Abordatge del pacient

fumador a l’ Atenció Primària

Mª Carme Pascual, metgessa de família

Marta Chuecos, infermera d’Atenció Primària

l’atenció sanitària a Catalunya

Atenció Primària Atenció Especialitzada

• CAP: 367

• El 98% de catalans tenen un CAP a menys de 10qm de casa.

• L'atenció hospitalària

• Atenció sociosanitària

• Atenció psiquiàtrica i salut mental

• Atenció a drogodependències

• Altres recursos d'atenció especialitzada

• Atenció farmacèutica

Els reptes de futur en salut

• Envelliment continuat de la població.

• Revertir els estils de vida poc saludables.

• Augment constant de les malalties cròniques.

El tabac

El consum de tabac és la primera causa de pèrdua de la salut i de mort evitable en el nostre medi.

És un dels factors de risc més importants per malalties cardiovasculars, respiratòries i d’un gran nombre de càncers.

L’exposició passiva al fum ambiental del tabac (FAT) també representa un risc per la salut; incrementa el risc de patir càncer de pulmó, malalties coronàries i respiratòries.

El tabac al mon desenvolupat...

Simon Chapman AO PhD FASSA. School of Public Health

I a Catalunya?

Les vendes de tabac a espanya....

Tabac i salut

× 1954: Doll i Hill publiquen en una revista científica (BMJ), un estudi on es demostra que el tabac provoca càncer de pulmó.

× 1981: el japonès Takasi Hirayama publica el més gran estudi fet mai on es demostra que el tabaquisme passiu provoca càncer de pulmó

Conseqüències del tabac

TABAQUISME PASSIU I SALUT

Els compostos del tabac

COM ACTUA LA NICOTINA? CARDIOVASCULAR Augment freqüència cardíaca

Augment Tensió arterial Augment vasoconstrucció cutània Disminució de la temperatura corporal Augment de la coagubilitat

Aparell digestiu Nausees, vòmits, diarrea, hipersalivació

Endocrino Augment alliberació GH, cortisol, ACTH, ADH

SNC Alliberació Epinefrina, norepinefrina, vasopressora i B-endorfines DEPENDÈNCIA

MONÒXID DE CARBONI × Es un gas tòxic.

× Trofisme per òrgans molt vascularitzats.

× Presenta una afinitat 240 vegades més alta que l'oxigen. Forma la CARBOXIHEMOGLOBINA.

× La Carboxihemoglobina produeix degeneració de les miofibretes de la capa muscular de les artèries, lesió de l’endoteli vascular, provocant PLACA d'Ateroma.

× Disminueix la capacitat de la sang per transportar Oxigen, i provoca policitèmia. Aquest fet sumat a la major demanda d'oxigen pel miocardi causat per la nicotina, facilitarà la ISQUÈMIA MIOCÀRDICA

SUBSTÀNCIES AMB CAPACITAT OXIDANT

× El fum del tabac conté nombroses substàncies oxidants ( òxid de nitrogen, carboni i cadmi, àcids cianhídric i fòrmic, radicals lliures…)

× Es relacionen amb la disfunció endotelial. Que és responsable del vasoespasme coronari i reducció del diàmetre del vas de fins un 40%

FUM DEL TABAC

CO

<Transport O2 en sang >

Lípids

ATEROSCLEROSI

Reducció de l’aport

CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Alteració de l’endoteli

NICOTINA

Coagulabilitat Vasoconstricció Taquicardia i HTA

Augment del consum

> Catecolamines

FUM DEL TABAC

CO

<Transport O2 en sang >

Lípids

ATEROSCLEROSI

Reducció de l’aport

CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Alteració de l’endoteli

NICOTINA

Coagulabilitat Vasoconstricció Taquicardia i HTA

Augment del consum

> Catecolamines

ATEROSCLEROSI

CARDIOPATIA ISQUÈMICA

MALALTIES CEREBROVASCULARS

MALATIA VASCULAR PERIFÈRICA

Les malalties cardiovasculars

× Són la primera causa de mort als EEUU

× El 20% de les morts secundaries a malaltia CV poden ser atribuïbles al tabaquisme, augmentant entre 2 i 4 vegades la possibilitat de patir malaltia coronària respecte als no fumadors.

× L’estudi Framighan va demostrar que per cada 10 cigarretes fumades al dia, la mortalitat augmentava un 18% en homes i 13% en dones.

