3€

www.revistabenzina.cat

BENZINA_3

Nº 51

e la cançó protesta a la cançóproposta. Ens ho repeteix l'in-

cansable Cesk Freixas, el jove cantau-tor que més ha reivindicat la recupe-ració de la Nova Cançó i que ara,amb 700 concerts a l'espatlla, prepa-ra nou treball. L'amic Freixas ensregala, en exclusiva pels lectors deBENZINA, una cançó inèdita: estracta d'un tema que l'autor de SantPere de Riudebitlles va escriure pelsfills que encara no ha tingut.

La BENZINA post 50 porta nom-broses novetats. És un plaer poderrecuperar la firma de l'escriptoraLolita Bosch. Una advertència a totsels qui llegeixin La Lolita va morir persalvar una vaca: la frase no s'escriuràfinalment al damunt de la sevatomba, com suggeria la mare, peròpotser sí que constarà a la de moltsque perden per voluntat pròpia eldret social a maltractar cruelmenttots els animals "que no són jo". Quivulgui saber de què va tot això, direc-tes a la pàgina 43. Abans, però, hande saber que disposem de la plomadel dramaturg Pablo Ley, tot un luxeper una revista que aixeca el vol des-prés de dos anys a les fosques.

Més novetats? Recuperem la sec-ció de còmic, amb un Àleix Salógenial i incisiu que tancarà la revista,amb permís d'en Baulenas, que coro-na la secció literària. Ens acomiademde l'excel·lent crítica d’art NeusMiró, que ens ha acompanyat fidel-ment durant 50 números. L'EsterXargay la substitueix buscant aquestatransversalitat cultural: o és que l'artno és també poesia?

Un últim apunt: admetre al núme-ro 50 que BENZINA va néixer peramor ha disparat els mails a l'Editor.La sorpresa m'arriba d'un altre ena-morat de Morrissey que em pregun-ta el nom de l'afortunat que va inspi-rar la publicació. Sap perfectamentque la discreció m'impedeix desvet-llar-ho però em proposa irònicamentque no em torni a enamorar, no siguique em vingui de gust inspirar unanova publicació amb tot el que s'hapatit amb aquesta. Em temo que laseva observació arriba massa tard.

Cesk Freixas

David Centol i LozanoEditorcentol@comunicacio21.com

D

DIPÒSIT LEGAL B-5052-2006 ISSN1885-8589

Espai BENZINA

Amb la col.laboració de:

Editor: David Centol i Lozano

Director editorial: Oriol Osan

Columnistes: Lluís-Anton Baulenas, Ricard Biel, Lolita Bosch, Lluís

Cabrera, Daniel Condeminas, Pablo Ley, Albert Lladó, Vicenç Llorca,

Xavier Marcé, José Antonio Pilar i Lluís Tolosa

Col·laboradors: David Caño, Ricard Mirabete, Narcís Presas,

Eva Serra, Ester Xargay i Tort Yscla

Fotografia: David Campos i Eduardo Benito

Vinyeta: Aleix Saló

Portada: fotografia de Juan Miguel Morales

Disseny gràfic: Marga Moreno

Màrqueting: Eva Serra

93 519 43 93

subscripcions@comunicacio21.com

marqueting@comunicacio21.com

Ever Blanchet Daniel Ferrer

Ricard Biel,5 Xavier Marcé,7 Daniel Condeminas,9 Albert Lladó,19José Antonio Pilar,21 Daniela Feixas,28 Pablo Ley,29 Claudio Tolcachir,30

Vicenç Llorca,35 Lluís Cabrera,39 Crítiques de música,40

El Far del Rock: Maria Coma,41 Lolita Bosch,43 Carles Porta,44

Aparador Llibres,46 Crítica literària,47 Crítiques de poesia,48

Avanç editorial: 1001 Curiositats de Barcelona,50

Crema Catalana: Quimantú Segura,51 Lluís-Anton Baulenas,53Lluís Tolosa,55 L’art batega a Granollers,56 Vinyeta,58

10

22

36

BENZINA_4

/// Opinió / Barra lliure

Ricard Biel

Les males

llengües,

però, diuen

que si Jo Jo

no demana mai

res a ningú,

en realitat és

per no haver

de fer mai res

per a ningú. Res.

Ni el més mínim

sacrifici.

[ [

[ [

BENZINA_5

tot de ratlles esbiaixades de mil colors hi ha una sentènciaque resa: “Llibertat, el bé suprem”. Jo Jo hi ha atansat els lla-vis, ha fet un petó intens sobre la sentència amb els ulls tan-cats i ha dit en veu alta: “sóc lliure de decidir, no?” Tot se -guit, s’ha assegut a l’escriptori i s’ha posat a escriure brillant-ment sobre la llibertat de l’home. Ah, riu-te’n d’Els caminsde la llibertat de Sartre. Entre les coses que ha escrit, anoto:“la majoria d’homes són egoistes. S’indignen quan els altresels contesten que no faran allò que els han demanat quefacin per a ells”. L’argument li sembla impecable, no dubtade la seva evidència, i per celebrar la troballa s’aixeca i se’nva a la nevera a agafar una cervesa negra d’alta graduació.Quan l’acaba, se sent animat i torna a l’escriptori per conti-nuar el que ahir va deixar a mitges. Ara escriu esquemàtica-ment, abans de desenvolupar les tesis que esbossa: “L’orgullno serveix de res. Les obsessions són perilloses. Tots somexcel·lents jutges de nosaltres mateixos. Quan se sental·ludida, la gent llegeix amb prevencions i reacciona pixantfora de test”. Interessants reflexions, ja ho crec. I quan unahora i mitja després acaba d’escriure, diu en veu alta: “Ques’ha cregut, aquell espavilat! Una merda, faré el que ell vol!Ha!”

Naturalment, Jo Jo està més sol que la una i no té amicsperquè no en vol tenir. Passa que això dels amics no ho sap.De fet, encara que ho sabés no faria res per canviar les coses,atès que la seva tossuda lleialtat als principis llibertaris l’im-pedirien violar-los. A Jo Jo li agrada el concepte d’amistat,sobre el qual tampoc no dubta a teoritzar, i quan es refereixals molts coneguts que té a causa de la seva feina de repre-sentant freelance, parla d’amics sense dubtar que ho fa ambpropietat. Malgrat tot, no és perfecte.

Com que la llibertat té un preu molt alt, Jo Jo viu enl’austeritat. Encomiable. Per això, quan l’acusen d’egoista esdefensa ofès dient que si de veritat ho fos no dedicaria bonapart de la seva vida a fer altruistes aportacions a l’oprimittercer món. Qui creu conèixer-lo, però, li rebat que, trac-tant-se d’ell, si ho fa és només perquè va curt d’armilla i sesent personalment afectat per la causa. Aleshores, el digneJo Jo li salta a la jugular acusant-lo de fer judicis d’inten-cions i d’acusar-lo del seu propi defecte.

Com que la vida sovint és injusta, Jo Jo no rep mai resde ningú que el conegui de veritat. Amb tot, ho comprèn ino se’n queixa. Només respon quan se sent agredit. “Capagressió sense resposta” és un dels seus lemes de capçalera.

Demà al vespre escriurà l’epitafi que voldrà a la sevalàpida. Dirà: “Aquí reposa Jo Jo, un home lliure. Un homesol”. No sabrà que un any després d’enterrat, amb la làpidacoberta de pols, un cretí hi escriurà amb el dit: “aquí reposaun miserable egoista”. Aleshores Jo Jo ja no hi serà per som-riure i pensar: “sí, he estat totalment lliure. Diana!”

Ricard Biel és escriptor

El lliure desgraciat

o Jo és totalment lliure perquè és radicalmentgelós de la seva llibertat. Té per premissa sagra-

da no passar per cap adreçador que no li mani la volun-tat. Per això és extremament calculador, conscient queel càlcul és l’eina que el condueix pel camí recte de l’a-lliberament. Li sap greu haver de recórrer al càlcul fred,deshumanitzat, però no perd de vista que tota empresavaluosa té les seves servituds. Jo Jo es capté de maneraelegant, discreta i sibil·lina, i es comprèn: sense semblartot un cavaller no es podria permetre anar totalment ala seva. I és que, per no renunciar al seu principi de lli-bertat total no pot aparentar ser l’egoisme personificat.Tanmateix, malgrat el seu esforç de formes, no pot evi-tar la incomprensió dels qui creuen veure-li el llautó i eltitllen –sempre a l’esquena– de miserable pel seu supo-sat egoisme integral.

Per no oblidar el seu objectiu, el moralista Jo Joescriu meticulosament un dietari on reflexiona sobrel’ètica, la dignitat i la llibertat. És sens dubte brillant,teoritzant, i té una màxima fonamental profundamentassumida, com un dogma religiós: no demanar mai resa ningú per no comprometre la seva llibertat devent resa ningú. Així, ni retreu ni li poden retreure res. No ésaixò ser lliure? Les males llengües, però, diuen que si JoJo no demana mai res a ningú, en realitat és per nohaver de fer mai res per a ningú. Res. Ni el més mínimsacrifici. Sigui com sigui, el fet és que tot allò que Jo Jopugui fer per als altres és fruit del càlcul més escrupo-lós d’home-calculadora que el caracteritza, inclosos elsgestos obligats de cortesia. Conscient que la seva lliber-tat penja sempre d’un fil amb tot de llops amatents aviolar-la, la relació de Jo Jo amb els altres és puramenttransaccional –“nòrdica”, perquè si més no, nòrdic éscom ell mateix defineix el seu caràcter–, i per això lesmales llengües la qualifiquen d’interessada. Però compot ser interessat algú que no demana mai res, oi?

A Jo Jo aquest matí li ha trucat un amic a l’atur quetemps enrere li va procurar un parell de feinetes perajudar-lo a tirar endavant. Ara l’amic li ha demanat uncop de mà i, clar i ras, Jo Jo li ha contestat que no elpensa ajudar perquè li suposaria un sacrifici. Un deu enassertivitat, doncs, i admirable –les males llengües endirien mesquí– el mecanisme automàtic d’eliminaciódels fets de la memòria. I és que Jo Jo no es pot perme-tre reconèixer que deu res a ningú, perquè abans d’ha-ver de fer res ni per a un amic es clavaria un tret. I quanha penjat l’auricular, ha pensat “aquest s’ha emprenyatperquè no faré el que ell volia que fes. Que previsibles,els humans...”. Ha fet un somriure murri i ha anat capal quadre emmarcat de la paret del menjador, on entre

J

BENZINA_6

Què passaria si, de sobte, sortissin publicadesles converses que es tenen al Departament de

Cultura, a l’ICUB, a l’Associació d’Actors o a Proa(empresaris de l’audiovisual)?, només per citar algunsespais on l’anàlisi fred de les polítiques culturals i lesopinions subjectives sobre persones, institucions oempreses es barregen constantment.

Certament, el sector cultural no envia per escritdocumentació formal o informal per tal de mesurar lescaracterístiques personals dels seus agents o per pren-dre decisions en funció de circumstàncies conjuntu-rals. Però a poc que li donéssim valor a la lletra noescrita, a la conversa perifèrica però no necessàriamentmenys influent, ens trobaríem en una situació bastantsimilar.

Que els americans ens jutgen des de la centralitatde l’imperi i amb la impunitat de qui se sent responsa-ble de mantenir segures les seves aparents fronteres éscosa sabuda. Que per fer-ho val tota mena d’aliança ique la diplomàcia és una convenció de formalitatsradicalment allunyades del pragmatisme polític,també. L’única cosa que em sorprèn dels documentspublicats per Wikileaks és justament que siguin docu-ments. El que diu no és excessivament novedós.

Però, de tot plegat sorgeix una qüestió inquietant.Hem d’amagar les opinions o hem d’aprendre a con-viure amb elles? I, malgrat les abismals diferències degrau i d’intensitat política i social, en el món de la cul-tura aquesta pregunta és extremament pertinent.

La cultura reivindica constantment un paper decentralitat a la política. Parlo de la cultura entesa enmajestàtica, és a dir, com a espai de debat i articulacióde les idees que configuren el model de tota societat.En la dimensió, igualment majestàtica, on es plantejaaquesta qüestió sempre es clarifica que la manera d’e-videnciar aquesta centralitat és aconseguir una majorautonomia respecte de la classe política.

En resum, major centralitat política i major auto-nomia respecte de la política, amb benentès que laparaula política adquireix en cada cas una ressonànciadiferent: primer, la política com a espai fundacional i,segon, com a exercici del poder.

Cal dir, en primer lloc, que aquest exercici li con-vindria a la mateixa política, excessivament segrestadade l’àgora social i confinada a una dialèctica entre par-tits que sovinteja l’espectacle (no sempre de bona qua-litat). Però apuntat això, el que ens hem de preguntarés ¿quines serien les característiques que hauria de

tenir l’espai de la cultura i els seus agents, per acon-seguir aquest estatus autònom i prestigiat? Pro -bablement, com diria Foucault, esdevenir un vectorhomologat de guia social en la mesura que els seuspredicamenst estètics són admirats i els seus postulatsètics indiscutibles.

La qüestió és saber si avui dia l’espai de la cultu-ra ens ofereix això. Que la política és un batibull ambescassa credibilitat ho sabem. De la cultura no podemdir, amb certesa, tot el contrari.

El cert és que la cultura s’ha convertit en un espaide negoci amb tres enormes llacunes. Primera: unaautèntica guerra per accedir a les ajudes públiques. Iaquí, cal dir-ho, s’hi val quasi bé tot per aconseguir-les. Segona: una gran confusió entre l’intel·lectual i elpredicador, entre el pensador i l’opinador, entre l’ar-tista i l’estrella mediàtica. Cert que el trànsit digital hicontribueix però tampoc ens esmercem a tapar laboca de l’il·luminat o del fantasma televisiu. Tercer:un escassíssim relleu cultural que condemna als artis-tes més atrevits, als pensadors més reeixits o alsintel·lectuals fora-acadèmia a un permanent i estableoff-sistema. Està bé, molt bé fins i tot, tenir un viverde talent actiu i potent; el que resulta inusual és l’ex-trema dificultat existent per construir els imprescin-dibles ponts que el comuniquen amb la culturamainstream.

Vist a l’inrevés: poca autonomia econòmica,escassa rellevància intel·lectual i minsa generositatgeneracional. Magre equipatge per negociar amb lapolítica les qüestions d’statu quo que ens afecten. Peraixò, l’enveja, l’opinió poc documentada, el prejudicio el judici intencionat troben un excel·lent espai onparasitar-se amb la certesa que no hi ha a la vista capwikileak que ho denunciï.

Tot i així, no és una situació massa diferent de laque afecta al conjunt de països occidentals. Vivim uncanvi de paradigma que cimentarà de nou les nostressocietats amb paràmetres diferents i sorgiran espaisde renovació i referència que encara resulten poc cre-ïbles i limitadament efectius. Com sempre, la qüestióremet a llegir la jugada anticipadament i a teixir ade-quadament els vímets que fan el cistell.

Mentre seguim reclamant el nostre lloc a l’olimpsocial, els que vivim en el món de la cultura faríem bédestriant el gra de la palla. Els americans ens portenavantatge perquè han après a diferenciar socialment isemànticament l’art de l’entreteniment.

Xavier Marcé és economista cultural

/// Opinió / Imaginarium cultural

Xavier Marcé

`

Wikileaks de la cultura

[ [[ [

Hem d'amagar les

opinions o hem

d'aprendre a conviure

amb elles? I, malgrat

les abismals

diferències de grau i

d'intensitat política

i social, en el món de

la cultura aquesta

pregunta és

extremament

pertinent.

BENZINA_7

?

BENZINA_8

BENZINA_9

a tràgica mort del càmera José Couso, i de dosprofessionals de la comunicació més el 8 d’abril de

2003 a l’Iraq, ha vist enllaçar-se-li una llarga i esgotadorasuccessió de decebedors capítols amb les actuacions delsàmbits judicials i polítics espanyols. Decepcions que, ambles revelacions de Wikileaks –desmentides amb forçadesgana– han tornat a la primera palestra pública;mostrant el rostre fosc de les “raons d’estat”. Gairebé vuitanys després de la canonada a l’hotel, tot continua quasiigual...

I una de les persones esmentades al famós cablediplomàtic és l’exvicepresidenta Fer nández de la Vega. Sien aquest cas, és escru polosament necessari aplicar totes lesreserves deontològiques sobre la veracitat d’aquest afer, n’hiha d’altres que no deixen cap ombra de dubte sobre lacontradicció entre determinats discursos governamentals ila seva praxi. En el món de la comunicació audiovisual,l’aplicació sistemàtica del principi de la debilitat amb elsforts, i el menyspreu amb el dèbils ha estat una constantd’aquells que deien defensar els interessos públics.

I l’any que ens ha deixat fa poc ens dóna dues mostresd’actuacions ben llunyanes respecte a principis tan bàsics,com el de la protecció i foment del pluralisme cultural ilingüístic de l’Estat. Principi que hauria d’anar alcapdavant de qualsevol regulació de l’oferta televisiva,sense oblidar mai el negoci que representa. La tristamentconeguda Llei General de l’Audiovisual, de la qual aranomés en parlen bé un parell dels seus protagonistes,evidencià cruament com una de les parts interessades –elsmitjans públics– ni tan sols van tenir l’oportunitat dereunir-se a la Moncloa.

Ja a la tardor, se li ha sumat l’intent de bloqueig a latramitació de la ILP Televisió sense fronteres, iniciativa dela societat civil que pretén –simplement– que l’Estatespanyol reguli per llei allò a què s’ha compromès entractats internacionals. Sota l’argument de no entrar enrepartiments de l’espectre radioelèctric que es pretenendestinar a tapar algun forat financer, es vol mantenir lanegativa a atorgar a les expressions televisives en català unaeina de mínims per arribar per les ones a tots aquellsterritoris on si dius “bon dia”, sona com ha de sonar;normal.

Resten obertes esperances i compromisos perquèalgunes d’aquestes greus qüestions no es quedin aquí, queaquest no sigui el seu darrer frame. Tan cert és això comque seria injust que ella restés com a darrera responsable.Com en el malaurat cas del càmera gallec, ningú no haactuat en solitari, i sempre hi ha una indicació que ve dedalt de tot... això sí, amb “mucho talante”.

Daniel Condeminas és degà del CPAC (Col·legi Audiovisual)

/// Opinió / Diafragma obert

Daniel Condeminas

De la Vega, tot un (mal) exemple

L [ [

[ [En el món de la comunicació audiovisual,

l'aplicació sistemàtica del principi de

la debilitat amb els forts i el menysteniment

amb els dèbils ha estat una constant

d'aquells que deien defensar els

interessos públics.

El cantautor del Penedès, al carrer de la Lluna, a Ciutat Vella

Cesk Freixas:La tendra coherència

de la revolta

s dijous, la porta s’obre, ientra en Cesk armat ambuna guitarra i un manat denervis guardats a la butxa-ca. Arriba sol. Es presenta.Demana una aigua. Les

cadires encara no són a lloc. La sala del barva condicionant-se. El sopar ha acabat fapoc. Conversa animada. De seguida endevi-nem, sorpresos, que la sala del bar es faràpetita. Santa ignorància. Quan sonen elsprimers acords, el ventet –portes obertes debat a bat– ve a visitar-nos. La gent continuaacumulant-se a peu de carrer. Canta la mati-nada.

Així va ser com vaig conèixer en CeskFreixas. Giravoltava l’any 2004 i segonsm’ha confirmat el mateix cantautor aquestfou un dels primers concerts que va fer. Elbar no era ben bé un bar, sinó que eral’Ateneu Popular La Barraqueta del barri deGràcia i el concert s’emmarcava dins elsdijous gastronòmics i de formació-reflexióque s’hi programaven. És a dir, a partir dexerrades, presentacions de llibres o concertsde petit format es preparava un sopar amis-tós en un espai de trobada obert al barri. DelCesk Freixas interessava aquest projecte quetot just començava a idear: la recuperació dela Cançó d’Autor Compromesa. Passats setanys, i amb el terme Cançó Proposta socia-litzat, és habitual sentir cantants que s’auto-defineixin com a cantautores i/o cantautors:Pau Alabajos, Josep Romeu, JordiMontañez, Verdcel, i fins i tot, i salvant lesdistàncies, Ivette Nadal, Roger Mas,Bikimel, Eduard Canimas, Sanjosex... Però

ÉPer David Caño

Fotografia de Juan Miguel Morales

BENZINA_11

BENZINA_12

en aquells temps en Cesk semblava una illade fang enmig del desert, sempre amb elpermís del primerenc Feliu Ventura, és clar.Explico tot això –no perquè vulgui sumar-me a l’estès esport del “nosaltres ja ho dè -iem”, o del “jo el vaig veure quan encara noel co neixia gairebé ningú”– sinó perquè emsembla interessant retrocedir a l’origen delprojecte i destacar la incomprensió i la soli-tud que, en alguns moments, pot haver sen-tit en Cesk Freixas en la defensa del seuprojecte personal (que sens dubte esdevécol·lectiu).

ELS INICIS

Caminant pel centre d’aquesta ciutat, queens estima com un maltractador, el Ceskm’explica quan va decidir aquesta bogeriameravellosa que ha anat gestant. Un delsprimers culpables fou el carrer Tallers i latroballa d’un disc de Víctor Jara. Cal dir queen aquell moment les referències del joventcompromès i/o militant eren el punk i elrock combatiu de dins i fora de casa nostra:Kortatu, Negu Gorriak, Inadaptats, KOP,La Polla Records, Brams, Obrint Pas, RIP...i és clar, el Cesk va besllumar una nova via,més íntima, més tranquil·la, més poètica ireflexiva: la cançó d’autor. La setmanasegüent va tornar a l’escenari del crim i hiva descobrir el Feliu Ventura. I d’aquí lesreferències van anar multiplicant-se iexpandint-se com una universitat populardel compromís: Sílvio Rodríguez, OvidiMontllor, Quintín Cabrera, Violeta Parra,

Raimon, Jorge Drexler, Ismael Serrano,Javier Álvarez, Lluís Llach... D’aquestamanera en Cesk enllaçava les conviccions ireferències del jovent amb la tradició de lacançó militant; a més, de vincular-ho a laseva participació real en els movimentspolítics radicals que anaven creixent al nos-tre país. El projecte musical ja estavaembastat, només hi havia un problema, nosabia tocar la guitarra. Així doncs, i demos-trant una altra de les seves virtuts evidents–la dedicació i la constància– va començar apassar llargues jornades davant l’ordinadorimitant acords, aprenent a tocar cançonssenzilles, i escrivint lletres potents que con-trarrestessin les seves limitacions de guitar -rista novell.

També cal dir que no tot fou així de sen-zill i tendre. El procés d’aprenentatge vadurar mesos, anys, encara dura, i l’accepta-ció per part del públic al qual es dirigiatampoc no va ser un camí de flors i violes.Hem d’entendre que dins els sectors méspolititzats triomfaven les propostes musi-cals contundents, ja sigui pel que fa al con-tingut com la forma, i la proposta del Ceskes rebia com una versió descafeïnada i tovadels projectes ja existents. Una mena derock català alentit i ideologitzat. “En algunsescenaris fins i tot algú em cridava mari-ca...” m’explica el mateix cantautor. Senyalinequívoca de la ignorància homòfoba d’a-quells qui pretenien incomodar-lo.

