3- projecte de recerca arqueolÒgica al parc...
TRANSCRIPT
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 87
3- PROJECTE DE RECERCA ARQUEOLÒGICA
AL PARC ARQUEOLÒGIC
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 88
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 89
3.1- MARC LEGAL DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I
COMPETÈNCIES DE LES PARTS PARTICIPANTS
Hi ha una sèrie de textos legals generals
que regulen el tractament dels béns
patrimonials i els espais arqueològics.
S’haurà d’observar i complir la normativa
que en deriva amb vista al
desenvolupament correcte del pla director i
a la conservació futura de les restes
arqueològiques que el parc de Sant Pau de
Riu-sec custodiarà i difondrà.
El primer document que cal considerar és
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat
per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol,,
que es refereix a l’àmbit de la cultura en
l’article 127. Segons aquest article, la
Generalitat de Catalunya té la competència
exclusiva en les activitats artístiques i
culturals, el patrimoni cultural, els arxius, les
biblioteques, els museus i altres centres de
dipòsit cultural i el foment de la cultura dins
de l’àmbit de Catalunya. Pel que fa al
patrimoni cultural la seva competència
inclou:
“Primer. La regulació i l'execució de
mesures destinades a garantir l'enriquiment
i la difusió del patrimoni cultural de
Catalunya i a facilitar-hi l'accés.
Segon. La inspecció, l'inventari i la
restauració del patrimoni arquitectònic,
arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic,
etnològic i cultural en general.
Tercer. L'establiment del règim jurídic de les
actuacions sobre béns mobles i immobles
integrants del patrimoni cultural de
Catalunya i la determinació del règim jurídic
dels béns immobles, i també la declaració i
la gestió d'aquests béns, excepte els que
siguin de titularitat de l'Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de
Catalunya, que inclou la conservació, la
reparació, el règim de vigilància i el control
dels béns, sens perjudici de la competència
estatal per a la defensa dels béns integrants
d'aquest patrimoni contra l'exportació i
l'espoliació.”
I amb referència als arxius, les biblioteques,
els museus i altres centres de dipòsit
cultural, té competència en:
”Primer. La creació, la gestió, la protecció i
l'establiment del règim jurídic dels centres
que integren el sistema d'arxius i el sistema
bibliotecari, dels museus i dels altres
centres de dipòsit cultural.
Segon. L'establiment del règim jurídic dels
béns documentals, bibliogràfics i culturals
que hi estan dipositats.
Tercer. La conservació i la recuperació dels
béns que integren el patrimoni documental i
bibliogràfic català.”
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 90
A l’Estat Espanyol, el marc legal regulador
específic està constituït per la Ley 16/1985,
de 25 de juny, del Patrimonio Histórico
Español.. A Catalunya aquest marc
correspon a la Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Aquestes lleis defineixen el marc legislatiu i
les actuacions que cal tenir vers la
protecció, la conservació l’acreixement i la
difusió del bé cultural i el gaudi que ha de
proporcionar a la societat.
Destaquem igualment el Plan Nacional de
Parques Arqueológicos, presentat l’any
1986 per la Subdirecció General
d’Arqueologia del Ministeri de Cultura. Es
tracta d’una iniciativa de suport tècnic i
econòmic per desenvolupar actuacions
integrals en jaciments o zones
arqueològiques de gran interès i bon estat
de conservació per tal de fer-les visitables i
que generin una rendibilitat social alta.
Per a la consideració de parc arqueològic, el
pla estableix sis requisits:
• Ser un jaciment o zona arqueològica
declarada, amb el seu entorn, Bé
d’Interès Cultural (BIC).
• Presentar un alt grau d’interès
científic, educatiu i històric.
• Ha de tenir un estat de conservació
suficientment bo per fer possible
l’exposició dels seus components
principals al públic.
• Estar dotat de la infraestructura
apropiada com a àrea visitable o
oberta al públic.
• La conversió en àrea visitable ha
d’incloure la interacció del jaciment
amb el seu entorn immediat
(microentorn) i la del parc amb el
seu entorn (macroentorn).
• La clau per a aquesta conversió ha
de raure en la consecució de la
major rendibilitat social possible.
A Catalunya la Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del patrimoni cultural català
també es refereix als espais de protecció
arqueològica, concretament en l’article 49:
-1 Es consideren espais de protecció
arqueològica els llocs que no han estat
declarats d'interès nacional on, per
evidències materials, per antecedents
històrics o per altres indicis, es presumeix
l'existència de restes arqueològiques o
paleontològiques.
-2 Els espais de protecció arqueològica són
determinats per resolució del conseller de
Cultura, amb audiència prèvia dels
interessats i de l'ajuntament afectat. S'ha de
donar compte a l'ajuntament i als interessats
de la resolució, que no ha d'ésser publicada
en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
-3 Els promotors d'obres i d'altres
intervencions en solars o edificacions que
es trobin en espais de protecció
arqueològica han de presentar, juntament
amb la sol·licitud de llicència d'obres, un
estudi de la incidència que les obres poden
tenir en les restes arqueològiques, elaborat
per un professional especialitzat en aquesta
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 91
matèria. Per a la concessió de la llicència
cal l'informe favorable del Departament de
Cultura. Aquest informe pot exigir, com a
condició per a l'execució de les obres, la
realització i l'execució d'un projecte
arqueològic, el finançament del qual es
regeix pel que disposa l'article 48.2 i en el
qual pot col·laborar l'ajuntament afectat.
Els articles 47, 48 i 50 estableixen la
reglamentació sobre les intervencions
arqueològiques (definició, concessió
d’autorització, reglament d‘intervenció i
competències). D’altra banda, els articles
51, 52 i 53 ofereixen el protocol que cal
seguir en el cas del descobriment de restes
arqueològiques (normes d’aplicació, drets,
titularitat, entre d’altres aspectes). A efectes
legals, estan considerades com a
intervencions arqueològiques tots els
treballs i les actuacions que tenen per
objecte la descoberta de restes antigues,
aquells que tenen com a finalitat l’estudi o
reproducció tècnica de béns del patrimoni
arqueològic catalogat (calcs de pintures
rupestres, etc.) i la restauració i arranjament
de llocs arqueològics per ser visitats. Totes
aquestes actuacions exigeixen la sol·licitud
d’un permís d’intervenció arqueològica i la
tramitació d’un expedient en el qual han de
ser detallats els objectius, i la justificació i
metodologia dels treballs d’acord amb allò
que disposa el reglament. Finalment es
regulen els aspectes relatius al dipòsit
temporal i definitiu de les restes mobles
trobades i el tractament que han de rebre
aquelles que romanen en el lloc de la
descoberta.
La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del
patrimoni cultural català es refereix en
diverses ocasions a la participació activa de
l’Administració local en la catalogació i el
manteniment dels béns culturals immobles.
En aquest sentit reglamenta les funcions
que corresponen a les administracions i als
organismes públics de Catalunya.
Destaquem l’article 3, que parla de la
col·laboració entre les administracions
públiques:
“-1 En l'exercici de llurs competències
respectives, l'Administració de la
Generalitat, els consells comarcals i els
ajuntaments han de vetllar per la integritat
del patrimoni cultural català, tant públic com
privat, i per la protecció, la conservació,
l'acreixement, la difusió i el foment d'aquest
patrimoni, i han d'estimular la participació de
la societat, per la qual cosa s'han de dotar
dels mitjans materials i personals adequats.
-2 Les administracions públiques han de
col·laborar perquè les competències
respectives siguin exercides, en l'àmbit
d'aquesta Llei, de la millor manera possible.
-3 Els consells comarcals i els ajuntaments
han de comunicar immediatament a
l'Administració de la Generalitat qualsevol
situació de perill en què es trobin els béns
integrants del patrimoni cultural.
-4 L'Administració de la Generalitat ha
d'informar els consells comarcals i els
ajuntaments corresponents de les
actuacions que dugui a terme en aplicació
d'aquesta Llei.”
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 92
D’altra banda, amb referència al
planejament urbanístic, el punt 2 de l’article
33 diu el següent sobre el paper de
l’Administració local:
“En el cas dels conjunts històrics, les zones
arqueològiques, les zones paleontològiques,
els llocs històrics i les zones d'interès
etnològic i en el cas dels entorns de
protecció de qualsevol bé cultural d'interès
nacional, l'ajuntament corresponent ha
d'elaborar un instrument urbanístic de
protecció o adequar-ne un de vigent.
L'aprovació d'aquests instruments de
planejament requereix l'informe favorable
del Departament de Cultura.”
En darrer lloc, capítol I del títol primer parla
dels Béns Culturals d’Interès Nacional
(BCIN), en concret en els articles 7-14.
L’article 17 fa al·lusió als Béns Culturals
d’Interès Local (BCIL):
Catalogació de béns immobles
-1 La catalogació de béns immobles
s'efectua mitjançant llur declaració com a
béns culturals d'interès local.
-2 La competència per a la declaració de
béns culturals d'interès local correspon al
ple de l'ajuntament, en els municipis de més
de cinc mil habitants, i al ple del consell
comarcal, en els municipis de fins a cinc mil
habitants. La declaració s'ha de dur a terme
amb la tramitació prèvia de l'expedient
administratiu corresponent, en el qual ha de
constar l'informe favorable d'un tècnic en
patrimoni cultural.
-3 L'acord de declaració d'un bé cultural
d'interès local ha d'ésser comunicat al
Departament de Cultura, perquè en faci la
inscripció en el Catàleg del Patrimoni
Cultural Català.
-4 La declaració d'un bé cultural d'interès
local únicament es pot deixar sense efecte
si se segueix el mateix mateix procediment
prescrit per a la declaració i amb l'informe
favorable previ del Departament de Cultura.
-5 Tota catalogació de béns immobles ha de
contenir els jaciments arqueològics del
terme municipal que han estat declarats
espais de protecció arqueològica.
La Llei 8/2007, de 28 de maig, del Sòl
s’ocupa igualment de la protecció del
patrimoni cultural (articles 2.2.a i 12a), la
preservació del patrimoni històric per part
del ciutadans (article 5a) i la protecció i
millora dels béns immobles del patrimoni
cultural (article 34.1).
S’ha d’esmentar també la Llei 17/1990, de 2
de novembre, de museus, que estableix la
normativa bàsica de les institucions
museístiques de Catalunya. El Decret
35/1992, de 10 de febrer, de desplegament
parcial de la Llei 17/1990, de 2 de
novembre, de Museus, desplega
parcialment aquesta llei, i el Decret
232/2001, de 28 d’agost, sobre el personal
tècnic i directiu de museus també la
desplega en matèria d’aquest tipus de
personal. La Llei 17/1990, de 2 de
novembre, de museus serà d’aplicació
específica si en un futur el parc arqueològic
assumeix també la competència de
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 93
convertir-se també en un museu que
albergui també les restes arqueològiques
mobles que el propi jaciment hagi generat.
Altrament, mentre les restes mobles es
dipositin al Museu d’Història de Sabadell
recauran en aquell museu totes les
condicions de conservació i l’aplicació de la
normativa d’aquesta llei.
És també d’aplicació el Decret 78/2002, de
5 de març, de Reglament de protecció del
patrimoni arqueològic i paleontològic.
Aquest decret regula:
• Les intervencions arqueològiques i
paleontològiques (preventives o
d’urgència), estiguin o no integrades
en un projecte d’investigació.
• Tractament de les restes
arqueològiques o paleontològiques;
és a dir, d’una banda, el dipòsit de
les restes extretes i, d’altra banda el
tractament de les restes no extretes,
que pot consistir en la conservació
in situ, en el trasllat o, en darrer
extrem, en l’eliminació, salvant-ne
en tot cas els valors culturals.
• El control que ha de fer el
Departament de Cultura de les
actuacions que poden afectar el
patrimoni arqueològic, incloses les
grans obres públiques que s’han de
sotmetre a un procés d’avaluació
d’impacte ambiental.
En els articles 6 i 10 es reconeix
expressament a qualsevol persona o entitat
pública o privada la potestat per promoure
la realització d’una intervenció arqueològica
sempre que aquesta compleixi els requisits
per obtenir l’autorització. S’entén que els
ajuntaments (sols o en col·laboració amb
altres entitats) tenen també capacitat
d’endegar excavacions arqueològiques o
restauració de béns culturals en el límit del
seu municipi sempre que s’ajustin a les
normes pertinents de catalogació i protecció
legal.