× El tabaquisme augmenta l’efecte advers dels altres factors de risc de forma sinèrgica

Influència del tabac sobre altres FRCV

× Increment del risc de diabetis. Actua sobre la sensibilitat i la secreció de la insulina.

× Alteració del perfil lipídic. Augment de LDL i disminució de HDL

× HTA: elevacions de la tensió de curta durada coincidint amb el consum de la cigarreta.

× Inducció enzimàtica del metabolisme hepàtic. Afecta la metabolització d’alguns antiHTA.

TABAC I DIABETIS

Nombrosos estudis recents demostren que:

× Hi ha evidència suficient per atribuir causalitat entre el consum de cigarretes i la diabetis tipus 2.

× El risc de patir DM2 és un 30-40% més alt pels fumadors actius que pels no fumadors.

× El tabaquisme afavoreix el desenvolupament de complicacions Micro i macro vasculars. × Existeix una relació dosi-resposta positiva entre la quantitat de cigarretes fumades i risc de diabetis tipus 2.

× El tabaquisme s’ha de considerar un factor modificable del desenvolupament de DM tipus 2.

segons l’OMS..

El tabac es troba darrera el 14% de casos

d’ Alzheimer

× El consum de tabac és un factor de risc pel desenvolupament d’una demència.

× Fumar augmenta els nivells d’homocisteina plasmàtica, un factor de risc que també està relacionat amb diversos tipus de demència.

× El tabac contribueix enormement a l’estrès oxidatiu, la mort neuronal i la inflamació cerebral (directa o indirecta), que es relaciona estretament amb la malaltia de Alzheimer.

× L'exposició al fum del tabac de segona ma pot augmentar fins un 78% el risc de demència, especialment quan l’exposició es dona en el domicili.

Tabaquisme i malaltia de Crohn Fumar augmenta el risc de desenvolupar l’EC i afecta negativament a la seva evolució. × Part del procés patogènic està vinculat a alteracions a la Micro circulació de la mucosa

intestinal i això pot empitjorar per l’efecte dels compostos del fum, principalment la glucoproteina del tabac.

× S’ha demostrat també una disminució citocines como la IL-1β, IL-2 e IL-8. × Fumar augmenta la peroxidació lipídica amb modificació de la resposta immune i

disminució de la destrucció intracel·lular bacteriana. L’efecte del tabaquisme en l'evolució de la EC es relaciona amb: • Fístules intestinals. Lindberg et al13, en un estudi retrospectiu van establir que els pacients fumadors tenien un risc major de desenvolupar fístules comparats amb no fumadores(52 enfront el 37%; p = 0,046. • Exacerbacions. Cosnes et al16, en un estudi prospectiu van observar que als 12 mesos, el 46% dels fumadors actius va aptir al menys un brot comparat amb el 30% de no fumadors i el 23% dels ex fumadors (p < 0,001). • Cirurgies. En l’estudi de Lindberg13 el 24% dels pacients que mai van fumar no van requerir cirurgia.

Gastroenterol Hepatol. 2009;32(Supl 2):37-43 Tabaquismo y enfermedad de Crohn: estrategiasde deshabituación María J. Etchevers * e Ingrid Ordás Jiménez

Servicio de Gastroenterología, Hospital Clínic de Barcelona, Barcelona, España

• Des dels anys 50, es sap que el tabac és el factor de risc més important en el desenvolupament de la MPOC i la seva relació causal ha estat establerta mitjançant diversos estudis prospectius de cohorts, entre ells el British Medical Research Council i el Framingham Heart Study Offspring.

• Hi ha estudis de cohorts prospectius realitzats on s’estima que el risc absolut de desenvolupar MPOC entre fumadors està entre el 25 i el 30%.

• S’ha demostrat que el risc és proporcional al consum acumulat de tabac, de tal forma que passa del 26% en fumadors de 15-30 paquets /any, al 51% en els que fumen més de 30 paquets /any.

• El 30-70% dels pacients MPOC són fumadors actius i el 85-90% no es plantegen deixar de fumar..

LA MPOC

TABAC I DONES El tabaquisme suposa un risc addicional per la salut de les dones:

× Redueix la fertilitat

× Risc de menopausa precoç

× Afavoreix els trastorns menstruals

× Més risc d'Osteoporosi

× Si es prenen anticonceptius augmenta el risc d'Infart , embòlia i angina de pit.

