Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 274, març del 2010Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 274, març del 2010

25anys1985·2010G

DM

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76CE masnovina@masnovina .com -

www.masnovina.com

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

1964 · 46 anys · 2010

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2010

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convocal’Assemblea General ORDINÀRIA per al diumenge, 11 d’abril del 2010, a les 12 del migdia,

al local social, c/. Doctor Agell, 9.

PROPOSTA D’ORDRE DEL DIA1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de les Assemblees Ordinària i Extraordinària del 2009.

2/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2009 (*)3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2010 (*)4/Presentació de la memòria de l’any 2009 i projectes per al 2010.

5/Suggeriments i preguntes.

(*) L’estat de comptes del 2009 i el pressupost del 2010 són, des del dia 11 de febrer, a disposicióde tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis, al·legacions imocions a la proposta d’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts fins a 30dies abans del dia de la celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de

l’Associació.

Cordialment, Joan Casals i Agustí President de Gent del Masnou

SALA AUTOMOCIÓ

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DEL’AUTOMÒBIL

• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 87 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2010

87ANYS

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Primavera. 28 de març: 38è Aplec deSardanes del Masnou

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

GENTDEL MASNOU

Editorial L’APLEC DE SARDANES

PrimeríssimL’Associació Gent

del Masnou se sumaal desconsol de totsels germans xilens

en els fets ocor-reguts el passat mesde febrer en aquell

país amic. --------------

Assemblea GeneralORDINÀRIA Diumenge

25 d’abril del 2010Informació pàg. 2

------------------28 de març

38è Aplec de laSardana al Casino

del Masnou Info. pàg 4-5

SumariEDITORIAL ........................................................................................... 3MISTERIS DE L’ÀFRICA per Jordi Canal Soler ................................... 4GRÈCIA per Joan Maresma Duran ........................................................... 5BÚSTIA OBERTA ................................................................................. 7EL TEATRE DEL CANVI (7) per Joan Camps ..................................... 8A CONTRACOR per Ramon Serra ..................................................... 11HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray................................................ 12QUI ÉS AQUEST PERSONATGE per Antoni Ferrero ......................... 14ANTONI BATLLORI I JOFRÉ Per Josep Condeminas ........................... 16PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí i Bertran ..................................16TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart i M.Josep R. Lucas ....................... 17GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ...................... 18GENT DEL MASNOU INFORMA .........................................................19LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol i Pons ....................... 19GDM 25è ANIVERSARI per Joan Muray ..............................................21LA CUINA DE L’ANTÒNIA ...................................................................21ARRAN DE SÒL per Pledebuit ............................................................ 22ANECDOTARI MASNOVÍ per Joan Maresma Pujadas ........................ 22

L’Agrupació Sardanista del Masnou organitza per al diumenge 28 de març el XXXVIIIAplec de Sardanes del Masnou als jardins del Casino, espai emblemàtic i incompara-ble que acull, un any més, la festa grossa de la sardana a la nostra vila.L’Aplec significa quelcom més que una gran ballada, és el retrobament de gent que esti-ma la nostra dansa, gent vinguda de tot arreu per festejar-la, per fer i refer amistats al’entorn de les anelles airoses, amb les mans enllaçades i enlaire l’esperit; també és pera les colles l’estímul de concursar, de fer la feina ben feta dansant com un sol cos i unsol respir, enduts per la veu disciplinada i vibrant dels instruments de la cobla. L’Aplecés tot això i és també germanor, és integració i és país.Per a l’associació Gent del Masnou, l’Aplec d’enguany té, a més, un valor afegit, queens afalaga i estimula especialment. L’Agrupació Sardanista del Masnou ha tingut lagentilesa d’oferir-nos, gràcies a la complicitat i inspiració del compositor Sigfrid Galbanyi Abril, una sardana inèdita titulada 25 anys de Gent del Masnou, que s’estrenarà durantl’Aplec en homenatge a la nostra associació, amb motiu de celebrar els vint-i-cinc anysde la fundació, motiu pel qual ens sentim altament honorats i agraïts.En correspondència a aquest gest d’amistat de l’Agrupació Sardanista i del compositorGalbany, demanem als socis de Gent del Masnou que el 28 de març s’acostin a l’Apleci hi participin activament i en gaudeixin, fent costat a l’esforç de l’Agrupació per mante-nir i promocionar la sardana, expressió viva i sublim del sentiment català.No hi podem faltar!

SEGONA ONADA SOBIRANISTADesprés del tret de sortida d’Arenys de Munt i de la consulta del 13-D, el 28 de febrerdarrer va ser promoguda la segona onada sobre la sobirania de Catalunya. Aquestavegada van ser una vuitantena de municipis els qui van convocar la ciutadania a lesurnes i, de bell nou, es va poder celebrar sense cap mena d’incidents i fent gala de civis-me i esperit democràtic exemplars. La mitjana de participació acumulada en les consultes celebrades fins a la data és d’un25%, sobre un milió de votants convocats, amb un 92% a favor del sí. Dades prou nota-bles i meritòries, si bé els detractors de les consultes han pretès ridiculitzar o banalitzar-les ometent que aquestes no tenien caràcter vinculant i que han estat realitzades periniciativa popular, sense gairebé recursos ni comptar amb el suport institucional ni publi-citari de gran abast que solen acompanyar les votacions “oficials”.S’acosten les noves tongades del 25 d’abril i el 20 de juny propers, en les quals seranconvocats a les urnes més d’un milió de votants d’uns 200 municipis; destaquen per laseva dimensió Girona, Lleida, Tarragona, Manresa, Reus, Cornellà i altres.Tal vegada el més important de tot plegat és que s’ha trencat el tabú de la paraula sobi-rania i que es pot plantejar la qüestió sense que la sang arribi al riu, tal com s’escau enels països on regna la democràcia i el sentit comú. Que duri.Encara estem a les beceroles del procés; però alguna cosa s’està covant en la cons-ciència ciutadana del nostre país i caldrà estar molt atents a les properes consultes.

El President

3

4

Diuen que el president de Mali no potpassar per la ciutat de Mopti sense anara visitar el morabit de Segubongo. Seriauna descortesia, un afront tan greu queel santó podria llançar una maledicció alpresident. I és que mentre que a laresta de països musulmans el morabités només el mestre alcorànic o unhome piadós que coneix les escriptu-res, a l’Àfrica negra el morabit ha vinguta substituir el fetiller ancestral i combinael coneixement de l’Alcorà amb la pràc-tica de l’endevinament, la imposició debenediccions o malediccions, la curacióde malalties i la creació d’amulets pro-tectors anomenats grigrís.Quan en Sidiki, el nostre guia pel riuNíger, ens va proposar d’aturar-nos aSegubongo per visitar-ne el més res-pectat dels morabits de Mali, jo no lestenia totes. La fama del morabit, deien,travessava les fronteres. Era capaç deteixir amb les seves mans samarretesde cotó màgiques que convertia enarmilles antibales. De moment n’haviateixit dotze, i el president i els ministresen tenien una cadascun. Era clar queaquell morabit era un prodigi d’home.Calia conèixer-lo. Vivia al mig del poble. En un àrid pati deterra batuda, envoltat de parets de tot-xana assecada al sol, s’aixecava unedifici de dos pisos, cúbic, de façanaforadada per alguna petita finestra i unaporta baixa que donava a un estretrebedor de parets brutes. Un parell decabres descansava a l’ombra d’un racódel pati polsegós.Vam descalçar-nos a l’entrada de la

porta, vam acotar el cap per poder-hientrar i vam pujar per una estreta esca-la de graons desgastats. Dins la saletaamb prou feines hi cabíem tots sis. A unracó, prop d’una petita finestra que dei-xava entrar un raig de sol i una micad’aire, s’hi asseia el morabit. Amb unasetantena d’anys mal portats, vell iemmagrit, amb les galtes xuclades irecobertes de les traces d’una barbablanca mal afaitada, vestit amb un caftàde seda morada, el morabit ens varebre assegut al terra sobre una manta.Ens vam asseure al terra davant seu.No parlava francès, només bambara,que ens anava traduint el nostre guia ola seva filla, una dona grossa assegudaal costat del morabit. Ratllava la cin-quantena i anava vestida amb amplesrobes brodades i sumptuosament orna-mentada amb unes immenses arraca-des d’or, que li deformaven les orelles.El vell ens va donar la benvinguda i ensva desitjar una bona estada al seu país.Tenia una pipa de fusta a l’abast. La vaagafar i en va fer una xuclada escassa.Un petit núvol de fum blau va sortir de laboca del morabit en exhalar-lo. Feiaolor de tabac de mala qualitat. Va deixarla pipa a un costat i agafà del terra unrosari de granes de metall.–I doncs, què necessiteu?En Sidiki va dir-li que estàvem a puntd’emprendre un viatge pel país Dogon inecessitàvem assegurar-ne l’èxit ambla seva benedicció. Ens va fer estendreels dos palmells de les mans cap a ell ial cap d’un moment ens el vam trobarinclinat, escannejant amb ulls ràpidscinc parells de mans esteses, mentremurmurava unes pregàries que resso-naven a les parets folrades amb pòsters

de mul·làs i peregrinacions a la Meca.Desdentegat, escopí finalment quatrecapellans a cada mà. Seguint els movi-ments d’en Sidiki i la filla del morabit,ens vam portar les mans a la cara i alcor, i vam agrair la benedicció del mora-bit amb un bitllet de mil cefes i ens vamenretirar respectuosament.La filla ens va acompanyar fins a labarca, a la vora del riu. El sol comença-va a enrogir-se a l’oest i la barcassaprovinent de Tombuctú retornava aMopti plena de passatgers i es perdia jaa la llunyania del riu. Els pescadorscomençaven a preparar les piragüesper sortir a parar els hams. Vora l’aiguaunes dones rentaven atuells i pots deplàstic. Els nens del poble ens envolta-ven i insistien què els féssim fotogra-fies. La filla del morabit se’ns va acostaramb un dit assenyalant l’orella dreta. Lifeia mal. S’hi havia posat cotó fluix peròel mal no desapareixia. Ens va dema-nar si teníem alguna cosa per curar-la.Nosaltres vam tornar cap a Mopti ambla benedicció del morabit. La seva fillaes va quedar al poble amb un parelld’ibuprofenos per alleugerir un mal queel seu pare, el morabit més poderós deMali, no havia pogut curar.

http://apuntsdeviatge.blogspot.com/

MORABITS, GRIGRÍS I ALTRES MISTERIS D’ÀFRICA(primera part)Per Jordi Canal i Soler