Les mesures jurídiques, mitjançant la
declaració d’aquest bé cultural, han de
permetre dur a terme accions per prevenir-
ne la degradació i renovar-lo (Greffe 1999,
pàg. 195). Al capítol 24 es dedica un espai a
la declaració de Sant Pau de Riu-sec com a
Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i
s’exposen les seves condicions concretes
de protecció patrimonial. Aquesta figura
patrimonial està recollida en l’article 17 de la
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del
patrimoni cultural català. La seva declaració
és competència de l’Administració local, que
la comunica al Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicacions perquè la
inscrigui en el Catàleg del Patrimoni Cultural
Català.
En l’àmbit local, el jaciment també forma
part del Pla Especial de Protecció del
Patrimoni de Sabadell (PEPPS) com a
Espai d’Expectativa Arqueològica (EEA-
014). Aquest espai comprèn dins del mateix
àmbit l’església de Sant Pau de Riu-sec
(PEPPS-55), la masia de Sant Pau (PEPPS-
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 94
601) i la masia de can Borrell de Sant Pau
(PEPPS-79).
Amb vista a les mesures de prevenció,
protecció i recerca del jaciment és
d’aplicació una normativa que reguli les
formes d’actuació. Així, l’article 8 del Pla
general municipal d’ordenació en l’àmbit de
Sant Pau de Riu-sec estableix la regulació
del patrimoni cultural. Prescriu que on es
duguin a terme moviments del terres caldrà
efectuar una prospecció arqueològica
superficial i una intervenció. I en el cas que
es planifiqui una actuació que afecti el
subsòl dins d’un radi de 100 m al voltant de
l’església de Sant Pau, prèvia a la concessió
de la llicència municipal s’haurà de fer una
delimitació arqueològica i –si es produeixen
troballes– també una intervenció
arqueològica que segueixi els criteris de la
Direcció General del Patrimoni Cultural de la
Generalitat de Catalunya.
El Pla Especial de Protecció del Patrimoni
de Sabadell (PEPPS), PE-47 estableix
diversos tipus de protecció: mediambiental,
arqueològica, paleontològica i
arquitectònica. Pel que fa al procediment i
les llicències per a les actuacions
arqueològiques que es duguin a terme en el
jaciment, s’hi aplica la normativa establerta
pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni
de Sabadell per als Espais d’Expectativa
Arqueològica4. Aquesta normativa està
recollida en l’article 75 de Gestió dels béns
4 Vegeu el document Llicència en Espai d’Expectativa Arqueològica. Documentació a lliurar per a l’atorgament de la llicència i procediment de gestió. Ajuntament de Sabadell.
arqueològics i dels elements emergents del
PEPPS5.
En resum, quan s’hagi de dur a terme una
Intervenció Arqueològica Preventiva
(prospecció, excavació arqueològica, anàlisi
d’edificis que eventualment s’hagin
d’enderrocar) el promotor o arqueòleg ha de
lliurar el projecte d’Intervenció Arqueològica
a l’Ajuntament. A continuació ha de
sol·licitar al Servei d’Arqueologia i
Paleontologia de la Generalitat el permís per
tal de poder fer la Intervenció Arqueològica.
Un cop sol·licitat el permís, s’ha de lliurar a
l’Oficina del Patrimoni de l’Ajuntament de
Sabadell una còpia de l’imprès de sol·licitud.
Aquesta intervenció pot ser subvencionada
pel promotor o per l’Ajuntament de Sabadell.
En acabar la Intervenció Arqueològica
Preventiva l’arqueòleg o promotor ha de
presentar un informe que contingui els
primers resultats científics, i més endavant
la memòria d’intervenció arqueològica, que
ha d’aprofundir en els resultats obtinguts en
l’actuació. També ha de sol·licitar a la
Generalitat el permís per poder fer el
tractament definitiu del jaciment. Aquest
tractament pot consistir en la destrucció
controlada, la recol·locació i el trastllat
d’elements o en la preservació in situ. És
necessari obtenir el present permís de la
Generalitat per poder continuar amb les
obres previstes.
5 Memòria Normativa del PEPPS, de març de 2007, pàg. 202-203; també la taula de la pàg. 204.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 95
El Pla Especial de Protecció del Patrimoni
de Sabadell (PEPPS) també regula la
protecció d’edificis, elements arquitectònics i
estructures arqueològiques.
En darrer lloc, segons l’article 89, el
procediment administratiu i de tramitació
s’atendrà a l’establert amb caràcter general
per als béns protegits als art. 22 i 23 i
corresponents. Al final d’aquest capítol
s’exposa una disposició addicional sobre les
adquisicions i les expropiacions dels béns
protegits.
En resum, la regulació d’aquestes
intervencions estan reflectides en el seu
catàleg, en concret a la fitxa “D” de cada
element. La intervenció que es desitgi dur a
terme s’ha de fer a partir d’un coneixement
històric de l’edifici o element arquitectònic,
per la qual cosa s’ha de fer el lliurament
d’un estudi patrimonial en sol·licitar la
llicència d’Obres Majors o en haver de dur a
terme promocions públiques de rehabilitació
arquitectònica.
En aquest cas, per tant qualsevol
rehabilitació ho intervenció a la rectoria i
església de Sant Pau de Riu-sec (PEPPS-
55) haurà de fer-se decord amb la normativa
vigent.
Per últim, seran d’aplicació les
recomanacions i els mecanismes de gestió
del desplegament normatiu recollit en el Pla
Integral per a l’Arqueologia de Catalunya
(PIACAT). Afecta els aspectes següents:
• Organització
• Intervenció (planificació, actuació,
conservació, gestió
d’emmagatzematge i dipòsit de les
restes arqueològiques)
• Formació arqueològica
• Professió arqueològica
• Recerca
• Comunicació
• Plataformes de difusió del patrimoni
arqueològic, que inclouen els
jaciments visitables o museïtzats
• Línies de subvenció
S’afegeixen en darrer lloc algunes
consideracions:
• Es poden orientar les accions en
matèria de protecció patrimonial amb
relació a la identitat local.
• És necessari conscienciar la població
local sobre els drets i els deures
envers el patrimoni que alberga el
parc arqueològic de Sant Pau de Riu-
sec.
• Convé que les mesures legals i de
control sobre aquest patrimoni no sols
reverteixin en la qualitat de
conservació del jaciment, sinó que
també es converteixin en un incentiu
per afavorir el desenvolupament
econòmic del territori. Així, es pot
promoure el suport de la iniciativa
privada i empresarial en canvi de
determinades exempcions i
avantatges.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 96
3.2- PROJECTE DE RECERCA ARQUEOLÒGICA
OBJECTIUS GENERALS DEL PROJECTE
DE RECERCA
Es consideren objectius bàsics els
següents:
1.- Constituir un model propi de formació
científica, dirigida als alumnes del nou Grau
d’Arqueologia de la UAB.
2.- Crear un projecte de recerca sòlid sota la
tutel·la científica de l’àrea d’arqueologia de
la UAB i de l’Institut Català d’Arqueologia
Clàssica
3.- Possibilitar la recuperació i divulgació
patrimonial d’un element significatiu del
patrimoni de Sabadell, dins de la línia
d’actuacions engegades per part de
l’Ajuntament de Sabadell per tal de protegir,
rehabilitar i difondre el patrimoni històric
arquitectònic i arqueològic de Sabadell.
4.- Dotar el programa de formació amb una
extensió que permeti acollir també
pràctiques professionals de titulats recents
en Arqueologia tant del Grau de la UAB com
del Master interuniversitari impartit
conjuntament per la UAB i l’ICAC.
5.- Desenvolupar una recerca arqueològica
que es basi en el rigor científic però que
també respecti la funció i la rendibilitat social
del projecte.
6.- Desenvolupar una excavació
arqueològica extensiva amb la participació
bàsica d’un equip d’arqueòlegs
professionals i especialistes, consolidant
així un grup de recerca i d’investigació
arqueològica específic pel jaciment, que
garanteixi una coherència, un rigor científic i
una continuïtat del projecte de recerca que
s’està desenvolupant.
7.- Garantir una prospecció extensiva, però
també selectiva i intensiva per delimitar la
totalitat de l’àrea arqueològica i les zones
que corresponen a cada etapa històrica.
8.- Pel que fa a l’excavació cal preveure les
actuacions amb possibilitats destructives i
també els llocs d’actuació que asseguraran
alhora una rendibilitat socioeducativa i una
rendibilitat econòmica (reclam per
incrementar el nombre de: visitants,
participants en les activitats i compradors
dels productes de difusió).
9.- Trobar l’equilibri entre l’arqueologia de
recerca i l’arqueologia de gestió. És a dir,
trobar un equilibri entre béns patrimonials de
prestigi (monumentals) i béns patrimonials
secundaris (de menys vistositat però
igualment importants), en el benentès que la
importància científica és aliena a aquell
paràmetre.
10.- Vincular les actuacions que es facin a
Sant Pau de Riu-sec a un pla de recerca
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 97
sobre arqueologia del paisatge que permeti
entendre la seva realitat tant en el seu medi
ecocultural immediat com en el del context
més general al qual pertanyia en cada etapa
històrica. Els resultats d’aquest tipus de
recerca també poden aportar rendibilitat al
conjunt.6
11.- En relació a la museïtzació del jaciment
també cal planificar les intervencions i les
seves fases de manera que s’ajustin tant a
les necessitats científiques com a les
necessitats del disseny de la narrativa de
difusió per al públic.
Fotografia: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell
6 Vegeu Criado i González 1994, pàg. 66-73.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 98
METODOLOGIA I PROGRAMA DE
TREBALL DEL PROJECTE DE RECERCA
I D’EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA
Cal que les intervencions que s’efectuïn en
el jaciment tinguin el suport d’institucions de
recerca (Departament de Ciències de
l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i Institut Català
d’Arqueologia Clàssica) que facin possible
la coordinació científica dels treballs, i actuïn
conjuntament amb l’Oficina del Patrimoni de
l’Ajuntament de Sabadell.7
Es parteix de la base que la recerca
arqueològica és indispensable per
interpretar correctament i ampliar el
coneixement que es tenia anteriorment
sobre el conjunt de Sant Pau de Riu-sec.
Les noves dades proporcionades pels
treballs de prospecció i excavació estan fent
rectificar algunes de les conclusions sobre
el jaciment que es basaven només en el
conjunt arquitectònic i la informació
documental.
En el marc del present projecte es preveu
realitzar l’excavació arqueològica de forma
extensiva a la major part del jaciment de
Sant Pau de Riu-sec, i prospeccions i
control d’obres a l’entorn de la zona de
reserva arqueològica. De la mateixa forma
que s’actuarà de forma preventiva a la resta
de llocs afectats pels treballs d’urbanització i
arranjament de serveis i camins de la futura
zona de parc per part d’arqueòlegs
professionals.
7 Álvarez 2008, pàg. 18-19.
Els treballs arqueològics han de prosseguir i
desenvolupar-se de forma programada cada
any. Les campanyes combinaran la recerca
científica amb el pla de formació dels
estudiants d’Arqueologia.
Els objectius i la metodologia concretes
d’aquests treballs és diferent en uns casos i
en els altres. L’excavació tindrà com a
objectiu documentar acuradament
l’estructura arquitectònica, les tècniques
constructives, la distribució espacial i
funcional dels àmbits. Així mateix,
mitjançant l’excavació es recuperaran els
materials arqueològics que són informatius
de la seva funcionalitat i cronologia.
Així mateix, des d’un punt de vista
metodològic general, l’excavació s’haurà de
fer d’acord amb els criteris generals de
l’anomenat mètode d’excavació
estratigràfica (Harris – Carandini), que
exigeix el reconeixement, la individualització
i el registre complet de dades de les
diferents capes de terra, estrats i elements
construïts que formen els jaciments
arqueològics, documentant-ne les relacions
físiques i temporals. Aquesta ha de ser
completada amb els procediments
metodològics pertinents que preveuen la
realització d’analítiques diverses segons les
necessitats.
