15a mostra de turisme juvenil · 2007-06-19 · nens i nenes d’entre 5 i 16 anys, ... fins a...

creta en la informació i l’assessora-ment sobre viatges, itineraris, allotja-ments, transports i turisme rural i al-ternatiu; i en les activitatsorganitzades (campaments, trobadesinternacionals, rutes, estades, inter-canvis i camps de treball). En gene-ral, aquestes activitats estan organit-zades per associacions de la ciutat ivan adreçades a joves d’entre 16 i 25anys.

15a Mostra de Turisme JuvenilUn cop més, la Mostra de TurismeJuvenil serà l’espai idoni per obtenir

De cara a l’estiu, un anymés, l’Ajuntament ofe-reix als joves de la ciutatun ampli ventall de possi-

bilitats per gaudir de l’oci i de les va-cances. La campanya Estiu Jove’98,organitzada amb la col·laboració delConsell de la Joventut de Barcelo-na, ofereix un munt de propostesatractives, que van des de la possibi-litat de participar en alguna de lesmoltes activitats organitzades fins arebre tota mena d’ajuda per planifi-car les vacances minuciosament.

L’oferta de l’Estiu Jove’98 es con-

A la mostra de turisme s’hi pot trobar tota mena d’informació per a les vacances.

L’Estiu Jove’98, una àmplia oferta

d’oci i vacances

- Piscina Banys de Sant Sebastià- Piscina Folch i Torres- Pista Poliesportiva Parc de laCiutadella

- Poliesportiu l’Estació del Nord- Poliesportiu Joan Miró- Poliesportiu Sagrada Família- Poliesportiu Aiguajoc Borrell- Escola Industrial- Complex Esportiu La Bàscula

- Poliesportiu L’Espanya Industrial- Escola d’Hípica La Foixarda- Piscines Bernat Picornell- Instal·lacions Esportives ArístidesMaillol

- Complex Esportiu Can Caralleu- Poliesportiu Perill- Poliesportiu Claror- Centre d’Esport de l’Àrea de la Valld’Hebron

- Poliesportiu Carmel- Complex Esportiu Llars Mundet- Parc Esportiu Can Dragó- Poliesportiu Virrei Amat- Complex Esportiu Verneda- Complex Esportiu Mar Bella- Base Nàutica de la Mar Bella- Centre Municipal de Vela- Poliesportiu Nova Icària

Insta l· lac ions esport ives

BARCELONA informació Núm. 21 / / pàg. 2 / maig 98

Els Campus Olímpia, adreçats a

nens i nenes d’entre 5 i 16 anys,

són un programa esportiu organitzat

per l’Ajuntament en 25 instal·lacions

municipals, amb l’objectiu d’impulsar

la pràctica de l’esport entre els més

joves. Tot i això, també inclou activi-

tats lúdiques i culturals. Les inscrip-

cions per participar-hi s’han de fer a

les mateixes instal·lacions.

El 5% de les 11.789 places ofertes es-

tan reservades a nens i nenes disca-

pacitats. En aquesta sisena edició del

programa, el termi-

ni d’inscripcions

comença el 23 de

maig, i el període

de sol·licitud de

beques s’acaba el

dia 30. A les

Piscines Picor-

nell i a l’Esco-

la Municipal

d’Hípica

La Foixarda,

atès l’alt nombre habitual de sol·lici-

tuds, l’ordre d’inscripció se sortejarà

el dia 18 de maig. Els números es po-

den recollir entre el 24 d’abril i el 16

de maig, ambdós inclosos, a les ma-

teixes instal·lacions (per més infor-

mació: tel. 423.40.41).

Campus Olímpia’98Dies: del 22 de juny al 10 desetembre (excepte el 24 de juny,que és festiu)Horari: de dilluns a divendres, de9 a 17.30 horesServei de menjador: inclòs en el preuServei de guarderia: de 30 a 60minuts, abans i després de l’acti-vitatTorns: de 5 o 10 dies d’activitats

Per més informació*Servei d’Informació Esportiva:

tel. 402.30.00*010 Barcelona Informació*A la seu dels districtes

Els Campus Olímpia

tota la informació i l’assessoramentnecessari per preparar un viatge, unaestada o qualsevol altre activitat va-cacional. Aquest certamen, que amés de ser gratuït és el més impor-tant de l’Estat espanyol, està obert ausuaris de totes les edats, i ofereixfins a 22.000 documents de consulta,2.000 llibres i guies de viatge, 300mapes i 350 dossiers temàtics. Tretzeinformadors amb gran experiènciaen turisme ajudaran els visitants aplanificar amb el màxim detall el seuviatge: itineraris adequats, transportsidonis, descomptes, etc. A la mostras’hi pot trobar des d’informació sobremitjans de transport de tot el mónfins a suggeriments per planificaruna ruta qualsevol o consells sobre elque un no s’ha de perdre d’un país ouna regió determinada.La 15a Mostra de Turisme Juvenildonarà informació sobre països delmón, comunitats espanyoles i co-marques catalanes; modalitats d’a-llotjament; camps de treball; cursosd’estiu i treball a l’estranger; progra-mes d’universitats; esports d’aventu-

Els nois i noies d’entre 3 i 17 anys

tenen una oferta pròpia d’activi-

tats de vacances, assequibles i de

qualitat, que organitzen diferents

entitats socials a través d’acords amb

l’Ajuntament. L’oferta s’agrupa en

propostes a la ciutat (casals d’estiu,

casals esportius, els Campus Olímpia i

altres activitats puntuals) i fora de

Barcelona (colònies de vacances,

rutes i campaments). Les inscripcions

s’han de fer a la seu de les respectives

entitats (associacions d’educació en

el lleure, gestores d’equipaments

municipals, associacions de mares i

pares, i entitats esportives), però es

recomana trucar abans als districtes,

que són els qui les coordinen i els qui

en gestionen el sistema de beques.