SALUT SEXUAL Els homes fumadors presenten una alteració del funcionament sexual, impotència i alteracions en la formació de l'esperma.

Salut buco dental

• el consum de tabac té efectes adversos significatius sobre la salut oral.

• El tabaquisme contribueix a un major risc de malalties odontològiques; càncer de boca, la malaltia periodontal, retard en la cicatrització i pitjor rendiment dels implants dentals

La Primària I l’abordatge

del tabaquisme

Definició d’aps

× L’APS representa el primer nivell de contacte dels individus i de la comunitat amb el sistema nacional de salut (assistència sanitària).

× És la manera de portar el més a prop possible l’atenció sanitària al lloc on viuen i treballen les persones, constituint el primer element del procés permanent d’assistència sanitària.

× El nivell d’assistència primària actua de filtre del sistema.

Objectius de l’aps

• Promoure la salut

• Prevenir la malaltia

• Guarir la malaltia

• Rehabilitar després de la malaltia

Continuïtat assistencial

L’atenció primària és...

ACTIVA

INTEGRAL

LONGITUDINAL

ACCESSIBLE

INTEGRADA

PERSONALITZADA

És el nivell assistencial mes apropiat per al abordatge del

tabaquisme i el millor punt de captació i seguiment del fumador

Molts

ciutadans es

visiten cada

any als

nostres

centres

La nostra intervenció

pot ajudar-los a deixar

de fumar

L’objectiu de la intervenció des de l’ APS és avançar en el procés de deixar de fumar.

La intervenció en tabaquisme ha d’estar en el catàleg de serveis d’AP, com una més de les intervencions dirigides a disminuir els riscos en salut.

Ajudar a deixar de fumar és la

intervenció preventiva amb millor relació de

cost- efectivitat (González et al., 1997)

Qui pot fer intervenció en

tabac a l’AP

A les consultes del passir

ginecòlegs llevadores

Programa embaràs sense fum

× Existeix relació entre tabac i una sèrie d’alteracions en la salut reproductiva de la dona i efectes adversos en la gestació, entre els que s’ inclouen l’avortament espontani, el trencament prematur de membranes i el part prematur.

× Per altre banda el tabaquisme matern s’associa a taxes més baixes d’inici de lactància materna i una menor duració d’aquesta.

Població diana

Dones fumadores ateses en atenció primària.

En el moment del part.

A les consultes de pediatria Pediatre

Infermera pediàtrica

• tabaquisme passiu

• consum tabac progenitors i adolescents.

El 37,6% de mares residents a Catalunya fuma a l’inici de l’embaràs. Les dades de l’estudi BIBE, fet en 1.101 nadons fills d’algun progenitor que

fuma, mostren que més d’un 70% dels nadons estan exposats al fum del tabac i, a més, amb nivells alts d’exposició.

EL CONSUM DE TABAC EN ELS PARES ÉS UN FACTOR DE RISC PER QUE L'ADOLESCENT COMENCI A FUMAR I

POSTERIORMENT PROVI ALTRES DROGUES

ESTUDES 2013 “La mitad de los jóvenes estudiantes de 14 a 18 años que han sido consultados convive con personas que fuman a diario”

PER QUÈ FUMEn els joves ?

El procés d'inici de fumar passa per varies fases:

× Precontemplació: El nen no pensa en fumar però està sotmès a una sèrie de factors condicionants

× Contemplació: El jove es planteja provar el tabac bàsicament pels seus amics

× Inici i experimentació: Es prova la primera cigarreta i es repeteix l'experiència. ELS AMICS I EL GRUP TENEN MOLT DE PES

× Fumador habitual: Alguns factors influeixen: personals, socials, entorn i dependència

× Manteniment: El jove continua fumant fonamentalment per l'addicció a la nicotina

× El tabac és la primera droga que consumeixen els escolars.

× L'edat mitja d'inici del consum se situa cap als 12’9 anys

× El primer contacte amb el tabac es calcula que és als 10 anys

Estudi FRESC 1987-2012 × S’observa una tendència

decreixent al llarg dels anys.

× Entre les noies, s’observa un descens del consum de tabac més marcat que en els nois per a tots els cursos.

