2012 - fundació del món rural · casa tarradellas, s.a. ... sr. josep tarradellas i arcarons...
TRANSCRIPT
1
2012
3
2012
Índex1. Salutació del president de la Fundació del Món Rural
2. L’organització
2.1. Patronat
2.2. Direcció i equip tècnic
3. La Fundació del Món Rural. Missió, objectius i identitat
4. Línies d’actuació
4.1. Dinamització econòmica i social. Ruralactiva
4.2. Equilibri territorial sostenibilitat
4.3. El valor del món rural
4.4. Comunicació i relacions institucionals
5. Pressupost, balanç i compte de resultats
5.1. Pressupost aprovat any 2012
5.2. Balanç abreujat any 2012 5.3. Compte de resultats abreujat exercici 2012
5
7
7
9
11
15
15
26
34
39
45
45
46
48
4
2012
5
2012
1. Salutació del president de la Fundació del Món Rural
Un any més tinc el plaer de presentar-vos la memòria anual de la Fundació del Món Rural. Des dels seus inicis, la Fundació ha treballat per a esdevenir un agent dinamitzador del desenvolupament rural a Catalunya, per aportar i difondre reflexions, noves perspectives i propostes innovadores al Govern de la Generalitat, a institucions, entitats i empreses rurals i a la societat en general.
En el context actual, amb altes exigències en austeritat, eficiència i contenció de la despesa pública per la situació de crisi socioeconòmica que afecta el nostre dia a dia, a la qual no és aliena la Fundació, és quan més cal reforçar els seus objectius fundacionals: reflexionar sobre l’adaptació de les zones rurals als reptes que la societat planteja en l’actualitat i als que poden sorgir en un futur immediat i fer-ho de la manera més eficient i amb la màxima transparència, promovent la participació de persones, entitats i empreses en l’estudi, la investigació i l’anàlisi de les prioritats estratègiques per al futur del món rural català, que han de tenir com a objectiu preferent els ciutadans que hi viuen i les potencialitats amb les que cal dotar el món rural català perquè esdevingui un entorn de progrés econòmic i social, amb la preservació alhora de l’entorn.
La Fundació del Món Rural ha esdevingut un referent i un bon col·laborador a l’hora de sumar esforços amb entitats i institucions que també volen contribuir a dissenyar estratègies per a proporcionar més oportunitats de futur i millorar la qualitat de vida a les nostres comarques. Aquesta manera de treballar, amb visió prospectiva, fent xarxa i cooperant perquè cadascú faci més i millor allò que sap fer, és un signe d’identitat de la Fundació i ho ha de continuar essent.
En aquesta memòria hi trobareu la contribució que durant el 2012 des de la Fundació del Món Rural s’ha fet per tal d’assolir aquests objectius, i estic convençut que també concloureu que anem pel bon camí i que encara ens en queda molt per recórrer.
Hble. Sr. Josep M. Pelegrí i AixutPresident de la Fundació del Món Rural
Conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Cata-
lunya.
6
2012
7
2012
2. L’organització
2.1. Patronat
El Patronat de la Fundació del Món Rural (en endavant FMR), a més de ser l’ens titular, i d’exercir les funcions que el Capítol VI dels Estatuts estableix, és “l’ànima impulsora de l’activitat de la FMR”. El Patro-nat exerceix funcions d’impuls, seguiment, i control del que fa la FMR. El Patronat està format per grans empreses del sector agroalimentari i altres sectors amb una forta implantació al nostre país.
-President Hble. Sr. Josep Maria Pelegrí i Aixut, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM)
-Vicepresidència primera Sr. Jordi Sala Casarramona, director general de Desenvolupament Rural (DAAM)
-Vicepresidència segonaSr. Domènec Vila i Navarra, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries (DAAM)
-TresoreriaSra. Misericòrdia Montlleó i Domènech, directora executiva de la Fundació del Món Rural
-Secretaria Sra. Bibiana Domingo Barbena, advocada en cap del DAAM
Vocals:
Grupo Alimentario Argal, S.A.http://www.argal.comSr. Antonio Escribà i Segarra
Corporación Borges, S.L.http://www.borges.esSr. Antoni Pont Amenós i Sr. Ramon Pont i Amenós
Danone, S.A.http://www.danone.esSr. Javier Robles i González
8
2012
Gallina Blanca, S.A.http://www.gallinablanca.esSr. Xavier Argenté i Ariño
Grup Alimentari Guissona, S.A.http://www.cag.esSr. Jaume Alsina i Calvet
Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelonahttp://www.lacaixa.esSr. Àngel Pes i Guixa
Nestlé España, S.A.http://www.nestle.esSr. Josep Arcas i Romeu
Nufri, S.A.T.http://www.nufri.comSr. Francesc Argilés i Felip
Casa Tarradellas, S.A.http://www.casatarradellas.esSr. Josep Tarradellas i Arcarons Miquel Torres, S.A.http://www.torres.esSr. Joan Font i Guasch
Reunió del Patronat de la FMR del 2012El 22 de març de 2012 va tenir lloc la reunió anual del Patronat de la FMR que va presidir el conseller d’Agricultura, l’Honorable Sr. Josep Maria Pelegrí i Aixut. La trobada dels patrons va servir per presentar i aprovar el pla d’actuacions per a l’any 2012 i el pressupost. També es van analitzar els projectes portats a terme durant l’any 2011. Prèviament, s’havien fet reunions amb els representants de les diferents empre-ses que conformen el Patronat de la FMR.
La reunió del Patronat es va celebrar el 22 de març a les dependències del DAAM
9
2012
2.2. Direcció i equip tècnic
El Comitè de Direcció de la FMR fa seguiment de l’administració ordinària i marca les instruccions i directrius.
-Director general del Comitè de Direcció Sr. Jordi Sala i Casarramona
-Directora executiva Sra. Misericòrdia Montlleó
Per desenvolupar la seva activitat diària la FMR compta amb un equip de persones que assumeixen funcions tècniques, administratives i d’organització. L’equip tècnic té un perfil de professionals pluridis-ciplinar vinculats a l’enginyeria tècnica agrícola, la geografia, la sociologia, la politologia i les ciències ambientals amb l’objectiu d’abastar la diversitat d’àmbits i perspectives que conformen la realitat rural catalana.
Coordinació tècnicaSra. Meritxell Serret i Aleu
Equip tècnicSra. Anna Vilaseca i PuigpelatSr. Eduard Trepat i DeltellSr. Marc Costa i PuigpelatSra. Meritxell Casamayor de Pedro
AdministracióSra. Mireia Martí i Sans
10
2012
11
2012
3. La Fundació del Món Rural. Missió, objectius i identitat
Orígens
La FMR és impulsada pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i va ser creada per Acord de Govern el 2006, per tal de donar continuïtat al treball iniciat en el I Congrés del Món Rural.
Missió
• La missió de la Fundació és establir mecanismes facilitadors de la reflexió sobre els problemes específics i/o diferencials del món rural.
• La FMR té el mandat de promoure i divulgar debats, estudis, recerques i altres actuacions que vagin adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin la ruralitat com un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, infraestructures i serveis suficients i de qualitat, i que preservin el territori i les seves riqueses naturals i culturals. En definitiva, impulsar actua-cions que puguin derivar en la millora de les condicions de vida de les persones que viuen i treballen en l’àmbit rural.
• La missió final és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país. Això s’ha de traduir en una “ruralització” de l’activitat legislativa i de la presa de decisions polítiques, així com en una major transcendència en l’opinió pública de tot allò que concerneix a la quotidianitat i al progrés del món rural català.
• El benestar dels habitants del món rural és la finalitat última de la FMR.
Visió
• La FMR vol ser una organització que doni servei al poble de Catalunya a través de la promoció i la defensa del món rural i amb diversos mecanismes: reflexionant, aportant solucions, plante-jant nous debats, cercant nous reptes, aportant una perspectiva crítica i fent seguiment de les diferents realitats, ajudant i assessorant als agents implicats.
• La FMR té la voluntat de fer aquest treball en col·laboració amb els agents actius del món rural, defensant la premissa que són ells qui han d’involucrar-se i ser protagonistes en el des-envolupament del territori, per a dinamitzar i potenciar indirectament la seva activitat així com la seva transcendència a l’espai públic.
• La FMR vol promoure la participació de persones, institucions, entitats, associacions i empreses en l’estudi, la investigació i l’anàlisi de les prioritats estratègiques per al desenvolupament del món rural català.
12
2012
• Des d’un principi de lleialtat institucional, la FMR ha de ser l’ànima crítica que proposa canvis, estimula nous debats, fa que s’obrin noves línies de treball i fa que la perspectiva rural sigui sempre present en les disposicions de tots els estaments governamentals. És en aquest sentit que s’ha d’entendre la FMR com un aliat independent del Govern de la Generalitat.
• La FMR pretén ser un organisme reconegut i respectat pels agents polítics, econòmics i socials.
Principis rectors del treball de la FMR
• Professionalitat de l’equip tècnic i gestor de la FMR. El personal de la FMR té una base de formació i experiència tant en el camp de la capacitat de gestió com en el de l’economia, la sociologia, la política agrària i rural, la demografia, la geografia, el medi ambient, el periodisme i d’altres disciplines necessàries per cobrir el ventall d’aspectes que la FMR vol abraçar del món rural.
• Rigor i independència. En els diferents àmbits d’actuació, ja sigui en estudis, recerques, jor-nades, observatoris o en intervencions públiques dels seus membres, la FMR es compromet a realitzar la seva activitat d’una manera rigorosa que garanteixi la seva independència com a entitat.
• Multidisciplinarietat. La FMR ha de cobrir una gran varietat d’assumptes molt diversos i amb perfils molt diferents en relació al món rural. L’enfocament divers dels temes a tractar farà de la FMR un bon òrgan interlocutor amb direccions i unitats d’altres departaments del Govern de la Generalitat.
• Priorització. La FMR adaptarà els seus recursos i el seu pressupost a l’impacte previsible de cada actuació potencial. Els sectors, els temes i els formats hauran d’adaptar-se a la limitació de recursos.
Els valors que aporta la FMR a la societat catalana
La FMR aporta a la societat catalana el valor de vetllar pel seu món rural:
• Valor del coneixement: A través d’estudis, recerques, treballs, publicacions i d’altres, es gene-rarà coneixement sobre el món rural, la seva gent, la seva economia i el seu territori. Aquest coneixement es difondrà i es posarà a disposició de la societat i del Govern.
• Valor relacional: Existeixen molts centres, fundacions, organismes especialitzats que realitzen una feina de qualitat en molts dels aspectes que afecten al món rural. És amb aquests amb qui la FMR ha de treballar per generar aquell coneixement que volem assolir. Accions conjuntes, acords de col·laboració, convenis, etc., permetran crear una xarxa de col·laboradors, la qual cosa tindrà efectes multiplicadors de la tasca que desenvolupa la FMR i aquests agents.
• Internacionalització: La FMR cercarà referents fora de l’àmbit català –tant a l’estat com a altres països- per tal de compartir coneixements i experiències, d’establir col·laboracions, etc. Impulsar “bones pràctiques” en desenvolupament rural a nivell europeu i internacional serà una de les prioritats que tindrà la FMR.
• Visibilitat pública: La FMR ha de promoure la valoració del món rural per part de la societat catalana. Fer més presents els problemes de l’entorn rural i ressaltar les externalitats positives que generen les activitats rurals tradicionals, és un valor que la FMR ha d’aportar al desenvolu-pament del món rural.
13
2012
Els valors que la FMR aporta a les administracions públiques
• El primer i gran avantatge que té la FMR és el seu distanciament de la gestió de Govern i dels problemes del dia a dia. Això li permet pensar i actuar de manera prospectiva. No ha de resol-dre problemes urgents sinó que els ha d’anticipar i donar alternatives de solució. La FMR vol posar en valor el món rural i fomentar el seu desenvolupament.