Descripció i finalitat del projecte
arqueològic:
- Aprofundir en el coneixement científic del
jaciment.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 99
- Avaluar-ne l’estat de conservació,
documentar-ne les característiques
estructurals i arquitectòniques.
- Excavar i documentar íntegrament les
restes arqueològiques localitzades del
jaciment de Sant Pau de Riu-sec.
- Difondre els coneixements obtinguts a
través de la patrimonialització del jaciment i
la seva difusió científica i general.
Directrius bàsiques:
- Delimitar i valorar les estructures
arqueològiques.
- Excavar cada una de les restes
arqueològiques localitzades. L’excavació es
farà de forma manual però també es farà us
de la maquinària adeqüada quan es
consideri necessari.
- Documentar i enregistrar abastament els
vestigis arqueològics apareguts, incloent la
cartografia (plantes i seccions) i la fotografia
corresponent.
- Tractament, neteja, siglatge, inventari i
processament de tot el material arqueològic
moble.
- Elaborar l’informe i la memòria científica,
d’acord amb la normativa vigent.
En relació al tractament dels vestigis mobles
i immobles s’actuarà d’acord amb la
normativa vigent del Servei d’Arqueologia
de la Generalitat de Catalunya.
-Garantir la preservació de les estructures
arqueològiques documentades per a la seva
difusió.
Procés del treball arqueològic i
metodologia d’excavació:
Aquest procés del treball arqueològic està
determinat per la normativa vigent de la
Generalitat de Catalunya i és el que es
detalla a continuació:
− Excavació arqueològica manual en
extensió i per cada estructura
individualitzada d’acord amb el sistema
de registre de Harris i Carandini i
seguint la seqüència dels nivells
arqueològics/estratigrafia. S’identificaran
els diferents nivells i estructures. Els
estrats i elements tindran la seva
numeració i fitxa identificativa i
descriptiva, especificant la seqüència
crono-estratigràfica i les característiques
físiques.
− Recuperació total del material moble
que s’individualitzarà, numerarà i
embalarà en bosses i caixes amb
identificació bàsica (nom, any, sector,
UE). Ceràmica en bosses i aquestes en
caixes normalitzades. Quant a les peces
ceràmiques senceres, aquestes
s’embalaran individualment. Els
elements en vidre, pedra, os, resina
fòssil, metall, etc. es guardarà
individualment en bosses hermètiques i
en caixes sempre que sigui compatible
amb la seva conservació. Tot el material
osteològic humà, faunístic i d’altres
d’origen biològic s’embalarà a part
seguint les indicacions dels
especialistes.
− Recuperació selectiva del material
moble de tipus constructiu (teula, rajol,
morter, etc.) que s’individualitzarà,
numerarà i embalarà en bosses i caixes
amb identificació bàsica (nom, any,
sector, UE).
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 100
− El material moble recuperat durant els
treballs, i objecte de dipòsit, s’haurà
d’inventariar i marcar de manera
identificable i bàsica (nom, any, sector,
UE).
− La consolidació dels materials
recuperats que ho requereixin s’haurà
de portar a terme emprant mètodes i
materials que no impliquin processos
irreversibles ni posin en perill la
integritat del bé. Es preveu la presència
a l’excavació d’un professional
restaurador a temps parcial en cas que
les condicions i característques del
material ho requereixin.
− La recollida de mostres per anàlisis
pluridisciplinars es guardaran amb la
identificació bàsica (nom, any, sector,
UE).
− Es preveu la realització d’analítiques
arqueològiques de les restes. Es
contempla també la presència d’un
paleoantropòleg de camp i un estudi
preliminar paleoantropològic.
− Estudi del material moble. Els dibuixos
dels materials significatius inclouran la
identificació bàsica (nom, any, sector,
UE, autor).
− Aixecament del material biològic per
especialistes o seguint les directrius
dels especialistes, responsables del seu
estudi.
− Execució del tractament dels materials
recuperats: rentat, siglat indeleble (amb
tinta xinesa sobre resina acrílica
(Paraloid) o similars), classificació i
inventari. Es contempla la restauració
preventiva de determinats materials en
estat de conservació precària i facilment
degradables.
− Documentació cartogràfica d’acord amb
les directrius indicades al seu apartat.
− Documentació fotogràfica de les unitats
estratigràfiques, detalls i elements
representatius. Es trametrà, amb la
identificació individualitzada (nom del
jaciment, any, sector, UE, autor),
juntament amb el seu inventari o llistat i
en suport informàtic.
− Trasllat del tots els materials mobles
recuperats al dipòsit provisional de
l’empresa d’arqueologia i, finalitzada la
memòria científica, trasllat al dipòsit
definitiu.
Cartografia arqueològica:
− Plànol d’emplaçament a escala d’1:500
a 1:2000; plànol general de les restes
arqueològiques a escala d’ 1:50 a 1:200;
planta tipus de treball a escala 1:20 i
detalls a 1:10 o 1:5 si s’escau. Totes les
plantes seran acotades i en elles es
marcarà la ubicació de les seccions
realitzades. 2 seccions
transversals, com a mínim, però tantes
com sigui necessari per la comprensió.
Caldrà registrar totes les estructures
rellevants per l’estudi amb planta, secció
i alçat. Les caràtules hauran d’indicar el
nom del jaciment, any, sector, UE,
autor. Es trametrà en suport informàtic
més còpia a paper o un vegetal original i
còpia de paper on constarà el nom del
jaciment, el sector, la data, l’escala, les
cotes i les UE incloses. S’adjuntarà
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 101
l’inventari o la relació d’aquesta
documentació.
Documentació a lliurar finalitzada
l’excavació:
Un cop acabades les excavacions
arqueològiques en el camp, cal elaborar un
seguit d’informes i documentació que cal
lliurar al Servei d’Arqueologia de la
Generalitat de Catalunya, i a la promoció de
les excavacions.
Tota aquesta documentació que l’arqueòleg
director i l’empresa d’arqueologia ha
d’elaborar és la que es detalla a continuació.
Segons normativa vigent les despeses de
l’elaboració dels informes i memòria van a
càrrec de la promoció de l’excavació:
− Informe preliminar sobre els resultats de
la intervenció i primeres conclusions,
adjuntant fotografies i un avenç de la
planimetria. Si calgués resoldre sobre el
tractament de les restes no extretes, s’
haurà d’incloure una valoració de les
restes afectades. Es lliurarà en suport
informàtic i còpia en paper en un termini
màxim de 10 a 20 dies de finalitzada la
intervenció.
− Informe tècnic detallat dels resultats de
la intervenció. Ha d’incloure:
• una fitxa que resumeixi els camps
relatius al nom i localització del
jaciment, qualificació del jaciment,
tipus d’intervenció, nom del
promotor, nom del director, terminis
reals d’execució, tipus d’estructures
localitzades i cronologia.
• un resum de 10 a 20 línies, precedit
d’un màxim de 5 paraules clau.
• la descripció dels treballs realitzats,
les conclusions preliminars, un
avenç de la documentació gràfica
(planimetria i fotografies) i, si
escau, l’inventari de materials.
Es lliurarà a la Promoció per tal que sigui
traslladat al Servei d’Arqueologia en el
termini màxim de dos mesos des de
l’acabament dels treballs de camp, en
suport informàtic i còpia en paper.
− Memòria científica. Constarà:
• una fitxa que resumeixi els camps
relatius al nom i localització del
jaciment, qualificació del jaciment,
tipus d’intervenció, nom del
promotor, nom del director, terminis
reals d’execució, tipus d’estructures
localitzades i cronologia.
• Un resum de 10 a 20 línies, precedit
d’un màxim de 5 paraules clau.
• La situació del jaciment o lloc de la
intervenció, especificant l’entorn
geològic i geogràfic, l’accés, les
coordenades geogràfiques i l’altura
sobre el nivell del mar.
• Les notícies històriques i les
intervencions anteriors.
• Les motivacions de la intervenció i
els seus objectius.
• La descripció dels treballs realitzats
i la metodologia emprada.
• La descripció i estudi del registre
estratigràfic i de les troballes mobles
i immobles, amb un registre
fotogràfic i planimètric, aquest
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 102
referenciat segons les coordenades
UTM.
• Les conclusions, que han d’incloure,
com a mínim, la interpretació
interdisciplinar de la intervenció i la
seva integració en el context
històric.
• Un annex amb els resultats i les
conclusions de l’estudi documental i
de les anàlisis pluridisciplinars
realitzades. Així mateix s’hauran de
descriure els treballs de
consolidació i restauració portats a
terme.
• Un inventari dels materials amb una
descripció de les sigles utilitzades.
• A efectes de dipòsit definitiu es
lliurarà el llistat de caixes
especificant contingut i matèria
primera. El material singular
museable, restaurat o susceptible
de ser restaurat es lliurarà en caixes
apart.
La memòria científica es lliurarà al Servei
d’Arqueologia de la Generalitat de
Catalunya i a la Promoció de les
excavacions, en el termini màxim de dos
anys des de l’acabament dels treballs de
camp, en suport informàtic i còpia en paper.
Treballs de laboratori, processat i
tractament del material arqueològic,
estudis especialitzats i analítiques
Segons s’especifica en la normativa vigent
del Servei d’Arqueologia de la Generalitat
de Catalunya, el projecte d’excavació
arqueològica ha d’incloure la realització de
les tasques bàsiques de neteja, siglatge i
inventari dels materials recuperats, així com
també les analítiques bàsiques (carpologia,
antropologia, datacions de C14, restauració,
fitòlits, etc.) necessàries per a l’estudi del
conjunt arqueològic.
D’aquesta manera, els treballs prioritàris de
neteja i tractament del material arqueològic
de les excavacions a Sant Pau de Riu-sec,
així com les tasques bàsiques de siglatge,
primera calssificació i inventari, tria i
selecció de material, i un primer tractament
de remuntatge, consolidació i restauració
mínima, es realitzaran a peu de jaciment en
els baixos de l’edifici de la rectoria,
convenientment adequat per aquesta
finalitat i amb totes les disponibilitas
d’infraestructura bàsica i necessària per tal
de dur a terme aquests treballs tal com
determina la normativa vigent.
Per altra banda, per tal de dur a terme
l’estudi detallat i especialitzat del material
arqueològic, amb el dibuix i la fotografia i
demès tractaments analítics, existeix la
opció de realitzar-los a les dependències de
l’empresa d’arqueologia, en un espai
adequat de laboratori i d’àmbit d’estudi. Així
mateix, determinats tractaments de
restauració del material arqueològic, així
com certes analítiques i estudis
especialitzats es realitzaran en els
pertinents laboratoris i espais de treball dels
diferents equips i especialistes.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 103
EQUIP HUMÀ I PERSONAL DE L’EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA I DEL PROJECTE DE RECERCA ARQUEOLÒGICA.
Les campanyes anuals d’excavació
arqueològica tenen per objectiu la recerca
científica mitjançant la participació
d’arqueòlegs professionals i estudiants del
nou Grau d’Arqueologia de la UAB dins del
seu pla de formació. D’aquesta manera, per
tal de dur a terme amb el màxim d’efectivitat
i amb garanties científiques l’excavació
arqueològica extensiva dels diferents àmbits
del jaciment, és necessària la presència
d’un equip de coordinació científica i d’un
equip bàsic format per arqueòlegs
professionals i especialistes per tal de dur a
terme els treballs d’excavació al jaciment.
Així doncs, s’ha de crear per aquesta
finalitat, un equip o grup de recerca i
d’investigació arqueològica específic pel
jaciment, que garanteixi, d’una banda, el
rigor científic de les excavacions, i d’altra
banda, una coherència i una continuïtat del
projecte de recerca en curs.
Per als treballs d’excavació arqueològica al
jaciment es preveu per a cada campanya un
equip d’especialistes bàsic integrat per:
- 1 Coordinador Científic i Docent dels treballs de camp
- 1 arqueòleg director
- 2 arqueòlegs tècnics
- 1 arqueòleg–auxiliar de laboratori tractament material (coordinar rentat, siglatge, inventari)
- 1 paleoantropòleg de camp a temps parcial (registre,
documentació i recull de dades osteomètriques, postdeposicionals i tafonòmiques in situ)
- 15 estudiants d’arqueologia de la UAB (atenent a l’abast de cada campanya d’intervenció arqueològica).