En aquell temps era habitual veure’lactuar després d’un dinar o sopar popularperquè amenitzés una jornada reposada i de

Dins els sectors més polititzatstriomfaven les propostes musicalscontundents, ja siguipel que fa al contingut com laforma, i la propostadel Cesk es rebiacom una versió descafeïnada i tovadels projectes ja existents. Una menade rock català alentiti ideologitzat. “Enalguns escenarisfins i tot algú emcridava marica...”explica el cantautor.

BENZINA_13

baix pressupost (un bitllet de tren, la gasoli-na i el peatge...). Però el Cesk sabia quenecessitava tocar, que necessitava espais onpoder explicar el seu projecte musical, i esva fer un fart de fer concerts i viatjar pel país(és així com podem entendre els més de 700concerts que ja duu a les espatlles; és aquestel secret que fa que conegui tan bé cada racód’aquesta terreta nostra).

ELS PRIMERS DISCS

Però malgrat aquestes petites mostres d’in-comprensió, no voldria presentar un CeskFreixas arrossegant-se indefens pel llargViacrucis dels circuits alternatius... sinó queles seves cançons arribaven a la gent –en unprincipi a les generacions més joves– iomplien espais de reflexió i lluita, i elscol·lectius el programaven moltíssim i que-daven encara més sorpresos quan veien arri-bar persones desconegudes que s’asseien alterra de les places i no paraven de cantar, opreguntaven vergonyoses pel bar on es feiael concert... La seva música s’infiltrava enestímuls i sensacions, es popularitzava,emocionava, i obria noves perspectives;mentre una part s’hi anava acostumant,altres ja desitjaven seguir la seva estela.

D’aquesta manera, els cartells dels actespolítics, les jornades reivindicatives, les fes-tes majors, van anar omplint-se de tota unageneració encapçalada pel Cesk que ha fetde la cançó d’autor compromesa la sevacontribució al lliure moviment pel canviradical i possible.

Recordo també una trobada pels carre-rons del Born. Llavors el Cesk ja haviaenregistrat el seu Set voltes rebel, amb evi-dents referències a aquell poema de l’esti-mada Maria-Mercè Marçal i on també hicol·laborava el Feliu Ventura. Doncs bé,aquell dia de llum tènue i carrers amb nomsd’oficis desapareguts, vam intercanviarcomplicitat que durarà anys –que dirial’Ovidi. I així arribaria la poesia, les vivèn-cies imprescindibles, els canvis de domicili,els llargs trajectes en tren, més descobri-ments musicals, els col·lectius de músics, lescançons escrites a peu d’aeroport... i ElCamí cap a nosaltres que és el salt qualitatiudel cantautor del Penedès. Amb ell va acon-seguir captar l’atenció de certa crítica sem-pre reticent, el premi Enderrock per vota-ció popular com el millor artista de cançód’autor, i el va consolidar com l’hereu natu-ral i modern de la Nova Cançó, i l’artífex dela Cançó Proposta.

Des de sempre, el Cesk havia tingut elpropòsit de vincular les utopies amb laforma de vida quotidiana i coherentimprescindible per fer-les possible. Haviadecidit defugir l’estètica punxant per oferir-nos la tendresa de la revolta que ens ha d’a-germanar per multiplicar-nos. Estava con-vençut que els actes més radicals podienanar acompanyats d’un somriure, d’unaabraçada sincera, d’una melodia agradable,com si d’una carícia inevitable i sensual estractés. Aquest era l’esquema ideològic delque es definiria com a Cançó Proposta, iaquest disc venia a corroborar-ho.

Una altra de les curiositats que acompanyen

els treballs del cantautor són els

canvis de residència.Cada disc ha estat

confeccionat en unaciutat diferent. El primer, en

el seu Sant Pere de Riudebitlles

natal; el segon, a Girona; i el

tercer, a Barcelona.

BENZINA_14

LA MÀ DELS QUI T’ESPEREN

Una altra de les curiositats que acompanyenels treballs del cantautor són els canvis deresidència. Cada disc ha estat confeccionaten una ciutat diferent. El primer, en el seuSant Pere de Riudebitlles natal; el segon, aGirona; i el tercer, a Barcelona. “Sempre hemarxat d’un lloc fugint d’alguna cosa” emconfessa en Cesk entre cerveses i fum dinsun cafè ben margaritià. I segurament aques-ta fugida li oferia noves troballes que amb eltemps el feien tornar a fugir. De la vida plà-cida del poble a les cases de colors del costatde l’Onyar. I del misteri de la Devesa i elsconcerts habituals al Cercle a la Rambla delPoble Sec i la Bohème (on comença el carrerBlai). La mà dels qui t’esperen és la consagra-ció d’en Cesk Freixas. És la inauguració delBarnasants a l’Auditori. És l’arribada del seuprojecte a les ràdios, a les televisions, i elsprimers intents de boicot dels sectors mésreaccionaris de la política caduca i arnada(intent de censura al ser programat al’Acústica de Figueres). És la popularitzacióde la seva cançó de combat, és el reconeixe-ment de la crítica, i l’ocasió idònia perdemostrar que els seus fonaments ideològicsi postures vitals no s’han mogut ni un pas (niun pas enrere, volem dir).

Amb aquest disc el cantautor afina ipoetitza més les lletres, introdueix la músicaelectrònica, treballa més els arranjaments...tot defugint la consigna fàcil per introduir-nos en un món de reflexió, dubtes i convic-cions sempre dins de la quotidianitat delnostre sobreviure. Potser la sonoritat és méscomercial, i això confirma la seva intenciód’arribar al màxim de gent possible, a feruna música realment popular, d’estendre eldiscurs més enllà dels sectors més politit-zats... però també cal dir que és el seu discmés radical. Ell i el seu petit nucli d’afinitathan decidit realitzar totes les tasques de ges-tió, de contractació, de distribució, i hanfinançat el disc tot defugint els canals decontractació i difusió oficials.

Les cançons d’en Cesk Freixas parlend’amor, de tendresa, d’esperances, d’encon-tres, d’inconformisme, de denúncia, de lli-bertat. I l’espai on transcorre la vivènciasempre pren un paper protagonista. Un vagóde tren, un aeroport, les places de Gràcia, launiversitat, el carrer Blai, l’Onyar... fusio-nant així, el coneixement del territori, l’esti-ma com a ser individual i les ànsies d’allibe-rament col·lectiu. I és a través d’aquestescançons que el cantautor va configurant elseu discurs, però aquest només pren el

BENZINA_15

màxim sentit quan coneixem els entra-i-surts de la seva pràctica diària. Des dels ini-cis tenia molt clar que aquest projecte musi-cal havia de ser col·lectiu i aquest és un altredels factors que voldria destacar.

No és estrany trobar-te en Cesk Freixasa les manifestacions en defensa dels nostresdrets més legítims, als actes de solidaritatlaboral o antirepressiva, a les jornades per lallengua, signant manifestos... però també, iaquí rau la sorpresa que no hauria de ser,muntant actes, carregant neveres, penjantpancartes i/o sucant pa amb tomàquet pelsponents o cantants convidats. En Cesk creuen allò que fa, per això mai no té un no perresposta, per això sempre et rep amb unaparaula amable, per això els seus concertstraspuen sinceritat. És el Cesk del dia a dia,amb tota la seva humilitat, el que puja a l’es-cenari per establir un diàleg estètic i pro-fund. I quan baixa continua el concert sensela guitarra. És l’únic cantant que conec quequan el truquen per un concert preguntaabans qui l’organitza que el preu que podenpagar. És el cantant que conec, que dedi-cant-se professionalment a la música (treba-llador cultural, li agrada dir), que més con-certs sense cobrar ha realitzat. És la demos-tració real que les idees polítiques i els actesindividuals no sempre són incompatibles.

I aquest darrer disc ve a plasmar tot això.La quotidianitat de la revolta, l’anàlisi radi-cal des de la tendresa, l’amor que ha de venirper sobre de la rancúnia de la història. Lamúsica acompanya, amplifica el discurs, el famés digerible... i d’aquí que també, enaquest darrer any, li hagin obert les portesdels teatres i els centres culturals. En aquestsset anys el cantautor ha fet ofici, l’hem vistcréixer damunt dels escenaris, ha foragitatles seves mancances, i ara ens ofereix unsdirectes que llueixen denúncia, emotivitat iqualitat a parts iguals.

I EL FUTUR?

Aquest que comença serà un any de canvis.El primer és que en Cesk ha marxat a viurea Santa Eulàlia de Riuprimer. “Aquesta és laprimera vegada que no fujo sinó que arriboper construir” matisa el cantautor. “Trobo afaltar les relacions de proximitat de poble, laconvivència veïnal, la rutina canviant delsmateixos espais. No he tingut massa tempsper descobrir Barcelona, però me’n duc unasensació de relacions distants, fredes”.

El segon és el canvi de banda, Els altresBandais. Amb La mà dels qui t’esperen s’hatancat un cicle i ara arriba el moment de lareflexió. “Hem reduït la banda a quatre per

intentar potenciar més el directe, tot i queno vull deixar de fer concerts de petit for-mat, són més íntims”. En aquest sentit –isense perdre mai de vista els col·lectius iespais que ja fomen part del seu jo i que, pertant, sempre hi són presents– es vol apro-fundir en aquesta via d’entrada als teatres,sales i espais culturals que li permeteneixamplar les relacions i infiltrar el seu dis-curs a totes les capes de la societat.

El tercer és el nou disc. En Cesk ja técompostes unes sis o set cançons noves queformaran part del seu proper disc.L’enregistrarà durant el 2012, i hem d’a-grair-li que ens hagi regalat una lletra inèdi-ta per a BENZINA.

I el darrer canvi és una reflexió profundadel projecte. Una altra de les virtuts d’enCesk, que espero haver sabut transmetre, ésla seva curiositat per aprendre. Per descobrirnous poetes, músics, artistes, veïns, en defi-nitiva, persones que l’omplin. Alhora que elseu qüestionament per allò que fa i allò quel’envolta és total. Pujant pels carrers mésil·luminats i comercials de la ciutat, comen-tem vies i resultats electorals, dominis capi-talistes globals i salvatges. Crisis que provo-quen crisis i estenen la misèria. “Una de lespreocupacions que més em turmenta és sitot això que faig arriba a provocar canvisreals, a modificar conductes”. Aquest és l’ob-jectiu i la preocupació de qui confia incondi-cionalment amb la cançó. “Una de les cosesque més em sobten –continua– és que empasso la vida dient que cal trencar estructu-res i conductes caducades, que ningú és mésque ningú, ni jo per cantar ni tu per ser for-ner o dentista... I llavors a la sortida del con-cert sempre hi ha algú esperant per fer-sefotos amb mi, perquè li signi el disc... El diaque a la sortida no hi hagi ningú estaremcomençant a fer les coses bé”.

L’últim tram de conversa el dediquem acomentar el model d’oci al qual ens con-demnen. O discoteques i bars alienadors, ocinema i/o teatre com a divertimento. Totestà molt premeditat dins la societat de l’es-pectacle. Treballa tant com puguis per man-tenir els luxes superflus que et venen com anecessitat. Evadeix-te amb la teleporqueria iespera frisós que arribi divendres o dissabteper anar al sopar i al concert (o film) de rigor.

Un petó i les escales del metro.Sort que ens queden les places, la con-

versa, Internet, el dubte, la creació, l’incon-formisme i aquest esperit indomable que faque en moments de crisi (i aquest ve a seruna constant permanent dins la història dela humanitat) sobresurti el talent.

Salut!

Les cançons d'en Cesk Freixas

parlen d'amor, de tendresa, d'esperances, d'encontres,

d'inconformisme, de denúncia, de llibertat.

Cartell del concert de celebració del cinquè aniversari del projecte

BENZINA_16

Maqueta, en directe (2004)

Set voltes rebel (2005) Bullanga Records

Les veus dels pobles lliures(2006) Autoeditat

El camí cap a nosaltres (2007) RGB Suports

La mà dels qui t’esperen(2009) Temps Record

Doncs altre cop de part dels bons,segurament com sempre passa,els diran que són dolents,

que són DOLENTS.

OVIDI MONTLLOR

o serem gens originals sidiem que hi ha intents decensura per part dels sec-tors més reaccionaris de lapolítica catalana i espa-nyola. Com tampoc no cal

remetre’ns sempre, com sovint ho fan les benpagades publicacions oficials, a grups musi-cals de països veïns (Barricada, Negu Go -rriak, Kortatu, S.A...). Als Països Cata lanshi ha gent i partits polítics que es dediquen,sistemàticament, a intentar silenciar la veud’aquells qui no comparteixen les seves ideespudents i sectàries. Serien molts els afectatsque podríem posar com a exemple. Des d’a-quella Mi novia es una terrorista d’Albert Plafins als Verdcel, Obrint Pas, Brams, Ina -daptats, Atversaris... I també, el mateix CeskFreixas. Sense anar més lluny, aquest estiu,una conxorxa entre PP i Ciutadans voliaimpedir la seva participació a l’Acústica deFigueres.

Així doncs, sembla que la caverna –ambambdues cares del seu revers– retorna a lesvelles estratègies de la seva època més glo-

riosa. I no deixa de ser curiós que l’objectiusigui el jove que més ha reivindicat la recu-peració de la Nova Cançó. De la cançó protes-ta a la cançó proposta repeteix l’incansableCesk. Com xalarien alguns si encara parlés-sim de cadenes que s’han d’estirar, de mati-nades convulses i de vents del món que noarriben... però fa temps que el mestre ensdigué –amb tota la incorrecció del vers– quesi els fills de puta volessin no veuríem mai elsol, i així és com hem de suportar la retrò-grada argumentació dels botxins de la lliber-tat. Perquè el cas que ens ocupa és unatemptat, amb tota la violència implícitapossible, a l’epicentre de la llibertat d’expres-sió. És la prova més evident de l’estranya porque senten alguns davant les paraules ente-nedores i belles; perquè el cantautor delPenedès llança sagetes de tendresa que s’a-puntalen a la raó, a la reflexió més radical dela nostra vida quotidiana. I ja sabem, persort, que alguns sempre s’han mostrat reti-cents a fer memòria, i al coneixement. I nopenseu que el poeta no sigui un alumneavançat en la metàfora, però ells el voldrien

mesell, amansit, correcte. Ells el voldrienveure marxar a peu, ferit d’un amor senzill itendre, o embadalit per la immensitat delsmonts d’una pàtria global i líquida. Peròresulta que el noi els ha sortit tres voltes, oquatre, rebel; diuen que barreja l’amor perl’estimada amb el de la justícia necessària;que ens parla de genocidis a Palestina i de larumba resistent al Poble Sec. I això, evident-ment, no agrada als uniformitzadors delpensament, als enemics dels drets més ele-mentals de les persones. I si no, ja m’explica-reu amb quina justificació es pretén arrasarel debat que és dóna a l’àgora que són lesnostres places; quin motiu ocult pot haver-hial reclamar la castració del diàleg que s’esta-bleix entre acords que t’acaronen i breusaplaudiments; perquè aquesta és la veritableintenció de Cesk Freixas, establir una comu-nicació perdurable amb aquells que, com ell,comparteixen l’anhel per la veritable vida; iaquesta no és res més que la significació mésàmplia de la paraula llibertat.

Amb quin silenci còmplice podem dei-xar de censurar aquesta censura miserable?

De part dels bons

Discografia

N

Per David Caño

Maqueta enregistrada endi rec te el 23 d’abril de2004 a Sant Pere de Riu -debitlles, a l’Alt Penedès,poble natal del cantautor.Concert realitzat en motiude la diada de Sant Jordi,juntament amb el cantau-tor de Xàtiva, Feliu Ven -tura, amb qui l’uneix unagran complicitat i hi con-tinuaria treballant.

Primer treball de Freixas.Onze temes, cantats encatalà, que es mouen entrela cançó i la rumba, arri-bant, fins i tot, al chill-out. La claredat de les lle-tres i la melodia deixenentreveure el compromísvers les lluites socials i l’a-finitat amb el procés d’a-lliberament dels PaïsosCatalans.

En aquest recull interpre-ta, en solitari i amb ElsAltres Bandais, cançonsde cantautors catalans iinternacionals: Silvio Ro -dríguez, Víctor Jara, BobMarley, Ovidi Montllor oRaimon. Hi apareixen settemes que conformenaquesta aproximació cap ala cançó de protesta d’arrelmés tradicional.

Segon treball discogràfic.Dotze temes on el cantau-tor aprofundeix encaramés en les arrels de lacançó tradicional i exploraaltres terrenys poc explo-tats fins avui, amb temàti-ques molt més personals iuns arranjaments musicalsmolt més minimalistes,amb lletres tan intimistescom crítiques.

Tercer disc. Apareixenelements per ajudar-nos aentendre que la cançód’autor i de protesta ésuna eina, encara vigent,per explicar històries.Amb un llenguatge entrela prosa i la poesia, refle-xiona sobre la realitat mésimmediata, la que conviuamb els problemes, elscarrers i les persones.

Cançó per l’Abril16 de maig de 2010. Riudebitlles

Com puc explicar-teque el temps empeny els anys,i que el rellotge repeteix les horescom ho fa la història amb les batalles.

Deien, dels nostres dies,que amb democràcia parlava el poble,però jo he vist tanta misèriaque he deixat de mirar els mapes.

Hem sortit al carrer tants cops,hem cridat tantes injustícies,que el crit ens ha fet mutsi ja ningú escolta a ningú.

No és això pel que lluitàvem,no és això pel que cantàvem.Un país mai no serà lliuresi no ho és la seva gent.

Com puc explicar-teque també aixecàvem els llibresquan rebíem cops de porrai estudiàvem lluny de casa.

Com puc explicar-teque sabem què és la tortura,i que tortura ho pot ser tot,i que encara ho recordo ara.

Hem sortit al carrer tants cops,hem cridat tantes injustícies,que el crit ens ha fet mutsi ja ningú escolta a ningú.

No és això pel que lluitàvem,no és això pel que cantàvem.Un país mai no serà lliuresi no ho és la seva gent.

No hi ha millor anestèsiaque les raons del guanyador.Ens fan falta tantes manscom anys té la història;cal parar el rellotge,no repetir els mateixos errors.

[Cançó inèdita que formarà part del seu properdisc. Un tema que l’autor va escriure pels fillsque encara no ha tingut, i que ha avançat enexclusiva per a BENZINA]

Concert a l’Arc de Triomf de Barcelona, l’11 de setembre de 2008

BENZINA_18

BENZINA_19

I els seus gestos. Hi ha una mena de sinestèsia enMorente. La seva veu és blava, negra, verda. La sevaveu fa olor a sorra, a roses i a lluna. La seva veu acariciaGranada, i la memòria dels que han patit durantsegles. La seva veu mira de cara. La seva veu trepitja elscamins per fer-los menys rígids. La seva veu, com nopodia ser d’una altra manera, desafia les estructures.

La identitat. Morente i el barri d’Albaicín. Il’Alhambra. No pots sortir al món si no saps que elmón està en cada baixada, en cada casa, en cada veí.Un pot ser cosmopolita, ciutadà del món, només quannota que forma part d’un passat que, evidentment, ensparla. Per fer el pas a allò universal cal que hi hagiindividus, autors, creadors lliures i sense prejudicis.

I la joventut. Saber que és en els joves on un es fajove. El cantaor, expliquen els qui més el coneixien,sempre estava disposat a escoltar. Entre molts d’altres,va col·laborar amb Amaral, en el disc Pájaros en lacabeza, enregistrant No soy como tú, o amb el grup LosPlanetas, amb Tendrá que haber un camino, en l’àlbumLa Leyenda del espacio. També ha cantat amb el grupindie Sr. Chinarro i, fins i tot, va tornar a interpretarOmega al Primavera Sound del 2008. No des de laposició de mestre, que la tenia, sinó d’algú que cercaincansablement les possibilitats que existeixen damuntd’un escenari.

Enrique Morente, doncs, és l’artista que,segurament de manera inconscient, encara creu en el“Gesamtkunstwerk”. Amb el disc El pequeño reloj,editat el 2003, s’interroga sobre el temps, unint de noupoesia i música, i posant en tensió la profunditat de latradició amb els recursos que ofereix la tecnologia.Però encara pot anar més enllà. El cantaor pinta amb laseva veu. I cada vegada s’apropa més a l’obra dePicasso. En els estudis literaris, es coneix la“hipotiposi” com la representació viva i immediatad’un objecte. És, un cop més, fer veure amb la paraula.Ell ho aconsegueix des de la seva recerca. Reviu cadapinzellada a través del cant.

El seu últim disc, editat el 2008, es titula Pablo deMálaga i, quan la mort el va sorprendre, estavapreparant El barbero de Picasso. De fet, un dia abans deser ingressat, enregistra unes imatges davant delGuernica, al Museu Reina Sofía, per a un documentald’Emilio Ruiz Barrachina. Sense que el director li hodemani, s’estira al terra, amb la mateixa posició quealgunes de les figures retorçades que apareixen en elquadre, i canta. Simplement, canta. Dóna veu al dolor.Els seus ulls brillen. I es fa el silenci a la sala.

Albert Lladó és periodista i escriptor

/// Opinió / Delirium tremens

Enrique Morente, la recerca de la “Gesamtkunstwerk”

Albert Lladó

l somni romàntic. Richard Wagner utilitzava elterme alemany “Gesamtkunstwerk”, traduïble

com a obra d’art total, per referir-se a un tipus d’obraque integrava la música, el teatre i les arts visuals. Defet, defensava que la tragèdia grega fusionava totsaquests elements fins que es van separar en gèneresdiferents. Però les classificacions, les taxonomies,només ens serveixen per explicar les realitats massacomplexes, aquelles que s’escapen de les paraules i,fins i tot, de les idees. A vegades se’ns oblida. Lacreació és, hauria de ser, molt més ambiciosa. Noméses traspassen fronteres quan s’està convençut que, enessència, no existeixen.

En un context on s’ha abusat, una vegada i unaaltra, de la paraula fusió, més per a vendre que perestablir connexions, Enrique Morente representavaaquest creador lliure que sap que, per creuar el pont,només cal començar a caminar. Primer cantaor enguanyar, el 1994, el Premio Nacional, es va formaramb els millors per començar a desaprendre. Que latècnica només és tècnica, i que, com menys es facipresent, més s’està a prop del misteri. Una veu, la deMorente, que viatja des del passat per construirsonoritats radicalment noves. “La originalitatconsisteix en tornar a l’origen”, deia Gaudí. Un artque viu en el risc perquè és l’únic lloc on es pot viure.

Reconegut pels més puristes, i després d’haveractuat per tot el món, Enrique Morente no tenia capnecessitat de jugar-se la carrera. Però les necessitatsde l’home comú no són les mateixes que les delcreador. Llavors, el 1996, enregistra, amb el grup derock granadí Lagartija Nick, Omega, i canvia lahistòria del flamenc i, segurament, la de la músicacontemporània. No estaven sols. Els hiacompanyaven artistes com Vicente Amigo, oTomatito, per adaptar poemes de Federico GarcíaLorca i temes del cantautor canadenc LeonardCohen. El que podria haver estat rebut com unatreviment, o un simple experiment, va concloure enuna obra mestra. De fet, Morente ha donat veu, ivida, a poetes com Miguel Hernández, Machado,Lope de Vega, Al-Mu’tamid, Rafael Alberti o Hierro,entre molts altres. La música i la literatura, de la mà.

