3€

BENZINA_3

ebre correspondència s'està con-vertint en un petit malson.No hi

ha feina i no paro de rebre peticions decol·laboració de poesia, literatura, art;fins i tot un lector em proposa obriruna secció de ciència i un altre d'ecolo-gia (!)... Malau radament, la previsibleresposta sempre és la mateixa i nodeixa massa opcions a ampliar l'actualventall de col·laboradors i redactors.BENZINA és una revista amb moltspocs recursos que amb el pas del tempsha sabut gestionar-los al màxim de laseva capacitat. Llunyanes i superadesqueden ja les etapes de la grandeurirresponsable que tants disgustos ensva donar.

De totes les peticions, vull fer-meressò particularment d'una. Es tractad'un noia que es diu Paula i que estàdecidint si inicia o no estudis dePeriodisme. És plenament conscientde la situació al sector perquè, segonsm'explica, el seu pare pertany al gremii continua actiu. Justament una de lescoses que la motiva és la negativa delseu progenitor al fet que estudiï unaprofessió que no passa pels seus millorsmoments... Maliciosament, faig unparal·lelisme amb aquelles èpoques onels pares s’estiraven dels cabells quans’assabentaven que els seus fills volienser... artistes. Com hem pogut arribar aaquesta situació els periodistes?

La Paula llegeix BENZINA per-què el seu pare la rep a la redacció i detant en tant (quan no l’hi birlen) laporta a casa. Per a ella és un model derevista cultural cuidada on li agradariatreballar en un futur: "fer entrevistes agent que admires, viatjar, anar al teatrei fer una ressenya...". Tot és tantromàntic que el correu em recorda,amb nostàlgia, allò que alguns comen-cem a oblidar: sí, perquè el periodismeés una de les professions més maquesque pugui haver. I la Paula ho haintuït. No vol pensar en l'atur ni en laprecarietat; no vol atendre el conselldel seu pare; no vol escoltar els malas-trucs del gremi, els que potser (i m'in-cloc) ja venim de mil batalles no guan-yades però tampoc del tot perdudes ique lluitem per no creuar la barrera del'escepticisme i endinsar-nos dins ladolça i crua melodia dels cínics.

Paula, com el llibre d'Allende,podria ser un bon nom per una revistade cultura contemporània.

R

www.revistabenzina.catNº 56 DIPÒSIT LEGAL B-5052-2006 ISSN1885-8589

Amb la col.laboració de:

Editor: David Centol i Lozano

Director editorial: Oriol Osan

Columnistes: Ricard Biel, Lolita Bosch, Lluís Cabrera, Daniel Condeminas,

Pablo Ley, Xavier Marcé, Vinyet Panyella i Lluís Tolosa

Col·laboradors: David Caño, Jordi Corominas, Patrícia Font, Carles Mercader,

Ricard Mirabete, Eva Serra, Pepa Sobredo, Òscar Villalibre,

Ester Xargay, Joan Yago i Tort Yscla

Fotografia: David Campos, Eduardo Benito

Fotografia Portada: Pol Marzà

Vinyeta: Aleix Saló

Disseny gràfic: Marga Moreno

Estudiant de disseny en pràctiques: Aïda Martínez

Màrqueting: Eva Serra

93 593 93 39

redacciobenzina@comunicacio21.com

subscripcions@comunicacio21.com

marqueting@comunicacio21.com

Ricard Biel,5 Xavier Marcé,7 Daniel Condeminas,9 Vinyet Panyella,17Pablo Ley,21 Projecte Margot,22 A bellugar-se,24 Teatre 2.0,26

Lluís Cabrera,27 Very Pomelo,28 Crítiques de música,30

El far del Rock: La iaia,31 Lolita Bosch,33 L’exemple de Joan Salvat-Papasseit,34 El color de les vocals: Marc Romera,36

Crema Catalana: Sebastià Jovani,37 Crítiques literàries,38

Crítiques de poesia,40 Avanç editorial: El viatge dels rodamons,42

Aparador llibres,43 Lluís Tolosa,45 Líquids sòlids i Totxos ingràvids,46

Omplir la mirada d’enginy i la pensa de so,48 Vinyeta,50

David Centol i LozanoEditorcentol@comunicacio21.com

Espai BENZINA

Obrint Pas

Indignats Madame Melville

10

14

18

BENZINA_4

BENZINA_5

/// Opinió / Barra lliure

Ricard Biel

El dret, lluny de ser la

prova evident de la

superioritat de l’home

en la seva civilitat,

suposa tot el contrari:

la prova del seu

fracàs com a ésser

suposadament superior

de la resta d’animals.

La paraula com a

instrument per al

control és més

sofisticada que els

pixats o les ferums,

però és precisament

en això que rau el

drama, el fracàs de

l’home condicionat

per la seva pròpia

naturalesa.

[ [

[ [

la superioritat de l’home en la seva civilitat, suposatot el contrari: la prova del seu fracàs com a éssersuposadament superior a la resta d’animals. Laparaula com a instrument per al control és méssofisticada que els pixats o les ferums, però és pre-cisament en això que rau el drama, el fracàs de l’ho-me condicionat per la seva pròpia naturalesa: lasofisticació està al servei de la simple amenaça. Lafinalitat per a la qual s’empra la sofisticació coinci-deix exactament amb la finalitat que persegueix laresta de la fauna. Això sí, per ser justos val a dir que,en el cas de la subespècie anomenada Catalana,potser en el seu afany de superació és l’única delmón realment avançada en considerar que no s’hade rebaixar a això tan primari de legislar, i que ja hofarà el veí per ells. És sens dubte admirable, alhoraque insòlit. Sobretot tenint en compte que ni tansols, dins el marge competencial que li atorga la lleiveïna, tal subespècie no es pren la molèstia de com-plir-la i, no tenint-ne prou, inventa noves lleis quedesprés tampoc no complirà. Arrogància? Burla? Ellector aixafaguitarres en dirà imbecil·litat o incom-petència catalana. D’amargats, el món n’està ple.

Homes, lleis... L’home, a més de definir, dota deprestigi les paraules que li convenen. Així, la parau-la llei pot sonar intimidant, però alhora té un curiósprestigi, tan tàcit com sovint erroni, que l’associaamb veritat absoluta i justícia. De la mateixa mane-ra, la paraula homes té implícita una connotaciópositiva perquè, per començar, va adreçada al propihome, i naturalment aquest no està disposat aadmetre un concepte negatiu de si mateix. Per aixòla paraula home s’associa amb civilització, seny, raó,progrés, i tots els adjectius tan buits com autocom-plaents que calguin.

Per tot plegat, el paper de l’intel·lectual és el demer jugador d’escacs. Deixant de banda que avuiaquesta figura gairebé ha desaparegut, l’actuació del’intel·lectual amb sort no va més enllà del seu sen-tit immanent, com dos escaquistes decoratiusdavant el taulell, concentrats en un joc genial peròque no transcendeix més enllà de les caselles.

La raó a través de la paraula com a fonamentd’autèntic progrés i justícia no té cabuda entre elshomes. Recordeu cap al final del film CinemaParadiso? El vell Alfredo (Philippe Noiret) diu: “noparlo perquè arriba un moment que no hi ha dife-rència entre parlar o callar ”. Doncs això.

Ricard Biel és escriptor

La (in)utilitat de la paraula

stic molt d’acord amb el tòpic que diu queparlant la gent s’entén. La persuasió, el ren-

tat de cervell a còpia de repetició és efectiu i es faamb la imatge i la paraula –en això consisteix lapublicitat i la propaganda–, i l’amenaça també espot fer mitjançant la paraula. Pots amenaçar nomésamb el gest, sense badar boca, ensenyant un gani-vet; pots amenaçar simplement dient que trauràs elganivet, o bé pots treure el ganivet i reforçar l’ame-naça avisant la víctima que si no fa el que desitgesprendrà mal –un reforç oral que, de fet, afebleix,resta credibilitat a l’amenaça.

Així les coses, la paraula només serveix com ainstrument persuasiu o coactiu per a la comprensióentre el bitxo humà. Permeteu-me, però, que emcentri en l’amenaça.

Els homes només entenen la paraula quanaquesta indica que van maldades. Prova d’això és lanaturalesa coactiva de les lleis. Si enganyes a hisen-da rebràs una multa, i si condueixes més de pressadel que dicta la llei, rebràs una multa. També hi halleis no escrites: si no estudies suspendràs, seràs elburro de la classe i el teu pare t’ho recordarà fentcara llarga –antigament hi afegia un mastegot.Algun lector pot pensar que està bé –tret del mas-tegot, només faltaria– que sigui així, i jo, per des-comptat, també ho crec. Però aquesta no és la qües-tió. L’interessant és que la llei, que no és altra cosaque la coacció que l’home imposa a l’home com aamenaça disfressada de civilitat, no està pensada perals bens esgarriats, tal com el poder vol fer creure alpopulatxo per no ofendre’l i mantenir-lo enganyat,o sigui controlat –“al soci no se’l pot enganyar”, deiaaquell tot enganyant el soci. No. La llei no existeixperquè s’adreci a unes lamentables excepcions, sinóperquè la immensa majoria dels mamífers humansreprimeixin la naturalesa que com a animals els per-toca. Els ossos impregnen els arbres de la sevaferum per marcar territori; els gossos deixen anarles miccions pertot. Per al mateix propòsit, elshomes s’inventen lleis i estats. Per això em fan tantde riure els anarquistes. No entenen en absolut lanaturalesa humana. A aquestes altures de la histò-ria només puc pensar d’ells dues coses: són altamentcretins o ganduls patològics. No voldria generalit-zar, però crec que sovint es tracta d’una barreja deles dues coses.

El dret, doncs, lluny de ser la prova evident de

E

BENZINA_6

stic donant una xerrada a un màster de gestió cultural i unalumne de fora de Catalunya em diu, amb sincera ingenuïtat, quea moltes productores de cinema d’altres llocs d’Espanya se’ls famolt complicat venir a fer pel·lícules a Catalunya. El mateixalumne em pregunta després si no crec que el mercat català ésmassa petit per donar sortida a la gran quantitat de producció cul-tural del nostre país. Semblen dos qüestions diferents però enrealitat tenen molt a veure.

Em ve al cap el darrer partit entre el Barça i el Madrid i lapolèmica envers el locutor de TVE. Acceptem com una cosaplausible que TeleMadrid faci una retransmissió claramentmadridista, que TV3 la faci indiscutiblement culé, però creiemque TVE hauria de ser imparcial. Hi ha quelcom de provincià enaquest plantejament o com a mínim alguna derivada que s’escapade l’estètica nacional amb la que sovint afrontem certs debatssobre la cultura o altres realitats de la vida quotidiana.

És possible tenir un model cultural autònom i autosuficient?o pel contrari hem d’interactuar amb l’Estat per esdevenir unarealitat sostenible?

Sobre la doble moral d’una part del teixit econòmic, social icultural català s’ha escrit molt; el problema és que la cultura sem-pre n’ha sortit perjudicada, en la mesura que s’ha convertit en unaexcusa fàcil per demostrar una catalanitat que a l’hora de fernegocis és inexistent. La novel·la El cau del conill de CristianSegura, darrer premi Josep Pla, ironitza de manera molt diverti-da sobre tot plegat al voltant dels problemes empresarials d’unarquetípic burgès català.

Per a una notable part de la burgesia catalana la cultura haestat un terreny reeixit per aparentar l’Estat que no tenim, sensepatir les amenaces que suposaria l’Estat que no volem.

Així s’ha desplegat la cultura a Catalunya al llarg del segleXX, tancant poc a poc el cicle d’un modernisme inacabat, que lesdictadures amenacen i retarden de manera insuportable. La pre-gunta que faig, en qualsevol cas, encara no ha trobat la seva res-posta.

Quan la cultura es desenvolupava essencialment en el terrenydels imaginaris simbòlics, els seus públics eren escassos i notòria-ment cultivats i el predomini de l’activitat pública era aclaparador(bé sigui per la producció directa de continguts com pel finança-ment del que feien els agents privats), aquest escenari era plausi-ble, estable i reconfortant. El moment de la màxima representa-ció d’aquesta manera d’entendre la cultura és a finals dels 80 i pri-mers anys dels 90 quan el país construeix i defineix el model degestió dels grans equipaments culturals i elabora un programa decomplicitats entre l’Administració i la burgesia local que incorpo-ra i beneeix un nomenclàtor d’artistes els quals esdevenen larepresentació formal de la cultura catalana. Si repassem el llistatd’artistes que ens han representat arreu, les subvencions que s’hanatorgat, les compres i els encàrrecs que han fet les Admi -

nistracions en els darrers vint anys, la repetició de noms és brutal.Era un model que calcava l’esperit d’inicis del segle XX, sosteni-ble únicament sobre la base del país que té els signes d’un Estatal que li preocupa poc la construcció d’un teixit productiu prepa-rat per a la competència i sobretot per a l’exportació.

Catalunya ha volgut ser la fàbrica d’Espanya en matèria eco-nòmica, però dissortadament va renunciar a ser-ho en matèriacultural. Potser els equilibris interns que exigien expressar la dife-rència sense posar en perill la generació de riquesa van trobar a lacultura un sector fràgil i còmplice que es va prestar ràpidament aun joc d’èxits immediats però d’evidents incerteses futures.

Els primers problemes apareixen quan Madrid decideix jugar,també, al terreny de la cultura, esclaten definitivament quan apa-reixen les tecnologies de la comunicació, la globalització s’abonaals continguts de la cultura i el mercat cultural explota com unfactor de negoci amb creixement exponencial, i ens rematen quanarriba la crisi i les baixades pressupostàries ens aboquen, sols, a unincert diàleg amb els mercats.

Com enfocar, doncs, els anys que vindran? Per a les empresesde Madrid esponsoritzar no és una qüestió de símbols sinó demàrqueting; avantatge que ens porten. Les empreses catalaneshan perdut alguns anys tontejant amb un mercat local petit i amblimitat potencial d’expansió mentre deixaven escapar un mercatcontextual que van tenir a tocar de la mà. El govern ha tingut tan-tes polítiques culturals com partits han conduït cultura (un dife-rent per legislatura).

Per quina raó una empresa cultural de fora ha de sentir capmena d’incomoditat per venir a produir a Catalunya? I sobretotaquí, que som els més europeistes dels europeistes. Doncs perquèla cultura encara és presonera d’un esperit redemptor que primala seva aportació explícita a la construcció d’un país (cosa que tan-mateix n’és implícitament consubstancial) per sobre de la sevaqualitat, competitivitat o capacitat per atraure i seduir tota menade públics. Si se’m permet una afirmació majestàtica, diré que elprincipal problema de la cultura a Catalunya és que cada vegadaque la mentem l’hem de definir, tot recordant el seu paper clau enla construcció de les identitats personals i sobretot col·lectives. Ésclar, ho sap tothom, per tant, podríem donar d’una punyeteravegada alguna cosa per suposada i resoldre els problemes que deveritat l’afecten?

Un estudiant de fora que ens mira amb benevolència (per aixòestudia aquí i no pas a Madrid o a París), em pregunta què coi enspassa. I te raó el llondro; alguna cosa no va bé quan ens costa tantaprendre que quan parlem de cinema, de teatre, de dansa, devideojocs, de televisió o de llibres estem parlant de productes quetenen una escala econòmica i que el seu funcionament mereix elmateix tracte que se li demana a qualsevol altre sector productiu.La resta, el que afegeix de més a més, el que ens regala la cultura,el que ens fa diferents..., coi, no m’ho recordin, que ja ho sabem.

Xavier Marcé és economista cultural

/// Opinió / Imaginarium cultural

Xavier Marcé

`

El que ja sabem de la cultura

E

BENZINA_7

BENZINA_8

BENZINA_9

a ben poc, la Comissió Europea ha fet públic un ambiciós plad’intervenció sobre els drets de propietat intel·lectual, amb el

doble objectiu d’adaptar-los a l’entorn digital, i alhora garantir-neuna eficaç protecció. Aquest pla, de tres anys de durada, pretén tantfacilitar les vies de consum legal a la ciutadania connectada a la xarxa,com protegir de forma unificada els interessos d’empreses i autors.Això significa, entre d’altres qüestions, simplificar i garantir l’explo-tació econòmica d’aquests drets a nivell paneuropeu o multiterrito-rial, fet que implicarà canvis legislatius en tots els estats de la UE.Canvis que afectaran tota la cadena creativa i d’explotació d’aquestscontinguts: des de les corporacions de radiodifusió, als productors,passant pels mateixos autors, o col·lectius que tenen drets connexosals esmentats, com serien les actrius i actors.

No descobrirem res de nou si afirmem que el reconeixement d’a-quests drets és una peça indispensable per garantir la viabilitat eco-nòmica de les indústries culturals, els necessaris ingressos per al con-junt dels milions de professionals europeus implicats, siguin o noautors, i la seva contribució en els processos d’innovació, indispensa-bles per què Europa pugui mantenir un alt nivell de competitivitatinternacional. Però tampoc serem gaire originals si subratllem que, oel sistema de drets s’adapta al nou escenari o, sense canvis, corre el riscde desaparèixer. Per això cal deixar de veure el món d’internet comuna amenaça, sinó com una oportunitat magnífica per al sector.Qualificar-lo encara de repte és pensar en clau de segle XX.

I no ens oblidem que, encara que la majoria de continguts audio-visuals estan protegits sota el paraigua de la propietat intel·lectual, hiha un sector, cada cop més i més important, que pertany al territoridels drets de propietat industrial: els videojocs. Una indústria creati-va que estarà immersa també en aquests canvis normatius paneuro-peus, amb la diferència fonamental que aquest sector porta un claravantatge pel que fa a la implementació de vies de negoci específi-ques per al www, i els nous dispositius personals que ofereixen unausabilitat d’oci a tota hora, en qualsevol lloc i circumstància.

De moment, només coneixem els principis bàsics d’aquest plaeuropeu, però si analitzem posicionaments recents d’altres institu-cions internacionals, com és el cas de l’Organització Mundial de laPropietat Intel·lectual, podríem pronosticar algunes de les possiblescaracterístiques:

L’impuls dels nous models de negoci en el terreny digital (paga-ments per descàrrega o visionat/audició en directe, subscripcions,publicitat...) tot definint les regles d’ús dels continguts consumits peradaptar-les a cada circumstància d’explotació. Això és indispensableen el nostre cas més encara que en d’altres països europeus –per nodeixar que el model resti en mans de dinàmiques comercials externesa Europa, amb el risc que ens monopolitzin sectors estratègics comla distribució i l’exhibició o emissió.

També el comprometre en aquest procés els intermediaris a laxarxa, els proveïdors de serveis de connexió telemàtica. Sense ells noes pot definir cap marc normatiu eficaç ni adaptable als continus can-vis tecnològics. Parlem d’unes grans empreses que, a diferència d’al-tres estats europeus, en el cas de l’espanyol han aconseguit que la llui-

/// Opinió / Diafragma obert

Daniel Condeminas

Propietat intel·lectual:per un gran acord català

F ta contra les descàrregues il·legals no afectés cap client del seu grannegoci: les connexions de banda ampla.

I finalment, el disseny d’un model normatiu més simple que l’ac-tual, que tingui una gran capacitat d’assumir cada canvi d’escenari quees vagi produint. Una legislació molt més senzilla que permeti iimpulsi– una eficaç concertació transversal entre administracionspúbliques i els representants de les indústries i els autors, per anardefinint unes regles de joc transparents i equitatives en cada evolucióque es presenti en el mercat del consum cultural.

I aquí què podem fer-hi mentrestant? Doncs més del que podriasemblar. I apuntem tres línies de treball per als propers mesos queafecten altres col·lectius d’autors i empresaris o editors: bàsicament lamúsica i el llibre. Tot assumint l’existència de factors diferencials moltimportants, entre ells la música que té una potentíssima via d’explo-tació amb les actuacions amb directe hauríem de poder-nos posar d’a-cord en:

Primer, què volem de la reforma de la llei de propietat intel·lectu-al estatal. La propera legislatura, o sigui molt properament, hauràd’implementar les directives que s’aprovin a Europa, fet que podriadeixar la mateixa “Llei Sinde” en una normativa caducada en poctemps. De fet, les grans patronals de la televisió, la ràdio i les publica-cions informatives ja han reclamat canvis, abans que aquesta polèmi-ca normativa ni tan sols tingui el reglament aprovat. Amb l’experièn-cia d’altres canvis legislatius precedents, seria una errònia estratègiaesperar que s’engegui el procés polític per començar a moure’s; temesclau com la retribució per còpia privada, el canon digital– seran revi-sats de dalt a baix. Catalunya, amb el seu importantíssim pes en totsels àmbits de les indústries culturals, hauria de poder plantejar unsobjectius unitaris a l’avançada. Unes línies bàsiques que condicioninel primer esborrany que elaborin els futurs responsables ministerials.

