100 anys de la societat l'aliança

Joan Vidal i Urpí

100 anys de la Societat

L’AliançaCubelles 1914-2014

Joan Vidal i Urpí (Cubelles, 1951)

Professor d’Ensenyament Se-cundari a l’Institut Camí de Mar (Calafell). President del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell des de la seva fundació, l’any 2000, i vocal de l’Institut d’Estudis Penedesencs des de 2010. Autor i coautor de nom-brosos llibres de temàtica local, entre els quals destaquen El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pio-nera (Beca d’Investigació Local 2004) i Els anys de la postguer-ra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació (Beca d’Investi-gació Local 2007), aquest con-juntament amb Xavier Martínez i Roig.

És autor de diversos treballs publicats en l’Anuari del GEC Amics del Castell i en quaderns culturals de la mateixa entitat. També és coautor de llibres re-lacionats amb l’esport: Un segle de futbol català (1900-2000), Diccionari del Barça i l’apartat de futbol de l’Enciclopèdia Ca-talana de l’Esport.

En el vessant polític formà part de l’Entesa per Cubelles i fou regidor de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Cubelles (1984-1994) i alcalde (1994-1999). En l’àmbit associatiu ha participat activament en enti-tats o grups com el Cor l’Espi-ga, el CF Cubelles, el Grup de Teatre del Casal de Cultura, la Tramoia i la mateixa Societat L’Aliança.

L’Aliança, una vella referèn-cia de la Cubelles tradicional i alhora un nou impuls en l’activitat cultural, política i associativa de la vila. La seva història i els pas dels anys han acompanyat alguns dels fets més transcendentals del darrer segle. El cafè de baix i el de dalt, la coopera-tiva vella i la nova, la Repú-blica, la guerra i la dictadura, la lluita antitèrmica i la nova democràcia.

L’Aliança compleix cent anys. Sovint es diu que el millor està per arribar, però el que ens ha precedit ens fa entendre el present per a treballar pel futur. Aquesta és la crònica d’una entitat, una societat recreativa, que va néixer amb la ferma vo-luntat de servir el seu poble, de millorar les persones i fer un món més culte i humà. És la història d’un desafia-ment, d’un repte que encara continua.

Joan Vidal i Urpí

100 anys de la Societat L’AliançaCubelles 1914-2014

© 2014 Joan Vidal i Urpí

Editen:

Ajuntament de Cubelles

Institut d’Estudis Penedesencs

Primera edició: juliol de 2014

Dipòsit Legal: B 17851-2014

Disseny coberta: Josep Vidal López

inspirada en les rajoles del terra del teatre de L’Aliança

Concepte gràfic i maquetació: Javier Rodríguez

Foto contraportada: Montse Torrado

Realització: Litocrom Preimpressió s.c.p., Cubelles

Tiratge: 600 exemplars

Editen:

Amb la col·laboració de:

Col·lecció IEP 197

Grup d’Estudis Cubellencs

Amics del CastellSocietat Recreativa i Cultural

L’Aliança

Al Bunja, el nostre primer nét,

que arribarà al món gairebé de bracet

amb la publicació d’aquest llibre.

El teatre de L’Aliança en el concert de Nadal del Cor l’Espiga de l’any 1988 (Foto: AAP).

7

Presentació

Aquest llibre surt a la llum coincidint amb el centenari de Societat L’Aliança, el 30 de juliol de 2014. Aquesta data es pren com a referència de la fundació de l’entitat atès que va ser el 30 de juliol de 1914 quan s’inaugurà de manera solem-ne el seu edifici, tot i que l’acta de constitució de la societat va tenir lloc el 22 de juliol de 1914 i la seva inscripció al Govern Civil es produí exactament un mes més tard.

La història de L’Aliança –Societat Recreativa L’Aliança durant molts anys i Societat Recreativa i Cultural L’Aliança més endavant– ha anat de bracet de la història de Cubelles durant aquest centenni. Repassant la seva trajectòria i situant-la en un context més ampli, veiem els canvis polítics i socials que ha ex-perimentat no solament Cubelles sinó també el propi país. I és que la dinàmica de l’entitat ha quedat supeditada, molt sovint, a les etapes històriques d’aquests cent anys.

L’Aliança va néixer gairebé al mateix temps que la Mancomunitat de Cata-lunya i des del primer moment va adquirir un tarannà conservador que no es va treure de sobre fins al 1976, poc després de la mort de Franco. Als anys vint i trenta, primer amb la Dictadura de Primo de Rivera i després amb la República, rivalitzà en tots els aspectes –fins i tot polítics– amb el Círcol Cubellenc, l’altre entitat del poble de característiques lúdicoculturals semblants però d’ideologia política diferent. La Guerra Civil fou una tragèdia per a tothom i en els anys immediats de la postguerra L’Aliança es trobà còmoda –almenys a nivell oficial– amb les autoritats franquistes degut al seus antecedents conservadors i a la re-pressió que patí al principi de la guerra en ser-li confiscat el seu local pel Comitè de Defensa.

Ja en el tardofranquisme, apaivagat en bona part el ressentiment entre els de dalt (Aliança) i els de baix (Círcol Cubellenc) gràcies al protagonisme que anaven prenent les generacions joves, l’entitat esdevingué el principal punt de referència del poble gràcies, sobretot, a l’oferta lúdica que emanava del cinema, el ball, el cafè i, en menor mesura, el teatre. Després, mort el dictador, arribà la Transició i L’Aliança canvià radicalment de rumb: s’adherí i participà activament en el clam de llibertats que reclamava el país i es posicionà oficialment en contra de la construcció de la central tèrmica. D’aquesta manera canvià el xip de conser-vadora per passar fins i tot a ser titllada –desencertadament– de comunista. Tot seguit, amb l’arribada de la democràcia, l’entitat jugà un paper preponderant en la vida política local, fins al punt de néixer al seu si un grup independent, l’En-tesa per Cubelles, que portà les regnes del govern municipal durant molts anys. Fou en aquestes dècades, vuitanta i noranta, quan el teatre de L’Aliança acollí un considerable nombre d’actes molts dels quals eren organitzats des de la casa

8

100 anys de la Societat L’Aliança

gran, amb qui l’entitat signà un conveni de cessió d’usos per al període 1995-99. En l’actual segle, la societat ha experiment un retrocés degut principalment a problemes estructurals de l’edifici i a l’extinció de l’esmentat conveni amb l’Ajuntament, arribant a l’estat actual d’impasse per culpa d’unes obres que han quedat a mitges.

El llibre explica tot això que acabem de resumir en dotze capítols. Cal dir d’entrada que el tractament és desigual puix que he treballat amb el handicap de no disposar dels llibres d’actes de l’entitat entre la fundació i l’any 1990, inexpli-cablement extraviats. La junta actual té les actes de 1990 ençà, de manera que aquí sí que he pogut extreure molta informació que en altres casos he hagut de cercar en diverses publicacions, documents o fonts orals.

Els quatre primers capítols van des de la fundació de l’entitat per part de l’americano Pere Escardó Pedro fins a l’època de la Guerra Civil, un tema que ja vaig tractar en el llibre sobre el Círcol Cubellenc i que ara he ampliat en certs aspectes, com ara notícies d’activitats dels anys vint i trenta aparegudes a La Van-guardia i a La Veu de Catalunya. Igual com en l’esmentat llibre, he inclòs un capí-tol, el tercer, dedicat a la Cooperativa L’Aliança, fundada el 1918 per membres de la pròpia entitat. El capítol cinquè comprèn l’etapa de la postguerra i el pe-ríode que arriba fins a mitjan anys setanta. Aquí és on he tingut més dificultats per trobar informació per culpa de no tenir el llibre d’actes, basant-me, doncs, en programes de Festa Major, en l’efímera La Veu de Santa Maria o en notícies es-poràdiques que molt de tant en quan apareixien al setmanari Villanueva y Geltrú, a més, és clar, de diversos testimonis orals. Molt lligat a aquest període és el sisè capítol, dedicat al cinema de L’Aliança, la diversió per excel·lència del poble durant tants anys. Vénen a continuació el capítol setè, que parla de l’esmentada època de la Transició i la polèmica entorn la tèrmica, i el vuitè, dedicat a L’Atza-vara, la publicació que entre 1976 i 1977 edità L’Aliança. Un esdeveniment que l’entitat va impulsar i organitzar gairebé des del primer moment, la Setmana Cultural, centra el capítol novè, al qual segueix un apartat que tracta de l’etapa dels anys vuitanta i noranta en què la sala albergà activitats tan destacades com el Concurs de Roses o la representació d’Els Pastorets. Un període, aquest, que culminà amb la distinció a l’entitat del Diploma de Reconeixement de la Vila. Els dos darrers capítols corresponen a la entrebancada trajectòria de L’Aliança dins l’actual segle, en què, malgrat tot, l’entitat tingué un grup de teatre propi, la Tramoia, i fou declarada Bé Cultural d’Interès Local, a més de ser incorporat el seu històric edifici al Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles.

Per acabar, vull expressar el desig que aquest treball serveixi per difondre encara més la història contemporània de Cubelles a un públic més ampli i con-tribueixi a impulsar la recuperació, en tots els sentits, d’aquesta entitat tan im-plicada en la vida social del poble durant els seus primers cent anys d’existència.

9

CaPítol I

El naixement de l’entitat

Els orígens

La Societat Recreativa l’Aliança fou fundada el juliol de 1914, un any en què succeïren fets tan històrics com la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el 6 d’abril, i l’esclat de la Gran Guerra, o Primera Guerra Mundial, el 28 de juliol. A l’Estat espanyol regnava Alfons XIII i governava el Partit Liberal Conservador, amb Eduardo Dato de president. Cubelles era una vila eminentment agrícola, amb una població al voltant de 800 habitants1 i un entramat social considera-ble. El principal lloc de referència era el local del Círcol Cubellenc, fundat el 1890, que disposava d’un cafè, una sala de teatre i ball i on periòdicament s’hi organitzaven activitats culturals i lúdiques. Vinculats a aquesta entitat hi havia una cooperativa de consum, la Cooperativa la Salvadora, creada el 1913, i el Cor l’Espiga, fundat l’any 1900 i que bàsicament sortia a cantar les caramelles per Pasqua. També existia la Germandat de Sant Sebastià, la finalitat de la qual era l’ajut mutu entre pagesos.

L’Ajuntament no tenia un color polític determinat i la nota predominat eren els problemes econòmics que patia. Hi havia una barreja d’edils que simpatitza-ven amb el republicanisme federal i altres de tendència conservadora, com l’al-calde Pere Escardó Pedro i el tinent d’alcalde Josep Almirall Almirall. La parrò-quia de Santa Maria tenia mossèn Francesc de Paula Serra com a ecònom. Existia una escola de nens, amb el mestre Joan Arnau Robert, situada a la casa de la finca de can Travé, al carrer de Sant Antoni, i una escola de nenes sota el mestratge de Leonor Font Graells, a l’antic hospital del carrer de Joan Pedro i Roig.

La fundació

L’Aliança va ser creada amb les mateixes finalitats que oferia el Círcol Cube-llenc –esbarjo i diversió per als seus socis– i amb una estructura similar pel que fa al seu local social: sala de teatre i ball, amb seixanta-sis metres quadrats de pista, i cafè de societat. El principal fundador de L’Aliança va ser Pere Escardó Pedro, propietari important que havia heretat bona part de la fortuna del seu oncle, Joan Pedro Roig, un “americano” que va aportar molts beneficis a la població. Pere Escardó també havia fet les Amèriques i el 1914, quan fundà L’Aliança, era

10


l’alcalde del municipi, de manera que a la nova entitat el seguiren totes aquelles persones que hi mantenien afinitats, ja fossin de tipus familiar, de relació laboral o simplement de simpatia personal.

A L’Aliança hi va anar a parar gent de diversa condició social, la qual cosa trenca amb el tòpic que s’ha estès amb posterioritat en el sentit que en aquesta societat hi havia els propietaris i en l’altra, els parcers. Però sí que és cert que po-líticament parlant L’Aliança estava identificada oficialment amb el catalanisme de dretes i el Círcol Cubellenc amb els republicans federals i, als anys trenta, amb Esquerra Republicana de Catalunya. Això no priva que a nivell individual, davant d’unes eleccions, es donessin casos de votacions encreuades, és a dir, que socis de L’Aliança votessin l’Esquerra Republicana o que afiliats al Círcol ho fessin per la Lliga, en aquest darrer cas segurament en molta menys proporció.

Una de les versions que induïren algunes persones a fundar l’Aliança és una disputa de caràcter personal en el si del Círcol Cubellenc. Però els motius prin-cipals cal buscar-los en el malestar existent des del 1909, arran de la Setmana Tràgica, quan dos destacats membres del Círcol Cubellenc foren detinguts en ser acusats de participar en els actes de sabotatge que es produïren a la comarca en protesta contra la guerra del Marroc. Es comentà que havien estat denunciats per algú del propi poble i això comportà conseqüències negatives en les relacions socials entre un sector de la població. Una altra possible causa fou el greu en-frontament que es va produir a l’Ajuntament, el 1912, quan una sèrie de regidors van denunciar l’alcalde, Francesc Almirall Almirall, per suposades irregularitats. Almirall era un dels homes “forts” del poble, de fet era el major contribuent industrial des de principi de segle, tenia una tenda de queviures on tothom s’hi veia abocat a comprar per falta d’alternatives, sovint fiava a la gent i això creava una certa dependència vers la seva persona. La premsa republicana de Vilanova l’acostumava a criticar titllant-lo de cacic.

L’any 1913 la gent del Círcol Cubellenc va crear una cooperativa de consum, la Cooperativa La Salvadora, i el negoci d’Almirall se’n va anar en orris. Alguns dels que fundaren la cooperativa eren els mateixos que s’havien enfrontat a Al-mirall a l’Ajuntament. És evident, doncs, que dintre del Círcol Cubellenc hi co-habitaven dues postures confrontades i que la polèmica a nivell personal a què abans hem al·ludit tan sols va ser la guspira que va encendre la metxa del tren-cament definitiu. Almirall tenia els seus partidaris, un d’ells Pere Escardó Pedro, l’home que el va succeir a l’alcaldia el 1914 i que aleshores va crear L’Aliança.

L’afinitat d’Almirall amb Escardó segurament venia donada pel fet “ameri-cano”. Almirall nasqué a Santiago de Cuba el 1871 ja que el seu pare, Francesc Almirall, cubellenc, havia fet fortuna a l’illa caribenya, on s’havia casat amb Rosa Almirall Jiménez, també natural de Santiago de Cuba. Ja instal·lat a Cubelles, Francesc Amirall fill es casà amb la cunitenca Rosa Guasch Safons. El pare, cone-gut per Panxo, feia llargues estades a Cubelles.

11

Pere Escardó Pedro, el fundador

Pere Escardó Pedro nasqué a Cubelles el 6 de maig de 1857. Era nebot de Joan Pedro i Roig, l’home que va fer fortuna a Cuba i que sempre mostrà una gran generositat vers el poble on havia nascut l’any 1830. Entre altres millores, Joan Pedro féu possible l’arribada de l’aigua potable, l’establiment de les dues fonts públiques i l’enllumenat dels carrers. És per això que fou nomenat fill il·lustre de Cubelles.

Pere Escardó i el seu germà Alfred heretaren bona part de la fortuna de Joan Pedro. Ambdós anaren també a Cuba, durant un període, per ajudar el seu oncle en els enginys de sucre que aquest tenia. Entre les propietats de Pere Escardó a Cubelles cal destacar el Mas d’en Pedro, que comprà el 24 de desembre de 1898. La memòria històrica de Cubelles recordava que la propietat la va comprar per deu mil duros, encara que el preu real pagat fou de 40.000 pessetes.1 Més tard, el 1920, la va vendre a la família Marsé.2 Vivia al capdavall del carrer Major, a la casa coneguda més endavant per cal Safons. Estava casat amb Manuela Aguilar Velilla, natural d’Alcanyís (Terol), i morí el 3 de setembre de 1920 sense descendència. El seu enterrament fou molt solemne, amb música inclosa.3

Pere Escardó fou elegit alcalde de Cubelles el dia 1 de gener de 1914 i abans d’acabar el mandat presentà la dimissió en data 15 de juny de 1915. El motiu d’aquesta decisió foren els deutes que arrossegava l’Ajuntament d’abans que ell accedís a l’alcaldia. Malgrat reunir-se fins i tot amb el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, no va veure una solució fàcil als problemes econòmics de l’Ajuntament i renuncià al càrrec. Fou substituït pel seu amic Francesc Almirall Almirall. Curiosament, entre 1899 i 1904 Pere Escardó havia estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament amb Francesc Almirall de batlle.

Pere Escardó, a qui anomenaven “el senyor Pere”, va ser el gran mecenes de L’Aliança. A més d’adquirir el terreny i fer construir l’edifici conegut com la “sala nova”, el va deixar en herència a la societat. És per això que un gran retrat seu ha presidit sempre el cafè de l’entitat.

1 Arxiu notarial de Vilanova i la Geltrú.

2 Article sobre el Mas d’en Pedro de Xavier Martínez Roig a l’Anuari 2005 del GEC Amics del Castell. Pàg. 41.

3 En l’acta de defunció de la parròquia, el capellà mossèn Joan Avinyó va escriure: “se han celebrado solemnes píos sufragios de primera clase con asistencia de diez sacerdotes”.

Capítol I - El naixement de l’entitat

12


Els estatuts

Abans de ser presentats per a la seva aprovació, els estatuts van quedar enllestits amb data de 15 de juliol de 1914 i les persones que els van signar eren el propi Pere Escar-dó, en qualitat de president, Llorenç Armengol Creus i Joan Pedro Ramí-rez. No consta el càrrec d’aquests dos últims, però no és gens difícil deduir que es tractava del vicepresident i del secretari tot i no poder concretar qui era l’un i que era l’altre.

Els estatuts es van signar el 22 de juliol de 1914 i constaven de nou ca-pítols amb un total de quaranta arti-cles. En el segon dels quals s’establia que la finalitat de la societat era “el foment de les relacions amistoses entre els seus associats procurant do-nar-los tota classe de diversions i es-barjos lícits”. Es contemplaven dues classes de socis, els de número i els transeünts. La condició de soci de número només la podien obtenir els barons majors de 16 anys veïns o residents habituals a Cubelles. Per ser soci transeünt també s’havia de ser baró major de 16 anys que no fos veí o resident a la població però que hi visqués més de quinze dies a l’any. La quantitat anual que havien de satisfer tant uns com altres era de sis pessetes distribuïdes en quotes de cinquanta cèntims cada mes o bé d’una pesseta i mitja cada trimestre. La quota d’entrada es va fixar en dues pessetes.

La família del soci també tenia els mateixos drets que el titular, tal com re-collia l’article catorzè, de cara a gaudir de les “diversions” que es celebressin a la societat sempre i quan no fossin barons majors de 16 anys, ja que aleshores se’ls considerava “no socis”. En aquest cas, es feia una excepció amb el pare del soci que convisqués amb ell. L’article citat remarcava que les famílies que no estaven associades a L’Aliança per no tenir cap baró major de 16 anys a casa seva podien entrar a la societat amb el corresponent permís de la junta.

Per a les funcions teatrals es feia pagar als socis una entrada que no podia ser superior a cinquanta cèntims (article quinzè). Una altra nota curiosa –en aquella època es deuria veure com a normal– la trobem recollida en l’article setzè, en el sentit que “les xicotes dels socis es comptabilitzaran per a tots els efectes de les

Joan Pedro Ramírez, un dels pioners de l’entitat (Foto cedida per Maria Pedro Aviñó).

13

diversions de la societat com a membres de la família d’aquest, de manera que no se’ls podrà prohibir l’entrada amb el pretext que el seu pare, germans, tutors o les altres persones amb les quals visqui no siguin socis”.

Les activitats prioritàries de l’entitat estaven indicades dins el capítol setè, que feia referència als balls, funcions teatrals i altres esbarjos en dos articles, el trenta-tres i el trenta-quatre. El primer d’ells establia que “la societat celebrarà periòdicament balls per a diversió dels socis, nomenant una comissió per orga-nitzar el referent a les funcions teatrals i altres esbarjos”. L’altre article estipulava que “el president, en la temporada de balls, es reservarà tres o quatre dies festius per tal que es puguin celebrar funcions teatrals. En cas que alguns socis desitges-sin celebrar ball i altres socis preferissin la celebració de funció teatral, s’enten-drà preferits els socis que ho haguessin sol·licitat amb deu dies d’anticipació”.

Pel que fa a la junta directiva, el seu mandat s’estenia a dos anys, passatss els quals s’havien de renovar la meitat dels càrrecs. La societat només es podia considerar dissolta en cas que el nombre de socis fos inferior a deu. Aleshores es procediria a la subhasta de béns entre els que continuessin com a socis i, en cas de no haver-hi postor, s’efectuaria una subhasta pública els beneficis de la qual es repartiria entre els associats.

L’Aliança va quedar inscrita al Govern Civil el 22 d’agost de 1914 amb el número de registre 7996.0. El nom oficial era el de Sociedad Recreativa La Alianza i en el moment de constituir-se ja comptava amb 109 socis.2

La inauguració

L’edifici de L’Aliança es construí amb una sala-teatre a la planta baixa, molt acollidora, amb llotges de fusta sostingudes per columnes també de fusta. A dalt s’hi instal·là el cafè. La inauguració del local es va fer coincidir amb una data tan assenyalada a Cubelles com és el 30 de juliol, diada dels copatrons sant Abdon i sant Senén (com hem indicat abans, només feia dos dies que havia començat la Gran Guerra). L’esdeveniment comptà amb la presència del grup instrumental més prestigiós que existia aleshores a Catalunya, el Quartet Renaixement, dirigit i fundat pel gran músic vilanoví Eduard Toldrà.

El diputat del districte per la Lliga Regionalista, Josep Bertran Musitu, se sumà a la festa regalant una espectacular senyera. Va ser brodada per una seva germana i a partir d’aleshores lluiria al balcó de l’entitat en les diades més desta-cades. Bertran Musitu havia estat un dels fundadors de la Lliga Regionalista, era fidel col·laborador de Francesc Cambó i els anys 1921 i 1922 esdevindria ministre del govern central. Més tard, durant la Guerra Civil, s’arrenglerà amb els militars sollevats i des de Biarritz organitzà l’espionatge franquista a Catalunya. No sabem si estigué present en aquest acte d’inauguració, però la seva relació amb els de L’Aliança ja indicava el tarannà conservador que adquiriria la flamant societat.


14


A partir de la creació de L’Aliança, la vida associativa de Cubelles es polarit-zarà al voltant d’aquestes dues entitats que rivalitzaran no solament en les res-pectives activitats que duran a terme sinó també en l’àmbit polític, la qual cosa comportarà una fractura en la cohesió social de la vila, fractura que es farà més evident als anys trenta per causes relacionades sobretot amb la situació política de l’època però també per qüestions d’índole personal.

Membres destacats de l’entitat

Ja hem dit que al costat de Pere Escardó Pedro, a qui dediquem un requadre a part, les dues persones que amb ell signaren els estatuts eren Llorenç Armengol Creus i Joan Pedro Ramírez. El primer d’ells era fuster de professió i el seu taller estava a la plaça Nova (actualment plaça de Balmes). Havia estat vicepresident del Círcol Cubellenc el 1904 i secretari, els anys 1907 i 1908. Una prova més de l’escissió que es produí en aquesta entitat en fundar-se L’Aliança. L’any 1906 fou regidor síndic del consistori cubellenc i el març de 1909 fou nomenat secretari habilitat de l’Ajuntament en morí el titular, Josep Pedro Sirvent. El 1910 fou rellevat precisament per Joan Pedro Ramírez. Llorenç Armengol nasqué a Cu-belles el 5 de novembre de 1872 i morí a la mateixa població el 28 de desembre de 1940.

Joan Pedro Ramírez nasqué a Barcelona. Fou secretari de l’Ajuntament de Cubelles de manera interina entre 1910 i 1913 i ja com a titular entre 1914 i 1944, any en què morí a la Ciutat Comtal, el 9 de desembre, en ser atropellat per un tramvia. El seu pare, Joan Pedro Calvet, i el seu avi, Josep Pedro Sirvent, també havien estat secretaris municipals i estaven força relacionats amb Cuba.

Sobre la composició de les juntes de L’Aliança no hem trobat documentació, a excepció dels darrers anys. Els llibres d’actes més antics de l’entitat s’han extra-viat i al Govern Civil no hi ha cap de les actes que anualment s’hi havien d’enviar excepte la de l’1 de gener de 1925.3 També hem pogut obtenir els membres de la junta de 1921, encara que només podem determinar els càrrecs de president (Isidre Fontanals Ventura) i secretari (Josep Domènec). Els altres components eren Josep Poch [Soler], Josep Roca [Mestres], Cristòfol Ivern [Güell], Pere Ro-virosa [Escardó], Josep Albet [Aviñó] i Josep Urpí [Escardó]. Pel que fa a 1925, la junta la formaven Lluís Poch Creus (president), Florenci Fontanals Vivó (vi-cepresident), Francesc Safons Rovirosa (secretari), Pere Freixas Ferrer (vicese-cretari), Joan Adrià Viñals (tresorer), Joan Ivern Escardó (comptable) i Melcior Güell Soler i Abdon Coll Fontanals (vocals).

Alguns dels membres destacats de L’Aliança ocuparen càrrecs a l’Ajunta-ment en alguna etapa, com és el cas de Pau Aviñó Riera, Lluís Poch Creus, Flo-renci Fontanals Vivó, Josep Rovirosa Guasch –aquest seria alcalde des de novem-bre de 1935 a març de 1936 i després esdevindria el primer alcalde de l’època

15

franquista–, Pere Freixas Ferrer, Joan Adrià Viñals, Josep Poch Soler, Josep Socias Creus, Pere Rovirosa Escardó, Josep Catllà Mercader, Francesc Safons Rovirosa, Joan Guasch Safons, els germans Isidre i Florenci Fontanals Ventura o els també germans Josep i Joan Albet Aviñó. Aquest darrer també ocuparia l’alcaldia a la dècada dels cinquanta.

La majoria dels esmentats eren pagesos amb petites o mitjanes propietats i parcers o masovers, però també hi havia gent d’altres oficis, com ara comerciant de vi (Francesc Safons), fuster (Llorenç Armengol) o paleta (Joan Adrià i Joan Albet). A ells cal afegir-hi el metge de la població, Remigi Juncà, un home que després de passar pel Círcol Cubellenc portà a terme diverses i interessants acti-vitats culturals a L’Aliança.

El “cafè de dalt”

Pel que fa al cafè de la societat, freqüentat habitualment només pels homes, igual que passava al Círcol Cubellenc, estava, i continua estant, al damunt del teatre existent a la planta baixa. S’hi pot accedir a través de dues escales situades, respectivament, a les dues parets laterals de l’edifici i que convergeixen en el seu tram final (actualment estan desmuntades en espera d’unes obres en què s’hi ha de col·locar un ascensor). A la part del davant, a la plaça de la Font, hi ha un llarg balcó amb la barana de ferro i a la zona contrària, abocada a migdia, s’hi troba una àmplia i assolellada terrassa, amb una privilegiada vista, que s’havia de travessar per anar als serveis, els quals estaven situats a un nivell inferior. La barra del bar sempre ha estat al cantó dret per on s’entra a l’espaiosa sala del cafè i entre aquesta i la terrassa hi ha un quartet, també obert al públic, que també era utilitzat com a lloc de reunió de la junta directiva. Allà hi havia la ràdio i proba-blement també donava cabuda a alguna partida de cartes més o menys forta.

El cafè de L’Aliança va ser conduït inicialment pel propi Pere Escardó Pedro, tot i que oficialment no es va inscriure fins a l’any 1918. La tasca principal, però, la duia Pau Aviñó Riera, a qui ajudava en ocasions Joan Urpí Escardó. A partir de 1922, i fins a 1932, el cafè passa a ser enregistrat a nom de Pau Aviñó Riera, i entre 1933 i 1936 consta com a titular Gaietà Lleó Sirvent. Passada la Guerra Civil, Pau Aviñó Lleó, fill de Pau Aviñó Riera, en quedarà responsable fins a mitjan anys setanta, sempre eficaçment ajudat per la seva família.4

1 En les dades d’Idescat consta que l’any 1910 el cens era de 818 habitants i el 1920, de 738.

2 AMCUB. Correspondència de sortida.

3 Curiosament, es trobava barrejada dintre l’expedient del Círcol Cubellenc.

4 Aquest primer capítol està basat en l’apartat sobre L’Aliança en el meu llibre El Círcol Cubellenc (1890-1900). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Ajuntament de Cubelles, 2006.


16


Certificat de l’acta de constitució de la Societat Recreativa L’Aliança enviat per l’Ajuntament de Cubelles al Govern Civil de Barcelona el 14 d’agost de 1914 (AMCUB).

17

CaPítol II

Actes culturals i lúdics

El ball i les festes

L’Aliança començà a desenvolupar activitats semblants a les que s’organitza-ven en el Círcol Cubellenc. El ball era la principal diversió popular i a la sala nova n’hi havia normalment els diumenges –exceptuant l’època de Quaresma–, en revetlles, festes majors (la gran i la petita), Nadal i Carnaval. En aquesta darrera festa l’animació era extraordinària i durant uns anys hi hagueren comparses per part de les dues entitats, encara que evitaven trobar-se. Els de L’Aliança duien indumentària catalanista.

En la Festa Major també hi havia ball a les dues entitats i la competència que s’establí entre elles comportà que s’ampliessin les respectives programacions amb concerts, serenates i sardanes. En fundar-se L’Aliança també sorgí el dilema

Les comparses de L’Aliança davant del local de l’entitat. Anys trenta (AAP).

18


de quina de les respectives orquestres con-tractades hauria d’acompanyar els actes religiosos, la qual cosa fou resolta salomò-nicament: un any tocaria a l’església l’or-questra llogada pel Círcol i en el següent, la de l’Aliança. Això, tanmateix, fou su-primit per mossèn Joan Avinyó, rector de Cubelles entre 1916 i 1924, qui deixà es-crites unes notes –no consta la data però deuria ser al voltant de l’any 1920– en què deixava entreveure que això no li sortia a compte a la parròquia: “El rector ha de donar 75 pessetes un any a la sala de dalt i un altre a la sala de baix perquè li portin l’orquestra a l’església per l’ofici i processó”. I després afegia que per poder estalviar “he decidit suprimir-ho tot i en lloc de l’orquestra faig cantar el cor parroquial per 15 pessetes”.1

En el diari La Vanguardia trobem una notícia sobre els actes de Festa Major que L’Aliança organitzà l’any 1927:2

“Muy lucidos y animados han resultado los festejos celebrados en esta villa con motivo de su fiesta mayor, de cuyo programa di cuenta en mi última correspondencia. En el casino «La Alianza», con un lleno enorme, se representó la obra «La mare eterna», de Iglesias, por una compañía de Barcelona, la que fue muy aplaudida y para cuya obra se estrenó un bonita decoración pintada por don Tomás G. Larraya, el cual se halla veraneando en esta villa; también se celebraron en dicho casino lucidos bailes de sociedad.”

Respecte a altres festes, a la mateixa La Vanguardia aparegué una informació sobre la revetlla de Sant Pere de l’any 1927:3

“La sociedad recreativa «La Alianza» celebró la típica verbena de San Pedro con un animado baile interpretado por una orquestina. El Círculo Cubellense la celebró con un baile popular, sirviéndose a los concurrentes refrescos y las típicas «coques».—Huguet.”

Continuant amb La Vanguardia, el setembre del mateix any aquest diari feia una ressenya sobre unes obres teatrals representades a L’Aliança així com altres actes festius:4

“En la Sociedad «La Alianza» se puso en escena, por la Compañía Millán, el drama «Marínela» y el juguete cómico en un acto «Dormir roncando», siendo el resultado de dicha velada un triunfo más para dicha compañía.

Dos petits comparsers (1919): Josep Albet Carbonell i Maria Nogués Rodríguez (AAP).

19

—Organizado por la Peña «Flor de Lis», de Barcelona se celebró un baile, en el que se obsequió a las señoritas con preciosos ramos de flores, tomando parte los bailarines barceloneses Fuentes - Teresa y Fernández - Raimunda.

—Por la noche la compañía antes citada interpretó el drama, en tres actos, «Muerte civil».

—Próximamente se anunciarán las fiestas que hay en proyecto.—C.”

I el 23 de setembre sortia publicada una altra nota (pàg. 17) sobre la festa de comiat dels estiuejants:5

“—La sociedad La Alianza celebró un grandioso festival que lo organizó distinguidos elementos de la colonia veraniega y de ésta. Hubo exhibiciones de bailes modernos, sor-teos de objetos y artísticas toyas, así como bonitos ramilletes, bailándose además el «ball del farol», resultando un éxito.”

Ja als anys trenta, en concret el setembre de 1933, és a La Veu de Catalunya on trobem una altra ressenya sobre la festa de comiat dels estiuejants organitzada conjuntament per L’Aliança i L’Agrupació Autonomista de la Lliga Catalana:6

“Per a la diada de la Mercè, la societat “L’Aliança”, junt amb l’Agrupació Au-tonomista de Lliga Catalana, ha organitzat grans festes de comiat de la colò-nia estiuenca. Hi haurà sardanes, concerts, balls, gran festa infantil i un con-curs de balladors en el qual, segons notícies, prendran part un bon nombre de parelles desitjoses de guanyar els valuosos premis oferts. S’establirà un servei regular de cotxes des de Vilanova, Calafell i Vendrell per a facilitar l’as-sistència a la festa, que en tots conceptes promet ésser interessant i animada.”

Les comparses de L’Aliança, pel carrer Major, a finals dels anys vint (AAP).

Capítol II - Actes cultural s i lúdics

20


El grup de teatre de l’entitat

L’Aliança formà un grup de teatre propi a finals de la dècada dels vint. Fou impulsat pel Dr. Remigi Juncà, un per-sonatge molt actiu que al principi de la seva arribada a Cubelles, el 1926, es vin-culà al Círcol Cubellenc. Catalanista de pedra picada, no trigà a passar a L’Ali-ança per diferències amb membres de l’altra entitat derivades del seu caràcter i d’un excessiu afany de protagonisme. A la sala nova Juncà aglutinà una colla de joves actors com Joan Aviñó Socias, Maria Lluïsa Pedro, Dolors Ivern, Ferran Romeu, Marina Papiol, Maria Catllà, Joan Albet i Maria Poch.7

Algunes de les obres representades van ser: Seny i amor, amo i senyor, d’Avel·lí Artís i Balaguer; El preu de l’hort, d’Enric Lloelles; T’estimo (desconeixem l’autor); La pecadora, d’Àngel Guimerà; Els Pasto-rets, de Folch i Torres; Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, i L’hereu i la forastera, de Josep Maria de Sagarra.8 De la primera de les referides obres el diari La Vanguar-dia en feia una ressenya en la seva edició del 7 de setembre de 1928 (pàg. 24):

“Para el próximo día 8, por la noche, ha organizado otra velada que también promete resultar interesante. Será consagrada al arte dramático, e irá a cargo de su excelente cuadro escénico. Se pondrá en escena la comedia en tres actos «Seny i amor, amo i senyor», para cuyos estudio y ensayos han puesto especial cariño los intérpretes. Por si no fuera ya interesante el programa, tiene además el aliciente de que el público podrá admirar una decoración pintada ex profeso para esta obra. — C.”