38è Aplec del Masnou28 de març del 2010 al Casino del Masnou

Hi col·labora

Hi actuaran les cobles Marinada i Jovenívola de Sabadell. A la tarda a partir deles 4 les mateixes cobles i, a més, s’hi afegirà La Principal del Llobregat, amb

concurs de colles improvisades, rifes i premis per a tothom. Hi trobareu el Mercat de les Arts.Veniu tots a l’Aplec, us hi esperem. Visca la Sardana!

seriosament– està rovellat, si bé al finaldel viatge sí que n’havia recuperat algunacosa: les llengües són en algun racó delcervell, gairebé oblidades, però floreixen apoc a poc fent-les servir, encara que algu-na vegada vaig barrejar grec i portugués…Atenes, que és una ciutat més aviat ano-dina, grisa i enorme –té el seu encant,però– la vaig trobar una miqueta canvia-da: carrers de vianants que no hi eren,aeroport eficient i on es pot arribar ambmetro –a la flamant T1 de Barcelona nohi arriba…–, el mercat central de carn ide peix una miqueta més net, el barri dePlaka més arreglat. Tot això té una altracara: el sou mínim és molt baix –uns 800euros; no sé l’equivalent al terme mileu-rista–, preus elevats –menjar fora és unamiqueta caret en la meva opinió– i fetscuriosos –poca gent pren ja el famóscafè grec (el cafè turc per entendre’ns; eldel marro) i molts s´han passat al’expresso o al frappè (es veu que s’hantornat fins).Vaig tenir la sort de passar un temps ambel Kostas, un molt bon amic de fa moltsanys i amb el qual vam estar encarad’acord en molts assumptes, rient forçade bajanades actuals i passades –tot ique em fa l’efecte que hi ha cada vegadamenys coses per riure– com si no

5

haguessin passat vuit anys. I és ben veri-tat –i em sap greu– que jo no sóc unexemple a l’hora d’escriure emails i nosegueixo el que deia, crec, Plató: allò deno deixar créixer l’herba en el camí del’amistat…Amb el Kostas vam estar un dia alPeloponès, al meravellós teatred’Epidaure i a les runes de la míticaMicenes, dinant en un poblet ben pinto-resc i agradable anomenat Náfplio, unaexcursió d’un dia que he fet moltes vega-des i que no m’he cansat de repetir.També aquests dies vam estar a l’illa deRodes, que no coneixia i que em va sor-prendre gratament. La ciutat delsCavallers de l´Orde de Sant Joan és beninteressant, si bé aquests xicots hauriende cuidar millor el patrimoni que tenen, jaque no es poden visitar les mesquitesotomanes –és clar que amb les malesrelacions greco-turques ho puc com-prendre– ni totes les esglésies, i la ciutathauria d’estar més polida. No em vanacabar de convèncer, no obstant, lesrestauracions italianes –Itàlia va ocuparel Dodecanès de 1912 a 1945 i aquestesilles van passar a l’estat grec el 1947–dels anys trenta del Palau del GranMestre –els mosaics són fantàstics; de laveïna illa de Kos, tot i que si veiem foto-grafies del segle XIX d´aquest Palau,podem pensar que els qui el van recons-truir van tenir molta imaginació…– ni lesde les runes de Lindos, que té una acrò-polis situada al capdamunt d’un penya-segat més que espectacular.Dies de descans, de bons records, devells coneguts. Espero que ho puguemrepetir novament encara en aquestaexistència, tot i que segons l’Spyros –unaltre amic– tornem cap al segle XIX, i jo hiestic d’acord... però això són figues d’unaltre paner.

Per Joan Maresma Duran

El ja llunyà octubre de 1995 vaig marxarde la vila. Em va sortir feina en una peti-ta illa del Mar Egeu –Syros el seu nom–com a professor d’espanyol. El setembredel següent any em van contractar pertreballar a l’Instituto Cervantes d’Atenes iem vaig estar a la capital hel·lènica fins al´octubre de 2001.El que havia de ser una feina transitòria,per sortir del pas, per adquirir experièn-cia, s’ha convertit en el meu modusvivendi amb els anys. No em queixo:quan sóc a classe encara ric força im’agrada el tracte amb les persones, toti que ser un rodamón té també algunsinconvenients, però són les dues caresde la mateixa moneda...Aquestes vacances de Nadal vaig tenirla sort de tornar a estar a terres greguesamb la Mari, la meva esposa. Deu diesal país dels déus, al bressol de la civilit-zació occidental –diuen els pòsters delMinisteri de Turisme–. Un país que haavançat materialment i que diuen quesón més seriosos ara, amb l’euro i elsjocs olímpics de 2004, tot i que no fagaire la Unió Europea els va estirar lesorelles per haver falsificat dades econò-miques d’aquesta crisi que sembla queno s’acaba.El meu grec modern –que vaig estudiar

38è Aplec del Masnou28 de març del 2010 al Casino del MasnouAl migdia Dinar de Germanor Arròs Sardanista, pollastre amb samfaina,postres, pa, vi i cava, aigua, cafè, gotes. Preu: 16€ Reserva de tiquets: cada dime-

cres i dijous de 8 a 9 del vespre al local de l’Agrupació (Plaça d’Ocata n. 8); també al tel. 93 55508 82 de 8 a 9 del vespre; venda de tiquets a Caixa de Girona 2030 0191 33 3300001585

Veniu tots a l’Aplec, us hi esperem. Visca la Sardana!

Hi col·labora

Març 2010Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

SantJosep

Set.Santa

RieraFàbregasViayna C

AymarAymarAymarAymarAymarViayna CDominguezFàbregasOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregas

dillunsdimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

293031

123456789

101112131415161718

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

Viayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezOcataOcata

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Abril 10

Se

tm

an

a

Sa

nt

a

EL CINEMA LACALÀNDRIA I LA

LLEI DEL CINEMA DECATALUNYA

Quan dies enrere el cinemaLa Calàndria va fer vagacontra la Llei del Cinema deCatalunya, vaig justificaraquesta mesura en el meucercle d'amistats ambl'argument que la decisiódeuria ser fruit de la pressióque les distribuïdores feiensobre les sales de projec-ció, amb l'amenaça de dei-xar de subministrar lescòpies de les pel·lículesd'estrena.Aquest cap de setmana hequedat sorprès quan enentrar al cinema se'ns harepartit una octaveta a duescares; en una d'elles diu:“Català i feina Sí! Quotes iatur No! Estimem el cine, elnostre país i la nostra llen-gua...”, a l'altra cara exposatota una sèrie d'argumentscontra la Llei del Cinema deCatalunya.Quanta demagògia junta!El missatge de l'octavetaestà totalment alineat ambles tesis d'aquells que ata-quen constantment el cata-là i les mesures de protec-ció que es prenen a favorde la nostra llengua. Faunes setmanes la Sra.Rosa Díez del partit UniónProgreso y Democracia,coneguda pel seu anticata-lanisme, exposava elsmateixos arguments.

Totes les llengües, d'unaforma o d'una altra, impo-sen mesures de protecció;amb més raó una llenguaminoritària, com el català.No és veritat que la lleireduirà el nombre depel·lícules d'estrena ni elsllocs de treball, sinó tot alcontrari; la mesura pot serun incentiu. Quants de nos-altres no hem volgut veureuna determinada pel·lículaen català, i després decomprovar a la cartellerales poques sales i els hora-ris intempestius en què esprojectava, ho hem deixatcórrer i ens hem quedat acasa.L'argument d'implantacióprogressiva del cinema encatalà en funció de lademanda és una fal·làcia;no podem confiar més enles bones paraules, ni deles distribuïdores, ni de lessales de projecció, perquèhan demostrat que no hi hacap voluntat d'avançar enaquest sentit.La demanda ja existeix, aratoca satisfer-la!Companys de La Calàndria,heu perdut un client i undefensor de la vostra sala.Atentament,

Francesc Piera Moré-----------------------------------------

MÉS DE POLÍTICS

Partirem de la base que elspolítics són necessaris atots els governs democrà-

tics i que la política és lamés noble de les arts, laque exigeix més enteresaciutadana, major dedicaciópersonal, incessant estudi iuna lleialtat sense fissuresals principis que regeixen elsistema de govern. Aquestés un principi bàsic de lacultura democràtica.També inclou la conviccióque el poder no concedeixel dret a prendre el pèl alciutadà.El desprestigi d’una anome-nada classe política (que node tots els polítics) se l’hanguanyat a pols ells, tot so-lets? Només cal llegir o escol-tar les notícies d’aquests“dolents mitjans de comuni-cació que enverinen aquestainfantil i democràticamentignorant societat”.La societat només som cul-pables de la pèrdua d’inno-cència; anàvem amb el lliria la mà i no solament ensvan arrabassar el lliri, algu-na mà també va caure.La societat en general no éstan ignorant com per no ado-nar-se de les manipulacionsde certs mitjans de comuni-cació i actuar en conseqüèn-cia amb l’única eina que té alseu abast, EL VOT.Aquest país té una culturamil·lenària, uns costums arre-lats difícils de canviar i unssentiments de pàtria amb elsquals no s’ha de jugar.És un país complex i difícil,i per tant necessita de polí-tics que donin la talla com atals. Polítics sincers,humils, comunicatius, bonsadministradors, amb unabona base cultural i que,per sobre de tot, treballin igovernin pensant en totesles persones, i de veritat.Per tal que la gent es torni ail·lusionar cal canviarcoses; per exemple, el sis-tema d’eleccions hauria deser de llistes obertes. Això

sí que seria un pas enda-vant pel reconeixement delvalor dels polítics. Cal aca-bar amb el corporativismeentre partits, allò d’estirarde la manta...Mai no trobarem el sistemaperfecte per a tothom, peròseria un primer pas.Personalment crec que hansortit més polítics corruptesque “salvadors de la pàtria”.El sistema de pactes jal’hem paït, fa més de trentaanys que dura. I, si us plau,no intenteu espantar el per-sonal, que ja hem crescut.

Marisol Zamora ViñualesExpresidenta de l’AAVV del

Casc Antic del Masnou

-----------------------------------------

RESUM DE LA CARTA DERESPOSTA DE JOAN

CAMPS I ORTIZ A MARTANEIRA, REGIDORA DE

CULTURA. Entrada al registre de

l’Ajuntament del Masnouamb el número E-2010/001644

i data 11 de febrer.

