els motius protocol·litzats d’infermeria més demandats foren el de “ferida”,“símptomes

Download Els motius protocol·litzats d’infermeria més demandats foren el de “ferida”,“símptomes

Post on 21-Sep-2018

219 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Comunicacions Orals BreusSessi 2

  • VENTILACI MECNICA NO INVASIVA EN UN SERVEI

    DURGNCIES

    F. Xavier LOPEZ ALTIMIRAS*, J. Antonio GUTIRREZ ZUBIAURRE*, Manuela ALONSO GONZLEZ, Mari Luz LPEZ JARIOD,

    Ins DAZ FERNNDEZ, Marta OLIV GMEZ. Hospital de Mollet, Servei dUrgncies, metge (*), infermera (**)

    INTRODUCCI La Ventilaci no invasiva (VNI) s un dels recursos teraputics que ms ha modificat el pronstic i evoluci de un ampli ventall de pacients amb insuficincia respiratria en els ltims anys. Recentment sha dissenyat en el nostre servei un full de registre dinfermeria dels pacients sotmesos a VNI. OBJECTIU Analitzar les caracterstiques dels pacients sotmesos a VNI en el nostre servei durgncies, els diagnstics, evoluci i adequaci de la indicaci del tractament. A ms es pretn validar el full de registre dinfermeria, i modificar-lo si cal, per a que permeti obtenir-ne la informaci ms rellevant possible. METODOLOGIA Es revisen les dades bsiques dels pacients partint del full especfic de registre dinfermeria dels pacients sotmesos a VNI i es revisen les dades dels historials clnics. RESULTAT Ens revisen 27 casos corresponents als mesos de novembre i desembre 2011. Es recullen 27 casos, 17 homes i 10 dones, amb un promig de edat de 71 anys (46-89). En 24 casos (88.9%) es va aplicar BIPAP i en 3 CPAP. Els diagnstics dels pacients va ser: 13 MPOC (48%), 4 obesitat-hipoventilaci (14.8%), 6 insuficincia respiratria no MPOC (22.2%), 3 pneumnies (11.1%). En 18 casos (67%) es va considerar xit de tractament, definit com milloria clnica i de parmetres gasomtrics. Dels 9 casos que es va considerar fracs teraputic hi va haver 3 defuncions. Dels 9 fracassos 6 pacients es van considerar com palliatiu per ordre de no intubaci decidida prviament al inici de la VNI. CONCLUSIONS La VNI s una modalitat teraputica extremadament til en pacients amb insuficincia respiratria, amb un alt ndex dxit si sacompleixen els criteris acceptats. La seva utilitzaci en un Servei durgncies s perfectament factible. Disposar de un full de registre dinfermeria amb les dades bsiques dels pacients facilita el seguiment dels mateixos i posteriors revisions ms detallades.

  • REVISI DE LES CEL.LULITIS INFECCIOSES VISITADES A URGNCIES DURANT 18 MESOS

    Ferran Llopis Roca; Carles Ferr Losa; Anna Centellas Oller; Silvia Sol Muoz; Javier Jacob Rodrguez; Ignasi Bards Robles

    Hospital Universitari de Bellvitge Introducci: La cel.lulitis infecciosa (CI) s motiu de consulta freqent al Servei d'Urgncies (SU). El diagnstic sol ser clnic i el tractament antibitic empric s efectiu en la majoria dels malalts.Objectiu: Revisar les caracterstiques generals i evoluci dels pacients amb CI comunitria visitades en un SU. Metodologia: Estudi descriptiu retrospectiu dels malalts atesos en un SU (gener 2009 - juny 2010) amb diagnstic de CI. Excloem: infecci ferida quirrgica, complicacions lceres diabtiques i CI secundries a venopunci. Dades analitzades: edat, gnere, comorbilitat, presentaci clnica, parmetres analtics, microbiologia, tractament antibitic empric, dest a lalta i reconsulta al SU. Resultats: Documentem 450 episodis, edat mitja 62,46 17,54 anys, 270 (60%) dones. Condicions de comorbilitat ms freqents: diabetes mellitus (21%), insuficincia cardaca congestiva (13%), neoplsia (12%); insuficincia venosa crnica (24%), cirurgia prvia (15%), cel.lulitis prvia (12%). Forma de presentaci ms freqent: combinaci de dolor, placa, edema i/o febre (81%). Exploraci fsica: eritema (96%), edema (87%), dolor (81%), porta dentrada (42%), febre (23%), supuraci (10%), adenopatia (5%). La durada mitja dels smptomes s 5,66 6,7 dies i la localitzaci ms freqent les extremitats inferiors (75%). Realitzem estudi microbiolgic en 144 pacients (33%), 60 positius (42% dels estudiats). S aureus (15 episodis) s el microorganisme ms freqentment allat. Lantibitic empric ms prescrit s amoxicil.lina-clavulnic (78%). Ingressen 43 (9,6%) pacients, reconsulten l11,8% i no es registra cap exitus. En els pacients ingressats s significativament ms freqent (p

  • GESTI DE LA DEMANDA EN ATENCI CONTINUADA. RESOLUCI PER INFERMERIA.

