84-introducció a l’educació emocional. un programa per al segon cicle d’eso

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE PEDAGOGIA Postgrau en Educaci Emocional INTRODUCCI A LEDUCACI EMOCIONAL UN PROGRAMA PER AL SEGON CICLE DESO BARCELONA, 2006 DOMNEC SALVAD POY TUTORA: MERIXELL OBIOLS

Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.

2

NDE X 1. Introducci................................................................................................................3

1.1. Motivaci per fer aquest projecte.......................................................................3 1.2. Presentaci a lalumnat.......................................................................................3 1.3. Eixos del projecte................................................................................................4

2. Marc teric................................ ................................................................................5

2.1. Definici democi..............................................................................................5 2.2. Teoria de les emocions........................................................................................5 2.3. Tipus democions................................................................................................6 2.4. Intelligncia emocional......................................................................................6 2.5. Educaci emocional............................................................................................7

2.5.1. Justificaci................................................................................................8 2.5.2. Competncies emocionals........................................................................9

3. El programa deducaci emocional..........................................................................10

3.1. Objectius...........................................................................................................10 3.2. Continguts.........................................................................................................10 3.3. Temporalitzaci................................................................................................11 3.4. Recursos............................................................................................................11 3.5. Destinataris........................................................................................................11 3.6. Activitats............................................................................................................11

4. Avaluaci del programa.........................................................................................36

4.1. Introducci.........................................................................................................36 4.2. Avaluaci del context........................................................................................36 4.3. Avaluaci de linput..........................................................................................41 4.4. Avaluaci del procs.........................................................................................41 4.5. Avaluaci del producte.....................................................................................54 4.6. Conclusions.......................................................................................................66

5. Conclusions.......................................................................... ...................................67 6. Bibliografia..............................................................................................................70 7. Annexos.................................................................................... ................................73

7.1. Qestionari final dopini de lalumnat.............................................................74 7.2. Transcripci entrevista alumna 5.......................................................................76 7.3. Transcripci entrevista alumne 7.......................................................................78


3

1. INTRODUCCI Cada cop s fa ms evident que per poder arribar a ser persones no en tenim prou amb els coneixements acadmics per poder-nos moures per la vida. Necessitem saber qu sentim, com i per qu ens emocionem, qui som en definitiva. Quants cops no ens ha passat trobar alg o a nosaltres mateixos que no sabem posar nom a all que sentim perqu li busquem una explicaci racional que de vegades no t. Aqu s on entren les emocions, tants i tants anys menystingudes per la religi i la cincia, per que impregnen tota la nostra vida, i fins i tot, tota la nostra histria recent i passada. Com diuen els estudis ms actuals en neurologia qualsevol pensament est impregnat democi. La intelligncia sense emoci no s humana. I la motivaci sense emoci no

pot existir. Per qu, doncs, les emocions encara tenen mala premsa? Deu ser perqu sn ms autntiques que el que diem o expressem? O per qu sn ms difcils dencabir en una explicaci racional? I aix ens podrem allargar amb moltes ms qestions. Com em deia un professor de la facultat, si hi ha alguna qesti clara sobre un tema segur que trobes tota mena dexplicacions, per si la qesti s complexa i incmoda tothom fuig destudi. I aix ens passa amb les emocions. Sn incmodes i difcils

dexplicar, per formen part de la nostra naturalesa humana. Les hem dacceptar per

poder-les conixer i poder-nos conixer. Noms daquesta manera podrem regular-les de forma adequada i arribar a ser emocionalment intelligents. Lavantatge que tenim

pel que fa a la intelligncia en el sentit clssic s que la intelligncia emocional es

pot educar. I s ben clar que necessitem ser competents emocionalment. Els fets diaris ens ho demostren a bastament. La majoria de les notcies estan impregnades democions

descontrolades. Des de lmbit educatiu podem fer una tasca preventiva que pugui

ajudar a conixer i entendre el mn emocional i que el nostre alumnat arribi a un desenvolupament integral, ja sigui personal, educatiu, social, familiar o laboral. 1.1. Motivaci per fer aquest projecte Aquest programa vol ser una petita aportaci al desenvolupament emocional de lalumnat i tamb, s clar, del professorat, el qual sense haver estat mnimament alfabetitzat emocionalment difcilment podr portar-lo a bon port. Quan des de la direcci del Postgrau en Educaci Emocional sens va proposar fer un

projecte de curs vaig pensar que havia de ser un treball que poss en prctica a laula leducaci emocional. Volia que em suposs un repte com a persona i com a docent. I

com faig de professor de llengua i literatura catalanes a lEducaci Secundria vaig

decidir aplicar leducaci emocional al meu alumnat. Aix, doncs, lobjectiu bsic del

projecte s que lalumnat pugui reconixer mnimament les seves emocions i en pugui

fer una gesti satisfactria. El projecte ha estat desenvolupat en un marc redut (un grup de deu alumnes) 1.2. Presentaci a lalumnat El programa deducaci emocional va ser presentat a lalumnat com un mitj

dautoconeixement, que afavors lautocontrol, lautoestima, les habilitats socials, etc.


4

Al principi va ser rebut amb una certa prevenci, tot dubtant per qu servien aquelles activitats. Sem demanava si savaluarien aquelles activitats tan diferents al que fiem

normalment a classe. Lalumnat, sabent que all diferent no suposaria cap crrega

acadmica addicional, es va acostumar aviat que enmig de les classes lectives hi hagus educaci emocional i ho va assumir com un fet normal. Les activitats que vam dur a terme a laula seguien els pilars bsics en el

desenvolupament emocional, s a dir, les competncies de: conscincia emocional, regulaci emocional, autoestima, habilitats socioemocionals, benestar i habilitats de vida. 1.3. Eixos del projecte El projecte es fonamenta en les parts segents: -Marc teric: definim emoci, donem compte de les diferents teories, assenyalem una tipologia emocional, definim intelligncia emocional i parlem deducaci emocional. -El programa deducaci emocional. Aqu explicitem els objectius que hem aplicat, quins continguts hem treballat i quines activitats ens han servit per desenvolupar el programa. -Avaluaci del programa. Quines eines hem utilitzat per comprovar la validesa del programa i si la seva posada en prctica ha estat satisfactria.


5

2. MARC TERIC 2.1. Definici democi La paraula emoci prov del llat emovere posar en moviment. Queda clar, doncs, que lemoci ens porta a lacci o reacci davant duna determinada situaci. Si parlem de la seva definici sembla que no hi ha unanimitat. Aix, per exemple, el Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans defineix lemoci com una reacci afectiva,

en general intensa, provocada habitualment per un factor extern i que es manifesta per una commoci orgnica ms o menys visible. Actualment una de les definicions ms esteses ens diu que lemoci s un estat complex

de lorganisme caracteritzat per una alteraci i que t un component fisiolgic, cognitiu-subjectiu i conductual. Lemoci, doncs, t una doble dimensi interna i externa i ens

mostra canvis fisiolgics (alteraci cardaca, sudoraci, envermelliment, etc) lligats a una avaluaci cognitiva del que estem experimentant i a una conducta determinada davant dun fet. Una definici amb un sentit ms humanista ens la dna Pere Darder i Eva Bach (2002: 75) i que explica lemoci com el resultat de la relaci o de la vinculaci personal i

completament subjectiva que cada individu estableix amb els altres i amb la realitat que lenvolta La diferenciaci entre emoci i sentiment es concreta en el fet que el sentiment s dabast ms restringit, perqu es basa en la percepci conscient de lemoci, s a dir,

noms va lligat al component cognitiu, el qual es pot expressar amb paraules i fer-ne aix la valoraci subjectiva. 2.2. Teories de les emocions Al llarg de la histria de la humanitat sha parlat i sha especulat sobre les emocions. La

filosofia i tamb la literatura han tractat a bastament el mn emocional. Sembla, per, que no s fins al segle XIX que la cincia se nha comenat a ocupar. Un dels primers

estudis fonamentats linicia Charles Darwin amb el seu llibre The expression of the Emotions in Man and Animals (1872). Darwin indica que les emocions apareixen en una situaci demergncia per preparar els animals i els humans per a lacci. Les teories ms conegudes del segle XX sn: la teoria de James-Lange, la teoria de Cannon-Bard i les teories cognitives. La teoria de James-Lange ens diu que els canvis fisiolgics produts per un estmul sn la causa de lemoci. En canvi, la teoria de

