Any I - III Epoca - N.° 7 Redacció i Administració: Carme, 3, pral. -Barcelona 22 d'agost de 1931

Jusíícía Social P r e u :15 Cts.Ò R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

El profetile de Constitució i l'Bíaíuf de CatalunyaKl viatge del president Macià a

Madrid, El l l iurament de l'E.statutde Catalunya al president de la Repú-blica espanyola i, per aquest, amb pa-raules lleials, a les Constituents. Elprojecte de Constitució, ja acabat.Heus ací els fets transcendentals dela setmana. Amb ells la revolució vaconcretant-se en formes clares i l'esde-venir immediat dels pobles peninsu-lars llueix més purament i rialler.

Però, el perill de viratges sobtatssubsisteix encara.

Per' l'estructura substancialmentunitària del projecte constitucional.

Pel redreçament audaciós dels esta-ments reaccionaris, que responen i pa-guen així els excessius escrúpols le-galitaris del Govern provisional.

Són dos núvols prenys d'amenaça.Vist en conjunt el projecte constitu-

cional, satisfà. Els principis de laï-cisme integral, del nou dret obrer, dedemocràcia cívica efectiva, de parla-mentarisme responsable i unicameral,

d'economia deslligada de les consue-tudinaries fonts romanes, són admira-bles i adients per a facilitar l'evoluciósocialista que s'accentua arreu delmón. Però, és deficient en quant esta-tueix un presidencialismo plebiscitarii tarada dels vicis i prejudicis de lamàquina unitària en quant defineixfuncions i atribucions de l'Estat cen-tral i de les entitats autònomes.

Reserva a l'Estat central tot l'en-senyament. Dóna a l'Estat una co-participació equívoca en qüestionsd'ordre públic j d'aplicació de la le-gislació social. Restreny les facultatseconòmiques de les entitats autòno-mes.

Es inconciliable amb l'Estatut deCatalunya en les qüestions que nos-altres entenem essencials. A l'extremque si les Constituents aprovessin sen-se esmena el projecte constitucional,l'Estatut esdevindria un cos buit i lavoluntat sobirana de Catalunya unaveu sense ressò en el clos ibèric.

Les conseqüències no cal subratllar-ies. Ja sabem quines podrien ésser.Cal només dir que la República nogaudiria de pau, que l'evolució nor-mal dins les institucions republicanesno seria possible, que tot l'esforç cons-tructiu i humà esmerçat en l'articula-ció dels principis generals constitu-cionals es perdria potser per a donarlloc a una reacció verinosa. ¿ Ouè mi-l^or ofrena podrien fer les Consti-tuents a l'Església catòlica, als ex-aristòcrates, als militars retirats («de-mi-soldiers» freturosos de revenja),als terratinents espaordits pels anun-cis de fonamental revolució agrària, ala burgesia cavernaria que patim, atots, els esclaus de les brillantors mo-nàrquiques, a l'aguait?

Tan important com articular cons-titucionalment les aspiracions profun-des del poble, és assegurar llur efec-tivitat legal. Puix, ¿què en faríemd'una Constitució perfecta, si esdevin-gués una entelèquia, una segona Cons-

titució de Càdiç, la «niña bonita» lacara lluminosa de la qual mai no va-ren veure els espanyols del segle xix ?

I l'efectivitat legal no l'assoliremsinó mitjançant el front únic revolu-cionari. És a dir, no desfent-lo a tros-sos per la fallida mental dels que 110han superat encara l'Estat unitaristade l'Espanya monàrquica.

I la condició essencial del front únicés aquesta : no cometre una injustíciaamb Catalunya, respectar la sobiraniade Catalunya aprovant l'Estatut senseretallar ni esmenar els punts bàsics.

La clau de volta de l'hora políticaespanyola és, doncs, l'Estatut de Ca-talunya. Amb l'Estatut, Catalunya,honorada i ferma, seria no l'illot acan-tilat, sinó la costa brava on perdriacos i ànima la reacció. Anorreat l'Es-tatut...

Els unitaristes tipus Royo Vilano-va i Unamuno i els altres, fan el jocde la reacció. I com a reaccionaris hand'ésser tractats per les Constituents,

M I M per CARLESC A R Q U E SEn la relativa calma d'aquesta tar-

da estival, oint una discussió aferris-sada en un grup de mitja dotzena d'o-brers joveníssims, m'he vist tal comera jo vuit o deu anys enrera : in-quiet, saturat de conceptes redemp-tors, posseït de la fe cega del que creuque amb un salt, un sol, arribaríema la felicitat universal de SebastiàFaure. Segur, seguríssim, que aquestsalt l'havíem de donar en un termeproper. Qüestió de setmanes, de me-sos, o, a tot tirar, d'un anyet.

Aquest esbós d'auto-retrat retros-pectiu, de bell antuvi apar innocentó.Té un regust líric, amb l'encís queli presta l'efebe. Tanmateix, ben mi-rat, hi trobaríeu, potser, si no l'ex-plicació única, almenys una definicióbastant justa de l 'èxit que té a casanostra l'agitació ultrancera.

Car aquest minyó i els que l'envol-ten, sumats amb tres dotzenes de sim-patitzants més o menys fervorosos,representen sovint el sol nucli actiudel poble obrer. Ells fan la feina queels assenyats refusen. En el Sindicalsón la Junta ; en la societat local, elscensors infatigables. El conjunt catalàd'aquests nuclis sense por, constitueixallò que en diem o en diuen : la massuobrera de Catalunya.

Cerqueu la massa. On ? En una as-semblea de Sindicat, per exemple. Lasala plena o a mig omplir, poc impor-ta. La Junta entera presideix. S'ha deprendre un acord important. Suposemque cal enviar un delegat a Madrid oa Saragossa, en un congrés nacionalque ha de ratificar o rectificar la líniade la Confederació. El company quepresideix—rostre greu, arrugues so-cràtiques al front--, amb paraules dediccionari Pallas i tòpics que mai nofallen —revolució social, traïció socia-lera, esdeveniments imminents—expo-

sa l'ideari que ha de tenir el Sindicat :anarco-sindicalisme. Fi del Sindicat :implantació del comunisme llibertari.Mitjans a emprar : acció directa revo-lucionària anti-reformista.

De les tres dotzenes de simpatit-

zants (traguem-nos la gorra, car ja-mai no deserten les assemblees), treso quatre veus fermes sostenen el cri-teri del president. ¿ Veus oposicionis-tes ? Cap ! Gent convençuda ? Les tresdotzenes de sempre. S'aprova? Ningú

ELS MINISTRES ENÈRGICS

- Ja ho tap, >i el cardenal Segura torna, »era erapretonai. El mateix que el vicari i elgeneral Mola, (1 no fan bondai.

«o din ao. -Douta, .queda aprovat!El Sindicat, més que mai per una-

nimitat, és anarco-sindicalista.Després aneu a dir que les tàctiques

de la Confederació són i resulten ca-tastròfiques. Els dirigents us diran(en castellà, com les fulles dels sin-dicats locals) que el obrero catalán varami««) de su libertad gràcies a lestàctiques sindicals aprobadas con arro-lladora unanimidad v férvido entu-siasmo.

Creieu que no ric ni en tinc ganes.Em sap greu haver fet, en temps pas-sats, aquest paper tan poc escaient.Em sap greu i em plau alhora, caravui estic en condicions cje jutjar se-renament les capacitats reals dels san-tons anarco-sindicalistes.

Sindicalista, avui ho sóc més queahir. Ahir no ho era. Fer servir elSindicat d'arma violenta al servei d'u-na minoria revoltosa, és assassinarl'esdevenidor de l'obrer. El Sindicatno pot ni ha d'anar més enllà de lespossibilitats ideals i culturals delsassociats. Servir-se de la unió i deldiner dels obrers associats (que no sónanarquistes, en llur immensa majo-ria), per a implantar per la força uncomunisme llibertari, és anar a un suï-cidi, col·lectiu.

Diguem-ho obertament els obrers dedebò, els que sempre hem viscut delnostre treball manual. Diguem quevolem el Sindicat per a obtenir, ambla unió, la dignificació de la nostraclasse. Volem el Sindicat, no per ater amb ell la revolució quan aquestano existeix en els esperits ni en lesintel·ligències obreres. El volem per-què, dintre d'ell i amb les pràctiqueslliures i voluntàries de la solidaritat,els treballadors arribin aviat al pri-mer graó sindical : al respecte mutu

{Ktïijueiír a la ¡tuyinti n)

Pag. 2 Justícia Social

LA SETMANA POLÍTICAEl "Mea culpa" dels dirigents

F. À. I. de la C. N. T.Els dirigents de la F. A. I., alhora dirigents de

la C. N. T., ens han respost grollerament. Vàremparlar de faisó objectiva. I hem provocat una reac-ció de gent que semblen veure en la crítica perillsmortals.

I tot, per què? Per anar on?Podríem acceptar-ho si fos una reacció en sentit

classista i essencialment sincera.Però no hi hem vist ni política de classe ni sin-

ceritat proletària, sinó petita combinació de capelletaque es sent descoberta i en perill de perdre l'hege-monia.

¿ Com no arribar a aquesta conclusió, quan lanostra posició és d'una claredat meridiana? ¿I ara,sobretot, que els dirigents de la F. A. I., alhoradirigents de la C. N. T., acaben de confessar llurderrota i la plena raó nostra?

No hem anat contra la C. N. T. !Hem combatut els «revolucionaris» de la F. A. I.,

enquistats en les posicions directives de la C. N. T.No hem combatut els procediments de la F. A. I.

per a provocar la fallida de la C. N. T. Molt alcontrari. Ho hem fet per a enfortir-la. Per a trans-formar la C. ÎSl. T. en l'organització autèntica delproletariat català. En una organització plenamentresponsable, plenament democràtica, sense sectaris-mes ideològics, sense exclusivismes, sense matonis-mes interns i externs. En una organització on totsels treballadors, absolutament tots, siguin les quesiguin llurs conviccions, puguin conviure i treba-llar fraternalment d'acord per a conquerir drets imillores essencials, per a elevar la consciència declasse, per a eixamplar la visió històrica, per aendinsar-se en la comprensió del complexe de l'eco-nomia nacional, tan indestructiblement lligada ala internacional, per a desenvolupar l'acció especí-fica dels sindicats en el món proletari del segle xx.En una organització, en fi, emancipada del fals ifosc professionalisme revolucionari, martiri de moltsingenus i «modus vivendi» de molts cridaires im-morals.

Hem combatut la irresponsabilitat, el clandesti-ni sme que no serveix per a la revolució. Hem com-batut l'actitud d'homes que si són intel·ligents nosón sincers, i si ,no són intel·ligents, no han d'ésserdirectors de cap moviment sindical.

Els homes intel·ligents de la F. A. I. saben queles vagues es perden quan es fan en moments deprofunda, llarga i universal crisi econòmica. Saben,també, que la revolució, de fer-la i guanyar-la,seria el triomf pírric d'uns dies, perquè ni tenenla capacitat tècnica per dirigir la producció, ni laforça moral estricta per enfrontar-se a la inevita-ble contraofensiva burgesa. I saben, tanmateix, quel'ideal dels lluitadors proletaris—socialistes, comu-nistes, comunistes llibertaris—no consisteix a acla-parar la humanitat sota l'allau de misèries i, des-trucció dels òrgans econòmics, sinó a elevar-la anivells avui desconeguts de benestar, de producció

científica, d'esforç col·lectiu en benefici exclusiva-ment col·lectiu.