Benvolguda Marta, distingi-da regidora Neira,

Atenc amb actitud constructi-va el teu escrit referit al meuarticle de gener 2010 a Gentdel Masnou. És la segonavegada que m’acuses de fal-sejar la veritat: primeramenten la carta de registre S-2009, que vas enviar-me, onposaves de testimoni lameva germana en una deles teves reunions informati-ves del pessebre vivent. Si elmeu pare no ens va enga-nyar, jo sóc fill únic. T’excusode tan absurd i fals testimoni,però de la dita carta en vasrebre deguda resposta, núm.de registre E-2009/003507,en la qual jo constatava lesfalsedats essencials del teuescrit i te’n demanava rectifi-cació. El teu silenci adminis-

7

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta cal que portin lesdades personals de l’autor: nom, cognoms, adreça, núm. del DNI isignatura. L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades adoble espai; en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les. A les car-tes que es publiquin hi hauran de figurar el nom i cognoms de l’autor o les ini-cials corresponents, i en cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

Continua a la pàg. 9

Al novembre de 2008 escrivia aquísobre el perill de les males companyies.Em referia a George Bush, el genettexà de l’apocalipsi que en el 2003s’havia reunit amb Blair i Aznar aPortugal, sent-ne l’amfitrió DurãoBarroso. Aleshores els havia embolicaten la guerra d’Iraq i, com si no haguéspassat res, tornava a la palestra inter-nacional proposant solucions magis-trals pels danys col·laterals del seuúltim galimaties; l’embolic se li haviaenquistat a Wall Street amb les hipote-ques subprime i, en rebentar, el pushavia infectat l’economia mundial.Tornava amb la motxilla a punt derebentar, plena de pesta, de fam, deguerra i de mort: 11 S – 2001 atemptata les Torres Bessones i tot seguit guer-ra a l’Afganistan. 2003 guerra de d’Iraq.11 M - 2004 atemptat de Madrid. 22d’agost del 2005 el Katrina. 7 de julioldel 2005 atemptat de Londres i aques-ta vegada, octubre del 2008, es reuniade nou amb José Manuel DurãoBarroso i també Nicolas Sarkozy, totstres amb la pretensió de reformarl’ordre mundial del capitalisme.No fem llenya de l’arbre caigut, ja que,si bé per on passava Bush ja no creixial’herba, cal reconèixer que els nans delseu circ li van créixer com gegants i elsproblemes acumulats i originats al seuentorn, podien desbordar qualsevol. Nosé si per maldestre o per cenizo, comdiuen els castellans; però és cert queBush va deixar la Casa Blanca plena dedeixalles com si l’hagués habitat ungrup d’okupes. Recordem la presó deGuantánamo, la perversió psicopàticadel seu exèrcit a les presons d’Afgnis-tan i l’Iraq i les franquícies de la CIAtolerades per Europa on han estat tortu-rant presumptes innocents per comptede la democràcia americana. M’imagino Barack Obama obrint elscalaixos del despatx ovalat i fent neteja.És clar que perdrà popularitat accelera-dament; a veure qui és capaç de fer dis-sabte d’aquest munt d’embolics iestructurar un mínim ordre de priori-

8

tats? Qualsevol que assumeix la gestióde les crisis mal tancades al món, estàpredestinat al desgast d’haverd’atendre el llast dels disbarats que lihan acumulat els seus antecessors;només anomenant els més poderosos iels qui més podrien fer-hi, ningú no se’nsalva: ni Benet XVI ni Putin ni Hu Jintao,tampoc Obama; ja que la meitat del seutemps l’han de malbaratar diàriament adonar blat de moro a les gallines delsseus galliners: el discurs quotidià perdistreure i entendrir la massa, no siguique se’ls revolti per allò de no podercomplir mínimament, no les vanes pro-meses, sinó la feina important de cadadia que els pertany: o sigui, amb la veri-tat per davant i donant exemple, fer ser-vir el seu poder suprem a millorar lanaturalesa humana. Tots sense excep-ció, en voler llegir el discurs quotidiàperden l’escriure que necessiten elspobles per fer fecund el futur.Però ja ho deia jo en un escrit anterior,si el vol d’una papallona als antípodescanvia el rumb dels nostres nords, quèpassa quan aquests poderosos es lle-ven amb el peu esquerre o de malalluna? Doncs passa que, si trepitgen lamerda que tenen acumulada, la merdaesquitxada és per a tots. Són els exce-dents del purí que contamina, donatque ells són impotents i incompetentsper fer-lo innocu. Volent o sense voleracaben frenant o esterilitzant la fertilitatcreativa de la humanitat, la font deriquesa que només és a l’abast de la

individualitat humana, que, en definiti-va, és la que val, com a exemples citoLeonardo da Vinci o Alexander Flemingper dir-ne un parell,Enmig de tot això que ens sobrepassa,nosaltres som aquí i ara! Enclastats! ElParlament, tal com jo predeia aquí famesos, ha assumit la seva ineptitud perredactar una llei electoral amb cara iulls, vull dir democràtica. Mentrestantens arriben els cants de sirenes d’unpacte d’Estat amb el rei pel mig. Quinapor! PSOE i PP amb casaca blava con-tra els indis, que som nosaltres. Tambéhi ha rumors de canvi de govern aMadrid, “elemental, estimat doctorWatson!”. Amb un Zapatero desacredi-tat, em miro la nòmina ministerial ambla senyora Fernández de la Vega enhores baixes i pregunto: on podríem tro-bar més incompetència concentrada enun Consell de Ministres de la històriad’Espanya? La idea més brillant que hesentit proposa canviar els ineptes de lescarteres econòmiques, per definició:treball, habitatge, afers socials, etc., pergent independent experta i sense car-net PSOE. Un cataplasma més, perquèés evident que el més inútil, això ja horeconeixen amb la boca petita al mateixPSOE, és el senyor RodríguezZapatero, traçut només en pèrdues detemps. A veure qui és l’expert indepen-dent, que no estigui amb l’aigua al collper l’atur, que s’embolica entonant lasegona veu per aquest canta-mañanas?

Per Joan Camps i Ortiz

EL TEATRE DEL CANVI (VII):

Les peces del puzle

tratiu m’atorga plena raó.De la conversa que vas volertenir amb mi a La Calàndria ino a la Regidoria de Cultura–lloc que hauria estat mésadient– ja entenc que és lameva paraula contra la teva,però et recordaré textual-ment el que vas dir-me ambsorna: “Mira que tu i jo ha-guem de veure’ns per parlard’un pessebre!” i vas afegirseriosament: “L’Eduard se’mva enfadar molt perquè l’any2008 no vam fer el pesse-bre”, la conversa va sercol·loquial fins que, esgotatsels teus febles arguments, jovaig dir-te amb paraules tex-tuals: “El que aneu a fer ésuna alcaldada!”. Aleshoresvas delatar la implicació per-sonal que volies eludir. Vaser quan amb mal geni vasexclamar: “D’alcaldada,res!”. Amb això subratllat javaig tenir-ne prou per decidirla meva carta dirigida aEduard Gisbert perquè assu-mís o desmentís l’actitud quetu m’havies pintat d’ell.Jo i els veïns estem acostu-mats que una carta al’Ajuntament esgoti els tresmesos a rebre’n una respos-ta, per la qual cosa entencque ni a l’Alcalde delMasnou ni a tu, tal com dius,“No us ve gens de gustd’atendre els escrits”, niaquells que us arriben pelconducte reglamentari delregistre. Per favor, Marta,rellegeix ratlla per ratlla elsdos escrits, núms. de regis-tre E-2009/004402 i/006862, dirigits a EduardGisbert molt abans de ferpública la meva denúncia itindràs tots els argumentsque rebaten de dalt a baix elcontingut del que em dius aGent del Masnou. Vull dir

patx, tot i ser un espai delqual no se sap cap utilitatimportant per a la ciutadania.Has volgut mostrar el teupoder sacrificant el Casal dela Gent Gran de Can Malet,quan tu disposaves del des-aprofitat pati auditori Can’Humet, un lloc ideal permuntar-hi el pessebre, ja quede dia és vigilat per funciona-ris municipals i de nit es pottancar amb clau i forrellat. Marta, jo els escrits els res-ponc tots, sigui per cortesia oper educació, i em plau mésquan puc reconèixer quem’he equivocat. He rellegittotes les dades a l’entorn delPessebre Vivent i, saps?, sino pots respondre a tanbreus i senzilles preguntes,només em deixes l’alternati-va de constatar: el PessebreVivent d’Amics Pere Grauimposat arbitràriament a lapista de petanca del Casalde la Gent Gran de CanMalet ha estat la mésil·lustríssima de totes lesalcaldades mai vistes.Finalment, si no vols donardeguda resposta a aquestescrit, et prego que el publi-quis a la revista el MasnouViu, també les dues cartesque l’Alcalde Eduard Gisbertno m’ha contestat, així la ciu-tadania podrà tenir a l’abastuna informació de primeramà, sense manipular i ajus-tada a la realitat.Amb la cordialitat de sempre,

Joan Camps i Ortiz-----------------------------------------

VÉNEN MALTEMPSADES

De crisis n'hi ha hagut mol-tes. La més forta i recent vaser a l'inici de la democrà-cia. A principis dels anys 80la taxa d'atur superava en 5punts la xifra del 2009. Peròel que ara preocupa és elritme de creixement de des-

ocupats, i també la ràpidaevolució, en negatiu, de lesfinances públiques a causad’excessives polítiques dedespesa insostenibles.D'un superàvit importants'ha passat en poc temps aun progressiu i preocupantnivell de dèficit, que duul'endeutament a xifres exa-geradament elevades, perdamunt del límit fixat per laUE. En dos anys no s’ha fetres, llevat de pseudopolíti-ques d’aparador i xecs enblanc de caire electoralista,però que no serveixen perreactivar el país. I, en canvi,s’han bandejat les políti-ques adreçades a incenti-var l’economia productiva.Part del problema ha estatla manca de visió id'anticipació dels líderspolítics; bé, diguem-ho ambpropietat, dels funcionarisde partit que governen elpaís; bé, corregim-ho denou, dels qui manen, queés una cosa molt diferent, ique només ha contribuït aempitjorar la situació. Elsnostres veïns d’Europa hanactuat de manera mésassenyada, han pres deci-sions més encertades, iaixò els ha permès recon-duir millor la situació. Per entendre'ns, clar i cata-là, que aquí no hi ha esta-distes a cap nivell degovern. I, precisament, persortir d'aquest atzucac, enscal això i no funcionaris departit, que tenen altres prio-ritats i amb prou feinessaben de què parlen i quètenen entre mans. Algunsprou feina tenen per llegir ientendre el que els preparaun tercer i, si surten delguió, si improvitzen,l'espifien sovint. I quan hand'escriure una frase neces-siten la "xuleta" i copiar al'estil dels exerciciscal·ligràfics que ens ense-

que, de la meva part, ni “bla,bla, bla...”, “ni mentides”, “nivils tripijocs”. Pel que fa a lesdades objectives de lesquals et vanes, fes-te el judi-ci tu mateixa: el Síndic deGreuges ha assumit el que liheu dit: “La finca de canMalet és propietat del’Ajuntament”, esteu confo-sos: la finca de Can Malet éspatrimoni dels habitants delMasnou i té una placa al’entrada del pati que no diupas Jardins de Can Malet,sinó Casal de la Gent Grande Can Malet. Per què noexpliques a la ciutadania elmotiu d’haver falsejat lanomenclatura del paratge? Aveure, Marta, cita’m un refe-rent municipal pel qual hagintancat dos mesos un jardíviu com és el pati de la GentGran de Can Malet, profa-nant-lo amb una tanca ver-gonyosa de plàstic verd perafavorir el caprici d’unsquants. Et marques tres milcinc-cents visitants alPessebre; m’has deixatimpressionat! No cal quedemostris tan gratuïta exa-geració, però sí que etdemano que reflexionis lapregunta següent: No hihavia més d’una dotzena dellocs al Masnou per posar-hiel Pessebre? Per exemple:no era molt millor i adient elPati de Ca n’Humet? És mésespaiós i també és propietatde l’Ajuntament, oi? La sevaestructura us hauria permèsevitar l’espantosa tancaverda que vau posar i nohauríeu canviat vergonyosa-ment el nom del paratge. Ésclar! L’Ajuntament pot pro-gramar-hi el que vulgui, peròa la Regidora de Cultura no liagrada tenir un pessebrevivent al costat del seu des-

