ACOMPANYANT LA LECTURA A L’EDUCACIÓ INFANTIL I AL CICLE INICIAL d’E.P.

Isabel Solé

Dpt. de Psicologia Evolutiva i de l’EducacióUniversitat de Barcelona

Eixos de la intervenció

1. L’aprenentatge de la competència lectora• Definició de competència lectora

2. Els coneixements implicats en l’aprenentatge de la lectura• La dimensió emocional i afectiva de la lectura• El coneixement lingüístic• La comprensió del principi alfabètic• Les estratègies de lectura

3. L’acompanyament dels educadors, condició indispensable per a la formació de lectors

La competència lectora

La competència lectora consisteix en la comprensió i l’ús de textos

escrits i en la reflexió personal a partir d’ells amb la finalitat d’assolir les

pròpies metes, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i

participar en la societat.

(OCDE, PISA, 2000, 2003)

EL LECTOR

Qui és lector? Aquell qui pot utilitzar la lectura amb autonomia, per a gaudir, aprendre i resoldre situacions de la vida quotidiana, en tots els àmbits:

• Personal • Acadèmic• Social• Laboral

Llegir és diverses coses al llarg de la biografia d’un individu però sempre, la lectura, és una companya fidel.

implicacions

Formar la competència lectora:un tamboret de tres peus

Implicacions: Els mestres hem de comprendre…

… el procés que segueixen els nens per a comprendre el nostre

sistema d’escriptura i com intervenir-hi en conseqüència

… que la lectura no és una tècnica que s’aprèn en un cicle concret i

després “s’aplica tal qual” a diversos textos; sinó una capacitat que

es reconstrueix, fent-se més potent, complexa i adaptable

… que el gust per la lectura no ve donat; s’dquireix i s’alimenta en

situacions que conviden a llegir i en les que el lector es veu

competent, encuriosit i gratificat

2. Els coneixements implicats en l’aprenentatge de la lectura• La dimensió emocional i afectiva de la lectura• El coneixement lingüístic• La comprensió del principi alfabètic• Les estratègies de lectura

3. L’acompanyament dels educadors, condició indispensable per a la formació de lectors

a) Dimensió emocional i afectiva de la lectura Lectura en sentit autèntic des dels inicis

Estableix les bases d’un veritable interès per la lectura

Promou importants aprenentatges (Morrow, 1995; Purcell-Gates, 2000; Wolf 2008)

El poder comunicatiu que té la lectura: és portadora de significat Relació entre imatge i text Característiques del llenguatge escrit: formalitat, descontextualització

permanència Elements constitutius del llenguatge escrit

Acompanyant la dimensió emocional i afectiva de la lectura

Preparar amb “mimo” les situacions de lectura de contes i històries

Disposar d’un racó de lectura, mirar contes i escriure, variat i atractiu

Aprofitar el recurs dels padrins de lectura i dels lectors amb qui els petis es

poden vincular

Fer un ús funcional de la lectura sempre que sigui possible i adequat

La mestra, veritable altre significatiu pels infants, model de lectora

b) El coneixement lingüístic (oral i escrit)

Coneixement semàntic

Coneixement morfològic i sintàctic

Coneixement pragmàtic: normes socioculturals d’ús del llenguatge

Coneixement fonòlògic

coneixement lingüístic oral coneixement de la llengua escrita

Acompanyant l’aprenentatge lingüístic (oral i escrit)

Fer de l’aula i del centre un context que promou el desenvolupament de

totes les capacitats lingüístiques: Parlar, escoltar, llegir, escriure

Capacitats el domini de les quals presenta diversos nivells (Wells, 1987) Executiu: codi d’accés Funcional: ús en la comunicació interpersonal habitual, quotidiana, amb

finalitats diverses i registres diferents Instrumental:per obtenir, fixar i comunicar el coneixement dels altres Epistèmic: per pensar, argumentar, transformar el propi pensament

coneixement lingüístic oral coneixement de la llengua escrita

c)La comprensió del principi alfabètic

Implica la comprensió de que cada emissió de llenguatge parlat està

formada per un conjunt finit de sons que poden representar-se mitjançant un

conjunt finit de lletres.

Exigeix que el nen dirigeixi la seva atenció a la forma del llenguatge: ha de

passar de l’atenció espontània a una atenció deliberada respecte de com

està configurat el llenguatge en termes de sons

Eeei!!! Passa’mlapilota Vaaaaa! Quemelapassis etdic

Vaaa!!! Botaipassalapilota!!! Pilota bota, pilota bota, Carlota pilota bota

Nivells de conceptualització en l’aprenentatge de la llengua escrita (Ferreiro y Teberosky, 1979)

1. Escriure com a reproducció de l'acte d'escriure d'acord amb algunes característiques formals del sistema (linealitat). S’esciruen els noms.