¿Quina sinceritat podia, "doncs, haver-hi en llurcridòria epiléptica revolucionària ? ¿ Com podrienconvèncer-nos de llur sinceritat en apologiar la re-volució immediata, la victòria fulminant del fetuscomunista llibertari?

Això no podia durar. I no ha durat. I és el ma-teix Comitè Nacional de la C. N. T. el que, mésaviat del que ens pensàvem, ha baixat, d'un cop,el teló de la farsa sagnant.

És aquest el sentit, l'abast de la circular que hapassat als sindicats adherits. Una circular extra-ordinària, que seria un auguri de fecunda revisióde mètodes i de sistemes, si no respongués a unsentiment poruc, de qui, defuig responsabilitats re-negant de la pròpia obra.

Amb aquesta circular no pretén el Comitè Na-cional de la C. N. T. «inventar ni, proposar res denou». Però, ara se n'adona que la burgesia, impo-tent per a prendre l'ofensiva, compta encara ambprous mitjans de defensa. Molts i bons. «Bastantemás de lo que se cree», remarca el Comitè Nacio-nal. I tan ben enllestits i categòrics, que tothomha de convenir en què no ha arribat l'hora de vo-ler i poder «realizar lo que es objectivo final de lospostulados de la C. N. T. : instaurar el comunismolibertario». I és ara que ho diuen!

Però, ¿no ho sabien els dirigents de la F. A. I.,alhora dirigents de la C. N. T. ?

Si ho sabien, el seu silenci els condemna.Si no ho sabien, ¿ amb quin dret pretnien dirigir

els sindicats ?No poden ésser al front d'un moviment sindical

ni els covards ni els incompetents. Els covards quesaben on es va, monopolitzen la direcció per a dei-xar-se dirigir. Els incompetents que veuen el malquan el mal ja no té remei, quan els estralls de lesderrotes aclaparen els proletaris.

I és això el que hem dit nosaltres, i no ens can-sarem de repetir.

Ho hem dit sense necessitat d'aprendre la lliçódesprés de l'experiència tràgica de Sevilla, les llui-tes fratricides de Bilbao, la misèria i la desespe-rança de milers i milers de treballadors llançats avagues absurdes per les incitacions i coaccions delsgrups d'acció de la F. A. I., «alters ego» dels diri-gents de la C. N. T. u-

Bona és la frenada. Però no és ella un bill d'im-punitat.

Del que ha succeït i del que es puntualitza en lacircular, en són plenament responsables els diri-gents de la C. N. T. I no els serà fàcil carregar acompte dels sindicats, portats o coaccionats pelshomes de llur confiança, personalment sovint—carés difícil destriar quins de la F. A. I. no són cacicsde la C. N. T.—, equivocacions fatals i tàctiquescatastròfiques no per a la burgesia, sinó per alstreballadors.

El viratge esmaperdut del Comitè Nacional jus-tifica la cruesa dels nostres comentaris. I ofereixuna oportunitat magnífica als treballadors catalans.I diem catalans, puix Catalunya és una personali-

tat definida i ha d'ésser-ho en tots els òrgans ifuncions : polítics, sindicals, cooperatius, culturals,administratius.

Cal, doncs, que els treballadors de Catalunya sà-piguen aprofitar-la i basteixin de dalt a baix l'edi-fici de la nova C. N. T. i hi gravin al cim, enlletres gegantines i lluminoses, aquestes paraulesmàgiques : «Democràcia sindical !»

Els frares conspiradorsA la frontera va ésser «retingut»—no «detingut»,

aclarí el governador provincial, amb finesa que vol-dríem per als treballadors—un vicari que fa de bis-be. Escorcollat, se li van trobar importants docu- •ments relatius, sembla, a la venda de béns ecle-siàstics.

Un capellà interpel·là violentament el ministre dela Governació, retreient-li la «retenció» del vicarique fa de bisbe.

L'episcopat dit espanyol ha escampat una pasto-ral de virulenta crítica política del projecte de Cons-titució. I pels pobles i camps de Navarra i Bascòniavan revivint els capellans trabucaires que crèiem ha-ver enterrat amb l'ignominiós segle xix espanyol.

Pot ésser que sigui aquesta una tempesta en unvas d'aigua, núvols d'estiu que una ventada escom-bra de l'horitzó.

Però són, tanmateix, símptomes alarmants.L'Església catòlica és rancorosa, inhumana, quan

es sent ferida en el que més estima : la riquesa, ien el que reivindica amb zel fanàtic : l'educaciódels infants.

Mèxic és un exemple punyent. Allí l'Esglésiacatòlica ha fet vessar mars de sang. Allí totes lesarmes li eren bones per a combatre la revolucióque nacionalitzà els béns eclesiàstics, que abolí elprivilegi estatal de Roma, que tancà les escolesconfessionals, que legislà la integral llibertat deconsciència i l'absoluta igualtat de les sectes reli-gioses.

I aquí, si hi ha feblesa governamental, si l'espe-rit revolucionari veu amb gest de menyspreu o d'in-diferència les maniobres dels capellans conspiradors,i escolta amb somriure escèptic els sermons monàr-quics recitats, com si s'obeís a un mot d'ordre, totsels dies a totes les trones : sofrirem iguals conse-qüències.

El Govern de la República ha estat massa con-temporitzador. I el temps perdut han de guanyar-loles Constituents. ,

No creiem que l'Església pugui fer trontollar lesinstitucions republicanes, ni deturar l'obra laica,d'emancipació espiritual, moral i econòmica que elpoble exigeix. Però sí pot agreujar els problemesa resoldre, posar obstacles a la tasca de reconstruc-ció i consolidació i armar els braços dels fanàtics idels anorreats per la Revolució.

I és aquest el perill que cal deturar tot seguit,com sigui. La violència de la llei ha caigut damuntels humils que han comès actes prohibits per ella.Caigui també damunt els frares conspiradors. ¿Nosom ja tots iguals davant la llei ?—JOAN COMORERA.

Que és socialisme?/. Recasens t Mercadé : «Què és So-

cialisme i». Pròleg de M. Serra iMorei. •— Llibreria Nacional i Es-trangera. Reus, 1931.El company J. Recasens i Mercadé

ha ofert al lector català un llibre d'ex-cepcional valor, d'importància real.No som dels que els plau prodigarels elogis ; els nostres judicis respo-nen sempre a una lleial convicció. Te-nim plena consciència, doncs, del quesignifiquen les ratlles que encapçalenaquesta crònica.

J. Recasens i Mercadé, en el seullibre, no és un doctrinari ni reportacap nou comentari al Socialisme. Sim-plement exposa el Socialisme. Peròho fa amb una claredat tal que con-testa amb encert la pregunta que dónael títol a l'obra. 1, encara, hi posa

una vehemència amorosa que fa méssuggestiu el tema. J. Recasens i Mer-cadé explica bé a la massa catalana,tan desorientada, què cosa és el So-cialisme, i la seva fe és la més adientper a guanyar adeptes. Heus ací elgran valor d'aquest llibre que totshauríem de divulgar a profit de lajustícia social.

La brevetat de «Què és Socialis-me?» no resulta cap obstacle a la visiócompleta perseguida per l'autor ; sapresumir bé i, com diu M. Serra i Mo-ret en el seu bell pròleg, se'ns haofert un manual del Socialisme. Lahistòria, la capital transcendència deKarl Marx, la doctrina del «ManifestComunista» i d'«El Capital» i delsque han anat més enllà del marxisme,les distintes matisacions del Socialis-me—des del laborisme anglès al co-munisme rus—, les diferenciacionsamb les altres doctrines de classe, laseva identificació amb el republicanis-me i amb el catalanisme, els principismàxims i els mínims per a arribar ala nova societat, hi és reportat in-tel·ligentment. J. Recasens i Mercadé

fa comprendre i, en conseqüència, es-timar, el Socialisme. Després de llegirel llibre, hom té un coneixement delSocialisme i sap que és només unaqüestió de tàctica el que separà de laSegona Internacional, els bolxevics—puix que, com diu Léon Blum, és,alhora, un partit d'evolució reformis-ta i de transformació revolucionària—i que es proposa emancipar, no sola-ment una classe determiaiada, sinótota la humanitat, i que l'acció té tan-ta importància com la doctrina i quela utopia no hi té res a veure, perquant assenyala uns principis bàsicsentorn dels quals s'ha de bastir lasocietat futura a determinar en elsseus detalls.

«Què és Socialisme?», doncs, ve acomplir a casa nostra la missió de farper a il·luminar les masses.

No podríem, però, deixar de remar-car la posició una mica estranya enla qual es col·loca el company Recasensi Mercadé. Català de socarre! que potexclamar aquestes paraules clares :«Cal, al nostre entendre, sentir-se méssocialistes de Catalunya que socialis-

tes espanyols», pensa només en elPartit Socialista Espanyol i hi reco-mana el seu ingrés ; i aquesta posicióve agreujada pel fet de reconèixererrors als socialistes espanyols, i dedefensar, ell que es complau a ferconstar que no és marxista, un pro-grama essencialment marxista. Res-pectem, però, totes les actituds. Elque ja no podem respectar tant és elque negui l'existència a un partit so-cialista català, ja que, segons ell, laUnió Socialista de Catalunya «no potconsiderar-se com un partit ni comuna força» (és veritat que el llibre ésescrit de juny a setembre de 1930),i el que ni esmenti la segona època deJUSTÍCIA SOCIAL.

J. R. i T.P. 5. — En la nostra crònica rela-

tiva a «Víctor o la rosa dels vents»,d'A. Esclasans, hi sortí una erradaque ens cal esmenar. El paràgraf sisèhavia de començar :

«Hem dit que Víctor Melifel—unveritable home vulgar, malgrat tot—toca de peus a terra en lliurar-se aHortènsia...»

Justicia Social Pag. 3

A S S A I G A R B I T R A R IKa vint anys, quan l'Europa era en

plena eclosió marxista, ací entre nos-altres representaven aquestes teoriesquelcom d'exorbitant i incomprensible,i a Barcelona les dues dotzenesd'obrers i estudiosos que en parlàvem¿rem tinguts per gent encaboriada ifaceciosa, per bé que no fóssim tit-llats, ço que no deixava d'ocórrer, d'es-perits ombrívols i malèfics i plens d'in-sanes cobejances.

Les coses han estat, però, de talmanera desplaçades, que els més il·lus-tres propugnadors del socialisme, enno evolucionar, ocupen ara el bell migde la ideològica conflagració social.Tota la pólvora esmerçada aleshoresno serviria per a inflamar la més lleude les pnx'lames proletàries. Quanabans parlàvem de socialització, dellei fèrria, de plus-vàlia i d'altres be-lles idees redemptores, ho fèiem ambto greu i gest sibilii, dintre un cena-cle estricte d'inicafs o en la penom-bra humida d'un vell carreró de lesdrassanes. Sabíem que els nostres ac-cents heroics no bescantaven res, noencendrien les pedres. Anàvem, però,a l'ergàstula i a l'exili sense recança,sense fressa, ni contrició ; sense glò-ria, ni subsi 'is, moltes voltes. No coinuii mitjà, ans bé com la fi única denostra gesta prematura. Tot el llargcamí de la propaganda societària eraple de sacrificis, d'impopularitat, d'in-diferència, d'ineficàcia, i al capdavallno hi havia pas tampoc altra cosa. Krael mateix drama, amb la mateixa es-cena trista i la mateixa acció desola-da, sense cap desenllaç plausible. Sí,de vegades n'hi hava un : FrancescFerrer, per exemple.

