abril [2013] agro - agroactivitat · reportatge: celler cooperatiu d’espolla 26 la cooperativa de...
TRANSCRIPT
R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A
AGRO67
A B R I L [ 2 0 1 3 ]
AC
TIV
ITA
T
Venda directa
30 anys de Federació EDITORIAL Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Amb vista a la celebració del 30è ani-
versari de la Federació de Cooperati-
ves Agràries de Catalunya i immersos
de ple en una crisi generalitzada, es-
tem movent fitxa.
Fa uns mesos, vam culminar una re-
visió profunda dels objectius estra-
tègics per tal d’adaptar al màxim la
nostra estructura d’assessorament i
serveis a les vostres necessitats. De
fet, diverses cooperatives en sou co-
neixedores de primera mà perquè vau
participar en la definició del nostre Pla
estratègic.
En aquest procés hem inclòs també la
revisió de les nostres eines de comu-
nicació tant amb el sector com amb la
societat en general, on tenim el com-
promís de defensar els interessos de
les cooperatives agràries catalanes.
El primer canvi visible de l’estratègia
de comunicació el teniu a les vostres
mans: hem repensat la nostra revista,
l’Agroactivitat. Estem treballant a ni-
vell de continguts perquè les coope-
ratives us hi sentiu cada vegada més
representades al temps que potenci-
em aquelles informacions que pen-
sem que us poden ser més interes-
sants i més útils. També hem revisat
la imatge de la revista, incorporant
un disseny més modern i adequat als
temps actuals.
En paral·lel, estem treballant en un
ambiciós projecte de comunicació per
internet, que estem desenvolupant
bàsicament amb recursos humans
interns i que té l’objectiu d’afavorir
la interactivitat i de proporcionar-vos
la informació de manera més ràpida i
més eficient.
Crec en aquest projecte i us ho ga-
ranteixo des de la perspectiva que em
dóna el fet d’estar vinculat amb la Fe-
deració des de fa anys.
En aquestes tres dècades, som mol-
tes les persones que ens hem impli-
cat amb el projecte, tant des de les
cooperatives com a nivell de consell
rector i també de l’equip tècnic. Per
això i tot i que no el vaig conèixer
personalment, no puc acabar aques-
tes ratlles sense fer una menció molt
especial a Xavier Culleré, que malau-
radament ens ha deixat recentment.
Tots aquells que sí que van tenir
l’oportunitat de compartir feina i pas-
sió amb en Xavier el defineixen com
una persona íntegra, compromesa,
creador del servei jurídic i impulsor
de projectes que avui en dia són tan
estratègics per al sector com la inter-
cooperació.
Per tots aquells que han donat impuls
aquesta organització, pels qui hi som
ara i per aquells que ens agafaran el
relleu... les cooperatives –empreses
de persones per a les persones– te-
nim el compromís de ser fermes.�
JOSEP PERE COLAT I CLUA
President
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 SUMARI/3
DOSSIER
4 Xarxa d’agrobotigues de les cooperatives
FEDERACIÓ
7 Opinió Josep Pere Colat: El pressupost més incert
8 Activitat política: La Federació defensa el sector davant els grups parlamentaris
SECTORS
9 Els nostres caps de branca: Roger Palau, fruita seca
10 La DUN i les explotacions vitivinícoles
11 Opinió Joan Segura: Regulació dels olis a bars i restaurants
12 Opinió Josep Lluís Escuer: Assegurances agràries
13 Pressupost de la PAC
EMPRESA
14 Les cooperatives opinen: Covides valora el servei de formació a mida
15 Acord de les seccions de crèdit amb l’ICF
17 Intercooperació a Cevipe i Corbins
21 La veu de l’expert: Agricultura ecològica amb Joana Amador.
22 Un món per descobrir: Cooperativisme sanitari, Dr. José Carlos Guisado
COOPERATIVES
23 Tasta Coop: “Impuls” de la Vinícola de Nulles
24 Reportatge: Celler Cooperatiu d’Espolla
26 La cooperativa de Cambrils, al Mercat Central de Reus
28 Cooperativa emprenedora: Acomont
Celler de Capçanes, excel·lents puntuacions a les guies més prestigioses
29 La Finestra: Pilar Pardell, Panell de tast oficial d’olis d’oliva verge de Catalunya
30 Temps d’oci: Cooperativa Falset Marçà
SUMARI
4/DOSSIER AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
VINÍCOLA DEL PRIORAT
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 DOSSIER/5
Des de fa ja força anys, nombroses cooperatives han
obert els seus propis punts de venda i, entre aquests,
moltes agrobotigues es caracteritzen per tenir productes
diferenciats i d’origen cooperatiu, i sovint esdevenen tam-
bé un aparador tant del producte com del territori. La ma-
jor part d’aquests punts de venda, un 44%, estan ubicats
a municipis d’entre 500 i 3.000 habitants.
Les agrobotigues molt sovint s’adrecen a un públic urbà
i, per aquest motiu, acostumen a obrir en dies festius i
es vinculen amb altres activitats turístiques i d’oci. Els
consumidors que les visiten queden atrapats pels valors
que són inherents a les cooperatives agràries i els seus
productes: la confiança, els valors socials, la sosteni-
bilitat i la proximitat que aporta el fet de tenir un origen
local.
Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-
lunya s’entén que seria profitós potenciar la diferenciació
conjunta d’aquests punts de venda. Aquesta aposta es-
devindria, sens dubte, una excel·lent oportunitat per apro-
fitar el potencial de la xarxa d’agrobotigues cooperatives
i per transmetre de forma conjunta els valors i els missat-
ges que fan més singulars i especials els punts de venda
cooperatius.
En aquesta línia, la Federació està promovent la creació
d’un distintiu conjunt per a les agrobotigues, que serà
complementari a la imatge de cada cooperativa i que per-
metrà multiplicar l’impacte sobre els consumidors a partir
d’un missatge conjunt.
El distintiu contribuirà, també, a crear una experiència de
compra positiva en les agrobotigues i a possibilitar que,
en el futur, es puguin dissenyar campanyes i accions amb
més impacte.
Aquest distintiu de les agrobotigues serà compatible
amb el nou logotip de venda de proximitat de la Gene-
ralitat. Per aquest motiu i per tal d’evitar dificultats i mul-
tiplicitat de normes i llibres d’estil, les cooperatives que
ho desitgin podran acollir-se voluntàriament a ambdós
distintius alhora.�
FCAC DESENVOLUPAMENT RURAL
Marc Riera I 932 292 018
“Tenim un potencial enorme”Les cooperatives tenim bons productes, de temporada i proximitat, amb un vincle estret
al territori i produïts en el marc d’un model cooperatiu que, per essència, és responsable
amb els seus socis -que en són els propietaris-, amb la gent i amb el medi a on s’ubica.
Quan siguem capaços de transmetre tot això als consumidors, és quan de veritat explota-
rem el nostre tret diferencial.
A més a més, tenim un potencial enorme de treball en xarxa dels punts de venda de les
cooperatives. Quina cadena de distribució no voldria comptar amb més de 170 possibles
punts de venda dins del seu projecte comercial?
Per aprofitar aquesta oportunitat, primer cal que en siguem conscients i que anem fent
passes. Comencem, ara, treballant per diferenciar-nos i per fer divisa dels nostres valors
mitjançant la identificació de les agrobotigues com el que són: una garantia de responsa-
bilitat social, de proximitat i de qualitat.�
XAVIER PIÉResponsable de Desenvolupament Rural
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
treballa en la creació d’un distintiu conjunt per a les
agrobotigues cooperatives, que serà compatible amb el
nou logotip de venda de proximitat de la Generalitat
Xarxa d’agrobotigues de les cooperatives
6/DOSSIER AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
Decret de venda de proximitatEl comerç de proximitat ja està regulat oficialment. Amb
la publicació del Decret 24/2013 (http://portaldogc.gen-
cat.cat/utilsEADOP/PDF/6290/1278287.pdf), el Govern de
la Generalitat ha creat un sistema d’acreditació voluntari
per a persones i productes vinculats a aquest tipus de
venda en què les cooperatives tenen un paper clau, en
la mesura que són les principals garants d’una producció
estretament lligada al territori.
A la pràctica, la “venda de proximitat” inclou tant la “ven-
da directa” com la “venda en circuit curt”.
Tècnicament, la venda directa és aquella realitzada di-
rectament pels productors o la seva cooperativa sense la
intervenció d’intermediaris. Per tant, es pot realitzar tant
a la pròpia explotació com en les agrobotigues de les co-
operatives, a mercats, fires o a distància.
La venda en circuit curt, en canvi, seria aquella realitza-
da pels productors o les cooperatives quan hi ha la in-
tervenció d’una persona intermediària. Així doncs, es pot
realitzar en establiments minoristes, en agrobotigues que
venen productes d’altres cooperatives, en establiments
de restauració i també a distància.
Adhesió mitjançant la DUN
L’adhesió dels productors i les cooperatives interessats
a formar part dels circuits de venda directa es pot rea-
litzar mitjançant la Declaració Única Agrària (DUN), fent-
hi constar els productes comercialitzats a l’empara de
l’acreditació.