Uns dies més tard (19 de setembre), el mateix rotatiu barceloní elogiava la representació de l’obra, protagonitzada per Joan Aviñó i Maria Poch:

“El próximo pasado domingo tuvo lugar en la sociedad recreativa «La Alianza», la representación de la comedia «Seny i amor, amo i senyor», que estaba anunciada para el día 8 del corriente y que no pudo celebrarse. Fue un franco éxito para los intérpretes, que fueron todos muy aplaudidos al finalizar los tres actos. Muy acertada en su papel la distinguida señorita María Poch, como también el joven Juan Aviñó, que estuvo dis-cretísimo. A continuación se representó el diálogo «Matí de festa», que también gustó y fué aplaudido.— Corresponsal.”

El Dr. Remigi Juncà (AAP).

21

Pàgina d’informació “regional” de La Vanguardia corresponent al 7 de setembre de 1928.


22


Documents de diverses obres de teatre infantil de L’Aliança (AMCUB).

23

També va ser Remigi Juncà qui a començament dels anys trenta formà un grup de teatre infantil –se’n deia Secció Infantil de l’Aliança de Cubelles– que debutà amb una obra de Folch i Torres titulada El més petit de tots. El grup repre-sentaria després diverses obres creades pel propi Remigi Juncà, com ara Somni d’infants, una nadalenca en què el polifacètic metge interpretava El cant dels ocells, o L’àvia captaire, un quartet líric amb música de Joan Sagalés, estrenada el 20 d’abril de 1930. També fou molt celebrada l’obra A ple bosc, que tenia una part musical composada per la jove estiuejant barcelonina Gertrudis Armengol i in-terpretada per ella mateixa al piano. El binomi Juncà-Armengol va crear, així mateix, un quadret líric anomenat Infantívola que es va estrenar el 7 de setembre de 1930 a l’Aliança amb un repartiment format per Maria Catllà Cibiach, Teresa Fontanals, Rita Pedro Almirall i Josep Cibiach Pedro. En aquella sessió també es representà una obra breu, Les germanetes, interpretada per Maria Josepa Vidal Ro-virosa i Maria Nogués Rodríguez. Aquesta peça fou protagonitzada, en una altra ocasió, per Maria Catllà i Teresa Fontanals. També hi ha constància de la posada en escena, el 5 d’abril de 1931, de l’obra L’orfenet, del mateix Juncà.

Les caramelles de L’Aliança

L’Aliança no trigà gaire a formar la seva colla de caramelles i sortia a cantar el Dissabte de Glòria, igual que el Cor l’Espiga. Com que molts dels seus compo-nents provenien de l’Espiga, consideraren que tenien dret a l’estendard i durant un any el tingueren en possessió. Per resoldre la polèmica fou necessari un plet que dictaminà que l’estendard fos retornat al Cor l’Espiga. El cor de L’Aliança finalment va comptar amb una ensenya pròpia que també va ser regalada pel diputat Bertran i Musitu.

El primer director de les caramelles de L’Aliança fou Josep Soler Granell, conegut popularment per Pepet Escalló. Quan a principi dels anys vint fixà la seva residència a Calafell, fou substituït per Josep Socias Creus, conegut com el Nen Socias. Les persones que vam entrevistar fa anys, quan treballàvem en la història de les caramelles de Cubelles, ens van comentar que un altre director de L’Aliança va ser Tòful Guasch Safons, però no hi havia acord de si aquest havia desenvolupat la seva tasca entre els dos directors o abans que s’acabés d’enllestir el local de la societat, el 1914, quan els assajos es realitzaven al castell.

El Cor de L’Aliança cantava les caramelles acompanyat de músics de Barce-lona dirigits per Francesc Toldrà, que anteriorment havia fet alguna composició per al Cor l’Espiga i es desplaçava a Cubelles a donar classes particulars de sol-feig. Francesc Toldrà era pare del prestigiós músic vilanoví Eduard Toldrà. Els típics cuplets els escrivien Josep Soler Granell, primer, i Enric Almirall Guasch, a continuació. L’home que acostumava a interpretar-los era Tòful Guasch Safons, acompanyat a l’acordió per Llorenç Armengol Creus. Les caramelles de L’Alian-


24


ça es desintegraren després de la Pasqua de 1926, any en què Josep Socias passà a residir a Vilanova i la Geltrú.

L’Aliança també formà un grup infantil de caramelles, igualment dirigit per l’incombustible Dr. Remigi Juncà. El seu debut es va produir el Diumenge de Pasqua de 1929, en què s’estrenà un estendard dissenyat i dibuixat pel mateix Juncà i confeccionat per la jove Pepita Ivern Guasch. Aquest emblema tenia al davant un fons de color blau amb l’escut del poble i la inscripció Cor Infantil de Cubelles. La part oposada era completament groga.

El grup va mantenir-se en actiu fins a l’any 1933 i les peces que acostumava a cantar eren El cant de la senyera, L’emigrant, La balanguera, La taverna d’en Mallol i altres escrites per Juncà i musicades per Gertrudis Armengol. No hi mancaven, tampoc, els satírics cuplets ideats també pel metge-director. Com era habitual en les colles de caramelles, també efectuaren excursions. Van començar amb un aplec a la propera ermita de Lourdes l’any del seu debut (1929) i el 1931 van fer una sortida de sis dies, del 18 al 24 de juliol, a la Vall d’Aran i Lourdes de França. El 1932 sortiren tres dies, del 18 al 20 de juliol, per visitar l’Alt Empordà, i el 1933 es desplaçaren a Montserrat.9

1 VIDAL, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1900). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera.Ajuntament de Cubelles, 2006. Pàgs. 55 i 56.

2 La Vanguardia, 23 d’agost de 1927. Pàg. 17.

3 La Vanguardia, 1 de juliol de 1927. Pàg. 3.

4 La Vanguardia, 1 de setembre de 1927. Pàg. 15.

5 La Vanguardia, 23 de setembre de 1977. Pàg. 17.

6 La Veu de Catalunya, 21 de setembre de 1933. Pàg. 16.

7 VIDAL, Joan: La tradició teatral de Cubelles. El Full de Cubelles núm. 30 (gener de 1990). Pàgs. 12 i 13.

8 Ibídem.

9 VIDAL, Joan; PINEDA, Antoni: Les caramelles de Cubelles 81900-1990). Un reflex de la vida local d’aquest segle. Ajuntament de Cubelles, 1991.

La colla infantil de caramelles de L’Aliança, a l’estació, en la Pasqua de 1929 (AAP).

25

A dalt, dues imatges d’una excursió a l’errmita de Nostra Senyora de Lourdes (Castellet i la Gornal) realitzada per la colla infantil de caramelles (1929). A sota, a l’hotel de Viella, en l’excursió de juliol de 1931. A la dreta de la imatge s’hi distingeix Pau Aviñó Riera (AAP).


26


Dues fotos de l’excursió de caramelles del juliol de 1931 a la Vall d’Aran (AAP).

27

CaPítol III

La Cooperativa l’Aliança

El fet que la cooperativa que existia al poble, La Salvadora, estigués estre-tament vinculada al Círcol Cubellenc motivà que la Societat L’Aliança fundés també una cooperativa pròpia, batejada amb el nom de Cooperativa l’Aliança. Els estatuts quedaren redactats el 8 d’octubre de 1918 i l’acta de constitució de l’entitat tingué lloc el 20 d’octubre de 1918. La reunió fou convocada per Josep Socias Creus, conegut com el “Nen” Socias i germà de Joan Socias, director tea-tral del Círcol Cubellenc. Josep Socias resultà elegit president de la nova coope-rativa per unanimitat dels assistents i fou la persona que s’encarregà de tramitar els estatuts de cara a la seva corresponent aprovació pel Govern Civil.

Els càrrecs de la primera directiva de la Cooperativa l’Aliança, en la qual des-taca la presència del fundador de la Societat L’Aliança, Pere Escardó Pedro, van quedar distribuïts així: President, Josep Socias Creus; vicepresident, Pau Aviñó Riera; tresorer, Pere Escardó Pedro; comptable, Joan Almirall Rovirosa; secretari, Josep Poch Soler; vicesecretari, Pere Rovirosa Escardó; vocals, Josep Catllà Mer-cader, Isidre Fontanals Ventura i Joan Aviñó Mainé.1

L’objectiu de la cooperativa, segons reflectia l’article segon del primer ca-pítol dels estatuts, era el d’auxiliar mútuament els associats en cas de suma ne-cessitat i subministrar-los tota classe de queviures i qualsevol altre gènere que en benefici d’ells fos necessari. El mateix article expressava que la societat no tenia caràcter polític ni religiós.

Per portar a terme la seva tasca de venda de queviures i gènere de primera necessitat, l’article tercer establia que s’havia de crear un capital de 50 pessetes per soci que es podien aportar d’un sol cop o a raó d’una pesseta setmanal. Així, un soci podia fer les comandes que cregués convenients sempre que no excedissin de les 50 pessetes. Si a fi de mes no pagava el gènere adquirit se li descomptava de les 50 pessetes que tenia dipositades. Els avantatges de pertànyer a la cooperativa de consum eren, òbviament, el d’obtenir queviures a més bon preu i també una renda anual del cinc per cent del capital (50 pessetes) aportat.

Els estatuts també establien (article onzè) que els socis estaven obligats a ad-quirir els queviures i gèneres que necessitessin al local de la societat, ja que en cas de no fer-ho així podien ser amonestats pel president i fins i tot, en cas de rein-cidència, de ser-ne expulsats. Curiós resulta, així mateix, l’article catorzè, en què

28


Document de petició d’inscripció de la Cooperativa L’Aliança al Registre d’Associacions (AGCB)

29

s’expressa que un soci podia ser també expulsat en cas “que tuviera el vicio de em-briagar-se y promover escenas escandalosas que desdigan del buen comportamiento y decoro que debe reinar en el local o por otros conceptos graves imprevistos en este Reglamento”.

El local de la Cooperativa L’Aliança va quedar instal·lat inicialment al carrer de Colom, al mateix establiment de Francesc Almirall, raó per la qual la gent anomenava a la cooperativa com la de cal Panxo, sobrenom amb què era conegut el propietari. L’any 1932, quan es van començar a urbanitzar les terres del castell arran de la construcció del passeig de Pi i Margall (actualment passeig de Barda-jí), la cooperativa va comprar un solar on va edificar el seu nou local. En concret va adquirir sis patis per valor de 2.700 pessetes. A partir de llavors va passar a ser coneguda com a cooperativa nova. Estava situada on actualment hi ha unes de-pendències municipals.

El nombre de socis de la cooperativa oscil·lava entre 60 i 70, per als quals pagava una quota mèdica. La tresoreria de l’entitat era molt elevada, amb un màxim de 22.091 pessetes (equivalent a uns 150 euros) al desembre de 1931. Aquesta bona salut financera li permetia fins i tot concedir un préstec a la Socie-tat L’Aliança, el 1930, per valor de 2.040 pessetes, quantitat que el 1932 es reduí a 955 pessetes.

Un dels balanços presentats per la Cooperativa L’Aliança al Govern Civil de Barcelona (AGCB).

Capítol III - L A COOPERATIVA L’ALIANÇA

30


A dalt, en primer pla, la casa on estava situada inicialment la Cooperativa L’Aliança, al carrer de Colom (AAP). A sota, plànol on es pot veure on s’instal·là la cooperativa l’any 1932, a l’esquerra del passeig de Pi i Margall, actualment de Narcís Bardají (AMCUB).

31

Anys 1918 i 1919

President: Josep Socias Creus

Vicepresident: Pau Aviñó Riera

Tresorer: Pere Escardó Pedro

Comptable: Joan Rovirosa Almirall

Secretari: Josep Poch Soler

Vicesecretari: Pere Rovirosa Escardó

Vocals: Josep Catllà Mercader

Isidre Fontanals Ventura

Joan Aviñó Mainé

Any 1920President: Josep Socias Creus

Vicepresident: Mateo Adrià Puig

Tresorer: Pere Escardó Pedro

Comptable: Joan Rovirosa Almirall

Secretari: Josep Poch Soler

Vicesecretari: Florenci Fontanals Ventura

Vocals: Josep Catllà Mercader

Joan Freixas Ivern

Josep Roca Mestres


Vicepresident: Joan Adrià Viñals

Tresorer: Pere Rovirosa Robert

Comptable: Joan Freixas Ivern

Secretari: Lluís Poch Creus

Vicesecretari: Florenci Fontanals Vivó

Vocals: Joan Guasch Safons

Josep Roca Mestres

Cristòfol Ivern Güell


Vicepresident: Josep Albet Aviñó

Tresorer: Pere Rovirosa Robert

Comptable: Joan Adrià Viñals

Secretari: Lluís Poch Creus

Vicesecretari: Melcior Catllà Mercader

Vocals: Joan Guasch Safons

Joan Ivern Escardó


Amb l’esclat de la Guerra Civil la cooperativa deixà de funcionar i després desaparegué com a associació. El seu local del passeig de Bardají es va fer servir durant molts anys com a seu del sindicat agrícola i actualment, com hem dit, acull unes dependències municipals.

Les juntes directives

La junta directiva de la Cooperativa L’Aliança estava formada per nou per-sones i cada any s’havien de renovar la meitat dels càrrecs, encara que els que estaven obligats a sortir podien ser reelegits. La relació de juntes que tingué la cooperativa és aquesta (a l’arxiu del Govern Civil no hi consten les dels anys 1929, 1934, 1935 i 1936).2


32


Any 1925President: Florenci Fontanals Vivó

Vicepresident: Pere Rovirosa Escardó

Tresorer: Josep Catllà Mercader

Comptable: Pau Marcillas Rovirosa

Secretari: Pere Freixas Ivern

Vicesecretari: Joan Urpí Escardó

Vocals: Pau Lleó Montaner

Josep Ivern Escardó

Artur Nogués Piñol


Vicepresident: Joan Urpí Escardó


Comptable: Josep Rovirosa Guasch

Secretari: Pere Freixas Ivern

Vicesecretari: Gaietà Lleó Estalella

Vocals: Joan Catllà Mercader

Pau Lleó Montaner

Lluís Bertran Dolç

Any 1927

President: Josep Poch Soler


Tresorer: Josep Urpí Escardó

Comptable: Josep Rovirosa Guasch

Secretari: Pau Marcillas Rovirosa


Vocals: Joan Catllà Mercader

Josep Albet Viñals

Lluís Bertran Dolç

Any 1928




Comptable: Jaume Pedro Ramírez

Secretari: Pau Marcillas Rovirosa

Vicesecretari: Josep Alba Coll

Vocals: Josep Albet Aviñó


Abdon Coll Fontanals

Any 1923President: Josep Poch Soler

Vicepresident: Josep Albet Aviñó


Comptable: Joan Adrià Viñals

Secretari: Joan Rovirosa Almirall

Vicesecretari: Jaume Pedro Ramírez

Vocals: Jaume Bertran Escardó

Joan Ivern Escardó

Melcior Catllà Mercader

Any 1924


Vicepresident: Pere Rovirosa Escardó


Comptable: Pau Marcillas Rovirosa

Secretari: Joan Rovirosa Almirall

Vicesecretari: Jaume Pedro Ramírez

Vocals: Jaume Bertran Escardó

Josep Ivern Escardó

Artur Nogués Piñol

33

Any 1930President: Lluís Poch Creus

Vicepresident: Joan Freixas Ivern

Tresorer: Pau Aviñó Riera

Comptable: Alexandre Ivern Escardó

Secretari: Joan Albet Aviñó


Vocals: Enric Almirall Guasch

Josep Roca Mestres

Ferran Romeu Urpí

Any 1931President: Josep Poch Soler

Vicepresident: Pere Màrtir Socias Creus

Tresorer: Pau Aviñó Riera

Comptable: Alexandre Ivern Escardó

Secretari: Josep Rovirosa Guasch

Vicesecretari: Joan Ivern Trillas

Vocals: Gaietà Lleó Estalella

Julià Raventós Barceló

Enric Almirall Guasch




Comptable: Josep Alba Coll

Secretari: Josep Rovirosa Guasch

Vicesecretari: Joan Ivern Trillas

Vocals: Josep Albet Aviñó

Joan Catllà Mercader

Melcior Güell Soler




Comptable: Josep Alba Coll

Secretari: Pere Rovirosa Escardó

Vicesecretari: Joan Gibert Morgades

Vocals: Pere Piñol Nogués

Jaume Escardó Mestres

Melcior Güell Soler

1 El Círcol Cubellenc... op. cit. Pàg. 112

2 Arxiu del Govern Civil de Barcelona. Expedient de la Cooperativa L’Aliança.


34


Notificació de l’acta de constitució de la Cooperativa L’Aliança per part del seu president, Josep Socias Creus, al Govern Civil (AGCB).

35

CaPítol IV

Els anys de la República i de la Guerra Civil

La inauguració del cinema

El primer cinema que hi hagué a Cubelles estava al local del Círcol Cube-llenc. La seva inauguració –tot un esdeveniment– tingué lloc al voltant de l’any 1929, quan el setè art ja gaudia d’una gran acceptació popular i molts cubellencs es desplaçaven a Vilanova a veure’n. L’Aliança no es volgué quedar enrere i el 1931, a proposta del Dr. Remigi Juncà, posava en marxa el seu cinema, que passà a dependre de la mateixa entitat, al contrari de la societat antagònica, en què estava gestionat pel propietari del local, Antoni Armengol. La màquina de pro-jeccció es col·locà dins una cabina que es construí a la dreta del vestíbul. Si tenim en compte que el cens de població el 1930 era de 737 habitants, no deixava de ser un luxe que Cubelles disposés de dos cinemes un any més tard.

La primera pel·lícula que es projectà a L’Aliança va ser Los nibelungos, de Fritz Lang, una autèntica obra mestra realitzada el 1924 en dues parts. Aquest film era sense so, igual que la majoria dels d’aquella època. Per tal que les sessi-ons fossin més amenes, s’acompanyaven amb música de gramola. Molt sovint, les pel·lícules no es veien en una sola sessió ja que eren molt llargues i es passaven episodis durant uns quants diumenges, com si fos una de les sèries televisives ac-tuals. Amb l’arribada del cinema sonor durant aquells anys, L’Aliança combinava les pel·lícules mudes amb les sonores i l’encarregat de les projeccions era el soci Ferran Romeu Urpí. Passada la Guerra Civil, i durant més de vint anys, en Romeu continuà desenvolupant aquesta tasca.

L’any en què L’Aliança estrenava cinema, a les sales de Barcelona es projec-taven pel·lícules que segurament després es van passar a Cubelles. Per fer-nos-en una idea, alguns dels films que el febrer de 1931 hi havia en cartellera a Barcelo-na eren: El rey vagabundo, amb Jeanette Mac Donald i Denis King; La máscara de hierro, amb Douglas Fairbanks; El desfile del amor, amb Maurice Chevalier i Jeanet-te Mac Donald; Estrellados, amb Buster Keaton; La fierecilla domada, amb Douglas Fairbanks i Mary Pickford; Romance, amb Greta Garbo i Lewis Stone; Los duendes, amb Stan Laurel i Oliver Hardy, o l’esmentada Los nibelungos.1

36


El cine de L’Aliança començà el 1931 però no es donà d’alta fins al 1936 (AMCUB).

37

Una de les pel·lícules que s’estrenà el 1931 i que més aviat o més tard es féu a L’Aliança era Luces de la ciudad, dirigida i interpretada pel genial Charles Chaplin. És considerat un dels millors films de totes les èpoques. Tot i que no era parlada, Chaplin la va ambientar amb la melodia de La violetera, el cuplet de José Padilla que havia popularitzat la gran Raquel Meller.

El dos cinemes de Cubelles constituïen, òbviament, dos grans focus d’atrac-ció per als cubellencs. Per això no és estrany que fossin objecte de cuplets satírics per part del Cor l’Espiga en les caramelles de principi dels anys trenta. El cuple-tista Joan Socias cantava això:

Ara sí que Cubellesmolt ha prosperattenim cine sonoroi gramoles a tot drap.Botigues de roba blancai ampolles d’olori una taula de vedellaque tindrem dintre de poc.–——Després del cine sonorodiu que prompte arribaràque en claror es podrà fer cinei que molt agradarà.Ara als vells ja els hi resultai al jovent no pas del totpuix que si no el fan a les fosquesvolen declarar el boicot.–——Els cinemes que aquí tenimencara que malamentmentre vagi fent fresquetaés fàcil que vagin fent.Però quan vingui l’estiuarribaran a la seva fifaran dos o tres badalls i tothom cap a dormir.

També el Cor de l’Aliança cantava cuplets satírics en referència al cinema:

Les noies estan contentesamb els cines que ara hi haperquè es fosc i a les palpentestralarala tralarà.2

Capítol IV - Els anys de la República i de la Guerra Civil

38


Ja per tancar aquest tema –després par-larem del cinema a partir de la postguer-ra– afegirem que una referència escrita del cinema de L’Aliança d’aquella època la trobem en el programa d’actes de la Festa Major de 1933 que l’entitat va fer inserir en el Diario de Villanueva y Geltrú. Allà hi consta que el 14 d’agost es projectava Carceleras, a més d’una pel·lícula còmica “capaç de fer riure als més empipats”. Val a dir que l’es-mentada Carceleras era una pel·lícula origi-nal de 1922 i que el seu director, José Buchs, en va fer la versió sonora el 1932, conver-tint-se en el primer film parlat i cantat en castellà.

La Festa Major

Tot i que ja n’hem fet esment en un capítol anterior, cal entrar una altra vegada en el tema de la Festa Major donat que als anys trenta hi trobem molta més informació. Ja és sabut que el Círcol Cubellenc i L’Aliança pugnaven per disposar de la millor orquestra possible però això tenia un elevat cost econòmic, sobretot tractant-se d’una data tan assenyalada com és el 15 d’agost, on hi ha una gran quantitat de poblacions que celebren la seva Festa Major. Com que alesho-res no hi havia comissió de festes sinó que els actes els organitzaven, per separat, les dues entitats, el Círcol Cubellenc va proposar a L’Aliança celebrar el ball fort el diumenge abans del dia 15 d’agost argumentant que les orquestres eren més assequibles que en aquesta data. L’Aliança no ho va acceptar però el Círcol Cu-bellenc va tirar endavant pel seu cantó i durant un parell o tres anys va fer festa grossa el diumenge anterior al dia de la Mare de Déu d’Agost mentre que per als balls del 15 i el 16 d’agost va contractar orquestres més barates.3

En aquella època, al Diario de Villanueva y Geltrú aparegueren diverses infor-macions sobre la Festa Major cubellenca. Així, en l’edició del 9 d’agost de 1932 es publicà aquesta notícia:

“El vecino pueblo de Cubellas celebrará su fiesta mayor los días 14, 15 y 16 de agosto, y como todos los años se verá animadísima. Las fiestas empezarán con el orden siguiente: por la mañana, solemnes cultos en la iglesia parroquial.

A las once, concierto vermut en las sociedades “La Alianza”, amenizado por un jazz band barcelonés, y en el “Círcol Cubellense”, por una orquesta también de Barcelona. Por la tarde, baile, y por la noche magnífico sarao”.

39

La “catalaníssima societat L’Aliança” i la Festa Major de 1933

A l’abril de 1931, quan la caiguda de la Monarquia arran de les eleccions municipals favorables als partits d’esquerra, a Cubelles no es celebraren comicis en consensuar-se una única candidatura en virtut de l’article 29 de la llei electoral en vigor. D’aquesta manera, Narcís Bardají, que ja ocupava l’alcaldia des de 1930, continuà en el càrrec amb nous companys de viatge. Tanmateix, després de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 20 de novembre de 1932 i guanyades per Esquerra Republicana de Catalunya, la Generalitat ordenà que es suprimissin els ajuntaments formats en funció del citat article 29 i que en el seu lloc es formés a cada municipi afectat, com era el cas de Cubelles, una Comissió Gestora que governés el consistori fins a unes noves eleccions municipals.

A Cubelles, aquesta comissió es constituí el 25 de maig de 1933 i quedà integrada per Ramon Estalella Romeu, com a alcalde, i Pere Rovirosa Escardó i Pau Borrell Palau en qualitat de vocals. Estalella i Borrell eren d’ERC i afins al Círcol Cubellenc mentre que Rovirosa pertanyia a la Lliga Catalana i era membre de L’Aliança. Aquest canvi creà molta controvèrsia i, en el cas de Cubelles, des de La Veu de Catalunya, diari proper la Lliga, sovintejaven les crítiques contra ERC. Una de les qüestions que es retreia als seus membres era que durant la Dictadura de Primo de Rivera havien acceptat governar l’Ajuntament (els anomenaven “pupins”). Una altra de les crítiques que formulà la publicació barcelonina fou amb motiu de l’intent de canviar la data de la Festa Major, la qual cosa no fou acceptada per les entitats del poble en una reunió al respecte.1

En el número corresponent al 25 de juliol de 1933, La Veu de Catalunya aprofitava aquesta proposta per carregar contra “els esquerrans ex-pupins”, acusant-los de perseguir la bandera de L’Aliança durant el seu mandat, i lloava aquesta entitat qualificant-la de “catalaníssima”:

“FESTA MAJOR... A DESGRAT DE LA COMISSIÓ GESTORA

La Festa Major d’enguany es prepara amb extraordinari entusiasme.

La ridícula per als Sants, per aquells que diuen que no hi creuen, va fer que el cèlebre president de la Comissió gestora que regeix el nostre municipi, proposés canviar la data de la festa major que sempre s’ha celebrat el dia de la Mare de Déu d’agost. La gran majo-ria del poble va riure de la gran pensada dels esquerrans, ex-pupins, i es prepara a donar enguany més esplendor a les tradicionals festes dels dies 15 i 16 d’aquest mes.

El dia 15 hi haurà missa solemne a l’església parroquial i a la sortida es tocaran sardanes a la plaça Macià. A la tarda hi haurà concerts a les societats locals i a les cinc sardanes a la sala de “L’Aliança”. A la nit, balls a les societats. El dia 16 es repetirà la festa.

En el local de la catalaníssima societat “L’Aliança”, ricament ornamentat, les sardanes hi prendran un calent emocionant, puix que seran presidides per la rica senyera barrada de l’entitat, bandera que els actuals esquerrans de Cubelles perseguiren durant la Dictadura, intentant destruir-la, i que fou salvada gràcies a uns bons patriotes que curosament varen amagar-la.” 2

1 La Veu de Catalunya (18 de juliol de 1933). Pàg. 4.

2 La Veu de Catalunya (25 de juliol de 1933). Pàg. 11. Pensem que aquesta afirmació és partidista i no s’ajusta a la realitat. Fou la Dictadura de Primo de Rivera la que tenia prohibit l’ús de la llengua catalana i la senyera en l’administració i la vida pública.


40


L’agost de 1933, L’Aliança va fer inserir una pàgina sencera al Diario de Villa-nueva y Geltrú informant del programa d’actes de la Festa Major, exceptuant els que s’organitzaven al Círcol Cubellenc:

41

El mateix setmanari tornava a informar, l’any 1935, dels actes organitzats per L’Aliança durant la festa grossa. La nota estava molt ben redactada en català i és possible que fos elaborada pel Dr. Remigi Juncà. Això és el que va sortir publicat el 10 d’agost de 1935 sobre la que seria la darrera Festa Major de Cubelles abans de l’esclat de la Guerra Civil:

“Amb motiu de la Festa Major d’aquest poble, que s’escau els dies 15, 16, 17 i 18 del mes en curs, la societat “L’Aliança” ha organitzat els actes següents:‘Dia 15. A les vuit del matí: Repartiment de queviures als veïns menesterosos, per compte del Centre Català de la vila.- A les dotze, Audició de Sardanes a la Plaça Macià.- A les quatre de la tarda: Concert al saló de “L’Aliança” per la reno-menada orquestra “Els Nois Rossinyols”.- Acabat el concert, Recital de Poesies d’autors catalans, pel Sr. Tomàs Prat, del Grup Dramàtic del Casino “L’Aliança” del Poble Nou.- Seguidament, el primer Ball de Tarda per la mateixa orques-tra.- A les deu de la nit: Al cafè de la Societat, Selecte Concert per la celebrada orquestra “The Bird Boys”, la qual interpretarà escollides obres. Seguidament, la mateixa orquestra ens delectarà amb escaients ballables en el Ball de Nit que tindrà lloc en el saló de la societat, esplèndidament enllumenat.Dia 16. A les dotze: Concert Vermouth al cafè.- A les quatre de la tarda: Concert Extraordinari al saló. Interpretació de celebrades composicions musicals per l’orquestra “The Nightingale Boys”.- Acabat el concert, Gran Ball de Tarda.- A les deu del vespre: Concert al cafè.- A les onze de la nit: Ball.Dia 17. De dotze a una: Audició de Sardanes a la Plaça Macià.- A dos quarts de cinc: partit de Futbol al camp del Centre Català entre l’equip B de la Joventut Esportiva de Cubelles i un conegut equip de Vilanova i la Geltrú. El C. Català ofereix un premi per al guanyador.- A les deu del vespre: Ball de Vetlla amb interpretació dels ballables més nous i d’airoses Sardanes.Dia 18. De dotze a una: Audició de Sardanes a la Plaça Macià.- A dos quarts de cinc: Impressionant Partit de Futbol al camp del C. Català entre el primer equip de la Joventut Sportiva de Cubelles i l’equip de l’Ateneu Obrer del Dte. IV de Barcelona.

A les vuit del vespre: Ball de Comiat en obsequi als forasters.”

El Centre Català de Cubelles i L’Aliança

L’any 1933 Narcís Bardají va crear el Centre Català de Cubelles, una socie-tat adherida a la Lliga Catalana (nom que a partir de 1933 passà a tenir la Lliga Regionalista) i amb la qual pensava presentar-se a les eleccions municipals que s’havien de celebrar el gener de 1934. Els estatuts foren presentats el 30 de de-sembre de 1933, l’acta de constitució es formalitzà el 7 de març de 1934 i l’entitat va quedar inscrita al Govern Civil el 13 de març. Aleshores ja s’havien celebrat les eleccions municipals, a les quals el grup de Bardají s’hi presentà sota el nom de Candidatura Administrativa, també en representació de la Lliga.


42


La seu del Centre Català quedà establerta provisionalment a L’Aliança i la seva primera junta estava formada per persones d’aquesta entitat: Narcís Bardají Torrabadella (president), Florenci Fontanals Vivó (vicepresident), Pere Safons Rovirosa (secretari), Lluís Poch Creus (tresorer), Remigi Juncà Calvet (vocal) i Pere Rovirosa Escardó (vocal). Tots ells tenien experiència en el terreny de la política municipal. Bardají i Juncà havien estat alcaldes, el primer, de Cubelles,4 i el segon, del seu poble natal, Monistrol de Montserrat, mentre que els restants havien estat regidors del consistori cubellenc (Pere Rovirosa encara ho era en el moment de la constitució del Centre Català).

El Centre Català tenia al principi cinquanta-un socis i a més del seu caire polític va ampliar el seu espai al terreny esportiu. L’associació formà un equip de futbol en diferents categories que vestia samarreta de franges verticals amb els colors verd i groc. L’equip fou batejat amb el nom de Joventut Esportiva. L’any 1936 participà en una competició comarcal anomenada Copa Germanor presentant-s’hi amb el nom de Club Esportiu Cubelles. En aquest torneig també hi prengueren part el FC Sitges i quatre equips vilanovins: C.S. Vilanova, F.C. Marina, Joventut Esportiva i A.C. Vilanova. L’equip habitual dels cubellencs era: Lleó; Freixas, Ivern, Aviñó; Forcada, Catllà; Ríos, Albet, Solé, Vicente i Torbisco.5 L’equip disposava d’un camp de futbol a la zona del Molí de Baix amb uns ves-tidors en què a l’entrada s’hi col·locà la inscripció “Camp d’Esports del Centre Català”. Tot plegat, terreny inclòs, ho va sufragar el propi Narcís Bardají.

Un equip del C.E.Cubelles. Drets: Rafael Ibáñez, Vicente, Jaume Piñol, Josep Alba, Melcior Catllà, Pere Marsé i Joan Ivern. Acotats: Joan Freixas, Pere Ivern, Josep Albet i Emilio Pérez (Foto: AAP).

43

Un altre equip del CE Cubelles, aquest més jove, vinculat al Centre Català, formant al camp del Molí de Baix. Drets: Salvi Alba Giralt (de paisà), Joan Rovirosa Ferrer, Pere Rovirosa Safons, Joan Urpí Aviñó i Pere Escardó Poch. Acotats: Francesc Bertran Andreu, Florenci Fontanals Rovirosa, Gaietà Aviñó Lleó i Francesc Ibáñez Sabater (AAP).

A la dreta, carta de tramitació dels estatuts del Centre Català (AGCB).


44


L’acta de constitució del Centre Català de Cubelles (AGCB).

45

Les eleccions municipals de 1934

Als anys trenta, la rivalitat entre el Círcol Cubellenc i L’Aliança quedà reflec-tida, més que mai, en el terreny polític. Un dels principals punts de divergència girà al voltant del Dr. Remigi Juncà, primer l’any 1931 per la qüestió d’augment de sou (a favor els membres de L’Aliança que eren regidors i en contra, els del Círcol Cube-llenc) i sobretot a partir de l’estiu de 1934, quan el govern municipal d’Esquerra Re-publicana (afí al Círcol Cubellenc) destituí el metge amb el parer en contra del grup a l’oposició, la Lliga (formada per gent de L’Aliança). Fins i tot en la construcció del passeig de l’estació, batejat amb el nom de Pi i Margall (Narcís Bardají a partir de la postguerra) hi hagué discrepàncies, puix que el vial el va promoure Bardají i bona part de la gent del Círcol Cubellenc no veia amb bons ulls aquella obra.

