BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 248, desembre 2007

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ

Distribuïdora en gres i ceràmica:Saloni, Aparici, Gres catalan, Gres Breda,Porcelanatto, etc.SANITARIS - AIXETES

Magatzem al MasnouJoan XXIII, Camí d’Alella(sobre l’autopista)Tel. 93 555 81 56

Magatzem i oficinesAlellaRiera Principal, 48-50Tel. 93 555 97 53Fax. 93 555 95 96 · Alella

ExposicióEscultor Llimona, 9Tel. 93 540 37 69Alella

“ ESCOLLIR É S UN DRET I ASSESSORAR, UN

Av. Joan XXIII, 46-B · 08320 El Masnou

www.estudi-immobiliari.comTel: 93 555 23 33

Compra - venda L l ogue r

Admin i s t rac ió d ’ immob le s

Finques Estudi Immobiliari

08320 el Masnou

NÚRIA FLÓi n t e r i o r i s m e

Interiorisme:

St. Miquel, 15 93 540 10 25

Decoració textilMestres Villà, 3393 555 02 40

3

LA MANIFESTACIÓ DE L’1 DE DESEMBREQuan sortirà a la llum aquest exemplar del Butlletí, ja estarem instal·lats de ple al mes dedesembre i sʼhaurà esdevingut lʼanunciada manifestació “ PEL DRET A DECIDIR SOBRELES INFRAESTRUCTURES”, convocada per al dissabte 1 de desembre a Barcelona per laPlataforma pel Dret de Decidir, amb el suport de centenars dʼentitats del món cívico-cul-tural (entre les quals es pot comptar Gent del Masnou), intel·lectuals, artistes, periodistesi les formacions polítiques CiU, ERC i ICV, amb lʼabstenció del PSC, per motius obvis degregarisme envers el partit que governa a Espanya.A hores dʼara, en el moment que sʼescriu aquest editorial (29 de novembre), no sabemquina serà la resposta de la ciutadania; però, tal com sʼha anat escalfant lʼambient previ ala convocatòria, podem pronosticar una resposta contundent, tal vegada semblant a lamultitudinària manifestació del 18 de febrer del 2006, convocada per la mateixaPlataforma pel Pret de Decidir; en aquell cas, per fer sentir la veu del poble ras en lesnegociacions de lʼEstatut.Si és evident que lʼeix central de la convocatoria de lʼ1 de desembre és lʼemprenyadageneral pel batibull de les infraestructures, siguin les de la xarxa de rodalies o lʼaeroportdel Prat, hi podríem addicionar també la “llarga nit” dʼestiu de Barcelona, els retards en lesobres de lʼAVE i el polèmic i encara no definitiu traçat del recorregut urbà amb la SagradaFamilia penjant dʼun fil, el col·lapse permanent de les rondes i la xarxa viària dʼaproxima-ció a Barcelona ciutat… etc. etc. En aquesta mena de carta als reis (dʼOrient) nosaltres hi podríem afegir la malaltia cròni-ca de la N-II al seu pas pel Masnou, Premià i Vilassar de Mar, cada cop més plena de gira-toris, barreres intermèdies i lʼestira-i-arronsa de canals que només fan que allargar lʼago-nia dʼaquest trista via de comunicació i dels soferts usuaris que cada dia la pateixen, enlloc de resoldre de soca-rel el problema amb lʼaixamplement i gratuïtat de lʼautopista o dʼal-tres solucions idònies i degudament consensuades pels pobles i viles afectats.La llista de greuges seria molt llarga i posaria en evidència, una vegada més, que des dʼuncentralisme absorbent i malentès i sense els recursos urgents i necessaris, les coses norutllaran mai i que, per tant, cal reclamar, amb fermesa, emparats en el dret democràtic dedecidir o dʼautodeterminació –com vulgueu– que les coses les puguem decidir i gestionardes de la proximitat, des de casa nostra, i que els recursos que generem els puguemencarrilar nosaltres, dins dʼun marc de relacions equitatives amb lʼEstat, del qual, històri-cament, no rebem, ni de bon tros, la justa compensació a lʼaportació econòmica feta percadascun dels contribuents catalans a les arques estatals, desequilibri conegut tècnica-ment com a dèficit fiscal.Frisem per veure publicades algun dia les balances fiscals i observar les reaccions queaquesta “rendició de comptes” produirà a totes aquelles veus que no es cansen de fusti-gar-nos com a insolidaris, ploramiques i fenicis i si, tal com ha dit el ministre Solbes,aquesta publicació produiria un escà ndol; doncs, que el produeixi. Potser ja ha arri-bat lʼhora de destapar les cartes i veure qui és que, en aquesta partida, fa trampes oamaga lʼou.Fetes aquestes reflexions, no voldríem desaprofitar lʼoportunitat que ens dóna aquestespai editorial per desitjar, de tot cor, unes bones festes i un bon any 2008 a tots els socis,amics i simpatitzants de la casa.

El President

GENTDEL MASNOU

Butlletí mensual de Gent del Masnou,associació cívico-cultural, recreativa i esportivainscrita amb el número 7.669 al registre d'as-sociacions de la Generalitat de Catalunya

Equip de Redacció:Joan Bosch - Joan Casals - Joan Muray -

Josep Perarnau - Esteve Pujol

Portada: Avet de Nadal a CalifòrniaFotografia: Taller de publicitat

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Impressió: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edició: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9Tel. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org08320 El Masnou

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Editorial

EL NOSTRENÚMERO DE LARIFA DE NADAL

Espavilaʼt que sʼacaba07669

Concert de NadalCoralXabecDiss. 22 a les 10 del vespre a

la parròquia de St. Pere(Informació pàg. 43)

Fe dʼerratesLa portada del mes dʼoctubre passatcorresponia al novembre, que ésquan es publicà lʼarticle de les 200Històries de la Vila. Lamentem lespetites confusions que això pot haverocasionat.Lʼautor del dibuix que apareixia a lʼar-ticle de la Marta Neira Un mes més deles dones…? era Josep Puig iMarcos.També volem demanar disculpes perles errades tipogràfiques i gramati-cals que apareixen de tant en tant i deles quals no és sempre responsableel corrector de la publicació.

Taller de Publicitat

3 579

101418192227303137383939424346

EDITORIAL.....................................................................................................NADALA per Esteve Pujol..............................................................................BÚSTIA OBERTA...........................................................................................FELIZ NATALE per Joan Maresma Duran....................................................TRADICIONS NADALENQUES ...................................................................EL FUTUR DE CATALUNYA per Joan Camps i Ortiz .................................SETMANA DE LA CIÈNCIA: Crònica. Per Calet ..........................................DICCIONARI IL·LUSTRAT PER J.COMELLAS: Per Emili Llinàs ................HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray.....................................................LA MORTERADA per Acció Cívica ..............................................................RECORDS JOSINS DʼEN PALE per Joan Muray.........................................A CONTRACOR per Ramon Serra i Roca....................................................TEATRE CAPITAL per Ra. Ma. Isart i Ma. J.R. Lucas .......................................LITUANIA. Dʼon dius que véns per lʼAtzavara.............................................CATALUNYA CORAL per Esteve Pujol..........................................................ARRAN DE SÒL per Pledebuit.......................................................................NAUFRAGIS INSÒLITS per J.Condeminas...................................................GENT DEL MASNOU INFORMA...................................................................MOTS ENCREUATS per Xavi Cardona ........................................................

Sumari

V ia letsBONES FESTES

L’estanc MARIA ARNAU

us desitja UN BON NADAL IFELIÇ ANY NOU

TABACS � CAVA DE CIGARS � REGALS � GUARNIMENTS PER AL NADAL I CAP D’ ANY

Carrer Navarra, 51 � Tel. 93 540 14 48

Fo

tog

rafi

a d

eJo

sep

Cam

pano

V ia lets

L L A R S D ʼ I N F A N T S

Petit Vailet: Ventura Gassol, 29 · 93 555 57 11· El Masnou

Vailets: Avda. dels Cedres · 93 555 09 00 · Alella

Nadal del 2007

5

Mitjançant la nadalaja tradicional del nos-tre consoci, EstevePujol i Pons, la redac-ció, al costat de lajunta directiva, s’afe-geix als sentiments del’autor (aquest anyamb una tonalitat ínti-mament adolorida) idesitja a tothom–socis, simpatitzants ilectors de Gent delMasnou– unes BonesFestes i el millor per al’any 2008.

Parla, cor,parla amb veu baixadel nostre Nadal.

Només paraules d’una a una.

Nadal, estrelles,Nadal, silenci,Nadal, pessebre,Nadal, records,Nadal, cantades,Nadal, misèria,Nadal, presó.Nadal, sofrença.

Parla, cor, parla.

I surten barregesde riures i plors,desigs i recances,anhels,paraules,mans,llargs camins,cloure els ulls,sentir el frec de la pell a la pell,espai obert i cau ombrívol.

Parla, cor,parla fluixet,xiuxiueja ben íntimen aquest Nadal.

El cor parlao potser calla,i parla callant:i deixa que la vida passi;no!,que es retrobien el jorn de Nadal.

S’hi amunteguen clars i foscos,establies,creusi Pasqües,

Ramsi Divendres Sants.

Calla, cor, calla,calla, cor.

Només ens restacridar en silenci.

Esteve Pujol i Pons

CRIDANER NADAL SILENT

Desembre 2007

Gener 08

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTI

CS D

EL M

ASNO

U 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Trobada de Nadons

Dia de la constitució espanyola

Immaculada Concepció

Cap dʼAny

Reis

FàbregasFàbregasAymar

AymarOcataRieraFàbregasDominguezDominguezAymarViaynaRieraFàbregasOcataViaynaViaynaOcataRieraFàbregasViaynaDominguez

dissabtediumengedilluns

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

293031

123456789

101112131415161718

Nadal iSt. Esteve

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

ViaynaViaynaOcataRieraDominguezDominguezAymarAymarAymarRieraFàbregasViaynaDominguezFàbregas OcataOcataFàbregasViaynaDominguez AymarOcataRieraRieraViaynaViaynaViaynaOcataRiera

123456789

10111213141516171819202122232425262728

BON NADAL

7

ni seʼl menciona.Se suposa que aquest petiterror és solament un oblitsense importància, encaraque impropi dʼuna publica-ció com “EL MASNOUVIU”, que hauria de contri-buir a lʼestímul i foment dʼa-questes festes estiuenquestan nostres i que tantaacceptació tenen per partdels masnovins.

Carmen Pino

BERNATNo sé com reaccionardavant un fet tan lamenta-ble i desgraciat.Lamentable perquè homes pregunta: Com és pos-sible que passin aquestescoses? Com és possibleque gent desequilibrada iperillosa pugui passejar-seentre nosaltres impune-ment? Com és possibleque la llei persegueixi lla-dres, estafadors, traficantsi delinqüents en general ideixi a lʼatzar del que puguipassar “i després ja elsagafarem” assassins psi-còpates, obsessos malal-tissos, masclistes absoluts,feixistes paramilitars imacarres dolents que sónuna autèntica lacra per a lasocietat? Com és possibleque tota aquesta colla dedefensors de la llei novegin que això no són per-sones, que això són gos-sos rabiosos i que no tenenremei, són desferreshumanes que més valdriaque no haguessin nascut?Com és possible que elsdeixin campar lliuremententre nosaltres si sabenperfectament que podenfer mal? Ara, si ets undefensor de la terra, si novols servir els seus interes-sos, si no ets un bon patrio-ta, si les teves idees no elsagraden… llavors et vigila-ran i perseguiran fins a laparanoia.I desgraciat per la situacióatzarosa de la dissort ines-perada. Qui sʼhavia depensar que un fet tan hor-

rorós pogués emportar-sela vida dʼen Bernat Mairenai Busquets? Com a mem-bres tots dos de la Colla deDiables del Masnou ensconeixíem. En Bernat eramembre de la companyiade foc i teatre Ngorongoro,havia participat en nombro-sos espectacles de mala-bars de foc que sʼhaviencreat per a la Colla; la veri-tat és que lʼarribada dʼa-questa gent als Diables varevolucionar lʼenfocamentque es tenia fins aleshores.No lʼhavia tractat gaire,però el fet de ser el filldʼuns bons amics meus lʼa-valaven com a persona i amés a més em consta queera molt bon company. Jahe dit altres vegades que lavida continua i no sʼaturaper res del que pugui pas-sar; és inalterable, magnífi-ca i penosa. Ara la mortsʼha endut lʼestimat Bernat,el plorarem i lʼenyorarem i,quan veurem els seuscompanys cremant-se iesforçant-se, pensarem enell i encara lʼestimaremmés. Sempre el tindremamb nosaltres feliç, jove,alegre, content.

Un diable entristit----------------------------------------

“NIT DʼHAVANERES IROM 2007”.

A la revista municipal “ELMASNOU VIU” del mes denovembre passat, es publicauna ressenya relativa a lacelebració de la “NIT DʼHA-VANERES I ROM 2007”.La fotografia mostra un

dels grups participants i, apeu de foto, únicament sʼhimencionen tres grups delsquatre que hi participaren.Encara que, certament, laseva actuació fou magnífi-ca, no ho és menys lʼentu-siasme, les ganes, dedica-ció i hores dʼassaig que laCoral de “CAN MALET” vaaportar a lʼacte per tal dʼa-conseguir un resultat,almenys, digne.Incomprensiblement, però,

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

PLANTADA CÍVICA CADA DIJOUS A LES20.15 DAVANT L’ESGLÉSIA DE SANTPERE DEL MASNOU, DURANT 5 MINUTS:

SENSIBILITZACIÓ EN RELACIÓ AL TEMPLEDE LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA

Comunitat Parroquial del Masnou

SALVEM LASAGRADAFAMÍLIA

Acció Cívica deGent del MasnouVols ajudar les persones necessitades?

Tu pots ser un dels nostres.No tʼhi pensis. Trucaʼns.

93 540 39 29Tots junts farem una bona feina.