; I quò ha passat ara per l'esperitdel nostre poble que s'abranda tot delmateix foc que abans ni l'escalfava?, Per què està en tots els llavis comun crit el que vint anys enrera, hompronunciava suaument, sospirosamcnt,;.mb unció apostòlica, amb la supre-ma desesperança de la soledat i la in-comprensió més absoluta?

i Es que la llum reveladora ha es-tat feta en les consciències? ¿ Es queun avatar ha fecundat els esperitsamb totes les aigües lustrais de laciència ? ¿ Es que les multituds sen-ten la pròxima alenada d'un ple des-lliurament?

Hem temut d'haver-nos equivocatmoltes vegades. Són però, també mol-tes, Ics que hem cregut que l'errorestava en els altres.

No hi ha cap mal en què una doc-t r ina esdevingui popular, en què elverb davalli a totes les consciències,en què tot un poble es dreci per unacausa i marxi unànim vers la veritati la justícia.

Cal, però, no oblidar que el nombreaugmenta les dificultats de composiciói complica la llei de l'ordre i la líii-tat i que els- camins rectes són esca-dussers i les perspectives i els horit-zons canvien a Tatxar del movimentdels cossos i les idees.

I sobretot, que la substància i elperfum, es corrompen o s'esbraven bensovint en trasbalsar-los.

Observo que aquests fulls que om-pleno a gratcient resulten un xic ar-bitraris i com que ja no sóc a tempsde dcsdir-me'n i d'altra part un grad'arb'traricat serà adient amb el te-ma, fem ara com Montaigne i Rabe-lais que deien coses greus mesclanten llurs somriures la mel pagana ambl'agror divina i la dolça fortor del'humanisme.

Dèiem, doncs, que hi pot haver pe-rill en els ideals massa multitudina-ris. Vint segles de cristianisme han

dut el màrtir del Gòlgota, de la creuals oripells del Vaticà, on s'hi cor-romp el cos i l'esperit. El monoteis-me degenerat en la unitat medieval,creant les monarquies absolutes i lesconcepcions despòtiques d'un Bodin,d'un Bossuet, d'un Hobbes, d'un Jo-sep de Maistre.

Tot l'esforç profús i pregoníssiinde l'Enciclopèdia francesa i el deves-sall de sang i d'heroisme de la sevaprimera Revolució es converteixen enmatèria vil del soli napoleònic.

La teoria del contracte social i ladoctrina de Hegel es bifurquen en uncorrent absolutista, i un altre demo-cràtic, socialista i àdhuc àcrata.

El sindicalisme és hereu remot del'intuïcionisme pascalià.

D'això es desprèn que els intel·lec-tuals no s'han posat d'acord encaraenlloc del món respecte als principisi les hipòtesis, ço que hom explicaperfectament per tal com no existeixcos de doctrina social que pugui és-ser constituït en ciència.

I és per això precisament que enscausen tan greus temences, el desfi-ci, la cridòria i l'incessant bellugueig

dels nou arribats a les disciplines so-cials i sociològiques.

« * *

No és debades, doncs, que he citatMontaigne, puix que estic tot ama-rat de dubte.

Com que d'hoínes el món n'és ple,Montaigne cregué convenient i asse-nyat de classificar-los fins que desprésde totes les abstraccions possibles enresultés el nucli essencial : l'home ab-solut. Es comprèn força bé que aquei-xa estrènua tasca de Montaigne, ha-gués estat inútil i àdhuc impractica-ble quan no hi havia al món d'altresconspicus estadants que Adam i Eva.Tampoc s'esqueia fer-la ací en el ter-reny social, quan érem pocs els ele-gits... de la policia.

És ara, que tothom és republicàd'esquerra i gairebé tothom socialit-zant, que cal fer la revisió acuradadel contingut ideològic de cada grupi l'essencial humanitat ideològica decada individu.

Car altrament pot ocórrer en aixòel que ha esdevingut en el camp deVesport í ciutadania o sigui que noarribem a entendre'ns i actuem a la

faisó d'aqueixes honorables multitudsjovenívoles que fan ciutadania a copsde puny i còsses, i fan cívicament es-port negligint mantes vegades, ai las !la cultura física i... les altres.

* * *

Ara a la guixeta hi ha cua, i eltramvia és ple i a punt de marxar.¿ Heu remarcat que els darrers sónsempre els més protestataris? Doncs,ara és precisament quan cal posar-hiordre.

Ordre en les idees i les actituds.Que ningú no s'enfili per a semblarmés alt, ni s'estarrufi massa per tald'ocupar més lloc. I que tampoc noes baralli cap espectador amb el delcostat per tal de dissimular defectesd'un actor o la mala fe de Peinpresa.

* « *Socialisme ! Sindicalisme ! Comu-

nisme ! Acracia ! Vet ací uns viatgersque poden fer plegats moltes dotzenesd'estacions... N'hi ha, però, que vo-len baixar en marxa i d'altres que,desficjosos de la lentitud del tren, es-patllen la locomotora.

I així no es pot viatjar i no ani-rem enlloc ! FRANCESC CAÑADAS

L A N O V A E T A P A S O C I A LEl 14 d'Abril és una data memo-

rable en la història de Catalunya id'Espanya. L'ordre de coses anacrò-nic, vell i arcaic, fins llavors existent,s'enderrocava a l'impuls d'un esclatviril democràtic de tot un poble, ma-nifestat palesament als comicis el dia12, i ratificat posteriorment en for-nia apoteòsica el 28 de juny darrer.La gesta de la proclamació del règimnou, règim de justícia i llibertat,obria a la nostra terra uns horitzonsamplíosims cobejats per molt detemps ha, albiradors de possibilitatsinsospitades.

I el que semblava inexistent en laconsciència col·lectiva, prenia la for-ma d'una realitat crua i viva, fins lla-vors desdibuixada per una capà devernís artificial creat a força de ba-ladreig i coacció. Darrerament perl'ominosa i antipopular dictadura queera senzillament intolerable ; abansper governants ineptes i incompren-sius que el poble desitjava foragitarde la direcció dels afers públics ; sem-pre, per la monarquia borbònica, con-creció d'absolutisme, d'incapacitat ide decrepitud. Estigma d'una raça,que afortunadament per nosaltres haestat bandejda definitivament.

Amb la proclmació de la Repúblicaha aparegut a la nostra terra una no-va etapa social, s'ha obert una novaera en les ralacions humanes.

Es cert que el trànsit de règim s'haportat a cap amb una suavitat que haestat l'admiració de propis i estranys.Huardin-se molt bé, però, de creureque el1 sol canvi de règim ha produïtla satisfacció necessària al poble. S'ha

evitat, certament, la revolta cruentai sagnant que acostuma a precedir aun canvi radical en l'estructura polí-tica i econòmica d'un país. Potser lasorpresa de la precipitació dels esde-veniments d'aquells dies n'ha estatel causant ben f actor. Cap dels ele-ments que pogiiés haver-hi interessatsa portar dies luctuosos al país ho es-perava i la manca de preparació ade-quada per l'absència de visió del mo-ment, junt amb la vertiginosa succes-sió dels fets, va deixar perplexes auns i altres. Molt es deu a aquestaperplexitat el que la revolució in'cia-da es desenrotllés en els seus princi-pis en forma incruenta.

Però passades les primeres jorna-des i esvaïdes les naturals expansionsjoioses de lirisme produïdes pel ban-dejamcnt d'allò que secularment i sis- 'temàtica obstaculitzava les ànsies dejustícia i llibertat, han aparegut a lasuerfície els naturals i lògics neguits,cada dia m'és apremiants, de què esplasmessin en realitat les reivindica-cions justes i escaients de les classeshumils i necessitades. Diversos esde-veniments, alguns greus, ocorregutsen diferents indrets d'Iberia—per béque influenciats per elements morbo-sos—palesen clarament les ànsies delproletariat, el desig col·lectiu d'unatransformació profunda i ràpida enl'ordre econòmic i social. Demostrenencara un altre fet més greu, si nos'apliquen ràpidament remeis d'urgèn-cia : el que la classe treballadora noestà ni de molt satisfeta i aquesta de-fraudació en les seves esperances i an-hels pot produir un descontentament

Nosaltres sostenim que el Sindicat és el medique pot proporcionar-nos el domini de la nos-tra tècnica professional, però al mateix temps- i això és molt important - acréixer els grausde la nostra capacitació col·lectiva per a les

pràctiques de Socialisme •Salvador Seguí

general de tal impo'.tancip. qvie les posia mercè de qualsevol orador fogós iapassionat sense escrúpols ni responsa-bilitat, aprofitant el malestar regnanti crear pertorbacions gravíssimes,l'abast de les quals és difícil profe-titzar.

Es que amb l'adveniment de la Re-pública, que és justícia, llibertat i de-mocràcia, ha sorgit una nova societatpolítica i les lleis que actualment laregeixen concebudes per un règim ne-tament absolut i capitalista amb l'ab-sència completa de la intervenció delpoble—tothom sap prou bé la ficciódels anteriors Parlaments—estan com-pletament desplaçades i inolt llunya-nes dels moments en què vivim. Janingú vol ni recordar-les ; han pas-sat a ésser objectes prehistòrics, dig-nes, més que d'un museu, del quar-teret dels mals endreços.

La nova etapa que vivim fa neces-sari i d'urgència un nou ajustament.Cal estructurar una nova organitza-ció que reemplaci la que el poble ambla seva sobirana voluntat ha destruïtper sempre, encarrilant les justes as-piracions del proletariat, vers la sevatotal i ràpida emancipació.

Ivés conseqüències serien greus i notrigaríem molt de temps a sofrir-les—que ho tingui ben entès la burge-sia—si es cometés el cas d'error devoler ofegar per la coacció i la for-ça les justes reivindicacions de la clas-se proletària. I el descrèdit dels go-vernants que així es comportessin—que hi vegin clar els homes d'es-perit liberal—seria de tan grans pro-porcions que minaria d'una maneraextraordinària i posaria en greu pe-rill el crèdit de la naixent República,que tots el ciutadans per deures d'hu-manitat tenim l'obligació de defensari enrobustir.

Sempre s'ha vist que les causes jus-tes s'aviven i enforteixen en la lluitai l'aplicació de lleis o procedimentsexcepcionals passats els moments dela seva màxima cruesa, produeixen lanatural reacció en les que les han so-fertes. 1 és que no pot destruir-se nianiqMÍkr-se el que implícitament o ex-plícita està en la consciència de tots.

J. SANTALÓ

Pag. 4 Justícia Social

ERRORS SINDICALS

L'ACCENT ANARQUISTAB*5ÇÍ

Un altre dels greus errors sindi-cals i que, al nostre entendre, ocupaun segon lloc en quant a importància—immediatament després de l'apoli-ticisme--és la marcada accentuacióanarquista que tenen els sindicats.

Es cert, tanmateix, que l'anarco-sindicalisme és un grup minoritaridins l'organització obrera, però no ésmenys cert també que, degut a pos-seir en les seves mans, aquest grup,la direcció en els afers societaris, do-nen a les seves doctrines un perillóspoder de difusió i proselitisme.

L'anarquisme, per a nosaltres, coma ideologia utòpica, és perfectamentrespectable ; l'anarquisme, però, coma sistema pràctic de vida social de ca-ràcter avançat, és una infantil i ex-cessiva confiança en una evolució del'esperit humà que portés com a con-seqüència immediata, l'absorció, lavolatilització dels baixos instints, deles petites passions, dels sentimentsmés baixos, que avui com ahir, com«in aeternum», constitueixen el fonsinexhaurible dels homes de tots elstemps.

Considerem, en un mot, que l'anar-quisme sols pot tenir viabilitat en unmón de superhomes ; i encara més :admetent que tard o d'hora aquesta

progressió de l'espècie humana fos fac-tible, nosaltres ens resistiríem a ésserestadants d'un món on tot marxés dela millor manera possible.