Amb tots els punts de venda acreditats, el Departament
d’Agricultura té previst crear una base de dades que
servirà per identificar aquestes explotacions i agrupaci-
ons de productors, així com els productes agroalimen-
taris de producció o elaboració pròpia emparats per la
certificació.
Tot i no haver-hi cap ajut econòmic, el fet d’acollir-se a
aquesta acreditació permetrà beneficiar-se de les campa-
nyes de promoció del distintiu que impulsi l’Administració
A més, amb l’objectiu de reforçar l’adhesió al sistema de
venda de proximitat, s’ha creat un logotip que els centres
adherits hauran de col·locar en un lloc visible i preferent.
En els cas d’elaborats i productes comercialitzats en cir-
cuit curt, caldrà fer-lo constar també a l’etiqueta.�
SAT LA VALL D’EN BAS
Més informació: http://www.gencat.cat/alimentacio/vendadeproximitat
JOSEP PERE COLAT
PRESIDENT FCAC
Els pressupostos de la Generalitat més incerts de la història
Estem vivint uns moments francament
complexos. No només estem veiem
com la despesa pública es va reduint
dràsticament durant els darrers anys
sinó que enguany, a més a més, encara
a hores d’ara no coneixem la magnitud
de la tragèdia. Conviure amb aquesta
incertesa no és el millor escenari per
fomentar la competitivitat de l’econo-
mia i al final, igual escanyem aquells
sectors que realment estan sent pro-
ductius i mantenen ocupació. Les ad-
ministracions deuen al sector, tant agri-
cultors com cooperatives, imports fins
i tot des del 2010: això es pot aguantar
una temporada però precisament si les
entitats financeres han tancat l’aixeta
del crèdit, us asseguro que no durant
molt de temps.
Ara hem d’estar atents de si es flexibi-
litza el sostre de dèficit per a la Gene-
ralitat, de si al final disposarem o no de
pressupostos per enguany o si aquests
seran prorrogats... I per acabar-ho
d’adobar, ara sembla que caldrà un in-
forme favorable del Ministeri d’Hisen-
da perquè es puguin fer efectives de-
terminades transferències de fons del
Ministeri d’Agricultura a la Generalitat.
Aquest fet representa una clara irres-
ponsabilitat, tal com hem denunciat, i
està atemptant en alguns casos direc-
tament contra la renda de molts dels
nostres agricultors i ramaders. A més,
fa pagar els plats trencats a un sector
que no és responsable de la situació
actual.
Si es posen en perill les línies d’ajut que
van a la renda, estarem qüestionant
clarament la continuïtat de determinats
sectors. Sembla que les administraci-
ons, tot i que no ens cansem de repe-
tir-ho, no han pres consciència d’aquest
fet. No sembla tampoc una bona ju-
gada anul·lar o reduir a la mínima ex-
pressió les línies d’ajut que fomenten la
inversió i la millora de la competitivitat,
tant de les explotacions agràries com
directament de les cooperatives.
En definitiva, el que necessitem és que
els sectors productius no deixin de
treballar i això vol dir esvair la incer-
tesa actual que acompanya el procés
de confecció de pressupostos. És un
compromís i una obligació del Govern.
No podem aturar un país.�
No sembla tampoc una bona
jugada anul·lar o reduir a
la mínima expressió les
línies d’ajut que fomenten
la inversió i la millora
de la competitivitat”
La situació està atemptant,
en alguns casos, directament
contra la renda de molts dels
nostres agricultors i ramaders.
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 FCAC/7
INGIMAGE
8/FCAC AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
(FCAC) està duent a terme una ronda de reunions amb els
diferents grups parlamentaris. De moment, ja ha mantin-
gut trobades amb els representants a la Comissió d’Agri-
cultura de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republica-
na de Catalunya (ERC), Partit Popular (PPC) i Iniciativa per
Catalunya Verds (ICV). Està previst que es reuneixi proxi-
mament amb la resta de forces parlamentàries. A més de
les gestions amb la Comissió d’Agricultura, la Federació
també ha iniciat una ronda de reunions amb representants
de la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament.
Per al president de la FCAC, Josep Pere Colat, l’objectiu de
les trobades és “reclamar que s’aprovi un pressupost sufi-
cient per poder fer front a les necessitats del sector agroa-
limentari i que es contemplin línies d’ajut específiques per a
les cooperatives agràries, per tal de garantir la continuïtat.
La quantitat de pagaments a cooperatives que resten pen-
dents a dia d’avui dificulten la viabilitat del sector”.
En concret, la FCAC ha demanat que s’estableixi una nova
convocatòria del Pla de Concentració, Intercooperació i
Modernització (PCIM) de les cooperatives, ja que és una
eina que ha demostrat la seva eficàcia per a la millora de la
competitivitat de les empreses. També és imprescindible
que es facin efectius els pagaments d’ajuts pendents a les
cooperatives i els productors, que el Govern català as-
seguri un cofinançament suficient del Programa de Des-
envolupament Rural (PDR) –sobretot tenint en compte la
recent proposta del Govern espanyol de vincular els ajuts
al compliment del dèficit per part de les comunitats autò-
nomes– i que es mantinguin ajuts específics per al sector
com el de la fruita seca.
En les trobades, els representants de Consell Rector han
argumentat que “les empreses cooperatives mantenim
una íntima vinculació amb el territori i amb la producció
local. A Catalunya, el sector agroalimentari hauria de tenir
la mateixa consideració estratègica que té en els països
avançats”.�
Roda de contactes amb els grups parlamentaris
La FCAC reclama un pressupost suficient i línies d’ajut específiques per a les
cooperatives agroalimentàries. El Parlament i el Govern català han de garantir el
cofinançament del PDR, davant l’amenaça del Govern espanyol
de vincular els ajuts al compliment del dèficit
CiU. FCAC
ERC
PPC ICV
ACTIVITAT[POLÍTICA]FEDERACIÓ
els nostres caps de branca
Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]
Quin és l’escenari pel que fa als ajuts a la fruita seca en el 2013?
Les nostres perspectives són complicades, com les de gairebé tots els sectors
que estan afectats per les dificultats de tresoreria de la Generalitat, però estem
batallant perquè sabem que som estratègics per al manteniment del cultiu al
territori. A més, la situació s’ha complicat encara més arran de l’anunci realitzat
pel Ministeri d’Agricultura de paralitzar la transferència de determinats fons a les
comunitats autònomes que no compleixin el dèficit.
Encara hi ha pagaments pendents de 2012?
Sí. L’any passat, el Ministeri va reduir el pressupost sensiblement, com ja havia
succeït al 2011. La Generalitat, que sí que havia complert anteriorment, ens cons-
ta que enguany té retinguts uns imports que ha fet efectius el Govern central i que
corresponen al nostre sector i ha reduït gairebé a la meitat la seva contribució.
Quina pot ser la repercussió d’aquesta situació per al sector?
L’ajut específic és necessari i, pel poc import que puja (uns 120 euros per hectà-
rea), està salvant molta superfície de conreu. En cas que no s’aprovés, es posaria
en perill la continuïtat de les hectàrees on es conrea fruita seca i, si aquestes
hectàrees s’abandonessin, es faria perillar també la viabilitat de la cooperativa
per falta de producte.
Es una situació que afecta a tot Catalunya, ja que estem parlant d’unes 46.000
hectàrees entre ametlla, avellana, garrofa, pistatxo i nous.
I per al país, quines conseqüències tindria?
A efectes de país, hi ha moltes hectàrees de fruita seca a zones marginals, amb
un paper estratègic en matèria ambiental i de manteniment del territori. Podria
quedar molta superfície abandonada, boscosa... amb el risc d’incendis que com-
porta. No hem d’oblidar que els pagesos som els primers que tenim cura de les
finques. A nivell de consumidors, a més, perdríem la riquesa que ens aporta
aquest producte de proximitat i la capacitat d’autoabastiment; a tall d’exemple,
a Catalunya es conreen les varietats d’ametlla més preuades organolèpticament
com són la marcona i la llargueta.
El sector de la fruita seca i la garrofa s’ha caracteritzat per ser bastant
perseverant en la defensa dels seus interessos. Creus que es pot donar la
volta a la situació actual?
Aquest sector tenim un tarannà dur i n’estic pic orgullós. Estem batallant per ga-
rantir la continuïtat d’aquestes hectàrees de productors de fruita seca i treballem
per diferenciar la fruita seca europea de la que procedeix de països tercers. Com
a productor d’un país europeu, puc donar garantia sobre la seguretat alimentària
de les nostres produccions i penso que l’Administració ho ha de reconèixer i que
té l’obligació de vetllar per la continuïtat dels nostres conreus.
En concret des de la Federació de Cooperatives, quines actuacions s’estan
duent a terme?