9 Continua a la pàg. 10

nyaven a l'escola quandevíem tenir set anys. No és que tots siguin així, nide lluny, però els llestos, elsqui saben de lletra, sorpre-nentment tenen la descon-fiança de l’aparat del partit,els fan por, i els tenen coma màxim en tercer lloc, nofos cas que destaquessinmassa o que posessin elpaís per davant del partit.Anem arreglats si aquestpersonal ha de tirar delcarro. I, el que és pitjor, queaquests encara no sabenque quan el país anava bé,no era precisament gràciesa ells. Als anys 80 teníemestadistes, líders quesabien què volien i on ana-ven i, a més, cosa impor-tant, impregnaven confian-ça. Ara, en canvi, tenimirresponsables, amb unabena als ulls, que, amb lesseves actuacions, noméstraslladen una immensa

hipoteca a la següent gene-ració. I no fa gaire encarapretenien donar lliçons almón.

Llorenç Birba i Fonts-----------------------------------------

QUE VISQUI LA IGUALTAT

El dia 19 de gener, dia delmeu aniversari, en vaig fer86, la policia municipal em vafer un regal. Moltes gràcies.El carrer Sant Pere, on visci on vaig néixer, és estret ija sabem que no s’hi potaparcar.Aquest dia, jo i els meus fillsveníem de Capçanes, unpoblet del Priorat on tenenun bon vi. Naturalment, perdescarregar dues caixesd’ampolles de vi i una gar-rafa, vàrem deixar el cotxesobre la vorera.Quina seria la nostra sor-presa que, el temps d’entrar

i sortir de casa al cotxe, elssenyors Policies, a quiningú no va veure, com unaau de rapinya, amagats,ens deixaren una multa.Dos dies després vaig anara les oficines de l’Ajunta-ment i, fora de tota lògica,no vaig poder-la pagar per-què, segons la funcionàriaque em va atendre, notenien el comunicat de lapolicia perquè no elsl’havien passat.D’acord, vaig cometre unainfracció, haig de pagar. Arabé, no ve de nou –perquètot el poble ho veu cadadia– a la vorera de la nostraPlaça Vella hi ha unamàquina aparcada voltadaamb tanques i cintes per-què ningú no pugui tocar-la,i fa dies i dies que hi és.Em sembla que des de lesfestes de Nadal que destor-ba el pas de vianants, i lapolicia és cega i les autori-tats també, i ningú no en diures.És que les infraccions nosón iguals per a tothom? O

que l’empresa constructorade l’obra de la nova plaça téun privilegi? Que té un per-mís especial?Ja sé que ningú no em con-testarà, però és una graninjustícia, em sembla a mi.Que visqui per sempre laigualtat!

Joan Maresma Pujadas-----------------------------------------

FORATS AL PASSEIG DE MAR

El passeig de Mar ha que-dat molt malmès a causa deles obres que s’han fet a lariera de Teià. El pas de cot-xes i camions ha generatmolts forats que, quan plou,es converteixen en un fan-gar i fan que la gent rellis-qui.Els que anem a passejaracostumem a ser personesgrans i no tenim gaire equi-libri. Aquests forats són unperill per a nosaltres i seriad’agrair que l’Ajuntamentels omplís de sorra o sauló. Montserrat Valldeperas Roig

10

Obertura de la biblioteca provisional Joan CorominesA finals de l’any 2009, la Biblioteca Municipal Joan Coromines va tancar les portes com a conseqüència de les obresd’ampliació que s’hi han de dur a terme. Mentre s’executin les obres, s’ha instal·lat una biblioteca provisional a la Salad’Actes Municipal (SAM), a l’Edifici Centre, que ha entrat en funcionament el 15 de febrer, que mantindrà l’horari habi-tual de la biblioteca.A la biblioteca provisional, s’hi pot trobar un fons bàsic, la viatgeteca, el fons multimèdia i les novetats literàries. Lespersones que hagin de tornar material de la Biblioteca ho podran fer mitjançant la bústia de la porta de la Biblioteca,que continua operativa.

Diumenge amb LletresDiumenge 28 de març a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...A càrrec del Grup Rauxa de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

Centre depodologia

ANTEMHorari: de dill. a div. de 9,30 a 13i de 15,30 a 19dissabte de 9 a 13dimarts tancat

Flos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86

Espantat pel soroll va amagar-se darrere un arbre mentrefitava aquell carruatge metàl·lic, que pesadament recorriala pista rogenca d’argila. Ocult rere els matolls va seguiramb gran curiositat les petjades uniformes d’aquell mons-tre. Uns centenars de metres més enllà va aturar-se i unshomes pàl·lids com la lluna van sortir-ne apressadament icorregueren fins al proper riu. Ell els mirava sense enten-dre res, quan de cop un fort espetec, sec com un llamp, varemoure les aigües properes i un gran hipopòtam vacomençar a xisclar. Més detonacions van omplir l’aire eixor-dadorament i ell, ben amagat, contemplava l’assassinatd’aquella bèstia grossa i rodona que ja surava pel correnttota envoltada de sang. Aquella gent reien com embogidesi semblaven contentes. Va pensar que el recollirien permenjar-se’l, però només el van contemplar mentre el cor-rent l’arrossegava riu avall, fins que es va perdre en la llu-nyania.Desesperat davant la visió terrible de matar per distracció,es va allunyar sigil·losament i va caminar hores fins a tro-bar el seu clan.Ell, Txaca el lleó, era testimoni d’un crim estúpid i sensesentit, que una colla de brètols de pell clara havien comèssobre un germà de la sabana. Ell matava per sobreviure iper protegir els cadells, per menjar i per salvar dels perillsels seus, però aquells humans mataven per divertir-se, perveure sang i per sentir-se poderosos.Txaca va explicar al cap dels lleons el que havia vist.– I dius que són a la vora del riu?– Sí, i semblava que volien passar-hi la nit.– Doncs no tenim gaire temps, avisa la resta, però a tots.A la reunió convocada pel lleó van assistir-hi tota menad’animals, i enemics gairebé irreconciliables es trobavenplegats per una causa comuna. Zebres, lleons, guepards iserps de tota mena, impales i nyus, rinoceronts i ximpan-zés i tot aquell que volgués dir-hi la seva a l’assemblea.– Hem de castigar aquest intrusos– digué una girafa.– Sí, però hem de preparar bé el pla, perquè ens podenmatar de lluny.– Jo els puc prendre aquestes coses que ens maten– con-tinua un ximpanzé.– Jo els puc adormir amb el meu verí– continua un escur-çó banyut.– Bé, els demostrarem que no poden fer el que volen a lesnostres terresTal dit tal fet, es formà un escamot amb els animals neces-saris per a cada tasca concreta i abans que caigués la nites van posar en marxa a la recerca dels intrusos.La sabana lluïa amb el crepuscle i l’herba fresca flairavagràcies a les recents pluges, una aroma intensa i pene-trant. Mentrestant Txaca pensava que la unió dels animalsenfront del perill era el millor d’aquell vespre i sabia que noels movia la venjança sinó la justícia, i que la vida no es pot

robar inútilment, perquè no té sentit.Un cop a la vora del riu, el lleó en cap va fer sortir els xim-panzés fins al campament perquè agafessin aquelles einesque podien matar-los de lluny. A poc a poc i emparats per la fosca van complir la seva mis-sió apilant sota un arbre tot aquell arsenal. Un cop acaba-da la seva feina, van entra en acció les serps, que podienllançar el seu verí de una certa distància, amb la recoma-nació que la quantitat no fos letal.– Però ells van matar l’hipopòtam– va dir una de les serps.– Nosaltres ho farem diferent.Finit l’encàrrec de les serps tothom va esperar l’albada, queera el moment en què el lleó tenia previst que tot l’escamotactués junt.Els comentaris nocturns eren de tota mena i la majoria voliamatar els intrusos i no entenien tanta precaució davantd’una gent que sense les seves armes estaven completa-ment indefensos.A trenc d’alba van encerclar el campament i totes les bès-ties alhora van començar a cridar. Els humans, adolorits pelverí, van sortir de les tendes i es van trobar rodejats per unfeix d’animals, i no veien les seves armes enlloc.El lleó en cap es va posar a parlar.– No ens agrada que mateu per divertiment, per això tam-poc no us matarem a vosaltres; així que ara mateix, despu-lleu-vos i cremeu tot el que porteu, roba inclosa, i torneuper on heu vingut i penseu que la propera vegada no seremtan generosos.

Imatge impagable la d’un grup d’humans salvatges fugintamb el cul enlaire, i una colla d’animals que no podien evi-tar un somriure sorneguer.