D’actes unitaris, només els obligats, com el que s’havia produït el 1930 en la celebració del centenari de Joan Pedro i Roig, o el pas del President Francesc Macià per Cubelles, el 10 de maig de 1931 en què ambdues entitats li donaren la benvinguda, tal com reflectia La Vanguardia en la seva edició del 12 de maig de 1931:

“Puede decirse que nunca Cubelles ha prodigado a nadie una manifestación parecida a la que el domingo rindió al señor Macià. Todas las autoridades y el pueblo en masa espe-raban en la carretera la llegada del Presidente de la Generalitat. Al llegar éste, se desbordó el entusiasmo, en grandes ovaciones, vivas y cantos patriòticos.

El señor Macià se apeó del coche en medio de las aclamaciones delirantes. Las señoritas Maria Luisa Pedro, Pepita Torrents i Gertrudis Armengol le ofrecieron espléndidos ramos de flores con lazos de las cuatro barras, en nombre, respectivamente, de las jóvenes catala-nistas de “La Alianza”, de la sociedad “Círculo Cubellense” y de los niños de las escuelas. El señor Macià, emocionado, besó a las bellas señoritas que le hacían el obsequio.

El Doctor Juncà hizo la presentación de las autoridades. El Alcalde, señor Bardají, le saludó y ofreció el homenaje de todo el pueblo. El señor Macià agradeció la manifestación prometiendo volver otro día.

El Ayuntamiento, con mucho acierto, dispuso una espléndida iluminación con motivo de la visita.”

Narcís Bardají i Torrabadella (Foto: AAP).


46


La confrontació directa entre el Círcol Cubellenc i L’Aliança tingué lloc en les eleccions municipals celebrades el 14 de gener de 1934. Ja hem dit que el Centre Català encara estava tramitant els seus estatuts i per això va participar als comicis amb el nom de Candidatura Administrativa, sempre en representació de la Lliga. Els integrants de la llista eren: Narcís Bardají Torrabadella, Florenci Fontanals Vivó, Lluís Poch Creus, Francesc Safons Rovirosa, Joan Albet Aviñó i Pere Freixas Ferrer. Tots ells eren membres de la Societat L’Aliança. L’altra can-didatura que competia a les eleccions era la d’Esquerra Republicana, formada íntegrament per homes del Círcol Cubellenc. La llista era: Josep Mestres Aviñó, Ramon Estalella Romeu, Isidre Montaner Ballester, Josep Castellví Ivern, Josep Estalella Pedro i Jaume Fonoll Escardó.

La campanya electoral fou molt tensa i el resultat de les eleccions es saldà amb 241 vots per ERC i 190 per la Candidatura Administrativa. Els republicans obtingueren quatre regidors i els regionalistes, dos. Josep Mestres Aviñó fou elegit alcalde. A partir d’aquí i fins l’esclat de la Guerra Civil el ja comentat afer Juncà serà el principal punt de conflicte entre les dues formacions polítiques o, millor dit, entre les dues entitats cubellenques.

L’entitat, durant la Guerra Civil

Pocs dies després d’esclatar la Guerra Civil, l’edifici de la societat i també el de la Cooperativa L’Aliança foren confiscats, entre d’altres finques, pel Comitè de Defensa local. Ambdós edificis passaren a dependre de la CNT, que s’instal·là al cafè de dalt. L’ex alcalde Narcís Bardají i el metge Remigi Juncà, tan vinculat a L’Aliança, foren assassinats el 29 de juliol de 1936 i uns mesos més tard, el 3 d’octubre, sis membres de l’entitat van ser detinguts pel Comitè de Defensa de Vilanova i van romandre tancats durant un parell de dies en aquella població. Es tractava de Josep Rovirosa Guasch, Lluís Poch Creus, Florenci Fontanals Vivó, Joan Adrià Viñals, Pere Freixas Ferrer i Pere Rovirosa Escardó.

Des de l’Ajuntament, presidit aleshores per Josep Amorós Palau, no es van veure amb bons ulls aquestes detencions i no trigaren a fer gestions perquè els seus convilatans fossin alliberats. Per fonts orals (Lluís Aviñó Socias ens ho expli-cà fa anys) sabem que tot el consistori i altres persones es mobilitzaren perquè deixessin anar els detinguts però les gestions es canalitzaren sobretot a través del regidor Ramon Rovirosa Ferrer, cosí d’un dels detinguts, Josep Rovirosa Guasch. Ramon Rovirosa pertanyia a Esquerra Republicana i acabat el conflicte bèl·lic, el 1939, fou sotmès a un consell de guerra del qual fou absolt gràcies a la declaració en favor seu dels sis membres de L’Aliança que ell havia ajudat el 1936.

El 24 d’octubre de 1936, pocs dies després que els esmentats detinguts fossin alliberats, el regidor Llorenç Aviñó Socias, adscrit al POUM i home destacat del Círcol Cubellenc, proposà fer una reunió entre la directiva del Círcol Cubellenc

47

i els membres de la junta directiva de L’Aliança abans que aquesta societat fos dissolta. Les intencions eren molt bones. Aviñó pretenia “estudiar la forma d’ar-ribar a una verdadera aliança entre les dues societats esmentades amb el fi que s’acabi d’una vegada i per sempre més els partits de dalt i de baix que tantes rancúnies han portat”. No ens consta que la reunió s’arribés a celebrar ja que la situació d’uns i altres no ho propiciava. En un Ple municipal, l’alcalde Josep Amorós manifestà que s’estaven fent gestions per fusionar les dues cooperatives cubellenques i la proposta d’acostament Círcol Cubellenc-Aliança que havia fet Llorenç Aviñó es deixà “fins que estiguin fusionades les cooperatives d’aquesta població, la qual cosa està en camí de fer-se”. La realitat va ser una altra.

Al principi de la guerra, com dèiem, la CNT confiscà L’Aliança i s’instal·là al seu edifici. Però l’octubre de 1936, la Generalitat disposà que les finques confis-cades arreu de Catalunya passessin a ser custodiades pels respectius ajuntaments. Tot i això, molts sindicats no es mogueren dels llocs que havien ocupat, entre ells la CNT respecte a L’Aliança. Això comportà problemes entre aquest sindicat i l’Ajuntament sobre qui havia d’administrar l’edifici, cosa que quedà reflectida en el Ple municipal de l’11 de desembre de 1936 en què el consistori acordà no pagar la quota de l’aigua de L’Aliança del quart trimestre “fins aclarir si dit local continua en custòdia de l’Ajuntament o si està incautat per dit Sindicat”.

La confusió s’estenia al cinema, que va reprendre l’activitat gràcies a l’Ajun-tament després de l’esmentada dissolució dels comitès de defensa. De la projec-ció de pel·lícules s’encarregava la mateixa persona que ja ho venia fent per a la societat, Ferran Romeu, amb la diferència que ara havia de pagar l’arrendament a l’Ajuntament. En el Ple municipal de l’11 de novembre de 1936, el consistori va acordar d’augmentar l’arrendament del cinema de L’Aliança, passant del deu per cent de la recaptació al quinze per cent. Al mateix temps es decidia apujar en cinc cèntims el cost de cada entrada en concepte “d’impost de guerra”. Però en ocasions la recaptació no arribava a la casa gran, com ho corrobora el fet que el regidor i delegat de cinema, Pere Freixas Romagosa (ERC), es queixés en el Ple municipal del 16 de desembre de 1936 que no se li havia lliurat la partida corres-ponent al diumenge anterior. És possible que la CNT s’hi interposés, ja que en la mateixa sessió s’encarregà al regidor Sebastià Pedro Burrut (representant de la CNT al consistori) que s’entrevistés amb el sindicat per esbrinar el que havia suc-ceït amb la recaptació. El resultat d’aquesta entrevista no deuria agradar massa a Pere Freixas, ja que aquest presentà la dimissió com a delegat de cinema en el ple del 28 de desembre, dimissió que no li fou acceptada.

Pel que fa al cafè de L’Aliança, tot i que al principi de la guerra va restar tancat, després va tornar a obrir gràcies, especialment, a la intervenció de Josep Socias Creus, ex director de les caramelles de L’Aliança i un dels fundadors de la seva cooperativa. Socias pertanyia a la CNT, treballava a la Pirelli i quan aquesta empresa va ser posada sota control obrer ell en va ser el màxim responsable.


48


Durant el període de guerra, la clientela del cafè estava formada per membres de la pròpia CNT i també de la mateixa gent de l’Aliança, que, gràcies a Socias, va quedar sota l’aixopluc d’aquell sindicat. Un cas ben curiós i paradigmàtic si s’interpretés des del punt de vista polític –la CNT protegeix la Lliga–, i no del que era en realitat: afinitats personals i familiars.

1 La Vanguardia (10 de febrer de 1931). Pàg. 28.

2 Tots aquests cuplets són extrets dels llibres Les caramelles de Cubelles (1900-1990) i Cor l’Espiga. Una història centenària (1900-2000).

3 VIDAL, Joan; PINEDA, Antoni: Festes, costums i tradicions populars de Cubelles. Ajuntament de Cubelles, 1993.

4 Narcís Bardají fou alcalde de Cubelles entre el 27 de febrer de 1930 i el 22 de maig de 1933. El 12 d’abril de 1931 no s’efectuaren eleccions, al municipi, ja que es va consensuar una candidatura única.

5 Diario de Villanueva y Geltrú (10 d’abril de 1936).

49

CaPítol V

De la postguerra a mitjan anys setanta

L’única societat del poble

Acabada la guerra, amb la implantació de la dictadura franquista s’imposà un nou ordre social i polític. A Cubelles, entre molts altres aspectes, fou dissolt el Círcol Cubellenc i a l’Ajuntament es constituí una Comissió Gestora integrada per membres de L’Aliança que als anys trenta havien pertangut a la Lliga Cata-lana: Josep Rovirosa Guasch, alcalde-president, i Florenci Fontanals Vivó i Lluís Poch Creus, regidors. L’Aliança, doncs, resultà afavorida i quedà en solitari com a societat del poble, esdevenint l’únic lloc on els vilatans podien anar a ballar o veure cinema. La rivalitat entre els de dalt i els de baix, no obstant, es mantingué a nivell dels respectius cafès, rebatejat el de L’Aliança com a “Cafè Nacional”. Però més que rivalitat, restà un ressentiment pel que havia succeït a la dècada dels trenta, sobretot pel que fa als primers anys de la Guerra Civil, i a la posterior represàlia que el franquisme exercí sobre aquelles entitats o persones que s’havi-en distingit pel seu tarannà d’esquerres.

Durant l’etapa de la postguerra les autoritats franquistes ho controlaven tot. Com a exemple val a dir que quan a L’Aliança es produïa renovació de junta demanaven informació sobre els seus components. Així, hi ha constància que el 31 de març de 1948 el Govern Civil demanà a l’Ajuntament informes d’alguns membres joves de la junta de l’entitat: Joan Ivern Lleó, Francesc Bertran Andreu, Esteve José Ferrer i Joan Rovirosa Ferrer.1 I el 22 de març de 1949 es tornaven

Anunci publicat al programa de Festa Major de 1941.

50


a demanar antecedents político-socials de Joan Freixas Ferrer, Francesc Bertran Graells, Joan Rovirosa Ferrer, Joan Ivern Lleó, Francesc Bertran Andreu, Abdon Coll Fontanals, Esteve José Ferrer i Josep Fraire Cañellas.2

Igual com passava abans de la guerra, a la sala nova es celebraven balls amb orquestra en les festes més rellevants i també durant la Festa Major, de la qual en parlarem després, entre 1939 i 1944. També hi havia ball amb música de gra-mola els diumenges, una vegada acabat el cinema. Hom recorda que a partir dels anys cinquanta i fins ben entrats els seixanta l’acomodador del cinema, Luís Torres, juntament amb la seva esposa, Pastora Pliego, i les seves filles ,Loli, Lluïsa i Carmen, s’encarregaven de netejar i posar en ordre la sala després de les ses-sions cinematogràfiques a fi efecte que s’hi pogués celebrar ball. El tema del cinema serà tractat al proper capítol.

També hi havia ball en l’anomenat Día de la Liberación, festa local que es va instituir a Catalunya per commemorar l’entrada de l’exèrcit franquista a cada població. A Cubelles s’esqueia el 21 de gener i normalment, a part d’una missa, es feia un concert vermut al “Cafè Nacional” i ball a la sala, a la tarda, patrocinat per l’Ajuntament. Sovint era amenitzat per l’orquestra Els Escolans, de Sant Sa-durní.3 Una altra diada amb ball i orquestra era la de Sant Antoni Abat, organit-zat per la seva confraria, fundada el 1948 i que perdurà també fins a la dècada dels seixanta. I no cal dir per Nadal, on ha passat a la història el de 1962 per la gran nevada que caigué i les dificultats que el jove soci de l’entitat, Romà Betran, tingué per anar a buscar i tornar a Sitges l’orquestra que havia d’amenitzar el ball. Cal destacar, així mateix, que a finals dels anys quaranta es començà a cele-brar ball de disfresses el diumenge de Carnaval i la festa, malgrat estar prohibida, anà en augment, sobretot als anys seixanta.

La terrassa del cafè de dalt, l’estiu de 1942. A l’esquerra, Josep Ivern Escardó i a la dreta, Ramon Miquel Vinader (ignorem el nom de l’home que està al centre). Al fons, amb ulleres, Josep Escardó Poch (AAP).

51

La sala de L’Aliança també acollia diverses activitats, com per exemple les que realitzaven les nenes de l’escola. Carme Carbó Sirvent, filla de la mestra Anna Sirvent, ho recordava anys enrere:4 “Als anys quaranta, els dijous a la tarda, anàvem a la sala de L’Aliança a aprendre ballets i cançons (algunes de catalanes, com ara El Rossinyol) que ens ensenyava una membre de la Sección Femenina de Vilanova, la Montserrat Romeu.”

El cafè, per la seva banda, era lloc freqüentat habitualment pels homes. Al quartet que dóna a la terrassa hi havia una ràdio on els diumenges se seguien atentament les emissions dels partits que jugava el Barça. Més endavant, al tom-bant dels anys cinquanta i seixanta, s’instal·là una televisió a la sala gran del cafè, una de les primeres que hi hagué el poble, i també en això hi hagué competèn-cia amb el “cafè de baix” per veure qui tenia primer un televisor (més o menys l’adquiriren al mateix temps). Els diumenges al migdia era usual que el jovent hi anés a fer el vermut. Una de les atraccions que tenien els joves en el local eren un billar i un futbolí però el més important, sobretot, era la magnífica panoràmica que es contemplava des de la terrassa, molt concorreguda a l’estiu.

L’Aliança i la Festa Major

Si abans de la Guerra Civil les respectives entitats, Círcol Cubellenc i L’Ali-ança, organitzaven pel seu cantó els actes lúdics de la Festa Major, en els primers

Programa d’actes de la Festa Major de 1939. El cafè de L’Aliança és anomenat “Cafè Nacional”.

Capítol V - De la postguerra a mitjan anys setanta

52


temps de la postguerra la Festa Major era organitzada per una comissió de festes formada per membres de L’Aliança, en la seva majoria, i algun representant del consistori.

Amb el local del Círcol Cubellenc clausurat, la “sala nova” acollia els princi-pals actes de la festa grossa: balls, concerts, teatre i el concert-vermut, que alesho-res constituïa un dels plats forts de la programació. L’edifici de L’Aliança passà a ser anomenat, almenys en els programes escrits, com a “local del Café Nacional” i ja l’any 1939 adquirí gran protagonisme en la primera Festa Major cubellenca de la postguerra. Hi hagué ball amenitzat amb gralles5 la nit del 14 d’agost i ball amb l’orquestra Planas el dia 15, tant a la tarda com a la nit. La mateixa orquestra va fer dos concerts-vermut (el 15 i el 16 a la una del migdia) i un concert (el 16 a la tarda) al cafè de l’entitat.

El ball de Festa Major es continuà fent a L’Aliança fins al 1944 amb les se-güents orquestres: La Principal de Barcelona (1940), Tarragona (1941), Escalas (1942), Salas (1943) i Sensación (1944). A partir de 1945 els balls de gala es passaren a celebrar als envelats iguals com els concerts de tarda del dia 16. Cal dir, també, que l’any 1941 es celebrà la primera ballada de sardanes posterior a la Guerra Civil. I, com passava abans del conflicte bèl·lic, quan les sardanes eren organitzades per L’Aliança, l’audició tingué lloc a la plaça de la Font (anomena-da aleshores plaza de José Antonio). En els següents anys, i fins al 1952, continuà havent-hi sardanes per la Festa Major a la mateixa plaça i, de manera excepcio-nal –potser com a desgreuge–, el 1955 es celebraren al jardí del cafè Armengol, l’antic Círcol Cubellenc.

Primera ballada de sardanes de la postguerra en la Festa Major de 1941, davant de L’Aliança (AAP).

53

El teatre també tingué cabuda a la “sala nova” en aquella època. El 14 d’agost de 1940 a la nit tingué lloc una doble sessió de sarsuela, El Puñao de rosas i Bohe-mios, a càrrec de la Agrupación Lírica de Educación y Descanso de Sant Pere de Ribes. El 1942, també el dia 16 a la nit, es representà una comèdia en tres actes que duia el nom de Las delicias del hogar. I pel que fa al concert-vermut, aquest es celebrà al cafè de L’Aliança fins al 1968, sempre el dia 15 d’agost al migdia. L’any 1954, potser per mala consciència, es permeté que el Cafè Armengol passés a dis-posar d’un segon concert-vermut però aquest el 16 d’agost. El del dia 15 el tenia L’Aliança en exclusiva. Aquests tipus de concerts deixaren de fer-se a mitjan anys seixanta. Els dos establiments també tingueren durant els anys cinquanta i bona part dels seixanta la concessió de vendre begudes i gelats –cadascun per separat, és clar– al costat dels envelats, on la gent s’hi aglomerava a la mitja part dels balls per refrescar-se.

Com hem vist, el pes de L’Aliança en l’organització de la festa era enorme. Un altre bon exemple el tenim en la salutació del programa d’actes de 1944, que estava signat per la pròpia junta de l’entitat. El text era quest:

“Como es tradicional, Cubellas se dispone a celebrar jubilosament su Fiesta Mayor, tan esperada siempre para todos, y muy principalmente por la juventud, que desborda su alegría y se ilusiona por sus futuras inquietudes. ¡Días alegres para ellos y para los suyos, que contemplan con miradas llenas de satisfacción cómo sus hijos o nietos ocupan, con alegrías muy distintas, un lugar que para ellos ya no vale: las delicias de la pista de baile!

“LA ALIANZA”, sociedad que conserva la tradición y sus amores por Cubellas, saluda e invita a veraneantes, vecinos y forasteros a todos los actos que ha organizado, espe-rando que este año no serán de menos esplendor que los anteriores. Así lo desea muy cordialmente

LA JUNTA”

El teatre autòcton

A finals de 1946 mossèn Miquel Estruch fundà el Centre Catequístic Parro-quial, dedicat a fomentar activitats culturals i educatives entre el jovent. I també, com manifestà anys després el propi capellà, perquè pretenia unir la joventut del poble ja que “hi havia un odi derivat de la guerra civil i s’havien de suavitzar les coses, i vaja si ho vaig aconseguir!”. Una de les seccions principals de la nova entitat fou la del Quadre Escènic, que inicià la seva trajectòria a L’Aliança, ja que la rectoria no disposava encara d’un espai per acollir obres teatrals. El grup no trigà a posar en escena L’avi Rusques, una obra –no podem concretar la data– en què només hi intervenien nois: Jordi Albet, Ernest Fontanals, Tomàs Ivern, Josep Maria Miró i Antoni Pineda. El Dia de la Immaculada Concepció es representà una nova obra, Amèlia de Valldaura, un drama en prosa interpretat exclusivament


54


per noies: Montserrat Piñol, Maria Josepa Vidal, Teresa Bertran, Maria Marcillas, Maria Aviñó, Maria Rovirosa, Assumpció Fontanals, Paquita Rillo, Neus Granell, Anna Maria Montaner, Carme Carbó, Maria Dolors Marcillas, Maria Miró, Adela Miquel i Maria Lluïsa Urpí. A més d’aquesta obra, aquella vetllada teatral del 8 de desembre de 1946 incorporava una segona part amb una peça còmica titulada La casa dels sorolls, amb les mateixes noies de protagonistes. La direcció artística d’aquella sessió teatral la portaven mossèn Miquel i Pepeta Ivern, que també feia d’apuntadora. De la decoració en tenia cura Josep Amorós Palau, de la part elèctrica, Ramon Miquel Vinader, de l’ebenisteria, Jaume Pedro Ramírez, i de les tramoies, Esteve José, Jordi Albet Poch, Josep Miró i Josep Fonoll Carbonell.6

L’empenta d’aquell capellà va fer que el dia de Sant Esteve del mateix any es representessin Els Pastorets, de Folch i Torres, en què aquesta vegada hi par-ticiparen pràcticament tots els actors i actrius del flamant elenc teatral. El grup continuà fent representacions a L’Aliança fins que a la rectoria s’adequà una sala per a ús teatral. La darrera obra que el Quadre Escènic va fer a L’Aliança fou La creu de la masia, de Frederic Soler Pitarra.7

Malgrat utilitzar la sala nova, mossèn Miquel afirmà que “a la rectoria no hi havia res i vam començar a L’Aliança, però ens hi trobàvem com a forasters i en certa manera també fèiem nosa, per la qual cosa determinàrem arranjar la rec-toria”. Així fou com l’any 1949 el Centre Catequístic deixà L’Aliança i passà a la casa parroquial, on disposava d’una petita sala per fer-hi teatre.

Mossèn Miquel Estruch deixà la parròquia l’any 1957 –fou substituït per mossèn Jordi Fort– i de la direcció del Quadre Escènic se’n féu càrrec Andreu Planas Granell. Les obres es seguiren representant al Centre Catequístic fins que a mitjan anys seixanta l’elenc teatral es dissolgué deixant una empremta inesbor-rable. Aleshores –parlem de finals dels seixanta i principi dels setanta– L’Aliança tornà a ser la seu d’algunes obres realitzades per nens i nenes sota la direcció de l’entusiasta Andreu, el qual morí tràgicament en un accident de trànsit el 25 de gener de 1972.

Altres activitats

Tot i tenir ja la seu a la rectoria, el Centre Catequístic tornà a relacionar-se amb L’Aliança a principi dels anys cinquanta en fundar mossèn Miquel Estruch, el 1953, una nova secció de l’entitat parroquial: l’Esbart Santa Anna. L’espai de la rectoria era insuficient per a assajar les danses i, per aquesta raó, els compo-nents de l’esbart practicaven a la sala nova. La primera actuació documentada la realitzaren en aquest local el 10 de maig de 1953 en la que fou anomenada Festa Folklòrica. Per altra banda, el cor infantil parroquial, que debutà en la Pasqua de 1947 cantant les caramelles, utilitzava el mateix estendard que tenia el cor infantil de L’Aliança a principi dels anys trenta.8

55

La família Aviñó i el cafè de l’entitat

Pau Aviñó Riera va néixer a Cubelles el 25 de març de 1882. Poc després de la fundació de L’Aliança passà a encarregar-se del cafè de la societat, tasca que compaginava amb el seu treball de pagès. El 1918 esdevingué primer president de la Cooperativa L’Aliança, de la qual també en fou fundador. Entre el 9 de juliol de 1931 i el 24 de maig de 1934 fou el jutge de pau de Cubelles, càrrec que repetí entre el 10 de novembre de 1939 i l’1 de juny de 1946. En total, deu anys com a jutge de pau. També va ser regidor síndic de l’Ajuntament de Cubelles entre l’1 de gener de 1912 i l’1 de gener de 1914. Així mateix, fou un dels fundadors del Cor l’Espiga, l’any 1900. Estava casat amb Sibina Lleó i tingué tres fills, Teresa, Pau i Gaietà. Morí a Cubelles el 22 d’abril de 1970.

El seu fill, Pau Aviñó Lleó (Cubelles, 9 d’agost de 1911 - Sabadell, 1 d’agost de 1996) es féu càrrec del cafè a la dècada dels quaranta i s’hi mantingué fins a la seva jubilació, el 1974. L’ajudaven la seva esposa, Emília Poch Güell, el seu germà, Caietà Aviñó (conegut per Tanu), i també la seva filla Marta. Combinava la tasca de cafeter amb la de paleta.

Pau Aviñó Riera i Pau Aviñó LLeó, en dues imatges a la terrassa del cafè (Fotos: AAP).


56


Els presidents del període 1939-1976

La majoria de presidents de L’Aliança durant aquest període ocuparen càrrecs públics o estigueren vinculats a altres entitats, bé en aquesta etapa, bé més endavant. El primer president passada la guerra fou Pere Freixas Ferrer. Ja ho era des de 1935. Es mantingué en el càrrec fins al 1944. Entre 1946 i 1960 fou el jutge de pau de Cubelles. El 1944, el Govern Civil va nomenar una Junta Gestora formada per vuit socis pertanyents a la Falange. Ignorem els motius i el nom d’aquests components. El 1945 ja es formà una nova junta sota la presidència de Joan Lleó Monjo, qui ocupà el càrrec fins al 1947. Lleó fou regidor de l’Ajuntament entre 1949 i 1952.

En l’etapa 1947-49 el president passà a ser Josep Albet Carbonell, qui fou jutge de pau des de 1960 a 1966 i regidor municipal de 1974 a 1976. Entre 1949 i 1952 el càrrec fou per a Joan Freixas Ferrer, regidor de l’Ajuntament entre 1945 i 1952. En els anys 1952 i 1953 el president fou Melcior Güell Soler. Va ser regidor de l’Ajuntament de 1952 a 1958. L’any 1953, i fins al 1955, el president tornà a ser Joan Lleó Monjo. El succeí Josep Capdet Fontanals, en el període 1955-57. Va ser regidor entre 1967 i 1974. Entre 1957 i 1960 de nou hi hagué Josep Albet Carbonell a la presidència de l’entitat i entre 1960 i 1962 Joan Lleó Monjo repetí càrrec per tercera vegada.

En l’etapa 1962-64 el timó de l’entitat va recaure en Joan Rovirosa Ferrer. Va ser regidor de l’Ajuntament entre 1967 i 1974. El següent president fou Rafael Ibáñez Sabater (1964-66) i a continuació, Gonzalo Melendo Miranda (1966-68). En el bienni 1968-70 fou Antoni Pineda Gavaldà qui es féu càrrec de la presidència. Pineda és autor i coautor de diversos llibres i de treballs publicats en l’Anuari del GEC Amics del Castell, entitat de la qual és cofundador i vicepresident. Fou nomenat “fill il·lustre de Cubelles” i “cronista gràfic de la vila” el 1997 i exercí de jutge de pau entre 2001 i 2008. El seu successor a L’Aliança, entre 1970 i 1976, fou Pere Gelabert Nadal, un dels fundadors i president del CF Cubelles a la dècada dels setanta. Des de fa molts anys és president de la Penya Barcelonista de Cubelles.1

1 La relació de presidents d’aquest període l’hem obtinguda d’un article de Llorenç Aviñó sobre L’Ali-ança a El Full de Cubelles núm. 20 (maig de 1988). Pàg. 11. La informació sobre càrrecs de regidors s’ha consultat al llibre d’actes de l’Ajuntament i el tema de jutges de pau, al treball “Jutges de pau. Una història de servei”, d’Antoni Pineda, publicat a l’Anuari 2002 del GEC Amics del Castell.

Pere Freixas, a la dreta, en una partida de cartes al cafè de L’Aliança. A l’esquerra, Enric Almirall Guasch, i al mig, Ramon Rovirosa Ferrer (Foto: AAP).

57

I també el cor adult de caramelles, batejat com a Flor del Foix davant la falta de permís per recuperar el nom de Cor l’Espiga, estigué molt vinculat a L’Ali-ança durant un temps. Quan inicià la seva activitat passada la guerra, l’any 1948, passà a ser considerat com una secció del Centre Catequístic i assajava a la rec-toria, de manera que així aplegava gent de L’Aliança i del cafè Armengol. Però quan mossèn Miquel va deixar la parròquia, l’any 1957, Flor del Foix passà a fer els assajos a L’Aliança, on acostumava a cantar les caramelles la tarda del dia de Pasqua fins al 1965, l’últim any en què el grup es mantingué actiu.

En un altre àmbit, i per posar un nou exemple de les activitats que es feien a L’Aliança, a la segona meitat dels anys cinquanta l’entitat organitzà un equip de tennis de taula format per socis joves –els més habituals eren Lluís Pineda Gavaldà, Francesc Capdet Granell i Jordi Font Vila– que participaven en campi-

onats locals o comarcals per la Festa Major.9 Durant l’any també competi-en amb equips de Vilanova. La pu-blicacióVillanueva y Geltrú en donava informació en la seva edició del 7 de març de 1959:

Flor del Foix, en unes caramelles dels anys seixanta, al Molí de l’Anton (Foto: AAP).

Ressenya publicada a Vilanueva y Geltrú el 8 d’abril de 1961 (AMCUB).


58


“TENIS DE MESA

El equipo del Círculo Católico se desplazó el domingo día 15 al vecino pueblo de Cube-llas para celebrar un partido amistoso con el equipo de aquella localidad venciendo por el claro tanteo de 5 a 2. Destacaron por el Alianza de Cubellas, Pineda que fué el mejor; Capdet y Font cumplieron. Del Círculo Católico Gerardo Miguel demostró estar seguro, Urpí fue el mejor de los seis jugadores superando el buen juego de Pineda, y Centaño a pesar de su juventud, jugó muy bien.

Equipos: Alianza de Cubellas: Francisco Capdet 0, Jorge Font 0, Luis Pineda 2. Círcu-lo Católico; Gerardo Miguel 1, Rafael Urpí 3, Ramón Centaño 1.

Hoy sábado, a las 6 de la tarde, el equipo del Círculo Católico se enfrentará en partido de vuelta con dicho equipo.”

Lluís Pineda en plena activitat en un torneig celebrat a la sala. A la dreta de la imatge, Francesc Capdet, un altre dels components de l’equip de L’Aliança (Foto cedida per Lluís Pineda).

Un altre partit de Lluís Pineda, aquest amb la taula situada al cafè (Foto cedida per Lluís Pineda).

59

Els conjunts musicals

Ja ben entrada la dècada dels seixanta els costums anaven canviant de manera molt ràpida. A L’Aliança, en ser l’única entitat recreativa de Cu-belles, s’hi van apuntar molts joves de famílies que havien estat vinculades al Círcol Cu-bellenc i que d’allò de la divi-sió del poble en dos bàndols només en tenien referències. Alternaven sense cap mena de prejudicis tant el cafè de dalt com el de baix i a L’Aliança era el jovent –fos quina fos la seva procedència– el que s’encarregava de comprar els discos amb què es feia ball acabat el cinema o, fins i tot, la mateixa nit del diumenge. Eren uns temps en què començaven a proliferar els conjunts musicals, formats habitualment per un solista, tres guitar-res i un bateria, a imitació dels grups britànics. El rock, o la música pop, s’anaven imposant i Cubelles no restà aliena a aquesta moda. L’any 1965 es formà un grup que adoptà el nom de Los Incas i que precisament efectuà el seu debut a L’Ali-ança davant l’entusiasme d’un públic eminentment jove, és clar. Els seus compo-nents eren Joan Fuster Parés, cantant; Josep Albet Amorós, guitarra solista; Pepe Donaire Izquierdo, baix; Antoni Mañé, guitarra rítmica i Jaume Sendra, bateria. Al cap de poc temps, Antonio Martín Garrocho passà a ser el cantant del grup, la durada del qual fou d’un parell d’anys. Poc després de l’aparició de Los Incas es presentà un altre conjunt, Los Ianis, de vida més efímera.

A finals d’aquella dècada novament la sala de L’Aliança fou escenari de l’ac-tuació d’un altre conjunt de joves cubellencs, batejat inicialment amb el nom

de VI Ángulo i que després passà a anomenar-se Travelin’ Band, títol d’una famosa cançó dels Cree-dence Clearwater Revival. Estava format inicialment per Xavi Fort (Quicus), cantant; Josep M. Borrell, guitarra solista; Ferran Romeu, baix; Josep M. Ventura, guitarra rítmica i Pere Magaña, bateria. Més endavant s’hi afegi-ren Manolo Donaire com a solista i Esteve José als teclats.


60


El Club de Futbol Cubelles es gestà a L’Aliança

A mitjan anys seixanta Cubelles no disposava de cap equip de futbol míni-mament establert. Ni cap camp de futbol reglamentari, ja que el de l’Hort del Rector no reunia les condicions necessàries. Tan sols hi havia un grup de joves en edat infantil i juvenil que de tant en tant disputaven algun partit contra rivals dels voltants. A principi de 1967 l’equip va ser convidat a participar en un campionat que l’havien de disputar pobles del Baix Penedès, notícia que un d’ells, Domin-go Zavala, donà als seus companys en una de les trobades dominicals al cafè de L’Aliança, a l’hora del vermut. La proposta, òbviament, fou molt ben rebuda, però d’entrada hi havia dos inconvenients: calia disposar d’un camp propi amb dimensions reglamentàries, cosa que no tenia Cubelles i no hi havia límit d’edat en els jugadors, la qual cosa feia que els cubellencs es trobessin en inferioritat de condicions respecte els seus adversaris.

És per això que els joves jugadors efectuaren una crida per trobar reforços en futbolistes locals amb més experiència i, sobretot, per mirar de resoldre el problema major, el de la falta d’un camp de futbol. Es convocà una reunió a L’Aliança, el febrer de 1967, amb gran assistència no solament de gent disposada a participar en aquell torneig al costat d’aquells entusiastes joves, sinó també d’altres persones amb ganes de formar un club de futbol al municipi. Uns quants dies després d’aquesta reunió, a començament de març, el local de L’Aliança tornà a ser testimoni d’un destacat episodi de la petita història local com va ser l’acta de constitució del CF Cubelles, amb la primera inscripció de socis i la for-mació d’una junta directiva que, sota la presidència d’Alfons Pedro Aviñó, seria l’encarregada d’elaborar els estatuts per tal que el club fos legalitzat. El camp de futbol s’aconseguí després de diverses gestions amb l’alcalde, Josep Maria Batet, qui va cedir un terreny del qual n’era copropietari, a la zona de les Pallisses. El club, després de participar en aquell anomenat I Torneig Mediterrani, entrà a la Federació Catalana l’estiu de 1967 i ara continua ben viu, amb quaranta-set anys d’existència. Una història que ben bé es pot dir que començà a L’Aliança.10

Nous costums i el teatre de l’Espetec

Al tombant de la dècada dels setanta la televisió ja estava molt arrelada a la majoria de llars, hi havia més facilitat de desplaçament i, com hem dit, anaven sor-gint noves formes de lleure. Tot això influí en la pèrdua de pes específic de L’Ali-ança en la vida social cubellenca i també en la minva d’espectadors al cinema. La poca confortabilitat de la sala, amb unes butaques de fusta que havien substituït les cadires plegables, la calor que s’hi passava a l’estiu i el xivarri, en contrast amb la comoditat dels cinemes de Vilanova, tampoc convidaven massa a assistir-hi.