Treballem amb les Administracions catalana i estatal, a les quals argumentem la
necessitat de mantenir la prima per garantir l’equilibri territorial i l’autosuficiència
de la producció de fruita seca. Cal que s’adonin que, darrera els productors, hi ha
una indústria agroalimentària important, que som empreses que estem generant
volums importants d’ocupació en aquest país.�
“Cal garantir la prima a la fruita seca”
President de la coope-
rativa Agrícola d’Alcover,
Roger Palau és el cap
de branca de fruita seca
de la Federació de Co-
operatives Agràries de
Catalunya. Amb només
35 anys, en Roger és un
jove productor d’avella-
na que també forma part
del consell rector d’Unió
Corporació Alimentària i
que treballa com a tèc-
nic agrícola d’una ADV
(Agrupació de Defensa
Vegetal) de l’avellana
que dóna servei a 800
socis del Camp de Tar-
ragona, assessorant-los
en tots els temes vege-
tals de la finca.
ROGER PALAUFRUITA SECA
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 SECTORS/9
Uns 8 milions de nens i nenes europeus s’han beneficiat de
la campanya que promou la Unió Europea per augmentar el
consum de fruita a les escoles i que s’aplica a tots els estats
membres amb l’excepció de Regne Unit, Finlàndia i Suècia.
Aquestes dades les va fer públiques el comissari Dacian Cio-
los en el Consell d’Agricultura del mes de gener.
La iniciativa consisteix a distribuir gratuïtament fruita i verdu-
ra fresca als escolars de segon cicle d’educació infantil i de
primària fins als 12 anys dels centres educatius de Catalunya
que ho sol·liciten. La fruita es reparteix dins del recinte de l’es-
cola perquè els infants la consumeixin durant els esmorzars
i berenars.
Davant l’èxit de la proposta, la Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya era partidària de la proposta de la Co-
missió europea de reforçar aquest programa i que, en el nou
Reglament de l’OCM Única, s’augmentés el pressupost de 90
a 150 milions d’euros al temps que s’incrementés la taxa de
cofinançament. A més, les mesures d’acompanyament –que
actualment es financen exclusivament via pública nacional o
via privada– també es podrien beneficiar del cofinançament
europeu. Malauradament el darrer Consell de Ministres del
passat 20 de març no va aprovar aquesta mesura.�
10/SECTORS AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
PROGRAMES OPERATIUS
La Federació ha plantejat esmenes al projecte
que modifica el reconeixement de les organit-
zacions de productors, al·legant que la Llei de
cooperatives ja garanteix l’esperit democràtic
de la presa de decisions dels seus programes
operatius.�
Més fruita a les escoles
En aquesta campanya, és obligatori que tots
els viticultors presentin la DUN (Declaració
Única Agrària) encara que no sol·licitin cap
ajut ni assegurança. El principal motiu és
que el Departament d’Agricultura té previst
incorporar les dades del Registre Vitivinícola
de Catalunya (RVC) en el Sistema Integrat de
Dades d’Explotacions Agràries mitjançant la
declaració a la DUN amb referència SIGPAC.
D’aquesta manera, s’aconseguirà depurar
les dades dels diferents registres i guanyar
credibilitat davant altres entitats públiques.
Arran de les problemàtiques que han anat
sorgint fruit d’aquest procés, la Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya va pro-
posar una solució temporal en els casos de
parceria per aquest primer any i, finalment,
aquesta sol·licitud s’ha traduït en una modi-
ficació de l’ordre de la DUN, que es va publi-
car el 7 de març. Fruit d’aquesta modificació,
els titulars que declarin tota la superfície de
la parcel·la vitivinícola en règim de parceria
mantindran les dades existents al RVC i, per
tant, els propietaris podran disposar de la
targeta vitícola per lliurar el raïm.�
Actualització de dades vitivinícoles
l’apuntLLUÍS GROGUESCAP DE BRANCA DE VI FCAC
“De bon començament, a la Federació no érem partidaris de fer més DUN que les necessàries. Ara bé, també ente-nem la motivació del Departament per unificar i actua-litzar les dades, per la qual cosa vam acordar amb l’Ad-ministració que enguany seria un any de transició per reconduir la situació de partida.En aquestes últimes setmanes, hem treballat per negociar solucions temporals a les incidències derivades d’aquest procés. Entenem, però, que cal anar més enllà per trobar una solució definitiva que permeti donar continuïtat al nou sistema, encara que això impliqui tornar enrere en el temps en el cas que haguem d’adaptar les nostres eines informàtiques o refer els contractes de parceria.D’altra banda, tinguem present que les últimes intenci-ons dels països productors de vi, excepte l’Estat espanyol, passarien per deixar fora del pagament base futur a la superfície de vinya. Esperem, doncs, que tota aquesta nova feina no sigui en va”.�
El termini per fer
qualsevol declaració de vinya
finalitza el 30 d’abril
DUN 2013
DAAM
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 SECTORS/11
JOAN SEGURA
CAP DE BRANCA D’OLI D’OLIVA FCAC
ETIQUETATGE DE L’ OLI A BARS I RESTAURANTS
Per si de cas… tenim alternatives
Les cooperatives de la branca sabeu que, des
de fa més de sis anys, la Comissió de l’Oli de
la Federació estem treballant per aconseguir
que es reguli la comercialització dels olis que
es troben a disposició del consumidor en els
bars i restaurants, igual que es fa en altres
estats membres productors d’oli d’oliva de la
Unió Europea.
Les cooperatives no tenim res en contra del
setrill, només estem a favor de millorar la in-
formació al consumidor i d’evitar fraus. Preci-
sament d’això tracta la normativa que acaba
d’aprovar la Comissió Europea, que obligarà
-a partir de l’1 de gener de 2014- a que els olis
que se serveixin als restaurants i bars estiguin
ben etiquetats i en envasos que no es puguin
reomplir.
Per què el consumidor català no ha de voler
saber si menja oli d’oliva o de gira-sol? Des de
fa anys, els consumidors de països com Itàlia
i Portugal tenen aquesta informació. Per què
no l’han de tenir, també, els consumidors de
l’Estat espanyol, que és el primer productor
mundial d’oli d’oliva?
Està demostrat que determinades marques
d’oli indueixen a error en les seves etiquetes i
que confonen els compradors. Si es poden fer
barreges d’olis en un producte que es comer-
cialitza envasat i etiquetat, què no es podrà
fer en un envàs fàcilment manipulable i sense
etiqueta?
Aprofito també per plantejar la reflexió de si
realment hauríem de catalogar l’oli de gira-sol
com a oli. Perquè la paraula oli ve d’oliva i, per
això, alguns dels nostres veïns, com Portugal,
ja diferencien entre la denominació que utilit-
zen per a l’oli procedent de l’oliva i la que fan
servir per als greixos procedents d’altres vari-
etats vegetals.
Com a productors, no exigim que a les taules
de bars i restaurants hi hagi oli d’oliva verge
extra. Evidentment, els propietaris podran es-
collir què ofereixen als clients (oli d’oliva, de gi-
ra-sol, de colza o de cacauet) però és un acte
de transparència saber què estem consumint.
Defensem el dret a decidir i que cadascú pu-
gui comprar el que vol i no el que troba. Però,
a més, com a representants del sector coope-
ratiu, també tenim el deure de donar a conèi-
xer els productes que elaborem a casa nostra.
Així mateix, sapigueu que a la Federació ja te-
nim fet un estudi econòmic sobre l’augment de
cost que podia suposar, per als restaurants,
l’aplicació d’aquesta nova normativa, i que
l’any 2007 vam proposar al secretari general
de Consum la realització d’una prova pilot en
diferents establiments de restauració aplicant
les mesures aprovades a Portugal i a Itàlia.
Perquè som conscients que és molt probable
que hi hagi algun intent de paralitzar aquesta
normativa. Per si de cas... ens avancem de nou
i ja tenim previstes possibles alternatives.�
FOTONOTÍCIAFRANCESC PRATS
Un total de vuit cooperatives de la branca de
l’oli de la Federació de Cooperatives Agràri-
es de Catalunya han realitzat un viatge tècnic
a Andalusia per visitar tres almàsseres de la
zona de Còrdova i Úbeda, amb l’objectiu de
trobar alternatives a la gestió de la sansa.
El sansa és el principal subproducte de l’extra-
cció de l’oli d’oliva i la seva gestió té implicaci-
ons econòmiques i ambientals. Les almàsse-
res visitades van explicar els avantatges que
suposa gestió de la sansa mitjançant el com-
postatge, ja que l’aplicació del compost com
esmena orgànica en l’oliverar permet tancar el
cicle retornant a terra els nutrients extrets en
la collita i minimitzant la despesa energètica.�
12/SECTORS AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
JOSEP LLUÍS ESCUER
CAP DE BRANCA DE SUBMINISTRAMENTS FCAC
Assegurances agràries,per garantir les rendes
Les assegurances agràries són un instrument
bàsic davant possibles adversitats climàtiques
que ens afecten als agricultors i ramaders. Es
tracta, sens dubte, de la millor manera de ga-
rantir les rendes i es tornen encara més ne-
cessàries en un moment delicat i en el qual les
explotacions estan disminuint la rendibilitat.
Per aquest motiu i especialment tenim en
compte el nou escenari pressupostari del Mi-
nisteri, crec que és imprescindible que el De-
partament d’Agricultura continuï fomentant la
política de contractació per part del sector.