× D’aquesta manera, les prevalences de consum de tabac de nois i noies tendeixen a igualar-se al llarg dels anys, ja que l’any 1996 era molt superior en noies que en nois i el 2012 les diferències són molt menors.

Tabac i marihuana

La consulta d’adults Abordatge de problemes de salut crònics i aguts

• Detecció factors de risc.

• Promoció hàbits saludables.

• Educació sanitària

• Hipertensió arterial

• Diabetis

• Dislipèmia

• Obesitat

• MPOC

• Tabaquisme

• Consum excessiu d’alcohol

• Anticoagulació oral

• Patologia osteo-articular

Promoció i prevenció

PAPPS

Prevenció cardiovascular i hàbits de vida

Prevenció del càncer

Recomanacions vacunals

Activitats preventives a la dona, la gent gran i en salut mental

http://www.semfyc.es/pfw_files/cma/Informacion/modulo/documentos/01-recomendaciones.pdf

Temps sense fumar

20 minuts Disminueix el ritme i la

freqüència cardíaca

Disminueix la pressió

arterial

S’ eleva la temperatura

dels peus i les mans a

valors normals

8 hores Els nivells

d ‘oxigen a la sang

augmenten a nivells

normals

Els nivells de monòxid de

carboni en sang

disminueixen fins la

normalitat

24 hores El risc d’ infart baixa

48 hores S’ha eliminat la nicotina

de

l ‘organisme

Es recuperen el gust i

l ‘olfacte

2 setmanes a 3 mesos Millora molt la circulació La funció pulmonar s

‘incrementa fins un 30%

Desapareix la tos

1 a 9 mesos Desapareixen símptomes

com la congestió nasal

S ‘incrementa l’ energia

general,

Els cilis pulmonars

recuperen la seva

funcionalitat

1 any El risc d ‘infart es redueix

a la meitat

5 anys Reducció del risc de patir

càrcer de pulmó o cavitat

bucofaríngia a la meitat

10 anys El risc de patir càncer de

pulmó o un accident

cerebrovascular s’ iguala a

la d’ un no fumador

ABANDONAMENT DE L’HÀBIT TABÀQUIC

REDUCCIO DEL RISC CV REDUCCIÓ DE LA MORBILITAT CV

× La mortalitat global disminueix en els següents anys a l'abandonament de l’hàbit i gairebé s’iguala al dels no fumadors als 10-15 anys.

× El risc d’IAM no mortal es redueix a la meitat al primer any.

× La mortalitat i recurrència IAM de 25-50% menys que els que continuen fumant.

× El risc ICTUS disminueix en 22% als dos anys i en 90% als 4 anys

Per què deixar de fumar si ja tinc una MPOC?

× A la Guia NICE (any 2004) es reconeix que ajudar als pacients MPOC a deixar de fumar és la intervenció preventiva més important, perquè alenteix la davallada de la funció pulmonar, que clarament els beneficia i evita la progressió, augmentant així la supervivència

× A la guia GesEPOC com a punt clau del tractament de la malaltia s’anomena la deshabituació tabàquica. L’eliminació de l’hàbit tabàquic és la mesura més eficaç en la prevenció de la MPOC i té un impacte determinant en la reducció de la mortalitat d’aquesta.

× A la guia GOLD s’anomena que el fet de deixar de fumar és el factor que més pot influir en l’evolució de la malaltia.

Tabac, ansietat i depressió

× Una revisió sistemàtica i metaanàlisis dels estudis de cohorts mesura l'ansietat i la depressió amb abstinència (més de 6 setmanes). Els resultats diuen que deixar de fumar s’ associa a millores de l’ansietat, depressió, estrès, qualitat de vida psicològica i afecte positiu, en comparació amb els que segueixen fumant, en una magnitud similar o major, segons autors, que el tractament antidepressiu.

https://www.google.es/url?q=http://estaeslapuraverdad.com/?paged=5&sa=U&ei=OxUnU6bMFoWX0QXJqIH4DQ&ved=0CEMQ9QEwCw&usg=AFQjCNHh2-sEKxhbZ51l0W7U_EUZDE2Q5A

La Intervenció Breu: 5 As

Ask = Analitzar i Anotar

Advice = Aconsellar

Assess = Avaluar

Assist = Ajudar

Arrange = Acordar seguiment

Analitzar i Anotar

Aconsellar

Avaluar

Ajudar

Acordar seguiment

L’OMS recomana …

1- ASK = Analitzar i

anotar

Identificar sistemàticament tots els fumadors en

cada contacte sanitari (Fumador / Ex fumador

/ No Fumador).