Per conèixer els detalls d’aquestes

activitats (llocs, dies, preus, etc.), hi

ha un catàleg que ja es pot recollir a

les Oficines d’Atenció als Ciutadans.

Les inscripcions comencen el 23 de

maig, i el període de sol·licitud de

beques acaba el dia 30.

Per més informació:*010 Barcelona Informació*Oficines d’Atenció als Ciutadans*Servei d’Informació Esportiva

Av. de l’Estadi, 30-40tel. 402.30.00

Propostes per a nois i noies

ra, turisme alternatiu, i sobre ofertesd’agències de viatges. A més, s’hi fa-ran conferències i debats, i s’hi pro-jectaran reportatges audiovisuals.També hi haurà un espai Internetper accedir a les webs de la xarxa;una secció de contactes i intercan-vis, i sortejos de viatges, bitllets icursos d’idiomes, entre altres.

15a Mostra de Turisme JuvenilDel 21 de maig al 31 de juliolCasal d’Associacions Juvenils deBarcelonac/ Ausiàs Marc, 60Horari: de dilluns a divendres, de10 a 14 h. i de 16 a 21 h.(els dilluns i divendres estarà ober-ta fins a les 24 hores)

Activitats organitzadesJuntament amb la mostra, l’EstiuJove’98 inclou més de 100 activitatsdiferents de vacances, organitzadesper entitats i associacions amb àm-plia experiència en el lleure juvenil.A grans trets, proposen campamentsen plena natura i en tendes de cam-panya per conviure amb altres joves;rutes per viure l’aventura i conèixerles zones i habitants de cada indret;camps de treball on participar desin-teressadament amb altres joves enun projecte comú; estades peraprendre un idioma, practicar un es-port o fer activitats de natura, i in-tercanvis i trobades internacionalsper conèixer altres cultures i conviu-re amb joves d’altres ciutats i països.

Per facilitar l’accés a aquestaoferta d’activitats a les persones ambdificultats econòmiques, l’Ajunta-ment atorgarà beques als joves d’en-tre 16 i 20 anys, residents a Barcelo-na i amb uns ingressos inferiors auns límits determinats. La informa-ció detallada de les activitats, ins-cripcions i procés de sol·licitud debeca es pot trobar al “Catàleg d’acti-vitats de vacances per a joves” queha editat l’Ajuntament.

Activitats per a jovesInscripcions i sol·licitud de beques:Del 21 de maig al 19 de juny (ins-cripcions)


PER MÉS INFORMACIÓ:

Estiu Jove: tel. 265.50.99

010 Barcelona Informació

Internet: http://www.bcn.es/ciaj

Del 21 al 30 de maig (beques)Casal d’Associacions Juvenils deBarcelonac/ Ausiàs Marc, 60

Catàleg d’activitats a:*Centre d’Informació iAssessorament per a Joves (CIAJ)c/ Ferran, 32

*Casal d’Associacions Juvenils deBarcelonac/ Ausiàs Marc, 60

*Oficines d’Atenció als Ciutadans


Des del desembre passat,Turisme de Barcelona il’Ajuntament de la ciutathan posat a disposició

dels visitants i ciutadans un noupunt d’informació turística i llibreriaa l’entrada de l’Ajuntament, a laplaça de Sant Jaume. Aquesta ofici-na, que s’ha convertit en un centred’informació i venda de publica-cions municipals, està oberta de di-lluns a dissabte de 10 a 20 hores, iels festius, de 10 a 14 hores.

La nova oficina ofereix informa-ció per facilitar la visita a Barcelona(llocs d’interès, transport públic,allotjament, cultura...), la botigaBCN Original, amb un ampli ven-

tall d’articles inspirats en la ciutat, iuna llibreria amb publicacions de te-mes diversos, com ara els barris deBarcelona, parcs i jardins, urbanis-me, etcètera.

A BCN Original s’hi poden tro-bar tot tipus d’objectes de regal,amb segell de qualitat i disseny bar-celoní, pensats com un record espe-cial de visita a la nostra ciutat ocom un obsequi ideal “Made inBarcelona”. Com a centre d’infor-mació, d’altra banda, l’oficinacompta amb un equip d’informado-res, les anomenades “CassaquesVermelles”, preparades per oferir alvisitant una atenció especialitzadaen diversos idiomes.

L’alcalde de Barcelona, Joan

Clos, ja ha tingut els primers

contactes amb la nova Comissió

Assessora del futur Consorci del

Fòrum Universal de les Cultures

Barcelona 2004, que es va consti-

tuïr el març passat. La comissió ha

estat informada sobre l’estat

actual d’elaboració de les propos-

tes del Fòrum i sobre les gestions

encaminades a la creació del

Consorci, amb el suport de les

tres administracions implicades:

l’Ajuntament, la Generalitat i el

Govern espanyol.

Entre altres funcions, aquesta

comissió haurà d’emetre la seva

opinió sobre les propostes elabo-

rades per l’equip directiu del

Consorci o sobre les que sorgeixin

d’encàrrecs fets a experts en les

diverses disciplines que inclourà

el Fòrum 2004. La comissió, que

es reunirà un cop al mes, està

integrada per 14 persones de

reconegut prestigi professional,

cívic i intel·lectual: Victoria

Abellán, Josep Anton Acebillo,

Josefina Castellví, Gabriel Ferraté,

Santiago Fisas, Dolors Folch,

Ramon Folch, Fèlix Martí, Ferran

Mascarell, Lluís Monreal, Miquel

de Moragas, Josep Ribera, Martí

Vergés i Vicenç Villatoro.

Nou organisme assessordel Fòrum 2004

L’oficina està oberta de dilluns a dissabte de 10 a 20 h, i els festius, de 10 a 14 h.