Els balls que organitzaven els joves amb tocadiscos es deixaren de celebrar davant alternatives més atractives com eren les discoteques vilanovines o altres

61

Una represen-tació del grup de l’Espetec, el 1971. Hi veiem Montserrat Porcar, Maite Martínez, Joss Marmottan, Ramon Gómez i Jaume Pedro (Foto cedida per Maite Martínez).

Dues obres de teatre infantil cubellenc, els anys 1971 i 1972, respectivament (AAP).


62


locals de diversió a l’estiu, a Cubelles, com eren Los Arcos i El Patio Andaluz. I, a partir de l’any 1972, també d’una discoteca, el Yokohama, anomenada més tard Cu-Cut.

Malgrat això, a la primera meitat dels anys setanta la sala de L’Aliança tornà a acollir diversos obres teatrals interpretades per vilatans, en aquest cas per un en-tusiasta grup de joves del Centre d’Esplai l’Espetec. Els monitors que impulsaren l’activitat teatral eren Joan Amorós Fontanals, Jaume Pedro Bertran, Jocelyne Marmottan Raventós, Ramon Gómez Marcillas, Maria Teresa Martínez Fontanals i Esther Granell Albet. I les obres que representaren, juntament amb altres joves i nens vinculats a l’esmentat esplai, foren Perot joglar, un conte molt adient per la canalla; Els Pastorets, de Folch i Torres; Nines i ninots, peça curta de Folch i Torres; Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé; La terra es belluga, de Joan Gomis; Verbagàlia, de Víctor Català; El metge a garrotades, de Molière, i L’hereu Riera, de Francesc Oliva i Víctor Mora. Fora de L’Aliança també representaren un sainet a l’envelat, en la Festa Major.11

A banda de l’Espetec, ja hem dit que sota la direcció d’Andreu Planas un grup d’infants feia teatre fins que el gener de 1972 morí el seu director. Teatre a part, l’activitat de L’Aliança a principi dels setanta la mantenien el cinema, el cafè i algun ball, molt pocs, de tant en quan, com el que organitzaven els quintos. Fins i tot el ball de Nadal es va deixar de celebrar. L‘acte més concorregut que acollí la sala de l’entitat en aquells anys tingué lloc l’octubre de 1972, en una assemblea oberta a tot el poble en què es posà de manifest la unànime oposició dels assistents al projecte de central tèrmica del qual es començava a parlar ales-hores.

1 AMCUB. Correspondència d’entrada. Any 1948.

2 Ibídem. Any 1949.

3 MARTÍNEZ, Xavier; VIDAL, Joan: Els anys de la postguerra… op. cit. Pàg. 121.

4 Ibídem. Pàg 114.

5 Curiosament la paraula apareixia en català, entre cometes, en el programa de 1939.

6 Article de Joan Vidal a El Full de Cubelles (núm. 30, gener de 1990): La tradició teatral de Cubelles. Pàgs. 12 i 13.

7 Ibídem.

8 VIDAL, Joan; PINEDA, Antoni: Les caramelles ... op. cit. Pàg. 90.

9 Als programes de festes de 1957, 1958 i 1959 en trobem referència.

10 Article de Joan Vidal a El Full de Cubelles (núm. 44, abril de 1992): “25 anys de la fundació del CF Cubelles”.

11 El Full de Cubelles (núm. 30, gener de 1990): La tradició teatral de Cubelles. Pàgs. 12 i 13.

63

CaPítol VI

El cinema de L’Aliança

Aspectes diversos

Hem deixat de banda el cinema en el capítol anterior perquè creiem que mereix una atenció a part. Acabada la guerra, amb l’exclusió del Círcol Cube-llenc, al poble només quedà el cinema de L’Aliança. Primerament se’n feia els diumenges a la tarda i les festes de precepte. Després, ja a la segona meitat dels anys cinquanta, s’amplià als dissabtes a la nit, i a finals de la dècada dels seixan-ta també es realitzaven projeccions els dilluns a la nit. Tots els films passaven la corresponent censura i l’Ajuntament enviava mensualment l’informe de les pel-lícules que es projectaven al Govern Civil, fent constar el títol, si era espanyola i si la sessió era doble.1 I és que existia l’obligació que una de cada sis pel·lícules que es projectaven fos espanyola amb la finalitat d’exaltar “las nobles maneras y cos-tumbres del pueblo español”.2 Les inspeccions filaven molt prim, com ho comprovà el propi cine de L’Aliança, al que se li obrí un expedient sancionador el maig de any 1958 per “no haber proyectado dentro del 4º trimestre de 1957 las películas españolas que obligatoriament debe exhibir (...) faltándole por lo tanto UN DIA de proyección de pelí-cula nacional”.3 L’empresari disposava de set dies per respondre però ignorem si “la infracció” va acabar en multa o no.

Les sessions constaven, normalment, de dos films (durant els primers anys de la postguerra de juliol a setembre es passava només una pel·lícula) i, prèviament, del No-Do, l’informatiu de propaganda franquista, d’obligada inserció a tots els cinemes a partir de 1942. En els primers anys de postguerra era habitual que membres de la Falange fessin, a mitja pel·lícula, un acte d’exaltació del règim: s’aturava la projecció, s’encenien els llums de la sala i els espectadors estaven obligats a fer la salutació feixista mentre sonava el Cara al Sol.

La prohibició d’entrada als menors de setze anys en les pel·lícules “no aptes” era obviada en moltes sales. D’aquí ve que l’Ajuntament de Cubelles rebés una circular en què se li recordava l’obligació d’exposar en lloc visible els cartells amb les edats autoritzades per entrar al cinema i de fer complir la normativa. Només quan s’entreveia la visita d’un inspector es negava l’entrada als menors durant algunes sessions.

La llicència del cinema de L’Aliança la tenien empresaris de fora del muni-cipi, que declaraven un aforament de cent cadires.4 Les pel·lícules es compartien

64


amb Calafell i moltes vegades es retardava la projecció tot esperant que les bobi-nes arribessin d’aquella localitat. L’encarregat de les projeccions continuà essent Ferran Romeu, qui no trigà a tenir d’ajudant Salvador Estalella Planas. Havien de vigilar que tot anés bé des de la petita finestreta de la cabina on hi havia el projector, que era de la marca OSSA, però si hi havia alguna errada ja se n’encar-regava el públic d’avisar amb una sonora xiulada. El que projectava, a més a més, havia de desfer les cintes, que arribaven en saques, i muntar dues grans bobines per projectar les dues pel·lícules. Acabada la funció havia de desfer-les de nou i ensacar-les per retornar-les a un altre lloc.

Quan Romeu es retirà, als anys seixanta, Estalella passà a ser l’operador. El taquiller, tant abans com després de la guerra, era Joan Gisbert. A l’entrada de la sala el porter fou durant molts anys Joan Lleó Monjo mentre que a les llotges hi havia Maria Catllà. D‘acomodador, hom recorda Josep Ivern Escardó, conegut com “el maño”, després Luís Torres i, més tard, Valentín Puertas. Més que d’aco-modador, la seva tasca era la de controlar el xivarri que feien nens i nenes a les primeres rengleres.

La principal diversió del poble

Com passava a la majoria de pobles, el cinema era el principal divertiment que durant dècades tingueren els cubellencs quan no hi havia televisió. Era l’es-pectacle popular per excel·lència. Els diumenges a la tarda els carrers de la vila presentaven una quietud extraordinària, amb la gent concentrada al cine o als dos cafès. El setè art fou una porta oberta a la cultura per a moltes persones i fins i tot influí en la seva formació, però també representà un element d’evasió de la rutina diària. La pantalla gran esdevingué una autèntica fàbrica de somnis amb l’emoció de les històries que s’hi representaven i la presència de les grans estre-lles de Hollywood. La majoria dels films que ara són catalogats com a “clàssics del cinema” van passar pel cine de L’Aliança al costat de les anomenades “espanyola-des” i també de moltes pel·lícules italianes i franceses. En el pla personal, recordo que als nens ens encantaven per damunt de tot les pel·lícules d’acció –sobretot els westerns en què hi intervenien els indis– i les de Charlot, però curiosament el meu primer record del cine –parlo de la segona meitat dels anys cinquanta– és El último cuplé, amb l’admirada Sara Montiel, una cinta que tingué, com a tot arreu, un gran èxit fins al punt que se’n va fer més d’un passi.5

Aspectes habituals en el cinema cubellenc eren els quadrets de cartró que es penjaven a la porta que donava al carrer i al vestíbul d’entrada, acompanyats, més endavant, d’una pissarra, a la part de fora, en què s’anunciava la programa-ció; el cruixir dels cacauets i les pipes durant la projecció; el xivarri dels nens que sempre ocupaven les primeres files, on al davant de tot hi havia dos bancs llargs sense respatller; els xiulets i esbroncades del públic quan la pel·lícula patia un

65

tall o quan quedava desenfocada, o el sortir a la mitja part per anar a comprar o consumir quelcom al cafè de L’Aliança o al de l’Armengol, amb els consegüents problemes que tenia després el porter.

Cal dir que de cinema també se’n projectà a la rectoria a mitjan dècada dels seixanta, quan mossèn Jordi Fort era el titular de la parròquia. Estava enfocat als infants i les pel·lícules eren, òbviament, d’aquelles “aptes per a tots els públics”.

La darrera etapa

El cinema de L’Aliança funcionà fins a l’any 1976 però en els darrers temps l’afluència de públic havia baixat. La televisió i els canvis de costums –molts joves, com hem comentat, preferien anar a les discoteques– en foren la principal causa. Però la programació continuà mantenint-se digna fins a l’últim moment. En donà fe la revista L‘Atzavara, editada per L’Aliança el 1976 i el 1977, en una ressenya sobre el cinema signada amb el nom de Pep, que corresponia a Josep Carrillo Vidal, i que aparegué en el número 0, el març de 1976:

“No va mucha gente al cine en Cubellas últimamente; está algo desprestigiado. Y no es que las películas que se pasan sean malas, ni mucho menos. El problema es que la Sala no ofrecía las condiciones mínimamente necesarias, ni de adecentamiento del local ni de decencia y honradez por parte del que sólo va a armar cachondeo. Cómo que esto se puede remediar y cómo que las películas que se pasan son buenas, creemos que ya no habrá ninguna traba que impida el resurgir del cine en Cubelles.

Comunicat de pel·lícules realitzades al cinema de L’Aliança, el novembre de 1957 (AMCUB).

Capítol VI - El cinema de L’Aliança

66


Se adjunta prueba de la valía de las películas pasadas durante el mes de febrero:

“ARABESCO”, con Gregory Peck y Sofía Loren.

“BARRABAS”, con Anthony Quinn.

“GRITOS Y SUSURROS”, con Ingrid Thulin, Liv Ullman, Harriet Anderson y Kari Sylwan. Director, Ingmar Bergman. Le han concedido OSCAR a la mejor película, al mejor guión, al mejor director y a la mejor actriz femenina.

“EL SERPIENTE”, con Yul Brynner, Henry Fonda, Dirk Bogarde y Virna Lisi. Direc-tor, Henri Verneuil.

¿Cuántas películas de esta categoría han hecho mientras tanto en los cuatro cines de Vilanova i la Geltrú?...”

En el següent número de L’Atzavara (núm. 1, maig de 1976) trobem un altre article, aquest signat per Plácido Obensa, on es constata l’acceptable cartell que oferia el cinema de L’Aliança al final de la seva trajectòria:

“De las películas proyectadas durante el mes de marzo nos encontramos varias de gran atractivo dirigidas al público infantil, que últimament es el que más abunda en la Sala. Así, vemos como películas como “Viaje fantástico de Simbad”, “El triunfo de Tarzán”, “El circo de Moscú”, “El hombre del cadillac”... Hay que hacer constar la gran repercusión que tiene el mito de Tarzán entre el público infantil de Cubelles: con una película suya está asegurado el lleno. Dentro del marco de actividades de L’Alian-ça está prevista la proyección de películas gratuitamente para hijos de socios. Este mes se pudo ver “El circo de Moscú”.

Es de destacar la proyección de la película “SILLAS DE MONTAR CALIENTES”, film de Mel Brooks que puede verse todavía en Florida Cinerama (...). Las mejores películas que se proyectarán durante el mes de abril son: LA PRIMA ANGELICA, AEROPUER-TO 75, AMARGO DESPERTAR y EL GOLPE.”

El mateix número de L’Atzavara, en un altre apartat informava de les pel-lícules més destacades previstes per al mes de maig d’aquell 1976: “Klute”, amb Jane Fonda; “Heidi en las montañas” i “El gran Gatsby”.

L’any 1977 el Cinema Mediterrani agafà el relleu de L’Aliança de la mà de Salvador Estalella Planas, l’home que projectava les pel·lícules i que continuà amb aquesta faceta en el nou cinema, ara ja com a empresari.

1 La informació de l’Ajuntament només feia referència a les pel·lícules que es passaven en dies festius.

2 Ordre del Ministerio de Información y Turismo de l’11 d’agost de 1953.

3 AMCUB. Correspondència d’entrada. Any 1958.

4 AMCUB. Correspondència de sortides. Als anys cinquanta consta Emilio Auzmendi com a empresari mentre que als anys seixanta era Jaume Díaz Miró, del Vendrell.

5 AMCUB. Correspondència de sortides. Consta que aquesta pel·lícula es projectà el 3 de gener de 1960, que era diumenge, però segurament també es passà la nit de la vigília, dissabte.

67

Mostra de pel·lícules documentades (1956-1962)

La memòria popular ens parlaria d’una immensa llista de grans pel·lícules que els cubellencs van poder presenciar al cinema de L’Aliança, com per exemple “Lo que el viento se llevó”, “Rebecca”, “Casablanca”, “Sabrina”, “Ben-Hur”, “Cantando bajo la lluvia”, “Espartaco”, “El hombre que mató a Liberty Valance”, “Goldfinger”, “La escapada”, “El día más largo”, “El golpe” i un llarg etcètera. Tanmateix, a l’Arxiu Municipal de Cubelles, en la correspondència de sortida, només hi ha documentada la relació de films que es projectaren entre 1956 i 1962 i que mensualment s’enviava al Govern Civil. Del repertori d’aquella època oferim a continuació una mostra de deu de les millors pel·lícules que van passar per L’Aliança. Hi podem comprovar la diferència entre l’any d’estrena i l’any en què es projectaren a Cubelles:

Títol Director Principals protagonistes

Any d’estrena

Data projecció a Cubelles

Eva al desnudo Joseph L. Mankiewicz

Bette Davis, Anne Baxter, George

Sanders1950 5 d’agost de 1956

Viva Zapata Elia KazanMarlon Brando, Anthony Quinn,

Jean Peters1952 14 d’octubre de

1956

Los vikingos Richard Fleischer

Kirk Douglas, Tony Curtis,

Ernest Borgnine, Janet Leigh,

1958 18 de setembre de 1960

La quimera del oro

Charles Chaplin

Charles Chaplin, Mack Swain, Georgia

Hale1925 8 de desembre de

1960

Guerra y paz King Vidor

Audrey Hepburn, Henry Fonda, Mel Ferrer,

Vittorio Gassman

1956 22 de gener de 1961

La esclava libre Raoul Walsh Clark Gable, Yvonne de Carlo 1957 2 d’abril de 1961

El chico Charles Chaplin

Charles Chaplin, Jackie Coogan, Edna

Purviance1921 16 d’abril de 1961

El hombre que sabía demasiado

Alfred Hitchcock

James Stewart, Doris Day 1956 27 d’agost de

1961

El último tren de Gun Hill John Sturges Kirk Douglas,

Anthony Quinn 1959 25 de desembre de 1961

El manantial de la doncella

Ingmar Bergman

Max von Sydow, Birgitta Valberg 1960 8 de juliol de 1962

Capítol VI - El cinema de L’Aliança

68


69

CaPítol VII

Els anys de la transició

Canvi de rumb, l’any 1976

El final del franquisme i els anys de la transició política cap a la democràcia coincideixen, a Cubelles, amb el projecte d’instal·lació d’una central tèrmica. El projecte inicialment és rebutjat per gran part d’un poble que a la primera meitat dels anys setanta encara manté el seu caràcter agrícola –amb evident tendència a la baixa– i està abocat al turisme –amb una consolidada corba ascendent–. Durant la controvèrsia que originarà la construcció de la tèrmica, fins al punt de produir una altra fractura social entre els cubellencs, L’Aliança hi jugarà un paper preponderant.

El 15 de febrer de 1976, quan la polèmica estava en plena ebullició, L’Alian-ça renovà la junta en una assemblea extraordinària molt concorreguda degut a les circumstàncies del moment. La junta que hi havia des de 1970 estava formada per: Pere Gelabert Nadal (president); Lluís Cona Bertran (secretari); Pere Mar-torell Parés (tresorer) i Josep Castellví Alba, Joan Fuster Parés, Jaume Pedro Ber-tran i Jesús Rex Feliu (vocals).1 La nova directiva quedà formada de la següent manera: Josep Maria Rossi Bertran (president); Joan Fuster Parés (vicepresident); Joan Alba Estalella (tresorer); Joan Rovirosa Forca-da (comptable); Joan Amorós Fontanals (secretari); Salvador Estalella Planas (vicesecretari), i Joan Alba Montaner i Ricard Gómez Arnuat (vocals).2

Amb el suport d’un bon nombre de persones –entre elles molts joves– que s’havien posicionat pú-blicament en contra de la instal·lació de la tèrmica, L’Aliança va començar a editar de manera imme-diata la revista L’Atzavara. Aquesta publicació, de la qual parlarem després, informava en el seu número 0 (març de 1976) de la situació de l’entitat a través d’un article signat amb el nom d’“Equip”:

Josep Maria Rossi, l’any 1977 (Foto cedida per Maite Martínez).

70


“La Sala”

El moment actual de la nostra Societat ve condicionat per un procés de molts anys de durada en el que confluïren la decadència del fet teatral així com el canvi d’aires dels balls preferits de la joventut, que anà bandejant el ball de regust vuitcentista per un nou tipus de ball que comporta una ambientació tan distant de la que podia oferir la nostra Sala. La solució era inabastable, calia una molt forta despesa econòmica que L’Aliança no podia plantejar-se. Així, amb la joventut cada vegada més desentesa, les últimes juntes directi-ves anaren mantenint, a cops i barrrals, una flama que semblava era a punt d’apagar-se. Desitgem que l’actual junta, amb un ferm suport que sembla que hi ha per part dels socis, així com pel retorn de força joventut, sàpiga trobar el camí que revifi de nou la ‘Sala’.”

L’article continuava exposant una sèrie de problemes que patia la societat, com per exemple esquerdes a la teulada i a la terrassa, instal·lació elèctrica, bu-taques en mal estat, necessitat de substituir el pou mort per la instal·lació de la claveguera, qüestió complicada per estar el teatre a un nivell més baix que el carrer, etc. L’escrit finalitzava amb un missatge d’optimisme de cara a solucionar l’esmentada problemàtica:

“L’exposició d’intencions que la junta va fer a l’última assemblea (...) donen peu a refer les esperances que tots aquests problemes puguin ser solucionats. La forta base de recolzament amb joves i grans fa que aquestes esperances es converteixin en seguretats. Així, doncs, som-hi tots! Fem un bon ‘baldeo’ a L’Aliança.”

Aquell mateix número de L’Atzavara informava que el mes de febrer s’havien donat d’alta 35 socis i que la quota era de 50 pessetes, segons s’havia acordat en l’assemblea del mateix mes, el doble del que estava fixada fins aleshores. En un altre apartat de la revista la nova junta exposava una sèrie de punts que es plante-java per tal de potenciar L’Aliança, com ara la petició de subvencions, l’augment de quota ja esmentat, la creació de la figura del soci protector, amb una aportació mensual de 100 pessetes, la captació de nous socis, el manteniment d’un butlletí (L’Atzavara), la celebració de dos o tres balls anuals i la realització d’una activitat d’àmbit recreatiu-cultural cada mes.

Posicionament en contra de la tèrmica

Els nous aires que la nova junta donà a l’entitat es feren notar ben aviat. A més de la comentada campanya de promoció i d’impulsar L’Atzavara, L’Aliança es féu càrrec de l’organització de la segona edició de la Setmana Cultural de Sant Jordi –també en parlarem més endavant– i portà a terme altres activitats de tipus cultural i lúdic. En aquest sentit cal esmentar el ball de Carnaval, la nit del 28 de

71

febrer; el Carnaval infantil, l’endemà, organitzat per l’Espetec i amenitzat pel prestigiós grup d’animació Ara va de bo;3 un recital de danses clàssiques i moder-nes, el 26 de maig, i l’obra de teatre La comèdia de l’olla, el 28 de maig, a càrrec del quadre escènic Aquarium.4 A part de les sessions de cinema habituals, també es projectaren diverses pel·lícules infantils. I en un altre aspecte, cal destacar les obres de clavegueram realitzades per l’empresa local Construccions Marsé, amb un pressupost de 180.000 pessetes i que finalitzaren el setembre de 1976. Durant aquestes obres, a prop de l’escenari, a la pista, aparegué un pou que fou cobert amb un embigat.5

Tota aquesta dinàmica s’anava traduint en un espectacular augment del nombre de socis. Entre els mesos de març i d’abril s’inscriviren 25 socis més, amb la qual cosa L’Atzavara informava en el seu número 1 (maig de 1976) que la xifra d’associats pujava a 216, sobrepassant els 200 que la junta s’havia proposat arribar a curt termini. A l’octubre de 1976, el nombre de socis arribà als 245.6 Tenint en compte que abans d’entrar la nova junta, el febrer d’aquell any, la xifra de socis era de 158, només en deu mesos s’incrementà la base social en un 55 per cent. Aquest augment de socis, tanmateix, tenia una doble lectura. I és que la junta de L’Aliança no trigà gaire a prendre partit en contra de la instal·lació de

Alguns del grup de joves de L’Aliança en el casament de dos d’ells, Ramon Gómez i Maite Martínez. Al seu costat, Jordi García-Antón. Asseguts: Albert Bertran, Joan Vidal, Josep Cuscó, Pep Carrillo i Joan Lluís Montané. Mas Baró, 5 d’agost de 1977 (Foto cedida per Ramon Gómez i Maite Martínez).

Capítol VII - Els anys de la transició

72


la tèrmica i molts dels nous socis s’inscriviren a l’entitat perquè aquesta esdevin-gué el principal punt de referència a l’oposició a la central. El setembre de 1976 l’Ajuntament efectuà una enquesta entre els veïns sobre diversos temes referents al poble i la junta de l’entitat, entre altres respostes, manifestà la seva opinió contrària a la central. Posteriorment, l’assemblea de socis celebrada el 14 de no-vembre de 1976 ratificà la postura adoptada per la junta en la referida enquesta.7

La conjuntura de l’època –feia uns mesos que havia mort el dictador– va fer per altra banda que l’entitat es polititzés i se sumés als actes reivindicatius que, en reclam de les llibertats democràtiques, tant sovintejaven en aquella època d’ini-ci de la transició. Curiosament, la societat que després de la guerra havia estat summament protegida per les autoritats franquistes locals, esdevenia, en aquesta nova etapa, en abanderada de l’oposició, a nivell local, i en el punt de referència, a Cubelles, dels anhels de recuperació de la democràcia que es respiraven arreu del país.

Les “Tres hores de cançó” a Cubelles

De cara a la Festa Major de 1976, la primera després de la mort de Franco, L’Aliança volgué celebrar un festival de cançó, activitat molt estesa arreu de Ca-talunya en aquella època. I ho féu al marge de la programació oficial, donades les diferències existents amb l’Ajuntament per la qüestió de la central tèrmica.

L‘organització anà a càrrec del grup de joves de l’entitat, els quals contac-taren amb els promotors culturals Núria Batalla i Joan Molas, representants de diversos cantautors, entre ells Lluís Llach. Els membres de L’Aliança els exposa-ren la intenció de celebrar un concert amb diversos intèrprets amb el problema de disposar d’una capacitat econòmica molt reduïda. La data en què es pretenia celebrar el festival –mitjans d’agost– presentava la dificultat de trobar-se en una època en què tots els cantants estaven força sol·licitats, i més en aquell temps d’efervescència política com va ser l’estiu de 1976. Finalment va ser possible que tres dels cantants tutelats per Batalla i Molas estiguessin disponibles per a la ma-teixa diada de la Mare de Déu d’agost: Xavier Ribalta, Marina Rossell i Pere Tàpias.

Així va ser com el 13 d’agost de 1976, que aquell any s’esqueia en divendres, es celebrà a la plaça del Castell el que es batejà com a “Tres hores de Cançó a Cu-belles” (parodiant les mítiques “Sis hores de cançó a Canet”) amb una magnífica actuació dels tres cantautors enmig d’una gran assistència de públic, malgrat que el festival coincidia amb la cercavila de Festa Major. A la façana del castell s’hi va penjar una llarga senyera i també a l’entarimat se’n col·locà una altra, un fet que ara passaria desapercebut però que en aquella època de sortida d’una dictadura començava a proliferar i significava una gran càrrega emocional per a la gent, poc habituada a veure l’emblema català en actes públics. Al mateix temps, posar

73

Marina Rossell i Xavier Ribalta, en plena actuació, i el castell lluint la senyera en les “Tres hores de cançó a Cubelles” organitzades per L’Aliança l’agost de 1976 (Fotos: Isidre Rosell).


74


la senyera servia de component reivindicatiu, d’ànsies que la nació catalana asso-lís aquella normalitat que el franquisme li havia pres.

La revista L’Atzavara, en el seu número 3 (setembre de 1976) feia una petita crònica d’aquest acte. L’article estava signat amb el pseudònim Jovi (Joan Vidal) i portava per títol “La Nova Cançó torna a Cubelles”:

“La passada Festa Major registrà, per fi, la presència de tres representants de la Nova Cançó al nostre poble: Marina Rosell, Xavier Ribalta i Pere Tàpias.

Era esperada amb interès l’actuació d’aquests cantautors, ja que a Cube-lles, deixant a part una actuació d’en Pere Tàpias l’any 70, només hi havia estat una vegada. Crec que els bons aficionats ho recordaran: va ser l’any 66, també per la Festa Major, quan uns entusiastes joves del poble (Joan Josep Fuster, Antonio Villalta i demés) van organitzat l’anomenat “Primer Festival de Nova Cançó a Cubelles” amb la presència de Els Tres Tambors amb la seva popular cançó “El noi dels cabells llargs”, Els 7 d’ací, Magda i Nuri, el cantant de jazz mallorquí Guillem d’Efak, Maria Amèlia Pedrerol, Maria del Mar Bonet i Delfí Abella (...).

Ara, deu anys després d’aquell festival, un altre grup de joves del poble ha fet possible les “Tres hores de Cançó a Cubelles” en el marc incomparable i pin-toresc de la plaça del Castell, amb l’escenari muntat sota mateix de la figuera que hi ha (Xavier Ribalta deia: “aquest lloc m’inspira, em surten més bé les can-çons”). Tots tres, cadascú dins el seu estil, van agradar molt, sobretot Pere Tàpias que, amb el seu humor típicament vilanoví, va provocar l’entusiasme del públic.

Crec que ha estat molt interessant que la Nova Cançó, aquest fenomen de cultura nacional popular a través de la qual la llengua i la cultura catala-na han pogut retrobar llur instrument de popularització i que a pesar dels pesars ha sigut capaç de reunir seixanta mil persones en un sol acte (Canet 76), hagi tornat a Cubelles per fer més popular la nostra Festa Major.”

En aquell mateix número, L’Atzavara donava compte del balanç econòmic del festival de cançó dins una nota informativa, “Movimiento mensual de la socie-dad”, elaborada pel secretari de l’entitat, Joan Amorós. De la nota es dedueix que L’Aliança va pagar 4.500 pessetes:

“En el recital de Cançó catalana que la Sociedad organizó con motivo de la pasada Fiesta Mayor de Cubelles, no se cubrieron los gastos, que ascendieron en total a 63.000 pesetas, mientras que las entradas ascendieron a 51.000 pesetas. El dèficit fue pagado hasta cubrir 7.500 pesetas por las siguientes personas o razones:

Jordi Albet, Pollería Palau, Enric Cortés, Juan Sanmartín, Patatas Sendra, Pedro Ivern, Josep Maria Clarà, Cervecería Frankfurt, Bar l’Arcada, Bar Estación-Cubelles, Aceites Saba, Josep Maria Bau, Frutas Muñoz, Sr. Cervera, Laureano Juncosa, Herre-ría Salvany, Cristalerías Roura i Cirilo Fontanals.

El resto lo financió la tesorería de la Sociedad.”

75

La Marxa de la Llibertat passa pel poble

Els recitals de cançó que tan sovinte-javen en aquella època no eren actes me-rament culturals sinó que comportaven la reivindicació de canvis en la situació política vigent, anhels de llibertat, de de-mocràcia i d’afirmació catalanista que es concretaven en un clam estès aleshores pertot arreu: “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. És evident que els orga-nitzadors del recital de cançó a Cubelles n’eren conscients del vessant polític que traspuaven aquests tipus de concerts –pro-hibits molt sovint–, ni que fos a través de l’humor aparentment innocent de Pere Tàpias, i és per això que estaven compro-mesos amb el nou rumb que havia emprès el país després de la mort de Franco. Per aquesta raó, encara que sense involu-crar l’entitat a la qual pertanyien, els joves de L’Aliança, que tenien relació amb el moviment unitari de l’Assemblea de Catalunya, col·laboraren aquell estiu de 1976 a fer possible que la Marxa de la Llibertat s’aturés per un curt espai de temps a Cubelles, tot i que no estava previst.

La Marxa de la Llibertat va ser organitzada per Lluís Maria Xirinacs i per Pax Christi l’estiu de 1976 . Consistia en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que s’hi vol-gueren apuntar, els marxaires, amb l’objectiu de difondre les principals reivindi-cacions de l’Assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques, inclòs el dret a l’autodeterminació, l’Estatut d’Autonomia de 1932 i la coordinació de tothom que participava en la lluita per l’alliberament. Sota el lema “Poble català, posa’t a caminar”, els marxaires estaven repartits en cinc columnes que recorregueren les comarques dels Països Catalans, des del 4 de juliol fins al 12 de setembre, en què finalitzà a Poblet. Malgrat estar prohibida i patir repressió policial, la Marxa de la Llibertat tingué un enorme ressò i aconseguí el seu propòsit a través de nombro-ses accions –col·loquis, mítings, manifestacions– pels llocs on transcorria.

Per Cubelles hi passà la Columna Abat Escarré. Era el dimecres 18 d’agost de 1976, a la tarda. Els dies anteriors la Marxa havia estat a la capital del Garraf, on la Guàrdia Civil impedí que es manifestés a la Geltrú. Els marxaires, acompanyats d’un grup de cubellencs –cent persones sumant uns i altres– es manifestaren pel centre del poble cridant consignes contra la tèrmica. L’acte va concloure a la plaça de la Font amb la cantada de l’himne nacional de Catalunya, encara pro-hibit llavors. Era la primera vegada que es produïa una manifestació pel centre


76


de Cubelles i la primera vegada des de la Guerra Civil que al poble es cantava Els Segadors en públic. Els marxaires foren acompanyats des-prés en cotxes a allotjar-se en un indret del Baix Penedès per con-tinuar l’endemà el seu recorregut per Calafell i el Vendrell, població aquesta última on les forces de l’or-dre reprimiren la Marxa amb una descomunal duresa.

Hem volgut recordar aquest capítol perquè, encara que té poca relació –o només una relació indi-recta– amb L’Aliança, és una bona mostra de les inquietuds polítiques dels joves vinculats a l’entitat cube-llenca i un fet poc difós a la nostra vila, tot i que L’Atzavara el va reco-llir i el desaparegut Mundo Diario en va fer una crònica que reproduïm.

L’Entesa per Cubelles i L’Aliança

L‘any 1977 arribaren les primeres eleccions generals democràtiques (aquí s’hi haurien d’afegir matisos puix que, entre altres coses, l’Esquerra Republicana no s’hi pogué presentar amb aquest nom) després de la Guerra Civil. Els comicis es celebraren el 15 de juny i en aquella època d’efervescència política L’Aliança acollí algun míting. L’entitat posà el seu local a disposició dels partits polítics que volguessin utilitzar-lo. El PSUC, tanmateix, el realitzà a l’escola de primària i abans de començar els parlaments, David Rubio, un dels oradors, llegí un comu-nicat de L’Aliança en què s’atribuïa a l’Ajuntament el fet que el míting no es rea-litzés a la sala de l’entitat. En canvi, el PSC sí que celebrà un acte electoral a L’Ali-ança el dia 29 de maig, amb la intervenció dels vilanovins Jaume Bertran, Conxita Socias, Joan Rius i Jaume Casanovas. Hi assistiren al voltant de 100 persones.8 Però l’acte més multitudinari que acollí L’Aliança en aquella època tingué lloc el 13 de juliol de 1977, organitzat per la Comissió Antitèrmica per tal d’informar de la sentència del Tribunal Contenciós-Administratiu de Barcelona declarant la il·legalitat de les obres de la polèmica central. Al voltant de 1.500 persones es concentraren a la plaça de la Font en el que representà el punt de partida de les grans manifestacions, amb interrupció del tràfic inclosa, que els diumenges de juliol i agost van tenir lloc en protesta contra la instal·lació de la tèrmica.

Notícia del desaparegut Mundo Diario (20 d’agost de 1976).

77

El 1979 arribaren unes altres eleccions, en aquesta ocasió les municipals, i també aquí L’Aliança hi tingué un paper destacat. Al si de l’entitat es formà una candidatura independent que, encapçalada per Isidre Piñol i Borràs, aglutinava bàsicament el sector contrari a la tèrmica i en la qual ocupaven llocs destacats dos membres de la junta directiva de l’entitat: Joan Alba Estalella i Joan Amorós Fontanals. Tot i no obtenir l’alcaldia, el grup va tenir uns resultats òptims en aquells primers comicis i passà a formar part del govern municipal. Batejada el 1983 com a Entesa per Cubelles, aquesta formació independent va gaudir d’un ampli suport popular a la vila, com ho prova el fet que entre 1983 i 2003 guanyés en sis ocasions les eleccions municipals. El local de L’Aliança fou, pràcticament, la seu de l’Entesa fins que el 1998 el grup estrenà un local. Allà hi celebrava les reunions ordinàries, les assemblees i els mítings. El 8 de juliol de 1995 fins i tot hi organitzà un sopar de simpatitzants amb l’assistència de 120 persones.9 Aquesta relació entre L’Aliança i l’Entesa no era ben vista, òbviament, per diversos sec-tors de la població encara que fos fruit de la conjuntura excepcional amb què va néixer. A banda de l’Entesa, cal dir que la sala de L’Aliança també ha estat utilitzada en diverses ocasions per governs municipals de diferents colors per realitzar-hi actes informatius.