Cannon-Bard afirma que emocions i canvis fisiolgics es produeixen alhora. Les teories cognitives es basen sobretot en la idea que la nostra cognici ens informa dall que experimentem i aix ens porta a una resposta emocional. Els avenos ms importants de la cincia ens han dut tamb a situar les emocions en lestudi del cervell. Segons el neurleg Paul Maclean el cervell sha desenvolupat en

tres fases: en la primera apareix el diencfal amb lhipotlem com a pea clau (lestadi

ms antic de levoluci), en una segona fase apareix el sistema lmbic on lamgdala t


6

una paper central, i en la tercera tenim el neocrtex (amb les funcions racionals humanes). Com diu el mateix Maclean, s com si digussim, fent un smil, que en el nostre cervell habitessin un dinosaure (al diencfal) una rata (al sistema lmbic) i un hum (al neocrtex). Daquestes tres parts del cervell el sistema lmbic s lencarregat del processament de

les emocions. Dintre daquest sistema lelement fonamental s lamgdala, on sembla

que resideix la memria emocional. 2.3. Tipus democions A lhora de distingir i classificar els tipus democions hi ha diversitat dopcions entre

els especialistes i ms si tenim en compte que en alguns casos no hi ha una distinci clara entre sentiment i emoci. Nosaltres pel que hem dit anteriorment diferenciarem entre emoci i sentiment, perqu lemoci pot ser duna durada ms curta i ms intensa i en molts casos no hi ha intervenci conscient i, en canvi, el sentiment es pot allargar en el temps i haver-hi un control ms conscient. Segons Paul Ekman hi ha sis emocions bsiques: sorpresa, por, disgust, clera, tristesa i felicitat. Altres autors tamb hi afegeixen lamor, la vergonya, laversi, lansietat i

lalegria. Una classificaci ms exhaustiva, on apareixen les emocions distribudes per

grups, s la que proposa Rafael Bisquerra (2005: 96) Emocions positives: alegria, humor, amor, felicitat. Emocions negatives: por, ansietat, ira, tristesa, vergonya, aversi Emocions ambiges: sorpresa, esperana, compassi Emocions esttiques Cal dir que la distribuci en emocions positives o negatives pot ser discutible, perqu partim de la base que totes les emocions sn necessries i la valoraci que en fem pot ser molt subjectiva. En tot cas, volem entendre aquesta classificaci en el sentit que hi ha emocions agradables i desagradables per a la persona, independentment de la convenincia o utilitat que poden tenir en un moment determinat. 2.4. Intelligncia emocional Si fins fa poc quan parlvem dintelligncia ens referem a la capacitat cognitiva de

cada persona avaluable en tests i pel que sembla invariable, ara aquests darrers anys ha aparegut i sha popularitzat, grcies a Daniel Goleman, el concepte dintelligncia

emocional. Lxit segurament es deu al fet que la intelligncia emocional es pot

ensenyar i es pot aprendre. Aix obre nous camins en la coneixena dun mateix i dels altres. Els antecedents ms immediats per poder entendre aquesta visi ms mplia de la intelligncia els hem de buscar en H. Gardner. Per a ell hi ha diverses intelligncies: musical, cinticocorporal, lgicomatemtica, lingstica, espacial, interpersonal, intrapersonal. Aix vol dir que cadasc tindr ms desenvolupada una o ms intelligncies. Daquestes intelligncies, la intelligncia interpersonal i la

intrapersonal es relacionen amb la intelligncia emocional i per tant sn susceptibles de poder ser educades i millorades.


7

Els primers que van parlar dintelligncia emocional van ser Peter Salovey i John

Mayer (1990) i posteriorment de manera ms divulgativa Daniel Goleman (1995). Segons diu Goleman la persona amb intelligncia emocional t cinc competncies bsiques: 1. La coneixena de les prpies emocions. 2. La capacitat de regular les emocions. 3. La capacitat dautomotivar-se. 4. El reconeixement de les emocions alienes. 5. Lhabilitat per relacionar-se amb els altres. I tal com cita Goleman, la tipologia de persones segons la seva capacitat de gestionar les emocions es pot dividir en: -Persones amb conscincia emocional i gesti efica del seu estat dnim -Persones atrapades en les seves emocions. -Persones resignades amb les seves emocions. Aix, doncs, la persona competent emocionalment s capa de reconixer les seves emocions i gestionar-les eficament, reconixer les emocions dels altres i posar-se en el seu lloc (ser emptic) i tenir habilitats socials en la relaci amb els altres (ser assertiu) 2.5. Educaci emocional Els estudis que shan fet sobre intelligncia emocional ens demostren que les persones

amb ms excellncia en la vida sn les que tenen una bona competncia emocional. Lavantatge que tenim respecte a la intelligncia racional s que la intelligncia emocional es pot educar. I si com diuen alguns especialistes, com per exemple, Damasio (1996), la ra tamb pot estar condicionada per lemoci, leducaci emocional es fa

ms necessria que mai. Leducaci de les emocions comena a ser present en lmbit social, participatiu i

institucional, com per exemple, en el Consell Escolar de Catalunya, el qual en el Document 2/2003 titulat Educar les emocions ja planteja la necessitat treballar a lescola no solament els aspectes cognitius i racionals sin tamb la dimensi

emocional i afectiva que comporta qualsevol aprenentatge. Per reforar aix que diem, recentment la LOE (Llei Orgnica dEducaci) ha incls en

el seu articulat la referncia a que qualsevol persona pugui accedir al seu desenvolupament integral tenint en compte tamb lmbit emocional. BOE 4 de maig de

2006. (pp. 17159, 17179) Fins i tot en mbits empresarials i de negocis sest veient que una bona gesti de les

emocions proporciona eficcia i millora en el treball. I no cal dir que en la nostra vida diria les emocions sn presents en tot moment. Daqu

la necessitat de conixer-les per poder relacionar-nos i sentir-nos millor.


8

2.5.1. Justificaci de leducaci emocional a lescola Leducaci formal necessita un canvi profund en les seves estructures, no nhi ha prou

en transmetre uns coneixements, cal tamb educar les emocions, cal donar les pautes necessries perqu els nostres estudiants i nosaltres mateixos com a docents puguem ser competents emocionalment. Ja sabem que una bona competncia acadmica no s suficient per desenvolupar-se en la vida. Quants exemples no haurem vist dalumnes excellents acadmicament que tenen unes mancances emocionals importants. I tamb exemples dalumnes amb mancances acadmiques, que noms pel fet de tenir-los en compte i aproximar-nos a ells des de lemoci i lafecte han millorat la seva trajectria acadmica. Creiem que un bon desenvolupament emocional propicia un bon aprenentatge. I aqu apareix el tema de la motivaci. Si no ens sentim motivats i alhora emocionats pel que estem fent o estem rebent difcilment podrem assolir uns objectius dignes. Aix doncs, leducaci emocional s necessria en els nostres centres educatius entre daltres raons perqu: - Som ssers socials. Ens movem contnuament en un mn de relacions de tot tipus (familiars, amicals, professionals, educatives, de parella, de barri, de carrer, administratives, etc.) I s clar, les emocions de vegades ens sorprenen, ens colpegen i es poden crear situacions incmodes que hem dafrontar dia a dia. En aquest sentit hem de

dir que a secundria les habilitats socials dels adolescents presenten bastants llacunes. - Hem de saber conviure amb nosaltres mateixos. La coneixena dun mateix i del perqu de les seves emocions, la seva regulaci i afrontament s fonamental per sentir-nos felios. Amb massa freqncia la depressi, la frustraci, la rbia cap un mateix apareixen en la vida quotidiana de moltes persones que es veuen abocades a una baixa autoestima. En ladolescncia, per exemple, hi ha un dficit de tolerncia a la frustraci

que pot derivar en actituds agressives i de baixa autoestima. - Som aqu per aprendre. La vida s un aprenentatge continu i aqu ens hi hem dincloure tots i totes: infants, adolescents, joves, adults, gent gran. Saber aprendre a ser

persones i poder-nos desenvolupar en totes les facetes de la vida s al que hem daspirar. En aquest sentit, el coneixement del que sentim, com reaccionem i com podem canviar per millorar s prioritari. Els centres educatius han de proporcionar a lalumnat les eines necessries per al seu desenvolupament cognitiu i , ara tamb, per al

seu desenvolupament emocional. Com diu lInforme Delors, els quatre pilars bsics de leducaci se centren en: aprendre a conixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i

aprendre a ser. Tradicionalment lescola sha ocupat ms aviat del primer. El segon ara

ja el t en compte, per el tercer i el quart encara estan bastant desatesos. Sn aquests dos darrers dels quals socupa leducaci emocional.


9

2.5.2. Les competncies per al desenvolupament emocional. Arribar a ser competent emocionalment vol dir estar dotat dunes habilitats que passen

per la conscincia de les prpies emocions i la seva regulaci, la capacitat de generar-se autoestima, saber relacionar-se amb eficcia i procurar-se una vida agradable. Tot seguit, comentem cadascuna daquestes habilitats o competncies: Conscincia emocional. Ser conscients del que sentim i saber posar-li un nom ens ajuda a poder regular les nostres emocions i poder comprendre les dels altres.Distingir entre emoci, cognici i comportament. Ens pot ser de gran ajuda lescolta activa del que

passa pel nostre cos. Regulaci emocional. Lemoci cal que sigui reconeguda, per ha ser gestionada de tal manera que puguem afrontar emocions negatives i generar-ne de positives. s fonamental afavorir lautoconeixement i la regulaci de la impulsivitat. Ho podem

aconseguir amb tcniques de respiraci, relaxaci, amb estratgies de comunicaci, etc. Autoestima. El concepte que tinc de mi mateix, com em valoro, com em relaciono amb mi mateix sn indicadors del nostre nivell dautoestima. La capacitat dautogenerar-se actituds positives referides a la prpia persona sn imprescindibles per al bon desenvolupament emocional. Habilitats socioemocionals. Com em relaciono amb els altres, com puc millorar el meu grau de comunicaci a travs de lassertivitat i lempatia. Assertivitat: saber defensar i expressar els nostres drets i les nostres opinions de manera tranquilla per segura, sense caure en la conducta agressiva o inhibida. Empatia: posar-se en el lloc de laltre, sintonitzar amb ell i saber que cadasc pot sentir, pensar i actuar diferent de nosaltres. Benestar i habilitats de vida. La capacitat dafrontar reptes i procurar-nos una vida sana i feli. Lexperimentaci del benestar subjectiu saconsegueix a travs de la

generaci democions agradables fruit de la nostra actitud positiva davant la vida, de buscar la felicitat amb les relacions damistat, ntimes; de fer all que ens agrada, de

tenir expectatives assolibles, etc. Les habilitats de vida estan relacionades amb la nostra capacitat de saber estar en lmbit familiar, social, laboral, de parella; de saber organitzar-nos el temps, la feina, les activitats quotidianes, el nostre desenvolupament personal.