L’oficina de turismede la plaça Sant Jaume


El projecte immobiliari deLes Vores del Cinturó, pro-mogut pel Patronat Munici-pal de l’Habitatge i destinat

a lloguer per als joves de la ciutat, jaté data d’inscripció. El termini per-què s’hi inscriguin tots els interes-sats a poder accedir-hi s’obre el 18de maig i es tancarà el 30 de juny.Segons el patronat, és preferible quela presentació de sol·licituds es re-parteixi durant tot el període d’ins-cripció, ja que posteriorment es duràa terme un sorteig.

Els més de 400 pisos de Les Voresdel Cinturó, en terrenys que vanquedar lliures després de la construc-ció de la Ronda de Dalt, seran habi-

tatges assequibles, ecològics i dequalitat. Un dels seus principalsatractius serà el preu del lloguer, queoscil·larà entre 24.000 i 41.000 pes-setes mensuals, segons la superfície ila situació dels habitatges. La majo-ria tindran plaça d’aparcament in-corporada, i seran accessibles per apersones amb mobilitat reduïda.

Les condicions més importantsper accedir-hi són les següents: elsdestinataris han de ser persones físi-ques o nuclis familiars que visquin otreballin de forma habitual a Barce-lona; els ingressos màxims, provi-nents del treball, no han de superarel límit establert en el Pla d’Habitat-ge, que actualment és 2,5 vegades el

L’operació de Les Vores del

Cinturó ha estat seleccionada

amb altres projectes de 23 ciutats

del món en l’exposició “La ciutat

sostenible”, com a exemple del que

ha de ser un desenvolupament urbà

compatible amb el medi ambient. La

mostra, inaugurada per l’alcalde

Joan Clos i el president del Patronat

de l’Habitatge Eugeni Forradellas, i

que es pot veure al Centre de

Cultura Contemporània fins al 13 de

setembre, proposa -a través d’ins-

tal·lacions audiovisuals dividides en

diversos apartats, taules temàtiques

i tallers- repensar l’entorn urbà per-

què sigui sostenible, és a dir, compa-

tible amb els sistemes ecològics.

Aquest model, segons s’explica a

l’exposició, permetria deixar una

herència a les generacions futures

no condicionada negativament per

les activitats humanes actuals.

Exemple del model deciutat sostenible

Oberta la inscripció per als pisos

de les Vores del Cinturó

PER MÉS INFORMACIÓ:

Patronat Municipal de l’Habitatge

Plaça Lesseps, 12

08023 Barcelona

Tel. 217.31.00

DIRECCIÓ NOMBRE D’HABITATGES 2 DORMITORIS 3 DORMITORISC/ Tiana, 12-22/ Campins, 49-59 49 hab. 16 33Passeig Santa Coloma, 57-71 207 hab. 66 141C/ Trueba, 27-29/ c/ Coll i Alentorn 40 hab. 32 14C/ Veciana, 12-22/ Av. Hosp. Militar 35 hab. 19 16Hospital Militar/ Vall d’Hebron 24 hab. 14 12Pl. A. Comín/ Gomis/ E. Terradas 76 hab. 28 50

Una oferta de dos i tres dormitoris. Total Les Vores del Cinturó: 431 habitatges

Maqueta dels pisos del carrer Tiana, 12-22 / Campins, 49-59.

Salari Mínim Interprofessional; nos’ha d’haver complert els 31 anys, ino es pot tenir cap altre habitatgeen propietat o segona residència.


Barcelona, que al seu dia java ser pionera en la catalo-gació i protecció dels seusmonuments i edificis histo-

ricoartístics, està confeccionant uninventari propi d’elements d’interèspaisatgístic. Aquesta iniciativa inè-dita permetrà recollir i recuperar totsaquells elements o pecesurbanes que, amb eltemps, han anat ad-quirint un caràcteremblemàtic, i quefuncionen popular-ment com a símbolo identificador delpaisatge plenamentreconegut pels ciuta-dans.

El projecte, queja és al carrer des defa uns mesos, preténreconèixer el valorde tots els ele-ments caracterís-tics o emblemàticsdel paisatge urbàque per diversosmotius no poden ser

inclosos en el Catàleg de patrimoniarquitectònic històricoartístic. Al-hora, l’inventari persegueix mante-nir el nivell d’exigència pel que fa alreconeixement ciutadà d’aquestselements, que així podran acollir-sea ajuts especials per a la seva conser-vació i manteniment.

La iniciativa ha estat llançadaper l’Institut del Paisat-ge Urbà i la Qualitat

de Vida, i compta ambla col·laboració de Bar-celona Televisió, Co-rreus i Telègrafs, El Pe-riódico de Catalunya ila Universitat de Bar-

celona. Gràcies aaquesta participació i,sobretot, a la col·labo-ració ciutadana, Barce-lona podrà tenir enmenys d’un any el pri-mer Inventari d’Ele-ments d’Interès Pai-satgístic, que ajudaràa enriquir molt més elpatrimoni cultural

urbà de la ciutat.

Barcelona és plena d’objectes o

de petits detalls que sovint

passen desaparcebuts, però que

representen símbols diversos i

provoquen sentiments i records.

Tots ells mereixen ser respectats i

coneguts, ja que formen part de

la memòria viva de la ciutat. La

localització i valoració d’aquests

elements (plaques, rellotges,

fonts...) ajudarà a complementar

el Catàleg del patrimoni monu-

mental. En aquest cas, per fer-ho

possible, la col·laboració ciutada-

na és essencial. El mecanisme és

simple: a través d’unes bústies

singulars col·locades davant de

les entitats col·laboradores, i amb

uns sobres i fitxes especials que

són en aquestes entitats i als dis-

trictes, els ciutadans poden pro-

posar tots aquells elements que

creguin que poden ser d’interès.

La Universitat en farà una selec-

ció, i l’Ajuntament en farà la tria

definitiva.

Per més informació:Institut Municipal del PaisatgeUrbà i la Qualitat de VidaAv. Drassanes, 6-8, planta 2108001 BarcelonaTel. 270.20.34Fax 412.34.92

Memòria popular i col·laboració ciutadana

Inventari d’elements d’interès

del paisatge urbà

L’emblemàtica façana d’El Molino, un dels possibles elements per a l’inventari.