Aquest equip bàsic pot ésser ampliat
atenent a les necessitats que pugui tenir el
procès de recerca arqueològica en cada
moment del procès.
Vista aèria de les excavacions
Fotografia: J. Roig – Arrago, s.l.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 104
PROGRAMA D’EXCAVACIÓ I DURADA
DELS TREBALLS
Els treballs arqueològics han de
desenvolupar-se i prosseguir preferentment
de forma programada cada any. Les
campanyes d’excavació anuals tindran una
durada d’entre 1 i 2 mesos (4 / 8 setmanes
– 20 / 40 dies hàbils), durant els quals es
portaran a terme els treballs d’excavació
d’un àmbit definit o d’una part del mateix,
així com els treballs de processat bàsic del
material arqueològic (rentat, siglatge i
inventari).
D’aquesta manera, amb cada campanya
s’intentarà iniciar i finalitzar, en la mesura de
les possibilitats, una part ben definida i
coherent de cada un dels àmbits, o bé tot un
àmbit.
Les campanyes d’excavació per tal de ser
efectives i garantitzar uns resultats òptims,
s’estructuraran de la següent manera: la
primera - dues primeres setmanes (5 / 10
dies hàbils) es procedirà a l’obertura dels
àmbits i dels espais d’excavació, amb la
retirada de terres de cobriment i l’excavació
del nivell superficial, en primer lloc, i a la
delimitació de les estructures i dels estrats
arqueològics a ser excavats, en segon lloc.
Durant aquesta primera - dues primeres
setmanes l’equip d’excavació estarà format
pels arqueòlegs professionals i els auxiliars
d’excavació, i es comptarà els tres primers
dies amb una màquina de suport per
l’obertura dels sectors d’excavació i la
retirada de terres superficials.
Entre la tercera i la sisena setmana (20 dies
hàbils), es procedirà a l’excavació
d’estructures i d’estrats arqueològics amb la
participació dels estudiants d’arqueologia de
la UAB i de l’equip d’arqueòlegs
professionals descrit ut supra. És preveu
també durant aquesta fase d’excavació la
incorporació puntual d’un paleoantropòleg
de camp i, si l’ocasió ho requereix, d’un
restaurador in situ.
Finalment, la darrera fase d’actuació, que es
durà a terme durant la darrera o dues
darreres setmanes (5 - 10 dies hàbils),
consistirà en finalitzar l’excavació dels
estrats i estructures iniciades en la present
campanya, completar els treballs de registre
i documentació, i condicionar i preparar
l’àmbit d’excavació pel seu cobriment
provisional o bé dur a terme la consolidació i
la restauració de les estructures per a la
seva museització. En aquesta darrera fase
la participació dels estudiants ja haurà
finalitzat, i tant sols es comptarà amb l’equip
mínim d’arqueòlegs professionals, i amb la
participació de restauradors en el cas de
realitzar-se la consolidació d’estructures.
D’aquesta manera es preveu, un cop
finalitzada cada campanya d’intervenció i,
en el cas de no haver-se completat
l’excavació d’un àmbit o d’un espai
estructuralment ben definit, el cobriment
provisional de les restes mitjançant geotèxtil
o lones, per tal de protegir les restes i
prosseguir els treballs d’excavació a la
campanya següent.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 105
Per altra banda, en cas d’haver-se finalitzat
totalment l’excavació d’un àmbit o d’un
espai constructiu ben definit i coherent, tant
funcionalment com cronològicament, es
procedirà a la seva consolidació i adequació
patrimonial.
Vista de l’excavació del sector republicà Fotografia: J. Roig – Arrago, s.l.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 106
3.3- ÀMBITS D’EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA, TEMPORITZACIÓ I FASES DE LES ACTUACIONS I CAMPANYES D’EXCAVACIÓ
DIVISIÓ DEL JACIMENT PER ÀMBITS
D’EXCAVACIÓ
En primer lloc, per tal d’estructurar els
treballs d’excavació arqueològica s’ha
efectuat una divisió de tota l’àrea del
jaciment a ser excavada en un total de 11
grans àmbits d’excavació (AE), que alhora, i
en funció del desenvolupament dels treballs
i de les seves característiques
arqueològiques, poden ser dividits en espais
i sectors més petits que presentin una unitat
i una coherència arqueològica que ara
desconeixem.
Àmbit d’excavació 1 – Pati costat nord
rectoria: espai on s’hi emplaça una gran
construcció d’època medieval tal vegada
relacionada amb la comanda templera,
excavada parcialment en el seu límit oest.
Tot aquest àmbit no ha estat prospectat i
encara conserva el nivell vegetal superficial.
Àmbit d’excavació 2 – Part central de la
zona romana republicana: espai situat al
costat sud de les habitacions ja excavades
les anteriors campanyes de 2007-2008
(espais A-C), que va ser parcialment
excavat en superfície en (espai D), amb
presència de murs de pedra seca i tombes
medievals que van ser detectades i no
excavades. Es preveu la presència d’un
nombre elevat de tombes.
Àmbit d’excavació 3 – Part oest de la zona
romana republicana: espai situat al costat
oest de les habitacions ja excavades (A-C) i
parcialment excavat en superfície amb
presència de nivells cendrosos i carbonosos
d’una possible estructura de combustió i
tombes medievals detectades i no
excavades en les anteriors campanyes de
2007-2008.
Àmbit d’excavació 4 – Part central de la
necròpolis de l’església: espai situat al
davant mateix de la façana oest de
l’església que es correspon a la part més
densa de la necròpolis amb una amplitud
cronològica que va des del segle X al XIX.
Va ser parcialment excavat en les anteriors
campanyes de 2007-2008 amb presència de
més d’un centenar de tombes. Es preveu
duplicar el nombre de tombes en l’espai no
excavat d’aquest àmbit.
Àmbit d’excavació 5 – Part central de la
zona romana imperial i límit sud de la
necròpolis: espai situat al costat de l’Àmbit
4, davant del últim clos de cementiri del
segle XIX. Es correspon al límit sud de la
necròpolis i a la part central de la vil·la
romana imperial. Va ser parcialment excavat
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 107
en superfície durant les anteriors
campanyes de 2007-2008 amb presència
d’una vintena de tombes, murs i estrats
d’època romana no excavats. Es preveu
localitzar prop d’un centenar de tombes en
l’espai no excavat d’aquest àmbit.
Àmbit d’excavació 6 – Límit sud de la zona
romana imperial: espai situat a continuació
de l’Àmbit 5, que es correspon amb el límit
sud de la vil·la romana imperial. Va ser
parcialment excavat en superfície durant les
anteriors campanyes de 2007-2008 amb
presència de murs i estrats d’època romana
no excavats. En aquesta zona sembla que
no s’estén la necròpolis i no s’hi constata la
presència de tombes.
Àmbit d’excavació 7 – Zona de sitges i
construccions medievals: espai situat a
l’extrem sud de l’àrea de reserva
arqueològica i al costat mateix de la bassa.
Va ser parcialment excavat durant les
anteriors campanyes de 2007-2008 amb
presència de més d’una trentena de sitges,
no excavades en la seva totalitat, murs de
pedra seca, estructures de combustió i
estrats arqueològics no excavats. En aquest
àmbit hi ha emplaçat el pou i la caseta de la
sínia dels horts de la parròquia d’època
moderna.
Àmbit d’excavació 8 – Clos del cementiri
de migdia: espai situat davant la façana de
migdia de l’església i delimitat pel mur de
tanca del cementiri del segle XIX. Va ser
parcialment excavat durant les campanyes
de 1979-86 amb presència de tombes, murs
i estrats d’època romana no excavats en la
seva totalitat, de manera que manca
l’excavació dels nivells inferiors. Les restes
localitzades van ser parcialment
consolidades entre els anys 1994-96,
tanmateix actualment es troben força
malmeses i fins i tot part d’un mur ha caigut.
L’actuació en aquest àmbit, tant pel què fa a
la finalització de l’excavació com de
consolidació de les restes ja visibles i
caigudes, es considera prioritària. En
aquesta zona, l’excavació de les tombes de
la necròpolis medieval i moderna sembla
que ha estat exhaurida.
Àmbit d’excavació 9 – Zona darrera absis
de l’església: espai situat just al darrera de
l’absis de l’església i el clos del pati est de la
rectoria. Aquest àmbit es pressuposa com
una zona densa de necròpolis medieval.
Tota la seva superfície no ha estat
prospectada i encara conserva el nivell
vegetal superficial.
Àmbit d’excavació 10 – Pati est de la
rectoria: espai situat just al darrera de
l’edifici de la rectoria, al costat est, delimitat
per un mur de tanca. Aquest àmbit es
pressuposa com una zona densa de
necròpolis medieval. Tota la seva superfície
no ha estat prospectada i encara conserva
el nivell vegetal superficial.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 108
Àmbit d’excavació 11 – Interior de la
rectoria: espai interior de la planta baixa de
l’edifici de la rectoria. Aquest àmbit no ha
estat mai excavat i presenta una superfície
no compartimentada amb presència de dos
pilars centrals i un cos construït lateral a on
hi ha els lavabos i la caixa d’escales. El
paviment és una capa de ciment lliscat que
s’estén uniformement per tota la superfície.
Aquest àmbit serà utilitzat com a espai de
treball i laboratori durant el procés
d’excavació arqueològica, de manera, que
la seva excavació es realitzaria en un darrer
moment.
Àmbits d’excavació 12 – Àmbits
intervinguts totalment en anteriors
campanyes.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 109
PROGRAMA DE LES ACTUACIONS
ARQUEOLÒGIQUES
MARC D’ACTUACIÓ GENERAL
Tenint en compte l’estat de la recerca
arqueològica i el volum de restes ja
excavades i visibles, és recomanable
preveure un desenvolupament del projecte
que contempli l’excavació successiva de
cada un dels àmbits en que s’ha dividit
l’excavació.
Cada any es programarà una campanya
d’excavació d’acord amb els criteris de
l’equip científic.
La previsió que fem com ja hem dit és
excavar cada un dels àmbits i realitzar
l’excavació en extensió fins esgotar cada un
dels sectors.
A continuació s’iniciarien les tasques de
restauració i consolidació del mateix, de
forma que la posada en valor del jaciment
es faria de manera paulatina. D’aquesta
manera s’assegura la preservació de les
restes excavades i s’evita que el jaciment
quedi exposat a factors de degradació.
Simultaniament es portarà a terme la
consolidació de les restes ja excavades en
les campanyes de 2007-2008 corresponents
a les habitacions de murs de pedra seca
d’època romana republicana (estances A-C)
i consolidació de les restes excavades al
clos del cementiri de migdia els anys 1979-
86 corresponents a murs de pedra i morter
d’època romana imperial.
A més de les intervencions arqueològiques
previstes en el jaciment es contempla que
de manera paral·lela i sempre segons les
directrius que marqui l’equip científic i de
gestió del Parc Arqueològic es posarien en
marxa els següents punts:
− Projecte de difusió i recepció de públic
per mostrar la part ja museïtzada i
presentar la tasca de recerca en curs.
− Inici de l’estudi i recerca documental
− Inici de l’estudi i processat de dades,
registre, planimetries i material de les
campanyes de 1979-86.
− Inici de l’estudi del territori a l’època
romana i medieval
− Inici de determinats estudis i analítiques
especialitzades (per ex.
paleoantropologia i arqueobotànica, de
les que ja es disposa d’un elevat
nombre de restes i de mostres).
- Inici de l’estudi d’arqueologia de
l’arquitectura, anàlisi de paraments i
d’evolució històrica de l’edifici de la rectoria i
l’església.
El resultat final de les successives
campanyes d’excavació i de restauració i
consolidació, és la conversió del jaciment
enparc arqueològic i la seva configuració
com a zona didàctica i de lleure. També
s’haurà de deixar fixada l’estructura de
gestió i funcionament del centre i la seva
forma pròpia de finançament.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 110
ALTRES ACTUACIONS PREVISTES A CURT TERMINI RELACIONADES AMB LA RECERCA ARQUEOLÒGICA:
- Es prioritzarà i es completarà en primer lloc
l’excavació del sector amb restes d’època
republicana i el sector amb restes d’època
medieval associades a la comanda
templera, i es procedirà immediatament a la
consolidació de les seves estructures i que
es condicionaran per a la visita pública.