La davallada de subvencions que ha realitzat
el Govern espanyol comporta automàticament
un encariment de la prima d’assegurança que
haurem de pagar els agricultors. En la situació
actual d’alça generalitzada de costos, ens fa
patir que, si l’assegurança té un cost massa
elevat, es produeixi un abandonament de la
contractació de molts conreus. A tall d’exem-
ple, l’eliminació de la subvenció per explotació
per part d’ENESA és un error que farà que,
a partir de la campanya 2013, molts conreus
que fins ara asseguràvem malgrat l’escassa
sensació de risc que poguéssim tenir, deixa-
rem d’assegurar.
A més, també seria necessari que la Conselle-
ria eliminés, de l’Ordre de foment d’ús de les
assegurances agràries, el límit màxim d’ajut de
2.200 euros per línia i de 4.500 euros per a les
assegurances d’explotació, i seguís uns crite-
ris similars als d’altres comunitats autònomes
augmentant el límit màxim fins als 6.000 euros.
La nostra recomanació és que els agricultors
continueu assegurant tots els conreus, i no
només aquells que considereu que son d’alt
risc, perquè l’assegurança és l’única eina que,
a dia d’avui, ens pot garantir les rendes encara
que es doni una incidència.
Perquè, davant del panorama actual, quines
serien les greus conseqüències que patiríem
en cas de sinistre si no estem assegurats?
Com faríem front a les pèrdues si l’Administra-
ció també va escassa de recursos per auxiliar
el sector?
Ja apuntant a la conscienciació del problema,
insisteixo sobretot en què l’assegurança agrà-
ria cal tractar-la com una eina prioritària, bà-
sica i que demana ser considerada, per tant,
a un nivell de màxima necessitat per al sector,
comparable en molts aspectes amb el que
representen la sanitat i l’educació a la nostra
societat.
Personalment, entenc que cal mirar el tema
amb molta cura. Posa en joc la supervivència
de moltes famílies i explotacions dedicades a
un objectiu de primera línea, lligat a la natura i
a l’alimentació. És per això que a les adminis-
tracions, tant estatals com autonòmiques, els
exigim un alt grau d’implicació i un exercici de
responsabilitat molt seriós.
De no ser així, l’escenari que es dibuixa pot
ser catastròfic i de difícil recuperació amb re-
percussions no només socials al nostre sec-
tor, sinó també en l’àmbit agroalimentari del
nostre país. El repte que tenim davant és de
gran magnitud política�
Especialment en moments
complicats, cal assegurar tots
els conreus –i no només els
d’alt risc– per tal de garantir
les rendes en cas de sinistre”
SERVEI FCAC Electricitat a millors preusLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya continua treballant amb l’associació de fruita Afrucat perquè
les cooperatives sòcies es beneficiïn de tarifes elèctriques més econòmiques. En l’adjudicació d’aquest any, s’ha
augmentat el nombre de lots en funció de la tarifa d’accés de cada cooperativa per poder ajustar encara més el
preu resultant. Finalment, les empreses que proveiran l’energia al sector seran Endesa, Unión Fenosa Comercial
i Fenie Energia. Aquesta acció s’emmarca en la voluntat de la FCAC d’oferir un millor servei a les seves sòcies.
En concret, la Federació aporta al conveni una cinquantena de cooperatives de diferents àmbits de producció.
A més, aquest any el Departament d’Agricultura també ha participat en la licitació en incloure-hi les comunitats
de regants, que han sumat el seu consum elèctric a aquest grup.�
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 SECTORS/13
Les grans xifresEl 8 de febrer, el Consell Europeu va arribar a un acord sobre el Marc Financer Plurianual de la
Unió Europea per al període 2014-2020. El Parlament Europeu va plantejar dubtes en el Ple del
mes de març sobre aquests pressupostos, però tot sembla indicar que no utilitzarà el seu dret
de veto i que aquestes xifres seran les que haurien de permetre un acord sobre el contingut de
la PAC durant el mes de juny.
Tot i que es tracta de xifres objectives, és un d’aquells fets que rep valoracions contraposades
en funció de les fonts.
En termes efectius i en relació amb el període pressupostari anterior, es produirà una reducció
evident a nivell europeu que es concretaria en una davallada del 17,5% en els pagaments di-
rectes i un 13,4% per a les polítiques de desenvolupament rural.
Contradiccions del MinisteriEl Ministeri va fer públiques unes xifres de la repercussió per a Espanya en matèria agrària de
l’acord i als pocs dies, curiosament, les va corregir. D’entrada, aquest fet no ens donava peu a
confiar massa en l’èxit que deien haver aconseguit per al sector.
La conclusió del Ministeri és que el pressupost agrari no baixa tant a Espanya com en el
conjunt de la Unió Europea, a preus constants 2011, i fins i tot arribaria a augmentar a preus
corrents, passant dels 35.414 milions d’euros del període 2007-2013 als 35.705 milions per a
2014-2020 en pagaments directes i dels 8.053 milions d’euros de desenvolupament rural du-
rant el període 2007-2013 als 8.291 milions per a 2014-2020.
El temps dirà qui té la raó. Però és bastant evident que un euro del 2007 no val el mateix que
un euro al 2020.�
Quants diners tindrà la PAC del futur?
Total marc financer plurianual
Conservació i gestió dels recursos natural (rúbrica 2)
Pagaments directes i polítiques de mercat
Desenvolupament rural
994.176
420.682
336.685
98.127
2007-2013
(milions d’euros)
Preus constants
2011
959.562
373.179
277.851
84.936
2014-2020
(milions d’euros)
Preus constants
2011
-3,5%
-11,3%
-17,5%
-13,4%
Comparativa
entre
períodes
MARC FINANCER PLURIANUAL A LA UNIÓ EUROPEA
14/EMPRESA AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
CO[OP]INIÓ RICARD GIL [COVIDES]
Ricard Gil és el gerent de la cooperativa vitivinícola
Covides i, des de fa anys, organitza les activitats for-
matives que realitzen els socis i els treballadors de
la cooperativa d’acord amb l’assessorament de l’àrea
de Formació i Recursos Humans de la Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya.
Quina formació feu actualment a Covides?
Fa dos anys vam començar a dissenyar, en col·laboració
amb la Federació, una formació a mida específica i ade-
quada a les necessitats de dos grans col·lectius de la
nostra cooperativa. Una línia de treball està destinada als
membres del consell rector i als socis joves. L’objectiu és
donar els coneixements de gestió empresarial necessaris
per afavorir la comunicació bidireccional en les reunions
entre la junta rectora i la gerència de la cooperativa.
En paral·lel, fem una formació per a l’equip comercial que
respon a les nostres particularitats. En aquest sentit, or-
ganitzem periòdicament tastos de vins de la nostra com-
petència a nivell intern. A més, cap a finals d’any fem una
convenció amb l’equip comercial i tractem un tema espe-
cífic sobre desenvolupament d’habilitats; l’any passat, per
exemple, vam parlar de tècniques de negociació.
I com valoreu aquestes activitats dissenyades espe-
cíficament per a vosaltres?
El rendiment que obtens d’aquest tipus de formació és
molt alt, perquè vas directament als objectius que es plan-
tegen en reunions prèvies i que es basen en les caracterís-
tiques específiques de Covides.
A més, hem arribat un nivell d’entesa entre Covides i la
FCAC que ens permet ser molt àgils al temps que ens pro-
porciona un ampli ventall de formadors qualificats.
Ens podeu posar algun exemple?
Actualment estem fent una formació sobre planificació
estratègica per al nostre consell rector, però no impar-
tim una formació estàndard, sinó que en les reunions
prèvies de treball vam adaptar el contingut de les ses-
sions al Pla estratègic concret que tenim a la nostra
cooperativa.
Quins recursos utilitzeu per fer aquesta formació?
Bàsicament, tenim dues fonts de finançament: els diners
de què disposem pel crèdit de formació que atorga la Se-
guretat Social a totes les empreses i també els recursos
que ens proveeix la Federació de Cooperatives.�
“El rendiment de la formació a mida és molt alt”
SERVEI FCAC FORMACIÓ A MIDA
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya presta un ser-
vei de disseny a mida de la formació per a les cooperatives sòcies.
Es tracta d’un assessorament en la planificació del reciclatge pro-
fessional dels quadres directius i tècnics de les cooperatives, que
inclou també l’actualització de coneixements dels socis i del mateix
consell rector. Les sessions es personalitzen segons les particula-
ritats de cada cooperativa, vinculant els continguts de les activitats
formatives a les seves necessitats i objectius empresarials i comp-
tant amb la col·laboració de professorat qualificat.�
FCAC FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS
M.Rosa Serra I Olga Ferré I Ester Aguirre
973 247 982 I 932 292 018 I [email protected]
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 EMPRESA/15
Ara fa un any i davant la dificultat de disposar de recursos
per destinar-los al finançament de l’activitat productiva de
les empreses catalanes, l’Institut Català de Finances (ICF)
i l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) van signar un
conveni de col·laboració.