Altres actes i polèmiques de finals dels setanta

Després de la seva elecció, el febrer de 1976, la següent assemblea que ce-lebrà la junta presidida per Josep Maria Rossi tingué lloc el 14 de novembre del mateix any. Tot i que dos socis la impugnaren al·legant que, segons els esta-tuts de 1914, la convocatòria no era correcta, els socis presents, consultats per la

Un acte de l’Entesa per Cubelles a principi de 1991 (Foto: AAP).


78


junta, decidiren efectuar l’assemblea ja que no havia arribat cap prohibició ofi-cial. Entre els acords que es prengueren en aquella assemblea cal destacar la de posar al dia els estatuts en base, principalment, a impulsar la participació social de la dona i, sobretot, a transformar la Societat Recreativa en Recreativa-Cultural. També s’acordà nomenar Charlie Rivel soci honorífic de L’Aliança, adherir-se al Congrés de Cultura Catalana i ratificar la postura de la junta en contra de la instal·lació de la tèrmica, com hem esmentat en un altre apartat.10

L’Atzavara, en el seu número 5 (Nadal de 1976), feia la crònica d’aquella assemblea que, signada per Ramon Gómez, creiem interessant reproduir donat el seu valor testimonial sobre la situació de L’Aliança i, també, sobre el poble:

“... la junta de L’Aliança que presidia l’assemblea, es va dirigir als socis as-sistents per acordar si es feia l’assemblea o no es feia; de comú acord es va decidir que es fes, doncs no s’havia produït cap prohibició oficial, es va dir que de no haver sigut vàlida es tornaria a celebrar un altre dia. Tot això va ser produït per la impugnació que dos socis varen fer al president. Al·legaven que segons els estatuts de 1914 la convocatòria no era correcta, tenien la seva part de raó, però el fet és que si volien que l’assemblea no es fes no era per això sinó per altres raons de sobres conegudes per tots els que allí érem, i de 1914 fins avui em sembla que han canviat bastant les coses.

Després d’haver fet la presentació de l’estat de comptes i l’estudi per part de la junta dels actes d’aquests 6 mesos que s’han fet i dels que no s’han pogut fer, es va parlar del problema de l’educació dels infants de Cubelles, de les poques possibilitats que tenen de formació humana, pensem que aquests in-fants porten dintre seu una espècie d’agressivitat causada per la quantitat de pel·lícules i pel·lícules de la televisió en les quals només es veuen assassinats i morts, i també per les males relacions socials en què es troben aquests nens a Cubelles, i això també els repercuteix. La llàstima és que no es va fer res per treure’ls d’aquest cercle viciós, pot ser que el dia de demà en trobarem els resultats i llavors ja no tindrem res a fer.

També es va parlar del Centre d’Esplai l’Espetec, adherit i relacionat al servei de Colònies de Vacances de Càrites Diocesana, portat per un grup de moni-tors que volien fer possible que els infants poguessin tenir alguna cosa més constructiva que apedregar gats i gossos; és ben conegut per tots la fi que ha fet i les causes per les quals es va haver de tancar.

Després d’haver acabat l’ordre del dia la junta va donar a conèixer als socis la posició que va adoptar en l’enquesta feta per l’Equip “Enquestador” de l’Ajuntament. La postura és de tots ben coneguda i la majoria de socis assis-tents es van aixecar adherint-se a la junta.

Una de les coses que va causar més tristor va ser la manca de socis cubellencs a l’assemblea, doncs n’hi havia molt pocs. Em va donar la impressió que L’Aliança té molts socis però molt pocs són els que s’estimen Cubelles, no sé si és que no val la pena estimar-se-la o que no se l’han estimat mai. És una

79

llàstima, doncs. Els fets es van produint i els resultats els veurem a curt plaç, més ben dit, ja els estem veient.

La conclusió d’aquesta assemblea és que L’Aliança està salvada, però el poble de Cubelles està perdut, com a poble i com a Cubelles, almenys fins que els cubellencs ens n’adonem del que hem fet amb aquest poble, que l’hem des-truït deixant que els destruïssin.

Es va acabar l’assemblea amb ganes de fer coses per al nostre poble, que volem salvar, el cas és que per les circumstàncies fem i farem el que puguem mentre hi hagi esperança, i l’esperança diu que és l’última cosa que es perd.”

L’autor de l’article dibuixava un panorama decebedor, encara que deixava oberta la porta de l’esperança. I aquesta perspectiva es va ennegrir més arran de la cavalcada de Reis de 1977, organitzada conjuntament per L’Aliança i l’Espe-tec sota el patrocini de l’Ajuntament i la col·laboració econòmica de Caixa del Penedès. Després que els Reis saludessin els nens des del balcó de l’Ajuntament, de manera sorprenent no entraren a l’església a rebre les cartes per la negativa de mossèn Josep Campillo, segons L’Atzavara.11 Aquest fet comportà una polèmi-ca al poble i el seu motiu cal situar-lo en la divisió social que vivia Cubelles per culpa de la tèrmica. Els Reis acabaren el seu recorregut a la sala de L’Aliança on allà reberen els nens, cosa que a partir de llavors es repetí cada any fins a finals de la dècada dels noranta, en què tornaren a entrar a l’església, ja amb mossèn Joaquim Lluís de titular de la parròquia.

En un altre aspecte, un dels actes destacats que per aquella època dugué a terme L’Aliança fou l’homenatge que li dedicà a Charlie Rivel, el 20 de febrer de 1977, en consonància amb l’acord de junta de fer-lo soci honorífic de l’entitat. El pallasso cubellenc rebé aquesta distinció en el decurs del carnaval infantil que es

Homenatge a Charlie Rivel en el Carnaval infantil de 1977. Al seu costat, Josep Maria Rossi, president de L’Aliança, Joan Fuster, vicepresident, i Joss Marmottan (Foto: Isidre Rosell).


80


celebrà a la sala, on també hi van actuar uns trapezistes sud-americans relacionats amb Rivel.12 També cal assenyalar que durant aquell primer semestre de 1977 l’entitat organitzà un taller de teatre infantil, els dimarts i els dissabtes, per als fills de socis majors de 10 anys.13

1 L’Atzavara. Núm. 0 (març de 1976). Pàg. 4.2 Ibídem.3 Ibídem. Pàg. 13.4 L’Atzavara. Núm. 1 (maig de 1976). Pàg. 11.5 L’Atzavara. Núm. 4 (novembre de 1976). Pàg. 4.6 Ibídem.7 L’Atzavara. Núm. 5 (Nadal 1976). Pàg. 3.8 Setmanari de Vilanova i la Geltrú, 8 de juny de 1977.9 El Full de Cubelles. Núm. 62 (febrer de 1996). Pàg. 1110 L’Atzavara. Núm. 4 (novembre de 1976). Pàgs. 4 i 5.11 L’Atzavara núm. 6 (febrer de 1977). Pàgs. 3 i 21.12 L’Atzavara. Núm. 7 (abril de 1977). Pàg. 7.13 L’Atzavara. Núm. 6 (febrer de 1977). Pàg. 6.

Carnaval de 1977. Charlie Rivel, amb Josep Maria Rossi al costat. A la dreta, Joan Fuster, Joan Amorós i Ramon Gómez. Darrera, la històrica senyera de L’Aliança (Foto: Isidre Rosell).

La històrica bandera de L’Aliança en un Carnaval de finals dels setanta (Foto: Isidre Rosell).

81

CaPítol VIII

La revista L’Atzavara

Poc després que es constituís la nova junta presidida per Josep Maria Rossi, L’Aliança va començar a publicar un butlletí que, amb el nom de L’Atzavara, era en realitat una revista que tractava no solament els temes propis de l’entitat sinó també, i sobretot, notícies al voltant de l’actualitat del poble així com articles de contingut històric i cultural. La publicació va sortir a la llum per primer cop el març de 1976, amb el número 0. L’editorial, encara en castellà, explicava els motius de la creació de L’Atzavara i els seus objectius:

“Una pequeña presentación

“Después de muchas penas y trabajos, hemos podido hacer posible que llegara a vues-tras manos este, por ahora, pequeño y sencillo boletín.

Como veis lleva el número 0. Le hemos dado dicho número a fin de remarcar su carácter experimental, es decir, este ejemplar que lees es solo un proyecto pendiente de tus suge-rencias, de las de todos los socios.

Pretendemos dar una visión crítica de la actualidad y actividad de nuestra Sociedad, así como las aportaciones y ruegos de sus asociados. Puesto que el ámbito de la Sociedad es la villa de Cubelles y a ella pertenece la totalidad de sus socios, se pretende dar infor-mación local, como puede ser: cine, fútbol, noticias, actualidades, etc.

Habría de ser también el reflejo del punto de vista de todos los que quieren colaborar. Sus artículos serán indiscriminadamente en catalán y en castellano, según voluntad de los firmantes.

No partimos de cero, sino del grato recuerdo de lo que en otro tiempo fue hecho por ini-ciativa de Mosén Jordi Fort, la malograda publicación ‘La Veu de Santa Maria’ que lamentablemente murió con la partida de Cubelles de su promotor.

La idea está lanzada, estas hojas son su fruto, que la aprobación o desacuerdo de todos vosotros decidirá si este boletín puede seguir o no con una determinada periodicidad.”

Aquell primer exemplar constava de setze pàgines i ja contenia algunes de les seccions fixes que va mantenir la revista al llarg del seu any i escaig d’exis-tència. Eren, El camp cubellenc, a càrrec de Jordi Estalella i Ramon Gómez; L’avi ens explica, per Jordi Estalella i, més endavant, per Joan Amorós; Parlem més bé el català, per Esther Granell i Maite Martínez; El CF Cubelles, per Joan Vidal; El cine

82


en Cubelles, per Pep Carrillo i Plácido Obensa, i Notícies breus, per Pep Carrillo i Susi Vidal. Posteriorment s’hi van afegir una sèrie d’articles de Joan Roig i Piera sota el títol Arreplegat al vol. També en posteriors números s’hi va incloure una secció de cartes dels socis, una de notícies breus, una titulada A palo seco, de Josep Maria Clarà, i una de dibuixos satírics de Toni Batllori, personatge que actual-ment és l’autor de la tira còmica que obre la secció de política de La Vanguardia.

En els números 1 i 2 hi figurava un consell de redacció format per: Joan Vidal Urpí, Joan Roig Piera, Maite Martínez Fontanals, Joan Amorós Fontanals, Josep M. Clarà Mercader, Albert Bertran Font, Josep V. Carrillo Vidal, Joan Alba Mon-taner, Joan Alba Estalella, Ramon Gómez Marcillas, Joan Lluís Montané Garcia, Jordi Miró Albet, Plácido Obensa Marco, Jordi Estalella Ivern i Joan Ibáñez Jun-cosa.

A partir del número 3 ja hi havia distribució de tasques, amb el següent staff: Director, Josep M. Clarà Mercader; subdirector, Josep V. Carrillo Vidal; admi-nistració, Albert Bertran Font; redactor en cap, Joan Alba Estalella; consell de redacció, Joan Lluís Montané Garcia, Joan Amorós Fontanals, Jordi Miró Albet, Joan Vidal Urpí, Plácido Obensa Marco; muntatge i coordinació, Esther Granell Albet, Ramon Gómez Marcillas; col·laboradors, Joan Roig i Piera, Jordi Estalella Ivern, Montse; fotografia, Antoni Pineda Gavaldà, Joan Ibáñez Juncosa; publici-tat, Josep Cuscó Martí.

La revista s’imprimia a les gràfiques SERTESA, a Esplugues de Llobregat, i tant els socis de L’Aliança com els no socis havien de pagar per obtenir-la. Fins al número 2 el cost era de 15 pessetes i a partir del número 3 el preu passà a 25 pessetes.

L’Atzavara tingué una vida efímera ja que finalitzà amb el número 7, l’abril de 1977. En aquesta última edició no s’intuïa que fos la darrera ja que ni l’edito-rial ni cap article ho deixaven entreveure. Feia poc més d’un any que apareixia de manera regular amb grans esforços dels qui l’elaboraven: a més de redactar els articles a mà o a màquina, després s’havien de retallar i enganxar-los fins a tenir enllestida una maquetació genuïnament casolana per, finalment, portar la publicació a imprimir.

L’Atzavara no va tenir continuïtat fonamentalment per dues raons: el seu cost econòmic i la manca de disponibilitat, i segurament també de voluntat, dels que fins aleshores l’havien tirat endavant. En total vuit números (incloent-hi el número 0) que donen una visió de la situació de L’Aliança durant el període març de 1976 i abril de 1977, que informen de diverses qüestions de la vida local durant aquella època, de la problemàtica que patia el poble i, també, d’alguns esdeveniments a nivell de país com l’aparició del diari Avui, el Congrés de Cultu-ra Catalana, la Marxa de la Llibertat, l’Onze de Setembre de 1976 i la campanya “Volem l’Estatut”.

83

Si bé la publicació esdevingué aleshores un referent de l’actualitat cubellen-ca, cal dir que no fou ben vista per un sector de la població. Les seves crítiques, a voltes en un to molt dur, a la instal·lació de la central tèrmica, al mateix con-sistori i al mossèn motivaren que fos desaprovada per les parts al·ludides. Sigui com sigui, és indubtable que L’Atzavara va tenir un gran impacte social en el seu moment i que en la perspectiva del temps ha adquirit un indubtable valor histò-ric i documental.

A continuació oferim un índex, número a número, del temes que va tractar la revista:

Sumari

-Editorial.

-Moviment mensual de la societat.

-“La sala” febrer del 76: Situació actual (Equip).

-La junta expone.

-Punt de vista: Despertant (Equip)

-El camp cubellenc (Jordi Estalella/Ramon Gómez).

-Notícies breus (Pep Carrillo/Susi Vidal).

-Història: La història parla de Cubelles (Albert Bertran).

-Història: L’avi ens explica (Jordi Estalella).

-El CF Cubelles (Joan Vidal).

-Parlem més bé el català (Esther Granell/Maite Martínez).

-El cine en Cubelles/Crucigrama (Pep Carri-llo).

-Carnaval (Maite Martínez).

Número 0 (març de 1976)

Número 1 (maig de 1976)

Sumari

-Editorial.

-Movimiento mensual de la sociedad.

-Un diari català sut al carrer.

-Punt de vista. Arreplegat al vol (I) (Gori).

-Allà dalt ets, Ciurana (Maite Martinez).

-El camp cubellenc (Ramon Gómez).

-Notícies breus.

-La comèdia de l’olla.

-Els diaris parlen de Cubelles.

-Setmana Cultural Catalana.

-Comentari d’una activitat (Els monitors de l’Espetec).

-El cine en Cubelles (Plàcido Obensa).

-El recital de Barracca (Pep & Vidal).

-L’avi ens explica (Jordi Estalella/Jordi Rossi).

-El CF Cubelles ( Joan Vidal).


-Petita història del CF Cubelles (Joan Vidal).

-Raimon a la nostra comarca (Plàcido Obensa/Pep Carrillo).

-Ficar-se al dia (Equip).

-Crucigrama.

-Les punxes de L’Atzavara.

Capítol VIII - La revista L’Atzavara

84


Sumari

-Editorial.

-Movimiento mensual de la sociedad (la secre-taría).

¿A dónde vas, Cubelles? (Joan Lluís Montané).

-Per un Cubelles millor ( J. M. Clarà).

-Punt de vista. Arreplegat al vol (II) (Gori).


-L’avi ens explica (Jordi Estalella).

-Sobre la circulación en Cubelles (Jovi).


-Notícies breus.


-Ficar-se al dia: L’Amnistia (Joan Alba).

-El búnker (Jordi Estalella).

-Enquesta (Equip).

-Temps per fer cançons/Dites d’homes de pau.

-Chiste.


-A palo seco/El cine.

Número 2 (juliol de 1976)

Número 3 (setembre de 1976)

Sumari

-Jocs a Terrassa (Albert Bertran).

-Editorial.

-Movimiento mensual.

-Cartes a L’Atzavara.

-La junta expone.

-La verema (Albert Bertran).


-Punt de vista. Arreplegat al vol (III) (Gori).

-¿Quién es quién? ( J. M. Clarà).


-Notícies breus (Equip).

-Festa Major de Vilafranca, una gran tradició castellera (Pep Carrillo).

-Al habla con... Lluís Pineda (Equip).

-La Nova Cançó torna a Cubelles (Jovi).

-A palo seco ( J. M. Clarà).


-Antonio Machado (Pep Carrillo).

-Notes (Joan Roig).

-Ficar-se al dia: La Marxa de la Llibertat (Joan, Pep i Joan Lluís)

-L’Onze de Setembre (Joan Lluís Montané).

Número 4 (novembre de 1976)

Sumari

-Editorial.

-Movimiento de la sociedad.

-Igual que ayer (Moti).

-Al habla con… Charlie Rivel (Equip).

-Lluís Companys, XXXVI aniversari de la seva mort (Jordi Miró).

-Punt de vista. Arreplegat al vol (Gori).


-L’avi ens explica (Joan Amorós).


-A palo seco (J. M. Clarà).

-Humor, Toni Batllori (Joan Lluís Montané).

-Las chispas de Toni (Toni Batllori).

-Per què? (Joan Vidal).

-Cartes a l’Atzavara.

-Una vegada, ja fa molts anys (Trenca-roques).

-Parlem més bé el català (Esther Granell/Maite Martínez)

-¿Qué luto para la España! (Víctor).

-Notícies breus.

-Fi de la temporada castellera (Pep Carrillo).

85

Número 5 (Nadal 1976 i Reis 1977)

Número 6 (febrer de 1977)

Número 7 (abril de 1977)

Sumari

-Editorial.

-Crònica de l’assemblea (Ramon Gómez).

-Les sabates per als Reis (Equip).

-Resum 1976 (Joan Vidal).

-Nadalenca (Joan Roig i Piera).

Sumari

-Editorial.


-Activitat social.

-Punt de vista. Arreplegat al vol (V) (Gori).

-Carta oberta al Dr. Jubany.

-De tot això que està passant (Joan Amorós i Fontanals).



-Lo que se ha dicho y no se ha dicho de la Fundación Estapé (Equip).

-Notícies breus.

-Letra de Santurce (Encargados de conta-minación de la comisión de urbanismo de Santurce).

-Bajo Aragón y centrales (Benjamín).

-Las chispas de Toni (Toni Batllori).



-El C.C.C. a la Ribera d’Ascò (Equip).

-A palo seco (J. M. Clarà).

-Comentario de la cabalgata (Albert Ber-tran).

-Francesc Macià i “Volem l’Estatut” (Joan Vidal).

Sumari

-Editorial.


-Punt de vista. Arreplegat al vol (VI) (Gori).

-Carnaval (Joss Marmottan).



-A palo seco seco (J. M. Clarà).


-Notícies breus.


-Pasqua: Nostàlgia de les caramelles (Joan Vidal).

-III Setmana Cultural Catalana, 16 d’abril: Pi de la Serra (Jordi Miró).

-17 d’abril: Teatre, Francesc Layret (Pep Carrillo).

-21 i 22 d’abril: Conferència i C.C.C. (Joan Amorós).

-23 d’abril: Els Bordegassos (Xavier Cap-devila).

-24 d’abril: Concert de Cant Coral (Maite Martínez).

Capítol VIII - La revista L’Atzavara

86


Les portades dels vuit números publicats de L’Atzavara (AA).

87

CaPítol IX

La Setmana Cultural de Sant Jordi

Els inicis

La Setmana Cultural de Sant Jordi fou creada l’any 1975 per una colla de joves pertanyents o vinculats al Centre d’Esplai l’Espetec. Era una època en què cada vegada eren més grans els sectors d’arreu del país que s’esforçaven per recupe-rar la identitat de Catalunya com a nació, ocultada durant massa anys per aquell mal somni anomenat franquisme. Batejada inicialment com a Setmana Cultural Catalana, la primera edició es celebrà amb una programació senzilla però digna, en consonància amb els escassos –per no dir nuls–, mitjans econòmics de què disposaven els entusiastes organitzadors. Tal com vaig escriure anys després a El Full de Cubelles,1 “la solida-ritat, l’ànim de ‘fer coses’, el sentit de pertinença a un mateix sentiment col-lectiu amb un objectiu comú, feren possible que el repte fos superat amb èxit. Molts dels protagonistes d’aquella primera edició hi participaren bé de manera gratuïta o bé per un mòdic preu que seria cobert amb el recaptat amb la venda de llibres i roses i amb els actes de pagament”.

Notícies publicades al setmanari Villanueva y Geltrú sobre la primera edició de la Setmana Cultural, l’any 1975. Una va aparèixer el 19 d’abril i l’altra, el 24 de maig.

88


La major part dels actes d’aquella edició inaugural de la Setmana Cultural tingueren lloc a la sala de L’Aliança, que, amb Pere Gelabert Nadal de president, cedí desinteressadament el local als organitzadors, la majoria dels quals, per altra banda, eren socis de l’entitat. El cartell era el següent: una conferència sobre el camp a càrrec del vendrellenc Josep Vidal, més conegut per Pep Jai; un muntatge audiovisual que tractava de la necessitat d’un diari en català (es referia a l’Avui, que apareixeria justament un any després); una sessió de cinema amateur; l’obra de teatre “El soldat fanfarró”, a càrrec del grup vilanoví l’Escutilló; castells, amb Els Bordegassos, i un recital de cançó que tingué com a protagonistes els grups vilanovins Barracca i Petita Banda Primària. Tot això al costat de la venda de lli-bres i roses.

L’Aliança assumeix l’organització: la senyera, al balcó

L’any 1976 l’organització de la Setmana Cultural passà a ser assumida per L’Aliança en integrar-se plenament a aquesta entitat el grup de joves de l’Espe-tec. La programació d’aquella segona edició s’encetà el dimarts 20 d’abril, amb la projecció de la pel·lícula Maria Rosa, protagonitzada per Núria Espert. El dia següent, la companyia l’Estaquirot, de Vilanova i la Geltrú, oferí un espectacle de titelles davant la presència de 200 nens de l’escola –del total de 222 que n’hi havia aleshores en edat escolar– que ompliren la sala. El dijous 22 hi hagué una ballada de sardanes a la plaça de la Font –llavors encara portava el nom de plaza de José Antonio– amenitzada per la Cobla Inspiració, de Sant Sadurní d’Anoia, i una exhibició castellera a càrrec dels Bordegassos de Vilanova. L’animació a la plaça era extraordinària, amb parades de llibres i roses, però el més rellevant es trobava al balcó de L’Aliança, que per primera vegada des de la Guerra Civil lluïa la senyera de l’entitat, amagada durant aquest temps per un soci.

Tot anava sobre rodes fins que l’endemà, diada de Sant Jordi, el president de la societat, Josep Maria Rossi, va rebre una visita de la Guàrdia Civil aconsellant-li de “suspender los actos por falta de permiso gubernativo”. La visita de la benemèrita oferia diverses interpretacions, ja que si és veritat que l’organització no havia demanat el pertinent permís al Govern Civil sí que disposava de l’autorització, encara que fos de paraula, de l’Ajuntament. “Els ha enviat algú a qui no agrada el nou rumb que ha agafat L’Aliança?” –es preguntava la gent–. O bé s’havien presentat per controlar uns actes de caràcter marcadament catalanistes als quals la Guàrdia Civil no estava acostumada? El cert és que per evitar problemes en forma d’una possible multa, L’Aliança va decidir suspendre els tres actes que fal-taven per celebrar: una conferència titulada “Sociologia de Catalunya”, un con-cert de cant coral i l’obra de teatre “El Supercaminal”. Respecte a aquesta última es produí una, diguem-ne, anècdota entre la Guàrdia Civil i Josep Maria Rossi. Resulta que al cartell anunciador d’aquesta obra hi apareixia un noi tapat només amb uns calçotets que portaven els colors de la bandera espanyola. El sergent, en

89

veure-la, li digué al president de l’entitat: “Con que la bandera española en los cojones, no?” Sobren més comentaris.

Pel que fa l’aspecte econòmic, aquest es saldà amb un dèficit de 2.000 pes-setes tenint en compte que les despeses de cinema i festival infantil no foren compensades amb els ingressos per la venda d’entrades i que l’actuació dels Bor-degassos costà 8.000 pessetes. Amb la venda de llibres i roses hi hagué uns guanys de 3.190 pessetes en total.2

El període 1977-1982

La tercera edició de la Setmana Cultural, l’abril de 1977, es realitzà amb tota normalitat i amb una programació força interessant, molt en consonància amb aquella època de transició cap a la democràcia. Els actes que es van dur a terme s’integraren en el marc del Congrés de Cultura Catalana, definit com un conjunt de sessions, treballs i actes culturals en defensa i per a la promoció de la cultura catalana. Nascut el 1975, al Congrés de Cultura Catalana s’hi adheriren al voltant de mil cinc-centes entitats dels Països Catalans, entre elles L’Aliança.

El programa de 1977 s’inicià el dissabte 16 d’abril a la nit amb un recital apoteòsic de Francesc Pi de la Serra, un dels noms històrics de la Nova Cançó. L’endemà, diumenge 17, a la tarda, el grup de teatre del GER de Sant Pere de Ribes representà l’obra “Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret”. El dijous 21 d’abril de nou Pep Jai, membre de la Unió de Pagesos, oferí una conferència sobre el present i l’esdevenidor camperol a Catalunya. El divendres 22 es va fer un acte de presentació de l’esmentat Congrés de Cultura Catalana, però en el programa no consta qui hi va intervenir ni tampoc ho he pogut trobar ni recordar. La diada de Sant Jordi, dissabte, els actes es traslla-daren a la plaça de la Vila (encara “del Caudillo”), on es celebrà una ballada de sardanes amb la Cobla Sensació, del Vendrell, i una jornada castellera, un altre cop per part dels Bodegassos. L’actuació de la coral de Sitges, el diu-menge 24 a L’Aliança, va cloure aque-lla Setmana Cultural en què també estava anunciat un concert de Ramon Muntaner que finalment no es celebrà per malaltia del cantant.

Ressenya d’Eugeni Molero al Setmanari de Vilanova i la Geltrú (22 d’abril de 1977).

Capítol IX - La Setmana Cultural de Sant Jordi

90


La IV Setmana Cultural, l’abril de 1978, presentà també un brillant progra-ma d’actes, del qual se’n va fer ressò el diari Avui en una crònica signada per Ramon Farré i que reproduïm:3

“Setmana de Cultura Catalana. Avui s’inicia a Cubelles

Avui, divendres, comença a Cubelles la IV Setmana de Cultura Catalana, que organitza cada any la societat recreativa L’Aliança. Enguany, es desenvolupa-rà durant els dies 14, 15 i 16 i el 21 i 22 i es clourà el diumenge de Sant Jordi. Obrirà la IV Setmana una conferència-col·loqui sobre les centrals tèrmiques i nuclears, amb els components de la revista ecologista «Userda», que se cele-brarà avui a les deu de la nit a l’Aliança. Dissabte, hi haurà un festival Infantil amb Pep Bou, i diumenge, castells amb els Bordegassos de Vilanova. Per a la segona setmana, i en concret per a divendres dia 21, s’ha programat el film de Dalton Trumbo, Johnny cogió su fusil; dissabte, a les set es ballaran sardanes davant l’ajuntament, i a la nit, actuarà el cor de la Unió Vilanovina. Posarà cloenda a la IV Setmana de Cultura Catalana un recital d’Ovidi Montllor, el diumenge de Sant Jordi a les set de la tarda al casino l’Aliança”.

Respecte a l’actuació d’Ovidi Montllor a L’Aliança, extraordinària i com sempre acompanyat a la guitarra per un virtuós d’aquest instrument com és Toti Soler, cal afegir que el cantautor d’Alcoi, amb un gest que l’honorava, es confor-

91

mà a cobrar només el que s’havia recaptat en la venda d’entrades, que era exactament la meitat del que figurava en la seva contracta-ció. De la següent edició (1979) només podem comentar –a falta del programa d’actes– que, a més de l’habitual venda de llibres i roses, no hi mancaren els Borde-gassos i que la cançó estigué no-vament present amb el duo Jaume Arnella i Rafel Sala.

La VI edició (1980) continuà amb una magnífica i variada pro-gramació, amb una conferència de l’Oriol Pi de Cabanyes, sarda-nes, castells (Els Bordegassos no

podien faltar, era la sisena vegada consecutiva que venien a Cubelles), cinema (“Companys, procés a Catalunya,” que es projectà al cinema Mediterrani), un audiovisual de l’expedició vilanovina als Andes i un recital de la Marina Rossell. Els anys 1981 i 1982 la Setmana Cultural patí una notable davallada i solament es celebraren actes en la diada de Sant Jordi. El 1982 la diada del patró de Cata-lunya s’esqueia en diumenge i els actes es centraren en una ballada de sardanes al matí, a la plaça de la Font, amb la Cobla Sensació, i amb una sessió de cinema català, a la tarda, a la sala, amb la projecció del curt Corpus de sang i la pel·lícula Maria Rosa.4

L’Ajuntament s’implica en l’organització

Les considerables despeses que comportava organitzar la Setmana Cultural determinaren que a partir de 1983 l’Ajuntament de Cubelles passés a compar-tir-ne l’organització al costat de L’Aliança. D’aquesta manera el consistori assu-mia la major part de les despeses i l’entitat hi posava la seva infraestructura. En aquella època la Caixa de Catalunya, la Caixa del Penedès i la Caixa de Pensions també hi col·laboraven, bé a través de subvencions bé pagant directament algun espectacle inclòs dins la seva Obra Social, com era el cas de La Caixa. Més en-

A la pàgina anterior, dos cartells de la Setmana Cultural de 1980 (AA). En aquesta, un acte celebrat el 25 d’abril de 1981 (Document cedit per Isidre Rosell).


92


davant, també la Diputació de Barcelona aportava subvencions per a la Setmana Cultural. A partir de l’any esmentat, la gestió de la programació es realitzà, pràc-ticament, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament a través d’una comissió formada per membres del consistori, de L’Aliança i altres persones vinculades al món de la cultural local o representants d’entitats com ara el Cor l’Espiga, els Balls Populars, Ràdio Cubelles o el Grup Rialles de Cubelles.

L’Aliança constà com a organitzadora al costat de l’Ajuntament fins a l’edi-ció de 1996. Posteriorment passà a formar part de les entitats que col·laboraven en l’esdeveniment cultural i a partir de 1999 fins i tot deixà d’aparèixer com a col·laboradora. El motiu fou degut que a partir d’aquell any molts dels actes que es feien al local de l’entitat (conferències, exposicions, música, etc.) passaren a realitzar-se a altres indrets, de manera que la sala de L’Aliança, des de llavors, so-lament ha acollit algunes obres teatrals: Una per part de la Companyia Ateneu de Vilanova i la Geltrú (1999), una altra del Grup de Teatre Albero i dues del Grup de Teatre La Tramoia de L’Aliança (2001 i 2004).

Des del primer any (1975) i fins al 2014, en què s’ha arribat a la quarantena edició, la Setmana Cultural de Sant Jordi ha assolit un merescut prestigi conver-tint-se en una de les principals fites del calendari cultural-festiu de Cubelles. I sempre amb una àmplia i diversa programació en què L’Aliança, bé com a orga-nitzadora, bé com a seu de molts actes, tingué un paper primordial fins a finals de la dècada dels noranta.

93

Venda de llibres i roses per part de l’Associació d’Hostaleria i Comerç, l’abril de 1989. Hi veiem Roser Enrique, Yolanda Milà, Antoni Pineda, Mercè Ordaz i Antonio Peregrina (Foto: AAP).

A la pàgina anterior, la portada dels programes de 1986 i 1987 de la Setmana Cultural, respectiva-ment. A dalt, programa d’actes de l’edició de 1988 (AA).


94


Pel local de la societat hi actuaren cantants o grups musicals de la talla de Francesc Pi de la Serra (1977 i 1984), Ovidi Montllor (1978), Jaume Arne-lla (1979 i 1988)), Marina Rossell (1980), Josep Tero (1985), Manel Camp Trio (1985), Harmònica Zumel Blues Band (1987); conferenciants com Pep Jai (1975 i 1977), Heribert Barrera (1985), Francesc Ferrer (1986), Josep-Lluís Carod-Ro-vira (1988), Pilar Rahola (1990), Salvador Cardús (1991), Ignasi Riera (1992) o Magda Oranich (1993); obres de teatre amb grups com l’Escutilló, de Vilanova i la Geltrú (1975 i 1987), el GER de Sant Pere de Ribes (1977 i 1985), L’Agru-pació Benèfica Teatral de Tàrrega (1983), el Foment Vilanoví (1984), Col·lectiu Krisol (1986), el Xulius, de Sant Pere de Ribes (1988), a més del Grup de Teatre del Casal de Cultura (1990 i 1998) i La Tramoia de L’Aliança (2001 i 2004); cant coral amb la Coral de Sitges (1977, 1978 i 1979), Coral Els Estels, del Casal de Cultura (diversos anys), Coral Lo Lliri (1988), Coral Sellarés (1993) o Coral Charlie Rivel (1993). Tot això a més de nombrosos espectacles infantils i diverses sessions de cinema.5

1 El Full de Cubelles nº 75 (abril de 1999). Pàg. 5.

2 L’Atzavara, nº 1 (maig de 1976). Pàg. 15.

3 Avui (14 d’abril de 1978). Pàg. 6.

4 El Full de Cubelles nº 10. Primera época. Abril de 1982.

5 Informació elaborada a través dels programes de la Setmana Cultural.

Conferència de Pilar Rahola, l’abril de 1990. (Foto: AAP).

