Museu-Arxiu Tomas Balvey. Casal Dr. Daurella (1848)C. Daurella , 1

El Casal Daurella, antiga casa d’estiuejants, contéavui el Museu-Arxiu que recull la història de lapoblació i conserva una farmàcia completa de pri-mers del segle XIX, del farmacèutic i historiadorlocal Tomàs Balvey.

Plaça de Sant Joan (1915)La imatge actual de la plaça és fruit d’una refor-ma de primers de segle de l’arquitecte M.J.Raspall, promoguda pels propietaris de les casesd’estiueig més destacades que la integren: Llibre,Vilaseca ¡ Lligé.

Fleca Vella (1550) Plaça Clavé, 11

La Fleca Vella destaca com a element en l’entornd’una plaça transformada durant la dècada delssetanta. Conserva l’estructura de casa torre i unesmagnífiques finestres conopials historiades delsegle XVII.

Carrer de Sant Antoni (1877) El carrer va suposar l’ampliació del nucli urbà versla nova carretera comarcal i el tren. De les sevesconstruccions destaca la casa Lluís Espinach, elprimer bloc de pisos amb locals comercials cons-truït al municipi.

Carretera ¡ Estació (1860/1865)L’arribada del tren, el 1860, i poc després eltraçat de la nova carretera, el 1865 van influirpositivament en el creixement de la població enaquesta zona i van potenciar la vila com a cen-tre d’estiueig.

Cal Peó (1909)C. Montseny, 1

Antic magatzem de gra, obra de l’arquitectemodernista M. J. Raspall. En destaquen el con-junt de finestres obertes vers la via ¡ I’ampliespai interior, avui recuperat com a sala muni-cipal polivalent.

Can Batlle-Torrent (S. XVI-XVII)Gran Via Tomas Balvey, 29

Can Batlle és una de les moltes masies que enca-ra es conserven dins del terme del municipi. Elpou, el portal dovellat i les finestres conopials dela façana són un exemple de les formes cons-tructives del segle XVI-XVII.

Can Serra (1718)Plaça Cançó Catalana, 1

Masia de finals del segle XVIII amb un capcer deformes abarrocades. Can Serra va ser l’origen delcreixement de la vila vers la zona sud del termemunicipal.

Alqueria Cloèlia (1904)Gran Via Tomàs Balvey, 40

Primera casa privada de l’arquitecte municipalM.J. Raspall, en la qual es troben bona part de lesformes modernistas que caracteritzaran tota laseva obra posterior.

Plaça ¡ Torre Amat (1914/1916)Plaça Amat

Plaça i torre van ser projectades per l’arquitecteRamon Puig Gairalt i formen un conjunt arqui-tectònic i urbanístic singular, d’estil classicista.

Vila Paquita (vers 1920)Gran Via Tomàs Balvey/Av. Rei En Jaume, 120Torre d’estiueig, avui adquirida per l’Ajuntamenti seu de les entitats culturals. De l’edifici, desta-quen els esgrafiats de les façanes d’estil nou-centista.

Torre Gual (1910/1912)Av. Rei En Jaume, 193

Obra de l’arquitecte Eduard M. Balcells, destacaper les formes i ornamentació de les façanes d’es-til modernista.

Carrer del Pedró (S. XVII)Carrer de traçat antic dins del nucli urbà, conegutamb aquest nom en testimoni d’una antiga creu determe que es trobava en aquest indret. De l’èpocaresten dues cases amb portal dovellat.

Capella del Sant Crist (1699)C. Hospital, 5

Antiga capella de carrer dedicada al Sant Crist. Estrobava adossada en els murs d’un hospital depobres, avui desaparegut i del qual queda el nomdel carrer.

Carrer de Teresa OllerAntic carrer major, conserva edificacions antiguescom la casa pairal dels Comtes de Bell-lloch, delsegle XVII i hi destaca la Casa Viader, del 1917,obra de l’arquitecte Raspall, amb uns magníficsesgrafiats.

Els CorrelotsEls correlots són carrerons estrets formats per lesparets mitgeres de les cases del nucli antic. Avuisols en resten dos, testimoni d’altres que vanexistir al llarg de tot el centre de la vila.