En virtut d’aquest acord, l’ICF emet pagarés a diferents
terminis –des dels 6 fins als 24 mesos–, que meriten un
tipus d’interès competitiu i que poden adquirir les coope-
ratives amb secció de crèdit, entitats que es caracteritzen
per la liquiditat i la prudència financera. L’ASC actua d’in-
termediària en la contractació d’aquests pagarés, que són
exclusius per als seus socis.
L’acord beneficia ambdues parts, ja que cobreix la neces-
sitat d’aconseguir recursos financers de l’ICF al temps
que permet a l’ASC ampliar la gamma de serveis que
presta a les cooperatives sòcies amb l’objectiu de millorar
la rendibilitat econòmica i minimitzar el risc de les seves
tresoreries.
Aquest conveni ha estat possible per la voluntat de les
parts representades a l’àrea d’Impuls del Crèdit Català
Agrari (ICCA), que és l’àrea de negoci de l’ICF especia-
litzada en el crèdit agroalimentari a Catalunya i que està
integrada per representants de la Generalitat, la FCAC i
l’ASC.�
Les seccions de crèdit fomenten l’economia productiva
CONVENI ICF – ASC
Les cooperatives amb secció de crèdit de l’ASC tenen pagarés de l’Institut Català de Finances, per un import superior als 13 milions d’euros
ASC SECCIONS DE CRÈDIT
Àngel Balagué I Josep Parcerisa
932 292 024
Des de l’any 2011, la Federació de Cooperatives Agràri-
es de Catalunya està impulsant el projecte SocialCoop
per facilitar l’atenció a les persones grans mitjançant el
cooperativisme agrari tot contribuint a generar ocupació
femenina. En aquest context, el Celler Cooperatiu de Sa-
lelles ha estat una de les primeres cooperatives que ha
mostrat la voluntat d’analitzar les necessitats dels seus
socis i del territori per valorar si podria contribuir a do-
nar-hi resposta. Aquesta primera aproximació ha culmi-
nat amb l’elaboració d’un estudi de viabilitat per implantar
serveis d’atenció a la gent gran des de la cooperativa, que
ha comptat amb la col·laboració de la Fundació del Món
Rural i el suport de la Diputació de Barcelona.
El Celler Cooperatiu de Salelles és una empresa líder en
la producció de pinso ecològic al país, orientada a prestar
servei als seus socis i al territori on desenvolupa l’activitat.
A més de l’experiència a Salelles, la FCAC vol donar a co-
nèixer aquesta línia de treball en el sector com a un nou
àmbit de diversificació de negoci per part de les empreses
cooperatives.�
Celler Cooperatiu de Salelles, amb la gent gran
PROJECTE SOCIAL COOP
FCAC FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT RURAL
Violant Fortuny I 932 292 018JE
AN
CL
ICL
AC
/PH
OT
OX
PR
ES
S
SERVEI FCAC
Suport a la Gestió Telemàtica
RamaderaLa Federació de Cooperatives Agràries de Cata-
lunya (FCAC) s’ha donat d’alta com a entitat ges-
tora per poder oferir a les cooperatives sòcies el
Servei d’Atenció a l’Usuari per a la Gestió Telemà-
tica Ramadera a través del SIR (Sistema d’Infor-
mació Ramadera).
La gestió a través del SIR permet que els pro-
ductors, mitjançant les cooperatives, puguin
intervenir directament en la gestió de les seves
explotacions. També suposa un estalvi de temps
i desplaçaments a l’hora de fer les gestions inclo-
ses en l’aplicació.�
SERVEI D’ATENCIÓ A L’USUARI
VINCULAT AMB LA
GESTIÓ TELEMÀTICA RAMADERA
Consulta de dades
de les explotacions pròpies
Actualització del cens
Consulta de dades dels animals
amb identificació individual
Notificació de naixements
d’animals de l’espècie bovina
Comunicació de morts d’animals
de l’espècie bovina
Sol·licitud, pagament i emissió de
Certificats Sanitaris de Moviment
Emissió de Documents Sanitaris de Trasllat
Consulta, notificació i confirmació
de moviments
Impressió dels Documents d’Identificació
de Bovins (DIB’s)
Comunicacions d’entrada de garrins
Pla pilot per a la gestió del
Llibre de Registre de Bovins
FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTES
Alfred Piñol I 973 247 982
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 EMPRESA/17
Cevipe es fusiona amb la cooperativa del Vendrell
L’assemblea general del Centre Vinícola del Penedès (Cevipe) –coo-
perativa de segon grau que acull a cooperatives del Tarragonès, el
Penedès i la Conca de Barberà– ha aprovat la fusió amb la cooperativa
agrícola del Vendrell.
La cooperativa del Vendrell es troba en el centre del casc històric i, des
de fa anys, només s’utilitza per a la recepció i el magatzem d’olives i
garrofa, ja que la producció de raïm es porta a premsar a Albinyana i
Bellvei. Cevipe no té prevista la venda d’aquest edifici històric d’estil
noucentista i, encara que no hi tornarà la producció, sí que es pretén
potenciar l’agrobotiga de productes naturals. A més, està projectat
destinar una part d’aquest edifici a activitats socials.�
Fusió de cooperatives a Corbins
Les cooperatives de Corbins han forma-
litzat la seva fusió en una gran cooperati-
va, la Fruitera de Corbins, que acull a tots
els agricultors del poble amb l’objectiu de
guanyar competitivitat i estalviar costos,
optimitzant el personal i les instal·lacions
de les antigues cooperatives.
La producció de fruita de la nova Fruitera
de Corbins se situarà al voltant dels 15 mi-
lions de quilos anuals, entre préssec, nec-
tarina, paraguaio, pera, poma i cirera.�
Intercooperació
SERVEI FCAC
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei d’intercooperació per donar suport a les
cooperatives interessades a augmentar la dimensió i diversificar els negocis en col·laboració amb altres
cooperatives.
Els serveis que s’ofereixen responen a una perspectiva multidisciplinar i inclouen la coordinació de tot el
projecte, des del suport jurídic a la planificació industrial, laboral, econòmica i financera, l’assessorament
sobre els ajuts disponibles i la implementació d’un pla de formació.�
FCAC SERVEI D’INTERCOOPERACIÓ
Teresa Masjuan I Mar Garriga I Marian Mula I 932 260 369
CEVIPE GASPAR TORREGUITART
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 EMPRESA/19
L’actiu més gran de les organitzacions són les persones
que en formen part i si els treballadors estan motivats per
l’empresa en què treballen, està demostrat que el seu ren-
diment és molt més alt.
Una de les maneres més senzilles, amb menys cost i més
eficaces per motivar als treballadors és escoltar-los, donar
l’oportunitat d’expressar problemàtiques i també d’apor-
tar idees de millora. Per les seves tasques, els treballadors
veuen quins són els punts febles i punts forts de l’organit-
zació en què treballen i, precisament per això, és interes-
sant crear un espai per escoltar les seves propostes.
Amb aquesta finalitat, la Federació de Cooperatives Agrà-
ries de Catalunya ha dissenyat una jornada de treball que
pretén esdevenir una eina de suport a l’equip directiu de la
cooperativa i que consisteix a donar l’oportunitat als tre-
balladors de sentir-se part implicada amb l’empresa.
Aquest servei té un cost zero per la cooperativa, ja que
es pot finançar amb el crèdit del sistema de bonificació.�
Els treballadors motivats són més productius
FORMACIÓ FCAC
FCAC FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS
Olga Ferré I 932 292 018
Maria Rosa Serra I Ester Aguirre I 973 247 982
Aquesta acció formativa té un cost
zero perquè es pot finançar amb el
sistema de bonificació
20/EMPRESA AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
L’esperit emprenedor aflora en moments de can-
vi i de crisi, i estem convençuts que el sector
agrari és un bon filó d’emprenedoria. Per això,
és un dels sectors que millor resisteix la situació
actual.
A un bon emprenedor li cal empenta i iniciativa,
però també necessita uns coneixements bàsics
per dur a terme el seu projecte. Amb aquest ob-
jectiu, la Federació de Cooperatives Agràries de
Catalunya ha buscat un acord amb el centre de
formació Aula per organitzar un mòdul formatiu
sobre Emprenedoria Agrària destinat a joves me-
nors de 30 anys que estiguin en situació d’atur.
L’activitat formativa pretén explicar, als joves as-
sistents, com es fa un pla d’empresa, quines són
les millors eines per comercialitzar els produc-
tes i com es gestionen els recursos humans i els
recursos financers que es necessiten per poder
iniciar el projecte.
El curs, que es farà a Reus, tindrà una durada
de 40 hores.�
Tinc esperit emprenedor, què més necessito?
FCAC FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS
Maria Rosa Serra I Ester Aguirre I 973 247 982
La FCAC organitza un mòdul formatiu a Reus sobre Emprenedoria Agrària
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 EMPRESA/21
“Les cooperatives poden jugar un paper important per als nous productors ecològics”
Joana Amador és professora a l’Escola de Capaci-
tació Agrària de Manresa, on ensenya agricultura
ecològica des de fa 13 anys. Anteriorment havia es-
tat assessora en producció integrada d’horta i ha col-
laborat, amb la Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya, en el projecte d’Emprenedoria d’Agri-
cultura Ecològica.