L’apropament de Morente a les altres arts no és,com passa molts cops, per il·lustrar un poema, peracompanyar-lo, per donar-li color. Lletra, guitarra,cant i interpretació, es converteixen en un sol discurs.Res té dependència de res perquè cada element formapart d’un tot.

E [ [

[ [Hi ha una mena de

sinestèsia en

Morente. La seva

veu és blava, negra,

verda. La seva veu

fa olor a sorra, a

roses i a lluna. La

seva veu acaricia

Granada, i la

memòria dels que

han patit durant

segles. La seva veu

mira de cara. La

seva veu trepitja els

camins per fer-los

menys rígids. La

seva veu, com no

podia ser d'una

altra manera,

desafia les

estructures.

BENZINA_20

a dir, els efectes immaterials que ens provoca unaidea o una proposta creativa. Qualia seria, per tant,segons la meva opinió, un nom adient per explicarels beneficis dels intangibles. Malauradament,sobre aquest tema ja ha escrit Xavier Marcé.

Aleshores vaig rumiar una tercera opció:Reptes del nou Govern. En l’article que fariaapuntaria que el 2011 s’iniciarà amb un nouExecutiu, després d’un resultat tan incontestablecom previsible. També faria referència al fet que el2011 ens arriba amb una agenda atapeïda detemes per resoldre i, lluny de qualsevols originali-tat, la resposta a l’atur i a la crisi requeriran mesu-res a mitjà i llarg termini. Després destacaria laimportància de recolzar l’educació, la innovació iels emprenedors, un triplet conceptual apte per atotes les indústries, però encara més en les cultu-rals i especialment en les audiovisuals, per la sevaestretíssima implicació amb el sector de les TIC.Sí, n’estava convençut que seria un bon tema. Peròjust un minut després de tenir la idea, vaig adonar-me que Daniel Condeminas ja havia escrit sobre elparticular amb el diafragma obert.

Aleshores vaig patir un delirium tremens entota regla. La conseqüència no va ser cap altra quela idea de fer un breu elogi de l’actualitat. Si cer-quem el terme “actualitat” al diccionari del’Enciclopèdia Catalana, trobarem l’accepció queens exxplica que és una “cosa d’ara, del moment,de moda”. Aleshores em preguntaria: si el perio-disme l’entenem com la Història del present, i pertant allò que s’ocupa de l’actualitat, què fem quanfem periodisme? Això mateix és el que es va pre-guntar Albert Lladó, de manera que jo no podiarepetir la mateixa qüestió; no al menys sensedonar-hi resposta: el que fem és fer de notaris deldia a dia, que no és poc.

He d’admetre que, després de donar-hi moltesvoltes al tema per a l’article del gener, no vaig tro-bar cap tema al qual donar-hi voltes. L’editor de larevista, David Centol, va escriure al número 50que BENZINA va néixer per amor. Més de cincanys després, això és precisament el que ens mou amolts a omplir cada mes, unes vegades amb mésoriginalitat que d’altres, l’espai que tenim adjudi-cat entre aquestes pàgines. Un amor que, al menysen el meu cas, és transforma en un cabaret ambmés ombres que llums.

José Antonio Pilar és escriptor i periodista

/// Opinió / Cabaret d ombres,

Qüestió d’amorJosé Antonio Pilar

eia només uns dies que havia sortitpublicat el número 50 de BENZI-

NA quan vaig rebre la trucada de laresponsa ble del disseny gràfic de la revis-ta, Marga Moreno, preguntant-me quanli enviaria l’article del mes de gener. Lameva sorpresa va ser majúscula i no vaigpoder respondre-li amb una pregunta:“Ja?” Em va dir que estava tancant l’edi-ció, així que em restava poc temps perreaccionar i tenir a punt alguna cosa.Primer havia de pensar el tema i després,desenvolupar-lo. Res complicat amb unamica de temps de marge, però no en dis-posava gaire, de manera que vaig haverde pensar… i actuar ràpid.

Vaig pensar que podria escriure, desd’una barra lliure, sobre l’horror dedependre. L’article hauria de deixarnegre sobre blanc pensaments com que lainterdependència obligada resulta no tansols necessària sinó també saludable perallò que té d’humana en la convivència,però que quan aquella és el resultat de larelació basada en la por, aleshores l’efec-te és letal. També hauria de fer mencióals homes i dones que omplen els carrersi que, cada vegada més es presenten encadires de rodes que xoquen entre ells ielles perquè les voreres no són prouamples per encabir-los. I que molta gentno veu persones assegudes, sinó carcassesde cadires de rodes. Però repassantnúmeros anteriors de la revista em vaigadonar que això ja ho ha fet Ricard Biel.

La segona idea per a l’article d’aquestmes, dins d’un imaginàrium cultural, eraescriure sobre els qualias i altres platafor-mes culturals, en referència a un projectede desenvolupament cultural que acabade posar en marxa l’Ajuntament deSitges, batejada precisament amb el nomde Qualia. L’argument del text seria méso menys aquest: començaria referint-meal nom, qualificant-lo de “sinèrgic” iintentaria definir-lo com un concepteque aglutina aquelles emocions que enssobrevenen quan veiem una obra d’art, és

F [ [

[ [BENZINA va néixer

per amor. Més de

quatre anys

després, això és

precisament el que

ens nou a molts a

omplir cada mes,

unes vegades amb

més originalitat que

d'altres, l'espai que

tenim adjudicat

entre aquestes

pàgines. Un amor

que, almenys en el

meu cas, es

transforma en un

cabaret amb més

ombres que llums.

Ever Blanchet

El director i dramaturg a l’escenari del Teatre Gaudí Barcelona

“M’hagués agradat ser un pensador”

Per Oriol Osan

Fotografia de David Campos per a BENZINA

BENZINA_24

a arribar a Barcelona el1978 per a passar-hinomés un cap de setmana ija s’hi va quedar. EverBlanchet (Uruguai, 1947)és un home d’objectius,

persistent i lluitador, que, com en Ramonetde l’Auca del senyor Esteve, s’ha volgut dedi-car a una activitat que va contracorrent,lluny dels dogmes que la família –d’una llar-ga tradició industrial– li tenia designats.Empresari i dramaturg a parts iguals, ésautor de 24 obres i alhora director de duesde les sales alternatives amb més tremperade la ciutat, el Versus i el Teatre GaudíBarcelona (TGB), on ha estrenat algunes deles seves peces.

Després de dos mesos, acaba de baixar elteló al TGB Pasta fullada, la seva penúltimacreació. És la història de dos matrimonisque ronden els seixanta i de com viuen iafronten el sexe a la tercera edat. Una obraque va convertir en amants Carme Sansa i

Margarida Mingui llón, i que és la segonapart d’una trilogia sobre la llibertat sexualque s’inicia amb Desiguals i finalitza ambBalla amb mi, encara pendent d’estrena. Latrilogia, però, és a punt de convertir-se en unquartet, ja que quan la donava per tancada,la seva ment inquieta ja n’ordia una altrapart. La nova, de moment, no té títol, peròpromet ser “brutal i molt pertorbadora”.

L’afició pel teatre li va néixer al quartcurs de primària, quan va tenir una mestraque li va ensenyar a fer putxinel·lis i el vaempènyer a crear un espectacle. “Jo era unnen una mica tímid i no volia fer la repre-sentació, sinó que el que m’agradava eraconstruir les titelles i escriure els guions”,confessa. Ja llavors tenia certa facilitat per lanarrativa i la poesia, i havia començat aescriure quatre coses. Però el salt definitiu, iirreversible, li va arribar als 14 anys, quan vadegustar a Montevideo una obra de teatre“com cal”, una versió d’Arturo Ui, de BertoltBrecht. “Al veure allò em vaig dir: “vull

VBlanchet aposta per l’autoria contemporània

BENZINA_25

escriure coses així”. I va córrer a compon-dre’n una versió en vers. A partir d’allà ja nova parar mai.

Potser el fet d’haver-se criat a Rivera,una ciutat fronterera amb el Brasil, “unazona franca, una mena d’Andorra, plenad’aparadors, cartells fashion i free-shops”,explica, on conviuen dues llengües i situadaenmig de l’eix que tracen els vincles entreSao Paulo i Buenos Aires, i haver crescut enun entorn, familiar i social, i en un períodede la història llatinoamericana molt concret,l’Ever Blanchet és el que és.

El cop d’estat a l’Uruguai, però, va cap-girar les coses: “Com que jo tenia alguna res-ponsabilitat política dins del partit comunis-ta (de fet, no hi havia ningú que no la tin -gués), vaig marxar a Porto Alegre, al Brasil,on un grup de gent ens vam ajuntar i vammuntar un moviment artístic. Alguns fèiemteatre, d’altres cinema, o música o pintura.Jo, naturalment, m’encarregava de la partteatral”. Eren joves entre els 25 i els 30 anys.Molts d’ells s’han quedat al Brasil, fins i totencara conserven lligams amb el govern deLula i ara continuen amb el de DilmaRousseff, però d’altres, com Blanchet, vanvenir a Europa. Lisboa, París... i Barcelona,on vivien molts exiliats uruguaians.

L’aterratge a Catalunya el va fer deam-bular per diferents ajuntaments, des deTerrassa fins a Granollers, desenvolupanttasques de gestió vinculada a temes cultu-rals, sobretot els teatrals. Va voler entendreel país i va estudiar i crear dramatúrgies alvoltant de les patums autòctones, és a dir,Carles Riba, Víctor Català, Mercè Rodoredao Miquel Martí i Pol. Només va quedarpendent Salvador Espriu, assegura. Però fas-tiguejat dels tripijocs i els amiguismes de lapolítica, es va plantejar una altra opció.

Com arribes a tenir el teu propi teatre?Gestionar cultura no era nou per a mi, ja queho havia fet a Porto Alegre. I em pensavaque gestionaria empreses públiques però, ésclar, això entrava en contradicció, perquè joel que volia era estrenar les meves obres!Vam crear dues companyies, amb les qualsfèiem gires i bolos per representar aquestesdramatúrgies catalanes, una d’elles es deiaVersus. Què passa? Que al tenir aquestacompanyia va començar a haver-hi certacontradicció perquè jo llavors estava portantun festival i una escola de teatre.Així que abans del 92 Ever Blanchet ja esta-va buscant un espai a Barcelona, dins del radid’acció d’una de les dues grans àrees queestaven pendents de desenvolupar a la ciutat:al voltant de la plaça de Les Glòries, on s’ha-via de construir el TNC i L’Auditori, o bé aMontjuïc, on hi hauria la Ciutat del Teatre.

“Però tot era caríssim! Jo feia els projectes deviabilitat i els números no sortien!”, exclama.I a finals del 93 va aparèixer un local al car-rer de Castillejos, una antiga fàbrica d’ascen-sors. Dos anys després, el 18 de desembre de1995, va inaugurar-se el Versus Teatre, unasala de 128 localitats, amb Adorado Borges.Blanchet va fer el mateix que SanchisSinisterra amb el Teatro Fronterizo i la SalaBeckett: fundar un espai on representar lespròpies obres.

Però no en va tenir prou. Va considerar queprogramar Rodoreda era tasca del teatrepúblic, i que la seva missió impossible haviade consistir a fer un lloc als autors joves i d’a-quí, que llavors no abundaven. I el Versus vacomençar a apostar per ells. “Hi havia moltagent de teatre, però sense ajudes”, recorda.La decisió, com és natural, aviat va compor-tar un altre dilema: si s’obrien les portes delVersus a la gent jove, ells es quedaven sensepoder representar les seves peces. O acollir-los o no donar suport a ningú? Heus aquí laqüestió! La dialèctica va durar uns quantsanys, però va tenir el seu lògic desenllaç. Perquè triar? “No vaig tenir més remei que obriruna altre teatre”, explica, resignat però satis-fet. “El que havíem engegat ja no ho podíemparar. Ens vam haver de retirar del Versus perpoder fer allò nostre”. D’aquesta manera, el20 de febrer de 2008 es va inaugurar el TeatreGaudí, amb 195 localitats i dos espais. Desde llavors, totes les obres d’Ever Blanchets’estrenen a la sala de la Dreta de l’Eixample.

La línia de programació del Versus es man-tindrà?D’entrada, el Versus necessita una nova seu,amb dues sales, que potser no la farem nos-altres. Aquest relleu l’ha de fer gent jove.Hem de duplicar la programació. Hem estatfent 450 funcions l’any, i això és un desgastde material impossible! Volem fer un acordde col·laboració amb Eòlia per donar sortidaals seus alumnes. Agafar un director i la sevaobra, i que els estudiants de l’últim curs larepresentin, perquè puguin estrenar fora del’escola. [La primera pedra d’aquest projectes’acaba d’escenificar amb Jordi Casanovas iSopar amb batalla]. Això crea un diàleg ambels creadors, hi ha una sinergia.... Surten delVersus i fan 50 bolos de gira! Hem intentatfer el mateix amb l’Institut del Teatre, peròno ens n’hem sortit.

I la del TGB?Hem fet teatre musical, òpera i volem quesigui un lloc de dramatúrgia de Catalunyacontemporània, perquè pot ser en català, encastellà o en portuguès. La generació delTGB no és la del Versus. Vull programar

“

”

L’Àlex Rigola i en Calixto Bieito

han tingut com aescola el Bagdad!

Tenen aquesta referència. Però

en el fons, fons, nos’ha pensat molt en la sexualitat.

BENZINA_26

autors més grans, que tenen obra, però queno han tingut l’oportunitat d’estrenar finsara. I n’hi ha que ningú sospita, i amb obresbastant sòlides! Obres que queden dins delcalaix perquè quan han volgut sortir no espodia, i ara no la poden representar perquè lasínia ja està molt repartida.

Agafant paraules d’altres dramaturgs, “enshem de pensar nosaltres mateixos”, reconeixl’Ever. “No hi ha mala voluntat, però és unainèrcia! És més fàcil portar Agost o Rock &Roll, que m’encanta, eh!, que fer una inversiógran per una autoria d’aquí. Per dir-ho clar,estem en una àrea geogràfica, que és la nos-tra, i hem de pensar què fem per a no saltresmateixos. Em preocupa la manca d’inversióen l’autor català contemporani. Aquí hi hapotencial, però s’ha de treballar en aquestadirecció, i no tenir-los tancats en el T6 o ensales alternatives”. En definitiva, tenir unaposició com a dramaturg, i no estar pendentdel suport intel·lectual estranger.

LA LLIBERTAT SEXUALCom avançàvem al principi, Blanchet ensapunta que la peça on està immers serà labomba. Persuasiu en un ric món interior que

va més enllà dels convencionalismes, el nos-tre home explora la sexualitat, sobretot lafemenina, amb absoluta franquesa. “El temade la llibertat sexual és inabastable”, confes-sa. Blanchet fa temps que s’endinsa enaquesta temàtica: “La sexualitat de la gent hacanviat molt. Darrera de qualsevol ésserhumà hi ha una fantasia o una manca de lli-berat amagada que va en direccions inexplo-rades. Cada vegada la sexualitat és més lliu-re, però hi poden continuar havent-hi tics.Tots hem tingut una fantasia, que si trios, oquartets, o el que sigui... tothom té coseslatents”. L’obra, molt freudiana, versa sobretres dones empresonades arran d’una retuda,i l’autor explora punts que no havia tocatmai. La peça acaba amb un striptease d’unade les presoneres.

Què fa que el sexe mogui el món?“L’Àlex Rigola i en Calixto Bieito han tingutcom a escola el Bagdad!”, exposa Blanchet.“Tenen aquesta referència. Però en el fons,fons, no s’ha pensat molt en la sexualitat.Quin és el desassossec, la felicitat interiorque produeix la relació sexual? Això ens per-torba a tots, i no només de joves, sinó tota lavida! El sexe dóna plaer, i dóna moltes méscoses que plaer si hi ha realment un vincle. I

això genera molta inseguretat. Segons comvagi, la persona està molt bé o molt mala-ment”.

Qui és Ever Blanchet?[Pensa, i somriu] No ho sé. Sóc un lluitador,però m’hagués agradat ser un pensador. Elque més m’agrada és pensar. Però per cir-cumstàncies de la vida he hagut de fer cosesque no m’han deixat pensar el suficient, i peraixò ho trasllado en la dramatúrgia.

T’afecten les crítiques?No. El que m’afecta és la desigualtat d’opor-tunitats. Em fa ràbia que hi hagi gent ambmoltíssim talent i que ho tingui tan difícil!Això em rebel·la molt!

Què vols que el públic s’emporti a casa des-prés de veure les teves obres?Una mica d’oxigen. Que es ventili, i ques’emporti alguna cosa que l’alimenti i el facipensar en els dies que vindran. Una cosa alli-beradora, que no se’n vagi buit. No m’agradael teatre indigest, aquell que explica la reali-tat tal com és perquè tu et trituris i t’immo-lis. Que el teatre sigui una aventura, un puntde llibertat del qual no penedir-te.

Qui vulgui acostar-se al gener tant alVersus com al TGB tindrà l’oportunitatde degustar dues facetes de GerardVázquez (Barcelona, 1959). Com a dra-maturg, l’autor de l’aclamada Uuuuh!,de la qual se’n va fer una adaptaciócinematogràfica, entre altres peces,estrenarà al TGB Els antiquaris.Dirigida pel mateix Blanchet, aquestaobra amb una pàtina mafiosa, versasobre un negoci d’antiquaris que serveixde tapadora a la família Caspelino perdur a terme altres negocis molt mésrendibles. Fa molt temps que les duesbranques de la família (l’una aBarcelona i l’altra a Madrid) estanengrescades en rivalitats desmesurades,amb interessos econòmics de per mig.L’aparició d’un personatge amb unagran semblança amb el don de la bran-ca catalana, farà que els cosins castellansposin en marxa un pla per aconseguir elseu objectiu: que la família continuïsent només una.

En canvi, el Vázquez traductor ater-rarà al Versus amb l’obra In on it, del

reputat dramaturg canadenc DanielMacIvor, un dels més prolífics del paísnord-americà. Avalada per l’èxit alFestival d’Edimburg del 2000 i pelsdiversos guardons que ha rebut des de laseva estrena (com el reconegut VillageVoice OBIE Award), estarà dirigida perl’Òscar Molina i protagonitzada perRoger Pera i Xavi Casan. El secret del’èxit d’In on it rau en la seva intel·ligen-tíssima narrativa, un joc metateatral queaconsegueix endinsar l’espectador entres realitats diferents dins un mateixmuntatge i amb tan sols dos intèrprets iun escenari quasi nu. D’una banda, lahistòria d’un home a punt de morir quemira de fer els últims plans de la sevavida; de l’altra, la història d’amor entredos amants que miren de fer-la funcio-nar; i de l’última, dos homes mirant decrear un espectacle. Al cap i a la fi, unexercici magistral de dramatúrgia iinterpretació que ha estat considerada lamés enginyosa del dramaturg canadenc.Un text original on la direcció del Teatrehi té dipositades moltes esperances.

Gerard Vázquez, per partida doble

BENZINA_27

BENZINA_28

na nit, després de dos anysbuscant intensament laseva germana petita, laJudith localitza l’Adela enuna cabana enmig d’unbosc. Aquest encontre

suposa un xoc per a l’Adela, que porta unavida solitària i mig salvatge i que no confiaen les intencions de la seva germana gran.No han sabut res l’una de l’altra durant elsúltims quinze anys, i a mesura que avanci lanit s’adonaran que tampoc no en sabien resni tan sols quan vivien sota el mateix sostre.La trobada servirà per desenterrar la veritat,que dorm al cor d’aquest bosc solitari.

Aquesta és la sinopsi d’El Bosc, que jugaamb alguns elements comuns del gènere deterror, però que en realitat parla de l’horrorde la víctima i del silenci on està immersa,que la fa, per tant, doblement víctima.L’obra, que va guanyar el 50è Premi Andorràde Teatre 2010, està dirigida per RamonSimó i interpretada per la mateixa Feixas iper Montse Esteve.

“Tenia ganes d’escriure una obra sobre laviolència i els seus efectes” –explica l’autora–“sobre la malesa, sobre la capacitat de l’ésserhumà de fer mal, tot i tenir consciència”.Dels malauradament múltiples exemples desalvatjades que impregnen la nostra civilitza-da societat, va acabar escollint, després de

meditar-hi, la dels abusos sexuals: “Em vaigadonar que encara pitjor que el propi abús ésel silenci del testimoni, que ho veu i no fares. Patir una injustícia i no tenir el dret deser reconegut com a víctima! Si algú fa mal,aquest és ‘el dolent’, tothom l’identifica.Però, i l’altre? El silenci destrossa la víctimai la desterra”. No som ermitans, tot el con-trari. Som una espècie gregària que, malgratviure envoltats de persones, sovint estemmés sols que mai. Aquesta soledat, aquestindividualisme de “mirar cap a una altrabanda i no fer res”, interessa l’autora, queestà estudiant Psicologia i va quedar frapadapel cas Catherine Genovese, la història reald’un assassinat, que s’estudia a les aules, i queha donat en Psicologia a batejar la passivitatde l’espectador davant l’horror com la “sín-drome Genovese”.

Daniela Feixas compagina la dramatúr-gia amb la interpretació. Autora també deL’últim cigarro, Només sexe, Un lloc conegut iLa dolça Sally (encara no estrenada), delsquatre textos muntats, ha actuat als quatre,tot i que no ha estat premeditat. “Penso queho porto prou bé –diu rient. Quan estic alsassajos bàsicament sóc actriu, a no ser quealgú em consulti!”. Ja li ve de gust mirar-s’hodes d’un altre angle. Com a intèrpret de tex-tos aliens, però, l’experiència és dilatada: haparticipat en produccions dirigides, entre

altres, per Ricard Salvat, Juan Carlos Martel,Carme Portaceli, Carol López, Àlex Rigola,Ramon Simó o Manel Dueso, a més d’actu-ar en sèries de televisió i pel·lícules.

Amb un d’aquests directors, repeteix.Ramon Simó explica que “tots, en algunmoment, busquem viure en companyia perallunyar la por, per no sentir-nos tan feblesni desemparats davant d’un món que nosempre ens tracta prou bé. Moltes vegades,però, som nosaltres mateixos que ens tan-quem la porta a una possible ‘salvació’: nosabem si tenim dret a destorbar l’altre, si lanostra demanda de companyia serà benrebuda, si serem capaços de suportar un pos-sible fracàs. La precaució ens condemna,massa vegades, a la solitud, fins i tot en unmón hipercomunicat com el nostre. La ‘bonaeducació’ ens converteix necessàriament enindividus independents, capaços de plantarcara al món sols, sense necessitat d’haver deconviure en famílies, grups d’amics, comuni-tats o societats”.

Daniela Feixas parteix d’aquesta solitudd’avui dia i de l’impuls que tenen els seuspersonatges d’enfrontar-s’hi, de sortir-se’n,de ser capaços de reconèixer que es necessi-ten, ni que només sigui per poder recolzar elcap sobre una espatlla humana.