- Quan s’hagi de realitzar el desmontatge
del talús artificial que separa l’àrea del
jaciment de l’autopista, es farà un seguiment
arqueològic per si donés resultats positius.
Les despeses d’aquesta seran assumides
per la Junta de Compensació del Pla Parcial
de Sant Pau de Riu-sec com a Intervenció
Arqueològica Preventiva.
- Amb anterioritat a la rehabilitació de la
rectoria de Sant Pau de Riu-sec, es preveu
també una intervenció arqueològica i un
estudi d’arqueologia de l’arquitectura i
d’evolució històrica exhaustiva de l’edifici de
la rectoria, que fou rehabilitada sense fer-se
una excavació del seu subsòl ni un estudi
exhaustiu de la seva estructura i paraments.
Aquesta edificació amb els seus paraments i
estructures integrants esdevenen d’especial
interès, concretament en tota la seva part
baixa i en el mur de migdia, així com en el
punt d’unió amb el campanar i la nau
romànica, pel fet d’incorporar trams de
parets de construccions anteriors, tant
d’època romana com medieval.
PROPOSTA I TEMPORITZACIÓ D’UNA
CAMPANYA D’EXCAVACIÓ ANUAL
Es durà a terme una campanya d’excavació
a l’any que tindrà una durada de 1.5 mesos
(6 setmanes – 30 dies hàbils), durant els
quals es portaran a terme els treballs
d’excavació d’un àmbit definit o d’una part
del mateix, així com els treballs de
processat bàsic del material arqueològic
(rentat, siglatge i inventari). D’aquesta
manera, amb cada campanya s’intentarà
iniciar i finalitzar, en la mesura de les
possibilitats, una part ben definida i coherent
de cada un dels àmbits, o bé tot un àmbit
sencer, fins a exhaurir el seu potencial.
Les campanyes anuals d’excavació
arqueològica combinaran la recerca
científica mitjançant la participació
d’arqueòlegs professionals amb el pla de
formació dels estudiants del nou Grau
d’Arqueologia de la UAB, mitjançant la
participació d’alumnes a les campanyes
d’excavació.
Es contempla la possibilitat, segons les
necessitats del projecte i la disponibilitat de
recursos, la realització de campanyes
puntuals en un mateix any per tal de
completar i finalitzar l’excavació de
determinades zones i àmbits. Aquestes
campanyes puntuals complementàries es
duran a terme per part d’un equip
professional d’arqueòlegs i oficials, i a priori
no es preveu la participació d’estudiants.
Aquestes es valoraran i es programaran
segons la disponibilitat de recursos.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 111
Les campanyes d’excavació anuals de cada
àmbit s’estructuraran en 4 fases d’actuació
simultànies:
1ª fase d’actuació – retirada superficial de
terres i delimitació: Durant la primera
setmana (5 dies hàbils) es procedirà a
l’obertura dels àmbits i espais d’excavació,
amb la retirada de terres de cobriment amb
suport mecànic i l’excavació del nivell
superficial, en primer lloc, i a la delimitació
de les estructures i dels estrats arqueològics
a ser excavats, en segon lloc. Durant
aquesta primera setmana l’equip
d’excavació estarà format pels arqueòlegs
professionals i es comptarà els dos primers
dies amb una màquina de suport per
l’obertura dels sectors d’excavació i la
retirada de terres superficials.
2ª fase d’actuació – excavació de les
restes: Entre la tercera i la sisena setmana
(20 dies hàbils), es procedirà a l’excavació
d’estructures i d’estrats arqueològics amb la
participació dels estudiants d’arqueologia de
la UAB i del mateix equip inicial
d’arqueòlegs professionals, oficials i
auxiliars. És preveu també durant aquesta
fase d’excavació la incorporació puntual
d’un paleoantropòleg de camp i, si l’ocasió
ho requereix, d’un restaurador in situ.
3ª fase d’actuació – finalització de
l’excavació, consolidació i/o cobriment:
Durant la darrera setmana (5 dies hàbils), es
procedirà a finalitzar l’excavació dels estrats
i les estructures iniciades i excavades
durant les setmanes precedents, a
completar els treballs de registre i
documentació, i condicionar i preparar
l’àmbit d’excavació pel seu cobriment
provisional o bé dur a terme la consolidació i
restauració de les estructures per la seva
museització. En aquesta darrera fase la
participació dels estudiants ja haurà
finalitzat, i tant sols es comptarà amb l’equip
d’arqueòlegs professionals amb la
participació de restauradors en el cas de
realitzar-se la consolidació d’estructures.
D’aquesta manera es preveu que un cop
finalitzada cada campanya d’intervenció i en
el cas de no haver-se completat l’excavació
d’un àmbit o d’espai estructuralment ben
definit, es realitzaria el cobriment provisional
de les restes mitjançant geotèxtil o lones,
per tal de prosseguir els treballs a la
campanya següent.
4ª fase d’actuació – patrimonialització i
difusió: Finalment, i en cas d’haver finalitzat
totalment l’excavació d’un àmbit o d’un
espai constructiu ben definit i coherent, tant
funcionalment com cronològicament, es
procedirà a la seva adequació museogràfica
i tractament per la difusió.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 112
EQUIP HUMÀ I PERSONAL NECESSARI
PER DUR A TERME UNA CAMPANYA
D’EXCAVACIÓ:
Per tal de dur a terme amb el màxim
d’efectivitat i amb garanties científiques
l’excavació arqueològica extensiva dels
diferents àmbits del jaciment, és necessària
la presència d’un equip bàsic format per
arqueòlegs professionals, especialistes i
oficials d’arqueologia. Per a cada campanya
d’excavació anual es preveu un equip bàsic
mínim integrat per:
Coordinador Científic i Docent del Treball de
Camp
1 arqueòleg director
2 arqueòlegs tècnics
1 arqueòleg- auxiliar laboratori i tractament material (responsable rentat, siglatge, inventari)
15 Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UAB
1 paleoantropòleg de camp a temps parcial (registre i presa de dades osteomètriques, postdeposicionals i tafonòmiques in situ)
1 restaurador a temps parcial (tractament i consolidació de material delicat in situ, i consolidació puntual d’estructures).
Topògrafs a temps parcial
Fotografia: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 113
VALORACIÓ ECONÒMICA D’UNA CAMPANYA D’EXCAVACIÓ: Aquesta és la valoració econòmica dels treballs d’excavació arqueològica d’una campanya anual al jaciment de Sant Pau de
Riu-sec, segons la temporització establerta de 1,5 mesos de treball i l’equip d’excavació proposat. La valoració econòmica correspon a preus de l’any 2009
Objectiu: Excavació i documentació arqueològica d’un àmbit d’excavació. Obertura i finalització dels sectors a intervenir i intervinguts: 1 Coordinador Científic i Docent...............................................................................0.000’00 € 1 arqueòleg director (27 € x 80 h)............................................................................ 2.160’00 € 2 arqueòlegs (23 € x 80 h x 2) .................................................................................3.680’00 € 1 arqueòleg-auxiliar (18 € x 80 h) ........................................................................... 1.440’00 € 7.280’00 € + 16% IVA 1.164’80 € TOTAL ......................................................................................................................8.444’80 € Temps d’excavació científica: 1 mes (20 dies hàbils – 160 h. - jornada de 8 hores diàries) 1 Coordinació Científic i Docent..................................................................................0.000’00 € 1 arqueòleg director (27 € x 160 h)............................................................................ 4.320’00 € 2 arqueòlegs (23 € x 160 h x 2) ..................................................................................7.360’00 € 1 arqueòleg-auxiliar laboratori (18 € x 160 h) .............................................................2.880’00 € 1 paleoantropòleg (a temps parcial) (25 € x 80 h) ......................................................2.000’00 € Cartografia i topografia arqueològica .........................................................................1.060’00 € Infraestructura obra (eines, materials, bosses, etc...) ...................................................750’00 € Informes Tècnics i Memòria Científica8 ..................................................................... 2.160’00 € 18.370’00 € + 16% IVA 2.939,20 € TOTAL .......................................................................................................................21.309’20 € Coordinació de Seguretat i Salut..................................................................................1.000’00 €
Total 2 fases + coordinació de seguretat i salut...................................................30.754’00 €
Consolidació – restauració de les estructures arqueològiques............................6.000’00 €
8 L’import dels informes tècnics i la memòria científica es correspon al 50% de la retribució total de l’arqueòleg director (50% de 8.640 € = 4.320 €). Aquests informes i memòria científica dels resultats arqueològics són d’elaboració obligatòria d’acord amb les disposicions de la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català i del Decret 78/2002 de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic (DOGC núm. 3594).
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 114
ELABORACIÓ DE PLANIMETRIES DEL
JACIMENT ARQUEOLÒGIC (2007-2008)
Les importants excavacions arqueològiques
en extensió dels anys 2007 i 2008 al
jaciment de Sant Pau de Riu-sec, han
generat un volum considerable de registre
planimètric, tant de planimetries generals a
diferents escales com de planimetries de
detall i sectorials dels diferents àmbits
d’actuació, així com planimetries individuals
d’estructures singulars, i especialment,
planimetries evolutives de les diferents
fases cronològiques acumulades al jaciment
durant més de 2000 anys d’evolució
històrica.
D’aquesta manera, i donada la naturalesa
del jaciment, presenta una especial
complexitat el processat i la presentació de
les planimetries dels sectors de necròpolis
(plantes i seccions), donat que aquesta
presenta una acumulació i una concentració
de sepultures extraordinàriament densa en
una reduïda superfície de terreny, amb una
superposició de quasi els dos centenars de
sepultures que es tallen i es cobreixen
successivament, durant més de 1000 anys
de funcionament continuat de la necròpolis,
amb diferents capes d’enterrament i
diferents nivells i moments d’ús, sovint
difícils d’identificar i d’individualitzar.
Les planimetries bàsiques de les
intervencions de 2007 i 2008 amb el conjunt
de restes arqueològiques dels diferents
sectors estan recollides en una base
planimètrica en CAD: amb una planta
general total, plantes per fases
cronològiques, plantes per sectors, plantes,
alçats i seccions detallades d’àmbits i
estructures construïdes, i plantes i seccions
individualitzades d’estructures puntuals com
ara sitges i enterraments.
D’aquesta manera, la complexitat
arqueològica i la diversitat d’estructures i
fases del jaciment ens permeten elaborar, a
partir de les planimetries arqueològiques,
diferents visions tridimiensionals de tot el
conjunt i de les diferents fases, així com
reconstruccions i visions 3D de les diferents
construccions que es succeeixen al llarg del
temps a Sant Pau de Riu-sec. Aquest tipus
de presentacions gràfiques i visuals són una
eina molt útil i important alhora d’explicar i
fer entenedor un jaciment d’aquesta
complexitat, incorporant-se al discurs
explicatiu i divulgatiu del conjunt museïtzat.
Excavació de la necròpolis Fotografia: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 115
ESTUDI ARQUEOLÒGIC DE LES DADES I DEL REGISTRE ESTRATIGRÀFIC DE LES EXCAVACIONS DE 1979-1985
Amb la finalitat d’actualitzar i
d’interrelacionar les dades arqueològiques i
el registre estratigràfic i planimètric de les
intervencions dels anys 1978-85, amb les
darreres intervencions de 2007 i 2008, es
planteja la realització d’un estudi
arqueològic que contempli l’anàlisi i el
processat de les dades, així com un estudi
actualitzat dels materials arqueològics del
conjunt de les intervencions de 1979-1985.
En aquest sentit, cal tenir en compte que el
conjunt de dades i el processat del registre
arqueològic d’aquestes campanyes pioneres
d’excavació no va ser exhaurit en la seva
totalitat, així com tampoc es va realitzar
l’estudi detallat del conjunt de materials
arqueològics, que va quedar pendent per
futures actuacions al conjunt, ni el processat
i digitalització de totes les planimetries i
dibuixos generats per les excavacions.
D’aquesta manera, la memòria resultant
d’aquestes campanyes d’excavacions va
contemplar la recopilació de les fitxes i amb
les dades de camp, un inventari general
bàsic dels materials i la presentació d’una
planimetria de conjunt de totes les restes
arqueològiques, amb una planta general i
diverses seccions complementàries no
digitalitzades.