11

A contracorPer Ramon Serra i Roca

Aquesta reunió, del que ara se’n diriad’alt nivell, fou celebrada a la nostravila el 9 de febrer del 1879, al “Circo”,lloc que després fou la societat “LaCalàndria”, i fou seguida d’un àpat,servit al mateix indret.Vegem primer diversos escrits sobreaquesta important reunió. El primer(1), molt aclaridor, diu així:“Una data memorable per al Masnou iper a la història econòmica del país ésla del 9 de febrer del 1879, en què ambuna reunió de naviliers a la nostra vila,economistes, capitans de marina,comerciants i financers, s’intentà en vade fer front a una crisi que qui méshavia contribuït a accentuar era elmateix Govern, com és habitual en elnostre estat, en adherir-se al fet diferen-cial de bandera, és a dir, a la supressiódel privilegi que tenien els vaixells esta-tals sobre els estrangers de transportarla mercaderia de casa amb els nostres“barcos” abans que els forans, senseconsultar pas gaire profundamentaquells que al Masnou hi foren pre-sents: Foment de la ProduccióEspanyola, Associació de Naviliers,Societat Econòmica d’Amics del País,Institut Agrícola Català de Sant Isidre,periodistes, etc.El resultat fou: Decadència del comerça Ultramar, minva de vaixells de velaper “barcos” de vapor i hèlix (mésd’estrangers que d’estatals), desapari-ció de les drassanes del Masnou,Vilassar, Mataró, Blanes, Lloret, etc., isobretot, preponderància de les mari-nes veïnes de França, Itàlia, Anglaterrai Alemanya sobre la nostra.De tot aquest procés, sols en queda laconstància documental de la premsa del’època i el bonic dibuix aquí reproduït,fet pel polifacètic Apel·les Mestres.La reunió i l’àpat tingueren lloc al“Circo”. La taula tenia forma d’àncora il’escenari estava ornamentat amb moti-us marins, més o menys com els captàl’inoblidable Apel·les Mestres, que a

Per Joan Muray

Històries de la vila

Reunió de naviliers. Dibuix d’Apel·lesMestres. Arxiu de l’Ateneu Barcelonès.

Escut del Masnou, sector del mateix dibuix i arxiu.

12

més ens deixà constància d’una pan-oràmica romàntica de l’Ajuntament i dela platja de l’any 1879”. El segon (2), més curt, diu així:

“...la nova llei (3) de lliure comerç,dictada pel govern espanyol, que sem-blava protegir més els de fora que elsde casa, estipulava que podia carregari transportar tota mena de mercaderiesqualsevol vaixell i de qualsevol nació oestat. A causa d’aquest greu problemaper a la nostra marina, hi hagué alMasnou una important reunió de navi-liers...” (4).I el darrer correspon a un document feti signat per l’alcalde de l’Ajuntament delMasnou i un llarg seguici de personali-tats del moment, que diu així:

“Excmo. Sr. Marqués de Alcañices paraS.M. el REY. MADRID

Trescientos Capitanes y Pilotos debuques mercantes y gran número dehombres de mar reunidos en la villa deMasnou para dedicar una expresión degratitud a la Junta Provincial deAgricultura Industria y Comercio deBarcelona por el señalado servicionacional prestado con la informaciónverificada. Acompañados en este Actode SENADORES i DIPUTADOS,Asociaciones Económicas y otras res-petables personas pertenecientes adiversos ramos de la riqueza pública yrepresentantes de la prensa envían aS.M. un respetuoso homenaje.Después de haberse prostrado ante elALTÍSIMO e implorado su DIVINAPROTECCIÓN a favor del trabajo detantas familias que dependen de losgrandes intereses marítimos de lapatria amenazados de próxima ruinaimpetran de los levantados y reconoci-dos propósitos de S.M. la adopción porparte de su Gobierno de enérgicas refor-mas arancelarias que salven aquellosintereses eminentemente españoles.Para conseguirlo es necesario que sedenuncien, hasta a costa de toda clasede sacrificios si son necesarios, losactuales Tratados de Comercio, comose verifica hoy en otras naciones quetambién quieren salvarse.Rogamos a V.M. y a su ilustre Gobiernoesta importante medida que es de aspi-ración NACIONAL y al recobrar elGobierno de V.M. su libre acción bien-hechora para los intereses patrios liga-dos y comprometidos sean las consi-guientes reformas de protección que sellevan a cabo las que levanten el pode-río marítimo de la NACIÓN QUE DES-APARECE, las que devuelvan la pros-peridad a las demás fuentes de trabajo

REUNIÓ DE NAVILIERSAL MASNOU DEL 1879

Ajuntament i platja del Masnou, sector del mateix dibuix i arxiu. S’hi pot veure “l’empalissada”,que dividia el Camí Ral de la via del tren, i que fou causa de molts enfrontaments.

que se estancan y marque un períodode gloria inmarcesible para el reinadode V.M.Alcalde de Masnou, José Marco. –

Vice-Presidente Sociedad Económicade Barcelona, Vicente Romero. –Instituto Industrial, Mariano Perellada. –Presidente Fomento de la ProducciónNacional, José Pujol Fernández. –Presidente Instituto Agrícola, Marquésde Palmerola. – Presidente de laProducción Española, FernandoTanlina. – Presidente AsociaciónNaviera, Federico Nicolau.

Masnou 9 de Febrero de 1879”El primer, el més aclaridor i complet,ens conta que aquella reunió era decabdal importància, i especialment quese celebrés al Masnou, fet que demos-tra la força econòmica i comercial de lanostra vila en aquell temps.Després remarca el difícil moment quetravessava el comerç marítim, a causaespecialment de la mala administracióde l’estat, promulgant una llei, talmentfeta a mida dels forans i en contra delsde casa, si és que els catalans ho eren,o només ho eren per a segons què.Amb aquesta llei es va perjudicar enor-mement el comerç marítim, comerç quealeshores tenia dos problemes més queajudaven a agreujar-lo, la implantació delvapor en la marina, i el del telègraf.El telègraf va produir, amb la rapidesaamb què es podien transmetre les notí-cies, les novetats de tota mena, que, encerta manera, fou perjudicial per alcomerç mercant, ja que fins aleshoresaquest havia estat l’únic mitjà de fer arri-bar preus i matèries enllà la mar, i ara, encanvi, quan els vaixells i la seva càrregahi arribaven, allà ja sabien preus i altresnotícies sobre el que portaven.No sols hi perdien els vaixells amb elsarmadors, capitans i marineria, sinóque de retop també incidia en les feinesde terra, com les de les drassanes, i elcorresponent nombre de persones quehi treballaven i en vivien.Quant a la imatge que ens quedà de lareunió, és un esplèndid document, sor-git de la ploma del gran artista que fouApel·les Mestres, que deixà constànciade l’acte amb tota mena de detalls, comfou la decoració amb què es va ornarl’escenari del “Circo”, la dels comen-sals, que, si sabéssim com era la imat-

ge dels participants a la reunió, podríemidentificar-los, i la d’un escut delMasnou, amb més afegits dels quesembla que tenia. Ens presenta un escut partit, a la prime-ra part o superior, hi veiem el mas i elpaller, símbols del Masnou, i a la part debaix, la tiara i les claus de Sant Pere,patró del Masnou. I a més, hi va posaruns ornaments externs que no havíemvist mai, com dos vailets mig nus icofats amb barretina.A l’escut estricte se li anaren afegintsimbolismes, fins quedar el pastitx enquè es va convertir, per, finalment,seguint les lleis del Parlament deCatalunya, deixar-lo com el tenim ara.La darrera imatge del dibuix, a la partbaixa, és una vista de l’Ajuntament delMasnou i la platja, tenint al mig la, perdesgràcia, empalissada, que va fer ins-tal·lar la companyia del ferrocarril i quefou causa de molts problemes entre el1847 i 1867 (5).El segon escrit fou un extracte del pri-mer, i l’únic fet que remarca especial-ment és que aquella malaurada llei pro-tegia els vaixells forans en contra delspropis. En aquest cas, els catalans ensortien força perjudicats.En canvi, el tercer, fet per l’AlcaldíaConstitucional de la Villa de Masnou, amés d’un vassallatge total, demostra

que, o no va entendre res, o només liinteressava quedar bé amb el podercentral, encara que amb això perjudi-qués tan greument el comerç marítimde la vila. Un comerç que, com es vapoder comprovar posteriorment, vacomençar una decadència, que no vaparar fins a la desaparició total de lanostra marina.Aquest escrit de l’Ajuntament d’alesho-res, quan el llegeixes per primer cop,sembla com si t’haguessis equivocat dedocument, ja que quasi no esmenta elfet concret, i sí, en canvi, només parlade postrar-se davant el Altisimo,d’implorar la seva Divina protección, permés avall pregar a V.M. (6) i al seuil·lustre govern aquella important mesu-ra d’aspiració Nacional, de la seva lliureacció benefactora pels interessospatrios, perquè ajudessin amb lesseves reformes de protecció per aixe-car el poder marítim de la Nación quedesaparece.Donava a entendre que la llei quehavien fet i les mesures que portaven aterme eren talment per protegir elcomerç marítim, quan en realitat forenuna ruïna total.Per desgràcia, els fets, tot i no ser igu-als, sembla que es vagin repetint i que,mentre el poble va per un lloc, els quimanen van per un altre.

13

Taula amb els comensals que assistiren a la reunió.

Del que sí que dóna fe és de les dife-rents personalitats que assistiren a lareunió i posterior banquet. Foren lessegüents:- Alcalde del Masnou (7)- Sotspresident de la Sociedad Eco-nómica de Barcelona- Instituto Industrial-President del Fomento de la Produc-ción Nacional- President de l’Instituto Agrícola- President de la Producción Española- President de l’Asociación Naviera- A més de tres-cents capitans i pilots devaixells mercants

NOTES1- El present escrit fou fet per Lluís Galerai Isern quan era director del Museu del

Masnou, i que reproduírem a la revista “LaRoca de Xeix”, núm. 3, de març del 1992,dedicada a “La premsa al Masnou delsegle XIX”, feta per Joan Muray.2-Aquest, més curt, pertany a una confe-rència titulada “De la independència muni-cipal a la decadència de la marina de vela,passant per l’època daurada i l’expansióurbanística”, de Joan Muray, i posterior-ment reproduïda en sengles articlesd’aquesta revista, als núm. 112, 113 i 122.3- Es refereix a la d’aquell 1879.4- No continuem, perquè el que ve està jaaclarit a l’escrit anterior.5- Vegeu butlletins de Gent del Masnou,núm. 262 i 263.6- Això, i va per als més joves, vol dir“Vuestra Majestad”. 7- Hi figura com a alcalde un tal JoséMarcó, quan en realitat amb aquest nomno n’hi ha hagut mai cap. Qui ho era pel

febrer del 1879 era Gabriel Sanjuan iRamentol, que ho fou de l’1/3/1877 al’1/7/1879.FONS CONSULTATS- Arxiu Històric Municipal del Masnou.- “La Roca de Xeix”, núm. 3, març del 1992.- Escrit de Lluís Galera, reproduït a la revis-ta “La Roca de Xeix” abans esmentada.- Butlletí de Gent del Masnou, núm. 122,maig del 1997.- Butlletins de Gent del Masnou, núm. 262i 263, de febrer i març del 2009.- Ateneu Barcelonès. Dibuix d’Apel·les Mestres.

