cansats, tenim tensió muscular, sen-tim un nus a l’estòmac, ens atabalem facilment...Sabem com actua i reacciona el cos perquè ens sentimd’aquesta forma? Què passa quan tenim ansietat?Quan ens quedem enganxats en un pensament? Quanno podem dormir perquè estem preocupats? El Txi kung ens aporta eines per relaxar-nos, ens per-met descarregar la tensió emocional, a aquietar lament. Es un exercici que ens ajuda a respondre deforma diferent a la tensió de l’entorn i de l’estrés.Amb la seva pràctica recuperem la vitalitat, aprenem arelaxar-nos, a millorar la coordinació, la ment està mésclara, tenim més flexibilitat i en definitiva gaudim demillor salud.

“DIUMENGE AMB LLETRES”GRUP RAUXA DE GENT DEL MASNOU

VETLLADA ARTÍSTICA,LITERÀRIA, MUSICAL.DIUM. 27 DE NOVEMBRE A LES 7 DE LA TARDA

ENTRADA GRATUÏTA

PETITS ENCANTS DE GENT DELMASNOU, A BENEFICI DE DISMA

DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE DE 2011DE 10 A 14. C/ PRAT DE LA RIBA,

CANTONADA DR. AGELL. La recaptació serà lliurada a DISMA

Us agraïm per endavant la col·laboraciói generositat

Visita al centre geogràficde Catalunya

Dissabte 12 de novembre

Anirem a Cardona amb cotxes propis, on visitarem lesinstal·lacions de la muntanya de sal i entrarem al’extraordinària mina. Després pujarem a la serra dePinós, per visitar el Santuari de Pinós (s.XIII), des d’ones domina una magnífica panoràmica dels Pirineus aMontserrat. Una petita caminada de 20 minuts ens por-tarà a la pedra “Rosa del vents”, que ens indica el puntdel centre geogràfic del nostre país.Dinarem a l’hostal adjunt al santuari. Per fer la digestióanirem a visitar el poble d’Ardèvol amb una magníficatorre de vigia. Tornada cap al Masnou.

Preu del dinar i visites: socis 26 € no socis 27€Inscripcions a Gent del Masnou. Places limitades

Laborables: tarda de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa

22

Arran de sòl

Encara que sigui un quisso, també llegeixo sobre els meusancestrals enemics, els gats. L’altre dia llegia el conte Elsaristogats, que es refereix a una mena de gats aristocrà-tics.I vaig pensar: I ara, què diu aquest! Què fa comparant elsgats amb la vella i rància aristocràcia?Vaig deixar el llibre mig emprenyat i vaig sortir a fer untomb, a veure si em treia les teranyines del terrat. Peròmentre anava fent via, anava observant a tots els qui emcreuava i tot d’una vaig pensar: Què es creu aquest (l’autordel conte), que només els gats es pensen ser aristòcrates? I vaig arribar a la conclusió que no anava desencaminat, toti que no sols els gats podien ser aristòcrates de pa sucatamb oli, i no parlo d’animals, bé d’animals sí, però diguem-ne racionals, ja que hi ha persones que s’ho pensen quetenen la sang blava, i van amb aires de marquès florit queDéu n’hi do!Així és com, a còpia d’observació, vaig veure que n’hi haper a tots els gustos. Miraré de descriure-us-en alguns.Hi ha l’aristocràcia del diari. Aquests són els qui, quanvénen de comprar el seu diari, el porten agafat de formaque en llueixi la capçalera, com per dir: Veus, jo sócd’aquest. Això es veu que els omple. Els infla el pit. Per sortno tothom que el porta pel carrer és d’aquest grup, no. N’hiha que simplement el porten i prou. Hi ha l’aristocràcia de la feina. Però no l’he observada engent que, com passa avui dia, tingui la feina a l’encant. Hohe vist sobretot en la branca de treballadors que no tenenpor de perdre-la, com els funcionaris (no tots per sort). Elsqui es creuen ser de rancio abolengo, van trepitjant fort imirant per sobre l’espatlla, encara que siguin un nap-buf. Hi ha l’aristocràcia dels uniformats. Però no uniformes comde serveis de neteja, ni aquells d’uniforme, com és el traje,per tenir algun càrrec, no; els qui vull dir són d’alguns(també per sort no tots) dels de serveis d’ordre i tambéd’aquells que estan en portes d’hotels, que semblen almi-ralls. Hi ha guàrdia que es veu que, quan porta la pipa i laporra a la cintura, va tibat com un rave. Els altres, els por-ters almirallats, aquests també et miren des de la sevaalçada com si fossis una merda.Hi ha l’aristocràcia que en diríem de les dames estropajo-sas. Són certes dones que pots veure passant-se mitjatarda (o tota) a la terrassa d’un bar, prenent qualsevol cosa,i xerrant molt (poca birosca deixen). El seu aire vers elsaltres és altiu, distant, com si no fossin res per a elles.I la vella aristocràcia? La de la sang, aquesta ja ni piula, ala villa y corte potser sí, però per les nostres latituds es veuque ja no té esma de dir ni piu. Aquesta és la que, vingudaa menys, deia que la seva alcurnia no li permetia tancarportes.Apa, ja us he donat prou la tabarra. Bup, bup.

Per Pledebuit

MAGDALENES CASOLANES

Ingredients:2 ous sencers, 200 gr de sucre, 250 gr de farina

1 sobre de llevat Royal, 6 cullerades de llet,10 cullerades d’oli, raspadura de pell de llimona

Elaboració:1. Primer barregem els ous amb el sucre.

2. En un bol de pastisseria ho ajuntem tot, els ousja batuts anteriorment, la farina, el llevat,

les 6 cullerades de llet i les 10 d’oli.3. Ho batem ben fort perquè no hi quedin grumolls;

i obtenim una massa ben homogènia.4. Preescalfem el forn a 180º

5. Aboquem la massa en els diferents motlles quetinguem i ja ho podem posar al forn durant uns 20 minuts fins que vegem que les magdalenes

comencen a torrar-se.

Aquesta és la nostra recepta base, a partir d’aquí… la imaginació al poder!

Podem afegir a la massa panses, trossets de xocolata, pinyons… i proveu amb pastanaga

ratllada, queda boníssim!Apa, a veure què us atreviu a afegir-hi!

Ja ens ho deixareu tastar!

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’Antòniael Cullerot

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta.

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat

horitzontal. Assessoria jurídica

Visiteu-nos a: finquespuig.net

Conferència-Col·loqui:

Custòdia compartida. La mediació familiar en la resolució de conflictes.

Ponents: Concepció Sánchez i Olea, advocada; Gabriela González-Cremona, advocada.

Segona planta de Can Malet. Dissabte 26 de novembre de 2011 a les 18Organitza Grup Fills. Recerca en educació i salut.

SUPERMERCATS

Associació Lúdica

Amics del Pere Grau

PASTISSERIA

Can Mai Tanquis