• La capacitat econòmica i pressupostària de la FMR permet una gestió àgil i eficaç en la contrac-tació de proveïdors i serveis, així com d’experts. Des del punt de vista dels ingressos, ésser una organització sense ànim de lucre i no una unitat governativa permet obtenir finançament privat alternatiu, que una unitat de l’Administració difícilment assoliria.
• La flexibilitat que té la Fundació per realitzar determinades fites, o portar a terme actes, estudis, etc. no la tenen en general les administracions públiques. La FMR és petita i àgil i pot reaccionar en poc temps enfront una necessitat concreta i donar-hi resposta ràpida.
• Des de la FMR es poden endegar iniciatives i propostes arriscades que el rol de l’administració no permet. La FMR pot assumir el llançament d’idees i propostes innovadores i trencadores per contribuir a generar un debat més plural sobre les necessitats del món rural.
Destinataris
Els beneficiaris de la tasca de la FMR són, en primer lloc, les persones que viuen i treballen en el món rural i, en general, tota la societat catalana.
• El principal receptor dels nostres productes i serveis és el Govern de la Generalitat. Els informes, dictàmens, estudis, observatoris i recerques han de ser útils a l’Executiu català i, principalment, a les unitats l’activitat de les quals recau en el món rural.
• Els nivells d’administració local (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) són també re-ceptors de les recerques, informes i estudis que la FMR porta a terme.
• Els agents actius i representatius del desenvolupament econòmic i social en l’àmbit rural, també són destinataris principals dels recursos que la FMR posa a l’abast, ja sigui en forma d’estudi, informe, publicacions, recerques, jornades de difusió...
Socis i aliances
L’àmbit del món rural que vol abordar la FMR és molt ampli i divers, en el qual ens trobem davant de tres situacions diferents:
Primera: Hi ha moltes organitzacions que ja cobreixen bona part d’aquest àmbit vinculades amb la ramaderia, l’agricultura o el paisatge, però molts cops estan especialitzades en alguna àrea de coneixe-ment o tenen una visió molt local i estan centrades en problemes del dia a dia.
Segona: Per un altre costat hi ha força organitzacions públiques i privades que treballen en temes que afecten al món rural, però que no tenen ni l’enfocament ni la visió “rural” global quan els tracten.
Tercera: S’ha de fer pal·lès que hi ha aspectes que no cobreix ningú. Són temes frontera entre discipli-nes o entre divisions departamentals en les administracions que, en no ser prioritaris, han anat quedant en l’oblit tot i que són importants.
La FMR ha de crear xarxa amb les entitats vinculades al món rural o que poden contribuir al compli-ment dels seus objectius. Entre aquestes organitzacions cal destacar: universitats, centres de recerca i d’estudis, fundacions, organitzacions sense ànim de lucre, departaments i/o unitats administratives del Govern.
14
2012
Com articulem aquestes relacions en xarxa? A través de diferents mecanismes que aniran canviant en el temps i segons les circumstàncies i priori-tats:
• Convenis de cooperació continuada.• Col·laboracions puntuals. • Coorganització d’actes.• Contactes amb el món local • Participacions creuades de membres i/o representats de cada organització en els òrgans asses-
sors o de direcció que es convingui • Participació de personal i experts de la FMR en actes d’altres organitzacions.• Participació en organismes supranacionals, confederacions, fundacions, etc. que tinguin objec-
tius semblants a la FMR en d’altres territoris.
La FMR vol fer conscient a la societat catalana del paper estratègic del món rural.
15
2012
4. Línies d’actuació
La FMR té com a objectiu promoure la participació de persones, entitats i empreses en l’estudi, inves-tigació i anàlisi de les prioritats estratègiques pel futur del món rural català. D’acord amb aquesta fita, es plantegen diversos projectes i accions que pretenen establir mecanismes facilitadors de la reflexió sobre els problemes específics i/o diferencials del Món Rural. En aquest sentit, promou i difon debats, estudis, recerques i porta a terme altres actuacions adreçades a trobar models de desenvolupament que reverteixin en la millora de les condicions de vida de les persones que viuen i treballen en l’àmbit rural. Tot fomentant, alhora, el valor de la ruralitat i la idea que el món rural té un valor estratègic per al desenvolupament sostenible del conjunt del país.
Les línies d’actuació per a l’any 2012 s’han estructurat d’acord amb la idea que per a una major efectivi-tat cal treballar de manera transversal i multidisciplinar (ja sigui dues o més disciplines, d’entre les quals l’econòmica, la social, la política, la mediambiental, etc.). En aquest sentit, els projectes s’estructuren al voltant de tres grans línies d’actuació, les quals corresponen a tres grans objectius:
• Dinamització econòmica i social
• Equilibri territorial i sostenibilitat
• El valor del món rural
4.1. Dinamització econòmica i social. Ruralactiva
Aquesta línia d’actuació correspon al programa Ruralactiva, sota el qual s’hi inclouen projectes que volen fomentar el debat i la reflexió sobre la dinamització econòmica en zones rurals tenint en compte temes de caire social com l’educació, l’ocupació, o la pobresa, per tal de fomentar una societat del benestar que alhora sigui sostenible. Així mateix, estan orientats principalment a aquells col·lectius de la població que són estratègics per al desenvolupament sostenible i la dinamització econòmica del món rural, com ara els joves, les dones, etc. Col·lectius que, alhora, tenen una gran potencialitat en relació a cobrir filons o nous jaciments d’ocupació i a potenciar noves oportunitats de negoci al món rural.
Ruralactiva, emprenedoria rural es va iniciar el 2009 amb l’objectiu d’impulsar estratègies i instru-ments adequats per a la promoció de l’emprenedoria i pel foment de la creació d’empreses en les co-marques rurals catalanes, vinculant diferents entitats de l’àmbit públic i privat que treballen en el foment, la creació i la consolidació d’activitats empresarials a comarques. Segons el Director General de la FMR, Jordi Sala, “una de les línies de treball de la FMR és fer anàlisis de prospectiva que ajudin a la recerca de noves fonts d’ingressos, fomentin l’emprenedoria i dinamitzin l’economia de les nostres comarques rurals. Aquests objectius tenen una especial significació en aquest moment d’incertesa econòmica”.
16
2012
Les accions de RuralActiva durant el 2012 han estat destinades a fomentar la iniciativa emprenedora i a donar suport a la creació d’empreses, a detectar oportunitats d’ocupació i a fomentar iniciatives empresarials que desenvolupin nous productes o serveis que donin respostes a les necessitats del món rural.
4.1.1. Web Ruralactiva
RuralActiva.net és el portal del projecte RuralActiva de la FMR i vol donar un servei als emprenedors rurals, tot acostant-los els recursos i les entitats que els poden ser útils de cara a desenvolupar els seus projectes. Alhora, RuralActiva.net està concebut com un espai d’intercanvi d’informació entre persones, entitats, administracions, acadèmics, investigadors que volen contribuir al foment de l’emprenedoria rural.
Durant l’any 2012 s’ha continuat amb la difusió del butlletí mensual Butlletí de RuralActiva. Empre-nedoria Rural a Catalunya, el qual arriba a més de 400 contactes. El butlletí es divideix en quatre seccions: una experiència emprenedora, amb entrevistes a emprenedors del món rural que poden servir d’exemple i que poden ser inspiradores per a altres projectes; actualitat i notícies en el món de l’emprenedoria rural catalana; ajudes i premis, i una agenda.
RuralActiva.net és, des d’un punt de vista general, un marc idoni per a promoure l’emprenedoria i per a fomentar la creació d’empreses a les comarques rurals catalanes i és també, des d’un punt de vista particular, un marc que vol aportar solucions a les inquietuds i als dubtes concrets que l’emprenedoria del món rural planteja, trets en els quals vol continuar treballant i incidint en el futur.
El logotip de RuralActiva.
Línies de treball
• Web Ruralactiva
• Emprendre a la Meva Escola
• Rudona
• Social Coop. Atendre les persones generant ocupa-ció femenina a través del cooperativisme agrari
• Serveis d’atenció a les persones grans a les comar-ques del Pirineu lleidatà
• Odisseu. Programa pel retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural
• Dinamització econòmica d’un territori a través d’una estratègia turística basada en la fruita dolça
• Present i futur de l’alimentació a Catalunya
• Altres
17
2012
4.1.2. Emprendre a la Meva Escola
Emprendre a la Meva Escola (EME) és un programa pedagògic de foment de cultura emprenedora impulsat i coordinat per la FMR en el marc del projecte RuralActiva. A través d’activitats didàctiques, vol fomentar actituds i habilitats emprenedores entre l’alumnat d’Educació Primària de les escoles ru-rals. L’activitat es concreta en què l’alumnat crea i gestiona una cooperativa durant el curs escolar, en el marc de la qual es fabriquen productes que posteriorment es venen en un mercat o fira del seu poble i llurs beneficis es destinen a una activitat comuna i un tant per cent a una ONG que escullin.
Curs 2011-2012
Trenta-tres escoles rurals de la Catalunya Central, les Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran i de les comar-ques de Ponent van desenvolupar el projecte Emprendre a la Meva Escola el curs 2011-2012. En total hi van participar 68 mestres i 838 alumnes. Es va donar formació a 32 professors i professores.
Durant el 2012 es van realitzar un total de 60 visites de seguiment i es van celebrar 47 mercats corres-ponents al curs 2011-2012.
Curs 2012-2013
Trenta-tres escoles rurals de la Catalunya Central, les Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran i de les comar-ques de Ponent han continuat desenvolupant el programa Emprendre a la Meva Escola el curs 2012-2013. En total durant aquest curs hi participen 60 mestres i 720 alumnes.
Pel que fa al curs 2012-2013, no s’incorporen noves escoles ni es fa formació al professorat degut a les contencions pressupostàries.
La FMR creu que aquest projecte és una estratègia de futur per al món rural ja que el foment de la cultura emprenedora entre els més joves permet formar un capital humà arrelat al territori que pro-mogui l’ocupació i el treball en i per a la comunitat local. Així mateix, per a les zones rurals, el foment de la cultura emprenedora és bàsic perquè la creació de nova activitat econòmica amplia el ventall de serveis als ciutadans, millora la seva qualitat de vida, i ajuda a mantenir la població existent i a atraure nous residents.
Nombre d’escoles participants
A la taula següent es mostra la relació del nombre d’escoles participants.
Província Comarca Curs 2011-2012Barcelona
Barcelona
Lleida
Lleida
Lleida
Lleida
Lleida
Tarragona
Tarragona
Tarragona
Total de Catalunya
Curs 2012-2013Berguedà
Osona
Alt Urgell
Cerdanya
Garrigues
Pallars Jussà
Segrià
Montsià
Ribera d’Ebre
Terra Alta
10
6
3
2
5
1
1
7
2
1
5
33
6
1
2
5
1
0
7
2
1
5
30
18
2012
Col·laboradors en el desenvolupament del projecte
S’ha treballat conjuntament amb l’empresa pública d’Astúries, Valnalón, Ciudad Tecnológica, que ha dis-senyat i desenvolupat el programa “Emprender en mi escuela” a la seva comunitat autònoma i a d’altres, i que aporta la formació dels professors, l’assessorament en la implantació i adaptació del projecte, i el material educatiu per als alumnes de primària. Han contribuït a la difusió del projecte el Secretariat de les Escoles Rurals i l’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya (OBERC), que han facilitat el contacte amb les escoles. Els Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament han col·laborat a difondre el projecte i a arribar al professorat. A més, el Departament d’Ensenyament dóna un reconeixement oficial a la formació que reben els professors per poder desenvolupar el programa. D’altra banda, a la comarca del Berguedà es col·labora amb el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà per a realitzar-hi el seguiment del projecte i difondre’l entre els agents locals. I a la comarca de la Terra Alta es compta amb el recolzament de l’entitat Derruta a l’hora de difondre el projecte entre els agents locals.