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

PastisseriAntiga Casa Pagès fundada el 1927

Per Nadal torrons ineules de pastisseria

pastisseria bomboneria

Enviï dolços arreu d’Espanya amb el servei INTERPASTELNavarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

De les pastisseries del Masnou

✴

9

Vaig llegir a principis de novembre queun centre comercial d´aquí, de Rio–anomenat Rio Sul– preparava unafesta per l´arribada del Pare Noel. Enels supermercats veig de fa temps elspanetones. Anys enrere, quan era uninfant, el Nadal era una cosa per pen-sar-hi només pel desembre. Aquí, enaquest país, el Pare Noel ha d´arribaral novembre... per fer què? Tal vegadaaquest vell obès esperarà gairebé dosmesos per fer la seva feina omplint-sela panxa de panetone passat que vaser comprat massa aviat.A mitjan octubre ens van robar unahora de son per causa de l´horarid´estiu. Vaig avançar el meu rellotge ivaig pensar que això no em causariaproblemes. Imagino que em tornaranaquesta hora pel març, tot i que aques-ta hora la perdré fent alguna cua en unbanc o en un embús, o potser ens hanrobat una hora de felicitat.Per als infants una hora dura una eter-nitat. Actualment la sensació és que eltemps és cada vegada més escàs.Conec diverses persones que treballena dos llocs per mantenir el mateix sou.Quan sobra un minut, les persones lle-geixen dos llibres, veuen mitja pel·lícu-la, miren per sobre els diaris, porten elgos a passejar, canvien una bombetaque havia de ser canviada fa mesos iaprofiten per queixar-se que no fa gairetemps enrere tenien –teníem– tempsper fer tot això i més.El cap de setmana és encara pitjor. Ensllevem el dissabte amb l´angúnia sufo-cant de fer tot el que no vam tenirtemps de fer durant la setmana, fins itot no fer res i perdre el temps. Quanens nʼadonem, el dia ja és a més de lameitat i, els plans que teníem, els dei-xem per al diumenge. El diumenge arri-ba i ja odiem tenir només un dia defesta. Si fos dilluns no ens importariatant. Però, ja que és diumenge, tenimla maleïda obligació d´aprofitar el dia. Ia part, tots sabem que el diari del diu-menge és immens. Si intentem llegir totel que es publica a l´edició del diumen-ge, immediatament, el dia ha desapa-regut.

Llegeixo el diari i veig un article que diuque els joves i els infants d´ara viuranpitjor que els seus pares; és a dir, seranla primera generació en segles quetindrà una qualitat de vida inferior a ladels pares: sous de misèria fins alstrenta anys o més, preu astronòmic dela vivenda, inseguretat laboral, unaclasse mitjana que s´ofega en el marque hi ha entre els rics i els pobres…sense parlar dels problemes del plane-ta: escassetat d´aigua, augment de latemperatura global, canvi climàtic…això sí, aquests joves seran els méspreparats de tota la història de lahumanitat: dos mà sters, idiomes,postgraus… I ens quedem igual, com

si la vida fos així i no l´haguéssiminventada nosaltres.Tal vegada només ens queda tenirpaciència i esperar el dia en què enstornaran aquella hora de vida. Larebrem amb festa, que és el que esmereix. La meva, la vull rebobinada i lavull aprofitar intensament. Sobre el Nadal, bé, el Pare Noel –elvell panxut que diuen les males llen-gües que va ser creat per una conegu-da multinacional de refrescs–, ques´esperi. Ha arribat tan d´hora perquèell ho ha volgut així. I personalment,m´estimo més els Tres Reis de l´Orient.

Bon Nadal.

Feliz Natal e um novo Rio Sul pra vocêPer Joan Maresma Duran

10

BETLEMPel 1223 Francesc dʼAsís a Itàlia va voler esce-nificar el naixement de Jesús amb figuretes decartó i, amb el permís del Papa Honori III, vamuntar-lo en una cova.Des dʼaleshores es va estendre molt la idea,que va penetrar arreu, amb diferents materials(fang, roba, cartó...) fins als nostres dies.

NADALEl dia de Nadal és la commemoració de la datadel naixement de Jesús; però realment no exis-teix un acord definit sobre el dia exacte, ja queen aquells temps hi havia un cert descontrol enla cronologia mesurada amb un calendari oaltre. De fet el naixement de Jesús, segons tot-hom, va ser entre novembre i abril, segons ver-sions diferents; totes aquestes discussions apoc a poc van dissipar-se ja que les antiguescivilitzacions per aquestes dates ja feien lacelebració del naixement del sol (el culte delsol), després del solstici dʼhivern (solstici =parada del sol) i existia la simbologia de la llui-ta de la claror contra la foscor amb el triomffinal de la primera.Llavors el dia de Nadal era el naixement de laclaror, que per al Cristianisme era la llum (Déu)i a partir del segle V va començar a celebrar-seel Nadal cristià en aquestes dates.

ELS REIS MAGSEn lʼantiguitat el qualificatiu de mag és donavaa la gent que endevinava el futur mitjançant lainterpretació de les estrelles.El nom de reis, els el van donar cap al segle XII

i significava que eren els grans representantsdel país dʼon eren originaris.Els colors de la pell dels Reis era representatiuque eren els emissaris de totes les races, siguiblanca, negra o la morena (moros, gitanos...)

PARE NOELExisteix la llegenda dʼun holandès anomenatSant Nicolau de Mira (Sinter Klass), que erafamós per ajudar la canalla, els pobres.La difusió de la festivitat va fer-se a la sevamanera segons el país que la feia: "KnechtRuprecht a Alemanya"; "Pere Nöel a França";"Father Christmas a Anglaterra"; o Pare Nadala catalunya ; Papá Nöel a Espanya. La figura actual de Santa Claus va ser obradʼun caricaturista nord-americà als voltants delsegle XIX i potenciat al 1930 per una campanyapublicitària dʼuna beguda de refresc que va fer-ne lʼaparença més simpàtica, vestit de vermellcom el color de lʼetiqueta de la veguda, i ambla creença que és un personatge que viu al PolNord, dʼon cada any es desplaça cap a arreuper repartir regals.A Holanda la tradició diu que sant Nicolau viu aEspanya.

ROBA INTERIOR VERMELLA

Lʼorigen dʼaquesta tradició no és del tot certa;però realment hauríem de desplaçar-nos alstemps de lʼEdat Mitjana, quan realment gairebétot estava prohibit i més encara a les classesmitjanes o baixes.De fet, en lʼantiguitat sempre sʼhavia relacionatel color vermell amb el símbol del dimoni, lasang i la bruixeria. Per això fins i tot estavenprohibits la plantació i consum de fruits ver-mells (tomàquet, pebrot...) i vestir-se amb indu-mentàries vermelles.A lʼhivern i quan tot sembla parat o mort pelglaç, el color roig és un símbol de sang i devida; però, com que estava prohibit, i la gentdeia que duia bona sort començar el naixementdel sol amb un símbol de vida, van optar perportar roba vermella, però que realment nopogués veure´s per la por de ser pres per lesautoritats; i portant-la el dia del començamentde lʼany, tenien sort tot lʼany.

LES LLUMSGuarnir amb llums carrers i llars és una tradiciórealment antiga i que fa referència a la dismi-nució de la durada del dia, sobretot en els paï-sos nord-europeus, on els hiverns són de diacurt i temperatures extremes; hi havia la cre-ença que la gent havia dʼencendre llums i focsper ajudar el sol a vèncer la seva particularbatalla contra la foscor.

MISSA DEL GALLHi ha diverses interpretacions sobre elcomençament del dia i de la nit (els egipciscomençaven el dia en fer-se fosc). Relacionatamb les mateixes creences anomenades en"les llums", els catòlics van optar per celebraruna missa en el moment del cant del gall deldia que començava a allargar-se la claror percelebrar la victòria amb un acte religiós.La primera Missa del Gall va celebrar-se aRoma al segle V pel Papa Sixte III.

CANÇONS DE NADAL o NADALESEls seus orígens no eren ni més ni menys queels de les cançons populars del poble, hereta-des dʼantics cultes pagans (en castellà villanci-co és diminutiu de villano).El segle XVIII les autoritats eclesiàstiques vanposar-sʼhi en contra amb càstigs i sancions,però aquestes amenaces no van donar resul-tat, ja que la gent seguia recordant les cançonsi no les volia perdre.El clergat, impotent, va optar per la permissiódʼaquests cants, teòricament pagans, però quepels voltants de Nadal fossin amb al·lusionsnadalenques i prohibiren a les dones els cantsi lʼús dʼinstruments tradicionals, com podienser: la pandereta i la simbomba. A poc a pocaquestes restriccions van tornar-se més suausfins al dia dʼavui, que per sort ja han passat ala història.

L’ESTRENATotes les tradicions nadalenques tenen elsmateixos orígens. Tanmateix, com hem dit enlʼapartat de les llums i Missa del Gall, la gentestava obsessionada per la guerra entre foscori claror. Després de la teòrica victòria de la cla-ror, la gent del camp anava a fer ofrenes iobsequis de plantes i fruits verds als seusdéus, com a recompensa i agraïment per lʼajuten la victòria.Tot això sʼha anat distorsionant fins als nostresdies, on realment els obsequis sempre són, ohaurien de ser, productes derivats dels fruits dela natura (torrons, xampany, fruita seca...).

L’ARBRE DE NADALDes de lʼantiguitat els xinesos, hebreus o egip-cis sempre havien considerat els arbres de fullaperenne verda com a símbol de la vida eterna;però les creences més fortes, i que sʼacostenmés a la tradició, és la dels països nòrdics.Aquests països i amb motiu dʼuna sèrie de fes-tes paganes relacionades amb el solstici dʼhi-vern consideraven lʼavet com un arbre majes-tuós i amb poders.En els països nòrdics era considerat com a lʼar-bre del naixement (triomf i naixement de la cla-ror contra la foscor) perquè, en aquests hivernsfreds i coberts de neu, era lʼúnic arbre que real-ment ressorgia per sobre de tots en alçada i enverdor i eufòria.A Espanya no va introduir-se fins al segle XX

aquesta tradició i li va costar molt de lluitar con-tra tradicions pessebristes, encara que en lʼac-tualitat visquin en harmonia.

PASTÍS DE REIS (Tortell de Reis)La tradició parla de França, durant el regnat deLluís XV i en data de 5 de gener.Durant una reunió amb dʼaltres reis i mandata-ris, Lluís XV va voler impressionar els seusconvidats amb un bon sopar i també amb unespostres molt especials i diferents. Va encarre-gar al seu cuiner un bon sopar a base de pecesde cacera, i després al seu reboster (segonsconta la història, era espanyol) que fes unespostres originals.Dins del repte i les poques possibilitats exis-tents en aquells temps, el reboster va fer untortell de pasta de brioix, que va guarnir ambfruites de tota mena, i a lʼinterior del qual vaintroduir una moneda dʼor.El símbol de prosperitat, tal com van interpretartots els comensals en trobar a lʼinterior taninesperada sorpresa, va fer que tots es desfes-sin en lloances cap al seu autor.En cridar el reboster i per sorpresa preguntar-liquin nom tenia aquelles postres, ell amb bonreflex va contestar "Tortell de Reis ". Des de lla-vors totes les reunions dʼalts mandataris dʼa-

TRADICIONS NADALENQUES

rreu havia de concloure amb el típic tortell deReis, popular el dia 5 de gener per ser el primercop que realment va fer-se.

ELS DOTZE GRANS DE RAÏMDiuen que lʼany 1909 en el País Valencià vahaver-hi una collita excepcional de raïm quemai no havien vist els avantpassats.Per donar-ne gràcies i demanar altres anys tanpròspers per a aquelles terres, van dir quehavien dʼacabar i començar lʼany consumintaquella riquesa; i ¿quin moment era més ade-quat que el punt exacte en què el rellotge mar-qués lʼacabament i començament de lʼany,coincidint amb les dotze campanades?

ELS TORRONSDiuen que lʼorigen ronda el segle XVI, quan alpoble de Xixona, al País Valencià, després deles collites dels fruits del camp, a les cases vancomençar a fer unes postres amb una sèrie decomponents naturals, com eren la mel i lesametlles i que feien artesanament a cada casa.Aquest dolç producte va agradar tant que elspobles dels costats van començar a fer-lo; iamb el temps va travessar fronteres amb dis-tintes elaboracions i variants, encara que lʼori-ginari no ha perdut ni la tradició ni el nom, perla qual cosa avui és conegut a tot el món.

SANTS INNOCENTSSegons la Bíblia, Herodes va saber que havianascut un infant i que, segons les profecies,seria el Rei dels Reis. Per la por que aquest liprengués el poder i assabentant-se que unsMags de lʼOrient sʼhavien desplaçat des de tanlluny per visitar-lo i oferir-li presents, va anar atrobar-sʼhi i els digué que, quan trobessin el llocon havia nascut lʼinfant li ho fessin saber per-què ell també volia anar a portar-li presents.Quan els Mags van conèixer realment lesintencions del mandatari, no van dir-liʼn res a latornada. Herodes va enfadar-se i per la matei-xa por que lʼinfant pogués arribar a ser rei, vaordenar que matessin tots els nens nascuts peraquelles dates.Com tots saben, Jesús va salvar-se; peròaquella gran matança des d´aleshores sʼhaanat celebrant com el dia dels Sants Innocents.

EL DINAR DE NADAL I ELS SEUS COMPO-NENTSTal i com hem dit en la tradició de la " LLUM",per aquestes dates nadalenques, a part decelebrar la victòria de la claror contra la foscor,també sʼhi ajuntava la festa de lʼacabament de

la collita i la recollida del bestiar, que més tardva fer-se festa religiosa tot celebrant el naixe-ment de Jesús ja que des de sempre les tradi-cions religioses han estat vinculades amb lesactivitats agrícoles i ramaderes.Llavors el dinar que se celebrava per Nadaltenia el seu significat, com també tots els ingre-dients i components. Com la reunió al voltantde la taula fent un menjar comunitari entre totsels pagesos, ramaders i familiars.-Els canelons farcits amb carn i els galets (ditsde gegant) de lʼescudella són símbols de lavictòria contra el gegant que minvava elsramats i a qui aquest dia es menjaven a tros-sos-L’escudella estava realitzada amb brou ano-menat "de les quatre carns", carn de porc, devedella, de gall i de cabrit, per la simbologia decada animal amb els diferents sants. El vedellper sant Lluc; el porc per sant Antoni; el cabritper sant Joan; i el gall per sant Pere. Aquestsquatre sants guardaven tots els qui en men-gessin.-Els galls de Nadal. A lʼentrada de la religiódins de la tradició, que era de feia molt temps,va dir-se que no es podria menjar carn, cosaque no va agradar gens a la gent que ho haviafet tota la vida. Llavors van acordar que els"capons" no eren considerats com a carn i tot-hom en podia menjar."Per Nadal ric i pobremenja gall". Encara que avui dia molta gent,des de la importació del gall dindi des deMèxic, el substitueix per aquest, la tradició diuque ha de ser un capó farcit amb productes dela terra (prunes, pinyons...)- Les figues eren el símbol de fertilitat i fecun-dació de la dona.- Els pinyons signifiquen la fertilitat de lʼhome,animals i terra.- Les ametlles torrades, o bé formant part detorrons o pastissos, eren el símbol de la pros-peritat, perquè és el fruit de lʼarbre que primerfloreix després de lʼhivern.