En un món així, en el que els ho-mes tots_ en tinguéssim prou amb cer-car el bé, amb deixar en llibertat l'ex-pressió de la nostra consciència —¿ quantes vegades no fóra inconscièn-cia? — s'acabarien les lluites, no hihauria discrepàncies, no hi hauria pro-blemes a resoldre, dificultats a salvar,en una paraula, s'efectuaria una sub-versió de valors i una època de ne-guits, d'afanys i d'esperances fóra su-plantada per una altra època, mise-rable, de badalls i migdiades beatifi-ques que ens retornarien, a la llar-ga, a l'estat salvatge de l'home pri-mitiu.

Respectem la doctrina anarquista,però no la compartim. Som molt mésa prop del sistema comunista—del quala fi de comptes no ens separa altracosa que qüestions de procediment—que del sistema anarquista.

Ara bé ; aquesta posició nostra lasostenen la immensa majoria delsobrers, deixant a part una minorianumèricament insignificant. Això hosabem nosaltres, ho saben els matei-xos obrers i ho saben en últim termeels dirigents de la C. N. T.

i\o fa pas gaires dies, en un edi-torial de la Soli era reconegut explí-citament.

Els obrers són del sindicat, perta-nyen al sindicat, aprofiten la força delsindicat quan es tracta de presentari aplicar, en lluita amb les classes ex-.plotadores, tots els milloraments detreball, econòmics, morals o materialsde què senten apetència.

Els sindicats representen un nexed'unió, una força de cohesió per a do-nar consistència i eficàcia a les justís-simes peticions obreres.

Però els obrers, en canvi, no es do-nen compte, no concedeixen importàn-cia a la nota que representa per a latasca profitosa dels sindicats, el seullevat anarquista.

Els obrers que no són, ni volen ésseranarquistes, ni necessiten que els «des-asnin», com preconitzaven no fa pasgaire, des de Solidaridad Obrera, ique són una aclaparadora majoria, se-ran obligats, si volen conduir a bonport la nau sindical, a allunyar delsllocs de comanament, tots aquells queper llurs tendències anarquistes repre-senten un perill de naufragi.

És hora ja, obrers, de manifestar lanostra opinió.

JOSEP MIRET

GINEBRA O LA PAU DEL MONGinebra, ciutat de vella estampa.

El Léman es perd a l'horitzó. Els seuspalaus ombrejats de grans arbres al-pins, voltats de gasò, s'emmirallen enles aigües mansoies del llac. Tot hiés remot, com la fi del llac per qui noha passat de Ginebra. El turista ba-doc passa per davant dels grans edifi-cis internacionals, a l'ombra de Wil-son. Impressió de sumptuositat i debuidor ; murmuris de jardí fugissersi esgarrifances inexplicables d'isola-ment. Unes gavines donen una notade cromo.

De cara al Leman, el Palau del Tre-ball, un hotelet nou de trinca, ambmagnífiques sales de treball de lesnacions i una sala de conferències.Amples estades, solitàries, amb pintu-res simbòliques de les indústries. Es-panya hi és representada per un pla-fó de Chicharro, pintura grisa i acar-tonada. Tot hi és nou : mobles acu-radament enllustrats, fina olor de ver-nís, «parquets» impecables. Un con-serge, amable «cicerone», d'elegant ca-saca, us ho va ensenyant. Heus acíla Pau i el Treball del món simbolit-zades a les vores del Leman de lavella Ginebra, amb l'efígie de Wilsoni l'home de l'Illa, capficat, muntantun món damunt d'un acudit.

I bé : ¿on són els treballadors delmón ? ¿ On són els constructors delspobles ? La grisa Suïssa del Lemanporta al turista la imatge de l'Anda-lusia de foc, i la lluita al carrer arreudel món.

des després de tràgica polèmica tenenllur aparador a Ginebra. 1 res més.El Palau i les clàusules extretes delstractats de Versalles, de Saint-Ger-main, de Trianon i de Neully, són unregistre sumptuós d'algunes veritatsque els inadaptats de tots temps hanobligat a acceptar als homes de seny,les «altes parts contractants», com

diuen els prospectes, mogudes per sen-timents de justícia i d'humanitat, pertal d'assegurar una pau mundial...

I l'Oficina Internacional del Tre-ball, a Ginebra, anirà registrant ideesi col·leccionant estàtues, a les vores delLeman. I res més.

JOAN PLANELLA GUILLEGinebra, agost 1931.

Unió Socialista de Catalunya

MitesObserva Sánchez Rivero que el mi-

te del progrés és un dels fantasmesniés grotescos que ha pogut forjar unaimaginació humana sense força i senseintuïció tràgica. D'acord, si donem ala paraula progrés un sentit absolut.Però sense aquest mite—que raramentprendrem en aquest sentit — ¿ compodria fer-se evolucionar la societat?En pura teoria, la humanitat noméses mou, ideològicament, per la forçadels mites. Materialment, només esmou per la força dels instints mésprimordials : el de conservació i el dereproducció. Per a donar un contingutespiritual als seus moviments li calun mite més o menys racional, més omenys pragmàtic. Si no tingués fon-des arrels en la nissaga i en la terra,la idea de pàtria en podria ésser un ;si no tingués vincles socials pregons,la idea de la comunitat universal enpodria ésser un altre. Les religions,és sabut, són també d'origen mític.¿ Per què no ho seria el progrés, afi de comptes ? Però cal que el progrésno sigui una paraula vana si en nomd'ell hem d'apropar-nos cada vegadamés a un estat de justícia més adienta la felicitat de l'home. Car el pro-grés infini t , com totes les coses infi-nites, és inassolible. Acontentem-nosde donar-li un contingut humà, si real-ment volem que no sigui un mite.

ULISSKS

Com es lluita contra l'atur forçós

La Caixa contra l'Atur Forçós, dela Secció Permanent d'Organització iTreball del Centre Autonomista deDependents del Comerç i de la Indús-tria, ha pagat últimament als seusassociats sense feina les següents qu,an-titats :

Març 3.027*00Abril 1.830*75Maig 3.250*00Juny 4.685*65Juliol 4'250!55

** *

El Treball, però, té un palau a Gi-negra i una organització complexa, in-ternacional. Sembla que s'hi recullentotes les llavors passades per l'estretsedàs de la discussió. El Palau delTreball i les clàusules dels tractats depau relatives al Treball, tenen un pre-cedent : Polèmica. Discussió i guerrasocial ; esperances i defalliments. Noés l 'Oficina Internacional del Treballla que ha d'organitzar i humanitzarel treball : les afirmacions reconegu-

Comité ExecutiuSessió de 31 de juliol

Assisteixen : Gual, Torres, Capde-vila, Coloma i Comorera. Despatxatsels assumptes de tràmit, i a propostadel company Comorera, s'acorda or-ganitzar una subscripció a favor delPartit i de JUSTÍCIA SOCIAL, i quedanomenat el mateix company perquè fa-ci els primers treballs.

Queda nomenada una Comissió dePremsa del Partit, formada pels com-panys Falcó, Campalans, Joaquim Xi-rau, Comorera i Coll i Massaguer, quetindrà cura de la part econòmica deJUSTÍCIA SOCIAL.

A fi d'activar la formació de la Sec-ció respectiva a cada districte muni-cipal de Barcelona, s'acorda demanara la Secció de Barcelona una classi-ficació dels seus socis, per districtes.

Organització de la JoventutSocialista

Un grup de joves que segueixen elsprincipis de la Unió »Socialista de Ca-talunya, desitjant unir en una solaforça tota la joventut socialista catala-na, convoca als companys que vulguinassistir-hi, a l'Assemblea general quees celebrarà en l'estatge social, Car-me, 3, entresol, el proper dilluns,dia 24, a les io de la vetlla.

Josep Miret, Marcel·lí Botxaca, Jor-di Folch i Pi, Tomàs Amat, RafaelPi i J. Torrents-Ibern.

Secció de GironaEn la reunió últimament celebrada

per la Junta Directiva de la secció deGirona de la U. S. C. s'acordà donaruna sèrie de conferències en el nostreestatge social, per a tots els nostressocis i simpatitzants, per tal de donara conèixer els principis de la U. S.' C.

La primera conferència probable-ment se celebrarà a últims d'aquestmes i anirà a càrrec del president d'a-questa secció, en Mamiel Roset Sala.En seguiran després d'altres, i els diesi els conferenciants s'anunciaran opor-tunament.

També es prepara per a últims desetembre l'acte inaugural d'aquestasecció, en el qual hi prendran part,entre altres companys, Rafael Cam-palans i M. Serra i Moret.

Bisbal del Penedès

Al local Social del Centre Republi-cà Socialista d'aquesta vila, es cele-brà el passat dia i .er d'agost una as-semblea de simpatitzants de la UnióSocialista de Catalunya, per tal deconstituir dintre de l'esmentat Cen-tre una Secció de la Unió Socialista.

i7-04395Sota el control de dita Secció Per-

manent funciona una Borsa de Tre-ball, els serveis de la qual s'ofereixencompletament gratuïts i amb tota me-na de garanties a totes les cases decomerç i de la indústria de Barcelona.

Dels articles firmats en sónresponsables llurs autors.

El company Olivella Borràs, expo-sà en breus i encertades paraules elque és el Socialisme, el que represen-ta la Unió Socialista de Catalunya iles finalitats d'aquesta Secció.

Es féu un canvi d'impressions, delqua,l en resultà que amb gran entu-siasme es constituís dintre del Cen-tre Republicà Socialista la correspo-nent Secc'ó adherida al partit, donantaixí satisfacció a les ànsies de l'ele-ment jove, fervents entusiastes delSocialisme.

I nomenant-se seguidament la Jun-ta Directiva d'aquesta Secció, forenelegits :

President.—Antoni Olivella Borràs.Secretari.—Josep Vidal Solé.Tresorer.—Antoni Bundó Porta.Vocals.—Pere Guasch Canis i Sal-

vador Garriga Galofré.Una prova de l'entusiasme que reg-

na entre els reunits, ho dóna el fetque en la mateixa sessió varen 'apun-tar-se 50 socis d'aquesta Secció.

Justicia Social Pá«. 5

ELS HOMES DE LÀ UNIÓSOCIALISTA DE CATALUNYA

FRANCESC VILADOMAT

C. N. T.

l'rancesc Viladamat.. All, una micatirat endavant, amb uns ulls reposaisi el cubell griscnc. Tipus d'antic obrer,amb una veu opaca i calmosa ¡ lesmans hàbils. \'agamenl sorrut, peròamb bonhomia. Alodesi, esborradis,però arrapat a les coses reals. Un mi-litant excellent.

Posats a parlar d'ell, no en sabríemdir massa. Ha fet tantes coses i tandiverses durant la seva vida de tre-ball, que la nostra jovenesa inexpertan sabrà pas recordar-les. Val més,doncs, que escoltem el que ens contaell mateix. Comptat i debatut, aques-ta vida seva és ¡a seva obra.

Et trobem, un vespre—un dels moltsvespres agitats d'aquest temps—, alPalau del Govern de Catalunya. Hiha una reunió laboriosa. Viladomalsurt d'hora, després que ha fet allòque liavia de f e r . Però l'arrepleguemal vol i el fem seure encara, una es-tona, a continuar les nostres llarguesconverses de l'Ateneu Polylechnicum,sota la Dictadura, i a fer-li dir algu-nes de les coses que ell ens pol dir.