10

3. EL PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL Aquest programa, tal i com havia expressat en la introducci, est pensat per desenvolupar-lo en un grup redut dalumnes, durant un trimestre aproximadament. Es pot fer en hores de tutoria o en hores lectives de qualsevol assignatura. 3.1. Objectius Identificar les emocions prpies i alienes. Reconixer i potenciar les emocions positives. Reconixer i regular les emocions negatives. Identificar el grau dautoestima. Valorar les prpies capacitats. Autogenerar-se actituds positives. Millorar les relacions interpersonals. Aprendre a defensar els nostres drets i les nostres opinions. Aprendre a sintonitzar amb els altres. Desenvolupar estrtegies per procurar-se benestar. Afrontar reptes i saber estar en situacions diverses (familiar, damics, etc) 3.2. Continguts Els continguts fan referncia nicament als aspectes que es poden treballar a travs de les activitats que proposem. Estan agrupats segons les competncies emocionals. Conscincia emocional: Reconeixement de les emocions bsiques (alegria, tristesa, por, ira, sorpresa, disgust, vergonya). Identificaci de tipus de por (racional i irracional). Identificaci de quines situacions em produeixen rbia i veuren les conseqncies que

sen deriven. Regulaci emocional: Identificaci i conscincia del nivell dautocontrol personal. Utilitzaci destratgies corporals per tal dassolir un estat de relaxaci i benestar. Autoestima: La nostra autoestima. Comprovaci de quin s el nostre nivell actual i identificaci de pensaments negatius. Habilitats socioemocionals: Definici dassertivitat. Conductes assertives, agressives o passives. La capacitat descoltar de forma activa i sense prejudicis. La defensa dels nostres drets, els nostres desitjos i les nostres opinions. Benestar i habilitats de vida: La capacitat dafrontament davant dels reptes de la vida. La capacitat de saber estar en situacions diverses.


11

3.3. Temporalitzaci Amb un mxim de deu hores s suficient per fer totes les activitats. 3.4. Recursos Recursos materials: -Aula del grup dalumnes -Fotocpies de les activitats -Aparell per enregistrar entrevistes -Cmera de vdeo o de fotos -Bibliografia sobre educaci emocional (Desconeix-te tu mateix, GROP) Recursos humans: -Professorat implicat en el programa -Coordinador pedaggic (si es fa el programa a tutoria) 3.5. Destinataris Alumnes de segon cicle dESO (un grup duns deu o quinze alumnes si s en hores de classe o un grup ms nombrs en hores de tutoria) 3.6. Activitats Hi ha deu activitats que estan pensades per treballar cada competncia emocional. Lordre pot ser diferent del que hem donat. Es poden adaptar a les necessitats dels alumnes i a la disponibilitat que tingui cada professor/a. La majoria de les activitats estan basades en el llibre de Gell, M. i Muoz, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa dalfabetitzaci emocional. Barcelona: Eds 62


12

ACTIVITATS DEDUCACI EMOCIONAL 1. SABER ESCOLTAR (habilitats socioemocionals) Lescolta activa s molt important per tenir una bona comunicaci amb els altres. Cal

estar atents al que ens diuen els altres i tenir una bona predisposici, sense jutjar de bon comenament. Objectius - Tenir conscincia de la nostra capacitat descoltar. - Aprendre a escoltar activament sense judicis. Procediment Treball en grup

1. El professor fa una petita explicaci o una lectura sobre qualsevol tema. Lalumnat ha descoltar atentament i desprs dhaver acabat de parlar el

professor ha descriure el que sen recordi en un paper. 2. Cada alumne ha de llegir el que ha escrit.

3. Comprovar i comentar en grup les diferncies i les semblances del que ha escrit cada component del grup.

Treball en parelles 4. Comena a parlar un company i laltre noms escolta. El que escolta ha de dir

de qu ha parlat el company. Qui parlava ha de validar la informaci de qui escoltava i expressar si sha sentit escoltat. Desprs fer el canvi de rol.

Recursos - Paper i bolgraf - Annex 1 Temporalitzaci Cinquanta minuts Observacions Un cop acabada lactivitat es pot repartir un full amb les recomanacions per saber

escoltar millor.


13

Annex 1 Recomanacions per poder millorar la nostra capacitat descoltar 1. Accepta la realitat i el punt de vista de laltre 2. Escolta sense jutjar a laltre segons el seu sexe, la seva ideologia, ledat, etc. 3. Escolta tamb amb el cos. El llenguatge no verbal mostra la nostra predisposici cap a laltra persona. 4. Anima laltre a parlar. Fes gestos amb el cap, les mans, que mostrin que tens una

escolta activa. 5. Fes preguntes obertes de tant i tant que demostrin el teu inters. Si conv, repeteix el que than dit per mostrar que ests escoltant. 6. Estigues atent al que et diu laltre. 7. Centrat en all que escoltes sense pensar en altres coses. Font: Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa dalfabetitzaci emocional (pp. 197-198). Barcelona: Edicions 62


14

2. IDENTIFICACI DEMOCIONS (conscincia emocional) Es presenten diferents conductes i es demana a lalumnat quina emoci expressa cada

conducta. Objectius - Saber identificar cada emoci en una situaci concreta. - Ser conscient de la capacitat de reconixer emocions. Procediment Treball indiv idual

1. El professor reparteix un full a lalumnat amb la relaci de conductes que

shan didentificar. 2. Cada alumne/a respon intentant deduir cadascuna de les emocions que apareixen en cada conducta.

Treball en grup

3. Lalumnat va donant en veu alta les respostes que creu adequades a cada

conducta i en fa la correcci si s necessari. 4. El professor recull el full de cada alumne amb les respostes.

Recursos - Bolgraf - Annex 2 Temporalitzaci Quinze minuts Observacions Cal deixar expressar-se a lalumnat si hi ha algun comentari o discussi sobre les diferents conductes i la seva identificaci.


15

Annex 2 CONDUCTES I EMOCIONS NOM I COGNOMS GRUP DATA A continuaci tens una relaci de conductes. Digues quina emoci shi amaga dacord

amb la llista segent democions: ira, tristesa, por, alegria, amor, sorpresa, desplaer,

vergonya, pessimisme, ansietat, disgust ( pots afegir matisos personals a aquesta relaci) Relaci de conductes: 1. En Joan entra tard a classe i tothom lobserva. Es torna vermell. Emoci: 2. La Montse est sola a casa. Qualsevol soroll petit li dna un ensurt. El cor li va a cent. Emoci: 3. El Francesc tot ho veu negre. Sempre que fa un comentari destaca els aspectes pitjors del tema. Emoci: 4. La Carmina va obrir uns ulls com unes taronges en veure arribar el Miquel. Emoci: 5. Sempre que el Jaume pensa en el viatge de fi de curs a Itlia, li espurnegen els ulls i no parla amb ning durant una bona estona. Emoci: 6. Den que la Marina va deixar el Pep i va sortir amb el Quim, el Pep serra les dents

i estreny els punys quan veu el Quim. Emoci: 7. Els bots i els crits que va fer lAnna quan va saber els resultats dels exmens van ser dantologia. Emoci: 8. Els vens del davant sempre es fan un pet quan surten al mat per anar a treballar i un altre sempre que es troben. Emoci: 9. Quan hem danar dexcursi el Salvador sempre pateix pel temps que far, per si ens deixem alguna cosa, per si arribem tard al tren i per si alg prendr mal. Emoci:


16

Font: Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. ( 1998 ). Desconeix-te tu mateix. Programa dalfabetitzaci emocional.( pp. 233-234 ) Barcelona: Edicions 62. 3. QU EM PRODUEIX POR? (conscincia emocional) La por s una emoci que captem davant dun perill real o imaginari. Molts cops la por

va acompanyada de desconfiana i incomunicaci. Objectius - Identificar les pors. - Destriar quines pors poden ser racionals i quines no. Procediment Treball indiv idual

1. Cada alumne/a marca de la llista proporcionada qu li produeix por i qu no. Tamb pot afegir altres pors que no surtin a la llista.

Treball en grup

2. En grups de tres o quatre persones es comparen els resultats. Cada grup exposar quines pors han estat les majoritries i explicar si sn justificades i per qu.