EL VESC (Viscum album)Des de lʼantiguitat sempre ha estat considera-da com una planta amb uns certs poders perdonar bona sort, salut i prosperitat.El senzill fet que tingui tot lʼany el color verd éssímbol de sempre vida i els antics celtes, quetenien el ritual de collir-lo pels volts de Nadal,havien de fer-ho amb una falç dʼor perquècreien que dʼaquesta manera els donava rique-sa i ho convertia tot en diners, ja que, en asse-car-se, la planta adquireix un color daurat itenia boletes com perles.Segons la tradició el vesc sʼha de regalar i, uncop a casa, sʼha de col·locar prop de la portadʼentrada per impedir el pas als mals esperits.A lʼany següent aquest s´ha de cremar i substi-tuir-lo per un de nou, que també ha de serregalat, i així cada any.També diu la tradició que, si sota una brancade vesc al bosc, una parella es fa un petó,tindrà la felicitat assegurada tota la vida.Totes aquestes tradicions i teòriques virtutsesotèriques dʼaquesta planta són degudes a la

creença dʼuna doble vida de la planta, ja queserveix dʼaliment als ocells (principals repro-ductors de la planta) que mitjançant els seusexcrements ajuden a la proliferació de la plan-ta i que després aquesta servirà de trampa perpoder-los atrapar amb la substància enganxo-sa "vesc", sucant una mena de creu anomena-da "brisella".

POINSETIA O FLOR DE NADALÉs una planta originària de Mèxic i la sevaintroducció a Europa data de lʼedat dels con-queridors; però que la seva gran difusió no haarribat fins al segle XX, quan en els tristos ifreds Nadals la gent vol posar alegria a casa enforma de guarniment i que, gràcies a les sevesbràctees vermelles, la poinsettia ens lʼofereix.

BOIX GRÈVOL (Ilex aquifolium)Des de lʼany 1984 nʼestà prohibida la comer-cialització a Catalunya a causa de lʼabús quese nʼha fet arreu; i el comerç que en tinguihaurà de certificar documentalment que el seuorigen és dʼuna comunitat on la recol·leccióestigui permesa. A part de la planta sencera,també està prohibida la comercialització debranques, fulles... o qualsevol part de la planta.Per la forma especial de les seves fulles i elcolor tan llustrós, i acompanyat pels fruits ver-mells és la planta que més sʼha utilitzat durantanys per als guarniments nadalencs. Aquestautilitat sʼha degenerat en un abús, que ha deri-vat en la seva prohibició, ja que forma part dela dieta de diferents animalons que poblen elsnostres boscos i que troben en els fruits alimentdurant lʼhivern més rigoró

LES GARLANDESLa tradició de posar garlandes, corones nada-lenques o dʼaltres guarniments dins de les nos-tres llars, té el mateix significat i origen que"lʼarbre de Nadal", però que, en lloc de posarun arbre sencer dins de casa, sʼagafava aquesti sʼanava escampant a trossos per totes leshabitacions i que es barrejava amb fruits de latemporada d ̓ hivern i també amb trossos deboix grèvol i plantes representatives de lʼèpocade Nadal.

EL VI I EL XAMPANYLa tradició de beure vi i xampany per les datesnadalenques és tan antic com el de celebrar eldinar de Nadal, el vi i el xampany són fruits dela terra i, com a tals, també eren tradicionalsper acompa-nyar els menjars.Avui dia ha canviat molt i tant el vi com el xam-pany es beuen tot lʼany, encara que per aques-tes festes la gent en tria unes qualitats millors.

11

tTa

ller

de

Pu

blic

itat

07

Toten mobles

Bon NadalPere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

Més de 600 m2 d’exposició

Aparqui al carrer Sant Felip o Pere Grau i li donarem un tiquet d’estacionament.

Un bon pensament pot ser un bon aliment per a tot l’any.Escriu dins l’estel el teu pensament…Un cel estelatté força i llum.

Des de la llum d’Instal·lacionsSegarra i l’Endollus desitgem un Bon Any.

Automòbils RIJOR, slRepública Argentina, 29 (cantonada av. J.F. Kennedy)

93 540 42 05 El Masnou

Servei oficial al Masnou, Alella i Teià

Antoni Ramonet

AUDÍFONSD’ALTA

TECNOLOGIA

PROFESSIONALSTITULATS

ASSISTÈNCIATÈCNICA

ACCESSORIS FINANCIACIÓREVISIÓ

AUDITIVAGRATUÏTA

ò ptica el masnNoves col·leccions pel 2008 Bon Nadal i feliç Any NouT T T

CentreAuditiuOficial escolta la vida

centre auditiu el MasnouAv. Joan XXIII, 39 · 93 540 30 81

Per Joan Camps i Ortiz

Al cap de trenta anys de soci dʼÒmni-um Cultural i no havent atès cap con-vocatòria, en jubilar-me al 2004 vaigdemanar la baixa en un pla dʼacararlʼausteritat que correspon a un pensio-nista. La Secretaria dʼÒmnium va ofe-rir-me la continuïtat com a soci de pledret sense atendre cap quota i perme-treʼm gaudir lʼatractiva oferta de lʼenti-tat, cosa que no havia estat compatibleen els trenta anys de vida laboral i social corrent de pagament. Així vaig ins-criureʼm a la jornada de reflexió convo-cada el proppassat 10 de novembreamb el títol: El Futur de Catalunya. Faig un aplaudiment a la bona organit-zació, el lloc escollit, lʼabundós coffebreak i lʼactitud civilitzada dels assis-tents davant dels croissants i les ensa-ïmades. Admirable compliment dʼhora-ris, selectes ponents del matí; però,una crítica a la imposició a dit dʼuna filazero etiquetada com a única veu sono-ra pel debat, tot i suposant que elsescollits eren els gurus o, si més no,les vaques sagrades nacionals. Òmni-um Cultural hauria dʼhaver donatexemple als partits polítics convidats ala tarda, donant tracte dʼigualtat a totsels inscrits, o sigui, idèntic dret de veu,a lʼigual que, en democràcia de labona, tothom ha de tenir idèntic dret avot. Així, probablement ens hauríemestalviat la iteració dels qui van fer dis-curs al matí i no van poder estar-se detornar a dir la seva, mostrant més desigde notorietat que contingut, a la tarda.Però anem a la mare dels ous i per-meteu-me la meva reflexió personal deles propostes del matí, en summa, unllibre de ruta agosarat, realista i precísconvergent en un determinisme inevi-

table com lʼúnic camí de futur: la inde-pendència de Catalunya.Va anar bé que fos lʼhistoriador JosepTermes qui comencés recordant i afer-mant la raó moral del catalanismepatriòtic arrelat a lʼonze de setem-bre de 1714. Però avisant també de laprogressiva crisi dʼidentitat i de feblesaque es va estenent, potser inevitable-ment, arreu de la Catalunya tangible. Tot seguit, el professor Ferran Requejova endinsant-nos al segle XXI assenya-lant la complexitat del camí cap a laindependència en no haver-hi refe-rents plurinacionals de context sem-blant al nostre. Un paisatge pedregóssi es vol assolir el reconeixement inter-nacional de la pluralitat, la conquestade lʼautogovern caminant cap a lʼauto-determinació, forçant la secessió comun dret democràtic de les minoriesnacionals i finalment assolir lʼEstatCatalà de ple dret en el Món Global itot això, deixeu-me afegir, apaivagantla ira del nacionalisme espanyol. Enteoria democràtica, una equació deprimer grau però insoluble al mig dʼunaEuropa que ni ens veu, indecisa i a migfer. Òbviament, el ponent assenyalavala inutilitat de la pedagogia a unaEspanya sorda que no vol escoltar.Davant de cecs que no volen veure,només hi cap com a últim extrem lacontundència, encara que sigui desaló, només verbal.La base jurídica va venir de la màdʼAlfons López Tena –Cercle dʼEstudisSobiranistes– que davant la cotillaasfixiant de lʼestat espanyol fixava tresalternatives: a) Seguir com ara, b) dis-soldre Espanya o c) Declarar la inde-pendència. Tres vessants clàssiques:

nedar i guardar la roba, muntar unCristo i pescar al mig de lʼull de lʼhura-cà o anar per feina. Lʼatmosfera de lasessió del matí era agosarada i elponent no va trobar cap objecció quanva suggerir: Destruir Espanya persalvar Catalunya. O és que hi ha unaaltra opció més justa davant lʼEspanyaobsessionada, des de fa segles, adestruir Catalunya?Lʼidealisme frustrat va ser exposat perMònica Sabata –Plataforma pel Dret aDecidir– assenyalant que ens hemquedat sense estratègia catalana departits, esclafats entre PP i PSOE hemde partir de zero davant el fracàs delʼEstatut i, a més, els problemescol·laterals: immigració desbordant,pèrdua progressiva del català, estruc-tures deficients, finançament condicio-nat i sense un lloc precís en el mónglobal. Tot al mig dʼuns partits políticsen crisi i, pitjor encara, una societatcivil conformada i disgregada. Homhavia dʼagafar-se a la cadira per noanar a buscar el trabuc. La visió empresarial fou de RamonCarranza –Sobirania i Progrés–; caldir, però, que el predomini patriòtic delseu discurs li restava convicció de lʼho-me dʼempresa de carn i osssos que,en general, coneixem perfilat per unaestructura mental economicista, liberalsense entranyes, disposat pel negociamb lʼenemic i tendent a aliances boti-fleres o corruptes de les més vergo-nyoses. Dient gairebé el mateix queMònica Sabata, Carranza treia forcesde flaquesa proposant la sobiraniarecolzada i reconeguda internacional-ment i un convenciment, gairebé il·lús,de les victòries assolides i del que

14

15

podem encara fer fins a la indepen-dència, donat que els catalans somdels més preparats, els millors. Totaixò per acabar dient: Sense sobira-nia no podem fer res.A la tarda vam tenir els il·lustres polí-tics que com una galleda dʼaigua fredavan afermar lʼabstenció i el vot enblanc: Joan Herrera, dʼICV: El caos no ve derodalies, lʼensopegada real ha estatlʼEstatut. No nʼhi ha prou amb lʼEstatde les Autonomies. Reforma de laConstitució o Independència. Falsfederalisme del PSOE. Estar aEspanya és millor, sols aniríem més depresa, però juntament anirem méslluny. Conformació en espais desobirania compartida ja que la prò-pia no és assolible.

Anna Simó, dʼERC: Estem al límit ipendents del Tribunal Constitucional i,sense venir a compte, la crisi internadʼERC ha estat superada a laConferència Nacional recent amb els1.300 vots a favor de continuar algovern, callant que aquesta majoriacoincidia matemàticament amb elnombre de càrrecs alliberats, de con-fiança i polítics dʼERC, contra els 600vots de militants de quota al dia,pagant-se el viatge a Barcelona, eldinar i la tassa dʼassistent. Això sí:Referèndum al 2014, o sigui set anysper anar tirant de la rifeta. Isidre Molas, del PSC: Escoltar elPSC és com sentir lʼeco del PSOE, siMoles hagués parlat en castellà i deixandalús, podia ser el discurs cínicdʼAlfonso Guerra, o arrogant de

Magdalena Álvarez: Vosaltres digueuel que vulgueu, però nosaltresfarem el que ens doni la gana.Finalment el substitut de FrancescHoms, Josep Rull, de CiU: Ens feia unanticipi fantàstic de catalanitat i cata-lanisme. També dʼidentitat, de pro-grés social i de capacitat de decidir elfutur.En definitiva una jornada de reflexiómolt aclaridora: Al matí parlava lasocietat civil, la cara dʼuna Catalunyail·lusionada. A la tarda la creu, elspares de la pàtria ens treien la son deles orelles constatant que el miratgedel matí era un paisatge inexistent onlʼoasi que ells prometen en campanyaelectoral permanent; anant molt bé,quan arribi el 2014, no hi hauràaigua ni palmeres ni dàtils ni res.

Subtilesa i vista per interpretar.Gràcia i abundància per poder parlar.Dónaʼm encert, si trobo el camí minvant.Direcció per progressar sempre endavant.I perfecció en el tracte, per acabar.

J.S.C. J / M

Amics de GENT DEL MASNOU, us desitjo quepasseu unes bones festes i molta felicitat per alʼany vinent.

Haig de ser fort, sense ser groller, no escau.Ser amable sense ser dèbil, prestància.Aprendre amb orgull, sense arrogància.Aprendre a ser gentil, sense ser suau.Ser humil, sense ser tímid, per si us plau.Ser valuós, sense ser home agressiu.Ser agraït, sense ser servil, positiu.Meditar, sense aparentar ser babau.

Per tot això, Senyor, et prego:

Dónaʼm la grandesa per poder estimar.Capacitat per recordar els bons moments.Mètode per aprendre els bons sentiments.

EDUQUEM PERSONESReflexions dʼun mestre sobre lʼeducació a lʼinici del s.XXI

dʼEsteve Pujol i PonsEditorial Mediterrània

Un llibre per a pares i mares i per a tots els educadors familiars.Per a educadors professionals.Per a tothom qui estigui interessat en el tema apassionant de lʼeducació.

Un regal excel� lent per a aquestes festes!El trobareu a les l l ibrer ies

tercerA EDICIÓ

PREC PER AL DIA DE NADAL

Benvingut al nou TIGUAN de Volkswagen

Genís Oliveras, S L. Tallers Masnou

Exposició venda i taller. Àngel Guimerà, 14. 93 540 31 57 · 08320 el Masnouwww.nissan-4x4.com

NISSAN TIIDADesperta la teva intuïció

Verema Autos · 93 555 11 54 · República Argentina s/n · veremaseguros@terra.es

Taller col·laborador

Seat Ibiza 1.4 (aire condicionat) ................. 4500 € Renault Clio 1.4 (aire condicionat) ....... 2500 €Ford Escort 1.8 TD (aire condicionat) ........ 3300 € Volkswagen Polo 1.4 TDI ...................11800€

Perruqueria

CrisAndLluís Millet, 119 • 93 555 38 48 • 08320 El Masnou

Bon Nadal i feliç Any Nou!