Reunions de treball
Durant l’any 2012 la FMR va fer una sèrie de reunions per tirar endavant i difondre el projecte, amb institucions comar-cals i locals, amb el Departament d’Ensenyament, i altres. Així mateix, també es va fer tot un seguit de visites de segui-ment a les escoles participants i sessions de formació amb els professors del curs 2011-2012.
Actes públics
La FMR va participar en l’organització i va assistir als mercats on el alumnes de primària venen els productes artesanals elaborats per ells mateixos durant tot el curs escolar en el marc del projecte EME. Es va ser present en els següents mercats centrals, en els que van participar vàries escoles de cada zona:
Calendaride treball
• 13, 17, 22, 27 de febrer, 15 de març i 13 de noviembre, reunions amb els Consells Comarcals i agents locals.
• 15 de maig, 16 de juliol i 26 de setembre, reunions amb el Departament d’Ensenyament.
• 25 de setembre reunió amb l’empresa pública Valnalón.
• Gener, març i desembre, visites de seguiment a les escoles.
• Febrer, abril i juny, tutories i formació al professorat.
Data Població20 maig
23 maig
24 maig
29 maig
2 juny
5 juny
5 juny
Puigcerdà
La Pobla de Segur
Lleida
La Seu
Berga
Amposta
Vic
Les cooperatives escolars també van ser presents en els mercats locals dels pobles de les diferents escoles que han participat al projecte. En total, s’ha participat en 47 mercats durant el 2012 a partir d’aquest projecte. Alumnes entrevistats per la premsa local al mercat de Berga.
19
2012
4.1.3. Rudona
Rudona és un projecte iniciat el 2007 per la FMR i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, promogut pel Departament d’Empresa i Ocupació, durant els anys del projecte 2007 a 2009 antic Departament de Treball, i el Servei d’Ocupació de Catalunya en col·laboració amb el Fons Social Europeu, i amb el suport del DAAM. L’objectiu principal d’aquest projecte és donar resposta a les necessitats de les dones rurals a partir d’un servei integral que permeti facilitar l’accés a l’ocupació, a la formació, la promoció profes-sional i a unes millors condicions de treball. Les seves principals línies d’intervenció són:
• Oferir informació i orientació a les dones rurals sobre iniciatives empresarials i la seva gestió a l’entorn rural.
• Potenciar activitats econòmiques i iniciatives emprenedores d’autoocupació i de diversificació de les activitats ubicades en el medi rural especialment adreçades a les dones rurals.
A partir d’aquest projecte s’han encetat les principals línies de treball al voltant del paper de la dona al món rural i s’ha realitzat el seguiment i s’ha donat continuïtat al projecte mitjançant l’actualització del web i presentacions d’estudis i treballs.
Actes públics
La FMR va participar el dia 11 de febrer, a Menorca, al V Seminari Agricultura i Medi Ambient que or-ganitzava el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, presentant els projectes que porta a terme al voltant de la dona rural. L’objectiu del seminari era divulgar diferents experiències i coneixe-ments per tal d’aconseguir apropar els objectius socials, ambientals i econòmics de les finques agràries, a fi d’assegurar-se un futur viable.
El 30 d’octubre va tenir lloc al Parlament de Catalunya una jornada de treball sobre dona i món rural, en la qual va participar la FMR junt amb altres entitats i agents del territori que treballen en l’àmbit de les dones rurals. A la jornada de treball es va debatre la situació de les dones, les dificultats amb què es troben en el dia a dia i les perspectives de futur de la feina que fan al món rural.
Participants a la jornada de treball sobre dona i món rural al Parlament de Catalunya, el 30 d’octubre de 2012.
Amb motiu del dia internacional de la dona rural la FMR va participar en diversos actes, presentant una ponència del nostre treball: el 15 d’octubre a Lleida i a Barcelona i el 17 d’octubre al Pla Santa Maria.
20
2012
4.1.4. Social Coop. Atendre les persones generant ocupació femenina a través del cooperativisme agrari.
SOCIAL COOP és el projecte que dóna continuïtat pràctica al treball que durant l’any 2010 va iniciar la FMR amb el projecte “Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català. Models de gestió empresarial: Aproximacions des del cooperativisme” al qual van sumar-se la Federació de Cooperati-ves Agràries de Catalunya (FCAC), la Fundació Catalana de Cooperació (FCCOP), Ara Coop. Així mateix, aquest estudi provenia de les conclusions extretes de l’informe “Noves oportunitats d’ocupació per a les dones rurals”, realitzat en el marc del projecte Rudona, el qual apuntava als serveis a les persones com a potencial filó d’ocupació femenina i rural.
El projecte SOCIAL COOP, endegat per la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya (FCAC) i la FMR, i amb Ara Coop el 2011 i les federacions de cooperatives agràries de les comunitats autònomes Aragó, Astúries, Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia, naixia amb la voluntat d’implementar un model de prestació de serveis de proxi-mitat. SOCIAL COOP és la posada en pràctica, a través d’una prova pilot, que vol:
• crear, en el marc del cooperativisme agrari, noves oportu-nitats de revitalització i diversificació de l’economia rural mitjançant els serveis d’atenció a la gent gran,
• generar ocupació femenina a les zones rurals,
• millorar la qualitat de vida de la gent gran a les zones rurals.
Calendaride treball
• 6 de març reunió amb el Departament d’Empresa i Ocupació.
• 18 de gener, 15 de març i 15 de maig, reunions de treball amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
• 22 de novembre reunió amb la Cooperativa de Salelles.
• 28 de novembre reunió amb el Consell Comarcal del Bages i agents de la zona.
El Celler Cooperatiu de Salelles
Dins el marc del projecte SOCIAL COOP: atendre a les persones, generant ocupació femenina, a tra-vés del cooperativisme agrari, hi ha diferents cooperatives agràries interessades en explorar aquesta possibilitat, i entre elles el Celler Cooperatiu de Salelles. Durant el 2012, la FMR en col·laboració amb la Federació de Cooperatives Agràries i, amb el suport de la Diputació de Barcelona, han desenvolupat un pla de teball que contempla l’anàlisi de necessitats i estudi previ de mercat per a elaborar el pla d’empresa adequat a la cooperativa de Salelles. Per a elaborar aquest pla s’han realitzat de grups de treball amb els agents econòmics significatius de la zona per tal de validar, completar i adaptar l’estudi a la realitat. Així, la Cooperativa de Salelles es suma ja com a quarta cooperativa agrària que duu a terme aproximacions en aquest sentit.
4.1.5. Dones de muntanya: serveis d’atenció a les persones grans a les comarques del Pirineu lleidatà
Durant el 2012 s’ha endegat el projecte “Dones de muntanya: serveis d’atenció a les persones grans a les comarques del Pirineu lleidatà. Models empresarials”. L’objectiu és detectar oportunitats d’ocupació en serveis a persones dependents per a dones de zones de muntanya, i proposar estratègies i eines per a la creació i l’acompanyament de projectes de negoci i noves empreses. Aquest projecte suposa la continuïtat del que ja s’havia treballat prèviament amb el projecte “Dones i serveis d’atenció a les
21
2012
persones al món rural català. Models de gestió empresarial: Aproximacions des del Cooperativisme”. En aquest cas, s’exploren les possibilitats i es volen aportar solucions que assumeixin l’especificitat de les zones de muntanya, on no hi ha quantitativament tantes cooperatives agràries.
Com a primer pas, s’ha elaborat la diagnosi per a detectar les zones amb més vulnerabilitat i necessi-tats d’aquests serveis al Pirineu, i en les que també hi hagi més potencialitats de cobrir-los a través de població aturada femenina, amb l’objectiu de fomentar la igualtat d’oportunitats i a la perspectiva de gènere. Per a la seva elaboració s’ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Lleida. L’objectiu últim és arribar a una altra prova pilot en aquesta zona.
La FMR creu que la importància d’aquest projecte rau en tres aspectes clau:
1. impulsar la creació d’ocupació i emprenedoria amb un fort component femení a municipis de mun-tanya.
2. fer front a l’envelliment i sobreenvelliment del món rural català, i a la manca de dotació i/o adequació de serveis per aquest col·lectiu, especialment complexe a zones de muntanya poc poblades i aïllades.
3. dinamitzar i diversificar les economies d’aquestes zones.
Les altes taxes d’envelliment i dependència ens plantegen una necessitat social que pot ser coberta amb nous models empresarials que també generin ocupació i emprenedoria per a las dones rurals. Cobrir aquests aspectes també significa tractar un dels objectius de la política de desenvolupament rural europea, la igualtat d’oportunitats.
Reunions de treball
La FMR ha mantingut reunions de treball amb la Universitat de Lleida, per tal de col·laborar en l’elaboració de la diagnosi.
4.1.6. Odisseu. Programa pel retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural
ODISSEU, el Programa per al retorn i la inserció laboral dels joves al medi rural, és un projecte que va néixer el 2010 a partir de la iniciativa de la FMR i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA). Aquest 2012 el projecte ha passat a ser liderat per la Direcció General de Desenvolupament Rural del DAAM i per la Direcció General de Joventut del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, i la FMR i ARCA han col·laborat en la implementació junt amb els Grups d’Acció Local del programa Leader i la Xarxa de Tècnics de Joventut.
L’èxode de persones joves, majoritàriament per formació però també per treball, cap a zones urbanes i el fet que en acabar la formació no retornin a la seva zona o municipi d’origen, és un repte principal per al desenvolupament socioeconòmic i la vertebració dels territoris rurals. ODISSEU té l’objectiu inicial de fomentar el retorn del capital humà format a les zones rurals d’origen, a través del contacte i la im-plicació dels principals agents que incideixen en la seva transició: les universitats i centres de formació, les empreses locals, les institucions i administracions que intervenen en les polítiques de desenvolupa-ment rural, d’ocupació i de creació d’empreses i en les polítiques de joventut.
El 2011 es va desenvolupar una primera fase i es van presentar els resultats de la diagnosi sobre les migracions juvenils a Catalunya i les oportunitats de desenvolupament econòmic de les comarques de l’Alta Ribagorça, la Noguera, el Solsonès, la Ribera d’Ebre i el Ripollès; també un recull comparatiu
22
2012
de casos d’èxit similars en altres països i la proposta de me-todologia d’intervenció. Finalment, es va realitzar una visita per conèixer l’experiència del programa Place aux jeunes del Quebec.
Durant el 2012 s’han iniciat els passos per implicar els dife-rents agents i iniciar accions per acostar els joves universita-ris al teixit econòmic de les comarques pilot on comença la implementació. S’han realitzat les taules de concertació te-rritorial a les zones d’implementació del projecte. Aquestes taules de concertació territorial són una de les accions base i de més trascendència del projecte Odisseu. S’ha signat un conveni de col·laboració entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el Departament de Benestar Social i Família (a través de la Direcció General de Joventut), la FMR i ARCA, pel desenvolupament del pro-grama ODISSEU a Catalunya i que preveu la participació del Grups d’Acció Local i dels tècnics de Joventut en les accions d’implementació.
S’ha actualitzat la diagnosi realitzada el 2011 i s’han analitzat 2 comarques més, l’Alt Urgell i el Priorat.