Recursos - Bolgraf. - Annex 3 amb la llista de possibles pors. Temporalitzaci Trenta minuts


17

Annex 3 LES MEVES PORS De la segent relaci de situacions i objectes, assenyala quins set et produeixen por i quins no: 1. El soroll dun aspirador. 2. Les ferides obertes. 3. Estar sol. 4. Estar en un lloc estrany. 5. Els morts. 6. Parlar en pblic. 7. La gent que sembla boja. 8. Entrar en un ascensor. 9. Les rates. 10. La sang humana. 11. Els llocs tancats. 12. Sentir-me rebutjat pels altres. 13. Els cementiris. 14. Ser ignorat. 15. La foscor. 16. Un home i una dona nus. 17. Equivocar-me 18. Les aranyes. 19. Ser tocat pels altres. 20. Estar al costat duna persona de laltre sexe. 21. Un silenci en una conversa. 22. Els dentistes. 23. Els trons. 24. Entrar en una habitaci on hi ha gent asseguda. 25. Els llocs alts. 26. Que em posin injeccions. 27. Viatjar en tren. 28. Les persones amb autoritat. 29. Veure posar una injecci a un altre. 30. Els espais oberts. 31. Ser observat mentre treballo. 32. La brutcia. 33. Les armes. 34. Ser criticat. 35. Les persones malaltes. 36. El foc. 37. Altres? Font: Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998) Desconeix-te tu mateix. Programa dalfabetitzaci emocional. (pp. 240-241). Barcelona: Edicions 62


18

4. QU EM PRODUEIX RBIA? (conscincia emocional) Quan sentim rbia s perqu alguna cosa ens ha molestat, ens ha dolgut o perqu alg no ha fet el que nosaltres volem. Objectius - Identificar quines situacions provoquen la sensaci de rbia. Procediment Treball indiv idual

1. Cada alumne/a ha de recordar situacions en qu hagi sentit rbia. Descriur les situacions en el full de lannex 4. Si no en recorda cap en aquest moment, pot pensar en situacions en qu creu que sentiria rbia.

Treball en grup

2. Cada alumne/a llegeix les situacions que li produeixen rbia. La resta de companys ha de pensar i anotar si aquestes situacions li produirien la mateixa emoci. 3. El grup comenta i reflexiona sobre les respostes que han sorgit arran de lactivitat.

Recursos - Bolgraf. - Annex 4 Qu em produeix rbia? Temporalitzaci Trenta minuts.


19

Annex 4 QU EM PRODUEIX RBIA?

1. Descriu una situaci en qu hagis sentit rbia. Escriu el que va passar segons aquest esquema:

Situaci Conseqncies a curt termini

Conseqncies a llarg termini

Vaig aconseguir el que volia?

2. Anota breument les situacions que descriuen els teus companys i anota quina emoci sentiries tu.

Situaci Emoci que et provocaria

3. Conclusions del debat amb el grup. Font: GROP (2005) Pascual Ferris, V., i Cuadrado Bonilla, M. (Coords) Educacin emocional. Programa de actividades para Educacin Secundaria Obligatoria . (pp.136-138). Barcelona: CISSPRAXIS.


20

5. COM VAIG DAUTOCONTROL? ( conscincia i regulaci emocional) Saber regular adequadament les emocions s el gran repte que sens presenta dia a dia. Aquest qestionari s un indicador de com gestionem les nostres emocions en situacions quotidianes. Objectius - Identificar i fer conscient lautocontrol personal. Procediment Treball indiv idual

1. Cada alumne pensa si creu que s capa dautocontrolar-se (amb els valors de poc, gens i bastant)

2. Cada alumne respon el qestionari (annex 5) i un cop lhagi valorat

comparar els seus resultats amb la percepci que tenia abans sobre el seu autocontrol.

Treball en grup

3. Es comenta si hi ha coincidncia entre el que shavia pensat abans i desprs de

fer el qestionari.

Recursos - Bolgraf - Annex 5 Com vaig dautocontrol? Temporalitzaci Vint minuts Observacions Quan es faci el treball en grup es respectar lalumnat que no vulgui expressar en veu alta els resultats del qestionari.


21

Annex 5 COM VAIG DAUTOCONTROL? El segent qestionari s un petit exercici per saber si ets capa dautocontrolar-te. Tria una de les tres respostes ( A, B o C ) de cada qesti. 1. Vaig a comprar i disposo de bastants diners: a) Sovint compro ms del que realment necessito. b) Noms gasto all que tenia pensat. c) Alguna vegada em permeto algun caprici. 2. El meu estat dnim est: a) Algunes vegades incontrolat. b) Sempre controlat. c) Bastant controlat. 3. Un amic o amiga mha atacat de manera injusta. A la nit: a) Encara estic patint per linsult. b) Penso la manera com venjar-men. c) Ho deixo crrer i em dedico a altres coses. 4. Ara que els dies sn ms llargs: a) Torno a ser la persona alegre que sc realment. b) Els meus sentiments i estat dnim no canvien amb el temps. c) Estic ms animat. 5. Qu nopines de la frase: Els problemes es passen ms b bevent: a) Hi estic dacord, a mi tamb magrada passar les penes bevent una mica. b) No hi estic dacord, s perills fer-ne cas. c) En general no s correcte, per, a vegades, un traguet en moments de crisi em va b. 6. Davant dels fills, els pares, en relaci als seus propis errors, han de: a) Reconixer-los. b) Amagar-los. c) No reconixer-los clarament, per admetre que els adults tamb fan errors. 7. Una parella: a) No sha de barallar. b) Pot barallar-se alguna vegada. c) Noms poden barallar-se si no es poden entendre daltra manera. 8. Les tres qualitats que cal inculcar als nens per poder anar per la vida sn: a) Capacitat per passar-sho b, ambici i poder per imposar als altres. b) Obedincia, poder de concentraci i disciplina. c) Educaci, capacitat daprenentatge i alegria.


22

9. La meva conscincia: a) Fa la seva feina des de fa molt de temps. b) s un corc de manera permanent. c) Mavisa quan faig un error molt gran. 10. Si tinc problemes dnim: a) Vigilo que el meu cos tingui una alimentaci equilibrada i sana. b) Mataquen lestmac i perdo la gana. c) Em compro dolos i xocolata. Resultat: Hi ha molta diferncia entre el que havies pensat abans de fer el qestionari? Compara el resultat amb la valoraci que havies pensat. Soluci: compta les vegades que has respost cada valor i colloca-les en aquesta relaci: Resposta Nombre de vegades A B C Entre 6 i 10 respostes del tipus A: el teu autocontrol timpedeix viure amb alegria. Des

de petit than insistit que una persona ha de lluitar i controlar-se absolutament, per aquesta conducta no tha fet feli. Per aix has decidit que conv deixar-se anar, i que aquesta actitud relaxada s tan important com lautocontrol. Entre 6 i 10 respostes del tipus B: ets una persona amb un gran autocontrol. No lluites contra els altres sin que busques un equilibri en tu mateix. El preu que has de pagar per aquesta conducta s un grau molt alt de disciplina. Fins i to texigeixes molt i evites

determinats plaers o satisfaccions de la vida per motius tics. Entre 6 i 10 respostes del tipus C: has trobat un bon equilibri entre autocontrol i llibertat. Tens conscincia que potser sovint les persones sn massa autoexigents. No timposes moltes obligacions per saps que una mica dautodisciplina s molt til. No

tangoixes amb les teves obligacions: cal ser lliure i cal ser autodisciplinat sempre que sigui necessari i ja est! Font: Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa dalfabetitzaci emocional. (pp. 259-261) Barcelona: Edicions 62.


23

6. SC ASSERTIU ? (habilitats socioemocionals) Els ssers humans som fets per viure en comunitat. Trobar el punt de saber estar amb

els altres s un repte que cal aprofitar per millorar-nos com a persones i ssers socials. Objectius - Comprovar el nostre grau dassertivitat Procediment Treball indiv idual 1. Lalumne respon el test sobre avaluaci assertiva. 2. Comprova el seu nivell dassertivitat. Recursos - Bolgraf - Annex 6 Sc assertiu? Temporalitzaci Quinze minuts Observacions La informaci sobre lassertivitat es donar desprs que shagi acabat el test. Daquesta manera es vol no condicionar les respostes de lalumnat.


24

Annex 6 SC ASSERTIU? Test davaluaci assertiva (adaptaci del test de Gambril i Richey) Instruccions Llegeix la llista segent de situacions. Al cant esquerre escrius el grau de malestar o ansietat que et creen aquestes situacions, dacord amb la puntuaci segent: 1. Cap. 2. Una mica. 3. Fora. 4. Molt. 5. Moltssim. Un cop feta aquesta part, tapa amb un paper la numeraci que has escrit. Torna a llegir-te les situacions i escriu al cant dret la probabilitat amb qu tu actuaries si et trobessis en aquella situaci, dacord amb la puntuaci segent: 1. Ho faig sempre. 2. Ho faig generalment. 3. A vegades s i a vegades no ( meitat i meitat ). 4. Ho faig poques vegades. 5. No ho faig mai.


25

Grau de malestar

Situaci Probabilitat de resposta

1. Dir que no a alg que em demana que li deixi la bicicleta.

2. Fer lloances a un amic. 3. Demanar un favor a un amic. 4. Resistir la pressi dun venedor que et vol vendre

alguna cosa.

5. Disculpar-se quan tequivoques. 6. Haver de dir que no a una entrevista o una cita. 7. Admetre que tens por dalguna cosa i demanar ajuda a

alg.

8. Cridar latenci a alguna persona que fa o diu alguna cosa que et molesta.

9. Reclamar que apugin el sou

10. Admetre la teva ignorncia sobre algun te ma.

11. Dir que no a alg que et demana que li deixis diners. 12. Fer preguntes personals. 13. Fer callar un amic massa xerraire. 14. Demanar una crtica constructiva. 15. Iniciar una conversa amb alg que no coneixes. 16. Dir floretes a una persona amb la qual tens una

relaci ntima.

17. Sollicitar una entrevista o una cita a una persona. 18. Demanar una entrevista per segona vegada perqu el

primer cop va ser rebutjada.

