manual de procediments d’infermeria 2002-2004 · 4 colecció bhb núm.5.manual de procediments...

1

Manual de Procediments d’Infermeria 2002-2004

Manual deProcedimentsd’Infermeria2002-2004BHB 5

3

SCIASHospital deBarcelonaGrup Assistència

4

Colecció BHBNúm. 5. Manual de Procediments d’Infermeria 2002-2004

4a. edició: 2002Edita: SCIASImpressió: NOVATESA Gràfiques S.L.D.L.: B-1.517-9893-17982

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1. Generals

1.1. Adaptador penià per a l’home (col·lector) . . 191.2. Administració de medicaments. Generalitats 211.3. Administració de medicaments per bomba

d’infusió APM® . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

1.4. Administració de medicaments per bombad’infusió IVAC 591/598®

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291.5. Administració de medicaments per bomba

d’infusió Provider 5500® . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

1.6. Administració de medicaments per bombade nutrició enteral Micromax 200®

. . . . . . . . . . . . . 371.7. Administració de medicaments per bomba

de xeringa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 381.8. Administració de medicaments per sonda . . 431.9. Administració de medicaments per via

endovenosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451.10. Administració de medicaments per via

inhalatoria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 491.11. Administració de medicaments per via

intramuscular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 551.12. Administració de medicaments per via

oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 591.13. Administració de medicaments per via

rectal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 641.14. Administració de medicaments per via

subcutània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 681.15. Administració de medicaments per via

sublingual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 711.16. Administració de medicaments per via

tòpica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

5

Índex general

6

1.17. Administració de medicaments per viatranscutània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

1.18. Aïllaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 811.19. Alerta nutricional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 881.20. Alta del pacient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 921.21. Apòsit de la via venosa perifèrica . . . . . . . . . . . . . . 941.22. Aspiració de secrecions a cegues . . . . . . . . . . . . . . 961.23. Aspiració traqueal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 981.24. Balanç de líquids . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1001.25. Baló de contrapulsació intraaòrtica . . . . . . . . . . . . 1031.26. Cabal cardíac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1071.27. Canvi de cànula de traqueostomia . . . . . . . . . . . . . 1081.28. Carro d’aturada. Revisió i precinte . . . . . . . . . . . . . 1101.29. Catèter de Swan-Ganz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1261.30. Catèter peridural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1281.31. Cateterització arterial radial i femoral . . . . . . . . . 1331.32. Cateterització venosa perifèrica i central . . . . 1361.33. Catèters femorals. Extracció

postangioplastia coronària transluminal percutània (ACTP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146

1.34. Citostàtics. Administració i extravasació . . . . 1491.35. Coma. Valoració i focalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1541.36. CPAP (pressió positiva contínua en vies

aèries) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1591.37. Crioteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1631.38. Cura de ferida quirúrgica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1651.39. Cures post mortem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1671.40. Determinació de sang oculta en femta . . . . . . . 1681.41. Dieta oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1711.42. Documentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1751.43. Documentació: Alta d’infermeria . . . . . . . . . . . . . . . 1751.44. Documentació: Cures d’infermeria a l’alta

d’UCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1771.45. Documentació: Educació al pacient

i planificació per a l’alta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1801.46. Documentació: Educació sanitària . . . . . . . . . . . . . 183

1.47. Documentació: Ingrés d’infermeria . . . . . . . . . . . . 1861.48. Documentació: Nutrició artificial parenteral

total i enteral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1921.49. Drenatge pleural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1951.50. Electrocatèter: marcapàs extern . . . . . . . . . . . . . . . . 2041.51. Ènema de neteja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2051.52. Escala d’Aldrete . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2061.53. Escala de Barthel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2091.54. Escala visual analògica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2161.55. Esput induït . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2211.56. Extracció de sang venosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2241.57. Gastrostomia endoscòpica percutània (PEG) 2261.58. Glucosa en sang capil·lar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2311.59. Hemofiltració i diàlisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2321.60. Higiene de la boca del pacient intubat

o inconscient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2441.61. Higiene dels genitals de la dona . . . . . . . . . . . . . . . . 2451.62. Higiene dels genitals de l’home . . . . . . . . . . . . . . . . . 2471.63. Higiene del pacient enllitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2481.64. Higiene dels ulls del pacient inconscient . . . . 2501.65. Ingrés del pacient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2511.66. Inspiròmetre d’incentiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2531.67. Intubació endotraqueal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2561.68. Mesurament de la pressió venosa central

(PVC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2591.69. Mitges de compressió decreixent . . . . . . . . . . . . . . 2621.70. Mobilització de pacients amb postures

ergonòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2641.71. Monitorització de la pressió intracranial

sistema Camino . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2861.72. Monitorització de pressions: TA, PPS, PPD,

PVC, AE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2891.73. Monitorització de la saturació d’oxigen

al golf de la jugular (SJO2) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2901.74. Neteja del material, utillatge i superfícies

de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294

7

8

1.75. Nutrició artificial: enteral i parenteral . . . . . . . . . 2991.76. Ortostatisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3101.77. Ostomia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3111.78. Oxigenoteràpia amb mascareta i amb

ulleres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3221.79. Paracentesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3281.80. Pericardiocentesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3301.81. Perm-cath . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3331.82. Port-a-cath . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3381.83. Postoperatori immediat. Pla de cures

de la UH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3471.84. Presa de constants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3491.85. Presa de freqüència cardíaca per

auscultació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3541.86. Privacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3551.87. Pulsioximetria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3571.88. Punció arterial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3591.89. Punció articular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3611.90. Punció lumbar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3641.91. Rasurat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3651.92. Reanimació cardiopulmonar en l’adult.

Suport vital bàsic i avançat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3761.93. Recollida de mostres per a anatomia

patològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3891.94. Recollida d’orina no estèril . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3911.95. Recomprovació pretransfusional de la

compatibilitat ABO d’hemoderivats . . . . . . . . . . . 3941.96 Rentat del cabell del pacient enllitat . . . . . . . . . . . 3971.97. Rentat de mans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3991.98. Respirador portàtil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4031.99. Restricció física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4061.100. Retirada de drenatge postcirurgia

cardíaca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4121.101. Revisió de l’habitació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4141.102. Risc de caiguda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4171.103. Sondatge gàstric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 419

1.104. Sondatge vesical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4211.105. Test de diagnòstic en orina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4291.106. Toracocentesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4311.107. Transfusió de sang i derivats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4331.108. Traqueostomia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4371.109. Traspàs del pacient amb el sistema Glider®

. . 4381.110. Úlceres per pressió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4411.111. Via mantigunda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451

2. Nounats i pediatria

2.1. Administració de fàrmacs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4552.2. Alimentació artificial per unidosis (biberó) . . 4582.3. Alimentació parenteral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4602.4. Alletament matern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4622.5. Aspiració de secrecions del nounat intubat . . 4682.6. Biberó: preparació i conservació . . . . . . . . . . . . . . . . 4702.7. Cateterització venosa central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4732.8. Cateterització venosa perifèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4752.9. Cateterització umbilical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4772.10. Cura del nounat intubat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4792.11. Cures del cordó umbilical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4822.12. Determinació quantitativa de sucres

redutors en orina i femta (clinitest) . . . . . . . . . . . . . 4832.13. Exsanguinotransfusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4852.14. Fototeràpia al nounat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4882.15. Hemofiltració artèrio-venosa contínua

(HAVC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4892.16. Heparinització catèter venós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4942.17. Higiene diària del nadó (nius) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4962.18. Higiene diària del nounat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4992.19. Higiene ocular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5012.20. Incubadora de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5022.21. Ingrès del nen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5072.22. Ingrès d’un nen a urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5102.23. Ingrès a la unitat de neonatologia . . . . . . . . . . . . . . 516

9

10

2.24. Intubació endotraqueal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5182.25. Lactància artificial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5202.26. Neteja del bressol a l’alta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5212.27. Neteja de la incubadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5222.28. Oxigenoteràpia amb Hood

o campana d’oxigen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5242.29. Profilaxi ocular del nounat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5252.30. Punció lumbar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5262.31. Recollida o control de diüresi a través

de bossa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5272.32. Sondatge orogàstric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5282.33. Test de la suor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5292.34. Tirallets o bomba extractora de llet materna 5342.35. Toracocentesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 538

3. Recollida de mostres per al laboratori

Biologia molecular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5413.1. Sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5413.2. Mostres respiratòries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5413.3. Líquids orgànics estèrils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5413.4. Orina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5413.5. Biòpsies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5423.6. Altres mostres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 542

Cultiu convencional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5433.7. Estudi microbiològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5433.8. Hemocultiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5443.9. Líquids orgànics estèrils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5473.10. Catèters intravasculars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5483.11. Biòpsies, adenopaties i altres mostres

sòlides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5483.12. Exsudat de diversa procedència . . . . . . . . . . . . . . . . . 5493.13. Coprocultiu i estudi de paràsits en femta . . . . 5493.14. Mostra respiraròria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5493.15. Urocultiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 550

Cultiu per micobactèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5533.16. Esput . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5533.17. Orina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5533.18. Sang (Hemocultiu per micobactèries) . . . . . . . . . 5533.19. Mostres obtingudes per broncoscòpia

(BAS, BAL, Raspallat endobronquial estèril) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 553

3.20 Altres mostres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5543.21. Cultiu virològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 554

Estudi anatomo-patològic: Biòpsia. Peça quirúrgica. Vegeu 1.93 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 554Estudi anatomo-patològic: Citologia (frotis, líquid i orina). Vegeu 1.93 . . . . . . . . . . . . . . . . . 554

3.22. Estudi genètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555Femta. Vegeu 1.40 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555Gasometria arterial: equilibri àcid-bàsic. Vegeu 1.88 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555Glucosa en sang capil·lar. Vegeu 1.58 . . . . . . . . . . 555Líquids biològics: Articular. Vegeu 1.89. - Ascític. Vegeu 1.79. - Líquid cefalo-raquidi (LCR). Vegeu 1.90. - Pleural. Vegeu 1.106. - Pericàrdic. Vegeu 1.80 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555Orina no estèril. Vegeu 1.94 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555

3.23. Poders bactericides en sèrum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5563.24. Proves funcionals. Pauta general . . . . . . . . . . . . . . . 5563.25. Corba de tolerància oral a la

glucosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5593.26. Megatest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5603.27. Prova d’estimulació amb tetracosàctic

(ACTH) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5623.28. Prova de la supressió amb glucosa de

la secreció de GH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5643.29. Test de la D-Xilosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5643.30. Test del dejú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5653.31. Test d’estimulació amb acetat de

leuprorelina (Procrin) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 566

11

12

3.32. Test d’estimulació d’hormona del creixement amb esforç/propranolol . . . . . . . . . . . . 566

3.33. Test de frenació amb dexametasona . . . . . . . . . . 5673.34. Test de glucagó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5683.35. Test de la Gonadorelina (Luforan®) . . . . . . . . . . . . . 5693.36. Test d’hipoglicèmia insulínica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5703.37. Test d’hipoglicèmia insulínica amb

valoració de la secreció de gonadotrofines . 5723.38. Test d’O’Sullivan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5723.39. Test de protirelina (TRH) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5733.40. Test de la sed . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 573

Recomprovació pretransfusional de la compatibilitat ABO d’hemoderivats. Vegeu 1.95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 575Sang venosa. Vegeu 1.56 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 575

3.41. Serologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 575Transfusió de sang i derivats. Vegeu 1.107 . . . 575

3.42. Transport de mostres al laboratori . . . . . . . . . . . . . . 575

4. Preparació RX-Exploracionscomplementàries

4.1. Angioplàstia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5794.2. Angioressonància magnètica (centre extern) 5814.3. Arteriografia abdominal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5824.4. Arteriografia cerebral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5844.5. Arteriografia pulmonal / extremitats inferiors 5864.6. Biòpsia hepàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5884.7. Biòpsia òssia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5904.8. Biòpsia pleural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5914.9. Biòpsia prostàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5924.10. Biòpsia rectal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5944.11. Cardioversió elèctrica programada . . . . . . . . . . . . . 5954.12. Cistografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5964.13. Colangiografia trans-Khër . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5964.14. Colangiopancreatografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5974.15. Colonoscòpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 598

4.16. Coronariografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6004.17. Desfibril·lador automàtic. Implantació . . . . . . . . 6034.18. Dilatacions esofàgiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6054.19. Drenatge biliar percutani . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6074.20. Ecocardiograma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6094.21. Ecocardiograma amb dobutamina . . . . . . . . . . . . . . 6094.22. Ecocardiograma transesofàgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 609

4.23. Ecocistografia amb contrast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6104.24. Ecografia abdominal / biliar / renal /

doppler s. portal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6114.25. Ecografia malucs / osteomuscular . . . . . . . . . . . . . . 6114.26. Ecografia prostàtica transrectal . . . . . . . . . . . . . . . . . 6124.27. Ecografia vesical / prostàtica / ginecològica 6124.28. Electroencefalograma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6134.29. Electromiograma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6134.30. Ènema opaca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6134.31. Ergometria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6144.32. Esclerosi de varices esofàgiques . . . . . . . . . . . . . . . . 6144.33. Esofagograma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6164.34. Estudi electrofisiològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6164.35. Fibrobroncoscòpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6184.36. Fibrogastroscòpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6204.37. Fistulografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6214.38. Flebografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6214.39. Gammagrafia amb citrat de gal·li . . . . . . . . . . . . . . . 6224.40. Gammagrafia amb leucòcits marcats . . . . . . . . . . 6234.41. Gammagrafia amb tecneci (div. Meckel) . . . . . 6234.42. Gammagrafia amb perfusió miocàrdica . . . . . . 6244.43. Gammagrafia de tiroides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6254.44. Gammagrafia hepatobiliar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6254.45. Gammagrafia òssia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6264.46. Gammagrafia pulmonar amb perfusió . . . . . . . . 6274.47. Gammagrafia pulmonar amb ventilació . . . . . . 6284.48. Gammagrafia suprarenal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6284.49. Gastrostomia endoscòpica percutània . . . . . . . . 6294.50. Holter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 631

13

14

4.51. Laserteràpia endobronquial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6314.52. Litotrícia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6324.53. Manometria esofàgica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6344.54. Marcatge / biòpsia de mama . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6344.55. Mielografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6354.56. Nefrostomia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6364.57. Pielografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6384.58. Potencials evocats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6394.59. Pròtesi esofàgica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6394.60. Proves funcionals respiratòries amb test . . . . . 6414.61. Proves funcionals respiratòries simples . . . . . . 6414.62. Punció / drenatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6414.63. Punció dirigida per imatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6434.64. Punció peridural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6444.65. Punció pulmonar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6444.66. Punció renal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6464.67. Quantificació de sang en femta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6474.68. Radioteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6484.69. Renograma isotòpic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6494.70. Ressonància magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6494.71. Spect miocàrdic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6514.72. Test alè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6524.73. Tomografia computada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6524.74. Trànsit esofagograstroduodenal . . . . . . . . . . . . . . . . . 6534.75. Trànsit intestinal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6544.76. Urodinàmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 654

5. Àrea quirúrgica

5.1. Circulació en un part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6555.2. Circulació en una cesària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6575.3. Coagulació intraoperatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6605.4. Preparació de la sala de parts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6615.5. Preparació del quiròfan de cesàries . . . . . . . . . . . . . 667

Quan em diposava a preparar aquest petit pròleg de laquarta edició del manual de procediments d’infermeria,va aparèixer en la premsa una notícia referida als proto-cols mèdics, que feia esment que la major part de lesguies de la pràctica mèdica està antiquada.Davant d’aquesta notícia vaig sentir una satisfacció,doncs la nostra gent, d’ells n’és el mèrit i de ningú més,està treballant no tant sols pel que fa a la posta al dia delsprocediments ja coneguts i desenvolupats en les tres edi-cions anteriors, sinó en la protocolització de nous proce-diments deguts a noves patologies i de les tècniques queaixò comporta.Amb tot, no es pretén altre cosa que mantenir un estilpropi d’infermeria, que sigui un dels trets diferencials delnostre hospital, ja que la inquietud que suposa treballaren la millora dels procediments està estretament lligadaamb la qualitat humana de qui els ha de posar en pràcti-ca; a tots ells els animo a seguir endavant en aquestaadmirable tasca que és tractar persones, quan aquestesmés ho necessiten, que és quan estan malaltes.

Lluís M. Rodà i ArestéPresident

15

Pròleg

Els nostres malalts, assegurats d’Assistència SanitàriaCol·legial, i els metges lliurament escollits per ells, confienen les nostres Institucions, entre elles l’Hospital de Barce-lona.És per tant una obligació moral i ètica assolir un nivell dequalitat acorde a les expectatives dels nostres usuaris i elsseus familiars. El tracte humà i el rigor científic han deésser una de les característiques i trets diferencials de lainfermeria de l’Hospital de Barcelona.La normalització de l’activitat assistencial se ha demostratcom una de les eines més eficaces per mantenir un adequatnivell de qualitat de la assistència. L’eina que teniu a lesmans és la quarta edició d’un treball rigorós i científic quepersegueix aquest objectiu. Es tracta de garantir que els pro-cediments que es realitzen als pacients, estan ben estudiats,estan escrits i per tant a l’abast de qualsevol professional, espoden avaluar i tenim la garantia de que s’apliquen semprede la mateixa forma. Alguns dels procediments són monito-rizats amb indicadors de qualitat per a garantir el seu com-pliment i la corresponent avaluació dels resultats.Aquesta edició del Manual de Procediments ha estat escri-ta, revisada i actualitzada per les pròpies infermeres, ambla col·laboració de metges i altres professionals de la salut,per regular la pràctica de les seves activitats. En aquesta,hem inclòs la data, els autors i les persones que els hanrevisat i actualitzat.En aquesta edició, disponible a www.asc.es, es publiquenper primera vegada 38 procediments nous. Altres hansofert modificacions per a la incorporació dels avançoscientífics, canvis de materials o d’utillatge. S’ha incorporatun nou capítol per reunir els procediments de l’àrea qui-rúrgica tant de quiròfan com de sala de parts. S’ha actua-litzat tot el capítol de recollida de mostres de laboratori ipel que fa a la preparació per proves complementàriess’han inclòs 14 procediments nous.

17

Introducció

18

Les infermeres, auxiliars d’infermeria, camillers, auxiliarsadministratives i les supervisores, han col·laborat en laredacció d’algun dels procediments, també revisats per lesComissions Clíniques. Una vegada més, uns i altres, handemostrat el seu alt grau de professionalitat. A tots ells, elnostre agraïment i felicitació.

Dr. Carlos Humet Roser CotDirector Mèdic Directora de Cures Assistencials

19

1.1 Adaptador penià per a l’home(col·lector)

Objectiu• Canalitzar i recollir l’orina en casos d’incontinència uri-nària.

Material• Adaptador peneal o col·lector estèril, segons mida (20,25, 30 o 35 mm).• Bossa de diüresi.• Suport per a la bossa.• Gases.• Esponja sabonosa.• Guants d’un sol ús.• Gerra amb aigua tèbia.• Tovallola.• Orinal pla.• Esparadrap.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Poseu-vos els guants d’un sol ús.

1. Generals

1

2

3

4

20

Preparació del pacient• Informeu-lo de la tècnica a realitzar i preserveu la sevaintimitat.• Poseu-lo en decúbit supí.• Col·loqueu l’orinal pla.• Aboqueu aigua tèbia a la zona genital i perianal delpacient.• Baixeu el prepuci i ensaboneu amb una esponja sabo-nosa el gland.• Esbandiu a raig amb aigua de la gerra.• Eixugueu-lo suaument amb gases i pugeu de nou el pre-puci per tal d’evitar un edema.• Retireu l’orinal pla.• Eixugueu amb la tovallola la resta de zona molla o hu-mida.

Execució• Poseu el penis lleugerament inclinat en direcció cabal.• Col·loqueu l’adaptador a modus de funda en el penis,ben adaptat. És important fer servir la mida adient (per aadults 25, 30 o 35 mm).• Tireu de la cinta adhesiva en direcció al pubis, empe-nyent alhora la peça de plàstic més fort en la mateixadirecció fins que tingueu col·locat del tot l’adaptador.• Apreteu bé la zona engomada a fi que quedi ben engan-xada.• Retireu el plàstic fort.• Connecteu la bossa a l’adaptador.• Subjecteu el tub de la bossa a la cuixa del malalt ambesparadrap, per assegurar la fixació en cas d’estrebades.• Subjecteu la bossa al suport.• Pengeu el suport al lateral del llit o a prop del malalt persi es vol llevar; sempre a una alçada inferior al nivell de labufeta de l’orina del malalt, per evitar el reflux.• Registreu la tècnica en el full d’infermeria.

Recomanacions• Eviteu la formació de doblecs del tub de la bossa i l’en-tortolligament de l’adaptador.• Canvieu l’adaptador penià cada 24 hores de forma pro-gramada i sempre que convingui per problemes d’ad-herència o de sobreeiximent.• Les bosses de diüresi han de tenir, preferiblement, undispositiu a la part inferior per buidar l’orina i poder man-tenir el circuit tancat el màxim de temps possible.• En cas de penis curts, cal adherir el col·lector més a propdel meat urinari i no tant cap al pubis, ja que si no esdesenganxa amb molta facilitat.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: B. SánchezNovembre 2001

1.2 Administració de medicaments

GENERALITATS

1. TIPUS DE DISTRIBUCIÓ DE MEDICAMENTS

Dosis unitàriesEl sistema de distribució de medicaments a l’Hospital deBarcelona es realitza mitjançant el sistema de dosis unità-ries, que consisteix en la dispensació de medicaments deforma individualitzada per a cada pacient. El metge potprescriure per ordinador o bé manualment; en aquest cas,l’ordre mèdica escrita s’envia per fax intern a farmàcia.La infermera registra l’administració de medicaments alpla de medicació, que s’edita automàticament a la im-pressora de la unitat. En aquest sistema, la facturació alpacient es realitza de forma automàtica.La reposició dels carros de dosis unitàries es realitza dià-

21

22

riament per farmàcia de 17 a 18 hores, i porten la medi-cació que s’administrarà durant les següents 24 hores.Aquests carros contenen les etiquetes identificatives de lafluidoteràpia, i el material necessari per a l’administraciódels medicaments.L’horari d’administració de medicaments està normalitzata tot l’hospital. Les hores més freqüents són les següents:8, 12, 14, 16, 18, 20, 22 i 24.

Dotació en plantaEls medicaments que s’administren de forma condiciona-da a un estat clínic es troben a les dotacions de planta, eti-quetats amb el sistema de codi de barres. Les unitatsespecials (urgències, quiròfan, UCI, nounats, radiologia,exploracions complementàries), funcionen sobretot ambdotació de medicaments. En aquest sistema, la infermeraha de retirar l’etiqueta del medicament prescrit i enganxar-la al full d’etiquetes de medicaments del pacient. Les dota-cions són reposades diàriament pel servei de farmàcia.

2. RECOMANACIONS GENERALS

• Abans d’administrar medicaments, la infermera ha derealitzar un rentat higiènic de mans.• Cal comprovar que siguin correctes el pacient, el medi-cament, la via d’administració, la dosi i l’hora.• No registreu l’administració al pla de medicació abansque s’hagi produït.• Comproveu també la caducitat i la integritat del medica-ment (forma, color, etc.).• En cas d’observar una reacció adversa cal comunicar-ho almetge i a farmàcia (segons protocol «de sospita de RAM»).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: O. Tarragó Novembre 2001

1.3 Administració de medicamentsper bomba d’infusió APM®

Objectiu• Administrar medicaments de risc per al control del doloramb seguretat i autonomia per al malalt.

Programació de la bomba• La programació de la bomba d’infusió per al control deldolor d’ABBOTT es pot ajustar per a una gran varietatd’administracions que requereixin ritmes baixos d’infu-sió. Es poden programar les modalitats d’administració,unitats de concentració (mil·ligrams, micrograms omil·lilitres), ritmes d’infusió, operació de la dosi de bolus,volums de dosi de bolus, límits d’administració en unperíode de quatre hores i dosis inicials.

Opcions de programació• Existeixen dues opcions d’administració: PCEA (epidu-ral) i PCA. Cadascuna de les opcions permet la selecciód’una administració contínua, una administració de doside bolus o PCA, o ambdues. Cada opció també permet laselecció de les següents unitats de mesura:

– Solament mil·lilitres.– Mil·ligrams per mil·lilitre.– Micrograms per mil·lilitre.

Programació de la dosi de bolus• NOTA IMPORTANT: Quan es parla de «dosi de bolus»,es fa referència a l’administració de bolus en la formaPCEA (epidural). Quan es parla de «PCA» fa referència al’administració de bolus en la forma PCA (no epidural),això és: intravenós, intramuscular, subcutani, intraarte-rial, etc.• Existeixen dos mètodes per programar l’administracióde fluids en les modalitats PCA o dosi de bolus:

23

24

1. Administració contínua + dosi de bolus o PCA.2. Administració de bolus solament, o PCA solament.Ambdós mètodes permeten la programació de la quanti-tat de dosis de bolus i el temps mínim entre dosis. Es potseleccionar un límit de quatre hores addicional.

Material• Bomba d’infusió APM®.• Bossa amb medicació, preparada a farmàcia.• Equip d’infusió per a la bomba.

Preparació del personal• Rentat higiènic de les mans.

Preparació del pacient• Expliqueu-li la tècnica que li realitzareu i la medicacióque li administrareu.• Acomodeu-lo en posició adequada. Procureu unambient confortable i preserveu la seva intimitat.

Execució• La preparació i programació de la bomba, s’ha de ferabans de conectar-la al pacient.• Connecteu l’equip a la bossa de medicació i purgueu-lo.

• Observeu el líquid a la part final de l’equip. L’alarmasonarà de forma contínua si s’efectua un purgat durantmés de dos minuts.

PUNT AL’INTERIOR DELCERCLE VERMELL

PREMEU EL BOTÓ IMANTENIU-LO PREMUT

PURGAR

DOSIINICIAL

Figura 1

25

DESCRIPCIÓ

11. Per visualitzar elsmissatges i peticionsde l’usuari.

12. Inicia o talla una infusió.

13. Imprimeix elsparàmetres programatso bé la història en lesmodalitats de funcio-nament.

14. Connecta i desconectala bomba.

15. Respon «NO» alsmissatges de demanda.

16. Respon «SÍ» alsmissatges de demanda.

17. Accepta la selecció del’usuari i avança finsal missatge següent.

18. Fixa els punts decimalsquan s’introdueixennúms., mou el contingutde la pantalla amunto avall.

19. Teclat numèric perseleccionar dia, any,hores, opcions demissatge.

10. Purga’t de l’equip.Administració de dosiinicial.

Figura 2: Plafó frontal de la bomba d’infusió per al control del dolor.

PURGAR

DOSIINICIAL

REVISAR/CANVIAR

REINI-CIALITZAR

IMPRIMIR

HISTORIAL

INICIAR/PARAR

SILENCI

Abbott

PAIN MANAGEMENT PROVIDER

7 8 9ONOFF

4 5 6 NO

1 2 3 SI

0 ENTER

1

2

3

4

5

6

78

9

10

11

26

12. Cable remot de la doside bolus.El cable remot de la doside bolus permet a l’usuaricontrolar l’administracióde la dosi de bolusprogramada.

13. La connexió per al cablede la dosi de bolusconnecta el cable remotde la dosi de bolus a labomba.

14. Tancament de seguretatde la bomba.Obriu el tancament deseguretat de la bomba perintroduir l’equip.

15. Introduiu l’equip de labomba en el canalcorresponent.

13

12

14

15

27

FUNCIONS

PROGRAMACIÓ DE LA BOMBA

ONOFF

AUTOREVISIÓ (AUTOCHEQUEO)HORADATA

ESBORRAR HISTÒRIA(SÍ/NO)

CLEAR HISTORY & ??(yes/no)

MODE EPIDURAL(SÍ/NO)

MODE PCA(SÍ/NO)

1. CONT. 3. AMBDUES2. BOLUS

1. CONT. 3. AMBDUES2. PCA

SELECCIÓ µg/ml(SÍ/NO)

SELECCIÓ mg/ml(SÍ/NO)

SELECCIÓ ml(SÍ/NO)

DOSI INICIAL(SÍ/NO)

CONCENTRACIÓ

RITME D’INFUSIÓ

QUANTITAT DOSI INICIAL

ADMINISTRACIÓ DOSI INICIAL(SÍ/NO)

QUANTITAT EN EL BOLUS

INTERVAL DE BLOQUEIG??? MINUTS

LÍMIT 4 HORES(SÍ/NO)

QUANTITAT LÍMIT4 HORES

QUANTITAT TOTAL

DEL. LOAD. DOSE

SET BOLUS DOSESET PCA DOSE

BOLUS LOCKOUTPCA LOCKOUT

4-HOUR LIMIT(YES/NO)

SET4-HOUR LIMIT

TOTAL AMOUNT

• Una vegada programada la bomba, connecteu l’equipde la bomba d’infusió al catèter corresponent i fixeu-locorrectament.Expliqueu al pacient, si cal, la manera d’administrar-se ladosi suplementària programada (bolus).• Anoteu en el pla de medicació, la medicació instaurada,l’hora i velocitat d’infusió, i les inicials i signatura de lainfermera.• Editeu i complimenteu el document de «Medicació derisc».