Horari:Dilluns tancat

De dimarts a dijous: de 9.30 a 13.30

i de 15.30 a 19.30 Divendres:

(no tanquem al migdia)de 9.30 a 19.30

Dissabtes:de 9 a 14

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀRamon Llull,12 T. 93 555 37 00

ww

w.t

eia.

net

/ctb

t

Us desitja bonNadal SS

S

T

BON NADALMARISA

Jaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou · NO TANQUEM AL MIGDIAT

T TT

TPerruqueria Mixta

Et podem parlar del llibre que vulguisRegala misteri, aventura, somni, amor, fantasia…

Barcelona, 40 (al costat del Mercat Vell) 93 555 48 13 el Masnou

S

18

Comunicacionsmòbils entre vehiclesUn estudi dels EEUU de lʼany 2003donava un despesa de 230.000milions de $ pels milers dʼaccidentsde trànsit amb uns 4.000 morts. AEuropa els resultats són molt sem-blants. Desgraciadament cada anyaugmenten els accidents.“Millorar la seguretat dels cotxesés un repte del futur més proper”.Això ens va dir Marc Torrents, engin-yer de telecomunicacions, en la con-ferència que va fer amb claredat, peròamb tècnica, dins la Setmana de laCiència, a Gent del Masnou.Tant les empreses constructores com

els governs instal·len en els vehicles ien lʼentorn per on circulen novesmesures de seguretat: unes de pas-sives, com cinturons per als passat-gers, senyals dʼavís a les vies, millo-res en els traçats, normes de trànsit,millora de lʼeducació dels conductorsi vianants, etc.; altres dʼactives, com“airbags”, sistemes de frenada (ABS),reductors de velocitat, etc.Tant EEUU com Europa fan investiga-cions en aquest camp. A Espanya hiha un projecte per millorar la segure-tat en el trànsit de cada dia. Hi partici-pen: el govern, una empresa automo-bilística, una de telecomunicacions,una de disseny, una dʼaccessoris, unadʼinformàtica. Totes cerquen intentar“eliminar” els accidents amb lʼajut dela informació que rebrà cada vehicle através de les comunicacions mòbilsentre tots els qui circulin. Per exem-ple, que un vehicle rebi informacióper:

· Detectar si un semàfor està enverd o vermell

· Avisar d’un senyal de limitació develocitat

· La distància a uns vehicles enuna col·lisió

· A quina distància hi ha obres · quan es passa de dos carrils de

ci culació a un · A quina distància s’ha format

una caravana a l’autopista· Si en un encreuament vénen

vehicles

Amb els avanços actuals es preveuque es pugui connectar els vehiclesen una distància de 150 metres. Elsenyal que enviarà un vehicle emis-sor als altres receptors serà en bandaampla i tardarà menys de mig segon.Vegem dos exemples del que serà

Els bolets i les sevespropietats alimentà ries.

les receptes que fan les delícies delsaimants dʼuna bona taula, especial-ment aquelles receptes de les “àvies”que han passat de generació engeneració fins als nostres dies i hanalegrat els àpats familiars.Reblà el clau la demostració, endirecte i en viu, dʼun parell de propos-tes de cuina: la coca de recapte ambbolets i altres ingredients i els farce-llets amb trinxat de bolets, treballa-des curosament per la Maria-AntòniaOliveras, que amb tota mena dʼexpli-cacions captà lʼatenció dels nombro-sos assistents a lʼacte.Finalment, arribà lʼesperada hora dela degustació o tastet: no hi faltarenlʼexcel·lent sopa de fredolics, truita debolets, coca de recapte amb bolets ialtres especialitats del món micològici acabà amb la dolça coca de pastade full amb melmelada de rossinyols.Tot un plaer!Cal felicitar els organitzadors i moltespecialment els ponents de la con-ferència i les cuineres i cuiners quevan fer possible el generós tastet pera tota la concurrència.

Moltes gràcies

CrònicaSETMANA DE LA CIÈNCIAPer Calet

El dissabte 10 de novembre, tal comhavia estat anunciat, tingué lloc laconferència i col·loqui sobre el temadels bolets i les seves propietats ali-mentàries. En aquesta ocasió, elsAmics i Antics Escoltes del Masnou,organitzadors de lʼacte, tal com ens hitenen acostumats, ens tornaren asorprendre gratament en presentar-nos la cara més amable del mónmicològic: la gastronòmica.En anteriors conferències ens havienapropat a les diferents espècies debolets, com caçar-los sense fer malbélʼentorn, lʼatenció que cal esmerçar alʼhora dʼescollir-los, la identificaciódʼaquelles espècies tòxiques en méso menys grau, els tractaments i aten-cions mèdiques dʼurgència en el casdʼhaver ingerit bolets tòxics, etc.;aquesta vegada la conferència, con-duïda per la mà experta de XaviNoguer i Mercè Hernàndez, ensendinsà primerament en la composi-ció química dels bolets, tipus denutrients, proteïnes, vitamines i altrescomponents que els acompanyen,per passar, a continuació, a les pro-pietats culinàries dels bolets mésconeguts, bo i esmentant algunes de

19

Per Emili Llinà s

INTRODUCCIÓ AL DICCIONARI DE JOAN COMELLASQualsevol diccionari sempre segueix un ordre alfabètic de la A a la Z. Joan Comellas vavoler començar aquest diccionari –del qual jo era el destinatari– per la lletra M del Masnou, el poble on va néixer.Comellas, com sempre tan original. Va durar quasi vint anys aquesta feina del DICCIONARI, que es componia de setan-ta fulls cada mes. La idea era, primer reproduir la paraula tal qual era descrita i després fer-ne un comentari adient i undibuix o dibuixos adequats al mot. La llibertat literària i artística era absoluta per part dʼen Comellas i així va poder abo-car en aquests mots, moltes vegades en forma dʼaforismes, tota la seva sapiència, ironia, causticitat i a vegades, per quèno?, un xic de mala bava, i quasi sempre una tendresa i lirisme realment excepcionals.Aquest diccionari no seguirà cap ordre alfabètic estricte sinó que ens deixarem guiar pels impulsos que va tenir el mateix autor.En aquesta primera entrega destaca per la seva tendresa la descripció de LA MASERA on es pot copsar lʼestima que enJoan tenia pels animals. Havia tingut gats i gossos. La Pastora, la seva gossa estimada, està enterrada en el jardí del quellavors era casa seva.

Masclet - Masculí / ina - Masega - MaseraMASCLET.-Moteta de pèl que homdeixa créixer a la punta de la barba.

A mé s, decoració capil� lar exte-rior, menys decoració cerebral

serem perfectament neutres. MASEGA.- f. Presses, empentes,etc... Dʼon hom surt masegat.

Confusió, embolic, embull.MASERA.- f. Dona que va a treballarals masos o cases de camp.

Quan els temps eren “ poè tics” ,la masera, que ens apareix avuicom una “ dea” o “ deessa” , queno sé de quina manera es diumillor, sortia de la seva caseta delpoble ben aviat, cap al petit matí ,quan tot just els pans del forncomenç aven a rossejar, amb elfarcellet; abrigadeta a l’ hivern ihonestament lleugera a l’ estiu.Aquesta à nima dolç ament sacri-

ficada al progré s dels blats i delsordis feia camí cap al mas, que jal’ esperava a ella, traient un fumetblanc per la xemeneia, que feiamé s viva l’ hora primera. Una cortde sons li feien galana i agraï dacompanyia; les estrelles i la lluna,que també anava a la posta, pla-tejaven la seva minsa figura.L’ herbei humit es corbava al seupas i li feia olor de julivert, espà r-rec i molsa; les llebres feien sorollde corredisses entre les fulles i,quan era prop de l’ era, d’ unarevolada se li presentaven els sisgossos del mas onejant alegre-ment les cues fent-li escorta finsal llindar de la casa. Llavors lamestressa, que tenia al bull elraï m de botifarres blanques, dei-xava de vigilar la gran olla i veniaa rebre-la, a ella… la Masera.

interior.MASCULÍ,-INA.- Adj. Referent almascle. Es diu de lʼésser que pos-seeix òrgans propis per a fecundar,que és mascle. Baronívol, enèrgic.

Realment é s completament fora delloc, avui dia, parlar de masculí ofemení . Això s’ ha acabat, en totcas, si é s que avui som alguna cosa,

Ho organitzen:

Barcelona, 28. Tel. 93 555 64 51

Fes que el momentsigui

inoblidable

F l o r s i p l a n t e s

Navarra, 100 Tel. 93 555 79 34 el Masnouwww.florsjoan.com

JOANARBRES DE NADALPOINSÈTIESGUARNIMENTS FIGURES DE PESSEBRELLUMS

Regalem loteria núm. 20921

Tot per a la cuina

Tallers de cuina pel Nadal

Sant Felip, 45 Tel. 93 540 97 41

X Fira de SA la Plaça dels Cavallets 7, 8

Parades de venda d’objectes nadalencs, avets, figures de pessebre, manualitats, joguines, pastissos, torrons, em

LA JOGUINERIA DEL MASNOU

Fontanills, 25 93 540 52 43

La millor selecció dejoguines per

a Nadal i Reis

DISSABTA les 12 del migdia: Actua

A les 6 de la tarda: Espectacle d’animaA 2/4 de 8 del vespre: Cantada d’havaneres

amb cremat pDIUMENG

A les 12 del migdia: Actuació deA la 1 del migdia: Demostració de

A les 5 de la tarda: Cantada de NadA les 6 de la tarda: CAGA TIÓ i xocolatada

PRAT DE LA RIBA, 89 93 555 66 11

647 640 386 Anna

Cortines, tendals,

elements decoratius

Espai de teràpies naturalsBotiga de productes biològicsTest d i̓ntolerància alimentària

Pere Grau, 42 el Masnou93 555 70 55

DIVENDRA les 5 de la tarda. Obertura comercial de la Fira. A les 6 de la tar

A 2/4 de 7 de la tarda. Actuac

Hi col·laboren:

Protecció Civil, Pastisseria Font

Navarra, 100 Tel. 93 555 34 75

Pastisseria-Bomboneria

Torrons de NadalPg. Roman Fabra, 17

93 555 14 51info@sim-elmasnou.com

HEM OBERT UNA NOVA BOTIGA

ARA TAMBÉ ENS TROBAREU ALA PL. RAMÓN Y CAJAL NÚM. 1

INFORMÀTICA

Mobles de jardí i complementsTorrent Vallmora,1693 55506 39earussan@msn.com

Composició floralFlor seca natural i artificial

decoració floral per a casamentsFestes, convencions

Tot tipus de celebracions

Àngel Guimerà, 1, local. 2(NII) 93 540 87 44

Col·labora amb la Fundació Cam-paner i ajuda a extingir la malaltiadel Noma al tercer món.

Adquireix el lli-bre “Relats defutbol 37 His-tòries solidà -ri-es al vol-tant d’ unapilota”, ambpròleg deSamuel Etoʼo.Preu 10 €El trobaràs a laFira

Gent solidàriaGent del Masnou

Torrent Vallmora, 10, local 1.(Barri nou de Can Jordana al costat del

Mercat Municipal)

93 540 74 37masnouhoritzons@giramondo.es

Descobreix el plaer de viatjar

anta Llúcia8 i 9 de desembre del 2007

mbotits, cuina, vins i caves, petits regals, perfumeria, roba, informàtica i tot allò adient per a aquestes dates.

TE DIA 8ació del “MAG FRANBEL”ció infantil a càrrec de RAMON ROMApel grup “LA VELLA LOLA” d’Arenys de Mar,

per a tothom.GE DIA 9els “COW-BOYS”de Can Malet.

e cuina a càrrec d’ “EL CULLEROT”dales a càrrec de la CORAL XABECa per a tots els infants que s’acostin a la Fira

RES DIA 7rda. Acte d’inauguració oficial a càrrec de les autoritats municipals. ció de la CORAL CAN MALET.

de novembre, durant la primaveraaustral; els grans cedres arrengle-rats, que a Xian, al centre de laXina, condueixen a la Gran Pagodade les Oques Salvatges; elsgegants vegetals del camí quepuja fins al crà ter del volcàNyiragongo, gairebé a la fronteradel Congo amb Ruanda; lessequoies de Muir Woods, a l’ altrabanda del pont Golden Gate deSan Francisco, tan altí ssimes quesembla impossible que uns arbresaixí pu-guin existir. Però no heconegut cap arbre tan ben situat,dominant l’ espai dalt del seuturó , com el Pi de l’ Indià .

- Joan Muray, l’ home que ho saptot sobre el Masnou i la seva his-tòria, m’ ha explicat que un llampva cremar el garrofer i una venta-da massa forta va tombar el Pi del’ Indià i deixà les seves arrels al’ aire. Millor que hagi estat aixíque no per l’ acció de les moto-serres dels constructors d’ urba-nitzacions.- Jo recordo el camí que, des de lacarretera de Teià , pujava vorejantels Pinetons (2), un bosquet depins pinyoners alts i esprimatxats,no gaire lluny de la “ torre xine-sa“ de la Villa Montevideo.Despré s, el camí travessava les

En aquestes històries, i tal com vamanunciar al passat mes dʼoctubre,tenim un capítol dʼaquestes dedicat aun arbre, el Pi de lʼIndià o, millor dit, hiafegirem uns altres arbres propers alprimer, els quals entren al mateixgrup de records dels masnovins,especialment referits a excursions iberenars.Com al primer, tindrem també elrecord que en té el gran escriptor,polític i erudit en art, Francesc Vicensi Giralt, de quan de jove estiuejava ala nostra vila (1).Lʼarticle, que és una descripció exac-ta de com era i què representava perals masnovins, el reproduïm íntegre,ja que sʼho val. Diu així:

- Era un arbre que tenia nompropi, com les persones: el Pi del’ Indià . Dalt del seu turó , on lifeia companyia un vell garrofer debranques retorç ades, era mé sbell que no un castell al cimd’ una muntanya. Quin arbre!- Tancant els ulls el veig encaracom en un somni clar, com en unartifici que em permet evocar unaimatge reconfortant i exacta de lameva infà ncia al Masnou. He tin-gut ocasió d’ admirar moltsarbres en la meva vida: les xicran-des dels carrers de Buenos Aires,florides d’ un blau intens pel mes

Vista del Masnou que es veia quan hi havia el pi i el garrofer de lʼIndià.

Vista des del campanar on es veu a la carena el “Pi de lʼIndià”. Del garrofer, ja només en que-dava el rebrot sorgit després dʼhaver-lo malmès un llamp. Anys 50

Per Joan Muray

Històries de la vila

EL PI DE LʼINDIÀ

22

vinyes on la meva germaneta i jo,a l’ è poca de la fam, l’ any tren-ta-vuit, anà vem a collir herba perals conills que el pare havia ins-tal� lat al nostre jardí . Encaraconec les herbes que els agrada-

pujava amunt sota la vella escor-ç a. I aleshores, mirant cap a lle-vant, veia sota el cel clar, i sobreel verd de les vinyes, com un frisd’ aigua de mar delirant de blaumarí .