Segon, com aprofitem les competències de la Generalitat enaquest àmbit. L’actual Estatut ha conservat, aquí sense retallades, unarticle que atorga a l’administració catalana eines de protecció de lapropietat intel·lectual, i la capacitat d’autoritzar entitats de gestiócol·lectiva d’aquests drets. Una possibilitat que fa pocs mesos va serapuntada pel Cercle de Cultura, en un dels seus primers documents.

I tercer, què fem en el terreny educatiu. Si en la passada legislatu-ra la llei del cinema va acabar incorporant l’obligació de desplegar unprograma formatiu a les escoles, que inclogui el respecte als drets dela propietat intel·lectual, toca ara materialitzar-lo. I aprofitar aquestanormativa, especialment destinada per als continguts audiovisuals, enbenefici de tota la resta. Com afirmava fa poc la Motion PictureAssociation of America, “cal promoure el respecte dels drets d’autorja a les primeres etapes escolars, i educar en la importància d’una ciu-tadania digitalment responsable”.

Són tres qüestions de màxim interès, que mereixerien l’atenció deles principals entitats, associacions i institucions vinculades. No seriacap mala cosa que ens plantegéssim impulsar un acord nacional enaquesta matèria. La cultura, els seus professionals i moltes empresesen podrien sortir beneficiades. I ara, més encara que en altres èpoques,seria enormement positiu per al país.

Daniel Condeminas és degà del CPAC

BENZINA_10

om va anar la presen-taciódel disc a Barcelona? El concert va ser increïble.Pura adrenalina. És impre -ssionant tocar en un campde futbol o un pavelló ple

però també ho és en sales com l’Apolo per -què tens el públic molt a prop i pots palpartota la seua energia.

Què destaqueu del concert?No van deixar de cantar i ballar tota l’estonai això impacta molt. En concret van ser moltemotives cançons noves com “Al país del’olivera” que van tocar només amb unaguitarra acústica (amb en Borja Penalba) perexemple. Són moments molt especials.

I amb els vostres companys de llavors, elsOrxata Sound System, què és el que usuneix?També vam gaudir molt amb ells, companysde batalles i aventures al País Valencià. Elseu baixista toca amb nosaltres des de fa unsanys i tenim una relació molt estreta amb elgrup. Fan música d’avantguarda i aixòsempre s’agraeix.

Heu eixamplat encara més la vostra músicaamb d’altres sonoritats i instruments. Quèés el que us proporciona els instruments decorda, scratch i els altres instruments que

heu integrat a la vostra música els darrersanys i a Coratge en concret?Sempre hem intentat investigar, anar mésenllà en la nostra proposta de barrejar ritmesanglosaxons d’arrel negra amb elements dela nostra cultura popular. Per això vamintroduir a l’altre disc instruments de doblecorda mediterranis com el llaüt o el buzuki.Ara hem continuat en aquesta línia i enshem atrevit amb la viola de roda. És uninstrument molt característic que amb laseua sonoritat d’aires celtes li atorga un tocèpic molt particular a les cançons. En fi, calrenovar-se i atrevir-se a donar-li a la teuaproposta musical una personalitat pròpia.

Què us aporta en la producció musical laintervenció de Kaki Arkarazo?Ens ha aportat un punt de vista des de fora,que ha fet d’àrbitre entre la gent del grup.Ens calia. L’altre disc el vam fer sols i vaacabar sent una bogeria. Kaki ens ha aportatexperiència, mestratge i racionalitat. Ens haajudat a trobar un so menys carregat, mésfresc, més potent. A més, treballar amb algúa qui admires, de qui has estat fan tota lavida, sempre suposa una motivació afegida.

Per què el format de disc-llibre?Volíem buscar un format diferent, que anaraun poc més enllà, que tinguera un marcconceptual potent. La idea va sorgir quan

vam començar a escriure cançonsretrospectives, que parlaven de la nostrahistòria. A partir d’aquí vam pensar queestaria bé poder aprofundir en els temesd’aquestes cançons amb textos que lescomplementaren. Quan vam decidir-nos pelconcepte “Coratge” vam veure clar quevolíem fer un llibre-disc que girara entornd’aquest concepte, no només pel que fa a lahistòria del grup, sinó també pel que fa a lacomplicada situació actual. Un disc-llibre ones parlara del coratge que ens ha fet avançaren tots aquestes anys, a nosaltres i a totes lesnostres generacions. Però també que parlaradel mateix coratge que ens cal per abordarels dies que vivim. Quan vam tindre clar elconcepte vam decidir que no escriuríemnosaltres sobre les cançons, sinó queconvidaríem autors a qui admirem o ambqui hem compartit aventures, perquè hoferen. I ha estat fantàstic poder llegir textosde gent com Vicent Partal, Isabel-ClaraSimó, Marc Granell, Eduardo Galeano,David Fernàndez o Pascual Serrano parlantdels temes de les lletres de les cançons.

Aquest Coratge dóna una visió polièdrica dela vostra música. És una mena de balanç dela vostra trajectòria musical i vital? Sí. Com dic és una mena de miradaretrospectiva a tot allò que ha estat i és elgrup. Les nostres vides sempre han estat

C

Obrint Pas tornen a la càrrega amb el seu nou treball, un llibre-CD

conceptual anomenat Coratge. Després de més de 15 anys de camí, 6 discos

editats i gires inacabables, tornen als seus orígens: ska, reggae, hardcore

i música tradicional de la riba valenciana. Xavi Sarrià, veu iguitarra del grup de l’Horta, ens explica el nou treball.

Obrint PasLa rebel·lia valenciana

Per Ricard Mirabete. Fotografies de Pol Marzà per a BENZINA

“

”

Ha estat fantàsticpoder llegir

textos de gent com Vicent Partal,Isabel-Clara Simó,

Marc Granell,Eduardo Galeano,David Fernàndez

o Pascual Serranoparlant dels temes

de les lletres de les cançons.

BENZINA_12

relacionades amb Obrint Pas perquè vamcomençar a tocar junts quan éremadolescents. Fent una mirada enrere, pertant, podem narrar moltes coses que ens hansucceït a tota una generació de joves quevam créixer després de la mort de Franco.Però també és una mirada cap al futur. És adir, hem volgut mirar enrere per enfocar eldemà. Creiem que és important fer balanç,mirar enrere i recrear eixe món referencialque ha marcat la nostra manera de ser: elsnostres moviments, les nostres lluites, lesnostres il·lusions, les nostres frustracions, lanostra València, els nostres Països Catalans.

De quins encerts sou conscients d’havertingut durant la vostra trajectòria? Hi haalguns aspectes musicals que creieu que heud’aprofundir més en un futur?Si estem orgullosos d’alguna cosa és d’haverfet sempre el que creiem que havíem de fersense renunciar a les nostres idees. Amb unadiscogràfica independent, hem aconseguittrencar molts murs que semblaveninfranquejables: fer-nos un lloc al panoramadel nostre país cantant en català i ambelements de la nostra cultura popular i,alhora, trencar fronteres i oferir aquestaproposta al món. Tot i així, nosaltres semprediem que estem començant, que ens quedatot per aprendre, que ens cal fer autocríticaen tot moment.

Què és el que més us ha impactat del’experiència d’actuar a l’estranger, tant aEuropa com a Sud-amèrica? Sobretot ens ha marcat la possibilitat deconèixer realitats diferents a la nostra, decomprovar de primera mà com es veu elmón des de punts de vista tan allunyats comSud-amèrica i el Japó, del fet de poder tastari aprendre de la increïble diversitat cultural

del nostre planeta. D’altra banda, hemtingut la sort que la nostra música sempreha estat molt ben acollida allà on hem anat.Potser perquè porta incorporada un toc depersonalitat pròpia. Molta gent ens veutocar i diu “mira, ska i harcdore tradicionalcatalà”. Arreu on anem, s’aprecia molt queincorporem filtres de les nostres arrelsculturals a uns estils que ja són globals.

Quina és la idea central del disc? Laidentitat nacional, cultural i social dels PaïsosCatalans? L’actitud de lluita constant i dereivindicar el passat per construirel nostre futur nacional? La idea central del disc és lareivindicació del coratge. Elcorat ge que cadascú de nosaltresha cercat per avançar individuali col·lectivament. I en aquestàmbit, el col·lectiu, el coratgeés allò que ha permès resistir iavançar a moltes generacionsen temps difícils.

Reggae, ska, rock, cançó... ambquins altres estils musicalsconnecteu la vostra música? Sempre hem dit quetoquem els estils que ensagraden. I amb aquestapre missa ens hem aven -turat en ritmes com el hiphop, la cúmbia, la salsa, elhardcore etc. Això sí,sempre intentant imprimiruna petjada pròpia. Peraixò no fem un ska o unregge o un hardcore pur.Fem un ska o un reggae oun hardcore a l’estild’Obrint Pas.

El nou disc s’acompanya d’un extens lli-bre on cada cançó es transforma en uncapítol literari signat per 20 plomesdiverses, compromeses, còmplices de labanda i inspirades en cada una de lesnoves cançons del disc. És així comEduardo Galeano ens dedica una clari-vident sentència al “Preludi”, FeliuVentura ens explica de qui és la nostravida a “La Vida Sense Tu”, August GilMatamala reivindica la consciència declasse i la solidaritat obrera a“Barcelona” i Manuel Baixauli contacom les arrels al territori, a la nostra his-tòria i pulsacions vitals es poden retro-bar tan ràpidament com es perden.

Plomes fines

Xavi Sarrià, en primer terme, destaca que laidea central del disc és la reivindicació delcoratge, individual i col·lectiu, que ha permèsresistir i avançar a moltes generacions en tempsdifícils.

atorze capítols més un epí-leg. Coratge és el llibre-discdels Obrint Pas que incloutant textos com cançons,bé, molts més textos quecançons, perquè les parau-

les cantades pel grup de l’Horta són espiralssonores que relliguen la paraula al vent, laforça poètica a la lluita popular. Van editar-lo el mes d’abril i ja el dia 28 del mateix mesvan presentar-lo a Barcelona a la sala Apolo,amb la col·laboració dels seus amics OrxataSound System. I van mostrar la seva força, laseva actitud escènica i vital, els seus noustemes que reblen el clau de la seva músicaextremament arrelada a la nostra terra i ambvocació d’internacionalitat. Les persones sónles protagonistes de la nostra història, delnostre passat històric, del nostre futur nacio-nal. I per això han convidat les plomes d’a-mics, escriptors, periodistes, assagistes i can-tautors com ara Cesk Freixas, Feliu Venturai Pau Alabajos, que han escrit la seva visió deles coses, sobre el grup i sobre la nostra iden-titat. La interpretació dels gairebé quinzeanys de trajectòria musical dels Obrint Pasdonen per a molt! Per aquesta raó el seu noudisc és un compendi del bo i millor que ofe-reix la seva fusió de sons i instruments tradi-cionals valencians –la dolçaina, sempre ladolçaina!- i dóna un nou impuls a una de lesmúsiques possibles, i necessàries, per alsPaïsos Catalans. En aquestes setmanes demaig, de juny, en què el poble expressa ambla festa coratjosa i la lluita pacífica la sevaveu, els Obrint Pas han tingut la feliç coin-cidència de mostrar-nos públicament el seunou treball. Cançons d’alegria i combat,festa i germanor, reivindicació i solidaritat,defensa dels drets humans, socials i nacio-nals, antiracisme, antiimperialisme i lliber-tat. A Coratge hi trobem l’espai geogràfic dela terra valenciana, també de Les Illes i unhomenatge explícit a Barcelona, passant delrock al reggae, de l’ska a la cançó mediterrà-nia, el hardcore... Tot plegat és la seva pro-posta tant coneguda com compartida pertots.

Després de seguir demostrant en directeel seu llarg èxit i la seva gira inacabable per

arreu de les nostres terres i més enllà de lesnostres fronteres (són constants les sevesincursions per països europeus des de Françaal centre i nord d’Europa, a més d’actuacionspuntuals a Cuba, Veneçuela o al Japó) la sevamúsica pren un relleu que no s’adscriu úni-cament a la nostra realitat nacional. Coratgeés el seu setè disc editat com els treballsanteriors per la discogràfica manresanaPropaganda pel Fet! El disc inclou algunesde les seves millors composicions editadesfins ara; per molts motius entre els quals hiha el d’haver sabut enriquir el seu so sensesobrecarregar-lo –alguns temes recorden elspropòsits del disc homònim del 2000, perexemple, però ara són molt més dinàmics– itransmetre un so molt més internacional imadur. Les connexions amb el treball deFermin Muguruza es deixen veure gràcies al’excel·lent intervenció del productor KakiArkarazo en aquest disc. Muguruza intervéen una de les cançons més properes a la sevavisió musical: Perdut als carrers del món. Eldisc comença fort, amb cançons com araCoratge, La vida sense tu –plenament elsObrint Pas de sempre– i Seguirem. Cal des-tacar la inclusió d’instruments de corda enaquest treball i el fet que les cançons creixinamb compassos de diferent potència sonora.Clouen el disc dues composicions plena-ment valencianes, que compten amb la veu

de Mara Aranda: Al país de l’olivera i Jota delsvalencians. Miquel Gironès i Xavi Sarriàs’han ocupat de la producció, juntament ambl’esmentat Kaki Arkarazo. Han sabut com-binar la força del crit musical amb la parau-la necessària i suau. En resum, qui vulguitenir el bo i millor del que han sabut expli-car musicalment els Obrint Pas tindran ambCoratge l’espai essencial que són ells i la nos-tra música amb vocació de llibertat.

OBRINT PAS. D’on naix el coratge

C

Per Ricard MirabeteCrítica musical

Portada de l’últim disc

“

”

Han tingut lafeliç coincidència

de mostrar-nospúblicament el seu

nou treball.Cançons d'alegria

i de combat, festa i germanor,

reivindicació o solidaritat,

defensa dels dretshumans, socials

i nacionals, antiracisme,

antiimperialisme i llibertat.

BENZINA_13

1. L’escola no educa, l’escola fracassa, l’escola no s’adapta...

2. 2. Fa temps que hi ha soroll, molt soroll. Que el soroll ens aïlla. Com travessar aquest soroll

Fa temps que hi ha soroll, molt soroll. Que el soroll ens aïlla. Com travessar aquest soroll??

3. Diguem-ho clar: aquesta crisi és un nou negoci. Diguem-ho clar: ens han estafat i no hem fet res

3. Diguem-ho clar: aquesta crisi és un nou negoci. Diguem-ho clar: ens han estafat i no hem fet res ..

4. Hem descobert la perversió del lèxic, i ens hem constituït en assemblea. Això només el primer pas.

4. Hem descobert la perversió del lèxic, i ens hem constituït en assemblea. Això només el primer pas.

5. Hem deixat de creure en aquest món. Hem deixat de creure, en vosaltres. Per això ja no us obeirem més.

5. Hem deixat de creure en aquest món. Hem deixat de creure, en vosaltres. Per això ja no us obeirem més.

INDIGNATSINDIGNATS6. Ja no volem sumar sinó multiplicar les nostres afinitats per construir la nostra contra.

6. Ja no volem sumar sinó multiplicar les nostres afinitats per construir la nostra contra.

7. Ja no hi ha pacte possible, no hi ha res a negociar.

7. Ja no hi ha pacte possible, no hi ha res a negociar.

8. La vostra estratègia és impecable. Hem decidit convertir-nos en inadaptats i constituir-nos en assemblea

8. La vostra estratègia és impecable. Hem decidit convertir-nos en inadaptats i constituir-nos en assemblea ..

9. Ens sentim afortunats perquè ens hem reconegut i hem pres consciència.

9. Ens sentim afortunats perquè ens hem reconegut i hem pres consciència.

i no ens deixeu somiar no us deixaremdormir. I després, els nostres somnis

no caben a les vostres urnes. Poesia improvi-sada. Megàfons i assemblees múltiples quees complementen. I més versos que sobrevo-len. El que està en crisi són les nostres vides.No som cap mercaderia. L’art llueix este-nent-se per tota la plaça. Sobre les esculturesconegudes i mai no vistes. Dibuixant plànolsde colors brillants i cartells informatius.Imprimint octavetes amb fotografies simbò-liques en blanc i negre. Duent el teatre alcarrer. Com si aquesta vida que carreguemno fos prou de fantasia. També es debat si calcontrolar l’hora de finalitzar els concerts noprogramats. Alguns artistes es queixen de laseva situació laboral. I jo penso si cal profes-sionalitzar-nos i convertir-nos en allò quel’Ovidi Montllor en deia treballadors cultu-rals. Reenfortir l’especialització i recaure a lagola profunda de les lleis del mercat. Perquè:Qui controla aquest mercat cultural que totsconsumim. Qui decideix on recauen les sub-vencions. Qui marca les línies editorials delsllibres que es publiquen. Qui proposa el nougrup que farcirà el catàleg dels músics queens han de dur el darrer guany. On està ellímit dels continguts televisius. Qui visita elscementiris de l’art museístic. On es trobamarcada l’X del límit del cinema experimen-tal. Qui fa remoure la campaneta que manael ramat al seient de l’opi acomodat. I quecontrolades venen a ser totes les ballaruguesdel Sónar, Primavera Sounds, Festes Fòrumsi altres centrals del “sonido” o zones hermè-tiques. Ens volen ordenats, controlats, clas-sificats. El treball assalariat garanteix unabona dosi de cansament i difumina les pos-sibilitats dels encontres espontanis a qualse-vol hora del dia (o de la nit). I llavors, a l’ho-ra dels rebentats, se’ns ofereix la pauta deltemps lliure dels vençuts. Oci a low cost. Totala colla de bufaclatells i titellaires de sucre imantega a fer riure el personal que paga labasura que li fan empassar en quantitatsindustrials. Així, ben comprimit, com un bigmac d’escala planetària. La publicitat

S

Ens organitzem?

emmetzinada. Les llistes dels més millors.Els quaranta traficants. Tot per la pasta.Mans enlaire. Jo sóc un producte, tu ets unproducte, ell és un producte... Tots som sus-ceptibles d’inspirar la nova campanya deldarrer hit impersonal. Que visquin lestendències i les etiquetes. Les generacions iels productes diversificats. Benvinguts a l’al-dea global. A la societat de l’espectacle unita-ri que diria Debord. I així estem, dient queels nostres somnis no caben a les seves urnesi que el que volem és reapropiar-nos de lanostra pròpia vida. Que no volem comis-sions culturals ni polítques. Que reneguemde la separació. Que tot s’interrelaciona i elspoemes s’exalten i esclaten després de lesreflexions més profundes. Més ideològiques.Que hem decidit destruir l’art per potenciarla nostra creativitat quotidiana i així abolirtots els cànons. Que jo he vist molts poetes imúsics a primera fila durant l’intent dedesallotjament de la Plaça Catalunya. Quetothom cantava i ningú corejava el seu nom

Informació:www.acampadabcn.worldpress.com

acampadabcn@yahoo.es

Horaris:(Cada dia mentre duri)

19:00h.Comissions de treball

19:30h.Coordinació i

preparació de l’Assemblea

21:00h.Cassolada General

22:30h.Assemblea General

malgrat tenir una bona banda i un excel·lentMyspace amb milers de visites. Que la xarxaestà carregada de cinétracs exquisits que ensrecorden al millor Marker. Que estem encontra dels referents i les lliçons dels expertsconferenciants de les temàtiques mal apresesi avorrides. Que el més caduc de tot ésaquest món virtual que s’entesten en mos-trar-nos. Que la gratuïtat del micro obert onvaig assistir no podria pagar-la a preu deplatea. Que això només és un inici. Quejunts ho podem tot. Que hem perdut la por.Que no he aconseguit que aquest tema siguiportada. Ja ho veieu, està tot fatal. Em faltaespai. Però la revolució comença amb nosal-tres mateixos. Cap veritat és veritable. Elsilenci és letal.

Ah! I no em vinguis amb més discursosprecisos i ben apresos. Interpela’m.Demostra’m el què fas. On vius. Com vius.Qui ets?

ARA TOCA ESTENDRE LA LLUITA I PRENDRE

LA PARAULA

Per David Caño. Reportatge fotogràfic de Mireia Calafell

BENZINA_16

BENZINA_17

nyadors dels Jocs Florals de la ciutat i del premi Carles Ribaen tant que els més importants de rànquing actual i no fóradebades que d’altres hi tinguessin ocasional cabuda. Si no és ala Nit de Poesia al Palau, on s’han de mostrar i celebrar els pre-mis de poesia més cobejats dels Països Catalans?