Aquest estudi arqueològic i processat de
dades de les intervencions dels anys 1979-
1985 hauria de consistir en:
-Processat de les dades estratigràfiques
(UEs) en una base de dades relacionable
amb la base de dades general de les
darreres intervencions de 2007-2008.
-Anàlisi i Descripció dels elements i
estructures arqueològiques en relació amb
el registre arqueològic de les intervencions
de 2007-2008.
- Enquadrament i atribució cronològica dels
diferents elements i estrats i elements
arqueològics en la mesura de les
possibilitats i en relació al coneixement
actual de la seqüència evolutiva del jaciment
establerta amb les darreres intervencions de
2007 i 2008.
-Redacció dels resultats d’aquest estudi i
processat de dades arqueològiques en
relació amb els resultats obtinguts en les
intervencions de 2007 i 2008 i en relació
amb la seqüència històrica general del
jaciment.
- Estudi detallat de tots els materials
arqueològics segons la seva categoria i la
seva contextualització i ubicació en la
seqüència estratigràfica: estudi de la
ceràmica, estudi del vidre, estudi del metall,
estudi numismàtic, estudi faunístic i estudi
paleoantropològic dels esquelets.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 116
PLANIMETRIES DE LES INTERVENCONS
DE 1979-1985 I LA SEVA INTERRELACIÓ
AMB LES PLANIMETRIES ACTUALS EN
UNA BASE TOPOGRÀFICA COMUNA EN
CAD
Amb la finalitat de poder interrelacionar el
registre planimètric generat per les
excavacions dels anys 1979 a 1985, amb
les planimetries generals de les
intervencions de 2007 i 2008, i crear així
una base topogràfica comuna de tot el
jaciment en CAD, es planteja la realització
del processat i la digitalització de les
planimetries de les campanyes d’excavació
de 1979-1985.
Aquesta tasca hauria de contemplar els
següents punts:
- Processat i digitalització de la planta
general, plantes sectorials i plantes per
fases evolutives i les corresponents
seccions (amb indicacions de números de
UE, cotes i trames per tipus de materials i
cronologies).
- Processat i digitalització dels dibuixos
individualitzats dels esquelets de la
necròpolis (plantes i seccions)
- Processat i digitalització dels dibuixos
individualitzats d’estructures singulars,
sitges i murs (plantes i seccions)
- Processat i digitalització dels
alçats i dibuixos de paraments
de l’edifici de l’església, amb
indicació i representació de la
informació i les dades resultants
de l’estudi de paraments i
d’arqueologia de l’arquitectura.
ESTUDI DEL REGISTRE ESTRATIGRAFIC
I DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC DE LES
CAMPANYES D’EXCAVACIÓ DE 1979-
1986
Per una banda, es contempla l’anàlisi de
dades i l’estudi de la seqüència
estratigràfica i la interpretació del registre
arqueològic generat per les campanyes
d’excavació dels anys 1979-1986, amb la
seva interrelació amb la seqüència
estratigràfica i la periodització general del
jaciment.
Per altra banda, es contempla l’estudi bàsic
del material arqueològic (ceràmica, vidre,
metall, etc.) generat per les campanyes
d’excavació dels anys 1979-1986, amb la
seva interrelació amb la base de dades i
l’inventari general del jaciment. L’estudi del
material arqueològic d’aquestes campanyes
seguirà la mateixa metodologia i tindrà els
mateixos continguts i apartats que l’estudi
del material arqueològic de les darreres
campanyes d’excavació de 2007-2008
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 117
DIGITALITZACIÓ DE LES PLANIMETRIES
I LES FOTOGRAFIES I PROCESSAT DE
LES DADES ESTRATIGRAFIQUES DE
LES CAMPANYES D’EXCAVACIÓ DE
1979-1986
Per una banda, es tracta del processat de
totes les planimetries generades per les
campanyes d’excavació dels anys 1979-
1986 en una base comuna i general del
jaciment en CAD, que permeti
interrelacionar-les amb les planimetries
actuals. Contempla la digitalització de
plantes, seccions i diferents aixecaments de
totes les estructures individuals (sitges,
tombes, etc), àmbits i construccions, que
actualment es troben dibuixades a mà en
paper vegetal i milimetrat, i d’altres que
hauran de ser digitalitzades a partir de
fotografia (especialment tombes). Així
mateix, aquest apartat contempla la
realització del plànol de la distribució
general de les estructures, així com els
plànols corresponents de distribució en
funció de la seva cronologia i fases
històriques, i plànols parcials (plantes i
seccions) de seqüències estratigràfiques
complexes i puntuals de superposició
d’estructures.
Per altra banda, es contempla la
digitalització de totes les fotografies de les
antigues campanyes d’excavació i la seva
indexació i relació amb la base fotogràfica
actual, considerant que es tracta d’un
conjunt de fotografies en blanc i negre sobre
paper i negatius, i diapositives a color.
Així mateix, aquest apartat contempla el
processat de les dades estratigràfiques i el
registre arqueològic, amb l’elaboració de
fitxes de UE i de sepultura i la seva
incorporació a la base de dades general del
jaciment.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 118
PLANIMETRIES I PROCESSAT DEL
REGISTRE GRÀFIC DE LES NOVES
INTERVENCIONS
Es tracta del processat de totes les
planimetries generades per les
intervencions arqueològiques en una base
comuna i general del jaciment en CAD, i
contempla la digitalització de plantes,
seccions i diferents aixecaments de totes les
estructures individuals (sitges, tombes, etc),
àmbits i construccions del jaciment, que
esdevenen d’una certa complexitat per les
característiques seqüencials del jaciment.
Així mateix, aquest apartat contempla la
realització del plànol de la distribució
general de les estructures, així com els
plànols corresponents de distribució en
funció de la seva cronologia i fases
històriques, i plànols parcials (plantes i
seccions) de seqüències estratigràfiques
complexes i puntuals de superposició
d’estructures (cas de la seqüència de vuit-
cents anys de funcionament de la
necròpolis). Igualment, es confeccionarien
plànols en funció de la tipologia de les
estructures arqueològiques (murs, sitges,
tombes...).
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 119
3.4- ESTUDIS I ANALÍTIQUES DERIVADES DE LA
INTERVENCIÓ I DEL PROJECTE DE RECERCA
ARQUEOLÒGICA
Aquí es relacionen alguns dels estudis i de
les analítiques derivades de les
intervencions arqueològiques al jaciment de
Sant Pau de Riusec que es consideren
bàsics i prioritaris per completar la recerca i
realitzar la memòria científica de les
intervencions. Així mateix, també es
relacionen altres estudis especialitzats i
analítiques complementaries que estaran
condicionades per l’evolució i el resultat de
les excavacions, així com les partides
pressupostàries i l’existència de determinats
convenis de col·laboració amb institucions
científiques.
Alhora de fer aquesta proposta d’estudis i
d’analítiques s’han tingut en compte criteris
d’interès arqueològic i històric generals, la
particularitat evolutiva del conjunt amb
l’existència de diverses fases històriques,
cada una d’elles amb la seva especificitat en
quant a registre i cultura material, així com
la singularitat, diversitat i qualitat del
material arqueològic de les diferents fases
d’ocupació del jaciment.
S’ha subdividit el conjunt d’estudis i
d’analítiques en dos grups diferenciats en
funció de la seva prioritat i necessitat en el
projecte de recerca i en el coneixement
arqueològic del jaciment. D’aquesta manera
tindríem un primer grup d’estudis i
d’analítiques bàsiques, format per aquells
estudis especialitzats que han d’aportar
dades i informació de primera mà per la
comprensió del registre estratigràfic i la
interpretació del jaciment, i que per tant
esdevenen imprescindibles i necessaris per
elaborar la memòria científica. Per altra
banda, tenim un segon grup d’estudis i
d’analítiques complementaries, que no
esdevenen imprescindibles per la realització
de la memòria científica ni per la
comprensió global del jaciment, però que
tanmateix aporten valuoses dades que
complementen i enriqueixen el coneixement
arqueològic del conjunt. Aquests estudis i
analítiques complementàries estaran
condicionades i es realitzaran en funció del
propi desenvolupament dels treballs
d’excavació, de la necessitat del projecte de
recerca i l’estat general del coneixement
arqueològic del jaciment.
Alguns d’aquests estudis es poden
canalitzar i realitzar mitjançant la
col·laboració i convenis amb institucions
científiques i de recerca, i es poden incloure
dins de projectes d’investigació existents,
així com en la materialització de treballs de
doctorat, tesines i tesis.
Tots aquests estudis i analítiques es
realitzaran sota la coordinació de la direcció
de la intervenció arqueològica i l’equip
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 120
d’excavació, que s’encarregarà de
proporcionar els materials arqueològics i les
mostres d’estudi als diferents especialistes, i
realitzarà un acurat seguiment dels resultats
d’aquests estudis.
Les tasques de coordinació hauran de
comportar la tria i selecció del material
corresponent, la preparació adequada del
material arqueològic per als trasllats
(embalatges i consolidacions), l’elaboració
dels llistats d’inventari de material per a
cada especialista, la gestió i trasllat en molts
casos del material fins a la institució o seu
on s’haurà de portar a terme les analítiques i
estudis, així com la disponibilitat en la
consulta i accés a la informació referent al
jaciment (plànols, bases de dades, etc...).
ESTUDIS I ANALÍTIQUES BÀSIQUES
ESTUDI DELS MATERIALS INORGÀNICS
Aquest apartat i grup d’estudis es considera
bàsic i imprescindible per la comprensió del
registre estratigràfic i arqueològic, així com
la interpretació i atribució cronològica de les
fases del jaciment.
Per instrumentum domesticum entenem
el conjunt dels estris, atuells, utensilis o
equipament material que definien el dia a
dia de les activitats humanes en tots els
seus àmbits, des del consum d’aliments, la
nutrició o el culte, fins a les accions
bèl·liques. Es tracta d’una agrupació àmplia
i heterogènia d’elements que ens parlen de
les accions, els costums, les tradicions i les
relacions i vincles socioeconòmics dels
individus que els van utilitzar i que van
participar del seu cicle vital, des del moment
de llur producció fins al del seu abandó o
destrucció. En aquest sentit, una de les
accions fonamentals per entendre’n la
significació i importància contextual és el
procés pel qual els objectes van arribar a les
mans dels consumidors, i com aquest
procés, és a dir, el comerç i els mecanismes
d’intercanvi, s’erigeix en un mitjà
vehiculador que posa de manifest
implicacions polítiques, socials i
econòmiques únicament destriables
mitjançant el seu estudi i consideració.
S’haurien de considerar sis agrupacions
temàtiques o àmbits d’actuació: genèric,
cronològic, econòmic, cultural, tecnològic i
teòric. Així mateix, es consideren i es
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 121
contemplen sis categories diferenciades de
materials segons la seva naturalesa i
matèria: ceràmica, metall, vidre, os, fusta i
pedra.
Àmbit genèric: aquell que consideraria
l’estudi de l’objecte en funció de la matèria
usada per a la seva elaboració amb
l’objectiu d’aprofundir en la definició,
organització, sistematització i categorització
de cadascuna de les diferents classes de
materials considerades. Així doncs, es
tractaria de treballs orientats vers problemes
d’ordre taxonòmic, de determinació de
criteris d’identificació i ordenació tipològica,
així com de nomenclatura dins els diferents
camps definits per la naturalesa dels
materials mateixos: ceramologia, metalls,
material vitri, material lític, material ossi i
fusta.
Àmbit cronològic: aquell relatiu al sentit
temporal de la producció, l’ús i l’amortització
de l’objecte, amb l’objectiu d’atribuir, a partir
de les informacions generades pel registre
arqueològic, datacions als materials
mitjançant el desenvolupament i la definició
de seriacions seqüencials dins les diverses
categories, classes i tipus, o bé mitjançant la
combinació de materials que defineixen de
manera contextual una franja cronològica
específica (per exemple, fàcies).