2. Escriure com a producció formalment regulada per crear escriptures diferenciades: lineal, discontínua, quantitat mínima, variabilitat interna, repetició (Restriccions formals). Nom propi com a model

3. Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula (grafies sense/amb valor sonor convencional). Presència de vocals, nucli de la síl·laba. Correspondència 1 síl·laba/ 1 vocal.

4. Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·lábicoalfabética de la paraula. Una lletra per a cada síl·laba + una lletra per a alguns components intrasil·làbics

5. Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabètica exhaustiva de la paraula

Relació entre grafies i elements sonors sublèxics(síl·laba, so)

Pre-sil·làbic

No hi ha relació so /grafia

Resolent el problema de llegir

papallonetatren

cabra cabreta

Resolent el problema de llegir

Llegeix la imatge, la interpreta

“Cocacola”

Un refresc

Què hi posa aquí?

LA BALSA

Resolent el problema de llegir (Ferreiro y Teberosky, 1979)

“¿Què hi posa?” “Restaurant”

“¿Què hi posa? “No hi posa res, només n’hi

ha una [lletra]”O

EEE“¿Què hi posa? “No es pot llegir, són totes iguals”

Resolent el problema de llegir

El nom és especial, no es vincula a cap característica física d’allò que anomena

En el nom propi hi ha elements [lletres] que apareixen també en d’altres noms i textos

Perceb que els noms i paraules es componen de lletres i sons que comencen a poder ser reconeguts, si bé aquest coneixement és al principi poc consistent.

ADRIÀ ANNA

LAURA TON MIQUEL

”La T de Ton”, “La te, e,l, e,....”

E. Ferreiro (2006)2. Escriure com a producció formalment regulada per crear escriptures diferenciades: lineal, discontínua, quantitat mínima, variabilitat interna, repetició

E. Ferreiro (2006)3. Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula (grafies sense valor sonor convencional)

E. Ferreiro (2006)

3. Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula (grafies amb valor sonor convencional)

5. Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabètica exhaustiva de la paraula

Resolent el problema de llegir… i d’escriure

Relació entre grafies i elements sonors sublèxics(síl·laba, so)

Pre-sil·làbic

No hi ha relació so /grafia

un llarg camí d’hipòtesis i comprovacio

_ I _ _ R _

AL PIRINEU, L’ _ I_ _ R _ ÉS MÉS FRED QUE A BARCELONA

Acompanyant la comprensió del principi alfabètic

Jocs de llenguate, rodolins, endevinalles, embarbussaments…

Pràctica quotidiana de la lectura i de l’escriptura: La que fa el mestre per tots La que fan tots junts d’un text curt però significatiu La de cada nen amb la mestra La que fan en parelles La que es duu a terme de manera autònoma, podent demanar ajudes per resoldre els

problemes

Disposar del coneixement necessari per observar i comprendre els

progressos i obstacles que troba cadascun, i per poder-hi intervenir.

    

FINALITATCONEIXEMENTS CREENCESSENTITESTRATÈGIES

CONTINGUTESTRUCTURAFORMATTASCA

CONTEXT

d)Les estratègies de lectura

Lectura estratègica: lectura profunda i implicada Fer hipòtesis sobre el que es llegirà:

a partir del títol, subtítol, tipus de suport... a partir de les il·lustracions si n’hi ha

Aportar coneixement previ coherent sobre el tema: Què sabem sobre el que hem de llegir? (sobre el tema, els personatges, el tipus

de gènere...)

Identificar un objectiu o finalitat per a la lectura: Què busquem? Quina informació ens fa falta? Anem a veure si passa això que pensem que passarà... Ha passat allò que pensavem que passaria? Per què?

Identificar dubtes i problemes i mirar de resoldre’ls Ho estic entenent? Què deu voler dir això?

Verificar les hipòtesis inicials, i si s’assoleixen els objectius de lectura

“En el fondo, el deber de educar consiste, mientras se enseña a los

niños a leer (...), en darles los medios para juzgar libremente si

sienten o no “la necesidad de los libros”. Porque si podemos admitir

perfectamente que un particular rechace la lectura, es intolerable

que sea –o crea que es- rechazado por la lectura.

Ser excluido de los libros –incluso de aquellos de los que

podríamos prescindir- es una tristeza inmensa, una soledad dentro

de la soledad”

(Pennac, D., 1993, p. 145)