A la Sala Beckett del 13 de gener al 6 de febrer

U

La solitud contemporània

El Bosc és la nova proposta de la dramaturga i actriu Daniela Feixas.Amagada rere la que podria semblar una història de suspens o un thriller, la peça,

que s’estrena a la Sala Beckett, s’endinsa en l’espinós tema dels abusos sexuals

dins de la pròpia família, els ròssecs que pateix la persona que els va rebre i el

dolor que causa el silenci de la gent que l’envolta.

Per Oriol Osan

Fotografia de David Ruano

BENZINA_29

Compte si en Jordi Casanovas us convi-da a sopar a casa seva, perquè última-ment tots els que organitza acaben comel rosari de l’aurora. Si el d’Un home ambles ulleres de pasta fa que se t’indigestin lespostres, el de Sopar amb batalla finalitzacom el seu títol indica. I es queda curt,perquè no se salva ni l’apuntador! I ésque el dramaturg de Vilafranca és undels homes de teatre que pot presumir detenir més d’una obra simultàniament encartell. Estrenada el passat mes denovembre, Sopar amb batalla estarà alVersus fins el proper dia 12 de desembre.La peça és una comèdia dramàtica,negra, en paraules de l’autor, que, partintd’un fet real, narra com una vetlladaentre amics que es desenvolupa de formatranquil·la pot degenerar en un escenaribèl·lic. Així es genera una guerra civil?, espreguntarà més d’un.

Sopar amb batalla va néixer com unencàrrec de l’escola Eòlia a Casanovas,que va rebre el projecte amb entusiasme,pel fet de tractar-se d’una companyia,Batallerus Teatre, formada per actors

“frescos” acabats de formar: Per a moltsd’ells aquesta és la seva estrena professio-nal, per això “desborden passió, ganes demenjar-se l’escenari i una gran complici-tat”.

Autor d’una trentena de textos, JordiCasanovas, a part de tota la producció deFlyHard, també ha participat a l’espec -tacle Dictadura-Transició-Democràcia,estrenat al Teatre Lliure el 2010. Haobtingut el Premi Ciutat de València perEstralls, el Premi Ciutat d’Alcoi 2005per Beckenbauer, el Premi Marquès deBradomin 2005 per Andorra i el JosepRobrenyo 2002 per Les millors ocasions.La trilogia composta per Wolfeinstein,Tetris i City/Simcity ha rebut el Premi dela Crítica de Barcelona a la revelació dela temporada 2006-07, el Premi CríticaSerra d’Or al millor text teatral de 2006i nominacions als Premis Butaca i alsPremis Max. La Revolució ha rebut elPremi Butaca al millor text teatral 2009.Ara, Un home amb les ulleres de pasta iSopar amb batalla se sumen a la seva japroductiva trajectòria.

orprèn constatar que, després de més de 30anys de democràcia, després de més de 20 anys

de normalitat teatral i d’haver consolidat una xarxateatral considerablement densa per tot el territori, hihagi encara pendent alguna assignatura tan essencialcom és, per exemple, la de l’insuficient desenvolupa-ment de la dramatúrgia en el nostre país. Dramatúrgiaentesa en la plenitud del concepte, que és, segurament,el primer que cal explicar.

Massa sovint el concepte de dramatúrgia és reduïta la forma que inclou només l’autor teatral i el resultats’assimila a l’escriptura del text tal com es coneix desde la tragèdia grega. Dintre d’aquesta definició quedenfora de quadre gran part de les millors experiènciesdramatúrgiques del teatre actual, des del més fascinantteatre de director, a la dansa contemporània, el teatrealiè a tot diàleg o que considera el text com un elementno determinant de la forma escènica.

Recapitulem. Dramatúrgia, en el sentit complet dela paraula, és el procés de pensament que porta des dela primera idea fins a l’espectacle acabat. És una poè-tica que travessa el procés sencer de creació i s’estableixen el diàleg ininterromput entre tots els creadors quehi participen. El pensament dramatúrgic afecta el tre-ball de l’autor, del director i del seu equip. Hi ha dra-matúrgia de l’espai, la llum, el vestuari... Hi ha drama-túrgia de l’actor. I, al capdavall, la dramatúrgia es faamb totes les paraules –que rarament es conserven perescrit– que donen contingut, pes i densitat a cadascundels elements escènics que es presenten, als ulls delpúblic, com un significant sensorialment complex.

Però, si la dramatúrgia és això, què és, aleshores, eldramaturg? El veritable dramaturg és bàsicament unconceptualitzador. La seva feina és generar significatsde tal manera que impregnin tots els elements escènicsen una trama compacta d’idees. Es pot situar a l’inicidel procés i acabar la seva feina conceptualitzadoraamb un text convencional. O situar-se al costat d’undirector o coreògraf i contribuir a la construcció d’unespectacle amb o sense text. O col·laborar en la refle-xió conceptual en diàleg amb l’escenògraf, l’il·lumina-dor, el compositor o l’actor. El treball del dramaturg éssempre el mateix: donar sentit al signes que seran, daltde l’escenari, gestos, colors, objectes, accions, sons...

És aquí, en la construcció de l’univers de sentit queens permet comprendre el nostre món, on hauríemd’haver trobat les raons per afavorir la consolidació delcol·lectiu més feble de la professió escènica. La drama-

túrgia, al final del camí, és una interpretació de la rea-litat que ens envolta: la realitat psicològica, sociològi-ca, política, econòmica... del nostre país. Es barrejaamb totes les altres interpretacions d’aquesta mateixarealitat que rebem al llarg del dia a través de diaris,televisió, llibres, cinema, art, música... De la qualitatd’aquestes interpretacions superposades depèn el nos-tre correcte ancoratge en aquest món. Són, com diriaGeorges Perec, la vida, instruccions d’ús.

Catalunya compta, efectivament, amb un col·lectiuque ultrapassa els 150 dramaturgs de totes les edats icondicions que escriuen textos originals, realitzenadaptacions i intervenen en processos de creació. Sónprofessionals que han demostrat la seva capacitat degenerar espectacles de qualitat en teatres institucio-nals, privats i alternatius. Són presents al llarg i a l’am-ple del teixit teatral de la nostra societat: a escoles deteatre, al front de teatres institucionals, en revistes, encentres de creació, en la política, per tot arreu.

Tot i així, i a banda d’iniciatives més o menys afor-tunades, mai no s’ha fet l’esforç real d’impulsar el dis-curs de la dramatúrgia d’aquest país d’una forma sis-temàtica i global. Els nostres teatres –i especialmentels nostres teatres públics– són sistemàticament subsi-diaris del teatre fet, pensat i escrit en altres països.Patim un injustificat complex d’inferioritat cultural–que ens arriba d’una transició política, social i cultu-ral que encara s’ha d’acabar– que ens priva de generarun pensament escènic original, les nostres pròpies ins-truccions d’ús.

És evident que aquesta és una feina de molts. Enprimer lloc, dels propis dramaturgs, que haurien d’a-costumar-se a veure’s com una part fonamental de lacreació escènica. Però també de la professió, que hau-ria d’entendre que el futur del nostre teatre només potpassar pel desenvolupament de la dramatúrgia autòc-tona. I de les institucions teatrals, que haurien depotenciar la presència de la nostra dramatúrgia a lessales grans dels nostres teatres. I dels estaments polí-tics i culturals, que haurien de comprometre’s a pensarel nostre món, el nostre futur. I del públic, que hauriad’adonar-se que moltes de les seves millors nits tea-trals han estat possibles gràcies al treball d’uns profes-sionals que són –entre d’altres d’igual importància– elsdramaturgs.

Mentre no sigui així, el nostre país patirà d’un dis-curs fragmentari o, dit amb altres paraules, d’immadu-resa.

Pablo Ley és dramaturg

/// Opinió / La punta de l’iceberg,

Pablo Ley

La dramatúrgia a Catalunya:un discurs fragmentari

[ [

[ [Els nostres teatres

–i especialment els

públics– són

sistemàticament

subsidiaris del teatre

fet, pensat i escrit en

altres països. Patim un

injustificat complex

d'inferioritat cultural

–que ens arriba d'una

transició política,

social i cultural que

encara s'ha

d'acabar– que ens

priva de generar un

pensament escènic

original, les nostres

pròpies instruccions

d'ús.

S

laudio Tolcachir (BuenosAires, 1975) és molt mésatractiu al natural que enfotografia. A les imatgesde promoció sembla ungalant de telenovel·la, però

a mig metre de distància, sense maquillatgei photoshop, refredat, mocant-se, abrigat sotaun jersei de coll alt negre, amb barba de dosdies –retallada i cuidada, això sí–, a migcamí entre un to ros i pèl roig, i amb ulleres,esdevé persona.

Són les quatre de la tarda del primer diade desembre. Ens trobem al bar de l’AteneuBarcelonès, on aquest director i dramaturgargentí ha acudit a (re)presentar La omisiónde la familia Coleman, la seva primera obra,carregada de premis, i que ha arrasat allà ons’ha vist. El Teatre Lliure la va programar el2009 només durant cinc dies –amb totes lesentrades esgotades– i ara el Teatre Borràs,per satisfacció col·lectiva, la recupera durantquatre setmanes. Un restringit i escollit grupde mitjans participem en una bateria d’en-trevistes. Abans de BENZINA, Tolcachirha atès els companys de Hamlet, i després

de nosaltres l’espera un taxi per marxarpitant cap a TV3. A la nit, s’escaparà a

Girona per veure El viento en un vio-lín, la seva última peça, que s’ha

estrenat a tot l’Estat espanyol alTemporada Alta. Tenim mitjahora per despatxar amb ell.Atent i sol·lícit, ens regala unsomriure i es brinda a explicar-nos, entre altres coses, perquèel teatre del seu país té tantabona acollida i prestigi a

casa nostra.El que fa singular

aquest home, que parla

Per primera vegada, la companyia Timbre 4, referent del teatre independent

i de l’escena argentina, amb el seu director al capdavant,

, farà una temporada de quatre setmanes a Barcelona.

La omisión de la familia Coleman, un autèntic fenomen teatral a Buenos

Aires, representada a més de 30 països amb un èxit unànime i que acaba de

triomfar al Festival de Tardor de París, es podrà veure al Teatre Borràs

del 9 de febrer al 6 de març.

BENZINA_31

amb rapidesa, són, se gu rament, dues coses.D’una banda, només ha escrit tres obres, queell mateix anomena la trilogia sobre la famí-lia –La omisión de la familia Coleman (la pri-mera), Tercer cuerpo (la segona) i El viento enun violín (la tercera)– però que s’han menjatel món i, d’una altra, la seva companyia,Timbre 4, fundada com a cooperativa: “tot elque entra al grup, es reparteix a parts iguals”,explica. Tolcachir, com molts coetanis seus,va transformar casa seva, al número 640 del’avinguda de Boedo, al barri del mateixnom de la capital argentina, en un laborato-ri teatral. Perquè Timbre 4 és una casa par-ticular i una escola de teatre. Es diu Timbreperquè és on has de prémer per a poderentrar a la casa, al fons de la qual, rere unaporta verda i després de recórrer un llargpassadís, hi ha una escola de teatre i unhome que fa classes d’interpretació. Sí, itambé és un teatre. No un teatre convencio-nal, però un teatre: el teatre de Timbre 4.Ah, i qui vulgui entrades per veure la funcióles ha de comprar a una altra porta, la delcostat, la vermella. Durant un tempsTolcachir va penjar un rètol a la famosaporta demanant silenci als espectadors queacudien a veure l’obra per tal de no molestarels veïns. Batejar-lo com a ‘teatre off ’ seriaquedar-se curt.

És cert, com vaig sentir dir a un col·lega seu,que a Buenos Aires hi pot haver fins a 400sales de teatre?Sí, i és meravellós! I el que és més merave-llós és que hi ha públic que hi va, a qualse-vol barri! És un costum social i habitual: lagent va al teatre des de petit. A les platees hiha una mescla generacional súper interes-sant: professionals, jubilats, estudiants, gentjove... Hi ha sales per 20, 50, 70 o 100espectadors. En el nostre cas, que no hi ha nicartell, n’hi caben 50. Aquest passat mes demaig vam trobar una nau abandonada, justal costat de casa meva, i en vam obrir unaaltra, on n’hi caben 200.

Com sorgeix aquest fenomen i s’arriba acrear aquesta immensa xarxa?Des de sempre, a Argentina s’han creat tea-tres fins i tot als soterranis: cabarets, cafè-concerts... Sempre hi ha hagut molt movi-ment, també durant la dictadura, en quèmolta gent realment es va jugar la vida, ialguns la van perdre, per fer teatre. Elmoment que em va tocar a mi, el 2001, vaser quan va caure el model econòmic neoli-beral i es va esfondrar tot. Molts dels meuscompanys se’n van anar a viure a fora, moltsaquí, els de la generació anterior, com elsmeus vells, es van quedar sense feina... es vadesplomar el projecte ‘país’. No podíem

esperar res, ja. I com que el teatre té aquellpunt generós en què jo m’ajunto amb vós,pensem alguna cosa, ho fem allà, i quatres’asseuen aquí, i ja és teatre, doncs abans dequedar-nos plorant o de suicidar-nos a casa,vam iniciar un projecte per sentir quepodíem estar vius, que podíem generar iconcretar des del fang, des del no-res, sensellei. I vam començar a crear espais allà on fosper fer teatre, ajuntant-nos. Total, perdut perperdut... Si el panorama és el no-res, doncscomencem a construir des del no-res! I aixíva néixer aquest moviment. I això és el queens va passar a nosaltres. Timbre 4 es va fun-dar el 2001, en plena hecatombe.

En moments de crisi, la creativitat es dispa-ra i es multiplica.Clar! En tota la història d’Argentina, en elspitjors moments de crisi, fossin dictatorialso econòmics, hi ha hagut una explosió deteatre. Independent, sobretot. Cultura l -ment, és un refugi del pensament, de la lli-bertat, de la unió de la gent per a pensar, pera sentir que no estan sols. Es va tornar alteatre argentí, que estava semiabandonat.

I quin és aquest teatre?A la dècada dels noranta a Argentina es feiateatre a l’europea, o almenys allò era el queens arribava, a grans trets. Després, vancomençar a aparèixer nous dramaturgs, noustreballs sobre els actors, molts directors tre-ballaven amb els seus propis grups, escrivintper a ells, i es va tornar als personatges, a leshistòries que tenien a veure amb la nostraArgentina, amb allò que érem, que si llati-noamericans, que si pobres, que si dife-rents... que no érem aquell primer món quehavíem tractat d’imitar o esgarrapar. Va apa-rèixer, en definitiva, una identitat. Que està-vem parlant de nosaltres, i nosaltres éremparticulars, no una imitació de res.

I aquest és el secret? Aquest és l’ingredientperquè agradi tant?Tant de bo el sabés, l’ingredient! [riu] Crecque fem el que ens surt dels collons [i ho diubaixant la veu]. Si jo pogués definir el teatreargentí, no el meu, sinó el que veig, és queno és un teatre per encàrrec, sinó que el femperquè si no moriríem, emmalaltiríem!

Potser per això, l’obra del seu debut, aquestadesequilibrada família Coleman que esdesintegra, i que ja s’ha representat més demil vegades, s’ha guanyat tothom. “Ningúocupa el rol que suposadament hauria d’o-cupar dins d’una família –explica Tolcachir:La mare, més que mare, és filla dels seusfills, que encara viuen a casa. Un d’ells direc-tament no en surt, ni es treu el pijama ni es

BENZINA_32

banya, una altra de les filles va ser criada perun dels diferents pares de la mare... L’únicaque posa certes regles és l’àvia, però que, a lavegada, permet certes coses només perquè lafamília continua junta. Tampoc hi ha parespresents... és a dir, res està al seu lloc. Els vin-cles quotidians d’aquesta família tenen més aveure amb la incomunicació, la violència i elno poder escoltar, que amb la comprensió. Jocrec profundament que el que succeeix és queés tan terrible veure el que passa, que prefe-reixien tancar els ulls i ignorar. Per això m’a-grada la paraula omissió, perquè no és negar,sinó veure però no voler veure i, per tant, nofer. I sembla que sigui un pecat menor. Lacasa s’enfonsa. El trasfons de l’obra és sobreuna família que està junta però no se sap benbé perquè. Han d’ingressar l’àvia en un hos-pital, i mica en mica tots els membres s’hitraslladen i el que fan és regenerar a l’hospitalaquesta mateixa família. Estan més còmodesque a casa. Tot això que t’explico, que sonamolt terrible i ho és, i que és un panoramaextrem de l’egoisme i la incomunicació que hipot haver en una família, té moltíssim humor,transiten l’horror amb tota naturalitat, i esplantegen situacions molt absurdes. El públicno sap si riure o plorar, i si riuen no saben benbé de què. Els espectadors poden riureintel·li gentment de l’horror i de la incapacitatdels personatges”.

“Des d’Èdip fins aquí –continua– a tra-vés de la família hem pogut parlar de lasocietat i el món, i és cert que jo, a través d’a-questa família, veig el meu país i la mevasocietat, sobretot en aquell moment”.

Aquesta dissecció s’ha reproduït a les trespeces que el dramaturg ha escrit fins ara i hadirigit, tot i que la primera i la tercera sóndues mirades totalment diferents al clan,amb els mateixos actors però fent personat-ges absolutament distints i explicant dueshistòries diverses. Faltarà veure com conti-nua la nissaga, i si s’emmarquen en un mateixestil o no.

Timbre 4 i La omisión de la familiaColeman, plena d’humor negre, a qui al direc-tor li encanta, van néixer d’aquella pobresa.Tolcachir volia treballar amb el seu grup, i enno trobar cap obra per a representar, es vadecidir a escriure’n una, sobre “aquesta famí-lia un pèl boja”. Tota la companyia va estarassajant, primer improvisant, entre nou mesosi un any, totalment gratis, en horaris que lesfeines respectives els ho permetessin, la qualcosa significava des de les 12 de la nit a lesquatre de la matinada, de dilluns a divendres.En acabat, cadascú se n’anava a treballar denou o a atendre les seves obligacions. “Eramoltíssim esforç”, recorda Tolcachir. “I ambl’expectativa de fer dos mesos de funcions!Així que fixa’t quina ambició més noble teniatota aquella gent, de matar-se, de no dormir,de no menjar... només per assajar una obraque no els donaria diners ni prestigi. Eranomés per fer teatre!”.

Després, per sort, aquella obra els haretornat amb escreix tota l’energia diposita-da, sobretot reconeixement i premis, en plu-ral majestàtic, més d’una dotzena: als actors,a les actrius, al director, al millor espectacledel circuit no comercial, a la millor obra ori-

BENZINA_33

ginal... i un llarg etcètera. Tal i com explica elseu autor, l’obra no va néixer de l’especulacióde “haig de fer teatre”, sinó de la vocació: “Sialgú s’ajunta a les tres del matí per fer teatre,és que darrere hi ha d’haver un foc... Pensoque potser aquesta és una característica queens uneix als teatristes”, confessa.

A l’estar lluny de les ajudes públiques, etgaranteix una llibertat aboluta.Absoluta, i això no té preu. I és contradicto-ri, perquè jo no li recomano a ningú estarassajant fins a les quatre del matí i desprésse’n vagi a treballar! Però, és clar, alhoraapel·les a la creativitat i inventes del no-res...A Timbre 4 les dimensions de la sala erenmínimes, i els llums eren els interruptors dela paret, com en una casa... ja veus la realitat!Per descomptat, després intervingué l’estat ija et fa fer un seguit de coses. I és que quanintervé l’estat, no sé quant de bé fa...

Claudio Tolcachir viu el teatre des de petit.Era un nen extremament tímid i a través deles arts escèniques va trobar un canal d’ex-pressió i comunicació, assegura. Ha estatactor abans que dramaturg i director. Portades dels 17 anys actuant en el circuit, tantindependent com comercial, de BuenosAires. No és estrany, just al contrari, fer qua-tre obres diferents a la vegada, anant d’unteatre a l’altre. De fet, es considera afortunatper haver estat sota la batuta de directors“meravellosos” com Javier Daulte, DanielVeronese, Norma Aleandro, Gandolfo, o

Ro ber to Villanueva... “Tots dirigeixen deforma diferent, i de tots n’aprens”, reconeix.De fet, com a intèrpret ja va poder visitarBarcelona fa un grapat d’anys amb Un hom-bre que se ahoga, de Veronese. El salt a ladirecció va venir sol. La primera obra la vadirigir al 1998, quan tenia 23 anys, “jovenet iinconscient. I no vaig esperar a què em cri-dessin, t’autogestiones...”.

Què és per a tu el teatre independent?La llibertat i la possibilitat d’assumir riscos.Mai cap productor m’hagués dit “a veure sipots escriure alguna obra i agafa’t nou mesosper assajar-la”. Timbre 4 és per provar, i siproves, et pot anar bé o malament. No hi hamés interès que el desig. El teatre indepen-dent no està fet per guanyar o perdre moltsdiners. El que guanyes o perds són les expec-tatives que tu poses en la teva feina.

El risc el tornen a assumir com a cooperati-va, de nou i amb ganes, en la seva estada dequatre setmanes a Barcelona “una bogeria ialhora una meravella”. El tast del Lliure vasaber a poc, i ara al Borràs podran degustarl’àpat sencer. Claudio Tolcachir confessa quel’excitació que li va produir el teatre quan elva descobrir de petit, encara la manté ara. Perell, un dels moments de més màgia a la vidaés quan s’asseu en una butaca i comencen aapagar els llums de la sala: “m’encanta, i emdic ‘mmm, ara m’explicaran una història’”.Que s’apaguin els llums, doncs, i que comen-ci la funció.

BENZINA_34

BENZINA_35

/// Opinió / Seduccions

La força dels lectors

Vicenç Llorca

a Feria Internacional del Libro deGuadalajara (Mèxic), coneguda familiar-

ment com la FIL, constitueix una d’aquestesnotícies per ella mateixa important. No tan solsperquè es tracta d’un dels esdeveniments profes-sionals més importants del llibre al continentamericà, sinó també perquè representa una einaextraordinària de foment de la cultura del llibre ide l’activitat lectora. De fet, és un d’aquestsmoments en què l’ideal de crear, o bé fer créixeri fidelitzar lectors, es concreta en el temps i enl’espai. Sens dubte, el fet que l’entitat creadora iorganitzadora de la fira sigui la Universidad deGuadalajara determina bona part d’aquestadimensió educativa entorn de la literatura. Peròel que resulta inqüestionable és que el certamenvisualitza la força de la figura del lector, el qualesdevé un vertader protagonista. S’hi congreguenaixí lectors incipients, nens i joves que vénenamb familiars o en visites escolars; lectorsmadurs a la recerca dels seus escriptors predilec-tes, o bé lectors professionals –crítics, editors,periodistes, escriptors...– que plantegen un dià-leg mentre donen a conèixer els seus punts devista sobre la pàgina escrita, o fins i tot en blanc.Al capdavall, tot un àgora que, en el cor deJalisco, simbolitza la festa del lector en el món.