19. Admetre que potser hi ha hagut alguna confusi en un tema que sest discutint i demanar que saclareixi.

20. Demanar feina. SOLUCIONARI ANNEX 6 Valoraci del test de Gambril i Richey Per analitzar els resultats del test has de sumar el total de punts de la columna Grau de

malestar i la columna Probabilitat de resposta per separat. El significat dels punts de

cada columna s el segent:

- Entre 20 i 40 punts: ets una persona molt assertiva. Solament necessites millorar en detalls, com els tems on hagis escrit 3 i 4.

- Entre 50 i 70 punts: necessites millorar la teva assertivitat globalment per tens

determinats trets molt assertius, sobretot els que hagis puntuat amb un 1 o 2. - Entre 80 i 100 punts: ets una persona poc assertiva. Cal que analitzis tots els

tems del test, especialment aquells on hagis escrit 4 o 5. Font: Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. ( 1998 ). Desconeix-te tu mateix. Programa dalfabetitzaci emocional.( pp.88-90, 107 ) Barcelona: Edicions 62.


26

7. IDENTIFICACI DE CONDUCTES ASSERTIVA, AGRESSIVA I PASSIVA. (habilitats socioemocionals) Objectius - Identificar les conductes assertiva, agressiva i passiva en determinades situacions. Procediment Treball indiv idual 1. Lalumne/a respon lactivitat didentificaci de conductes. Treball en grup

2. Es comparen les respostes del companys i, si cal, sestableix un dileg de per

qu sha triat una conducta o una altra. Treball indiv idual 3. Cada alumne/a comprova els resultats de lactivitat segons el solucionari Recursos - Bolgraf - Annex 7: Identificaci de conductes. Temporalitzaci Quinze minuts


27

Annex 7 IDENTIFICACI DE CONDUCTES ASSERTIVA, AGRESSIVA I PASSIVA De les situacions segents, identifica quina actitud tenen els personatges A, B i C dacord amb la qualif icaci dagressiu, passiu i assertiu. 1. Un company de classe i amic et demana els apunts duna assignatura. Tu els necessites perqu lendem tens un examen. A. Li dius que no els hi deixes. B. Els hi deixes per penses que thauria anat millor no fer-ho. C. Li dius que ja sho far i que si sha cregut que tu vas pel mn fent caritat. 2. Fas cua en una botiga i un client que entra desprs et passa al davant. Tu no tens tard. A. Li dius que s un maleducat i que no t vergonya. B. Com que no tens tard no dius res. C. Li dius que tu hi eres abans. 3. En una conversa en un bar tothom parla malament de M. Jackson, tant de la seva vida com de la seva msica. A tu, per, tagrada molt M. Jackson. A. Calles per no buscar brega. B. Participes en la conversa defensant Jackson. C. Dius als teus amics que no tenen ni idea de msica i que vagin a escola a aprendren. 4. El teu germ o la teva germana et fa malb, sense voler, un disc compacte que representa un important record sentimental. A. Li etzibes una bronca fenomenal. B. Li expliques que et sap greu i que era un record personal. C. Et resignes i penses que ja en comprars un altre. 5. Un dia de festa major vols anar de marxa fins a les sis del mat. Els teus pares, de manera sorprenent, et diuen que has de tornar a les dues. A. Com que sn els teus pares, acceptes sense protestar. B. Discuteixes i els dius que amb ells no es pot parlar, que no entenen els joves i que sn intolerants. C. Argumentes els motius per tornar a les sis i intentes pactar una hora que sigui acceptada per les dues bandes.


28

6. Un cap de setmana, la teva parella ( tamb pot ser un amic o una amiga) et proposa danar a la platja i quan hi ets penses que estaries molt b a la muntanya. La teva parella

insisteix molt a anar a la platja. A. Expliques per qu vols anar a la muntanya i proposes un pacte dalternar un cap de

setmana a cada lloc. B. Com que s la teva parella i te lestimes molt, vas a la platja i quan hi ets penses que

estaries molt b a la muntanya. C. Retreus a la teva parella que sempre sha de fer el que ella vol i que no t en compte

els teus desitjos. 7. Un professor et suspn una prova per un marge molt petit. El professor t fama de gastar mal geni. Tu creus que la prova no est ben puntuada. A. Penses que si vas a reclamar encara pot ser pitjor. B. Demanes una entrevista al teu professor i li exposes el teu punt de vista. C. Escampes per linstitut que el professor et t mania, que s injust i que no s honest. SOLUCIONARI ANNEX 7 Activitat didentificaci de conductes assertiva, agressiva i passiva. ___________________________________________ Situaci Assertiva Agressiva Passiva ___________________________________________ 1 A C B 2 C A B 3 B C A 4 B A C 5 C B A 6 A C B 7 B C A Font: Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa dalfabetitzaci emocional. (pp. 93-95, 107) Barcelona: Edicions 62.


29

8. SABER DIR NO. (habilitats socioemocionals i habilitats de vida) Aprendre a dir no en qualsevol situaci que ho necessitem, posa a prova el nostre grau

dassertivitat. Objectius - Aprendre a dir no amb llibertat, sense por i sense agressivitat. Procediment Treball en parelles

1. Hi ha tres situacions en les quals cada alumne/a agafa un rol diferent ( un alumne demana una determinada cosa i laltre li ha de dir que no ). Cada alumne

ha de passar per cada rol. Treball en grup

2. Lalumnat comenta quin ha estat el resultat de treballar aquesta activitat i com

sha sentit. Recursos

- Annex 8 (saber dir no i recomanacions per fer-ho) Temporalitzaci Trenta minuts. Font: Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa dalfabetitzaci emocional. (pp. 98, 99) Barcelona: Edicions 62.


30

Annex 8 SABER DIR NO Tcnica per a aprendre a dir que no. Us proposem les segents situacions, en les quals un de vosaltres demana alguna cosa i laltre shi ha de negar seguint els consells segents: - No respondre de manera agressiva, ni cridant, sin amb veu tranquilla. - Mirar a linterlocutor. Mantenir una posici corporal relaxada. - Ser constant i tossut amb la negativa. - Decidir quin s el missatge que es vol donar i no canviar-lo. Ara cal seguir al peu de la lletra les instruccions. Situaci 1 . Un venedor truca a casa teva i et vol vendre una collecci de discos de la msica que a tu tagrada. Tu li dius que no. El personatge de venedor ha de pensar arguments: que s molt barata, que tothom la t, que lanuncien per la tele, que si

tagrada aquesta msica no tens per qu negar-thi, que es pot pagar a terminis, etc. El personatge que fa de comprador ha de seguir els consells anteriors. Situaci 2 . Un company de classe et demana els apunts perqu t un examen. Tu thas de negar a deixar-los-hi. Els arguments de lalumne que demana els apunts poden ser del tipus segent: que per aix sn els amics, que tu ja pots treure bones notes, que si no aprovo a casa em castigaran, que he estat malalt i per aix no els tinc, etc. Situaci 3. La teva colla decideix anar de marxa a un local que a tu no tagrada gens i a ms no et ve de gust sortir aquest vespre. Els teus amics tinsisteixen molt i tu has de dir que no. El que faci el paper damic no ha de cedir i ha dargumentar fort perqu laltre

digui que s. Com thas sentit en fer aquesta activitat? Thas resultat fcil o difcil? Per qu?


31

9. LA MEVA AUTOESTIMA (autoestima) Diuen que lestimaci comena per un mateix. Per aix s tan important prendre

conscincia de com ens valorem i qu pensem de nosaltres mateixos. Lautoconscincia

ens servir per poder fer els canvis que millorin la nostra autoestima. Objectius - Avaluar el nivell dautoestima Procediment Treball indiv idual 1. Cada alumne/a respon els qestionaris dautoestima ( annex 9 )

2. Cadasc avalua el seu nivell dautoestima segons els parmetres

proporcionats. Treball en grup 3. Es comenta en grup quin ha estat el nivell dautoestima. Recursos - Paper i bolgraf - Annex 9 Temporalitzaci Quinze minuts Observacions Cal dir a lalumnat que lautoestima pot tenir fluctuacions segons el dia en qu es faci.

Sha de respectar la decisi de lalumnat que no vulgui comentar en grup els resultats

dels qestionaris. Aquests qestionaris es poden repetir ms endavant per tal de comprovar levoluci

personal de lautoestima.


32

Annex 9 LA MEVA AUTOESTIMA Comprova el teu nivell dautoestima amb aquests qestionaris. Com omplir el qestionari dautoestima. Llegeix cadascun dels enunciats i fes una creu en la casella que ms sadeqi a la imatge

mental que tens de tu mateix. Procura ser espontani i no pensar gaire les respostes. Com ms sincer siguis, ms fiable ser la informaci que extraurs del qestionari i millor podrs ajudar-te. QESTIONARI DAUTOESTIMA Enunciat Sempre Sovint Alguna

vegada Gaireb mai Mai

1. De vegades em veig com una persona intil.

2. Crec que algunes caracterstiques de la meva personalitat podrien valorar-se com a bones, agradables o desitjables.

3. Gaireb sempre em sento content amb mi mateix.

4. Algunes vegades sento que en realitat no tinc cap capacitat especial. Penso que no faig res realment b.

5. Si valoro en general la meva vida passada, la qualifico, la majoria de vegades, de fracs.

6 Penso que no he fet gaires coses en la vida de les quals em pugui sentir content o orgulls.

7. Tinc una imatge de mi mateix bona, positiva.

8. Penso que em mereixo el mateix respecte i amor que qualsevol altra persona del mn.

9. A vegades trobo a faltar la sensaci dafecte cap a mi

mateix. Magradaria creure

ms en mi i en les meves possibilitats.