S’han convocat Taules de Concertació amb els agents so-cioeconòmics i tècnics de promoció a les 7 comarques pilot i han tingut lloc reunions prèvies informatives en tres comar-ques més, de manera que unes 106 persones hi han partici-pat. A les Taules de Concertació, s’han decidit les accions per acostar les empreses locals als joves i les accions de sensibi-lització. Durant el 2012 s’han realitzat un total de 27 actua-cions, i s’han proposat 58 actuacions a realitzar a mitjà i llarg termini (2013 i 2014).
Calendaride treball
• 9 de gener, reunió amb la DG d’Universitats.
• 20 de febrer, reunió de treball amb l’ARCA.
• 15 de juny, 5 de setembre i 18 de desembre, reunions de coordinació amb DG Joventut, DG Desenvolupament Rural i ARCA.
• 26 de setembre, sessió de treball amb Tècnics de Joventut.
• 9, 18 i 25 d’octubre ,Taules de concertació del Solsonès, de l‘Alt Urgell i del Priorat.
• 23 i 29 de novembre i 10 de desembre, reunions amb les Càtedres d’emprenedoria de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Lleida, i amb la Universitat de Girona.
S’han fet reunions per a preparar el treball amb les universitats i s’han establert uns primers contactes, amb les Càtedres d’Emprenedoria de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Lleida i amb la Universitat de Girona, per tal d’establir interlocutors i preparar una proposta d’accions adreçades als estudiants de cada universitat.
Reunions de treball
Per al seguiment del projecte s’han realitzat diferents reunions de coordinació amb la Direcció General de Desenvolupament Rural, la Direcció General de Joventut i l’ARCA.
23
2012
4.1.7. Dinamització econòmica d’un territori a través d’una estratègia turística basada en la fruita dolça
El projecte neix a partir de la iniciativa local de l’Ajuntament d’Aitona, a la comarca del Segrià, i la FMR hi col·labora per tal de crear i transferir a altres municipis un model de dinamització econòmica d’un territori a través d’una estratègia turística àmplia i integral basada en la fruita dolça.
Durant el 2012 s’ha elaborat la diagnosi inicial, que consta de dos parts. La primera, es una recerca i explotació de dades sociodemografiques, d’estructura agrària i econòmica d’aquells territoris de Ponent amb producció de fruita dolça i amb una activitat turística fins al moment poc desenvolupada, que abasten les comarques del Segrià, Pla d’Urgell, Noguera, Urgell i les Garrigues.
Al mateix temps s’ha fet seguiment de la iniciativa d’ Aitona, a la comarca del Segrià, liderada per l’Ajuntament del municipi que ha realitzat diferents actuacions enfocades a dinamitzar el sector i sensi-bilitzar la població.
Per a l’elaboració de la diagnosi s’han mantingut contactes amb agents sectorials i de l’àmbit de la recerca per a completar la informació de la diagnosi del projecte. D’altra banda també es va signar un conveni de col·laboració amb el Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l’Oci a les Comarques de Tarragona (CMCTUR) que integra els grups d’investigació i investigadors de la URV i que faciliten la transferència de tecnologia, pel qual s’ha elaborat la segona part que consisteix en un infor-me d’avaluació de la potencialitat turística basada en la fruita dolça com a argument i sobre l’estratègia pel desenvolupament turístic de la plana de Lleida. A partir de la diagnosi es farà un treball participat amb els agents locals per tal de contrastar i concretar l’estratègia i les propostes, i per tal de transferir
Calendaride treball
• 3 d’abril, reunió amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida per presentar conveni de col·laboració.
• 17 de maig, reunió amb el Consell Comarcal del Segrià.
• 24 de maig i 5 de juliol, reunions de treball amb l’Ajuntament d’Aitona.
• 30 d’octubre, entrevista a AFRUCAT per conèixer la visió d’experts en la matèria
• 23 de maig, 5 d’octubre i 16 de novembre, reunions de treball amb la Universitat Rovira i Virgili.
el model.
Reunions de treballPer al desenvolupament del projecte la FMR s’ha reunit amb diferents entitats i institucions, per tal d’exposar, com-partir i contrastar els objectius del treball, recollir informa-ció i plantejar col·laboracions.
Actes públicsLa FMR va explicar el projecte, entre altres línies de treball, a les jornades dels dies 3 i 4 d’octubre dedicades a l’Horta de Lleida dins el marc de l’exposició “El Món Agrari a les terres de parla catalana”.
Participació en la diada de fruita dolça al municipi d’Aitona on hi va assistir el vicepresident primer de la FMR, el Sr. Jordi Sala.
24
2012
Assistents a la jornada celebrada per la Fundació Príncep de Girona
4.1.8. Present i futur de l’alimentació a CatalunyaL’any 2012 la FMR ha desenvolupat l’estudi “Present i futur de l’alimentació a Catalunya. Estudi pros-pectiu” amb la col·laboració de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona.
L’objectiu principal d’aquest estudi és plantejar escenaris futurs en l’alimentació a Catalunya, tenint en compte quines són les tendències actuals en tots els elements i indicadors que hi incideixen i quina és la seva evolució prevista, per a proposar escenaris desitjables en termes de millora de la dieta i la cultu-ra alimentària de la població. En base a les dades aportades i de les tendències de consum analitzades
Calendaride treball
• 15 de maig i 4 d’octubre amb la Universitat de Barcelona
per aquest estudi es vol aportar propostes i possibles actua-cions i intervencions, a portar a terme des de la pròpia admi-nistració autonòmica i altres agents econòmics i socials, per a millorar des de la producció dels aliments fins al consum final, per tal de promoure i fomentar una dieta saludable basada en la gran varietat d’aliments que es disposa a Catalunya.
4.1.9. Altres
Jornada tècnica: ocupació i emprenedoria als espais naturals
La FMR va presentar la web “Ruralactiva.net: una plataforma d’emprenedoria rural”, a la jornada organit-zada per la Diputació de Barcelona al Castell de Montesquiu el 18 d’octubre. Es van presentar diferents iniciatives i projectes innovadors sobre la preservació dels espais rurals i naturals i el desenvolupament econòmic i sostenible del territori.
Jornada sobre projectes públics locals d’èxit, economia i ocupació, amb biomassa forestal
La FMR va col·laborar amb la ponència “Ocupació i biomassa forestal: idees per la innovació i l’emprenedoria”, amb reflexions al voltant de la potencialitat de generar ocupació al sector i la impor-tancia d’afavorir les sinèrgies i un clúster empresarial, a la jornada organitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalaunya (CTFC) a Palafrugell el 9 de novembre.
Jornades d’Educació Emprenedora a Espanya de la Fundació Príncep de Girona
La FMR va participar a les Jornades d’Educació Emprenedora a Espanya, organitzades per la Fundació Príncep de Girona el 25 i 26 de gener de 2012 a Caldes de Malavella, per a exposar l’experiència d’implantació a les escoles rurals catalanes del pro-grama Emprendre a la Meva Escola. En aquestes jornades van participar entitats i representants de les dife-rents comunitats autònomes que im-pulsen programes educatius i peda-gògics al voltant de l’emprenedoria.
25
2012
4.1.10. Repercussió als mitjans de comunicació
Projecte EME
EL PERIÓDICO6 de febrer. Article: “Aprendre a cooperar”
REGIÓ 713 de febrer. Article: “13 escoles rurals de la Catalunya Central participen en un programa d’emprenedoria”
SOM GARRIGUES17 de febrer. Article: “Emprenedors, ja de ben petits”
EFEAGRO18 de febrer. Article: “Unos 900 alumnos de escuelas rurales aprenden a ser emprendedores”
DIARI DE TARRAGONA26 de febrer. Article: “Los objetivos de la Emprendeduría escolar”
SER RÀDIO28 de febrer. Entrevista a la Meritxell Serret, coordinadora tècnica de la FMR.
TV322 de maig. Entrevista a la Cori Montlleó, directora executiva de la FMR en la presentació del projecte EME a les escoles rurals d’Alcanó i Sarroca.
TELEVISIÓ PIRINEUS29 de maig. Notícia: “Cooperatives escolars al mercat de La Seu”
TELEVISIÓ LLEIDA28 de maig. Notícia: “Cooperatives escolars”
RADIOTELEVISIÓ ESPANYOLA. RÀDIO 425 de maig. Entrevista a la Cori Montlleó, directora executiva de la FMR.
RODA DE PREMSA AMB MITJANS RADIOFÒNICS DEL BERGUEDÀ25 de maig. Presentació del projecte EME junt amb el Consorci Cercs-Berguedà per part de la directora Cori Montlleó i el tècnic Eduard Trepat.
CATALUNYA RÀDIO24 de maig. Article: “Uns 200 alumnes de primària venen les seves creacions al mercadet del Camp d’Esports de Lleida”
TELENOTÍCIES COMARQUES LLEIDA28 de maig. Entrevista a la Cori Montlleó, directora executiva de la FMR.
L’INFORMATIU. TELENOTÍCIES VESPRE DE LA 224 de maig. Entrevista a l’Eduard Trepat, tècnic de la FMR.
ACN24 de maig. Article: “Uns 200 alumnes de primària venen les seves creacions al mercadet del Camp d’Esports de Lleida”
EL SEGRE22 de febrer. Article: “Emprenedors des de primària”25 de maig. Article: “Empresaris des de primària”30 de maig. Article: “Escolars de l’Alt Urgell creen una cooperativa als col·legis i venen els seus productes al mercat setmanal de La Seu”
LA MAÑANA25 de maig. Article: “Uns 200 alumnes de primària venen les seves creacions al mercadet del Camp d’Esports de Lleida”
BON DIA24 de maig. Article: “Uns 200 alumnes de primària venen les seves creacions al mercadet del Camp d’Esports de Lleida”
PRESÈNCIA. SUPLEMENT DE EL PUNT AVUI1 de juny. Article: “Nens empresaris”
26
2012
REVISTA GUIX3 de novembre. Reportatge sobre l’emprenedoria a l’escola rural.
Rudona
ELS MATINS DE TV319 de desembre. Participació de la directora executiva Cori Montlleó en el debat sobre la dona rural.
Projecte ODISSEU
SOM GARRIGUESMarç de 2012. Entrevista a l’Anna Vilaseca, tècnica de la FMR.Novembre de 2012. Difusió de la Taula de Concertació.Desembre de 2012. Article: “Inicien un programa per a retornar el joves als pobles”
27
2012
4.2. Equilibri territorial sostenibilitat
El medi ambient és un dels valors fonamentals i distintius del món. El desenvolupament sostenible d’aquest àmbit ha de fer possible la conservació del seu patrimoni natural i cultural, ja que la natura ha anat històricament vinculada a les activitats agràries, forestals, cinegètiques, extractives o energètiques que s’han desenvolupat en el territori. Des d’un punt de vista ambiental, la FMR treballa projectes relacionats amb els recursos disponibles al territori, els espais i el paisatge, els boscos, les energies al-ternatives i els seus aprofitaments. La FMR fomenta la innovació i tots aquells elements que incentivin el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats empresarials ubicades en les diferents zones del territori rural català, des d’una perspectiva d’equilibri territorial i socioambiental.
Línies de treball
• El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya
• Camins ramaders i transhumància a Catalunya
• Regulació de la recol•lecció de bolets
• Anàlisi de l’afectació de nous regadius envers el desenvolupament territorial. El cas del canal Algerri Balaguer
• Urbanisme. El municipi més enllà del casc urbà
• I Congrés Rural Smart Grids
4.2.1. El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya
Aquest treball s’inscriu a la línia d’actuació de la FMR que promou la identificació dels impactes i fun-cions territorials del sector agropecuari català, la valoració econòmica de les respectives externalitats i la definició d’estratègies de contraprestació.
