ASPECTES IDEOLÒGICS SOBRE COMERÇ, ESTANCS ICONTRABAN A MALLORCA I MENORCA (1809)

Aquesta comunicació pretén donar a conèixer l'opinió que tenien les institucions deles illes, i els grups socials que les integraven i els donaven suport, a principis del segleXIX, respecte del comerç, estancs i contraban (*).

Les fonts utilitzades són els anomenats per Swírez «Informes sobre Corts», que ellmateix defineix com «el conjunt d'escrits, procedents de corporacions o particulars, que

foren enviats a la Junta Central com a resposta a la sol· licitud d'informació que féu laComissió de Corts a una circular de 24 de juny del 1809» (1). Aquesta inclou el ReialDecret de 22 de maig, que a l'article 3er proposa una sèrie de punts sobre els quals es de-mana informació -mitjans necessaris per guanyar la guerra, reforma de la legislació dela hisenda, reforma de l'educació, reforma i finançament de l'exèrcit i de la marina, i pa-per d'Amèrica a les Corts (2)- a diferents entitats i persones del país.

Artola (4) detecta als informes la crisi política (institucional) i social de l'Antic Rè-gim. Les solucions proposades, de caire pràctic, evidencien la influència del programasocioeconòmic de la Il-lustració i una certa insolidaritat social. Per a Lasarte (5), la crisies manifesta en la repulsa generalitzada que del sistema tributari de la monarquia absolutafan els memorialistes, fonamentant la seva opinió en un coneixement de la realitat na-cional que els permet criticar els vicis de la hisenda.

De les respostes originades a les Balears arribaren a la seva destinació, la de la Co-missió de Corts, les de la Junta Superior de Mallorca -6/IX/1809 (6)-, la del'Ajuntament de Palma -20/IX/1809-, la de la Universitat de Mallorca-28NIII/1809-, la del Bisbe de Menorca -20NIII/1809- (7), i Audiència de Mallorca-5/XI/1809- (8). Tenim coneixement de dues més, però no podem assegurar que fos-sin rebudes a Sevilla, ja que no se'n troba cap referència al' Arxiu de les Corts. Es tractade l'informe del Capítol de la Seu de Mallorca -12/lI/1810-- (9) i d'unes «Reflexions»dels Ajuntaments de l'Illa de Menorca -28/lX/1809- (10), encara que aquests darrersno foren directament consultats (11). Per altra part sí que ho foren els Bisbes de Mallorcai d'Eivissa, i els Capítols de Menorca i d'Eivissa, dels quals no coneixem resposta.

Resumint hi ha set respostes, cinc de Mallorca, dues de Menorca i cap d'Eivissa.Dues pertanyen a l'església (Bisbe i Capítol), dues a l'administració local (Ajunta-ments), una a l'administració de justícia (Audiència), una prové d'una entitat cultural(Universitat) i finalment la de la Junta Suprema, institució nascuda com a reconstrucciódel poder central enfonsat per la invasió francesa, i que engloba representants de diferentssectors polítics i socials (12).

No ens ha d'estranyar, per la simultaneïtat d'unes mateixes persones en diversesinstitucions, una certa coincidència en alguns punts. En conjunt, les respostes represen-ten l'opinió d'un grup prou ampli dels sectors dominants de la societat balear a l'èpocade la crisi de l'Antic Règim.

La mentalitat econòmica liberal, predominant en importants sectors de la societatespanyola, queda plasmada als informes, que majoritàriament expressen aquest ideari,mentre que els principis del mercantilisme quasi han desaparegut, i perduren alguns de-fensors de les tesis fisiocràtiques. Els partidaris de la iniciativa privada s'oposen als es-tancs i defensen la llibertat de comerç. Aquest darrer punt mereix ser matisat ja que no hiha una total coincidència (13). Ens trobam davant tres posicions respecte de la llibertatde comerç:

1) Proteccionisme i duanes, per defensar la indústria nacional, en especial la cata-lana. Fou la política dels Borbons (14).