Recomanacions• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autor: R. SantamariaSetembre 1998Revisat per: R. SantamariaNovembre 2001

1.4 Administració de medicamentsper bomba d’infusió IVAC 591/598®

Habitualment s’utilitza per a l’administració de nutricióparenteral total i algun fàrmac com Ritodrina.

Instruccions per al funcionament de la bomba IVACAdvertència: per utilitzar únicament amb sistemes d’ad-ministració de la sèrie «59» de IVAC.1. Prepareu el recipient per a la solució i connecteu el sis-tema al recipient mitjançant el tròcar. Per a instruccionscompletes, vegeu les instruccions d’ús del sistema.2. Ompliu la cambra de degoteig fins a la línia d’omple-nament o fins a un terç de la seva capacitat aproximada-

29

30

ment. Encebeu el sistema i elimineu tot l’aire. Tanqueu lavàlvula manual del sistema.3. Obriu la porta i la tanca del mecanisme. Inserteu elsadaptadors del tub en els retenidors i comproveu que eltub sigui dins del mecanisme. Assegureu la tanca. Tan-queu la porta.4. Obriu la vàlvula manual del sistema: comproveu queno caiguin gotes.5. Connecteu el SENSOR DE FLUIX-Model 192. Col·lo-queu el sensor del fluix sobre les parets del dipòsit delsistema.

Porta

Mecanismede la Bomba

Tancament delmecanisme

InterruptorON/OFF

IVAC 591/598

Bomba volumètrica

Col·locació del sensor de fluix

6. Poseu en marxa la bomba (premeu ON/OFF).7. S’il·luminarà l’indicador del volum a introduir (VAI) sino s’ha programat. D’altra forma s’il·luminarà el fluix(velocitat d’infussió).8. Per fixar el volum a infondre o per desactivar aquestacaracterística, premeu contínuament el polsador VOL AINF; premeu per ajustar el valor desitjat; després deixeude prémer el polsador VOL A INF.9. Premeu MARCHA/ESPERA per mostrar el fluix en pan-talla. Per fixar el fluix premeu .10. Premeu el polsador MARCHA/ESPERA per comen-çar la infusió. L’indicador de funcionament s’il·luminaràquan el mecanisme de la bomba comenci a funcionar.11. Per posar la bomba en mode d’espera premeu el polsador MARCHA/ESPERA. Alternativament, en pan-talla apareixeran el codi H1 i el valor del fluix. Premeu elpolsador MARCHA/ESPERA per continuar la infusió.12. Per llegir el volum infós premeu i manteniu pres elpolsador . Per esborrar el volum indicat, poseu labomba en mode d’espera i després premeu el polsador«m» fins que la pantalla mostri 0000.

AdvertènciaQuan s’acabi la infusió, tanqueu del tot la vàlvula manualdel sistema abans de retirar el tub del mecanisme, perprevenir la possibilitat d’un fluix sense control o d’unasobreinfusió.

Resum dels codis d’alarma de la bomba de N.P. IVACP1 Porta oberta.P2 No es detecta fluix o aquest és massa baix. Verifiqueuel tub, la vàlvula manual, el sensor del fluix i el recipient.P2 Es detecten gotes anormals. La cambra de degoteig ésmassa plena o està endollada. Es detecta un excés defluix respecte al fitxat originalment o quan la bomba estàen posició d’espera o durant la posta en marxa.

ml?

VV

31

32

H2 (Amb codi intermitent que alterna amb el fluix):queda una hora o menys de funcionament amb bateria.P4 La bateria no té prou càrrega per a fer funcionar labomba.P3 (Amb alarma sonora): La bomba ha estat en moded’espera durant més de dos minuts.H1 (Sense alarma sonora): La bomba ha estat posada in-tencionalment en mode d’espera.E (Seguit d’una lletra o d’una xifra): Mal funcionamentde l’instrument.P6 El sistema intravenós (IV) ha estat tret o mal instal·laten la bomba.

RECORDEU:• La bomba d’infusió la proporciona la farmàcia.• En finalitzar, netejeu la bomba i retorneu-la a la farmà-cia.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autor: C. AndreuRevisat per: D. MartínezNovembre 2001

1.5 Administració de medicamentsper bomba d’infusió Provider 5500®

La bomba d’infusió Life Care Provider 5500® està indica-da per ser utilitzada en aquelles infusions de fàrmacs ambritme entre 0,1 i 250 cc/hora.Bàsicament s’utilitza per a la perfusió de dobutamina igammaglobulina en ambulatori, i també per a analgèsiaen perfusió contínua (morfina i/o metadona + analgèsicslocals), al ser fàrmacs que requereixen una alta precisió enla administració i que la velocitat d’infusió pot ser variable.

La dilució de la perfusió es realitza sempre al servei deFarmàcia.Les vies d’administració més utilitzades són les vies intra-venosa, epidural, intraarterial i subcutània.

Material• Bomba d’infusió Provider 5500®.• Bossa amb medicació, que es prepararà a Farmàcia.• Equip d’infusió per a la bomba.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.

Preparació del pacient• Expliqueu-li la tècnica que se li realitzarà i la medicacióque se li administra.• Acomodeu-lo i procureu-li una bona posició.

ExecucióLa preparació i programació de la bomba s’ha de realitzarabans de connectar-la al pacient.

1. Connecteu l’equip a la bossa demedicació i purgueu-lo:– Per gravetat: per a això s’ha de si-tuar el comandament de l’equip finsa situar el punt a les línies paral·le-les. Aquesta posició permet el pur-gat fins que no queden bombollesd’aire.– Ja connectat a la bomba i sempreque estigui programada també potpurgar-se (s’explica a l’apartat deprogramar).

33

34

2. Gireu el comandament de l’equipfins a situar el punt dins del cerclevermell.

3. Inserteu l’equip d’infusió deixantanar la pestanya de subjecció de labomba. Feu-la lliscar cap avall ambel dit polze i després gireu-la capenfora, col·loqueu el comandamenti torneu a fer lliscar la pestanya asobre de la cassette.

• Premeu (després d’insertar les piles se sent un xiulet)

• Per començar a programar ha d’indicar: «PROGRAM INTERN»

• Per esborrar tot el programa:

- -

• Per mantenir perfil:

- -

(per canviar la cassette)

• Per bloquejar:

ÄÄ 3 vegades (xiularà 3 cops si s’ha fet bé).CHANGE

PRIME-ENTERRUNPROGRAM

CHANGERUN STOPPROGRAM

STOP

FUNCIONS BÀSIQUES

• Per desbloquejar:

¶¶ 2 vegades (xiularà 2 cops si s’ha fet bé).

4. Programeu la bomba.• Polseu PRIME-ENTER sense deixar-lo anar. Això permetpurgar l’equip si la bomba està prèviament programada.

PRIME-ENTER: Canviarà la pantalla. Apareix«mg/hora».Segona opció: «cc/hora».

Exemple: 100 cc/hora, polseu ¶¶ fins arribar a 100Polseu PRIME-ENTER.

Següent pantalla: «Total base»És el volum parcial. Es programa amb¶¶ o ÄÄ

Polseu PRIME-ENTER

Següent pantalla: «Bolus»Es programa cc/bolus amb ¶¶ o ÄÄ.Polseu PRIME-ENTER.

Següent pantalla: «Bolus off cicle»Indica el temps mínim entre un bolusi el següent.Es programa amb ¶¶ o ÄÄ.Polseu PRIME-ENTER.(Temps mínim programable: 1 minut).

Següent pantalla: «Reservorio»És el total de la solució a perfondre.

• LA BOMBA JA ESTÀ PREPARADA PER A LA INFUSIÓ.• Polseu RUN i la bomba ja funciona.

CHANGE

35

36

• Per a bolus manual, polseu BOLUS o polsats per PCAconnectat a la bomba. Permet rebre la dosi del bolus ques’ha programat.

5. Connecteu l’equip de la bomba d’infusió al catètercorresponent i fixeu-lo correctament.

6. Expliqueu al pacient, si cal, la manera d’administrar-sela dosi suplementària programada (bolus).

7. Anoteu al pla de medicació: medicació administrada al’inici de la infussió, l’hora, inicials i firma de la infermera.En el pla de medicació consta la dosis total i el ritme d’in-fussió

• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: C. Andreu, Dr. J. Martínez (farmacèutic)Novembre 2001

DESCRIPCIÓ11 Mostra de tots els sectors (display)12. Clavilla del Bolus13. Control engegar/apagar14. Control de programa15. Control d’anul·lació de programa.16. Control de canvi17. Accés a la bateria18. Control del BOLUS19. Control d’entrada de data i preparació10. Logotip del PROVIDER®

11. Indicatiu de baixada per fer decrèi-xer els nombres en pantalla

12. Llista de la bomba13. Indicatiu de pujada per fer crèixer

els nombres en pantalla14. Cartutx d’infusió15. Etiqueta del PROVIDER 5500®

16. Etiqueta PANCRETEC17. Cordó remot del Bolus

1.6 Administració de medicamentsper bomba de nutrició enteralMicromax 200®

INSTRUCCIONS DE LA BOMBA DE NUTRICIÓ ENTERAL MICROMAX 200

COL·LOCACIÓ DEL SISTEMA D’ADMINISTRACIÓ A LA BOMBA:I. Obriu tapa: primer moveu tanca de seguretat (1) cap a la dreta i

aguanteu-la, immediatament moveu tanca gran (2) cap a dalt.II. Col·loqueu equip a l’interior de la bomba fent coincidir el segment

de silicona amb la cèl·lula de control.III. Tanqueu tapa.

PROGRAMACIÓ I FUNCIONAMENT DE LA BOMBA:IV. Premeu botó (3) una vegada (la bomba està a punt per ser progra-

mada).V. a) Programació nutrició contínua:

• Premeu (4), parpellejaran tres dígits negres i amb els botons+ i – (8) programeu els ml/h. (fluxe que volem infondre).• Si cal controlar el volum total a infondre, premeu (5) i ajus-teu-ho amb + i – (8). Apareixerà immediatament en pantalla (10)el temps que tardarà en passar el volumen total.

b)Programació nutrició en bolus:• Premeu (6), parpellejaran tres dígits negres i amb els botons+ i – (8) programeu els ml que s’han d’infondre en cada bolus.• Premeu (7), parpellejarà un dígit, amb (8) ajusteu el temps d’in-terval (temps d’infusió més temps entre bolus i bolus).

VI. Premeu (3) per a començar infusió.VII. Prement (9) podem saber:

– Volum administrat des de l’inici de la programació.– Temps que manca per passar el volum total.– Capacitat de la bateria en % (si la bomba funciona amb bate-ria, aquesta informació s’indica contínuament en pantalla).

37

10

9

3

875

62

4

1

38

• Prement de nou el (9) desapareix aquesta informació.VIII. Premeu (3) per interrompre el programa. Totes les dades que-

den guardades en la memòria de la bomba; per avisar d’aquestafase d’espera sona una alarma als 3, als 6 i posteriorment cada15 minuts.

IX. Premeu de nou (3) per reprendre el funcionament.X. Premeu (3) durant 3 segons per desconnectar la bomba. Sona-

rà una alarma intermitent. Les dades romandran en la memòriade la bomba durant 24 hores.

SISTEMES DE SEGURETATLa pantalla (10) informa del tipus d’alarma que sona.DOOR Porta oberta.AIR Sistema mal col·locat.

Presència d’aire.Bossa de nutrició buida.

HOLD Situació d’espera.OCC Oclusió o bloqueix.+ –10% Bateria baixa.ERROR Mal funcionament a nivell electrònic.

(BOMBA A REPARAR PER PERSONAL TÈCNIC).

Altres alarmes:• FLUXE EXCESSIVAMENT ELEVAT: sonarà quan es programi un fluxesuperior a 500 ml, a manera d’informació.• DESCONNEXIÓ DE BOMBA: sonarà en aturar la bomba, a títol informatiu.

Recordeu:• La bomba d’infusió la proporciona el servei de farmacia.• En finalitzar, netejeu la bomba i retorneu-la a farmacia.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autor: D. MartínezOctubre 2000Revisat per: D. MartínezNovembre 2001

1.7 Administració de medicamentsper bomba de xeringa

L’administració de medicació per bomba de perfusió con-tínua o BPC està indicada per a aquells medicaments que

tenen molt poca diferència entre la dosi terapèutica i ladosi tòxica, o sigui, un marge terapèutic molt estret, ambl’objectiu d’aconseguir una màxima precisió en la dosi,mantenir una dosificació constant del fàrmac i facilitar larestricció de líquids.La velocitat d’administració ha de ser exacte i pot servariable.Segons el model de bomba, el ritme d’infusió va de 0,1 mlper hora a 99,9 ml, o d’altres a 199,9 ml per hora.La dilució de la perfusió es fa generalment en un volumtotal de 50 ml, segons ordre mèdica.La via d’administració pot ser intravenosa, subtània o epi-dural.Els fàrmacs que s’aconsella administrar en bomba deperfusió contínua (BPC) són els medicaments vasoactius(dopamina, nitroprussiat, dobutamina, nitroglicerina),els antiarrítmics (amiodarona, lidocaïna), sedants i anal-gèsics (propofol, midazolam, clorur mòrfic) i d’altres fàr-macs com ara furossemida, heparina Na, insulina.

Material• Bomba de perfusió contínua d’una o dues xeringues.• Cable elèctric per endollar.• Xeringa d’infusió de 50, 30 o 20 ml (depèn del tipus debomba).• Allargadora d’equip de 150 cm (mascle-femella).• Fàrmac i dissolvent (solució salina isotònica o solucióglucosada al 5%, bossa de 50 o de 100 ml).• Clau de tres vies.• Gases.• Tauleta auxiliar o peu de sèrum.


39

40

Preparació del pacient• Expliqueu-li la forma d’administració, el tipus de medi-cació i els seus possibles efectes.• També se l’advertirà que la BPC disposa d’uns senyalsacústics i òptics d’avís en cas d’interrupció d’entrada,final d’infusió, etc., i que en aquest cas, si la infermera noés present, caldrà que la sol·licitin.• Mantindrem el confort del malalt en tot moment i laposició adequada.

Execució• Escolliu el model de BPC segons el volum i la quantitatde fàrmacs a administrar, utilitzeu les bombes més preci-ses per a les solucions d’adrenalina, noradrenalina, dopa-mina, nitroprusiat.• Connecteu la bomba a la xarxa i comproveu-ne elcorrecte funcionament.• Calculeu la dosi de medicació a administrar. Feu el càl-cul i la doble comprovació en el document 1600 (medica-ments de risc) segons norma.• Prepareu la dilució prescrita, sempre carregant primer lasolució i homogeneitzant-la bé seguidament.• Connecteu la xeringa a l’allargador i purgueu-la de ma-nera que no quedi gens d’aire dins del circuit.• Comproveu la permeabilitat de la via venosa del malalt.• Col·loqueu la xeringa a la bomba i connecteu l’altre ex-trem de l’allargador a la via venosa, poseu l’etiqueta decaducitat de l’equip.• Programeu la velocitat de perfusió i verifiqueu el correc-te funcionament de la bomba.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,l’hora, les inicials i firma de la infermera.

Recomanacions• En cas de disposar d’un catèter venós central, serà la viaescollida per administrar la perfusió.

• La dilució dels fàrmacs es farà seguint les recomana-cions de la Comissió de Farmàcia.• Cal tenir en compte que hi ha fàrmacs que precipitenadministrats juntament amb d’altres, aquests s’han d’ad-ministrar per via única (furossemida).• No administreu medicació en bolus EV directe per lamateixa via per on s’administra la perfusió per tal d’evitarl’arrossegament sobtat del fàrmac perfós.• En retirar la bomba, netegeu-la i connecteu-la a la xarxaelèctrica si disposa de bateria auxiliar.

ObservacionsActualment, l’hospital disposa de diferents models debomba de xeringa als serveis de Cures Intensives, Urgèn-cies, Neonatologia, Quiròfan i UH 03 (cardiologia). Per lesaltres unitats d’hospitalització, les bombes estan centra-litzades a Farmàcia. Tornar-la neta i en correcte funciona-ment en finalitzar el tractament, o bé comunicar si s’hi hadetectat alguna avaria.

Tipus de BPCLes utilitzades a l’hospital actualment són:

1. BRAUN PERFUSOR® secura PDisposa d’un sistema de programació digital de 3 dí-gits.Només es pot administrar una perfusió.Compta amb bateria auxiliar.Només es pot utilitzar amb xeringues de 50 ml. Si no s’utilitza la xeringa BRAUN®, la bomba s’atura quan que-den 10 ml de contingut.Disposa d’un panell de monitorització on s’indica l’erradade la bomba en el seu funcionament.

2. BECTON - DICKINSON®. FRESENIUS VIAL. Program oPilot A2 (Fig. 1) 1 (una xeringa) y 2 (doble xeringa).

41

42

Disposa d’un sistema de programació digital de 3 dígits(Ex: 3 ml/h = 03.0 ml/h).Permet la utilització de xeringues de 10, 20, 50 i 60 ml prè-via programació del codi de la xeringa corresponent(segons panell horitzontal superior).S’ha de comprovar que l’interruptor posterior de labomba estigui en posició ON.

Compta amb bateria d’autonomía mínima 6 h., i una se-nyal prealarma informa quan queden tan sols 2 h.Sempre que es modifiqui el tipus de xeringa o la velocitat d’in-fusió s’haurà de prémer l’indicador VALIDATION/CONFIRM.Aquesta BPC disposa d’un sistema de PAUSA que es man-té durant 2 minuts, en cas que es volgués reiniciar abansd’aquest interval, cal prémer novament l’indicador PAUSA.Cal verificar que la xeringa està ben posicionada.Disposa d’un panell de monitorització on s’indica l’erradade la bomba en el seu funcionament.El funcionament és correcte si es manté un llum verdintermitent.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: E. PortilloNovembre 2001

1.8 Administració de medicamentsper sonda

L’administració de medicaments per aquesta via es reser-va per a aquells pacients que no poden deglutir, encaraque el seu tracte gastrointestinal sigui funcionant.

Col·loqueu la sonda segons protocol (Sondatge gàstric)

Material• Medicació oral.• Got de plàstic.• Paletines per remenar.• Aigua o suc.• Xeringa d’alimentació.

Preparació del personal• Rentat higiènic de mans.

Preparació del pacient• Expliqueu-li la medicació que se li administra.• Acomodeu-lo i procureu una bona posició.

Execució• Comproveu la posició correcta de la sonda a l’estómac.• Tots els medicaments administrats per sonda naso-gàstrica han de ser en forma líquida. Si s’ha prescrit unapastilla o càpsula, barregeu-la amb suc o amb aigua. Lespartícules del fàrmac han de ser prou petites per passarsense dificultat a través dels orificis de la sonda.• Barregeu el medicament i el líquid en un got abans d’in-troduir-los a la xeringa d’alimentació.• Comproveu si hi ha retenció gàstrica.• Connecteu la xeringa amb la sonda i premeu lentamentl’èmbol.• En acabar l’administració, irrigeu la sonda amb 30-50 ml

43

44

d’aigua. Si no s’irriga la sonda, part del medicament que-darà adherit a les seves parets. A més, la irrigació netejaràels orificis de drenatge de la sonda i reduirà la probabili-tat d’obstrucció.• Després d’administrar el medicament i l’aigua, pinceu otapeu la sonda. Si el pacient presenta nàusees es pot dei-xar oberta fins que desapareguin.• Deixeu el malalt incorporat al llit durant 30 minuts apro-ximadament.• Si la sedestació li resulta incòmoda, col·loqueu-lo sobreel costat dret, amb el capçal del llit parcialment elevat.Aquesta posició afavoreix el buidament gàstric i preveu laregurgitació.Alguns medicaments, com ara els antiàcids, han de ro-mandre a l’estómac durant un període més prolongat. Peralentir el buidament gàstric col·loqueu el pacient sobre elcostat esquerre, amb el capçal del llit lleugerament elevat.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.

Recomanacions• Les formes farmacèutiques sòlides retardades no han deser mai molturades (cal sempre consultar amb el Serveide farmàcia).• Eviteu l’administració de medicaments oliosos: s’adhe-reixen a les parets de la sonda i resisteixen la mescla ambla solució d’irrigació.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: O. TarragóNovembre 2001

1.9 Administració de medicamentsper via endovenosa

El medicament és introduït directament en el torrent cir-culatori, eliminant del tot el procés d’absorció. A causa dela gran capacitat de dilució i neutralització, tolera l’admi-nistració de substàncies molt irritants i de grans volums.No es poden administrar substàncies olioses perquèpodrien produir embòlies grasses quan arribessin alscapilars de menor calibre.

Sistemes d’administració endovenosa

• INJECCIÓ DIRECTA

S’ha de fer sempre lentament (mínim 2 o 3 minuts), perprecaució, però en alguns casos està contraindicat.Aconsegueix pics plasmàtics de concentració del fàrmacque disminueixen ràpidament.

• ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS EN BOLUS

Material• Xeringa 5 ml.• Cel·lulosa.• Alcohol.• Smarch.• Guants.• Clau de tres passos.

Procediment1. Confirmeu la identitat del pacient i els antecedents

d’al·lèrgies, així com les característiques del fàrmac, lavelocitat d’administració i les possibles reaccions adver-ses.

2. Verifiqueu la permeabilitat de la via observant el

45

46

reflux sanguini: col·loqueu la bossa de sèrum per sotadel nivell de punt de punció i/o apliqueu l’smarch i aspi-reu suaument en el cas de vies perifèriques mantingu-des.

3. Prepareu el fàrmac en xeringa i la bossa de sèrum(solució compatible) per a l’administració i una altra xe-ringa amb sèrum fisiològic al 0,9 % per netejar la via.

4. Abans d’administrar el fàrmac, feu un doble controlper determinar la velocitat d’administració. A continuació,acopleu l’extrem de la xeringa en una de les entrades dela clau de tres passos i comenceu a administrar lenta i uni-formement la medicació, empenyent l’èmbol de la xerin-ga. Mentre realitzeu aquest pas controleu el pacient perdetectar qualsevol reacció adversa. En cas afirmatiu, sus-peneu la injecció immediatament.

5. Després d’haver administrat el fàrmac, irrigueunovament la via IV amb 2 o 3 ml del sèrum fisiològic al0,9 % que prèviament heu preparat.

Observeu si es produeixen reaccions com ara dificul-tat per respirar, pèrdua de consciència o reaccions al·lèr-giques com prurit o erupcions.

• PERFUSIÓ CONTÍNUA

El fàrmac s’administra de forma contínua i, conseqüent-ment, s’obtenen nivells plasmàtics constants, però no s’arriba a pics elevats. Quan es desitja superar un deter-minat nivell plasmàtic durant un determinat interval detemps resulta inadequada.No administreu fàrmacs en bolus en una via per la quals’estigui perfonent nutrició parenteral total, aminofilina,heparina o productes hemàtics.

• PERFUSIÓ INTERMITENT

És un sistema intermig i aconsegueix nivells elevats defàrmac en sang durant períodes determinats, sense arri-bar a produir pics elevats com en la injecció directa. És elsistema ideal per a l’administració de molts antibiòticsperquè assegura nivells per sobre de la concentraciómínima inhibitòria, sense arribar a nivells tòxics, durantel màxim de temps possible.

ZonaEn la majoria dels casos, les àrees idònies per a la puncióvenosa són (per ordre de preferència) la porció inferior del’avant-braç, la mà, el braç i la fosa antecubital. Eviteu lapunció venosa a les cames, ja que en elles és més gran elrisc de tromboflebitis i embolisme. Sempre que sigui pos-sible, utilitzeu l’extrem distal de la vena.Eviteu també les venes tortuoses.

Material• Flascó o bossa amb la solució intravenosa prescrita.• Goter amb o sense entrada d’aire (per a flascó de vidrei bossa, respectivament).• Pal de sèrum.• Material para la punció venosa (vegeu protocol «Catete-rització venosa»).• Etiqueta adhesiva identificativa de la perfusió.


Preparació del pacient• Expliqueu-li la medicació que se li administra.

47

48

Execució• Perforeu la bossa o el flascó amb el goter.• Pengeu la bossa en un pal de sèrum. Pressioneu suau-ment la càmera de goteig fins que s’ompli a la meitat delseu volum. Si encebeu el tub sense realitzar aquest pasprevi, es podrien formar bombolles a la càmera que pos-teriorment baixarien pel tub.• Per encebar el tub, manteniu el seu extrem inferior sobreun recipient o bossa de deixalles (aneu amb compte perno contaminar-lo, ja que l’haureu de tornar a utilitzar).Despinceu el tub i deixeu-hi circular el líquid fins ques’ompli i expulsi les bombolles d’aire. Si detecteu petitesbombolles d’aire aprop de l’extrem superior del tub o a lacambra de goteig, colpegeu lleument amb el dit perquèles bombolles pugin fins la bossa.• Pinceu el tub i passeu-lo per sobre del pal de sèrum per-què no destorbi mentre realitzeu la punció venosa.• Enganxeu l’etiqueta identificativa de la perfusió.• Un cop practicada la punció venosa, destapeu el goter iconnecteu-lo al catèter.• Obriu la pinça per iniciar la perfusió.• Cronometreu el ritme de goteig.• Si desitgeu afegir medicació a la perfusió després d’ha-ver penjat el flascó o la bossa, és necessari interrompre elfluxe cap al pacient tancant la pinça.• Moveu suaument el flascó per barrejar la solució. Final-ment, obriu la pinça i ajusteu el ritme del fluxe.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• En el cas d’una administració directa (bolus intravenós)és necessària, un cop acabada la tècnica, mantenir la per-meabilitat del catèter.

Recomanacions• Controleu periòdicament la permeabilitat de les viescentrals valorant el retorn venós.

• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.10. Administració de medicamentsper via inhalatòria

L’administració de medicaments per aquesta via s’utilitzaprincipalment en el tractament de l’obstrucció del fluxaeri i les infeccions cròniques de l’arbre bronquial.Entre els factors que determinen el grau de penetraciód’un fàrmac, s’inclouen la profunditat amb què inspiri elpacient, l’estat congestiu de les mucoses i el tamany deles partícules del fàrmac. El tamany ha de ser prou petit(0,5-5) perquè pugui penetrar fins a zones perifèriques del’arbre bronquial (bronquiols d’un calibre menor de 2 mm),però tampoc tan petit com perquè torni a ser expulsat enl’espiració. Per a la via inhalatoria hi ha dos sistemes d’ad-ministració: la inhalació i la nebulització.

• INHALADORS

Són formes farmacèutiques que generen una dispersiófina d’un líquid o d’una pols a l’aire. Posseeixen una vàl-vula dosificadora i poden ser presuritzats o no (per exem-ple els sistemes de pols seca).

Material• Inhalador.• Càmera espaciadora tipus Volumàtic®.

Preparació del pacient• Expliqueu-li la tècnica que aneu a realitzar.

49

50

• El pacient té que estar incorporat o semiincorporat perpermetre la màxima expansió toràcica.

Execució• Destapeu l’inhalador i col·loqueu-lo en posició vertical(en forma de L).• Subjecteu l’inhalador entre els dits índex i dit gros, ambl’índex a dalt i el dit gros a la part inferior (Fig. 1) i agiteu-lo.• Col·loqueu el broc de l’inhalador totalment dins de laboca, apretant els llavis al seu voltant (Fig. 2).• Demaneu al pacient que efectuï una espiració lenta i pro-funda (Fig. 3).