    Slvia Sols Vidal; Teresa Farreny Torn; Jaume Farr Mateos; Antoni Josep Labranya Beltran; Nria Vallverd Rosinach; Esther Ortega Sans

    ICS; PAC Les Borges Blanques. INTRODUCCI: Formem part dun equip ACUT en un PAC duna zona rural. Davant lincrement de la visita espontnia, es crea el sistema de Gesti de la Demanda per part dinfermeria, amb lobjectiu de ser resolutiva, donar resposta i solucionar problemes de salut. El nostre centre posa en marxa el circut de Gesti de la Demanda l1 de Juny de 2009. OBJECTIU: Valorar la capacitat dinfermeria ACUT en la resoluci de la visita en el nostre centre i elaborar protocols actualitzats dels diferents motius de consulta assumibles per infermeria. Estudiar els casos de Gesti de la Demanda resolts i no resolts per infermeria en els diferents motius protocollitzats en el nostre PAC. METODOLOGIA: Estudi descriptiu transversal de la poblaci que acudeix al centre espontniament en el perode dun any en horari dAtenci Continuada. Sestudia la poblaci atesa per infermeres ACUT. RESULTATS: Dun total de 1406 casos (protocollitzats i no protocollitzats), 663 (47,1%) es varen resoldre per infermeria; 738 (52,5%) varen ser derivats a altre professional. Del total de motius protocollitzats: 1034 (excloent el motiu altres), la infermera va resoldre un total de 553 casos (54,5%). Els motius protocollitzats dinfermeria ms demandats foren el de ferida,smptomes respiratoris de vies altes i odinofgia, tots ells en adults i amb un nivell de resoluci del 72,3% pels casos de ferida, del 41,8% pels casos de smptomes respiratoris de vies altes, i del 65,9% pels casos dodinofgia. CONCLUSI: La infermera en els serveis dAtenci Continuada juga un paper rellevant i pot solucionar la demanda en gran part dels motius protocollitzats amb un alt grau de resoluci. Mitjanant els protocols adaptats, la infermera disposa de ms autonomia i presa de decisi. Cal continuar en aquesta lnia i adaptar protocols a les necessitats i a la demanda especfica de cada centre.

  • Diseo de una herramienta para la estimacin de necesidades de profesionales en un

    Servicio de Urgencias Peditrico

    Dr. Flix Muiz Llama, Dr. J.A. Rbano Rodrguez, Dr. J.A. Balaguer Santamara,Dra. C. Gras Balaguer.

    Hospital General Catalunya. Servicio de Pediatra Introduccin: La enorme variacin de la carga asistencial en un Servicio de Urgencias Peditrico (SUP) hace muy difcil la programacin eficiente de la distribucin de sus profesionales. Objetivos: Disear una herramienta informtica que permita modelizar las necesidades de profesionales en un SUP, teniendo en cuenta las variaciones horarias, diarias y mensuales. Material y Mtodos: Se analiz la distribucin de visitas en el SUP de Capio-Hospital General de Catalunya del ao precedente. Atendiendo a la variable hora, y partiendo del percentil 70, se efectu una inferencia secuencial segn las variables da de la semana y mes del ao. Resultados: Se dise una hoja de clculo que, atendiendo a las variables descritas, permite efectuar diversas simulaciones. Por ejemplo, variando el nmero de profesionales mdicos disponibles (y su mbito de responsabilidad), la aplicacin facilita una estimacin terica del tiempo de espera de las visitas. Conclusin: Es posible el diseo de una herramienta que nos ayude a mejorar la distribucin de personal partiendo del comportamiento de la carga asistencial en aos precedentes. Dicha herramienta debera validarse en situacin real para verificar su fiabilidad.

  • Valoracin del SET (Sistema espaol de triaje) en el servicio de urgencias (adultos).

    Enma.Mora, Mar Snchez, Vanessa Obea, Blanca.Marco, Silvia Bernet, Silvia Marin, Urgncies Hospital de Sabadell

    En nuestro centro existe un sistema de triaje que realiza enfermera desde el ao 2004. Siguiendo las recomendaciones de las sociedades cientficas ms relevantes en respuesta al aumento de la demanda asistencial se implant el SET junio 2010 Justificacin No existe bibliografa previa que compare el antes y el despus de la implantacin del SET partiendo de una base de triaje enfermero anterior Objetivos Determinar qu efecto ha tenido la implantacin del triaje estructurado en el servicio Evaluar su aceptacin por parte del personal Metodologa Estudio observacional prospectivo descriptivo. Especificar tiempos de espera desde entrada administrativa hasta realizacin triaje enfermero, tiempos medios desde triaje/visita mdica por niveles de prioridad, comparndolos con los mismos tiempos antes de la implantacin del SET. Periodos: primer semestre 2010 y 2011. La medicin de satisfaccin de los profesionales se hizo con encuestas annimas y voluntarias especficas para cada colectivo asistencial. Partiendo de N= 176 se repartieron 129 encuestas a enfermera con 10 tems y 47 encuestas mdicas con 8 tems Resultados El tiempo de espera ha mejorado un 16.07% (tiempo medio 2010 9.89 vs 2011 8.30) desde la entrada administrativa hasta triaje. En global se ha mejorado la asistencia media en un 8.53% (16.4 minutos menos de demora).Por niveles: MBITO GLOBAL 1 2 3 4 5 GENERAL -8.53% -38.3% +91.6% -52.5% -32.1% -63.1% Analizamos 84 encuestas enfermeras y 37 mdicas. Globalmente estn de acuerdo con el SET pero medicina argumenta ms dificultad para trabajar (69%) por la poca especificidad de los motivos de consulta (59.45%). Enfermera se siente arropada legalmente (63%)pero considera que no se respetan los tiempos de visita por prioridades (42% dependiendo de la guardia vs 36% poco). Conclusiones La implantacin del SET ha mejorado los tiempos de espera. Enfermeria encuentra respaldo legal. Divergencia entre la percepcin del cumplimiento de las prioridades.

  • BACTERIURIA ASIMPTOMTICA I DAVALLADA FUNCIONAL EN OC