2) Llibertat de comerç, vinculada als interessos mercantils.3) Disminució dels drets de les duanes i supressió dels estancs per acabar amb el

contraban i amb la desastrosa administració, incapaç d'aturar-lo.La no coincidència entre els interessos dels industrials i els dels comerciants durant

la Guerra del Francès quedà de manifest en el cas de Catalunya per la diferent actitudpresa davant l'ocupació francesa: la Junta de Comerç de Barcelona s'oposa a Napoleó,mentre que els industrials col· laboraren amb els francesos, i fins i tot es donà el casd'obrir noves fàbriques durant el període 1810-1812(15).

A Mallorca coneixem els projectes de la Societat Econòmica d'Amics del País (16),que pel que fa al comerç propugnà:

-La llibertat de comerç i de drets tant de productes exportats com importats.

-La creació d'una companyia de Comerç (duita a la pràctica fracassà).-Millorar la infraestructura comercial.-Resoldre els problemes monetaris de l'Illa, i entre ells frenar la sortida de moneda

fora de Mallorca.A Menorca, com a conseqüència de l'ocupació espanyola de 1782 trobam una sèrie

de peticions i propostes. En un memorial tramès al Duc de Crillón, cap de l'expedicióespanyola, el 6 de març, els Jurats de Maó demanen (17):

-Franquesa de port per a Maó.-Llibertat per comerciar amb Amèrica.-Lliure extracció de moneda de l'Illa.E14 d'abril els Jurats de Maó es dirigeixen al Governador demanant llibertat per

sembrar tabac a l'Illa i la prohibició d'introduir-ne de l'estranger (18).Poc temps després, el 26 de juliol, per mitjà de la resposta dels Jurats de Maó a la

Junta de Govern de Menorca, aquests reiteren els dos primers punts del març, la peticióde l'abril i van afegir (19):

-L'establiment de fàbriques de teixits de llana, i si això es dugués a terme, la pro-hibició d'usar teixits de llana estrangers.

-Creació d'un tribunal de comerç.-Necessitat de pau amb les potències berberisques.Per altra part, el jurista Francesc$eguí als seus memorials, redactats entre setembre

del 1781 i gener del 1782, demana la creació d'un estanc per als tabacs provinents del'estranger (20).

Els menorquins pretenien mantenir l'estatus de què havien gaudit durant la domina-ció britànica, mentre que la conquesta espanyola suposà el col· lapse del comerç (21); elport franc i la pau amb el Magreb (que arribà entre els anys 1786-1794) eren necessàriesper a la supervivència del model econòmic menorquí.

El resultat de totes aquestes peticions fou la concessió d'alguns registres per al co-merç amb Amèrica -amb certes reticències pel perill que suposava en relació al contra-ban- en les mateixes condicions que Mallorca, el juny del 1782 (22), una certa fran-quesa pel que fa al comerç amb Espanya (llibertat de drets per als productes que proven-guin de la Península per ser consumits a l'Illa; que els productes estrangers en trànsit aEspanya que fan escala a Maó paguin els drets a les duanes de la Península, etc) (23), iuna reducció en la prohibició d'extreure moneda durant el 1788 (24).

Mentre la Societat Econòmica de Mallorca pretén que no surti moneda de l'illa elsJurats de Maó demanen tot el contrari. L'explicació d'aquests fets pot radicar en el dife-rent tipus de comerç realitzat per mallorquins i menorquins; els primers extreuen merca-deries produïdes a l'illa (oli, aiguardent), a diferència dels menorquins que fonamenten elseu comerç en la reexportació de productes estrangers, necessitant diners per iniciar lestransaccions.

El Capítol de la Seu de MallorcaDefensa la no intervenció de l'Estat en matèria de comerç, justificant la llibertat de

comerç (25).