95

CaPítol X

La “sala”, centre cultural del poble

La dècada dels vuitanta

L’any 1980 hi hagué una nova renovació de junta i Josep Maria Rossi fou rellevat en la presidència per Joan Fuster Parés, qui anys més tard seria regidor de l’Ajuntament dins l’Entesa per Cubelles. Com hem dit abans, a partir de 1983 l’organització de la Setmana Cultural passà a ser compartida per l’Ajuntament, que assumí la part econòmica. A part d’aquest esdeveniment, les activitats prò-pies de L’Aliança quedaren centrades en el ball de Nadal i en el Carnaval, en el marc del qual cal destacar l’actuació, el 1981, d’aquell gran músic i animador infantil que fou Xesco Boix. La societat també organitzava cursos de sardanes i actes puntuals, com ara una excursió a Berga amb motiu de la Patum, el juny de 1980, una altra a Ogassa (Ripollès) el novembre del mateix any o el festival líric que tingué lloc el 8 de desembre de 1982, amb la presència del grup Bambys i de Gregori i l’Arc de Sant Martí, el qual finalitzà la seva actuació interpretant la sardana Cubelles riallera, d’Antoni Salut Payà.

Un altre acte que durant uns anys, i des de principi de dècada, celebrà L’Ali-ança fou el lliurament del premi de Sant Jordi a algun soci que, segons la junta, hagués destacat en alguna tasca en pro del poble o de la mateixa entitat. Només tenim documentat que en la Setmana Cultural de 1983 el va rebre Joan Roig i Piera,1 jutge de pau, i que l’any següent va recaure en l’ex president Josep Maria Rossi, coincidint amb el recital que Francesc Pi de la Serra va fer en el marc de la Setmana Cultural, el 28 d’abril de 1984.2

Per altra banda, la societat s’acollia a les Diades Culturals que l’Obra Cultu-ral de La Caixa de Pensions posava a disposició d’ajuntaments i associacions de manera gratuïta. D’aquesta manera, el gener de 1981 L’Aliança registrà, en di-ferents dates, actuacions del cantautor Celdoni Fonoll, del grup d’havaneres Els Pescadors de l’Escala i del Quartet de Saxofons de Barcelona, a més de cinema i espectacles infantils. El teatre tampoc hi faltava, bé de caràcter infantil dins les Diades Culturals, bé en el marc de la Festa Major, on el 1982 es representà l’obra Mercè dels uns, Mercè dels altres, de Carles Valls, interpretada per Mercè Bruquetas.

96


Altres obres documentades d’aquella època són La festa del blat, d’Àngel Guime-rà, el dia de Sant Esteve de 1981, a càrrec del grup Gent, i Cosas de muchachos, interpretada pel grup Génesis Teatral, del Turó de la Peira de Barcelona, el 2 de gener de 1982.3

A la primera època d’El Full de Cubelles trobem alguns dels actes que es ce-lebraren a L’Aliança en aquella anys, deixant de banda els ja comentats de la Setmana Cultural o els organitzats per la pròpia societat. Així, l’abril de 1980 l’Ajuntament convocà una assemblea oberta a tot el poble per informar sobre el Pla General, que aleshores s’estava revisant. El 12 de febrer de 1982 la sala acollí una xerrada sobre la LOAPA a càrrec d’Alfred Albiol, diputat de CDC. A finals del mateix mes, Ràdio Cubelles celebrà el seu primer aniversari amb un ball i un espectacle de varietats. El març d’aquell any es va fer una sessió de diapositives sobre un viatge al Tercer Món a càrrec del santanderí Ernesto Bustio i el seu equip de barri, acompanyats de l’ex guerriller nicaragüenc Víctor Manuel. El 29 d’agost de 1981 s’organitzà un acte polític sobre la llavors controvertida Fun-dació Estapé, que tenia enfrontats l’Ajuntament amb mossèn Josep Campillo. Hi intervingueren els parlamentaris Maties Vives (PSUC), Pere Parera (CDC), Marta Mata (PSC) i Jaume Nualart (ERC), els quals es comprometeren davant del poble de Cubelles a portar el cas de la Fundació Estapé al Parlament. El dia de Sant Esteve de 1982 Ràdio Cubelles organitzà un festival benèfic a favor dels damnificats de les riuades a les comarques de Lleida. A més, la sala era utilitza-da molt sovint per l’escola Charlie Rivel, especialment en activitats prèvies a les festes nadalenques.

La major part d’actes culturals que tenien lloc a L’Aliança eren organitzats per l’Ajuntament. Per citar-ne uns quants, i a part dels Reis i la Setmana Cultural, L’Aliança acollí, el 30 de juliol de 1985, l’homenatge a l’artista Antoni Pons Cirac,

Actuació de l’animador infantil Toni Giménez en el Carnaval Infantil de 1985 (Foto: AA).

97

destacat col·laborador del Concurs de Roses, en què hi participaren el poeta Juan Antonio Usero i la cantant Maria Carmen Rodríguez; el ball amenitzat per la Vella Dixieland el 8 de març de 1987, quan es recuperaren Els Tres Tombs, o l’homenatge a Lluís Companys, el 9 de novembre de 1990, en què hi intervingué Agustí Mercè Varela, president de la Comissió Cívica d’Homenatge a Lluís Com-panys formada arran del cinquantenari de l’afusellament del President.

Per altra banda, també el teatre local va traspuntar de forma intermitent en aquella època. Quan l’Espetec es dissolgué, alguns del seus membres assajaren dues obres que finalment no es representaren, El retaule del flautista i La pau torna Atenes, però ja entrada la dècada dels vuitanta, en concret l’any 1983, tornaren als escenaris amb l’obra A porta tancada, de Jean-Paul Sartre. I diem escenaris perquè, a més de L’Aliança, actuaren a la Biblioteca Balaguer de Vilanova i a Sant Pere de Ribes. Joan Amorós Fontanals dirigí aquesta obra en què hi actuaven Isidre Piñol Pérez, Montse Antó Salom i Jocelyne Marmottan Raventós.4

El Concurs de Roses

Capítol a part mereix el Concurs de Roses. Malgrat que sempre estigué or-ganitzat per l’Ajuntament, la memòria popular sempre relacionarà aquest esde-veniment amb L’Aliança i amb Dolors Thomas. Exceptuant la primera edició i els cinc darrers anys (2003-07), el certamen floral tingué lloc a la sala de L’Ali-ança. Impulsat per Dolors Thomas i el seu marit Jan Caralt, el Concurs de Roses nasqué l’any 1984 i es celebrà a la sala d’actes del Casal d’Avis de Caixa Penedès. El 1985 ja es traslladà a L’Aliança i cada any l’escenari estava decorat amb gran imaginació i bellesa representant ambients que anaven des de La Rambla de les flors fins al Jardí futurista, passant per El somnni d’una nit d’estiu o el Jardí romàntic.

Alumnes de l’escola Charlie Rivel, amb la professora de música Maria Josep Carbonell, en un acte prenadalenc, el 19 de desembre de 1987 (Foto: AAP).

Capítol X - La “sala”, centre cultural del poble

98


El nou caire del cafèA finals dels setanta, en concret el 4 d’agost de 1979, l’entitat arrendà el cafè a

Luis Lanaspa Pérez, el qual canvià radicalment la dinàmica que havia portat fins aleshores, passant del típic cafè de societat a bar musical que va atraure des del primer moment joves no solament de Cubelles sinó de tota la comarca. Amb un ambient que podríem classificar entre “rocker” i “progre”, on mai hi faltava la bona música, el bar de l’Aliança esdevingué una de les principals referències d’oci a la vila i punt de trobada dels qui simplement pretenien passar una bona estona fent petar la xerrada i escoltar música. En definitiva, un lloc per “anar de copes”, com es diu vulgarment. Lanaspa portà l’establiment durant divuit anys.

A dalt: Joan López, Luis Lanaspa, Santi i Jose Ordaz. A baix: Paco Méndez, Manuel Lora, Lluïsa Morgadas, José Antonio Lanaspa, Luis Lanaspa, Manel Adrià i Fernando (Fotos: Jose Ordaz).

99

L’exposició floral era complementada amb un seguit d’actes culturals així com un concurs d’aparadors que cada any, a finals de maig, donaven al poble una rellevància extraordinària.

Després de l’edició de 1991, Dolors Thomas i Jan Caralt deixaren d’encar-regar-se del concurs i foren rellevats per Angie Raspall, coordinadora de diver-ses activitats del Casal de Cultura. Al llarg dels anys, el concurs acollí, bé com a col·laboradors, bé com a membres del jurat, persones pertanyents al món de les flors com Llibori Martínez Conde, Miquel Pallés, Carolina Pallés, Carles Her-rera, Cebrià Camprubí, Jaume Viure, Roser Enrique, Joan Pañella, Josep Tor-rens, Francesc Ventura, Jordi Dot, Llorenç Vila, Jaume Esteve, Maria Gené, Pere Serra, Matilde Ferrer, Maria Latorre, Josep Noé, Maria Josep Alba, Pedro Conesa i altres. I per la comissió d’honor hi passaren personatges del món de la cançó (Núria Feliu), o del teatre (Glòria Rognoni, Carme Sansa i Enric Majó), l’artista Antoni Pons Cirac, la periodista Mari Pau Huguet, la ninotaire Pilarín Bayés, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Dalmau, els consellers Joan Vallvé i Josep Miró i Ardèvol, el polític Francesc Vicens, el cònsul xinès Xu Xanh-hai, l’alcalde d’Arles de Tec, Albert Costa, el president del Consell Comarcal del Garraf, Xavier Robert, els pintors locals Vicente Segrelles i Fernando Gómez Plou, i altres.

El Concurs de Roses es deixà de celebrar a L’Aliança l’any 2002 per ser tras-lladat a la sala Multiusos, primer, i al Centre Social, tot seguit. El 2007 fou l’últim any que s’organitzà aquest certamen florístic i cultural que tant de prestigi donà a Cubelles.

Una imatge del bar de L’Aliança als anys noranta (Foto: Arxiu de L’Aliança).


100


A l’esquerra, el concurs de 1986: Dolors Thomas, Jan Caralt, Joan Guerrero, Fernando Gómez Plou, un col·laborador i Carme Dastis. Al centre, una altra imatge de 1986. A baix, el concurs de 1995 (Fotos: AAP).

101

El Grup Rialles de Cubelles i L’Aliança

L’any 1972 Òmnium Cultural impulsà a Terrassa el Moviment Rialles de Ca-talunya, entitat sense cap ànim de lucre que nasqué amb l’objectiu de promoure i organitzar espectacles de qualitat, en català, dirigits als infants i les famílies. Des de llavors ha acostat la cultura catalana al públic familiar a través d’una xarxa de grups Rialles constituïts a moltes localitats de Catalunya.

Cubelles també tingué el seu Grup Rialles a finals de la dècada dels vuitanta i principi dels noranta, vinculat a L’Aliança. Va néixer, concretament, el 9 de desembre de 1986 quan la regidoria de Cultura de l’Ajuntament convidà els pares dels alumnes del col·legi Charlie Rivel i d’altres a una reunió informativa amb l’aleshores coordinador del Moviment Rialles de Catalunya, Francesc Clua. La reunió tingué lloc, com no, al local de L’Aliança i d’allí sorgí el grup Rialles de Cubelles, acollit a L’Aliança, ja que era preceptiu que cada grup local estigués vinculat a una entitat del municipi. Les persones que inicialment entraren en l’organització eren: Paquita Cabrerizo, Asunción Chumillas, Jordi Estalella, Dolors Ginesta, Ramon Gómez, Tina López, Maria Teresa Martínez, Montse Mercader, Miquel Padreny, Ciril·lo Poch, Francesc Subirà, Lluïsa Torres i Joan Vidal.5 Poc després el grup s’organitzà a través de diversos càrrecs que quedaren formats de la següent manera: coordinador, Joan Vidal; secretària, Paquita Cabrerizo; tresorer, Jordi Estalella; publicitat, Josep Cuscó, Rosalia Donaire i


102


Margarida Rosell; manteniment del local, Miquel Padreny; presentador, Isidre Rosell; vocals, Asunción Chumillas, Dolors Ginesta, Tina López, Angie Raspall i Lluïsa Torres.6

Els espectacles organitzats per Rialles comptaven, a més de la infraestructura del local de L’Aliança, amb el suport de l’Ajuntament. El primer que programa-ren fou l’obra teatral El Somiatruites, de Josep Albanell, a càrrec del grup Teatre Gent. La representació tingué lloc el 25 de gener de 1987.7 Rialles portava a terme gairebé un espectacle cada mes fins que el 1992 es dissolgué, en bona part pel dèficit –malgrat el suport de l’Ajuntament– amb què es saldaven els actes. Tot i la seva lloable finalitat de promocionar el teatre i les activitats en llengua cata-lana, la resposta del públic no era massa bona, sobretot quan es cobrava entrada. Entre els nombrosos espectacles que organitzà en els seus cinc anys d’existència cal destacar el Carnaval infantil de L’Aliança, l’arribada de la Flama del Canigó en la nit de Sant Joan i l’actuació del considerat millor pallasso català, Tortell Poltrona, a la plaça de la Vila en el marc de la Setmana Cultural de 1989.

Els Pastorets i el Grup de Teatre del Casal de Cultura

La representació d’Els Pastorets també anà sempre lligada a L’Aliança encara que fos protagonitzada pel Grup de Teatre del Casal de Cultura. Ja des de l’aca-bament de la temporada estiuenca el local de la societat acollia setmanalment els assajos de l’obra de Folch i Torres dins un excepcional ambient de companyonia. Tot començà a la tardor de 1989, quan Angie Raspall i altres persones impulsa-ren des del Casal de Cultura l’esmentat grup de teatre, el qual s’estrenà el dia de Reis de 1990 amb una sala de L’Aliança plena de gom a gom, cosa que es tornà a repetir al dia següent.

El grup estava format per una trentena de persones i l’èxit assolit els animà a representar, el 28 d’abril d’aquell mateix any i dins el marc de la Setmana Cultural, les obres La vídua i Qui compra maduixes?. En els següents anys, i fins al 1999, es continuaren representant Els Pastorets, sempre amb la presència d’una gran nombre de públic. Per altra banda, a finals d’aquella dècada (i del segle XX) algunes de les persones que havien actuat amb el Grup de Teatre del Casal de Cultura formaren un nou elenc anomenat La Tramoia, del qual en parlarem al següent capítol.

Reportatge a El Full de Cubelles

L’any 1984 es renovà la junta, que quedà encapçalada per Lluís Pineda i Gavaldà. El nou president havia estat alcalde del municipi entre 1979 i 1983 i aleshores era regidor de l’Entesa per Cubelles. Ho fou fins al 1987 i anys més tard tornà a ser edil per CiU. Els altres membres de la junta eren Ricard Gómez

103

A dalt, el grup que actuà en Els Pastorets en les festes de Nadal de 1993. A baix, els actors saluden després de representar l’obra Qui compra maduixes?, l’abril de 1990 (Fotos: AAP).


104


Arnuat (vicepresident), Joan Fuster Parés (tresorer), Adrià Cona Soler, secretari; Antonio Sánchez Prieto (comptador), Ramon Gómez Marcillas (vicesecretari), i Joan López Ferrer, Jaume Gómez Marcillas i Lluís Montañés (vocals). D’aquests, Ramon Gómez també era regidor de l’Entesa. Ho fou en el període 1983-87.

A més de ser utilitzada per l’Ajuntament, la sala acollia actes de tota mena. A la revista El Full de Cubelles, editada per l’Ajuntament de Cubelles als anys vui-tanta i noranta, es va publicar un reportatge sobre la L’Aliança dins la sèrie “Les entitats cubellenques una a una”. L’article, redactat per Llorenç Aviñó, aparegué en el número 20 de la publicació, corresponent al maig de 1988, i és molt útil per saber quina era la situació de L’Aliança en aquella època. A part de realitzar una breu història de la societat i de fer referència al grup Rialles, Aviñó entrevistà el president Lluís Pineda per analitzar temes d’actualitat. Pineda destacava “la programació que hem portat aquest any conjuntament amb el Casal de l’Ajunta-ment i l’acolliment que portem des de fa un any del grup Rialles. La programació de Nadal ha estat molt extensa (...) També per Carnaval vam organitzar un ball amb orquestra. Les escoles van utilitzar L’Aliança per fer totes les obres de teatre. Gran part dels actes de la Setmana Cultural han tingut lloc a la societat i d’aquí a pocs dies el 5è Concurs-Exposició de Roses. En el sentit de cedir la sala per actes culturals, col·loquis o assembles d’associacions i per a tota mena de cursets, sar-danes, sevillanes, mecanografia,... tot el que podem abastar en servei de Cubelles (...) Gràcies a la participació de l’Ajuntament (que ens ajuda amb una aportació bastant elevada) i a la participació de la Generalitat, podrem organitzar una molt bona programació.”

Pineda assegurava que un dels principals problemes era la manca de socis. Aleshores només n’hi havia 52 i la quota oscil·lava entre 1.200 i 2.000 pessetes. L’entrevista finalitzava amb aquestes paraules del president: “Caldria aconseguir que tot Cubelles s’aboqués entorn de la nostra entitat, que els cubellencs obli-dessin les antigues divisions i fer així una Aliança nova, diferent i totalment mo-dificada. El que voldríem, en definitiva, són propostes de la gent, col·laboració, participació i un ajut total per part del poble cubellenc. Cal integrar la societat al poble al marge de tot tipus d’ideologia. Per exemple, seria bonic recuperar la tradició teatral de Cubelles. La solució dels problemes de L’Aliança és qüestió de bona voluntat. En aquests quatre anys hem fet tot el que hem pogut, amb especial atenció a la renovació del local; dediquem gran part del pressupost a les remodificacions (sic) del local”.

Nova junta i obres de restauració el 1991

El 13 de desembre de 1990 hi hagué els pertinents canvis a la junta, que quedà formada per: Ricard Gómez Arnuat, president; Jesús Grau Sanz, vicepre-sident; Lluís Pineda Gavaldà, comptador; Antonio Sánchez Prieto, tresorer; Joan Josep López Ferrer, secretari; Francesc Andreu Falseto, Joan Fuster Parés i Jaume

105

Gómez Marcillas, vocals. En aquella època L’Aliança estava representada a la Comissió de Festes i a la Comissió de Cultura Municipal, normalment pel vice-president Jesús Grau.

La renovació del local a què al·ludia Lluís Pineda en l’entrevista d’El Full de Cubelles hagué d’assumir-la necessàriament la nova junta. Era la tardor de 1991 i l’entitat va dur a terme unes considerables obres de restauració per les quals hagué de demanar un important préstec. Les obres consistien en arranjar el sostre del teatre, ja que s’havien desprès unes plaques, recuperar l’antiga estruc-tura de les bigues de fusta, pintar el local i restaurar una part exterior de la seva balconada.8

La situació no era fàcil, ja hem vist que el nombre de socis rondava la cin-quantena i amb les quotes poca cosa es podia fer. Era injust que les despeses de remodelació d’un local que era utilitzat per tot el poble recaiguessin solament en l’entitat, tot i ser-ne la propietària. Per aquesta raó, des d’El Full de Cubelles,9 es publicà un editorial trencant una canya a favor de L’Aliança, intentant donar a entendre que calia donar-li suport, per part de tothom:

“L’Aliança

Deixant de banda el Cor l’Espiga, entitat atípica que ha tingut una trajectò-ria semblant al curs del riu Guadiana, desapareixent i apareixent al cap d’un grapat d’anys, la societat més antiga de Cubelles actualment és l’Aliança. Fun-dada el 1914 després d’una escissió produïda en el si de l’única entitat existent llavors al poble, el Círcol Cubellenc, durant molt anys l’Aliança realitzà una funció que concordava amb el seu nom de “Recreativa”: ball, teatre, cant coral, comparses, etc., a més de les habituals tertúlies que tenien lloc en el su local social, el “Cafè de Dalt”.

El fet que després de la guerra civil fos dissolt el Círcol Cubellenc per la seva tendència esquerrana, deixà l’Aliança com a principal aglutinadora de les ac-tivitats lúdiques que durant molts anys es feren a Cubelles. El nombre de socis era considerable, les juntes directives s’anaven rellevant puntualment, d’acord amb el que marcaven els estatuts, hi havia sempre un grup de joves disposat a encarregar-se dels discos que amenitzaven els balls quan no hi havia orquestra, s’hi feia cinema i, en definitiva, tot semblava funcionar més bé, dintre de les naturals limitacions que es trobava l’entitat, tenint en compte el context en el qual estava situada.

Tot evoluciona, però, i l’Aliança no es podia escapar dels canvis de costums socials que es produeixen al llarg del temps. A finals dels anys seixanta, la dinàmica de l’entitat havia minvat considerablement, encara que a mitjans de la dècada següent, després que la junta directiva i la majoria dels socis pren-guessin una postura clara i ferma en la gran problemàtica que patí el poble en aquella època i que tothom encara recorda, l’Aliança es revifà. Però més que per cap altra cosa, això va ser degut a la dinàmica que comportava la presa


106


de posició de l’entitat com a portaestendard de la lluita que es mantenia en aquells moments.

Una vegada apagat el foc d’aquella disputa que sacsejà Cubelles durant alguns anys, i quan semblava que amb l’arribada de la democràcia als ajuntaments l’Aliança es revitalitzaria suficientment per dur a terme una tasca cultural/lúdica/recreativa que és la seva raó de ser –sobretot tenint en compte que el grup que ha vingut governant el Consistori ha sorgit, bàsicament, de la matei-xa entitat–, malgrat això, repetim, ha succeït curiosament tot el contrari.

Talment com un heretge en temps de la inquisició, l’Aliança ha esdevingut gairebé una entitat proscrita. Boicotejada permanentment pel sector que no li perdonarà mai la determinada postura que comentàvem abans, ha patit –i això encara és més greu–, la DESÍDIA dels qui precisament tenien el deure moral de fer-li costat. I aquí, si tothom és capaç de fer allò que de vegades costa tant i que se’n diu AUTOCRÍTICA, no s’escapa ningú: ni les diferents juntes directives s’han esforçat prou per donar-li l’impuls que necessitava, ni la majo-ria dels socis han demostrat la seva condició de tals, mostrant una decebedora passivitat a l’hora d’acudir tant als actes que s’organitzaven com a les mateixes assemblees, ni tampoc l’Administració local ha abocat els suficients esforços en aquesta societat el teatre de la qual acostuma a utilitzar per moltes de les seves activitats (Reis, Carnaval, Sant Jordi, Concurs de Roses, “Els Pastorets”, teatre infantil, mítings en època electoral, conferències, reunions, cursos de sardanes, de gralles, etc.).

Quan ens trobem a les acaballes del segle, l’Aliança ha arribat a una situació límit en què fa massa temps que s’hi troba. És evident que així no pot conti-nuar. La vida associativa sempre ha estat important, tant als pobles com a les ciutats, i ara encara més en una societat que cada vegada tendeix més cap a l’individualisme i la despersonalització. Cubelles no pot seguir permetent-se el luxe de tenir abandonada una entitat que forma part del seu PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC, l’única que hi ha al poble de les seves caracterís-tiques.

És hora que tothom assumeixi la responsabilitat que des del seu respectiu lloc li pertoca, és hora que tots tinguem la suficient LUCIDESA per potenciar d’una vegada l’Aliança, cosa que ha de repercutir necessàriament en benefi-ci de la dinàmica cultural cubellenca. I ara és, precisament, el moment més adequat de fer-ho: la junta directiva, si bé obligada per les circumstàncies, ha demanat un considerable préstec per fer front a una sèrie d’obres que han de comportar una notable millora en la infraestructura del local, i no se la pot deixar “penjada”, com vulgarment es diu. Cal que els socis tornin a prendre protagonisme i que no ho siguin pel simple fet que només paguen una mísera quota; cal que se n’apuntin de nous, especialment els qui, per una raó o altre acostumen a utilitzar el teatre, i cal que l’Ajuntament ajudi l’entitat tant en proporció dels usos del local que en rep d’ella com per la importància històri-ca que, AGRADI O NO, té per a la nostra vila.

107

Només així l’Aliança deixarà de ser el que és ara, una autèntica “Ventafocs”, especialment si la comparem amb d’altres entitats de les mateixes característi-ques que es troben en pobles veïns i que, a diferència d’ella, gaudeixen d’una salut envejable. O és que fins i tot a l’hora d’atendre i defensar allò que és seu, Cubelles és “tot un món”... d’INDIFERÈNCIA?”

El president, Ricard Gómez, explicava a El Full de Cubelles que també estava prevista la construcció d’uns vestidors a sota de l’escenari i la remodelació de l’interior de la sala. I és que el Ricardo, tal com se’l coneix, tenia clar que “el que volem és posar L’Aliança en plenes condicions perquè pugui acollir tot tipus d’activitats com ha fet fins ara al llarg dels anys”.10 Les esmentades obres, amb ampliació de l’escenari inclosa, es van dur a terme a finals de 1993 i anaren a càrrec de l’Ajuntament de Cubelles com a contrapartida a la utilització del local per als nombrosos actes culturals que hi celebrava.11

La Mostra de Fotografia

El 10 de març de 1995 es produí una nova renovació de junta, que quedà es-tablerta així: Ricard Gómez Arnuat, president; Francesc Andreu Falseto, vicepre-sident; Antonio Sánchez Prieto, tresorer; Joan Josep López Ferrer, secretari; Joan Fuster Parés, Emili Fuster Parés, Francisco Méndez Grandío i Antonio Tinoco Sanz, vocals.12

La II Mostra de Fotografia, el juliol de 1995, estigué ambientada amb elements de la cultura popular de Cubelles (Foto: AAP).


108


La societat seguia organitzant activitats pròpies, tot i que de forma esporàdi-ca. Una que tingué molt d’èxit i una certa continuïtat fou l’anomenada Mostra de Fotografia Jove. La primera edició comptà amb el suport de l’Ajuntament de Cubelles i el Consell Comarcal del Garraf i tingué lloc entre el 12 i el 21 d’agost de 1994. S’hi exposaren 180 fotografies, de temàtica lliure, obra de deu autors locals: Montse Torrado, Antoni Pineda, Antoni Redondo, Juanjo Pineda, Joan Josep López, Laura Pineda, Josep Marcillas, Angie Raspall, Miquel Fernández i Àlex Valverde. A l’acte inaugural, presentat pel periodista cubellenc Xavier Grau, hi assistiren al voltant de cent persones, entre elles el president del Consell Co-marcal del Garraf, Xavier Robert, l’alcalde de Cubelles, Joan Vidal, i la junta de L’Aliança encapçalada pel seu president, Ricard Gómez. Segons El Full de Cube-lles, més d’un miler de persones visitaren durant aquells dies d’estiu l’exposició.13

Un any més tard, el 22 de juliol de 1995 s’inaugurà la II Mostra de Fotogra-fia Jove dins els actes de la Festa Major petita. En aquesta ocasió hi van expo-sar Juanjo Pineda, Montse Torrado, Miquel Fernández, Eduard Granell, David Camps, Esteve Figueroa, Àlex Valverde, Antoni Pineda, Joan Josep López, Laura Pineda, Rosa Maria Farriol, Josep Marcillas i Angie Raspall. També s’exposaren fotografies d’alguns nens. El local de L’Aliança presentava un aspecte peculiar per a l’ocasió, amb una decoració i ambientació elaborada per Paco Méndez Grandio amb una combinació de teles metàl·liques i diferents figures del nostre bestiari popular.14 La tercera Mostra de Fotografia Jove fou inaugurada el 20 de juliol de 1996 i hi participaren, pràcticament, els mateixos expositors de l’any anterior. El certamen es continuà celebrant en anys posteriors fins a arribar a la setena edició.

Altres actes que organitzà L’Aliança durant aquella època fou un concurs de pessebres, l’any 1996. El lliurament de premis es féu coincidir amb el ball de Nadal d’aquell any. Tampoc hi faltaven exposicions de pintura, com les que re-alitzaren Pau Oliva Francés i Manel Adrià Pérez l’estiu de 1999. Per altra banda, cal esmentar que l’equip de futbol Unió Esportiva Cubelles participava en aque-lla època en el Trofeu Primavera de Vilanova sota el patrocini de L’Aliança.

Punt de referència de Cubelles

L’Aliança, com hem dit, no era utilitzada solament per l’Ajuntament sinó també per diversos col·lectius del poble. El local també era designat per la junta electoral de la zona perquè s’hi efectuessin mítings de cara a eleccions, ja fossin municipals, autonòmiques o generals. Deixant de banda esdeveniments ja co-mentats com la Setmana Cultural, el Concurs de Roses, el Carnaval, el ball de Nadal i d’altres, la sala acollia actes de diversa índole que no eren organitzats per l’entitat. Per fer-nos-en una idea, en citem uns quants dels que tingueren lloc entre 1991 i 1999:

109

- 8 de febrer de 1991: Concert “Rock per la pau”.

- 16 de març de 1991: “Nit de rock” organitzada per Ràdio Cubelles amb motiu del seu desè aniversari.

- 1 d’abril de 1992: Xerrada sobre la sanitat local.

- 1 de maig de 1992: Concert de rock organitzat per Ràdio Cubelles.

- 3 de juliol de 1992: Teatre: Un puñao de rosas.

- 4 de desembre de 1992: Conferència d’Àngel Colom sobre “Els impostos a Catalunya”.

- 27 de febrer de 1993: Festival de sevillanes organitzat per la Asociación Cultural Andaluza Pep Ventura, de Cubelles.

- Del 8 al 18 de març de 1993: Exposició Acosta’t sobre medi ambient, organitzada per la Comissió de Sanitat i Medi Ambient de Cubelles.

- 18 d’abril de 1993: Exposició fotogràfica d’Antoni Pineda: Imatges del segle XX.

- 10 de desembre de 1994: “Fiesta de invierno” organitzada per la Asociación Cultural Andaluza Pep Ventura, de Cubelles.

- 22 de gener de 1995: Visita de socis de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

- 17 de juny de 1995: La coral Charlie Rivel representa l’obra musical “Jesucristo Superstar”.

- 4 d’agost de 1996: El grup vilanoví Trilògics representa l’obra teatral Pau.

- 10 d’agost de 1996: Exposició fotogràfica d’Antoni Pineda amb motiu del Centenari Charlie Rivel.

- 31 de desembre de 1996: Els Amics del Carnaval organitzen la revetlla de Cap d’Any.

- 23 de febrer de 1997: Obra teatral a càrrec del Grup Infantil del Casal de Cultura.

- 8 de juny de 1997: El Grup Infantil del Casal de Cultura representa l’obra teatral L’espasa del rei Artús, dirigida per Maria Àngels García i Carme Hernández.

- 1 de maig de 1998: El Grup de Teatre del Casal de Cultura representa l’obra L’amor venia en taxi.

- 30 de maig de 1998: Acte de presentació de l’arribada de Gas Natural a Cubelles.

- 20 de desembre de 1998: Obra teatral Retrospectiva de Rosa Von Bass, a càrrec del grup de teatre Xara, de les Roquetes. Acte organitzat pel Grup de Teatre del Casal de Cultura.

- 26 de desembre de 1998: L’Agrupació de Balls Populars organitza el Quinto de Nadal al cafè de la societat.

- 9 de gener de 1999: Al cafè de la societat, sopar del Grup de Teatre del Casal de Cultura, amb música en viu, per commemorar la desena edició d’Els Pastorets.

- 25 d’abril de 1999: Obra teatral Recreu, a càrrec de la companyia Ateneu de Vilanova i la Geltrú. Acte solidari per ajudar a finançar el tractament mèdic a Estats Units d’un noi anomenat Hèctor.


110


El conveni amb l’Ajuntament i el Diploma de Reconeixement de la Vila

El fet que el local del teatre fos utilitzat cada vegada amb més assiduïtat per als actes culturals organitzats des de l’Ajuntament va motivar que, amb Ricard Gómez Arnuat a la presidència, l’any 1995 es signés un conveni segons el qual la casa gran concedia anualment una subvenció a la societat a canvi d’utilitzar la sala en actes puntuals. Aquests eren, bàsicament, els següents: Cloenda de la cavalcada de Reis, Carnaval, Setmana Cultural, Concurs de Roses, Festa Major i representació d’Els Pastorets. El conveni de cessió d’usos va permetre, així mateix, fer obres d’ampliació i reforma de l’escenari del teatre i dels vestidors a càrrec de l’Ajuntament.

El 16 de maig de 1997 tocava elegir nova junta. Francesc Andreu Falseto pre-sentà la seva candidatura –l’única– a la presidència i rebé el vot favorable dels 21 assistents a l’assemblea. Una vegada elegit, demanà voluntaris per formar la junta i aquesta quedà així: Ricard Gómez Arnuat, vicepresident primer; Joan Fuster Parés, vicepresident segon; Joan López Ferrer, secretari; Antonio Sánchez Prieto, tresorer; Miquel Romagosa Bassany, Emili Fuster Parés, Antonio Jiménez Anguita i Joan Albet Miró, vocals.

El 18 de desembre de 1997 el Ple de l’Ajuntament aprovà el “Reglament d’honor i distincions de l’Ajuntament de Cubelles” amb el propòsit de distingir persones, nascudes o no a Cubelles, o entitats que per la seva tasca cultural, es-portiva, econòmica, social, etc. contribuïssin o haguessin contribuït a prestigiar la vila. El lliurament dels primers diplomes tingué lloc el 3 de gener de 1998. Un any més tard, el 2 de gener de 1999, es celebrà la segona edició que, com la primera, tingué lloc a la sala d’actes del Casal d’Avis de Caixa Penedès. En aquesta ocasió figurava L’Aliança entre les associacions i establiments guardonats (Societat Esportiva de Pesca Marítima, Hotel-Restarurant Llicorella i la botiga Ca l’Octavi). En el capítol individual es distingien Salvador Fonoll i Joan Lleva-dias per la seva tasca com a geganters; Carlos de la Fuente, fundador i president durant molts anys del Club Marítim Cubelles; Roser Enrique, comerciant i una de les principals impulsores de l’Associació d’Hostaleria i Comerç de Cubelles, i Francisco Caparrós, jugador del CF Cubelles.

La designació de L’Aliança per a aquest guardó, tanmateix, no fou aprovada per unanimitat a l’Ajuntament ja que en el Ple celebrat el 23 de desembre de 1998, el regidor Joan Albet Miró, cap de llista de CiU a l’oposició i, paradoxal-ment, membre de la junta de L’Aliança, s’hi oposà amb una sèrie d’arguments en què desaprovava l’actuació portada a terme per la junta de l’entitat en els darrers cinc anys.