Sant Mart í1OD I S T R I C T E S

Millora l’accés als barrisi a la resta de la ciutat

Arran del procés de trans-formació que està vi-vint el districte de SantMartí durant els darrers

anys, i fent un cop d’ull al territorides d’una perspectiva global, queda-va palesa la necessitat de reordenarla circulació d’alguns sectors. La pe-atonalització de diversos carrers il’obertura d’altres que estaven in-complets en el seu traçat, obligavena modificar l’actual sentit de circu-lació dels vials adjacents.

El passat mes d’abril, el Distric-te va posar en marxa la primerafase de la reordenació del trànsit enla zona nord del Clot-Camp del’Arpa Els carrers que inverteixenel seu actual sentit de circulaciósón els següents: Trinxant (passa aser de direcció ascendent), DegàBahí (direcció Llobregat) i Coll iVehí, entre Josepa Massanés i Ro-gent (direcció Llobregat). El tramde Roselló, entre Xifré i Rogent,passa a ser de doble direcció; i Na-ció conserva el sentit ascendent,

mentre les obres d’urbanitzaciópermetin el pas dels vehicles.

L’objectiu d’aquesta propostaendegada per el Districte és doble:d’una banda, es tracta de facilitarals veïns i veïnes l’accés a l’interiordel barri; d’altra, el millorar la con-nectivitat amb la resta de la ciutat.

El motiu de que s’apliqui endues fases és facilitar la mobilitatdel veïnat mentre durin les obresque actualment s’estan realitzanten aquest tram: la peatonalitzaciódel darrer tram de Rogent i l’urba-nització del carrer Nació. A mesu-ra que vagin finalitzant aquestesactuacions, s’anirà implantant lasegona i definitiva fase, sobre laqual s’oferirà puntual informació.

A la banda sud del Clot-Campde l’Arpa també calia revisar la cir-culació actual. La peatonalitzaciódels entorns del Mercat del Clot iun tram de Rossend Nobas obliga-ven a facilitar la sortida del trànsitd’aquest nucli del barri, caracterit-zat per carrers molt estrets, cap a

vies més amples. El carrer EscultorsClaperós, ara en sentit descendent,permet la connexió entre la ramblaGuipúscoa i el nus viari de la plaçales Glòries; mentre que Clot, en di-recció Besòs, uneix la Meridianaamb Guipúscoa. El carrer de laVerneda passa a tenir un únic sen-tit, direcció Llobregat. Evident-ment, aquests canvis comportenun ajust circulatori de les vies deconnexió de tot aquest sector.

Pel que fa a la zona del Poble-nou, el desenvolupament del pro-jectes que s’estan duent a termecomporta talls de trànsit temporalsen algunes vies. Així, el carrer Bacde Roda, a l’alçada de Diagonal,està interromput fins al proper mesde juliol per l’execució del PERIDiagonal Poblenou.

Coincidint amb l’obertura altrànsit de Selva de Mar, el PERI delFront Marítim talla Bac de Roda,entre Pellaires i Garcia Faria, fins alsetembre. A partir del 30 de maig,les obres d’aquest projecte tambédeixaran sense trànsit la bandamuntanya del passeig Garcia Faria,entre Bac de Roda i Josep Pla. Labanda mar absorbirà els dos sentitsde circulació. Una vegada finalitzinles obres d’aquests projectes i la pea-tonalització de la Rambla del Poble-nou i de Marià Aguiló, caldrà defi-nir el sentit de circulació dels noustrams de vial oberts per aconseguiruna major fluïdesa del tràfic en totaquest nucli històric.

El Districte també aportarà du-rant aquest any una altra mesuraper garantir una millor convivènciaentre les persones i els vehicles. Éstracta del semàfor. La instal.lacióde semàfors a Sardenya/Almogà-vers, Sardenya/Pujades, Santan-der/Ca n’Oliva, Binèfar/Ca n’Olivai Àlava/Llull, ofereixen una solucióals problemes viaris que s’originenen aquestes cruïlles.

El trànsit es reordena per millorà la circulació.


En una ciutat com Barcelona,l’excés de trànsit pot arribara provocar més perjudicisque no pas beneficis. Per

evitar-los, Barcelona està aplicantdes de fa anys l’anomenat ProjectePicasso, un pla global per la mobili-tat que ha de servir per millorar lacirculació i la xarxa viària. L’objectiués anticipar-se als futurs problemesde congestió que es preveuen a mig

fer compatibles la mobilitat urbana ila qualitat de vida dels ciutadans. En-tre altres coses, aquesta inversió ser-virà per humanitzar moltes vies urba-nes i fer millores importants en lesconnexions d’alguns carrers i, fins itot, d’alguns barris sencers.

Infraestructures i tecnologiaA grans trets, el pla comprèn tres lí-nies d’actuació: la potenciació del

termini, per la creixent evolució delparc automobilístic, l’impuls de no-ves àrees de desenvolupament urbà iel dinamisme de la ciutat.

El Projecte Picasso, un projecteobert i que continuarà en els pròximsanys, planteja diverses línies d’actua-ció fins al 2005, i suposa un ambiciósesforç inversor de més de 50.000 mi-lions de pessetes en urbanisme, infra-estructures i tecnologia, destinats a

Les actuacions al Front Marítim són una part important del conjunt de les obres.