10 Puc fer qualsevol cosa, com qualsevol persona.

Sempre Sovint Alguna vegada

Gaireb mai Mai


33

Com omplir el qestionari de pen saments. Llegeix cada afirmaci i pensa amb quina freqncia tens aquests pensaments quan et trobes en un situaci difcil per a tu o quan et dediques a pensar sobre tu mateix. No taturis gaire. Intenta ser el ms espontani possible. Fes una creu en la casella amb la qual tidentifiquis ms, la major part de les vegades. QESTIONARI DE PENSAMENTS Pensament Sempre Sovint Alguna

vegada Gaireb mai Mai

1. He decebut els meus pares/amics/ parella/ cap/ etc.

2. Magradaria ser millor del que sc

3. Tant de bo no hagus viscut aix.

4. Desconfio dels altres perqu sento que no els agrado i que en qualsevol moment poden posar-se en contra meu.

5. Sc un desastre. Els altres sorgantitzen la vida, per

jo sc incapa de fer-ho.

6. Tot ho deixo a mitges. 7. No tinc forces per a

continuar vivint

8. No veig el meu futur. Noms un tnel sense final.

9. Sento fstic de mi mateix. 10. Qu estic fent amb la meva

vida?

11. Per ms que ho intenti, no ho aconseguir.

12. Sc una persona dbil i sense carcter.

13. No puc suportar-ho. 14. Sc un zero a lesquerra. 15. No serveixo per a res. 16. He fracassat. 17. No tinc illusi per res. Res

del que pugui fer no em pot fer sentir millor.

18. Magradaria no haver nascut.

19. Res del que volia aconseguir no ha sortit endavant.

20. Per qu als altres els surten les coses i a mi no?

21. La meva vida s un desastre.

22. Em sento decebut de mi mateix.

23. Estic sol/a. Ning no em pot entendre.

Pensament

Sempre Sovint Alguna vegada

Gaireb mai Mai


34

Puntuaci dels qestionaris. Cada qestionari t el mateix criteri de valoraci. Sempre: 4 punts, sovint: 3 punts, alguna vegada: 2 punts, gaireb mai: 1 punt, mai: 0 punts. Suma tots els punts. Com ms gran sigui la quantitat, ms baixa s la teva autoestima i a linrevs.

Font: Gaja Jaumeandreu, R. (2001) Aprn a estimar-te. Guia bsica per a millorar lautoestima. (pp. 21-27) Barcelona: Prtic


35

10. RELAXEM -NOS (regulaci emocional) La relaxaci a travs de tcniques respiratries s molt efectiva i ens permet calmar el cos i la ment. Objectius - Aconseguir un estat de relaxaci a travs de la respiraci guiada. Procediment Treball indiv idual

1. Preparaci: lalumne/a est assegut a la cadira amb lespatlla recta tocant el

respatller, les cames estan separades amb els peus a terra i les mans es posen a sobre de les cuixes. s millor que es tinguin els ulls tancats. 2. Cada alumne simagina la respiraci com el fet domplir i buidar un got

daigua. Inspiraci: es comena a omplir daire labdomen, desprs les costelles i finalment seleva lestrnum inflant la part alta del pulmons. Expiraci: sabaixa lestrnum traient laire de la part superior dels pulmons, es contreuen les

costelles i es buida daire labdomen. 3. Variaci del punt 2. En cas de dificultat es poden prmer tots els dits de les mans com si estigussim resant, alhora que fem la respiraci.

Recursos - Cadira Temporalitzaci Deu minuts Font: De Pags i Bergs, E. (2002) Respirar a laula. Aplicaci de tcniques de relaxaci i

concentraci a les classes de Secundria. Aula de innovacin educativa,117, DEC.


36

4. AVALUACI DEL PROGRAMA 4.1. Introducci Hem seguit el model CIPP (context, entrada, procs i producte) per fer lavaluaci del

programa. Ens hem basat en la informaci proporcionada pel GROP (Grup de Recerca en Orientaci Psicopedaggica) i sobretot en la tesi doctoral de Meritxell Obiols. (2005). Disseny, desenvolupament i avaluaci dun programa deducaci emocional en un centre educatiu. El model CIPP ens ha perms saber de quin context partem, de quins mitjans disposvem, quin era el desenvolupament del projecte i quins resultats hem obtingut. Els instruments de recollida dinformaci han estat: observaci, entrevistes,

qestionaris, fulls davaluaci de les activitats, anlisi de documents, avaluaci 360. 4.2. Avaluaci del context 4.2.1. Anlisi de lentorn Marc ambiental LIES Llus de Requesens est situat a Molins de Rei, municipi del Baix Llobregat que

t aproximadament 23.000 habitants. El centre es troba al costat esquerre del riu Llobregat, fora del nucli urb, al lmit del parc de Collserola. s un centre de titularitat pblica creat lany 1971 com a Institut de Batxillerat i que

actualment pertany a la xarxa dinstituts depenent del Departament dEducaci de la

Generalitat de Catalunya. Imparteix Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat dirn i nocturn. Durant el curs 2005-2006 el nombre dalumnes s de 600, amb la distribuci segent: ESO ( 360, amb tres lnies a primer, quatre a segon, tres a tercer i tres a quart ) batxillerat dirn ( 140, amb dues lnies a primer i a segon) i batxillerat nocturn ( 120, amb una lnia a primer i dues a segon ).La mitjana dalumnes per aula s de vint-i-cinc a secundria i de trenta a batxillerat. Lalumnat de dirn procedeix fonamentalment de Molins de Rei i El Papiol i lalumnat de batxillerat nocturn prov de tota la comarca. Linstitut compta amb 55 professors i professores, amb procedncies diverses: de

Molins de Rei o municipis propers, de Barcelona i daltres comunitats de lestat. La situaci socioeconmica de les famlies s molt diversa, tot i que podem dir que lentorn econmic s en general mitj-alt. La procedncia cultural tamb s molt variada i en molts casos molts pares han estat antics alumnes del centre. El percentatge dalumnes estrangers s relativament baix si ho comparem amb poblacions properes. Estructura i organitzaci del centre Dades del centre: Nom: Institut dEducaci Secundria Llus de Requesens Adrea: Avinguda de Vallvidrera, 16 080750 Molins de Rei Telfons: 93 680 24 38 93 680 25 63 Fax: 93 680 24 08 Adrea electrnica: www.xtec.es/centres/a8021430www.xtec.es/centres/a8021430


37

Correu electrnic: [email protected]@xtec.net El centre sorganitza en tres rgans collegiats: - El Consell de delegats de lalumnat. - El Claustre del professorat. - El Consell Escolar ( amb el director del centre, representants del professorat, representants de pares i mares, representants de lalumnat, representants del personal dadministraci i serveis i un representant de lAjuntament. ) Lequip directiu est compost per: - Un director - Dos caps destudis ( dirn i nocturn ) - Un secretari - Un coordinador pedaggic - Una coordinadora de batxillerat - Un coordinador dESO El professorat est distribut en els segents departaments segons la seva especialitat: Departament de Llenges Estrangeres ( angls, francs ) Departament de Llengua Catalana Departament de Llengua Castellana Departament de Cincies Naturals Departament de Cultura Clssica Departament dEconomia Departament dEducaci Fsica Departament dEducaci Visual i Plstica Departament de Filosofia Departament de Fsica i Qumica Departament de Matemtiques Departament de Msica Departament de Psicopedagogia Departament de Tecnologia Recursos del centre: Installacions: - Laboratoris de Cincies Naturals, de Fsica i de Qumica - Aules dInformtica - Aula de Tecnologia - Aula de Msica - Aula dEducaci Visual i Plstica - Gimns - Pista poliesportiva - Biblioteca i mediateca Serveis: - Menjador i bar


38

- Psicopedagogia - Bibliotecari - Professorat lector dangls - Intercanvis amb alumnat estrangers - Taquilles Projectes: - Pla dAcci Tutorial ( atenci individualitzada de lalumnat sobretot a travs de tutoria ) - Programa de Mediaci entre iguals ( resoluci de conflictes entre alumnes a travs del dileg i lautogesti ) - Projecte dEscola Verda ( conscienciaci ecolgica en ls i el manteniment del centre ) - Pla de Salut ( activitats per assolir la salut integral de lalumnat ) Comissions: - Comissi de Convivncia ( presidida per la direcci del centre, amb representants del professorat, de les famlies i lalumnat ) - Comissi de Coordinaci Pedaggica ( formada per el/la Cap dEstudis, la Coordinadora Pedaggica, els coordinadors/es dESO i batxillerat i la psicloga del

centre ) - Comissi dAtenci a la Diversitat ( composta per el/la Cap dEstudis, la Coordinadora Pedaggica, els/ les coordinadors/es dESO i batxillerat, la psicloga i la representat de lEAP ( Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica ) - Comissi dActivitats extraacadmiques ( coordinada per un/a professor/a ) - Comissi de menjador ( constituda per un/a representant lAMPA, la coordinaci dextraescolars i un membre de lequip directiu ) Difusi del centre: - Adesiara ( revista ) - Web ( www.xtec.es/centres/a8021430www.xtec.es/centres/a8021430 ) - Jornades de portes obertes - Fira de la Candelera Collaboracions: - AMPA ( Associaci de Mares i Pares que gestiona el menjador, la biblioteca, la venda i reutilitzaci de llibres de text ) - Ajuntaments de Molins de Rei i El Papiol . - Escoles de primria. - EAP ( Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica del Departament dEducaci )