El Bisbe de MenorcaA més de remarcar la importància del comerç --«siendo el comercio el principio de

la felicidad de un Reina- (26), proposa:-La creació de companyies comercials en mans del Rei, però no en règim de mo-

nopoli (27), pel que podem qualificar la seva posició de pseudo-mercantilista.-La supressió dels aranzels que graven les exportacions de productes i manufactures

nacionals i l'increment dels de les importacions.-La supressió dels estancs.-Que els nobles es puguin dedicar al comerç sense veure perjudicat el seu estatus.

L'Ajuntament de PalmaEI que preocupa els regidors és acabar amb el contraban i minorar el número

d'empleats de la hisenda, reduint les despeses i fins i tot augmentant els ingressos. Ambaquesta finalitat es proposa (28):

-La reducció dels aranzels, tant pel que fa als gèneres nacionals com als estrangers,i més als transportats en vaixells espanyols.

-L'encapçalament dels estancs amb els pobles.

L'Audiència de MallorcaEls estancs i el contraban són també la preocupació de l'Audiència, que critica la in-

justícia del sistema (29):-Supressió de resguards i visitadors, els quals acusa de corrupció.-Injustícia de la llei que s'aplica en casos de contraban.-Necessitat d'encapçalar les Rendes del Tabac i Salines.

La Reial Literària Universitat de MallorcaLa seva preocupació radica en els empleats de la hisenda, els qui considera causants

dels mals de l'administració (30):-Els mateixos administradors són els defraudadors i els beneficia l'existència del

contraban.-Conveniència d'arrendar els drets de les Duanes.-Suprimir l'estanc del tabac.-Prohibir no la introducció, sinó l'ús de gèneres estrangers.

La Junta Superior de MallorcaLa Junta exposa que les despeses de recaptació i resguard de les Rendes de Duanes,

Tabac i Salines són superiors al que es recull. Indirectament es refereix al contraban encomentar que la recaptació de les Duanes no augmenta en la mateixa mida que la intro-ducció de gèneres. La solució que proposa ja ens és coneguda: l'arrendament o encapça-lament de les Rendes de Duanes, Tabac i Salines (31).

Els Ajuntaments de l'Illa de MenorcaSón els que presenten un projecte més complert pel que fa al comerç, proposen (32):-Abolir les penes corporals i de presó en matèria de contraban, substituint-les per

una pena pecuniària.-Gravar els gèneres de luxe, no els de necessitat.-Moderar els preus dels gèneres estancats i els drets de lícit comerç, amb la qual

cosa augmentarà el consum i les rendes.-Reducció del número d'empleats de la hisenda.-Llibertat de comerç amb Amèrica des de tots els ports d'Espanya.

-Moderació als drets tant d'exportació com d'importació, i especialment: a) expor-tació de fruits i manufactures del Regne, b) productes introduïts o extrets sota banderaespanyola.

-Que no es concedesqui a cap bandera estrangera privilegi que no gaudesqui la na-cional.

-Permís a les embarcacions espanyoles per introduir en trànsit productes estancats id'il·lícit comerç als ports del Regne per reexportar-los a l'estranger.

-Exclusió de tota bandera estrangera del comerç de port a port d'Espanya.-Establiment d'un port franc a Maó, per la bondat del port, ser la seva situació

geogràfica lluny de la península --que permet prevenir el contraban- i pel seu llatzaret.

Si en un aspecte hi ha acord entre tots els informes és en l'oposició a les rendes es-tancades. A nivell de l'estat les opinions són també coincidents (en especial pel que fa ales Rendes de Tabac i Salines), es critica el perjudici que fan al comerç -el del tabac eramolt lucratiu-, la desafortunada administració, i la repressió del contraban (penalitzatrigorosament) (33).

Hi trobam tres posicions referents als estancs. Per una part els partidaris de la sevasupressió (Bisbe de Menorca, Universitat), després els defensors que aquestes rendess'encapçalin als pobles (Ajuntament de Pàlma, Audiència, Junta Superior) (34) o s'ar-rendin (Junta), i d'actuar igualment amb les Duanes (Junta i Universitat). Finalment elsAjuntaments de Menorca, potser per l'experiència del lliure tràfic (abans s'ha esmentatque el 1782 ja demanaren que s'establís a l'illa un estanc del tabac), es conformen si esmoderen els drets (35), baraten d'opinió poc després (36).

El contraban era rendible a causa dels alts preus dels productes estancats (37), que elsfeien poc competitius, ja que el sobrepreu de fet era una exacció fiscal (38). El resguard,;encarregat de la repressió del contraban ocupava molts individus. Les conseqüènciesd'aquesta situació era la corrupció dels funcionaris (39) i el dèficit de l'Administració(40).

Les crítiques dels administradors són nombroses (41), (la majoria dels informes sónpartidaris de reduir-ne el seu número) i també es critica la duresa de la ]]ei (42) i el sis-tema mateix (per als magistrats els estancs defensen interessos «poderosos») (43). Men-tre l'Audiència es refereix als contrabandistes com a pares de família obligats per la ne-cessitat, pels Síndics Presoners de Palma i de la part forana, l'any 1973, els tractaven de«enviciados con una vida ho/gazana» que «se abandonan a/libertinaje diso/ución», perdesprés afirmar, no amb certa contradicció, que es tracta de gent pobra, i lamentar-se delscondemnats als presidis i de les seves famílies abandonades a la misèria (44).

El Bisbe de Menorca propugna la supressió dels aranzels per als productes nacionalsi l'augment per als estrangers, ortodox amb la política econòmica tradicional dels Bor-bons, que es fonamenta en les exempcions a la marina i als productes propis del Regne,gravant o fins i tot prohibint els estrangers, quan la conjuntura ho permetia (45).

La reducció dels aranzels tant per als productes espanyols com per als estrangers, ésdefensada pels Ajuntaments de Palma i de Menorca, coincidint també ambdós en la pro-

tecció de la marina nacional, amb exempcions (el de Palma) i la seva combinació ambprohibicions (els de Menorca).

L'Illa de Menorca i el lliure comerçSi a les mesures abans esmentades s'afegeix per part dels Ajuntaments de l'illa de

Menorca la possibilitat d'introduir productes estrangers en trànsit, les peticions dellibertat de comerç amb Amèrica, i d'establiment d'un port franc a Maó, l'orientació i elsinteressos lliure comercials dels menorquins queden prou clars. Les peticions fetes el1809 són similars a les del 1782, fora d'algunes de caire conjuntural -com la necessitatde pau amb les Regències Berberisques o de poder extreure moneda-, essent el portfranc la més desitjada (ja assolida durant la dominació britànica entre 1712 i 1782). Unany després, e1181O, davant el fracàs de les seves iniciatives (46) intentaren obtenir perla força el que tant ambicionaven, obligant el Governador de l'illa a concedir una sèrie depunts, entre ells el port franc, com expressa el sigüent ban: «Que queda Menorca libre dederechos de Aduana, Puerto, Estanco, Resguardo, papel sellado, ... » (47). La frustraciód'aquest intent dóna lloc a posteriors demandes, especialment durant períodes de crisi(48), que arriben fins a les primeres dècades del segle XX (49).

Per altra part és també interessant la distinció que fan, tant el 1782 com el 1809,entre la prohibiciÓ d'importar un producte -mesura amb la qual no estan d' acord- i laprohibició de consumir-lo, que és el que proposen per protegir la producció nacional(SO). Les idees dels mercaders menorquins no barataren en aquests trenta anys. L'objectiuera poder continuar amb el seu comerç de reexportació.

El Capítol de Mallorca és el que amb més claredat defensa la ideologia liberal, i lano intervenció dels poders públics en l'activitat econòmica. A l'altre extrem, el Bisbe deMenorca proposa unes mides de caire mercantilista, coherents amb la política econòmicadels Borbòns, però contràries als monopolis.

Entre les dues posicions esmentades se situen diferents respostes que propugnen unacerta liberalització del comerç (disminució de les taxes duaneres) matisada amb mesuresde caire proteccionista (per afavorir la marina nacional). És l'actitud dels Ajuntaments dePalma (Sl), i de Menorca. Els darrers a més pretenen la franquesa del port de Maó.

Finalment quasi tots els informes mostren una preocupació pels problemes ocasio-nats pel contraban i la seva repressió. Hi ha un acord unànim en la crítica a l'adminis-tració de les rendes estancades i de les duanes. Es denuncia la corrupció, la inoperànciadel sistema i l'excessiva duresa de la llei que castiga el contraban. Per tot això es demanal'arrendament o l'encapçalament de les esmentades rendes, quan no la supressió dels ma-teixos estancs.

(*) Abans de continuar voldria significar el meu sincer agraïment a Guillem Ribas Roig per la sevavaluosa col·laboració en la recerca de la documentació referent a l'illa de Mallorca, necessària per dur aterme la present comunicació.

1. F. Suarez, 1967, «Cortes de Cadiz. Informes Oficiales sobre Cortes. Baleares», pàg. 13.2. Arxiu del Regne de Mallorca, Reial Acord, Expedient nQ 1 (1809).3. Veure nota nQ 2, «Para reunir las luces necesarias a tan importantes discusiones la Junta cons ul-

taní a los Consejos, Juntas Superiores de las Provincias, Tribunales, Ayuntamientos, Cabildos, Obispos yUniversidades; y oira a los sabios y personas ilustradas».

4. M. A.rtola, 1968, «La España de Fernando VII» (Historia de España dirigida por Ramón Menén-dez Pida]), pàg. 423-442.

5. J. Lasarte, 1976 «La consulta al país de 1809; un alegato contra Ja Hacienda del Antiguo Régi-men, pàg. 140-141.

6. La data expressa quan conclogué la redacció de l'informe, no la seva arribada a la Comissió.7. Es troben a l'Arxiu de les Corts a Madrid. F. Suarez, op. cit., els publica íntegrament. També han

estat estudiats i parcialment publicats, entre d'altres, per F. Jiménez de Gregorio, 1957, «La convocacióna cortes constituyentes de 1810»; M. Artola, 1959, «Los orígenes de la España contemporanea»; J. La-sarte, 1976, op. cit.

8. Veure nota nQ 2. No es conserva a l'Arxiu de les Corts, però tant la documentació que F. Suareztreballà a l'esmentat arxiu com la que es troba a l'Arxiu del Regne de Mallorca ens confirmen que aquestinforme arriba a la Comissió.

9. Arxiu capitular de Palma de Mallorca, Resolucions Capitulars (1808-18JO), folis 223-228volta.

10. Arxiu històric de Maó, Llibre de Memorials i Cartes (1807-1811), folis 203-210. A. Murillo,1977, «La "revolució" menorquina de 1810», pàg. 61-62; «Aquest document, juntament amb un altre datatel12 de desembre del 1809, va esser tramès a la Junta Central per Pròsper de Bofarull, aleshores agent delsmunicipis menorquins a Cadis»,

11. Segons F. Suarez, op. cit. pàg. 56, sols 39 de les 185 respostes conegudes provenien de per-sones o institucions consultades. El Decret de 22 de maig deixà oberta Ja possibilitat d'expressar la sevaopinió als no consultats directament, Veure nota nQ 3.

J2. M. Oliver, 1901, «Mallorca durante la primera revolución», pàg. 186-187; integraren la Juntael Capità General, el Comandant de Marina, Oficials, el Bisbe, l'Inquisidor, Canonges, Clergues Regulars,Magistrats de l'Audiència, Regidors de Palma, el Síndic personer, Síndics forans, Consellers del Consolatde Comerç, i representats de Menorca i d'Eivissa.

13. 1. Lasarte, 1976, op. cit., pàg. 168-179, 191-199.14. G. Anes, 1975, op. cit., pàg. 246-237.1. Rodríguez, 1982, op. cit., pàg. 164-166, 179.15. P. Vilar, 1982, «Hidalgos, amotinados y guerrilleros», pàg. 195-196.16. L Moll - J. Suau, 1985, «Memoria explicativa del estado de la isla de Mallorca en el siglo

XVIII» (España en el siglo XVIII, Roberto Fernandez ed.), pàg. 283.17. L. Carreras, 1916, «Avance de un estudio sobre comercio, industria de Menorca» (Revista de

Menorca), pàg. 348-350.18. L. Carreras, 1916, op. cit., pàg. 351.19. R. Piña, 1983, «La reincorporación de Menorca a la Corona Española. 1781-1798», pàg. 121-

134.20. «Las instituciones de Menorca en el siglo XVIII. El fondo documental de Francesc Seguí»,

1986, pàg. 202.21. R. Piña, 1983, op. cit., pàg. 64-65.P. Monbeig, 1958, «La revolución económica de Mallorca y Menorca en el siglo XVIII»,

(B.C.O.C.1.N.), pàg. 53-55.L. Carreras, 1916, op. cit., pàg. 324-348.22. R. Piña, J983, op. cit., pàg. 65-66.23. L. Carreras, 1916, pó. cit., pàg. 353-354.24. R. Piña, 1983, op. cit., pàg. 71.25. A.C.P.M., Resolucions Capitulars, fol. 225 i 225 v.«Las leyes mercantiles favorezcan el comercio y quiten las trabas que pudieran detener su curso. La

concurrencia por si sola compone todas las cosas en materia de comercio. El que vende y el que compra sa-ben muy bien lo que les conviene».

26. F. Swírez, 1967, pàg. 266-267.

«.. pues el comercio fomenta las arles y labranza, aviva y da energia a la Marina y emplea útilmentetoda clase de gentes».

27. F. Suarez, 1967, pàg. 266-267.«Juzgo seda muy útil al Real Erario que S.M. tuviese fabricas y casas de comercio por su cuenta que

bien administradas producirían muchos géneros y manufacturas (. ..), para no deSTruir el comercio de la na-ción habría en este punto de carecer S.M. de rodo provilegio y observar las leyes que obliganz a todos losdemas negociantes».

28. F. Suarez, 1967, op. cit., pàg. 203-206, 226-229.29. A.R.M., Reial Acord, Expedient nO I, 1809.30. F. Suarez, 1967, op. cit., pàg. 234-295.31. F. Suarez, 1967,' po. cit., pàg. 138-142.32. A.H.M., Llibre de Memorials i Cartes, 1807-1811, fols 203-210.33. J. Lasarte, 1976, op. cit., pàg. 169-172.34. J. Lasarte, 1976, op. cit., pàg. 171; considera que es tracta de propostes de dubtós èxit.35. A. Bibiloni, 1988, «Comerç i contraban a Mallorca: 1750-1812. EI cas del tabac» (Estudis

d'Història Econòmica), pàg. 91-92. Els síndics Personers de Palma i de la part forana en carta al Rei(1793) feien una proposta similar en demanar que s'abaixàs el preu del tabac, equiparant-lo al que es veniade contraban, que no fou acceptada.

36. EI 1810 els ajuntaments de Menorca s'oposaren totalment als estancs, demanant la seva su~pressió. L'experiència de l'estanc tampoc no fou del seu grat.

37. J. Mercader - A. Domínguez, 1971, op. cit., pàg. 167.«Los españoles compraban a 22 reales la mismafanega de sal que los eXTranjeros adquirían por 5».38. J. Lasarte, 1976, op. cit., pàg. 161-163.En aquesta mateixa línia J. Rodríguez Labandeira, 1982, «La políTica eeonómica de los Borbones»

(La economía española al final del Antiguo Régimen) pàg. 163-164, exposa que les rendes estancades són«monopolios al servicio de una acción fiscal indirecta» amb els quals es financia la polítioa econòmicadels borbons.

39. A. Bibiloni, 1988, op. cit. pàg. 81, 88, 90.40. F. Suarez, 1967, op. cit., pàg. 141; Juntd Superior«... la AdminisTración y Resguardo de las Tres rentas de Aduanas, Tabaeo y Salinas (. . .) resulTa se gas-

Tall mas de 100 por eiento en su recaudación».41. F. Suarez, 1967, op. cit., pàg. 294-295; Universitat.«La España en el día, en la Administración de sus rentas Tiene oeupadas Tantas personas (. ..) y esta

muy valido la opinión que son elias los primeros defraudadores y los que se prestan con facilidad a permi-Tir el fraude (. ..). EsTa misma administración fomenra otro crecido número de eontrabandistas que no quie-ren extinguir pOl'que les producen mas que sus sueldos».

A.R.M., Reial Acord, Expedient nO I, 1809; Audiència.«Señor, la Naeión a una voz clama por la supresión de los resgusrdos, de esas fantasmas que espantan

la liberlad del eiudadano por todas partes, que ofenden la Justieia y (. ..) consumen las rentas del EstadainlÍTilmente. Desaparezcan de entre nosotros esa caterva de visiTadores, protectores del vicio que debenremediar y que vendidos al que les ofrece causan mas daño que los mismos defraudadores».

42. A.H.M., Llibre de Memorials i Cartes, 1807-1811, fol. 204; Ajuntaments de Menorca.«Abolir (. ..) las penas eorporales y de carcel en materias de contrabanda, dando solamenre lugar en

ello a la conjiscación del fraude aprehendido, y a una pena pecuniaria».43. A.R.M., Reial Acord, expedient nO l, 1809; Audiència.«Bórrense de nueSTros códigos las injusTas Leyes que condenan la exclavituT a un Padre de Familias a

quien la necesidad o el amor a su cOllservación le obligaba a comerciar en géneros que OTro inrerés mas po-derosa había esTancada ... ».

44. A. Bibiloni, 1988, op. cit., pàg. 90-91.45. J. Rodríguez Labandeira, 1982, op. cit., pàg. 164-179.46. Amb posterioritat a les «Reflexions» del 28/IX/1809 i abans dels avalots del primer de març

del 1810, l'Ajuntament de Maó va fer tot el que estigué en la seva mà per obtenir la franquesa de port. Permitjà del seu agent a Cadis reiterà la petició el 12/XII/1809 i el 5/II/18 10. En aquesta darrera data escriviena l'esmentat agent: «No pierda USTed un momento en elevaria allí en donde corresponda no omiTiendo dili-gencia alguna de la que contemple oportuna para su logro, a mas de ser el Puerro mas apropiada de rodo elReyno, queda dotada de un Lazareto capacísimo para expurgar mercadurias y presonas. Ya ve Usted cuantoinreres es para estos pobres naturales el logro de ella». (A.H.M., Llibre de Memorials i Cartes, 1807-1811, fals 310-313).

47. A. Murillo, 1977, op. cit., pàg. 72-73.

48. Com quan durant el trienni lliberal s'acaba amb la marina menorquina en tancar les fronteres ales importacions de blat (P. Riudavets Tudurí, 1888, «Historia de la isla de Menorca», tom. l, pàg.337-338).

49. LM. Quintana, 1977, «Els mènorquins i l'autonomia», pàg. 30-31.50. Per F. Suarez la Universitat Literària coincideix amb els Ajuntaments de Menorca, en afirmar

que «prohibiendo no la introducción sino el uso de ropas y otros géneros extrangeros, se aumentaríaconsiderablemente la Real Hacienda» (op. cit., 1967, pàg. 295). Cal contrastar aquesta opinió amb la de LLasarte per a qui «la Universidad de Mallorca (. ..) cae en actitud prohibicionista al proponer que se impidala introducción y el uso de géneros extranjeros» (op. cit., 1976, pàg. 175).

D'acord amb l'opinió de Lasarte la Universiat era la institució que s'oposava amb més força a la lli-bertat de comerç, o fins i tot al mateix comerç.

Sl. J. Lasarte, 1976. op. cit., 198.Els ajuntaments de les ciutats comercials -com Cadis- són els més interessats en el lliure comerç.