Figura 1 Figura 2

Figura 3 Figura 4

• El pacient té que respirar lentament per la boca. La llen-gua té que estar al terra de la boca, no interferint així lasortida del medicament.• Un cop iniciada la inspiració, pressioneu l’inhalador UNSOL COP i seguir inspirant lenta i profundament finsomplir totalment els pulmons. És molt important que s’e-fectuï la pulsació després d’haver iniciat la inspiració(Fig. 4).• Retireu l’inhalador de la boca. El pacient té que aguan-tar la respiració durant 10 segons (MOLT IMPORTANT).• Si es té que administrar una o més dosis del mateix o unaltre inhalador, espereu un mínim de 30 segons entrecada toma.• Tapeu l’inhalador i guardeu-lo en un lloc segur.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Amb càmera espaciadora tipus Volumàtic• Munteu la càmera. Encaixeu aliniant el ganxo de la mei-tat amb la ranura de l’altra. Pressioneu (Fig. 5).• Incorporeu el pacient per facilitar els moviments deltòrax, lo més relaxadament possible.

51

Figura 5

52

• Retireu el tap de l’inhalador i agiteu-lo fort i verticalment(Fig. 6).

• Ajusteu l’inhalador a l’orifici de la càmera (Volumàtic®)(Fig. 7).

• Acobleu el broc a la càmera (Volumàtic®) a la boca, fer-mant els llavis al seu voltant (Fig. 8).Manteniu la càmera (Volumàtic®) en posició horitzontal.• El pacient té que efectuar una espiració lenta i pro-funda.

Figura 6

Figura 8

Figura 7

• Té que efectuar una pulsació de l’inhalador (Fig. 9).• Inspirar profundament l’aire de la càmera a través del’orifici contrari a on està situat l’inhalador. En cas de difi-cultat per realitzar una sola maniobra d’inspiració es podenrealitzar cinc o sis respiracions a través de la càmera.• Retireu-li la càmera de la boca i feu-li aguantar la respi-ració durant 10 segons.• Es pot realitzar una segona inhalació lenta i profundaper assegurar el buidament de la càmera i l’aspiració iaprofitament total de la dosis administrada.• Si es té que repetir una o més dosis del mateix o unaltre inhalador, espereu un mínim de 30 segons entrecada toma.• Tapeu l’inhalador i guardeu-lo en un lloc segur.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

RecomanacionsEn el cas de necessitar un segon inhalador, el pacienthaurà d’esperar un mínim de 30 segons i utilitzar-los en lesseqüències correctes: haurà d’utilitzar un broncodilatadorabans d’un corticoide. El broncodilatador obrirà la viaaèria i permetrà que el corticoide tingui el màxim efecte.Un cop finalitzats els aerosols, haurà de realitzar glopejos

53

Figura 9

54

bucals. Això reduirà la irritació oral i el risc d’una infeccióproduïda per fongs (associada als corticoides).Netegeu i guardeu el material adequadament.

• NEBULITZADORS

En els nebulitzadors, les partícules de fàrmac es formenmitjançant un xoc sobtat produït per un corrent de gas aalta velocitat contra un líquid (fàrmac), que es fraccionaen multitud de gotes de diversos tamanys.La nebulització produeix un descens de la temperatura,que podria provocar un broncoespasme en pacients hiper-reactius.En moltes ocasions el tractament inclou dos medica-ments per via inhalatòria.

Material• Aparell nebulitzador d’aire comprimit o bé presa d’oxi-gen central (segons indicació mèdica).• Nebulitzador amd mascareta adult. (Cod. 53-00368)• Fàrmac i solució salina isotònica.

Preparació del pacient• Expliqueu-li la tècnica que aneu a realitzar.• Acomodeu-lo i procureu una bona posició.

Execució• Col·loqueu el medicament diluït en una solució salinaisotònica dins de la càmera del nebulitzador amb mas-careta.• En el cas que es necessiti un segon medicament, s’hauràd’esperar la finalització de la primera nebulització.• Connecteu l’allargador al nebulitzador d’aire comprimito bé a la presa d’oxigen central.• Col·loqueu la mascareta al pacient.

Recomanacions• A través del líquid hi passa un fluxe d’aire comprimit od’oxigen que, en impactar, produeix l’aerosol. El fluxeòptim és de 6 a 8 l/min si és oxigen i 1 atm si és aire com-primit. A major fluxe, menor tamany de les partícules.• Quan necessitem nebulitzar per aire comprimit, utilitza-rem el compressor, que és una unitat que canvia la formad’un medicament de líquid a aerosol. Només haurem deconnectar el compressor a la xarxa elèctrica.• Si, al contrari, hem de nebulitzar amb oxigen, utilitzaremla mascareta connectada directament a la presa d’oxigencentral.• És preferible no barrejar dos medicaments en la matei-xa nebulització.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.11 Administració de medicamentsper via intramuscular

L’absorció de la via intramuscular és similar a la subcutà-nia, però es produeix amb més rapidesa a causa de l’im-portant fluxe sanguini que arriba als muscles. Tanmateix,no tots els medicaments intramusculars fan el seu efecteamb la mateixa rapidesa.

Material• Vial o ampolla.• Alcohol.• Cel·lulosa pretallada.

• Xeringa.

55

56

• Agulla IM (0,8 × 40 mm).• Agulla de càrrega (1,1 × 25 mm).

Preparació del personalRentat higiènic de mans.

Preparació del pacientExpliqueu-li la tècnica que aneu a realitzar.Acomodeu-lo i procureu una bona posició.

ZonaPer administrar un medicament per via intramuscular, hiha cinc àrees d’injecció per escollir. La velocitat d’absorcióés aproximadament igual a totes elles.Àrea ventroglútea: és idònia perquè no té relativamentgrans vasos i teixit greixós, i se situa lluny del recte (cosaque minimitza el risc d’infecció) (Fig. 1).Àrea deltoides: s’utilitza poc perqué la capa muscular éspetita i només pot absorvir dosis farmacològiques baixes(Fig. 2).Àrea dorsoglútea: d’ús freqüent en adults, però no en elslactants ni en els nens menors de 3 anys, ja que els seusmuscles dorsoglutis no estan plenament desenvolupats(Fig. 3).Àrea del «vasto» extern i del recte femoral: s’utilitza espe-

Figura 1 Figura 3Figura 2

cialment en nens (Fig. 4). Estàben desenvolupat i té pocs vasossanguinis i nervis importants. Elrecte femoral, atesa la sevaaccessibilitat, és més comú coma àrea d’autoinjecció.

Execució• Seleccioneu el lloc de punció.• Prepareu la medicació. Si el

medicament es presenta en un vial, netegeu el tap ambalcohol i retireu l’èmbol de la xeringa fins que la quanti-tat d’aire dins la xeringa sigui igual que la quantitat demedicament que es vol extreure.• Punxeu l’agulla de càrrega al tap, injecteu l’aire i aspi-reu-ne el medicament (Figs. 5 i 6).• Si el medicament líquid es presenta en una ampolla,emboliqueu el coll de l’ampolla amb un tros de cel·lulosai trenqueu-lo.• Introduïu l’agulla a l’ampolla oberta i aspireu la dosiprescrita.• Si el medicament es presenta en pols, primer caldrà re-constituir-lo: treieu la protecció del vial, netegeu el tapamb alcohol, injecteu un volum d’aire igual que el del di-luent que aneu a utilitzar, extreieu la quantitat de diluentnecessària i introduïu-la dins del vial. Barregeu la medi-

57

Figura 4

Figura 5 Figura 6

58

cació i el diluent i, després, aspireu el medicament recons-tituït (Figs. 7 i 8).• Canvieu l’agulla de càrrega per l’agulla IM.• En el cas que no canvieu l’agulla, cal aspirar 0,2-0,3 ml d’ai-re. Aquesta bombolla d’aire impedirà que quedin restes delmedicament a l’agulla quan s’injecti. També evitarà queposteriorment la medicació reflueixi pel punt d’injecció.• Doneu uns copets sobre la zona. Aquesta maniobra esti-mularà les terminacions nervioses i minimitzarà el dolorinicial en insertar l’agulla.• Desinfecteu la zona amb alcohol, realitzant un movimentcircular, cap enfora (Fig. 9).• Deixeu assecar la pell abans de punxar.• Amb una mà, estireu la pell de la zona d’injecció. A més de

Figura 7 Figura 8

Figura 9

facilitar la inserció de l’agulla, aquest moviment desplaça elteixit subcutani i afavoreix la dispersió del medicament.• Claveu l’agulla amb un moviment ràpid formant unangle de 90o.• Estireu una mica l’èmbol per comprovar l’emplaçamentde l’agulla. Si reflueix sang, retireu l’agulla. Si no s’ob-serva refluxe de sang, injecteu el medicament de formalenta i uniforme.• Un cop finalitzada la injecció, retireu l’agulla amb unmoviment ràpid. Utilitzeu la cel·lulosa amb alcohol perexercir pressió sobre la zona i apliqueu-hi un lleuger mas-satge amb moviment circular. Aquesta maniobra ajudaràa distribuir la medicació en una àrea més gran. No apli-queu massatge quan es desitgi una absorció lenta o quans’hagi injectat un medicament molt irritant.• Llenceu el material utilitzat al contenidor d’agulles.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.12 Administració de medicamentsper via oral

És la via més freqüentment utilitzada per a l’administracióde medicaments.L’àcid gàstric és una barrera contra els microorganismes.Si el medicament administrat està contaminat, la infec-ció acostuma a limitar-se al tracte gastrointestinal, i elsmicroorganismes tenen una sèrie de barreres que els cal-dria travessar abans de passar a la circulació sistèmica.

59

60

• FORMES SÒLIDES

COMPRIMITSEstan comercialitzats en una àmplia varietat de formes,colors i tamanys. Es poden fabricar per compressió o peremmotllat. A més del medicament en sí, poden incloureun o més dels següents ingredients:Diluents, com ara la lactosa o la dextrosa, que augmentenel volum i permeten obtenir un tamany i consistènciaadequats.Desintegrants, com ara el midó, que acceleren el procésde dissolució i desintegració.Cobertes, que proporcionen color, emmascaren el gustdesagradable, eviten la irritació de la mucosa gàstrica i pro-tegeixen el component actiu de l’aire, de la llum i de lahumitat. La coberta entèrica permet que el comprimit passiinalterat a través de l’estómac i es dissolgui al budell prim.

CÀPSULESEs presenten en una àmplia varietat de colors, formes i ta-manys. La seva llargada oscil·la entre els 12 i els 28 mm. Elmedicament contingut a la càpsula pot adoptar formes moltdiverses: pols, grànuls, olis o altres líquids. Habitualment elcomponent actiu està barrejat amb un o més diluents, sol-vents o altres substàncies farmacològicament inertes.Les partícules sòlides del medicament poden estar recober-tes per components que possibiliten el seu alliberament sos-tingudes en petites quantitats durant períodes prolongats.Després de barrejar-los convenientment, s’introdueix elmedicament en una coberta prima, generalment de gela-tina. Al seu contacte amb els sucs gàstrics, aquesta cober-ta es desintegra ràpidament i allibera la medicació, queserà absorbida en el tracte gastrointestinal. Com que elmedicament contingut a les càpsules ja acostuma a estaren forma líquida o de partícules, en general s’absorbeixamb més rapidesa que si s’administra com a comprimit.

Algunes càpsules tenen una coberta de gelatina dura, al-tres porten cobertes entèriques o d’alliberament sostingut.Els comprimits i càpsules amb coberta entèrica s’hand’administrar acompanyats d’una quantitat considerabled’aigua i amb l’estómac buit, per garantir el trànsit ràpidcap al budell prim. Mai s’han d’administrar els compri-mits amb coberta entèrica acompanyats de llet o d’alca-lins, perquè es desintegrarien prematurament.

Material• Medicació oral.• Got de plàstic.• Paletines per remenar.• Aigua o suc.• Xeringa.• Canya articulada.



Execució• Dipositeu al got de plàstic la medicació prescrita.• Doneu el got al pacient o dipositeu la medicació sensel’embolcall a la seva mà. Cal tenir aprop l’aigua o el suc.• Indiqueu al pacient que es col·loqui els comprimits ocàpsules a la part posterior de la llengua (les pot prendred’una en una o totes a la vegada) doneu-li l’aigua.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

61

62

RecomanacionsAdvertiu al pacient que no faci bascular el cap enreraquan begui l’aigua. Aquesta posició pot impedir que estanqui la via aèria i agumenta el risc d’aspiració.

• FORMES LÍQUIDES

XAROPÉs la combinació de fàrmac i conservant en una solucióviscosa d’aigua i sucre; generalment també conté aroma-titzants.Quan s’administren xarops juntament amb altres fàr-macs, el xarop ha de ser l’últim que s’ingereixi.

SUSPENSIÓMagma: suspensió espessa i lletosa d’un fàrmac inorgà-nic insoluble (o parcialment soluble) en aigua.Gel: igual que el magma, però amb partícules de menortamany.Emulsió: petites gotes de greix o d’oli suspeses en aigua.

És important agitar bé la suspensió abans d’administrar-la.La majoria de suspensions es poden diluir en aigua abansde la seva administració. Tanmateix, les suspensions d’an-tiàcids no s’han de diluir, ja que impedirà que recobreixinconvenientment l’estómac.

SOLUCIÓ ALCOHÒLICAElixir: Mescla clara i de gust dolç composta per un fàr-mac, alcohol, aigua i sucre. Però els elixirs són menysdolços i viscosos que els xarops. Les concentracions d’al-cohol oscil·len entre el 8 i el 78%.

Si es vol diluir la solució cal utilitzar quantitats mínimesd’aigua. Una quantitat massa gran podria provocar la pre-cipitació del fàrmac.

COMPRIMITS EFERVECENTS I POLS RECONSTITUÏDESFàrmacs sòlids reconstituïts amb aigua (o amb un altrelíquid adequat) administrats al pacient en forma de sus-pensió o solució.

Material• Medicació oral.• Got de plàstic.• Paletines per remenar.• Aigua o suc.• Xeringa.• Canya articulada.



Execució• Vesseu el medicament, mantenint l’etiqueta de l’envàscap amunt, de manera que el líquid que pugui caure no lataqui i en dificulti la lectura.• Comproveu la dosi que s’ha dipositat al got.• Doneu el got al pacient i espereu fins que s’ho hagibegut. En pacients semincorporats o en decúbit supí se’lspot ajudar amb una canya articulada.

En el cas d’administrar un medicament líquid a un pacientque no pot beure en got, és necessari utilitzar una xeringa:• En primer lloc, dipositeu la medicació en un got.• Aspireu-ne la quantitat prescrita del got amb la xeringa.• Rebutgeu el got i l’excés de medicament. Mai s’ha detornar la medicació sobrant a l’envàs.

63

64

També es pot utilitzar un altre mètode: es col·loca unaagulla a la xeringa i s’extrau la quantitat prescrita directa-ment de l’envàs del medicament.• Col·loqueu el pacient en posició incorporada o en posi-ció Fowler alta. Per minimitzar el risc d’aspiració, col·lo-queu el con de la xeringa al buit que es forma entre lamucosa de la galta i el segon molar.• Instil·leu lentament el medicament.• Rebutgeu la xeringa als recipients de residus clínics,MAI a les safates del menjar.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.13 Administració de medicamentsper via rectal

És una via molt utilitzada en nens i molt poc en adults,sobretot a nivell hospitalari, malgrat que resulta molt útilquan no és possible utilitzar una via oral i no es vol l’ad-ministració parenteral. Pot emprar-se buscant un efectelocal o sistèmic.

• SUPOSITORIS

Medicament sòlid en una base ferma, com ara la mante-ga de coco, que es fon a la temperatura de l’organisme.Habitualment fa uns 4 cm de llarg (menor per als lactantsi per als nens).

Material• Supositori.• Gasa.• Guants.


Preparació del pacient• Expliqueu-li la tècnica que aneu a realitzar.• Acomodeu-lo i procureu-li una bona posició (decúbitlateral amb la cama superior flexionada).

Execució• Col·loqueu el pacient de forma que quedi exposat l’anus.• Poseu-vos els guants.• Extraieu el supositori de l’embolcall.• Amb la mà lliure, separeu les natges del pacient pervisualitzar l’anus.Demaneu al pacient que respiri fons i introduïu suaumentel supositori al recte, amb la part cònica cap endavant.Utilitzeu el dit índex per fer-lo avançar al llarg de la paretrectal, introduiu-lo uns 7,5 cm aproximadament, fins asobrepassar l’esfínter anal extern; si no, podria expulsar-lo (Fig. 1).

65

Figura 1

66

• Un cop col·locat el supositori, manteniu apretades lesnatges del pacient o bé pressioneu amb una gasa sobrel’anus directament, fins que cedeixi la urgència de defecar.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.

Recomanacions• Si cal partir el supositori, s’ha de fer longitudinalment,mai transversalment, per assegurar la correcta dosificaciódel fàrmac.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

• POMADES RECTALS

Medicació semisòlida que es pot aplicar externament (a l’anus) o internament (al recte).

Material• Pomada rectal.• Gasa.• Guants.


Preparació del pacient• Expliqueu-li la tècnica que aneu a realitzar.• Acomodeu-lo i procureu una bona posició (decúbit late-ral amb la cama superior flexionada).

Execució• Col·loqueu el pacient de forma que quedi exposat l’anus.• Poseu-vos els guants.

• Amb la mà lliure, separeu les natges del pacient pervisualitzar l’anus.• Demaneu al pacient que respiri fons per relaxar els esfín-ters anals.• Introduïu lentament l’aplicador a l’anus.• Un cop introduït l’aplicador, expremeu lentament el tubper ejectar la medicació (Fig. 2).• Retireu l’aplicador.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

• ÈNEMES

Poseu l’ènema segons el procediment «Ènema de neteja»del Manual de Procediments d’Infermeria.Líquid administrat com a ènema de retenció (el pacient elreté durant un mínim de 30 minuts fins que s’absorbeix)o ènema sense retenció (el pacient el reté durant unmínim de 10 minuts i després l’expulsa).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


67

Figura 2

68

1.14. Administració de medicamentsper via subcutània

La via subcutània està especialment indicada quan esdesitja que la medicació faci el seu efecte lentament. Lamajoria dels medicaments subcutanis són isotònics, noirritants, no viscosos i solubles. S’absorbeixen a travésdels teixitis adipós i conectiu.

Material• Vial o ampolla.• Alcohol.• Cel·lulosa pretallada.• Xeringa amb agulla incorporada (0,36 × 13 mm).


Preparació del pacient• Expliqueu-li la tècnica que aneu a realitzar.• Acomodeu-lo i procureu una bona posició.

ZonaEs pot administrar una injecció subcutània a qualsevolpart del cos on hi hagi relativament poques terminacionsnervioses, i els grans vasos sanguinis i els ossos se situinen profunditat.Les zones més habituals són les superfícies externes delsbraços i cuixes (Fig. 10) (A).Altres zones menys freqüents són:– la part inferior de l’abdomen (Fig. 10) (B)– per sobre de la cresta ilíaca (Fig. 10) (C)– i la porció superior de l’esquena (Fig. 10) (D).A l’hora de seleccionar el punt d’injecció, assegureu-vosque es formi un plec com a mínim de 2,5 cm en pessigar-lo entre els dits polze i índex.

Execució• Seleccioneu el lloc de punció.• Amb els dits polze i índex, formeu un plec cutani a la zona.• Examineu el medicament i, a continuació, introduïu elmedicament dins de la xeringa.• Desinfecteu la zona amb alcohol, realitzant un movimentcircular cap enfora.• Deixeu assecar la pell abans de punxar.• Subjecteu la pell i puncioneu formant un angle de 90o.• Claveu l’agulla amb un moviment ràpid. Un cop in-sertada l’agulla, afluixeu la pressió exercida sobre lapell.• Estireu una mica l’èmbol per comprovar l’emplaçamentde l’agulla. Si reflueix sang, retireu l’agulla. Si no s’ob-serva refluix de sang, injecteu el medicament lentament.Mai s’ha de realitzar ràpidament, perquè exerciria pressiósobre el teixit i provocaria dolor.• Un cop injectat el medicament, col·loqueu la cel·lulosamollada amb l’alcohol sobre la zona i retireu l’agulla se-guint la mateixa trajectòria que s’ha utilitzat per intro-duir-la.• Realitzeu un massatge suau sobre la zona puncionada.

69

Figura 10

70

Aquesta maniobra dilata els vasos sanguinis i augmentael fluxe de sang, afavorint la distribució i absorció delmedicament.• Llenceu el material utilitzat en el contenidor d’agulles.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.

RecomanacionsNo escolliu zones amb lesions, inflamació, pèl o marquesde naixement.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

• ADMINISTRACIÓ D’HEPARINA

Per administrar heparina seguirem el mateix procedimenthabitual de qualsevol injecció subcutània, però tenint encompte:• Mantenir la gota d’aire de la presentació de l’envàs clí-nic (xeringa) sense expulsar, ja que ens assegura que encreuar el teixit amb l’agulla neta d’heparina no pro-vocarem hematoma intersticial.• Seleccioneu el punt d’injecció a l’abdomen del pacient,

Figura 11

just per sobre de l’espina ilíaca anterior. Recordeu ques’han de variar regularment les zones d’injecció (Fig. 11).• Pessigueu un plec amb els dits polze i índex i claveu l’agulla realitzant un angle de 90º. Aquesta tècnica permetminimitzar els efectes irritants de l’heparina.• No comproveu si existeix refluxe de sang: podria lesio-nar el teixit i provocar hematoma.• No apliqueu mai massatge sobre la zona després de lainjecció: podria trencar els petits vasos sanguinis i provo-car un hematoma.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.15 Administració de medicamentsper via sublingual

La majoria dels medicaments orals, després de la deglució,són absorbits pel tracte gastrointestinal inferior. No obstant,alguns, com ara la nitroglicerina i certes hormones, podenser absorbits directament a través de la mucosa sublingual.L’absorció per aquesta via permet la incorporació directade la medicació al torrent circulatori i, així, l’obtenció d’unefecte més ràpid. A més, s’evita el trànsit pel tracte gas-trointestinal inferior i el sistema portal i així els fàrmacsno són transformats a l’estómac, al budell ni al fetge.

Material• Medicació.


71

72

Preparació del pacient• Expliqueu-li la medicació a administrar.• Acomodeu-lo i procureu-li una bona posició.

Execució• Col·loqueu el comprimit sota la llengua del pacient.• Digueu al pacient que tanqui la boca i que mantinguiel comprimit en la mateixa posició fins que sigui absor-bit.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.16 Administració de medicamentsper via tòpica

Els medicaments d’ús tòpic (a excepció de la nitrogliceri-na) s’utilitzen pels seus efectes locals, i no pels sistèmics.L’absorció a través de la pell és mínima i, en general, im-predecible. La tasa d’absorció d’un fàrmac d’ús tòpicdepèn de la vascularització i del gruix de la pell. L’absor-ció dels fàrmac és major en les àrees cutànies amb epi-dermis fina i força irrigació sanguínia, i menor en zonesamb capa epidèrmica gruixuda i nombre limitat de vasos(Figs. 1 i 2).

• INSTIL·LACIÓ DE COL·LIRIS

Material• Gasa estèril.• Col·liri.

• Safata.• Sèrum fisiològic.


Preparació del pacient• Expliqueu al pacient la tècnica d’administració.

73

Figura 1

Figura 2

epidèrmica

dèrmica

subcutània

epidèrmica

dèrmica

subcutània

74

Execució• Revisió del medicament correcte.• Revisió de la data de caducitat.• Atempereu la solució a temperatura ambient.• Posició de decúbit supí amb el cap enrera i lleugeramenttombat cap al costat de l’ull afectat (per evitar que ellíquid llisqui cap al conducte llagrimal.Exemple: l’atropina és tòxica en cas d’absorció).

• Renteu les parpelles i pes-tanyes amb gasa estèril isèrum fisiològic (Fig. 1).

• Indiqueu al pacient quemiri amunt i que enfoquiun punt específic.

• Col·loqueu el dit índex alseu pòmul i estireu suau-ment la pell cap avall perdescobrir el sac conjunti-val inferior (Fig. 2).

• Instil·leu les gotes a l’an-gle extern de l’ull, senseque la punta entri en con-tacte amb el globus ocu-lar ni amb les pestanyes(Fig. 3).

Figura 1

Figura 2

Figura 3

• No deixeu caure les gotes directament sobre la còrnia.• Indiqueu al pacient que efectui un lleuger parpalleig perdistribuir el medicament per tot l’ull.• Eixugueu amb gasa estèril l’excés de líquid des de l’an-gle intern cap a l’extern.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

• APLICACIÓ DE POMADES OFTÀLMIQUES

Material• Gasa estèril.• Pomada oftàlmica.• Safata.• Sèrum fisiològic.


Preparació del pacient• Expliqueu al pacient la tècnica d’administració i poste-rior visió tèrbola transitòria.

Execució• Revisió del fàrmac correcte.• Revisió de la data de caducitat.• Atempereu el tub a temperatura ambient.• Posició en decúbit supí amb el cap enrera.• Netegeu les parpelles i pestanyes amb gasa estèril isèrum fisiològic.• Indiqueu al pacient que miri enrera i que enfoqui unpunt específic.• Col·loqueu el dit índex al seu pòmul i estireu suaumentla pell cap d’avall per descobrir el sac conjuntival inferior.

75

76

• Exprimiu una banda depomada al llarg del sac con-juntival començant sempreper l’angle intern (Fig. 4).• Mateniu l’ull tancatdurant 1-2 minuts.• Retireu amb gasa estèrill’excés de pomada desdel’angle intern cap a l’extern.• Anoteu al pla de medica-ció: la medicació administrada, hora, inicials i firma de lainfermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

• INSTIL·LACIÓ DE GOTES NASALS

Material• Medicació prescrita• Comptagotes, xeringa o aplicador.• Gases estèrils• Ronyonera


Preparació del pacient• Expliqueu al pacient la tècnica que aneu a realitzar.• Acomodeu-lo de manera que el cap quedi inclinat enrera. Siel pacient està ajegut, col·loqueu-li un coixí sota les espatlles.

Execució• Col·loqueu l’equip al costat del pacient.• No introduïu més d’1,5 cm d’aplicador a les foses nasals.• Aconselleu al pacient que respiri pel nas.• Apliqueu la medicació prescrita.

Figura 4

• Si s’han instil·lat gotes, manteniu el pacient amb el capinclinat enrera de 3 a 5 minuts.• Oferiu una ronyonera o bé unes gases al pacient perquèpugui escupir el líquid, ja que part del medicament ten-deix a aparèixer a la boca.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

• INSTIL·LACIÓ DE GOTES A L’ORELLA

Material• Medicació prescrita.• Comptagotes o xeringa.• Pinces.• Gases estèrils.


77

Figura 5

Col·locacióincorrecta

Col·locaciócorrectaCornetsuperior

78

Preparació del pacient• Expliqueu al pacient la tècnica que aneu a realitzar.• Col·loqueu-lo al llit assegut o ajegut amb el cap de costat.

Precaucions• Assegureu-vos que el comptagotes estigui sencer, espe-cialment la punta.• Eviteu produir traumatisme amb el comptagotes o laxeringa.• Comproveu la temperatura de la solució.

Execució• Col·loqueu l’equip al costat del pacient.• Netegeu el canal auditiu amb una torunda.• Ompliu el comptagotes amb la quantitat de medicacióprescrita.• Instil·leu les gotes.• Expliqueu al pacient que s’ha de mantenir en aquestaposició durant uns minuts per tal que el medicament pro-dueixi l’efecte desitjat.

Figura 6

• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.17 Administració de medicamentsper via transcutània

A diferència d’altres medicaments d’aplicació cutània, elgel de nitroglicerina s’administra pels seus efectes sistè-mics i no pels locals.Aquest gel, indicat per dilatar les artèries d’un pacientamb isquèmia cardíaca o angina de pit, actúa augmen-tant el fluxe sanguini al cor.La nitroglicerina existeix en dues presentacions dife-rents: pegats i gel.

Material• Apòsit de nitroglicerina gel o pegat de nitroglicerina.• Safata.


Preparació del pacient• Expliqueu al pacient la tècnica d’administració.• Col·loqueu-lo en decúbi supí, fowler o semi-fowler.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Comproveu el fàrmac i la posologia o concentració delprincipi actiu segons el pla de medicació.

79

80

• Reviseu la data de caducitat de l’envàs. Col·loqueu unaetiqueta adhesiva i anoteu-hi la data d’obertura i la datade caducitat segons el quadre de caducitats d’envasosmultidosis.• Amb el gel de nitroglicerina, que es prescriu en centí-metres, s’adjunta un paper rectangular on hi ha impresauna escala graduada per ajustar la dosificació.• Poseu la quantitat prescrita i exacta de pomada sobre elpaper (Fig. 1) amb una pressió al tub i recolzant-la sobrela línia graduada.• Escolliu una àrea amb la pell neta i seca i relativamentlliure de pèl. Eviteu la pell irritada, cicatritzada, oberta ocallosa.• Apliqueu l’apòsit de nitroglicerina gel o el pegat directa-ment sobre la pell del pacient, preferentment al tòrax.• Anoteu el pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.