Cal dir que Albet era nét de Joan Albet Aviñó, un dels socis històrics de L’Ali-ança i alcalde de Cubelles entre 1949 i 1960. El seu pare, Jordi Albet Poch, també

111

fou regidor (1979-1991) per l’Entesa per Cubelles i ell mateix seria alcalde del municipi als anys 2000 i 2001. Com que la proposta duta al Ple per la comissió informativa especificava “per la seva dilatada tasca cultural i associativa”, Joan Albet preguntà quina era aquesta tasca “ja que si s’ha fet algun tipus d’activitat no ha sigut en cap moment dinamitzada des de L’Aliança sinó que ho ha sigut des de fora”. Albet pujà de to el seu discurs emprant frases desqualificatives vers l’ac-tuació de L’Aliança en els darrers temps i acabà afirmant que el vot de CiU seria en contra. Aleshores s’entrà en un intens debat amb la intervenció dels diversos


112


grups municipals fins que l’alcalde en funcions, Manuel Creixell (el titular, Joan Vidal, estava absent aquell dia), plantejà que el text digués “per la seva dilatada trajectòria” en comptes de “per la seva dilatada tasca cultural i associativa”. La proposta es posà a votació i l’acceptaren tots els grups menys els dos represen-tants de CiU. Tot seguit es votà l’atorgament del Diploma de Reconeixement a L’Aliança i novament els dos edils de CiU hi votaren en contra. A favor s’hi posi-cionaren els altres 8 vots: 4 d’Entesa per Cubelles, 2 d’Iniciativa per Cubelles, 1 del PSC i 1 del PP.15

Les declaracions d’Albet al Ple, emeses per Ràdio Cubelles, van caure com una galleda d’aigua freda, com era de preveure, dins la junta de L’Aliança, fins al punt que en la reunió que celebrà el 28 de desembre de 1998 prengué l’acord de “cessar-lo de la junta per les greus declaracions realitzades al Ple de l’Ajunta-ment i convocar una assemblea extraordinària per tal de discutir l’expulsió com a soci de l’entitat”.16 L’assemblea per aquest controvertit tema, tanmateix, no es va arribar a fer.

En l’acte de lliurament dels diplomes L’Aliança estigué representada pel seu president, Francesc Andreu Falseto, i la placa que va rebre deia: “Societat L’Ali-ança: Societat fundada el 1914 i que ha esdevingut la més antiga de la vila. En reconeixement a la seva dilatada trajectòria”.17

1 El Full de Cubelles. Primera època, nº 18 (març-abril de 1983). Pàg. 4.

2 El Full de Cubelles. Segona època, nº 2 (maig-juny de 1984). Pàg. 7.

3 Informació extreta d’El Full de Cubelles, primera època, en diferents números (1980-83).

4 Vidal, Joan: La tradició teatral de Cubelles. Article publicat a El Full de Cubelles nº 30 (gener de 1990). Pàgs. 12 i 13.

5 “Neix un Grup Rialles”. El Full de Cubelles nº 14 (gener de 1987). Pàgs. 6 i 7.

6 Les entitats cubellenques una a una (14). Grup Rialles. Article de Lluís Gómez Marcillas a El Full de Cube-lles nº 31 (febrer de 1990). Pàgs. 10 i 11.

7 “Neix un Grup Rialles”. El Full de Cubelles nº 14 (gener de 1987). Pàgs. 6 i 7.

8 Obres de restauració a L’Aliança”. El Full de Cubelles nº 42 (desembre de 1991). Pàg. 5. Reportatge de Núria Fonoll Carbonell.

9 El Full de Cubelles nº 42 (desembre de 1991). Pàg. 3.

10 Ibídem. Pàg. 5.

11 Notícia publicada a El Full de Cubelles nº 53 (desembre de 1993). Pàg. 18.

12 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 10 de març de 1995.

13 Ressenya de Neus Adell a El Full de Cubelles nº 57 (octubre de 1994). Pàg. 9.

14 Notícia publicada a El Full de Cubelles nº 61 (juliol de 1995). Pàg. 22.

15 AMCUB: Acta del Ple municipal extraordinari del 23 de desembre de 1998.

16 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 28 de desembre de 1998.

17 Reportatge de Víctor Lora i Ordaz a El Full de Cubelles nº.73 (gener de 1999). Pàgs. 12 i 13.

113

CaPítol XI

Temps de dificultats i grup dE teatre propi

L’entitat, al tombant de segle

A començament de 1999 L’Aliança comptava amb 116 socis1 i el seu pressu-post estava al voltant de dos milions de pessetes. En l’exercici de 1998 el resultat econòmic es resumia en 2.102.416 pessetes d’ingressos i 2.079.387 pessetes de despeses.2 Els principals problemes de la junta es centraven en el manteniment i conservació de l’edifici i en el funcionament del bar. Després d’un litigi amb Luis Lanaspa, qui portava l’establiment des de 1979, la gestió del bar fou assumi-da per alguns membres de la pròpia junta, des que Lanaspa hagué de deixar-lo, l’any 1997, fins al desembre de 1998, en què se’n féu cessió d’ús per un any a una altra persona. La cosa no funcionà i a partir d’aleshores el bar de L‘Aliança obrí amb intermitències ja que els arrendataris duraven molt poc a tenor de la poca clientela que tenien. L’any 1999 hi hagué converses amb la Penya Barcelonista de Cubelles perquè aquesta entitat utilitzés el local de L’Aliança com a seu social però finalment no s’arribà a cap acord.3

Paral·lelament, s’exhaurí el conveni amb l’Ajuntament per l’ús del local i no es renovà, es deixaren de fer Els Pastorets i, a sobre, el Concurs de Roses fou tras-lladat a un altre indret a partir de 2003. Es pot dir que el principal senyal de vida al local de L’Aliança en aquesta època el donà el grup de teatre que es creà en el si de l’entitat i que fou batejat amb el nom de La Tramoia. Esporàdicament es feien activitats com el Joc del Quinto (al bar de la societat, en les festes nadalen-ques de 2001 i de 2002) organitzat per l’Agrupació de Balls Populars, la cloenda de la cavalcada de Reis (l’últim any que l’acollí L’Aliança fou el 2003), un curs de teatre infantil, amb representació d’obres, dirigit per Maria Àngels García i Carme Hernández, classes de balls de saló impartides per Antonio Rojas o alguna obra teatral com la que el grup Milenium de Barcelona representà el 5 d’abril de 2003 (Un marido de ida y vuelta, d’Enrique Jardiel Poncela).4

L’entitat, no obstant, maldava per seguir mantenint activitats pròpies i orga-nitzava excursions per als seus socis. L’1 de març de 1998 es visità Vall d’Uixò, a la comarca de la Plana Baixa, i a les acaballes de 1999 es féu una sortida a Ba-

114


laguer i a Sort. Un dels al·licients d’aquesta escapada era anar a cercar loteria a la cèlebre població del Pallars Jussà i la idea resultà encertada, almenys per a un dels socis, a qui li tocaren uns quants milions de pessetes. Aquest fet propicià que en els dos anys següents es repetís la mateixa excursió. Una altra sortida que organitzà L’Aliança, aquesta conjuntament amb el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, fou a Arles de Tec, el 26 d’agost de 2001, per tal d’assistir a les Festes Medievals que es celebraven a aquella localitat del Vallespir agermanada amb Cubelles. El senyor Alexis Prats, un dels que impulsaren l’agermanament, féu d’amfitrió dels cubellencs juntament amb la seva esposa Margarida.

Amb la finalitat de donar-se a conèixer millor en un municipi que al tombant de segle incrementava de forma espectacular la seva població, L’Aliança muntà un estand en la Festa de la Verema del 2000. Altres actes organitzats, de forma esporàdica, per l’entitat en aquells anys foren l’anomenada I Mostra de Pintura Catalana, una exposició amb més de trenta pintures que s’inaugurà el 28 de de-sembre de 2001 a la sala d’actes de la rectoria i el “ball de tardor” que es celebrà el 23 d’octubre de 2002 a L’Aliança, amenitzat per Jordi Gómez.

El grup de teatre La Tramoia

A principi de l’actual segle L’Aliança disposà d’un grup de teatre propi que portava el nom de La Tramoia. Malgrat que al llarg dels anys el teatre sempre es-tigué present d’una manera o altra a la “sala nova”, el cert és que l’entitat només havia tingut com a elenc seu el que existia als anys vint i trenta. Bé és veritat que tant el Quadre Escènic de la parròquia com l’Espetec o el Grup de Teatre del Casal de Cultura estaven formats per cubellencs més o menys vinculats a L’Alian-ça, però de fet com a grup teatral no pertanyien a l’entitat.

Els orígens de La Tramoia es remunten a l’any 1998, quan una colla de per-sones que formaven part del Grup de Teatre del Casal de Cultura en els tradi-cionals Pastorets decidiren representar una altra obra sota la direcció de Joan Martínez Escofet, que al mateix temps dirigia la famosa obra de Folch i Torres. La peça en qüestió era L’amor venia amb taxi, de Ramon Duran. S’estrenà l’1 de maig de 1998 enmig d’una gran expectació i es repetí el 3 de maig de nou amb gran èxit. El repartiment era el següent: Meritxell Granell (Emília), Montse Esta-lella (Donya Serafina), Noemí Cuadra (la vídua Rosselló), Àngels Fuster (“ella”), Goretti Guzmán (infermera), Albert Rovirosa (Albert), Josep Fillat (Martí), Joan Freixas (taxista) i Joan Martínez (el recomanat). El mateix Joan Martínez era el director, Pilar Fonoll i Yolanda Milà, les apuntadores, Joan Llevadias, Pere Lleó i Miquel Romagosa, els tramoistes, Albert Palacios s’encarregava del muntatge dels llums i Pere Lleó, del muntatge tècnic.

Encara amb el nom de Grup de Teatre del Casal de Cultura abordaren una nova obra, Jo seré el seu gendre, comèdia en tres actes de Jaume Villanova. Es posà en escena els dies 16 i 17 d’octubre de 1999 i la protagonitzaren Claudia Pérez

115

La imatge de dalt correspon a l’obra Jo seré el seu gendre; la del mig, a De més verdes en maduren, i la de sota, a Assaig general (Fotos: Col·lecció Joan Freixas).

Capítol XI - Temps de dificultats i grup dE teatre propi

116


(Agustina), Lluís Lanaspa (Eduard), Noemí Cuadra (Esperança), Joan Frei-xas (Vicenç), Yolanda Milà (Rosa) i Josep Fillat (Alfred). Uns mesos després, el 15 i el 16 de juliol de 2000, representaren Dos embolics i una recomanació, comèdia d’Assumpta González, amb la interven-ció de Yolanda Milà (Eulàlia), Merit-xell Granell (Montse), Noemí Cuadra (Clareta), Joan Freixas (Ramon), Joan Amorós Granell (Andreu), Albert Rovi-rosa (Lluís), Vicenç Fita (Sr. Altamira) i Lluís Lanaspa (xofer).

A partir d’aquí, i amb Joan Martínez de director, aquestes persones i altres que s’hi afegiren van decidir indepen-ditzar-se del grup del Casal de Cultura, el qual estava centrat bàsicament en Els Pastorets, i batejar l’elenc amb el nom de La Tramoia. En una reunió per decidir

aquest tema, van escriure en un paper un possible nom i al final es trià el sugge-rit per Joan Freixas. Donat que durant bona part de l’any La Tramoia utilitzava L’Aliança per assajar, la junta de l’entitat animà els seus membres a fer-se’n socis –només ho eren alguns– i proposà que el grup com a tal passés a ser una secció de l’entitat amb una autonomia pròpia.5 Així s’acordà en una reunió mantingu-da el 2 de novembre de 2000 entre ambdues parts en què, a més, es determinà que Joan Freixas Catllà fos el coordinador entre la junta i el grup de teatre.

La primera obra amb el nom de La Tramoia fou Assaig general, una comèdia de Josep Escobar en què es produeixen una sèrie de tibantors entre els compo-nents d’una companyia teatral d’aficionats el dia anterior a la seva representació de Terra Baixa. S’estrenà dins la Setmana Cultural de 2001 amb dues actuacions consecutives. La primera, el dissabte 28 d’abril a la nit, i la segona, el diumenge 29 a la tarda. La sala s’omplí totalment en cadascuna de les sessions. El repar-timent era, per ordre d’aparició: Albert Rovirosa (Grau), Anna Hesse (Peret), Joan Amorós Granell (Tubau), Joan Vidal (Enric), Yolanda Milà (Hel·lena), Jaume Roset (marquès), Noemí Cuadra (Joana), Josep Fillat (Lluís), Claudia Pérez (Roser), Joan Freixas (Sr. Graells), Vicenç Fita (Patatxu) i Paquita Cabre-rizo (Quimet). El dissabte 25 de maig a la nit La Tramoia representà la mateixa obra al teatre municipal de Calafell. L’elenc cubellenc actuà desinteressadament en aquest acte organitzat pels alumnes i professors de quart d’ESO de l’IES Camí de Mar a fi de recaptar fons per al viatge de fi de curs. El recinte calafellenc s’om-plí de gom a gom.

117

Acabada la temporada d’estiu, el grup començà a assajar l’obra De més verdes en maduren, d’Assumpta González, una altra comèdia en tres actes amb uns di-àlegs molt directes, respostes ràpides i breus. Es representà el dissabte 15 de desembre de 2001 a la nit i l’endemà, diumenge 16 de desembre, al vespre. Com havia passat en les anteriors actuacions, L’Aliança s’omplí els dos dies. El reparti-ment era: Paquita Cabrerizo (Lluïsa), Noemí Cuadra (Mercè), Meritxell Granell (Roseta), Anna Montané (Antònia), Joan Freixas (Pere), Joan Amorós (Juli) i Vicenç Fita (Pepet).

Tot seguit, l’elenc de L’Aliança es proposà de fer una obra en castellà. La peça triada fou Balada de los tres inocentes, de Pedro Mario Herrero. Es tracta d’una farsa deliberadament desenfadada en què surten a escena un capellà jove, un bisbe, un carabinieri i la mare i la germana del capellà en difícils tràngols. L’obra és de l’any 1973 i retrata la corruptela tan habitual en molts pobles. Per això, i per evitar problemes amb la censura existent aleshores a l’Estat espanyol, Herrero la situà a Itàlia. La Tramoia començà a assajar aquesta obra el dijous 31 de gener de 2002 amb l’objectiu de posar-la en escena l’estiu d’aquell mateix any. Un accident de cotxe que patí al juliol un dels actors, Jaume Roset, provocà que l’obra s’ajornés quan fins i tot els cartells estaven impresos. Finalment es pogué veure el dissabte 11 de gener de 2003 a la nit i l’endemà a la tarda. Sota la direc-ció de Joan Martínez, els que intervingueren en aquesta obra foren, per ordre

Els components de La Tramoia, l’any 2002. Drets: Albert Rovirosa, Paquita Cabrerizo, Joan Vidal, Joan Martínez, Jaume Roset, Anna Hesse, Meritxell Granell i Josep Cuscó. Asseguts: Joan Freixas, Noemí Cuadra, Vicenç Fita, Yolanda Milà i Anna Montané (Foto: Col·lecció Joan Freixas).


118


d’aparició: Joan Vidal (Gino), Jaume Roset (Vittorio), Joan Freixas (Sr. Obispo), Yolanda Milà (Sofía), María (Anna Montané), Albert Rovirosa (Sandro) i Josep Cuscó (alcalde). Les apuntadores eren Anna Hesse i Paquita Cabrerizo i en la part tècnica hi havia Joan Urpí, Miquel Romagosa, Joan Imbernon, Salvador Fonoll i Isidre Rosell.

La següent obra de La Tramoia fou Montserrat, Marta i Maria, de Josefina Altés Campà. Era una altra comèdia, estructurada en dos actes, que es representà el dissabte 7 de juny de 2003, a la nit, i el diumenge 8 de juny a la tarda. De nou amb la direcció de Joan Martínez, comptà amb el següent repartiment: Yolanda Milà, Paquita Cabrerizo, Meritxell Granell, Montserrat Sànchez, Àlex Noguera, Núria Piera, Paloma Moreno, Albert Rovirosa i Olga Zumel.

L’elenc estava en un gran moment i després de l’estiu ja es posà a treballar en una nova obra, Avi jove vol companyia, de Lluís Coquard. S’escenificà el dis-sabte 1 de maig a la nit i l’endemà a la tarda. El programa de mà la presentava com una comèdia amb uns diàlegs molt directes, una obra feta de barreja de picardia ingènua i de traça escènica. El repartiment estava compost per Olga Zumel (Aurora); Yolanda Milà (Clara), Meritxell Granell (Rosaura), Núria Piera (Exu), Joan Freixas (Pasqual), Pere Joan Sallent (Carles), Joan Vidal (Serafí) i Joan Amorós Granell (Eric Shutt). També amb Joan Martínez de director, l’apun-tadora era Anna Hesse, l’equip tècnic el formaven Joan Urpí, Miquel Romagosa, Isidre Rosell i Salvador Fonoll, mentre que Eduard Granell realitzà el dibuix del programa de mà.

Dissortadament, aquesta fou l’última actuació de La Tramoia, un dels prin-cipals elements de dinamització que ha tingut L’Aliança en els darrers temps. El grup es desintegrà bàsicament per la falta de condicions del local de la societat i perquè alguns del seus membres decidiren deixar de fer teatre. Cal dir que, a part de les pròpies representacions, La Tramoia efectuà una bona tasca de pro-moció del teatre organitzant algunes sessions teatrals amb grups foranis. Així, el 27 de maig de 2001, la companyia Klasic’s de l’IES Camí de Mar de Calafell representà l’obra City City Bang Blues, i el 9 de juny del mateix any va ser L’Aplec, de Canovelles, la que posà en escena En Pau vol viure en pau.

Dimissions en cadena

El 7 de juliol de 2001 s’efectuà la corresponent renovació de junta en assem-blea general. Francesc Andreu fou reelegit president per unanimitat i els altres càrrecs quedaren així: Ricard Gómez Arnuat, vicepresident; Jaume Roset Roda, secretari; Antonio Sánchez Prieto, tresorer; Joan Freixas Catllà, vocal encarregat de la secció de teatre; Maria Neus Capdet Granell i Yolanda Milà Enrique, vocals encarregades de festes socials i activitats culturals i lúdiques. Aquesta junta, tan-mateix, no consumí els quatre anys de mandat ja que es produïren dimissions

119

de forma gradual. En primer lloc, l’1 de novembre de 2002 cessava el secretari, Jaume Roset, per motius de salut. Per a substituir-lo entrà Josep Ramón Pinés Pérez. El 28 de març de 2003 era Joan Freixas el que presentava la dimissió per no estar conforme amb la manera en què es portaven les coses a la junta.6 I per últim era el propi president, Francesc Andreu el qui renunciava al càrrec en una assemblea celebrada el 13 de desembre de 2003. El motiu, com manifestà, “estar aclaparat pels problemes i vull donar pas a noves alternatives”. Aquests proble-mes eren les deficiències de l’edifici i el deute de 3.600 euros que la persona que portava el bar havia contret amb la companyia Endesa i que no podia pagar. Això determinà que la junta expulsés l’arrendatari i que del deute se’n fes càrrec l’entitat.7 Andreu continuà de president en funcions fins que es celebressin elec-cions, segons acord de l’assemblea del 13 de desembre de 2003, en què també s’aprovà que les candidatures que es presentessin fossin llistes tancades de vuit socis, en contra del parer d’altres socis que propugnaven que la nova junta havia de sortir dels vuit socis més votats.

Catalogació de l’edifici i dues candidatures per primer cop

Gairebé de forma paral·lela, l’edifici de L’Aliança fou incorporat al Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles, aprovat el 31 de desembre de 2003 i que fou redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Això era un pas important per a la preservació de l’històric edifici de l’entitat.

De cara a l’assemblea del 18 de gener de 2004 es presentaren dues llistes, cosa que no havia passat mai. La primera estava encapçalada per Angie Raspall, a qui acompanyaven uns quants membres del grup d’ICV de Cubelles, dos dels quals, Mònica Miquel i Jordi Coch, eren en aquells moments regidors de l’Ajuntament a l’oposició. El llistat el completaven Enric Delgado Jurado, Juan Ulloa Bolívar, Pere Lleó Gelabert, Conchi Delgado Lluís i Pilar Tetas Piñón. La segona candi-datura la formaven alguns components del grup de teatre La Tramoia (Joan Mar-tínez Escofet, Yolanda Milà Enrique i Jaume Roset Roda), persones que havien estat a la darrera junta o en anteriors (el propi Francesc Andreu Falseto, Ricard Gómez Arnuat, Josep Ramón Pinés Pérez, Joan Fuster Parés) i José Manuel Mar-tínez García, home vinculat a l’Entesa per Cubelles, igual que Andreu, Roset i, anteriorment, Gómez i Fuster.

Abans de passar a la votació els respectius portaveus presentaren els seus programes. Angie Raspall ressaltà el major nombre de dones de la seva llista, la voluntat de renovar el local i adequar-lo a les necessitats actuals, entre elles facili-tar l’accés a les persones discapacitades, i lamentà els problemes que impediren formar una candidatura de coalició. Per l’altra part, Jaume Roset ponderà el tre-ball fet per l’anterior junta, destacant la formació del grup de teatre La Tramoia i altres activitats realitzades, i demanà als socis un millor aprofitament de l’entitat.8


120


La votació es saldà amb la victòria de la candidatura número 2, amb 35 vots del total de 54 socis que votaren. La candidatura de Raspall obtingué 19 vots i, molt esportivament, en acabar digué que acceptava el resultat posant-se a disposició de la nova junta per col·laborar en el que fos necessari per al bé de L’Aliança.9

El període 2004-2008

La nova junta quedà encapçalada per Joan Martínez i una de les primeres activitats que organitzà fou el ball de mantons de Carnaval. A continuació, el mes de maig, es començaren obres d’arranjament i pintura tant de les parets del teatre com del bar i la façana. Però l’entitat havia entrat en una fase difícil i això es reflectia a les reunions de junta, que acostumaven a ser molt tenses.10 No és d’estranyar que, com havia passat en l’anterior període, es tornessin a produir canvis. El 24 de maig de 2004 entrava Miquel Romagosa Bassany en substitució de José Manuel Martínez, que presentà la dimissió. Romagosa assumí el càrrec de tresorer. El 14 de juliol de 2005 era Yolanda Milà la que cessava i l’agost del mateix any ho feien Ricard Gómez i Joan Fuster. Per altra banda, els socis Jordi Coch Datzira, primer, i Enric Delgado i Concepció Delgado, després, passaven a col·laborar amb la junta i assistir a les seves reunions sense formar-ne part.

L’Aliança, tanmateix, continuava present en la dinàmica social de la vila com ho demostra el fet que el 16 d’octubre de 2004 fou una de les entitats que donà suport als actes a Cubelles del Correllengua 2004, organitzats per la Coordinado-ra d’Associacions de la Llengua Catalana (CAL). Les altres entitats cubellenques que s’hi van adherir eren l’Agrupació de Balls Populars, l’Agrupació Sardanista Anella Oberta, l’Associació de Joves El Cubell, el Cor l’Espiga i el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell.11

En una entrevista publicada el 8 d’octubre de 2004 al Diari de Vilanova,12 el nou president Joan Martínez donava a conèixer la situació i els projectes que tenia l’entitat en aquells moments. Pel que fa a l’edifici, el nou president expres-sava la intenció de fer obres al pis de dalt, una mica malmès, adequar la saleta del costat de la terrassa i arranjar la cuina. També es pensava fer una sortida d’emer-gència a la part posterior del teatre. En l’aspecte social, advocava per la incorpo-ració de joves a l’entitat i aconseguir que L’Aliança esdevingués de nou un punt de reunió. I sobre les activitats a desenvolupar, informava que aquell mateix mes d’octubre començaven cursos de teatre i ball adreçats a infants i adults i expressa-va el desig que el grup La Tramoia representés un parell d’obres a l’any. Martínez acabava manifestant que “l’única cosa que volem és no cedir l’espai com si fos un lloguer sinó que la gent que faci l’activitat sigui de l’associació”.

La Tramoia, però, no tornà a actuar, com hem dit abans, i tampoc es trobà ningú que volgués fer-se càrrec del bar. L’entitat sovint trobava entrebancs pertot arreu, fins i tot per obrir el local, encara que després de diverses reunions amb re-presentants municipals, especialment amb el regidor de Cultura, Miquel Padreny,

121

trobà un gran respir quan l’any 2005 rebé una subvenció de 1.500 euros de l’Ajuntament, quantitat que fou des-tinada a pagar part del deute de 3.600 euros contret amb Endesa l’any anterior. La sub-venció es justificava amb el fet que l’Ajunta-ment, malgrat que el conveni signat als anys noranta s’havia extingit l’any 2000, continuava utilitzant el local de L’Aliança per a diversos actes, entre els quals la campanya solidària “Una joguina, un somriure”.13 Mentrestant es continuaven enregistrant novetats a la junta. En l’assemblea del 27 de febrer de 2005 el secre-tari, Josep Ramon Pinés, dimitia per motius personals i el seu lloc i càrrec passava a ocupar-lo José Manuel García Izquierdo. En la mateixa assemblea s’aprovaren els nous estatuts.

El deteriorament d’alguns espais de l’edifici, les constants denúncies d’una veïna de la casa del costat i el fet que el local estigué bastant de temps tancat com-portaren que l’Ajuntament exigís el compliment d’una sèrie de normatives per tal que L’Aliança tornés a obrir les portes. Les reunions mantingudes amb el con-sistori durant els mesos d’octubre i novembre de 2005 no acabaren de convèncer els representants de l’entitat, ja que els serveis tècnics municipals demanaven uns requisits que la junta trobava inviables. És per això que de cara a la nova assem-blea general, fixada per al 19 de febrer de 2006, l’entitat va emetre un comunicat de premsa en què advertia de la “vital importància de la convocatòria, atès que ha de definir el futur de l’entitat” i denunciava que “l’incompliment sistemàtic dels compromisos adoptats als Catàlegs i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles per part de l’Ajuntament, obliga a la societat a emetre un balanç negatiu i inquietant d’aquests dos anys de catà-leg, atès que ens ha lligat de mans i peus i ha estat clarament perjudicial per al futur de l’entitat”. Arribada l’assemblea, el president Joan Martínez explicà els motius que, segons la junta, impedien l’obertura del local: “No hi ha activitat perquè l’edifici no compleix la normativa vigent. Fa falta un avantprojecte tècnic que permeti sol·licitar subvencions a estaments com la Generalitat i la Fundació La Caixa”. El president afirmà que la catalogació de l’edifici “havia comportat de moment més problemes que avantatges” i presentà un esborrany de conveni amb

Reportatge publicat al Diari de Vilanova el 8 d’octubre de 2004.


122


l’Ajuntament per la utilització del local a canvi de contraprestacions. Mentre no s’arribés a un acord, l’assemblea acordà fer pagar puntualment a l’Ajuntament cada vegada que fes servir la sala.14

En les posteriors reunions mantingudes amb el consistori no s’arribà a un acord sobre quina de les dues parts havia d’assumir l’avantprojecte. El maig de 2007, arran de les eleccions municipals, hi hagué canvi de govern a l’Ajuntament i en l’assemblea del 23 de novembre d’aquell any la junta convidà la nova alcal-dessa, Maria Lluïsa Romero, la regidora de Cultura, Prudencia Carrasco, i el re-gidor d’Acció Social, Joan Rodríguez Serra, perquè expliquessin els plans que el nou consistori tenia respecte a l’entitat. Els representants municipals plantejaren un projecte de futur en què, segons diu textualment el llibre d’actes, “l’Ajun-tament tingui el 51 per cent del control de la societat”.15 Els socis discreparen d’aquesta proposta i plantejaren una cessió d’usos, com la que existia als anys noranta. L’alcaldessa i els regidors manifestaren la seva voluntat d’ajudar l’entitat i de presentar una proposta que satisfés ambdues parts.16

A partir d’aquí s’establí un calendari de negociacions i finalment l’Ajunta-ment donà tres opcions per a les obres d’arranjament del local: Primera, que l’en-titat cobrís amb totes les despeses; segona, que se n’encarregués l’Ajuntament a canvi d’obtenir el 51 per cent de la propietat; tercera, obrir converses amb la Di-putació a canvi d’una cessió d’usos a negociar.17 La junta era partidària d’aquesta tercera via però li quedava poc marge de decisió ja que el seu mandat expirava dintre de poc i la major part dels seus membres no tenien intenció de continuar al front d’una nau que no acabava de trobar la ruta de navegació adequada.

1 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 2 de febrer de 1999.

2 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’assemblea del 28 de febrer de 1999.

3 Llibre d’actes de L’Aliança. En l’acta del 26 de juny de 1999 s’acordà iniciar les converses amb la Penya Barcelonista sobre el tema referit.

4 Hemeroteca de l’Ajuntament de Cubelles. Pàg. web.

5 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 2 de novembre de 2000.

6 No consta en cap acta de la junta però el mateix Joan Freixas ens ha mostrat un burofax que envià al president en la data indicada.

7 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’11 d’abril de 2003.

8 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’assemblea general del 18 de gener de 2004.

9 Ibídem.

10 Queda reflectit en algunes actes de l’entitat, com la del 24 de maig de 2004. Ho corrobora Yolanda Milà, aleshores vocal de la junta.

11 Hemeroteca de l’Ajuntament de Cubelles. Pàg. web.

12 Diari de Vilanova (8 d’octubre de 2004). Reportatge sobre L’Aliança a càrrec de Marisol Garcia (pàg. 47).

13 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 29 de setembre de 2005.

14 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’assemblea general del 19 de febrer de 2006.

15 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’assemblea general del 25 de desembre de 2007.

16 Ibídem.

17 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 15 de març de 2008.

123

CaPítol XII

La darrera època

Nova junta, amb Daniel Fonoll de president

El 4 de juny de 2008 moria als 68 anys Francesc Andreu Falseto, tan vinculat a L’Aliança, de la qual fou president, durant molts anys. Andreu havia estat un dels fundadors de CDC a Cubelles i regidor de CiU en el període 1991-95. Després passà a formar part de l’Entesa per Cubelles com a militant de base. També fou president del CF Cubelles. En l’assemblea del 22 de juny de 2008 Joan Martínez expressà el seu condol pel traspàs del seu company de junta i tot seguit exposà les negociacions amb l’Ajuntament. Els socis també estigueren d’acord en què la via de negociació amb la Diputació era la més indicada. Per altra banda, com que no s’havia presentat cap candidatura per renovar la directiva, tal com pertocava, es creà una junta gestora per convocar noves eleccions. Quedà formada per Joan Martínez Escofet, Joan Fuster Parés, Ricard Gómez Arnuat, Miquel Romagosa Bassany, Antonio Sánchez Prieto, Angie Raspall Sánchez, Vicenç Fita Blanes i José Manuel García Izquierdo.1

La següent assemblea general es celebrà el 21 de setembre de 2008 i aquí sí que sorgí un grup de persones disposades a agafar el timó de l’entitat. Al capda-vant hi anava Daniel Fonoll Valls, qui exposà els eixos bàsics del seu programa abans que es procedís a la votació. Fonoll remarcà la seva voluntat de revitalit-zar l’entitat i buscar sinèrgies amb el teatre, el Carnaval, la coral i la joventut del poble, entre d’altres. El president sortint, Joan Martínez, defensà l’actuació de l’anterior junta remarcant tots els passos fets davant les administracions per recuperar l’edifici i assegurant que l’Ajuntament no havia permès d’organitzar més actes.2 La nova junta, que fou aprovada per unanimitat per tots els assistents, quedà constituïda així: President, Daniel Fonoll Valls; vicepresidenta, Mari An-geles Lorenzo Corral; secretari, José Manuel García Izquierdo; tresorer, Josep Maria Ollé Font; vocals, Eric Lleó Membrives, Angie Raspall Sánchez, Vicenç Fita Blanes, Montserrat Antó Salom, Salvador Estalella Montaner i Pilar Mallofré Bartrolí.3 De l’anterior junta continuaven, doncs, Lolo Garcia i Vicenç Fita, a més d’Angie Raspall, que estava a la junta gestora.

Malgrat no poder utilitzar la sala, la flamant directiva encetà un seguit d’acti-vitats que, com veurem després, queda resumida en una carta adreçada als socis

124


l’any 2012 pel president Daniel Fonoll. Un dels aspectes que es potencià fou la participació de l’entitat en el Carnaval, amb carrossa inclosa, ja que ho conside-raven “com a acció per fer ben visible l’arribada d’una junta nova amb empenta i ganes de fer-se veure al poble”.4 També s’intentà de recuperar un grup de teatre propi i es contactà amb l’arquitecte Rafael Herrera per realitzar un projecte d’adequació de l’edifici de l’entitat i regularitzar el llistat de socis, encara que en aquest darrer sentit prengué una mesura impopular com fou la d’augmentar la quota pràcticament el doble (els 18 euros anuals que es pagaven passaren a 35).5

L’Aliança, declarada Bé Cultural d’Interès Local

Per protegir l’edifici i continuar tenint accés a subvencions per remodelar-lo era imprescindible que l’entitat fos declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), la qual cosa fou aprovada pel Ple de l’Ajuntament de Cubelles el 21 de març de 2011. L’acord comptava amb l’aval d’un informe tècnic sobre el valor històric de L’Aliança encarregat per l’Ajuntament a l’Institut d’Estudis Penedesencs, docu-ment elaborat per Joan Vidal Urpí, en qualitat de president del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, i per l’arxivera municipal Núria Jané Orpí. Tot plegat amb el vist i plau de l’historiador Ramon Arnabat Mata com a president de l’Ins-

titut d’Estudis Penedesencs. El consistori va comunicar posteriorment el seu acord al Departament de Cultura de la Generalitat per tal que L’Aliança fos inscrita al ca-tàleg de patrimoni cultural català (LPCC, art. 15 i 17).

Amb aquesta declaració, l’entitat adquiria un seguit de deures i contraprestaci-ons. Per un cantó, l’obligació de preservar l’edifici i mante-nir-lo en bon estat. Per altra banda, l’entitat assolia el dret a acollir-se a mesures de foment i ajut per a la conser-vació dels edificis, així com l’aplicació de l’u per cent cultural en els pressupostos d’obres públiques finançades per l’Estat i en els pressupos-tos de la Generalitat.

125

Les controvertides obres

Després de molts anys d’intentar solucions per a la reobertura del local, l’any 2010 la societat va obtenir una llicència d’obres per a arranjar l’edifici i actualit-zar-lo segons la normativa de seguretat i salut amb la finalitat de poder reprendre les seves activitats. El projecte l’efectuà l’arquitecte Rafael Herrera. La primera fase constava en sanejar l’edifici de les humitats i realitzar modificacions en el seu accés, instal·lant un ascensor i adequant l’entrada per a persones amb mobilitat reduïda. Les obres van començar el mes de desembre d’aquell any i comptaren amb l’ajut de 36.000 euros per part de la Diputació de Barcelona, subvenció que fou gestionada per l’Ajuntament de Cubelles.6

La recuperació, tanmateix, quedà encallada. Una vegada començades les esmentades obres, l’entitat pensava realitzar les remodelacions necessàries per deixar l’edifici en l’estat òptim per a la represa de les seves activitats, la qual cosa, segons l’arquitecte Rafael Herrera, tenia un cost d’uns 500.000 euros. Per tal de donar a conèixer el projecte d’arranjament als socis i al poble, la junta de l’entitat organitzà una exposició a la rectoria entre el 16 i el 29 d’abril de 2012, juntament amb fotografies i documents de la història de L’Aliança.