L’estudi “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya”, publicat l’any 2011, calcula el valor de mercat que té l’activitat econòmica directa i indirecta derivada de la producció agroramadera i forestal del nostre país i el valor de les externalitats que genera aquest sector. L’objectiu és valorar “els efectes que l’activitat del sector primari genera en altres àmbits de la societat i que, habitualment, no formen part dels balanços econòmics clàssics del sector, atès que es tracta de funcions i/o impactes que no tenen assignat un preu de mercat”.
Durant el 2012 s’ha continuat amb el treball d’un grup de reflexió, format per diferents experts en la matèria, per tal de consensuar i redefinir línies estratègiques de contraprestació als efectes valorats, a partir de la proposta de l’estudi presentat el 2011. També, s’ha continuat amb la difusió de l’estudi a través de jornades, ponències i articles.
Actes públics
Presentació de l’estudi “El valor ocult de l’activitat agropecuària” a les Jornades Tècniques “Sostenibilitat i innovació en el sector agroramader” de la Fira de Reis de Manlleu el 18 de gener.
Presentació del projecte “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya” en una sessió formativa a l’Escola Familiar Agrària de Quintanes (Masies de Voltregà, Osona) el 4 d’octubre.
28
2012
4.2.2. Camins ramaders i transhumància a Catalunya
La FMR ha continuat durant el 2012 treballant en el marc del projecte “Camins ramaders i transhumàn-cia a Catalunya” amb el Grup de Treball d’experts en la transhumància de Catalunya, que des de fa quatre anys reuneix més de 30 experts i en el qual hi ha representades més de 15 entitats, sobre les principals vies de la xarxa de camins ramaders existents al nostre país i les possibilitats que permetin aprofitar les oportunitats que representen.
La feina del grup durant el 2012 s’ha centrat en l’elaboració del díptic divulgatiu “Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya”, que inclou informació sobre els camins ramaders i propostes per aprofitar les oportunitats de crea-ció d’activitat econòmica que suposen els nous usos que pot te-nir aquesta xarxa de camins, especialment turístiques i de lleure. L’objectiu del díptic és posar a disposició d’agents socials i ens locals, com ajuntaments i consells comarcals, empreses i entitats del sector turístic, cultural i patrimonial una eina que contribueix a fomentar la recuperació i aprofitament dels camins ramaders de Catalunya i fomentar-ne el seu ús cultural i turístic, assumint les singularitats territorials tant pel que fa a les seves característiques com pel que fa al seu potencial.
Els membres del grup treball són l’Associació La Petjada, Associació SOLC, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum, l’Institut Cartogràfic de Catalun-ya, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, la Llena SCP, el Museu del Montsià, la Pericia Caminera, el Projecte Grípia, la Unió de Pagesos, la Universitat de Barcelona, i per part del Govern català representants dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-ció i Medi Natural, a més de persones particulars expertes en l’àmbit.
També s’ha iniciat un procés de “territorialització” del projecte, potenciant així actuacions més singulars territorialment.
Actes públics
En el marc d’aquest projecte s’han realitzat 2 jornades de debat i divulgació, que van facilitar l’intercanvi d’experiències a les taules de debat, on experts de diferents territoris compartien els seus casos, i la posada en relleu d’iniciatives turístiques ja existents.
La primera amb el títol “Transhumància, medi ambient i turisme”, celebrada a Llessui el 22 de juny, va comptar amb la ponència del tècnic de la Conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori sobre la xarxa de vies pecuàries i la seva funció dinamitzadora econòmico-social del territori a la Comunitat de Madrid. A més, es van presentar diferents experiències d’èxit al voltant de l’ús d’aquestes vies: “La ruta del pastor i la transhumància” de l’empresa La Petjada Serveis Ambientals SL; “La ramaderia extensiva i el patrimoni natural i pasatgístic” per part del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya; “La ramaderia més enllà de les funcions productives”, presentada pel ramader Antoni Figueroa; i l’”Ús públic i rama-deria al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici”, a càrrec del Jaume Comes, responsable d’ús públic del Parc.
La segona jornada titulada “Transhumància, cultura i turisme”, celebrada el 19 d’octubre a Amposta, va comptar amb la participació del Departament de Desenvolupament Rural i Medi Ambient del Govern de Navarra que va explicar el seu cas en aprofitament turístic de les vies pecuàries i la transhumància.
29
2012
Jornada de transhumància a Amposta
A més a més, a la taula d’experiències, es van presentar quatre casos: “Obrador Xisqueta, artesania i desenvolupament local”, per part de la Vanesa Freixa, responsable del Projecte Grípia i de Muntanyanes SLL.; “La declaració de la transhumància com a bé d’interès cultural”, a càrrec del Javier Martínez, direc-tor del Museo de la Trashumancia; “Projecte de serveis turístics a l’entorn dels camins ramaders entre el Delta de l’Ebre i el Maestrat/ Serra de Gúdar”, a través de l’Àlex Farnós del Museu de les Terres de l’Ebre i el Pasqual Franch de la Vall del Cabiscol SL.; i “Actuacions de valorització dels camins ramaders al Lluçanès”, per l’Aleix Cardona, responsable de SOLC, música i tradició al Lluçanès.
Reunions de treball
Al llarg de l’any 2012 la FMR va mantenir contacte amb diferents entitats per a la coordinació i preparació de les jor-nades de presentació del projecte de transhumància.
Calendaride treball
• 14 de març reunió de treball amb l’IDAPA i Parcs Naturals.
• 21 de març, reunió de treball amb l’IDAPA i el museu del Montsià.
4.2.3. Regulació de la recol·lecció de bolets
Durant l’any 2012 s’ha treballat seguint les propostes del projecte “Bolets: Aprofitament forestal públic, responsabilitat privada”, que va iniciar i impulsar la FMR i que es va presentar el 2011. Amb aquest pro-jecte es va fer una primera aproximació per a l’ordenació de la recol·lecció de bolets a Catalunya.
Actes públics
La FMR va organitzar conjuntament amb el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN) i el Cen-tre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), una jornada sobre “La regulació de la recol·lecció de bolets a Catalunya” en la qual va presentar el director general de Medi Natural, el Sr. Josep Escorihuela, així com altres representants de diferents CCAA que ja disposen de normativa al voltant d’aquest tema, tècnics i professionals del sector forestal i experts en micologia.
A la jornada, que va tenir lloc el 20 d’abril, es van exposar iniciatives de regulació de finques públiques i privades ja existents i la seva viabilitat. Es va concloure que és necessària una regulació i que cal fer-ho des del consens i amb la iniciativa dels propietaris, entenent-la com una oportunitat més de desenvolupament del món rural, i que cal conscienciar a la ciutadania del respecte i ús d’aquest aprofitament forestal.
30
2012
Prova pilot als boscos de Poblet
A partir de les conclusions de la jornada i del treball fet en col·laboració amb el CTFC i el PNIN de Poblet, es va plantejar, com a prova pilot i per un període inicial de quatre anys, l’establiment d’una normativa de regulació de la recol·lecció de bolets i altres fongs dins l’àmbit territorial de les forests públiques del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, a iniciativa de la seva Junta rectora. El DAAM va publicar al setembre de 2012 l’ordre d’aprovació del Pla pilot de recol·lecció de bolets dins l’àmbit del PNIN i de la seva zona d’influència, i de creació del preu públic vinculat al Pla pilot.
Reunions de treball
En relació a aquest projecte es van mantenir reunions al març i a l’abril amb el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) per a la preparació de la jornada.
4.2.4. Anàlisi de l’afectació de nous regadius envers el desenvolupa-ment territorial. El cas del canal Algerri Balaguer
L’estudi “Anàlisi de l’afectació de nous regadius envers el desenvolupament territorial i la seva àrea d’influència el cas del Canal Algerri – Balaguer” impulsat per la FMR, vol ser una eina per avaluar la dimensió dels canvis produïts per la implantació territorial d’una infraestructura de regadiu, estudiant-ne els aspectes econòmics, socials i ambientals.
L’estudi l’ha realitzat la Fundació Agrícola Catalana (FAC) durant el 2012, en col·laboració amb la FMR, i es preveu difondre els resultats a principis de 2013.
La FMR ha impulsat aquest projecte amb l’objectiu principal de posar de manifest la importància cab-dal de les infraestructures de regadiu pel desenvolupament del territori, tant des d’una vessant social i econòmica com ambiental. Així mateix, l’estudi pretén visualitzar els canvis ocorreguts en una zona rural a conseqüència de la implantació del Canal Algerri-Balaguer, analitzant el marc socioeconòmic i
Un moment de la jornada al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet el 20 d’abril de 2012
Posteriorment, el 21 de setembre, es va fer entrega del primer carnet de boletaire al conseller del DAAM, l’Honorable Sr. Josep Maria Pelegrí entre d’altres autoritats polítiques del territori, en un acte simbòlic al monestir de Poblet com a inauguració de la temporada boletaire.
31
2012
ambiental abans i després d’aquesta implantació.
El Canal Algerri-Balaguer és de nova implantació (1999) i transcorre per sis municipis de La Noguera que són: Algerri, Albesa, Castelló de Farfanya, Balaguer, Menàrguens i Torrelameu. L’Algerri-Balaguer contempla una superfície total regable de 7.985 Ha, i en alguns municipis, concretament Balaguer i Albesa, se supera el 50% de la superfície que ha d’acabar passant dels sistemes tradicionals de conreus de secà, al regadiu modern.
Reunions de treball
Durant el 2012 s’han realiltzat reunions de manera periòdica amb la FAC per tal de fer el seguiment, revisió i avaluació de l’estudi.
4.2.5. Urbanisme. El municipi més enllà del casc urbà
El projecte pretén que dins de la planificació territorial –és a dir, dins del conjunt de criteris formulats expressament a través de plans que regulen les actuacions i els assentaments sobre el territori- es tinguin en compte també els terrenys agraris i la producció agrària, ramadera i forestal. Si l’objectiu de la planificació territorial és aconseguir una relació adequada entre territori, població, activitats, serveis i infraestructures, cal també tenir en compte el sòl no urbanitzable. En aquest sentit, la FMR va idear el projecte “El municipi més enllà del casc urbà. El tractament de l’espai productiu agrari en la pràctica urbanística i d’ordenació territorial”, amb l’objectiu d’aportar arguments i eines a tècnics i responsables polítics que ajudin a fomentar el tractament del sòl no urbà i l’activitat agrària com a elements estratè-gics pel desenvolupament econòmic, social, ambiental i cultural dels municipis de Catalunya.
Per tal d’aportar elements de comparació i reflexió alternatius als emprats a Catalunya, durant el 2012 la FMR ha continuat treballant en col·laboració amb l’expert en la matèria Raimon Roda, sobre el tracta-ment i regulació del sòl no urbanitzable a diverses comunitats autònomes d’Espanya, i als països França, Bèlgica, Alemanya i Itàlia.
Reunions de treball
Durant el 2012 s’han realiltzat reunions de manera periòdica per tal de fer el seguiment, posada en comú de continguts, revisió i per a consensuar conclusions de l’informe.
4.2.6. I Congrés Rural Smart Grids
La FMR va participar en l’organització del 1er Congrés Rural SmartGrids conjuntament amb el Col·legi d’Enginyers Agrò-noms de Catalunya (COEAC), l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i Localret. El Congrés es va celebrar a la Casa del Mar de Barce-lona els dies 25 i 26 d’octubre de 2012, essent inaugurat pel conseller del DAAM, l’Honorable Sr. Josep Maria Pelegrí, el degà
32
2012
del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, Josep Maria Rofes, la directora de l’Institut Català de l’Energia, Maite Ma-sià, la directora de la Fundació del Món Rural, Misericòrdia Montlleó i el president de Localret, Andreu Francisco, amb l’assistència de prop de 200 persones.