—Des de quan militeu?—La meva principal activitat ha es-

tat en el camp sindical. L'any 1900,essent encara molt jove, ja militava.Era delegat de taller des dels setzeo disset anys. Vaig començar a actuarde ple quan el Sindicat Metallurgieera al carrer de la Mercè. Per aquelltemps In va haver una vaga generaldel ram que tingué molta importàn-cia, i que per cert va ésser molt malacollida per la població general. Lla-vors no era Sindicat Metal·lúrgic, si-nó Confederació. El nom de SindicatMetal·lúrgic vingué més tard.

—¿Com era en'aquell temps, exac-tament, la Confederació'?

—Eren societats de resistència. Vanvenir les vagues de 1902 f 1910. Lasección de mecànics del Sindicat esva dir Societat d'Obrers Mecànics, iva obrar pel seu compte. Per cert queen aquella entitat ja ho fèie,m tot encatalà. Eronjosà, Bertran, Boronat ialtres companys van sostenir una pilade discussions en aquella Societat deMecànics... A l'últim ens fonguéremen una sola entitat. Allò fou el pri-mer pas per arribar al Sindicat únic,que és una fórmula d'organització sin-dical genuïnament catalana, malgratla ideologia confusionària que ìi haestai imposada sovint.

— I després?Més tard es va formar la l:ede-

ració Local. Això era poc després d'a-cabada la l'aga del 10 ; lla-i'ors l'iiigcomençar a lenir càrrecs dintre el Sin-dicat, ¡li havia només una FederacióLocal de Sindicats, i al Comitè Localvarn començar a tenir, la iniciativad'organitzar una Federació Regional.

Herirán i jo—ell no era del Comitè-^-érem gairebé els únics que actuàvemen aquest sentit. Vam anar a visitarun per un els que podríem dir-ne «va-lors» de l'organització per a crear elComitè Regional. Aquell Comitè Re-gional va fer treballs per organitzar elC ¡ingrés de constitució de la Federa-ció Regional, que va tenir lloc a Be-lles Arts. Com que hi havia hagutallí mateix, feia ben poc, un Congréspatronal metal·lúrgic, vam demanar iobtenir de ¡'Ajuntament radical d'a-quell temps la cessió del Palau. ElCongrés patronal havia estat subven-cionat amb cinc-centes. pessetes, i nos-altres també en vam aconseguir cinc-centes més.

Vaig formar part, encara, del Co-mitè Nacional. La meva actuació mésvistent va ésser amb motiu de la crea-ció del Sindicat únic.

—(.Quin era el vostre criteri sobreaquest punt?

—Algú em creia enemic del Sindi-cal únic. En realitat jo era enemic dela centralització. Crec que l'autono-mia dels Sindicats fa més directamentresponsables els directors.

—]a que parleu de responsabili-tats... Recordo que, de vegades, du-rant l'actuació clandestina de la C.N. T., m'havíeu confiat coses delSindicat Metal·lúrgic. ¿Quina fou lavostra actitud en aquests períodes il·le-gals del Sindicat?

-—En l'època de la clandestinitat,quatre o cinc mecànics vam alçar ban-dera, al Sindicat únic, contra la for-ma d'actuació clandestina. Crèiem—ijo continuo creient encara—que el Sin-dicat ha d'actuar a plena llum, dona-des les seves característiques. Un par-tit o un organisme revolucionari dequalsevol altre ordre pot actuar clan-destinament i treure'n profit. El Sin-dicat, en canvi, per la seva especialcaracterística, només pot ésser legal.

Després de la clandestinitat, hi ha-gué una reunió per a reorganitzar lanostra secció. Des d'ella vam haverde lluitar contra les coaccions anarco-sindicalistes.

La resta de la meva actuació ja ésdintre el partit. Hi sóc des de la sevafundació.

—¿Què us va fer sentir compene-trat amb l'ideari de la Unió Socia-lista?

—La meva concepció de l'estructu-ració dels Sindicats únics m'ha por-tat a pensar que els homes havien detenir un criteri polític i intervenir entot. El partit es preocupa d'allò queel Sindicat ha negligit. Per tant, hisóc. Després de tot, la missió de l'o-brer no es redueix a formar part d'unSindicat i elaborar vagues.

—¿Ovins càrrecs heu tingut dintreel Partit?

—Fa poc que en vaig ésser nome-nat President.

—7 de la U. G. T., què en penseu?—/1 C atalunya no farà pas res.

A bans dels treballs anteriors a laconstitució de la Federació Regional,alguns del Sindicat s'hi van decantaruna mica. Però no ni va haver ma-nera d'entendre's.

—/Quina ha d'ésser, doncs, al vos-tre entendre—vós que sou sobretot unhome d'acció sindical—la tesi sindicaldel Partit?

—La C. N. T. ha entrat dintre elcor de tots els obrers d'ànima noble.Aquest organisme ha d'ésser i seràallò que els treballadors voldran quesigui. A Cutalunva ìli lia un nombreimmens d'obrers intelligentìssims,

Ens trobem en mig d'una pluja debases de treball. La no acceptació deles demandes està coaccionada perl'amenaça de la vaga, amb possiblessabotatges.

Tres lletres, tres inicials omplenenels diaris, corren de boca en boca, esgraven a la ment. Diria's que, desobte, totes les cases barcelonines hanaplicat a les façanes, a guisa d'anun-ci al·lucinant : C. N. T.

¿ Hem de sentir-nos satisfets d'a-questa actuació?

Cap veritable socialista no pot apro-var-ho.

(Tot el que faci l'obrer pel seu mi-llorament té, per endavant, el nostreajut incondicional, entusiasta. Ésquelcom que ens afecta directament.

Tot el que sigui obra pertorbadora,per contra, ha de, merèixer el nostreblasme.

I, en aquests moments, la C. N. T.fa obra destructora i suïcida. »Semblaque cerqui la ruïna del país. Semblatambé que cerqui la m'seria de l'obrer ;fa com el que llença un roc al cel ien caure el rep al damunt.

El sindicalisme és la niés esplèndi-da arma que posseeix l'obrer ; la se-va acció enèrgica i persistent el por-ta a obtenir les millores en el treballi unes més bones condicions de vida.Es tan necessari a l'obrer, gosaríemdir, com la mateixa llar.

Però, perquè estimem tant el sin-dicat, ens adoloreix que se'l malmetii se li donin orientacions que el por-ten a la mort.

Un sindicat no pot obrar a l'unis-son amb cap ideologia concreta. Agru-pació de tots els treballadors per aun major benestar dins el treball, re-uneix hoines de sentiments diversos.El no veure-ho és l'error funest de laC. N. T. No fa pas gaires dies, «So-lidaridad Obrera» començava un arti-cle amb aquestes paraules, que des-prés ha ratificat seguidament : LaC. N. T. va derechamente hacia la so-ciedad anarquista». Això obligarà,tard o d'hora—ja comença a ocórrer,ens consta—, a què els no anarquis-tes se separin del Sindicat.

¿ Tal vegada com pretenen els de laF. A. I., invasors de la C. N. T., alssindicats catalans cotitzen pocs noanarquistes ? La gran massa obreracatalana—podem concretar-ho a Bar-celona—desgraciadament no té capideologia ; la monarquia i els matei-

tant en llur professió com en l'activi-tat ciutadana, però aquests no inter-venen en el Sindicat. Jo confio por-tar aquests obrers a l'acció sindical ipolítica. Crec que és la tasca a fer pelnostre Partit. Quart ells intervindranactivament, la C. N. T. pot ésser unacosa molt interessant, que contribuei-xi molt eficaçment a l'emancipaciódels obrers de Catalunya, i per tant,d'Espanya i del món sencer. Però pera fer això no es tracta de captar càr-recs : basta amb portar a totes les as-semblees sindicals el criteri del Par-tit. En suma, cal tenir un pla.

l')esprés d'escoltar Francesc Vilada-mat, diputat de la Unió Socialista a laCreneralitat de Catalunya, ens sentimanimats com mai a contribuir a latasca del Partit nostre. Cooperativa,Sindicat, Partit: vet ací el triple or-ganisme que sintetitza l'acció total del'obrer. Sense involucrar l'un en l'al-Ire, sense imposar a l'un allò que ésde l'altre, amb homes com FrancescViladomal podrem influir decisiva-ment en l'evolució del nostre obre-risme. (ÍRANIER-BARRERA

xos que han volgut, convertir en anar-quista la C. N. T. s'han cuidat demantenir la seva incultura. Però delsque senten un ideal, els anarquistessón els menys.

La gran massa segueix amb entu-siasme les decisions dels directius per-què creuen que això els conduirà aJbenestar, fins i tot al domini. Quanels desenganys els despertin, fatal-ment, es giraran en contra d'aquellsque els han menat per camins erronis,

Nosaltres volem la implantació delsocialisme i, mentre no sigui una co-sa pròxima, anirem pujant tots elsgraons que ens sigui possible. Tin-drem molta cura, però, de no destro-çar l'escala.

En l'actualitat, els dirigents de laC. N. T. volen arribar al ciin destra-lejant l'escala.

Aquells que han callat com unsmorts durant els vuit anys de dicta-dures, haurien d'esperar només treso quatre mesos perquè la Repúblicaestigués ben consolidada.

Les demandes, ara, s'haurien de re-duir a millores materials, especial-ment de sous, sense precedir-les d'ame-naces. Els jornals actuals són irriso-Bis, inhumans—no podíem esperar al-tra cosa del capitalisme—. Tot el quees guanyés seria camí avançat. Per-què no dubtem que la República re-gularà els sous mínims i les condi-cions de treball i preveurà els casosde malaltia, accidents, vellesa, parts,etcètera.

Les demandes de millores superiorss'han de sol·licitar, d'exigir, després.

Cal que la República munti una or-ganització—i creiem que així ho fa-rà— per a controlar la indústria. Lla-vors és quan s'ha d'anar al guany deles reivindicacions obreres. Voler mar-xar endavant sense garanties de po-der-hi anar, sense conèixer les possi-bilitats de cada indústria, és volerarruïnar la indústria. ; Què en treu-rà l'obrer de llençar el país a la mi-sèria? Simplement, es sotmetrà a lafam.

I aquest darrer és el camí emprèspel sindicalisme en la seva orientacióanarquista.

L'anarquisme, la violència com aarma, es llença a la lluita sense vo-ler veure el què pot representar lavictòria. La destrucció no els preocu-pa. L'anarquisme avança terreny de-vastant-ho tot, sense la intenció deconstruir el què ha de substituir-ho.Joan Peiró ho va dir ben clar en elseu article de rèplica a Lluhí i Va-lliescà. Hi ha moments—estem segursque molts homes del sindicalisme, perexemple Ángel Pestaña, n'estan tanallunyats com nosaltres mateixos—que sembla que actuïn d'agents per-torbadors .

No trigarà gaire a adonar-se'n lamassa sindicada. I si ara com ara esperden vagues, aquell dia es perderánels propis sindicats.

J. ROURK I TOKKNT

«...vaig adherir-me, naturalment,a una de les esmentades associa*cions, amb la qual cosa hom vanomenar-me socialista i vaig enor-gullir-me d'ésser-ho».

Bernard Shaw

Obrers catalans:Mireu que els vostres justos an-

hels de millorament no us conduei-xin, amb tàctiques equivocades, afer el joc a la burgesia.

Pag. 6 Justícia Social

LA C O O P E R A C I Ó A E U R O P AAquests darrers mesos han estat

dedicats per la majoria d'Unions Coo-peratives exiropees a la celebració dellurs respectives Assemblees. L/espec-pectacle que ofereixen les Memòriesque van arribant a les nostres mans,és del tot reconfortant. A desgrat del'agudesa de la crisi econòmica, lacooperació de consum ha mantingut iàdhuc ha millorat la seva posició du-rant els dos o tres anys darrers i ha^abut fer cara a condicions comer-cials tan poc falagueres com és la bai-xa de preus i la reducció del poderde compra de les masses consumido-res.

