els préstecs lingüístics

Els préstecs lingüísticsEls préstecs lingüístics

Com ja saps, el català prové del llatí Com ja saps, el català prové del llatí (és una llengua romànica). (és una llengua romànica).

Per això, la majoria de paraules del Per això, la majoria de paraules del català provenen del llatí. català provenen del llatí.

Diem que són paraules patrimonialsDiem que són paraules patrimonials

DEFINICIÓDEFINICIÓ

Els préstecs lingüístics són paraules que Els préstecs lingüístics són paraules que prenem d’una altra llengua i les fem servir prenem d’una altra llengua i les fem servir a la nostra. a la nostra.

Ex: òpera (de l’italià “opera”)Ex: òpera (de l’italià “opera”)

Un altre nom dels préstecs lingüístics és Un altre nom dels préstecs lingüístics és MANLLEUMANLLEU

Per què préstecs?Per què préstecs?

Perquè de vegades Perquè de vegades sorgeixen nous conceptes sorgeixen nous conceptes o objectes, i la llengua no o objectes, i la llengua no té paraules per designar-té paraules per designar-los. los.

Llavors, s’agafen termes Llavors, s’agafen termes d’altres llengües.d’altres llengües.

Ex: quan es va inventar Ex: quan es va inventar l’l’ordinadorordinador es va haver de es va haver de prendre una paraula del prendre una paraula del francès francès

De quines llengües?De quines llengües?

De quines llengües agafem préstecs De quines llengües agafem préstecs lingüístics?lingüístics?

La majoria els agafem de l’La majoria els agafem de l’anglèsanglès, però , però també tenim préstecs de l’també tenim préstecs de l’italiàitalià, del , del francèsfrancès, del , del castellàcastellà, del , del portuguèsportuguès......

EXEMPLESEXEMPLES A veure si pots averiguar a quina llengua corresponen aquests A veure si pots averiguar a quina llengua corresponen aquests

préstecs lingüístics: préstecs lingüístics:

Mòmia - basc Iogurt - grec Tomàquet - francès Calaix - italià Espinac - persa Xampú - àrab Flauta - occità Garatge - xinès Garbuix - nàhuatl Quetxup - turc Pissarra - hindi

De vegades, De vegades, s’adopta la forma s’adopta la forma original de l’altra original de l’altra llengua i no se’n llengua i no se’n fa cap canvi. fa cap canvi.

Ex: Ex: internetinternet (de (de l’anglès)l’anglès)

D’altres vegades D’altres vegades es canvia la es canvia la paraula original paraula original per fer-la més per fer-la més semblant a la semblant a la llengua que llengua que l’acull. l’acull.

Ex: Ex: pírcingpírcing (de (de l’anglès piercing)l’anglès piercing)

També s’han També s’han agafat paraules agafat paraules del castellà: del castellà: xoriço, xoriço, borratxo…borratxo…

I el castellà n’ha I el castellà n’ha agafat del català: agafat del català: faena, balance, faena, balance, clavel, pantalla, clavel, pantalla, palomar, trasto, palomar, trasto, rape, paella, rape, paella, añorar, peseta…añorar, peseta…

No s’han de No s’han de confondre els confondre els préstecs lingüístics del préstecs lingüístics del castellà amb els castellà amb els barbarismes…barbarismes…

““Lejia”,Lejia”, per exemple, per exemple, és un barbarisme, és un barbarisme, perquè en català perquè en català tenim una paraula per tenim una paraula per aquest líquid: aquest líquid: lleixiu.lleixiu.

CURIOSITATSCURIOSITATS

Paraules del camp Paraules del camp semàntic de la música semàntic de la música com...com...

òpera òpera soprano soprano piano, etc. piano, etc.

provenen de provenen de l’italià

Algunes paraules que Algunes paraules que designen menjars designen menjars provenen d’altres provenen d’altres idiomes...idiomes...

Quiche (francès)Quiche (francès) Patata (nahuatl)Patata (nahuatl) Hamburguesa Hamburguesa

(alemany)(alemany) Espaghettis (italià)Espaghettis (italià) Foie (francès)Foie (francès)

Això es deu, és clar, al fet Això es deu, és clar, al fet que aquests aliments que aquests aliments provenen de diferents provenen de diferents llocs geogràfics...llocs geogràfics...

De quins idiomes De quins idiomes provenen aquestes provenen aquestes paraules: paraules: – EspaghettiEspaghetti– FondueFondue– Cous-cousCous-cous– BaguetteBaguette

Relaciona les paraules següents amb la llengua de Relaciona les paraules següents amb la llengua de la qual s’han manllevatla qual s’han manllevat

Coala-iglú-brindis-anorac-acròbata-gimcanaCoala-iglú-brindis-anorac-acròbata-gimcanaa/ de l’alemany “ich bring dir’s” (t’ho ofereixo)a/ de l’alemany “ich bring dir’s” (t’ho ofereixo)b/de l’inuit iglo (casa)b/de l’inuit iglo (casa)c/del grec akróbatos (que camina sobre la punta c/del grec akróbatos (que camina sobre la punta

dels peus)dels peus)d/de l’inuit “anoré” (vent)d/de l’inuit “anoré” (vent)e/d’una llengua australiana “animal que no veu”e/d’una llengua australiana “animal que no veu”f/de la combinació de l’anglès “gym” (gimnàstica) i f/de la combinació de l’anglès “gym” (gimnàstica) i

l’hindi “khana” (sala de joc)l’hindi “khana” (sala de joc)

orangutan-cangur-comanxe-eslòganorangutan-cangur-comanxe-eslògan- Del malai “orang” (home) i “hután” (selva)Del malai “orang” (home) i “hután” (selva)- Del xoixon “komanxi” (cabellera trenada)Del xoixon “komanxi” (cabellera trenada)- De l’escocès “slugh” (tropa), i “ghairm” De l’escocès “slugh” (tropa), i “ghairm”

(crit)(crit)- D’una llengua australiana “no ho sé”D’una llengua australiana “no ho sé”

Saber de quin idioma prové una Saber de quin idioma prové una paraula pot resultar molt curiós...paraula pot resultar molt curiós...

Com ja has vist, cangur ve Com ja has vist, cangur ve d’una d’una llengua australianallengua australiana i i vol dir en aquella llengua vol dir en aquella llengua “no ho sé”.“no ho sé”.

Això és perquè quan Això és perquè quan l’anglès Cook va arribar a l’anglès Cook va arribar a Austràlia, va preguntar als Austràlia, va preguntar als nadius què era aquell nadius què era aquell animal, i un nadiu va animal, i un nadiu va respondre “no ho sé” , és respondre “no ho sé” , és a dir, alguna cosa similar a dir, alguna cosa similar a “cangaroo”a “cangaroo”

La paraula “tanc” La paraula “tanc” prové de l’prové de l’alemany. A . A la segona guerra la segona guerra mundial, els alemanys mundial, els alemanys no volien explicar que no volien explicar que fabricaven una nova fabricaven una nova arma, i així van dir arma, i així van dir que fabricaven tancs que fabricaven tancs per dipositar aigua.per dipositar aigua.

I JA HEM ACABAT!I JA HEM ACABAT!ADÉU!ADÉU!