Fe d’errates de les HISTÒRIES DELA VILA del mes de febrer:A la cronologia d’Antoni Suñolconsta com a data de defunciól’any 1959, i fou el 1918.Que en quedi constància.

14

Va nàixer el primer dia de l’any 1900, enuna localitat famosa d’una “província”catalana. I ves per on, per aquest fet tantell com els seus germans quedaranexempts del servei militar, i això a causad’una disposició militar per celebrar elnou “segle”, son pare, presoner polític,fou “alliberat” (un error corrent sobrequan comença un nou segle, omil·lenni).Fou batejat amb el nom de Francescd’Assís … … Minguell de Bru i Deulofeu La família emigrà a una illa del Caribquan ell tenia cinc anys per les activitatspolítiques de son pare. Amb 18 anys viatjà a una gran ciutat delpaís veí, on no trobà la persona que lihavia recomanat d’anar-hi. No li fou fàcilsobreviure en desconèixer-ne la llengua,i ho passà molt malament i va haver dedemanar caritat pels carrers i dormir

sobre els bancs dels parcs. Tingué la sort de conèixer un altre cata-là (amb habilitats semblants a lesseves), de nom Agustí, que l’ajudà força,i formaren una parella artística. En reco-nèixer que no tenia prou fusta per a l’artclàssic, es dedicà a una activitat méslleugera.Tenia la gràcia, a vegades, de comple-mentar les actuacions amb una altra deles seves habilitats artístiques, fins alpunt que, quan tenia 24 anys, va sercontractat per un important diari. Tan bon punt pogué reunir uns “cale-rons”, es traslladà a ponent del gran pa-ís, on trobà una antiga companya d’es-tudis de quan vivia a l’illa del Carib. Foula seva primera muller; ell tenia 29 anys. Pels dots organitzatius va poder anarreunint un bon grup, que va actuar adiferents indrets d’aquells països del

Nou Món, entre ells el dels asteques, onho féu amb un famós espanyol.Als 40 anys i encara casat amb seva pri-mera dona, tingué un gran èxit artístic iactuà amb un company també moltfamós. Quatre anys més tard es divorciài es mantingué “solter” tres anys, peròaquest segon matrimoni li durà sols qua-tre anys. El fet d’anar adquirint una bona fama lipermeté actuar també en el “VellContinent”, inclosa la seva sempre recor-dada Catalunya.Tot i no fumar amb pipa, va posar unabotiga per vendre’n i aquesta afecciópels negocis (com tants altres catalans)va decidir-lo a posar diversos restau-rants, que gestionava amb un dels seusgermans. I fou un gran amant de les peti-tes “mascotes”.Va viure fins a molt gran, i al llarg de laseva vida tingué prou temps, i l’ocasió,per esposar-se dues vegades més. Latercera dona quan tenia 52 anys i aquestmatrimoni durà dotze anys; i, a la darre-ra, l’esposà quan ja tenia complerts els66 anys, però se’n divorcià també al capde dotze anys. Totes elles eren artistes.

CONCURSQui és aquest personatge?Per Antoni FerreroAmb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector, d’acord amb lesbases següents: Cal endevinar de quin personatge estem parlant i comunicar-ho ala redacció del Butlletí mitjançant correu electrònic (gentmas@suport.org) o percorreu ordinari (c/Dr. Agell, 9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge enqüestió i les dades personals del concursant: nom i cognoms, adreça i telèfon decontacte. Entre tots els encertants sortejarem cada mes un CD del llibre virtual Gaia2148.“Una història de l’Univers i de la Vida”Cal que les respostes arribin per tot el dia 20 de cada mes, com a màxim. El guan-yador serà anunciat al Butlletí del mes següent.

CONCURS

EL GUANYADOR DEL CONCURS DELMES DE FEBRER VA SER:

MARTA ANGLÈS VIÑASEL NOM DEL PERSONATGE: JOSEPANDREU I LASERRE, DE NOM ARTÍSTIC

“CHARLIE RIVEL”

Fontanills, 59 Tel 93 555 32 32 El Masnou

Fruites i Verdures

SERVEI A DOMICILI

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 El Masnou

EL

MA

SN

OU

93 540 03 52FRUI

TES

I VER

DURE

S Comandes a dom

iciliCollita pròpia

Mercat Municipal

93 540 41 96 · 93 540 16 80

Mercat Municipal

www.pledepasta.com

Mercat Municipal 93 540 11 37

���

�� ����� ���

�������

YolandaElaboració pròpia

Per una alimentació sana i equilibrada

WWW.CANRAC.COMMestres Villà, 101· 93 5516 64

Tenim bacallàper cuinar

i cuinat. També tot el que

necessiteu per cuinar les

vostres receptes.

Pizzes i menjar per emportar

TOT

FR

ES

C.N

ET

i l’hi p

ortarem

a casa.

Vella de set peus o VellaQuaresmaFigura de cartó retallat (Col·lecció deJoan Amades)

Normalment la Vella de set peus, comel seu nom indica, tenia set cames.Aquesta que reproduïm, però, no téc,ames sinó braços i, a més a més enté vuit. Ben bé el Costumari Català deJ. Amades no n’explica el perquè, enca-ra que explica que aquestes figuresamb braços són típiques a Palafrugell. La Vella Quaresma es posava a lescases per recordar les 7 setmanesd’abstinència en el menjar. Sel’anomena de diverses maneres endiferents indrets; a Barcelona se li deia

La Bacallanera, al Rosselló, La Patorra,al Bages, La Sarraïna (qualificatiu moltdespectiu i denigrant); de fet hi ha quidiu que les set cames volien represen-tar els set-cents anys que els musul-mans estigueren a la nostra terra i, pertant, la Quaresma i abstinència que dela llei de Déu van haver de patir i expe-rimentar els cristians. A Itàlia també hiha una figura similar a qui diuen la VellaSerrada o a les illes Balears Sa JaiaSerrada.

Figura col·leccionable 15è any.* És una gentilesa dels comerciants ques’anuncien en aquesta pàgina .*A causa de la considerable devallada delfinançament publicitari a la revista Gent delMasnou, ens hem vist obligats a retallar cos-tos de producció; per aquesta raó el retalla-ble de la Vella de 7 peus o Vella Quaresma,que era de dues pàgines, ha quedat reduït auna. Esperem que l’any que ve puguem tor-nar al format habitual.

Amplieu la figura al format d’altres anys(35x25cm aprox.), Retalleu-la, si voleu,enganxeu-la en una cartolina i pengeu-la. Darrere de cada mà poseu-hi un llamí oreclam i feu que cada setmana de laQuaresma (del 17 del 2 al 4 del 3), els méspetits de la casa li tallin un braç i hi trobinla sorpresa.

16

Una història devius i de mortsJordi Achón (Terrassa, 1954) és unprofessor de ciències i matemàtiquesque, a més de diversos materials i lli-bres de text sobre la seva matèria, hapublicat tres novel·les tant per a joves(L’enigma de l’escriba) com per aadult (Els tarongers de l’indià i El nín-

xol d’Arquimedes1).) La novel·la juvenil és una obra sobrel’espoli cultural en la qual té un granpes l’estudi de l’escriptura cuneïforme.Les dues obres d’adults són claramentnovel·les històriques, també moltdocumentades i elaborades. La prime-ra es desenrotlla a cavall entre elssegles XVIII I XIX i ens parla, entre mol-tes altres coses, d’indianos i de maço-neria. La darrera, publicada recent-ment, a més de ser una novel·la histò-rica, també té uns graus de fantasia id’intriga molt elevats, perfectament

imbricats en l’acció. Una acció quegira al voltant de dos eixos principals:la vida i els descobriments del granmatemàtic Arquimedes i la conquestade Siracusa per Roma, una plaça clauper dominar la Mediterrània. A l’entorndel primer eix destaca el misteri del’arma secreta que se suposa que unArquimedes ja gran va construir i

amagar i que cartaginesos i romansvolen aconseguir al preu que sigui. Al’entorn del segon, destaquen les intri-gues i lluites entre faccions, a lamateixa Siracusa, alhora que es fauna bona immersió en la pell d’unaciutat ocupada, d’uns vençuts, d’unsguanyadors...; amb les grandeses(com per exemple la del dramaturgHipòstemes), les baixeses (com perexemple les del traïdor Zoippos o delgeneral Marcel) i, sobretot, la humani-tat de tants i tants personatges quelluiten per ser fidels a ells mateixos,però que conviuen, cauen i s’alcen(com per exemple Càstor, Rufí...). Tot aquest món, ple de vida i de mort,ens és narrat per una musa (vet aquíl’element fantàstic fonamental),Urània, musa de l’astronomia, cosaque permet a l’autor de gaudir d’unnarrador gairebé omniscient, que espasseja amb tota normalitat per laTerra i també per l’Infern. La intrigarecorre tota l’obra, tant la part que esdesenrotlla en el món dels vius com laque ho fa en el dels morts, i la peçaque permetrà de trobar-ne el desllori-

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

De petit havia vist les seves il·lustracions en llibres d’estudi ipublicacions, com el “TBO”, “Mundo Católico” i d’altres; però novaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo personalment fins a l’any1990. Era un home cordialíssim, amb un fi sentit de l’humor i deseguida vam fer amistat. Residia a Barcelona, però passavallargues temporades a Teià, on tenia una casa. Era el darrerrepresentant de la generació de grans dibuixants catalans, comJunceda, Opisso, Cornet i Apa. Persona de gran religiositat,molt vinculat a l’església de Sant Martí de Teià. Els dos vitrallsi el plafó de l’altar major són obra seva.Tenia un extraordinari domini de la ploma i, encara que com aprofessional dibuixava qualsevol tema, crec que la seva espe-cialitat era el món rural català, la pagesia. A mi m’agradava moltel seu estil, i vaig tenir el goig de comprar-li dos dibuixos; und’ells és el que il·lustra aquest article. El seu fill, també dibui-xant, publica diàriament a “La Vanguardia” unes tires còmiquesque parodien l’actualitat política.Quan va morir, la seva família va donar el seu estudi de treballal poble de Teià i, actualment, està instal·lat amb tota fidelitat al’edifici del Casal d’Avis, on es pot visitar el dissabte d’11 a 13.

En reconeixement a la seva extraordinària aportació a la cultu-ra catalana, la Generalitat li va concedir la “Creu de Sant Jordi”.