Aquest objectiu és tan important que, entreles nombroses activitats organitzades, destacauna preservació de l’espai de trobada entre poetai lector –fet aquest cabdal per a un gènere tanminoritari com aquest– a través del programadiari “Salón de la poesía”. En el saló Tequila, unpoeta recita els seus versos per acabar conversantamb els assistents, mentre, en efecte, un tequilaacaba donant sabor a una trobada en un ambientrelaxat on la paraula pren tot el protagonisme.L’altre cicle singular s’anomena “Ecos de la FIL”.El que es pretén és que el mateix autor, que hatingut un contacte amb un lector normalmentd’alt nivell dins el recinte de la fira, surti i es trobiara amb els alumnes i els professors de batxille-rat, el que a Mèxic anomenen “preparatòria”,dins les mateixes aules. Es tracta d’una ideaexcel·lent, ja que projecta la mateixa Fira en elcor mateix del sistema educatiu, no ja esperantque vinguin els alumnes al recinte ferial, sinóanant-los a cercar en el seu propi medi, alhoraque es dóna un protagonisme a la tasca, sovint

tan poc valorada però tan important en la creacióde futurs lectors, dels docents. Amb temps, pre-paren una lectura de poemes del poeta convidat,alhora que plantegen un diàleg amb ell. La“Prepa”, com abreugen ells el terme institut, aculll’acte com un esdeveniment important en el seucalendari acadèmic, mentre que l’escriptor té l’o-casió de compartir un moment de la vida quoti-diana de Guadalajara a través del centre escolar.

Enguany, he tingut ocasió de participar enambdós esdeveniments i, certament, han estatpositius. Al “Salón de la poesía”, em va presentarMartín Almádez, poeta mexicà que l’any 2000em va incloure en l’antologia De la transparenciael presagio. Poesía de España (Mantis Editores), onva donar a conèixer diverses veus líriques de lapoesia actual castellana, gallega, catalana i basca.Entre els assistents a la lectura, hi havia diferentstipus de lectors, molts d’ells poetes, periodistes ieditors, que estaven interessats a apropar-se a lanostra realitat lingüística i cultural. Vaig fer unrecorregut a través de la meva poesia per centrar-me en la darrera etapa on, certament, el tema dela poetització de la paternitat a través de l’adop-ció, els va sorprendre positivament, i vam aconse-guir crear un clima de vinculació autor/lector cer-tament remarcable. Als “Ecos de la FIL” em vatocar anar a la “Preparatoria 4”. Tot i que el nomno resulta gaire poètic, en canvi l’entusiasme ambquè els alumnes i el professorat em van acollir vamarcar una tarda intensa, en què durant una horai mitja vam establir un pont entre Catalunya iMèxic tot compartint versos i, sobretot, una ideafonamental. En un moment determinat, la pro-fessora que dirigia la sessió em va demanar quèmés podíem fer per guanyar lectors en el món. Jopodia haver apel·lat al tòpic discurs de la llagri-meta davant tant analfabetisme funcional que ensenvolta. Però, en canvi, vaig afirmar una cosa queja fa temps que penso: que si bé és veritat que nohem aconseguit el grau de lectura que ens agra-daria, nogensmenys és molta la gent que arreu delmón creu en els valors humanistes de la literatu-ra, que comprèn la força creativa de la lectura ique, sovint, si penséssim més en això, guanyaríemmés energia per adonar-nos de l‘enorme forçaque els lectors tenim en el món. Una força queajuda a reanomenar aquest món i a fer-lo, així,més ric en continguts i més bell en forma.

Vicenç Llorca és poeta i docent

LEn un moment

determinat, la

professora que

dirigia la sessió em

va demanar què

més podíem fer per

guanyar lectors en

el món. Jo podia

haver apel·lat al

tòpic discurs de la

llagrimeta davant

tant analfabetisme

funcional que ens

envolta.

[ [

[ [

BENZINA_36

Resseguint el traç convuls de Van Gogh

UNA REFLEXIÓ

La càmera ens va aconduint a tots els parat-ges que van veure Van Gogh consumir-sed’inspiració i engrandir-se en l’anonimatque se l’hi imposava. Mai no va ser recone-gut ni per la crítica ni pels habitants delspobles que l’acolliren, i encara menys perParís, Amsterdam, Anvers o Arles.

Així doncs, entre quadres i paisatges,viatgem a Sainte Marie de la Mer, Arles iSaint Rémy de Provence per conversar ambels seus habitants sobre el fruir de la sevaquotidianitat i sobre el llegat que ha deixatel pintor en els pobles on malviví durant elsdos darrers anys.

I al parlar de la rutina del sobreviureautomàticament sorgeix la reflexió al voltantdel treball, la societat, la cultura, l’art, l’eco-nomia i la resignació o el combat. Resultainteressant el contrast entre les dues ciutatsque van acollir Van Gogh en la seva darreraetapa. Mentre l’Arles que tant el va menys-tenir (atenció a l’anècdota que es va repetintfins a esdevenir gairebé una llegenda urba-na) ara viu abocada al turisme, en una mer-cantilització absoluta del llegat de VanGogh, el Saint Rémy de Provence que el vaacceptar viu amb l’austeritat del qui ha esti-mat.

La inspiració de Van Gogh, doncs, no ésun documental estricte sobre la vida d’un

ui ha estat Vincent VanGogh? Un mite? Un geniincomprès? Un avantguar-dista enfollit? Un boig? Unil·luminat? Potser no mésun pintor. “El pintor que

més ha fet oblidar que estiguéssim davant dela pintura” –en paraules d’An tonin Artaud. Icontinua: “Van Gogh és pintor perquè varecol·lectar la natura, que la va com retranspi-rar i fer suar, que va fer esquitxar en feixossobre les seves teles, en garbes com monu-mentals de colors, la secular mòlta d’ele-ments, l’espantosa pressió elemental d’apòs-trofs, d’estries, de comes, de barres, amb quèdesprés d’ell no es pot creure que els aspectesnaturals no estiguin fets”. Artaud mai no vaconèixer Van Gogh. És més, quan el pintorpostimpressionista es va disparar el tret al pitque acabaria amb la seva vida, el poeta enca-ra no havia nascut. Però de seguida s’hi sentíidentificat. Ell també era un marginat, undespreciat, un orfe de la societat que es nega-va a acollir-lo. I coneixia a la perfecció, igualque Van Gogh, el tracte que les clíniquesmentals donaven als inadaptats, sobretot elsnous tractaments basats en electroxocs.Casualment, o potser no tant, el darrer llibreque escrigué Antonin Artaud –uns mesosabans de la seva mort– es titulava: Van Gogh,suïcidat per la societat. La inspiració de VanGogh n’és el complement perfecte.

Q

Per David Caño

UN DOCUMENTAL

El primer llargmetratge de Daniel Ferrerens proposa perseguir les vivències del pin-tor durant la seva estada al sud de França–entre 1888 i 1890– i confrontar-la amb lesformes de vida i el paper de l’art en l’actua-litat. Dividit en apartats, com set títols deblanc sobre negre intens i fos, trobem:

1. Un passeig per la inspiració 2.Thimothée Polad, Catedral de les imatges 3. Elspaisatges d’avui 4. La nit de les inquietuds 5.Retrat i reflexions d’una societat 6. El DrBoulon i l ’arteràpia 7. Estimat Vincent, quèvols?

Només amb el títol de cada capítol japodem fer-nos una idea del contingut decada apartat, malgrat que la transversalitat ila unitat conceptual del projecte faci, delibe-radament, que alguns temes se superposin,es complementin o s’enllacin amb agilitat icontinuïtat evident. També s’agraeix que eldocumental estigui íntegrament gravat enalta resolució, perquè evidentment aconse-gueix ressaltar la bellesa del paisatge, elscolors, absorbir la llum que tant va buscarVan Gogh durant la seva estada a laProvença (grocs, verds i blaus combinatsamb el vermell de la seva passió) i fusionarl’art del cinema, amb l’obra d’art que fou lavida intensa i creativa de Vincent VanGogh.

pensament. Les que quan acaben t’encoma-nen xerrera. I com ja he comentat, són moltdiverses les temàtiques que ens ofereix eldocumental.

Quan en alguna sala comercial de cine-ma es programi La inspiració de Van Goghacompanyada d’un cinefòrum atemporitzat iespontani (perquè tothom hi té quelcom adir, sigui artista o contrabandista) el cinemaestarà avançant. Es prendrà en consideració.Serà imparable.

UN FRAGMENT DE VAN GOGH, SUICIDAT PER LA SOCIETAT

Perquè no és pas per aquest món,no és mai per aquesta terra que semprehem treballat,

lluitat,bramat d’horror, de fam, de misèria,

d’odi, d’escàndol i de fàstic,que tots vam ser enverinats,tot i que per ella fóssim tots embruixats,i que al final ens hàgim suïcidat,perquè ¿no som tots com el pobre VanGoghsuïcidats per la societat?

Antonin Artaud.

dels pintors més cars del món. No és unatirallonga d’entrevistes d’experts ni unaexposició retrospectiva filmada. Sinó que ésuna reflexió, ben estètica, del que resta viudesprés de la mort de l’artista (això potserno és tan bonic). És la plasmació evidentque el temps esborra el nostre pas, encaraque siguis un referent de la història de l’art,i s’entrega a l’esdevenir dels canvis inevita-bles. Alguns acaten aquestes imposicionsamb resistència, altes s’hi lucren, molts s’himostren indiferents i la majoria hi sobre-viuen com poden.

Més previsibles resulten les preocupa-cions del jovent i els treballadors tot demos-trant la globalitat del sistema que ens gover-na. L’angoixa per la desaparició del mónagrícola, la precaritat laboral, les dificultatsper accedir a un habitatge digne, els preusdels productes, el paper cabdal que pren l’e-conomia i les noves tecnologies en les nos-tres relacions, la incertesa davant del futur...són dificultats intercanviables amb les dequalsevol persona de Barcelona o de Berlín.Tampoc no sorprèn la utilització de la men-tida per tal de generar diners. En unmoment del documental s’afirma que elturista només hauria de visitar Arles per cer-car la inspiració de Van Gogh no la sevahistòria. Perquè la història es mostra falseja-da per generar diners. El Pont de Langloisno és El Pont de Langlois, el cafè de la Garetampoc no és tal i com s’hi inspiraren VanGogh i Gauguin (Le café de nuit i Café deNuit, Arles respectivament). “A Arles, mate-rialment, no en queda res de Van Gogh” s’a-firma.

Resulten interessants, però, les reflexionsal voltant de la creativitat, els mitjans decomunicació i el mercadeig que l’art genera.Tothom coincideix que Van Gogh, al supe-rar certs cànons, va restar al marge peravantguardista fins que algú va decidir que jaera el moment de valorar l’extensa obra delgeni incomprès que s’havia suïcidat (900pintures i 1600 dibuixos). D’aquí a extrapo-lar la vida del pintor a les dificultats quepateixen els artistes en l’actualitat només hiha un pas. El paper que juguen els mitjansde comunicació i els grans imperis econò-mics a l’hora d’enaltir o silenciar qualsevolcreador d’art (censura per excés, la dictaduradels mitjans de difusió i sobresaturació...).Els models d’oci que ens injecten en formade publicitat (unes expressions artístiqueslleugeres, entenedores, divertides i alienado-res dels mals rutinaris que ens toca patir. Elmoviment i l’espectacularitat per damunt dela reflexió i la crítica. El control dels mitjansde producció, de l’oci i del pensament). Les

ànsies d’alguns creadors per obtenir reconei-xement, fama o possibilitats de dedicacióplena. L’hedonisme i el patiment. Les miti-ficacions i les renúncies. Les concessions iles excepcions. El paper que les noves tecno-logies poden prendre en la difusió de qual-sevol expressió d’art en el futur.

Així com també sorprenen les reflexionssobre l’arteràpia. En aquest sentit seria inte-ressant contrarestar les afirmacions del psi-quiatra sobre els transtorns bipolars i elsatacs epilèptics amb les argumentacions delsqui acusen directament al doctor Gachetcom un dels responsables indirectes de lamort de Van Gogh. Estava malalt per culpadel seu cos o per culpa d’una societat que nopodia comprendre? En aquest capítol potsertambé hauria estat pertinent una referènciaa Theo Van Gogh (el suport real de Vicental llarg de tota la seva vida) i la mort d’a-quest només sis mesos després del suïcidi deVincent (quina fou la causa: sífilis o remor-diments?).

UN CINE-FÒRUM

La inspiració de Van Gogh s’emmarca enaquella categoria de pel·lícules imprescindi-bles. Aquelles que ens mantenen fixats a lacadira, i corrent incansables pels camps del

..

BENZINA_37

BENZINA_38

BENZINA_39

esprés de 22 edicions crec que ha arribat l’hora d’ana-litzar la situació del Mercat de Música Viva de Vic(MMVV). Si bé el certamen va complir durant la meitat dela singladura la seva funció, és a dir, posar en contacte l’o-ferta i la demanda del sector musical, en els últims deu anysl’esdeveniment ha entrat en una fase, diuen els directorsartístics, de “consolidació“. Però els que no hem faltat a lacita des del seu inici, el 1989, creiem que el MMVV estàhospitalitzat en una àrea que porta per nom “desorientació“.

És urgent i necessari reposar el ferit, exposar els dubtesque sorgeixen en les converses que mantenim els agents queintervenim al Mercat i que evidencien una notable inquie-tud.

Per què celebrar el MMVV? Perquè els organitzadorsde concerts puguin veure i escoltar el que presenten elsartistes, iniciar els contactes amb les empreses de represen-tació i que uns comprin i altres venguin. I, a més, per inter-nacionalitzar la música feta a Catalunya. Quins errors hanprovocat l’actual situació? Els continus canvis produïts en ladirecció artística, la manca en la concreció d’un model i lamanca d’interès per construir un relat.

L’excés d’oferta, agreujada per la concentració de lamajoria dels concerts en tres dies, provoca cansament entreels professionals acreditats al Mercat. Una programacióinflada –amb gairebé cent espectacles!– en què es barregentres interessos contraposats: showcases, festival de música iprogramació de festa major. Sense distingir entre les tresfacetes en què es divideix el Mercat i oferint-les en unmateix (paquet) programa, els interessos no s’amalgamen, alcontrari, provoquen que l’esdeveniment es dilueixi com unterròs de sucre en un got d’aigua.

Una desmesura que no pot continuar el seu camí si norectifica. Un Mercat desvirtuat on, tant els que busquenfeina (músics i empreses de representació), com els queanhelen contractar (programadors públics i privats), esveuen sotmesos a un desgast innecessari. La possibilitatd’actuar al MMVV hauria de donar-se sempre que tinguisobra nova a oferir (estrena absoluta).

El Mercat no caminarà si s’aferra a viure de rendes, jaque aquestes són escasses. La direcció artística està obliga-da a seleccionar entre propostes noves que no hagin estatestrenades amb anterioritat en cap lloc. No serveix l’autoen-gany de començar al setembre la temporada de bolos, pri-mer a l’Altaveu de Sant Boi, després al MMVV i seguir enles festes de la Mercè a Barcelona. Sense criteri i afegintsumands l’únic que aconseguirem és vendre fum i inflar glo-bus sonda que sense rumb aniran a la deriva.

Catalunya no produeix més de dues dotzenes anuals deprojectes musicals que es puguin presentar com a novetat.

Lluí Cabreras

/// Opinió / Guirigall

Repensar el Mercat de Música Viva de Vic

D Això és el que hauria d’acollir el MMVV i així crear expecta-ció en la demanda i per extensió en els seus tècnics responsa-bles.

Això vol dir que no s’han de programar els concerts delfestival de música i els de festa major? Un no rotund. És fac-tible mantenir els tres elements però anunciar-los amb espe-cificitat i sense indici de confusió. El que passaria és que lesformacions seleccionades per participar en el festival i en lafesta haurien de cobrar, sense discussió possible, el seu caixetprofessional. I una altra puntualització, el preu de les entradesposades a la venda per al festival hauria d’estar d’acord ambl’import que s’aplica en cicles de la mateixa o semblant cate-goria.

Hi ha una constant que es repeteix en cada edició i que vaen augment: el recinte firal és terreny abonat perquè les per-sones que romanen en cadascuna de les barraques (estands)rebin una ingent quantitat d’artistes i músics joves o poc cone-guts, a la recerca “d’una oportunitat”. Ofereixen el seu dossieracompanyat de CD o DVD, expliquen el seu projecte i dema-nen pertànyer a la teva escuderia. Són moments d’inquietud,converses en les quals no saps què dir, si més no crear expec-tatives i la desesperació del comiat per, a continuació, rebre unaltre cas igual o semblant.

En els estands aquest treball ocupa bona part del tempsque romanen oberts, característica en auge en contraposició ala que anheles: que s’acostin persones interessades en els grupsque fan pinya amb la teva empresa. A aquests cal buscar-los,fins i tot perseguir-los.

A Catalunya disposem de dues (importants) fires o mer-cats de música que són les potes que sostenen l’aparadorexpositiu del nostre esdevenir artístic musical: el Mercat deMúsica Viva de Vic i la Fira Mediterrània de Manresa. Lesformacions musicals, en bastants casos, són intercanviables, ésa dir, poden actuar en un lloc o en un altre. És una contradic-ció o una divisa de la diversitat? És sostenible o caldria deli-mitar el camp d’actuació de cada un dels esdeveniments?

La direcció artística del Mercat ha de ser activa, fixar lamirada en els caladors on neixen idees, incentivar-les i poten-ciar-les. Ha de ser propositiu i no acomodatici, interactuar ino estar a l’espera de rebre centenars de propostes, ordenar-lesen carpetes i després segellar amb un sí o un no, però al nodisposar de criteri ni haver creat el relat, també podrien serintercanviables.

El MMVV ha perdut l’ànima, el sentit, el relat. Per això,l’actual director artístic hauria de deixar pas a un altre, a algúque ajudés a recuperar el sentit, l’ànima. Sense ànima, elMercat no té sentit i sense sentit no té raó de ser, d’existir. Isense relat, Vic concentra uns quants centenars d’ànimes enpena. Quina pena més gran!

Lluís Cabrera és fundador del Taller de Músics

POP-PUNK. És una de lesformacions amb més forçade l’escena indie catalanaactual. Arriben amb aquestal seu quart disc compacte.Van començar el 2004 i elsseus membres han iniciat

molts projectes musicals: Joan Colomo (veu i guitarra) duu una exis-tència discogràfica en solitari, Inés Martínez (baix i veu) i Narcís Prat(bateria) són el tercet de l’actual formació. Ens porten un so de popde garatge, amb línies de punk i de cançó mediterrània. Provenen deSant Celoni i són una de les bandes més inquietes de l’escena del rockindependent. El joc de les guitarres i la combinació de les veus deColomo i d’Inés Martínez aconsegueixen un dinamisme i una forçainterpretativa brillant. Ens trobem davant d’una breu col·lecció de deutemes vitamínics de curta durada. Alguns dels temes més rodons sónGastronomía, Canción póstuma o Carnaval. Són instantànies musicalsd’una gran precisió rítmica. Tots els temes demostren una bona doside rock en càpsules vitamíniques. La producció del disc compactecorre a càrrec de Santi i Víctor Garcia i va ser enregistrat a un delsestudis musicals principals de l’escena independent del nostre rock; estracta dels estudis Ultramarinos Costa Brava a Sant Feliu de Guíxols.

Disco póstumoLA CELULADURMIENTEBCore

FOLK-PSICODÈLIC. Des deGui ssona, dalt de l’altiplà de laSegarra, Joan Pons dissenyaaquesta nova col·lecció de can-çons. Fa dos anys debutà dis-cogràficament amb el seu pri-mer treball I les sargantanes al

sol que va rebre una molt bona acollida per part del públic i la crítica espe-cialitzada. El seu folk d’arrel pop i tradicional, a parts iguals, es va definintprogressivament cap a un so orgànic i naturalista, d’extrema bellesa. La sevaproposta conjumina els ressons rurals amb la psicodèlia més moderna.L’entorn rural crea una atmosfera onírica gràcies a flautes melòdiques, xilò-fons, mandolines, que donen un so càlid i d’un alt grau d’experimentació har-mònica. Les dotze cançons transpiren la cadència sorprenent de les compo-sicions originals. En aquesta ocasió, Joan Pons incorpora dos textos poèticsde Pere Quart del llibre Les decapitacions. La resta dels temes del disc com-pacte són seus, lletra i música. Vol i dol és un disc que recorre des de laintrospecció el motiu temàtic de la mort. Hi trobem cançons reposades i can-çons que ens esclaten a les mans com Busca i captura i Cendres, que són deles millors del disc. La banda que acompanya a Joan Pons destaca per la sevaversatilitat i talent: David Paco (baix), Càndid Coll (bateria) i Lluís Rueda (gui-tarra elèctrica), són els altres músics del grup. Aquest és un disc fosc que,des dels primers acords als darrers, remou la sensibilitat dels oients i projec-ta un cert magnetisme emocional. Joan Pons hi posa tots els dubtes que lidesperta el tema unitari del disc: la mort. L’esquelet musical és la veu i laguitarra de Pons, però el teixit musical és determinant. I un dels encerts d’a-quest treball és la producció musical. Pons s’ha encarregat de la producció iha comptat amb Santi Garcia en les mescles i masterització del disc. El pri-mer senzill és Cau la neu, en què la tensió del text arriba al seu màxim d’es-plendor musical amb la distorsió adequada. Celebrem aquest nou lliuramentd’El Petit de Cal Eril, perquè és una de les bandes amb més projecció estè-tica del nostre país i perquè fan del folk la més alta psicodèlia. Joan Pons haaconseguit superar el seu primer disc i no ho tenia gens fàcil.

Vol i dolEL PETIT DE CALERILBankrobber

ROCK. Aquest és un retorn al’escena catalana per part d’undels grups històrics dels anysnoranta. Van debutar el 1989amb el seu primer disc La granaventura I. Després el seguirenLíders i adeptes (Sony, 1992) i

Triangular (K-Indústria, 1995). El grup de Sabadell va agafar el vol amb lesinfluències britàniques del rock èpic dels U2 i dels Simple Minds. Despréstot va ser una recerca musical que va apostar per un rock experimental, ambunes grans dosis de guitarres i de distorsió electrònica. La veu de Xavi Vidalsempre ha buscat l’èpica del futur, amb una certa tendència a fer de la sevaveu una transmissió electrònica desesperada. Una bona síntesi de la seva pro-posta és el tema Aerostàtic, de la meitat d’aquest disc. En ells la conjuncióentre el rock i l’electrònica ha estat una de les seves constants. També cal feresment dels moments lírics, en especial de l’intimisme acústic d’una altra deles cançons més rodones del disc: Alter ego. Han tingut l’encert de fer unabona tria com a carta de presentació de l’àlbum: Una nova vida, és el temaescollit com a primer senzill i compta ja amb un videoclip magnífic. Aquestacançó ja justifica l’enregistrament d’aquest disc. Permet connectar les sono-ritats del rock britànic actual i dels anys noranta amb un format que a l’es-cena catalana no ha estat prou explotat encara. D’altres cançons del disctransmeten força i inspiració plenament rock com ara Interferències i El vai-xell s’enfonsa. La banda funciona com un tot orgànic en què els quatre mem-bres hi han treballat de valent. El duet compositiu de Xavi Vidal (veu) i JeanP. Dupeyron (guitarra) és acompanyat per part de Nat Compte (baix) i MarcMartín (bateria) i aconsegueixen dotar la seva música d’una consistència gensmenyspreable. Aquí control és un disc compacte dens, amb alternancesmelòdiques i diversitat estilística, que parteix dels acords del rock clàssic iarriba a sonoritats plenament contemporànies. Incorporen el blues a Un àngel(a la carretera) i el duen més enllà transformant-lo en una peça d’èpica psi-codèlica. El disc conté un seguit d’instantànies musicals que vivifiquen elrock en català dels darrers anys. Un bon retorn del qual en tenim la mostradiscogràfica en aquest treball.