Àmbit econòmic: aquell relatiu al sentit de
considerar l’objecte com un ítem de valor,
susceptible de proporcionar un profit o una
utilitat mitjançant la seva elaboració,
distribució, administració o adquisició. Dins
d’aquesta perspectiva cal considerar la
comercialització i distribució d’objectes i,
consegüentment, l’estructura, l’organització i
els mecanismes dels intercanvis, així com la
finalitat econòmica de la seva circulació.
Àmbit cultural : aquell relatiu a les
implicacions socials i cognitives contingudes
en el procés de creació, distribució i ús de
l’objecte per tal d’aprofundir en els aspectes
culturals involucrats en la seva realització,
en l’elecció de determinades
representacions i, en darrer terme, en l’ús
que se’n fa i la percepció que es té de
l’objecte des del vessant receptor i des de
l’element consumidor.
Àmbit tecnològic: aquell relatiu als
procediments utilitzats en l’elaboració de
l’objecte, especialment enfocada vers la
definició dels processos de fabricació, les
tècniques emprades i l’organització de la
seva producció.
Àmbit teòric : aquell relatiu als principis
generals especulatius, les fórmules que
regeixen els estudis sobre materials i
comerç. De fet, es tracta del pensament
teòric sobre l’objecte, de la consideració
conceptual dels treballs, de com entendre
l’objecte i sota quins punts de vista
emprendre’n l’estudi.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 122
Estudi del material ceràmic
Es tracta de l’estudi bàsic del material
ceràmic d’època romana, d’època medieval,
i d’època moderna i contemporània del
jaciment de Sant Pau de Riusec. És un
conjunt amb un elevat nombre de fragments
i peces corresponents a ceràmica de cuina,
vaixella de taula, ceràmica decorada,
ceràmica d’emmagatzematge i contenidors,
amb interessants conjunts de peces
pràcticament senceres, que requereixen un
treballs de remuntatge i reconsrucció.
L’estudi contempla les característiques
morfològiques, tecnològiques i funcionals
d’aquestes manufactures.
El treball consisteix en l’estudi dels materials
ceràmics procedents de les estructures i
dels diferents estrats del jaciment. Aquesta
feina consta de dos objectius bàsics:
• anàlisi morfotipològic i decoratiu per
períodes cronològics.
• contextualització del conjunt
estudiat dins del marc de la
Depressió Prelitoral Catalana, o el
marc que s’escaigui segons el grup
ceràmic.
Per altra banda, partint de l’inventari general
del jaciment i del número total de fragments
ceràmics comptabilitzats per estructura i per
estrat es treballarà seguint la següent
metodologia:
- Inventari del material ceràmic per
estructura i estrat i per categories o grups
ceràmiques.
- Remuntatge dels individus i de peces per
estructura i entre diferents estructures a
partir dels fragments.
- Anàlisi macroscòpic i visual de la ceràmica
i classificació per categories ceràmiques i
grups de pastes i/o fàbriques.
- Quantificació i tractament estadístic del
material ceràmic en conjunt i per grups
ceràmics.
- Identificació del NMI (nombre mínim
d’individus) puntual de cada estructura i del
conjunt del jaciment, partint de cada
categoria ceràmica individualitzada.
- Dibuix de tot el material significatiu.
- Fotografia de les peces més significatives.
- Estudi morfològic, tipològic i tecnològic de
cada grup ceràmic.
- Estudi dels tractaments decoratius.
- Anàlisi comparatiu del material de cada
estructura amb el conjunt d’estructures del
jaciment.
- Establir una proposta de tipologia i formes
ceràmiques de cada grup identificat per
cronologia.
- Consignació de les dades dins de la base
de dades específica pel material ceràmic.
- Anàlisi de les dades amb l’estudi tipològic i
tecnològic bàsic i la contextualització dels
materials ceràmics.
- Redacció de l’estudi amb conclusions
generals, establint comparacions i paral·lels
amb conjunts contemporanis del territori del
Vallès.
Anàlisi arqueomètric de la ceràmica
L’anàlisi arqueomètric de la ceràmica
consistirà en l’estudi de matèries primeres i
la realització de difracció de raig X per a
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 123
determinar la composició mineralògica i
l’estudi de seccions polides amb microscopi
òptic per la caracterització textural de les
peces analitzades, i per tal d’avaluar la
procedència de les peces.
L’estudi s’haurà de realitzar sobre un
nombre determinat de mostres ceràmiques,
de les que es realitzarà una selecció de les
peces i restes de més interès i millor
estratificades.
Estudi dels materials vitris
L’estudi dels objectes de vidre de Sant Pau
de Riusec corresponen a quatre grans
períodes concrets, època romana, època
medieval/baixmedieval, època moderna i
època contemporània. Essent interessant
els materials procedents de la vil·la romana i
de les sitges medievals del període templer i
posterior. Aquest estudi constarà dels
següents punts:
1. Inventari del material.
2. Remuntatge de les peces a partir
del fragments.
3. Quantificació total del número de
fragments i comptabilització del
número mínim de peces (NMP).
4. Dibuix de tots els fragments amb
forma o significatius.
5. Fotografia del material més
significatiu.
6. Descripció i classificació tipològica
de les formes documentades.
7. Anàlisi de les formes i fàbriques
(macroscòpiques) en el seu context
estratigràfic/cronològic.
8. Redactat de l’estudi, amb paral·lels i
conclusió.
Estudi dels metalls (Ferro i bronze)
L’estudi del material metàl·lic i els útils de
metall, especialment ferro i bronze del
jaciment de Sant Pau de Riusec esdevé
molt interessant pel fet de tractar-se d’un
conjunt quantitativament i qualitativament
important dels períodes més reculats i
significatius del jaciment, l’època romana
republicana i l’època medieval templera.
D’aquests destaca l’important i singular
conjunt d’elements i d’eines de ferro de tipus
agrícola dels segles II-I aC, així com
objectes d’equipament domèstic, com ara
panys de porta i/o d’arca. Per altra banda,
també destaquen els materials dels segles
XII i XIII, amb un conjunt d’elements de ferro
molt sencers, i un important lot de sivelles
de bronze. Aquest estudi constarà dels
següents punts:
1. Inventari i classificació del material.
2. Quantificació total del número de
fragments i comptabilització del
número mínim de peces (NMP).
3. Dibuix de tots els objectes amb
forma o significatius.
4. Fotografia de les peces més
significatives.
5. Descripció i classificació tipològica i
funcional de les peces
documentades, amb una fitxa de
l’objecte.
6. Anàlisi de les peces en el seu
context estratigràfic/cronològic.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 124
7. Redactat de l’estudi, amb
contextualització del material,
paral·lels i conclusió.
Anàlisi arqueometal·lúrgic
Es tracta d’un estudi que contempla l’anàlisi
arqueomètrica de caracterització dels
metalls (analítica de composició, difracció
per FRX i l’estudi microestructural aplicant
SEM i EDS) corresponents al període romà i
medieval.
Essent d’especial interès els metalls de ferro
corresponents al període romà republicà,
esdevenint una de les poques mostres de
metalls d’aquest període que tindríem
caracteritzada i contextualitzada en el
territori.
Estudi dels materials numismàtics
Es planteja la realització d’un estudi bàsic
d’identificació de les monedes del jaciment,
tant les de les campanyes de 1979-86 (força
abundants i pendents de classificació i
d’estudi) com les de les campanyes recents.
La identificació d’aquest numerari ens ha
d’ajudar a la datació de determinades
estructures (per exemple l’abandó de
sitges), i a la datació d’estrats i nivells de
paviment, tant d’època romana com d’època
medieval (en aquest darrer cas
quantitativament més nombroses).
Responsable: per determinar (servei del
Ganivet Numismàtic de Catalunya)
Valoració econòmica: per determinar
Anàlisis de morters, components i
materials de tipus constructiu
(paviments, arrebossats, estucs,
pintures, etc)
Les intervencions arqueològiques hauran de
tenir com a objectiu documentar i recuperar
acuradament tots els fragments de
paviments, morters, arrebossats, estucs i
pintures que puguin aparèixer al jaciment,
especialment a la zona del jaciment romà.
Amb aquests mateixos criteris caldrà actuar
per documentar l’aparició de pintures murals
i/o paviments nobles i laudes funeràries de
morter de calç. En tots els casos caldrà
avaluar l’estat de conservació, la necessitat
d’extreure’ls o conservar-los in situ, els
procediments d’extracció, etc. En tots els
casos s’haurà de portar a terme un complet
registre fotogràfic i planimètric.
Així mateix, es contempla la realització
d’analítiques especialitzades del tipus de
material i dels components d’aquests tipus
de material.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 125
ESTUDIS DELS MATERIALS ORGÀNICS
Estudi arqueoantropològic
Aquesta disciplina estudia les restes
esquelètiques i les restes òssies humanes
amb un anàlisi bàsic d’identificació de sexe i
d’edat, així com determinades patologies,
amb la finalitat de determinar l’esperança de
vida, l’índex de mortalitat, les condicions i
estat físic de les poblacions, etc. Així
mateix, també poden contemplar estudis de
paleodemografia i anàlisis més
especialitzats i complexes, com ara
aspectes de dieta, ADN, relacions i vincles
de parentiu, etc.
En el cas de sant Pau de Riusec les restes
òssies humanes esdevenen un material
quantitativa i qualitativament important al
jaciment, pel fet de tractar-se d’una
necròpolis parroquial pràcticament completa
des del seu origen en el segles IX-X fins a la
clausura com a espai de cementiri a inicis
del segle XIX, amb pràcticament mil anys de
funcionament de la necròpolis, i de la que a
hores d’ara ja es disposa d’un total de 180
sepultures amb més dels dos centenars
d’individus, i de la que es preveu triplicar
aquesta xifra un cop finalitzada la totalitat de
l’excavació.
Es considera en el cas dels esquelets de la
necròpolis de Sant Pau de Riusec que es
necessari realitzar un estudi bàsic
d’identificació d’edats i sexe
D’aquesta manera l’anàlisi
arqueoantropològica de Sant Pau de Riusec
inclourà l’estudi de totes les estructures
arqueològiques amb restes humanes del
jaciment. Aquest comprèn un primer estudi
antropològic descriptiu i bàsic dels esquelets
que consistirà en la identificació anatòmica
de les restes òssies. A continuació es
procedirà a la identificació del NMI del
conjunt, de les edats representades i
d’indicadors del sexe. Les mostres, per
categories anatòmiques. Les restes cranials
i dentaries es descriuran morfològicament i
es prendran anotacions referents a la
coloració dels ossos, el grau de
fragmentació i la morfologia de les fissures.
Així mateix, es considera interessant la
participació d’un arqueòleg de camp a
temps parcial, per la presa de dades
osteomètriques puntuals i la recollida
d’informació sobre aspectes
postdeposicionals, tafonomia, gest funerari,
etc.
Estudi arqueobotànic
Sota aquest terme englobem aquells
materials relacionats amb restes de plantes
que ens orienten sobre les circumstàncies
ambientals de l’entorn en què visqueren els
pobladors del jaciment, però també sobre
els seus comportaments econòmics.
Els estudis paleobotànics es realitzen sobre
mostres de sediment que es recullen en els
diferents nivells del jaciment arqueològic.
Seran recuperats per garbellats i flotacions.
La informació que ens aporten aquests
elements és de tipus paleoecològic i
paleoeconòmic. Els diferents àmbits de
recerca relacionats
són els següents:
La palinología: es basa en l’estudi al
microscopi dels grans de pol·len per tal
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 126
d’estudiar l’evolució de la vegetació al llarg
del temps.
Antracologia: s’estudien les restes de fusta
cremades i carbons mitjançant la morfologia
de l’estructura interna que es conserva amb
tècniques microscòpiques. És una analítica
aplicable a restes vegetals llenyoses. El fet
que les fustes hagin estat aportades
majoritàriament de manera intencionada
augmenta la valoració paleocultural dels
resultats.
Carpologia: estudia les restes de llavors i
fruits procedents dels jaciments. Dóna més
informació econòmica que ambiental.
Malgrat que són restes que es poden
identificar a ull nu durant l’excavació, se
solen individualitzar després de garbellar o
per flotació. L’estudi requereix observació
microscòpica.
Fitologia: estudia les estructures minerals
que formen les plantes al seu interior, els
fitòlits. Són de caràcter microscòpic i també
es recuperen mitjançant la recollida de
mostres de sediment. El seu estudi és un
bon complement de la palinologia.