Ha estat David Castillo qui ha establert el Balanç de l’anypoètic de 2010 que tradicionalment es llegia a la festa dels JocsFlorals i que enguany ha passat a formar part de l’Anuari poè-tic dels Jocs Florals de 2011 en base a uns pocs principis: el 2010no ha estat any de grans novetats; els grans segells editorialshan disminuït la producció poètica mentre que els indepen-dents mantenen qualitat, exigència i obertura a noves veus;excel·leixen les traduccions poètiques al català: FrançoisVillon/Andre Subirats, Thomas Bernhard/Ramon Farrés,Max Jacob/Enric Casasses, Mario Luzi/Lluís Servera,Bachmann/Anna Soler...; la continuïtat dels poetes de llargrecorregut: Carles Camps i Mundó (Premi Carles Riba 2009),Valentí Puig, Lluís Solà, Joan Margarit, Màrius Sampere,Joana Raspall, Marta Pessarrodona, Ricard Creus, Felip Cid,Susanna Rafart, Lluís Roda, Carles M. Sanuy, MiquelBezares, Antoni Clapés... Castillo destaca el binomi d’autorsjoves i veus grans amb les obres de Joan Duran, Jaume C. PonsAlorda, Mireia Vidal-Conte, Mireia Calafell, Sílvia Bel i IreneTarrés, entre altres, i tanca el seu balanç amb una mirada alsclàssics antics i moderns, entre els que hi prolifera un inefableMaragall, el venerat Màrius Torres i una, per fi, definitivamentrecuperada Rosa Leveroni, entre altres. L’esforç de síntesi deCastillo, reblat amb una breu selecció de textos d’alguns d’a-quests autors (Màrius Sampere, Carles Camps, Valentí Puig,Susanna Rafart, Mireia Calafell i Mireia Vidal-Conte, entrealtres) i combinat amb el barem de la Nit de Poesia al Palau iamb el de la llista de tots els poetes que intervenen a la setma-na de Barcelona Poesia atorga una visió bastant àmplia de lasituació actual de la poesia catalana. Insisteixo en la importàn-cia del Balanç poètic i en la seva necessitat perquè és, crec, l’ú-nica valoració que més o menys periòdicament disposem del’estat de la poesia ara i aquí. Fins arribar a l’únic balanç finalpossible: Eppur si mouve!

Mentrestant, invoco el Deogratias amb què Valentí Puigagraeix els grans dons de la vida –coincideixo amb ell, princi-pament, en el dry martini, el jardí de la Vil·la Mèdici pintadaper Velàzquez, una veu cantant Stormy weather– i amb ell,acabo:

“Senyor, gràcies per atorgar-nos sentitdel ridícul, per tanta paciènciai per amagar-te rere un núvol esponjóscada vegada que oblidem la Teva Lleii gosam fer literatura.”

Vinyet Panyella és escriptora

/// Opinió / Balconades

Barem i balanç poèticVinyet Panyella

aig és un mes poèticament hiperactiu. Totes les nove-tats bibliogràfiques ja són on han de ser i els llibres de

poesia que han sortit d’esquitllentes pels volts de Sant Jordi jahan pres posicions (momentànies) a les llibreries i a lescolumnes (escasses, això sí) que els dedica la crítica literària.Proliferen arreu presentacions, recitals i lectures, taules rodo-nes, jornades; s’embasten projectes nous; es refermen anti guescomplicitats, se’n renoven d’altres i se n’estableixen de noves.La poesia viu i la vida continua més enllà dels bestsellers pro-gramats.

El Festival Internacional de Poesia de Barcelona és l’esde-veniment que des de fa tres dècades polaritza el maig poèticen un creixent activisme urbà que entre la programació oficiali la que s’hi afegeix trenca qualsevol propòsit d’aconseguir unraonable seguiment. Hi ha activitats per a tot i tothom en unasetmana en la quAL sovint es desitja el do de la ubiqüitat ique, altrament, no ha aconseguit fixar la centralitat en la pro-gramació. Si els dos actes principals de Barcelona Poesia sónla Nit de Poesia al Palau i la festa dels Jocs Florals, el primergaudeix d’un tempo indiscutit mentre que, per contra, el segonno ha aconseguit ni la solemnitat festiva que hauria de carac-teritzar-la ni el prestigi suficient, sembla, perquè ha de dispu-tar el seu espai de temps en una banda horària farcida de pro-gramació alternativa. Les crítiques a la festa dels Jocs Floralsque enguany han aflorat no són noves però sí que s’han fetmés evidents –i, fins i tot, punyents– i resta el dubte, raona-ble, de pensar si de debò hi ha ganes d’impulsar i projectarvers el futur “el certamen poètic més antic d’occident”.

El conjunt d’esdeveniments poètics defineixen el barem iel balanç de la poesia de l’any. La Nit de Poesia al Palau és elmostrari del que la direcció del Festival considera la reivindi-cació de l’excel·lència i la varietat de l’espectre poètic. Lesveus poètiques, que enguany han estat nou (Núria MartínezVernis, Kirmen Uribe, Vicenç Altaió, Pamela Z, Valentí Puig,Kgaela oa Magogodi, Luis Alberto de Cuenca, JeromeRothenberg i Arnaldo Antunes) es lliuren a un públic predis-posat a l’acceptació dels valors amb què se’ls presenta. Un cops’ha acabat l’espectacle tothom se’n mostra encantat en pri-mera instància però, en segona, es detecta un excés de high-tech i performance que ha arribat no sé si a decebre però sí aprovocar una certa fatiga al públic entusiasta i predisposat.D’això va el barem: quin tant per cent de variants estètiques ide déjà vu? Perquè la Nit de Poesia al Palau marca barem itendència, la tria de noms és un difícil equilibri entre lanomenclatura emergent, la consolidada i la de procedènciainternacional i la combinatòria estableix precedents per afutures edicions. Altrament, s’hi troba a faltar algun criterique faci possible veure a l’escenari del Palau els poetes gua-

M

BENZINA_18

No tot el que s’ha d’aprendre a la vida es

pot ensenyar a l’institutPer Oriol Osan. Fotografies de David Campos per a BENZINA

Madame Melville, escritaper Richard Nelson (Chi-cago, 1950), en Carl, unhome de 50 anys, reviu elsseus 15 anys, quan vivia aParís amb els seus pares i

anava a escola. Ens trobem al 1966. MadameClaudie Melville és una professora de fran-cès de 30 anys, que invita l’estudiant a casaseva per mirar pel·lícules, escoltar música idiscutir sobre art. Sense pretendre-ho, elsedueix, i tots dos comencen una relació d’a-mor que no anirà enlloc però que els faràsentir vius. Quan retorna al pis quaranta anysmés tard, en Carl comprova com les emo-cions d’aquella adolescència encara estanimpreses a l’epidermis. “Quan penso en ella–recorda- o quan parlo d’ella, en un pensa-ment, en un somni, sóc sempre un noi dequinze anys“.

L’obra es va estrenar a Londres l’any2000, interpretada per Macaulay Culkin iIrene Jacob. L’any següent va arribar aBroadway, dirigida pel mateix autor i inter-pretada de nou per Culkin i JoelyRichardson. En la producció barcelonina,Àngel Llàcer agafa la batuta i dirigeix CarlosCuevas en el paper del jove estudiant, fet querepresenta el seu debut a l’escenari desprésd’haver crescut com a actor a la sèrieVentdelplà, i la bèstia escènica anomenadaClara Segura, amb qui l’uneix una complici-tat extrema després de vint anys d’amistat.“Tenim molta confiança i ens podem dema-nar qualsevol cosa”, asseguren rient.

És la quarta obra que feu junts. Àngel Llàcer: Sí. Han passat deu anys i hanpassat moltes coses! Cadascú ha fet la sevacarrera i ens hem tornat a trobar... peròtenim una il·lusió i un repte i és fer d’actorsels dos.Clara Segura: Una comèdia! [I se’l mirafixament]. O no. Bé, de tant en tant hi hau-rem d’afegir una broma...

I per aquesta ja vas pensar en ella.À: Sí, tot i que em va costar molt convèncer-la!C: Sí, li deia que sí, que volia treballar ambell, ell com a director i jo com a actriu, i anà-vem guardant les dates, però pel camí tambéli deia que si trobàvem una obra millor queaquesta, que la féssim. I he hagut de callar.

Ell ja m’ho deia: ‘callaràs la boca quancomencem a treballar’. I és cert. MadameMelville d’entrada té una lectura, o almenysla que vaig fer jo, em va costar una micaentrar-hi i ha sigut el seu gran treball d’anardesgranant el que he fet. Jo faig la broma quecrec que ha millorat l’obra.À: Jo no ho crec. Tu no l’has millorada, l’o-bra ja era així. És una obra llegida. Si tu lallegeixes no passa res. La gran feina està enels actors. I l’obra mai es construeix per lasituació sinó per la interpretació d’ells. Onrau la grandesa d’aquest tipus de treball? Enla interpretació i en el món interior de cadapersonatge. I ella ha descobert en els assajostot un fons de personatge. La gent pot dir ‘éstan fort, perquè no passa res, però passentantes coses!’. I aquest és el treball: que enuna primera lectura no ho veus, però desprésdels assajos molt acurats, la història flota. Elsecret d’aquesta obra rau en la seva interpre-tació.

Per què dius que és una història d’amortrencadora i impossible?À: Per tres motius: un és per la diferènciad’edat. Dos, pel moment en què passa (any1966 a París) i tres, perquè ell és d’una famí-lia absolutament retrògrada i conservadora, iella és una professora moderna, que se saltaels cànons, els temaris, etc. I és aquesta atrac-ció que senten l’un per l’altre. No crec ques’enamorin. No és una història d’amor, sinóde necessitat. Un li dóna a l’altre la clau persentir-se viu. Ell li dóna a ella la tendresa, lapuresa, la virginitat, i intenta que es tregui lesmotxilles que porta de la vida, que no li haanat massa bé, i sentir-se estimada, i ell sesent atret pel seu saber, la seva manera deviure, i la seva capacitat de ser feliç...

Un amor platònic, doncs?À: No ho és. Ho era fins ara, però nosaltresparlem del moment en què l’amor platònicdeixa de ser-ho.

Interessant binomi: un debutant (CarlosCuevas) i una veterana com Clara Segura.À: Crec que el talent no té edat. El noi, enCarlos, té un talent infinit. És molt bo i sapescoltar molt. Només té 15 anys! Els 16 noels fa fins el desembre... A aquestes edats etsuna esponja.C:I té la no-consciència del talent. No és

conscient de les coses que sap fer sensesaber-ho, i això amb els anys, canvia. Prensconsciència d’allò que saps fer i d’allò que no.Entens l’obra quan te n’adones de com ésfascinant tenir 15 anys i de com ho és tenir-ne 37. Dos móns que s’atrauen i que alhorano s’entenen i que alhora es necessiten.

I és que li dobles l’edat.C: Sí, això és molt fort! Això no m’havia pas-sat mai! Un company d’escena teatral que ésd’una altra generació! M’havia passat, peròessent jo la petita. I hi ha frases de l’obra quejo les dic a la vida... i és que el món va moltràpid! Fa tres dies li estàvem donant a enCarlos classes de com posar un vinil... és unmón que no ha tractat. I a mi ja em va aga-far de lluny, jo sóc de la generació casset! À: És una obra d’escoltar molt. Si no s’escol-ta, no funciona. És un joc entre dos. Si tiresbé la pilota i la saps tornar, el joc és fantàstic.

Has fet, per tant, de professora d’ell, dins ifora l’escena. Un doble paper.C: No és la meva vocació, però suposo quetots, inconscientment, li hem fet una mica deprofe. Però no de ‘has de fer això o allò altre’,sinó ‘d’ostres, és que això és al·lucinant, tio,obre els ulls ...i ara que els tens tan oberts,deixa’t entrar’. Tots tenim aquesta cosa decuidar-lo, sense que se n’adoni i ho notimassa, perquè té la pell molt fina. Tots tenimmés o menys la mateixa edat, som de lamateixa quinta, som joves, perquè jo encaraem considero jove [i riu]. En Carlos ha tin-gut molta sort d’entrar en un muntatge detanta elaboració, que no sigui gran muntatgeen què tu ets una peça més, i on no se’t dónala importància actoral necessària perquè ésmés important el muntatge que la feina indi-vidual de cadascú...À: Una cosa que crec que li hem ensenyat iell l’ha après és a estimar aquesta professió,l’elaboració. Perquè som artesans. I ell s’hapres això com una artesania. Aquest noiporta el pes de l’obra. Ell la comença i ell l’a-caba. I és ell qui explica què va passar, la res-ponsabilitat que té és enorme.

Com heu enfocat el tema del sexe amb unmenor a escena?À: Una cosa que ens feia molta por és quesemblés que el personatge de la Clara abusa-va d’aquest nen: ‘sóc una tia que vull seduir

A

Àngel Llàcer dirigeix Clara Segura i Carlos Cuevas a

Madame Melville, una història d’amor i passió, tendra i trencadora, entre

una professora i el seu alumne adolescent, ambientada en la vigília del

maig francès. Al Teatre Borràs fins a finals de juliol.

BENZINA_20

aquest noi i a veure quines armes utilitzo’.Això no m’interessa gens. El que sí quem’interessava era parlar de dues personesdèbils i vulnerables que s’uneixen. I un amorimpossible que tingués aquesta diferènciad’edat m’ajudava a explicar precisament queno fan això per crear una relació futura sinóperquè realment la seva vulnerabilitat elsporta a unir-se. No es crearà mai un futurperquè aquesta relació no aniria enlloc. Crecque he volgut ensenyar dos personatges queen un determinat moment es trenquen, i ésquan es trenquen que s’agafen l’un a l’altreper no caure a l’abisme. I aquesta unió els fafeliços.C: I crec que hi ha una altra cosa en l’escrip-tura que trenca una mica aquesta idea delpossible conflicte moral entre una dona mésgran i un nen de quinze anys, que és el puntde vista que planteja l’autor. L’autor hoplanteja com un record, i el record el plante-ja positiu. Tots, als quinze anys, hem fetcoses que vistes ara diríem ‘hòstia, jo vaig feraixò?!’, però, en canvi, el record és positiu.Per tant, va ser una bona experiència i, pertant, no hi ha judici. Però sé que l’especta-dor en farà un.À: Quan l’obra comença ell ja té cinquantai escaig anys. I diu que quan pensa en ella nosap veure’s d’una altra manera de quan teniaquinze anys, per això té aquesta aparença. Icada cop que surt a escena i recorda, sempreés positiu. Per tant, saps que aquella relacióno li ha creat cap problema.

La Clara Segura entén Madame Melville?C: M’ha costat molt. Molt. Jo tenia mésprejudicis que l’Àngel i que tothom.À: Però jo crec que l’espectador s’oblida queel nen és un nen. Hi ha un moment en quèquan tenen una relació l’única cosa que volsés que s’abracin. Hi ha un moment en què jaestàs acostumats a ells, que els veus feliços.

Esteu parlant de la manca d’efecte.À: Absolutament. La necessitat que totstenim de l’efecte, i no parlo del sexual.C: És que el sexe és anecdòtic, en aquestafunció! Primer, no es veu, es diu i prou. Hoexplica d’una manera molt bonica, tal i comfa en Carlos, molt carinyosa. El sexe és eldesvirgament d’ell i una necessitat d’ella,però no és la recerca final. Es fascinen, mésque s’atrauen. À: Crec que més que una experiència sexu-al, el que tenen és una experiència íntima.Ell ho diu: ‘no va ser fins quinze anys méstard que vaig entendre que potser el que ellanecessitava és algú que respirés per poderabraçar-lo tota la nit’. El sexe existeix per-què la unió és tan forta que et despulles...C: ... que t’abraces i se t’activen les coses,però en realitat és que no és el teu objectiu,perquè el que es confessen, subtilment, ésque estan fascinats l’un de l’altre, a classe.Ella és la professora que li agrada més, i ellel seu alumne preferit.

Madame Melville s’ambienta en vigílies delmaig francès. Sembla que ni feta expressa-ment en aquests temps d’indignats...À: Ella li encén una mica la flama...C: ‘Pensa per tu mateix, desperta, el mónestà canviant, mira l’art, però no des del cap,sent les coses, i enfront de les coses has deser valent’... és una mica el coratge de Joanad’Arc, el que ha de tenir a la vida...À: Ella li diu que potser ja no li toca fer lescoses, però sí a ell...C: Li passa el relleu... ella li obra els ulls,perquè s’emocioni, miri, es sorprengui, esfrapi amb l’art, ella li parla de música, deliteratura, de quadres... A qui no li haguésagradat tenir una nit, una conversa llarga,una sobretaula, amb Madame Melville?Resoldre dubtes de l’adolescència quealguns encara no hem superat [i riu].

À: El noi li demana que li expliqui les coses,però diferent de com ho fa a classe. Té famde coneixement, i una enorme sensibilitat.C: Ella és una dona més intel·lectual...À: De totes maneres, crec que si hi ha algu-na víctima, és ella, Madame Melville, i nopas el nen, que és qui potser la gent espensa.C: És una víctima perquè el món encara noha canviat per poder-lo viure amb llibertat.

Aquesta és la primera obra que ÀngelLlàcer dirigeix que no és una comèdia, el seuprojecte més personal com a director, des-prés d’haver signat El somni d’una nit d’estiu,Ja en tinc 30! o La doble vida d’en John, entred’altres, i musicals. “I ha estat un repte, per-què el to de comèdia ja el domino... Aquí, encanvi, he descobert el tempo: has d’avançar-te a l’espectador. L’espectador no ha de tenirtemps d’entendre, amb el cap, el que estàveient. Si t’avances, l’espectador s’enganxa”,afirma.

Què aporta aquesta història ja al segle XXI?À: Dóna ganes de viure, de sentir-se viu,malgrat la vulnerabilitat dels personatges.L’espectador s’hi identificarà, i més enllàdels amors platònics, que tots hem viscut,sinó per les ganes de viure. Els personatgessaben que acabaran malament, però tenen lavalentia de crear un micromón i intentar serfeliços.C: La valentia i el no-prejudici. No jutjar lescoses: ‘què m’ha d’aportar a mi un nen de 15anys?’, o el contrari, ‘una professora!’. Ep,tranquil, no passa res! I no parlo de sexe. Lavalentia, per exemple, d’anar a un museu imirar un quadre amb els ulls tancats, a veurequè passa. No és una obra obscura i difícil.À: L’espectador s’emocionarà, plorarà, peròsortirà content i feliç. És d’aquelles obresque t’emportes a casa i la vas reflexionant.

Aquest és el projecte més personal com a director d'Àngel Llàcer, i ha volgut comptar amb Clara Segura com a intèrpret.

BENZINA_21

ompartir la teva vida amb la gent jove, que és elque fem tots els que ens dediquem a la pedago-

gia, t’exposa a veure’t reflectit en el mirall de DorianGray. Ets tu mateix –el seu reflex, la seva imatge– quiva envellint dia a dia. Ells romanen, en canvi, eterna-ment joves. No te n’adones i ja han passat 30 anys desdels temps en què tu mateix seies a l’altra banda d’a-questa línia invisible, però infranquejable, que ara etsepara d’ells i que és, al capdavall, el mirall del temps.Tu, Dorian Gray, el retrat d’allò que esdevindrien si eltemps passés per a ells.

Però no és d’aquest estrany abisme que ens separa,tan a prop i tan lluny, d’allò que vull parlar. Sinó delsulls enlluernats que veig sovint en els seus rostres,encegats per una llum intensa que és la llum de l’èxit.Futurs actors, futurs directors, futurs dramaturgs aspi-ren a aquest intangible que és l’èxit professional. L’èxit,quan el desitges, és com un d’aquells genis de les llàn-ties meravelloses dels contes orientals: t’obren les por-tes d’un paradís llargament desitjat... que acabaràs per-dent. Per què? Perquè no era encara el moment, noestaves preparat, no has sabut aprofitar l’ocasió. És lamoral del conte. Què hi farem. Els orientals són així:els homes feliços no tenen camisa, els joves que se’nsurten són prudents, els savis són ancians i es caven lapròpia fossa.

Per això em va sorprendre, mentre m’enfonsava enl’obra monumental de Víctor Hugo Els miserables –unautor que, ves a saber per què, tenia abandonat–, llegirles següents paraules: “L’èxit és una cosa força lletja. Laseva falsa semblança amb el mèrit enganya els homesde tal manera que, per a la multitud, el triomf té gaire-bé el mateix rostre que la superioritat” M’entusiasma laforma com Víctor “Hugo evita la devaluada críticamoral tot dient que l ’èxit és lleig:” no és dolent, ni arro-gant, ni menyspreable. És lleig. I a més a més és vulgar(agrada al vulgus més cridaner). I és fals com el similor.

Crec que val la pena aturar-se a pensar al voltantdel significat precís de les quatre paraules sobre lesquals Víctor Hugo sustenta aquesta crítica contra l’è-xit. Èxit en contraposició a mèrit, triomf en contrapo-sició a superioritat. Són paraules que massa sovint femservir per parlar d’una mateixa cosa. Però hi ha mati-sos i són importants. Si l’èxit és el resultat feliç d’unaempresa o un esdeveniment, el mèrit és allò que fadigne de recompensa una persona. Si el triomf és l’ho-nor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al gene-ral vencedor, la superioritat és la preeminència i l’ex-cel·lència respecte als altres.