Capella de Sant Corneli Plaça de Sant Comeli

Capella de planta rectangular, d’una sola nau iamb absis quadrat a l’exterior. D’origen romànicestà dedicada a Sant Corneli ¡ Sant Cebrià.

L’església parroquialPlaça de l’Església

D’origen romànic, I’església és l’edifici més anticdel centre de la població. De la seva arquitecturacal destacar-ne la portalada barroca i el campanarlateral, del segle XVI.

Els Pinetons (1932)Parc dels Pinetons

Parc dissenyat per l’arquitecte M.J. Raspall, és undels espais públics més freqüentats i on hi tenenlloc diverses festes i actes populars.

PLAÇA DE LA CANÇÓ

CATALANAPLAÇA AMAT

MO

NTS

EN

Y

AVINGUDA EUROPA

PLAÇA SANT JOAN

DR. DAURELLA

LLUÍS LLIBRE

AVI NG U DA DE L R E I E N JAU M EC ARR ETE RA

G. VIA T. BALVEY

LLINARS

S.

AN

TON

I

VE

RG

E D

EL

PIL

AR

ES

TEV

E B

AR

AN

GÉ

TERESA OLLER

PLAÇA A. CLAVÉ

PLAÇA ESGLÉSIA

CA

RR

ET

ER

A D

E C

ÀN

OV

ES

2 3

4

5

6

7 8

910

13

141516

1718

19

HOSPITALPEDRÓ

1

11

12

13

14

15

16

17

18

19

12

11

10

9

8

7

2

1

4

3

5

6

2

2

3 5 6 7 9 11

12

13

1515

161718

A TARRAGONA

C ARDEDEU

A BARCELO

NA

CÀNOVES

GRANOLLE RS

MATARÓ

SANT CELONI De les moltes maneres possibles de conèixer un

poble, us en proposem una de diferent: conèi-xer-lo a través dels seus carrers, de les sevescases i de la seva història. Amb una mirada aten-ta a l’entorn i a tots aquells aspectes que ensparlen d’un passat i d’un present, d’una realitat.Us convidem a conèixer, a reconèixer, Cardedeu,tot passejant.

Itineraris pel centre històric de Cardedeu

Un passeig perCARDEDEU

la història deCARDEDEU1777El municipi de Cardedeu està situat al centre dela depressió del Vallès, a la part baixa de la rierade Cànoves que travessa el terme.

La primera notícia històrica del municipi és delsegle X en què apareix el nom de “Carotitulo”.La parròquia està documentada el 1012 i per-tanyia al terme del Castell de Vilamajor.Cardedeu va adquirir un caràcter urbà a partirdel 1272 quan Jaume I li va atorgar caràcter debatllia. Punt estratègic en les vies de comuni-cació entre Barcelona ¡ Girona, aquest fet hamarcat el seu passat històric. Però la transfor-mació de Cardedeu en vila moderna va tenir lloca finals del segle passat amb la construcció dela línia de tren (1860) i de la carretera comarcal(1865). Cardedeu va créixer vers aquestes novesvies. Un creixement singular amb magnífiquestorres modernistes bastidas per estiuejants bar-celonins que defineixen avui el municipi com apoble residencial.

Informació Museu-Arxiu Tomàs BalveyC. Dr Daurella, 1. 08440 CardedeuTel. 93 871 30 70A/e: museu@cardedeu.catwww.museudecardedeu.catwww.xarxamuseusfarmacia.cat

Itineraris guiatsVisites per a grups concertats en dies i hores a convenir.

Horaris De dimarts a dissabtes: d’11 a 14 h i de 17 a 21 hDiumenges i festius: d’11 a 14 hDies de tancament: tots els dilluns no festius24, 25, 26 i 31 de desembre | 1 i 6 de generDivendres Sant | Dilluns de Pasqua

El producte típic pel qual ésconegut Cardedeu són elsborregos, un dolç elaboratseguint receptes de fa propde dos-cents anys.

Arxiu de la Corona d’Aragó HP-136