La producció ecològica a Catalunya, quins reptes té?
Al meu entendre, els principals aspectes a treballar són
l’assessorament i la comercialització. És molt important
l’acompanyament a la reconversió del productor conven-
cional i també la formació de les persones que es vulguin
incorporar al sector agrari produint en ecològic.
D’altra banda, també cal facilitar l’accés del consumidor
al producte ecològic. Són vàlides totes les fórmules exis-
tents i també aquelles altres que es puguin crear de nou,
des de la comercialització mitjançant circuit curt a la pre-
sència de menjar ecològic en grans superfícies i la inclusió
d’aquests productes en menjadors socials.
Quins aspectes destacaries en una formació adreça-
da a agricultors i ramaders?
Arran del projecte d’emprenedoria en producció ecològi-
ca que vam començar fa un parell d’anys amb la Fede-
ració, ens vam adonar que els agricultors i ramaders no
tenen grans problemes tècnics per produir en ecològic,
sinó que el que necessiten són eines de gestió i suport
en la comercialització del producte. No obstant això, la
formació és molt interessant perquè permet que produc-
tors amb projectes molt diferents en tipus de producció i
comercialització comparteixin les seves experiències.
Creus que actualment està de moda consumir pro-
ductes ecològics?
No crec que sigui una qüestió de moda, i menys en temps
de crisi. El valor a l’alça d’aquests productes és deguda a
què ha augmentat la consciència sobre què mengem i do-
nem més importància a la qualitat dels aliments i al vincle
entre l’alimentació i la salut.
La producció ecològica encaixa bé en el model d’em-
presa cooperativa?
Penso que les cooperatives poden jugar un paper impor-
tant a l’hora d’assessorar els nous productors ecològics
i que també poden facilitar la gestió i esdevenir punts de
trobada dels agricultors i ramaders per compartir conei-
xement. A tall d’exemple, el sector ramader ecològic
necessita de pinso ecològic local, perquè actualment
s’està important blat de moro d’Itàlia amb la despesa
que implica i que repercuteix en els costos del produc-
tor i el consumidor.
Es podrien crear zones lliures de transgènics i la reconver-
sió de produccions d’extensius en àrees de regadiu cata-
lanes. També es podria activar la producció de gra proteic
com la trepadella i els moreus, que s’adapten bé a les nos-
tres condicions de clima, sòl i disponibilitat d’aigua.
Seria interessant que les cooperatives estudiessin la vi-
abilitat tècnica i econòmica de la reconversió d’algunes
produccions estratègiques per al sector.�
LA VEU DE L’EXPERTA JOANA AMADOR
22/EMPRESA AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
COOPERATIVISME[SANITARI]UN MÓN PER DESCOBRIRDR. JOSÉ CARLOS GUISADO
President de l’Organització Internacional de Coopera-
tives Sanitàries (IHCO) i primer executiu (CEO) de la
Fundació Espriu, el Dr. José Carlos Guisado té una di-
latada experiència en el cooperativisme sanitari, àm-
bit en el qual ha desenvolupat la seva vocació profes-
sional de metge internista. També ha dirigit l’Hospital
Moncloa de Madrid durant molts anys.
Convençut i lluitador, el Dr. Guisado és ferm defensor
d’un model que “és tan vàlid en països en desenvolu-
pament com en països desenvolupats”.
Quins són els fonaments de la Fundació Espriu?
El seu fundador va ser el Dr. Josep Espriu, que va comen-
çar a promoure el cooperativisme sanitari per un interès
social, per millorar la sanitat i buscar la unió entre metge
i pacient. La cooperació entre cooperativistes productors
i consumidors és sens dubte la millor solució, si més no
en l’àmbit de la salut. Els dos models de cooperativisme
sanitari més antics del món són la Fundació Espriu i les
cooperatives japoneses. A dia d’avui, la Fundació Espriu
és la quarta cooperativa del món en l’àmbit sanitari. L’ex-
periència d’ASISA, Assistència Sanitària i SCIAS esdeve-
nen un referent a nivell mundial.
Per què una persona és fa sòcia d’una cooperativa
sanitària?
El nostre model aglutina les cooperatives de professionals
mèdics i les dels usuaris dels serveis.
El valor afegit que oferim als nostres socis és la capaci-
tat de decisió i la infraestructura assistencial. Les nostres
instal·lacions són molt potents, i això és possible perquè
les inversions que fem són molt raonables i molt raonades.
Val a dir que les cooperatives sanitàries, a nivell mundial,
ofereixen cobertura a uns 350 milions de persones.
És complexa l’organització dels òrgans de govern en
l’entramat de la Fundació Espriu?
De fet, sí que ho són i més si tenim en compte que no no-
més parlem de centres hospitalaris, sinó de tot un sistema
que ofereix cobertura assistencial a tots els nivells, inclo-
ent la primària i l’especialitzada. Els hospitals tenen els
seus propis òrgans de govern, que estan definits per llei i
són obligatoris i necessaris. L’assemblea és qui marca les
directrius a seguir, tenint en compte tant les necessitats
dels professionals mèdics com les demandes dels usuaris
de la salut. Al llarg de l’any, els consells rectors treballen
en col·laboració amb les direccions dels centres en els
diferents aspectes i nivells. La medicina és multifuncional
i cal tenir en compte totes les perspectives.
Quines són les tendències del cooperativisme sanitari?
Durant molt de temps s’ha acusat al moviment cooperatiu de
ser encarcarat i lent en la presa de decisions. Hem d’obrir-
nos, innovar, viure plenament en el canvi i, per això, les fór-
mules de treball a les cooperatives han de canviar. Qualsevol
canvi que millori l’eficiència i la capacitat d’una organització
empresarial és acceptable, sempre que no canviïn els valors.
Seria bo crear una marca cooperativa, comuna a tots
els serveis i productes del sector?
En general, el moviment cooperatiu tenim un defecte i és
que crec que ens hem caracteritzat per no demostrar el
valor afegit que té ser una cooperativa. I ja va sent hora
que canviem perquè l’única alternativa davant la crisi són
models de l’estil de les cooperatives. Potser no cal crear
una marca cooperativa, però sí que hem d’aplicar el con-
cepte anglosaxó del “branding” per demostrar que exis-
teixen uns valors que són l’essència d’aquest model.
Projectes de futur?
La meva il·lusió seria arribar a un acord perquè qualsevol
soci de qualsevol cooperativa d’Espanya tingués condici-
ons especials que li permetessin integrar-se en el coope-
rativisme de salut. Hem de fer bandera dels nostres valors
i, precisament, un dels principis del cooperativisme és la
intercooperació. Està clar que ens trobem a l’inici de la
“dècada cooperativa” i n’esperem molt, d’acord amb les
directrius que es van aprovar el passat mes d’octubre a
Manchester i que es coneixen com a “blueprint” (projecte)
del moviment cooperatiu internacional.�
“El cooperativisme és la millor solució”
COOPERATIVISME SANITARI
A L’ESTAT ESPANYOL
2.018.000 pacients
56.000 metges associats
35.000 treballadors
16 hospitals propis, participació en
3 concessions administratives
i 650 hospitals concertats conformen
la xarxa més gran d’hospitals
no públics d’Espanya,
a més dels centres mèdics
FC
AC
Si hi col·laborem tots, el món cooperatiu serà més gran: www.cooperativescatalunya.coop
tastacoop
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 COOPERATIVES/23
PUNT
DE VENDA Agrobotigues
Raval Sant Joan, 7
NULLES
Pl. Jaume el Just, s/n
SANTES CREUS
ImpulsVinícola de Nulles, SCCL (Alt Camp)
Distintiu de qualitat:
DO Tarragona
www.vinicoladenulles.com
www.facebook.com/vinicola.denulles
twitter: @adernats | @ViNitCultura
“Un negre jove de maceració carbònica que, dins la gamma Adernats i sota el nom d’Impuls, ve a completar la gamma de vins negres del celler de la Denomina-ció d’Origen Tarragona”.
Jordi Casabona i Laurent Corrió.
Enòlegs de la Vinícola de Nulles
“Impuls” és un vi jove, fresc, afruitat, fàcil
de beure. Un vi que s’elabora amb la tècni-
ca de la maceració carbònica, en la qual la
fermentació del most té lloc dins del gra de
raïm i li confereix una gamma d’aromes i sa-
bors que recorden el territori, el mediterrani,
les marinades estiuenques de la verema…
Maduixes, cireres, balsàmics amagats, una
mica de cassís…aquests són alguns dels
gustos que evoca “Impuls”, un vi que neix
amb la voluntat de ser adequat per beure en
qualsevol ocasió: com aperitiu, amb amani-
des, amb pasta fresca, amb carns a la brasa
o en una calçotada.