Figura 1

Recomanacions• Seleccioneu una àrea diferent cada dia.• És normal que, en retirar l’apòsit de nitroglicerina gel oel pegat, la pell estigui calenta i envermellida. Aquestsefectes desapareixeran ràpidament. Si la pell és reseca,és millor aplicar una loció hidratant.• Com a efectes adversos destaquem la cefalea i la hipoten-sió. Si aquests símptomes persisteixen, aviseu el metge.Els apòsits de nitroglicerina gel o pegats generalments’apliquen sobre la pell un cop al dia, preferentment a lamateixa hora tots els dies. Normalment hi ha un descansnocturn (sempre segons ordre mèdica).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb el diagnòstic, evolució i el tractament del pacient.

Autors: O. Tarragó, Dr. J. Martínez (farmacèutic)Revisat per: O TarragóNovembre 2001

1.18 Aïllaments

ObjectiuEvitar la transmissió de microorganismes del malalt alpersonal i viceversa.

IntroduccióEls sistemes barrera que s’utilitzen protegeixen el recep-tor de la contaminació a través dels fluids corporals, aixícom la pell no intacta i les membranes mucoses.Per evitar la difusió i transmissió dels microorganismespatògens, coneguts o no, es descriuen unes indicacionsrelatives a:

– Personal (rentat de mans, guants, mascareta, pro-tecció ocular, davantal).

– Malalt (roba, transport, residus).

81

82

– Entorn (porta, finestra, neteja).– Visitants (rentat de mans, mascareta).– Durada.

Les PRECAUCIONS GENERALS PER A TOTS ELS MA-LALTS, consisteixen en:

Rentat de mans:Es realitzarà entre pacients i immediatament després detreure’s els guants, al bany de l’habitació.Guants:Utilizeu-los nets i no estèrils abans de tocar membranesmucoses, pell no intacta, sang, fluids corporals, secre-cions i excrecions del pacient. Treieu-vos els guants des-prés del seu ús i renteu-vos les mans abans de tocar arti-cles i superfícies de l’entorn.Mascareta:Per protegir la mucosa del nas i la boca en el curs delsprocediments que puguin generar esquitxades o polvorit-zacions de sang, fluids corporals, secrecions o excre-cions. Model: «Mascarilla verde tres láminas con goma»;codi: 80-00513.Protecció ocular:Per protegir la membrana mucosa dels ulls en el curs delsprocediments que puguin generar esquitxades o polvorit-zacions de sang, fluids corporals, secrecions o excre-cions.Davantal:Per protegir la roba i evitar que es taqui en el curs de lescures al paciente que puguin generar esquitxades o pol-voritzacions de sang, fluids corporals, secrecions o excre-cions.Porta:Haurà de romandre tancada.Finestra:Haurà de romandre tancada.

Roba:Manipuleu, transporteu i processeu la roba de llit usada,tacada de sang, fluids corporals, secrecions o excrecions,de forma que n’eviteu el contacte amb la pell i les mem-branes mucoses, seguint les indicacions del circuit del’hospital.Visites o acompanyants:Recomaneu el rentat de mans després del contacte ambsecrecions o excrecions del pacient.Trasllats:Limiteu els trasllats als necessaris.Neteja:La neteja diària, a l’alta i en les situacions especials, esrealitzarà seguint les indicacions del circuits de l’hospital.Ventileu l’habitació després d’haver-la netejada, no abans.En situacions especials, com ara un vessament accidentalde sang, secrecions i excrecions, el personal d’infermeria,utilitzarà guants com a mètode de barrera i bata i davan-tal si existeix risc de tacar l’uniforme. S’absorvirà ambpaper eixugamans i s’eliminarà com a residu tipus II,seguint el circuit.Material i utillatge:Per a la seva neteja, seguiu les instruccions de rentat odesinfecció segons la classificació de contacte directe pera material crític, semicrític o no crític.Residus:Seran segregats seguint les indicacions dels circuits del’hospital.Durada:Aquestes precaucions es prendran durant tot l’ingrés delpacient i sigui quina sigui la causa de l’ingrés.

• En els AÏLLAMENTS, de CONTACTE o RESPIRATORIS,que siguin indicats pels experts (vegeu circuit 2601), calseguir les mesures detallades a continuació. A cada uni-tat hi ha un pòster que les recorda de forma visual.

83

84

AÏLLAMENTS DE CONTACTE. Té per objecte instaurarunes mesures addicionals a les generals per interromprela transmissió de microorganismes patògens o epide-miològicament importants, i evitar la transmissió per con-tacte directe amb el malalt de pell a pell o per contacteindirecte a través d’objectes contaminats de l’entorn.

Les mesures a utilitzar consisteixen en:Rentat de mans:Es realitzarà entre malalts i immediatament després detreure’s els guants. S’utilitzarà sabó antimicrobià oantisèptic només en aquells casos que ho especifiqui elresponsable de la implantació de l’aïllament.Guants:S’utilitzaran guants no estèrils en entrar a l’habitació idurant les cures al malalt.Després d’haver-se tret els guants i rentat les mans, calassegurar-se de no tocar les superfícies de l’entorn o arti-cles de l’habitació per evitar la contaminació de les mansi la transmissió creuada.Mascareta:Per protegir la mucosa del nas i la boca en el curs delsprocediments que puguin generar esquitxades o polvorit-zacions de sang, fluids corporals, secrecions o excre-cions. Model: «Mascarilla verde tres láminas con goma»;codi: 80-00513.Protecció ocular:Per protegir la membrana mucosa dels ulls en el curs delsprocediments que puguin generar esquitxades o polvorit-zacions de sang, fluids corporals, secrecions o excre-cions.Bata:Utilitzeu-la si preveieu que hi haurà un contacte amb elmalalt o el seu entorn i les superfícies o articles de l’habi-litació. Després de treure’s la bata cal assegurar-se de notocar res de nou per evitar la transmissió creuada.

Porta:Haurà de romandre tancada.Finestra:Haurà de romandre tancada.Roba:Manipuleu, transporteu i processeu la roba de l’habitaciói el bany seguint el circuit de roba vigent.Visites o acompanyants:Les visites seran restringides. Se’ls recomanarà que esrentin les mans en sortir de l’habitació.Trasllats:Aviseu a la unitat de destí perquè s’adoptin les mesuresd’aïllament i manteniu-les durant el transport. Limiteu elstrasllats als necessaris.Neteja:Neteja diària a l’alta i en situacions especials, seguint lesindicacions dels circuits de l’hospital.Material i utillatge:La neteja es farà seguint les precaucions generals per atots el malalts i, en cas de microorganisme multiresistent,es farà una desinfecció de baix nivell.Residus:Els residus seran segregats seguint les indicacions del cir-cuit vigent.Durada:La durada serà l’establerta pel metge.

AÏLLAMENT RESPIRATORI. Té per objecte la instauraciód’unes mesures addicionals a les generals per evitar latransmissió aèria de microorganismes patògens, en l’es-pai de l’habitació i també superior, ja que intenta evitar ladisseminació de gotetes de tamany de 5 micres i méspetites, de gotes evaporades que poden romandre a l’ai-re durant molt de temps, o també de partícules de pols,totes elles amb contingut de l’agent infecciós.

85

86

Les mesures a utilitzar consisteixen en:Rentat de mans:Es realitzarà entre malalts i immediatament després detreure’s els guants.Guants:Utilitzeu guants nets no estèrils abans de tocar membra-nes mucoses, pell no intacta, sang, fluids corporals,secrecions i articles contaminats del malalt. Treieu-vos elsguants després del seu ús, abans de tocar articles i super-fícies de l’entorn no contaminat.Mascareta:Coloqueu-vos la mascareta quan entreu a l’habitació d’unmalalt amb aïllament respiratori. Model: «Mascarilladesechable especial para aislamiento». Codi: 80-21274.S’ha de colocar ben ajustada a la cara protegint fona-mentalment el nas. Pot ser reutilitzada per la mateixa per-sona sempre que conservi la seva integritat estructural ifuncional. Canvieu-la en acabar el torn de treball o quanestigui deteriorada, tacada de sang, fluids corporals,secrecions o excrecions.Protecció ocular:Per protegir la membrana mucosa dels ulls en el curs delsprocediments que puguin generar esquitxades o polvorit-zacions de sang, fluids corporals, secrecions o excre-cions.Bata:Per protegir i evitar que s’embruti la roba durant les curesal malalt que puguin generar esquitxades de sang i fluidscorporals, secrecions i excrecions.Porta:Haurà de romandre tancada.Finestra:Haurà de romandre tancada.Roba:Manipuleu, transporteu i processeu la roba de llit en ústacada de sang, fluids corporals, secrecions i excrecions,

de manera que n’eviteu el contacte amb la pell i les mem-branes mucoses, seguint el circuit de l’hospital.Visites o acompanyants:Totes les persones que entren a l’habitació han de portarprotecció respiratòria (mascareta) i mantenir-la durant totel temps que hi siguin. Model: «Mascarilla desechableespecial para aislamiento». Codi: 80-21274.Trasllats:Aviseu a la unitat de destí de l’aïllament i de les sevescaracterístiques. Es demanarà al malalt que per al trasllates col·loqui una mascareta. Model: «Mascarilla desecha-ble especial para aislamiento». Codi: 80-21274. Limiteu elstrasllats als necessaris.Neteja:La neteja diària, a l’alta i en situacions especials, es realit-zarà seguint els circuits vigents. El personal ha d’utilitzarprotecció respiratòria amb mascareta. Model: «Mascarilladesechable especial para aislamiento»: Codi: 80-21274.Material i utillatge:La neteja es farà seguint les precaucions generals per atots el malalts i, en cas de microorganisme multiresistent,es farà una desinfecció de baix nivell.Residus:Les secrecions respiratòries seran eliminades com a resi-du tipus III.Es demanarà al malalt que utilitzi mocadors de paper ique els elimini en el contenidor de residus de 4 l de tipusIII que hi haurà a l’habitació. Les secrecions de l’aspiradors’eliminaran en el contenidor de residus tipus III generalde la unitat. La resta dels residus seran segregats seguintles indicacions dels circuits vigents de l’hospital.Durada:Serà l’establerta pel metge.

Recomanacions• Consulteu el Circuit 2601 «Aislamientos» per ampliar la

87

88

informació sobre la instauració, informació, registre i rea-valuació d’un aïllament.• Consulteu el protocol «Accidentes por exposición a líqui-dos biológicos» del Comitè d’Infeccions de l’Hospital deBarcelona en cas de qualsevol ferida amb material punyent.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Bibliografia1. Centers for Disease Control and Prevention. Guidelines

for preventing the transmission of tuberculosis inhealth-care facilities. 1994. MMWR 1994; 43 (RR13):1-132, and Federal Register 1994; 59 (208): 54040-54303.

2. Revisión de las pautas para las precauciones de aisla-miento en hospitales. Traducció y resumen del informeespecial: Garner JS. Guidelines for Insolation Precau-cions in Hospitals. Infection Control and Hospital Epi-demiology 1996: 17 (1) 53-80.

3. Guía para las precauciones de aislamiento en hospita-les. Hospital Infection Control Practices Advisory Com-mittee (HICPAC) & Centers for Disease Control and Pre-vention. AJIC 1996; 24: 24-52.

4. Guía de Gestió Intracentre de Residus Sanitaris. Gene-ralitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Segure-tat Social, Direcció General de Salut Pública.

Autors:T. Rodríguez, M. Vaqué, Dr. J. MartínezOctubre 1999Revisat: Novembre 2001

1.19 Alerta nutricional

ObjectiuDetectar els pacients ingressats que estiguin desnodrits oque tinguin risc de desnodrir-se.

Material• Document «Ingrés d’infermeria».• Document «Pla de cures d’infermeria».• Bàscula.• Accés informàtic per a interconsultes.

Preparació del paciente• Preserveu la seva intimitat.• Expliqueu-li la importància del control de la seva nutri-ció com un tractament més.

Execució

Valoració a l’ingrés• Mesureu el pes i la talla del pacient al control d’inferme-ria i, a continuació seguiu la recollida de dades a l’habita-ció. Utilitzeu les cadires amb bàscula que l’hospital dis-posa en cas que el pacient no pugui mantenir-se dret. Encas d’enllitament, podeu fer servir la grua amb bàsculaque hi ha a la UH 10.• Pregunteu-li si ha perdut pes últimament. Si és així, pre-gunteu-li també el seu pes habitual i a què atribueixaquesta pérdua. Observeu i registreu si el pacient té unaspecte caquéctic o de primor extrema i si hi ha hagutuna pèrdua de pes involuntària superior al 10% en elsdarrers 3 a 6 mesos (càlcul de % de pèrdua de pes: peshabitual – pes actual / pes habitual 3 100).• Reviseu si existeix una analítica recent i una determina-ció d’albúmina en sang. Els valors d’alerta de la hipoal-buminèmia són inferiors a 30 g/l (3g/dl).• Observeu si el pacient s’alimenta amb nutrició artificial,bé sigui per via oral o per sonda, amb preparats far-macèutics o casolans.

Si es constaten un o més d’aquests signes, o bé perindicació del metge responsable, feu una interconsulta

89

90

a la dietista per «alerta nutricional» i expliqueu-li elmotiu.

Valoració durant l’estada• Revaloreu els mateixos paràmetres de l’ingrés com amínim cada 7 dies.• Observeu si es donen les següents condicions pel quefa a la ingesta: Ingesta inadequada mantinguda durant7 dies. Per fer aquesta observació cal que seguiu elsregistres d’«ingesta adequada de la dieta sí/no», delsplans de cures d’infermeria i, si és deficitària, cal conèi-xer-ne els motius. En els pacients que segueixen unadieta completa (conté un plat proteic de carn, peix o ou),considereu ingesta inadequada quan el volum ingeritsigui inferior al 50%, o bé una no ingesta del plat proteic.Considereu també Ingesta inadequada sempre que elpacient porti serumteràpia i/o dieta absoluta o líquida osemitova o incompleta (sense plat proteic) durant 7 diesconsecutius.• Peseu setmanalment el pacient i valoreu si presenta unapèrdua de pes de més d’un 5 % del pes de l’ingrés, des-cartant que no es tracti de pèrdua de líquids per edemeso retenció.

Si es constaten un o més d’aquests signes, o bé per indi-cació del metge responsable, feu una interconsulta a ladietista per «alerta nutricional» i expliqueu-li el motiu.

Seguiment• Cada 7 dies, revaloreu el risc de desnutrició del pacienti anoteu la data del següent control en el pla de curesd’infermeria (apartat «Alerta nutricional»: «data control»).

Recomanacions• Consulteu l’esquema abreviat que té cada infermera a laseva planxeta per a l’«Alerta nutricional» (Fig. 1)

Les indicacions d’una dieta i la valoració de les necessi-tats nutricionals, cal determinar-les en les primeres 8 hd’ingrés (vegeu procediment «Dieta oral»).• Anoteu les decisions interdisciplinàries sobre els aspec-tes nutricionals al curs d’infermeria i l’evolució.• A l’alta a domicili, registreu al full d’infermeria si elpacient ha rebut educació sobre dieta i el grau de com-prensió que ha demostrat.• En cas d’alta amb trasllat a un altre centre o bé amb hos-pitalització a domicili, registreu els problemes relacionatsamb la nutrició per a la continuïtat de l’assistència.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: D. Martínez i Comissió de NutricióJuliol 2001

91

ALERTA NUTRICIONAL

Per a malalts amb una estada prevista superior a 3 dies.Feu interconsulta per ordinador a dietista per «alerta nutri-cional per ....» en observar, algun dels següents signes:

a l’ingrés

• Pèrdua involuntària de pes superior al 10 % en els darrers3 a 6 mesos:(càlcul de pèrdua de pes = (pes habitual – pes actual)3 100 / pes habitual).

• Caquèxia o primor extrema.• Albúmina sèrica < 30 g/l (3 g/dl).• Nutrició artificial.

durant l’estada

• Pèrdua de pes > 5 % del pes de l’ingrés (descarteu si ésdegut a pèrdues de líquids)

• Ingesta no adequada mantinguda durant 1 setmana.• Albúmina sèrica < 30 g/l (3g/dl).• A criteri del metge responsable

Revisió: juliol 2001 – COMISSIÓ DE NUTRICIÓ

Figura 1

ESQUEMA RESUM PER A LA INFERMERA

92

1.20 Alta del pacient

ObjectiuProporcionar tota la documentació, informació, educació,utillatge i recursos addicionals que precisa el pacient i lafamília, per cubrir totes les necessitats per l’adaptació ala seva nova ubicació o la seva vida habitual al domicili.

Preparació de l’altaÉs un procès multidisciplinar que comença el primer diad’ingrès del malalt.• Informar al pacient i a la família del dia de l’alta i del llocprevisible del trasllat.

Planificació• Informar al pacient i a la família de:

– Medicaments d’especial risc.– Medicaments que interaccionen amb els aliments.– Dieta.– Utillatge.– Ajuda funcional.– Recursos addicionals.– Fullet/Guia.– Cures: procediment, freqüència, signes d’alerta.

ExecucióRealitzar les accions necessàries depenent del destí a l’alta:• Trasllat a centre de convalescència:

– Demanar previssió d’estada.– Conèixer metge responsable.– Conèixer necessitats de fisioteràpia.– Demanar les còpies de tota la documentació que

precisi amb antelació.– Complimentar full de trasllat a centre de conva-

lescència.– Signar l’alta d’infermeria.

– Aportar el pla de medicació.– Adjuntar l’informe mèdic.– Sol·licitar l’ambulància.

• Residència geriàtrica:– Adjuntar l’informe mèdic.– Aportar el pla de medicació.– Conèixer les necessitats de fisioteràpia.– Signar l’alta d’infermeria.– Sol·licitar l’ambulància, si la precisa.

• Domicili:– Entregar dues còpies de l’informe mèdic d’alta.– Entregar recepta mèdica (en cas que n’hi hagi).– Entregar documentació aportada a l’ingrès.– Preveure les cures que pot precisar a domicili.– Preveure les necessitats de material.– Preveure la necessitat de tractaments específics

(fisioterapeuta, infermera, oxigenoteràpia, etc.).

El servei d’arxiu i documentació clínica, per mitjà de laimpressora, enviarà a la unitat tres còpies de l’informemèdic, dos per al pacient i una que s’adjuntarà a lahistòria. Si l’informe d’alta no s’ha pogut introduïr al’ordinador s’informarà al pacient de la tramesa percorreu.Tanqueu la història clínica, incloent dins del sobre:

– Full d’alta signat pel metge.– Informe d’alta.– Fulls de medicació arxivats en carpeta d’acordió.– Documentació planxeta.– Totes les proves i exploracions realitzades a l’Hospital.

• Ajudar al pacient a vestir-se i recollir les seves pertinèn-cies, si ho precisa.• Informar-se del mitjà de transport en el moment de l’al-ta, per si es necessari sol·licitar una ambulància o el ser-vei de camillers per una cadira de rodes.

93

94

• Remetre al pacient i/o familiar al servei d’admissions pera realitzar els tràmits administratius d’alta.

Desprès de l’alta del pacient• Treure la roba del llit i llençar el material no recuperable.• Retirar el material reutilizable (termòmetre, cunyes, am-polles) i procedir a la seva neteja.• Restituir aparells o equips especials al servei correspo-nent (bombes d’infusió, allargament de llit, etc.).• Un cop neta l’habitació, ha de ser preparada immedia-tament per a un nou ingrés.

Execució• Fer el llit.• Equipar l’habitació i la cambra de bany amb el materialnecessari per a un nou ingrés.• Registrar la revisió de l’habitació en el full corresponenti guardar-lo pel control de la supervisora.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: C. PoloNovembre 2001

1.21 Apòsit de la via venosa perifèrica

ObjectiuProtegir el punt d’inserció d’un catèter venós perifèric ievitar-ne la manipulació, per tal de disminuir el risc d’in-fecció.

Material• Apòsit adhesiu i transparent tipus Tegaderm® 7 3 9,5 cm(codi 5218818 - «Apósito fijación catéteres».• Tubular malla elàstic n.º 4.

Preparació del personal• Rentat antisèptic de mans.

Preparació del pacient• Informeu el pacient del procediment.• Preserveu la seva intimitat.• Assegureu-vos que la zona de l’apòsit permet una bonaadherència.

Execució• Comproveu la permeabilitat de la via cateteritzada i ini-cieu l’administració de la medicació.• Netegeu el punt d’inserció si hi ha restes de sang, ambsolució salina isotònica i gases estèrils.• Apliqueu povidona iodada, en sentit de dins a fora, iespereu 30 segons abans d’adherir l’apòsit oclusiu.• Obriu l’envàs de l’apòsit de fixació de catèters i utilitzeules tires adhesives per fixar el catèter.• Cobriu el punt d’inserció amb la ranura expressa peradaptar-lo al catèter i adheriu l’apòsit a la pell.• Opcionalment, podeu cobrir-ho amb un tros de mallaelàstica tubular, en funció de la comoditat i seguretat peral pacient.• Reviseu òpticament el punt d’inserció cada 12 hores ianoteu-ho al pla de cures d’infermeria.

Recomanacions• L’apòsit utilitzat pot romandre 7 dies sense necessitat decanviar-lo si es manté en condicions de bona adherència,sec i net.• En cas que apareguin signes de flebitis i dolor, eritemao edema, calor o induració amb cordó venós, retireul’apòsit, el catèter i apliqueu tractament local amb poma-da de Thrombocid®.

95

96


Autors: R. Santamaría, M. Vaqué, T. RodríguezMarç 2000Revisat per: R. SantamaríaNovembre 2001

1.22 Aspiració de secrecions a cegues

Objectiu• Mantenir les vies aèries permeables.• Afavorir l’intercanvi de gasos.

Material• Mascareta.• Guants de làtex estèrils.• Sondes d’aspiració estèrils.• Solució salina estèril• Aspirador.• Font d’oxigen.• Ambú amb allargament d’oxigen.• Tub de Mayo.

Preparació del personal• Col·loqueu-vos la mascareta.• Rentat de mans.• Comproveu el funcionament de l’aspirador.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu-lo de la tècnica a seguir.• Col·loqueu-lo en decúbit supí, Fowler o semi-Fowler.• Auscultació dels camps pulmonars.• Si l’estat del pacient ho requereix, connecteu-lo a un pul-sioximetre.

Execució• Connecteu la sonda d’aspiració al sistema.• Poseu-vos els guants estèrils de làtex.• Aspiració de vies altes.

Per la boca:– Introduïu la sonda per la boca i espireu les secre-

cions existents.Pel nas:– Introduïu la sonda sense aspirar fins arribar a la zona

desitjada.– Inicieu l’aspiració de forma intermitent amb petits

moviments oscil·latoris d’ascens i descens.– Retireu la sonda aspirant per netejar la mucositat de

la via nasal.• Aspiració de vies profundes.Per la boca:

– Col·loqueu un tub de Mayo, si cal.– Escolliu una sonda d’aspiració prima.– Introduïu la sonda pel tub de Mayo o per la boca,

quan arribeu a la glotis, avanceu la sonda en la faseinspiratòria. L’absència de soroll indica que som al’esòfag, cal repetir la maniobra. La presència desorolls respiratoris indica que sou a la tràquea.

– Inicieu l’aspiració de forma intermitent amb petitsmoviments oscil·latoris d’ascens i descens.

– Retireu la sonda, aspirant per netejar les mucositatsde les vies altes.

Pel nas:–Seguiu el mateix procediment que l’aspiració perboca.

• Comproveu la permeabilitat de les vies aèries i el signesde millora de la ventilació.

Registres• Anoteu amb quina freqüència s’ha aspirat el pacient.• Descriviu l’aspecte i la quantitat de les secrecions.

97

98

• Registreu la tolerància del pacient.• Anoteu si hi ha complicacions.

Recomanacions• Aspireu únicament quan sigui estrictament necessari.• Intenteu que el procediment duri el mínim temps pos-sible.• Manteniu l’aspirador amb la mínima pressió efectiva.• No aspireu pacients broncoespàstics.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: C. PoloNovembre 2001

1.23 Aspiració traqueal

Material• Mascareta de paper.• Guants de plàstic estèrils.• Sondes d’aspiració estèrils.• Lubricant estèril en unidosi o aerosol, si cal.• Solució salina estèril.• Xeringa 10 ml.• Connexió en «T» o en «Y» si les sondes no són de tipus

aero-flow.• Aspirador.• Recipient amb aigua.• Font d’oxigen.• Ambú amb allargament d’oxigen.

Preparació del personal• Col·loqueu-vos la mascareta.• Rentat de mans higiènic.

Preparació del pacient• Col·loqueu-lo en decúbit supí Fowler o semi-Fowler.• Informeu-lo de la tècnica a seguir.• Observar la freqüència cardíaca.

Execució• Connecteu la sonda al sistema d’aspiració.• Col·loqueu-vos un guant estèril a la mà dominant.• Podeu utilitzar en el seu lloc pinces estèrils per a sub-jectar la sonda d’aspiració.• Retireu l’envoltori.• Lubriqueu la sonda si cal.• Desconnecteu al pacient del sistema d’oxigenació o ven-tilació mecànica.• Introduïu la sonda fins que trobeu resistència (carina obronqui dret), sense aspirar.• Retireu la sonda fent rotació i aspirant.• Netegeu el circuit amb aigua, i protegiu-lo amb un guant.• Tanqueu el sistema d’aspiració.• Anotar el procediment al curs d’infermeria.• Anotar aspectes i quantitat de les secrecions en el cursd’infermeria.• Per realitzar un rentat bronquial, instil·lar a través del tubendotraqueal 3-5 cc de solució salina, ventilar amb ambúi aspirar. Anotar-lo a la gràfica d’infermeria.

Recomanacions• És aconsellable l’ús de mascareta.• Realitzeu, si és possible, la tècnica entre dues persones.• Efectueu tot el procés tan ràpidament com sigui possi-ble per tal d’evitar trastorns del ritme (per hipòxia o béper estimul vagal).• Si cal repetir l’aspiració, utilitzeu una nova sonda. Entreaspiracions, deixeu descansar suficientment al pacient.• No feu servir les mateixes sondes per aspirar nas i bocao tràquea.

99

100

• Augmentar la FiO2, segons el criteri d’infermeria (preo-xigenar).

RECOLLIDA DE MOSTRES DE SECRECIONSMaterial• Mascareta.• Guants estèrils.• Recol·lector estèril de secrecions.

Execució• Similar a l’aspiració de secrecions.• Etiquetar el recol·lector estèril amb el nom del pacient.• Anotar el dia i l’hora de la recollida.• Anotar el procediment en el curs d’infermeria.• Transportar la mostra al laboratori immediatament.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: E. Portillo, T. Mas, A. Custodi, I. Álvarez,V. Moreno.

Novembre 2001

1.24 Balanç de líquids

ObjectiuControlar les entrades i sortides de líquids en un pacient.

Material• Full de Balanç de Líquids.• Bolígraf blau i vermell.

Preparació del pacient• Informeu el pacient i els familiars.• Preserveu la seva intimitat.

ExecucióEn iniciar el primer balanç: registreu la quantitat de sèrumque quedi per passar (serà l’entrada real que anotareuuna vegada hagi passat); desestimeu el contingut de labossa de diuresi o, si és el cas, la micció en aquell mo-ment, i feu el mateix amb els drenatges.

Com anotar les entrades:Entrades reals: volums de líquid una vegada han entrat;s’anotaran en blau.Entrades pendents: volums de líquid que han quedat perentrar (sèrums, NPT, etc.) a l’hora de tancar el balanç; s’a-notaran en vermell i no es sumaran a les entrades, nomésserviran de recordatori per saber-ho a l’hora d’anotar-lescom a reals.