És a dir, l’èxit és puntual i les seves causes poden

ser fruit del pur atzar. El mèrit no. El mèrit ésconstant, i l’aconsegueix aquell que, a judici de lamillor part de la comunitat, assoleix una qualitatespecial pels seus esforços en benefici de tots. Eltriomf és vanaglòria, que dura mentre dura... fins lapropera derrota, fins que el vulgus, un altre cop, esdeixi guiar cap a un altre entusiasme (és la històriade Roma i dels seus generals). La superioritat, encanvi, és visible només als ulls habituats a distin-gir-la i no va acompanyada necessàriament de capdistinció especial. És la condició natural de qui haremuntat el vol fins a altures inabastables.

I ara torno a ser Dorian Gray, la fantasmagoriadel temps que ha de venir. I em pregunto si VíctorHugo tenia raó o, en el moment d’escriure Elsmiserables, era només un vell xaruc que començavaa repapiejar des de la seva meritòria superioritat debarba blanca de patriarca de seixanta anys.¿Realment ens confonem quan fiquem en el mateixsac paraules com èxit, mèrit, triomf i superioritat?¿O més aviat es tracta de paraules que defineixendiferents edats? L’èxit i el triomf són paraules queparlen amb l’impuls indeturable de la joventut, sónparaules que serveixen per parlar del caos de la for-tuna. Què sap el jove soldat de per què s’ha guan-yat una batalla? D’on ha sortit el talent per aescriure una primera obra excel·lent? D’on surt laforça que fa gran un actor? Què és l’art sinó la con-densació miraculosa d’alguna cosa que no sabemd’on ve dalt de l’escenari, en un quadre, sobre unpaper?

El mèrit i la superioritat són, en canvi, valors al’abast només de qui ha assolit, pas a pas, un reco-neixement social. És el camí, duríssim, que s’obredesprés dels primers èxits de la joventut. És lamuntanya altíssima que cadascú ha de continuarescalant, a quatre grapes si cal, fins a perdre les for-ces. Ja no serveix, aquí, la metàfora de l’àguilasolitària que domina el cel. Potser sí que l’home demèrit sigui tan afable i virtuós com imagina VíctorHugo. Però potser la seva aparença sigui més aviatla del Übermensch, el superhome que Nietzsche vaimaginar solitari, lluny de la multitud, emprenyat,enfollit, destructor de la religió i la moral delramat. No parlem de política. Parlem d’art. Parlemde la follia destructora del vell Tadeusz Kantor, delvell Picasso, del vell Kurosawa i, per què no?, delvell Víctor Hugo... Ja no necessitaven l’elogi de lacomunitat. Situats més enllà del bé i del mal.

Pablo Ley és dramaturg

/// Opinió / La punta de l’iceberg,

Pablo Ley

La perversitat de l’èxit

[ [

[ [L’èxit és puntual

i les seves causes

poden ser fruit del

pur atzar. El mèrit no.

El mèrit és constant,

i l’aconsegueix aquell

que, a judici de la

millor part de la

comunitat, assoleix

una qualitat especial

pels seus esforços en

benefici de tots.

El triomf és

vanaglòria, que dura

mentre dura... fins

a la propera derrota.

C

BENZINA_22

Projecte MargotEs tracta de resistir

ABARET LITERARIOAquest projecte amb nomde dona format per tres ex-alumnes de l’Estudi deTxiqui Berraondo i ManuelIllo va néixer l’any 2008

amb Cabaret literario, un recital íntim iatmosfèric sobre textos de Borges, Cortázar,Pessoa, Murakami o Baricco entre d’altres.Les distintes històries d’aquests autors –ambels estils distints i les distintes veus de cadas-cun– s’organitzen i col·laboren per tancar al’espectador en una bombolla de sensacions isuggeriments, de paraula i proximitat. No hipassa res, i alhora hi esdevenen totes les his-tòries. “Cadascuna de nosaltres –expliquenles actrius– va triar un text literari, entre toteshem treballat per buscar-ne les relacions, tra-çar-ne un fil conductor i construir l’especta-cle”.

Després de més de dos anys de rodatge,Cabaret literario s’ha convertit en un cos viu icanviat: “És petit i fàcil de muntar, l’hemportat al Llantiol, El Colmado, El Arco de laVirgen, Freedonia, el Pastís, Inusual project i

molts altres espais alternatius de Barcelona.Allà on va l’espectacle canvia, creix i s’adap-ta a l’espai de representació. Gràcies a aixòtenim alguna cosa semblant a un públic fidel.Hi ha gent que ens ha vist tres o quatre vega-des i torna.”

Un altre dels aspectes que fa interessantla proposta d’aquesta jove companyia és elque elles anomenen els Satèl·lits Margot, unaxarxa canviant d’individus i col·lectius delmón de la música, el teatre i l’audiovisualamb els que col·laboren activament pergenerar noves propostes i espais de coexis-tència. Per exemple, el passat 7 de maigProjecte Margot va presentar a l’espai RAIde Ciutat Vella el seu Cabaret literario juntamb un concert de la banda Ohmaligna; nocom una nit de sessió doble sinó com unahibridació real dels dos espectacles per gene-rar un producte nou i únic per a l’ocasió.

El proper Cabaret literario tindrà lloc el dia 8 dejuliol en el marc del Festival Festus de Torelló,aquest cop hibridat amb la música del grupPersian Pelican.

C

Per Joan Yago

El passat 25 de maig es va

poder veure a la Mostra de

Teatre de Barcelona v.2.0

La inventora de Nubila

Wahlheim respira sobre los

personajes de Sófocles, el

nou espectacle amb el qual

la companyia barcelonina

Projecte Margotcontinua reivindicant un

teatre de creació i

realment alternatiu.

Contra la supremacia

de les sales grans,

resistència i confiança

en la pròpia feina.

Contra les retallades

en cultura, nous formats

d’espectacle i treball

en xarxa.

La inventora de Nubila Wahlheim respira sobre los personajes de Sófocles.

LA INVENTORA DE NUBILA WAHLHEIM RESPIRA SOBRE LOS PERSONAJES DE SÓFOCLESEl nou espectacle de Projecte Margot té, uncop més, la barreja com a punt de partida. Estracta d’una adaptació lliure a partir deMonólogo necesario para la extinción de NubilaWahlheim y extinción d’Angèlica Liddell i elclàssic de Sòfocles Filoctetes.

La inventora de Nubila Wahlheim esmultiplica per dos (Laia Monforte i LidiaCasanovas) i reflexiona sobre la incapacitatde l’escriptura ideal, sobre el fracàs delsmediocres, sobre el seu propi fracàs. Estransforma a la vegada en Sòfocles, des d’onrespira sobre els tres personatges principalsde la seva tragèdia donant-los vida: Ulisses(Rocío Manzano), Neoptòlem (Begoñamoral) i Filoctetes (Anna Tamayo). Els trespatiran com si fossin reals; empesos, frenats icomentats per les seves creadores, a la recer-ca de la superació dels seus propis fracassos.

“És una barreja del que estàs inventantamb el que t’agradaria inventar”. Dos plansde realitat tenen lloc de forma simultània; elde l’arquer mitològic que lluita per conque-rir la seva heroïcitat al peu de la muralla deTroia i el de la inventora que veu en la crea-ció de la seva obra la única cura contra lamediocritat. Les pors, els dubtes i les frus-tracions d’aquesta inventora transcendeixenla seva realitat i afecten al comportamentdels personatges que ella mateixa ha creat.“Treballem amb la certesa que l’espectadorno és ximple. Fem el nostre teatre pensanten un públic actiu que serà capaç d’extreure,connectar i entendre els distints elements del’espectacle. No és una proposta senzilla,però estem fartes de veure propostes senzi-lles que no diuen res”.

Aquest segon espectacle és més llarg,complex i ambiciós que Cabaret literario,però ambdós comparteixen una importantcaracterística pel que fa al procés de creació:les dues peces han estat creades sense direc-tor. I com es fa això? “Hem aconseguit queel procés de creació no sigui la selva.Treballem en col·lectiu i ens definim com aactrius creadores, però cadascuna té unatasca concreta i no tot s’hi val. Hem treballatanteriorment amb directors i és possible quehi tornem a treballar, però ara mateix fun-cionem bé així i ens sembla més interessantsaber que totes aportem al mateix nivell.”

CREANT DES DE BAIXProjecte Margot ha patit canvis des de laseva creació, però s’afirma com a companyiasòlida i insisteix que ha vingut a quedar-se.Des de la visibilitat reduïda del centre cívic iel cafè teatre, i sense el recolzament de capgran escola o institució, aquest col·lectiu tre-balla incansablement i continua avançant;

de moment fins a la Mostra 2.0 i el Festus.“Es tracta de resistir, tenir paciència i confiaren allò que fas. Després d’aquests anys depicar pedra i assajar espectacles sense ni tansols saber si tindríem un lloc on estrenar-los,comencem a veure un camí i notem un saltqualitatiu en la nostra pròpia feina”. Els pro-blemes, com sempre, vénen de la relaciótemps/diners. Són moltes hores dedicades acreació, producció i gira a les quals s’han desumar les distintes feines alimentícies decadascuna. Acaben, com elles diuen, fent elteatre a llengua fora. “El problema no venomés de les retallades, sinó de la maneraque els diners es reparteixen. Tots sabem quehi ha sales, companyies i directors que con-tinuen treballant amb grans pressupostosmentre que altres propostes es deixen morirsota el pretext de la crisi”.

Per altra banda, no dubten en reconèixerque la perifèria els ha donat, d’alguna mane-ra, independència. Tenen els seus interessosi la reacció del públic com a únic criteri crea-tiu i no necessiten justificar-se davant de resni ningú. Amb els seus pocs mitjans, sónlliures per fer el que vulguin i volen seguir-ho sent.

En una Barcelona que intenta autoeri-gir-se capital mundial de la cultura contem-porània, Projecte Margot troba a faltar unaautèntica xarxa que coaguli iniciatives iespais de creació com ara Indisciplines o LaPoderosa. Sense espais d’investigació, reflexiói coexistència les companyies petites ho tin-dran cada dia més dificil per créixer a nivellartístic i professional. “S’estan tancant i res-tringint espais com El Arco de la Virgen oel Big Bang Show, espais necessaris pel des-

envolupament artístic de la ciutat. A dia d’a-vui, el reducte cultural amb el qual ens sen-tim identificades és Teatron que és, parado-xalment, un espai virtual”.

A banda d’aquests dos espectacles,Projecte Margot ha investigat en el terrenyde la perfomance amb la peça Indiferente; unqüestionament de la heteronormativitat delsistema i de la llibertat d’orientació sexual.Conegueu la seva trajectòria, seguiu els seustreballs i acompanyeu-les en la seva resistèn-cia al web www.projectemargot.com.

L'actriu Lidia Casanovas en una escena de Cabaret Literario.

Escena de Cabaret Literario.

BENZINA_23

ue l’art dóna llibertat a les persones ningú ho qüestiona. Per això,el proper mes de juliol, ballarins de 30 companyies de quinzepaïsos d’arreu del món envairan pacíficament, en una estimulantgimcana de més de 35 espectacles, espais públics de Barcelona,Sabadell i Sitges. És el Festival Internacional de DansaContemporània en Paisatges Urbans (Dies de Dansa-DDD),

creat el 1992 i que actualment forma part de la programació del GREC, amb l’ob-jectiu no només de difondre aquest gènere, sinó d’humanitzar les ciutats, redesco-brir el patrimoni arquitectònic i crear nous circuits professionals.

“La dansa no és patrimoni dels artistes ni dels gestors culturals, sinó de lahumanitat”, explica Juan Eduardo López, director de DDD des de la primera edi-ció. Enguany, per celebrar el vintè aniversari, el festival dedica una part de la pro-gramació a fer una retrospectiva amb algunes de les millors companyies que hanpassat per la mostra. El balanç és molt positiu: “és una manifestació que ens sor-prèn cada any, i ens crea alhora un compromís per estar a l’altura de l’edició de l’anyanterior”, afegeix. “Artistes europeus i internacionals queden meravellats d’aquestacomunió. És un festival generós tant pels artistes com pel públic. Va néixer aBarcelona i ja s’ha exportat a 33 ciutats de quatre continents. Només ens faltaOceania! Molt pocs festivals tenen aquesta repercussió”.

Com a gran novetat del 2011, el Dies de Dansa proposa un recorregut virtualdel festival a través de les noves tecnologies (codis QR) per tota Barcelona. El pro-jecte, que s’ha realitzat en col·laboració amb la xarxa CQD – Ciutats Que Dansen,ofereix als visitants i habitants de la ciutat un recorregut emocional a través de 20intervencions de dansa contemporània, d’un minut de durada, gravades a la manerade vídeo-dansa en diferents localitzacions emblemàtiques de la ciutat i que elsespectadors podran veure a través dels seus smarthpones (IPhone, Android,...) iconnexió a internet. Podran visualitzar-los a la pantalla del seu telèfon, llegint elscodis QR instal·lats en vint espais diferents de la ciutat durant el mes de juny,previ a l’inici del festival.

Alguns dels artistes participants en el projecte han estat Sol Picó, LaIntrusa Dansa - Damián Muñoz o Catherine Allard (IT Dansa). Els vídeoss’han gravat al Parc Güell, al MACBA, al CCCB, a la Fundació Miró o alMuseu Picasso, i en altres racons especials, encara menys coneguts,configurant un recorregut turístic basat en la dansa. Es pot accedir a cadavídeo a través del codi QR especialment col·locat en el lloc de la gravacióo a través del web www.dcode.cqd.info.

La dansa és el primer gènere artístic al qual ens acostem a la vida,assegura el director. El moviment ja el tenim al ventre de la mare.DDD ha sabut explorar els canals de comunicació i transformarl’espai a través del moviment, alhora que reivindicar un espaipúblic que cada vegada ho és menys. Una bona manera que edi-ficis, carrers i places de la ciutat cobrin vida i que es convertei-xin en el punt de trobada entre l’art i les persones. O. Osan.

El Festival DDD’11 tindrà lloc de l’1 al 6 de juliol

A bellugar-se!El Festival Dies de Dansa arriba enguany

a la vintena edició. Durant sis dies, ballarins de

trenta companyies ocuparan edificis, carrers

i places, en una màgica trobada entre la dansa,

les persones i l’espai urbà. I totalment gratuït.

Q

BENZINA_26

Teatre 2.0

Conscients de l’actual crisii de l’escassedat de recur-sos econòmics, creiem queles companyies necessitenmés que mai un espai onmostrar la seva feina, i és

per això que en aquesta edició volem donarl’oportunitat al màxim de propostes possi-bles”, explica Empar López, creadora idirectora de la Mostra de Teatre deBarcelona, una més que notable plataformade difusió artística, vigent des de 1996, perimpulsar la carrera d’actors, autors i direc-tors dins del panorama teatral del nostrepaís, i que enguany canvia de nom perpotenciar la participació del públic.

4 FASES ELIMINATÒRIESA la marató d’aquest any es veuran 40 pro-jectes en representacions d’un sol dia a la seuúnica de la Mostra, el Teatre del Raval, quecompetiran entre sí en quatre fases elimina-tòries. La primera de totes durarà fins elproper 26 de juny. Passaran a la segona fase20 companyies preseleccionades per les

puntuacions del públic. Aquestes vint com-panyies actuaran per segona vegada del 23d’agost al 14 de setembre, de les qualsnomés passaran a la tercera fase, també perdecisió popular, la meitat. Així, a la tercerafase, que es durà a terme del 29 de setembreal 9 d’octubre, només actuaran deu compa-nyies. I a la quarta i última de totes, que tin-drà lloc entre el 18 i el 22 d’octubre, serancinc les propostes que competiran entre sínovament. Tres de les cinc companyies fina-listes optaran a ser les guanyadores de laMostra de Teatre de Barcelona v.2.0. A més,les obres premiades s’inclouran a la progra-mació estable de Teatre del Raval per a lapropera temporada.

La Mostra de Teatre ha servit, any reraany, per posar de manifest el gran momentdel teatre de creació a Catalunya, fet que esveu reforçat pel volum de propostes –setan-ta que en aquesta ocasió han optat a serseleccionades. “El fet que els quarantaespectacles participants només es represen-tin un sol dia té com a objectiu donar cabu-da a més companyies”, afegeix López.

“

Per Oriol Osan

La Mostra de Teatre de Barcelona ja està en marxa.

En aquesta edició, com a gran novetat, el certamen s’allargarà fins al proper

mes d’octubre quan, després de quatre fases eliminatòries, de les 40 companyies

inicials només en quedin les finalistes... i la guanyadora. Una proposta on el

públic té un paper essencial.

Imatge de l’espectacle Nerón.

Representació de

No te cases con Roberto.

BENZINA_27

a uns dies vaig ser citat per un mag. Em va dir que ellloc ideal per veure’ns seria al Parc de la Ciutadella. Comque un és obedient, fins allà vaig anar perquè es dugués aterme la trobada. Encara que no ens coneixíem, no hi vahaver dificultats a l’hora de saber qui era cadascú.

El mag em va explicar que en acabar la xerrameca de -sapareixeria davant dels meus nassos i jo llavors hauria d’a-gafar el relleu del que ell venia predicant d’un temps ençà.Segons el misteriós personatge, quan pronunciés la fórmu-la matemàtica un per un igual a un, jo seria l’encarregat d’e-xercir aquest càlcul davant les persones que composen elque coneixem com el món de la cultura.

I així va ser, em vaig quedar més sol que un mussol enl’instant en què el mag va verbalitzar l’un per un igual a un.Res a veure amb el miracle de la multiplicació dels pans iels peixos. Tampoc el mag va tenir compassió de mi i no vavoler aplicar-me un altre miracle, el d’aixeca’t i camina. Vaser tal el bot que em va produir observar com aquell homes’encongia fins a dissoldre’s, que el meu cul va quedarenganxat al banc on vam estar petant la xerrada.

Allà vaig romandre descompost fins que es va acostaruna lloba per comunicar-me que un altre mag, el del zoo-lògic, li havia aplicat l’operació matemàtica de l’un per unigual a un. Davant d’aquesta sentència, l’animal havia deci-dit buscar-se la vida fora del recinte, ja que en la coveta viviaamb la seva filla, però com que no era possible compartir,ella va decidir escapar, ser notícia, buscar l’èxit fora del seuhàbitat i així aconseguir contractes en quantes més ciutatsmillor.

En això estàvem la lloba i jo quan vam veure que veniacap a nosaltres un altre mag que acabava de sortir de lesdependències del Parlament de Catalunya. Així va ser com,per art de màgia, vam passar a ser tres, aquest últim en qua-litat del tercer en discòrdia, en comptes del de no hi ha dossense tres. Quina notícia ens va portar el mag parlamenta-ri: la cambra catalana havia acordat per unanimitat, a peti-ció d’una Iniciativa Legislativa Popular que va presentar nimés ni menys que un milió de signatures, aprovar i dur aterme el resultat de multiplicar un per un. L’home va apro-fitar per informar-nos que la ILP va ser gestada i promo-cionada pel mercat, el que tot ho pot i amb el que ningúpot.

D’una revolada la lloba se’n va i alhora el senyor PolíticMag em comunica que si vull tornar a ser lliure i que el meucos es desprengui del banc, havia de comprometre’m a fer lafeina que amb anterioritat ja m’havia encomanat el seucol·lega en campanya: ser el responsable de practicar l’ope-ració de l’un per un igual a un entre els diferents àmbits queconformen la cultura

Lluí Cabreras

/// Opinió / Guirigall

Un per un igual a un

F Se’m feia molt difícil haver de barallar-me amb la mevagent. El vertigen es va apoderar de mi, però entre quedarenganxat a un banc del parc de la Ciutadella o comprovarcom el mag del Parlament pronunciava l’aixeca’t i camina,vaig optar per això últim.

Abans que el miracle s’acomplís vaig intentar argumen-tar que la cultura no era equiparable a l’esport, encara queaquest també fos cultura. Tot i ser conscient que una normaaprovada per la cambra que representa la voluntat sobiranadel poble català, sota la pressió afegida d’una IniciativaLegislativa Popular a instància del mercat, seria d’insensatsexercir d’insubmís, vaig insistir davant el meu poderósinterlocutor que en les diferents facetes de l’esport sí erafactible identificar el número u i que per això pujava alpodi. Tossut i complidor amb el mandat polític, el mag delParlament em va dir que “o caixa o faixa”. Quina vida m’es-perava si seguia en els meus tretze? Estar contínuament lli-gat a un banc amb una de les parts sagrades del meu cosenganxada a un robust tros de fusta?

Vaig optar per fer-li cas i em vaig llançar a predicar queen el món de la cultura no valia la suma, la resta ni la divi-sió. A la cultura a seques, la que els sacerdots beneeixenperquè no es contamini ni d’oci ni d’entreteniment, li con-venia, tal i com el Parlament havia acordat, el complimentde la multiplicació de l’un per un. Por i pena em tenallavendavant feina tan ingrata. En un sector on des de semprehavia prevalgut la diversitat, el plural, l’obertura de mires ila llibertat, haver d’anar ara a la contra, em complicavamassa l’existència.