Amb “Impuls”, la marca “Adernats” de la Vi-
nícola de Nulles completa la seva gamma de
vins negres composta, a més, pels negres
“Àngelus” i “Criança”. La imatge d’aquest
nou producte també constitueix el punt de
partida per a la renovació de la imatge dels
vins i caves d’aquesta cooperativa.�
24/COOPERATIVES AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
Celler d’Espolla, tradició i modernitat a l’EmpordàFundat l’any 1931 per un grup de
viticultors que volien millorar la qua-
litat dels seus productes i comer-
cialitzar-los conjuntament, el Celler
Cooperatiu d’Espolla és una de les
empreses vitivinícoles amb més llar-
ga tradició a la comarca de l’Alt Em-
pordà. Un esperit de superació cons-
tant ha portat a què aquest celler hagi
fet compatible el manteniment de la
tradició en el conreu de la vinya i l’ela-
boració del vi amb la incorporació
progressiva de les millores tecnològi-
ques més avançades.
El celler, que és una construcció noble
i en certa manera històrica, acull unes
instal·lacions renovades, adients per
a l’elaboració de vins de qualitat i que
responen a les característiques de
tipicitat exigides per la Denominació
d’Origen Empordà, a la qual està ins-
crit des dels seus orígens.
VARIETATS TRADICIONALS
Els socis del Celler Cooperatiu d’Es-
polla conreen, prioritàriament, les va-
rietats típiques de la zona. Aquestes
varietats són Lledoner blanc, Lledo-
ner roig, Carinyena blanca, Macabeu
i Moscatell d’Alexandria per a l’elabo-
ració de vins blancs i vins dolços; i
Carinyena negra i Lledoner negre per
a l’elaboració de vins rosats i negres.
Poc a poc també s’han anat introdu-
int noves varietats com el Chardon-
nay, l’Ull de llebre, el Syrah, el Merlot
i el Cabernet Sauvignon.
En les diferents formes d’elaboració
i criança, els vins del Celler Coope-
ratiu d’Espolla es consideren dels
més representatius d’una comarca
excepcional pel seu paisatge i per
on, fa gairebé 2.500 anys, va entrar el
conreu de la vinya i la cultura del vi a
Catalunya.
VINS AMB DO
Tots els vins que elabora la coopera-
tiva d’Espolla estan acollits a la DO
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 COOPERATIVES/25
Celler d’Espolla, tradició i modernitat a l’Empordà
ESPOLLA I ALT EMPORDÀ I www.cooperativaespolla.com
Empordà, organisme que en garan-
teix l’origen i la qualitat.
Els reserves i els blancs envellits en
barrica es comercialitzen amb la mar-
ca “Clos de les Dòmines”. A més, la
cooperativa també envasa amb les
marques “Castell de Panissars” i “Vi-
nya Orlina” i té alguns vins singulars
com “Babalà”.
L’oferta es complementa amb una
varietat de vins dolços que inclo-
uen des de les garnatxes “Solera” i
“SoliSerena” al moscatell “Muscat”
d’Empordà. Precisament, aquestes
varietats han canviat fa poc la seva
imatge tradicional per una de més
vistosa i moderna.
ENOTURISME
La cooperativa organitza visites gui-
ades per a tots aquells interessats a
apropar-se a la cultura del vi a l’Alt
Empordà, amb un programa que
inclou el recorregut per les instal-
lacions i una degustació dels seus
productes. Les visites estan previstes
per a l’últim dissabte de cada mes,
encara que també es poden organit-
zar a demanda de grups interessats.
OLI D’ARBRES CENTENARIS
A més del vi, la cooperativa tam-
bé elabora l’oli d’oliva verge “For-
mentals” que procedeix d’arbres
centenaris dels seus socis i, en
concret, amb olives de les varietats
Curvell i Argudell, que són les ca-
racterístiques de la zona protegida
de l’Albera.
El procés d’extracció es realitza ex-
clusivament per mitjans mecànics,
de manera que l’oli conserva totes les
seves extraordinàries qualitats gusta-
tives i nutricionals.
De color groc verdós intens, aro-
ma penetrant i afruitat, el seu sabor
suau i persistent es va afinant en el
procés de decantació natural i lenta
maduració.�
CELLER COOPERATIU D’ESPOLLA
26/COOPERATIVES AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
La cooperativa de Cambrils obre parada al Mercat de Reus
Amb l’objectiu de créixer com em-
presa i fomentar el producte de pro-
ximitat, la Cooperativa Agrícola de
Cambrils acaba d’obrir una agrobo-
tiga al Mercat Central de Reus.
Sota la marca Mestral, l’agrobotiga
del Mercat Central ofereix produc-
tes de qualitat i proximitat. Es trac-
ta del tercer punt de venda directa
d’aquesta cooperativa i el primer
que s’instal·la fora del seu municipi.
La Cooperativa Agrícola de Cam-
brils va ser creada l’any 1902 per
unir els esforços individuals i amb
l’esperit de millora contínua. El re-
sultat d’aquesta trajectòria són els
productes i serveis que ofereix,
com l’oli verge extra d’arbequina
que ha aconseguit els més pres-
tigiosos premis, i també la fruita i
verdura amb les certificacions de
qualitat europees.�
www.coopcambrils.com
“Els vins de la teva vida” amb Celler El Masroig
La selecció que acaba de presentar la sommelier Meritxell Falgueras a “Els vins de la nos-
tra vida” inclou diverses propostes, entre les quals s’hi troba un vi del Celler El Masroig (DO
Montsant). Es tracta de vins únics que s’han presentat en un acte desenfadat amb diferents
maridatges.
Meritxell Falgueras va ser guanyadora del concurs Nas d’Or amb només 25 anys i pertany
a la cinquena generació de la botiga de vins El Celler de Gelida, al barri de Sants de Bar-
celona. Falgueras, que afirma que “la vida és massa preciosa per beure malament”, també
és divulgadora de la cultura del vi a diferents mitjans de comunicació.�
COOPERATIVA DE CAMBRILS
28/COOPERATIVES AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
Excel·lents puntuacions per a Celler CapçanesQualitat i esperit són dos dels trets diferencials dels vins del Celler Capçanes, unes
característiques que, recentment, li han aportat molt bones puntuacions tant a la Guia
Peñín de Vins d’Espanya com a la Guia Vino ABC i la Guia Proensa.
La Guía Peñín 2013, referència dels vins de l’Estat espanyol que consulten professi-
onals i aficionats d’arreu del món, ha atorgat 90 o més punts a 8 vins del Celler de
Capçanes. D’acord amb aquesta puntuació, la Guía Peñín considera que “Mas Picosa
2011”, “Costers del Gravet 2010”, “Flor de Primavera Kosher 2010”, “Mas Tortó 2010”,
“Lasendal Garnatxa 2010”, “Cabrida Vinyes Velles 2009”, “Vall del Calàs 2009” i “Pan-
sal del Calàs” són vins excel·lents. Altres vins d’aquest celler cooperatiu han rebut pun-
tuacions molt pròximes als 90 punts, de manera que també es consideren molt bons.
Així mateix, la Guía Vino ABC ha inclòs 3 vins del Celler de Capçanes a l’edició con-
feccionada pel crític de vins Juan Fernández-Cuesta. Es tracta del “Flor de Primavera
Kosher 2010” (93 punts), “Mas Tortó 2009” (93 punts) i “5/X 2010” (92 punts).
Finalment, aquest any la Guia Proensa arriba amb canvis i reservant les seves pàgines
a vins amb 90 o més punts. Entre ells, “Cabrida 2009” i “Mas Tortó 2009”, que han
rebut qualificacions excel·lents, 97 i 93 punts respectivament.�
www.cellercapcanes.com
L’Agrupació de Cooperatives d’Oli del Montsià, Aco-
mont, és una cooperativa de segon grau d’Ulldecona
que comercialitza conjuntament l’oli verge de la Ga-
lera, Mas de Barberans, Ulldecona, Sant Gregori de
Santa Bàrbara i Olivarera del Baix Ebre de Camarles.
A final de 2009 i com a estratègia davant la situació
crítica a nivell de preus en el mercat nacional, aquesta
cooperativa va apostar per les vendes a l’exterior.
Abans de llançar-se al mercat internacional, Acomont
va participar en diverses missions inverses, va assis-
tir a fires internacionals i va establir contactes amb
brokers de diferents països per tal d’establir una vin-
culació del seu producte amb Catalunya o Espanya.
El producte que exporta està dissenyat per un mer-
cat de qualitat mig alt, al qual s’ofereixen només olis
verge extra que s’envasen amb vidre i s’acompanyen
d’un packaging adequat.
RESULTATS DEL PROJECTE
Encara que només han passat 3 anys des què va po-
sar en marxa la nova estratègia comercial, Acomont
ha aconseguit consolidar el seu producte en tres paï-
sos: la Xina, els Estats Units i Colòmbia, i té un posici-
onament cada vegada més fort a Txèquia.
Val a destacar, especialment, les exportacions a la
Xina, on lliura fins a 8 contenidors anuals. A més de
les operacions que duu a terme de forma puntual, la
cooperativa d’Ulldecona té dos distribuïdors fixos, un
per la zona de Beijing i l’altre a Shanghai, i té pre-
vist implantar-se a Hong Kong al llarg d’aquest any.