Oral/Sonda: Si és dieta oral, anoteu tots els líquids des-prés que el pacient realment se’ls hagi pres. L’aigua quehagi pres, anoteu-la com a mínim una vegada al final decada torn (podeu entrar a l’habitació una ampolla d’ai-gua, o un volum inferior si cal restricció de líquids, a les0 hores).Si és per sonda, anoteu el volum total passat en tancar elbalanç. Si no s’ha acabat la bossa del tot, anoteu el volumque ha passat i, en el següent full, anoteu-hi el volum quequeda per passar, en vermell; així aquest volum serà elque anotareu en blau quan sigui una entrada real. Ésaconsellable utilitzar bombes d’infusió perquè tenenmemòria del volum infós.Tingueu en compte, en fer la comprovació de retenciógàstrica, que si llenceu el volum retingut l’haureu d’ano-tar com una sortida en «aspiració digestiva».Parenteral: Si és un sèrum o una NPT, anoteu les quanti-tats reals una vegada infoses. Si, en tancar el balanç, nos’ha acabat la bossa, anoteu el volum que ha passat; enel full nou, anoteu el que queda per passar en vermell, i

101

102

aquest volum serà el que s’anotarà en blau quan siguiuna entrada real.Si és sang (hemoderivats), cal saber que, si és sang total,es calcula que té un volum de 250 ml; els concentratsd’hematies no es comptabilitzen; les plaquetes, 20 ml perunitat; el plasma, 200 ml per unitat i els crioprecipitats,30 ml per unitat.En «Altres» anoteu-hi les medicacions per via parente-ral que s’administrin diluïdes i en bolus si excedeixen els10 ml una vegada infoses. Si el pacient porta rentats con-tinus per sonda vesical, igualment anoteu-los una vegadahagin entrat.

Com anotar les sortides:Es consideren sempre reals i s’anoten en blau.

Orina: anoteu la quantitat cada vegada que buideu unamicció o bé en acabar cada torn o bé en tancar el balanç.Aspiració digestiva: anoteu-la cada torn si cal o bé en tan-car el balanç.Femta: anoteu la quantitat que es pugui mesurar encopes, tan sols en deposicions líquides. Si no és possiblemesurar-la, feu l’observació segons +, ++, +++, i compteu25 ml per +.Drenatges: anoteu la quantitat cada vegada que és can-viïn o bé cada 24 hores (recordeu-vos de marcar el volumi la data en els contenidors dels drenatges que no es bui-din).Vòmits: anoteu la quantitat cada vegada; per mesurar,feu-ho igual que les deposicions.Pèrdues insensibles (es calcularan en tancar el balanç):P.I.B. = 0,5 3 kg 3 hores (pèrdues insensibles bàsiques).En cas de ventilació mecànica o via aèria oberta:

P.I.B. més 400 ml en 24 hores.En cas de taquipnea mantinguda (més de 12 h), superiora 30 resp/min, afegireu un 10 % al P.I.B.

En cas de Tª superior a 38 8C): P.I.B. més 0,2 3 kg 3 hores(es compten les hores durant les quals la temperatura haestat superior a 38 8C).En cas que el pacient porti una via aèria artificial les P.I.B.s’incrementaran en 400 ml.

No es comptabilitzen les secrecions bronquials, les gasesde les ferides, ni la sudoració (en procés d’estudi).

Com tancar el balançEl tancareu cada 24 hores si no hi ha una altra ordre. A lesunitats d’hospitalització es tancarà a les 12 de la nit i a laU.C.I. a les 7 del matí.A les entrades, només hi sumareu els volums anotats enblau.Per calcular el resultat final, considereu les entrades coma valors positius i les sortides com a negatius.

Recomanacions• En finalitzar el vostre torn, repasseu el full de balanç pertal que hi constin totes les entrades i sortides.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relació al’evolució i el tractament del pacient.

Autors: D. Martínez, M. AlcoleaJuny 1999Revisat per: D. MartínezNovembre 2001

1.25 Baló de contrapulsació intraaòrtica

ObjectiuRestablir l’hemodinàmica en el malalt en xoc cardiogènic,a compte d’augmentar la perfusió coronària i de dismi-nuir el treball cardíac.

103

104

Material• Màquina de rasurar, si cal.• Xopador.• Gases estèrils.• Povidona iodada al 10 %.• Sodi clorur 0,9 %, ampolles de 10 ml.• Agulla intramuscular i xeringues de 10 ml.• Solució anestèsica (Mepivacaina al 2 %, ampolla de10 ml).• Talles estèrils.• Mascareta i casquet.• Guants estèrils.• Bata estèril.• Electrodes convencionals de monitorització de l’E.C.G.• Bisturí.• Seda de 00 amb agulla.• Portaagulles.• Apòsit estèril.• Amplificador d’imatge i davantals de plom.• Kit de «Catèter de baló de contrapulsació intraaòrtica»(B.C.I.).• Consola del B.C.I. i caixa d’accessoris.• Pressuritzador.• Sèrum fisiològic 500 ml amb 25 mg d’heparina sòdica.• Set de monitorització d’una pressió.• Suport de transductor.

Preparació de la consola• Disposeu del cable de monitorització d’E.C.G. i connec-teu-lo a la connexió verda del plafó de comandaments dela consola.• Disposeu del cable de monitorització de pressió intra-aòrtica i connecteu-lo a la connexió taronja del plafó decomandaments de la consola.• Connecteu la consola a la xarxa.• Munteu l’equip de monitorització per connectar el trans-

ductor al cable de monitorització de pressió intraaòr-tica.

Preparació del pacient• Informeu al pacient en el cas que estigui conscient, i pre-serveu la seva intimitat.• Col·loqueu-lo en decúbit supí.• Prepareu la zona per a punció a femoral.

Preparació del personal• Col·locació de mascareta i casquet.• Col·locació del davantat de plom.• Rentat de mans quirúrgic (el metge).• Col·locació de bata i guants estèrils (el metge).

Execució• La tècnica és realitzada pel metge i caldran dos ajudants.• Un cop insertat el catèter, connecteu l’allargador d’helidel baló a la connexió «balloon» del plafó de comanda-ments de la consola.• Connecteu l’allargador de l’equip de monitorització(mascle) a la connexió (femella) de l’extrem proximal delcatèter.• Col·loqueu uns altres electrodes i connecteu-los al cablede la consola per obtenir monitorització d’E.C.G.• Poseu en funcionament la consola prement l’interruptorprincipal de · O a del plafó de comandaments. S’ha d’en-cendre el pilot verd lluminós que hi ha a l’interruptor.• El metge programa els paràmetres de contrapulsació.• Col·loqueu un apòsit estèril en la zona de punció iposeu-hi la data.• Registreu la tècnica al curs d’Infermeria.

Recomanacions• Es comprovarà el correcte emplaçament mitjançant Rxde tòrax AP.

105

106

• Controleu el possible sagnat del punt de punció.• Tingueu cura del punt d’inserció del catèter segons pro-tocol.• Controleu l’extremitat: pols, temperatura, coloració izones de pressió.• No toqueu l’interruptor que hi ha a l’interior del com-partiment de la bombona d’heli, s’ha de mantenir sempreen posició 1 tant si es requereix el funcionament de laconsola com si no.

Balloon Inflationand Deflation

250

200

150

100

50

0

-50Electrical andMechanical Relationship

24-Hour Intra-Aor ticBalloon Pr oduct Horline:800-447-6961

World wide:617-389-8628

Part #IAT-01013

4

5

3

2 9

6

8

71. Zero Baseline

2. Balloon Pressure Baseline

3. Rapid Inflation

4. Peak Inflation Ar tifact

5. Plateau Pressure

6. Rapid Deflation

7. Deflation Ar tifact

8. Return to Baseline

9. Duration of Balloon Cyc le

PDP

PSP APSP

DN

PAEDP

BAEDP

1

2

Assisted Ar terial Waveform (1:2)

Abbre viation Definition

PAEDPPSPPDPBAEDPAPSP

DN

Patient Aor tic End Diastolic PressurePeak Systolic PressurePeak Diastolic PressureBalloon Aor tic End Diastolic PressureAssisted P eak Systolic Pressure(Systole after IAB deflation)Dicr otic Natc h

Figura 1

• Controleu el volum d’heli disponible a la bombona, queapareix en l’indicador que hi ha a l’angle inferior dret delmonitor de la consola.• Quan es suspengui la contrapulsació, retireu el catèterd’un sol cop i realitzeu comprenssió sobre la zona de pun-ció. Col·loqueu-hi un apòsit compressiu segons protocol.• Tingueu la consola sempre connectada a la xarxa per talde disposar del seu funcionament amb bateries en el casque fos necessari.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: R. VenturaNovembre 2001

1.26 Cabal cardíac

Material• Aparell de mesura de la despesa cardíaca.• Impressora.• 6 xeringues de 10 ml, carregades amb S.S.F. fred.• Sèrum fisiològic d’irrigació (100 ml) a la mateixa tempe-ratura que el de les xeringues.• Cal un ajudant.

Execució• Introduïr els paràmetres necessaris segons el tipus d’a-parell que utilitzem (p. e. tipus de catèter, pes i talla delpacient, paràmetres hemodinàmics, etc.).• Connectar l’aparell al termistor del Swan-Ganz.• Col·locar el termòmetre de l’aparell en el sèrum fisiolò-gic d’irrigació fred.• Una persona premerà el botó START de l’aparell i sin-cronitzadament la segona persona, introduïrà els 10 ml deS.S.F. fred per la via proximal del Swan-Ganz.

107

108

• Esperarem que l’aparell faci la lectura.• Repetirem el procediment 3 vegades seguides i impri-mirem el resultat total que serà la mitjana dels tres valors.• En cas que uns dels resultats sigui molt discordant delsaltres dos, anul·larem i repetirem l’operació.• Fer constar en els resultats si el pacient està tractat ambdrogues inotròpiques i, en cas afirmatiu, apuntar la dosi.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: A. Peregrín, M. Alcolea, M. Piñol, M. AranaNovembre 2001

1.27 Canvi de cànula detraqueostomia

Material• Guants estèrils.• Mascareta.• Casquet.• Talla.• Povidona iodada.• Sèrum fisiològic o aigua oxigenada.• Gases estèrils.• Compresa traqueostomia.• Cànula de traqueostomia.• Xeringa de 10 ml.• Lubricant en spray.• Cinta o bena de 5 × 5 cm.• Sonda d’aspiració i aspirador.• Manòmetre de pressió.• Pinça de traqueo.

Preparació del personal• Cal un ajudant.

• Col·loqueu-vos el casquet i la mascareta.• Rentat de mans higiènic.• Col·loqueu-vos els guants estèrils.

Preparació del pacient• Informeu el pacient.• Col·loqueu-lo en decúbit supí, el cap en hiperextensió.• Comproveu el buidat gàstric (en dejú o aspirant perS.N.G.)

Execució• Munteu el camp estèril.• Comproveu el pneumotaponament.• Lubriqueu la cànula.• L’ajudant ha de desinflar el globus, si està inflat, i retirarla cànula.• Netegeu i desinfecteu la zona.• Introduïu la cànula amb el fiador, retirar el fiador un copintroduït, i comprovar la pressió del pneumotaponament,que s’anotarà a la gràfica. Inflar el globus i col·locar cànu-la interna.• Col·loqueu l’apòsit estèril.• Fixeu la cànula.• Aspireu les secrecions, si cal.

Recomanacions• Mantenir el mateix calibre de cànula si no hi ha altresindicacions.• La tècnica ha de fer-se ràpidament.• En alguns casos, si el pacient està amb ventilació mecà-ni-ca, s’augmenta la FiO2 al 100 % abans i després de latècnica.• Si és el 1r canvi de cànula haureu de disposar d’altracànula de menys calibre i es farà el 5è dia de la traqueo-tomia.• Posteriors canvis de cànules cada 7 dies.

109

110


Revisat per: E. Portillo, A. Custodi, T. Mas, V. Moreno,I. ÁlvarezNovembre 2001

1.28 Carro d’aturada. Revisió i precinte

ObjectiuConservar el carro d’aturada precintat i en condicions deseguretat per a una emergència cardiorespiratòria.

ExecucióTotes les unitats d’hospitalització i serveis de l’hospital dis-posen d’un carro d’aturada per situacions d’emergència.Els continguts dels carros varien segons els serveis on estroben:1. Carro d’aturada d’adult (a les unitats d’hospitalització,servei de radiologia, exploracions complementàries, qui-ròfans, urgències, rehabilitació i sala de parts). (Llistat 1.)

REVISIÓN CARRO DE PAROS

Fecha: Unidad: Revisado por:Hora: Turno: Firma: Precinto:

Parte superiorAmbú, mascarilla y alargadera

5800395 Electrodos adulto para ECG2002634 Gel contactor

Monitor (funcionamiento correcto)7300318 Lubricante silicona aerosol

Parte inferiorAspirador

5311831 Conexión y toma de oxígeno conectada9601197 Contenedor agujas usadas5300505 Guantes goma látex no estériles8000513 Mascarillas verdes con gomas

cantidad si/no caducidad11111

11111

Bandeja superior. Medicamentos.2918667 Adenosina vial 6 mg/2 ml4201700 Adrenalina jeringa 1 mg/1 ml2901538 Amiodarona amp 150 mg/3 ml4201692 Atropina sulfato amp 1 mg/1 ml2801487 Calcio cloruro amp 10 % 13,6 meq4301710 Diazepan amp 10 mg/2 ml2801503 Glucosa amp 33 % 10 ml4201703 Isoprenalina amp 0,2 mg/ml2201891 Lidocaina amp 2 % 10 ml2801504 Magnesio sulfato amp 1500 mg/10 ml2203223 Mepivacaina amp 2 % 10 ml2301907 Naloxoma amp 0,4 mg/1ml2901547 Procainamida amp 1 g/10 ml2209757 Propofol amp 200 mg/20 ml2801512 Sodio cloruro 0,9% amp 10 ml4214876 Vecuronio vial 10 mg y aguja p. i.2901549 Verapamilo amp 5 mg/2 ml

Parte lateral. Fluidoterapia.2801478 Bicarbonato sódico 1 M 250 ml2801499 Glucosa 5 % bolsa 500 ml2823094 Hidroxietilalmidón 200 6 % bolsa 500 ml2801517 Sodio cloruro 0,9 % bolsa 500 ml2801513 Sodio cloruro 0,9 % bolsa 50 ml

Parte frontal. Primer cajón. Material para punción.Aguja intravenosa cono luer 0,8 × 25 mmAguja intramuscular cono luer 0,8 × 40 mmAguja cono luer carga 1,1 × 25 mm

5305567 Aguja punción intracardiaca 160 mm5100522 Catéter iv c/aguja 14 G 64 mm5100524 Catéter iv c/aguja 18 G 51 mm5100525 Catéter iv c/aguja 20 G5100528 Catéter central con aguja tipo Drum

Celulosa precortada5301136 Equipo gasometría

Jeringa cono luer 2 mlJeringa cono luer 5 mlJeringa cono luer 10 mlJeringa cono luer 20 ml

5900546 Llave conexión tres vías2701468 Povidona iodada 10 % 100 ml5200256 Seda trenzada O aguja TC 165800198 Smarch compresivo7402494 Tubo citrato hemostasia 5 ml7402374 Tubo heparina litio7403210 Tubo EDTA K3 de 5 ml7402368 Tubo sin anticoagulante 10 ml

Parte frontal. Segundo cajón. Material de intubación.5100493 Cánula aspiración Yankauer mediana5301263 Equipo cricotiroidotomía adultos estéril5100743 Fiador adulto estéril

111

3104343410222111412

11111

10101011112202533331121111

111

112

7600178 Gafas desechablesLaringoscopio, caja de palas y pilas

5300363 Mascarilla oxígeno traqueotomía5300364 Mascarilla oxígeno adulto

Pinzas Magill adulto estériles5100452 Sonda aspiración endotraqueal

14 CH tipo Aero-Flo5100387 Tubo endotraqueal 6 mm5100390 Tubo endotraqueal 7,5 mm5100391 Tubo endotraqueal 8 mm5100393 Tubo endotraqueal 9 mm5100416 Tubo de Mayo o de Guedel nº 45100417 Tubo de Mayo o de Guedel nº 55200604 Venda de gasa 5 cm × 5 m

Parte frontal.Tercer cajón.Varios.5200612 Apósito adhesivo s/compresa central

10 × 15 cm5903350 Conexión doble 5-12-5 SIMS5900540 Equipo de perfusión con toma de aire5200628 Esparadrapo hipoalérgico 2,5 cm × 10 m5200602 Gasas 8 capas 18 H 10 cm × 10 cm estéril5300507 Guantes quirúrgicos estériles nº 6,55300509 Guantes quirúrgicos estériles nº 7,55300737 Jeringa de alimentación7300830 Linterna (funcionamiento correcto)

Pilas linterna5100461 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 14 CH5100462 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 16 CH

Talla estéril5200382 Tira sutura 3 × 75 mm5200381 Tira sutura 13 × 102 mm5200610 Venda elástica adhesiva 5 cm × 2,7 m

Aquests llistats de continguts contenen tant el materialcom els fàrmacs, i el lloc on es troben al carro d’aturada.És normativa de l’hospital que tots els carros es conser-vin segons s’indica a cada un dels serveis.

2. Carro d’aturada doble adult/pediàtric (a pediatria, a lesunitats d’hospitalització de curta estada i carro de simula-cre). (Llistat 2.)

11, 1 y 2111

21111111

1221222112112111

REVISIÓN CARRO DE PAROS DOBLE PEDIATRICO-ADULTO


Parte superiorAmbú adulto, mascarilla y alargaderaAmbú pediátrico, mascarillas y alargadera

5800395 Electrodos adulto para ECG5809788 Electrodos pediátricos para ECG2002634 Gel contactor ultrasonidos



5102399 Catéter cava pediátrico5311831 Conexión y toma de oxígeno conectada5901204 Conexión en Y toma de oxígeno 12-14 mm5901205 Conexión en Y toma de oxígeno 8-10 mm9601197 Contenedor de agujas usadas5300505 Guantes goma látex no estériles8000513 Mascarillas verdes con goma

Bandeja superior. Medicamentos.2918667 Adenosina vial 6 mg/2 ml4201700 Adrenalina amp. 1 mg/1 ml2901538 Amiodarona amp 150 mg/3 ml4201692 Atropina sulfato amp 1 mg/1 ml2801477 Bicarbonato amp 1 M amp 10 ml2801487 Calcio cloruro amp 10 % 13,6 meq2801489 Calcio glubionato amp 2,2 mEq/5 ml4301710 Diazepan amp 10 mg/2 ml2801503 Glucosa amp 33 % 10 ml4201703 Isoprenalina amp 0,2 mg/ml2201891 Lidocaina amp 2 % 10 ml2801504 Magnesio sulfato amp 1500 mg/10 ml2201886 Mepivacaina amp 2 % 10 ml2301907 Naloxona amp 0,4 mg/1 ml2901547 Procainamida amp 1 g/10 ml2209757 Propofol amp 200 mg/20 ml2801512 Sodio cloruro 0,9 % amp 10 ml2201882 Tiopental sódico vial 500 mg4214876 Vecuronio vial 10 mg y agua p.i.2901549 Verapamilo amp 5 mg/2 ml

Parte lateral. Fluidoterapia.2801478 Bicarbonato sódico 1 M 250 ml2801499 Glucosa 5 % bolsa 500 ml2823094 Hidroxietilalmidón 200 6 % bolsa 500 ml2801509 Ringer Lactado bolsa 500 ml2801517 Sodio cloruro 0,9 % bolsa 500 ml2801513 Sodio cloruro 0,9 % bolsa 50 ml

113

cantidad si/no caducidad11, 311111

11122111

362464234102221114212

111111

114

Parte frontal. Primer cajón. Material para punción.Aguja intravenosa cono luer 0,7 × 30 mmAguja intravenosa cono luer 0,8 × 25 mmAguja intramuscular cono luer 0,8 × 40 mmAguja carga cono luer 1,1 × 25 mm

5305567 Aguja punción intracardiaca 160 mm5300517 Aguja punción espinal 18 G × 3 1/2’’ 90 mm5312865 Aguja punción espinal 20 G × 1 1/2’’

0,9 × 40 mm5300520 Aguja punción espinal 22 G × 3 1/2’’

90 mm5100522 Catéter iv c/aguja 14 G 64 mm5100524 Catéter iv c/aguja 18 G 51 mm5100525 Catéter iv c/aguja 20 G 32 mm5100526 Catéter iv c/aguja 22 G5100528 Catéter central con aguja tipo Drum

Celulosa precortada5301136 Equipo gasometría5316911 Jeringa 1 ml s/aguja escala centesimal


5900546 Llave conexión tres vías2701468 Povidona iodada 10 % fco 100 ml5200256 Seda trenzada 0 aguja TC 165200263 Seda trenzada 2/0 aguja TC 165800198 Smarch compresivo5100724 Trocar torácico 10 CH 20 cm5100532 Trocar torácico 16 CH 25 cm7402494 Tubo citrato hemostasia 5 ml7402374 Tubo heparina litio7403210 Tubo EDTA K3 de 5 ml7402368 Tubo sin anticoagulante 10 ml

Parte frontal. Segundo cajón. Material de intubación.5100493 Cánula aspiración Yankauer mediana5100492 Cánula aspiración Yankauer fina5301263 Equipo cricotiroidotomía adultos5301262 Equipo cricotiroidotomía pediátrico5100743 Fiador adulto estéril5100744 Fiador pequeño estéril7600178 Gafas desechables

Laringoscopio, caja de palas y pilas5300363 Mascarilla oxígeno traqueotomía5300364 Mascarilla oxígeno adulto5300365 Mascarilla oxígeno pediatría

Pinzas Magill adulto estérilPinzas Magill pediátricas estéril

5100485 Sonda aspiración endotraqueal 6 CH tipo Aero-flow

5100451 Sonda aspiración endotraqueal 12 CH tipo Aero-Flow

5100452 Sonda aspiración endotraqueal 14 CH tipo Aero-Flow

5100753 Tubo endotraqueal 3 mm5100754 Tubo endotraqueal 4 mm

1010101012

1

2111122021533331322111111

11111111, 1 y 211111

2

2

211

5109187 Tubo endotraqueal 4,5 mm5109188 Tubo endotraqueal 5 mm5100387 Tubo endotraqueal 6 mm5100390 Tubo endotraqueal 7,5 mm5100391 Tubo endotraqueal 8 mm5100393 Tubo endotraqueal 9 mm5100411 Tubo de Mayo o de Guedel nº 05100413 Tubo de Mayo o de Guedel nº 15100414 Tubo de Mayo o de Guedel nº 25100416 Tubo de Mayo o de Guedel nº 45100417 Tubo de Mayo o de Guedel nº 55200604 Venda de gasa 5 cm × 5 m


10 × 15 cm5903350 Conexión doble toma de oxígeno

5-12-5 SIMS5900540 Equipo de perfusión con toma de aire5900739 Equipo de perfusión bomba jeringa5200628 Esparadrapo hipoalérgico 2,5 cm × 10 m5200602 Gasas 8 capas 18 H 10 cm × 10 cm estéril5300507 Guantes quirúrgicos estériles nº 6,55300509 Guantes quirúrgicos estériles nº 7,55300737 Jeringa de alimentación7300830 Linterna (funcionamiento correcto)

Pilas linterna5100467 Sonda gástrica 8 CH5100464 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 12 CH5100461 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 14 CH5100462 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 16 CH



3. Carro d’aturada UH 04 i NIU (a la unitat 04). (Llistat 3).

REVISIÓN CARRO DE PAROS UH04 Y NIDO


Parte superiorAmbú, mascarilla y alargadera neonatosAmbú, mascarilla y alargadera

115

111111111111

1

221122211211112111

cantidad si/no caducidad11

116

5800395 Electrodos adulto para ECG2002634 Gel contactor



5311831 Conexión y toma de oxígeno conectada9601197 Contenedor agujas usadas5300505 Guantes goma látex no estériles8000513 Mascarillas verdes con gomas

Bandeja superior. Medicamentos.2918667 Adenosina vial 6 mg/2 ml4201700 Adrenalina jeringa 1 mg/1 ml2901538 Amiodarona amp 150 mg/3 ml4201692 Atropina sulfato amp 1 mg/1 ml2801487 Calcio cloruro amp 10 % 13,6 meq4301710 Diazepan amp 10 mg/2 ml2801503 Glucosa amp 33 % 10 ml4201703 Isoprenalina amp 0,2 mg/ml2201891 Lidocaina amp 2 % 10 ml2801504 Magnesio sulfato amp 1500 mg/10 ml2201886 Mepivacaina amp 2 % 10 ml2301907 Naloxona amp 0,4 mg/1 ml2901547 Procainamida amp 1g/10 ml2209757 Propofol amp 200 mg/20 ml2801512 Sodio cloruro 0,9 % amp 10 ml4214876 Vecuronio vial 10 mg y agua p.i.2901549 Verapamilo amp 5 mg/2 ml



5305567 Aguja punción intracardíaca 160 mm5100522 Catéter iv c/aguja 14 G 64 mm5100524 Catéter iv c/aguja 18 G 51 mm5100525 Catéter iv c/aguja 20 G 32 mm5100528 Catéter central con aguja tipo Drum



5900546 Llave conexión tres vías

1111

11111

362443410222122412

11111

10101011112202153333

2701468 Povidona iodada 10 % 100 ml5200256 Seda trenzada 0 aguja TC 165800198 Smarch compresivo7402494 Tubo citrato hemostasia 5 ml7402374 Tubo heparina litio7403210 Tubo EDTA K3 de 5 ml7402368 Tubo sin anticoagulante 10 ml

Parte frontal. Segundo cajón. Material de intubación.5100493 Cánula aspiración Yankauer mediana5301263 Equipo cricotiroidotomía adultos5100743 Fiador adulto7600178 Gafas desechables

Laringoscopio neonatos, palas y pilasLaringoscopio, caja de palas y pilas

5300363 Mascarilla oxígeno traquetomía5300364 Mascarilla oxígeno adulto

Pinzas Magill adulto estéril5100452 Sonda aspiración endotraqueal

14 CH tipo Aero-Flow5100485 Sonda de aspiración endotraqueal

6 CH tipo Aero-Flow5100418 Sonda de aspiración endotraqueal

8 CH tipo Aero-Flow5100387 Tubo endotraqueal 6 mm5100390 Tubo endotraqueal 7,5 mm5100391 Tubo endotraqueal 8 mm5100393 Tubo endotraqueal 9 mm5100753 Tubo endotraqueal 3 mm5100755 Tubo endotraqueal 3,5 mm5100383 Tubo endotraqueal 4 mm5100416 Tubo de Mayo o de Guedel nº 45100417 Tubo de Mayo o de Guedel nº 55100412 Tubo de Mayo o de Guedel nº 005200604 Venda de gasa 5 cm × 5 m


10 × 15 cm5903350 Conexión doble 5-12-5 SIMS5900540 Equipo de perfusión con toma de aire5200628 Esparadrapo hipoalérgico 2,5 cm × 10 m5200602 Gasas 8 capas 18 H 10 cm × 10 cm estéril5300507 Guantes quirúrgicos estériles nº 6,55300509 Guantes quirúrgicos estériles nº 7,55300737 Jeringa de alimentación7300830 Linterna (funcionamiento correcto)

Pilas linterna5100461 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 14 CH5100462 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 16 CH


117

1321111

11111 y 21, 1 y 2111

2

2

211111111111

1221222112112111

118


4. Carro d’aturada de pediatria d’urgències (al servei d’ur-gències). (Llistat 4.)

REVISIÓN CARRO DE PAROS DEPEDIATRÍA DE URGENCIAS


Parte superiorAmbú pediátrico, mascarillas y alargadera

5809788 Electrodos pediátricos para ECG5800397 Gel contactor ultrasonidos

Monitor (funcionamiento correcto)Palas de pediatría para desfibrilador

7300318 Lubricante silicona aerosol


5102399 Catéter cava pediátrico5311831 Conexión y toma de oxígeno conectada5901204 Conexión en Y toma de oxígeno 12-14 mm5901205 Conexión en Y toma de oxígeno 8-10 mm9601197 Contenedor de agujas usadas5300505 Guantes goma látex no estériles8000513 Mascarillas verdes con goma5100724 Trocar torácico 10 CH 20 cm5100532 Trocar torácico 16 CH 25 cm

Bandeja superior. Medicamentos.2918667 Adenosina vial 6 mg/2 ml4201700 Adrenalina amp 1 mg/1 ml2901538 Amiodarona amp 150 mg/3 ml4201691 Atropina sulfato amp 1 mg/1 ml2801477 Bicarbonato amp 1 M amp 10 ml2801487 Calcio cloruro amp 10 % 13,6 meq4301710 Diazepan amp 10 mg/2 ml2801503 Glucosa amp 33 % 10 ml3701833 Hidrocortisona vial 500 mg4201703 Isoprenalina amp 0,2 mg/ml2201891 Lidocaina amp 2 % 10 ml2801504 Magnesio sulfato amp 1500 mg/10 ml4304401 Midazolam amp 15 mg/3 ml2301907 Naloxona amp 0,4 mg/1 ml4101350 Salbutamol amp 0,5 mg/1 ml

cantidad sí/no caducidad1, 3, 111111

111221111

31043643411022212

2801512 Sodio cloruro 0,9 % amp 10 ml4201691 Succinilcolina amp 100 mg (frigorífico)2201882 Tiopental sódico 500 mg

Nota: En Urgencias se dispondrá de morfina ampollas 10 mg/1 ml (armario de estupe-facientes) y de insulina rápida (frigorífico).