Aquest article, dʼun lirisme exuberanti precís, ens descriu meravellosa-ment els sentiments que despertavael nostre Pi de lʼIndià, aquell pi que,junt al garrofer, era un símbol vegetaldel Masnou. A més de ser un indretque a tothom li evocava records dʼin-fantesa i joventut, per ser el lloc, delspropers, on més sʼanava dʼexcursió ia fer berenades.També val la pena que, dʼaquest arti-cle de Francesc Vicens, en remar-quem unes quantes coses, ja que perser dites per una persona erudita ique ha pogut veure a diferents partsde lʼampli món altres arbres i fer-necomparances, el seu parer és moltimportant, ja que sovint el que tenima casa o no ho entenem o no hoapreciem.Ens parla de les xicrandes deBuenos Aires, de la seva blavorintensa durant la primavera austral,ben cert. Aquest fenomen ara tambéel podem veure al Masnou, ja que endiferents carrers de la vila se nʼhanplantades recentment.Ens diu dels arrenglerats granscedres de Xian, a la Xina. Delsgegants vegetals del camí delcrà ter del Nyragongo, a lʼÀfrica iesmenta les sequoies de MuirWoods, a lʼaltra banda del GoldenGate de San Francisco, altíssimes.Però acaba dient que no ha conegutcap arbre tan ben situat, domi-nant l’ espai dalt del seu turó ,com el Pi de l’ Indià . Tot un reco-neixement i un afalac alhora.I ara vegem la descripció tècnica delpi. El nom en llatí del PI PINYER ésPinus Pinea, pertany a la família deles pinàcies i és un arbre totalmentmediterrani, tot i que del Mediterranioriental, portat a aquesta part occi-dental en temps tan antics que noseʼn té constància. És, o era, abun-dant a la terra baixa de les comar-ques litorals.Floreix de març a maig i dóna el fruit

ven mé s i recordo els seus noms:els lletsons, la corretjola, elsmà stecs. Arribats dalt del turó desauló gris, jo recolzava l’ esquenasobre la soca del Pi de l’ Indià , iem semblava sentir com la saba

El pi, alterós, des del camí que hi menava. A lʼesquerra el rebrot del garrofer.

Els pinetons tal com eren abans, a tocar al camí que va del Masnou a “la cornisa”. Ara, una partdʼells està dins els jardins de les torres que sʼhi van construir.

23

LA BARBERIALA BARBERIA

Perruqueria

Home: rentar i tallar · Afaitar · Tractaments capilars · Pròtesis · Neteja de cutis ·Estirament de pell · Xampú tractament · Locions tractaments · Banys de color

Dia del jubilat (dimecres) i nens fins a 12 anys, preus especialsNADAL

Oberts els dilluns 24 i 31 de desembre

La Barberia us desitja un Bon Nadal i FeliçAny Nou

Mòbil 687 756 686Tel i fax 93 540 92 11

info@jrubio-automotive.comwww.jrubio.automotive.com

Bon Nadal• LA PRIMERA EXPOSICIÓ D’AUTOMÒ BILS NOUS MULTIMARCA AL MASNOU

• ASSORTIMENT DE KM.0 I GERÈNCIA • SELECCIÓ DE SEMI-NOUS AMB GARANTIA OFICIAL DE FÀ BRICA • ESPECIALITAT EN S.U.V. I 4X4

• ASSESSORAMENT EN VEHICLES INDUSTRIALS • RENTING, LEASING I FINANCIACIÓ • ASSEGURANCES • TAXACIÓ I COMPRA DEL SEU COTXE

Mn. Jacint Verdaguer, 20 · 93 555 20 07El Masnou

TOTA MENA D’ESQUERS, TRAMITACIÓ DE PERMISOS , LLICÈNCIA DE CAÇA I PESCA, TALLER DE REPARACIÓ.ARCS ESPORTIUS I DE CAÇA, COMPLEMENTS I MATERIALS PER AL MAR, LA MUNTANYA I L’ESQUÍ,

Mil idees per a regalar aquestes festes

93 796 14 25 Mataró 93 792 07 99 Arenys de Mar 93 555 20 07 El Masnou

CAN RACElaboració pròpia

www.canrac.com / Tel. 93 555 16 64 / Fax 93 540 29 71

Tenim de tot per fer el brou i la carn d’ollao bé endueu-vos-ho fet

Comandes abans del 19

però, de can Gerro) i que fa xamfràamb el torrent Xic, lʼactual carrer deBonaventura Bassegoda.Que a aquest pi, com al seu compa-ny, el garrofer, els masnovins dones-sin “cognom” no fou perquè sí, sinópel fet de la seva magnificència, perlʼindret on estaven ubicats i especial-ment perquè al seu redós tants mas-novins, durant diverses generacions,hi passaren bones estones, anant-hia fer excursions i berenars i fins i totacampades.La fi del “Pi de lʼIndià” fou deguda alselements de la natura, com la del seucompany, el garrofer; però si aquestfou malmès per un llamp, el pi vacaure per una forta ventada dʼhivern,a començaments de la dècada delsanys seixanta del passat segle XX.Per la seva immensa capçada erapresa fàcil del vent, que el féu tombar,tal com veiem a la imatge que seʼnconserva, on es veu la seva socadreta.El seu final total, però, no va tenirgens de romanticisme, ja que foutallat a trossos allà mateix i portat perun tractor per fer de combustible dʼunrestaurant de la muntanya de SantMateu.

NOTES1- Article publicat al butlletí núm. 200,desembre del 2003, amb el títol dʼ“El Pi delʼIndià”.2- Aquests pinetons no són els pròpiamentanomenats així; aquells als quals ell esrefereix són els que hi havia més a llevanti que quedaven a prop dʼon ara hi ha elcol·legi Rosa Sensat.

FONS CONSULTATS

- “Guia per a conèixer els arbres”. F.Masclans. Centre Excursionista deCatalunya. Barcelona 1966. - “Guia dels Arbres”. Ramon Pascual.Pòrtic-Natura. Barcelona 1999.- “Guía de árboles”. Paola Lanzara iMariella Pizzetti. Grijalbo 1979.- Gran Enciclopèdia Catalana- Alfons Aragó i Casas

de les pinyes de pinyons, que podenfer entre 8 i 15 cm de llargada.Lʼalçària del pi pot arribar als 25 m isón les fulles com agulles, que van dedues en dues i que poden fer entre 8i 15 cm, com les pinyes. El pi potassolir una edat de fins i tot 250 anys.Això fa pensar que el nostre pi delʼIndià, per la seva grandiositat, deuriaser un exemplar amb molts anys alseu damunt. La seva alçària, així comla situació, dalt dʼun turó, feia que ser-vís de guia als pescadors des de mar.Del fruit, el pinyó, no cal parlar-ne, perser de sobres conegut i apreciat pelseu gust exquisit, com en la pastisse-ria típica catalana, com en les coquesde Sant Joan o els panellets per TotsSants entre dʼaltres.Els PINETONS, els més coneguts, estrobaven a la vessant del costat deponent del turó on hi havia el pi i elgarrofer de lʼIndià. Era un grup de pins de notable alça-da, sense tenir la capçada que teniael cèlebre pi, ja que es trobavenreunits en un grup, fet que no permetcréixer a lʼample, però sí més alt. Estaven a tocar del camí que va desdel Masnou fins a la pista que traves-sa la serralada litoral anomenada “lacornisa”. Ara, tot i quedar-ne unsquants, es troben dins dels jardinsdʼunes quantes torres, que ja es tro-baren els arbres fets, ja que tots ellssobrepassen les teulades de lescases on estan. I el camí, abans deterra, ara és asfaltat i urbanitzat finsun bon tros més amunt.Aquest camí que dèiem era lʼances-

tral camí que sʼanomenava “lʼanticcamí dʼAlella”, que partia del mateixCamí Ral, a lʼalçada de “can Bailon”,pujava per la baixada de “canFrancisquet” (ara Av. Mare de Déu delCarme) fins al “camí de les atzava-res”, lʼactual c/ Buenos Aires, i desdʼaquí, recte amunt per lʼanomenattambé “carretera del Cementiri” (Av.de Joan XXIII) fins als “quatrecamins” (ara hi ha lʼautopista). El queseguia amunt era el que passava pelspinetons, i el de lʼesquerra duia aAlella, i el de la dreta a Teià. En aquests pinetons, a més de servirdʼesbarjo a la fresca de la sevaombra, era costum dʼanar-hi a bere-nar. Segurament que algú també hideuria haver fet acampada, comferen alguns membres delʼAgrupament Escolta Mare de Déude la Ruta, del Masnou, que en certaocasió hi van fer vivac.A lʼarbre que ens ocupa en aquestes“històries...”, el “Pi de lʼIndià”, el“cognom” li ve donat, com al garrofer,perquè les terres on estava ubicat,junt al pi i a dʼaltres terres amb garro-fers, que formaven la falda de munta-nya que sʼescola cap al Masnou, erenpropietat de la família de capitansBertran, de ca “lʼIndià”, que teniendiversos vaixells a lʼèpoca de la nos-tra marina de vela. Del motiu, com demolts, no seʼn sap lʼorigen, tot i que eldʼaquest és clar, un dels Bertran deu-ria ser el primer “indià” que devia tor-nar ric al seu Masnou.La casa de ca lʼIndià es troba a lʼactu-al plaça de Jaume Bertran (aquest,

El pi vist des de lʼurbanitzacio California cap els anys 60.

El pi, després dʼhaver-lo tombat i mort unaforta ventada.

26

27

o per una quantitat simbòlica; però ho va dir lʼoposició, iaixò sols ja és motiu per no escoltar-ho.No anem bé dʼaquesta manera, volent tirar endavant solsel que es pensa a lʼequip de govern; sʼha dʼescoltar i ana-litzar tot el que es diu i, si es pren una resolució, ha de sertotalment matisada i amb la seguretat que es fa el millorper al poble.Cal dir als senyors dʼERC que també han de reflexionar iveure si lʼ“última alternativa” és aquesta: pagar i callar.És molt possible que els senyors negociadors del Ministeride Madrid, sempre segons el que llegim al diari i el quedescobrim al BIM, es deguin estar fent un fart de riure unaaltra vegada amb aquesta colla de catalanets emprenyats,però que paguen fins i tot el que regalen.Necessitem pisos de fàcil accés per als joves i altres grupsde poc poder adquisitiu, i la idea de fer una construcció enaquest lloc és positiva; però hem de protestar per pagaruna cosa que es va regalar en el seu moment per aconse-guir cobrir una necessitat. Si ara han canviat les circum-stàncies –els Mossos dʼEsquadra ja sʼhan desplegat–,lʼEstat Espanyol no ha de fer negoci a lʼesquena del nostremunicipi.Molt malament per als nostres administradors públics; siaixí es fan les coses, ens ho haurem de fer mirar. No espoden fer servir els cabals públics tan alegrement; paguemuna morterada de diners a la Hisenda Pública i no és per-què graciosament es facin despeses sense raonar. Al o alsresponsables dʼaquest desori, seʼls ha de recordar quesols administren i que el diners són nostres, del poble.

Llegim al diari El Punt del dia 21 de novembre dʼenguany:

El poble es gastarà aquesta xifra (160.000.000 de pesse-tes) per comprar el que es va regalar a la Guàrdia Civil, fa50 anys, perquè fes una caserna per a les tres poblacions,el Masnou, Alella i Teià.Sols cal veure el BIM núm. 7, de novembre de 1957 (fa 50anys justos), i llegir:

Ja sabem que molts dels qui actualment ens governen, ono hi eren, o anaven amb calça curta fa 50 anys; però síque hi ha gent que ho coneixia i fins i tot en el ple es vadir a lʼequip de govern que sʼhauria de comprar per un euro

LA MORTERADA .......VOCALIA DʼACCIÓ CÍVICA

Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Greixatges

Alineació de direcció

Descomptes molt interessants de cara a Nadal i Reis per jubilació. Aprofiteu els últims mesos

Bon Nadal i Feliç Any

Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

El millor moment en un ambient tranquil i relaxatPlaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 el Masnou

V E N D A I D E G U S T A C I Ó

Gran selecció de cafès, xocolates i tes d’importació

Novetat per a

aquest Nadal:

els mil sabors de la

xocolata italiana

Vine-la a tastar

Si presenteu oesmenteu aquest

anunci , us convi-darem a una

degustació de te.

Flors i plantes

www.florsjoan.comLa teva floristeria a internet

Informació: info@florsjoan.com

JOAN Navarra, 100 el Masnou93 555 79 34 info@florsjoan.com

ARBRES DE NADAL · POINSÈTIESGUARNIMENTS FIGURES DE PESSEBRELLUMS · Regalem loteria núm. 20921

PATENTS, MARQUES, DISSENYS

Marcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

iCeigrupImmobiliarias

LLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

ES TRASPASSA LA

Av. Repúbl ica Argent ina, 15 El Masnou 93 540 40 12

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2T. 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

30

El traspàs del bon amic Pale, lʼeruditen nàutica i antic director del MuseuMunicipal de Nàutica del Masnou,Palemó ANGLÈS i SALA, em va tro-bar a quatre-cents quilòmetres dʼaquíi, per tant, no el vaig poder acompa-nyar fins al final, però no per això elsmeus records vers ell estigueren llu-nyans, ja que tant a lʼindret on era, elpoble de Josa (Terol), com a la casaon habitava, el seu record hi era, i hiés, present.Fou a començaments dels anys sei-xanta del segle passat quan hi vaestar. Hi va arribar conduint el seu600, un dels primers que corrien pelMasnou i, sens dubte, el primer queva arribar a aquell poble perdut alscontraforts de la serralada Ibèrica.El viatge, que féu acompanyat delsmeus pares i tia, fou degut a la greumalaltia que patia el meu avi; i enaquells temps els viatges no eren nitan fàcils ni tan ràpids com ara, i laseva bonhomia, junt a lʼamistat ambel pare, féu que ens oferís el viatgeamb el seu automòbil, aquell entra-nyable utilitari.Fou una estada breu, dʼuns quantsdies, però els suficients perquè ell i elpare recorressin el terme de Josa,deu vegades més gran que el delMasnou. Visitaren els llocs més inte-ressants que envolten el poble, ales-hores més que res les boniques mun-tanyes, ja que encara seʼn sabia pocde les troballes paleontològiques quedesprés sʼhi farien.En una dʼaquelles muntanyes, a lamés singular, sʼhi troben unes covesde gran interès, les coves dites delsmoros, terme que, com al nostrepaís, és força imprecís i que serveixper designar tota construcció naturalo humana de temps pretèrits, moltreculats.Aquestes coves tenen com a entradauna gran volta, seguida dʼun passa-dís, sovint molt baix, que condueix auna altra volta. En aquell temps es

mantenien prou bé com perquè ell i elpare sʼaventuressin a seguir munta-nya endins, on trobaren una mena deferreria antiga, o potser una farga, ala qual, en temps immemorials, unshomes prehistòrics fabricaven ferro ipotser hi forjaven llances i fletxes. Elque sí trobaren foren senyals de vida,excrements dʼanimals salvatges, i tor-naren enrere.La seva estada fou molt cordial, talcom era el seu caràcter, fent-se ambtothom i vivint, en aquell temps tanproper i alhora tan llunyà, unes vivèn-cies interessants i singulars.Ara, quaranta i tants anys més tard, almoment del seu traspàs, els seusrecords seʼm feren presents i més en

veure penjat a la cambra on ell vadormir un cartell dʼuna exposició fetafa deu anys a la nostra Sala dʼArt, quees titulava “La llum dʼun altre temps”,a la qual es podia veure lʼesplèndidacol·lecció de llums dʼoli i petroli que elltenia i que per un dʼaquells atzars dela vida es troba allà, lluint el seu nom.Una casualitat o una causalitat? Amic Pale, com li dèiem afectuosa-ment, el teu record de bona personaens acompanyarà sempre, al Masnoui a Josa. I el teu mestratge en temesde nàutica ens mancarà en momentsprecisos.QUE LA TEVA DARRERA SINGLA-DURA ET SIGUI PLAENT.