Heus ací alguns resums de la si-tuació actual de la cooperació de con-sum i branques anexes, en diversospaïsos d'Europa :

ALEMANYA

El total de socis de les cooperativesafiliades a la Unió Central de Coope-ratives de consum alemanyes (Ham-burg) era de 2.989.135 contra 2.924.802a fi de 1930. Les vendes realitzadesdurant el trimestre per les cooperati-ves han estat de 257 milions de marcs,xifra que representa una disminucióde 56 milions sobre el darrer trimes-tre de 1930. El total de vendes realit-zades en 1930 fou de 1.212 milions demarcs. Una característica de la situa-ció econòmica alemanya és la limita-ció de compres per les masses i l'aug-ment del dipòsit d'estalvi: Així, du-rant el trimestre de l'any actual, eltotal de compres per soci a la coope-rativa ha baixat de 105,50 marcs a85,04 marcs. En canvi, durant el ma-teix període, els dipòsits d'estalvi enles cooperatives ha augmentat de405.054.000 a 409.554.000 marcs.

La Unió nacional de Cooperativesagrícoles alemanyes Raiffeisen comp-tava, a començaments de juny, ambun total de 36.450 cooperatives agrí-coles afiliades sobre les 40.759 exis-tents a Alemanya. El capital de les28 caixes centrals de crèdit compresesen la Unió era de 102,5 milions en1930 i els dipòsits amb què comptavenles societats Raiffeisen passaven dedos milions de marcs. Durant l'any1930 la Unió vengué per compte deles seves entitats afiliades 4.500.000litres de llet.

** *

La famosa societat cooperativa deconsum, estalvi i vivenda «Produk-tion», d'Hamburg, comptava, a co-mençaments d'aquest any, amb socis132.203, xifra que representa un aug-ment de 12.200 unitats sobre la del'any anterior. Les vendes realitzadesper aquesta cooperativa durant l'any1930 pugen 15 milions de marcs. Elcapital social de la societat és de tresmilions de marcs.

FINLÀNDIAEl nombre de cooperatives de con-

sum afiliades a la Unió CooperativaGeneral era, en 31 de desembre de1930, de 423, amb 2.193 establimentsde venda i 225.748 socis. La xifra devendes fou de 1.741 milions de marcsi la dels beneficis aconseguits de29.300.000 marcs.

Cal tenir en compte que a Finlàn-dia, com a Alemanya i a Txecoeslo-vàquia, el moviment cooperatiu de con-sum està dividit en dues organitza-cions, a causa de discrepàncies d'or-dre polític.

La Unió Cooperativa General rep re-presenta la cooperació de consum ru-ral i neutra, mentre que la Unió Cen-tral, l'altra de les organizacions fe-deratives de cooperatives de consum

representa la cooperació urbana i pro-gressiva, influïda per elements socia-'Ustes. Al cap de la Unió Central fi-gura Vaiilo Fanner, un dels dirigentsdel partit socialista finlandès, que enles darreres eleccions a President dela República fou presentat com a can-didat, i president de l'Aliança Coo-perativa Internacional.

La Unió Central de Cooperatives deconsum comprèn 112 Societats amb1.546 establiments ,de venda, 238.815socis i 1.382 milions de vendes anyals.La Unió Central poseeix 161 empre-ses de producció.

En 1929, existien en el país 682lleteries cooperatives que agrupaven72.000 membres i 438.000 vaques ; 546d'aquestes societats s'ocupaven de lafabricació de mantega, 55 a la de for-matge i in a la venda de llet. Elcomerç cooperatiu de l'exportació demantega i formatge es troba concen-trat en fe. Cooperativa d'exportació«Valió», a la qual estan afiliades lestres quartes parts de les lleteries coo-peratives. «Valió» manipula el 90 percent de 1er, exportacions de la mante-ga de Finlàndia. Les lleteries coope-ratives han produït 665 milions dequilbs de llet en 1929, 23 milions dequilos de mantega i 2.400.000 quilosde formatge. Llur xifra d'operacionsdurant 1929 s'ha elevat a 944 milionsde marcs finlandesos.

L'organització cooperativa centralde crèdit agrupa 1.415 Cooperativesde crèdit i 12 Cooperatives artesanals,iiinb un total de 140.100 membres iun capital en accions de 1.077 milionsde marcs.

Es poden senyalar encara com anuclis cooperatius importants 8 Coo-

peratives pecuàries que apleguen5.200 socis i realitzen una xifra d'o-

" peracions de 96 milions de marcs ;120 Cooperatives per a la venda¡ d'ousamb llur central d'exportació, la«Muna» ; li Cooperatives de bosca-ters, que posseeixen 582.000 hectà-rees de boscos i 6 serradores, i diver-ses Cooperatives per a la compra demaquinària agrícola, per al suminis-tre d'electricitat, de servei telefònic ide construcció.

Així, les xifres donades sobre laUnió Cooperativa General represen-ten aproximadament la meitat de laforça de la cooperació de consum aFinlàndia.

POLÒNIA

L'Assemblea de la Unió de Coope-ratives Poloneses de consum tinguélloc el i.er de juny a Varsòvia, ambmotiu de la celebració de les nocesd'argent d'activitat cooperatista del«leader» de la cooperació polonesa iex-President de la República, S. Woj-ciechowski.

A la fi de 1930, la Unió agrupava925 cooperatives amb 395.106 socis.La xifra de vendes fou, en 1930, de92 milions de slotis i la de la produc-ció pròpia de 6.168.000

SUÈCIA

La xifra d'operacions en 1930 deles 840 cooperatives afiliades a la UnióCooperativa Sueca (K. F.) ha estatde 487,5 milions de corones, o sigui14 milionä més que l'any anterior. Elnombre de socis ha.augmentat tambéde 421.600 a 450.900. El valor de les

Nou sistema de salaris enla cooperació de consum

sovièticaDes del primer de juliol està en vigor,

per decisió conjunta del Directori del Cen-trosoius (Unió Central de Cooperatives deConsum de la U. B. S. S.) i el Comitè Cen-tral del Sindicat Panunionista del personalde la Cooperació, un sistema estimulant enla retribució del personal dels serveis deComptabilitat de l'òrgan it/ació cooperativa.A fi d'estimular la ràpida execució de lestasques relatives a l'establiment dels balan-ços, de les factures i de les memòries, elpersonal encarregat d'aquests treballs té dreta una prima si aquests treballs sou realitzatsabans del terme fixat. Si en la confecció delbalanç es guanyen dos dies, el grup inte-ressat rep una prima del 5 per cent del sa-lari. Si el treball s'acaba quatre dies abans,el percentatge de la prima és del 10, i si s'a-caba sis dies abans, la prima és del 15 percent.

Bibliografia Cooperativallevin; de la Coopération Internationale.

Hem rebut el número de juliol d'aquestarevista »frgaii de l'Aliança Cooperativa In-ternacional, el qual conté un interessant ar-ticle sobre «El Dumping», de L. M. Fraser,M. A. , del Queen's College, d'Oxford, ones dóna una exposició històrica i el signifi-cat del terme «dumping».

«Dumping no vol dir vendre de faisó des-lleial o vendre per sota el preu de cost, sinóvendre a l'estranger a un preu inferior alcorrent en el mercat indígena del venedor.»

L'articulista analitza Jes circumstànciesque donen lloo al dumping i les raons queobliguen a practicar-lo, i dóna exemples del'acció de certs grans països de l'Europaoccidental a favor de l'afirmació que fa,segons la qual, els països no surten pasperjudicats, sinó al contrari, del fet quellurs veïns se serveixen d'ells com a carn pdel dumping.

El número conté així mateix una exposi-ció de Gaston Levy, secretari del ComitèBancari Cooperatiu Internacional, sobre«L'Economia Internacional» ; un article delDr. J. P. Warbasse titulat «Dues Cambresde Comerç», que és un interessant contrastentre el sisè Congrés de la Cambra Inter-nacional de Comerç i el Congrés de l'Alian-ça Cooperativa Internacional celebrat a Vie-na l'agost de 1930; una correspondència es-pecial sobre «Les relacions de la Cooperacióitaliana davant el règim corporatiu», i diver-ses informacions sobre els darrers congressoscooperatius celebrats a Europa.

Per a subscripcions a l'edició francesa(6 xílirigs l'any), a l 'Office Coopératif Belge,Place de Ninove, Brussel·les, Bèlgica, o béal Grup Cooperatiu de la U. S. C., Carme, 8,principal, Barcelona.

Acord comercial entre laUnió Cooperativa sueca i

el govern persaAcabii de signar-se a Estocolm, entre els

representants del Govern persa i la casaNydqvist & Holm, A. B., un acord relatiua l'intercanvi de productes suecs i persesper mitjà d'uria companyia sueca que escrearà a l'efecte. Deu firmes sueques provei-ran el Govern persa de màquines i materialper a la construcció d 'una nova via fèrria,i la Unió Cooperativa sueca emprendrà Inimportació de fruites seques, tapissos i al-tres productes de Pèrsia. La nova compa-nyia sueca es constituirà dintre dels dos me-sos següents a l'establiment del contracte.Les primeres comandes perses s'eleven a mésde 500.001) lliures esterlines i les firmes sue-ques han aconseguit contractes per valor detres milions de lliures.

No oblidem que cal exigir res-ponsabilitats als homes de la difun-ta monarquia.

produccions de les fàbriques coopera-tives de margarina i article de cautxúha augmentat d'un milió de coronesper cada una. A més a més, la UnióCooperativa posseeix dues grans fari-neres i fàbriques de calçat, de super-fosfats, de cristall i de bombetes elèc-triques.

ÀUSTRIA

El banc obrer austríac (Arbeiter-bank A. G.), compost de cooperatives,sindicats professionals i caixes coope-ratives de crèdit, ha mantingut du-rant l'any 1930. la sòlida situació quegaudeix d'ençà de la seva fundació, es-devinguda en 1922. Comparada a lade 1929, la xifra total de beneficis haaugmentat de 75.000 xílings austríacs.Els dipòsits del Banc acusen un aug-ment de 53 milions en 1929 a 59 mi-lions de xílings en 1930. Les reserveshan passat de 42'5 milions a 47 mi-lions de xílings. En abril de 1930, elcapital del Banc fou augmentat de2*5 a 4 milions de xílings.

BÈLGICA

Durant els sis primers mesos del'exercici 1930-1931, la cooperativa deconsum de Liège (Union Cooperative)ha obert cinc noves sucursals, amb lesquals el nombre total s'eleva a 305.El nombre de socis en 31 desembrede 1930 era de 75.000.

GRAN BRETANYA

A fi de 1930, les 1.344 cooperativesafiliades a la Unió Cooperativa Brità-nica comptaven 6.455.852 socis, xifraque representa un augment de 286.858unitats o del 4'65 per cent sobre l'anyanterior. El total de vendes de lescooperatives fou de 219.136.770 lliu-res esterlines, amb un augment de2.169.671 sobre 1929. El capital en ac-cions de les societats passà, durantl'any, de 106*5 a 114 milions de lliuresi els dipòsits d'estalvi, de 4.800.000 a5.020.000 lliures. Els beneficis netsrealitzats per les cooperatives durantl'exercici s'eleven a 26*5 milions delliures, amb un augment del 1*62 percent sobre l'anterior. El valor de laproducció pròpia és de 36.5 milions,amb una disminució de I'i'o4 per centamb relació a 1929. En aquella data,125.921 persones estaven empleades enles cooperatives de detall i 58.628 enels serveis de producció.