Parte frontal. Primer cajón. Material para punción.Aguja punción intraóseaAguja intravenosa cono luer 0,7 × 30 mmAguja intravenosa cono luer 0,8 × 25 mmAguja intramuscular cono luer 0,8 × 40 mmAguja carga cono luer 1,1 × 25 mm

5100522 Catéter iv c/aguja 14 G 64 mm5100523 Catéter iv c/aguja 16 G5100524 Catéter iv c/aguja 18 G 51 mm5100525 Catéter iv c/aguja 20 G 32 mm5100526 Catéter iv c/aguja 22 G5100527 Catéter iv c/aguja 24 G5100528 Catéter central con aguja tipo Drum



5900546 Llave conexión tres vías2718170 Povidona iodada 10 % fco 100 ml5200256 Seda trenzada 0 aguja TC 165200263 Seda trenzada 2/0 aguja TC 165200267 Seda trenzada negra 3/05800198 Smarch compresivo7403209 Tubo citrato hemostasia pediátrico7402336 Tubo heparina litio pediátrico7402335 Tubo EDTA K3 pediátrico7402368 Tubo sin anticoagulante 10 ml (adulto)

Parte frontal. Segundo cajón. Material de intubación.5100493 Cánula aspiración Yankauer mediana5100492 Cánula aspiración Yankauer5301262 Equipo cricotiroidetomía pediátrico5100744 Fiador pequeño estéril7600178 Gafas desechables

Parte frontal. Segundo cajón. Material de intubación (continuación)Laringoscopio, caja de palas(nº 1, 2 y 3) y pilas

5300363 Mascarilla oxígeno traqueotomía

119

411

11111

1101010101111112202353333112221111

11111

1, 3, 21

120

5300365 Mascarilla oxígeno pediatríaPinza Magill pediátrica estéril





5100752 Tubo endotraqueal 2,5 mm5100753 Tubo endotraqueal 3 mm5100755 Tubo endotraqueal 3,5 mm5100754 Tubo endotraqueal 4 mm5109187 Tubo endotraqueal 4,5 mm5109188 Tubo endotraqueal 5 mm5100387 Tubo endotraqueal 6 mm5100389 Tubo endotraqueal 7 mm5100411 Tubo de Mayo o de Guedel nº 05100412 Tubo de Mayo o de Guedel nº 005100413 Tubo de Mayo o de Guedel nº 15100414 Tubo de Mayo o de Guedel nº 25200604 Venda de gasa 5 cm × 5 m


10 × 15 cm5903350 Conexión doble toma de oxígeno

5-12-5 SIMS5809788 Electrodos pediátricos para ECG5900539 Equipo de perfusión microgotero5900540 Equipo de perfusión con toma de aire5900739 Equipo de perfusión bomba jeringa5200628 Esparadrapo hipoalérgico 2,5 cm × 10 m5200602 Gasas 8 capas 18 H 10 cm × 10 cm estéril5300507 Guantes quirúrgicos estériles nº 6,55300509 Guantes quirúrgicos estériles nº 7,55300737 Jeringa de alimentación7300830 Linterna (funcionamiento correcto)

Pilas linterna5100464 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 12 CH5103457 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 7 CH5100467 Sonda gástrica doble luz tipo Salem 8 CH



11

2

2

2

2

1

1111111111

1

2111112221121112111

5. Carro d’aturada d’unitats de medicina intensiva (A i B)(Llistat 5.)

REVISIÓN CARRO DE PAROS UCI/UCC

Fecha: Unidad: Revisado por:Hora: Turno: Firma: Precinto:Parte superior

Ambú, reservorio, mascarilla5800397 Gel contactor

Laringoscopio, caja de palas y pilas7300318 Lubricante silicona aerosol

Monitor (funcionamiento correcto)

Parte inferiorGenerador marcapasos, pila, cable

Bandeja superior. Medicamentos.2918667 Adenosina vial 6 mg/2 ml4201700 Adrenalina amp 1 mg/1 ml2901538 Amiodarona amp 150 mg/3 ml4201692 Atropina sulfato amp 1 mg/1 ml2801487 Calcio cloruro amp 10 % 13,6 meq4301710 Diazepan amp 10 mg/2 ml2801503 Glucosa amp 33 % 10 ml4201703 Isoprenalina amp 0,2 mg/ml2201891 Lidocaína amp 2 % 10 ml2801504 Magnesio sulfato amp 1500 mg/10 ml2203223 Mepivacaína amp 2 % 10 ml2301907 Naloxona amp 0,4 mg/1 ml2901547 Procainamida amp 1 g/10 ml2209757 Propofol amp 200 mg/20 ml2801512 Sodio cloruro 0,9 % amp 10 ml4214876 Vecuronio vial 10 mg y agua p.i.2901549 Verapamilo amp 5 mg/2 ml



5305567 Aguja punción intracardíaca 160 mm5100522 Catéter iv c/aguja 14 G 64 mm5100524 Catéter iv c/aguja 18 G 51 mm5100525 Catéter iv c/aguja 20 G 32 mm5100528 Catéter central con aguja tipo Drum

Celulosa precortada5301136 Equipo gasometría

Jeringa cono luer 2 ml

121

cantidad sí/no caducidad112, 1 y 211

3104343410222111412

11111

101010111122025

122

Jeringa cono luer 5 mlJeringa cono luer 10 mlJeringa cono luer 20 ml

5900546 Llave conexión tres vías5200256 Seda trenzada 0 aguja TC 167402494 Tubo citrato hemostasia 5 ml7402374 Tubo heparina litio7403210 Tubo EDTA K3 de 5 ml7402368 Tubo sin anticoagulante 10 ml

Parte frontal. Segundo cajón. Material de intubación.5300496 Bisturí número 155100493 Cánula aspiración Yankauer mediana5301263 Equipo cricotiroidotomía adultos estéril5100743 Fiador adulto estéril7600178 Gafas desechables5300363 Mascarilla oxígeno traqueotomía5300364 Mascarilla oxígeno adulto

Pinzas Magill adulto estériles5100387 Tubo endotraqueal 6 mm5114361 Tubo endotraqueal 7,5 mm UCI5114362 Tubo endotraqueal 8 mm UCI5114740 Tubo endotraqueal 9 mm UCI5116215 Tubo endotraqueal aspiración

subglótica 8 mm5116216 Tubo endotraqueal aspiración

subglótica 8,5 mm5116217 Tubo endotraqueal aspiración

subglótica 9 mm5100416 Tubo de Mayo o de Guedel nº 45100417 Tubo de Mayo o de Guedel nº 55200604 Venda de gasa 5 cm × 5 m

Parte frontal.Tercer cajón. Material pediátrico y varios.5300495 Bisturí número 115100492 Cánula aspiración Yankauer fina5900540 Equipo de perfusión con toma de aire5301262 Equipo cricotiroidetomía pediátrico5100744 Fiador pequeño estéril5300507 Guantes quirúrgicos estériles nº 6,55300509 Guantes quirúrgicos estériles nº 7,55818609 Lámina de desfibrilación5300365 Mascarilla oxígeno pediatría

Pinza Magill pediátrica estérilTalla estéril

5100753 Tubo endotraqueal 3 mm5100754 Tubo endotraqueal 4 mm5109187 Tubo endotraqueal 4,5 mm5109188 Tubo endotraqueal 5 mm5100411 Tubo de Mayo o de Guedel nº 05100413 Tubo de Mayo o de Guedel nº 15100414 Tubo de Mayo o de Guedel nº 25100415 Tubo de Mayo o de Guedel nº 35200610 Venda elástica adhesiva 5 cm x 2,7 m

333311111

111111111111

1

1

1111

11211221112111111111


6. Carro d’aturada de neonatologia (Llistat 6.)

REVISIÓN CARRO DE PAROS NEONATOLOGÍA

Fecha: Unidad: Revisado por:Hora: Turno: Firma: Precinto:Parte superior

Ambú pediátrico, mascarillas y alargadera5800397 Gel contactor ultrasonidos7300318 Lubricante silicona aerosol


5102399 Catéter cava pediátrico5311831 Conexión y toma de oxígeno conectada5901204 Conexión en Y toma de oxígeno 12-14 mm5901205 Conexión en Y toma de oxígeno 8-10 mm9601197 Contenedor de agujas usadas5300505 Guantes goma látex no estériles8000513 Mascarillas verdes con goma

Bandeja superior. Medicamentos.2918667 Adenosina vial 6 mg/2 ml4201700 Adrenalina amp 1 mg/1 ml4201692 Atropina sulfato amp 1 mg/1 ml2801477 Bicarbonato amp 1 M amp 10 ml2801489 Calcio glubionato amp 2,2 mEq/5 ml2201891 Lidocaína amp 2 % 10 ml4304401 Midazolam amp 15 mg/3 ml2301907 Naloxona amp 0,4 mg/1 ml2801512 Sodio cloruro 0,9 % amp 10 ml2201882 Tiopental sódico vial 500 mg


Parte frontal. Primer cajón. Material para punción.Aguja intravenosa cono luer 0,7 × 30 mmAguja intravenosa cono luer 0,8 × 25 mmAguja intramuscular cono luer 0,8 × 40 mmAguja carga cono luer 1,1 × 25 mm

5100530 Catéter vaso umbilical 3,5 CH 40 cm5100531 Catéter vaso umbilical 5 CH 40 cm

123

cantidad sí/no caducidad1, 311

11122111

31036222141

11111

1010101011

124

5100529 Catéter vaso umbilical 8 CH 40 cmCelulosa precortada

5301136 Equipo gasometría5316911 Jeringa 1 ml s/aguja escala centesimal


5900546 Llave conexión tres vías2718170 Povidona iodada 10% fco 100 ml5200255 Seda trenzada negra 05200261 Seda trenzada negra 2/05201176 Seda trenzada negra 3/05200269 Seda trenzada negra 4/05800198 Smarch compresivo5100724 Trocar torácico 10 CH 20 cm

Parte frontal. Segundo cajón. Material de intubación.5100493 Cánula aspiración Yankauer mediana5100492 Cánula aspiración Yankauer fina5301262 Equipo cricotiroidotomía pediátrico5100744 Fiador pequeño7600178 Gafas desechables

Laringoscopio, caja de palas y pilas5300363 Mascarilla oxígeno traqueotomía5300365 Mascarilla oxígeno pediatría

Pinza Magill pediátrica estéril5100751 Tubo endotraqueal 2 mm5100752 Tubo endotraqueal 2,5 mm5100753 Tubo endotraqueal 3 mm5100755 Tubo endotraqueal 3,5 mm5100754 Tubo endotraqueal 4 mm5100411 Tubo de Mayo o de Guedel nº 05100412 Tubo de Mayo o de Guedel nº 005200604 Venda de gasa 5 cm × 5 m

Parte frontal.Tercer cajón.Varios.5903350 Conexión doble toma de oxígeno

5-12-5 SIMS5900540 Equipo de perfusión con toma de aire5900739 Equipo de perfusión bomba jeringa5200628 Esparadrapo hipoalérgico 2,5 cm × 10 m5300507 Guantes quirúrgicos estériles nº 6,55300509 Guantes quirúrgicos estériles nº 7,55300573 Jeringa de 50 ml7300830 Linterna (funcionamiento correcto)

Pilas linterna5200381 Tira sutura 13 × 102 mm5200610 Venda elástica adhesiva 5 cm × 2,7 m


12023333331111121

111111, 1, 211122444111

22112211211

GENERALITATSEl carro d’aturada s’obre i es desprecinta per dos motius:a) Cada sis mesos (gener i juliol) una revisió periòdica delcontingut del carro d’aturada. El farmacèutic assignat acada servei realitza la revisió del carro i la caducitat delcontingut, segons el llistat.Si hi ha alguna medicació o material que caduca abans dela següent revisió, es retira i es substitueix (cal fer-hoconstar al llistat de revisió).b) Un cop utilitzat després d’una emergència. En aquest cas:• Envieu al magatzem el full d’etiquetes del material sanita-ri amb les etiquetes del que s’ha utilitzat, i a farmàcia el dela medicació, amb el rètol «carro d’aturada» als dos fulls.• Netegeu les pales del desfibrilador i endolleu-lo novament.• Netegeu amb un drap lleugerament humit d’aigua idetergent: el mànec del laringoscopi havent-ne tret lespiles, el manòmetre d’O2 i l’aspirador de paret.• Netegeu amb aigua i sabó: les pinces de Magil, nomésla pala del laringoscopi, la mascareta, la vàlvula de l’am-bú prèviament desmuntada.

– esbandiu amb aigua abundant i submergiu-ho enalcohol de 70º durant 10 minuts.

– traieu el material de l’alcohol.– assequeu-ho tot amb paper secamans i torneu a

muntar l’ambú i el laringoscopi, i comproveu el seu fun-cionament. Torneu-ho a guardar al carro.• El farmacèutic es desplaça al servei amb els fàrmacs i elsmaterials que s’han utilitzat, el llistat de revisió i un nouprecinte. Un cop al servei, el farmacèutic fa la revisió ireposició segons el llistat i el torna a precintar. El carrotorna a quedar en condicions de ser utilitzat. Farmàcia esqueda el full original de precinte de carro i n’envia unacòpia a la UH.

Revisat per: C. Andreu, Dra. C. Lacasa (farmacèutica)Novembre 2001

125

126

1.29 Catèter de Swan-Ganz

Material• Pressuritzador.• Sodi Clorur 0,9 % bossa 500 ml 77 meq.• Kit de monitorització d’una pressió.• Suport de transductor.• Cúpula que conecta el trasductor amb la bateria termi-nal del monitor.• Allargament de 150 cm. M-M en cas de monitorització dela PVC.• Claus de tres vies també en cas de monitorització de laPVC.• Catèter de Swan-Ganz.• 2-3 talles estèrils.• Guants estèrils.• Bata estèril.• Mascareta i casquet.• Empapador.• Màquina de rasurar si cal.• Povidona iodada.• Bisturí.• Solució anestèsica.• Agulla intramuscular.• Xeringues de 10 ml.• S.S.F. de 10 ml.• Seda amb agulla incorporada 2/0.• Porta agulles.• Apòsit.

Preparació del pacient• Informar al pacient.• Col·locar-lo en decúbit supí, amb el llit pla i els braçosestirats al costat del cos.• Preparar la zona de punció.• Preservar la seva intimitat.

Preparació del personal• Col·locació de mascareta i casquet.• Rentat de mans higiènic.

127

Pressuritzador

Swan-Ganz

Intraflow

Allargamentper P.V.C.

Suports

Transductor

Entradaaire perzero

Clau

Cúpula

Allargamentper a medir P. pulmonars Bateria

terminalmonitorització

128

Execució• La tècnica la realitza el metge.• Prèviament, caldrà muntar l’equip de monitorització(Fig. 1) i calibrar el sistema.• Un cop insertat el catèter, comprovar la permeabilitat ila transducció de pressions. Tornar a fer el zero.• Col·locar un apòsit estèril i posar la data.• Anotar la tècnica.

Recomanacions• Tenir el carro de RCP preparat.• Vigilar la permeabilitat del catèter.• No utilitzar la via distal per administrar fàrmacs.• Tenir cura de deixar el baló desinflat després de fer lesmesures corresponents (PCP).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: A. Peregrín, M. Alcolea, M. Piñol, M. AranaNovembre 2001

1.30 Catèter peridural

IntroduccióL’espai epidural queda situat a la Duramare i lligamentgroc junt amb el teixit connectiu que cobreix les vèrte-bres. S’ha descrit com a un espai potencial o virtual, queen condicions normals està ple de teixit adipós, vasossanguinis i teixit connectiu (Fig. 1 i 2).El bloqueig epidural es pot realitzar a qualsevol nivell dela columna vertebral, essent el més freqüent el bloqueigepidural lumbar, seguit de toràcic. La tècnica consisteixen introduir un catèter de silicona de 15 cm en l’espai epi-dural, el lloc de punció d’elecció en el bloqueig lumbar ésl’espai L3-L4 però també es fa a L4-L5, L2-L3 o a nivells

més alts (fig. 3). El bloqueig toràcic pot ser alt entre T4 i T7,o baix entre T8 i T12. Aquest tipus de bloqueig necessitamenys dosi d’anestèsic i presenta més risc d’hipotensió.Les formes d’administració de medicació per la via epi-dural són:1. Bolus.2. Perfussió contínua (veure «Administració de Medica-ments» d’aquest Manual).3. Sistema PCA (Perfussió + bolus a demanda), Bolus ademanda (veure «Administració de Medicaments» d’a-quest Manual).

129

1. Espai epidural2. Duramare3. Lligament groc4. Lligament supraespinós

2 1

3

4Fig. 1

Fig. 3

31

2

1. Espai epidural2. Duramare

3. Lligament groc

Fig. 2

130

Mesures en cas de l’administració de medicació en formade bolus:a) Col·locar el malalt en decúbit supí i lleu elevació delcapçal.b) Aspiració lenta i mantinguda, negativa o mínima. Siaspirem líquid clar, indica que el catèter està mal situat ipot ser líquid cefaloraquidi, en cas de dubte podem com-provar-ho amb les tires reactives per a la detecció de glu-cosa en orina, la presència de glucosa ens indica queestem devant de líquid cefalorraquidi i per tant el catèterestà en l’espai intradural. En cas d’aspiració hemàtica voldir que la punta del catèter està en un vas, no adminis-trarem el fàrmac. En ambdós casos caldrà avisar a l’a-nestesiòleg i mentre es monitoritzarà al pacient:

1. Instaurem O2.2. Control de signes vitals cada 10-15 minuts.3. Instaurem sèrum Ringer Lactat 500 ml en 30 min.4. Control de diuresi mitjançant sondatge vesical si cal,

per tal d’evitar una retenció uninària.5. Fer valoració del grau del bloqueig motor, vigilant

freqüentment la posició de les extremitats per evi-tar l’aparició de UPP.

c) Administrar 4 ml de la solució a inyectar. Esperar3 min i si no hi ha incidències administrar la resta.d) Si la dosi analgèsica no és efectiva als 30 min, avisara l’anestesiòleg.

Efectes secundarisa) Anestèsics locals: hipotensió i bradicàrdia (posarem alpacient en Trendelemburg, administrarem solució deRinger Lactat i O2.b) Opiàcis: depressió respiratòria (és la complicació mésgreu i per prevenirla millor actuació és la vigilància delssignes vitals, O2 i si cal equip de reanimació.Nàusees i vòmits, prurit, retenció urinària.

CURES DEL CATÈTER

ObjectiuMantenir la pemeabilitat de la via epidural, evitar la infec-cio i conservar el catèter en la seva posició òptima.

Material• Talla estèril.• Guants.• Alcohol iodat.• Gases estèrils.• Xeringa.• Agulla.• Apòsit transparent semipermeable.• Esparadrap.• Filtre i peça de connexió.• Sodi clorur 0,9% amp. 10 ml.• Tisores estèrils.

Preparació del pacient• Informar-lo de la tècnica a seguir.• Col·locar-lo en decúbit lateral del costat contrari de lafixació de catèter.• Tenir cura de la seva intimitat.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Col·locació de guants estèrils.• Cal tenir ajudant.

Execucióa) Zona punt d’inserció La cura es realitzarà en cas que elpacient porti un apòsit adhesiu de gasa o que estigui enmal estat.L’ajudant retira l’apòsit, evitant estiraments de catèter.Col·locarem talla estèril.

131

132

Desinfecció de la pell amb alcohol iodat i netejar ambsèrum.Inspeccionarem la pell per tal de detectar signes d’infecció.Comprobarem que el catèter estigui introduït un mínimde 10 cm, des del punt d’inserció.Col·loqueu apòsit transparent tenint cura que no quedindoblecs del catèter. Documentar el canvi del mateix.b) Zona connexions.L’ajudant retira l’apòsit.Col·locació de talla estèril.Col·locació guants estèrils.Canvi d’apòsit tot evitant doblecs.c) Retirada de catèter.Col·loqueu el pacient en decúbit lateral en posició fetalamb l’esquena descoberta. L’ajudant retira l’apòsit de lesconnexions i del punt d’inserció de catèter. Realitzeu trac-ció suau i ferma del catèter peridural. Recordeu que eltros de catèter inserit medeix uns 10 cm i que hauria d’ex-treure’s fàcilment. Si el catèter presenta resistència,modifiqueu la posició del pacient i si cal aviseu a l’anes-tesiòleg de guàrdia. No forceu mai l’extracció.Per comprovar que el catèter està intacte observeu lamarca de color de l’extrem (fig. 4), si no es veu, guardeuel catèter e informeu-ne al metge.Realitzeu asèpsia de la zona de punció i col·loqueu unapòsit protector.En cas de sospita d’infecció cultiveu-ne la punta.

Recomanacions• No utilitzeu mai aigua destil·lada per comprovar la per-meabilitat del catèter.

Fig. 4

15 cm

• No és necessari utilitzar heparina.• Registreu en el curs d’infermeria el procediment realitzat.• Mantingueu l’etiquetatge del tipus de catèter.• En cas de medicació en bomba la permeabilitat la deter-mina la bomba.• En cas de desconnexió del catèter, netejar amb povidonaiodada l’extrem, i amb unes tisores estèrils talleu un trosde catèter de 2,5 cm des de l’extrem i torneu a inserir-lo.• No cal canvi sistemàtic d’apòsit transparent; només sipresenta signes de mal estat.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: V. Farrerons, A. Ruiz, G. Rosell, Dr. S. Illa (anestesiòleg)

Novembre 2001

1.31 Cateterització arterial radial i femoral

Material• Empapador.• Màquina de rasurar (si cal).• Equip de cateterisme arterial.• Presuritzador.• Cable que connecta el transductor amb el monitor.• Kit de monitorització d’una pressió.• Sodi Clorur 0,9 % bossa 500 ml 77 meq.• Casquet.• Mascareta.• Bata estèril.• Anestèsia local sense adrenalina.• Xeringa i agulla intradèrmica.• Apòsit estèril.• Talla estèril.

133

134

• Guants estèrils.• Portaagulles.• Povidona iodada.• Tires adhesives estèrils i/o seda amb agulla.• Xeringa de 5 ml o 10 ml.• Gases estèrils.

Preparació del sistema de monitorització• Veure esquema i procediment (monitorització de pres-sions).

Preparació del pacient• Informar-lo sobre la tècnica.• Col·locar-lo en decúbit supí amb lleugera rotació exter-na de l’extremitat.• Escollir i preparar la zona de punció: rentat amb aigua isabó, eixugat i pintat amb povidona iodada, rasurat si cal.• Realitzar el test d’Allen (Fig. 1-2-3-4) si s’ha d’escollirl’artèria radial.• Preservar la intimitat.

TEST D’ALLEN

Col·locar al malalt en la posició méscòmoda possible, en decúbit supí, iamb el braç en rotació externa i sobrepla dur. Indicar-li que tanqui el puny.

Fig. 1

Amb els dits índex i mig exercir pressiósobre les artèries radial i cubital, mante-nint-la durant uns segons.

Fig. 2

Preparació del personal• Cal un ajudant.• Col·locar-se el casquet i la mascareta.• Rentat higiènic de mans.• Col·locar-se la bata estèril.• Col·locar-se guants estèrils.

Execució• Infiltrar la solució anestèsica i esperar 3 minuts.• Localitzar el trajecte de l’artèria amb els dits mitjà i ín-dex.• Puncionar amb l’agulla i penetrar l’artèria observant elrefluxe pulsàtil de la sang.• Un cop canalitzada introduir el fiador o la guia.• Introduir el catèter a través de la guia tenint en compteque la guia ha de sortir per l’extrem del catèter (distal delpacient).

135

Sense reduir la pressió, dir-li al pacientque obri la mà. Notarem que el palmellestà blanc, ja que amb els dits hauremobstruït el fluix sanguini normal.

Fig. 3

Alliberar la pressió de l’artèria cubital iobservar si la mà es posa vermella, elque indicarà fluix de sang oxigenada.En aquest cas es pot practicar la puncióde l’artèria radial.De no mostrar resposta, repetir la provaa l’altre braç.Si no apareix vermellor a cap dels doscostats triar un altre lloc per a la punció.

Fig. 4

136

• Connectar el catèter a l’allargament de l’equip de moni-torització.• Calibrar el sistema, fer el «O».• Comprovar que la corba sigui correcta.• Fixar el catèter amb un punt de seda i/o tires adhesivesestèrils, col·locar un apòsit estèril i posar la data.• Anotar la tècnica.

Recomanacions• L’administració de la solució anestèsica és opcional,segons criteri d’infermeria.• No utilitzar mai aquesta via per administrar medicació.• Vigilar que no apareguin signes d’isquèmia en la partdistal de l’extremitat puncionada.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: A. Peregrín, M. Alcolea, M. Piñol, M. Arana.Novembre 2001

1.32 Cateterització venosa perifèricai central

ObjectiuCanalitzar una via venosa per a l’administració de medi-caments.

A) TÈCNIQUES PER A VIES PERIFÈRIQUES.

Material• Catèter endovenós estèril (abbocath, papallona, veno-cath).• Solució per a la perfusió, degudament identificada.• Equip d’infusió de sèrum.• Smarch.

137

• Alcohol iodat al a l’1 %.• Apòsit fixació catèters.• Gases estèrils.• Guants.• Empapador o talla.

Preparació del personal• Rentat de mans antiséptic.

Preparació del pacient• Informeu al pacient de la tècnica que aneu a realitzar.• Poseu-lo en la posició adequada.• Protegiu la zona amb l’empapador o la talla.• Preserveu la seva intimitat.

ExecucióEn escollir el número del catèter, tingueu en compte:

– La solució a perfondre.– L’edat del malalt.– La qualitat de les venes del malalt.

1-Abbocath• Escolliu la zona d’inserció, procurant evitar zones deplecs (colze), i començant sempre per les venes més dis-tals de l’avantbraç.• Netegeu la zona d’inserció amb aigua i sabó.• Rasureu la zona, si cal; torneu a rentar-la i eixugar-la.• Apliqueu la solució alcohòlica de iode a l’1 % a la zonade punció en sentit circular, de dins cap a fora i deixeusecar.• Col·loqueu el smarch de 8 a 10 cm per sobre del punt depunció.• Comproveu que tingui pols.• Faciliteu l’estasi venós.• Fixeu la vena i introduïu l’agulla en angle tancat amb elbisell cap amunt.

138

• Un cop canalitzada la vena, retireu el smarch i l’agullafent pressió a l’extrem distal, per tal d’evitar el reflux desang.• Connecteu la solució a perfondre amb l’equip deguda-ment purgat.• Comproveu la correcta canalització de la via, col·locantel flascó amb la solució de perfusió per sota del punt depunció amb la clau oberta, tot observant si reflueix lasang.• Apliqueu la solució iodada al punt de punció i deixeusecar.• Fixeu el catèter amb les tires adhesives pel con del catè-ter de manera que el punt d’inserció quedi lliure.Col·loqueu l’apòsit. Fixeu l’equip evitant recolçaments.• Registreu la tècnica i el calibre del catèter al documentd’infermeria.

2-Papallona• La tècnica és la mateixa de l’apartat anterior, tenintpresent de purgar amb sèrum tot el sistema de la papa-llona.• Els llocs d’elecció són les venes metacarpianes de lesmans i la cara dorsal de l’avantbraç.• S’utilitzaran preferentment papallones del número 19.

3-VenocathEn aquest cas es seguirà la mateixa tècnica que per a lacol·locació de vies centrals, degut a que introduïm uncatèter de més de 5 cm dins la vena. La cura del punt d’in-serció serà igual que a les vies de llarga durada. S’utilitzaquan la solució de perfusió sigui irritant per a la vena(antibiòtics, clorur potàsic, etc.).• Utilitzeu preferentment venocaths dels números 16 o 18.

139

Recomanacions• Cal mantenirl’apòsit segons el procediment descrit almanual «Apòsit de la via venosa perifèrica».• Cal un fluix constant i suficient per mantenir la permea-bilitat del catèter, o bé practicar les cures normativitzadessegons «Via mantinguda».• Controleu l’aparició de signes d’extravasació sempreabans i durant l’administració de fàrmacs necrosants.Molt especialment els CITOSTÀTICS.• En cas d’obstrucció es pot intentar realitzar una lleuge-ra aspiració amb una xeringa estèril, per a extreure elscoàguls; si no s’aconsegueix, es retirarà. No feu pressiópositiva amb la xeringa.• L’administració de medicació a través del sistema potfer-se:

– Per punció a la zona apropiada de l’equip de sèrum,amb una prèvia desinfecció de la goma aplicant solucióalcohòlica iodada a l’1 % i deixeu secar.