Ingenu de mi. Gairebé sense esforç per part meva isense oposició del sector cultural, la prèdica beneïda i màgi-ca de l’un per un s’havia estès i acceptat fàcilment.Quedaven a la trinxera els irreductibles, els radicals alsquals només els interessa la confrontació en conptes d’es-tendre la mà, els que contínuament s’indignen reclamantllocs extensos i amplis i els que pensen que encara és possi-ble donar unes quantes rebolcades a l’assumpció de normesconsumides i consumades per la majoria.

Potser el miracle s’ha pogut dur a terme per la capacitatdels mags implicats en la tasca i la docilitat social per laqualels estats acomodaticis de l’ésser humà senten volença.En un breu espai de temps en el qual em cito amb un mag,converso amb una lloba i un altre mag, i m’allibero d’unbanc, la Catalunya de la cultura havia interioritzat sense dirni piu el resultat de l’operació que multiplica un per un.

Cada franja ha pactat el seu podi i ha nomenat a un encada branca artística, interpretativa o lligada a la creació.No hi ha ni pot haver discussió, el buit disposa de cavitatlimitada, només un o una, s’ha acabat la festa.

Lluís Cabrera és Fundador del Taller de Músics

BENZINA_28

Very PomeloLa fresca textura de les arangesVery PomeloLa fresca textura de les aranges

ns trobem una tarda aBarcelona amb el XarimAresté (Flix, 1983), ànima icompositor del grup, per-què ens expliqui què caraifan en el món de la música

i com és que sonen tan desimbolts, inno-cents, incendiaris; tenen aquella estranya lli-bertat que ens deixa amb un pam de nasdurant cada concert. Ells em responen: “femcom si no hagués passat res”, servint-se deltítol de la primera cançó del Xurrac Asclat, elnou àlbum.

Després de publicar el vostre debut musicalFígaro, fígaro l’any passat, heu trigat moltpoc a treure el nou disc. Teníeu molt mate-rial?No és que tinguéssim molt material... bé, enteníem molt per fer el primer disc però enscostava molt donar cohesió a totes les can-

çons que teníem. Jo tenia set discos prepa-rats i era difícil agafar unes cançons d’aquí iunes altres d’allà. Potser perquè no teníem elso i el coneixement que ara tenim sobre lanostra música era difícil decidir els temes delprimer disc. Jo estava composant d’unamanera malaltissa i, de sobte, em vaig trobara l’abril passat amb tot un disc fet, que ésaquest Xurrac Asclat i a l’octubre ens vamposar a enregistrar-lo a Flix.

Com va anar la tria de les cançons definiti-ves del nou disc?Hi havia unes trenta cançons i volia que al’estudi les anéssim treballant ja que no hihavia problemes de temps. Vaig pensar queseria excessiu enregistrar-les totes i potserno seria tan fàcil escoltar el disc; m’haguésagradat a mi però potser a vosaltres no i, defet, ja tindrem temps de fer discos triples...[somriu]

Amb la formació de sextet quant temps por-teu?Assajant ja portem des d’abans d’enregistrarel primer disc. Un dia vam muntar un con-cert especial amb amics nostres en el qual hihavia el Ricky Gil, el Pantanito, La MaikaMakovski, el Marc Serrat, i aquell dia vamtocar amb un músic trompetista i un saxofo-nista, i el trompetista es va quedar a la banda.És molt bon músic i amb ell no necessitemuna secció de vents. Li dóna un punt ibèric ili treu patxanguisme a la proposta i tampocvolem anar de grup de rock amb orquestra...Ens agrada tocar amb la trompeta, dóna untoc gitano i molt més d’aquí.

I també té un punt de música de circ, o decabaret...El Pep –el trompetista – no crec que en siguimolt conscient ja que està molt ficat estu-diant jazz i jazz... i es mou en la música delsanys cinquanta.

Al primer disc abusàveu una mica de larumba?La rumba ens va servir com a punt de parti-da. Al primer disc hi havia tres temes derumba i no crec que fos abusiu l’ús d’aquestestil. Era un moment que la penya estavauna mica saturada de rumba i tothom feiarumba... podia semblar això però no és així.Nosaltres no volem fer només la música queens agrada escoltar i ens prenem aquest estil

Per Ricard MirabeteFotografies de Maitena

Xarim Aresté (amb camisa blanca i jersei gris).

Amb el primer disc Fígaro, fígaro del 2010, els Very Pomelo van treure el cap i es van deixar portar cap a no se sap on. Era més queun punt de partida, i era una mostra del quedesenvoluparien aquest any amb el sorprenent

i contagiós Xurrac Asclat (Chesapik,

2011). Ja no són un grup que mescla rumba amb rockabilly, com se’ls va voler presentar; no ho són ni tampoc eren només això.

E

aquests noms a la lletra. A mi ella –i la restadels cantautors que esmento– m’agradenmolt. Especialment la Guillermina, que ésl’única vedette que hem tingut en català.

Els Very Pomelo assageu molt?No assagem pas gaire. El bateria ara estàvivint a Mallorca i llavors ens costa que ensveiem per tocar. Hem quedat per fer corossovint però som molt dispersos, ens costamolt tenir un ritme de feina conjunt.Nosaltres assagem als concerts, seguim allòd’assajar és de covards (somriu). A mi emcosta assajar perquè és com cremar les cartes.Tocar per mi és molt intens i tant és si esticdavant de vint persones, de cent o de ningú,i quan torno a casa acabo molt cansat i pensoque només hem assajat! A nosaltres no enspreocupa si als concerts ens podem equivo-car perquè tenim clar el que volem dir en lescançons i no passa res si ens equivoquemperquè estem fent rocanrol.

Teniu relació amb altres grups de l’escena deBarcelona?Estem en contacte amb grups que precisa-ment no són de Barcelona. Els meus amics, apart de Pantanito amb qui he tocat, com araSanjosex, la Maika Makovski, Paul Fuster,Lagartija Nick, són els que més conec i alho-ra són els que més m’influencien.

BENZINA_29

com un ingredient més. No ens agrada queens encasellin en res perquè creiem que lesetiquetes no són justes, i estem lluitant cons-tantment contra totes les etiquetes com aragrup de rumba o grup de quelcom.

Intenteu corrompre o deformar els estilsmusicals? No ens sentim imitant coses conegudes. Ano ser que sigui una cosa preconcebuda comun homenatge concret; per exemple, al noudisc hi ha el tema Vainilla que és súperRolling Stones i va ser premeditat que fosaixí. Em van dir si no fas un rocanrol ara noel faràs mai més i em van convèncer. Ensvam dir fem un rocanrol amb aquest rotllo...Però en general estem intentant no repetirres, perquè em sembla avorridíssim. En elpassat sí que he tingut grups que eren d’aixòo d’allò altre i sempre me’n cansava perquèpodíem trobar grups millors de blues o derockabilly. Amb els Pomelos de forma instin-tiva hem arribat al punt que l’únic que volemés ser nosaltres, i això costa un munt però ésel que volem. No volem fer un blues dedotze compassos o un rockabilly corrent.

El so del disc és molt fort, una mica brut, degaratge...El primer disc va ser tocat en directe però enaquest no, només teníem un micro i tocàvemper parts. El que preteníem és que hi ha-gués sobretot textura. Passen moltes coses almateix moment. Els instruments van dientcoses alhora, són converses i parlem moltràpid... [somriu] En els concerts i en els dis-cos deixem lloc també a la improvisació iaquest és el nostre matís personal: no somtant de detalls sinó que busquem una textu-ra, que tingui cos, que sigui un so intens. Elque fa un dels músics es mescla amb el quefa l’altre i queda una pasta, com una tela, queno es pot tornar a reproduir.

El tercer disc sabeu per on anirà? Tinc algunes idees però són massa boges... novull dir res perquè pensava en posar-hi sopra-nos, cordes, i al final potser no podrem i aca-baré tocant jo sol, ves a saber. Les mevesmaquetes i el resultat final de com queden elsdiscos són molt diferents perquè quan gravemimproviso jo i improvisen els altres també...

El Xurrac Asclat és força sorprenent, no ésun disc lineal...És que una clau d’aquest disc i dels Pomelosés que ens deixem influenciar molt pels acci-dents, pel moment que vivim. Treballemd’una manera similar al Bob Dylan, quearriba a l’estudi, grava i “vosaltres feu el quevulgueu”. Per exemple, el primer dia de lagravació a Flix se’ns va trencar l’amplifica-

Nosaltres no assagem,creiem que assajar és de covards

dor de la guitarra i com que estàvem tanlluny de qualsevol altre lloc vam estar enre-gistrant el disc amb un altre amplificadorantic, que fa que al final soni d’aquellamanera i no en un pla súper professional.

Les teves lletres del disc remeten a un perío-de important de la teva vida?Sí, eren moments difícils i vaig arribar a unpunt vital bastant sec. No tenia massa vidasocial i vivia sobretot a la nit. Vaig aprofitaraquesta situació per escriure i composar,reflexionar i viure-ho tot a càmera lenta; d’a-questa manera, tot es va veient més clar i araestic molt millor si penso en aquell temps.

Els membres del grup sou de llocs diferents?Sí, sóc de Flix però fa molts anys que visc aBarcelona. Hi ha dos que són de Mallorca,un és argentí, un altre de Vic i l’altre quequeda és de Barcelona.

En alguns temes hi ha força humor i tambéuna crítica a la Catalunya conservadora.Bé, algunes cançons com ara La nova cançó lagent s’ho ha pres com una sàtira però jo nola vaig composar amb aquesta intenció. Defet, Guillermina Motta la vaig descobrir fentaquesta cançó i em va fer molta gràcia. Jovolia fer una cançó amb trompetes i perrecordar-me de la melodia vaig posar tots

Portada del Nou disc

dels

Very Pomelo.“ “

CANÇÓ-ROCK. Guiu Cortésel 2008 es va rebatejar comEl Niño de la Hipoteca des-prés de l’experiència musicalamb la seva banda TheSingletons (BatiendoRecords, 2007). Des d’ales-

hores recorre sales i bars d’arreu –sobretot de Barcelona- i ha actuat ambèxit en dues edicions del BarnaSants. Aquest és el seu segon disc ensolitari, ja que es va donar a conèixer amb Que te vaya bien del 2009.En aquest treball incorpora molta més canya guitarrera tot i que hi pre-domina la cançó amb estils com la rumba. Hi ha com sempre les lletresiròniques i amoroses que el caracteritzen. D’aquest tipus de cançons liagrada dir-ne cançons d’humor, i d’amor és clar. Alguns temes aconse-gueixen desempallegar-se dels referents directes que té el cantautor bar-celoní, com ara en Pelotas pa’fuera, però en d’altres les semblances ambgrups com els Estopa a Romeo y Julieta fan que a la seva proposta limanqui una mica de profunditat i originalitat. Cal destacar el vestit deles cançons, que compten amb una instrumentació que enriqueix lesseves peces en origen de veu i guitarra només. Ens segueix oferint lesseves històries urbanes sobre individus despistats i celebrem l’homenat-ge a Leo Messi a Se me suben los colores (La pulga). R.M.

Mi novia de 2ºBEL NIÑO DE LAHIPOTECANdlhrecords

POP ELECTRÒNIC. Guillaminoes posa al centre de la pista deball. Com Prince. Tot el disc ensva transportant al funk, al dancei, com no podia deixar de ser, auna electrònica que no deixa demirar pel pop que ell es va fent

a mida de cada disc. També hi ha aquest esperit negroide que té tota músicaballable i el que hi predomina és el fang –és a dir, el funk escrit en català. Hiha atmosferes i melodies que ens acosten de nou a les discoteques del final delsanys vuitanta: és totalment premeditat per part del músic barceloní. Són elsanys de la seva preadolescència i aquests sempre marcaran a tot músic compo-sitor. Els registres vocals de Guillamino estan adquirint una maduresa que hemde tenir en compte. Ens hem de deixar portar per la seva música esclatant enpeces que combinen l’electrònica més arbitrària amb estàndards de ritmes clarsi regulars. És un encert que ens ofereixi Fang fosc com a primer senzill de l’àl-bum; també hagués estat celebrat amb efusió que triés Natura morta, menyscomercial menys ballable en aparença però bella i intensa. Com Prince.Guillamino no s’amaga i ens porta deu temes ben construïts en patrons de funksota l’electrònica que ho abraça tot. La producció del disc ha sabut enregistrarla seva veu amb la transparència sonora adient. La cantant Bikimel li regala unacançó seva i hi posa també la seva veu: és l’últim tema del disc, Viratge. PauGuillamet se serveix de la seva experiència en la composició de bandes sonoresi en la recreació poètica en un nivell musical –recordem el disc amb el poetaJosep Pedrals, també editat a Bankrobber -per confegir un àlbum d’electrònicalluminosa i amb matisos harmònics força aconseguits. Un dels punts que podriatenir en compte Guillamino, és incorporar ritmes més ràpids en composicionsposteriors. Help me, per exemple, és una de les millors composicions. Rep lesexcel·lents col·laboracions en la lletra i en la veu de Coco Solid i Violet queinterpreten un rap impactant i equilibrat, inspirat. Amb aquest nou disc,Guillamino ens fa ballar i ens fa escoltar la seva música amb satisfacció, tambéasseguts al sofà. Té allò que tants músics d’arreu busquen: el swing negroide icàpsules musicals que ens sedueixen des de la primera audició. Aquest disc éstot un encert, un altre bon treball. R.M.

FangGUILLAMINOBankrobber

SOUL. Arriba el tren. Unaestranya sensació agradablet’envaeix el cos, començant ales oïdes i materialitzant-seals teus peus. A l’andanaveus dones amb diademes imitges melenes. Vestits de

tres quarts de tall clàssic. Homes amb americanes de tres botons i enta-llada elegància. Sonen compassos de quatre per quatre. Saxos, trompe-tes i melodies vitalistes. Tornades ensucrades que la senzillesa no les faembafadores. Un xiulet de comiat. El tren marxa i abandona l’estació,però el que sona és tronador, és clàssic i fresc al mateix temps. Són ThePepper Pots i el seu Train to your lover. El quart disc de la banda giro-nina, que no fa més que reafirmar totes les bondats aparegudes al seupredecessor Now! (Black Pepper, 2009). Fins i tot les amplifica. Les fasonar amb contundència i estilisme perquè rebotin en pistes de ball defusta. Perquè The Pepper Pots tenen una senzilla fórmula que sabenaplicar amb la màxima diligència. Amables melodies, respecte pelsingredients tradicionals, una impecable secció de vents i tres càndidesveus femenines. No han descobert res de nou, simplement executen a laperfecció allò que saben. És una llàstima que Berry Gordy es desprengu-és de la Tamla Motown, ja que si continués en actiu segurament el veu-ríem per Girona preguntant pel Black Pepper Studio. Train to your loverpodria aparèixer al seu catàleg. L’aire a 60’s i als anys daurats del soulpot respirar-se intensament a temes majúsculs com I need to hold yourhand o Let’s go to dance. Peces on se’ns apareixen irremeiablemnentDiana Ross i les seves Supremes o el mestre Otis Redding. Les joies mésgrans de la música negra se’ns presenten en petites reminiscències.Seguim avançant i topem amb joies com It’s not easy i no podem mésque recordar-nos de The Commodores i Lionel Richie apareixent al fune-ral de Michael Jackson. La cruesa del desamor i dels saxos ensdescol·loca i enyorem el moviment sota els nostre peus. I ens endinsema l’últim tall del disc. Llavors espetega tot. Una diabòlica línia de baix,un ritme primaveral. Gladden your soul. Sona a northern soul. Olora apols de magnesi i joves fent piruetes impossibles. Només vols ballar iaplaudir aquest magnífic disc. Com diu la torna. Ò.V.

Train to your loverTHE PEPPER POTSDouble Back Records

CANÇÓ FRANCESA.Després de l’èxit sorpre-nent del seu Je t’aime,Anna Roig i l’ombra de tonchien tornen per presentaruna nova entrega de laseva peculiar proposta. El

seu segon disc, titulat Bigoti Vermell, suposa l’assentament dels ingre-dients que van mostrar en el seu primer treball, cuinats amb la deter-minació i entusiasme del qui té coses a dir. Arranjaments senzills i ins-truments clàssics que resten en un segon pla per deixar el protagonis-me a la veu cantant. La veu amb personalitat d’Anna Roig, projectadaamb una teatralitat encertada i cert to cabareter. On a l’imaginari se’nspobla de vermell, sabates cordades de tacó i mitges de reixeta. Tot ple-gat per parlar-nos d’històries. Explicar instantànies, recobertes decerta ironia, sobre temes que per molt universals que siguin, no dei-xen mai de tenir una òptica diferent per poder ser narrats. Dones ques’imaginen pintant bigotis vermells a fotografies d’exparelles, perdonar un toc divertit al que voreja la tragèdia. O parelles que s’ama -guen entre els camions per donar-se petons, com qui va d’excursió alcamp. En definitiva, onze cançons que són petites històries. On l’a-companyament musical acompleix a la perfecció aquesta funció. I elresultat, malgrat pugui caure en certa reiteració, es presenta com unaencertada proposta, més narrativa que melòdica. Ò.V.

Bigoti vermellANNA ROIG IL’OMBRA DETON CHIENSatélite K

POP. La Habitación Roja ésun dels grups referent delpop independent fet al’Estat espanyol, i una d’a-quelles bandes que donensentit al que es denominacom una escena. La seva

trajectòria, la manera de conviure amb els seus semblants i la sevacoherència d’anys permeten referir-se a ells amb aquests termes. Unbon exemple d’aquesta bona connivència amb la resta de l’escena i,especialment, amb els seus predecessors, és aquest Para tí (vol.2)que ha sortit publicat aquest maig. Un conjunt de nou peces triadesamb l’encert a què ens tenen acostumats els valencians. Nou versionsde grups de l’escena independent estatal dels 80’s i principis dels90’s, essencialment. Bandes que han significat quelcom per LHR ipel seu so treballat a còpia d’anys. Homenatge que denota haver-sefet des del respecte i l’admiració, amb la tria d’artistes pobladors delssubterranis musicals d’antuvi. Tot plegat, un exercici de lloança quepren el relleu del Para tí (vol.1) que es va publicar al 2004 tambéamb Mushroom Pillow. En aquesta versió actualitzada trobem, endefinitiva, el so més purista del pop i referencial a LHR. Amb temesnotables com Disneylandia de Los Burros, o Quiromántico de Sr.Chinarro. I menció destacada per la personal versió de Que tinguemsort de Lluís Llach. Ò.V.

Para tí (volumen 2)LA HABITACIONROJAMushroom Pillow

Crítiques de música Per Ricard Mirabete & Òscar Villalibre

BENZINA_31

El Far del Rock

a iaia és un projecte orgà-nic, canviant i dinàmic, queva prenent forma a l’òrbitad’Ernest Crusats (Vic, 1986),a partir de les seves inquie-tuds poètiques i musicals.

La senzillesa, la frescor i l’espontaneïtat queirradien en els seus directes, els va portar aguanyar el concurs VicSona del 2009.Gràcies a aquest premi van poder enregistrarla seva primera maqueta, El meu vaixell.Durant aquestes setmanes estan enregistranta l’estudi discogràfic el seu disc compacte dedebut, que sortirà editat per Música Globalel setembre.

Per què esteu en el món de la música?Tot parteix del plaer de tenir un instrumenta prop i inventar. Després també hi ajuda elfet que les coses et vagin anant bé perquè siel propi món de la música no t’hi volguésprobablament no hi seríem de la forma quehi som. De tota manera “el món de la músi-ca” és un concepte molt ambigu, perquèabans també podria considerar que hi era toti que no fes ni concerts. En conclusió, per-què dóna molt sentit a la nostra vida.

Quin espai ocupeu en l’escena musical cata-lana?Som un grup emergent que ha guanyat dospremis “guais” i que probablement té un cert

reconeixement per això. Però més enllà d’a-quest aspecte, ens estem començant a ficar al’escena; tampoc ens hem donat a conèixerdel tot. Som el típic grup que podria seralgú, en condicional. Però ara estem enregis-trant el primer disc i veurem com va. Ensagradaria aportar coses noves a l’escena, lle-tres, sonoritats, conceptes, etc. Aconseguiruna experiència diferent de la música encatalà, suposo que això és el que vol tothom.

Enregistreu discos per fama, diners o fans?Aixó del rockstar està una mica passat demoda, almenys per nosaltres. D’entradaenregistrem discos perque cal fer-ho, sensetenir un suport és com si no existissis.Gravar ens agrada, i més si pots aconseguirsentir la música tal i com la vols sentir. Pensoque les cançons no acaben d’estar mai finsque s’han gravat i també és important.Gravar a part, forma part del procés creatiui, per això, és interessant fer-ho perquè eltreball a l’estudi acaba definint les cançons.Enregistrar en si mateix ja és un art.