A la Fira Sial China 2012, Acomont va ser distingida
amb un dels guardons a la innovació pel seu producte
“1000 Tardors”, un verge extra elaborat a partir d’oli-
veres mil·lenàries.�
PREMIS COOP: 2n premi a la Internacionalització
PROJECTE: Estratègia comercial per exportar oli
verge extra a nous mercats
SECTOR: Oli d’oliva
COMARCA: Montsià
SOCIS: 5 cooperatives de primer grau
www.acomont.com
Acomont
EMPRENEDORACOOPERATIVA
AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 COOPERATIVES/29
LAFINESTRA PILAR PARDELL I DOP LES GARRIGUES
“Com a consumidora, vull saber quin tipus d’oli em donen”
Vinculada professionalment al sector de l’oli des de
fa 25 anys, Pilar Pardell és membre del Panell de Tast
Oficial d’olis verges d’oliva de Catalunya des de la seva
fundació, al 1997, i treballa a la Denominació d’Origen
Protegida Les Garrigues. Des d’aquestes dues plata-
formes, presta suport i assessorament a les coopera-
tives i les empreses privades elaboradores.
Què és el Panell de tast oficial d’olis d’oliva verge?
És un laboratori sensorial (olfactiu i gustatiu) que es basa
en un equip humà, seleccionat a nivell tècnic i que està
sotmès a un procés d’avaluació continua. Les seves fun-
cions principals són classificar comercialment els olis ver-
ges d’oliva, elaborar perfils descriptius i oferir un criteri
independent de valoració, alhora que és una eina posada
al servei del sector per a guiar-lo en el món de la qualitat.
Com treballeu, els tastadors?
A cada sessió se’ns presenten 8 mostres codificades
amb referències anònimes per garantir la nostra impar-
cialitat i objectivitat en la valoració, és a dir, el tast és a
cegues i mai no coneixem la procedència dels olis. Són
necessaris de 8 a 12 tastadors per avaluar un oli, i és la
Cap de panell qui n’elabora l’informe que s’entrega a l’en-
titat que l’ha sol·licitat.
Pregunta obligada: quins són els atributs d’un bon oli?
El principal atribut positiu d’un bon oli és el fruitat, no hem
d’oblidar que parlem del suc natural de l’oliva, i per tant
l’oli ens ha de recordar el fruit del qual prové. No cal cata-
logar la varietat, però sí que és imprescindible poder iden-
tificar el gust i l’aroma de l’oliva. En un oli també és molt
important la presència de l’amarg i el picant, atributs es-
tretament lligats amb el contingut de polifenols, elements
antioxidants molt valuosos per a la salut i responsables de
que l’oli se’ns conservi de forma natural.
S’ha notat una evolució en la qualitat de l’oli, en els
últims anys?
Penso que sí. Hi han contribuït de forma molt important les
Denominacions d’Origen, que vetllen per la qualitat a tra-
vés del control rigorós que s’exigeix a les entitats inscrites,
i l’existència d’organismes com el Panell de tast, ja que
és una eina que serveix per orientar el sector, informar-lo
de les pràctiques que es fan bé i de les que cal millorar,
d’aquesta manera contribuïm a resoldre els punts crítics,
perquè hi ha coses de l’oli que només es poden detectar
amb el tast.
És positiu tenir cinc denominacions d’origen d’oli, a
Catalunya?
Sí, perquè és un segell de qualitat que avala l’esforç d’un
territori i els productors en la millora de la qualitat, pre-
servant la seva cultura i tradició reconegudes. Tenir cinc
Denominacions d’Origen suposa que a casa nostra po-
dem trobar uns olis de qualitat certificada amb unes ca-
racterístiques pròpies, donades per les varietats d’oliva i
el seu vincle amb la terra i el clima d’aquella zona (aromes
i gustos que cada any són tota un experiència sensorial,
ja que la natura no ens dóna dos collites iguals). A través
d’aquestes Denominacions d’Origen s’està realitzant tota
una tasca potenciadora, i són la garantia que la producció,
l’elaboració i l’envasat de l’oli es realitzen a la zona geogrà-
fica. Per tant, les denominacions d’origen aporten una do-
ble garantia al consumidor: origen i qualitat; quin producte
pot assegurar més la proximitat i la qualitat que aquell que
està acreditat amb una DOP, una certificació que fins està
avalada per la mateixa Unió Europea?
Què en penses, de la normativa per comercialitzar olis
en bars i restaurants?
Com a tastadora i persona vinculada amb la DOP, penso
que és una de les millors coses que ens pot passar. Les
botelles irreomplibles i l’etiqueta que en deixi clares la ca-
tegoria i qualitat suposarà un valor afegit per al consumi-
dor, que sabrà exactament quin tipus d’oli li ofereixen. No
s’obliga aquests establiments que serveixin un oli deter-
minat, però com a consumidora vull saber quin tipus d’oli
em donen... de la mateixa manera que seria impensable
que ens servissin l’aigua o el vi en una gerra. Fixem-nos
que en altres països productors ja s’aplica, i és necessari i
afavoreix tant el sector com el consumidor.�
FCAC
30/COOPERATIVES AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013
AGROACTIVITAT 67
abril 2013
Portada: © SAT de la Vall d’en Bas
Agrobotiga de la cooperativa a Sant Privat d’en Bas
Bimestral,
20.000 exemplars
Data de tancament:
21 de març de 2013
Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya
Casa de l’Agricultura
Ulldecona 33, 3r
08038 Barcelona
Tel. 932 260 369
Fax 932 260 673
www.fcac.coop
Edita: Xarxa Verda
Consell de Redacció: Josep Pere Colat,
Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-
ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-
bregas, Jordi Vives i Maria Corral
Direcció: Jordi Vives
Cap de Redacció: Maria Corral
Redacció: Alfred Piñol, Àngela Casano-
vas, Anna Perelló, David Casadevall, Es-
meralda Pérez, Ester Aguirre, Josep Lluís
Bosque, Josep Parcerisa, Marc Riera, Ma-
ria Rosa Serra, Òscar Tolsà, Teresa Mas-
juan i Violant Fortuny
Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez
i els autors.
Publicitat i Màrqueting:
Anna Perelló 932 292 019
Missatges 973 273 977 (anunciants)
Maquetació: Missatges, SL
Impressió: Bigsa, SA
DL: GI-1304-2001
Sorprèn a familiars i amicsorganitzant un tast de vins a casa
La Cooperativa Falset Marçà ha posat en marxa un nou projecte que consisteix a rea-
litzar tastos de vi a domicili. Es tracta d’una aposta innovadora que busca fomentar la
cultura del vi i que no requereix de coneixements previs, ja que el que es pretén és crear
un espai de descoberta i diversió a l’entorn del món del vi al temps que es fomenta la
venda directa.
L’activitat consisteix en un tast guiat per a grups reduïts -d’entre 6 i 20 persones- que
es realitza en un espai privat amb suficient capacitat que triarà la persona interessada,
i que pot anar des de el saló de casa fins a un local.
Els treballadors de la cooperativa es desplacen personalment per dirigir el tast i oferei-
xen fins a 6 propostes diferents, amb un repertori de 3 vins cadascuna. Els preus dels
tastos oscil·len entre els 8,5 i 9,9 euros per persona.
D’entrada, els tastos a domicili s’organitzen a les comarques del Priorat, la Ribera
d’Ebre, el Baix Camp, el Tarragonès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès
i el Garraf, amb la idea d’anar estenent el radi d’influència. No obstant això, qualsevol
altre punt de Catalunya pot ser atès prèvia consulta.
Aquest celler cooperatiu, que acaba de cloure la celebració del seu centenari, ha aug-
mentat les vendes directes al consumidor final d’un 16 a un 40% en els últims anys.
PROPOSTES DE TAST
Tast 1: “Descobrint els vins de la Cooperativa”
Trobant l’empremta dels vins del celler:
Ètim Blanc - Castell de Falset negre - Ètim Verema Sobremadurada.
Tast 2:“Els monovarietals de la Cooperativa”
Els vins amb més expressió del Montsant:
Ètim Blanc - Ètim Sirah - Ètim Verema Tardana Negre.
Tast 3: “Els blancs de la Cooperativa”
Descobriment de la garnatxa blanca del Montsant i el seu pas per bóta:
Ètim Blanc - Castell de Falset Blanc - Ètim Verema Tardana Blanc.
Tast 4: “Els negres de la Cooperativa”
Emblemes del celler amb un marcat accent de les varietats autòctones:
Ètim Grenache Old Vines - Castell de Falset negre - Ètim Verema Tardana Negre.
Tast 5: “Els emblemàtics de la Cooperativa”
Vins de criança i qualitat excel·lent, que són l’orgull del celler:
Castell de Falset negre - Castell de Falset Blanc - Ètim Verema Sobremadurada.
Tast a mida: “Tu tries els vins”
Tast de 4-5 vins, tematitzat per varietat o tipus de vi, o bé amb la possibilitat d’incorporar el vermut. El
preu es fixarà segons el repertori.
Més informació: www.etim.cat - [email protected]
Tel. 668 843 730 (de dilluns a divendres de 10h a 18h).�
FALSET MARÇÀTEMPS D’OCI AMB