“Vostè fuma actualment?”

Analitzar i Anotar

Aconsellar

Avaluar

Ajudar

Acordar seguiment

Preguntar sobre el consum de tabac i registrar-ho en la història

clínica és una mesura eficaç en el control i prevenció del tabaquisme

→ Indueix a una actitud intervencionista del professional

(Fiore et al., 2008).

2- ADVICE = Aconsellar “En la seva situació ______, seria molt

important que deixés de fumar, doncs _______”

Analitzar i Anotar

Aconsellar

Avaluar

Ajudar

Acordar seguiment

S’aconsella a tots els pacients que abandonin el tabac. El

consell de deixar de fumar sempre haurà d’anar seguit de

“com” ho podria fer. S’ofereix ajuda per deixar-ho.

Des de 1979 s’utilitzen en atenció primària intervencions de consell sanitari breu amb xifres d’un 5% a un 10% d’èxits

l’any

Píndoles de salut

Missatges en torn al dia mundial sense tabac

× “ Si les 42.000 infermeres a Catalunya donessin el consell breu per deixar de fumar, cada any la prevalença del tabac a Catalunya es reduiria en un 5%, es a dir cada any hi hauria 65.000 fumadors menys”

× “Si vols que els teus pacients guanyin en salut, dóna el consell breu per deixar de fumar, són només 3 minuts”

× “Recorda que el fum ambiental del tabac també es perjudicial per la salut; informa que cal protegir-se i protegir als més vulnerables (nens, ancians, malalts) dels seus efectes nocius”

3- ASSESS = Avaluar

Quantes cigarretes fuma al dia?

10 o menys (0)

11 – 20 (1)

21 – 30 (2)

31 o més (3)

Quant tarda, després de llevar-se, en

fumar la primera cigarreta del dia?

Menys de 5 minuts (3)

Entre 6 i 30 minuts (2)

Entre 31 i 60 minuts (1)

Més de 60 minuts (0)

Voldria deixar de fumar?”

Analitzar i Anotar

Aconsellar

Avaluar

Ajudar

Acordar seguiment

Valorar en tots els fumadors la disposició per deixar de fumar i al seva dependència al tabac

Puntuació: De 0 a 2: dep. baixa / de 3 a 4 dep. mitjana / de 5 a 6 dep. alta.

Els pacients pre contemplatius i contemplatius representen el 85-90% dels fumadors

4- ASSIST = Ajudar

Vol rebre ajuda? ”Nosaltres, si vol, el/la podem

ajudar.”

Analitzar i Anotar

Aconsellar

Avaluar

Ajudar

Acordar seguiment

Comprovar la motivació

• IMPORTÀNCIA: valors personals + expectatives

Actualment quina importància té per a vostè...?

Si en una escala del 0 al 10, on el 0 fos cap importància i el 10 extremadament important, on diria que està?

0 10

Per què X i no 1? Així farem que verbalitzi els motius pels que ell deixaria de fumar (els beneficis) amb la intenció de crear discrepància.

• CONFIANÇA:

Si vostè decideix deixar de fumar en aquest moment, què confiança tindria en aconseguir-ho? En la mateixa escala del 0 al 10, on el 0 fos no tenir cap confiança, i el 10 estar extremadament confiat/da, on diria que està?

0 10

Per què x i no 1? amb la intenció de que verbalitzi les seves fortaleses Auto eficàcia

• DISPONIBILITAT: preparació per canviar; és un “continu”: no preparat -insegur- preparat. Quan ho faré?

Al deixar de fumar s’obtenen tots aquests beneficis; • Tenir millor salut i qualitat de vida • Prevenció de malalties neoplàsiques, malalties cardiovasculars i

respiratòries • Increment de l’esperança de vida • Millora l’evolució, els símptomes i el pronòstic de les malalties ja

establertes • Increment de la capacitat física, millora la capacitat pulmonar i aquest fet fa

que estar més àgils., tenint un major rendiment en la pràctica de l’esport i l’ exercici físic.