El Projecte Picasso planteja 47 obres

per millorar la connectivitat dels

carrers i el seu aprofitament per part dels

ciutadans. Les obres principals s’estan

fent a l’entorn de la plaça Cerdà –que

d’aquí a poc temps es convertirà en una

zona de nova centralitat–, la Ronda del

Mig, el Besòs, la Diagonal i al Front

Marítim del Poblenou. A la Ronda del

Mig, que es completarà i creuarà tot

Barcelona, les obres més importants són

la cobertura del tram entre Pavia i

Constitució, i entre l’avinguda de Madrid

i la travessera de les Corts, que donarà

continuïtat a la cobertura del passeig

Brasil, entre Sants i l’avinguda de

Madrid, ja realitzada; el túnel de General

Mitre, entre Prat de la Riba i Josep

Aguiló; l’obertura de la ronda Guinardó

entre Cartagena i Segle XX, i l’obertura

de la Ronda del Mig entre Segle XX i

Valldaura. A la zona del Congost del

Besòs s’hi faran obres per connectar i

millorar la circulació entre Barcelona,

Sant Adrià, Santa Coloma i Montcada,

amb nous ponts sobre el riu i les auto-

pistes, així com una profunda actuació

de millora mediambiental. L’obertura de

la Diagonal fins al mar serà una realitat

després de l’estiu. I a la façana marítima

del Poblenou, finalment, també està pre-

vist obrir i urbanitzar diversos carrers

(vegeu gràfic a les pàgines següents).

Principals zones d’obres

Projecte PicassoProjecte PicassoUn pla per millorar la mobilitat urbanaUn pla per millorar la mobilitat urbana


transport públic i de la seva inter-modalitat, la “gestió intel·ligent” deltrànsit gràcies a les noves tecnolo-gies, i les obres d’infraestructura. Enaquest aspecte, el més visible i so-vint el més important, hi ha dos ti-pus d’intervencions: les de petita es-cala destinades a resoldre problemesde connexions o els clàssics “collsd’ampolla” en molts carrers, i lesd’escala més gran, amb implicacions

directes en el sistema viari bàsic dela ciutat, vinculades a operacionsurbanístiques o infraestructurals im-pulsades per l’Ajuntament i altresagents públics i privats.

El conjunt de mesures proposa-des, tant les de caràcter tecnològiccom les infraestructurals, impediràla saturació de la major part de laxarxa bàsica de la ciutat. El projectes’ha de considerar una proposta

oberta, ja que s’hi podran incorporarnoves intervencions, per exemple, apartir dels canvis que es produeixinals municipis que limiten amb Bar-celona. En qualsevol cas, el ProjectePicasso sempre permetrà que, alhoraque millora la mobilitat de la ciutat,també ho faci la qualitat de vida allàon s’actua, ja que fins ara està fentpossible recuperar molts espais perals ciutadans.

Imatge de la futura Diagonal al Poblenou.

Entre les diverses propostes per millo-

rar la mobilitat urbana, Barcelona

també ha posat en marxa importants

actuacions per potenciar el transport

públic. En el marc de l’Autoritat del

Transport Metropolità, per exemple, ja

s’han iniciat els treballs per a la integra-

ció tarifària i s’han aconseguit algunes

millores en l’ús integrat dels bitllets de

la xarxa de metro i Ferrocarrils de la

Generalitat. La prova pilot del tramvia

de la Diagonal, per a la construcció d’un

metro lleuger (de superfície) entre el

Baix Llobregat i Barcelona, ha tingut una

gran acceptació. En els últims dos anys,

la xarxa d’autobusos ha augmentat en

82 quilòmetres, i han entrat en funcio-

nament 2 noves línies de connexió nord-

sud (des d’Horta i Sarrià) i 5 estacions de

la línia 2 del metro.

L’objectiu d’incrementar l’oferta de

transport públic ha anat acompanyat

de l’adaptació a les persones amb

mobilitat reduïda. Entre 1996 i 1997 es

van adquirir 238 autobusos de pis baix,

i es preveu comprar-ne 126 més en els

pròxims dos anys. A més, s’ha aprovat

atorgar un passi d’acompanyant de

persones amb disminució. Pel que fa al

taxi, un fet concret incidirà en la quali-

tat del servei: un rebut únic amb infor-

mació sobre les tarifes i drets dels

clients en tres idiomes.

Potenciar el transport públic

En l’actual mandat, la inversióglobal per a la “gestió intel·ligent” dela mobilitat és de 650 milions de pes-setes. Les mesures més importantsfan referència al sistema d’informa-ció al públic, amb un projecte que hade permetre conèixer l’estat del tràn-sit en qualsevol moment; la centra-lització i modernització del sistemasemafòric, per variar-ne els ciclesquan calgui, i l’establiment d’eixosde prioritat semafòrica o corredorsverds. Altres actuacions rellevantssón la millora de la senyalització in-formativa vertical, l’organització dela càrrega i descàrrega, i la integraciódels sistemes de control del trànsiturbà i de les Rondes.


La moderació i descongestiódel trànsit s’aconseguirà,juntament amb les obresd’infraestructura, amb el

que s’anomena “gestió intel·ligent”de la mobilitat, és a dir, amb l’ús deles noves tecnologies. L’objectiu ésaugmentar l’eficàcia de la xarxa vià-ria. En aquest sentit, el Projecte Pi-

casso incorpora actuacions basadesen noves tecnologies per a la priorit-zació del transport públic i delsvehicles d’emergència (corredorsverds), informació del trànsit entemps real als conductors i opera-dors, regulació de zones d’accés res-tringit, distribució de mercaderies isenyalització variable.

Entre les diverses actuacions del

Projecte Picasso quant a la

“gestió intel·ligent” de la mobili-

tat, destaquen el mapa del trànsit

i la priorització semafòrica. Per

mitjà d’un sistema de detectors, el

mapa del trànsit dóna informació

en temps real de l’estat de circula-

ció dels carrers, i entre l’estiu i la

tardor s’hi podrà accedir a través

d’Internet. La priorització semafò-

rica, que ja existeix en alguns

casos per als bombers, s’ampliarà

l’any que ve per als autobusos a

les cruïlles més importants, cosa

que permetrà allargar el temps

dels semàfors quan sigui necessa-

ri. Canviar-ne els cicles també serà

possible amb la centralització i

modernització dels 400 semàfors

que encara no estan centralitzats,

del total de 1.200 semàfors que hi

ha a la ciutat. Pel que fa a la càrre-

ga i descàrrega, al marge dels

xamfrans senyalitzats, s’habilita-

ran horaris especials perquè deter-

minats carrils puguin acceptar

temporalment aquesta activitat.