– Mitjançant una clau de tres vies tapant de nou el sis-tema amb un tap estèril en finalitzar.• Abans d’injectar qualsevol medicació, comproveu que el catèter sigui ben col·locat i que la via sigui permea-ble.• Tenir sempre en compte, en escollir el braç a puncionar,si el malalt és dretà o esquerrà respectant al máxim laseva autonomia.• Està contraindicada la punció en les extremitats inferiorspels catèters perifèrics.• Procureu manipular tot el circuit el mínim possible perevitar contaminacions.

B) TÈCNIQUES PER VIES CENTRALS (sempre per indicació mèdica)

Establirem les diferències entre diversos procedimentssegons la via d’inserció, que poden ser:

140

– membre superior– vena femoral– vena subclàvia

1-Inserció a l’extremitat superiorMaterial• Catèter intravenós estèril radiopac (drum).• Solució de perfusió degudament identificada.• Equip de sèrum.• Smarch.• Anestèsic local sense adrenalina.• Xeringa i agulla subcutània.• Alcohol iodat a l’1 %.• Guants estèrils.• Mascareta i casquet.• Talla estèril.• Gases estèrils.• Tires adhesives i apòsit estèril.

Preparació del personal• Poseu-vos el casquet i la mascareta.• Feu-vos un rentat de mans antisèptic, i col·loqueu-vosels guants estèrils.

Preparació del pacient• Informeu-lo de la tècnica a seguir.• Col·loqueu el pacient en decúbit supí, amb el braç sepa-rat del tòrax i, per sota del seu nivell, en extensió i lleu-gera rotació externa.• Preserveu la seva intimitat.

ExecucióPer a poder aplicar les màximes mesures higièniques calla intervenció de dues persones; un infermer/a que realit-zi la tècnica i un ajudant.

141

Ajudant• Renteu amb aigua i sabó la zona d’inserció.• Rasureu, si cal.• Apliqueu-hi la solució alcohòlica de iode a l’1 % i deixeusecar.• Aplicar el smarch a 8 cm per sobre del punt d’inserció.• Comproveu la presència de pols.• Afavorir l’estasi venosa.

Infermer/a que realitza la tècnica• Escolliu i palpeu la vena.• Segons l’estat del malalt, es pot aplicar un anestèsiclocal a la zona a puncionar amb una agulla subcutània, iesperar un minut.• Torneu a desinfectar la zona amb la solució alcohòlicaiodada a l’1 % en sentit circular, de dins cap a fora i dei-xeu secar.• Col·loqueu la talla estèril per sota del braç i de maneraque cobreixi la mà del malalt.• Disposeu el catèter i les gases estèrils sobre la talla.• Localitzeu i fixeu la vena.• Introduïu l’agulla en angle tancat amb el bisell cap amunt.• Un cop canalitzada la vena, retireu el smarch (l’ajudant),i introduïu el catèter fins a l’aurícula dreta. Feu girar el capdel malalt 90 graus en direcció cap al braç en què escol·loca el catèter, per tal de facil·litar la seva introducció.• Vigileu els possibles transtorns del ritme que es puguinproduir durant la introducció del catèter mitjançant unmonitor o la presa del pols.• Retireu l’agulla fins a la superfície, tot i fent hemostàsia,i col·loqueu el protector de l’agulla per tal d’evitar que elcatèter es segui.• Retireu el mandril amb cura.• Connecteu la solució a perfondre un cop s’hagi purgat elsistema.• Comproveu la correcta canalització de la via, tot col·locant

142

el flascó de sèrum per sota del punt de punció amb la claudosificadora oberta, tot observant si reflueix la sang.• Desinfecteu el punt de punció amb solució antisèpticaiodada a l’1 % i deixeu secar.• Fixeu el catèter amb tires adhesives i apòsit adhesiu es-tèril, sense recolzaments, ben subjecte i amb les conne-xions visibles (llevat del cas de la nutrició parenteral).Vegeu el procediment «Nutrició artificial del Manual»).• Reguleu el fluix a la velocitat prescrita.

Recomanacions• Les zones de punció del membre superior més favora-bles són la vena basílica, per sobre o per sota de l’articu-lació del colze, o la vena cubital mitjana (fig. 1). La venacefàlica, pel fet de desembocar en angle recte a la venasubclàvia, és menys adequada, doncs molt freqüentmentconstitueix un impediment per a la introducció del catè-ter.• La permeabilitat del catèter precisa un fluix constant isuficient o en cas de via venosa mantinguda seguint elprocediment establert.• Comproveu, després de la seva col·locació, que l’extremdistal del catèter estigui ben situat (aurícula dreta), mit-jançant una radiografia AP de tòrax.• Si està indicada la medició de la PVC, es comprovaràl’oscil·lació del nivell de serum de la columna de medició.Si oscil·la amb la respiració, això ens indicarà que el ca-tèter està ben col·locat. Si oscil·la amb el pols, caldrà reti-rar-lo uns centímetres, ja que això és indicatiu de que estàmassa introduït i batega amb les contraccions cardía-ques.• L’administració de medicació a través del sistema es pot fer:

– Mitjançant una clau de tres vies.– Per punció a la zona apropiada, tot i desinfectant

abans la goma aplicant solució antisèptica iodada a l’1 %i deixeu secar.

143

• Procureu manipular el mínim possible tot sistema perevitar contaminacions.• Canvieu l’apòsit sempre que perdi les condicions higiè-niques.• Cada 48 hores, reviseu el punt d’inserció, realitzant unadesinfecció de la zona, amb canvi d’apòsit, en condicionsestèrils.• Si hi ha una obstrucció, és millor retirar el catèter.• Si es presenta flebitis, induració de la zona, infecció delpunt d’inserció o agulla febril, retireu el catèter, realitzantun cultiu de la punta. Per a fer-lo, talleu la punta del catè-ter amb tisores estèrils i introduïu-la en un recipient estè-ril, que s’enviarà al laboratori. Simultàniament curseutambé un hemocultiu.• Registreu les tècniques en el pla de cures d’infermeria.

2-Inserció a la vena femoral• És una tècnica que realitza el metge o l’infermer/a ambexperiència.• És seguiran les mateixes instruccions en quant al mate-rial, la preparació del personal i la zona que per la inser-ció en un membre superior.• La posició del malalt serà en decúbit supí, amb l’extre-mitat inferior en rotació externa.• Efectueu una anestèsia local d’un volum aproximat de

Vena cefàlica Vena cefàlica

Vena cubital

Vena basílicaFigura 1.

144

8-10 ml, en diverses direccions al voltant del punt de pun-ció amb una agulla intramuscular.• Utilitzeu una agulla de tipus tròcar, muntada amb unaxeringa de 10 ml (de forma opcional es pot desmuntar elsistema si s’utilitza el catèter tipus drum).• Amb els dits de la mà contrària amb la que es punxa,palpeu i fixeu l’artèria femoral, i, a menys d’un cm per lacara interna, enfonseu el tròcar en un angle de 45 a 90graus fins el fons, i, seguidament enretireu l’aspirant almateix temps.• El fàcil reflux de la sang confirmarà que el bisell del trò-car es troba lliure dins la llum de la vena.• Enretireu la xeringa, fixant el tròcar amb els dits, i intro-duïu el catèter a través d’aquest.• Els sistemes de tambor tipus drum són els més reco-manables, doncs el moviment d’introducció és fàcil i lesmanipulacions són mínimes.• La fixació del catèter ha d’ésser segura per tal d’evitaruna sortida accidental.• Desinfecteu la zona de punció aplicant solució alcohòli-ca iodada al 1 % i deixeu secar.• Col·loqueu un apòsit totalment protector, ja que el puntd’inserció es troba a una regió bruta. Canvieu-lo sempreque perdi les condicions higièniques.• Reguleu el fluix a la velocitat prescrita.

3-Inserció a la vena subclàviaEs una tècnica que ha de realitzar el metge, amb l’infer-mer/a com a ajudant.

Material• Catèter central per a subclàvia. Pot ser d’una, doble o tri-ple via.• Solució per a perfusió, degudament identificada.• Equip de sèrum.• Alcohol iodat al 1 %.

145

• Solució antisèptica sabonosa.• Guants estèrils.• Mascareta i casquet.• Gases estèrils.• Talla estèril.• Anestèsic local, sense adrenalina.• Bisturí.• Tisores i portaagulles estèrils.• Seda del 0 o del 00, amb agulla.• Xeringa de 10 ml i agulla intramuscular.• Ampolles de sèrum fisiològic de 10 ml.• Clau de tres vies.• Tires adhesives i apòsit adhesiu estèril.

Preparació del malalt• Col·loqueu al pacient en decúbit supí, en un Trendelem-burg lleuger amb el cap girat al costat contrari de la pun-ció (fig. 2) i amb un llençol doblegat en sentit longitudi-nal entre les espatlles, per tal d’afavorir la distensióvenosa.• Mantenir els braços estirats al costat del cos.• Pot col·locar-se una mascareta al pacient per tal d’evitarla contaminació.• Preserveu la seva intimitat.

Preparació del personal• L’infermer/a que ajudi a la realització de la tècnica esposarà una mascareta i un casquet; farà un rentat higiè-nic de mans i es posarà guants no estèrils de làtex.• El metge es posarà casquet i mascareta i es realitzaràun rentat antisèptic de les mans i es posarà guants estè-rils.• Es disposarà d’un camp estèril, oferint al metge el mate-rial abans descrit.

146

Recomanacions• Per aquesta via d’accés, caldrà fixar el catèter amb unpunt de seda a la pell.

• Col·loqueu un apòsit oclusiu i estèril.• Reguleu el fluix a la velocitat prescrita.• Seguiu les mateixes recomanacions que s’han descritper als altres punts d’inserció.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: D. Martínez, T. Rodríguez, O. TarragóNovembre 2001.

1.33 Catèters femorals. Extracció post-angioplàstia coronària transluminalpercutània (ACTP)

ObjectiusRetirar els introductors (arterial i venós) un cop superatl’interval de temps en el qual el pacient pot presentar pro-

Artèria subclàvia

Muscle escalèanterior

ClavículaI Costella

II Costella

Vena subclàvia

Figura 2.

147

blemes que requereixin una reintervenció. Aproximada-ment de 12 a 16 hores.

Material• Guants estèrils.• Casquet.• Mascareta.• Talla.• Povidona iodada al 10%.• Una ampolla de solució salina isotónica al 0,9% de 10 ml.• Gases.• Bena elàstica adhesiva ampla.• 1 bena de gasa de 10 x 10 cm.• Xeringa de 10 ml i de 2 ml.• Agulla subcutània.• Solució anestèsica: Mepivacaina amp. 2%.• 1 ampolla d’atropina de 1 mg/ml.• Apòsit plàstic aerosol (polimetierilato aerosol).• Bisturí.• Banqueta.

Preparació del pacient• Us farà falta un ajudant.• Informeu el pacient i preserveu la seva intimitat.• Col·loqueu-lo en decúbit supí amb el llit pla o a 30o.• Destapeu la zona d’inserció dels introductors.

Preparació del personal• Col·loqueu-vos el casquet i la mascareta.• Feu un rentat de mans higiènic.• Col·loqueu-vos els guants estèrils.

Execució• Pinteu la zona amb providona iodada.• Munteu el camp estèril.

148

• Localitzeu el pols femoral per sobre dels punts d’inser-ció dels catèters.• Injecteu una ampolla de solució anestèsica (Mepiva-caina al 2%) amb una agulla subcutània en aquesta zona.• Retireu, si procedeix els punts de subjecció amb el bisturí.• Administreu 0,5 mg d’atropina intravenosa immediata-ment abans de procedir a l’extraccio dels introductors.• Pujeu a sobre de la banqueta, pressioneu fort i traieu elsdos catèters a la vegada.• Vigileu que no sagni pels punts de punció. Si sagnés,modifiqueu el punt de pressió.• Palpeu al voltant dels punts d’inserció per verificar queno es formin hematomes.• Palpeu els polsos pedis. Observeu la coloració de lesextremitats inferiors.• Quan hagin pasat uns 15-20 min., aneu retirant el puntde pressió, vigileu que no sagni ni es palpin hemato-mes.• Una vegada retirada la pressió col·loqueu una gasa, labena de gasa o unes torundes en forma de rodet subjectant-ho amb la bena elàstica adhesiva de la següent manera:

– El pacient haurà de flexionar la cama i haurà d’efec-tuar una lleugera rotació externa, sense aixecar-la del lliti col·locareu dues tires, seguidament direu al pacient queestiri la cama i col·locareu dues tires més en sentit horit-zontal.• Registreu a la gràfica del pacient el procediment.

Recomanacions• Haureu de tenir el carro de RCP preparat.• Comproveu periòdicament els pulsos pedis i l’absènciade sagnat.• Enfileu-vos a la banqueta per pujar i poder exercir méspressió sense forçar l’esquena.• Si els catèters estan en diferents extremitats, seguiu lamateixa tècnica però un a un.

149

• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relació al’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: R. Álvarez, G. Gimeno, E. Peirats.Novembre 2001.

1.34 Citostàtics. Administració iextravasació

ADMINISTRACIÓ TERAPÈUTICADE MEDICAMENTS CITOSTÀTICS PER VIA VENOSA,VENOSA CENTRAL, PORT-A-CATH (O RESERVORISUBCUTANI) CATÈTER TUNELITZAT I PERM-CATH.

Material• Guants de làtex.• Medicació citostàtica preparada per farmàcia.• Bossa vermella per a residu citostàtic.• Smarch.• Solució antisèptica.• Tires adhesives estèrils.• Apòsit «fixació catèters» (cod. 5218818) o apòsit «trans-parent semipermeable» pel port-a-cath (5200469).• «Empapador».• Guants quirúrgics per a reservori o catèter tunelitzat.

Preparació del personal• Protecció dels braços amb la bata de l’uniforme.• Rentat de mans antisèptic i col·locació de guants estèrilsen el cas de catèter tunelitzat o reservori subcutani.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• El pacient ha d’estar en posició còmoda.• Si no el coneixeu, és preferible que estigui en decúbitper prevenir possibles lipotímies.• Expliqueu-li el que aneu a fer, les característiques dels me-dicaments citostàtics que li administreu i si requereix algun

150

tipus de precaució durant i/o després de la infusió. Informeuen el grau que el pacient conegui la seva patologia.

ExecucióLes venes d’elecció són les de l’extremitat superior. Cal evi-tar les extremitats inferiors perquè, en ser més dificultós elretorn venós, tenen major incidència de tromboflebitis.• Practicar la cateterització venosa segons protocol: Tècni-ques per a vies perifèriques i/o técniques per a vies centrals.

L’ordre de preferència d’elecció de vena serà:• Primer, les de l’avant-braç.• En segon lloc, les del dors de la mà, canells o fosa ante-cubital.L’elecció de la vena dependrà de la naturalesa i durada deltractament:• En infusions prolongades i amb citostàtics en els qualsés perillosa l’extravasació s’evitaran les venes de leszones de flexió.• Són preferibles les venes grans i fàcilment assequibles.• Rebutgeu, sempre que sigui possible, les venes finesque podrien trencar-se amb la pressió.• Preferibles les venes de trajecte rectilini per poder cana-litzar bé.• Comenceu per la part més distal per si cal repetir la punció.

Fixació del catèter• Un cop realitzada la punció, fixeu bé el catèter (o agulla)amb apòsit «fixació catèters» o amb apòsit «transparentsemipermeable».• Tingueu en compte que, a l’hora de col·locar l’apòsit, noforceu la posició de l’agulla a l’interior de la vena, de mane-ra que el líquid no incideixi directament sobre la paret, sinódins del torrent circulatori, per evitar possibles flebitis.• Ha de quedar visible el punt de punció per detectar pos-sibles extravasacions.• Eviteu de puncionar extremitats on hi hagi hagut res-

secció quirúrgica d’adenopaties, com en el cas de lesmastectomies.

151

Recomanacions• Verifiqueu que la preparació dels medicaments citostà-tics coincideixi amb la prescripció facultativa.• Verifiqueu el nom del pacient i el número d’habitacióamb l’etiqueta d’identificació del medicament citostàtic.• La infermera ha de conèixer els diversos tipus de medi-caments citostàtics a administrar, la seva intensitat tòxicai els efectes secundaris que se’n puguin derivar.• Quan s’utilitzi una via central amb un catèter implanta-ble, pot utilitzar-se una bomba d’infusió volumètrica.• Utilitzeu l’equip d’infusió en Y amb la mateixa solucióen què es dilueix el citostàtic.• Anoteu al pla de medicació: la medicació administrada,hora, inicials i firma de la infermera.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Retirament de l’equip i eliminació de residus• Protegiu-vos amb guants i amb la bata de l’uniforme.• Rentat de la vena amb la solució neta connectada en Y.• Col·loqueu el tap vermell (per a xeringa) a l’extrem dis-tal de l’equip per evitar esquitxades de sèrum.• Llenceu la bossa de sèrum, l’equip i tot el material uti-litzat a la bossa vermella per a residu citostàtic i, poste-riorment, al contenidor específic situat a la zona bruta deles UH (14-13-05). Aquestes disposen de contenidor per acistostàtics, les altres UH l’han de demanar a neteja, o bétransportar-ho precintat a la planta més propera que tin-gui contenidor. Veure circuit 1302 D).• Manteniment de vies segons protocol.

En cas de vessament de la preparació del citostàtic

• En grans vessaments: per accident durant la preparacióo transport d’aquests medicaments. Si el producte essòlid, recollir-lo amb una gasa xopa d’aigua, i si es líquidamb una gasa seca; a continuació renteu amb soluciódetergent i esbandiu.

152

• En petits vessaments: recolliu el citostàtic i renteu lasuperfície varies vegades amb alcohol de 70º. Tot el mate-rial recollit en el basament s’ha de posar en una bossaadequada i s’eliminarà en el contenidor tipus IV.• El personal implicat en la neteja d’un vessament ha deportar roba protectora: dos parells de guants, bata, mas-careta, casquet i ulleres.

ACTUACIÓ DAVANT D’UNA EXPOSICIÓ ACCIDENTAL DE CITOSTÀTICS• En cas de contacte amb la pell o els ulls, cal rentar ambaigua abundant.• Si el uniforme es veu afectat: retirar-lo immediatamenti dutxar-se amb aigua i sabó abundant.• Es cursarà comunicat d’accident a través de la supervi-sora.

ACTUACIÓ DAVANT D’UNA EXTRAVASACIÓ DE CITOSTÀTICS

Material• Xeringa i agulla subcutània.• Compreses fredes o calentes, segons indicació.• Bosses vermelles per a residus cistotàtics.• Guants i mascareta.S’utilitzaran els següents antídots, segons quin sigui elcitostàtic extravasat. (Aprovats per la Comissió deFarmàcia de l’Hospital de Barcelona.)• DMSO 99%. Tòpic.• Tiosulfat sòdic 1/6 M.• Hialuronidasa.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Col·locació de guants.• Cal que dugui les extremitats superiors protegides (bata).

Execució• Aviseu el metge responsable i el farmacèutic.• Informeu el pacient del procediment que se seguirà.

153

• Pareu la perfusió sense retirar la via.• Extraieu el líquid a través del catèter per retirar la majorquantitat possible de citostàtic extravasat.• Administreu l’antídot corresponent segons el quadre.• Retireu el catèter• Apliqueu compreses fredes o calentes segons el quadre 1.• Manteniu elevada l’extremitat 48 h.

Quadre 1

a: Eviteu la fotoexposició b: No necessiten compreses calentes1. Apliqueu si es desitja heparinoides per via tòpica.2. Administreu 2 ml de tiosulfat per mg de mecloretamina o cisplatino extravasat.

Podeu repetir l’administració a les 5 hores següents.3. Existeixen diverses pautes. Cicles de 15 min., cada 30 min, durant 24 hores; cicles

de 15 min. cada 4 hores, durant 48 hores.4. Cicles de calor sec de 15 min. cada 30 min. durant 24 hores.


Revisat per: O. Tarrago, Dra. C. Lacasa (farmacèutica).Novembre 2001.

AsparraginasaCarboplatinoCiclofosfamidaCitarabinaDacarbacina (a)DocetaxelEstreptozocinaIfosfamidaMelfalánMetotrexatePaclitaxelTiotepa

Extravasació

AmsacrinaBisantrenoDaunorrubicinaDoxorrubicinaEpirrubicinaIdarrubicinaMitomicina (a)Mitoxantrona

CisplatinoDactinomicinaMecloretamina

VinblastinaVincristinaVindesinaVinorelbinaEtopósido (b)Tenipósido (b)

RETIRAR EL CATÈTER

DMSO 99%, 1,2 mlc/6-8h, 14 dies, tòpic

No hi ha antídot (1)

Compresesfredes (3)

Tiosulfat sòdic1/6 M (2)

Administreu a travésdel catèter si espossible i/o en

infiltracionssubcutànies

de 0,2 ml

Hialuronidasa150 TRU/ 3 ml óCondroitinsulfatasa100 TRU/ml

Compresescalentes (4)

154

1.35 Coma. Valoració i focalitat

ObjectiuMesurar la resposta ocular, verbal i motora i valorar l’evo-lució dels malalts en situació de consciència alterada o encoma.

Material• Document «Valoració i focalitat del coma» (Emissió d’im-presos).• Llanterna amb pila ben carregada.• Escala mil·limètrica.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Ho pot realitzar una sola persona.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Col·loqueu-lo en posició de decúbit supí.• Eleveu la capçalera a 30o.• Informeu-lo de la prova que anem a realitzar.

Execució• Complimenteu el full de registre.• Assabenteu-vos del resultat de l’exploració prèvia sin’hi ha.• En primer lloc, parlareu amb el malalt i avalueu la parlai el llenguatge, mentre es realitza la prova; si no és eficaç,intenteu bellugar-lo suaument i, finalment, provoqueu elsestímuls dolorosos.

Nivell de consciència segons l’escala de Glasgow

1. Obertura d’ulls (Fig. 1)Mesureu l’obertura de la parpella, i puntueu-la de lasegüent manera: obertura nul·la = 1, precisa d’un estímul

155

= 2, és necessária una ordre senzilla = 3, obre els ullsespontàniament = 4Registreu la puntuació d’1 a 4, de nul·la a espontània. Perexemple (01).

2. Resposta verbal (Fig. 1)Es tracta d’esbrinar mitjançant preguntes senzilles si elmalalt està orientat en el temps, el lloc i la persona. Comes diu? Dia de la setmana? En quin edifici es troba? Ciutaton es troba? Després de valorar l’orientació també ésimportant valorar la memòria, la comprensió i la capaci-tat d’expressió (els traumatismes cranials sovint tenenamnèsia retrògrada, la qual cosa sorprèn que no recordial que ha fet abans de l’accident).En el cas de malalts traqueostomitzats utilitzeu la comu-nicació escrita, si no és possible registreu en l’espai delnúmero 1 la lletra T.Registreu la puntuació d’1 a 5, de menor a major. Perexemple (V1).

3. Resposta motora (Fig. 1)Valoreu la funció motora dels braços i cames del malalt.Comenceu per la resposta a ordres, demanant al malalt

NIV

EL

L D

E C

ON

SC

IÈN

CIA

Oberturaulls

Resposta verbal

Resposta motora

EspontàniamentA l'ordreAl dolorNul·laOrientatConversació confusaParaules inapropiadesSons incomprensiblesNul·la T (traqueotomia)Obeeix ordresLocalització del dolorRetirada al dolorFlexió anormal del dolorExtensió al dolorNul·la

Dia

Hora432154321654321

Figura 1

156

que mogui l’extremitat. Si el malalt està inconscient ésnecessari aplicar un estímul dolorós, pressioneu la basede les ungles o les orelles o per sobre de les parpelles otambé podeu pessigar el muscle trapeci. El malalt ambresposta normal intentarà apartar-se de l’estímul; si estàparalitzat o comatós, és possible que no hi hagi resposta.Registreu la puntuació d’1 a 6, de menor a major. Perexemple (M1).

Afectació cerebral segons la mesura pupil·larEl control de les pupil·les es realitza per a la detecció pre-coç de signes d’alarma de la hipertensió endocraniana, laqual afecta directament el «III parell cranial», provocantmidriasi. Les pupil·les en estat de normalitat són isocòri-ques i reactives: si hi ha molta claror, es contrauen i arri-ben a mesurar 1 mm de diàmetre i, si hi ha poca llum esdilaten fins a 3-4 mm. Si la llum és mitjana mesuren entre2-3 mm.– Pupil·les de menys de 2 mm en condicions de llum mit-jana indiquen lesió o compressió del tronc cerebral (lamorfina o gotes miòtiques per glaucoma poden provocarmiosi).– Pupil·les fixes, completament dilatades no reacti-ves indiquen una disfunció del tronc (bulb). És possibleque existeixi edema intracranial massiu, hemorràgia,hipòxia, o mort cerebral (descarteu la presència defàrmacs anticolinèrgics tipus atropina, buscapina oditropan).

1. Grandària (Fig. 2)Mesureu el tamany de les pupil·les acostant-hi l’escalamil·limetrada. Poden ser simètriques o asimètriques, perla pròpia afectació neurològica.

157

3 4 5 6 7 8 9

2

Figura 2. Diàmetre pupil·lar en mm

2. Reacció pupil·lar (Fig. 3)Enfoqueu la llanterna als dos ulls, des de l’os temporal al’ull que s’explora. En el document anoteu (+) si reaccio-na i (–) si no reacciona, i (UT) si l’ull és tancat.

És fàcil valorar la reacció pupil·lar d’un malalt conscient;però si està inconscient pot ésser difícil per diversesraons: malalties oftalmològiques (cataractes, glaucoma)o pupil·les anormalment contretes.

Orientació en el temps lloc i espai (Fig. 4)Per valorar les respostes verbals és necessari fer pregun-tes curtes i senzilles que ens determinaran l’orientació enel temps lloc i espai. Anoteu en el full + si la resposta ésorientada o – si és confusa, en el full d’observacions d’in-fermeria s’anotarà la resposta real.

Valoració de movilitat extremitats (Fig. 5)Degut a l’augment de la pressió intracranial es pot pro-duir hemiparèsia o hemiplegia, comprometent el costatdel cos oposat a la lesió expansiva del cervell.

PU

PIL

ES Esquerra

Figura 3

Dreta

GrandàriaReaccióGrandàriaReacció

+ reacciona-no

UT(ulltancat

Ori

enta

ció Temps Dia de la setmana?

LlocEspai

Ciutat on es troba?En quin edifici es troba?

Persona Com es diu?

Marqueu(+) o (–)segons

resposta

Figura 4

158

Extremitats superiorsLi demanarem al pacient que ens agafi amb força lesmans mentre les aixequem, amb aquest movimentpodrem valorar la força.

Extremitat inferiorsLi demanarem al pacient en decúbit supí, que aixequi lescames, i faci flexo- extensió del peu, valorarem la forçaque es capaç de fer per vèncer la resistència oposada perles mans de l’explorador.Segons els resultats será: normal o presenta una discretao important disminució de la força, o si presenta una fle-xió espàstica, extensió, o no respon a l’exploració.Si la resposta és igual en ambdues extremitats, anotaremd/e, en cas que hi hagi diferència ho anotarem en l’espaicorresponent.

Recomanacions• Informeu la família si hi és present durant la exploracióquè anem a realitzar.• La freqüència de l’exploració estarà indicada pel metge.• Procureu que mentre es fa l’exploració no hi hagi soroll,ni llum excessiva.• El document «Valoració i focalitat del coma» és un docu-ment de treball que es guardarà a la història del malalt,segons l’ordre establert.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb el diagnòstic, evolució i tractament del pacient.

Braços

Cames

Força normalDiscreta disminució forçaImportant disminució forçaFlexió espásticaExtensióNo responForça normalDiscreta disminució forçaImportant disminució forçaExtensióNo respon

Registridreta (D)

i esquerra (E)separadament

si hi hadiferènciaentre els

dos costats

Mov

imen

ts e

xtre

mit

ats

Figura 5

159

Autor: G. Rosell.Revisat per: G. Rosell, R. Ventura, T. Sarget, L. Dalmau.Novembre 2001.