Un recent examen relatiu a la pro-porció dels cooperadors a la Gran Bre-tanya amb relació a la població, de-mostra que de 1921 a 1929 la propor-ció ha passat de 10,52 per 100 a 13,64per TOO. El nombre de cooperació afi de 1929 era de 6.109.882 i el de lapoblació en abril 1931, de 44.790.485.En 1921 una desena part de la pobla-ció pertanyia a les cooperatives i en1929 és una vuitena, proporció quearribaria al cinquanta per cent si tin-guéssim en compte que cada un d'a-quests cooperadors representa una fa-mília de quatre membres, com a mí-nim. En 1911 el terme mig, de vendesde les cooperatives per habitant erade 33'5 xílings a Anglaterra i de 64a Escòcia. En 1929 les xifres corres-ponents foren 88. xílings a Anglater-ra i 156 a Escòcia.

1 CATALUNYA

Oh, Catalunya, Catalunya!... ESun cas especial. Ja en parlarem al-gun d'a amb tota extensió, car la co-sa s'ho val. Li,. A.

JuBtícia Social Pag. 7

Informacions socials i econòmiquesVacances pagades

per ab treballadors francesos' La Cámara de diputats de França ha apro-

vat un projecte de llei que fa obligatòriesles vacances pagades per a tots ela treballa-dors.

Els punts essencials del projecte de llei,son :

La víuiança anual serà ininterrompuda.La indemnització jornalera serà igual al

salari normal, calculat sobre el promig delssis mesos precedents.

El moment de la vacança podrà ésser va-riable, però d'haver-hi desacord, el jutge depau del districte serà àrbitre.

La vacança serà de vuit dies si el con-tracte de treball ha regit durant més d'unany, i de quinze dies, si regeix durant mésde dos any».

Les vacances pev malaltia, maternitat, et-cètera, no es tenen en compte, però si lesabsències forçoses duren més d'un mes, lavacança anual podrà ésser ajornada.

La vacança no és un dret. Es una obli-gació. Vul a dir, que el treballador no podràemplear-ae enlloc, mentre duri. Els infrac-tors seran perseguits i castigats.

M, Louis Gros, informant en nom de laComissió del treball, va dir que aquesta apro-va el projecte per unanimitat; que l'aprova-ció definitiva no podrà ja ajornar-se, puix lareforma és yolgudu amb energia pels treba-lladors, segons pot deduir-se de les resolu-cions votades en tots els congressos depar-tamentals, regionals i nacionals; i que lesmateixes associacions patronals i Cambres deComerç estan d'acord amb el principi i dis-cuteixen solament les modalitats d'aplica-ció. 1 va cloure el seu discurs, desenvolu-pant aquest principi : que les convencionsde caràcter col·lectiu i legalment reglamen-tades, són preferibles als convenis particu-lars entre patrons i obrers.

El projecte lia 4'ésser ara aprovat pelSenat.

Federació internacional decorreus, telègrafs i telèfons

El Comitè Executiu de la Federació in-ternacional del personal de Correus, Telè-grafs i telèfons, en la darrera reunió, vaprendre, entre altres, el següent acord :

«La salut econòmica no pot ésser trobadaen la disminució del poder adquisitiu delstreballadors.»

Demana als governs que, quan emprin as-salariats, donin un bon exemple al món in-dustrial, abstenint-se de reduir els sous isalaris.

I fa seves, davant els industrials i poderspúblics, les reivindicacions dels treballadorsque volen tenir una participació més granque l'actual en la distribució de les rique-ses produïdes per llurs propis esforços.

Treball forçat i esclavitud,en els Estats indians

La Conferència dels Estats indians (In-dian States People's Conference), realitzadaa Bombai, sota la presidència de BamanandaCbattergee, va resoldre :

«La Conferència fa avinent a la Societatde Nacions del règim de treball forçat queexisteix en molts Estats de l'India, i dema-na l'abolició, sense retard, als prínceps. De-sitja cridar l'atenció de la Societat de Na-cions sobre els costums i les pràctiquesd'esclavitud, com són el Khawas, la Gola iel Chakar, existents en molts Estats indis.Demana a la Societat de Nacions que faciuna enquesta sobre aquestes plagues i queprengui les mesures adients per a guarir-ies.»

Darreres dades sobre l'atur forçósmundial

Un informe publicat darrerament per laFederació Sindical Internacional declara queen el segon trimestre de 1931 no hi ha hagutgaires canvis remarcables en la situació in-dustrial.

Si, per una banda, s'han registrat algunesdisminucions en el nombre dels sense feina,degut a les feines agrícoles dels. darrers me-sos, els grans països continuen sofrint ambigual intensitat els efectes de la depressió

mundial, si bé en algunos països petits lasituació de la mà d'obra és comparativamentsatisfactòria. Alemanya comptava a â d'a-bril 4.469.474 obrers aturats, contra 2.840.070en abril 1930; però aquesta xifra ha baixata 4.065.000 a fi del mes de maig. El 18 demaig, la Gran .Bretanya comptava 2.506.987aturats, amb una disminució de 18.176 so-bre el mes d'abril, però amb un augment de786.886 per al période corresponent a 1980.A França, un dels darrers països que hasentit els efectes de la depressió comercial,el nombre dels sense feina era de 39.475 eldia 6 de juny contra 1.019 en juny de 1980.Segons l'American Federationist, es calculaprop de eine milions el nombre dels sensefeina als Estats Units, puix la xifra-indexde la mà d'obra (1926:100) era de 74'5 enabril 1931 contra 89'1 en abril 1980. Entreels països petits, Bèlgica comptava 70.877aturats a fi d'abril contra 18.715 en abril1980. Dinamarca tenia, a fi de maig, 2-57.992aturats, contra 39.027 en maig 1980, i lu-goeslàvia acusava 11.891 sense feina, a fid'abril, contra 12.052 en la mateixa èpocaen 1930.

Congrés del sindicat dels obrersde les mines de carbó, a la

U. R. S. S.L'últim Congrés del sindicat dels obrers

de les mines de carbó, ha estat dedicat to-talment als problemes de la producció. Lesmemòries de Smirnov (representant del Con-sell Centra!), de Izraillovio (representant del•Consell Superior de l'Economia Nacional) iels discursos de Svernik, secretari generaldel Consell Central; de Bumianeev, presi-dent del «Soyusugol», i de K cavai, comis-sari adjunt del Treball de la U. E. S. S.,analitzaven els diversos aspectes del pro-blema de la producció. '

Preveu el pla quinquennal, per a 1931,un augment del 50 per cent, amb relació a1930, a fi d'arribar a una producció de88.600.000 tones. Aquest augment ha d'a-oonseguir-se per l'explotació de noves mi-nes. La producció de la conca del Donetzha de pujar de 87.600.000 tones (1980) a56.000.000. La producció de la conca Kouz-netsk ha d'augmentar de 8.450.000 tones(1980) a 7.200.000. Les noves mines desco-bertes a Karaganda (Karakstan), tan im-portants com les de la conca Donetz, hande produir de 700.000 a 1.000.000 tones.

Però, les previsions del pla quinquennalno es compleixen. Les conques del Donetzi Moscú, no sols no han augmentat la pro-ducció, sinó que no han aconseguit la delprimer trimestre de 1980; i les conques del'Ural i de Sibèria els augments han estatinsignificants (3 i 9 per cent). Les xifresconegudes corresponen solament al 47 percent (conca de Moscú), 66 per cent (concaDonetz) i 73 per cent (KouznetskJ, de lesprevistes pel pla quinquennal.

La causa fonamental d'això és el rendi-ment molt baix del treball. La producciódiària d'un obrer és de 0'45 tones, essent lafixada de 0'65 tones. Xifra petita, tenint encompte que la d'un obrer nordamerioà ésde 2'2 tones,-

Aquesta desqualificació de la mà d'obral'expliquen, alguns, pel fet que, havent mi-llorat les condicions de vida dels pagesos, aconseqüència de la col·lectivització de les ter-res, aquests ja no van a les mines. La man-ca de tècnics és una altra raó ; els tècnicsrepresenten el 0'46 i 0'23 per cent del totald'obrers,1 mentre a Alemanya la proporcióés de 4 per cent. Tampoc la política d'emu-lació socialista ha donat resultats prou sa-tisfactoris. La proporció dels obrers adheritsa les brigades de xoc ha disminuït duranter primer trimestre de 1981.

Per a resoldre el problema de la produccióes mecanitzaran tots els treballs. La meca-nització serà completa, aquest any, en lesquinze mines de Donetz. Es ¡tindrà curadel millorament tècnic dels obrers, cosa ur-gent, puix avui les màquines importades noes poden utilitzar en certes mines del Do-netz per manca d'obrers capacitats. S'inten-sificarà la política d'emulació socialista is'oferirà a les brigades de xoc condicionsespecials de vida. Es generalitzarà el sistemade treball a primes de producció. Es pren-dran mesures per a reduir els accidents ihigienitzar les vivendes dels treballadors.Es reorganitzarà 'el proveïment cooperatiudels articles de consum.

La proporció dels miners sindicats és del72 per cent. Es insuficient. T aquest any had'ésser portada al 90 per cent.

El primer any d'experiència de lestarifes duaneres als Estats Units

El primer any de l'aplicació de la lleiHawley-Smoot, relativa a lea tarifes que hafet elevar els drets duaners fins a un nivelldesconegut fins avui, ha finit el dia 11 dejuny. Els onze mesos sobre els quals el Mi-nisteri de Comerç ha donat dades fins ara,acusen tots una forta disminució en el va-lor de les exportacions, comparades a lesdels mesos corresponents de 1929-30. La dis-minució total s'eleva a 1.481 milions de dò-lars, o sigui el 84'1 per cent. Una part con-siderable d'aquesta disminució és deguda ala forta baixa dels preus de les mercaderies,però, malgrat això, la comparació amb elsresultats de 1929-80 és molt poc favorable.Les xifres relatives als deu primers mesosde l'aplicació de les noves tarifes, mostrenque entre els principals articles exportatsdels Estats Units, el cotó en brut ha dis-minuït de 88 per cent; els productes delpetroli, de 31 per cent; les peces d'auto-mòbil, de 51 per cent; el tabac en fulles,de 4 per cent; les màquines agrícoles i elèc-triques, de 82 per cent, i el blat i la farinade blat de 39 per cent. Les exportacions alCanadà han disminuït de 86 per cent ennou mesos, a Mèxic de 34, a Cuba de 89,a l'Amèrica del Sud de 42, a França de 26,a' Alemanya de 36, a la Gran Bretanya de27, a Bússia de 14, a Itàlia de 44, a Xinade 31, al Japó de 40 i a Austràlia i Nova/elanda de 60 per cent.

L'experiència ha estat oonoloant, ¿no ésveritat? Els proteccionistes han quedat benservits.

El preu del blatSegons les darreres notícies de Liverpool,

la cotització del blat ha arribat a la xiframés baixa de cent anys ençà. El blat de lapresent collita es cotitza a 3 xílings i 8.2Spenics les cent lliures, o sigui 28'10 pessetesels .cent quilos, al canvi de 66'60 pessetesla lliura esterlina.

Mentrestant, al Parlament espanyol es par-"la d'augmentar la taxa mínima del blat in-dígena i d'apujar el preu del pa al consu-midor.