Aquí controlLA GRANAVENTURAMúsica Global

POP. Després d’editartre balls sota altres noms iprojectes com EstanislauVerdet, u_mä o Oak, PauVallvé ens lliura aquesttreball en solitari. Expertproductor i músic inquiet,

Vallvé interpreta tots els instruments del disc. Hi ha onze temes seusmés una versió de All is full of love de Björk. Ha estat gravat als seusestudis, publicat a la seva discogràfica i tot el que sona prové de lesseves mans i veu. És un disc introspectiu, d’atmosferes denses i ple-nes d’harmonia. És un disc fresc, de sonoritats imaginatives i contem-porànies. Els temes més rodons són Amics dels cirerers, L’àvia ha fetnevar i la sorprenent Vacances. És un d’aquells discos que trenquenla concepció d’un disc fet de trossos –és a dir, de cançons isolades– ipermet una audició sencera plaent. Vallvé és un mestre en la produc-ció i els arranjaments, i ho demostra a bastament. Se sent lliure en lainterpretació vocal, sobretot, ja que no segueix un text establert en leslletres, sinó que es pren les paraules com un so suggeridor. Ambaquest disc aconsegueix una obra que transita per un cel de possibili-tats harmòniques i dibuixa esbossos per on anar en el futur. Hi ha unscerts ritmes tribals, melodies al voltant de l’electrònica i bella nuesaacústica.

2010PAU VALLVÉAmniòtic

CANÇÓ POP. És el seu pri-mer disc, acabat d’enregis-trar i amb el qual prometenser una de les revelacionsdel 2011. Tenen un so moltcuidat, que tenen la capaci-tat d’atrapar l’oient des dels

primers acords. La seva és una cançó extremament melòdica en quèles veus de Pere Jou (també guitarra i percussió), de Joan Canals(també al piano) i d’Aleix Perdigó (també al baix) són un dels puntsforts del grup. Les cançons llisquen amb suavitat, bateguen i darrerel’aparent senzillesa hi ha l’elaboració compositiva experimentada. Elstretze temes del disc van des de la quotidianitat al surrealisme.Cançons com ara Segona mà o El Capità Poc recuperen la línia melò-dica i jocs de veus dels Beatles. 4t 1a és un grup que se suma alsmillors representants de la cançó-pop del nostre país. La producciómusical corre a càrrec de Santos Berrocal i va ser enregistrat als estu-dis Blind Records. Totes les composicions són en català i tenen coma únic autor en Pere Jou. En la instrumentació cal destacar el pianode Joan Canals, que demostra una formació clàssica en les seves inter-vencions. Els instruments de vent donen intensitat lírica a aquestescomposicions que sonaran força durant aquest any.

El món en un cafè4T 1ASatélite K

Crítiques de música Per Ricard Mirabete

BENZINA_41

El Far del Rock

mb el seu debut discogrà-fic en solitari, MariaComa va tenir una granacollida per part de públici crítica. És compositora,pianista i cantant, i de -

mos tra en tots els temes del seu disc Linò -leum un alt nivell compositiu i interpreta-tiu. Durant aquest 2011 enregistrarà el seunou àlbum sonor. El concert de tancamentde la gira serà al C.A.T de Gràcia (Centred’Art Tradicionàrius) el dijous 3 de febrer,on tocarà amb la banda habitual, amb cor-des i algun convidat.

Per què estàs en el món de la música?Des de molt petita que faig música, vaigcomençar als 6 anys estudiant piano clàssici des de llavors que he anat evolucionant enel món de la música. He passat per la músi-ca clàssica molt de temps, la moderna, eljazz, he tocat en grups, he fet bandes sono-res i finalment he engegat el meu projecteen solitari. Poder composar, arranjar i inter-pretar les meves cançons en directe és elque més m’agrada, és on em sento méscòmoda.

Quin espai ocupes en l’escena musical cata-lana?No em preocupa massa quin espai ocupo enl’escena músical catalana. La música quefaig crec que no té massa a veure amb capmoda, ni cap tendència. Tinc la sensació

d’anar una mica en paral·lel als estils quesovint marquen tendència. En totes les èpo-ques hi ha unes modes que van marcant totel que seria més popular i paral·lelament hiha músics que fan la seva pròpia línia i evo-lució. A mi això és el que em preocupa; anarevolucionant seguint una mica el meu ins-tint i les influències que de debò m’arribin amarcar, que normalment no acostumen aseguir cap moda.

Enregistres discos per fama, diners o fans?En absolut. Si en algun moment ho faig peraquests motius el que sortirà serà músicaque no me la sentiré meva. Suposo que ésqüestió de maneres de ser. Quan composo lameva música ho faig perquè sento quenecessito explicar alguna cosa, em surt d’al-gun lloc amagat, des de la sinceritat, potserés això de la inspiració. Quan he hagut decomposar per altres motius, com per feines(un anunci) o bé per treballs de composicióper l’escola de música ho he fet, però elresultat no me l’he acabat de sentir meu deltot.

Recomana’m tres músics o grups catalansRecomano molt anar a veure en directe a laSílvia Pérez amb el projecte Llama, emsembla preciós el que fan amb un Hang iuna veu la Sílvia i el Ravid. També al Pau Vallvé, com a compositor,instrumentista i productor. Crec que entotes les seves facetes ho fa molt bé. Ell toca

A amb mi la bateria i ha estat productor delLinòleum, el meu primer disc. I per acabar al Joan Colomo, pels seus direc-tes i les seves cançons que m’encanten.

Quina importància li dónes a les lletres deles cançons?Molta gent que conec que és de fora deCatalunya i que no entén el català, em diuque els encanta la meva música. Diuen queés perquè noten que li dono molta impor-tància a la part musical, la melodia, l’harmo-nia, les textures... i llavors no els importa noentendre el que dic. Tot i que crec que aixòés cert i que per mi la música és primordial,les lletres són també igual d’importants. Elque no he fet mai és fer una cançó on la lle-tra sigui més important que la música. Crecque ho han de ser per igual.

En quin projecte estàs treballant ara?Estic a punt d’acabar la gira del meu primerdisc, de més de 60 concerts, i a punt per gra-var el segon disc. Ja el tinc tot compost i tincprevist començar a gravar a partir del febrerde 2011. El concert de tancament de la giraserà al C.A.T de Gràcia (Centre d’ArtTradicionàrius) el dijous 3 de febrer, ontocaré amb la banda habitual, amb cordes ialgun convidat. També estic assajant amb labanda de Pau Vallvé, de la que formo part, iamb la que començarem la gira de presenta-ció del seu nou disc 2010 a partir d’aquestmes.

DISCOGRAFIALinòleum (Amniòtic Records, 2009)

ENLLAÇOShttp://www.mariacoma.com

Maria Coma

BENZINA_42

BENZINA_43

- Hi pots anar tu, Lolita? –em demana.I jo pujo en un cotxe blanc que no és meu i que sembla una

ambulància, condueixo fins a Sant Feliu de Guíxols i aparco enun descampat molt gros on hi ha uns quinze camions i unaflai re molt estranya que si jo sabés dibuixar tindria forma d’ar-rel.

Jo sóc de poble, penso,no m’espantaré pas per un grapat d’animals morts, penso,tots riurien de mi, penso,i en veritat res de tot això no deu ser tan important si tots

podem fer com si no estigués passant de debò, penso.Així que baixo del cotxe i entro en un cementiri al revés,

d’on pengen cap per avall gairebé tres-cents porcs: freds, nocongelats. Els treballadors de l’escorxador duen bates de colorblau, van amb presses, i han d’empènyer els cossos dels animalsper obrir-se pas. No els miren i al moure’ls xoquen uns contraels altres com si volessin, tot i el seu pes. Tot i mantenir-se pen-jats d’uns ganxos d’acer inoxidable: amb el cos obert en dos, elsulls fora d’òrbita i la pell que era rosa ara de color gris.

Això té un nom que jo sabré després. Es diu especisme: unaparaula que va inventar el psicòleg Richard D. Ryder l’any1971 per a definir la discriminació humana contra totes lesespècies que no són la nostra. Abans, l’any 1931, MahatmaGandhi havia dit a la Societat Vegetariana de Londres que labase del seu vegetarianisme no era física, sinó moral. Encaraque jo això encara no ho sabés. Perquè ara tot just és 1988 i jofujo sense entendre res.

Ara surto a corre-cuita de l’escorxador, pujo al cotxe ambu-lància i m’allunyo plorant d’aquell descampat immens ambcolor d’arrel. Ara m’avergonyeixo de no haver-me avergonyitabans, de no voler veure res, del meu poble, de tots nosaltres.

Me n’avergonyeixo i ho busco i llegeixo amb perplexitat totallò que els babaus habitants de les ciutats i els pobles s’estimenmés oblidar. Llegeixo i ho deixo tot. No menjo més carn nipeix ni ous ni llet ni productes preparats amb greix animaldurant els propers vuit anys. No torno a fer servir cosmèticstestats amb micos de laboratori, ni sabates amb pell animal nicrema de la cara feta amb fetus de mamífer ni pintallavis pro-vats amb els conillets d’Índies. Perdo per voluntat pròpia elmeu dret social a maltractar cruelment tots els animals que nosón jo.

I durant vuit anys aconsegueixo evitar-ho, encara que lameva mare ho resumeixi amb una frase de conte quan em diuque el que menjo no és sa i que si vull seguir menjant així l’hede deixar esculpir una frase al damunt de la meva tomba: LALOLITA VA MORIR PER SALVAR UNA VACA. I jo ric isuggereixo que em deixi dibuixar una vaca per quan arribi el diai fins i tot proposo que reprodueixin el meu dibuix en el recor-datori del meu enterrament.

Lolita Bosch és escriptora

/// Opinió / Els nostres Déus

La Lolita va morir per salvar una vaca

Lolita Bosch

m dic Lolita i vaig créixer en un poble. Ho explico:

L’escena sembla d’Astèrix i Obèlix: tinc nou anys, vaig d’a-campada als Pirineus Aragonesos amb el meu pare i uns amics,cacem un porc senglar, l’escorxem entre uns quants i el rostim afoc lent. Sis hores de brasa.

Això és una excepció: 1979.L’any següent celebro la matança del porc. En una granja del

meu poble, propietat de la família d’unes amigues, s’espera el diaamb entusiasme. Això és una celebració anual: com les comu-nions. Una festa que en el meu poble es converteix en un esde-veniment popular, gairebé divertit. Algú degolla el porc al davantde tothom, ens quedem tots quiets mirant la sang que cau en uncubell, s’escolta un lament insuportable, etern, absolut, gairebéinfantil i després res. El cloc cloc de les darreres gotes i l’esbar-dellament brutal del cadàver. En acabar anem a casa l’àvia de lesmeves amigues i passem la tarda fent botifarres i fuet amb l’ajutd’una màquina rovellada que mol la carn fresca per una bandamentre que a l’altra aguantem un tros de budell que anem far-cint. Cada vint centímetres, si fa o no fa, tallem el budell, femamb habilitat un nus i apilem les botifarres en una safata que méstard deixarem al congelador del soterrani. I res més. Passem latarda parlant d’altres coses. Com si féssim bunyols de SetmanaSanta o disfresses de Carnestoltes. Perquè aquests són dies espe-cials que nosaltres passem junts. I perquè sembla que no hi ha resque ens impressioni massa. Els altres dies, quan hi ha escola, ensortir anem a buscar llet a una altra granja, la del nostre amicMiquel, on les vaques viuen enganxades l’una a l’altra. Sense aire.I al costat de casa meva si neixen molts gats la nostra veïna elsrebenta contra la paret o els torça el coll sota l’aigua tal i com sesol fer amb els conills. A tots ells, els hem escoltat lamentar-se.

Això és un poble.I jo vaig créixer en un lloc així fins que vaig tenir 14 anys:

1984.Després em vaig traslladar a la ciutat i vaig voler riure’m dels

nens urbans i babaus que pensaven que les hamburgueses crei-xien al supermercat i que la llet era una barreja d’aigua i produc-tes químics. Que els animals són éssers estimats, els cadells bons,gairebé submisos, i el camp un lloc tranquil, silenciós i plàcid onles relacions entre les persones i els animals és pràcticamentbucòlica.

Això és una ciutat.I jo vaig ser en un lloc així fins els divuit anys: 1988.Després vaig anar a passar l’estiu a la Costa Brava amb una

colla d’amics i vaig trobar feina en una hamburgueseria al davantdel mar.

Això ja és ara, tot i que seguim a 1988.I una tarda la propietària de l’hamburgueseria ha d’anar a

l’escorxador però no es troba bé.

E

BENZINA_44

Carles Porta

iuen que el llibre alimentaperò no engreixa, com u naamanida. Per què? Perquè és light. Aquí hi hauna mica el pes de Tor.Després de Tor havíem de

dirigir-nos al lector possible que vulguicomprar el llibre perquè el firma en CarlesPorta. No li podem vendre una cosa moltpotent, perquè no cal. Aquest llibre és moltlleuger. Són 140 pàgines, sense pretensions.Com una amanida, que et serveix per anar adormir sense atipar-te i tenir una bonadigestió. Però no és un gran àpat.

El llibre es basa en una vivència personalseva i del seu oncle. Com és que va decidirplasmar per escrit aquella setmana en unbalneari de la Costa Brava? Jo vaig anar a aquell balneari amb la idea decomençar a escriure un llibre sobre Fago, elpoblet d’Osca on van matar un alcalde delPP. He estat uns anys seguint la història,tirant-me quatre anys anant cada dissabte ala presó a parlar amb el detingut, i ara con-demnat, i aquest serà segurament el meuproper llibre. Vaig anar al balneari amb laidea de començar a endreçar la informació icomençar a escriure, però totes les sensa-cions que vaig rebre em van adduir i van sertan inspiradores que vaig començar a escriu-re un diari del que anava vivint cada dia. Al

cap d’un temps ho vaig deixar llegir a la gentde confiança, i els hi va fer molta gràcia. Esvan fotre un tip de riure i, mira, ho vaig anartransformant i arrodonint amb aquest llibre.

Un hotel spa no és el paradís que podriasemblar a priori? Aquest tipus de llocs tenen tres tipus depúblics: un públic per necessitat, personesque tenen realment un problema greu desobrepès, d’addicció al tabac o de bulímia, ihan de recórrer a un lloc d’aquests a on totl’entorn t’ajuda a intentar solucionar opal·liar el teu problema; un públic de tempo-rada o que passa per allí, com ara jo, que n’hiha que són de cap de setmana i n’hi ha quesón esporàdics; i després hi ha els obsessio-nats amb aquests entorns perquè tenendiners o dèries cap al culte al cos. Quan hivas perquè vols i saps que t’hi estaràs unatemporadeta perquè et ve de gust, trobo quesón llocs bastant divertits.

Quins personatges coneixerem? Al llibre hi ha de tot. Destaquen les duesveteranes que van molt passades de quilos ique tenen colesterol, i que cada any repetei-xen. I a més són molt divertides, i parlensense problemes de les seves qüestions, deles seves deficiències, i de les seves imperfec-cions, que les converteixen en les presiden-tes del “Club dels Perfectes”. Després hi ha

DCarles Porta

(Vila-sana, Pla d’Urgell,

1963) ens rep a la seu de

la seva productora,

Antàrtida. És l’hora de

dinar, l’únic forat que hem

trobat per parlar del seu

nou llibre, El club dels

perfectes, obra guanyadora

del 24è premi Pere Quart

d’Humor i Sàtira. Per ara,

la trajectòria literària

d’aquest home de televisió

està íntimament vinculada a

tres lletres i una muntanya

maleïda: Tor. Encara ara

parla amb orgull i emoció

de la seva primera criatura

literària, i recorda que el

30 minuts de Tor és un dels

més visionats a la història

del 3alacarta i que TV3 el

va haver de reemetre per

aclamació popular. Però

avui toca parlar de

balnearis.

Per Narcís Presas

BENZINA_45

dues germanes que van anar allà a deixar eltabac, i ho van passar molt malament,pobretes. Després també hi ha d’altra gentmés col·lateral, amb menys pes al llibre quetambé obeeixen a uns retrats, que segur quemés d’un identificarà a un amic o conegut.

Per tant, creus que els lectors s’hi trobaranreconeguts o identificaran a perfils queconeguin? Segur. Segur que tots coneixem a algú altredels que descric al llibre, i que són reals. Éscert que alguna escena l’he ficcionada, i quealgun personatge l’he portat més a l’extremper acabar-lo d’arrodonir. Fins i tot m’heinventat a algun personatge per donar méssalsa a la situació. Penso que és una llicènciaque em podia permetre i que no fa mal aningú. Però sí que estic segur que qui hagiestat en un spa es fotrà un tip de riure per-què se sentirà identificat amb la seva prime-ra vegada i qui no hi hagi anat segur queveurà personatges que directa o indirecta-ment li sonen.

Tot i que hi vas anar per altres raons, vasacabar sortint del balneari més “perfecte”del que hi vas entrar? La veritat és que sí, sobretot perquè vaigaprendre a menjar i a treballar el cos en ellloc oportú. Unes vegades perquè no tenstemps, d’altres perquè no et ve de gust, peruna cosa o per una altra, no acabes dedicantal teu cos l’atenció que es mereix. I jo allíque durant una setmana no vaig fer res mésque prestar atenció al meu cos. Penso queara sóc molt més conscient de la importàn-cia que té, i t’asseguro que em trobo moltmillor, perquè sóc molt més prudent a l’ho-ra de menjar i beure i perquè faig molt mésesport, cosa que abans no feia. Per mi va serun punt d’inflexió, no buscat sinó trobat percasualitat. A partir d’aquell moment te n’a-dones que el cos és la teva principal eina il’has de tractar bé. I no la tractem bé. Unaaltra cosa és aquells que ho porten a l’extremi que només viuen per un puntet de maqui-llatge, un centímetre de panxa o unmil·límetre. Però jo que em considero unpaio normal, que vaig anar allà com a expe-riment, t’asseguro que em va ser altamentsatisfactori.

T’has trobat a gust amb la teva primeraincursió a la literatura d’humor i sàtira? Jo sempre he estat un paio bastant de labroma, i si algú ho recorda, a Tor hi ha moltsmoments que són bastant divertits. El quepassa és que a Tor tot estava tacat de sang, iaixò sempre ho tenyeix d’un vermell que

tapa moltes coses. També és veritat quequan comences a escriure el llibre, no hopots fer d’una altra manera si no és ambconya. Me’n foto molt de mi mateix. No lirecomano a la gent que em coneix molt per-què em fa una mica de vergonya, perquè esfotran un tip de riure a la meva salut. Laqüestió és que riguem junts.

Darrere l’humor i la sàtira del llibre, prete-nies fer alguna crítica a la importància quedes de la societat donem a la imatge i l’estè-tica? Amb tot el que faig intento ser bastantobjectiu, i a l’hora de fer una fotografia pro-curo que tingui pocs adjectius per part meva,i que sigui el lector qui jutgi. En aquest cas,evidentment hi ha crítica al món de l’estèti-ca, en tant que hi ha gent que fa d’això unaraó de viure o la raó principal de la seva vida.Però no és un llibre fet per criticar aquestmón, és un llibre que neix sense pretensions,un diari d’una experiència viscuda. Es parladel menjar, dels excessos del menjar i del nomenjar, dels quilos, i les dietes. I ho fa gentque ha viscut molt en primera personaaquests excessos. Tot això surt, el que passaés que no hi ha cap crítica descarnada.

Vivim en una societat plena de complexos iaquests llocs són per sentir-te més bé? Sí, hi ha de tot. Però també hi ha gent queva a aquests llocs de teràpia. En tot cas, noes tracta d’un llibre d’autoajuda, ni un assaigal voltant d’aquests camps. És un llibre persomriure, per divertir-se. Si parléssim detelevisió seria un programa d’entreteniment.

Com veus, amb la perspectiva dels anys, lavida de Tor, tretze cases i tres morts, un llibreper cert, èxit de crítica i lectors, i estudiat ianalitzat a les facultats de periodisme... Per a mi continua sent una sorpresa enormeperquè no m’esperava com ha arribat a créi-xer. És una satisfacció increïble però tambéem fa un punt de mal perquè sé que mai méstornaré a repetir una cosa com Tor. Ni coma llibre, ni com a experiència. Aquest segonllibre també em feia una mica de por, perquèpublicar, darrere de Tor, un llibre de conya,penses, “com et rebrà la gent?”. Però les cir-cumstàncies i la vida m’han portat a escriureaixò i crec que el lector és prou llest de pre-guntar-se ‘què “escriu aquest ara”. I tambépenso que, qui hagi llegit Tor, encara s’hopassarà millor. El personatge és el mateix i lamanera de treballar el llibre és la mateixa.Una experiència viscuda, i narrada en pri-mera persona. L’essència és la mateixa, elcontingut molt diferent. Tor ha crescut

molt, ara mateix tinc material per fer unaltre llibre i a vegades penso que potser esta-ria bé que fes una segona part, però tambéem fa una certa mandra perquè hi ha unacosa que la gent no n’és conscient i és que lamajoria dels personatges de Tor estan vius, iaixò vol dir que quan surt Tor en un titularem truquen, i encara n’hi ha que m’amena-cen i que em busquen les pessigolles. Però,per altra banda, és fantàstic perquè encaraara em trobo un munt de gent que va a Tori el llibre encara es ven, i que avui dia un lli-bre en català encara es vengui a bon ritmecinc anys després de sortir, és una cosa queno hauria somiat ni en el millor dels meussomnis.

Quines novetats ens explicaries a la segonapart de Tor? Home, podríem parlar de qui és l’assassí[somriu] No sé si ho faré. Els propers anyssegur que no. Haurien de passar moltescoses. Més aviat és una reflexió per la quan-titat de material que he recollit. En totsaquests anys he conegut molta gent, he fetmoltes xerrades i m’han explicat una barba-ritat de coses noves. La carpeta Tor ha cres-cut i s’ha triplicat.

Amb una paraula, has passat de la munta-nya maleïda al balneari.No sé qui va dir que havíem passat de lasang a la suor, però no me l’he fet aquestplantejament. En un cas hi ha morts, assas-sinats, contraban i situacions de por i pres-sió, i en aquest cas anem a un altre extremque és més divertit i que busca fer somriure.Jo intento pensar molt en el present i gaudirdel que estic fent en aquest moment. Delpassat no en puc viure, no em dóna rèdits,no em satisfà, i el futur ningú et garanteixque arribarà. I ara vull gaudir dels balnearisi de fer riure a la gent. Ja vivim en una èpocaprou seriosa i convulsa! Podem riure de lavida quotidiana i d’uns quilos de més, queno passa res.