L’objectiu principal era reunir als principals actors i debatre sobre per què i cóm implantar xarxes intel·ligents d’energia al món rural com a vehicle de desenvolupament territorial
Calendaride treball
• 16, 27 de març, 26 d’abril, 7 de juny, 12 de juliol, 3 de setembre, 10 d’octubre i 13 de noviembre, reunions de la comissió organitzadora del Congrés.
de Catalunya. Així mateix, es van explorar les oportunitats d’activitat i de negoci en un sector emergent, les potencialitats d’aprofitar al màxim l’energia a través de les TICs i les possibles solucions que es po-den aportar a les mancances energètiques que hi ha al territori català. Així mateix, va servir per a posar en contacte empreses, tècnics i institucions, i per difondre el concepte i les oportunitats de les xarxes intel·ligents.
A partir dels debats del 1er Congrés s’ha elaborat un document de conclusions que es difon entre ad-ministracions, empreses i col·legis professionals, per tal de sensibilitzar sobre el ròl estratègic del món rural per assolir un model energètic sostenible de futur. Es destaquen algunes de les conclusions:
• El medi rural i especialment el sector forestal i agroindustrial, són escenaris i actors principals de la generació d’energia a través de fonts renovables i en la transformació i transport cap a centres de consum. Cal treballar perquè participin activament en la implementació de les smart grids i perquè s’aconsegueixi el màxim retorn pel territori i no ser només substrat on fixar in-fraestructures.
• El nou model ha de ser adaptable a les especificitats de cada territori i ha de reflectir les dife-rents necessitats i potencialitats. Per això cal una implicació activa dels agents locals.
Fruit de l’èxit d’aquest 1er Congrés es va decidir donar-li continuïtat i organitzar una segona edició amb una proposta, si cal, descentralitzada pel 2013.
http://www.ruralsmartgrids.cat/
Reunions de treball
S’han realitzat diverses reunions amb membres de la Comissió de residus i energia del COEAC, l’ICAEN i Localret, per a concretar el programa i ponents, l’organització i la coordinació del Congrés.
4.2.7. Repercussió als mitjans de comunicació
El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya
EL 9 NOU18 de gener. Vídeo de presentació de l’estudi “El valor ocult de l’activitat agropecuària” a les Jornades Tècniques de la Fira de Reis: Sostenibilitat i innovació en el sector agroramader celebrades a Manlleu.
33
2012
Camins ramaders i transhumància a Catalunya
PROGRAMA UA1 A LA RÀDIO21 de juliol. Entrevista als tècnics Eduard Trepat i Anna Vilaseca.
PROGRAMA UA1 A LA RÀDIO26 de juliol. Entrevista a la Directora de la FMR, Misericòrdia Montlleó.
NACIODIGITAL11 d’octubre. Article on es presenta el debat de la jornada d’Amposta «Transhumància, cultura i turisme»
VILAWEB15 d’octubre. Article: “L’associació Solc participa en una jornada sobre transhumància”
Regulació de la recol·lecció de bolets
LA VANGUARDIA21 d’abril. Article: “Bolets amb cànon”
EUROPAPRESS26 d’abril. Article: “La Fundació del Món Rural vol regular la recol·lecció de bolets”
RURALCAT27 d’abril. Article: “La Fundació del Món Rural proposa regular la recol·lecció de bolets”
RÀDIO SEU8 de maig. Entrevista a la Cori Montlleó, directora executiva de la FMR.
EL PUNT AVUI30 de maig. Entrevista al tècnic Marc Costa: “La passió pels bolets obliga a posar-hi ordre”
I Congrés Rural Smart Grids
CONELE DIGITAL9 d’octubre. Article: “El 1er Congreso Rural Smart Grids reunirá a los principales agentes de redes inteligentes nacionales e internacionales en Barcelona, el 25 y 26 de octubre de 2012”
ECODIARI / NACIODIGITAL17 d’octubre. Article: “Energia + Desenvolupament + Territori = Futur”
NACIOSOLSONA.CAT17 d’octubre. Article: “El 1r congrés Rural Smart Grids tria Barcelona”
MANRESA INFO - DIARI DIGITAL DEL BAGES24 d’octubre. Article: “Webdom Labs, protagonista al Congrés Rural Smart Grids”
ECONOTICIAS.COM24 d’octubre. Article: “Cataluña inaugura el primer congreso Rural Smart Grids”
LA VANGUARDIA DIGITAL25 d’octubre. Article: “Smart Rural o la supresión de la división entre el campo y la ciudad”
EUROPAPRESS.CAT25 d’octubre. Article: “Pelegrí defensa la implantació rural de xarxes elèctriques intel·ligents”
VILAWEB25 d’octubre. Article: “Pelegrí creu que la implantació rural de xarxes elèctriques intel·ligents generarà ocupació”
ENERGUIA26 d’octubre. Article: “Cataluña inaugura el primer congreso Rural Smart Grids”
AMBIENTUM.COM26 d’octubre. Article: “Primer congreso Rural Smart Grids”
34
2012
Debat al I Congrés Rural Smart Grids, a Barcelona a la Casa del Mar el 25 i 26 d’octubre de 2012.
TARRAGONAINNOVA26 d’octubre. Article: “Congreso Rural Smart Grids, una cita con la energía en el mundo rural”
GESTIONARADIO14 de desembre. Entrevista a la Cori Montlleó, directora executiva de la FMR.
35
2012
4.3. El valor del món rural
Difondre els sabers populars de la cultura catalana tenint present el valor estratègic del món rural, fa-cilitar a la societat el coneixement històric del sector agrari per a poder comprendre la realitat actual o posar en valor el món rural i les persones que hi viuen, són objectius inherents als projectes impulsats per la FMR que pretenen fomentar una opinió pública més conscient del valor del món rural, que tingui en compte les seves riqueses naturals i culturals i la seva contribució als valors que regeixen un desen-volupament sostenible i cohesionat del país.
Línies de treball
• El món agrari a les terres de parla catalana
• Arrels. Conreu de sabers
• Observatori de l’Educació al Món Rural Català. OBERC
• Altres
4.3.1. El món agrari a les terres de parla catalana
“El món agrari a les terres de parla catalana” és una iniciativa de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i de la FMR amb la finalitat de facilitar a la societat el coneixement de la història del sector agrari català. El projecte es composa d’un banc d’imatges amb més de 4000 fotografies, allotjat a la Memòria Digital de Catalunya (http://mdc.cbuc.cat/), de l’exposició itinerant, que compta amb fotografies i amb reflexions al voltant de la nostra història agrària i el catàleg de l’exposició.
La finalitat de l’exposició, que va iniciar el seu recorregut el 2 de maig de 2011 i que preveu visitar localitats d’arreu de Catalunya, és la de facilitar a la societat un coneixement his-tòric del sector agrari a les terres de parla catalana des de finals del segle XIX per a poder comprendre la realitat actual.
Al 2012 la FMR va impulsar que “El món agrari a les terres de parla catalana” estigués exposada durant la Fira de Sant Josep de Mollerussa al pavelló firal, i va acompanyar l’acte d’inauguració de l’exposició el dia 17 de març, amb la conferència “Agricultura i reg: paisatge i societat en evolució”.
Itinerància de l’exposició
Aquesta és una exposició itinerant que durant el 2012 ha passat per diferents escenaris a partir de la iniciatica dels Centres d’Estudis locals i altres entitats que l’han sol·licitat a la CCEPC o a l’IRMU: Ampos-
36
2012
ta, Mollerussa, Falset, Sabadell, Santa Coloma de Queralt, la Pobla de Segur, l’Escala, Cabra del Camp, Avià, Castellfollit de Riubregó, la Sènia, Altafulla, Gelida, Lleida, Martorell, Ulldecona, Horta de Sant Joan, Calonge, Vilafranca del Penedès, la Garriga. La itinerància continuarà durant el 2013.
L’exposició itinerant “El món agrari a les terres de parla catalana” a la Fira de Sant Josep de Mo-llerussa.
Actes públics
La FMR va impulsar la presència de l’exposició a la Fira de Sant Josep de Mollerussa, dies 17, 18 i 19 de març amb la col·laboració de la mateixa Fira. A l’acte d’inauguració del dia 17 de març hi van particpar el Sr. Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i el Sr. Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centre d’Estudis de Parla Catalana. L’acte es va acompanyar amb la conferència “Agricultura i reg: paisatge i societat en evolució” qua va anar a càrrec de la Sra. Maribel Pedrol, historiadora i directora de l’Espai cultural dels Canals d’Urgell, i el Sr. Felip Domènech, responsable d’aigua de la Unió de Pagesos, i que va moderar la Sra. Meritxell Serret, coordinadora tècnica de la FMR.
D’altra banda, la FMR va col·laborar participant com a ponent a les jornades dedicades a l’Horta de Llei-da que el Grup d’Estudis Hortariu de l’Ateneu Popular de Ponent va organitzar quan va portar l’exposició a La Seu Vella de Lleida del 24 de setembre al 7 d’octubre.
4.3.2. Arrels. Conreu de sabers La FMR va inciar el 2009 el projecte “Arrels. Conreu de sabers”, mitjançant el qual a través d’una pàgina web es recopilen, cataloguen i difonen les iniciatives, de persones i entitats, i els coneixements, passats i presents, relatius a la cultura rural catalana. El projecte permet crear un espai per centralitzar i intercan-viar informació entre entitats vinculades en aquest àmbit, i actualment hi ha unes 30 entitats adherides i es compta amb més de 300 referències publicades.
Durant el 2012 s’ha continuat amb el treball d’actualització, s’ha fet difusió del butlletí electrònic trimes-tral i s’ha creat una pàgina de Facebook.
37
2012
4.3.3. Observatori de l’Educació al Món Rural Català. OBERC
L’Observatori de l’Educació Rural a Catalunya (OBERC) està impulsat per la FMR, el secretariat de l’Escola Rural i el Grup Internuniversitari de l’Escola Rural. Aquest observatori es concep com un grup de recerca, documentació, elaboració i producció de materials didàctics i de recollida i difusió de bones pràctiques. El seu objectiu és el de reivindicar, a partir de la recerca i d’actes públics, el paper verte-brador que té l’escola rural en els pobles de menys de tres mil habitants, per dinamitzar-los, evitar el despoblament rural i facilitar la incorporació de nous habitants.
La recerca
Durant l’any 2012 l’OBERC ha presentat un estudi de recerca que aborda les diferents estratègies me-todològiques emprades a l’escola rural catalana i la seva incidència en els resultats obtinguts pel seu alumnat. Es tracta de l’informe “Incidència de les variables metodològiques en els resultats assolits per l’alumnat de l’escola rural catalana en les proves d’avaluació de competències bàsiques”, elaborat per la Universitat de Barcelona, en el marc del conveni de col·laboració signat entre la Universitat de Barcelona i la FMR.
Actes públics
El 27 d’octubre es va celebrar a Igualada la jornada de debat “Cap a on va l’escola rural” organitzada per l’OBERC , amb la col·laboració de la FMR.
En una roda de premsa convocada per l’OBERC el 19 de setembre, es va presentar l’estudi “Incidència de les varia-bles metodològiques en els resultats assolits per l’alumnat de l’escola rural catalana en les proves d’avaluació de competèn-cies bàsiques”.
Calendaride treball
• 14 de febrer, 15 de maig, 15 de juny i 15 de juliol, reunions de treball dels membres de l’OBERC.
Reunions de treball
Les diferents reunions de treball mantingudes amb l’OBERC durant el 2012 van tenir com a objecte el seguiment de l’estudi i la preparació dels actes públics.
Assistents a la jornada “Cap on va l’escola rural” celebrada a Igualada.