Les obres, malauradament, quedaren paralitzades per mancances econòmi-ques i això ha comportat que l’interior de l’edifici estigui actualment en unes condicions tan precàries que ni tan sols es pot accedir al pis, ja que les escales es van desmuntar per col·locar-hi l’ascensor i en aquests moments no hi ha ni ascensor ni escales. Tampoc es pot, pràcticament, accedir a la sala teatre ja que tota la zona d’entrada està desmantellada.

El desmuntatge de les dues escales comportà moltes crítiques, tant de dins com de fora de l’entitat. En reunió de junta del 17 de novembre de 2012 Angie Raspall demanà que en la propera assemblea es tingués “molt en compte el tema de les escales ja que molts socis ho comenten i estan molestos”.7 En principi només es pensava treure l’escala de la dreta per donar cabuda a l’ascensor però el responsable tècnic cregué convenient desmuntar també l’altra tot esperant la segona fase de les obres per tornar-la a col·locar.8

Amb l’edifici tancat, la junta de L’Aliança començà a cercar algunes fórmu-les per mantenir un mínim d’activitats en les quals poguessin participar els socis. D’aquesta manera, organitzà sortides a Barcelona per presenciar teatre. La co-moditat que representa desplaçar-s’hi amb autocar motivà que la proposta tingu-és una gran acceptació entre els associats. Així, el 18 de juny de 2009 es va anar al Teatre Musical Barcelona per veure l’obra La bella y la bestia: el 19 de setembre del mateix any el lloc triat fou el Teatre Poliorama, on s’hi representava Dos menos; el 12 de desembre del mateix 2009, els socis pogueren presenciar l’obra Un marit ideal al Teatre Goya, i el 12 de desembre de 2011 el destí escollit fou el Teatre Borràs, on s’escenificava Un fantasma a casa; el 4 de novembre de 2013 es tornà

Capítol XII - La darrera època

126


al Goya per assistir a la representació de Cinco horas com Mario i el 15 de gener de 2014 es visità el Teatre Villarroel per veure El crèdit.

Sortides a part, el 2011 L’Aliança formà un altre grup de teatre propi malgrat no disposar del local. Fou batejat amb el nom de Les Bambolines de L’Aliança, era dirigit per Montse Oliveres i tingué una curta durada. El 8 de juny de 2012 representà l’obra Arsènic i el celler al gimnàs de l’Institut Cubelles.

Intent de reeditar L’Atzavara

L’abril de 2012 L’Aliança intentà reeditar L’Atzavara, en una segona època, publicant un número 0 de només quatre pàgines que no tingué continuïtat. En el seu contingut, Lolo Garcia feia un article analitzant el que havia estat la revista que l’entitat edità els anys 1976 i 1977. El president Daniel Fonoll, per la seva part, explicava la situació de L’Aliança d’ençà que ell i la seva junta n’estaven al capdavant i donava a conèixer els projectes imminents. Es tracta gairebé d’una crònica del període 2008-12:

“Carta oberta del President de L’Aliança

… Arribar a estar a prop dels CENT ANYS no ha estat, ni és, ni serà fàcil. Sempre hi ha hagut molts obstacles al camí, però l’actual Junta no vol deixar d’intentar, i estem segurs d’aconseguir, que el nostre local torni a tenir un protagonisme que no hauria d’haver perdut mai en el tarannà diari de la nostra Vila de Cubelles.

Una de les darreres assemblees al teatre, abans de les obres. Al fons, d’esquerra a dreta: Salvador Estalella, Montse Antó, Angie Raspall, Rafael Herrera (arquitecte), Daniel Fonoll, Josep Maria Ollé, Lolo García i Mari Angeles Lorenzo (Foto cedida per Angie Raspall).

127

Des que el 21 de setembre de l’any 2008 vàrem fer-nos càrrec de la Societat, hem començat la nova etapa pels fonaments, que estan vistos des de diverses òptiques. En primer lloc es van reprendre els contactes amb la Casa Gran, ja que la tasca de posar de nou en marxa el local no la podem fer sols (...). Hi ha un tema molt clar, i és que els locals a la nostra vila no abunden, pel que un lloc de trobada com el nostre és a tenir en compte. En un primer moment es va fer per part de la Junta i amb la col·laboració desinteressada de moment, ja que no hi ha fons per poder assolir segons quins pagaments, de l’oficina de HOCUBARQUITECTES, encapçalat per Rafael Herrera, un estudi de l’estat de l’edifici (...) i així es van prendre les decisions definitives per al projecte definitiu d’arranjament. La principal tasta a assolir és l’aïllament acústic, ja que tot l’edifici està declarat d’interès municipal, inclosa la vivenda del costat, amb el que el soroll s’ha d’esmorteir. Per altra banda s’han de fer els arranjaments pertinents per a l’adequació a les normatives de seguretat, minusvalidesa,... Fa un any vàrem poder començar les obres a través d’una subvenció de 36.000 € per part de la Diputació de Barcelona aconseguida per l’Ajuntament. A partir d’aquí es va començar a desenvolupar el projecte integral d’arranjament de L’Aliança a través de la FAC (Federació d’Ateneus de Catalunya), a qui estem afiliats des de fa dos anys, i d’altres fonts a la “caça i captura” per poder portar a terme el projecte.

Tota aquesta relació entre l’Ajuntament de Cubelles i la Junta de L’Aliança va propiciar la signatura del primer document de col·laboració entre ambdues institucions, donat que era estrictament necessari per optar a la subvenció. Aquest primer document obliga a elaborar un “Conveni d’ús” del local (...).

En segon lloc es va pensar en activitats a poder fer sense local. Ja s’ha anat a veure tres obres de teatre a Barcelona i en tenim més de convocades. Creiem que aquesta és una bona manera de tornar a crear la necessitat de fer obres de teatre i actes al nostre local (...). També pel dia de la bicicleta es van fer samar-retes amb l’escrit “L’Aliança Sobre Rodes” que es van facilitar a tots els socis que hi van anar. Per altra banda, els anys 2009, 2010 i 2011 s’ha sortit amb una carrossa de carnaval. Les disfresses sempre han intentat fer esment al nom de la nostra societat o a algun esdeveniment.

Moltes activitats que es fan a la nostra vila ja han contactat amb nosaltres per veure la possibilitat de col·laborar i tenir un lloc per desenvolupar el que fan. El nostre local, si s’arrangés ràpidament, tindria tot el dia ple d’activitats tan diverses com grups de teatre, escacs, balls de saló, puntaires, xerrades, tennis taula (...).

Aquesta setmana Cultural 2012 volem fer-nos notar a la vila amb diverses acti-vitats: Lectura pública d’un llibre sobre Cubelles a la plaça de la Font el dia de Sant Jordi amb el lema “VIU SANT JORDI LLEGINT AMB L’ALIANÇA”, expo-sició a la rectoria de documents fotogràfics de L’Aliança amb el títol “L’Alian-ça, ahir, avui, demà i sempre”, aprofitant l’últim dissabte per fer una conferèn-cia sobre el projecte de L’Aliança, i aprofitarem per fer l’Assemblea General i la convocatòria d’eleccions per al setembre. A més, volem acabar amb un sopar de germanor al qual es pot apuntar tothom, sigui o no soci de L’Aliança.


128


També tenim en ment fer un llibre de la història de L’Aliança contactant amb persones grans de Cubelles que han viscut paral·lelament a aquest local (...). Quan el local estigui arranjat establirem a algun lloc un arxiu (...). També a aquest racó volem tenir-hi el màxim de publicacions sobre Cubelles. Tocant aquest punt voldríem fer una crida: “L’ACTUAL JUNTA NO TÉ LA MAJORIA DE LLIBRES D’ACTES NI DE DOCUMENTS QUE S’HAN ANAT PRODUINT AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE L’ALIANÇA, NI TENIM LA BANDERA NI EL BLASSÓ DE LA BALCONADA. DEMANEM A QUI TINGUI QUELCOM D’AIXÒ O QUE SÀPIGA ON ES POT TROBAR, ES POSI EN CONTACTE AMB NOSALTRES PER PODER RECUPERAR PART D’HISTÒRIA DE LA NOSTRA SOCIETAT. ÉS IMPORTANT PODER ACONSEGUIR-HO PER PODER SABER COSES DE L’ALIANÇA”.

Bé, ja no us canso més. Fa tres anys i poc vàrem fer-nos càrrec d’una Societat Cultural i Recreativa dormida, i podeu estar segurs que LA DESPERTAREM I RECUPERAREM AQUEST TEMPS PERDUT.”

Les bones intencions de Fonoll, però, han quedat de moment esva-ïdes i, malauradament, aquell mateix 2012 la junta de l’entitat patí una forta sotragada en morí, a principi de maig, Josep Maria Ollé, tresorer de l’entitat. Ollé era del barri barceloní d’Horta però feia anys que s’havia instal·lat a Cubelles, on participava intensament en el seu teixit associa-tiu. Col·laborava, entre altres facetes, a Ràdio Cubelles i estava en la llista d’ICV a les eleccions municipals de 2011. A sobre, a finals d’any, el presi-dent Daniel Fonoll informava als seus companys que havia d’absentar-se del poble per motius familiars (malaltia greu de la seva esposa) i, per tant, no podia dedicar-se a L’Aliança.9

Angie Raspall, la primera dona presidenta

El 29 de juny de 2013 es celebrà una assemblea general en què Daniel Fonoll recordà la figura de Josep Maria Ollé lloant la seva implicació i di-namisme en pro de L’Aliança i explicà als socis la situació econòmica de l’entitat, tot indicant que en aquells moments hi havia un saldo positiu de quatre mil euros.10 Fonoll va fer un resum de les activitats dutes a terme en la darrera etapa i reconegué que “s’han pres decisions de tot tipus, algunes controvertides, com l’enderroc de les escales d’entrada”. L’enca-ra president recordà que es tractava “d’una obra necessària però que ha quedat aturada per la crisi” i va concloure la seva intervenció assegurant que l’objectiu és que L’Aliança torni a ser un centre cultural, agraint el suport rebut i remarcant que “la junta sortint ho havia donat tot per dina-mitzar l’entitat”.11

129

Tot seguit es procedí a constituir la nova junta, d’acord amb l’única candida-tura presentada. Quedà for-mada per: Presidenta, Angie Raspall Sánchez; vicepresi-denta, Mari Angeles Lorenzo Corral; vicepresident segon, Vicenç Fita Blanes; secretari, Artur Vilà Querol; tresorer, Jaume Rius Figueres; vocals, Eric Lleó Membrives, Robert Monzonis Gómez, Antoni Orlau Orugo, Montserrat Antó Salom i Pilar Mallofré Bartrolí. A part dels esmentats, Lluís Millans i Josep Llagostera van començar a treballar amb la junta i a assistir a les reunions sense formar-ne part. És de destacar l’accés d’Angie Raspall a la presidència atès que per primera vegada en la història de L’Aliança aquest càrrec l’ocupava una dona. Aquesta fou la darrera assemblea celebrada per l’entitat abans de complir-se el seu centenari. Amb 123 socis,12 els objectius immediats eren preparar la cele-bració dels cent anys d’existència i, sobretot, trobar una solució per executar la segona fase de les obres.

Mentrestant, L’Aliança col·labo-rà amb l’Associació de Joves de Cube-lles en cine fòrum projectat al cinema Mediterrani. El 29 de novembre de 2013 es passà la pel·lícula La vida dels altres, dirigida per Florian Henckel i el 27 d’abril de 2014 es projectà el film Kinsey, de Bill Condon. Coin-cidint amb l’any del seu centenari, L’Aliança fou escollida per l’Ajunta-ment i per La Gresca Cubellenca, or-ganitzadora del Carnaval, per formar la carrossa de SM Carnestoltes. Així, els membres de l’entitat, van recrear la figura del fundador, Pere Escardó Pedro, en la seva condició d’india-no i van aconseguir que un total de setanta-cinc persones participessin al costat de la carrossa amb disfresses de l’època noucentista.

També amb motiu del centenari, un article de Joan Vidal i Núria Jané


130


Acte de presentació de Quaderns de Patrimoni del Garraf al Centre Social, amb Joan Vidal, Xavier Grau i Noemí Cuadra (Foto: Ajuntament de Cubelles).

A dalt, portada de la publicació Quaderns de Patrimoni del Garraf, dedicada principalment a L’Aliança. A la dreta, dos cartells corresponents a sortides teatrals de l’entitat.

131

sobre la història de l’entitat fou el tema principal de la publicació Quaderns de Patrimoni del Garraf (núm. 17), editada pel Consell Comarcal del Garraf. La pre-sentació de la revista tingué lloc al Centre Social de Cubelles el 9 d’abril de 2014, amb intervencions de Xavier Grau, en qualitat de conseller de Cultura, Patrimo-ni i Memòria Històrica del Consell Comarcal, de Noemí Cuadra, regidora de Cul-tura de Cubelles, i de Joan Vidal, qui efectuà una conferencia en què repassava la trajectòria de L’Aliança.

El futur

Arribat el centenari, cal preguntar-se quin futur li espera a L’Aliança. Ricard Gómez, president entre 1991 i 1995 i persona vinculada des de jove a l’entitat es mostra crític amb les obres realitzades –“no s’havia d’haver arribat a aquesta situació. No sé perquè van desmuntar les dues escales”– i respecte al futur és es-cèptic: “Fan falta molts diners per arreglar això i tot dependrà de la voluntat dels que manin a l’Ajuntament per donar un cop de mà”.

Hem copsat l’opinió d’altres socis que pensen de manera semblant. Un dels històrics, Joan Freixas Catllà, fill de qui va ser president abans i després de la guerra, Pere Freixas Ferrer, té aquest parer: “En el passat ja molt llunyà, pels anys quaranta, tant el meu pare com el meu oncle varen ser de la junta de L’Aliança. Jo també vaig formar part de la junta entre 2001 i 2003 i encara sóc soci en actiu. Tinc molts bons records dels anys cinquanta i seixanta, una època d’esplendor de la societat, amb cinema, ball, concerts, teatre, etc., on també s’hi celebraven festes destacades com el ball de Sant Antoni Abat o el ball de mantons amb molt bones orquestres. Tothom ho esperava amb il·lusió. Donant un gran salt en el temps, a partir de 2006 es van anar desinflant les activitats, potser perquè el local s’anava deteriorant. Ara ja fa aproximadament cinc anys que L’Aliança està tan-cada perquè s’hi van prohibir fer activitats per l’evident deteriorament de l’edifi-ci tot i que la junta va fer arranjar algunes coses imprescindibles, però l’entitat ja no ha aixecat el cap. El futur de L’Aliança el veig molt negre, sobretot per culpa de la crisi ja que la junta actual ha fet el que ha pogut. El que no entenc és a qui se li va ocórrer enderrocar les escales laterals que pugen al cafè juntament amb les seves baranes de ferro forjat. Era el que donava aquell aire “coquetó” a un local centenari que mai no havia d’arribar a aquesta situació. Crec que l’Ajunta-ment hauria pogut fer quelcom per ajudar a posar al dia aquest local centenari i emblemàtic, tenint en compte que a Cubelles no hi ha cap altre lloc per al teatre, conferències, etc. I que poblets més petits del nostre entorn tenen instal·lacions molt millors. Tant de bo que la cosa es pugui redreçar i algun dia puguem tornar a veure L’Aliança amb tot el seu esplendor d’antany, cosa que necessita de l’ajuda dels socis i, sobretot, de l’Administració.13

Pel que fa a la postura de l’Ajuntament respecte a l’entitat, la regidora de Cultura, Noemí Cuadra, afirma que “des de la regidoria mantenim converses


132


amb la junta de L’Aliança per ajudar-los i donar-los suport en temes de paga-ment d’impostos, s’està treballant per aconseguir la bonificació de l’IBI, ja que l’entitat no genera ingressos i per tant és molt difícil que assumeixi despeses. També s’ha treballat per la celebració o commemoració del seu aniversari. Han participat del Carnaval portant la carrossa del Carnestoltes. Col·laborem també en l’edició d’aquest llibre i l’exposició fotogràfica sobre el centenari”. Pel que fa a les obres, la regidora assegura que “s’està treballant i estem en contacte amb la Diputació i altres ens supramunicipals per desencallar el projecte d’obres de la Societat Recreativa l’Aliança, un edifici catalogat de gran valor històric, necessari com a equipament cultural per tirar endavant projectes que no tenen cabuda en altres espais. És un edifici emblemàtic que forma part de la història i la vida de molts dels nostres ciutadans i de la cultura del nostre municipi, ja que en ell s’hi han celebrat actes diversos i ha estat un espai de debat i relació, on hi han vingut nombroses personalitats. Per tant, seria interessant poder fer les obres per obrir aquest espai a la ciutadania, poder fer un conveni d’usos com ja hi havia hagut entre l’Ajuntament i l’entitat, i que poguéssim gaudir de l’espai tots plegats”.14

La directiva actual té clar que el futur de l’entitat és complicat i que costarà reactivar-la. Per això demana un suport el més ampli possible. L’opinió de la pre-sidenta, Angie Raspall, compartida pels seus companys de junta, és aquesta: “La fita de la junta actual està centrada en aconseguir acabar les obres i tornar a obrir les portes, que mai s’haguessin hagut de tancar. Però sense el suport dels socis, del poble de Cubelles i de l’administració pública, això serà del tot impossible. No volem mirar el futur amb tristesa, sinó amb esperança, desitgem que tothom reaccioni i faci que aquest projecte sigui una realitat, que en puguem gaudir tots ara i futures generacions. Entre tots hem de fer possible que les portes de L’Aliança es tornin a obrir i així recuperar Els Pastorets, exposicions, conferèn-cies, concerts, cinema fòrum, obres teatrals, etc. En una paraula, gaudir d’un espai viu, on tothom pugui fer la xerradeta o senzillament trobar-se i compartir bons moments. Cubelles, es mereix recuperar aquest local emblemàtic que molts pobles voldrien tenir.”15

Epíleg

Al llarg d’aquest llibre s’ha posat de manifest que L’Aliança, en els seus cent anys d’existència, ha estat el motor cultural i recreatiu de Cubelles en diverses etapes, que ha passat per moltes vicissituds i que, fins i tot, ha estat identificada amb diferents opcions polítiques malgrat que la seva finalitat, com assenyalen els estatuts des de la seva fundació, és la “d’oferir esbarjo i diversió per als socis”. És evident, però, que s’ha projectat molt més enllà de la seva dinàmica interna i ha incidit i transcendit en gran manera en la vida cultural i social de Cubelles. Són moltes les persones que han abocat esforços, voluntats i il·lusions en aquesta en-titat i són molts els vilatans que han gaudit de les seves instal·lacions, bé assistint o

133

La majoria de membres de la junta de L’Aliança en l’any del centenari de l’entitat: Lluís Millans, Montse Antó, Vicenç Fita, Artur Vilà, Angie Raspall, Robert Monzonis, Pilar Mallofré i Jaume Rius (Foto: Montse Torrado).


134


participant de les diverses activitats programades, bé reunint-se al cafè per estrè-nyer la convivència ciutadana tot passant una estona agradable. No hi ha dubte que L’Aliança ha estat un dels valors socioculturals més importants de Cubelles.

La sala de L’Aliança ha estat utilitzada per una dilatada sèrie d’entitats o col-lectius de la vila per realitzar-hi actes culturals o, simplement, reunions: Centre Catequístic Parroquial, Confraria de Sant Antoni Abat, CF Cubelles, Centre d’Es-plai l’Espetec, Cor l’Espiga, Coral Els Estels, Coral Charlie Rivel, Grup Rialles de Cubelles, Ràdio Cubelles, Grup de Teatre del Casal de Cultura, Asociación Cultural Andaluza Pep Ventura, Agrupació de Balls Populars, Escola Charlie Rivel i altres associacions veïnals i partits polítics. Per tot això, és lamentable veure com està actualment la part interior de l’edifici i és preocupant i desesperant que ja porti uns anys d’aquesta manera. Certament, no s’havia d’arribar a aquesta situ-ació però ara ja no hi ha volta de full i cal encarar un futur en què tothom està d’acord que ha de ser l’administració pública, amb l’Ajuntament al capdavant, qui ha de treure L’Aliança de l’atzucac en què es troba, amb el corresponent suport de la junta i els socis, és clar.

El centenari, doncs, només ha de ser el punt i seguit d’una trajectòria que mereix tenir continuïtat i d’un patrimoni que cal preservar i potenciar. Com vam dir en l’informe sobre el valor històric de l’edifici de L’Aliança, aquest no sola-ment té un valor material sinó també un valor immaterial associat que és inne-gable: el sentiment col·lectiu del poble de Cubelles. Amb la publicació d’aquest llibre, a més de divulgar la singladura de L’Aliança, espero també posar el granet de sorra per desencallar la situació en què es troba aquesta entitat que forma part inseparable de la història contemporània de Cubelles i és un dels principals patrimonis culturals de la vila.

1 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’assemblea general del 22 de juny de 2008.2 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’assemblea general del 21 de setembre de 2008.3 Ibídem.4 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 18 d’abril de 2009.5 Acord de l’assemblea general de l’11 d’abril de 2010.6 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’11 de gener de 2009.7 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 17 de novembre de 2012.8 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’assemblea general del 28 d’abril de 2012. El president Daniel

Fonoll explica que “una escala ha de desaparèixer per posar l’ascensor i l’altra, com que se sustenta sobre el sostre que s’ha de refer, no es pot reforçar”.

9 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta del 17 de novembre de 2012.10 Llibre d’actes de L’Aliança. Acta de l’assemblea general del 29 de juny de 2013.11 Ibídem.12 Ibídem.13 Text manuscrit de Joan Freixas Catllà lliurat a l’autor el 23 de juny de 2014.14 Text de Noemí Cuadra lliurat per e-mail a l’autor en data de 17 de juny de 201415 Text d’Angie Raspall lliurat per e-mail a l’autor en data de 4 de juny de 2014.

135

Els presidents de L’Aliança

Malgrat no disposar del llibre d’actes antic, tenim referència dels presidents que hi hagué a partir de 1920:1

Isidre Fontanals Ventura (1920-1922)Lluís Poch Creus (1924-1926)Pere Rovirosa Escardó (1928-1930)Florenci Fontanals Vivó (1930-1931)Pere Màrtir Socias Creus (1931-1933)Cristòfol Ivern Güell (1933-1935)Pere Freixas Ferrer (1935-1943)Junta Gestora (1944)Joan Lleó Monjo (1945-1947)Josep Albet Carbonell (1947-1949)Joan Freixas Ferrer (1949-1952)Melcior Güell Soler (1952-1953)Joan Lleó Monjo (1953-1955)Josep Capdet Fontanals (1955-1957)Josep Albet Carbonell (1957-1960)Joan Lleó Monjo (1960-1962)Joan Rovirosa Ferrer (1962-1964)Rafael Ibáñez Sabater (1964-1966)Gonzalo Melendo Miranda (1966-1968)Antoni Pineda Gavaldà (1968-1970)Pere Gelabert Nadal (1970-1976)Josep Maria Rossi Bertran (1976-1980)Joan Fuster Parés (1980-1984)Lluís Pineda Gavaldà (1984-1990)Ricard Gómez Arnuat (1990-1995)Francesc Andreu Falseto (1995-2004)Joan Martínez Escofet (2004-2008)Daniel Fonoll Valls (2008-2013)Maria Àngels Raspall Sánchez (2013- )

1 En El Full de Cubelles nº 20 (maig de 1988) es publicava la llista entre 1920 i 1988. A partir d’aquí l’hem trobada en els llibres d’actes més recents que té la junta de l’entitat.

136


Pere Escardó Pedro deixà en herència el local de L’Aliança a l’entitat (ASLA).

137

Fons documentals

Arxiu de l’autor (AA)

-Avui (14 d’abril de 1978).

-El Full de Cubelles.

-Estatuts de la Societat l’Aliança.

-Informe tècnic sobre el valor històric de l’edifici de L’Aliança realitzat per Joan Vidal i Núria Jané.

-L’Atzavara.

-Mundo Diario (20 d’agost de 1976).

-Programes de la Festa Major de Cubelles.

-Programes de la Setmana Cultural.

-Setmanari de Vilanova i la Geltrú.

-Documents diversos.

Arxiu del Govern Civil de Barcelona (AGCB)

-Llibre de Registre d’Associacions.

-Expedient del Círcol Cubellenc (1122.0). Capsa 104.

-Expedient de la Cooperativa l’Aliança (9543.0). Capsa 366.

-Expedient del Centre Català de Cubelles (16799.0). Capsa 579.

Arxiu del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell

-Anuaris de l’entitat (2001-2013).

-Quaderns culturals.

Arxiu Municipal de Cubelles (AMCUB)

-Correspondència d’entrada (1939-1970).

-Correspondència de sortida (1914/1931).

-Correspondència de sortida (1956-1970).

-Expedient del clos del Sr. Marquès (1932-33).

138


-Fons d’obres de teatre antigues.

-Llibre d’actes del Ple (1936-37)

-Llibre d’actes del Ple (1998 i 2011).

-Padró de registre de finques urbanes (1922.

-Registre d’altes de la contribució industrial (1917 i 1936).

Arxiu Parroquial de Cubelles (APC)

-La Veu de Santa Maria (1959-60).

-La Veu de Santa Maria de Cubelles (1963-64).

Arxiu de la Societat L’Aliança (ASLA)

-Llibre d’actes (1990-2014).

-Documents de cessió del local a l’entitat.

-Cartells diversos.

Consultes on-line

-Diari de Vilanova (2001-2014): www.diaridevilanova.cat/hemeroteca.

-Hemeroteca de l’Ajuntament de Cubelles: www.cubelles.cat/actualitat/no-ticias/.

-La Vanguardia (1914-2014): www.lavanguardia.comhemeroteca/index/.

-La Veu de Catalunya (1914-1937): www.bnc.cat/digital/veu_Catalunya/.

-Ràdio Cubelles: www.radiocubelles.com/online.

-Societat L’Aliança: assoaliança.blogspot.com.es/

-Villanueva y Geltrú (1942-1979): xacpremsa.cultura.gencat.cat.

Fotografies

-Arxiu d’Antoni Pineda Gavaldà (AAP).

-Col·lecció de Joan Freixas Catllà.

-Col·lecció d’Isidre Rosell Gual.

-Fotos de diversa procedència la qual s’esmenta al peu de cadascuna d’elles.

139

BIBLIOGRAFIA

BLANCH, Marta i PUJOL, Joan: ¡Fiesta de Chicos y Grandes!, Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978). Ajuntament de Cubelles, 2004.

BROTONS, Xavier; PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Els carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles, 1994.

FONOLL, Núria; PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Cor l’Espiga. Una història centenària (Cubelles 1900-2000). Cor l’Espiga. Cubelles, 2000.

MARTÍNEZ, Xavier; VIDAL, Joan: El Centre Catequístic Parroquial de mossèn Miquel Estruch (1946-1957). Ajuntament de Cubelles i Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles, 2002

MARTÍNEZ, Xavier; VIDAL, Joan: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles, 2009.

PINEDA, Antoni: Jutges de Pau de Cubelles: Una història de servei. Dins de l’Anu-ari 2002 del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell.

PINEDA, Antoni; MARTÍNEZ, Xavier: El comerç i els oficis a Cubelles. Dins de l’Anuari 2004 del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell.

PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Història gràfica de Cubelles (1900-1970). Ajun-tament de Cubelles, 1995.

PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan i altres: Història gràfica de Cubelles (1970-2000). Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, 2001.

PONS i Guillamon, Xavier: Els anys del Dr. Remigi Juncà. Cubelles (1926-1936). Notes de la República. Ajuntament de Cubelles, 1997.

TRAVÉ Alfonso, Manuel: Recuerdos de la familia Travé Alfonso. Desde mediados del siglo XIX hasta 1941. Edició privada. Barcelona, 1997.

VIDAL, Joan; PINEDA, Antoni: Les caramelles de Cubelles (1900-1990). Un reflex de la vida local d’aquest segle. Ajuntament de Cubelles, 1991.

VIDAL, Joan; PINEDA, Antoni: Festes, costums i tradicions populars de Cubelles. Ajuntament de Cubelles, 1993.

VIDAL i URPÍ, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cu-belles a través de la seva entitat pionera. Ajuntament de Cubelles, 2006.

140

Agraïments

En l’apartat d’agraïments, haig d’esmentar un cop més i en primer lloc l’An-toni Pineda Gavaldà, per l’aportació del seu inestimable arxiu fotogràfic. Altres persones a qui agraeixo la cessió de moltes fotos i documents són Isidre Rosell Gual i Joan Freixas Catllà. El meu agraïment el faig extensiu a Núria Jané Orpí, arxivera municipal, per la seva valuosa col·laboració en l’apartat documental, a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, encapçalada per Noemí Cuadra Soriano, per la seva predisposició a editar aquest treball, igual com als meus companys de la junta de l’Institut d’Estudis Penedesencs, presidida per Ramon Arnabat Mata, i als del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. I agrair també de forma es-pecial a Angie Raspall Sánchez, actual presidenta de L’Aliança, i a la junta actual de l’entitat el seu suport i col·laboració. A Xavier Martínez Roig, per la revisió dels textos, al meu fill, Josep Vidal López, pel disseny de la portada, i a Javier Rodríguez Escribano, per la seva acurada tasca en la composició d’aquest llibre.

Així mateix, dono les gràcies a altres persones que també han aportat fotos, documentació o informació oral:

Montse Antó Salom

Marta Aviñó Poch

Maria Neus Capdet Granell

Xavier Coll Montané

Jordi Estalella Ivern

Salvador Estalella Montaner

Maria Àngels García Ibáñez

José Manuel García Izquierdo

Montse Gelabert Escardó

Ricard Gómez Arnuat

Ramon Gómez Marcillas

Carme Hernández Roca

Joan Imbernon Gibert

Koldo Lanaspa Ordaz

Luis Lanaspa Pérez

Joan Josep López Ferrer

Maria Teresa Martínez Fontanals

José Manuel Martínez García

Yolanda Milà Enrique

Jose Ordaz Oliva

Maria Pedro Aviñó

Salvador Poch Güell

Montse Torrado Cano

Lluïsa Torres Pliego

Susi Vidal Urpí

Maria Urpí Aviñó

141

Índex

Presentació...........................................................................................................7

I. El naixement de l’entitat.............................................................................9

Els orígens.........................................................................................................9

La fundació.......................................................................................................9

Els estatuts.......................................................................................................12

La inauguració................................................................................................13

Membres destacats de l’entitat......................................................................14

El “cafè de dalt”...............................................................................................15

II. Actes culturals i lúdics.............................................................................17

El ball i les festes.............................................................................................17

El grup de teatre de l’entitat.........................................................................20

Les caramelles de L’Aliança...........................................................................23

III. La Cooperativa L’Aliança..........................................................................27

Les juntes directives.........................................................................................31

IV. Els anys de la República i de la Guerra Civil.................................. 35

La inauguració del cinema............................................................................ 35

La Festa Major................................................................................................ 38

El Centre Català i L’Aliança.......................................................................... 41

Les eleccions municipals de 1934................................................................ 45

L’entitat, durant la Guerra Civil................................................................... 46

V. De la postguerra a mitjan anys setanta............................................ 49

L’única societat del poble............................................................................. 49

L’Aliança i la Festa Major.............................................................................. 51

El teatre autòcton.......................................................................................... 53

Altres activitats............................................................................................... 54

Els conjunts musicals......................................................................................59

El Club de Futbol Cubelles es gestà a L’Aliança........................................60

Nous costums i el teatre de l’Espetec.........................................................60

142


VI. El cinema de L’Aliança..............................................................................63

Aspectes diversos.............................................................................................63

La principal diversió del poble......................................................................64

La darrera etapa..............................................................................................65

VII. Els anys de la transició..........................................................................69

Canvi de rumb, el 1976...................................................................................69

Posicionament en contra de la tèrmica......................................................70

Les “Tres hores de cançó” a Cubelles............................................................72

La Marxa de la Llibertat passa pel poble......................................................75

L’Entesa per Cubelles i L’Aliança..................................................................76

Altres actes i polèmiques de finals dels setanta............................................78

VIII. La revista L’Atzavara...............................................................................81

IX. La Setmana Cultural de Sant Jordi......................................................87

Els inicis...........................................................................................................87

L’Aliança assumeix l’organització: la senyera, al balcó...............................88

El període 1977-1982......................................................................................89

L’Ajuntament s’implica en l’organització.....................................................91

X. La “sala”, centre cultural del poble......................................................95

La dècada dels vuitanta..................................................................................95

El Concurs de Roses.......................................................................................97

El Grup Rialles de Cubelles i L’Aliança......................................................101

Els Pastorets i el Grup de Teatre del Casal de Cultura...............................102

Reportatge a El Full de Cubelles.....................................................................102

Nova junta i obres de restauració el 1991...................................................104

Punt de referència de Cubelles...................................................................108

El conveni amb l’Ajuntament i el Diploma de Reconeixement de la Vila...110

XI. Temps de dificultats i grup d teatre propi......................................113

L’entitat, al tombant de segle......................................................................113

El grup de teatre La Tramoia.......................................................................114

Dimissions en cadena...................................................................................118

Catalogació de l’edifici i dues candidatures per primer cop...................119

El període 2004-2008....................................................................................120

143

XII. La darrera època......................................................................................123

Nova junta, amb Daniel Fonoll de president.............................................123

L’Aliança, declarada Bé Cultural d’Interès Local......................................124

Les controvertides obres..............................................................................125

Intent de reeditar L’Atzavara.......................................................................126

Angie Raspall, la primera dona presidenta................................................128

El futur............................................................................................................131

Epíleg.............................................................................................................132

Els presidents de L’Aliança..........................................................................135

Fons documentals...........................................................................................137

Bibliografia........................................................................................................139

Agraïments........................................................................................................140

Índex....................................................................................................................141

REQUADRES DE TEXT

Pere Escardó Pedro, el fundador....................................................................11

La “catalaníssima societat L’Aliança” i la Festa Major de 1933.....................39

La família Aviñó i el cafè de l’entitat..............................................................55

Els presidents del període 1939-1976.............................................................56

Mostra de pel·lícules documentades (1956-1962).........................................67

El nou caire del cafè........................................................................................98

Índex

Grup d’Estudis Cubellencs

Amics del CastellSocietat Recreativa i Cultural

L’Aliança

Amb la col·laboració de: