Any VII. —Núm. 330 Barcelona, 28 de abril de 1928 Preu: 10 cèntims

ITSUPLEMENT IL • LUSTRAT D'« EN PATUFET»

M

FLAGELL DETURA T

E1 doctor Kapy Kua, tenia una col • lecció particular de f eres per als seus experiments. Però un dia deixà la.gàbia oberta i el primer d'eixir fou el tigre que sembrà el pànic per la ciutat.

E1 lleó, natural de l'Aràbia, entrà en un cafè atret per l'olor del moka, amb greu enuig d'un client que creia.que els gestes del mosso eren una burla d'ell. I,'ós es féu senyor d'un domicili particular...

i la pantera obligà als pescadors del riu a prendre un bany d'impressió. Però el Dr. Kapy Kua tingué la ideafeliç de disfressar el mico d'urbà de la porra per deturar la circulacio de les fere-

130

VIROLET

Un viatge a la llunaText d'en JOAQUIM FECIT

(Continuació)

Dibuixos d'en MIRET

' O

}

James veient que passava estonasense que ningú tornés a fer acte depresència, pensà que el millor era nodem-strar por i aprofitant l'impresióque amb el tret havia produït damuntd'aquelles rares besticles o pers:nes,es disposà a anar-los a I'encontre.

fi-

poder informar VIROI ET que com sabennostres innombrables lectors, té l'ex-elusiva de prioritat en la informació.No trigà gaire James en trobar l'en-trada d'una habitació llunar: era cir-cular com un gran finestró de transat-làntic. En donar-se compte de la

i M

t^ i ^ 1► S!"' i I

f^ 1r^I^^^II^^ ^^>^l^Il•

tàstic de por, la qual cosa donà nousànims a nostre amic; que ja es consi-derin dominador -de la situació, ambgest enèrgic els manà obrir, però capno gosava fer-ho. Llavors James tornàa lluir les pistoles i esverats s'apressa

-ren a obrir. James penetrà insolentcom un vencedor i tots el reberen pi-cant de peus, (senyal de submissió).

^^ ¡¡411/uI ^ ►^I

Entretant a la terra, els diaris detot el món, informats de la trascenden-tal aventura de James, mercè; al per-fecte apareil del savi Haward, esgota

-v_n les edicions en què e; donavacompte de la partida. condicions delviatge i la feliç arribada, segons els rà-

pros ,mitat del misteriós personatge,cuitaren a tancar, però com la portaera de vidre popagué veure perfectamentl'interior. Els tràfecs d'aquella gentera per aten Ire el ferit. James el veiédamunt d'una taula, sense que es veiésenlloc cap senyal de sang. Amb una

James s'adonà de seguit de la gran di-ficultat que tindria per fer-se entendrei entendre'ls; i mentr_- ell es miravaaquella mena de gent, ells també mi-raven a ell com a una bèstia rara. Lla-vors James per un moment es donàcompte de la situació desairada d'uncamell del parc, que ha de suportarl'exàmen de tanta gent. El que sem-

dio-telefonemes que havia anat- en-viant l'intrèpid nou Colom, descobri-dor d'un nou món. Haward si bé ente-lat el seu goig del triomf per haver sequedat en terra, estava molt satisïetde com James s'hav'a portat i no feiasinó fer-li preguntes per Ràdio, per

mena de cànula, a la manera que aquíinflen els neumàtics dels autos ambaire comprimit procedent d'un bidó,ompliren novament el ferit, el qualprompte recobrà la primitiva fo-ma imoviments. En adonar-se que Ja-mes els espiava el ferit féu un bot fan-

blava més important de la colla deci-dí apropar-se a James en actitud deposar-se a les seves ordres. Jamestingué molta feina per fer entendreque volia veure la ciutat. Amb ade-mans i dibuixos els féu entendre apro-ximadament el que desitjava.

(Seguirà)

VIROLET 131

1DEA D'A1TISTA

fl__IL-

c

Però, ¿què fas aquí ensopit? ¿que no saps que demà és — Veurà, ara de moment no tinc diners, però si eml'Exposició i que almenys i té que haver quatre teles teves? deixa els mares, amb els quadros que vengui ja els lu¿Ja tens els mares? pagaré,

— No tinc diners per comprar-los. — Això sí que no pot éss°r.— Doncs si no portes les teles enquadrades no te les dei-

arem exposar, puix per exposar-les necessitem els mares.

— Sols voldria que em deixés els mares, ja els hi pa-,aré d'aquí pocs•dies.

— Això si que no pot ésser.

— Callat una idea Iluminosal Me n'aniré als encants i.

o

— ¿Quant me'n dóna d'aquestes teles? - —I així. venent=se els quadres, pogué comprar els— Totes plegades 50 pessetes. mares, ja que l'amic li havia dit que per exposar era ne-cessari comprar els mares.

1

132 VIROLET

En Mix Tom, home genial o eI xurro providencial

IIF1!4IÍ/^

i— ;ris.,• < ^

En Mix Tom, as del cinemarei dels «gauchos,> i del llaçque ha passat mil aventuressens comptar ni un sol fracàs.

Fa un viatge per Europa.Visita grans capitals.Pro, s'enyora, car li manquenemocions sensacionals.

Arribat a Barcelona,en cerca de son anhelvisita el Parc i les Rambles,Montjuic i el Paral•lel.

Però, allò que més l'engrescai el deixa boca-badatés veure com fan els xurros.Mai s'ho hauria imaginat!

I, mirant pels descuidatsun apispa que té al darrera,mentre ell bada com un enze,se li emporta la cartera.

El lladre fuig tot seguit Pren el xurro, el desfà, el llença;pro el nostre heroi se n'adona el revolta com un llaçi, com als films, es proposa i entortolliga. el mossegaagafar-lo en poca estona. deixant-lo amb un pam de nas.

VIROLET 133

Les His tò ries de' l'oncle loan

2LA VOCACIO. —I,a vocació és una

cosa que és manifesta ja des de la pri-mera infància, com es demostra en lapresent històrïa. que és la del meuamic Frick Bath i Bull. Un dia, la sevamainadera el portà a passeig en elcotxet.

flÀ1Així aquell dia — qui ho hauria pen-

sat mai! —la corda del trolei va en-ganxar-se en la nansa del cotxet i vafer-lo seguir. Precisament en aquellavolta el tramvia portava retràs i anava— rara avis 1 — a seixanta per hora.

I, com de costum, anà a parlar unaestoneta amb el seu promès, que eraguàrdia urbà, dels de cavall. Es moltcomprensible i fins excusable que amb-dós, absorvits en un canvi de fineses imanyagueries, deixessin un momentd'exercir la vigilància, base de llursoficis.

Quan els dos promesos se'n varenadonar — amb el consegüent esglai

—tramvia i cotxet no eren més que unpunt en l'horitzó. «Diantre, va dir elguàrdia, jo he fet el mal, distraien-te,jo hi posaré el remei: Puja a la gropa,noia! i

E1 que ja no es comprèn tant és queels cobradors del tramvia deixin pen-jar excessivament la corda del trolei.Poden produir-se per tal causa greusaccidents i fins sembla una immoralinvitació al suïcidi pel procediniintde penjar-s'hi.

ÍIIì1ÍPatatrap, patatrap, patatrap..! <A

galop, a galop «Tatano>. Encara queno ets més que un cavall, avui ens hasde demostrar que vals per 40 H. P. aPatatrap, patatrap, patratap, patra-trap... ja és nostre!»

0

Però, en lloc de trobar el nen fetfarina física i moralment, el trobaren

El cas és que acabada la cursa, iamb tanta felicitat, tothom es va treu-

Aquell nen de la cursa folla darre-ra el tramvia va tempsarribar a venirengrescadíssim, crits de

joia!.. ¿Era la velocitat? la¿Potser perre un gran pes de sobre i va ésser pre-

Va lii-a ésser el gran hrick Bath i Bull, ca-can

corda hi havia baixat un xic d'electri-cís celebrar-ho: concedir-se al pe-tit un extraordinari biberon d'honor.

pió del món de velocitat sobre totamena de vehicles.citat del trolei? No se sabrà m o;1

134 VIROLET

Pesca salada

S gons conta el vell Plutarcquan a Egipte arribà MarcAntoni, el guerrer romà,Cleopatra l'obsequià

- per celebrar ses conquestesanió faraòniques festes.

Hi hagué, caceres i jocsregates, castells de focstiberis piramidalsamb els plats Inés especialscom senglars rostits sencersi perles per «entrenièsa.

Un dia, per variaa pescar el convidàper a poder fer de peixdesprés de menjar tant gr:ix.Molta e tona hi estiguerenperò els peixos no vingueren.

Marc Antoni coneguéque allà feia un trist papéell que havia conquistattanta erra, ni un veratpodia ara atrapar!Mes, un recurs va idear.

Féu cridar un pescad&d'esponges, un bus molt bo.I li digué:—Agafa un peix1 bussa al moment mateixque jo tiri l'ham al mari l'hi corres a enganxar.

I per tant, quan novamentllença l'ham, seguidamentsentí que havia picati tragué url peix enganxat.Satisfet mirà la reinacom dient:—¿Faig bona feina?

Mes la reina endevinàson sistema de pescai fent cridar aquell busli (ligué que enlloc d'un lluça. la segona vegadali pengés una arengada.

Marc Antoni l'ham llençài avia. sentí pica.— Vaja, ja veien senyoraque pesco a trenta per hora -exclamà tot satisfeti prompte estirà el peixet.

M_s sa cara és allargadaen contemplar 1'arengada.Cleopatra nu que riui Antoni escorregut diu.— Segur que si hi torno, trecalmenys un bacallà sec.

Ex-xofer curt de vista: --3 Mai no havia estat la circulació interrompudatanta estona.

De ,The Humorist

'233 — Feliu Lluch 234 -- Josep Paituvi X33 — Fructuós Rodellas 736 —Jacint Conill

VIROLET 135

NEGOCI DOBLE

^

ALAB -LLA ara -un dels llocs Inésformosos de la Costa Mansa,lloc allunyat de tot tragí, poc

concorregut i ple de calina i d'encisosnaturals. Una badia ampla i rodona,limitada arreu per muntanyes cober-tes de pins i amb una obertura estretaper on es sortia a la mar gran per entreun grup d'illes esmaragdines. Unaaigua puríssima sempre encalmada itransparent. Unes roques de tot colori aquí i al:à bocins de platja daurada.Barquetes de pesca que cada dia esfeien a la mar com un vol de coloms.

El dimoni; però; s'ha de ficar a totarreu. ¿A qui, sinó al senyor del foc idel fum se li hauria ocorregut cons-truir a Calabella una fàbrica de cimentamb el pretexte que les roques de lacosta eren de la pedra adequada peraquesta fabricació?

El milaurat industrial iniciadord'aquesta criminal profanació de labellesa de Calabella pagà aviat la penaque mereixia, perquè si bé el cimentera excel • lent, la manca de colnuni-cacions li impedí desenrotllar el nego-ci i avi féu fallida i cessà l'explota-ció .

Però la fàbrica restava allà, aban-donada i ruïnosa, com uva taca en migd'aquell paradís de bellesa. Sobretot,l'enorme xemeneia dels forns que jano llençava fum I,erò que amb la sevasil •lueta ennegria el lluminós paisatge.

A Calabella, just a l'altre costatdel lloc on hi havia la fàbrica aban-donada, s'hi era edificat un poblet depescadors on istiu i hivern hi acudiengent de la ciutat, ansiosos de descansi d'esbarjo. Entre ells, el ric comted'Altamira, de la més rància noblesa,home de grans ideals i artista ena-morat de les nàturals belleses. I tam-bé en B ull Serrik, un aventurer de miloficis que acudia com les moques ala mel allà on hi havia probabilitatsde fer algun diner. Ara anava darreradel comte d'Altamira, esperant 1'cca-sió de treure'n profit.

L'ocasió no trigà a preseutar-se. Elconste volia construir un palau vorala mar de Calabella però la visió enne-grida d'aquella fàbrica i d'aquella xe-meneia el tenia furiós.

En Balí Serrik veié, probabilitats

de fer diners i es presentà un dia a casadel comte oferint-se-li com a corredorde finques i agent de varis propietarislocals.

— Vostè és l'home que em convé-1i digné el cointe.

— Al seu servei, senyor.— ¿Coneix el propietari d'aquesta

fàbrica i xemeneia?— Ja ho crec. Es un dels meus re-

presentats.—Dones bé Demani-li quant ne vol

per tirar-ho tot a terra.En Bull Serrik féu l'encàrrec del

comte i tc mà amb el preu, al qual s'hihavia afegit una forta comissió.

— Diu que en vol quaranta milduros,

— Acceptat,—féu el comte.—Quanvulgui, firmarem l'escriptura.

Dies després, el contracte de ven-da es formalitzava i el comte d'Alta

-mira restava en possessió de la fàbricaperò no del terreny. La fàbrica fouenderrocada tot seguit i ainb barcass?sduta la runa a alta mar. La xemeneiasofrí la mateixa sort. Calabella respi-rava. La taca de lletgesa que havia

s9fert tant temps s'era esborrada i lesseves gràcies naturals anaven a veu-re's realçades por la construcció delformós palau d'Altamira.

Perd ja hem dit abans que el di-moni es fica per tot. Bull Serrik, ambla comissió de la venda de la fàbricahavia adquirit el terreny o i aquestas'alçava i dies després hauríeu pogutveure'l entrar al despatx d'un mestred'obres de la ciutat propera.

— Vull que em construeixi una fà-brica i una xemeneia a Calabella.Faci-ho tot ben dolent perquè no hade durar gaire. No ha de costar mésenllà de vmt mil duros.

— Miri que per aquest preu ho fa-rem molt de batalla.

— De batalla ha d'ésser. Així cos-tarà meny_, de tirar a terra.

I el comte d' Altamira veié ambsorpresa que s'aixecava ràpidamentuna altra fàbrica i una altra xemeneiaal Poc de les altres i cridà Bull Serrikperquè anés a oferir quaranta mil du-ros més als propietaris per tirar-les aterra altre cop.

Que és el que aquest volia.

Gran concurs d'ombres x pesques

Zedacció i Administració: Cardenal Casañas, 4.lmpramta: Carrer de Muntaner, 24 interior:

136

Noves aventures d'en DaligaPer protegir l'animalno ataqueu el vegetal,

VIROLET

i en Balaga

Per dur verdura al mercat El carreguen amb dos sacs Davant de la Boqueriaun petit ase han comprat de carxofes i espinacs. topa l'ase amb un tramvia.

Com que els espinacs es menjaEn Balaga pren revenja.

Un que és de la Proteccióvol deturar-li el bastó.

— Protegeixo l'animal.Jo les plantes, carcamal!

7

o

—¿Per què l'ase atonyinava? Cansat de tal discusió I veuen des de l'altura— Els paràsits 11 matava. l'ase els fa fé aviació. com s'acaba la verdura.