ANTONI BATLLORI I JOFRÉ(Barcelona, 14/3/1915 - 30/9/1999)

Un gran dibuixantPer Josep Condeminas

17

gador, i que dóna títol a l’obra, seràl’stomachion, un trencaclosques moltdifícil de resoldre que Arquimedesestudià en una de les seves obresmenors i que Ciceró batejà, en home-

natge al gran matemàtic, amb el nomde “nínxol d’Arquimedes”. No voldriaacabar sense ressaltar que a més estracta d’una obra d’allò més ben escri-ta i plena de recursos literaris molt ben

trobats i ben utilitzats.

1 Jordi Achón: El nínxol d’Arquimedes.Col·lecció “Càlam”. Editorial Barca-nova, Barcelona, 2009. 480 pàgines.

Dramaturgs del país. El 25 de febrer i fins al 28 de marçl’obra El berenar d’Ulisses d’Enric Nolla, amb direcció deMagda Puyo, es representa a la Sala Beckett.Mentrestant, el Festival Rambleros fa que trobem unacarpa gegant instal·lada a la Rambla de Santa Mónica, onla figura de Colom visualitza la mar i la gent, els crits i elsanhels. Mentrestant, el nostre admirat –mític, amicCyrano– Josep Maria Flotats actua al Teatre Lliure almuntatge El encuentro de Descartes con Pascal Joven(fins al 21 de març), i el gran Fermí Reixach continua ofe-rint, solitari a escena, plena la platea, el seu Diari d’un boigal Versus Teatre. L’amor ens fa embogir… o, folls, l’amorsuavitza el(s) dolor(s)? En tot cas en Reixach ens demos-tra què és “amor al teatre”, què és poder mental, què ésvèncer al cos durant vuitanta minuts i declarar-se guanya-dor infinit. I atenció: l’escenografia que aporta Oriol Rierafa que el muntatge, intens i descoratjador, estimador ienyoradís, ens acabi penetrant fins a la medul·la. Que tris-tes les vides dels buròcrates!La directora teatral Lurdes Barba dirigeix l’Àurea Màrquezi en Xavier Ripoll tot el mes, al Círcol Maldà (c/ del Pi, 5),a la posada en escena La música segona de MargueriteDuras. Mentre aquestes paraules resonen, doncs, perCiutat Vella, les del nostre admirat Baltasar Porcel (1937-2009) omplen la calidesa del Brossa Espai Escènic.Retorn a Andratx hi fa temporada fins al 14 de març, amb

Del país

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

direcció d’HermannBonnín. El dia 11 de març di-em una cosa impor-tant: A mi no em diguisamor. En aquestaobra, l’autora deltext, Marta Buc-haca (Bcn, 1979),dirigeix (TNC, SalaTallers) un bon gra-pat de bons actors del país: Jordi Banacolocha, RosaBoladeras, Òscar Castellví, Míriam Iscla, Anna Moliner, JoanNegrié, Àngels Poch, David Vert i Lluís Villanueva. Vostès hande ser admiradors del seu gran text L’olor sota la pell (2005).Vostès han de ser lectors d’aquest llibret, que publicà la lloabilís-sima Arola Editors i ... dels múltiples llibrets de teatre ques’arrisquen les editorials del país a fer circular pel mercat del país.No pesen. Al tren es llegeixen la mar de bé.Poc després d’aquesta estrena, en Marc Artigau presentaT’estimem tant, Grace a la Nau Ivanow (del 18 al 21 demarç). El mateix recinte acull del 24 al 28 de març unabomba: Mi relación con la comida d’Angélica Liddell hiarriba a través de Pau de Nut i Sonia Espinosa. La pregun-ta final és: quina és la nostra relació amb el país?L’estimem? Ens movem per ell? O… només agafem l’AVE?Podem meditar-ho alPoble Espanyol, queacull del 25 al 28, afinal de mes, l’edicióprimera del TOTFestival: titelles, ob-jectes, teatre, 15 fun-cions, 6 companyies.

Retorn a Andratx. Fotografia gentilesa de EEBrossa

TOT FestivalFoto cedida

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.com · www.davidpastisser.com

antiga pastisseria Font

MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronze MMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

18

Els “Salvadors de la Pàtria”, tots aquells qui ja han deciditque pensar per tots nosaltres és cosa que els ha estat atribu-ïda de naixement, crec que van errats. Pretenen imposar-nos una llibertat i aquesta està ja coartadaen el mateix instant de l’intent.En principi volen eliminar els santcrists de les escoles, sola-ment de les públiques. Això potser ha sigut tan sols un tocd’atenció per així veure o, millor dit, copsar com el poblepensa, respira i reacciona a l’acció exposada de manera tanplanera, tan subtil; un subterfugi per velar l’estratagema.Comencen així i per això. Ja van fer-ho no fa pas gairesanys. Recordo la foguera a la Plaça de l’Església, però encomptes de ser festiva fou una pira; res a veure amb lafoguera de la nit més curta de l’any.Comencem així i ja en parlarem de les de terme i de les creusque fan palès als cementiris “públics” l’especial tarannà delsnostres avantpassats, dels avials que allà reposen. Em manquen les paraules més adients; i cerco ajut en laparaula impresa per continuar. Llegeixo a “Camí”: Em preguntes: i aquesta Creu de fusta,per què? I copio d’una carta: “En aixecar els ulls del micros-copi, la mirada topa amb la Creu negra i buida. Aquesta Creusense Crucificat és un símbol. Té un significat que els altresno veuran. I aquell que, cansat, estava a punt de deixar lafeina, torna a acostar els ulls a l’ocular i continua treballant:perquè la Creu solitària està demanant unes espatlles quevulguin carregar-la”.I per finir llegeixo a Heine quan escriu: Sents la campana?;agenolla’t; li porten els últims sagraments a Déu, que estàmorint. Ja podem albirar el seu despertar, mentre que el vos-tre Déu és declarat “mort” pels teòlegs de la secularització.Tot el que antecedeix fa pensar en els resultats que podenesdevenir de posar-ho en marxa.Amic lector/a: En trauràs l’entrellat d’aquestes sospitosesmaniobres que volen portar a terme en “benefici” de la joven-tut escolar, de la nostra jovenalla?No busco cap resposta. Tan sols un instant de reflexió!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

SENSE TÍTOL

ARXIPRESTAT DE LA CISA

CONFERÈNCIES: ANY SACERDOTAL

DILLUNS 1 DE MARÇ DE 2010:“LA FIGURA DEL SACERDOT”

A càrrec de Mn. Lluc RieraVicari General de la diòcesi de Mallorca

DILLUNS 15 DE MARÇ DE 2010:“LAICS EN EL MÓN I EN L’ESGLÉSIA”

A càrrec del Dr. Francesc TorralbaLaic, casat, pare de família.

Catedràtic de la URL.

DILLUNS 22 DE MARÇ DE 2010:“TAULA RODONA”

Hi participaran: Isabel Elies, parròquia de laSanta Creu, de Cabrils, Josep Joan Roig, parrò-

quia de Sant Feliu, de Cabrera de Mar, DavidIzquierdo Fontanills i Bruno Bércha, prevere,parròquia de Sant Cristòfor, de Premià de Mar,

Mateu Terrats Oliver, prevere, parròquia de SantJoan d’Horta, de Barcelona.

Enrique López Viguria i Choni AlfonsoPezonaga Comunitat Parroquial del Masnou.Modera la taula rodona: Mn. Antoni Babra,

Rector de la Parròquia de la Santa Creu,de Cabrils.

Totes les conferències se celebraran a laParròquia de Sant Pere del Masnou a les 21.30h

DissenyLogos · AnagramesTreballs d’impremta

Produccions mínimes Pàgines web. Targetes, paperde carta etc. Impressió digital

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

19

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 5/3Maquetisme de trens, cartells, etc. de l’Associació d’Amicsdel Ferrocarril del Masnou. (AFEM)

Del 6 al 26/3GENÍS REINA. Olis

Del 27 /3 al 16/4BLANCDEGUIX-BLANCDENIT. “NOCTURNS”. Dibuixos ipintures d’alumnes adults de l’escola Blancdeguix.

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLA-QUES DE CAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS,MONEDES, POSAVASOS, GOIGS, ETC.(Cada segon dimecres de mes, al local social de Gent del Masnou.)Properes trobadesDimecres 10 de març, de 7 a 9 del vespre

PLA

QUESCAVA

I n f o r m aPer a totes les edats i a qui

pugui interessar d’aprendreaquest instrument.

No són necessàries nocions de música.Mètode tradicional.

Curs trimestral.Un dia a la setmana.

Preu, 40€Socis, 25€

Inscripcions a Gent del Masnou,

Dr. Agell, 993 540 39 29

gentmas@suport.orgHorari del local social:

Feiners de 6 a 8 del vespre Festius de 12 a 2 del migdia

Les llengües, totes, incorporen mots d’altres llengües perexpressar una realitat nova quan no en tenen de propis.Però també és normal que les llengües acabin transcrivintaquests mots nous segons la manera en què la llengua hofa habitualment. Així van néixer garatge, xofer, càrter, estàr-ter, palier, delco, gasoil, xassís, cabriolé… en el vocabularide l’automòbil; o bé orsai, futbol, córner, gol, linier, hoquei,bàsquet, fúting, handbol, tennis… en el terreny de l’esport.I cent mil més des d’abracadabra, passant per hamburgue-sa, handicap, hangar…, fins a zwitterió.Tinguem en compte, però, que molt sovint veiem mal escri-tes algunes paraules que ja consten oficialment al nostre dic-cionari normatiu amb la grafia adaptada a l’estil català; calescriure-les, doncs, correctament perquè ja formen part del

nostre lèxic.Uns en dono uns quants exemples: anorac – bàdminton –biquini – blues – bodi – bricolatge – buquet – casset –crep – disc compacte – entrecot – escànner – eslip –espagueti – esquaix – estoc – estop – flaix – forfet –fúting – gimcana – gurmet – haixix – ioga – iogurt –lasanya – litxi – màrqueting – pantis – parquet – pàr-quing – pedigrí – pizza – pòquer – púding – pularda –puzle – rànquing – relé – rímel – rulot – sandvitx – suflé– tiquet – tràiler – turnedó – vamba – vàter – xampú –xandall – xàrter – xef – xèrif – xerpa – xip – xotis – xou– xovinisme – zombi…O sigui, res de parking, ni ticket, ni water, ni charter, nishow, ni stop, ni… sinó ben escrits a la catalana i prou!

La punta de la llengua (11)Per Esteve Pujol i Pons

Curs d’iniciació a la Gaita Escocesa

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOUPassejada matinal al Castell de Sant MiquelDiumenge dia 21 de març a les 9 del matí a la plaça dels Cavallets.