• Es recupera l ‘olfacte i el gust • La pell recupera un aspecte més net i hidratat, es retarda l’ envelliment • Les dents recobren la seva blancor i desapareix el mal alè • Si es tenen fills, s’ és un exemple positiu per a ells, transmissió d’estils de

vida saludables. • Millora de l’ imatge social • Millora de l’autocontrol, autosatisfacció • S ‘estalvien Diners • Es respecta el dret dels no fumadors a respirar un aire sense fum de tabac • Es contribueix a crear un ambient més saludable

En general, es pot dir que als quinze anys d’haver deixat el tabac. El

risc de mortalitat s’ equipara al dels que no han fumat mai.

MOTIUS

Motius per deixar de fumar

Motius per fumar

Motius per deixar de fumar

Adaptat de: Manley MW, Epps RP, Glynn TJ. The clinician’s role in promoting smoking cessation among clinic patients. Med Clin North Am 1992; 76: 477-94.

• Adolescents ▫ Mal alè ▫ Taques dentals ▫ Cost ▫ Manca d’independència (sentiment que

les cigarretes et controlen) ▫ Mal de coll ▫ Tos ▫ Dispnea (pot afectar la pràctica de l’esport) ▫ Infeccions respiratòries freqüents

• Embarassades

▫ Més risc d’avortament espontani i mort fetal ▫ Més risc que el bebè neixi amb poc pes

• Pares

▫ Tos i infeccions respiratòries dels fills

de fumadors ▫ Rol exemplar

• Fumadors recents

▫ Més facilitat per deixar-ho

• Adults asimptomàtics ▫ Es dobla el risc de malaltia del cor ▫ Augmenta 6 vegades el risc d’emfisema ▫ S’incrementa 10 vegades el risc de càncer de pulmó ▫ Es perden de 5 a 8 anys de vida ▫ Cost de les cigarretes alt ▫ Cost del temps de malaltia ▫ Mal alè ▫ Conveniència i acceptabilitat social escasses ▫ Deteriorament de la pell ▫ Osteoporosi ▫ Esofagitis

• Adults simptomàtics ▫ Infeccions de vies respiratòries altes ▫ Tos ▫ Mal de coll ▫ Dispnea ▫ Úlceres ▫ Angina ▫ Claudicació ▫ Osteoporosi

• Tots els fumadors

▫ Estalvi de diners ▫ Sensació de sentir-se més bé ▫ Més capacitat d’exercici ▫ Vida més llarga per gaudir de la jubilació, dels néts, etc.

AUTOREGISTRE

Alternativa a la cigarreta Importància (de + a +++)

Circumstància Hora

ELS FÀRMACS QUE AJUDEN A DEIXAR DE

FUMAR

INDIVIDUALITZAR TRACTAMENTS

• Teràpia Substitutiva amb Nicotina (TSN)

• Bupropió

• Vareniclina

En els pacients que rebutgen deixar

de fumar...

1. Relevance = Rellevància

2. Risks = Riscos

3. Rewards = Recompenses

4. Roadblocks = Resistències

5. Repetition = Repetició

Intervenció breu motivacional

5R

EN ELS PACIENTS QUE REBUTGEN

DEIXAR DE FUMAR...

1. Relevance = Rellevància Per quina raó / motius deixaríeu el tabac?

2. Risks = Riscos Veu algun risc / conseqüència negativa en el seu consum

de tabac?

3. Rewards = Recompenses Quins avantatges tindria si deixés de fumar?

(a curt i llarg termini)

4. Roadblocks = Resistències Què li preocupa de deixar el tabac?

5. Repetition = Repetició Repetir la intervenció en cada ocasió, no donar

per fet que rebutjarà el nostre consell o ajuda

Oportunitats...Proves al CAP

• A tots els pacients fumadors que realitzin una espirometria se’ls pregunta pel seu estatus envers el tabac, se’ls dona consell personalitzat i si volen deixar de fumar, se’ls ofereix seguiment.

Pre operatoris...

× L’ingrés hospitalari és un moment òptim per a promoure la cessació.

× Els pacients es troben en un moment de vulnerabilitat o són més sensibles i

receptius a aquests missatges (+ temps, + atents).

× Fumar incrementa els riscos associats a hospitalitzacions per cirurgia.

En l’informe d’alta...

× Deixar constància que el pacient ha rebut tractament per deixar de fumar i/o consell

de deixar de fumar.

× Deixar constància de derivació a A. Primària o a unitat especialitzada segons criteris

de derivació i preferència del pacient.