Mapa del trànsit i prioritat semafòrica

Noves tecnologies per aconseguir una

xarxa viària més eficaç

Instal·lacions del Centre de Control de Trànsit.

Imatge del futur túnel de la Ronda General Mitre.


instal.lacions de les companyies deserveis: aigua, gas, llum i telèfon.Aquestes actuacions inclouen el so-terrament de les línies elèctriques,objectiu que incrementa la segure-tat dels veïns i elimina els pals ambcables del paisatge urbà.

Enguany, el Districte de SantMartí continuarà el nou model d’a-rranjament iniciat l’any passat al ca-rrer Alfons el Magnànim, entre Fe-rrer Bassa i Cristobal de Moure. Es

Sant Mart í 1OD I S T R I C T E S

Mantenir la via pública en bones condicions

Al passar per qualsevolbarri del districte, so-vint trobem tanquesmetàl.liques que sen-

yalitzen l’existència d’obres enaquell tram de carrer. Aquestes ac-tuacions no són tan conegudescom els grans projectes que s’estanduent a terme actualment, peròajuden a millorar notablement laqualitat de vida dels veïns i veïnes.

La pavimentació dels carrers, elrecobriment asfàltic en aquells queestan desgastats o per tapar lesllambordes existents, la milloradels guals de vianants i de vehicles,la reposició de rajoles en mal es-tat... són algunes de les actuacionsque ocupen una part o la totalitatde la vorera, i algun carril o tota lacalçada.

Però també hi han altres obresque tenen lloc al subsòl. Els projec-tes d’urbanització d’un carrer o d’unsector comporten l’adequació de laxarxa de clavegueram i de totes les

tracta de transformar l’ampla voreraexistent en una plaça continuada,un espai de trobada i esbarjo. Alcostat dels edificis es situa una zonaamb panot i la resta es recobreixamb asfalt. Es mantenen els arbresexistents i s’ordenen al voltant deles zones de joc infantils (amb sau-ló) i dels parterres que s’intercalaranentre el panot i la calçada. Lacol.locació d’un tub impedirà alscotxes aparcar sobre la vorera.

Amb la perllongació d’aquestaurbanització fins al carrer JaumeHuguet, es recupera un espai finsara utilitzat com a pipi-can per alguany dels veïns i veïnes, a mésd’aïllar als habitatges del soroll delcarrer.

Enguany, també es recobriràl’asfalt del carrer Ripollès, entreMuntanya i Josepa Massanés; deFreser, entre Trinxant i Navas; dela Gran Via, entre Rambla Poble-nou i Bilbao; i de Wellington, pertapar les actuals llambordes.

El model d’arranjament d’Alfons els Magnànim continuarà a altres carrers.


El Festival d’Estiu de Barcelona

Grec’98

El Grec, festival que s’haconvertit en l’esdeveni-ment artístic imprescindibledels estius a Barcelona, acu-

dirà aquest any a la cita amb el seupúblic fidel amb una programacióque respon a cinc grans objectius:reflectir l’estat de la creació escènicai musical a Barcelona; consolidar-secom un aparador dels corrents mésinnovadors del teatre, la dansa i lamúsica internacional; aprofundir enla col·laboració entre sector públic iprivat; estendre més la programacióa l’àrea metropolitana, i mantenir elcaràcter interdisciplinari.

Seguint aquestes premisses, elGrec’98 distingirà aquest estiu elsespectacles que formen part de laSecció Oficial (SO), els que consti-tueixen singularitats en el panora-ma de la creació més actual, i elsque s’inclouen en la Secció Metro-politana (SM), espectacles que s’es-trenaran en diversos escenaris del’àrea metropolitana de Barcelona.A grans trets, la programació tindrà

Els concerts seran una altra vegada un dels plats forts del Grec’98.

Entre els molts espectacles del

pròxim Grec’98, destaquen

produccions i autors de tota

mena, tant de teatre i dansa com

de música antiga, contemporània,

flamenc, pop-rock o òpera:

TEATRE: Peter Brook, Joan Brossa, Copi/Schwab/ Arenas, Dario Fo,Gabriel García Márquez, JanLauwers i Needcompany, JordiSabatés/ Joan Baixas, MaurizioScaparro, Manuel VázquezMontalbán.

DANSA: Lanònima Imperial, GelabertAzzopardi Cia de dansa, Sol Picó,Mal Pelo, Mudances, CompañíaNacional de Danza, BalletNacional de Cuba, Joao Fiadeiro iPaulo Tibeiro.

MÚSICA:AAnnttiiggaa: Cor de Cambra del Palaude la Música Catalana.GGrraann rreeppeerrttoorrii: OrquestraSimfònica de Barcelona iNacional de Catalunya.FFllaammeenncc: Miguel de La Tolea,Manuel Calderón, MónicaFernández.CCaannççóó dd’’aauuttoorr: Adriana Varela(tango)PPoopp--RRoocckk: Santana, BB King,Latin Traffic Jam: SteveWinwood, Tito Puente, ArturoSandoval.ÒÒppeerraa: Domènech Terradellas.

Selecció de teatre,dansa i música

els següents apartats: Els mestres(amb grans figures de l’escena i au-tors clàssics, al costat del valoremergent dels joves, i amb l’actuali-tat de Joan Brossa), PanoràmicaBarcelona (noves dinàmiques crea-tives de la ciutat; riquesa d’estilsque inclouen cinc segles de músicaamb especial atenció a la cançód’autor, el patrimoni i la contempo-raneïtat; la realitat dels coreògrafs iballarins catalans més reconeguts atot Europa), Panoràmica Interna-cional (visió de la creació interna-cional actual que es projecta als àm-bits del teatre, la dansa i la música),La descoberta (mirada més focalit-zada sobre la vitalitat cultural d’unpaís convidat: aquest any, Colòm-bia), i Homenatges (reconeixementa Federico García Lorca en l’any delcentenari, i coneixement d’un bar-celoní ignorat, el compositorDomènech Terradellas, amb unaòpera barroca seva, només posadaen escena a la Venècia del XVIII iinèdita entre nosaltres).