38
2012
4.3.4. Altres
Sessió de formació a l’Escola de Pastors
La FMR va col·laborar amb l’Escola de Pastors del curs 2012, a la sessió de formació del 28 de març explicant l’associacionisme al sector agrari a partir de l’estudi “Estructura del sector primari a Catalunya”, que es va publicar el 2010. L’Escola de Pastors és un projecte de l’Associació Rurbans que impulsa accions per donar suport a les explotacions d’oví i cabrum durant la temporada de pastures a l’alta muntanya i incorporar pastors professionals al sector. El número d’alumnes en aquesta quarta edició de l’Escola de Pastors era gairebé d’una quinzena.
Ponència a la jornada internacional de la Red Española de Desarrollo Rural (REDR)
La Red Española de Desarrollo Rural (REDR) va celebrar unes Jornades Internacionals durant els dies 23 i 24 d’octubre de 2012, sota el nom “másLEADER. Experiencias y propuestas para la sostenibilidad de las zonas rurales”. La FMR va ser convidada a participar-hi amb una ponència sobre “La visibilitat del món rural al conjunt de la societat”, per a exposar estratègies de comunicació de la FMR i els treballs desenvolupats fins ara per a acostar els mitjans de comunicació i el món rural i per a posar en valor el món rural a l’opinió pública.
Intervenció de la FMR a les Jornades Internacionals “más LEADER” de la REDR.
4.3.5. Repercussió als mitjans de comunicació
El món agrari a les terres de parla catalana
BONDIA17 de març. Article: “S’obre la mostra <El món agrari a les terres de parla catalana>”
LA MAÑANA17 de març. Article: “Exposició amb més de 250 fotos sobre l’agricultura”
OBERC
MEDIS DE COMUNICACIÓ DE BARCELONA5 de setembre. Roda de premsa per presentar l’activitat de l’entitat OBERC.
39
2012
ACN19 de setembre. Article: “Els alumnes d’escoles rurals tenen les mateixes competències bàsiques que els estudiants de cen-tres convencionals”. Article en el que es destaca que un estudi conclou que les proves que s’utilitzen per avaluar els estudiants encara es basen més en continguts que no pas en competències.
ARA1 d’octubre. Article: “El mirall de l’escola rural”, on s’explica que els mètodes de l’escola rural, amb nens d’edats diverses a l’aula i estratègies participatives de l’alumne, donen bons resultats.
40
2012
4.4. Comunicació i relacions institucionals
Un objectiu principal de la FMR és donar a conèixer el valor estratègic del món rural per al desenvo-lupament sostenible de Catalunya. Per això, la FMR realitza funcions de relacions amb els mitjans de comunicació per tal de promoure l’aparició de notícies vinculades al món rural. També es despleguen altres eines com ara un recull de premsa diari i un butlletí electrònic mensual que pretenen servir per a la difusió de tot allò que té interès per al món rural.
Assolir major presència de la perspectiva rural i del fet diferencial del món rural català als mitjans de comunicació pot tenir la conseqüència d’un major coneixement del món rural per part de la societat i, per tant, de retruc que l’administració li doni més importància. La infrarepresentació de tot allò que afecta al món rural i de la seva perspectiva als mitjans de comunicació fa necessari millorar aquesta si-tuació. En un àmbit més reduït, la nostra acció de comunicació com a FMR pot contribuir a incrementar la presència d’aquests temes i de la perspectiva rural.
Així mateix, aquest objectiu implica aconseguir que la FMR esdevingui referent de tot allò que estigui vinculat al món rural, a través dels estudis, les jornades, les polítiques, la informació, les opinions, etc. La FMR treballa per al món rural i això ha de ser conegut i reconegut tant per les institucions, els infor-madors dels mitjans de comunicació, com per la societat en general.
Línies de treball
• Accions i eines de comunicació
• Repercussió en mitjans de comunicació
• Relacions institucionals
4.4.1. Accions i eines de Comunicació
Pàgines web de la Fundació del Món Rural
Estar presents a Internet i a les xarxes socials és per a la FMR una manera eficient de facilitar l’intercanvi d’informació i la generació d’opinió al voltant de la realitat del món rural català.
Web corporativa de la Fundació del Món Rural: www.fmr.cat
A la pàgina web de la FMR s’hi pot trobar la definició de la Fundació, el patronat i l’equip directiu, el personal tècnic, a més de tota la documentació relacionada amb els projectes i treballs que la FMR desenvolupa.
Al 2012 aquesta web ha tingut un total de 6.874 visitants i 10.810 visites, de les quals més del 60% són de nous visitants i la resta són de visitants reincidents. En aquestes visites s’han obert més de 37.700 pàgines de la web, això dóna una mitjana de 3,49 pàgines per visitant.
Pel que fa a les xarxes socials, la pàgina de la FMR al Facebook ha fet més de 460 amistats noves durant el 2012 i al Twitter s’han realitzat un total de 89 tweets i tenim 134 seguidors, des que ambdues eines es van posar en marxa el març d’enguany. Aquesta pàgina web es va actualitzant amb nous
41
2012
documents relatius als projectes desenvolupats, amb entrades a l’agenda de jornades relacionades amb els diferents projectes, amb temes de comunica-ció com el recull de premsa diari i el butlletí.
Per adaptar la web corporativa a les noves tendències i facilitar la consultar als nostres usuaris, des de finals de 2012 s’està treballant en la renovació de la web corporativa de la FMR, que veurà la llum en el primer trimestre del 2013.
Web de l’Observatori de l’Educació Rural: http://oberc.fmr.cat
Des del mes de desembre de 2008 l’Observatori de l’Educació Rural (OBERC) té una web pròpia que recull els diferents àmbits de treball, com ara l’elaboració de materials educatius específics, un banc de dades, un centre de documentació, de bones pràctiques, informes i resultats. A més, conté diferents enllaços i el seguit d’activitats que desenvolupa. Aquesta web s’actualitza freqüentment amb activitats i documentació relacionada amb l’entitat.
Web de Rudona: www.rudona.cat
Aquesta web correspon al projecte Rudona i l’objectiu és recollir informació del projecte, així com documentació, legislació relacionada, enllaços, actua-litat i agenda, vinculades a l’actualitat i al foment de l’ocupació de les dones al món rural. Durant el 2012 la web va tenir 7.796 visites i un total de 4.137 visitants. S’actualitza setmanalment la web del amb noticies rellevants, agen-da, documentació i enllaços d’interès.
Web Arrels, conreu de sabers: http://www.arrelsconreusabers.cat
Emmarcada dins el projecte “Arrels. Conreu de sabers”, i amb l’objectiu de servir com a base de dades i fons documental de tots aquells coneixements que fan referència a la gestió i ús dels recursos naturals, sobretot els que es duen a terme a partir de les activitats primàries, però també l’ús de plantes medicinals, arquitectura rural o artesania, aquesta web es va posar en funcio-nament el 2010. Està adreçada a empreses, institucions, investigadors i par-ticulars vinculats a la recuperació i difusió de la cultura rural catalana. Durant el 2012 el número total de visites d’aquesta web va arribar a més de 18.160 i va tenir 8.360 visitants, donant un rati de 8 pàgines per visita. També s’ha creat el perfil a Facebook, on tenim unes 300 amistats. L’actualització setma-nal de la web es porta a terme a través d’entrades amb noticies rellevants, activitats a l’agenda i documentació d’interès pels usuaris.
Web Ruralactiva: www.ruralactiva.net
RuralActiva.net està concebut com un espai d’intercanvi d’informació entre persones a títol individual, entitats, administracions i acadèmics, que volen contribuir al foment de l’emprenedoria a les zones rurals. Vol donar un ser-vei a emprenedors i esdevenir un pont de referència informativa. La web Ruralactiva s’actualitza gairebé diàriament amb entrades a notícies i agenda. D’altra banda, també es publiquen projectes de la FMR realitzats dins aquest marc com pot ser Emprendre a la Meva Escola o Odisseu. Mensualment, es publica el butlletí també en la web.
42
2012
Butlletins
El Butlletí “Notícies rurals”
“Notícies rurals” és el butlletí digital mensual de la FMR que recull de forma sintètica els diversos temes d’actualitat que afecten l’entorn rural, donant accés online a la font directa. Aquesta síntesi està pensada perquè el destinatari pugui visualitzar els temes que es tracten amb una lectura ràpida, podent ampliar la informació d’aquells que li resultin més interessants a través dels enllaços. L’objectiu és donar a conèixer notícies, esdeveniments, accions, activitats, programes, informes, etc, vinculats a l’àmbit rural. També esdevé una eina que serveix per difondre les activitats i les accions que porta a terme la FMR.
El butlletí s’estructura en cinc apartats: tema del mes, l’apartat més subjecte a l’actualitat del qual s’ofereixen diverses fonts directes de contacte i informació; notícies, on es destaquen algunes de les notícies vinculades al món rural; iniciatives rurals, un apartat en el qual es destaca una iniciativa em-presarial, social, econòmica o institucional sorgida des del i/o per al món rural; l’agenda, on apareixen aquelles jornades, congressos o activitats que tracten l’especifitat del territori o poden ser d’interès; i l’apartat de bibliorural, on es citen diferents estudis o bibliografia diversa vinculada a tot allò que té a veure amb el món rural.
El butlletí va dirigit a més de 3.800 subscriptors que inclouen persones a títol individual o entitats, ins-titucions públiques, tècnics d’aquestes entitats i institucions, premsa o d’altres.
El Butlletí “RuralActiva”
El Butlletí Ruralactiva porta dos anys en funcionament i s’estructura en quatre apartats: l’experiència emprenedora, en forma d’entrevista, que vol servir d’exemple per a altres emprenedors del món rural o tècnics de promoció; l’actualitat, amb notícies relacionades amb el món empresarial que poden ser d’interès per als usuaris de la web amb perfil emprenedor; la secció d’ajudes i premis, on s’informa de totes aquelles opcions i incitatives tant públiques com privades per poder obtenir finançament; i una agenda amb activitats que tenen lloc a les zones rurals catalanes i d’interès per a emprenedors.
El Butlletí “Arrels. Conreu de sabers”
És un butlletí electrònic trimestral que va arrencar al gener de 2012 i que pretén posar al corrent de les novetats sorgides en el camp de recerca sobre la cultura rural catalana.
Durant el 2012 la van visitar un total de 4.359 usuaris que van fer més de 5.690 visites, de les quals més del 75% van ser de nous visitants. Quant al nombre de pàgines vistes per visitant d’aquesta web va ser de 3,88.
Web Atles de la nova Ruralitat: http://www.fmr.cat/atles/
L’Atles de la nova ruralitat, va ser un projecte impulsat per la FMR i elaborat amb el Departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida el 2009 amb l objectiu de conèixer de prop la realitat del mon rural català i ser una eina per trencar topics sobre aquest àmbit.
Aquesta plataforma web pretén posar a disposició de la comunitat educativa en particular i de la societat en general el material pedagògic generat a partir de l Atles, i posar a l’abast de tothom eines cartogràfiques i estadístiques bà-siques que permetin treballar el concepte de ruralitat duna manera rigorosa.
43
2012
El recull de premsa
L’objectiu del recull de premsa és donar tota la informació vinculada al territori, que afecta les comar-ques o que té una perspectiva rural, que apareix diàriament a la premsa escrita i als mitjans d’abast ca-talà i comarcal del nostre país. Una tasca que no realitza cap altra entitat i que té la singularitat de donar a conèixer de forma diària què passa al món rural, en un cop d’ull, a través dels titulars que publiquen els mitjans escrits.
Els mitjans examinats diàriament són: PuntAvui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, El País, El Periódico, La Vanguardia, La Malla, La Manyana, Regió 7 i el Segre. Aquest recull és enviat a més de 2.000 subs-criptors entre administració (ajuntaments, delegacions territorials, Govern, consells comarcals, diputa-cions), agents actius del món rural (cooperatives, empreses, etc), diferents associacions vinculades a aquest entorn (sindicats de pagesos, associacions de dones rurals, etc).