Recomaneu-nos tres músics o grups cata-lansGuillem Ramisa, Les oques grasses, Obeses.

Quina importància li doneu a les lletres deles cançons?La música té la capacitat de canviar la lletra

L i una lletra canvia el sentit de la música. Estracta d’una combinació estètica que ha deser el màxim d’interessant. Amb les lletresno tirem pas pel dret, sinó que hi reflexio-nem. Entendre-ho separadament se’m fadifícil. Seria com cuinar i no plantejar-se siel plat necessita sal o sucre. Tenen importàn-cia perquè fan que el que estiguis cantanttingui sentit per a tu. És molt desagradablecantar coses en les que no creus ni tu mateix.A part, el fet de fer-ho en català té un puntde superació personal per nosaltres en elsentit que no estem acostumats a sentir lamúsica que fem en català. No fem les lletres“per encàrrec” sinó que tenim ganes de dircoses que vinguin d’un estat d’ànim concret,intentar-ho viure de debò.

Què oferirà el vostre primer disc enregis-trat?En la mesura que poguem, mirarem de mos-trar-nos tal i com som, i per tant d’oferir unapersonalitat concreta. Si aconseguim aixòhaurem aconseguit també una experiència dela música diferent a les orelles de qui hoescolti. En general, es tracta de treballarsobre el concepte de la pròpia personalitat i larecerca artística que en un primer disc pen-sem que és un dels llocs cap a on s’ha d’anar.Estaria molt bé que no deixés indiferent a quiho escolti, que desperti alguna cosa especialseria un dels somnis d’aquest disc.

La iaia

DISCOGRAFIA:El meu vaixel(autoeditat)

ENLLAÇOSwww.laiaia.cat

BENZINA_32

BENZINA_33

-No em puc creure que no ho recordis. Érem clavats! Dues gotesd’aigua. Tant, que el teu germà se’l va mirar i li va dir: pare, pensavaque t’havies perdut!, i li va donar la mà. Però aleshores tots dos vanalçar el cap i em van veure a mi, que m’acostava amb un ensurt aldamunt que encara ara me’n recordo i em fa posar neguitós…

-Au va!Però el meu pare no m’escolta:-Pobret, el teu germà: no entenia res! I el tiet Ramon tampoc.

Estava molt desconcertat. Bé, tant com jo, de fet, que em va venir alcap, de cop, aquell desconegut, el teu germà, el teu avi... Però va teniruna alegria…

-Una alegria, per què?-De trobar-nos!-I tu què vas fer?-El que s’ha de fer en un cas així, cuca. No em preguntis res, vaig

dir-li al tiet, que tu i jo ens semblem massa.-I?-I ell es va posar a riure amb aquest mateix to de lloca que riem

tota la família. Això va fer. Com hauria fet qualsevol de nosaltres. Variure alegrement, va venir cap a mi amb el teu germà de la mà, i emva preguntar: deus beure wisqui tu també, oi?

-I com ho podia saber?-Perquè els germans, aquestes coses, les saben…-I què va passar?-Última hora, res. Ja ho saps: són massa curtes les mitges parts.

Així que vam haver de brindar a corre-cuita i anar corrents cap a tri-buna.

-Aquell senyor va…?-El tiet Ramoooon.-D’això... sí, el tiet Ramon va seure amb nosaltres?-I on volies que anés? -Que no tenia seient, ell?-Que no tenia família?I jo miro el pare amb els ulls esbatanats, però ell somriu, com si

res, pensant en la mitja part d’aquell partit que no recorda.-I com ens ho vam fer? -Tu i el teu germà vareu seure junts al seient de l’oncle Àlex. I...-I ningú no va protestar? Normalment a la gent no els agraden

aquestes coses, a tribuna.-No, cuca, aquell dia ningú no va dir res. I quan va acabar el par-

tit el teu tiet i jo ens vam abraçar com si haguéssim anat plegats alfutbol des de sempre. Dos germans ben avinguts, això és el que sem-blàvem.

-I que se n’ha fet del tiet Ramon?-No ens vam tornar a trobar mai més. I jo a casa dels teusavis mai no en vaig parlar, és clar.-I no hi penses?-Ben mirat, saps què? Millor que demanem les postres,que ens acabarem posant tristos

Lolita Bosch és escriptora

/// Opinió / Els nostres Déus

Germans de campLolita Bosch

l meu germà es confon. Som en un Barça–Madrid, el campés ple a vessar i el meu germà és petit i es confon. I a la mitja partté aquella sensació de perdre’s que se sol tenir en els llocs plens degent, agafa la mà d’un desconegut i diu: anem, pare? Jo no. Jomiro l’escena morta de riure. Però l’oblido. Oblido aquesta mitjapart perquè no és gaire important. M’impressiona més elBarça–Madrid: el camp ple de gom a gom, el pare content, i elmeu germà i jo junts a tribuna per primera vegada; avui que elmeu oncle Àlex s’ha posat malalt i ens ha deixat el carnet.M’impressionen, uf! encara molt més!, aquests llums tan grossos,els crits, i el camp, el camp, el camp. Això, ara, ho és tot. La mitjapart no.

I el meu pare no m’hi fa pensar fins al cap de molts anys, unmigdia que anem a dinar. I des d’aleshores explicarà aquell dia,per sempre més, com si la mitja part del Barça–Madrid haguésestat una altra cosa. I ho farà així des d’ara, en què deixa anar:

-Recordes aquell dia que vareu conèixer el tiet Ramon, cuca?-Quin tiet Ramon, pare?-Sí, dona… –protesta. I aleshores tant li fa el Barça–Madrid, tant li fan els llums

immensos i el camp, el camp, el camp. -El tiet Ramon, cuca! Que no recordes aquell dia que el meu

germà Àlex es va posar malalt i ens va deixar el carnet perquèanéssim nosaltres tres al camp?

No l’hem pogut oblidar mai, el meu germà i jo, aquell dia. Vaser increïble: el camp ple a vessar, un Barça–Madrid gairebé definal de lliga, Schuster, Quini, Alexanko, Amador, Kubala...

-No pot ser que hagis oblidat el tiet Ramon! Quin greu que lisabria...

-Quin tiet Ramon? Pare, de què parles? -Era diumenge a la tarda… -Dissabte a la nit, pare, que estaven encesos els llums. -I vam anar al camp a veure un partit contra l’Atlètic.-El Madriiiiid… -Au va, el Madrid! No em facis riure... Anàvem 3 a 2 a la

mitja part i finalment vam quedar 4 a 2 contra l’Atlètic: l’At-lè-tic. Com vols que no sàpiga quin dia vaig conèixer el meu germa-nastre?

-Quin germanastre, pare!? -El tiet Ramon, cuca! De debò que te n’has oblidat? No m’ho

puc creure...Ni jo.-... mentre us vigilava a tu i al teu germà, vaig veure un home.

Però la veritat és vaig quedar tan parat que no vaig ser-hi a temps. -A temps de què?-De preguntar-li què estava passant.-Què vols dir què estava passant?-Doncs és que érem idèntics!-Pare…

E

BENZINA_34

Avantguarda literària al segle XXI?:

L’exemple de Joan Salvat-Papasseit

om a una època de granstransformacions que vanmés enllà de l’esfera eco-nòmica, tragèdia que avegades sembla creada pera ocultar metamorfosis

decisives per al nostre futur. Joan Salvat-Papasseit visqué un temps on el món deixa-va el silenci i la pau del passat, vençut per unseguit d’innovacions tecnològiques queempetitiren l’univers i permeteren alshumans creure’s invencibles just quan elsegle XX començava a donar les seves pri-meres passes.

Un segle després donem la raó a KarlMarx: la Història es repeteix. Internet, latelefonia mòbil i els múltiples aparells quematen la privacitat i exalten els egos derro-tats han alterat el panorama, i no només enel camp de la comunicació. De mica en micasorgeixen nous llenguatges que a nivell lite-rari es tradueixen en un veritable ventall depossibilitats. Ben aprofitades podrien donarel fruit d’una avantguarda que recordés al’encetada pels nostres besavis, entusiastesque llegiren bé els recursos fins al punt dedesafiar la tradició i fer entrar l’art a unadimensió desconeguda que després moltshan volgut imitar.

I no és suficient. Sóc poeta, i observant

el panorama espanyol em trobo amb pocsintents nobles i altres més desoladors. Elremake mana i corrobora la feble originalitatal camp on tothom, mitjançant la reduccióde l’escriptor a mediàtics focs d’artifici, volfer creure als altres que ha trobat la pedrafilosofal. Entre tanta banalitat, que fins i tots’atreveix a plagiar versos de Ginsberg coma fals reclam generacional, sobresurtenexcepcions com Agustín Fernández Mallo,qui per la seva condició professional de físicté més capacitat per a mesclar propostesnovedoses amb formes clàssiques com bé hademostrat, i no deixa de ser significatiu, a laseva darrera obra, El hacedor (Remake) deBorges.

Ara tenim Xarxa, chat, Html, missatgesabreviats, Techno, rap, iPod, iPhone,Google Earth, sèries televisives, americanis-mes, fragmentació, superheroïs, hikikimorisi un llarg etcètera. Molts literats nacionalsabusen d’aquests temes i formats creient queaixí aconsegueixen un impacte definitiu. Enrealitat cometen un gran error consistent, jaho digué Enrique Vila-Matas, en una entre-vista recent, en menysprear l’acadèmia pen-sant que qualsevol novetat aplicada demanera extensiva genera un discurs trenca-dor que no contempla entendre que per acrear quelcom inèdit primer hem d’alimen-

tar-nos del llegat deixat pels nostres ante-cessors.

Abans trens, bicicletes, tramvies, telè-fon, telègraf, fox trot, psicoanàlisi, fotogra-fia, avions, electricitat, cinema, submarins iun llarg etcètera. Els pares fundadors de lamodernitat copsaren la revolució perquèhavien entès els límits. Charles Baudelairedeixà caure el llorer al fang dels CampsElisis just abans d’entrar a un bordell. Re -nunciava a la solemnitat poètica perquè sabiaque un art incapaç de copsar la normalitatperd el contacte amb la realitat i cau al poud’un elitisme amb massa melic i nul cos. PabloPicasso y James Joyce trencaren la fronteraamb convicció pionera donant a les seves cria-tures una dimensió personal on l’universmental, l’afirmació del jo, volava més enllàd’una la simple recreació de la superfície.

I PAPASSEIT? PER QUÈ JOANSALVAT-PAPASSEIT? El poeta avantguardista català és un exem-ple perfecte de com conjugar tradició imodernitat, quelcom necessari si la literatu-ra vol evolucionar cap a confins descone-guts. La seva formació fou sens dubte anò-mala. Entendreix imaginar l’home entusias-ta quan no sabia llegir i patia volent desxi-frar les lletres dels cartells de botigues bar-

SAmb l’excusa de l’excel·lent i exhaustiva

biografia que l’editorial Base ha publicat sobre

Joan Salvat-Papasseit,escrita per Ferran Aisa i

Mei Vidal, és un bon moment per recordar aquest

extraordinari poeta més actual que mai.

“M’exalta el nou i m’enamora el vell”(J.V. Foix)

Per Jordi Corominas i Julián

BENZINA_35

celonines. Ho aconseguí, i des d’aleshores lamàgia no l’abandonà perquè ell volgué aug-mentar-la amb versos, crítica, edició i prosa.La primera premissa que fa del nostre prota-gonista un mirall és el seu específic amor alcarrer, escenari fonamental on hom podiatrobar els darrers avenços i conviure amb his-tòries eternes d’amor, mar i vida. El tret dife-rencial de Salvat-Papasseit és doble. D’unabanda deixa enrera les temàtiques pròpies dela poesia catalana precedent. Per l’altra, con-juga amb naturalitat l’antic amb l’acceleraciódel present. Ho veiem de manera subtil aEncara el tram, on el proverbial motiu amoróses trasllada al tramvia, mitjà de transport quealeshores simbolitzava la modernitat. La viapública té més al·licients recents que van mésenllà dels rails. El lèxic incorpora paraulesestrangeres que esdevenen d’ús comú. Elpoeta les incorpora al seu vocabulari líric, i elmateix fa amb els invents que fan vibrarBarcelona. El paradigma és Marxa nupcial,genialitat amb clowns, mallots, Charlot i finsi tot llums de neó dibuixades que il·luminenla paraula Edison, digne d’entrar junt ambChaplin a la glòria del cel.

El mateix poema podria ajudar-nos aintroduir el segon punt que fa de Salvat-Papasseit un referent de plena actualitat. Laforma és important i durant el període de les

avantguardes, precedides a nivell poètic perArthur Rimbaud, es creuà un llindar. Elpoeta de L’irradiador del port i les gavinesbegué de l’influencia futurista i cubista.Practicà el collage, posà paraules en majús-cula, adoptà el vers lliure, subratllà mots,emprà com ningú a la nostra terra el salt defalla, jugà amb el haiku i esdevingué unnotable devot del cal·ligrama, entre els quedestaquem ‘Les formigues’, ‘Romàntica’ i‘Cal·ligrama 2’ d’El poema de la rosa als lla-vis. La seva aposta per formes transgressoresarribà en part gràcies al treball de Salvatcom a responsable de la llibreria de lesGaleries Laietanes, on podia llegir les revis-tes avantguardistes de tota Europa i desco-brir les proeses poètiques de GuillaumeApollinaire, Vladimir Maiakovski i FilippoTommasso Marinetti.

El tercer aspecte modèlic de Papasseit esbasa en una exaltació de l’amistat relaciona-da amb una insaciable voluntat d’aprenen-tatge. El bar del Centro, just enfront delCarrer Ferran, li donà bones oportunitatsd’entaular conversa amb mons aliens a l’es-criptura. De les cabareteres i toreros de laprimera etapa evolucionà cap a tertúliesrefinades amb noms prestigiosos d’altresdisciplines com Rafael Barradas o JoaquimTorres-Garcia, pintors que de ben segur li

feren veure com la poesia podia ser un llençen blanc a omplir sense pors ni prohibicionsinconscients. El diàleg amb altres arts i lapermanent connexió amb els seus semblantsamplià la seva perspectiva cap a un infinitd’esguard dual que, i així ho demostrarà a laseva darrera etapa, no oblidava el passat, peròtampoc li rendia homenatge.

El darrer particular sembla senzill. Noho és perquè llegim textos dels nostres con-temporanis, almenys d’aquells que diuen sermés moderns que els moderns, i només tro-bem fredor sense passió. La mancança d’es-perit crític pot deure’s a l’aburgesament de lasocietat, contenta amb el plat a la taula i elconsum de tonteries. Papasseit provenia de laclasse obrera i hagué de treballar el seu per-vindre amb lluita, vocació i esforç. Des deben petit manifestà un fort interès perassumptes polítics, i algunes de les seves poe-sies s’impregnen de l’ideal que estomaca lesinjustícies. Marxa Nupcial torna a ser un bonexponent amb el seu èpic escopiu a la closcapelada dels cretins, brillant i sintètic, majestu-ós en comparació amb el nostre 2011, onsembla quimèric criticar quan hauria de serla norma. Segueixin a Joan Salvat- Papasseit,savi de mort prematura. Podeu rimar, peròsigueu poetes. Poetes en majúscula, altius,valents, heroics i sobretot sincers.

“

”

El poeta avanguadistacatalà és un exemple

perfecte de com conjugar tradició i

modernitat, quelcomnecessari si la literaturavol evolucionar cap aconfins desconeguts

El poeta avantguardistacatalà és un exemple

perfecte de com conjugar tradició i

modernitat, quelcomnecessari si la literaturavol evolucionar cap aconfins desconeguts

BENZINA_36

Marc Romera, poeta:Més ràpides les ombres, que la veu de les mirades, que l’adéu, que les culleres...

El color de les vocals Fotografia de Carles Mercader

BENZINA_37

Crema catalana

Sebastià Jovani(Barcelona, setembre del

1977) es declara

escriptor i activista en

general. Ha publicat Los

libros del diablo

(Llibres de l’Índex /

Ediciones La Tempestad,

2006) i Emulsió de ferro

(La Magrana, 2009). Dins

d’obres col·lectives ha

participat a Nueve

Fresquíssimos d’Espanya

(Produccions escopeta,

2009), Matar en Barcelona

(Alpha Decay, 2009) i

Crims.cat (Alrevés,

2010). El seu últim

llibre, Emet o la

revolta, ha vist la llum

aquesta primavera, de la

mà de La Magrana a la

col·lecció La Negra.

Per Tort Yscla

De què va el teu últim llibre?Possiblement de massa coses com per encai-xar-les en la cotilla d’un qüestionari. És unanovel·la d’anticipació sobre l’apocalipsiurbanístic i social, però també és una petitafarsa filosòfica, tot i que també és unanovel·la negra i al mateix temps un relatd’humorismes polítics i absurditats culturals.

Què aporta el teu llibre al lector? Què li ofe-reixes?El que en principi pretén aportar tot llibre:la possibilitat d’una lectura i per tant la crea-ció d’una realitat i d’un sentit. Difícilmentpuc concebre la novel·la com una recepta ouna oferta. Tinc més o menys clar què hi heescrit, però no pas què hi trobarà cada lector.Més aviat és aquest el que m’oferirà algunacosa a mi: una interpretació.

Què t’ha portat a presentar-te públicamentcom a escriptor i a publicar els teus escrits?No m’he presentat públicament com aescriptor. En tot cas he escrit coses i l’edito-rial ha considerat interessant publicar-les.És la maquinària editorial la que et transfor-ma en un ésser públic amb denominaciód’escriptor. Fins llavors, només ets algú atra-pat en la diabòlica mania d’escriure, quediria Pla.

Quin és el teu proper projecte? En quins denous treballes?

Allunyar-me prudentment de l’escripturasistemàtica durant un temps. Allò de quel’escriure et fa perdre el llegir i viceversasovint és completament cert. En tot cas,endinsar-me en escriptures més lleus, enalguns casos estrictament privades i en d’al-tres prou volàtils com per a què només tin-guin sentit expressades en públic i una solavegada. Allò que en diuen recitals.

Sobre què no escriuries mai? Per què?Crec que em resulta impossible imaginar-me no escrivint sobre alguna cosa. Encaraque sigui per dir que no penso escriure maisobre això.

Deixaràs llegir a la teva mare el llibre queacabes de publicar? Per què?No li deixaré llegir. Li exigiré. La família nopot ser excusa per a que els seus membres noconeguin el que fan la resta.

Què vols aconseguir amb l’edició dels teusllibres? Fama o diners?És una broma, oi?

Ens pots dir quins són els tres escriptors/esque més t’agraden de la literatura catalana?Entenc que em permeteu considerar queliteratura catalana no ha de voler dir neces-sàriament llengua catalana. En aquest cas,doncs: Josep Pla, Eduardo Mendoza iFrancisco Casavella.

Sebastià Jovani

BENZINA_38

uan el director de cinema Robert Altman, a la glòria sia, vaadaptar John Carver en pel·li molts vam ser els que vam comprar elsvolums d’aquells contes que no anaven especialment de res, basats enallò de captar el moment. Es podien llegir de seguida seguint aquellafluïdesa que fa que una cosa porti a l’altra. Es podien llegir, per tant,vora la piscina, a la platja, durant trajectes urbans i interurbans demetros i busos o durant els retards de Renfe (en qualsevol modalitat detrajecte). Però no era una lectura “fàcil” i el que semblava entenedor, enpensar-hi, s’espessia i en acabat resultava difícil de portar el llibre decontes al metro i acabàvem els trajectes escoltant música pels auriculars.

Amb El secret de Picasso parlem d’una escriptura que ha de ser “fàcil”de llegir. I quan diem “fàcil” ens referim a un altre “fàcil”. Ha de ser unalectura que atrapi, que entretingui, que sigui ràpida d’assimilar i que tin-gui una trama a prova del cervell més hiperactiu. La novel·la ho té. Enaquest sentit és completament fàcil, té una trama que desperta l’interèsdel lector als primers paràgrafs. Té una estructura clàssica desenvolupa-da en tres parts combinada amb capítols breus que són el conducte idealper desplegar un gènere, el thriller, que necessita dosificar la informació,jugar al fet i amagar i alimentar el lector amb adrenalina literària.