La ciutat protagonista

Agència Municipal de Serveis per a les Associacions. Avd. Cardenal Vidal i Barraque, 30. Tel. 407 10 22 Fax: 407 11 97. e-mail, [email protected]

C O O P E R A C C I Ó

LA HISTÒRIA DEL TRANSPORTCOL·LECTIUTransports Metropolitans de Barce-lona (TMB) ha editat La ciutattransportada, un llibre que explicala història del transport col·lectiu deBarcelona, des de mitjans del seglepassat fins a l’actualitat. A través dela història dels diferents mitjans detransport (tramvia, ferrocarril, taxi,metro, etc.), el llibre descriu l’evolu-ció de la societat barcelonina en elsàmbits polític, econòmic i cultural, iinsisteix en la importància del trans-port públic en la vida de la ciutat.

EXPOSICIÓSOBRE ELSHORRORSDE LA GUERRA“Vides mina-des” és el títold’una nova ex-posició fotogrà-fica que retratala vida dels és-sers humans quehan estat afec-tats d’alguna ma-

nera per les mines antipersones.L’exposició, obra del fotogràf Ger-vasio Sánchez, consta de 60 instàn-tanies en blanc i negre, i està orga-nitzada per l’Ajuntament,Intermón, Mans Unides i Metgessense Fronteres. Serà a la Sala Bar-celona Visions (baixos de l’Ajunta-ment) fins al 17 de maig.

NOU CATAMARÀ TURÍSTIC AL PORT VELLBarcelona ha estrenat recentmentun catamarà turístic enorme, ambfons de vidre i capacitat per a 196passatgers, que recorre el litoral en-tre el Port Vell i la platja de la MarBella en un itinerari de més d’unahora de durada. La nova golondrina,Trimar, fa un recorregut més llarg ité millors prestacions que la seva an-tecessora, Escua, que havia quedatenvellida i es movia massa durant eltrajecte.

La Guàrdia Urbana i el Servei dePrevenció i Extinció d’Incendis iSalvament (SPEIS) van presen-tar la nova imatge dels seus vehi-cles a la plaça de Sant Jaume.L’aplicació de la nova imatge ins-titucional de l ’Ajuntament deBarcelona als vehicles dels bom-

NOVA IMATGE DELS BOMBERS I LA GUÀRDIA URBANAbers i de la policia local ha estatdissenyada pel dissenyador gràficAndreu Claret Serrahima. Al’acte, a més dels regidors de Se-guretat i Mobilitat i del cap de laGuàrdia Urbana, també hi va as-sistir el nou director del SPEIS,Jordi Murtra.

El nostre objectiu és prendre part, des de la cooperació amb els països del Sud,

en la construcció d’un model de desenvolupament sostenible, participatiu i capaç

de contribuir a la pau i la democràcia per a les persones

i els pobles. Realitzem projectes de cooperació, generem espais d’intercanvi, campanyes de sensibilització i d’informació i organitzem estades solidàries els mesos d’estiu.

Volem aprendre de tot allò que és diferent aportant el nostre treball voluntari amb una actitud sensible i responsable.

Us convidem a participar amb nosaltres. Mou-te perquè passin coses! Tel. 318 34 25.

BARCELONA informació Núm 21 / / pàg. 18 / maig 98

Sant Mart í1OD I S T R I C T E S

El passat més d’abril ha es-tat ple de canvis al distric-te de Sant Martí. A la re-ordenació viària exposada

anteriorment, cal afegir l’aprova-ció del nou sistema de recollidad’escombreries que s’implantarà ala Gran Via de les Corts Catala-nes, a la Rambla Prim i al tram ini-cial de l’Avinguda Diagonal, to-cant al Besòs.

La nova modalitat, que co-mençarà a funcionar en fase deprova aquest 6 de maig, consisteixen uns grans contenidors de càrre-ga lateral. Això vol dir que la reco-llida s’efectuarà de forma mecàni-ca. El camió es col.locarà paral.lelal contenidor i mitjançant un braçmetàl.lic el buidarà i el tornarà adeixar al seu lloc.

Aquests contenidors, que s’ubi-

caran al costat dels de brossa neta(verd, groc i blau), tenen una capa-citat de 3.100 litres. L’Ajuntamentde Barcelona els va introduir en al-gunes zones de la ciutat ja fa dosanys. Degut al bon resultat obtin-gut, s’ha optat per ampliar aquesttipus de recollida a uns determinatssectors d’altres barris.

Amb el nou sistema es preténreduir el nivell de soroll produït, jaque no caldrà arrossegar els conte-nidors per buidar-los ni efectuar larecollida durant la nit. D’altra ban-da, la gran capacitat dels recipientspot contribuir a millorar la higienedels carrers si s’en fa un bon úsd’ells, evitant la proliferació de dei-xalles al seu voltant.

No existeix un model únic derecollida vàlid per a tot Barcelona.Segons l’amplada dels carrers i la

configuració de cada zona, resultamés adient un sistema o un altre.Properament, al districte de SantMartí coexistiran quatre sistemesdiferents. A un sector del barri delTaulat , delimitat pel Mercat de laUnió, l’antic barri dels Pescadors ila plaça Prim, la recollida passarà aser manual. Els operaris de netejarecullen les bosses que prèviamentels veïns han deixat davant de laseva porta.

En contraposició, la Vila Olím-pica disposa del sistema més mo-dern: la recollida pneumàtica ins-tal.lada a l’interior dels habitatges.Aquesta modalitat també s’im-plantarà al Front Marítim i a Dia-gonal-Poblenou quan finalitzin lesobres d’urbanització.