El Castell de Sant Miquel, municipi de Montornès del Vallès, conserva part de la torre; està edificat sobre un antic poblati la notícia escrita més antiga data del 1109; altitud 426 metres. Es donarà un itinerari i es faran parades per explicarels diferents llocs per on passem. En arribar al lloc de destinació, es donarà esmorzar. Activitat oberta per a tothom.

20

El bus dels campions, en unany per no oblidar, arribaràa la nostra vila el dissabte13 de març i restarà ubicatals Jardins dels PaïsosCatalans, de 10 a 14.És per a la nostra Penya unorgull de poder estar entreles escollides per a aquestaruta del Bus, entre més de1.500 penyes. Per això nopodem defraudar aquestacte i hem d’acudir massi-vament a fer costat al nos-

EL BUS DELS CAMPIONS ARRIBA AL MASNOU EL 13 DE MARÇ

tre equip. S’han preparatunes activitats infantils per aaquesta ocasió, que consisti-ran en una xocolatada popu-lar i oferiment d’obsequis.

El FC Barcelona ha volgutcompartir amb els seus

socis i simpatitzants l’anyinoblidable de les 6 copes,fita mai assolida per capentitat mundial. Amb aquestobjectiu el Barça ha organit-zat aquest bus especial,que farà la ruta per més de100 poblacions.

VENIU-HI,A LA FESTA DE

LES 6 COPES!TOTS HI ESTEU

CONVIDATS

Interioritats de la primera celebra-ció del XXV ANIVERSARI DE GENTDEL MASNOUPer Joan MurayVocal de Cultura

Enguany, com deveu saber, aquesta “casa” celebra elsseus primers VINT-I-CINC anys de vida. Les NOCESD’ARGENT.Amb tal motiu s’organitzaran al llarg d’aquest 2010 actesde tota mena per celebrar-ho com cal.El primer, l’obertura, ha estat, com es diu ara, un “sopar detreball” de la Junta Directiva (que cadascú es va pagar). LaJunta al llarg de l’any es reuneix un munt de vegades, sem-pre tan sols per treballar, i vam creure oportú de fer el pri-mer acte commemoratiu menjant i treballant alhora. Així,d’una forma distesa, engegar aquesta celebració.Deveu haver vist que el primer mot d’aquesta crònica ésINTERIORITATS, i així serà, tot recordant el gran amic icol·laborador incansable dels primers anys de Gent delMasnou, Miquel dels Sants HUMET i ARGEMÍ, que sovintfeia interioritats de diferents actes, signat amb el pseudò-nim de MIQUI. Aquestes, amic Miquel, van per tu.

Interioritats- La Junta aquest cop va reunir-se en un “cel obert”, sense porde mullar-se, si de cas, un xic per dins amb sucs de la nostraterra, bo i menjant, tot i alternant-ho amb propostes de progra-mació d’aquests vint-i-cinc anys argentats i, per què no?, ambacudits, que feien pair millor. No tot ha de ser seriós, prou tristés el moment per no agafar-se’l un xic en conya.- Al sopar érem nou, nou a l’entorn d’una taula, taula queno era rodona, ni tots nou, tot i que cavallers, no érem elsnou cavallers fundacionals del Temple.- Entre les tendències dels nou, em refereixo de cara a lesmenges, n’hi ha que tiraren cap a “marc” i uns altres cap amuntanya, o sigui petites diferències, que no foren tals entriar els suc amb què regar-ho. Tots triàrem vins de casa;s’ha d’escombrar cap a casa, prou que escombren, i a vol-tes ens llencen al damunt la porqueria, els de l’altiplà.- Com ja he dit al començament, al final cadascú es va gra-tar el canut (llegeixi’s la butxaca), que res no fou de gorrani pagant l’ase dels cops (llegeixi’s el ciutadà), ni va sortirde cap tant per cent.- No us puc avançar les novetats de programació, ja que,tot i que n’hi ha ja de ben lligades, d’altres encara no hoestan prou. Ja ho anireu veient al llarg de l’any degudamentanunciat al butlletí. Felicitats a tothom.

21

25anys1985·2010G

DM

Ingredients1 Litre de llet fresca. 1 Branca de vainilla.

1 Canó de canyella. 6 Rovells d’ou. 200 g de sucre. 60g de midó o Maizena

1 Pell de llimona

ElaboracióEn un cassó d’acer inoxidable, hi posarem els

rovells d’ou i el sucre.

Ho batem fins que quedi escumós. Hi afegirem elmidó, ja dissolt amb una mica de llet.

La resta de la llet, la branca de vainilla, la canyellai la pell de llimona, les deixarem a foc suau, sense

deixar de remenar fins que arrenqui el bull i horetirarem del foc.

Aboqueu la crema en una plata i deixeu-la refredar.

Abans de servir-la, però, escampeu el sucre morèper sobre i cremeu-lo en el moment de portar-la a

taula. És genial si ho feu amb un bufador decuina....!, no s’embruta gens, ràpid i queda boníssima!

Ep! Amb les clares d’ou podeu fer llengües de gatper menjar-les amb la crema. Molt fàcils de fer...

però això ja serà una altra recepta....

La cuina de l’Antònia

Crema de Sant Josep

Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el MasnouCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51 Badalona

elcullerot@hotmail.comDe tot per a la cuina

22

Arran de sòl

L’any passat (pel maig) us vaig comentar alguns aspectesde la crisi, l’econòmica vull dir. I encara dura, tot i quealguns “savis” mesetaris ja diuen que li veuen el final, Déuels escolti. Tot i que, per desgràcia, altres (que toquen mésde peus a terra) diuen que durarà. I esperem i desitgemque s’acabi així.Però la crisi de què ara vull parlar no és de l’econòmica, no;vull fer-ho d’altres crisis (en plural i general) com ja, en part,us deia a l’escrit del mes passat.Em refereixo a crisis més humanes, no de butxaca, perquètot no han de ser els calés en aquest món. N’hi ha d’altres,i força preocupants, com la que deia al darrer escrit, la delsilenci. Sí, amics, el silenci, la quietud, la tranquil·litat, etc.,també estan en crisi, i segurament tantes d’altres que noapunto aquí; només algunes, a tall d’exemple, com:- La de principis; que avui dia sembla que no existeixen, oestan molt amagats en tanta gent, a la qual tot rellisca (comes diu ara), i van trepitjant tot els que se’ls fot al davant.Potser es pensen, perquè ningú no s’ha cuidat de dir-los elque són, que això es refereix al pica-pica que et serveixenabans del plat fort.

- La de proïsme; sembla que, malauradament, fortamentaccentuada, i que, per sort, encara aflora en fets molt con-crets, com ara els cataclismes (especialment els llunyans),aleshores sí; però en canvi els que podrien fer-se a prop decasa, aquests no els veuen o no es volen veure, i tambén’hi ha i molts.

- La de civisme. Ui aquesta, a voltes sembla que no exis-teixi, si més no en general (ja que, per sort, podem compro-var que n’hi ha) i en gent ben jove, que tan sovint es deni-gra alegrement. Però la majoria se la passa per l’entrecuixi es queda tan tranquil.

- La de la dignitat; pobra dignitat, que malmesa està;també n’hi ha que la conserven; però, “refonoll”, algunssembla que només conservin la que dóna (?) la pela (bé,l’euro) o la del càrrec, encara que s’hagi de pagar al preuque sigui.

- La de la coherència; aquesta pobra, molts no saben niquè és. Potser es pensen que és una herència a duo o trio.Tot i que la crisi d’aquest valor ja ve de lluny, de molt lluny.

- La de netedat; pobreta meva, aquesta també està passa-da de rosca. D’exemples, els que vulgueu: tirar papers i detot a terra havent-hi papereres, posar els peus damunt elseient on un altre s’ha d’asseure, deixar la brossa de totamena fora dels contenidors, i tots els etc. que vulgueu.

I seguiria i seguiria, com una sínia, que sempre gira donantvoltes. Nosaltres també ho faríem i seria com picar ferrofred.Apa, doncs, bup, bup.

Per Pledebuit Per Joan Maresma Pujadas

QUINANIT!

En Bombetaera un xicotmés viu queningú. Haviafet de tots elsoficis i semprese’n sortia detot.Als anys trentahavia fet decamioner por-tant peix delNord a Barce-lona i, com que en aquella època no hi havia congeladors,donaven una bona prima al qui arribava més aviat aBarcelona, ja que el peix es feia malbé pel camí. Sempreguanyava ell.No sé com, però va ser policia amb els republicans i, aca-bada la guerra civil, va ser-ne de la policia franquista.Alt i ben plantat, era capaç de presentar-se a qualsevol per-sonatge important i, amb una xerrameca eloqüent i convin-cent, el que era negre ho feia veure blanc.Un dia, un dissabte a la tarda, va anar a la millor i més luxo-sa pelleteria del Passeig de Gràcia de Barcelona, acom-panyat d’una dona de “bandera”, una noia jove i guapa, benformada, que es feia mirar. Volien un abric de pells, el mésbo que tinguessin. La noia se’l va emprovar i li queia d’allòmés bé i, tot rient, li demanà si també li podia comprar unajaqueta, i ell generosament hi accedí.Tot fent broma amb el pelleter, a l’hora de pagar li va dir queli faria un xec i, abans que el senyor pelleter hi posés capinconvenient, ell li digué que ja comprenia que era dissab-te a la tarda i que no es podia posar en contacte amb elbanc; però, tot seriós, li digué:– No es preocupi, jo li deixo l’abric i la jaqueta i vostè dil-luns, de bon matí, telefona al banc i s’informa de la mevapersona; jo vindré a mig matí a buscar-ho.Tot això fent mil magarrufes a la noia, dient-li que dilluns almatí tindria el que havia comprat.Arribà dilluns al matí i ell tot sol es presentà a l’establimenti, amb una forta abraçada a l’amo, li digué:– Sí, ja sé que vostè es pot enfadar i molt, però pensi queal cap i a la fi, no l’he enganyat en res; vostè es queda ambel gènere, que és ben seu, i jo només he de donar-li lesgràcies i ben gràcies per la nit que he passat. No s’ho potimaginar. Perdoni’m, i altra vegada moltes gràcies!Quedaren molt bons amics.

Anecdotari masnoví

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Pl. Marcel·lina Monteys, 1Telèfon/fax: 93 540 39 06

08320 EL MASNOU

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

Per a encàrrecs:Botiga, Santa Rosa, 27 · 93 540 16 80

Mercat Municipal del Masnou · 93 540 41 97

▼Ta

ller

de

Pu

blic

itat

10

TOTFRESC.NETTambé en pot comprar al nostre web:

TOTFRESC.NET

i l’hi portarem a casa.