La novel·la té tot això. El protagonista és el detectiu periodista LeoVidal, reincident per tercer cop en l’imaginari de Francesc Miralles,l’autor. La trama es basa en la recerca d’un quadre que Picasso va pin-tar a Horta de Sant Joan durant una estada del pintor. Leo rep l’encàr-rec de trobar-lo de part d’un galerista milionari resident a Sitges.L’imperatiu del gènere reclama falses pistes, morts i l’aportació semprevital de personatges secundaris. Per tot això no és gens estrany que el lli-bre formi part de la col·lecció Èxits i que l’editorial responsable apostiper una narrativa de best-seller, allò de fàcil de llegir, que atrapi... nonomés escrita en català; també ambientada a Catalunya, protagonitzadaper catalans i amb personatges reals històrics durant els anys que vanviure a Catalunya. “Fàcil” en el cas d’El secret de Picasso és un adjectiuque ens resumeix l’excel·lència de la proposta i l’esforç artístic i editorialde posar la nostra llengua en ficcions que beuen dels plantejaments i labarreja de gèneres de Dan Brown (Àngels i dimonis, 2000), Arturo PérezReverte (El club Dumas, 1993) o Francisco Casavella (Todo lo que sé delos vampiros, 2008). No és per això que potser agafem, una estonanomés, els auriculars.

Volem més Leo a les històries de Leo. Allò que a l’empresa diuenvalor afegit, aquí en direm sortir de l’armari literari. Volem de Leo mésdetalls, més misèries, més connexió. Més piruetes encara més difícils.Coneixem la seva biografia. Cert. Però el volem a ell. Del personatgeprincipal penjarà tota la novel·la i l’evolució de futurs lliuraments. Delsseus trets els detalls de l’acció i d’aquests el record permanent, més enllàde la correcció. Pensa, Leo, que has de competir amb adolescents hac-kers o amb àngels perduts a les prestatgeries principals de les nostres lli-breries. Però no ens amoïna gens. Perquè hi ets. I cada dia sabrem méscoses de tu; si t’agrada menjar bé com aquell altre col·lega teu o t’esti-mes més ser expert en ginebres o en la filmografia de James Bond.

QPatrícia Font

Francesc Miralles

Títol_El secret de Picasso

Autor_Francesc Miralles

Preu_18,50 euros: en e-book, 14,50 euros

Editorial_Edicions 62

Pàgines_280

Francesc Miralles (Barcelona, 1968), desertor professional d’estu-dis universitaris durant la joventut, ha treballat com a traductor,com a editor de llibres sobre psicologia i creixement personal itambé com a redactor per a diferents publicacions (El País Semanal,Integral). Com a escriptor és autor d’obres per a públic juvenil iadult, de les quals destaca Amor en minúscula (2010). El 2007 va néi-xer Leo Vidal gràcies a El Quart Reich, rècord de vendes. El 2008 vasortir al carrer La Profecia 2013 com a segona història de Leo finsEl secret de Picasso (2011). Podeu llegir com i quina carrera va aca-bar a www.francescmiralles.com

El secret de Picasso

Crítica literaria `

BENZINA_39

n deliciós llibre en una deliciosa edició. El lector no pot fer mésque deixar-se endur per les sucoses pàgines d’aquest assaig imprescindibledel professor Jordi Llovet, que conseqüent amb la seva insaciable curiosi-tat ens fa dubtar del gènere d’una eclèctica obra que, més enllà de destil·larqualitat humana i amor per la docència, suposa una lliçó d’amor desbor-dant a la vida en la seva ànsia constant de saber a través de l’experiènciavital, però també de la literatura o de la música, que de fet Llovet s’encar-rega de dir-nos que formen part de la realitat, és a dir, del mateix fet deviure.

La implantació del Pla de Bolonya i les seves devastadores conseqüèn-cies per a les carreres d’humanitats suposa el pinyol del llibre i motiu per fercaure el lector en el desànim. Tanmateix, copsem un rerefons optimista enl’energia mateixa de la denúncia i el convenciment que l’ensulsiada actual deles humanitats no deixa de ser cíclica. L’home no pot deixar de ser home permés cants de sirena tecnològics i mercantilistes que l’obnubilin.

Llovet fa una reflexió de fons sobre la importància de la jerarquia benentesa, aquella que emana des de la punta piramidal del respecte guanyaten la meritocràcia com a referent per uns deixebles avui en vies d’extinciói que han substituït mers acumuladors de crèdits, títols universitaris i màs-ters, amb l’objectiu d’aconseguir una feina com a especialistes en algunainutilitat dins les professions neoliberals, que probablement tot just els per-metrà sobreviure.

Adeú a la Universitat juga amb el doble sentit, d’una banda la prejubi-lació del professor el 2008, i de l’altra a l’ocàs de les humanitats, que hanestat la causa del seu adéu universitari –oficial, si més no. Hi trobem pas-satges erudits, passatges sensuals des d’una exquisida òptica bisexual i d’al-tres d’anecdòtics de gran tendresa que esdevenen categoria –és entranyablel’episodi del paleta enamorat de la tieta de l’autor–, fi sentit de l’humor i,sobretot, una empatia inaudita en aquests temps, reflectida aquí pel pro-fund respecte que el professor expressa pels seus alumnes.

En canvi, Llovet no està tan fi quan confon la part pel tot en les breusreferències a la qüestió nacional. Curiosament, segons es desprèn de lesseves tesis, a Catalunya no podem parlar d’identitat, o sigui de nació, atèsque és terra de pas de moltes civilitzacions. Caldria preguntar-li, doncs, perquè parlem una llengua concreta anomenada català, i si per exemple aAnglaterra no hi han passat romans, víkings i altres pobles, com arreu. I ésque tot i les bones raons expressades dins el context, sembla que la sanadèria literària del professor fa que tanmateix barregi naps i cols en nomd’un sincer universalisme literari que peca, però, d’ingenuïtat inconscient-ment política en les conclusions, cosa de la qual el nacionalisme espanyol–o sigui els espanyols fins que es demostri el contrari– es congratulen. I percongratular-se, l’encert de citar al llibre les lúcides, contundents i visionà-ries opinions de Gustave Flaubert sobre les conseqüències de la revolucióindustrial: fals progrés, creació de feines absurdes i consegüent alienació iidiotització de l’individu.

Amb Adéu a la Universitat sentim el dolor d’aquesta veritat del títol.Sort que sabem que només a través del saber podem experimentar elmàxim plaer. Aquest llibre n’és bona prova.

URicard Biel

Jordi Llovet

Títol_Adéu a la universitat

Autor_Jordi Llovet

Preu_21,00 euros

Editorial_Galàxia Gutenberg

Pàgines_380

Jordi Llovet (Barcelona, 1947), va ser professor d’Estètica a la UB imés tard professor de Crítica Literària a la mateixa universitat, finsa ser-ne catedràtic de Teoria de la Literatura i LiteraturaComparada el 1997. Membre fundador i director de diverses ins-titucions culturals catalanes en el camp de la filosofia i la literatu-ra, ha exercit de crític de música clàssica a La Vanguardia i d’articu-lista a la versió en català de El País. Ha escrit diversos llibres, coml’assaig Por una estética egoísta. Esquizosemia (1978), o Teoría literariay literatura comparada (2005). Ha traduït clàssics com Baudelaire iKafka.

Adéu a la universitat

Crítica literaria `

BENZINA_40

a fascinació cap a una ciutat ens ve donada sovintper tot allò que intuïm darrere del seu rostre d’asfalt i depedra. I cada ciutat és també el rostre de l’enigma quecomanda els nostres ulls. Com una dona. Com l’espurnad’humanitat que caracteritza el gènere femení, ens avançaMontserrat Altarriba en l’esplèndid i inesgotable pròleg delpoemari. Carles Cervelló ha bastit vint-i-vuit poemes queduen el títol i el motiu poètic de vint-i-vuit noms femenins.L’obra va ser guanyadora del Premi de Poesia Josep Fàbregasi Capell, Vila de Sallent 2010. Ens arriba editada de la màde Témenos Edicions i amb l’afegit indispensable de lesbelles il·lustracions pictòriques de Josep DoménechSánchez. Carles Cervelló ha confegit aquest poemari tenintben presents Les ciutats invisibles d’Italo Calvino, que és l’o-bra d’on provenen els títols d’alguns poemes i que correspo-nen al nom d’algunes ciutats que Marco Polo descriu aKublai Kan en el llibre de l’autor italià. Tot plegat esdevé uncorrelat objectiu que es desplega poèticament en l’escripturadepurada, de plena concentració lírica, del poeta barceloní.Cervelló ens dibuixa el rostre i la tensió íntima i existencialsubjacent en aquestes vint-i-vuit imatges literàries i reals delque podríem anomenar –i reivindicar– com L’etern femení.

Les dones a què al·ludeix el títol de llibre són imaginà-ries i no pas imaginades. La imaginació seria literatura en elcas que l’autor volgués descriure les protagonistes del poe-mari. Són imaginàries perquè són agents actius que configu-ren una personalitat, una potència humana, que creen unsentit vital, que imaginen i d’aquesta manera adquireixenuna presència real dins la pell de tantes i tantes dones gene-radores de la seva essència. I els homes intuïm, pressentim icompartim alguna part del que són. L’autor ha sabut trans-formar i enriquir motius poètics de llarga tradició –i alhoraactituds femenines– en retrats humans de dones que expli-quen la seva vida per mitjà del gest i de la paraula. El poetas’hi sent interpel·lat i alhora fascinat. Com amb una ciutat.Hi trobarem totes les figures d’un joc d’escacs, com escriuAltarriba al pròleg: Totes dins el seu context, amb les seves limi-tacions, amb la seva reialesa, es mouen pels versos del poemaaportant coneixement de la pròpia idiosincràcia. Hi ha Tamara,Zora, Dorotea i tantes i tantes dones que han sabut de l’amor.Cadascuna és un enigma que es deixa veure i no capir deltot. Remarquem, per exemple, el poema Tamara, per tot allòque descobreix: Mai sabrem com ets realment. / Les miradesrecorren el teu cos / (...) Els símbols s’esvaeixen, els marges / esconfonen, tothom té la seguretat / de posseir una veritat que men-teix. Amb aquest estil concís i alhora conclusiu, el poeta sapmantenir a la nostra ment la bellesa de l’enigma i l’estima-ció per allò que a penes es mostra.

L

Carles Cervelló

Títol_Les dones imaginàries

Autor_Carles Cervelló Español

Editorial_Témenos

Barcelona, 2011

Preu_12 euros

Pàgines_59

Carles Cervelló (Barcelona, 1966) és Doctor en Filologia hispàni-ca i treballa com a professor de secundària. Ha publicat dos llibresde poesia: Fragments de plenitud (Amalgama Edicions, 1997) i En veualta (La Comarcal Edicions, 2006) que va merèixer el Premi Alellaa Maria Oleart del 2005. És autor de l’obra de teatre per a infantsBruixes (Amalgama Edicions, 2000) que forma part de les lecturesen els centres educatius. És també coautor de l’assaig Amb e d’edu-car. Diccionari no autoritzat de l’educació (Témenos Edicions, 2007)juntament amb Jordi Rincón i Germán Alemany.

Les dones imaginàries

Crítica de poesia

Ricard Mirabete

Jordi Valls (Barcelona, 1970) està representat en diverses antolo-gies i també ha obtingut diversos premis literaris, entre d’altres, eldels Jocs Florals de Barcelona el 2006. Darrerament, ha publicatViolència gratuïta (Edicions 62, 2006) i, juntament amb Lluís Calvo,Última oda a Barcelona (Editorial La Garúa, 2008). Felix orbe és elseu vuitè llibre de poesia que ha publicat. Aquesta obra té el seudesdoblament virtual a Internet (http://felixorbe.blogspot.com).

BENZINA_41

ncara hi ha motius bíblics que ens pesen aldamunt. I no és pas dolent. Encara la petjada de la històriaoccidental –mítica i social– ens acara al present. I els ele-ments bíblics d’aquest poemari (David i Goliat, Josué,Judes) adopten un nou matís, una nova forma, inserits en elmón actual. Perquè el secret de revitalitzar actituds i accionsestà en la mirada –i la narració– d’allò que va configurant elsnostres dies. La ciutat hi és molt present en l’obra poètica deJordi Valls. I no només en aquest volum sinó al llarg de laseva trajectòria. Felix orbe és una bona síntesi de les motiva-cions líriques de l’autor ja que hi ha continuïtat de propòsitspoètics. També en d’altres ocasions el rerefons bíblic eramotiu de recerca per al poeta. Perquè dins de la cultura occi-dental, la Bíblia hi té un paper determinant, com a mínimen la concepció que tenim de la realitat. En Felix orbe –Feliçal món– Jordi Valls ha volgut explicar líricament episodis dela nostra quotidianitat compartida i de la seva vivència par-ticular transmutada en matèria lírica. Se serveix d’un estilnarratiu, que llisca per damunt dels versos per fer-nos-elspassar ben endins amb el to de les converses pausades. Eldiscurs verbal construeix una mena de relat poètic que bensovint és una mena de paràbola de la quotidianitat. Per mitjàdel realisme expositiu, els poemes contenen un seguit deversos que tenen tota la força sense fer ús de la violència lin-güística. Per exemple, farem esment de belles troballes comara La rutina té la força d’un cadàver o també El cos empenyl’ànima i no l’ànima el cos.

La poesia de Valls apel·la directament a la nostra cons-ciència del ser en el món. La nostra peripècia vital estàempeltada de les circumstàncies que comanden la nostraquotidianitat; tanmateix, la intenció principal que despre-nen la major part dels poemes és la invitació a tenir coratge,a ser reflexius, a no deixar-nos sotmetre a l’autocomplaençaesclava, sinó que sempre som a temps per fer-ho millor.Com a individus, com a ciutadans. El seu constant rebuig ala violència de qualsevol tipus –social, personal, lingüística-troba la seva forma essencial en els poemes que ens perme-tran gaudir de l’expressió lírica, però encara més, de l’opor-tunitat de reflexionar sobre un mateix i el seu paper en elmón. Hi ha també exposada la seva poètica particular.Destacarem el poema Art inútil, de la darrera part del poe-mari, perquè ens dóna la clau de com ens podem servir delrealisme, quant a l’expressió, sense caure en el realisme coma falsa operació poètica: el poeta es dirigeix als “professio-nals” de la poesia que n’escriuen perquè com que a l’escolan’han après... Insisteixes tossut amb els versos elàstics, / i clari-vidents del realisme més solemne, / efervescent com el primerglop de cervesa / escrius poesia perquè saps que no existeix.

E

Jordi Valls

Títol_Felix Orbe

Autor_Jordi Valls

Editorial_Denes

Valencia, 2010

Preu_12 euros

Pàgines_77

Felix Orbe

Crítica de poesia

Ricard Mirabete

BENZINA_42

n cop hem descarregat lesmotxilles a l’hotel sortima passejar pels carrers deBangalore, Índia. El pri-mer que fem, sense pre-tendre-ho, és perdre’ns. A

la que surts de les avingudes principals elscarrers són laberíntics, la majoria d’ells no técap placa que els identifiqui i si alguns entenen està escrita en hindi, idioma que, demoment, no dominem. Després d’una bonaestona de caminar sense rumb decidim agafarun rickshaw (motocicleta de tres rodes ambuna cabina per transportar passatgers) perquèens porti a l’hotel. Greu error! El rickshawtambé es perd. Para en un carreró a preguntara uns transeünts, que s’apropen disposats aajudar-nos i a ells s’hi sumen tots els indis quecasualment passen per allà, ben apinyats alvoltant nostre mirant el mapa i cadascúdient-hi la seva, en ves a saber quin idioma,sobre quin és el millor camí per arribar alnostre hotel.

Jo em pregunto: “De tots els indis ques’han congregat al nostre voltant, ningú sapllegir un mapa?!!!” L’hotel està marcat ambuna creu, només cal saber on ens trobem ianar seguint el mapa! De seguida notem quela gent s’apropa encuriosida per la nostra pre-sència, per parlar una estona amb nosaltres,però no saben llegir mapes ni tenen sentit del’orientació. Al final el rickshaw desisteix i ensdeixa encara més lluny del que estàvem.

Agafem un segon rickshaw. Al principi fa

Uveure que sap de què li parlem però aviat veiemque no. Para el motor i ens diu que ens sortiràcar perquè estem a més de 20 quilòmetres del’hotel. Au, va! Baixem del vehicle i agafem untercer rickshaw. Tampoc en té ni idea. Ha deparar quatre vegades a preguntar als vianants.Del que també ens adonem és que aquest bonhome no parla ni entén l’anglès, per aixòdemana ajut a la gent del carrer perquè ens facide traductors entre nosaltres i ell. Uns diuenque hem d’anar cap aquí i els altres cap allà,però no es posen d’acord. I el més fascinant ésque tothom ho afirma amb una seguretat acla-paradora. Ens comencem a impacientar, cadacop estem més perduts i el nostre primer dia al’Índia està essent una mica dur, tenim la sen-sació que no ens podem fiar de ningú. Quanfem una parada més amb el rickshaw per pre-guntar per enèsima vegada a un vianant siconeix l’hotel, l’Ignasi veu el cartell d’un carrer.Miracle! És el primer carrer que veiem quetingui placa, i escrita en l’alfabet llatí!L’identifiquem al plànol, ja no estem lluny del’hotel. Li diem al rickshaw que pari, que hiarribarem abans caminant.

A tot això són les quatre de la tarda i enca-ra no hem dinat. Comprem quelcom per men-jar en un supermercat i pugem a l’habitació del’hotel. Estem alterats, cansats, desbordats,desconcertats pel sonar constant dels clàxons,tenim els ulls irritats per la contaminació, lesmans brutes, la cara bruta, la roba bruta, fins itot els mocs ens surten negres! No vull ni pen-sar com tenen els pulmons aquesta gent.

Per calmar-nos decidim prendre unadutxa relaxant. El recepcionista ens ha asse-gurat que tenim aigua calenta, però que abansd’utilitzar-la, l’hem d’avisar. Deu ser perencendre l’escalfador, penso jo. Un parell deminuts després d’avisar-lo que ens volemdutxar amb aigua calenta, entra a l’habitacióun noi amb una galleda descolorida i unaresistència elèctrica grossa com el braç.Omple la galleda d’aigua, hi fica la resistènciadins, la connecta al corrent elèctric i ens diuque tornarà en cinc minuts. La resistència estorna de color vermell incandescent fent unsoroll inquietant. No li traiem l’ull de sobre,atònits per complet. Als cinc minuts torna elnoi, fica la mà dins la galleda per comprovarque l’aigua està suficientment calenta, desen-dolla la resistència i ens desitja que tinguemun bon bany. Se’n va per on ha vingut amb laresistència a la mà, vigilant de no cremar-se inosaltres ens quedem al mig de l’habitacióamb cara d’idiotes. És clar, a recepció vampreguntar si l’hotel tenia aigua calenta, no sitenia aigua calenta corrent.

A la nit sortim a sopar. El trànsit ja noens atabala tant. Sortegem perfectament elsvehicles i ens esmunyim ràpidament entrerickshaws, bicicletes, motos, cotxes i autobu-sos. No tenim cap problema per trobar unrestaurant que estigui bé. Ens atipem comlladres a base de fideus amb verdures i panaan. La factura ens surt per poc més de doseuros. Crec que comencem a intuir la gràciade l’Índia.

El viatge dels rodamonsLa volta al món en 14 mesos

Mireia PuntíAutoeditat

Avancçeditorial,

La fabulosa històriade la senyora WangGabriel Pernau / Editorial Meteora

Cara i clatellEditorial Fundació deSalut Mental CPB

Tot el soroll del mónVicenç LlorcaEditorial Columna

En Francesc i la Marta es coneixen en unviatge de vacances a la RepúblicaDominicana. Tots dos volten la quarante-na, ell és un professor de literatura vidu,ella una empresària divorciada amb unanena de dotze anys. Amb clares afinitatsentre si, en Francesc i la Marta s’atrevei-xen a començar una relació de parella enplenes vacances. Tots dos emprenen unrecorregut per la República Dominicana ipel país veí, Haití. En aquest país comp-ten com a guia amb una cooperant cata-lana, la Núria. Tot i la seva incipient rela-ció amb la Marta, en Francesc també sesent atret per la Núria. De manera sobta-da, tots tres hauran d’afrontar diferentsadversitats, entre elles els estrallscatastròfics de l’huracà Melinda i la com-plexitat de les relacions humanes.

Per què les lleones no trien, per apare-llar-se, els lleons rossos? Com ajuden elsbotànics a resoldre crims? Revelen elsnostres cabells a quines ciutats hemestat? Quin servei fa la PlayStation a larecerca de nous fàrmacs? Influeix ladieta de la mare en el sexe dels fills? Elsdivorcis perjudiquen el medi ambient?Per què els gossos no poden participar ales calçotades? Es poden enviar aromesper Internet? Les respostes a aquestespreguntes no només revelen curiositats,sinó que permeten explicar la forma quetenen els científics de plantejar enigmesi de resoldre’ls i mostren com algunespreguntes aparentment innocents tenenconseqüències beneficioses i inespera-des.