4.4.2 Repercussió i mitjans de comunicació
La FMR té una clara orientació a fer públics tots els seus treballs i estudis per tal que siguin acces-sibles a qualsevol persona i perquè tinguin un impacte en l’opinió pública i millori el coneixement i la valoració del món rural.
La FMR ha aparegut als mitjans de comunicació 82 cops durant el 2012 arrel d’alguna activitat o estudi impulsat per la FMR. Ha aparegut als principals mitjans de comunicació d’abast català en un moment o altre, i a totes les agències de notícies més importants de Catalunya. També ha tingut incidència en diaris electrònics d’abast nacional. La televisió que més ha reproduït notícies de la FMR ha estat Televisió de Catalunya, sobretot a les delegacions territorials a través del telenotícies comarques.
Si analitzem els impactes per tipus d’informació que ofereix el mitjà, trobem que les notícies de la FMR han aparegut 17 vegades a mitjans de comunicació especialitzats, mentre que la resta ha estat a mitjans que són d’informació general. Pel que fa al tipus de suport, la FMR ha aparegut 2 vegades a la ràdio, 5 a la televisió, 39 a mitjans de suport paper i 24 a mitjans de suport digital. Tenint en compte l’abast de la notícia, la FMR ha aparegut 27 vegades en mitjans d’abast autonò-mic i 27 vegades en mitjans d’abast local. A la taula següent es mostra el rànking d’impactes per mitjans durant el 2012:
Àmbit territorial del medi de comunicació Nombre d’impactesÀmbit català
Àmbit comarcal
Especialitzat
Agències
TOTAL
27
27
17
11
82
%32,9
32,9
20,7
13,5
100
D’altra banda, el programa Rurals de TV3 va comptar amb la col·laboració de la FMR en l’assessorament i la proposta de continguts i perfils. El 2011 es va iniciar la filmació de la sèrie documental, produïda i executada per The End Produccions i en el 2012 s’ha estrenat en televisió i s’han emès 13 capítols al canal 33.
44
2012
4.4.3. Relacions institucionals
La FMR necessita, per a desenvolupar la seva tasca, establir aliances, acords i col·laboracions amb dife-rents entitats, col·lectius i institucions.
Reunions amb membres del Patronat de la FMR
Es van mantenir reunions amb les empreses membres el Patronat de la FMR prèvies a la reunió anual per a presentar les principals línies de treball i recollir les seves aportacions, valoracions i propostes. Les dates es detallen al calendari de treball.
Conveni amb la Universitat de Barcelona (UB)
El dia 22 de març, a la seu d’Agricultura a Barcelona, es va signar el conveni marc de col·laboració entre la UB i la FMR per tal de desenvolupar accions i recerques vinculades a l’àmbit del desenvolupament sostenible econòmic i social de les zones rurals. Aquest conveni té una durada prorrogable de cinc anys.
Conveni ICEA amb FMR La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i la FMR van signar el 2012 un conveni de col·laboració per tal de promoure el coneixement i la difusió de les activitats i les publicacions que cadascuna d’elles realitza, així com l’organització conjunta d’activitats científiques que s’adiguin als seus objectius respec-tius.
Pla interdepartamental de dones
La FMR va ser convocada pel Gabinet Tècnic per aportar elements al disseny del Pla Interdepartamental de dones de la Generalitat de Catalunya els dies 16 de gener i 13 de juny.
Un altre interlocutor important per a impulsar el Pla interdepartamental és l’Institut Català de les Dones, amb el qual la FMR es va reunir els dies 30 de març, 26 de setembre i 5 d’octubre.
Altres contactes
D’altra banda, des de la Direcció Executiva de la FMR, s’han establert els següents contactes per tal d’explorar noves col·laboracions i donar a conèixer la FMR.
• 16 de febrer reunió amb Casa Tarradellas, patró de la FMR
• 21 de febrer reunions amb Argal i Guissona, patrons de la FMR
• 6 demarç reunió amb el Grup Borges, patró de la FMR
• 7 de març reunió amb el Vicepresident de la Diputació de Tarragona
• 9 de març reunió amb el Vicepresident de la Diputació de Lleida
• 15 de març reunió amb La Caixa, patró de la FMR
• 16 de març reunió amb el Grup Danone, patró de la FMR
• 27 de març i 3 d’abril reunions amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida
• 21 d’abril reunió amb el Vicepresident de la Diputació de Girona
• 17 de maig reunió amb el Consell Comarcal del Segrià
• 23 de maig reunió amb la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona
• 11 de juny reunió amb els membres de la Comissió d’Agricultura al Parlament de Catalunya
45
2012
• 26 de juny reunió amb la Promotora d’Exportacions Catalanes (PRODECA)
• 28 de juny reunió amb la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM)
• 10 de juliol reunió amb el Vicepresident de la Diputació de Barcelona
• 13 de juliol reunió amb Gallina Blanca, patró de la FMR
• 17 de juliol trobada amb el diari ARA
• 20 de setembre trobada amb el diari AVUI
• Diversos dies participació en debats i entrevistes al programa de ràdio Ua1
46
2012
47
2012
5.1. Pressupost aprovat any 2012
PRESSUPOST
Altres ingressos diversos
Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos
Del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
D’altres ens públics de la generalitat
D’empreses privades
Capítol 4 Transferències corrents
TOTAL INGRESSOS
5. Pressupost, balanç i compte de resultats
DESCRIPCIÓ DELS INGRESSOSAPLICACIÓ
399.0009
410.0013
448.0001
470.0001
1.000,00
1.000,00
394.173,34
1.500,00
49.200,00
444.873,34
445.873,34
PRESSUPOST
Personal d’alta direcció i assimilat
Personal laboral
Seguretat social
Capítol 1 Remuneracions del personal
Altres lloguers i cànons de terrenys, bens naturals, edificis i altres construccions
Material ordinari no inventariable
Premsa, revistes, llibres i altres publicacions
Aigua i energia
Despeses postals, missatgeria i altres similars
Despeses d’assegurances
Premis
Despeses per serveis bancaris
Estudis i dictàmens
Treballs tècnics
Dietes, locomocions i trasllats
Prestació de serveis amb mitjans aliens amb altres entitats
Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis
TOTAL DESPESES
DESCRIPCIÓ DE LA DESPESAAPLICACIÓ
132.0001
132.0002
160.0001
200.0002
220.0001
220.0002
221.0001
222.0001
224.0001
226.0010
226.0039
227.0005
227.0013
230.0001
251.0002
25.000,00
200.852,26
51.948,60
277.800,86
17.000,00
2.000,00
1.300,00
3.000,00
3.000,00
600,00
7.500,00
467,00
23.000,00
23.600,00
27.478,26
59.127,22
168.072,48
445.873,34
48
2012
5.2. Balanç abreujat any 2012
ACTIU EXERCICI
A) Actiu no correntI. Immobilitzat intangible II. Immobilitzat material
1. Immobilitzacions materials pròpies2. Immobilitzacions i equipaments públics subjectes a reversió
III. Inversions immobiliàries IV. Inversions en entitats del grup i associades a llarg termini V. Inversions financeres a llarg terminiVI. Actius per impost diferit
B) Actiu corrent I. Actius no corrents mantinguts per a la venda
1. Immobilitzat no financer2. Altres
II. ExistènciesIII. Deutors comercials i altres comptes a cobrarIV. Inversions a empreses del grup i associades a curt termini V. Inversions financeres a curt terminiVI. Periodificacions a curt terminiVII. Efectiu i d’altres actius líquids equivalents
TOTAL ACTIU (A+B)
12.685,47
10.885,47
1.800,00
87.815,40
38.594,59
49.220,81
100.500,87
49
2012
PATRIMONI NET I PASSIU EXERCICI
A) Patrimoni netA) 1. Fons propis I. Capital o fons patrimonial II. Prima d’emissió III. Reserves IV. (Accions i participacions en patrimoni pròpies) V. Resultats dels exercicis anteriors
1. Romanent
VI. Altres aportacions de socis
VII. Resultat de l’exercici
VIII. (Dividend a compte)
XI. Altres instruments de patrimoni
A) 2. Ajustos per canvis de valor
A) 3. Subvencions, donacions i llegats rebuts1. Subvencions de la Generalitat i les seves entitats2. Subvencions de fora del sector públic de la Generalitat3. Donacions i llegats
B) Passiu no corrent I. Provisions a llarg terminiII. Deutes a llarg termini 1. Deutes amb entitats de crèdit 2. Creditors per arrendament financer 3. Altres deutes a llarg terminiIII. Deutes amb empreses del grup i associades a llarg terminiIV. Passius per impost diferitV. Periodificacions a llarg termini
C) Passiu corrent I. Passius vinculats amb actius no corrents mantinguts per a la vendaII. Provisions a curt terminiIII. Deutes a curt terminiIV. Deutes amb empreses del grup o associades a curt terminiV. Creditors comercials i altres comptes a pagarVI. Periodificacions a curt termini
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B+C)
30.904,3030.904,3030.000,00
316.124,55316.124,55
-315.220,25
69.596,57
0,00
100.500,87
69.596,57
50
2012
EXERCICI
A) OPERACIONS CONTINUADES
1. Import net de la xifra de negocis a) Vendes
b) Prestacions de serveis
2. Variació d’existències de productes acabats i en curs de fabricació
3. Treballs realitzats per l’empresa per al seu actiu
4. Aprovisionaments
5. Altres ingressos de l’explotació a) Ingressos accessoris i altres de gestió corrent
b) Subvencions d’explotació del sector públic de la Generalitat
c) Subvencions de capital del sector públic de la Generalitat aplicades a l’exercici
d) Altres subvencions d’explotació de fora del sector públic de la Generalitat
e) Altres subv. de capital de fora del s.p. de la Generalitat aplicades a l’exercici
6. Despeses de personal
7. Altres despeses d’explotació a) Serveis exteriors
b) Tributs
c) Subvencions d’explotació
d) Subvencions de capital
e) Altres
8. Amortització de l’immobilitzat 9. Imputació de subvencions d’immobilitzat no financer i altres 10. Excessos de provisions 11. Deteriorament i resultat per alienacions de l’immobilitzat
a) Deterioraments i pèrdues b) Resultats per alienacions i altres
A-1) RESULTAT DE L’EXPLOTACIÓ (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11)
12. Ingressos financers
a) D’empreses del grup i associades
b) De tercers
c) Imputació de subvencions, donacions i llegats de caràcter financer
13. Despeses financeres
14. Variació de valor raonable en instruments financers
15. Diferències de canvi
16. Deteriorament i resultat per alineacions d’instruments financers
a) Deterioraments i pèrdues b) Resultats per alineacions i altres
A-2) RESULTATS FINANCERS (12+13+14+15+16)
A-3) RESULTATS ABANS D’IMPOSTOS (A-1+A-2)
17. Impost sobre beneficis
A-4) RESULTATS DE L’EXERCICI PROCENDET D’OPERACIONS CONTINUADES (A-3+17)
B) OPERACIONS INTERROMPUDES
18. Resultat de l’exercici procedent d’operacions interrompudes net d’impostos
A-5) RESULTAT DE L’EXERCICI (A-4+18)
5.3. Compte de resultats abreujat exercici 2012
-629,01
-86.872,02
1.350,00
640,00
30.432,66
74,63
74,63
-315.220,25
* amb signe positiu o negatiu segons el saldo
-315.220,25
-315.294,88
-259.576,51
30.432,66
710,00
51
2012
52
2012
Edita: Fundació del Món Rural
Maquetació: Off-7, SA
D.L.: L-133-13