RECORDS josins DʼEN PALE-Palemó Anglès i Sala- (1922-2007)Per Joan MurayVocal de Cultura

Vista general de Josa (Terol)

En Palemó i els seus fills al Pirineu

31

però no em surti ara que vol ser un dels meus. Partagàs,que ja som grans!Corelli, bramà Déu al seu secretari, portiʼm el nou contra-cte. Veu, amic meu?, aquí diu que li deixem ampliar lessectes satàniques i tot el referent a lʼocultisme i la màgia.Amb el nou compte de resultats les coses milloraran dʼallòmés.Jimi Partagàs acceptà la nova oferta i la signà amb unaestilogràfica negra i roja. Un cop finida la feina, la deixà llis-car fins a sota la llarguíssima taula i, tot acomiadant-se deDéu, va sortir de la sala amb un somriure sorneguer als lla-vis.Un cop en el seu regne, va prémer el botó que activava lapetita bomba nuclear situada a lʼinterior de lʼestilogràfica.– Que bons que són aquests japonesos miniaturitzantqualsevol cosa. Ara sí que el meu amic Déu podrà dir queel seu és el regne del cel. Quin tip de riure em faré quansigui jo lʼamo del món i pugui fer i desfer. Tindré el poderabsolut i ningú no podrà fer res sense el meu consenti-ment. Lʼamo del món, lʼorgasme definitiu. Quina felicitat.

PD. El que no sabia Jimi Partagàs era que el paper del noucontracte estava infectat per un virus sintètic que deixariatota la seva colla (molt nombrosa, per cert) en mans de lesmultinacionals farmacèutiques per tal de poder sobreviurea la més que previsible infecció; i aquests sí que en sabienmés que ells de fer negocis. Aviat aprendrien el que valuna píndola.

(Escrit a lʼaeroport de Casablanca mentre esperava lʼavió)

Lʼhome vermell es va sorprendre de la remor de les sevespròpies passes. Un passadís llarg i enrajolat amb mosaicsde formes arabesques portava directament a una gruixudaporta de dues fulles de melis vell. La llum indirecta ompliade tristesa els darrers metres i, per postres, el manubrisòlid de llautó era fred com un gin tònic. En obrir, grinyolàlleugerament i davant seu va aparèixer una espectaculartaula de reunions, dʼaquelles de més de deu metres. Labuidor de tota aquella grandesa va impactar encara més laseva insignificant presència. I llavors, una veu que rever-berava cruesa pregunta secament.– Com es diu vostè?– Jimi Partagas– I què vol?– Morir-meUn silenci greixós sʼallargà molt més de lʼesperat. A la salamentrestant la llum fugia dʼuna forma evident. Un minutdesprés, la fosca regnava arreu. De cop i volta les paretssʼompliren amb una pel·lícula que es projectava en els sisplans de la sala tot mostrant cossos esquarterats devoratspels voltors, nens amb un peu a lʼabisme i la mà en el AK47, homes vestits de gris portats en carrosses daurades,noies despullades regalimant misèria, ocells enfangatsamb merda negra, gossos i serps ballant danses estra-nyes, reines del porno beneint les masses, fusells que dis-paraven monedes de plata i ombres que reien sobre lamort i la gana.Finalment, la bogeria visual acabava amb un gat negreomplint la pantalla, mirant fixament aquell home i cridant-li:– Partagàs, mira la teva obra!La llum tornà de sobte amb una intensitat aclaparadora iper unes escales que venien del sostre féu acte de pre-sència un home de mitjana edat tirant a vell, que duia llargscabells, barba blanca i que es presentà tot dient.– Bon dia, sóc Déu.Partagàs deixà a anar un riure esquifit com ell mateix– No rigui, senyor meu, no és el correcte en una reuniódʼalt nivell com la nostra.El temps semblava aturat, fins que lʼhome de la barba blan-ca renega amb fermesa:– Maleït sia el diable, resulta que ara vol morir-se– Escolti, mestre, jo no el coneixia personalment, però...– Calli, Partagàs, i deixi de demanar aquesta animalada. Elnostre negoci no es pot permetre no tenir contraris oenemics, digueu-li com vulgueu. El bé i el mal, el blanc i elnegre, la lletjor i la bellesa, socialistes i convergència, bé,tots els exemples que en el món hi ha. No em sigui criatu-ra, home, i accepti la seva part en el negoci i deixiʼs de sen-timentalismes tronats. Com vol que em creguin a mi sivostè no hi és? Podem parlar de percentatges i beneficis,

A contracorPer Ramon Serra i Roca

D E F O T O ’ S

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

C e n t r e F u j i R i c a r d V i l l a r r u b i a

Fotocrismes i calendari 2008 per felicitar els teusFotos per internet, àlbums digitals

Nadal i Reis OFERTA càmeres digitals

Almeria , 27 · 93 540 42 26 · www.fujifilm.es

Cava Rekondo

Les caves Recondo(antigament “XhampSors”) eren en un principi un refugi depescadors; les antiguescaves, que daten delsegle XVIII, foren restaurades a principisdel XIX i són les úniques que estan anivell del mar.

Veniu a visitar les caves i degusteujuntament amb la millor cuinabasca un dels millors caves del Maresme.

Restaurant” Les Caves”Sant Cristòfol, 4 Tel 93 540 21 60/14 33El Masnou

93 540 23 20República Argentina, 58.

(Camí del Mig, prop de l’ Av. J.F. Kennedy)

nutrició i vida natural

Alimentació natural i productes ecològics.

Menjar per a celíacsProducte fresc

Cada setmana fem cursets de minerals

Bon Nadal i feliç Any

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresJoan Llampallas, 25

93 555 95 62

Ametllers, 1293 555 83 91S.E.F.

Bon Nadal

i feliç 2008

NADAL

2 0 0 7

Joan XXIII, 66 � 93 555 01 35Servei a domicili

Treballem per a la integració;fes-teʼn soci. 15e a lʼany

93 555 73 68 · 607 220 201

ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS FÍ SICS DEL MASNOU

Correu electrònic:jimenezconstruccions@telefonica.net

Obres i reformes en general

93 540 83 55607 947 004

Bon Nadal i Feliç

ConstruccionsJiménez

Solucions a lʼencreuat de la pag, 46

Cantaremnadales a

lʼAltell de lesBruixes elsdies 19 i 21 de

7 a 9 del vespre

La banda del caganer

Bon Nafeliç An

Àngel Guimerà, Prat de la Riba, Pl. de la LPort Es

Mil mepassei

com

COMERCIANTS

PRAT DE LA RIBA, 4 T. 93 555 04 60

PRAT DE LA RIBA, 9 T. 93 555 20 03 - 75 11

PRAT DE LA RIBA, 73 T. 93 555 08 79

PRAT DE LA RIBA, 32 T. 93 555 23 70

JoguinesRegals

Complements

PRAT DE LA RIBA, 69 T. 93 555 17 59

Àngel Guimerà, 12-baixos T. 93 540 29 53

Vins, caves i licorsGran selecció de vinsVins al detall

T

Prat de la Riba,15 · 93 555 11 49

www.finquesprat.com

PRAT DE LA RIBA, 52 T. 93 540 39 90

SERVEIS AL MÓN DE LʼEDUCACIÓ

EXPOSICIÓ I VENDA: Àngel Guimerà,14ENTRADA TALLER: Puerto Rico, 28

93 540 31 57

TALLERS MASNOU1923-2004

Ginés Oliveras SLEns avala una llarga experiència

Cafè de la Riba

RESTAURANT

Prat de la Riba, 41El Masnou

93 555 49 47

Plats combinatsEsmorzars

Especialitat en te i cafèEmpanades criolles

PRAT DE LA RIBA, 34 93 540 97 23

Av. Kennedy, s/n · 93 555 97 04El Masnou

Re

J o g u i n e sa

C a l ç a ts

carlos resano vasilchikA R Q U I T E C T E

Puerto Rico, 3293 555 74 64608 44 87 42

el Masnou

Serviat Viatges

www.marsans-serviat.comPl. de la Llibertat, 6 Tel. 93 555 71 13

Barcelona,68 baixos93 540 53 38

www.llarsialbergs.com

LLARS I ALBERGSRESIDENCIALS, SL

adal iny 2008

Llibertat, Barcelona, Mn. Jacint Verdaguer,sportiu

etres deig i demerç

DEL CAMÍ RAL

Barcelona, 28T. 93 555 07 76

JOIERIA RELLOTGERIA

BARCELONA, 11T. 93 555 02 96

ELS TORRONSDE SEMPRE

REPARACIO DE TOTA MENA DE

CAL²AT, BOSSES, MOTXILLES

La llibreriadel MasnouB a r c e l o n a , 4 0

T / F 9 3 5 5 5 4 8 1 3 E l M a s n o u

pledellibres@infonegocio.com

T

Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Mas VellAmb la cuina popular

Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43

JORDI

Jacint Verdaguer, 20. 93 555 20 07

Caça, pesca, aventura

Mil idees per aregalar aquestes

festes

L’amic delpescador

PRAT DE LA RIBA, 89 93 555 66 11

647 640 386 Anna

Cortines, tendals,

elements decoratiusREPARACIÓ DE TOTA MENA DE

CALÇAT I BOSSES

Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07

www.immomasnou.comvisiteu-nos

ASSESSORAMENTIMMOBILIARI INTEGRAL

I TRAMITACIÓ

Port Esportiu Local 5493 540 46 56

www.m.ramosasesora@telefonica.net

- Matrícules-Canvi de propietat

-Certificats de navegabilitat-Renovació i tramitació

de títols nàutics

assessors nàutics

més d

e 2

5

anysRestauraciód’ antiguitats

Es fan classes de restauració

Barcelona, 28 · el Masnou93 540 33 89

WWW.ARTSRESTAURO.COM

Cava RekondoÚnic al món

Restaurant” Les Caves”Sant Cristòfol, 4 T. 93 540 21 60 · 14 33El Masnou

Tel. 93 555 64 51

Ens hem traslladat alcarrer Pere Grau 14,

al costat de MoblesVilalta

estancTorres

Barcelona, 33 · 93 555 17 89exp. núm. 2

TabacsLoteriesFaxFotocòpiesArticles de RegalArticles per al fumadorArticles de pellPapereriaPostalsUlleres de solRecàrrega de mòbilsRargetes telefòniques

ATM: T10 (1 i 2 zones)

FORN

Mn. Jacint Verdaguer, 15T. 93 555 99 97

Empanadetes i pizzesCroissants integrals

Pastissos salatsCanelons casolans

Pa i pastes

restaurantBarcelona, 34 · 93 555 28 25www.lacovadelmasnou.co

36

DE TOT PER A AQUESTES

BONES FESTES

DE TOT PER A AQUESTES

BONES FESTES

Navarra, 100. T. 93 555 14 82 EL MASNOU

Lluís Millet, 102. · T. 93 555 28 45El Masnou

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A LʼAST VINS I CAVES

XARCUTERIA SELECTA

Auto-serveiMar-Blau

ALIMENTACIÓ · XARCUTERIAFRUITERIA

Fontanills, 59 · T. 93 555 32 32 · El Masnou

Jordi SalaTransports

Per a encàrrecs 607 19 40 69Dr. Barrera, 84, 93 555 39 28 de 6 a 9 del vespre

Teià

FORN

Mn. Jacint Verdaguer, 15 · 93 555 99 97

Pa i pastesEmpanadetes

Croissants integralsPastissos salats

PizzesCanelons casolans, exquisits. Tasteu-los

Àngel Guimerà, 12-baixos T. 93 540 29 53

Fem lots de Nadal

El regal de Nadal.Mocadors, guants, bufan-

des, pijames, bates.

Fontanills, 2 · Tel 93 540 26 19

T E I X I T S - M E R C E R I AT A L L E R D ’ A R R A N J A M E N T S

Selecció de vins

ISABEL I NEUST

37

promès, imaginatiu, reflexiu amb el muntatge Pau??? delcol·lectiu teatral La Quadra Màgica (LQM,http://laquadra.planqton.com) que encapçala el valencià JosepM. Riera. El Cant dels ocells del nostre excels compositor ivioloncel·lista Pau Casals mort el 1973, les músiques de LauraPausini, emmarquen una reflexió madura, dinàmica, fresca, untreball ben barroc de creació col·lectiva . Ells es pregunten: “Siel món sencer és un camp de ressentiment, com pot haver-hila pau al món?”. Racisme, supervivència, immigració, violèn-cia, la gent al sol dʼEdward Hopper, incultura, frivolitat, sóntemes tractats a aquesta creació que deliciosament integra larealitat dintre del muntatge a través dʼapetitoses gastronomies,copes càlides i cigarretes reivindicatives. Podeu veure el mun-tatge els dissabtes i diumenges de novembre a les 20 h.Només 6 euros: no en teniu excusa!Destaquem, finalment, per a grans, adolescents i menuts unmuntatge refrescant, energètic, antidepressiu: Mamma Mia

Carta als reis, dels nens grans.El 9 de desembre de 2007 la nostra capital acomiada peraquest any la Mostra de Teatre de Barcelona (www.mostra-deteatredebarcelona.com), que començà el 30 dʼoctubre. Javan dotze edicions, senyors! Aquesta convocatòria esdevésempre un aparador escènic molt interessant pels textos quepugen a escena i per lʼhabitual participació de dramaturgsemergents catalans. A la seva recta final, els dies 3 i 4 dedesembre sʼofereix El signe de l’ escorpí , de JulioManrique, amb direcció de Cristina Genebat, al TantarantanaTeatre (c/ de les Flors, 22). El mateix teatre acull el tancamentdel certamen, amb Ventdavall, una reflexió sobre la immigra-ció i el racisme dirigida per Jordi Basora (dies 8 i 9), que pos-teriorment farà temporada al Teatre del Raval del 20 dedesembre al 13 de gener.El 10 de desembre enceta temporada al barri de La SagreraJosep i Maria, de lʼaustríac Peter Turrini, un muntatge que espodrà veure a la Nau Ivanow (www.nauivanow.com) dirigit perCarme Portaceli i amb interpretació de Pepa López i ArturTrias. A partir de la trobada dʼuna dona de fer feines i dʼun con-serge, naixerà una crítica punyent a tota la farsa i desespera-ció consumista-capitalista. De dimecres a dissabte, a les 21.30h. Fins al 12 de gener.Del 15 de desembre i fins al 13 degener, la vida, la mort, la super-vivència, el secret arriben al TeatreTantarantana (www.tantaranta-na.com) amb Quan arribi labatalla pensa en mi, dʼIñakiGarz, que també dirigeix, en unatraducció de Ricard Gàzquez, iamb una nòmina actoral confor-mada per la Teresa Urroz,lʼAlbert Pérez i la CristinaGamiz. Que no recordem que la comunicació entre elshumans és imprescindible? I els esguards. I la tendresa.Continuen les representacions a la Sala Gran dʼun clàssiccatalà al Teatre Nacional (TNC): La plaç a del diamant, unaadaptació del dramaturg Josep M. Benet i Jornet a partir de lʼo-bra de la Mercè Rodoreda de lʼany 1962. Imma Colomer oQuimet Pla intervenen en aquesta llarga posada en escenaque encapçala la Sílvia Bel i que dirigeix Toni Casares. Fins al20 de gener de 2008.Aquest desembre farem un disbarat modern i interessant.Caminarem per la tangent, la via alternativa, allí on les defini-cions flirtegen amb el gintònic. El Taller 22 (www.taller22.com),tocant a lʼAvinguda del Paral·lel, acull el divendres 21 i el dis-sabte 22 de desembre de 2007, a les 21 h., un teatre com-

Cartes d’amorentre reietons

Albert Perez

Mamma Mia

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Text: Rosa M. Isart Fotos: M. Josep R. Lucas

ha aterrat a la Ciutat Comtal. Pràcticament nou de trinca,esplèndid i poderós, fet a mida per al macroespai BarcelonaTeatre Musical (BTM), ben a prop del Mercat de les Flors.Trenta actors i música en directe, amb unes excel·lents actriusdel musical català: el simpatiquíssim trio dʼor, el conformen laNina, la Muntsa Rius i la Roser Batalla. De dimarts a diumen-ge (www.stage.es, www.topticketline.es, www.servicaixa.com);en castellà –ho acceptarem– per comprensibles raons turísti-ques. Reserveu més de cent-vint minuts de la vostra vida: ensortireu més feliços. Si voleu, també hi són per Cap dʼAny.