Un dels apartats d’estudi més rellevants del
jaciment de Sant Pau de Riusec, és el
relatiu als elements en fusta. Les
campanyes del 2007 i el 2008 van permetre
la localització de potents nivells d’incendi i la
recuperació d’elements carbonitzats que
formaven part de les estructures i dels
equipaments de les estances, així com
elements mobles singulars de tipus
domèstic i de tipus agrícola. La cronologia
que ofereixen dins el període romà republicà
els atorguen un interès particular. El
projecte preveu en aquest sentit la seva
recuperació, restauració i possible
adequació per a la museïtzació, i estudi
final.
Les intervencions arqueològiques hauran de
tenir com a objectiu documentar i recuperar
acuradament tots els fragments de fusta i
elements carbonitzats que puguin restar a la
zona romana republicana. En aquest cas
caldrà avaluar l’estat de conservació, la
necessitat d’extreure’ls, els procediments
d’extracció, i la necessitat de conservar-los
en el laboratori a posteriori. En tots els
casos s’haurà de portar a terme un complet
registre fotogràfic i planimètric.
Anàlisi dels fitòlits i dels continguts de
recipients ceràmics
Es tracta de l’estudi dels continguts dels
recipients ceràmics i de les peces senceres,
ja siguin restes de sediments, com mostres
o pàtines adherides, corresponents al
període romà republicà i medieval, en
especial les olles senceres dels dipòsits
funeraris d’algunes tombes, per tal de
determinar-ne l’ús i la funcionalitat, ja sigui
com a contenidors culinaris o bé recipients
d’ús funerari. Així mateix, també es valora
analitzar el contingut d’alguns recipients
amfòrics del període romà republicà o
imperial.
D’aquesta manera, es fa una estimació de
10 mostres.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 127
Estudi arqueozoològic
Els estudis arqueozoològics analitzen les
restes dels animals amb la mateixa finalitat
que la dels estudis paleobotànics. També
presenten diferents disciplines segons els
grups taxonòmics que s’analitzen: restes de
mol·lusc (malacologia), de peixos
(arqueoictiologia), d’ocells
(arqueoornitologia), de mamífers, etc. En
general, les dades que ens aporta la
microfauna formen un conjunt zoològic que
aporta informació de caire paleoambiental.
Les restes de macrofauna, en canvi,
acostumen a ser deixalles de l’activitat
humana, especialment de l’alimentació. Es
tracta d’uns estudis que aporten dades
importants, i cal que les restes siguin
recuperades, conservades i tractades com
qualsevol altre material recuperat.
Totes les restes òssies animals objecte
d’aquest estudi corresponen a alguna de les
fases cronohistòriques del jaciment de Sant
Pau de Riusec, abraçant un ampli període
que va des d’època romana republicana fins
a l’època moderna i contemporània.
Metodologia:
L’estudi arqueozoològic constarà de dues
parts: una primera part centrada en l’anàlisi
ocular de les restes òssies animals
destinada a l’obtenció de dades, i una
segona part destinada al processament de
les dades obtingudes en l’anterior part i al
redactat de conclusions.
Les restes òssies de cadascuna de les UEs
s’analitzaran de manera individual. L’ordre
d’aquesta anàlisi és la següent:
• Una identificació anatòmica de
cadascuna de les restes
arqueofaunístiques
• La identificació taxonòmica, és a dir,
esbrinar l’espècie a la qual pertany
cadascuna de les restes
arqueozoològiques
• Quantificació de les restes analitzades.
• La determinació del Nombre Mínim
d’Individus (NMI), o sia, esbrinar quin ha
estat el nombre de caps o individus de
cadascuna de les espècies o grups
genèrics representats a la mostra.
• La presa de mesures osteomètriques.
• El càlcul de l’edat mitjançant les taules
d’edats elaborades a partir de les
erupcions dentàries o la fusió d’epífisis.
• La recerca de traces antròpiques en les
restes òssies recuperades. Les traces
antròpiques són les que l’ésser humà
deixa en els ossos amb estris més o
menys tallants.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 128
ANÀLISIS PER DATACIÓ
DATACIONS DE CARBONI 14
Es proposa la realització de diferents
datacions radiocarbòniques de material ossi,
de material carbonós i de fusta, per tal de
fixar i precisar la cronologia de
determinades estructures, així com de les
fases i la seqüència evolutiva del jaciment, i
especialment per datar determinades
sepultures de la necròpolis que ens
permetin precisar les diferents fases i
moments d’ús del cementiri al llarg dels
seus vuit-cents anys de funcionament.
D’aquesta manera, es vol disposar d’una
base àmplia de datacions absolutes de C14,
que ens permeti poder fer calibracions
adequades i establir comparacions amb
altres bases de datacions, i en definitiva
fixar amb garanties l’amplitud cronològica
del jaciment i precisar les seves fases
històriques.
Es planteja inicialment la realització d’un
total de 10 datacions de material ossi
(restes humanes, restes faunístiques) i 5
datacions de material carbonós.
Datacions de termoluminiscència
Es proposa la realització de diferents
datacions complementàries de
termoluminiscència del material ceràmic,
especialment les ceràmiques corresponents
a l’antiguitat tardana i al període
altmedieval, entre els segles VI-VII i els
segles XI-XII, pel fet de tractar-se d’un tipus
de material que presenta certes dificultats
de datació en si mateix, i del qual els estudis
tipològics convencionals encara estan en un
estadi incipient. D’aquesta manera, el poder
disposar de sèries de datacions absolutes,
tant de C14 com de termoluminiscència, per
aquest tipus de material, pot ser de gran
ajuda alhora de caracteritzar els grups
ceràmics i alhora d’abordar el seu estudi i
fixar seqüències cronològiques.
Responsable: Per determinar
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 129
3.5- DEFINICIÓ DELS ESPAIS DE TREBALL I INFRAESTRUCTURA NECESSÀRIA PER A LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA
D’entrada s’ha de fixar una delimitació que
diferenciï els dos sectors bàsics:
1. L’àrea destinada a museïtzació i
futura presentació al públic, ubicat a
la Rectoria de Sant Pau de Riu-sec.
2. L’àrea destinada a les actuacions
arqueològiques: prospecció,
excavació i altres activitats
relacionades amb la recerca
arqueològica
És important que l’àrea d’excavació
arqueològica estigui tancada per tal
d’impedir intrusions tant en hores de visita
del públic com en hores de tancament de la
instal·lació, a més de dispositius
dissuasoris. Aquesta àrea de treball
necessita el condicionament d’uns accessos
i uns espais de circulació adequats tant per
a les persones com per a les eines, els
aparells que s’hi han d’utilitzar i el transport
de peces i materials. S’ha de reservar una
zona per a l’abocament de terres i altres
elements de rebuig resultants de
l’excavació.
Finalment, aquesta àrea ha de disposar
d’una connexió directa amb el magatzem
d’eines. Cal valorar si aquest magatzem
d’eines es pot situar a l’interior de la planta
baixa de la Rectoria o al seu pati. Així
mateix, per facilitar el desplaçament àgil de
les peces i els materials arqueològics de
l’àrea d’excavació a l’espai de treball és
recomanable que aquest primer espai de
tractament del material se situï a la planta
baixa de l’edifici de la rectoria.
Tanmateix, convé que ocupi tan sols una
part de la seva superfície a fi de deixar
disponible una altra part per a activitats
didàctiques o per a la recepció de visitants
mentre no es disposi d’un espai específic
habilitat amb aquests fins.
En aquest sentit, l’espai de treball de la
planta baixa de la Rectoria de Sant Pau de
Riu-sec serà un laboratori ambivalent, és a
dir, un espai on es duran a terme les
tasques bàsiques i preliminars de processat
del material arqueològic (la neteja,
l’assecatge, el siglatge, l’estesa i primer
remuntatge i la classificació/inventari), i a on
també es puguin dur a terme unes primeres
mesures terapèutiques de conservació
urgents de cert material.
D’aquesta manera, caldrà habilitar a la
planta baixa de la rectoria diferents àmbits i
espais destinats a usos diversos.
Espai de treball i de processat de
material arqueològic:
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 130
Espai destinat, per una banda, a les tasques
de neteja, siglatge, estesa de material,
classificació, inventari del material
arqueològic, i per altra banda, també
destinat a restauració urgent de certs
materials arqueològics. Es tracta d’un espai
que requereix una superfície d’ús força
àmplia, a on s’hi ha d’emplaçar taules grans
de treball i a on hi haurà de treballar un cert
nombre de personal i d’estudiants.
Per altra banda, els treballs concrets de
neteja i assecatge de material es poden
realitzar, de manera temporal, a la zona del
pati de la rectoria adequant fàcilment l’espai,
sempre i quant el temps ho permeti.
Espai de magatzem provisional de
material arqueològic:
Es tracta d’un espai on s’haurà
d’emmagatzemar de forma provisional el
material arqueològic extret de l’excavació
que haurà de ser processat i tractat (neteja,
siglatge, classificació/inventari i
emmbalatge). Es tracta de material de
diferent naturalesa que genera un volum
considerable i ocupa força espai (esquelets,
fragments i peces ceràmiques, material
pètri, mostres de sediment, fustes i altres
elements extrets durant l’excavació).
Requereix un bon nombre de prestatgeries
que permetin tenir ben ordenat el material
en caixes de diferents mides, perfectament
etiquetades i identificables, i fàcilment
accessibles i manejables. Aquestes
prestatgeries es preveu ubicar-les a tota la
llargada de la paret sud de la planta baixa
de la rectoria.
En aquest sentit es tracta d’un magatzem
provisional pel tractament bàsic del material,
i es preveu que tots els objectes i materials
es transportin a un altre laboratori o taller
per al seu ulterior estudi, i pel tractament
terapèutic definitiu (en el cas de les peces
que ho requereixin). Una vegada finalitzat el
procés d’estudi i consolidació del material
arqueològic, s’entén que aquest serà
dipositat definitivament en la institució
museística de destinació.
Espai de magatzem d’eines:
Es tracta d’un espai on guardar les eines de
treballs (carretons, cabassos, pics, pales,
eina petita, varilles, jalons, etc.). Aquest
tipus de material acostuma a ser força
voluminós i molest, en el sentit que ocupa
molt espai i embruta. D’aquesta manera, i
considerant la limitació d’espai de la planta
baixa de la rectoria, es planteja la
possibilitat d’habilitar una part del pati per
guardar aquest material de , o bé destinar
una zona puntual fàcilment accessible i
acotada, i suficientment aïllada per tal que
no impedeixi el treball de tractament,
processat i emmagatzematge de material
arqueològic.
Espai de recepció i activitats didàctiques.
Es tracta d’un petit espai emplaçat a la zona
de la porta d’entrada nord. En aquest espai
s’hi podran emplaçar plafons explicatius,
fotografies i plànols de cara a les
explicacions de les visites puntuals que
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 131
puguin sorgir durant el transcurs de les
excavacions.
Per aquest motiu de diversitat d’usos, l’espai
de la planta baixa de la rectoria necessitarà
un disseny funcional i versàtil, amb una
superfície necessària útil per tal de poder
desenvolupar les diferents tasques
exposades. Es considera necessari la
instal·lació del següent mobiliari o de
característiques similars:
• mobiliari de treball
• prestatgeries per caixes de material
arqueològic
• Columna / prestatgeria d’assecatge
• piques grans de PVC per al rentat
de ceràmica
• 1 PC i 1 impressora
• Eines i material per al treball de
neteja, siglatge, remuntatge,
inventari i embalatge del material
arqueològic (gavetes per rentar,
gavetes d’assecatge, raspalls,
plumilles, tinta xina, esmalt, imedio,
cinta adhesiva, etc.
• Material d’oficina
• Material d’embalatge
• Eines per al laboratori de
restauració en cas que es faci un
tractament terapèutic in situ.
Planta baixa de la rectoria amb mobiliari per al treball arqueològic. Fotografia: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell Aquest espai també haurà d’estar protegit
amb mesures de seguretat i control. El seu
disseny interior haurà de respectar les
circumstàncies i les recomanacions que
s’indiquen en aquest sentit en l’apartat
corresponent del capítol corresponent amb
referència a les condicions de conservació i
emmagatzematge.