39

Objectius pedaggics: - Formar de manera integral lalumnat. - Assolir de manera majoritria els nivells de competncies bsiques a lESO i laccs a la universitat. Eixos del Projecte Educatiu: - El respecte per la diversitat ( lingstica, cultural, religiosa, ideolgica ) i la pluralitat de la societat. - El foment de la integraci de tots i totes els/ les estudiants independentment de la seva procedncia. - El respecte per la diversitat intellectual i individual de cada estudiant que permeti el seu creixement personal. - Leducaci en valors. Es fomenta leducaci per la pau, la cultura del dileg; la coeducaci, els valors de llibertat, responsabilitat, autonomia. - El raonament i lesperit crtic. - Lesperit de recerca. - Ls de les noves tecnologies. - La cura del medi ambient i la conscincia ecolgica. - Lesperit artstic i musical. - Lhbit de la lectura. - Laprenentatge de llenges estrangeres. 4.2.2. Identificaci de necessitats LIES Llus de Requesens s un centre pblic i com a tal rep tota mena dalumnat, amb

tot el ventall de possibilitats que aix suposa. Hi ha alumnes (en un percentatge petit, per significatiu i que va en augment) amb necessitats educatives especials derivades de situacions socioeconmiques i socioculturals desfavorides, daltres amb problemes conductuals i dadaptaci al medi escolar, altres que acaben darribar a Catalunya, etc.

La plantilla de professorat s bastant estable, tot i que hi ha un percentatge petit ( al voltant dun 10% ) que va canviant cada curs escolar. La informaci esmentada anteriorment ens dna compte de la complexitat del marc de relaci que sestableix en la comunitat educativa del centre. Aix vol dir que ens podem

trobar situacions complexes que es veuen reforades per la diversitat social, econmica, lingstica, cultural, religiosa de lalumnat i tamb, en menys grau, del professorat. En aquest marc ambiental hem observat que la relaci emocional entre tots els membres de la comunitat educativa t de vegades desajustaments que propicien moments de conflicte, de desadaptaci, de malentesos, etc. La nostra intenci, a la vista del que hem exposat, no era dur a terme un programa deducaci emocional que impliqus tots els membres de la comunitat educativa, sin ms aviat experimentar laplicaci de leducaci emocional en un grup redut

dalumnes amb necessitats educatives especfiques. Partem de la necessitat de

comprovar per nosaltres mateixos leficcia de leducaci emocional i passar de la


40

teoria a la prctica. En aquest sentit, experimentar en un grup dalumnes

laprenentatge emocional que ens fornia el postgrau dEducaci Emocional va suposar

un repte important com a docent i com a persona. Caracterstiques del grup dalumnes. El grup sobre el qual ens vam proposar treballar est format per deu alumnes de 4t dESO. s un grup de desdoblament format per alumnes que noms estan junts en les

matries instrumentals, s a dir, llengua catalana, llengua castellana i matemtiques. A la resta de matries van amb el grup general a qu pertany cadascun i per tant no coincideixen. Les necessitats detectades en aquest grup sn les segents: a )Cognitives. Sn alumnes amb dificultats per poder seguir la classe general i els cal una adaptaci curricular de les tres matries instrumentals per poder assolir les competncies bsiques i poder finalitzar lESO. b) Emocionals. El fet destar separat del grup general pot propiciar una autoestima baixa. La por al fracs est present sovint. Dificultats en alguns casos per poder relacionar-se b amb els altres. La poca coneixena dun mateix i de les emocions prpies dificulta laprenentatge i la

relaci grupal. Langoixa generada per saber si es podr acabar amb xit la secundria i quin ser el seu

futur acadmic ( si continuaran estudiant ) o professional. La frustraci, que en molts casos, va lligada a la tristesa o a la rbia. Veiem, doncs, pel que fa a lalumnat, unes necessitats que hem de cobrir si volen

aconseguir un bon desenvolupament emocional que ens porti a la seva formaci integral. Alhora tamb, hi ha lorigen del projecte que s la motivaci personal per

desenvolupar millor la tasca docent grcies al coneixement i la gesti de les prpies emocions 4.2.3. Diagnstic de problemes i obsta cles. Laplicaci del programa no presenta gaires dificultats perqu s dabast redut. La

responsabilitat recau fonamentalment en el professorat que s qui t la voluntat daplicar

el programa a les seves classes. Si de cas, els possibles obstacles vindrien derivats de saber com introduir leducaci emocional en una hora lectiva que no sigui tutoria. 4.2.4. Objectius generals i especfics Objectius generals Reconixer i gestionar de manera satisfactria les emocions. Objectius especfics Ser capa dautomotivar-se. Reconixer les prpies capacitats. Saber relacionar-se amb assertivitat.


41

Identificar les emocions prpies i alienes. Regular les prpies emocions. 4.3. AVALUACI DE LINPUT (ENTRADA) 4.3.1. Recursos materials Espai: aula del grup Materials: Fotocpies (centre) Aparell MP3 per a enregistrament oral (propi) 4.3.2. Recursos humans Professor implicat en el projecte. 4.3.3. Estratgies dintervenci Es valora la necessitat de dur a terme el programa per iniciativa prpia en els cursos que impartim les classes de llengua catalana. Atesa la dificultat per desenvolupar el programa una persona sola optem per escollir un grup redut. 4.3.4. Possibles obstacles Un dels principals obstacles a lhora de desenvolupar el projecte s com introduir-lo en una classe de llengua o duna altra assignatura de manera que no dificulti el

desenvolupament normal de la classe. Crec que si es vol provar de manera puntual un programa daquestes caracterstiques s millor fer-ho a classe de tutoria. Tamb cal tenir en compte la gesti del temps com un altre escull important. Si es fa en una classe lectiva, que no sigui tutoria, cal tenir clar si hi dedicarem tota lhora en una dia concret a

la setmana o si combinarem lexplicaci de la matria amb el desenvolupament del projecte durant totes les hores que impartim la matria. 4.3.4. Coherncia interna Aquest projecte es pot desenvolupar perqu tenim els mnims recursos materials i humans. Cal tenir la voluntat de posar a la prctica aquesta experincia que podria ser linici duna possible implantaci dun programa deducaci emocional adreat a tota la

comunitat educativa del centre. 4.4. AVALUACI DEL PROCS La responsabilitat daquesta fase recau en el professor implicat que ha assumit el

projecte. Com s una tasca individual cal estar amatent a les respostes que com a docent rebem de lalumnat i de nosaltres mateixos. La recollida de dades a travs de


42

lobservaci diria ens far reflexionar sobre la viabilitat del programa. Aix, doncs,

caldr adaptar i planificar cada activitat segons les necessitats que vagin sorgint a cada moment. Com a persona implicada en el projecte he de dir que la reflexi i ladaptaci han estat

constants. En laplicaci del programa dia a dia he anat planificant cada activitat segons la disponibilitat de temps, la predisposici de lalumnat (verbalitzada o no) i els

resultats que manava donant lalumnat en lavaluaci de cada activitat. En tot moment,

doncs, monitoritzava tot el que es feia i ho adaptava si calia. Lavaluaci del procs la vaig fer seguint un models davaluaci destinats a lalumnat i

al professorat. Un cop feta cada activitat era avaluada tant per lalumnat com pel

professorat. Els models que vam seguir sn els segents:

Avaluaci de lactivitat: data : Alumnat 1. Com valores aquesta activitat? Divertida Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __ Interessant Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __ til Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __ Fcil Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __ 2. Qu s el que tha agradat ms? 3. Canviaries alguna cosa de lactivitat? No __ S __ Qu canviaries? 4. Altres observacions ( temps dedicat a lactivitat, explicacions del professor, com thas sentit, etc ) Grcies per la teva collaboraci.


43

Avaluaci de lactivitat: data: Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No __ S __ Quins? Continguts No __ S __ Quins? Procediments No __ S __ Quins? Recursos No __ S __ Quins? Temporalitzaci No __ S __ Quins? 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __ Participaci Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __ Assolime nt dels Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __ objectiu s 3. Altres observacions: Grcies per la teva collaboraci. Font: lvarez Gonzlez, M. (Coord.), Bisquerra, R., Filella, G., Fita, E. Martnez, F., Prez, N., Cuadrado, M., y Pascual, V. Diseo y evaluacin de programas de educacin emocional (pp. 111-112). Barcelona: Cisspraxis.


44

La valoraci de les activitats per part de lalumnat ha estat satisfactria. Linters, la

participaci i lassoliment dels objectius de cada activitat en general han estat alts.

(Documents originals en el dossier Annexos:Avaluaci de les activitats per lalumnat i Avaluaci de les activitats pel professorat.) A continuaci hi ha la transcripci de lavaluaci de cada activitat per part del

professorat. Avaluaci de lactivitat: 1. SABER ESCOLTAR data: 02-06-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No __ S X Quins? Els punts 1, 2 i 3 no shan fet. El full recomanacions per saber escoltar millor lhe donat

al principi i lhe explicat. Recursos No __ S __ Quins? Temporalitzaci No __ S X Quins? Trenta minuts. 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participa ci Molt X Bastant __ Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ objectius 3. Altres observacions: Lalumnat estava fora animat per explicar les seves coses i que lescoltessin


45

Avaluaci de lactivitat: 2. IDENTIFICACI DEMOCIONS data: 20-04-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No X S __ Quins? Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No X S __ Quins? 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant __ Poc X Gens __ Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ objectius 3. Altres observacions: La valoraci daquesta activitat ha estat molt baixa per part de lalumnat. El fet de parlar

de situacions on no hi hagi una implicaci directa no s gaire atractiu per a la majoria dalumnes.