L’actual tipus de recollida, mit-jançant els contenidors rectangularsverds instal.lats en els punts assen-yalats per a aquest ús en la via públi-ca, és el que s’aplica a la major partdel districte. I el quart, el nou modelabans exposat, que s’experimentaen les vies més amples del districte,donat el volum d’aquest tipus decontenidors i l’espai necessari perefectuar la càrrega lateral.

Nou sistema de recollida

d’escombraries

Riera

Sant Antoni

Cen

dra

Prín

cep

de V

iana

Ronda Sant

Bis

be

Lag

uar

da

RIE

RA

ALT

A

El Districte de Ciutat Vellaaplicarà en tres zones un nousistema de recollidad'escombraries. Aquestsistema introduirà millores.

1Les escombraries esdipositaran en una menade bústia que conduirà lesbosses a un dipòsitsubterrani.

2Les escombrariesquedaranemmagatzemades enun dipòsit subterrani.

3Els camionsd'escombrariessuccionaran les bossesmitjançant un sistemad'aspiració.

Via

Lai

etan

a

JoanMassana

Abaixadors

Basea

Manrresa

Argenteria

Nau

Vigatans

Grunyí

AR

GEN

TER

IANA

UPunt desucció

Bústia perdipositar

escombraries

renom. Per les seves edicions vanpassar personalitats del món lite-rari, com en Quim Monzó, la Car-me Riera, en Miquel Martí i Pol,en José Luís L. Aranguren, enJosé M. Valverde, la Rosa Regás,en Víctor Mora, en Joaquim Car-bó, en José L. Sampedro...

“Eixart: un artista, un món”manté el format i la dinàmica ante-rior però amplia continguts i treba-lla les arts en general. Així, a mésd’escriptors, convida al seu espai amúsics, actors i actrius, escultors,arquitectes, pintors...

La programació de l’Eixart no téuna periodicitat establerta. Durantel 97 es van realitzar dues edicions.La primera d’elles va tenir com aprotagonista l’escultor Josep M.Subirachs, i la segona al cronistade la ciutat Lluís Permanyer. En-guany, els convidats fins ara hanestat el periodista Pepe Rodríguez,especialista en sectes, i Vicenç Vi-llatoro, escriptor i director generalde Promoció Cultural de la Gene-ralitat de Catalunya. L’acte que esrealitzarà el proper 19 de maig, ales 20 hores, serà un especial sobreFederico García Lorca i comptaràamb la presència de la seva biògra-fa Antonina Rodrigo.

“Eixart: un artista, un món” volparticipar en l’enriquement de lavida cultural del barri i de la ciutat.Per això, vol donar a conèixer a lagent, als ciutadans, aquells artistesque les acompanyen en el seutemps d’oci, apropant-les la seva fi-gura humana i artística.

de les arts, que es desenvolupa apartir del treball coordinat d’unequip format per la Biblioteca Po-pular de Sant Martí de Provençals,el Centre Cívic Sant Martí i, so-bretot, per un grup voluntari deveïns i veïnes de La Verneda, ena-morats de l’art.

Aquest projecte va néixer elgener del 97, com a continuïtatdel programa de promoció de lalectura anomenat “Vuit menysset: un escriptor, un món”, queens va donar l’oportunitat deconèixer l’obra i la persona demolts escriptors i escriptores de


Sant Mart í 1OD I S T R I C T E S

El Centre Cívic Sant Martí(Selva de Mar, 213-215)és el nucli aglutinador dela vida social i cultural del

barri de la Verneda. Entre les qua-tre parets d’aquest singular edifici,hi tenen cabuda multitud d’activi-tats organitzades per les diversesentitats del barri i per el propi cen-tre. Aquesta colaboració dona coma fruit un un programa lúdic i cul-tural complert i divers, dins el quals’inclou “Eixart: un artista, unmón” .

“Eixart: un artista, un món” ésun projecte cultural de promoció

“Eixart: un artista,un món”

Eixart és un projecte cultural de promoció de les arts.

EEdd ii tt aa: Ajuntament de Barcelona. EEdd ii cc ii óó ii ccoooorrdd iinnaacc iióó: Direcció de ComunicacióCorporativa i Qualitat (F. Navarro, E. López). DD ii ss sseennyy ii mmaaqquuee ttaacc iióó: G. Medina.FFoo ttooggrraa ff ii aa: Imatge Municipal, A. Lajustícia, L. Clúa, M. Socías, R. Escudé, D. García.II nn ffooggrraa ff ii aa :: E. Utrilla. RReeddaacccc iióó dd ii ss tt rr ii cc tteess: C. Farré, J. Pascual, G. Gálvez, T.Gàmez, I. Pagès, E. Sust, R. Farga, M. Orozco, E. Álvarez. FFoo ttoommeeccàànn ii ccaa: ImpremtaMunicipal.. IImmpprreess ss ii óó: Printer. DD iippòòss ii tt LLeeggaa ll: 29175-94.

BARCELONAi n f o r m a c i ó

B a r c e l o n a .L a c i u t a t q u e v o l e m .

Ja són molts els ciutadans que han fet arribar a l’alcalde el seu somni sobre Barcelona. I tu?

Escriu-li i explica-li com t’agradaria que fos Barcelona. Explica-li les teves idees.

Parla-li de les teves propostes per millorar el teu barri. Perquè volem saber la teva opinió com a ciutadà

per fer la ciutat que sempre hem somiat. La ciutat que volem.

Fes-nos arribar les teves idees a través d’Internet ([email protected]),passant per les oficines d’Atenció als Ciutadans

o escrivint a “La Ciutat que volem”,Ajuntament de Barcelona. Plaça de Sant Jaume, 1. 08002 Barcelona.

Ajuntament de Barcelona

CO

MU

NIC

AC

IÓ I

QU

ALI

TAT

15a mostra de turisme juvenil · 2007-06-19 · nens i nenes d’entre 5 i 16 anys, ... fins a...

Documents