Tindrem pel·lícula de Tor? Crec que sí, però haurem d’esperar un parelld’anys perquè ara toca l’adaptació cinemato-gràfica del Mecanoscrit del Segon Origen, diri-gida pel Bigas Luna i, després, segurament,farem Tor.

I el proper llibre sobre Fago? Sí, el més lògic seria que l’any que ve publi-qués el llibre de Fago. Tinc molta feina feta,al llibre li queden dues bullides però no éscap ciència exacta. Per sort, no tinc calenda-ris de lliuraments i vaig al meu aire.

BENZINA_46

Converses d’emigrats alemanysJ.W. GoetheEditorial Alpha

Allò que brilla com el mar Hiromi Kawakami Quaderns Crema

En Midori Edo és un nen en trànsit cap al’edat adulta. Viu amb l’Aiko, la sevamare soltera, i la seva àvia Masako, i repvisites del seu pare biològic. En Hanada,el seu amic de l’escola, vol vestir-se dedona per anar pel carrer «com sim’estiguessin apunyalant». I la Mizue,que està enamorada d’ell, li demana mésproximitat física. Crònica subtil del canvi,la recerca de la identitat sexual il’amistat, Allò que brilla com el mar ésuna història en què flueixen ambnaturalitat els aspectes més recòndits del’ànima. Segon llibre de la japonesaHiromi Kawakami traduït al catalàdesprés de l’èxit d’El cel és blau, la terrablanca publicat també en una magníficaedició per Quaderns Crema.

El lector obseditIgnasi AragayEditorial Acontravent

Text bastit de molts retalls queprodigiosament van enllaçant-se els unsamb els altres, amb el resultat d’unassaig fet a pedaços, un patch-workliterariopolític que recull una tria de cincanys d’articles d’opinió, quasi doscentenars de peces breus publicadesentre finals del 2004 i mitjans del 2009a les pàgines de cultura del diari Avui. Elllibre, l’ànima del qual és la incitació ala lectura, vol ser un homenatge alperiodisme cultural i una reflexió a lapèrdua de pàgines de cultura a lapremsa actual. En paraules d’Aragay:“És un llibre de lectures, perquè el meuarticulisme parteix gairebé sempre delectures. Sóc un lector obsedit amb elmón de la lectura i obsedit amb el país”.

Un amor d’en SwannMarcel ProustViena edicions

Charles Swann, un home faldiller i benrelacionat amb l’alta societat parisenca,coneix un dia al teatre la bella Odette deCrécy, amb la qual coincideix desprésregularment al saló de la senyora Ver -durin. Al principi, en Swann no se sentparticularment atret per ella, però a poca poc se li desperta un sentimentamorós. Després d’una nit en què ell labusca per tots els restaurants i bars deParís, en Swann i l’Odette esdevenen,finalment, amants. Però la gelosia esconverteix en el motor de la seva relació,especialment quan en Swann descobreixque l’Odette duu una vida que ell ignora.Magnífica reedició dels llibres segon itercer d’A la recerca del temps perdutamb una fantàstica traducció.

Una història avorridaAnton TxèkhovEditorial Minúscula

A reveure, EspanyaJordi CussàEdicions de l’Albí

Any 2038, Estat sobirà de Catalunya.L’acció se situa enmig d’un dramafamiliar: la que va ser la primerapresidenta de l’Estat català es retrobaamb la seva néta Sophie arran de la morten un accident de la seva filla. La nétaestà preparant un guió per a un film sobreels esdeveniments que, el 23 d’abril de2018, van desembocar en la proclamacióunilateral d’independència del Parlamentde la Ciutadella. Novel·la de política-ficció que, partint sense embuts de larealitat actual, cerca les coordenades delGPS independentista. Gràcies a un ritmede cine i un esquema amb ressons dethriller, la trama dels personatges resolels interrogants del present amb un signed’admiració futur.

L’exèrcit revolucionari francès irromp enterres germàniques. Una família de labaixa noblesa alemanya es veu forçada aabandonar casa seva i a instal·lar-se al’altra banda del Rin. Reunits sota unmateix sostre tots els membres de lafamília, no triguen a fer-se sentir lesdiferències entre els uns i els altres, entreels defensors aferrissats dels ideals de laRevolució i els qui la combaten ambcontundència. Quan la política amenaçad’enemistar-los, els personatges deci -deixen explicar-se històries, i les paraulesels porten per camins inesperats, percamins en què de vegades és difícildistingir la realitat de la fantasia.Celebrem la reestrenada col·lecció declàssics de la prestigiosa editorial Alpha.

Sam Abrams comenta poema a poema illibre a llibre tota la producció lírica deJoan Maragall, el primer poeta modern deCatalunya. Des de l’«Oda infinita» dePoesies (1895) fins al «Cant espiritual»de Seqüències (1911). Aquest estudi,adreçat tant al públic lector en generalcom a l’especialista, és una de lesprincipals aportacions a l’Any Maragall,que commemora el centenari delnaixement i el cinquantenari de la mortdel poeta. L’estudi de Sam Abrams, escritamb passió i rigor, té com a objectiuoferir una visió completament nova del’obra poètica de Maragall i reivindicar-neel mestratge artístic, la intel·ligència, lahumanitat i la plena modernitat ivigència.

No parlis de mi quan me’n vagiMercè IbarzEditorial Empúries

La fotògrafa Valentina Morera té gent asopar. Una trucada del Rat, un incòmodeespectre dels anys setanta, esdevingut unpoliticastre que entra i surt dels jutjatsper corrupció, ha fet que ressorgissinmoltes coses. I avui Valentina el rebrà acasa, amb altres vells amics amb quitambé fa temps que s’han deixat deveure. Hi seran la preciosa fugitiva basca,la buròcrata autonòmica i el dibuixantàcid i famós. Els fantasmes protectors dela llar de Valentina, Fluxus i la senyoraCogito, preparen el terreny. Una novel·lairònica i colpidora, que s’estructura envariacions i fugues, i en què la veunarradora es va fent plural, acompanyadade cançons, mentre trena passat ipresent.

Llegir Maragall, araSam AbramsEditorial Proa

Recull les notes d’un dels personatgesmés entranyables de Txékhov: el vellprofessor de medicina i reconegutcientífic Nikolai Stepànovitx, que, víctimade l’insomni, ja no és capaç de copsar elsentit de la seva vida. Tot i que si miraenrere la veu «com una bella composiciórealitzada amb talent», no pot evitar queuna malenconia silenciosa i gairebéimperceptible s’apropiï dels seus últimsdies i el faci dubtar de la seva visió delmón. Relat d’humor subtil en què eldistanciament irònic i el dramatismeíntim s’imposen sobre qualsevolpossibilitat de rebel·lió. Aquest conte del1889, que inicia l’etapa de maduresa del’autor, és un mirall de l’univers txekhoviài de l’època.

Aparador Per Eva Serra

BENZINA_47

n l’actual devorador món editorial els llibres caduquende la llum pública al cap de poques setmanes, empesos per l’allaude novetats, amb independència del seu valor artístic. Per això calposar fre des de la crítica a aquest voraç sistema piconador de lamemòria, i aturar-nos a fer esment a les obres que no mereixenl’oblit. Aquest és el cas d’Aigua bruta, la novel·la amb què PauVidal va guanyar el Premi de Literatura Científica 2006, i que haestat recentment reeditada en butxaca.

Si bé a Aigua bruta la ciència és abordada per partida doble,Vidal aposta per una història d’intriga detectivesca de la mà delpersonatge narrador, Camil, el filòleg caçador de mots que repl’encàrrec d’un mediocre –i reconegut– estament oficial i que, perun gir atzarós, s’acaba enfrontant a un cas de delicte mediambien-tal. Vet aquí les dues branques científiques de la història: la cièn-cia mediambiental i la filològica. Totes dues suposen, en la galo-pant degradació del cas català narrat, la gran metàfora de lanovel·la. Mentre que un riu és contaminat pels vessaments tòxics,la llengua és contaminada per la trampa del bilingüisme, quenomés pot ser acceptada o projectada des del cinisme o la igno-rància. No en va Camil ens diu: “no s’acaba mai, amb la llengua(...) Els que no hi entenen diuen que és perquè evolucionen. Lesllengües, volen dir. La típica afirmació buida de sentit dels qui nopateixen per la seva”. Li sona, això, al lector?

A banda de l’enorme riquesa i domini lingüístic de Pau Vidal,que fa de la llengua una eina perfectament esmolada i en diferentsregistres segons els personatges, la seva prosa és àgil en la matei-xa mesura que se succeeixen els fets. I si aquest és un aspecte claude la novel·la, una altra de les troballes és la gran sensibilitat deCamil, tanmateix encoberta pel desmenjament que emfasitza laprosa directa i franca del personatge. Aquesta encertada dualitatprovoca l’empatia del lector. Així, per exemple, el motoristaCamil resulta entranyable en l’episodi en què s’indigna per laincomprensió dels qui no creuen que les motos tinguin ànima.

Però Aigua bruta és molt més que una novel·la d’intriga basa-da en les esmentades ciències. El seu ritme frenètic pot resultarenganyós tenint en compte l’amarg contingut de les reflexionsque va esquitxant Camil sobre el país degradat on viu i la malal-ta societat global, d’un irònic escepticisme que frega la misantro-pia. A tall d’exemple, és dramàtica aquesta conclusió: “Si no hihavia calés pel mig no es podia parlar pròpiament de becaris. Ésben cert que la realitat va per davant dels diccionaris; i la realitatcapitalista encara més”. I és que Aigua bruta no és en cap sentituna novel·la d’una sola peça, cosa que no impedeix que l’autor nodeixi de cenyir-se a les lleis del sovint injustament menystingutgènere detectivesc, i que no dubti a adoptar el suat recurs de l’in-vestigador accidental. I precisament, per aquest perfecte joc d’e-quilibris, parlem de literatura. Vet aquí el gran mèrit d’aquestanovel·la.

ERicard Biel

Pau Vidal

Títol_Aigua bruta

Autor_Pau Vidal

Preu_9,95 euros

Editorial_Edicions 62/La Butxaca

Pàgines_192

Pau Vidal (Barcelona, 1967) és filòleg, però es presenta com a lin-güista. És traductor de l’italià d’autors com Camilleri, Tabucchi iErri de Luca. Autor de la sàtira El parevostre (2000), va guanyarel Premi Documenta 2002 amb el recull de narracions Home les,i ha publicat En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (2009). Haestat presentador a Barcelona TV del concurs Joc de paraules. Ésautor dels mots encreuats en català del diari El País, i a l’estiudirigeix el programa de llengua del Matí de Catalunya Ràdio.Aigua bruta és la seva primera novel.la.

Aigua bruta

Crítica literaria `

BENZINA_48

l poeta ha donat nom de dona a la seva creació.Devotament lliura la seva emoció poètica a l’estimada, queen l’obra que ens ocupa, es diu Aloma i ens remet a unparell de referències literàries més enllà d’altres connexionspossibles. Josep Fàbrega i Selva retrata un paisatge que vacreant per mitjà de la paraula i el sentiment. En l’esplèndidpròleg del llibre, Montserrat Altarriba dóna moltes claus dela gènesi del poemari i alhora mostra bells detalls de la plas-mació final en els poemes de Parlo d’Aloma. Aquest llibre vamerèixer el Premi de Poesia Marià Manent de Premià deDalt 2009 i confirma la destresa de Fàbrega per escriure unseguit de poemes rigorosos quant a forma i rics en imatges.Aquest és un poemari d’amor, amb la cadència dels versosclàssics llatins i amb els colors sempre vius dels paisatges. Elvers és com un perfum que s’exhala i s’inspira, que va sedi-mentant una imatge o un record i donant forma a un estatanímic. Hi trobem el vers decasíl·lab, que és sempre senten-ciós i penetrant. Llisca pels elements del paisatge que estransfiguren en la matèria del poema, sense tancar la possi-bilitat d’esdevenir també imatge poètica de l’estimada.

Aloma ens remet a la novel·la homònima de MercèRodoreda. I com destaca Altarriba al pròleg, Aloma éstambé la mare de Blanquerna en el clàssic de Ramon LlullLlibre d’Evast i Blanquerna. Les dues Alomes es contrapo-sen segons una concepció de la dona: l’Aloma de Rodoredaviu unes relacions amoroses desgraciades i la maternitat noés pas un factor positiu en la seva vida; en canvi, a l’Alomade Ramon Llull hi veiem com ella es realitza plenamentmitjançant el matrimoni i la maternitat. Partint d’aquestesconnotacions literàries que duu el nom, Josep Fàbregaescriu aquest poemari que és dedicat completament al tufemení, és a dir, a l’estimada del jo poètic. Ella s’integra enel paisatge, és l’element vital que desencadena allò que elpoeta expressa i que viu plenament dins seu: Aloma és en elsblaus i els verds, i en l’aigua / i arreu on he mirat. Potser caldria/ llegir els colors i els sons amb la mirada / i no amb l’enyor: lallum feta carícia. Quan el poeta s’adona que el seu afany deposseir Aloma no troba el camí adient per abastar-la, s’ado-na que la perd, que viu en l’enyor i en la penombra. El seuviure és en la foscor, malgrat que la presència constant delmar omple els seus dies i li permet tenir accés a un senti-ment de bellesa. La lluna és la seva confident però ja no liduu cap paraula d’ella: és òrfena de sons i malastruga / i no sapdar-me llum ni fer miracles. / Tan lluny de mar els somnis s’a-corruen / empaitats per uns dits que me’ls dessagnen. Aquest lli-bre és una aventura que configura un paisatge amb l’amor,amb l‘Aloma, amb la natura.

E

Josep Fàbrega i Selva

Títol_Parlo d’Aloma

Autor_Josep Fàbrega i Selva

Editorial_Viena

Barcelona, 2010

Preu_10,50 euros

Pàgines_84

Josep Fàbrega i Selva (Súria, 1947) fins fa poc era professor de lite-ratura en actiu. Des del 2007 ha aconseguit una llarga llista de pre-mis literaris en certàmens d’arreu del país. Entre d’altres, ha meres-cut el Premi de Poesia Jordi Pàmias amb Sis dies d’agost (PagèsEditors, 2010) i el Goleta i Bergantí del Masnou de l’any passat ambD’aquí estant (no) es veu el mar (Viena Edicions, 2010). Amb el volumque comentem avui, es completa un any ple de novetats poètiquesde Josep Fàbrega i Selva: el 2010 és l’any de l’esclat editorial de laseva obra poètica i a BENZINA ens en fem ressò.

Parlo d’Aloma

Crítica de poesia

Ricard Mirabete

BENZINA_49

ls versos declamen la permanència del desig. Elpoeta prova d’encabir aquesta partícula intangible de què ésfet el sentiment amorós en versos que retenen i alhora donenimpuls a l’esclat emocional. El poeta es deixa interpel·lar perla natura silenciosa i, fins i tot, es deixa prendre per un certestat espiritual receptiu. Però cal afirmar que aquest desig decomprendre l’entorn i els sentiments que ens somouen l’àni-ma, també és una via lliure perquè el dolor s’integri a la per-sona com una part de si mateix. El desig permet amb gosa-dia sumar dies de treballs d’amor però també d’espines. SantiBorrell debuta al món editorial amb aquest poemari que ésel relat d’un amor del passat que es configura amb el temps.El seu vers dibuixa els trets que marcaren l’experiència amo-rosa concreta per mitjà d’un estil directe, concís, que sugge-reix tot el que hi ha darrere del que no s’expressa clarament.Dels sentiments en sabem ben poca cosa, tret que siguin comaquelles línies permanents de les mans. El poeta se serveix deRamon Llull per avançar al lector pels camins inescrutablesde l’amor: i caigué entre espines / i li semblaren que eren flors.

Santi Borrell ha confegit un poemari que aprofundeix idóna una perspectiva múltiple del que amb la poesia podemafirmar de l’amor. L’ambivalència d’estats d’ànim, les contra-diccions i injustícies que es comparteix quan s’estima, sóntrets definitoris del seu dir poètic. El seu vers és un fraseigque esclata contínuament, que sembla no acabar, que nodóna per finalitzat l’anhel i el desig d’arribar a l’altre, ni tansols quan ha interioritzat la seva plenitud. I és que en el fons,el desig és una de les vivències, potser la que més, que enspermet mantenir l’esperança, la il·lusió, la vida. Els éssershumans volem desitjar. Volem el desig com el cos demanal’aire, com la ment demana una altra ànima amb qui compar-tir la il·lusió de viure.

Amb aquest poemari d’amor apassionat i sorprenent,Borrell ens ofereix a les mans els seus dies. L’autor vol aug-mentar en extensió un estat emocional concret, que es vadesenvolupant en una gran part de poemes. Potser seria boque el volum integrés d’altres modalitats del sentir humàperò el lector, que no és ingenu, es deixa convèncer per se -guir avançant en la vivència inesgotable del desig. En un delspoemes més representatius, el jo poètic ofereix la clau quelliga tot el llibre: l’amor desencadena totes les possibilitatshumanes de cadascú. El poema és La primera dona i l’autordeclara: L’amor és la paraula del temps / la paraula exacta deltemps. Amb aquesta obra queda inaugurada una nova edito-rial de Vilafranca del Penedès que posa al servei de tots elsamants de la poesia un seguit de poemes que esclaten davantnostre.

E

Santi Borrell

Títol_Els dies a les mans

Autor_Santi Borrell

Editorial_Edicions de Pedra

Vilafranca del Penedès, 2010

Preu_11 euros

Pàgines_65

Santi Borrell i Giró (Vilafranca del Penedès, 1972) ha promogutdiversos festivals de poesia, llibres col.lectius, muntatges poètics, aixícom d’altres iniciatives per Internet. La seva implicació en el móncibernètic ha donat forma a un llibre editat conjuntament ambViolant de Bru, que aplega diversos autors que mantenen blogs poè-tics des de fa anys. El llibre duu el títol de Poems&Blogs. Poetes a laxarxa (Vilafranca del Penedès, 2010) i inclou poemes i textos d’unatrentena d’autors i autores blocaires. També se’l pot llegir al seu blogSanti B. (http//:poesiasantib.blogspot.com).

Els dies a lesmans

Crítica de poesia

Ricard Mirabete

BENZINA_50

L PAGÈS QUE VAINTENTAR MATAR FERRAN IIEra un divendres del desembre de 1492 ifeia dos mesos que Colom havia arribat a lescostes americanes. A Barcelona, Ferran II elCatòlic (1452-1516) sortia tranquil·lamentde la capella de Santa Àgata amb la sevamuller Isabel de Castella (1451-1504). Desobte, però, un home armat amb una espasaes va atansar al matrimoni i va atacar elmonarca.

Per sort de Ferran, els guàrdies vanaconseguir aturar l’assaltant a temps, tot ique aquest va arribar a esgarrinxar-li el collamb la seva arma blanca. El causant de talensurt va ser Joan de Canyamars (?-1492),un pagès de remença boig per uns, defensordels drets de la terra pels altres.

Per mostrar què li passava a qui intenta-va atemptar contra el rei, Ferran va ordenarun càstig de la més refinada perversió.Despullat dalt d’un carro, Canyamars va serpassejat per diversos indrets de la ciutat. Encada plaça on paraven, a l’home li arrenca-ven una part del cos: ulls, mugrons, extremi-tats... Cap al final del dia se’l va lapidar i,finalment, van calar foc al carro amb elpobre dessagnat a dalt.

El detall: comenta Joan Amades que hiha qui diu que encara es poden veure tresgotes de sang del coll de Ferran II al tercergraó de l’escalinata de la capella de SantaÀgata. Hi són?

EL CARRER AMB MÉS FESTA DETOTSEncara que les butxaques estiguessin buides,persones de totes les edats i condició anaven

E a passejar al Paral·lel. En un dels pocs carrerson s’hi transitava sense fre, ells mateixoseren l’espectacle.

El seu primer traçat data dels volts de1830. Algunes de les indústries de Barcelonas’havien instal·lat fora de les muralles i elscalia una via poc transitada per a la circula-ció dels carros que transportaven material.Així neix un camí ample que voreja lesmuralles des del Portal de Santa Madronafins al final del carrer

Sant Pau. En molt poc temps, les ribesd’aquesta carretera s’omplirien de barriadesdels obrers de les indústries més properes.

Fins als anys 70, l’Avinguda del Paral·lelva ser el carrer dels teatres, dels bars i de lessales de música per antonomàsia deBarcelona. Amb deu teatres i tres sales demusic-hall, aquesta via era sinònim de diver-sió, copes i picaresca.

Segons la nombrosa documentaciómunicipal de l’època, es decideix batejar l’a-vinguda amb el nom de Paral·lel, perquè elseu traçat coincideix amb el d’un paral·lelterrestre: el 41º22’34’’ nord. Coneixedor d’a-quest fet, es diu que va ser Ildefons Cerdà elque va triar la denominació. L’ampli camí deronda, que ja tenia identitat, veïns i trànsit,es va convertir en avinguda dins del «PlaGeneral de l’Eixample de Barcelona». Laseva inauguració data del 1894.

LES RAMBLES: DE CLAVEGUERA AESPINA DORSAL DE BARCELONAEl que ara és un dels carrers més emblemà-tics de la ciutat, la Rambla, en el seumoment van ser, segons les cròniques deJeroni Pujades del segle XVII, unes clave-

gueres. Es tractava d’una construccióromana feta amb pedres tallades per la qualhi passaven elements, diguem- ne, pocsolemnes per a un futur carrer amb tantesinstal·lacions luxoses. Més endavant, la cla-veguera es convertiria en una riera que,amb la construcció de la muralla del Ravaldel segle XIV, es va desviar cap a un altrecantó.

Entre els segles XIV i XVII una febre deconstruccions religioses s’esdevé al Raval:jesuïtes, carmelites, trinitaris, agustins... totshi tenen cabuda. Entre tanta espiritualitattambé hi haurà lloc per a l’edifici de l’EstudiGeneral, el Teatre de la Santa Creu i, tocantgairebé a mar, la fosa que avui suporta el pesde lesDrassanes Reials.

Amb la crema de convents del 1835 i ladesamortització de Mendizábal de l’anysegüent, s’enderroquen molts convents. Aaixò cal sumar-hi la destrucció de les mura-lles dels anys 50 del mateix segle. LaRambla queda plena de forats que s’aniranomplint amb edificis de vivendes o ambconstruccions més espectaculars com les del’Hotel Orient, el Gran Teatre del Liceu, elmercat de la Boqueria o la Plaça Reial. Amés, es trasplanten arbres plataners del Parcde la Devesa de Girona per donar ombrafresca a l’antiga claveguera, que comença aperfilar-se amb la forma de carrer.

Amb aquests canvis, la Rambla es con-verteix en un passeig obligat per als habi-tants de Barcelona, que s’asseuen a xerrar enseients de pedra anomenats canapès o encadires que poden llogar des del 28 de juliolde 1781, quan s’instal·len 300 seients depalla al llarg del carrer.

1001 Curiositatsde BarcelonaSilvia Suàrez i Anna-Priscila MagriñàEditorial Robinbook

Avancçeditorial,

BENZINA_51

Crema catalana

(Barcelona, 1975).