Ford tanca les seves fàbriquesamericanes

Un telegrama de Nova York anuncia quela Ford Motor Company ha decidit suspen-dre la fabricació d'automòbils mentre no mi-llori la situació econòmica. Els tallers defabricació de les diverses parts del cotxehan tancat ja, i la secció de muntatge con-tinuarà oberta per tot el mes d'agost.

L'atur forçós a AnglaterraSegons el servei de premsa de la «Co-

operative Wholesale Society», el percentatgedels sense-feina en les principals indústriesdel país ós del 54 per cent en la construccióde vaixells, 45 per cent en les indústriesdel ferro i l'acer, 41 per cent en la del cotó,40 en la minera i 88 en la de la llana.

LA VEU DELS L E C T O R SPosem-ho en clar

Vertaderament és vergonyós veure com hiha gent que s'atreveix a injuriar la persona-litat de Francesc Ferrer i Guàrdia des deles, columnes de Catalunya Social (data8-8-31).

L'amic Ventura Gassol va enlairar-lo iposar-lo al costat de Fivaller, no com a unagran intel·ligència ni com a anarquista, sinócom a una víctima més de les que han cai-but immolades, a la qual no hem tributatencara l'homenatge degut, no obstant l'exem-ple de Brussel·les.

Certament, -fou afusellat per suposar-locòmpliç d'un atemptat que es volia perpe-trar contra l'home que ens ha arruïnat i,a la conveniència i seguretat del qual tantsmilers de víctimes han estat immolades. Pe-rò, sense proves 1

L'esmentat setmanari diu també queaquest idealista deia : «Es una vergüenzaser soldado... los generales son abominablesmilitarotes... que sueltan la brida a sus sol-dados y aprueban sus- bandidajes.» Si B. B.hagués estat en camps de batalla, com heestat jo, tal volta el seu pensar seria moltdistint. El que més m'estranya és que siguio es "digui cristià, ja que Crist volia l'anul-lació de les races i dels pobles; la SagradaBíblia diu textualment : «Estimeu-vos elsuns amb els altres, però no com a esclaus,sinó com a germans», al·ludint a tots elspobles de la terra.

El /militarisme és l'enemio de la humani-tat i l'instrument del capitalisme. Per aixòels socialistes volem destruir els exèrcits iles fronteres. FEBBAN BOADA

Girona, 14-8-81.

Companys, fem políticaAvui més que mai, els obrers que ens sen-

tim polítics i posseïm carnet confederal,hem, de lluitar dintre els sindicats per talde crear consciències prou elevades a fi queen el Govern tinguem representació i do-nem el camí a seguir a aquesta revolució•—que nosaltres no creiem estroncada—.Aquesta manera és l'única per fer prevalerels nostres drets de ciutadans fins a acon-seguir que amb la nostra intervenció es faciun règim amplament socialista.

La manera ingènua de comportar-se laC. N. T. organitzant vagues en aquests mo-ments crítics, no farà sinó encarrilar-nos

cap a la davallada caòtica, i la repressióburgesa no trigarà a fer sentir els seus cri-minals procediments.

Nosaltres veuríem amb gust que tots elscompanys politics de la C. N. T. creessingrups d'oposició a la tàctica emprada pelsdirigents, i dui a terme la campanya so-cial creant biblioteques i cercles de confe-rències politico-socials, cosa que els diri-gents ni somnien. Es cert que en el clos sin-dical ens serà prohibit, però ens consta quela immensa majoria d'obrers pertanyen apartits socialistes i republicans (republicansque tenen un programa social). Podríem,doncs, fer ús dels locals on aquests s'estat-gen.

Si és veritat que el pertànyer a un par-tit polític — avui revolucionaris — hi somde cor, nosaltres som els únics que hem dedecantar i enfortir l'esperit dels nostres com-panys vers una sindicació i una ciutadaniaabnegada per a canviar amb el temps—elmés aviat possible—aquests governs burgve-sos, i instaurar una Bepúb.lica 'com es me-reix el poble que treballa.

J. GRAU VALLÈS

EL CAFÈ BRASILERCoin és sabut, tot el cafè brasiler

està monopolitzat pel Govern federalbrasiler, el qual es troba d'aquestamanera en situació de regular al seugrat el mercat mundial del cafè.

A proposta del Consell d'Estat delcafè, el Govern de Sao Paulo acabade dictar una nova sèrie de mesuresencaminades a regular les relapionscomercials dels diversos Estats confe-derats en la qüestió de cafè i a esta-blir un contingent de venda a l'ex-terior. El Govern federal imposaràun impost de io xílings per sac a totcafè destinat a l'exportació, i la re-captació que s'obtingui per aquestatasa servirà per a la compra de cafèque es destruirà en vistes a mantenirel preu actual. Durant el mes passats'han cremat 3.000 sacs de cafè aSantos i el Consell del Cafè proposatirar-ne 40.000 més a la mar.

Pag. 8 Justícia Social

A C C I O S I N D I C A LPROU BARRICADES!

No és possible que es pugui seguirper raés dies, tenint enfront un es-pectacle tan llastimós, tan inhumà,com el que ofereix el treballisme sot-mès a la misèria i atasconat dins uncarreró sense sortida.

Les vagues que hi ha ara plante-jades, han perdut ja tota força emo-tiva. La gent no sent el germà cai-gut en desgràcia. Ens hem acostumatja potser massa a la visió de la vagacom mal epidèmic o, millor, endèmic,i no reaccionem tant ni tan vivamentcom la cosa s'ho val.

La C. N. T. aguanta i fa aguantarfort. La gent pateix, s'escruixeix da-vant l'espectacle neronià d'una ciu-tat, d'un poble dins les urpes de lafam, de la misèria, per abastar unesmillores, que fredament, amb el polsinquebrantable es van dosificant, esvan sospesant de setmana en setmanasense oir ni el clam ni el panteix deldolor.

És excessiva la prova per la que

Passa la nostra massa obrera. És cruelespectacle que dóna el nostre pobleavui. Mentre uns obrers han estatafortunats i disfruten avui de certsavantatges, corol·lari de les vagues ide les bases que han triomfat, al cos-tat d'ells, altres homes i altres famí-lies estan veient la post buida, i l'es-devenidor enfosquit, per una incògni-ta plena de tenebrositats.

¿ Pot romandre's fredament davantd'una situació com aquesta? ¿No hiha homes de cor que vulguin treurede les urpes de la fatalitat, aquest cosimmens que se l'ha emborratxat, in-tencionadament,' amb uns deliris sà-dics ? Pot estar algú tancat de braçosdavant de les inquisitorials provesper la fam a qiie se sotmet a tota a-fjuesta gent, per culpa d'una mala ac-tuació, per manca d'una política, nodestre, sinó almenys lògica?

No, rodonament, no ! En aquestesplanes, i en totes les actuacions, calfer sentir la "veu d'ajut a l'obrer ! Calsalvar-lo, treure'l1 de les urpes de qui,per qüestions secundàries, estan ju-gant amb la sang i amb la vida freda-ment de tot l'estament productor.

Cal treure l'obrer de la barricada,i portar-lb a menar el curs del món,en els estadis on la seva actuació ipersonalitat puguin actuar amb eficà-cia.

Cal treure'l de la barricada, 'que només tanca un carrer, i que amb una

'rialla, sorneguera, de refinada cruel-tat, se'l deixa de banda mentre sentdins d'ell tots els odis i totes les fe-bres d'una inferioritat que no exis-teix.

Cal salvar l'obrer, i prompte. Nohi fa res, que darrera d'ell puguinsurar aquests organismes ineptes,com la C. N. T., que l'han portat alfracàs. No hi fa res, si amb això po-dem treure'l d'aquesta pesombre, queper dret d'existència hauria de sen-tir-se lliure l'home que treballa. Eldret de portar amb dignitat el pa alsfills. El dret que es conquista, ambenergia, amb enteresa, però amb unalucidesa i amb una claredat de proce-diments, que ni l'anarquisme, ni lapul·lulació de vividors, dins el granmacis de ïa mà d'obra, l'ha pogutportar dreturerament.

El Govern, qui sigui, no pot per-metre aquest suïcidi que s'està con-sumant. La Companyia de Telèfons,que no té raó en absolut, que estàabusant d'una hospitalitat, ha trobataliats, i està collant la corda al colldels seus homes. És criminal aquest

gest, és massa tirànic, perquè pu-guem trobar-ho bé, ni acceptable, nimereixedor de silenci.

Socialísticament parlant, podentdir : Germà obrer, sentim la teva pe-na, som al teu' costat, enfront detot. De la C. N. T. que et xucla lasang, temerosa de confessar un fra-càs, d'aquesta Companyia exòtica,freda com una esfinx i cruel com unbotxí. Germà obrer, no et mereixesaquest sofrir, aquesta pena, aquestaprova que no estan mesurant, i queestà per damunt de les teves forces.

Cal que surtis de la barricada. Niles bombes, ni els petards, ni l'acciódirecte, han pogut estalviar-te eK pa-tir, inútil. T'estan forçant, perquè etsaben impotent davant dels ambientson se pot resoldre el teu cas, et sabenincapaç de defensar-te dins el camppolític, on pot dir-se a la Companyiaque faci un pas vers la Justícia So-cial i que t'obri la porta, amb les rei-

vindicacions que et mereixes, i quel'obliguin a obrir-te el pas amb elcap alt a exigir-li la teva intervencióde dret.

Estem al teu costat, perquè el pro-grama socialista, preveu molt més quetot el que et pugui, donar el pla neu-ròtic d'aquesta C. N. T. que jugaamb tu, mentre la Companyia estàjugant amb ella.

Prou esperit de barricada, germàobrer. Exigeix esperit cívic, esperitde democràcia, esperit de justícia, allàon la justícia, la democràcia, i la ci-vilització poden forjar-se.

La barricada per sistema, és suïci-da. La barricada cal que sigui el dar-rer recurs, el darrer, molt després d'a-quests que ara es manegen per treu-re't de la trista situació que el mato-nisme cec t'ha portat.

Germà obrer, som al teu costat.Sentim la teva pena i propugnem lateva justícia, a invocar el dret a viu-re digne, a viure sence ésser explo-tat. No podem barrejar-nos en lescomplicitats d'aquesta hora.

VERITAS

On va l'organització obrera?No és possible cap avenç d'ordre

social sense una organització obrera in-tel·ligentment estructurada i responsa-,ble dels seus acords i dels seus actes.Una organització com la que actual-ment domina a Catalunya, que per aobtenir qualsevol millora, més sou omenys hores de treball, la higienitza-ció dels tallers o l'adquisició de casessalubles, és sensible que sempre hagid'adoptar la posició del màxim esforç.

Però encara és mòlt més sensiblel'observar que per a l'assoliment detotes aquelles millores en què l'orga-nització ha d'intervenir amb les sevesorientacions i idees o amb el seu con-trol i activitat, resulti completamentineficaç.

És trista cosa dir-ho, però és la rea-litat. La nostra organització sols tépràcticament un mitjà per a l'assoli-ment de millores morals i econòmi-ques : la vaga, i aquesta arma, quecada dia té les possibilitats més limi-tades, és a voltes completament inope-rant.

El dramàtic del cas és que aquestfet no és conseqüència de. la falta depreparació cívica i social de la classetreballadora catalana, ni que tinguiun nivell mig de cultura inferior ald'altres països. En les rengleres delstreballadors de Catalunya hi ha .cer-vells ben organitzats per a realitzartotes les obres constructives més au-dacioses. Trobaríem homes amb lacompetència necessària per a edificarsòlidament tots aquells organismes queel sindicalisme obrer modern és indis-pensable que tingui com a comple-ment.

Hi ha dues raons fonamentals quefan que aquests elements amb prepa-raci