Carta als reis, dels nens petits.Del 8 de desembre al 6 de gener el Teatre del Raval(www.teatredelraval.com), ubicat al c/ Sant Antoni Abat, 12(ben a prop del Mercat de Sant Antoni) presenta per alsmenuts Un nadal de Pastorets del dramaturg català MarcRosich, amb direcció de Jordi Andújar. Rovellona i Fredolicsón els Pastorets de tota la vida, ho recordeu? (Dissabte a les18h i diumenge a les 12h i 17h.; reserves: tel. 93-443.39.99). Del 15 al 23 de desembre el SAT Teatre ( c/ Neopàtria, 54, tottocant el Passeig de Fabra i Puig) al barri de Sant Andreu aculllʼespectacle Contes del cel de Xirriquiteula Teatre(www.xirriquiteula.com), un muntatge de titelles, cançons,narracions, que acumula ja més de 700 representacions arreudel país. (Dissabtes a les 17:30 h. i diumenges a les 12 h.)

38

LITUÀNIA

L’ASSEMBLEA ATZAVARA és un col·lectiu de persones inquietes dedica-des a l’activisme pacífic de denúncia en problemes político-econòmics,socials, ecològics… Som una colla de persones del Masnou i rodaliesinquietes pels problemes diversos del poble i fora d’ell. Pretenem ser unaeina de discussió participativa disposada a realitzar activitats vàries per tal

d’informar, conscienciar, actuar i transformar, a nivell local, incongruències globals. Alhora pretenem seguir una dinàmi-ca de coordinació i impuls d’activitats estratègiques (difusions culturals, xerrades, seminaris, etc). Actuem de formaassembleària i estem completament oberts a les persones de totes les edats que sàpiguen respectar i escoltar i vulguinopinar, informar i actuar. Ens reunim dos cops al mes. Actualment sense seu fixa. Per contactar amb nosaltres podeuescriure’ns per email a: atzavara-masnou@moviments.net

Superfície: 65.300 km2

Població: 3,4 milions d’habitantsCapital: Vílnius Idioma: el lituà (llengua indoeuropea) és l’idiomaoficial; també s’hi parlen el rus, el polonès,l’anglès i l’alemany.Principales ciutats: Kaunas, Klaipòda, Iauliai,PanevòÏys, Alytus i Marijampolò.Ètnies: lituans 81.5%, russos 8.1%, polonesos6.9%, bielorussos 1.2% i altres 3.2%.Religió: 82% catòlics. A més hi ha ortodoxosrussos, evangèlics, luterans i baptistes, entred’altres.Clima: Marítimo-continental.Temperatura mitjana a l’hivern: -4.9ºCTemperatura mitjana a l’estiu: 17ºC.Moneda: litas (Lt); 1 Lt = 100 cèntims. 3,4528 Lt = 1euro.Sistema polític: República independient.Últims fets històrics:1921: Membre de la Lliga de les Nacions1940: Ocupació soviètica1990: Restauració de la independència1991: Esdevé membre de l’ONU1999: Esdevé Membre del Consell d’Europa2004: Membre de l’OTAN i entrada a la UnióEuropea

El diumenge 11 de novembre va tenir lloc a la seu de Gent del Masnou unaxerrada sobre Lituània dins del cicle “D’on dius que véns?”. Hi van participarXavier Batalla, president de l’associació catalano-lituana, i RaimundasMichnevicius, director de l’oficina de Turisme de Lituània.En primer lloc es van presentar els atractius culturals del país (ciutats, balnea-ris, gastronomia, llengua, art, música i tradició) i descobrírem així els aspectesmés rellevants per al turisme del país. Hi podem destacar el casc antic de lacapital, Vílnius, així com els paisatges de Kursiu Nerija o Trakai, l’antiga ciutatdels llacs. A més, el país compta amb una intensa vida artística i cultural, en laqual destaquen la música i el teatre. A continuació es van explicar les relacions entre Catalunya i Lituània a travésde l’Associació Catalano-Lituana, una associació sense ànim de lucre consti-tuïda l’any 2005 a iniciativa d’un grup d’amics catalans i lituans. Entre els objec-tius fundacionals es troba el de promoure la relació i el coneixement entre amb-dues cultures, impulsar l’organització d’activitats lúdiques i culturals en amb-dós països i afavorir l’intercanvi d’experiències.L’event més destacat dins de les activitats de l’associació és la ”Catweek”, queva celebrar la seva primera edició a l’abril del 2006 a Kaunas.

MÉS INFORMACIÓ:ASSOCIACIÓ CATALANO-LITUANA: www.ct-lt.org INFORMACIÓ TURÍSTICA DE LITUÀNIA: www.lituanitur.com

Properes activitats!DIUMENGE 16 DE DESEMBRE DEL 2007 A LES 18H: XERRADA SOBRE CONSUM RESPONSABLE.

39

La Federació Catalana dʼEntitats Corals organitza cadaany unes trobades de corals arreu de Catalunya; així,durant aquests mesos dʼoctubre i novembre nʼha munta-des onze.La nostra Coral Xabec ja havia participat en alguna altra.El diumenge 28 dʼoctubre vam trobar-nos amb lʼOrfeóVeus del Camp, del Soleràs, i amb la Coral Shalom, deLleida, al poble del Soleràs, a la comarca de les Garrigues,la terra de lʼoli.La bona gent del Soleràs ens van acollir amb un afecte iuna disponibilitat dignes de tot lʼelogi del món; van desfer-se per oferir-nos una estada agradable i ho van ben acon-seguir. Gràcies!A la tarda, a lʼesglésia parroquial, totes tres corals vamposar-hi unes ganes de no dir perquè les veus agerma-nessin cantants i públic.M.Carme Valls dirigeix lʼOrfeó Veus del Camp, dipositaridʼuna llarga tradició musical al Soleràs. Aquest orfeó ensva interpretar la cantata Jesu, meine Freude, de DietrichBuxtehude, melodia plena dʼunció religiosa.La mateixa directora també encapçala la Coral Shalom. Decaire ben diferent el que ens van fer sentir: Suite ThePhantom of the Opera, dʼAndrew Lloyd Webber.La nostra coral va cantar el Vals de les pepones (JoanCosta Barbosa), La Rondalla de les Ones (Pere-GrauMaristany, Arr.:Montserrat Llagostera) i els quatreNocturnos de la Ventana (Francesc Vila, amb lletra de F.García Lorca). La Bàrbara Llacay ens acompanyava alpiano.Com és costum en aquests aplecs, totes tres corals vamcloure amb uns cants comuns: La Raimundeta, tradicionaldʼArtesa de Segre, harmonitzada per Pau Castanyer, i Eraoelhera, popular de la Val dʼAran, harmonitzada per JosepPrenafeta. La primera, la va dirigir la Montserrat Llagosterai la segona la M.Carme Valls.Paraules del president del Consell Comarcal de lesGarrigues, Josep-Lluís Balsells, i de la representant de laFederació, Montserrat Grau, lʼintercanvi de records de ladiada i L’ Hora dels Adé us amb la participació de canta-ires i públic van cloure el concert.Un xeflis generós i una estona de conversa molt animadaals locals municipals van donar-nos oportunitat de comen-tar la jornada i desitjar que en puguem repetir de tan boni-ques. Us asseguro que el bon humor i companyonia vanser abundants matí, tarda i vespre.

CATALUNYA CORAL 2007Per Esteve Pujol i Pons

Aquest mes, la meva dèria va cap al llenguatge i, comsempre, us preguntareu, amb què ens surt aquest quisso.Per peteneras? Ja que els de la seva espècie amb unsquants lladrucs en tenen prou. Doncs no, no en tinc prou,si no, no mʼexpressaria amb el vostre de llenguatge, escrités clar.Des dʼun temps ençà, potser a causa de lʼevolució del llen-guatge (de lʼaltra, a voltes ho dubto), doncs es pot escoltarun seguit de mots que abans no es deien, o es deien dʼunaforma més entenedora, més planera. Un exemple (i passoal tema en concret): si hom va a una caixa o banc a posaral dia, a treure diners, etc., de la llibreta o compte corrent,el lògic és que digui que va a arranjar la llibreta. Doncs arano, ara us podeu trobar amb algú que us digui que va a feruna diligència bancària. Això sí que queda fi. Bé, al que anava. Us posaré uns quants mots, com aexemple, ja que en podeu escoltar molts més, dʼaquestsque ara no es diuen com abans. Són aquests:PROPOSTES. Així és com en diuen de noves representa-cions (estrenes) de teatre, música, etc.CAVA. És el nom que fan dir els gavatxos (oficialment) delnostre xampany, però que a nivell privat en podeu dir comsempre. Per aquesta regla de tres, si algun dia els grecsdiuen que el vi és un invent seu, apa, a canviar-li el nomtota aquesta patuleia de mesells; i què li diran: celler, perexemple? “Posem un celler”. Que cursi. TENDÈNCIES. Aquest es refereix al món de la moda, iabans seʼn deia simplement això, moda. Ara no, ara sóntendències, i és clar, com que això despista o és poc acla-ridor, doncs tothom va com li surt dʼallà i van fets uns fim-flosques.VALORACIÓ. Aquí el mot, fet com a pregunta, que es faals mitjans de comunicació (vegeu, jo també hi caic, i ja nodic per la ràdio, la TV o el diari) a alguna persona sobre-sortint. Exemple: Quina valoració en fa (del que sigui)? Ialeshores lʼinterposat valora, com si es tractés de la borsa.POLÍTICAMENT CORRECTE. Aquesta definició, que ésmés que això, es fa servir per a tota mena de converses idʼopinions a les quals hom no dirà el que realment pensa,o sigui que dirà mentides o mitges mentides, en un mot,falsedats.SIGLES. Avui dia seʼn fan servir moltes, tantes que hom jano sap de què li parlen, tot per abreujar noms dʼinstitu-cions, entitats, aparells, etc.COL·LECTIU. Ara tot són col·lectius. Tan fàcil que seria diraquest grup, aquella gent, etc., però no, queda més ficol·lectiu, i si pot ser marginal millor. Els “normals” no.CULTURA de. Tot i que el mot és correcte, ja que cultura,del que sigui, es refereix al conjunt que estudia un tema,ara es fa servir per a tot, encara que algun dels qui hoempra no en tingui. Bé, ja us he escalfat el magí. Apa, bup, bup.

Arran de sòlPer Pledebuit

El Soleràs

Vine al mercat! Et direm: Bon Nadal !

Aquestes festes hi trobaràs el Nadal a cada parada.

Omple el cistell de productes frescos i de qualitat

al millor preu.

I a més a més pots guanyar una de les moltes paneres que tenim preparades per sortejar-les

entre els nostres clients.

Carrer Itàlia, 50 • 93 555 19 65 • www.mercatmasnou.comAparcament gratuït amb qualsevol tiquet de compra

tTal

ler

de

Pu

blic

itat

07

Fes

tesde Nadal al Mercat M

unicipalDim

arts

18de desembre, Caga Tió, a les 6

dela tardaD

ivend

res21, polvorons, torrons i cava, matí i tardaDiss

abte22, Pare Nadal, de 10,30 a 13,30

Diss

. 5de gener, caramels i globus, de 10,30 a 13,30

41

Administració i venda de pisos, cases,

terrenys i rú stiquesMossèn Jacint Verdaguer, 14 · 93 555 10 60, 93 555 17 61 el Masnou

SERVEIS DE NETEJA I

DE MISSATGERS

Bones 93 555 76 61609 72 65 16

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Tenim a la sevadisposició el catàleg de joguines

Li reservemjoguines per

a Nadal i Reis

LA JOGUINERIA DEL MASNOU· Fontanills, 25 · 93 540 52 43

centre de salut i bellesaTeràpies naturals

Activitats terapèutiquesEstètica

RelaxacióPrimer de Maig, 20 · El Masnou 93 540 46 11 · www.flordemaig.netHi trobaràs el teu equilibri