Escriptor i antropòleg.

La seva professió actual

és la de tècnic de so. Ha

publicat la novel·la La

memòria del ferro (Premi

Benvingut Oliver 2007) a

l’editorial Perifèric de

Catarroja (València). Va

créixer a Sant Cugat però

actualment viu a la vila

de Gràcia. Prepara una

nova novel·la que parteix

de la seva estada a

Guinea Equatorial. La

família i els amics li

diuen que hauria de

buscar-se una feina

seriosa. Mentrestant es

dedica a llegir i

escriure.

De què va el teu últim llibre?És una novel·la disfressada de diari d’algúque busca trobar sentit en un present difí-cil, amb la particularitat que el diari nonomés recull l’experiència i els records de lavigília sinó també els dels somnis. En elfons he volgut pensar en el paper que lamemòria, aquella cruïlla entre la memòriaindividual i col·lectiva, té en el significat deles coses per a una persona en el present, decom de manera soterrada però inexorabledetermina qui som i què escollim. Crec queel passat i el present s’alimenten mútua-ment, vull dir que no només entenem elpresent des del passat sinó que, moltesvegades, un fet inesperat en el present enspot fer replantejar-nos tota la nostra com-prensió del passat.

Què aporta el teu nou llibre al lector? Què liofereixes?Em sembla que malgrat tot dec ser unamena de romàntic: he volgut pensar en lapossibilitat d’escriure èpica en la Barcelonacontemporània –si és que aquesta ciutatexisteix!– i, a més, fer-ho de cara a la mun-tanya (Collserola) en comptes de fer-ho decara el mar. Reconec que d’entrada l’intentestava abocat al fracàs, cosa bastant romàn-tica segons com es miri. Però s’havia de fer,no? Crec que aquells que hem crescut aBarcelona hauríem de fer el possible per fervisible tot allò que sabem que hi ha amagatsota el pes de la postal turística.

Què t’ha portat a presentar-te públicamentcom a escriptor i a publicar els teus escrits?Tinc molts dubtes sobre què és el que ente-nem per escriptor i encara més si jo en sócun. Pel que fa a la publicació he de dir que,a risc de passar per presumptuós, crec since-rament que el que escric pot interessar a algú–sinó us ho hauria estalviat! Personalmentha estat un repte trobar un equilibri entre elpropi convenciment que tota escriptura ésen última instància autobiogràfica, i nocometre l’error d’escriure una versió de mi

mateix que només em concerneixi a mi, laqual cosa seria d’un mal gust imperdonable,a més d’un avorriment insofrible.

Quin és el teu proper projecte? En quins denous treballes?Sempre he estat ficat en el món del hip hopi la poesia; ara mateix estic enllestint unàlbum musical en el que la paraula hi té moltde pes. També tinc entre mans molt dematerial que vaig escriure durant els dosanys que vaig viure a Guinea Equatorial;crec que serà una novel·la. A més, m’agrada-ria fer alguna malifeta de l’estil L’assassinatconsiderat com una de les belles arts de DeQuincey. Tot això si guanyar-me el pa emdeixa temps, és clar...

Sobre què no escriuries mai? Per què?No escriuria mai res que fos avorrit, peròalhora detesto els textos fàcils que no exigei-xen que el lector hi posi de la seva part.

Deixaràs llegir a la teva mare el llibre queacabes de publicar? Per què?Ja se l’ha llegit i encara em dirigeix la parau-la, de fet em va dir que li va agradar...Mmmm, dec haver fet alguna cosa mala-ment, doncs.

Què vols aconseguir amb l’edició dels teusllibres? Fama o diners?Pobre ja ho sóc, infame també; això ja hotinc guanyat. A partir d’aquí et diré que, desdel meu punt de vista, la literatura i la cultu-ra en general no són la millor manera de ferdiners o fer-se famós. Recomano muntaruna fundació per finançar campanyes a par-tits polítics a qui es vulgui fer ric, i manteniruna relació entretinguda amb un futbolista aaquell que vulgui fer-ser famós.

Ens pots dir quins són els tres escriptors/esque més t’agraden de la literatura catalana?Són quatre: Antoni Martí Monterde, J.V.Foix, Núria Martínez Vernis i SalvatPapasseit.

Per Tort Yscla

Quimantú Segura

BENZINA_52

ada any deixa literàriament parlant moltsde records. És obvi que el fet lector varia

en cada persona. I per molts anys. És la grandefensa de la lectura (en format paper o electrò-nic) contra els nous formats d’entreteniment: laprivacitat i l’opinió pròpia. Però també és veritatque hi ha modes que és difícil d’evitar. Igual quehi ha llibres difícils de trobar. I la quantitat dematerial que es publica és tan gran que fins i totestant força atent a les novetats, és impossibleabastar-ho tot. En aquest punt voldria comentarprecisament una de les publicacions del 2010que, si bé no ha passat desapercebuda, sí que ésveritat que no ha tingut tanta repercussió compensem que hauria hagut de tenir. Ens referim alllibre American Adulterer (2009), Un adúlteroamericano, (Ana grama, 2010), de l’escriptoranglès Jed Mercurio (Sttafordshire, 1966).

En poques paraules, s’hi fa el retrat del JohnFitzgerald Kennedy de l’època de la presidènciades d’un punt de vista pertorbadorament humà.La forma utilitzada és la del relat de no ficció.Truman Capote a A sang freda (In Cold Blood,1966) utilitzava un succés desgraciat, un assassi-nat múltiple, i l’explicava utilitzant la forma de lanovel·la, però amb el contingut totalment verídic.Després, els deixebles del “nou periodisme” ambTom Wolfe al capdavant, van fer-ne bandera: vetaquí una altra manera d’explicar les coses, encaraque calgués inventar diàlegs i muntar una micaunes quantes escenificacions. El gran fixador delgènere ha estat l’insuperable Norman Mailer, ques’ha centrat més aviat –tal com fa Mercurio a Unadúltero americano– en la novel·lització de biogra-fies. Sense anar més lluny, el seu treball dedicat ala infantesa i la primera joventut de Hitler (TheCastle in the Forest, 2007; El castillo en el bosque,Anagrama, 2007) és tan extraordinari que fa por.

És sabut que els anglosaxons s’estimen a mortel gènere biogràfic. Els lectors menys exigentsgaudeixen més amb recreacions novel·lades comaquestes (a les quals estan molt acostumats) i elsaltres amb les biografies més clàssiques.Tanmateix, sobretot per part dels escriptors nor-damericans, tant els que treballen un model coml’altre són tremendament subjectius. Sembla unacontradicció? Doncs per a ells no ho és: que facisuna biografia d’algú no implica que hagis de serobjectiu i neutral. Al contrari. Això, aquí, encara

no ho sabem apreciar… però no ho podem evi-tar. I així surten un munt de biografies suposa-dament imparcials. Però si volen veure coms’ho fan els anglosaxons, llegeixin Un adúlteroamericano i ho veuran. El llibre-novel·la vessasexe i malaltia per totes les pàgines, per exem-ple. L’autor, que és metge de formació i ha ser-vit a les forces aèries del seu país, sap de quèparla. I quan es posa a burxar en testimonisantics i nous, el que descobreix és el que tot-hom sabia, però multiplicat per mil: Kennedynecessitava follar contínuament tot i el dolorintens i inhumà a l’esquena que el torturava lamajor part del dia. I això no és el que sorprènmés (Clinton i la seva becària quedarien comangelets, al seu costat) sinó el fet que el presi-dent americà, incapaç de controlar els impul-sos, en plena crisi, havia de prendre greus deci-sions que podien significar la pau o la guerra.L’FBI es veia incapaç de controlar-lo i alhoraevitar que la primera dama se n’adonés.Pateixes més tu, com a lector, per aquest homeencisador i també implacable egoista, hipòcritai alhora sincer, que ell mateix.

De debò, Un adúltero americano no és un lli-bre més sobre Kennedy. A part de donar-teenfocaments nous sobre uns quants aspectes dela seva vida (per exemple, la cort de metges,gelosos entre ells, pugnant per veure qui li fica-va més productes mèdics al cos) val molt la penaperquè et fa estar tota la lectura a l’aguait. Peròel millor, repetim, no és això sinó el fet de com-provar un cop més que el gènere biogràfic ésmolt mes flexible del que pensem. Per casa nos-tra, un exemple semblant el tindríem en el jus-tament guardonat Anatomía de un instante deJavier Cercas, que novel·la el cop d’estat frustratdel 23 de febrer de 1981. És Premio Nacionalde Narrativa de l’any passat. Sí, sí, de narrativa.Perquè tant l’aproximació de Cercas a un fet–com Capote– com les de Mailer o Mercurio apersones, ens descobreixen una altra manerad’acostar-nos a la biografia o a la crònica. Elsdefensors de la mort de la novel·la no comptenamb el fet que el gènere es reinventa tot solet através de fórmules com aquesta, que resultend’una eficàcia i d’una contundència aclaparado-res. Encara que, en el cas de Mercurio, sigui abase de fer regalimar testosterona.

Lluís-Anton Baulenas és escriptor

/// Opinió / Amagat al matalas`

Bany literari de testosterona

CQue facis una

biografia d'algú no

implica que hagis de

ser objectiu i neutral.

Al contrari. Això,

aquí, encara no ho

sabem apreciar...

però no ho podem

evitar. I així surten

un munt de

biografies

suposadament

imparcials. Però si

volen veure com s'ho

fan els anglosaxons,

llegeixin Un adúltero

americano i ho

veuran. El

llibre-novel·la vessa

sexe i malaltia per

totes les pàgines.

[ [

[ [

Lluí -Anton Baulenass

BENZINA_54

BENZINA_55

/// Opinió / Entre copes

Canàries tampoc és Califòrnia

Lluí Tolosas

uan em van proposar impartir la conferència inaugural delI Workshop dels Vins de Gran Canària, em van demanar que elmàrqueting del vi fos el tema central de la meva presentació.Ràpidament em vaig posar a redactar les que considero les lleisfonamentals del màrqueting del vi, i en uns dies tenia estructu-rada una conferència amb un cert marc teòric i alguns exemplesde diferents zones vinícoles nacionals i estrangeres.

Però quan repassava el guió de la meva conferència en ple volcap a Gran Canària, em vaig adonar d’un detall important quem’havia passat per alt. Els darrers anys he tastat diferents vins deLanzarote, però mai havia tastat un vi de Gran Canària.Segurament, no era un requisit imprescindible per la meva con-ferència, però aprofitant que la tripulació de l’avió tenia accentclarament canari, vaig demanar la carta de vins amb la intencióde tastar algun vi grancanari. I quina va ser la meva sorpresa quanl’únic vi disponible a bord era un criança de Rioja d’aquells queconeix tothom.

Vaig pensar que ja trobaria algun vi grancanari en arribar al’hotel, així que després de registrar-me a recepció vaig pujarràpid cap a l’habitació, vaig deixar la maleta sobre el llit i me’nvaig anar directe cap al moble bar. I agafat a aquella petita porta,no em podia creure el que hi havia allà dins: un altre criança deRioja dels que coneix tothom i un conegut vi blanc del Penedès.

Vaig aixecar el cap amb la determinació de qui no es rendeixfàcilment, i tot d’un salt em vaig enfilar sobre la taula de l’escrip-tori i vaig enganxar la carta del servei d’habitacions com qui atra-pa un ocell al vol. La carta em tremolava entre les mans mentremantenia la respiració i, fins i tot, em va semblar sentir uns tam-bors de fons que posaven emoció al moment, però en un atac devalentia la vaig obrir de cop i què em vaig trobar? Més d’uncriança de Rioja d’aquells que coneix tothom, acompanyats d’al-gun Ribera del Duero, algun rosat de Navarra i uns quants vinsblancs catalans i gallecs. Ni rastre de vins canaris.

Vaig aixecar el cap i vaig buscar un punt llunyà en l’habitacióper fixar la mirada, a veure si l’ull dret em deixava de tremolar.Estava disposat a trobar un vi de Gran Canària, així que vaig sor-tir de l’habitació com un coet i vaig baixar les escales amb mira-da encesa. Vaig anar directament al restaurant, vaig seure en unataula i vaig demanar urgentment la carta de vins. Quan me la vanportar, vaig mirar de reüll als dos costats i al darrere per si hihavia càmeres ocultes. Pensava que allò no podia ser real, però hoera. Vaig obrir la carta i per primera vegada m’hi vaig trobar elque m’esperava: més d’un criança de Rioja dels que coneix tot-hom, rosats de Navarra i blancs catalans i gallecs.

No pensava rendir-me tan fàcilment, així que vaig saltar de lataula i sense dir res a ningú vaig sortir del restaurant, vaig aban-donar l’hotel i vaig enfilar el passeig marítim a la recerca d’unrestaurant mariner, si pot ser amb pinta de restaurant típic cana-ri. I allà estava, davant meu, amb la barca pescadora dibuixada ala façana i la pissarra que anunciava els seus plats típics. Vaig cór-rer a seure a la terrassa, vaig demanar el peix del dia per no per-

dre temps i ràpidament vaig demanar un vi grancanari. I la res-posta va ser immediata: “mire, los vinos de Gran Canaria son muymalos, pero le puedo traer uno de Lanzarote...”.

Se’m van caure a terra, i em va tornar la tremolor a l’ull dret.Em vaig menjar aquell peix com ànima en pena, amb la miradaperduda en l’horitzó, i vaig tornar a l’hotel arrossegant els peus imurmurant coses que ni jo entenia. Vaig entrar com vaig poder al’habitació, amb certes dificultats em vaig enfilar al llit i em vaigquedar dormit amb un mitjó posat i la mirada perduda al sostre.

Al matí següent encara em costava controlar la maleïda tre-molor de l’ull dret mentre em presentaven per donar la conferèn-cia inaugural. I no podia deixar de mirar la fila zero, on hi haviauna col·lecció impressionant d’autoritats, del Govern insular, de lacambra de comerç, dels gremis d’hostaleria, del sector de restau-ració i d’altres institucions. I darrere, més d’un centenar de pro-fessionals. No ho vaig poder evitar. Vaig apartar el meu guió i elshi vaig explicar igual que a vosaltres el que m’havia passat la nitanterior a la recerca desesperada d’un vi grancanari. I els hi vaigconfessar que l’única cosa que veia clara dels vins de Gran Canàriaés que són vins invisibles. Per tant, si volien parlar de màrquetingdel vi havíem de partir d’aquesta premissa: per molts milions deturistes que passin cada any per l’illa, cap d’ells se n’assabenta quehi ha vins grancanaris. Així, no es tracta de si són vins bons odolents, sinó de què no hi són.

Estava previst que les conferències del Workshop s’allargues-sin tot el matí i després tots plegats faríem un dinar conjunt. I elshi vaig preguntar si el menú previst era paella valenciana, bacallàa la biscaïna i de postres crema catalana. Es va fer un silenci, llarg,i per un moment em va semblar que només se sentia el tic tic deltremolar del meu ull dret. Però els silencis a vegades van molt bé,i crec que tots vam veure clar que és realment estrany que una illaamb tradició vinícola de més de 500 anys estigui conquerida pelsvins de la Península. Com estrany seria fer el tast dels vins deGran Canària amb morcilla de Burgos.

Vaig desglossar llavors les que jo considero les lleis fonamen-tals del màrqueting del vi, i després vaig treure ferro a la situacióamb l’autocrítica que exposo al meu decàleg Catalunya no ésCalifòrnia, publicat en aquestes pàgines l’any passat, on explico lesdeu diferències entre la promoció del vi i l’enoturisme a Califòrniai a Catalunya. Nosaltres tampoc ho fem tant bé com podríem, aixíque finalment els errors van quedar prou compartits com per nosortir d’allà estomacat. Tot el contrari, he fet molts bons amics.

Al dia següent la premsa insular es feia ressò a pàgina comple-ta de la celebració del I Workshop dels Vins de Gran Canària,amb un titular prou il·lustratiu: Canarias no es California. Aranomés em queda veure si fan cas del meu consell quan em vandemanar una estratègia concreta. Els hi vaig dir que, per exemple,demanessin a algun dels seus sommeliers que pensi un bon mari-datge i comencin a servir una copa de vi grancanari amb cada tapade papas arrugás. Simplement vendrien un milió d’ampolles sensesortir de l’illa. Més fàcil, impossible.

Luís Tolosa és sociòleg i escriptor

Q

BENZINA_56

et aquí una exposició im -por tantíssima, pel que fa ala recuperació d’obres d’arti d’arxiu fotgogràfic icinematogràfic, que ofe -reix tot un desplega ment

de ben interessants treballs artístics efímers,environaments, accions, happenings que hanfet història, instants insòlits de l’època, cine-ma experimental i audiovisuals amb imat-ges, d’autèntic culte, d’aquestes peculiarsefemèrides.

Una mostra que ret tribut a un cúmuld’inquietuds i d’esdeveniments artísticsrealitzats amb determinació i transgressió,amb una valentia engrescadora i contagiosa

V

Per Ester Xargay

que va fer possible que, aquests anys, a Gra -nollers hi bategués l’estètica més radi -calment contemporània del context artísticinternacional. Tota una generació que, benpacíficament, es va erigir artís ticament pertraspassar les fronteres de la repressió i lagrisor d’un tot paralitzat pel franquisme.

Així, un Granollers castigat aixecava elcap de sota una llosa d’anys de postguerraque reprimí els vincles republicans i lesideologies llibertàries de la seva gent, i quehavia estroncat de soca-rel les inquietudsinnovadores de tota una fornada d’arqui -tectes, artistes, fotògrafs i dissenyadors que,abans de la guerra, anaven marcant una no -va estètica.

El ceramista Antoni Cumella, gran amici col·laborador de Joan Miró, va anar atiantaquest caliu artístic tot fent de catalitzadord’iniciatives expositives d’art contemporani,com ara la Mostra Internacional d’ArtHomenatge a Joan Miró, acompanyada del IConcurs d’Art Jove de Granollers, que faràde punta de llança de molts artistes locals,com ara Jordi Benito o Vicenç Viaplana que,posteriorment, formaran part de lesmítiques exposicions d’art conceptual a laGa leria “G” de Barcelona.

Pilar Parcerisas –crítica i historiadora del’art conceptual català–, que ha tingut curad’aquesta mostra, escriu: “no és a l’atzar queun dels crítics amb més visió del país i

Acció de Jordi Benito Diapason, 1972. Fotografia Joan Tintó / Fons Ajuntament de Granollers / AMGr-Arxiu d’Imatges

L’art batega a Granollers

BENZINA_57

artífex de les mostres, Alexandre Cirici,titulés “El meridià de Granollers” un delsseus articles a la revista Serra d’Or. I és queel I Concurs d’Art Jove de l’any 1971 vareunir per primera vegada un gruiximportant dels artistes que formarien partde la generació de l’art pobre i conceptual aCatalunya: Carlos Pazos, Ferran GarciaSevilla, Joan-Pere Viladecans, SílviaGubern, Lluís Utrilla i Josep Ponsatí, entrealtres, als quals se sumen els artistes joves dela ciutat del panorama de l’art alternatiu delmoment, com Jordi Benito, VicençViaplana, Xavier Vilageliu, Francesc Sastre,Lluís Peñaranda, Magda González, PacoMerino i Albert Granado, entre altres.

La mostra, dissenyada per VicençViaplana –testimoni actiu de moltes de lesmanifestacions artístiques presents a l’ex -posició–, va endinsant ben hàbilmentl’espectador en l’atmosfera d’aquesta èpocareveladora i transmet l’esperit, la ironiapunyent i la llibertat que emanen obres iimatges. S’hi viu tot un art d’ocupaciód’espais públics, de reivindicació de l’absurdcom a buidat de sentit on l’humor guillotinatotes les convencions. S’hi veuen instan -tànies dels moments en què els grano -llerencs visqueren aquesta epidèmia dellliure albir creatiu que s’estengué per tots elsàmbits de la ciutat, també en forma dehappenings, com ara l’impulsat per Dalí ol’ideat pel tàndem Arranz-Bravo/Bar -tolozzi, els quals van incitar tothom arecórrer els carrers de Granollers bo i arro -ssegant, cadascú, alguna cosa.

I val a dir que el magne contingutrecuperat en aquesta exposició aporta moltselements que ara s’introdueixen en lahistòria d’aquest país, tot induïnt a incor -porar obres i artistes encara mai tinguts encompte, o a induir que la Filmoteca deCatalunya s’hi interessi i eixampli els seusarxius amb el ben interessant cinema ex -perimental que es va conrear en aquestaèpoca a Granollers (a la mostra, s’hiprojecten onze films d’autors com ara JoanCorbera, Albert Granado, Jaume Ortuño,Jordi Pagès, Josep Circuns i Lambert Botey,entre altres).

Cal destacar l’acuradíssim llibre-catàlegcontenidor d’un feix, ben valuós, de materialgràfic, artístic i testimonial.

L’exposició Meridià Granollers anys 70. Art deconcepte i acció es pot veure al Museu deGranollers (c/Anselm Clavé, 40) fins eldesembre del 2011.

ROCA UMBERT, FÀBRICA DE LESARTS

I perquè hom vegi que Granollers no voldeixar de ser un epicentre artístic viu i actiu,aquest municipi ha obert, amb lareconversió de l’antiga fàbrica tèxtil de RocaUmbert, un gran centre cultural adreçat a laproducció, formació i difusió de la creacióartística, que consta d’un espai de 21.000 m²al centre de la ciutat, i on la cultura, laparticipació, l’art, el pensament i les novestecnologies són les matèries primeres.Actualment Roca Umbert té en funcio -nament la Bibli oteca, el Centre Audio -visual, els Tallers d’Artistes, el Bar, la NauDents de Serra i l’Espai d’Arts, on aquestgener s’exhibirà Trilogia de la privadesa –Sibil·la – Domus Aurea – Antikeres de lesartistes Nora Ancarola i Marga Ximènez.

És una mostra que comporta unareflexió pregona sobre el subjecte femení: ladona, el seu cos, la seva funció de gerència icura en una quotidianitat que l’empara ialhora l’aliena, que tan aviat pot ser entesa

com a refugi o com a presó. Ancarola iXimènez ens revelen aquesta condició, vistaa través de la mitologia clàssica, com unarelectura dels mites grecs i romans quesituen la dona en l’espai íntim, a la llar,portes endins. Ho comenta Nora Ancarolaen relació a l’apartat de La Sibil·la “la nostrapreocupació es va centrar en la imatgeoracular de les dones dins l’àmbit personalde la quotidianitat (l’oracle privat) en con -traposició amb la norma (l’oracle públic).Vam decidir treballar amb dos conceptesque es pronuncien de manera semblant:‘vellesa’ i ‘bellesa’, com dos paradigmessignificats. També vam decidir fer ús dereferències clàssiques que, al nostre criteri,posen en evidència les contínuescontradiccions dels mons grec i romà com afonaments de la cultura occidental”.

L’exposició Trilogia de la privadesa de NoraAncarola i Marga Ximènez es pot veure del 27de gener al 26 de febrer 2011, a Espai d’Arts deRoca Umbert (c/ Mare de Déu de Montserrat,36, Granollers).

Tranquil, pernil Per Aleix Saló

BENZINA_58