Fotografiant racons de l’AranElisenda Managuerra i Jordi FeliuEditorial Piolet

Recull de fotografies que cobreix les rutesde senderisme de la Vall de Toran. Talcom afirmen els autors, les muntanyesescarpades han protegit aquest racó demón, ple de rius gelats i de boscos defagedes i avets que semblen trets delscontes de fades. La soledat que s’hi fapresent es trenca a vegades per lapresència d’algun animal que irromp alpas. Els pobles romanen autèntics atocar de la natura, a un pas de la fronte-ra francesa. Totes les propostes de sen-derisme s’inicien a partir del refugid’Honeria. Es tracta d’una magnífica iacurada edició, on preval la força de laimatge per transportar-nos a un universde naturalesa verge i conèixer els caminsque ens hi porten.

El marBlai BonetClub Editor

Darrere el nom de Wang Fenglian se n’a-maga un altre de molt més proper, eld’una tarragonina que va fugir per amor ala Xina premaoista de la dècada de 1930i va viure-hi prop de trenta anys, quan elgegant asiàtic es convulsionava entreinvasions japoneses, guerres mundials iguerres civils, i el poble xinès creava lesbases de la gran potència mundial que ésactualment. Aquesta dona és un exemplede força de voluntat i d’instint de super-vivència, i ha viscut una vida que és mésde novel·la que la de molts personatgesde ficció. Gabriel Pernau ens acosta elpersonatge amb la seva gran capacitat denarrar i el seu ampli coneixement de lasocietat i la història de la Xina, un paísimmens on la nostra protagonista va pas-sar els millors anys de la seva vida.

Aplega totes les obres dels participants alPremi a la Creativitat Artística que atorgacada any la Fundació amb la finalitat dedescobrir nous talents del valorat outsiderart. Amb el premi i l’edició del llibre,també es volen promoure les accions quelluiten contra l’estigma i fan avançar lasensibilitat social cap a un millor conei-xement i comprensió de la problemàticade la salut mental, l’abandonament decertes conviccions, prejudicis i falsostemors, i la promoció d’actituds solidà-ries d’acceptació i integració de la diver-sitat. L’edició del Premi d’enguany técom a títol Cara i clatell i els participantshan fet un retrat de la cara i el clatell delprofessional que per a ells ha tingut unpaper rellevant en el seu tractament.

La qüestió de la independència deCatalunya es troba a primera línia deldebat polític popular. La decisió de sepa-rar-se d’Espanya és un projecte dedimensions colossals que obre molts inte-rrogants. D’una banda, s’aconseguiria l’e-liminació del dèficit fiscal, però de l’al-tra, la possibilitat d’un boicot comercialespanyol sobre les empreses catalanesgenera inquietud entre els empresaris itreballadors catalans. Modest Guinjoan iXavier Cuadras han fet un exercici d’eco-nomia aplicada, rigorós i divulgatiu, queporta llum a aquests i altres interrogantsque obre la situació actual. Seria prougran Catalunya per ser viable econòmica-ment? Quins precedents internacionals hiha? S’obririen oportunitats de negoci?

MomssenJaume PuigEditorial A Contravent

Robert Momssen és un advocat que nocreu en la justícia. Amoral, cínic, brutal,egòlatra, i cruel. Però també delirant iingenu. El seu menyspreu pel món ésproporcional a la seva passió peresdevenir escriptor. Momssen és undescendent directe d’Stendhal i farà elque calgui perquè el seu talent siguireconegut. Assassinat, corrupció,violació, segrest, i sexe, emplenen lespàgines d’aquesta novel·la àcida quedesborda humor negre i ironia. Momssenté com a escenari el crim organitzat rus,el blanqueig de capitals, les mentidessobre el terrorisme islamista i la corrupciópolítica. Però per sobre de tot hi plana lacrua soledat de l’individu i la riallainquietant de l’espectador de la sevapròpia farsa.

Sense EspanyaModest Ginjoan i Xavier CuadrasEditorial Pòrtic

Reedició d’una obra singular que va pro-vocar molt rebombori quan es va publicarper primera vegada l’any 1958. La histò-ria explica uns mesos de la vida de dosjoves de dinou i vint anys afectats pertuberculosi, Manuel Tur i AndreuRamallo, en un sanatori de l’illa deMallorca. Són dos joves malalts, religio-sos i carregats de sentiments de culpa,amb una relació entre si molt complexa.La novel·la explora el seu passat, el seupresent, la història de les persones queels envolten i tot plegat en el rerefonsdels anys de la postguerra a Mallorca, ones va patir una ferotge repressió. BlaiBonet va començar a escriure El mardurant la seva estada al sanatori deCaubet, malalt de tuberculosi, tot i queno és una autobiografia.

Aparador Per Eva Serra

Per què les lleones no els prefereixen rossosXavier Duran / Editorial Columna

BENZINA_43

BENZINA_44

BENZINA_45

/// Opinió / Entre copes

Venem el que volem

Lluí Tolosas

res de cada quatre vins comprats per alconsum a la llar es compren en supermercats ihipermercats.

La botiga especialitzada té un gran com-petidor en les grans superfícies, que darrera-ment estan millorant la imatge de les sevesseccions de vins i oferint als seus clients asses-sorament personalitzat, per semblar d’algunamanera una botiga especialitzada, amb moltespromocions, grans descomptes i la comoditatde comprar el vi mentre es fa la compra de lasetmana.

A més, amb la crisi ha baixat el consum devi als restaurants, fent ja insostenible la pràc-tica d’alguns restaurants de triplicar i quadru-plicar el preu de les ampolles. L’altra dia vaigsopar en un restaurant de Barcelona on elBlanc Pescador estava a 19,50 euros en carta,quan el preu del supermercat és de 3,30 euros.

Entre la crisi i aquestes pràctiques, lacompra de vins al supermercat segueix crei-xent, però amb uns preus mitjos de comprasegurament sorprenents. Fins l’any passat, elpreu mig que estàvem pagant rondava els 3 o4 euros l’ampolla, molt lluny del preu mig alsrestaurants. Però aquest inici d’any ens ha sor-près amb l’oferta massiva de vins bastant persota d’aquest preu.

De fet, Carrefour, Alcampo o Hipercor jatenen molts vins al voltant dels 2 euros l’am-polla. Mercadona, per exemple, ja ocupa lameitat del seu lineal de vins dedicat als vinsper sota dels 2 euros. I Lidl i Dia tenen bas-tants vins 1,50 euros i fins i tot del preu màgicde 0,99 euros l’ampolla.

En aquesta franja baixa de preus estantrobant sortida vins de Jumilla, Cariñena,Valdepeñas, València, Castilla-La Mancha ialtres zones vinícoles de grans volums de pro-ducció. I aquesta franja s’ha tornat tant com-petida con la franja dels 5 o 6 euros, onpodem trobar més de 100 marques només deRioja, a banda de vins catalans, gallecs o deRibera del Duero.

Precisament, la novetat més visible d’a-quest any és que moltes marques de Riberadel Duero han deixat la franja preferent dels 9als 14 euros, i han baixat vàries de les sevesreferències a la franja més competitiva –i més

competida– dels 5-6 euros, de forma s’hancreat dues franges de preus altament densifi-cades, amb pocs vins al mig i amb dificultatsde posicionament.

Per sobre dels 6 euros, les vendes sónpurament anecdòtiques, i els supermercatsestan fent tot el possible per aproximaraquests vins als consumidors. La primeramesura ha estat treure’ls d’aquells vitrines devidre tancades i exposar-los en obert, a vega-des amb un cep de seguretat. L’altra decisió haestat ubicar-los en les mateixes prestatgeriesque la resta de vins, res de mobles a banda idiferenciats, a veure si algú s’anima per con-tacte i agafa alguna ampolla. I finalment, handesaparegut gairebé tots els vins de 40 euros,i els vins cars exposats es mouen entre els 12 iels 25 euros, amb comptades excepcions.

Pel que fa als vins catalans, podríem dirque només quatre grups tenen una presènciaimportant en els supermercats: els grupsFreixenet, Codorníu, Torres i Perelada, abanda d’altres casos puntuals. La nostraestructura de cellers és molt fragmentada, iens fa difícil competir en volum i en preus enels supermercats. L’aposta per la qualitat delsvins catalans ens porta al canal de l’hostaleriai la botiga especialitzada. Però la situació decrisi i els nous hàbits de consum fan cadavegada més important el canal dels supermer-cats.

Els vins catalans es poden posicionar allàon considerin més convenient, però desprésde vàries converses amb responsables de dife-rents supermercats, he vist clar com funcionaaquest canal de distribució. Els supermercatsarriben a acords, sovint a acords molt estric-tes, però un cop lligat un producte li donenvisibilitat a aquests productes i el venen.

En els supermercats s’intenta satisfer lesnecessitats dels clients. Però hi ha una llei queestà per sobre d’aquesta, i és que l’ofertadetermina la demanda. Màrqueting invertit,si voleu. La demanda de molta gent és incon-creta, i l’oferta s’encarrega de concretar-la. Ocom diu el responsable d’un dels més granssupermercats del país: venem el que volem.

Doncs hauríem de fer que vulguin vendrevins catalans.

Lluís Tolosa és sociòleg i escriptor

T

En els supermercats

s’intenta satisfer les

necessitats dels clients.

Però hi ha una llei que

esta per sobre d’aquesta,

i és que l’oferta

determina la demanda.

Màrqueting invertit, si

voleu. La demanda de

molta gent és inconcreta,

i l’oferta s’encarrega de

concretar-la. O com diu

el responsable d’un dels

més grans supermercats

del país: venen el que

volem. Doncs hauríem de

fer que vulguin vendre

vins catalans.

[ [

[ [

BENZINA_46

Líquids sòlids iTotxos ingràvids

Per Ester Xargay

artista barcelonina GemmaNogueroles exposa en terra

empordanesa, on distribueix els seus darrerstreballs en tres espais. Així, presenta duesmostres individuals: Es ven, al Museu de laMediterrània (a Torroella de Montgrí) iLíquids insòlits, a la galeria La Païssa d‘enGiset (a Albons); a les quals també sumal’exposició de la fotografia Cossos de textura,textura 2-Home, al Palau Solterra, gua-nyadora del Premi de Fotografia FundacióVila Casas 2010 (també a Torroella) i queforma part de la col·lecció de la FundacióVila Casas.

En aquestes exposicions, Noguerolesmostra paisatges urbans, plasmats en foto-grafies i instal·lacions en què l’artista sotmetla realitat de la instantània a tècniquesartístiques i a conceptes estètics que indu-eixen a la reflexió.

A la sèrie de fotografies Líquids insòlits,el paisatge s’hi afirma, ben cromàticament,rere un vidre moll i regalimat. Passavolants,elements urbans, places i carrers, hi quedendesenfocats, s’esvaeixen entre gotes, gairebésòlides, que la mirada destil·la en primer pla;alquímia que transforma el realisme enabstracció. Amb aquestes obres, treballadesdes de l’interior d’aparadors que donen alscarrers de diferents ciutats, Noguerolesdemostra, un cop més, la seva traça iinventiva alhora d’aplicar procedimentsplàstics a la fotografia. A ella, li agrada dirque, quan prepara el vidre per a la fotografia,és com si pintés. Això fa que les obresgaudeixin d’una gran riquesa visual, ambcolors, volums i textures, fruit d’un treball de

L’ recerca que ella va elaborant amb líquids deconsistències i transparències ben diverses.

Nogueroles exposa la fotografia sobremetacrilat, tot reproduint així la trans-parència del vidre originari, i, en algunaocasió, també hi incorpora un petit llumreal, al darrere, que accentua artificiosamentla llum de la fotografia, bo i concedint-li unpunt de fuga peculiar.

Nogueroles inclou a la mostra unespeces anteriors, també fotografies depaisatges urbans, a les quals insereixelements tridimensionals, com ara ampollesde vidre, l’ombra de les quals s’estén sobrel’asfalt, llambordes o rajoles dels carrers ons’han fotografiat. Tanmateix, hom observaque l’ampolla en realitat fa dues ombres, iaixí Nogueroles desplega un joc visual. Ellaha fotografiat prèviament l’ombra il’ampolla i, posteriorment, elimina l’ampollafotografiada, bo i deixant només l’ombra, ihi incorpora l’ampolla real que, amb la llumde la galeria, afegirà la seva nova ombra a lacomposició. El conjunt fa ballar el cap, enuna imatge que suma, a la fotografia, ladimensió volumètrica i lumínica.

A la instal·lació Es ven, Noguerolestracta conceptualment els paisatges, totpenetrant territoris sociopolítics tocats perl’especulació, condemnats per una economiainsostenible i congelats en una reflexió quel’art de Nogueroles ens revela amb una plujade totxos ingràvids que ocupen tot l’espai,l’ombra dels quals s’estampa a les paretssobre un seguit d’imatges, ben realistes, deconstruccions inacabades que s’erigeixencom a esquelets fanstasmagòrics.

Entre el seguit de fotografies projectades

Nàufrags de ciutat.Fotografia: Gemma Nogueroles

Líquids insòlids.Fotografía: Gemma Nogueroles

BENZINA_47

Ponts d’estiu i de tardoren format vídeo, hom pot llegir fragmentsd’un text de Carles Checa: “(...) Ens havienfet creure que ho podíem comprar tot, i ara ensho hem de vendre tot. Cauen fantasies i altresmentides, piràmides de felicitats hipotecades.Assistim com a espectadors privilegiats, com aafectats i protagonistes a la caiguda imparabled’un temps, a la pluja incessant de totxos sobreels nostres caps. (...). Paraules prou eloqüentsen un context ben referencial a la caigudalliure de la crisi econòmica.

El Bisbe Estirat. Fotografía: Cyril Torres

Gemma Nogueroles

-Es Ven-

Fins el 27 de juny de

2011

CAN QUINTANA-MUSEU DE LA

MEDITERRÀNIA

Carrer d’Ullà, 31

Torroella de Montgrí.

Gemma Nogueroles

-Cossos De Textura-

MUSEU PALAU SOLTERRA

Carrer de l’Església, 10

Torroella de Montgrí.

Gemma Nogueroles

-Líquids Insòlits-

Fins el 30 de juny de

2011

LA PAÏSSA D’EN GISET

Galeria d’art

Art al Set Albons

(Baix Empordà).

El Bisbe Estirat. Fotografía: Jordi Cané

La instal·lació Es ven s’emmarca en un conjunt d’exposicions que conformen el cicle Ponts,coordinat per Eugeni Prieto amb la premissa d’establir nexos, intercanvis i col·laboracionsentre el Museu de la Mediterrània i d’altres museus, fundacions, galeries o entitats culturalsque comparteixen l’interès per l’art contemporani i per l’entorn geogràfic. Les mostres deGemma Nogueroles configuren un pont de quatre peus entre el mateix Museu, la FundacióVila Casas, la Galeria La Païssa d’en Giset i Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts, delParc Natural del Garraf.

Val a dir que totes les imatges que es projecten a Es ven, Nogueroles les ha recollides en elcamí que duu del Centre d Art del Garraf al Museu de la Mediterrània.

Per aquests mesos d’estiu i d’entrada a la tardor, hom pot continuar seguint el cicle Ponts,amb les exposicions Tànger, L’aroma Dels Gessamins, de Joan Carles Roca-Sants, que presentapintura, escultura, dibuix digital i vídeo, així com les diferents perspectives que, del referentgeogràfic per exel·lència del paisatge torroellenc El Bisbe Estirat, reflecteixen els artistes TanoPisano, Jordi Cané, Cyril Torres i Miquel Ros. El bell treball pictòric de Carme Sanglas,sempre tant ric, íntim i enigmàtic tancarà el cicle amb Pintures.

Tànger, L’aroma Dels Gessamins. Fotografia: Joan Carles Roca-Sants

BENZINA_48

Omplir la mirada d’enginy i la pensa de so Per Ester Xargay

i ha quelcom que es bellugaa Sant Feliu de Guíxols!Aquí sentireu com sonenels motors d’un arsenald’idees, inquietuds i

iniciatives culturals que condueixen, ambforça i entusiasme, un grup de ganxonsintrèpids –artistes, poetes i músics– que,plegats, corren amb el nom de Nuboläris, queencomana la velocitat i l’energia del míticcorredor d’automòbils, Tazio Nuvolari.Aquest bòlid Nuboläri ja fa un any que haengegat l’EspaiK, on aquest estiu proposendues mostres ben elogiables. I cal esmentarque també piloten Atònits, un cicle deconcerts de tall experimental, obert a quitingui interès a escoltar sonoritats agosa-rades i poc corrents, a la fresca del jardí del’Antic Hospital.

El juliol, Els Luthiers Drapaires exposen elsseus enginys audiovisuals, fruits d’un savireciclatge de deixalles tecnològiques fet ambconsciència crítica i ecologista, tal com ellsmateixos argumenten: “volem fer unacontribució a la sostenibilitat mediambientalproposant mètodes creatius de reutilitzacióde les deixalles, afavorint la reducció de lesdinàmiques de consum en temps de crisi, totdonant nova vida als trastos vells, icompartint els coneixements necessaris quepermeten reparar i reciclar.” Així, amb moltatraça i humor, transformen electrodomèsticsvells –escàners, ràdios, teles, ferros,minipimers i tot d’artefactes– en instrumentsi autòmates musicals, amb els qualsconformen l’Orquestra dels LuthiersDrapaires, que farà un concert bo i fent úsd’aquests instruments tan peculiars.

I a l’agost, No sents com rauquen les gra -notes?, una exposició de Josep M. Mestres

Quadreny a cura de Jaume Maymó i delsmateixos Nuboläris, que s’han esforçat aconcebre una mostra de caire participatiu, enquè la música hi sigui palpable i tothoraescoltable, i amb la ferma intenció d’oferir laperspectiva més inèdita de l’obra d’aquestcompositor compromès amb la recercasonora i artística en els límits de la música ique, dels anys seixanta ençà, va atiant elsconceptes estètics més contemporanis.

Es tracta, doncs, d’una retrospectiva del’univers sonor i visual de Quadreny, que ellsdefineixen com a amena i pensada persorprendre tant a entesos com a turistesdespistats. Ells han volgut concentrarl’atenció en les partitures i en l’interès delsmètodes de composició d’aquest autor, ambl’afany que totes les peces exposades puguinser escoltades i enteses mitjançant un seguitde reproductors d’mp3, cassettes i vídeos.

Són partitures que Quadreny prenya ambun bagatge conceptual que subverteix elscodis musicals, composicions que amplien lamirada i la pensa, que empelten la músicaamb el llenguatge i el coneixement i per màd’una disfressa visual que n’allibera el sentitbo i concedint-li totes les interpretacionspossibles. Posem per cas, la peça Self-service,l’exposen amb un seguit d’instruments dejoguina, amb els quals el visitant potinterpretar la partitura. I l’emblemàticaTocatina s’exhibeix amb les respectivesampolles d’Anís del Mono que lacaracteritzen, a fi de que l’espectador s’animia interpretar-la, bo i seguint les indicacionsde l’enginyós grafisme musical de Quadreny.Així mateix, hom pot gaudir de partiturescom Variacions essencials, Tres cànons a Galileu-amb l’efecte eco que propaguen els seusrespectius magnetòfons-, o com l’excepcional

partitura circular Aronada, i també una peçamés recent, Trànsit boreal. A més a més,s’han incorporat a la mostra partituresinèdites, fragments de sèries de música visuali un recull d’àlbums de fotografies que ensendinsen en l’entorn social d’aquest autorsempre obert a col·laborar amb altres autors,com ara el seu gran amic i referent, el poetaJoan Brossa, que li dedicà la frase que dóna eltítol a la mostra, o els artistes Joan Miró iAntoni Tàpies, entre altres.

I si tot això descrit més amunt no és proureclam per visitar Sant Feliu de Guíxols, elsNuboläris conviden a recórrer el territoriganxó amb Intemperis, a través d’unreguitzell d´instal·lacions i intervencionsartístiques pels carrers d’aquesta vila tantestimada per Gaziel, que, com ell va escriure,té el passeig més bonic del món i a la qual vadedicar una oda: (...) I que n’ets de benplantada / (...) entre l’aigua assolellada / i elrecer del bosc ombriu. / Ai! Ciutat de Sant Feliu,/ arran de la mar salada!

ELS LUTHIERS DRAPAIRES. Reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques.Del24 de juny al 24 de juliol. En el context del’exposició, s’hi farà un concert del’Orquestra dels Luthiers Drapaires.

NO SENTS COM RAUQUEN LESGRANOTES?Retrospectiva de Josep M. Mestres Qua-dreny del 30 de juliol al 30 d’agost. En elcontext de l’exposició, s’hi farà un concert,del Quartet Brossa, amb obres de Mestres-Quadreny i que s’inclou en el FestivalInternacional de Música de la Porta Ferrada.Espai K. Capella de l’Antic Hospital. c/Hospital. Sant Feliu de Guíxols.

HL’orquestra dels Luthiers Drapaires. Perculator, de la sèrie d’instruments:

“Els humans també són els meus amics.”

BENZINA_49

BENZINA_50

Tranquil, pernil Per Aleix Saló