× En els pacients que no volen deixar de fumar, informar d’on poden dirigir-se en cas

que, si algun dia canvien de decisió, sàpiguen on dirigir-se per obtenir ajuda.

Pre alt pacient fumador que rep intervenció

hospitalària

Consulta específica per deixar de

fumar: inici

Dra, Vull deixar de

fumar i no se com

HAS DE DEIXAR DE

FUMAR!!

Guia Camfic 2008 Mira que he

trobat, a veure que diu???

I els pacients et sorprenen…

Dra fa 2 setmanes

que no fumo!

Sembla que aplicar la guia

funciona! funcioma

Necessitem un referent de tabac

PER QUÈ UNA CONSULTA DE

TABAQUISME al CAP

• El 70% dels fumadors van al metge un cop l’any, i d’aquests el 60% volen deixar de fumar.

• Sense tractament tan sols aconsegueixen deixar de fumar el 5-7% dels fumadors que ho intenten. Amb tractament l’efectivitat es multiplica per 3 o 4.

• Tan sols un 4% dels fumadors que intenten deixar l’hàbit ho fa sota supervisió i suport mèdic.

• Deixar de fumar amb ajut requereix d’un temps i dedicació que no sempre es pot oferir dins la consulta diària

PRIMERA VISITA × Intents previs i valoració

× Valorar i oferir fàrmacs

× Valorar l’entorn familiar, social i laboral, i cercar suport

× Pesar i mesurar Tensió arterial

× Mesura del CO amb Coxímetre

× Fixar Dia D i donar recomanacions per preparar-lo

× Recomanacions per a disminuir la SD abstinència

× Deixar les portes obertes a consulta telefònica si cal

× Entrega de material escrit de suport

× Cita en 1 setmana després del dia “D” (dia fixat per deixar de fumar)

SEGONA VISITA (3-8 dies després del

dia D) × Valoració del registre de motius per deixar i per seguir fumant

× Valoració de la autoconfiança

× Consells sobre com afrontar situacions difícils

× Valorar SD abstinència

× Control de fàrmacs (compliment/efectes adversos/eficàcia)

× Reforçar el suport de l’entorn familiar, social i laboral

× Facilitar la verbalització dels beneficis i les dificultats de deixar de fumar

× Si hi ha recaiguda . valorar circumstàncies

× Informar sobre l’aparició d’un dol

× Entrega de material escrit de suport

× Pes i Tensió arterial

× Mesura de CO amb Coxímetre

3ª VISITA (15 dies després del dia D)

Fase de Dol • Valorar la presència de : sensació de buit, augment de gana i alteracions del son

• Valorar la síndrome d’abstinència

• Facilitar la verbalització dels beneficis i reforçar-los

• Control de fàrmacs (compliment i efectes adversos i eficàcia)

• Reforçar el suport de l’entorn

• Pes i Tart

• Mesura CO amb Coximetre

4ª VISITA (30 dies després del dia D)

Fase de normalització

× Informar sobre la possible aparició d’una sensació de falsa seguretat

× Facilitar la verbalització dels beneficis i reforçar-los

× Valorar sde. Abstinència

× Control de fàrmacs (compliment i efectes adversos i eficàcia)

× Pes i Tart

× Mesura CO amb Coximetre

5ª-7ª VISITA ( al mes, 3 i 6 mesos) × Valorar: Fantasies de control. Prevenir recaigudes de tipus social

× Facilitar la verbalització dels beneficis a llarg termini i reforçar-los

× Canviar/suspendre la pauta de fàrmacs

× Pes i TA

× Mesura CO amb Coxímetre

× FELICITAR

8ª VISITA (a l’any del dia D)

× FELICITAR

× Facilitar la verbalització dels beneficis a llarg termini i reforçar-los

× Prevenir les recaigudes de tipus social

× Deixar les portes obertes a properes consultes

Les tic

× Suposen una extraordinària millora en la distribució i l'accés a la informació sanitària.

× Facilitació de les relacions entre sanitaris, sanitari-pacient i pacient-pacient.

× Abaratiment dels costos de manera important.

× Malauradament, les àrees socialment menys preparades per l'accés a les TIC són precisament aquelles que es veurien més afavorides pel seu us.

newsletter

Moltes gràcies

mcpascual@salutms.cat; mchuecos@salutms.cat