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

42

És evident que els naufragis sóninherents a la història de la navega-ció. Sense anar més lluny, a la costacatalana, des de Llançà fins a SantCarles de la Ràpita, hi ha comptabilit-zats 31 derelictes, però segur que nʼhiha molts més. Els motius dels naufra-gis poden ser múltiples, encara que, ami, mʼagradaria relacionar-ne tres:Misteriós, Imprudent i En un gotd’ aigua. Mʼexplico:MISTERIÓS– Lʼany 1895 el creuerReina Regente, un magnífic vaixellde lʼArmada Espanyola, va salpar deCadis per portar a Tànger un alt dig-natari àrab de visita a Espanya. Unavegada complimentada la missió, esdisposà a tornar a la seva base gadi-tana; però, just quan es trobava cre-uant lʼEstret de Gibraltar, va naufra-gar enmig dʼun desfermat temporal.De la seva dotació de 400 homes, noseʼn va salvar ni un. Va desaparèixermisteriosament. Ni un SOS ni el mésremot rastre, res... Investigacionsposteriors van deduir que el vaixelldevia estava mal equilibrat i que unaviolenta inclinació havia fet que sʼen-fonsés com un plom.IMPRUDENT– A primers del segle XX

i amb motiu dʼun viatge de pràctiques,la fragata Gneisenau, de la Marinade Guerra Alemanya, va fer escala alport de Màlaga. Després dʼuns diesdʼestada, el vaixell alemany es dispo-sà a salpar, però el pràctic del port vaadvertir al comandant que no ho fesja que sʼesperava un fort temporal dellevant. El marí alemany no va fer casde lʼadvertència i es va fer a la mar.Just quan encara la fragata no haviasobrepassat lʼescullera del port, unsobtat temporal sacsejà violentamentel vaixell i el llançà repetides vegadescontra lʼescullera. Des de terra ferma,els malaguenys van contemplar atò-nits com a pocs metres sʼenfonsavael vaixell. Gràcies a la valentia i alsacrifici dels ciudatans, ja que algunsvan perdre la vida en lʼintent, molts

marins alemanys van salvar la seva.Posteriorment, agraït, el KàiserGuillem II va fer donació al governespanyol dʼun magnífic laboratoribacteriològic a més de sufragar elcost dʼun pont per unir els dos margesdel riu Guadalmedina.EN UN GOT DʼAIGUA– Permeteu-meaquesta definició una mica absurdaper comparar el cabal del riu Hudsonamb la immensitat de lʼOceà Atlàntic.El 28 dʼagost de 1939 el transatlànticfrancès Normandie va atracar aNova York en el moll número 88 delriu Hudson; quatre dies més tard vaesclatar la II Guerra Mundial. Ambuna França envaïda i, finalment, amblʼentrada dʼEstats Units en el conflic-te, el govern americà requisà elNormandie per transportar tropes.Durant les obres de condicionament,hi van embarcar 14.000 salvavidesembolcallats amb paper enquitranat iarpillera. Mentre hi treballaven, acci-dentalment les guspires dʼun bufadordʼacetilè van calar foc en els salvavi-

des. Desmantellat i sense cap extin-tor a bord, el foc es propagà ràpida-ment. Fins a les nou del vespre el focno va quedar extingit, a costa de llan-çar-hi més de 100.000 tones dʼaigua,un pes excessiu i que lentament vaanar escorant el vaixell fins deixar-loben tombat de babord sobre el llot delriu Hudson. Las primeres temptativesdʼadreçar-lo van ser infructuoses i finsa lʼany 1943 no van aconseguir-ho. Elvaixell, però, va quedar tan malmèsque, després de la guerra, el governamericà va indemnitzar el francèsamb 13 milions de dòlars; i el que vaquedar del transatlàntic es va treure asubhasta. Poc després el va comprarun ciudatà americà per 161.680dòlars i el convertí en ferralla. Un tristfinal per a un vaixell que havia estatlʼorgull de França.

Naufragis insòlitsPer Josep Condeminas

43

T

Exposicions

i n f o r m a

De l’1 al 21/12“LA VEU OCULTA”, fotografies i poesies de Sergio Padurai Rosa Illa.Lʼacte de presentació i comentaris dʼaquesta exposició esrealitzarà lʼendemà, diumenge 2 de desembre, a les 12del migdia, a càrrec de Jordi Pericot.

Del 22/12/2007 al 18/01/2008“EL CAGANER DEL PESSEBRE”

TROBADA MENSUAL D I̓NTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA A GENT DEL MASNOU(cada segon dimecres de mes de 7 a 9 del vespre) Dimecres 12 de desembre, del 2007Dimecres 9 de gener del 2008

Col·leccionisme PLA

QUES

CAVA

“ ARA VE NADAL... SABEM QUÈ CONSU-MIM?Informació útil i alternatives al consum nadalencDiumenge, 16 de desembre, a les 6 de la tarda.Ponent: David Llistar, coordinador delʼObservatori del Deute en la Globalització.Organitza: ATZAVARA ASSEMBLEAAmb la col·laboració de lʼAjuntament del Masnoui Gent del Masnou.

Conferència

T T

T

T

T

PRESENTACIÓLLIBREDilluns 10 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre.Presentació del llibre:CATALUNYA SOTA ESPANYA. L’ OPRESSIÓNACIONAL EN DEMOCRÀCIA.A càrrec del seu autor, ALFONS LÓPEZ TENA.Autor de diferents publicacions, llicenciat en dret,notari, membre del Consell Social de la Facultatde Dret de la Universitat Ramon Llull-ESADE,dʼÒmnium Cultural, del consell assessor dʼAccióCultural del País Valencià, vocal del CGPJ.

TT

T T

ConcertdeNadalCoralXabec

Dissabte 22 dedesembre a les10 del vespre ala Parròquia deSant Pere del

Masnou.

Direcció: Montserrat Llagostera.

Primera part:Nadales populars catalanes i

dʼaltres indretsSegona part:

Selecció del Messies de Händel,amb acompanyament dʼorquestra

Concert adherit a la Marató de TV3

Bones Un sector am

que nec

SECTOR COMERCIAL

Navarra, 43 TEL. 93 555 50 02

P e r r u q u e r i aNavarra,11Taller: 93 540 18 91Botiga: 93 555 65 37

Servei oficial:aprilia, HONDA,YAMAHA

Amb s

eguret

at

FLOS I CALCAT, 52 bxos. TEL. 93 540 24 04

ALFEMA MASNOU,SL

ASSESSORIA

FRANCESC MACIÀ, 30 TEL. 93 540 16 32

FLOS I CALCAT, 17 · L 5tel. 93 540 26 39fax 93 540 40 80

ROMÀ FABRA, 22TEL. 93 540 25 95

ROMÀ FABRA, 18TEL. 93 555 73 95

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I

P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S

F. MACIÀ, 2 T. 93 540 25 94

FEM BRODATS

ROBA DE CASA

Roman Fabra, 17 TEL. 93 555 14 51

Ja no som a Flos i Calcat. Ara som al polígon La Bòbila

Garrofers, 5 (Pont de Teià)

TEL. 93 540 17 89

MOTORCAS

Venda, lloguer i reparació

de maquinà-ria per a laconstrucció

i el bricolatgeHEM OBERT UNA NOVA BOTIGA

ARA TAMBÉ ENS TROBAREU ALA PL. RAMÓN Y CAJAL NÚM. 1

INFORMÀTICA

Servei tècnic a taller i domicili

ITÀLIA, 193 540 47 44

ITÀLIA, 2493 540 62 66

MPManelPadurawww.manelpadura.com

MOTOCICLETES

Reparació Venda

Lloguer

Roger de Flor, 3893 540 22 33

www.zpizzalandpark.com

Servei de pizzes ientrepans al local i

a domiciliFESTES INFANTILS

ROMÀ FABRA, 44 93 540 30 50

Pollastres a lʼast ambpatates al caliu

Menjars preparats, begudes, llaminadures, gelats

PERRUQUERIA CANINATOT PER A LES SEVES MASCOTES

ESTILISTES CANINS IFELINS

Passeig Roman Fabra, 1993 540 37 93

www.xicmasnou.com

La teva masconta és diu xic?

Cortines·plegables·enrrollables·venecianes·penell japonès

festesmb tot allò cessiteu

L DE LA PLAÇA NOVA

ITÀLIA, 21, 1r 1aTEL. 93 209 39 98

VENTURAA D V O C A T

D r e t c i v i l i p e n a l Arrendaments Matrimonial

Accidents de trànsitReclamacions diverses

ITÀLIA, 31TEL. 93 555 35 64

NAVARRA,11 T. 93 555 42 66

BRICOLATGE EL MASNOU

• Taulers• Aglomerats

• FustaTALLEM A MIDA

EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78

El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia Finestres abatiblesPortes i finestres de punt rodóPortes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta

MASNOU,SL

ALUMINIOSSERRALLERIA D’ ALUMINI

mar

enyv

eter

inàr

ia

Flos i Calcat, 5393 555 18 81 (urg.24h)Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Centre depodologia

ANTEMHorari:de dill. a div. de 10 a 1i de 4 a 8 del vespre

diss. de 9 a 1dimarts tancat

Flos i Calcat,61TEL. 93 540 38 36

Instal·lacions dʼantenesTV, FM i satèl·litCircuits tancats de televisióPorters electrònics i vídeoportersElectrònica integral de so Control dʼaccessos

Cristòfol Colom, 13-B93 555 71 68el Masnoubassastelecom@grupouni2.com

GC

C.

serv

eis

ne

teg

es

i a

bri

lla

nta

ts LocalsComunitats

EmpresesHabitatges

Naus Neteges obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes

gcc@gccserveis.com

Flos i Calcat, 4893 555 41 01

p e r r u q u e r i a

un

is

ex

ITÀLIA, 29TEL. 93 540 83 54

OBJECTES DE REGALPARAMENT PER A LA LLAR

LLISTES DE NOCES

Primeresmarquesamb des-comptes

de fins al

70%

Flos i Calcat, 4193 540 94 45

outlet@yuppi1974.com

C/ Itàlia, 19 T. 93 555 20 22

PERRUQUERIA

HOMEDONA

Tints i Permanents dePestanyes. Maquillatge

Rastes - Extensions

Navarra, 65 93 555 22 87

CENTRE DE FORMACIÓ VIÀRIA

Cursets de ciclomotorCursos intensius

de cotxe

El sector comercial de laPlaça Nova dó na la benvin-

guda als nous comerços:

Mobles de jardí

NAVARRA, 22- L10 93 555 99 53

fempanxing@telefonica.net

Fem Panxinge lec t rodomèst i cs

SONY FULL HD READY

1080 dies al0%

dʼinterès

HORITZONTALS:

1- En les generacions de mas-novins que la rememoren per-dura més una certa nostàlgiadel xivarri i del cel·luloide queels ensenyaments de la doctri-na (dues paraules).2- Treu banya, però bavejasense casa per la muntanya.Ajunto versions diferents i lescomparo. Surten repetidamentamb la Xesca que va de gres-ca.3- Element que es pot obtenirdʼuna vitrificació. Freud enten-dria immediatament que aaquesta noia li va la marxa.4- Orgull, tarannà altiu i arro-gant. Va ser i encara és unarcaisme per designar un bar-ranc estret. Llista de marinersanterior al joc que canvia més la personalitat. No està malamenta lʼinrevés davant dʼadjectius, verbs i altres adverbis.5- Tenen lʼànima malenconiosa i un fetge molt resistent. Brogitque només pot provenir dʼuna gentada en ebullició.6- La part del rei que més crida lʼatenció. Sempre mantindran ladiferència.7- Permet cobrar dels drets dʼautor sense donar la cara. Laporca és escassa quan li manca. És una entitat, ben al contraridel no-res.8- Utilitza alguna cosa aprofitant que parem en la confusió. Nomque rima amb un famós bruixot. Va protagonitzar el salt en para-caigudes més destacat de tota la segona guerra mundial. Unésser zoomorf en té tres.9- Micacos. Deixa algú que es distreu quan abandona la banda.Pronom al capdavant del nebot. Té existència.10- La lletra de les carreteres perilloses. En cal un trio per gojardʼun idil·li. Totes les penínsules tenen els seus. Va protagonitzaramb sis companys i una noia més alta el primer llargmetratgedʼanimació de la història.11- Relatiu a aquell bulb que provoca basques al comte méshematòfag. És un príncep, sobirà per dret hereditari, però permolt poc no el confonem amb un serial televisiu.12- Havien estat dinàmics a lʼèpoca pop, però en lʼactualitatsemblen simples tarifes telefòniques. Van proporcionar un ser-vei excel·lent molt abans que existís lʼagència catalana de lʼai-gua.13- Tres que van seguides per una incògnita. Vers de sis peusque amb dos peus menys i una lletra més faria un bon paper ales places de toros espanyoles. Encapçala freqüentment lainterpel·lació a lʼàrbitre proferida des de la graderia dʼun estadide futbol.14- Divinitat que és mig rara. Lleugera paraula que designalʼaire llunyà, sense més fons que la volta del cel. Us adreceu a

la més alta instància.15- Evolució ideològica quea vegades experimentenalguns militants dʼesquerraen el primer tast de caviar.Nota musical simètrica a unpronom personal.

VERTICALS:

1- Aquesta va haver dʼespe-rar a la Il·lustració per tenirconsciència del fet que pen-sava el que li venia de gust.2- Motivació una mica dife-rent al turisme que fa quealguns viatgin amb lesONG. Cofre que ve delfons.3- Poden ser romans itambé glacials, però els pri-

mers que ens vénen al cap els associem a la vida nòmada. Lapredilecta dels matemàtics quan volen simbolitzar quantitatspetites. Vocal que fa vudú.4- Experimenti aquella emoció que diuen que fa girar el món.Sentís una picor que puja. Porció final del pastís. Punta dʼar-gent.5- Encara que soni masclista, és femenina i et pertany.Profunditat, lloc de gran pregonesa. Avió militar rus paradoxal-ment sencer.6- La podem presenciar quan apareixen les floretes i es tren-quen els ous. Forma angle recte amb una part considerabledʼEgipte.7- Apareix tres vegades en el veritable cant del gall. Expressadolor mirant al cel. Relatives al coneixement intuïtiu de la divini-tat, tot i que els cal una simple lletra perquè seʼls en fumi la divi-nitat.8- Travesser dʼuna embarcació que sʼha quedat sol tot quanpujava rere la fura. Lloc no gaire ple on ja els primers atomistesvan col·locar els àtoms. Contorneja el mèdium. Antiga embar-cació dʼorigen holandès que prové dʼuna cura mal realitzada.9- República pujant a lʼest de Madagascar. Paradís vist als antí-podes. Pronom feble de primera.10- Satisfet, saciat. Part central dels menhirs. Em callés unavocal o la canviés per un apòstrof de dalt a baix.11- Bateren el blat. Substanciosa síl·laba dʼun anunci.Abandonà la venda per impedir la cacera.12- Xicot de panxa enlaire. Cap dʼIbèria. Veïnes de Florènciaque miren amunt.13- Extrem caucàsic. Parents de Jacques Tati. Individu dʼunpoble preromà que, passats els anys, engendraria un antipàticcampió de F-1.14- Posaven el cul a descansar. Recobriu adequadament lʼullque el vailet ha respectat de la vaca de Maragall.15- Si nʼhi ha a aquests, és que nʼhi ha molts. Murri que va sor-gir dʼuns taüts destrossats.

M o t s e n c r e u a t sPer Xavi Cardona Núm 23. Solucions a la pàgina 33

46

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

B o n N a d a l

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2007!

NOVA CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DENADONS PER AL PROPER MES DE GENER DE 2008.

DIUMENGE, DIA 13 DE GENER A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà com de costum a les escali-

nates del Bell-Resguard

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13

Per a encàrrecs:Botiga, c/ Santa Rosa, 27 T. 93 540 16 80 Mercat Municipal T. 93 540 41 97 El Masnou

tTal

ler

de

Pu

blic

itat

07

El vint i cinc

de desem

br

e

BONES FESTES