46

Avaluaci de lactivitat: 3. QU EM PRODUEIX POR? data: 08-05-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No __ S X Quins? No shan tingut en compte les pors majoritries, per si saber quines sn racionals i quines no. Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No X S __ Quins? 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participaci Molt X Bastant __ Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ objectius 3. Altres observacions: Ha estat una activitat molt ben acollida, sobretot quan shan hagut de marcar quines

pors sn racionals i quines no. Aix ha interessat molt a lalumnat. Els ha sorprs que la majoria de les seves pors sn irracionals i que no sn justificades.


47

Avaluaci de lactivitat: 4. QU EM PRODUEIX RBIA? data: 12-05-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No __ S X Quins? El punt 3 no sha fet. Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No __ S X Quins? Quaranta-cinc minuts. 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant __ Poc X Gens __ objectius 3. Altres observacions: En alguns casos la qesti 1 no es va resoldre correctament per part dalguns alumnes. A la qesti 2 alguns alumnes no han posat exactament lemoci que els provocaria. Hi

ha hagut una mica de discussi entre dos alumnes que no tenen gaire bona relaci. Sha

allargat ms del compte perqu alg ha descrit la seva situaci amb ms detall.


48

Avaluaci de lactivitat: 5. COM VAIG DAUTOCONTROL? data: 20-04-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No X S __ Quins? Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No __ S X Quins? Ms temps del previst: trenta minuts. Ha estat la primera activitat del projecte. 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ objectius 3. Altres observacions: La resposta de lactivitat ha estat ms o menys rpida. El que sha trigat ms a fer ha estat la preparaci per introduir el tema de conixer-se un mateix. Pel que he observat descobrir-se un mateix s un tema bastant atractiu per a lalumnat. Alguns shan quedat amb ganes de fer un test ms llarg.


49

Avaluaci de lactivitat: 6. SC ASSERTIU? data: 27-04-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No X S __ Quins? Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No __ S X Quins? Ms temps del previst: quaranta-cinc minuts. 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ objectius 3. Altres observacions: Hi ha hagut una certa dificultat a lhora de valorar diferents situacions. He fet alguns

aclariment i tamb he hagut dexplicar determinades paraules. Un cop fet el test he

explicat qu s lassertivitat (abans de fer-lo noms havia dit que ser assertiu s una bona qualitat). Lalumnat ha estat molt interessat per saber i reconixer com actua en

determinats contextos.


50

Avaluaci de lactivitat: 7. IDENTIFICACI DE CONDUCTES ASSERTIVA, AGRESSI VA I PASSIVA. data: 04-05-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No X S __ Quins? Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No __ S X Quins? Quaranta-cinc minuts. 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ objectius 3. Altres observacions: Hi hagut dificultats per saber respondre el qestionari. Hi havia alumnes que creien que shavia de triar una de les tres respostes, quan de fet calia identificar quina actitud

representava cada resposta. En alguns casos han hagut de refer el qestionari per completar-lo adequadament. Aix ha fet que socups ms temps del que shavia previst.


51

Avaluaci de lactivitat: 8. SABER DIR NO data: 19-05-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No X S __ Quins? Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No X S __ Quins? 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ objectius 3. Altres observacions: El fet de tractar-se de situacions simulades fa que lalumnat en general ho consideri fcil.


52

Avaluaci de lactivitat: 9. LA MEVA AUTOESTIMA data: 25-05-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No X S __ Quins? Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No __ S X Quins? Trenta minuts. 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participaci Molt X Bastant __ Poc __ Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ objectius 3. Altres observacions: Dificultats per entendre alguns enunciats, cosa que ha fet que lactivitat durs ms

temps del previst.


53

Avaluaci de lactivitat: 10. RELAXEM -NOS data: 02-06-06 Professorat 1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...? Objectius No X S __ Quins? Continguts No X S __ Quins? Procediments No X S __ Quins? Recursos No X S __ Quins? Temporalitzaci No X S __ Quins? 2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat: Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __ Participaci Molt __ Bastant __ Poc X Gens __ Assoliment dels Molt __ Bastant __ Poc X Gens __ objectius 3. Altres observacions: La meitat del grup ha seguit lactivitat i han aconseguit relaxar-se bastant, tot i el soroll de laltra meitat que sagafa lactivitat poc seriosament. La valoraci que en fem com a professor implicat i responsable de lexperincia s

bona. Shaur vist que el nmero dactivitat no coincideix amb el dia de la seva

aplicaci. Aix s aix perqu la realitzaci de cada activitat anava en funci de la


54

predisposici dels alumnes i de la disponibilitat de temps. Recordem que laplicaci del

programa dactivitats es duia a terme dintre de lhorari lectiu de lassignatura. Tot i aix,

les possibles dificultats se salvaven perqu viem que a poc a poc lalumnat anava

agafant un inters evident per les activitats. 4. 5. AVALUACI DEL PRODUCTE 4.5.1. Avaluaci de limpacte La valoraci que lalumnat fa del programa ha estat, en general, satisfactria. Hem

utilitzat diversos instruments davaluaci. El primer ha estat passar-los un qestionari al final del programa i un altre han estat dues entrevistes a dos alumnes que es van prestar voluntaris. Tamb hem fet servir com a instrument davaluaci lobservaci directa i

atenta de com ha anat tot el procs fins a la seva finalitzaci. Qestionari final dopini (Documents originals en el dossier Annexos: Qestionari dopini final de lalumnat ) Model (Adaptat de Meritxell Obiols)

Qestionari d'opini de l'alumnat de 4t dESO al final del programa deducaci emocional. Curs 2005-06

1. T'han semblat interessants les activitats d'educaci emocional realitzades? 2. Quines t'han semblat ms interessants? Per qu? 3. Creus que has aprs coses que abans ignoraves? Quines? 4. Indica algunes de les competncies apreses que apliques en la teva vida quotidiana. 5. Creus que el programa d'educaci emocional ha servit per millorar les relacions entre els companys i companyes de classe? Si creus que s, en quins aspectes s 'ha millorat? 6. Creus que ha servit per millorar les relacions entre professors i alumnes? I entre tutor/a i alumnes? Si s que s, en quins aspectes? 7. Qu creus que es podria millorar? Hi van participar nou alumnes de 4t dESO de desboblament (grup format per alumnes

de 4t A, 4t B i 4t C que noms van junts a les assignatures instrumentals: catal, castell i matemtiques). El buidatge del qestionari ens mostra les informacions segents: - Inters general per les activitats deducaci emocional. - Les preferncies per activitats:

lavaluaci dels companys i dun mateix amb el qestionari de 360 el qestionari dautoestima.


55

la coneixena dun mateix. habilitats socioemocionals (saber dir no), identificaci de pensaments irracionals.

- Nous aprenentatges: expressar les emocions conixer el grau dautoestima i saber-se valorar autoavaluar-se emocionalment habilitats socioemocionals (aprendre a escoltar, confiar ms en els altres) reconixer les pors regular les emocions

- Competncies emocionals apreses: regulaci de les emocions (la ira, la por) habilitats socioemocionals autoestima

- Relaci grupal: la majoria opina que sha millorat. Els aspectes ms destacables sn: ms confiana i obertura del grup, ms dileg i menys agressivitat. - Relaci alumnes-docents: ha millorat una mica. - Possibles millores: fer un programa ms extens, ms ldic, ms dialogant. Entrevistes (Documents sonors i transcripci en el dossier Annexos: Entrevistes. Alumna 5 i alumne 7) Model (Adaptat de Meritxell Obiols)

ENTREVISTES A ALUMNES DE 4t DESO QUE

HAN REBUT EL PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL

- Qu than semblat les activitats de ducaci e mocional durant aquest trimestre?

- Qu hi afe giries? Qu hi canviaries?

- Aquesta nova experincia tha afectat dalguna manera?

- De quina mane ra creus que les activitats seleccionades han contribut al te u desenvolupament

personal?

- Creus qu e , a part de millorar la dimensi emocional i el teu autoconeixement, pot arribar a

millorar la motivaci per lestudi, el re ndiment acadmic, satisfacci en lapre nentatge, etc.?

- Creus que leducaci emocional pot arribar a influir en la dinmica de classe , pe r exemple, en la

relaci entre els alumnes, relaci amb la famlia, re laci amb els profe ssors, bon clima a

classe...?

- Has notat alguns canvis?

- Creus que le ducaci emocional es podria estendre a daltres matries i tamb a lhora de

tutoria?

Una alumna i un alumne van presentar-se com a voluntaris. La seva valoraci del programa ha estat molt satisfactria.


56

A continuaci, un buidatge de les informacions extretes de les opinions dels alumnes: Opini general del programa dactivitats:

inters per les activitats fetes i per aprendre coses diferents per aprendre a conixer-se un mateix per millorar lautoestima per regular de la rbia.

De quina manera ha influt aquesta experincia:

per sentir-se ms b per millorar de lautoestima per escoltar els altres i ser escoltat per ser respectat per treure pors

Contribuci al desenvolupament personal:

ms seguretat ms confiana en la gent ms tranquillitat millora com a persona ms valoraci pels altres i per un mateix

Contribuci al desenvol