1.36 CPAP (pressió positiva contínuaen vies aèries)

ObjectiuMantenir un flux aeri continu a nivell de vies aèries supe-riors, per evitar les dessaturacions d’oxigen amb presèn-cia d’apnea obstructiva del son (SAOS) mitjançant unapressió positiva contínua.

Material• Ventilador electrònic amb filtre d’aire.• Circuit de CPAP: vàlvules de PEEP (pressió positiva expi-ratòria final) i tubuladura corrugada.• Màscara nasal.• Subjeccions de la màscara (casquet i cintes elàstiques).• Pulsioxímetre (saturador d’oxigen).• Presa d’oxigen.


Preparació del pacient• Procureu un ambient íntim i comfortable.• La infermera explicarà al pacient el procediment de lateràpia: en què consisteix i que s’iniciarà quan el pacientes disposi a dormir.• S’indicarà al pacient que ha de respirar pel nas i que espodrà bellugar i dormir en la posició que li sigui méscòmoda.• Així mateix, se l’informarà de les molèsties de la teràpia:el soroll del ventilador i la incomoditat de la màscara; així

160

com de la importància de mantenir el sistema ben ins-tal·lat.

Instruccions de funcionament• Els aparells amb circuit de CPAP poden portar:

– PEEP interna; en els quals no podem modificar laPEEP i és per a pacients que precisen de CPAP nasaldomiciliària (diagnosticats de SAOS).

– PEEP externa; podem modificar la PEEP a través deles diferents vàlvules que porta el circuit, i s’utilitza per apacients diagnosticats de SAOS i que no disposen d’apa-rell propi i per als pacients per als quals s’ha de trobar laPEEP òptima.Les vàlvules de PEEP poden ser de diferents pressions(5, 7,5, 10, 12,5 i 15 cm H2O) (Fig. 1).

La màscara nasal està formada per una connexió giratò-ria, per on entra el flux de pressió positiva contínua, faci-litant al mateix temps la mobilitat del pacient. La màsca-ra pròpiament és, en la seva part interna, de silicona, ambunes obertures adaptables en forma de nas per afavorirl’adaptabilitat i la impermeabilitat.La part inferior de la màscara presenta dos orificis amb

Figura 1

Sleep Easy¤ IIIRespironics Inc. Nasal CPAP System

Connexió de la vàlvulaal ventilador

indicacióvàlvula CPAP

Connexió a la tubuladura(sortida d’aire)

161

taps de goma, que ha d’estar sempre tancats, excepte enel cas que es precisi administrar CPAP amb oxigen; nomésaleshores connectarem l’allargadora d’oxigen d’un delsorificis de la màscara al caudalímetre d’oxigen de la presade paret.

Execució• Col·loqueu el sensor del pulsioxímetre indistintamenta un dels dits de la mà del pacient, ja que es deixaràcol·locat el sensor en el dit que capti millor la saturaciód’oxigen.• Connecteu el ventilador amb filtre d’aire a la xarxa elèc-trica de la paret i pitgeu l’interruptor d’encesa, compro-vant que surt aire a pressió per l’obertura de l’aparell quedóna a l’exterior.• Seleccioneu la vàlvula de CPAP que preciseu i connec-teu-la a l’aparell, per l’obertura per on surt aire.• Agafeu la tubuladura corrugada i connecteu-la al tub enT de la vàlvula de CPAP a la connexió giratoria de la màs-cara (Fig. 2).

Tubuladura

Entrada d’aireFiltre d’aire

Ventilador d’aire

Vàlvula de CPAP

Connexió a lamàscara

Figura 2


162

• Abans de la col·locació de la màscara, mesureu la longi-tud i amplada del nas del pacient amb la guia de mesuresque porta el circuit de CPAP; per poder escollir la midaexacta de la màscara.• Al voltant de la màscara sobresurten tres punts de sub-jecció per on passareu el casquet amb les cintes elàsti-ques de belcro perquè la màscara quedi ben adaptada al’anatomia facial del pacient, fent un circuit tancat per evi-tar fuites d’aire (Fig. 3). En el punt superior es posarà unaprotecció de gomaespuma per evitar erosions a la pellper decúbit (Fig. 4).• En el transcurs de la teràpia, haurem de vigilar periòdi-cament el correcte funcionament del circuit de CPAP, aixícom el benestar del pacient.

Registres• Registreu en el curs d’infermeria tot el procediment idescriviu: si el pacient ha dormit, presència d’apnees i siel pacient ha fet desaturacions.

Recomanacions• Tot el personal d’infermeria ha de saber:

– En quin lloc està situat l’aparell de ventilació deCPAP nasal.

– Estar familiaritzat amb el material que conté.

Casquet i cinteselàstiques

Cintes elàstiques

Cintes elàstiques


Figura 3

163

– Com utilitzar aquest material.– Realitzar la neteja de l’aparell una vegada utilitzat.– Revisar periòdicament el material.

• Les abreviatures utilitzades internacionalment són:– SAOS: Síndrome d’apnea obstructiva del son.– CPAP: Pressió positiva contínua a vies aèries (màs-

cara).– PEEP: Pressió positiva expiratòria final (respiració

artificial).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: N. Bartolomé, O. Soriano, A. Jordi, M.J.Figueras.Novembre 2001.

1.37 Crioteràpia

ObjectiuAconseguir un efecte analgèsic, evitar edema i disminuirla inflamació amb l’aplicació de fred a la part del coslesionada o afecta.

Material• Bossa de gelatina «ColdHotPacks» (Codi: 7600136).• Assegureu-vos que la temperatura del congelador és in-ferior a –4 8C.• Fundes per a bossa de gel (Codi: 8018635. Unitat de con-sum: 25).• Mallafix de braç, genoll o bé en zona maxil·lofacial.


164

Preparació del pacient• Informeu-lo de la maniobra que aneu a realitzar.• Pregunteu-li si és hipersensible al fed ja que, en aquestcas, estaria contraindicat.• Assegureu-vos que es troba en posició còmoda i con-fortable.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Apliqueu el gel sobre la zona lesionada tant aviat comsigui possible. Com més aviat s’apliqui abans s’aconse-guirà moderar el metabolisme local.• Col·loqueu el gel dins la funda per a bossa de gel.• Apliqueu el gel a la zona afectada, moldejant-lo peradaptar-lo a la zona.• Assegureu la bossa per tal que no rellisqui (en cas quesigui necessari) amb un tros de Mallafix sense apretarmassa, cobrint totalment el paquet i part de l’àrea veïna.• Deixeu que el fred actuï durant 20-30 minuts i desprésretireu-lo. Repetiu l’acció cada 2 hores. Menys tempsd’actuació és insuficient.• Anoteu al curs d’infermeria les cures realitzades i l’ava-luació dels efectes analgèsic i antiinflamatori.

Recomanacions• Eviteu aplicar el gel directament sobre la pell per no pro-duir cremades per congelació.• No protegiu el ColdPack amb tovalloles, gases o talles,ja que impedirien el màxim efecte refrigerant del gel i res-tarien eficàcia al tractament.• Vigileu que el Cold Pack es mantigui íntegre.• Assegureu-vos que el ColdPack hagi estat en el congela-dor un mínim de 3 hores (abans d’utilitzar-lo), perquè esti-gui en condicions òptimes, o bé que hagi agafat una colo-ració blau clar.• En cas d’aplicar crioteràpia en processos ginecològics,

165

col·loqueu abans de la funda del gel una bossa de plàstic.• En les primeres hores del postpart, també es poden apli-car unes gases impregnades amb Glucosmon una vega-da estiguin congelades.• Preserveu els aspectes de confidencialitat en relacióamb el procés i l’evolució del pacient.

Autor: B. Sánchez.Juliol 1999.Revisat per: B. Sánchez.Novembre 2001.

1.38 Cura de ferida quirúrgica

ObjectiuAfavorir la cicatrització, evitar el creixement microbià iprevenir el traumatisme tisular mitjançant la neteja, anti-sèpsia i protecció de les ferides.En cas de ferides exudatives, contaminades o infectades,evitar la infecció creuada i protegir la pell circumdant delcontacte amb l’exudat.

Material• Set de cures.• Guants no estèrils.• Talla estèril.• Xopador.• Gases estèrils.• Apòsit adhesiu amb compresa estèril.• Apòsit adhesiu sense compresa.• Solució salina isotònica.• Povidona iodada 10%.• Bossa de residus clínics.• Bossa per a la roba.

Preparació del pacient• Expliqueu la tècnica al pacient.

166

• Preserveu la seva intimitat.• Col·loqueu el pacient en la posició adequada per poderrealitzar la cura.• Poseu-vos davantal plastificat o bata protectora en casde ferides exudatives i/o amb pacients amb aïllament decontacte.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Col·locació de guants no estèrils.

Execució• Prepareu un camp estèril en una zona neta i pròxima.Dipositeu tot el material necessari.• Col·loqueu el xopador i la talla estèril sota la ferida.• Retireu l’apòsit anterior amb cura, vigilant la pell i ambcompte de no estirar els drenatges. Llanceu-lo a la bossade residus clínics, lluny del camp net.• Amb l’ajut del set de cures, feu torundes i netegeu ambsolució salina isotònica, des de la incisió cap enfora finsque retireu la povidona i altres restes de la cura anterior.• Feu la mateixa operació eixugant amb torunda de gasaseca.• Feu la mateixa operació amb la povidona iodada al 10%.• Torneu a eixugar l’excés d’antisèptic.• Tapeu la ferida amb gases i apòsit adhesiu (Mefix®) oamb apòsit estèril amb compresa (Mepore®) segons eltipus i l’evolució de la ferida.• Poseu la data del canvi d’apòsit.• Recolliu, tanqueu les bosses, traieu-vos els guants i ren-teu-vos les mans abans de sortir de la habitació.

Recomanacions• Canvieu l’apòsit cada 48 hores i tantes vegades com cal-gui (brut, mullat, desenganxat).• Anoteu en observacions d’infermeria l’aspecte de la

167

ferida, signes d’alarma d’infeccio (envermelliment, calor,dolor...) així com la quantitat i l’aspecte de l’exudat.• Col·loqueu els apòsits bruts, gases i la resta de material re-butjable dins d’una bossa de residus, i la roba bruta dins d’u-na de roba. Tanqueu les bosses abans de sortir de l’habitació.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Autors: C. García, N. Milà, B. Sánchez i M. Vaqué.Febrer 2001.Revisat: Novembre 2001.

1.39 Cures post mortem

ObjectiuPreparar el cadàver per a ser traslladat al dipòsit.

Execució• Avisar al metge de guàrdia del exitus.• Demanar a la família el DNI del difunt.• En cas de donació d’òrgans, avisar a l’entitat corresponent.• Avisar al servei d’Admissions de l’exitus i sol·licitar elcertificat de defunció que complimentarà el metge i s’en-tregarà a la família.• Imprimir per la opció del menú informàtic «Emisión deimpresos», el «full de dades de mortalitat», que compli-mentarà el metge i s’arxivarà a la història clínica.• En cas judicial no s’ha d’omplir el certificat de defunció(veure circuit 0112).

Cures d’infermeria• Treieu-li el pijama o la camisola.• Tancar els ulls del cadàver.• Retirar joies, pròtesis i d’altres i entregar-ho a la família.• Retirar totes les vies, tubs, sondes, drenatges i apòsits.

168

• Practicar taponament si és necessari i tancar-li la boca.• Rentar i secar el cadàver si és precís.• Col·locar apòsits secs a qualsevol ferida o punt de dre-natge.• Posar el llençol de sota net.• Tapar el cadàver amb un llençol.• Deixar passar a la família.• Col·locar el braçalet d’identificació.• Autoritzar la retirada del cadàver.• Recollir tot el material de cures i la roba de llit.• Registrar al full d’infermeria les circumstàncies de la mort.• Reunir la història d’infermeria i adjuntar-la a la històriaclínica.• Informar a la família que s’han de dirigir al Servei d’Ad-missions (circuit 0109) amb el certificat de defunció signatpel metge.• Les peticions s’anul·lan automàticament a l’alta.

Observacions• En el cas que el cadàver hagi de ser incinerat, l’extraccióde les pròtesis es fa en els serveis funeraris (marcapassoso altres).• No deixeu retirar el cadàver amb la camisola de l’hospital.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: M. Aparicio, J. Pérez.Novembre 2001.

1.40 Determinació de sang oculta enfemta

ObjectiuRecollida de una mostra de femta per determinar mit-jançant fecatest la presència de sang oculta.

169

Material• Bossa de la placa de reacció.• Dispositiu de recollida de mostra.• Orinal pla.• Guants de plàstic.

Preparació del personal• Rentat de mans.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu el pacient de la necessitat de la recollida de lamostra.• Indiqueu-li que faci la deposició en l’orinal pla i que avisia infermeria per a la recollida de la mostra.

Execució• Poseu-vos els guants de plàstic.• Obriu el tap del dispositiu de recollida de mostra i, ambl’ajuda de l’aplicador, recolliu la femta de tres llocs dife-rents de la mostra. Torneu a introduir dins del dispositiude col·leció i tanqueu-lo bé.

FEMTA

170

• Obriu la bossa de la placa de reacció.• Trenqueu l’extrem del dispositiu de col·lecció i afegiu 9gotes de l’extracte de la mostra en la posició A de la placade reacció.• Llegiu el resultat al cap de 10 minuts.

• La interpretació del resultat és la següent:– Negatiu: Apareix una única banda de color en la zona

de control (C). No existeix banda en la zona reactiva.

– Positiu: Al costat de la banda de control, apareix unabanda de color en la zona reactiva (B).

9 GOTES

A B C

A B C

171

– Indefinit: Si no és visible cap banda de color, ni en lazona (C) ni en la (B), repetiu el fecatest.

• Una vegada interpretada la lectura, anoteu el resultat en elregistre d’infermeria i elimineu la placa com a residu tipus II.• Renteu-vos les mans.

RecomanacionsRespecteu els aspectes de confidencialitat en relació ambel resultat, l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: M. Aparicio, Dra. D. Fernández (laboratori).Novembre 2001.

1.41 Dieta oral

ObjectiuProcurar una teràpia nutricional adequada al pacient pervia oral.

Material• Document «Ingrés d’infermeria».• Document «Pla de cures d’infermeria».• Història clínica (tríptic).• Pòster de dietes.• Manual de dietes.• Accés informàtic per a interconsultes.

Execució• Si no disposeu d’una ordre mèdica de la dieta que ha deseguir el pacient en el moment de l’ingrés, seleccioneu-latenint en compte l’edat, la dieta habitual i les seves pre-ferències, la patologia subjacent, el motiu de l’ingrès, lesnecessitats caloricoprotèiques en gestants i puèrperes, ien pacients geriàtrics que han de ser intervinguts.

172

• En cas que sigui un ingrés des d’Urgències, poseu-vosen contacte amb el metge que ha fet l’ingrés.

Feu l’elecció de la dieta basant-vos en:• Les indicacions de cada dieta del pòster de dietes.• El quadre resum de selecció de dieta (fig. 1).• La necessitat de suspendre la sal. Eviteu eliminar-la senseuna justificació mèdica. Les principals patologies querequereixen restricció de la ingesta de sodi són: Insuficièn-cia cardíaca congestiva, insuficiència renal, cirrosis hepàti-ca i hipertensió arterial que respon a restricció de sodi.• Els gustos personals i les possibilitats d’ingesta delspacients terminals.• La textura dels aliments per adequar-la a les possibilitatsde masticació.• La intolerància o l’al·lèrgia a certs aliments.• La disminució de la capacitat de recuperació en elspacients geriàtrics que han de ser intervinguts. Controleude forma estricta en aquests casos la ingesta i l’adequa-ció de la dieta.• L’aport calòric que, per a la producció de la llet, reque-reixen les parteres i les dones que lacten. Especifiqueu,en aquest cas, «especial partera» a la cartolina de la dieta.

La prescripció de la dieta ha de ser ratificada pel metgeresponsable en un termini màxim de 72 hores.

Actuació amb determinats pacients:Trastorns de deglució. Necessiteu ordre mèdica per ini-ciar una dieta oral. Comenceu a provar la tolerància ambaliments de textura pastosa tipus iogurt o flam i no doneumai líquids. Si ho tolera bé, podeu iniciar amb una dietapastosa. Seguiu controlant la toleráncia durant tot l’in-grés. Si es presenta intolerància o ingesta no adequada,realitzeu «interconsulta» a dietista.Trastorns de masticació. Podeu sol·licitar una dieta de

173

fácil masticació o triturada. Controleu la tolerància duranttot l’ingrés. Si es presenta intolerància o ingesta no ade-quada, realitzeu «interconsulta» a dietista.Hidratació. Anoteu la quantitat d’aigua necessària a lamateixa tarja de la dieta, especificant-ne el volum per aldinar i el volum per al sopar, en cas de tractament desobrehidratació.

Registres:• Anoteu al pla de cures d’infermeria la dieta escollida.• Anoteu en el curs d’infermeria qui ha prescrit la dieta. Encas d’haver-ho fet la infermera, anoteu al pla de cures«pedent de ratificació o.m».• Signeu la cartolina de la dieta.• Anoteu al pla de cures els controls de la ingesta i/osuplements (adequada sí / no).Considereu ingesta inadequada de la dieta si es inferior ala meitat del volum total o que no fa la ingesta del platproteic (carn, peix o ous). Feu «alerta nutricional» a la die-tista en aquest cas (consulteu el procediment d’inferme-ria «Alerta Nutricional» per a més informació).• Considereu ingesta inadequada dels suplements si haingerit menys del 75% dels preparats. Feu «interconsulta»a la dietista en aquest cas.

Recomanacions:• Consulteu l’esquema abreviat per a l’«Elecció de die-ta» (fig. 1) i per a l’«Actuació amb determinats pacients»(fig. 2).• Avalueu sistemàticament els controls de la ingesta.• Recordeu controlar la ingesta d’aliments de procedènciaexterna.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient i la seva intimi-tat.

174

Autor: D. Martínez. Revisat per la Comissió de Nutrició.Juliol 2001.Revisat: Novembre 2001.

NormalRica en residu (fibra)ProgressivaProtecció gàstricaAstringentHipocalòricaDiabèticaPediàtricaEspecialAltres

Dieta líquidaDieta semitovaDieta tova

NormalFàcil masticacióPastosaTriturada

1. Escolliu el tipus de dieta

2. Si necessita dietaprogressiva, indiqueuel nivell

2. Escolliu textura

QUADRE RESUM D’ELECCIÓ DE DIETA

ACTUACIÓ AMB DETERMINATS PACIENTS

TRASTORNS DE DEGLUCIÓSol·liciteu ordre mèdica d’inici de dieta

• Proveu tolerància oral amb aliments de textura pastosa tipus iogurt o flam (caltenir en compte les patologies secundàries i no donar mai líquids).

• Si té bona tolerància, inicieu dieta pastosa.• Controleu la tolerància i la ingesta durant tot l’ingrés.• Si es presenta intolerància o ingesta no adequada, realitzeu interconsulta a dietista.

TRASTORNS DE MASTICACIÓ• Sol·liciteu dieta fàcil masticació o triturada, segons les condicions del pacient.• Controleu la tolerància i la ingesta.• Si es presenta intolerància o ingesta no adequada, realitzeu interconsulta a dietista.

INGESTA DELS SUPLEMENTS• < 75 %, realitzeu interconsulta a dietista.

HIDRATACIÓ• Sol·liciteu l’aigua a la cartolina de la dieta per a cada àpat.

PACIENTS TERMINALS• Adequar la seva dieta al seu gust.

PACIENTS GERIÀTRICS QUE HAN DE SER INTERVINGUTS• Vigileu especialment la ingesta i la petició de tipus de dieta.

DONES QUE LACTEN• Especifiqueu «Especial Partera» a la sol·licitut de la dieta.

revisió juliol 2001 – COMISSIÓ DE NUTRICIÓ

Figura 1

Figura 2

175

1.42 Documentació

Els registres d’infermeria són els instruments que permeten:– Tenir continuïtat d’informació en les cures d’infer-

meria i tractaments mèdics.– Poder mesurar i apreciar els resultats de les cures

d’infermeria, segons les necessitats del malalt.– Hauran de proporcionar una major seguretat i quali-

tat en l’atenció al malalt i garantir els aspectes legalsi ètics.

Per tot això és imprescindible que aquesta informaciósigui rigorosa i concreta. Tots els registres hauran de rea-litzar-se amb lletra clara, sempre amb la signatura llegiblede la infermera responsable.


Revisat per: G. Rosell.Novembre 2001.

1.43 Documentació: Alta d’infermeria

ObjectiuInformar de la situació a l’alta pel que fa a les cures d’in-fermeria.

MètodeL’imprès s’edita automàticament a la localització delmalalt en fer l’admissió. També es pot obtenir a través delmenú «Emisión de Impresos». S’ha de complimentar enles altes a domicili i en cas d‘exitus.

176

DadesIdentificacióS’editen informàticament. Hi consten el número d’histò-ria i de cas, el nom i cognoms del malalt, la seva localit-zació, el diagnòstic, edat i sexe, la data d’ingrés i d’alta iel metge que dóna l’alta.

1. Pla de tractament i cures d’infermeriaSenyaleu si els objectius terapèutics s’han assolit(motiu pel qual va ingresar).Descriviu els problemes físics, psíquics o socials quepresenta a l’alta (segons el sistema d’avaluació quedescriu el document d’ingrés d’infermeria), que nos’han pogut solucionar durant l’ingrés hospitalari oque s’han declarat al llarg del procés.En cas d’exitus, feu-ho constar a l’apartat de proble-mes físics i expliqueu-ne el motiu.

2. Educació facilitadaD’acord amb el document d’«Educació al pacient»,s’han anat planificant unes activitats educatives enprevisió de l’alta amb ajut de guies, mapes d’assistèn-cia, instruccions, adquisició d’habilitats, etc.

3. Documentació entregada a l’altaS’hi reflecteix la documentació que va aportar a l’in-grés i que es torna al malalt o família i la que s’entre-ga per a la continuïtat de l’assistència (informe, recep-ta, còpia de proves, etc.)

4. Signatura infermeraNom i cognom amb lletra clara.

Recomanacions• Guardeu el document a la història clínica segons l’ordreestablert.

177

• No utilitzeu símbols, abreviatures, ni Tipp-ex.• Aquest document té valor i puntua en la revisió de com-pliment de les històries clíniques.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: C. Andreu, G. Rosell, R. Santamaría.Juliol 1999.Revisat: Novembre 2001.

1.44 Documentació: Cures d’infermeria al’alta de la UCI

ObjectiusFacilitar la informació necessària per a una adequadacontinuïtat de les cures d’infermeria dels pacients donatsd’alta de la UCI a una unitat d’hospitalització.

MètodeObtenir l’imprès de l’ordinador i complimentar-lo adequa-dament amb les dades que sol·licita.

DadesIdentificacióEditats informàticament. Conté el número d’història i decas, localització, nom i motiu d’ingrés.

Data d’ingrès i altaRegistrar la data d’ingrès i alta de la UCI.

DiagnòsticRegistrar el motiu pel qual el pacient ingressà a la UCI.

Reaccions adversesAnoteu si el pacient indica haver tingut alguna reaccióadversa a medicaments, aliments, materials, etc.

178

AïllamentRegistrar si el pacient precisa algun tipus d’aïllament.

MedicacióAnoteu la medicació que consta a les ordres mèdiques dela UCI i que el pacient haurà de seguir a planta fins a novaordre. S’especificarà la via d’administració, dosis a admi-nistrar i última dosi administrada amb la fi de seguir elmateix horari.

Constants hemodinàmiquesRegistrar les constants hemodinàmiques com: FC, TA,PVC, FR, Tª axilar, ritme cardíac, que presenta el pacienten aquell moment al ser donat d’alta de la UCI.

Cures respiratòriesOxigenoteràpiaEspecificar el sistema i concentració d’oxigen que precisael pacient.FisioteràpiaEspecificar el tipus de fisioteràpia respiratòria que reque-reix el pacient: EPAP, clapping, aspirat de secrecions, etc.

Estat Nutricional• Registreu el pes estimat a l’ingrès i el pes estimat a l’alta.• Anoteu el tipus de dieta que segueix el malalt, via d’ad-ministració i tolerància.

Eliminació• Especificar, en el cas que sigui portador de sonda o dre-natge, la data de col·locació i altres observacions que esconsiderin d’interès.• Anotar la data de l’última deposició i característiques dela mateixa.• Si l’heu retirat la sonda vesical, anoteu l’hora i si estàpendent de realitzar la primera micció espontànea.

179

Grau de MobilitatEspecificar el grau de mobilitat del pacient.

ActivitatFer constar el tipus d’activitat que pot realitzar: repós enllit, sedestació inicial, sedestació prolongada, deambula-ció.

Integritat de la pellEscala de NortonAnoteu el valor resultant i si existeixen o no úlceres perpressió indiqueu: grau, localització i tractament actiu.

Altres cures• Feu constar, en el cas que existeixi ferida quirúrgica os’hagi practicat traqueostomia, la data de la intervenció,de l’última cura, i les característiques de la ferida.• Si es portador d’algún catèter, fer constar el tipus, ubi-cació, data de col·locació, última cura i característiquestant del punt de punció com del tipus de mantenimentd’aquesta via (heparinitzada, perfusió contínua...).• Anotar la retirada recient d’un catèter arterial per vigilàn-cia del punt d’inserció.

ComunicacióRegistreu el nivell de consciència i conducta del pacientfent constar l’aspecte de seguretat, necessitat de baranes,restricció física (segufix) i aspectes de relació amb lafamília.

ObservacionsAnoteu altres cures no anotades en els aparells anteriors:ECG, BM TEST, etc., i altres observacions que la infermeraconsideri convenient especificar (si es portador d’algunapròtesi, empelt i altres dispositius, etc.).

180

Recomanacions• Haureu de guardar el full a la història del pacient.• No utilitzeu símbols, abreviatures ni Tipp-Ex.• Respecteu els aspectes de confidencialitat amb relacióamb el motiu del seu ingrès, tractament i evolució delpacient.

Autors: A. Peregrín, M. Alcolea, M. Piñol, M. Arana.Agost 2001.Resivat: Novembre 2001.

1.45 Documentació: Educació al pacient i planificació per a l’alta

Objectiu• Planificar i administrar l’educació al pacient, considerantel tipus de pacients que la requereixen segons les sevesmalalties, edat, factors socioculturals i els serveis que dis-posarà per recolzar els canvis en el seu estil de vida.• Amb l’entrevista a l’ingrés, la infermera, avalua lesnecessitats d’aprenentatge, les capacitats, les preferèn-cies i la voluntat d’aprendre.• Aquesta avaluació té en compte les barreres o limita-cions culturals i físiques.

Material• Imprès «Educació al pacient». S’edita automàticament a lalocalització del pacient juntament amb l’ingrés d’infermeria.• Es pot obtenir també per l’accés al menú informàtic:«Historias Clínicas» - «Identificación del paciente» -«PF10» - «Emisión de impresos clínico-administrativos».

ExecucióCol·loqueu el document al cardex del carro de medicaciódurant l’ingrés hospitalari. Marqueu amb / l’acció necessà-ria i amb 3 l’acció realitzada.

181

• Programa d’educació sanitària:Per a malaties cròniques o que representen uns canvisd’hàbits importants per al malalt i la família, s’han pla-nificat unes activitats formatives de forma cronològica iseguint una metodologia d’educació sanitària amb ava-luació de resultats.Els documents a utilitzar per al seguiment de l’educaciósón guies de treball i cal guardar-los a la història clínica.

MEDICAMENTS QUE REQUEREIXEN INFORMACIÓ.Aquests medicaments estan identificats en el text d’ob-servacions del «Plan de Medicación» i es disposa d’unesinstruccions escrites per entregar al malalt.• D’especial risc:

Estan identificats els medicaments que requereixen unainformació acurada al pacient i que es complementaamb un fullet explicatiu.

• Medicaments que interaccionen amb aliments:S’educa els pacients sobre les possibles interaccionsentre aliments i medicaments, i s’aconsella sobre nutri-ció i modificació de dietes.

• Altres medicaments:Antibiòtics.

ALTRES RECURSOS EDUCATIUS• Fullet/Guia:

La lectura de la informació sobre un procés pretén am-pliar els coneixements del malalt i la seva família i aju-dar a resoldre qüestions que es plantegin abans de l’alta.Cal avaluar la comprensió del mateix.

• Dieta:El fullet informatiu per a la dieta a l’alta és un instrumentcomplementari a l’educació que ha de rebre el malaltsobre els canvis nutricionals i hàbits alimentàris.Per a les dietes especials o diabètiques, la dietista faràun pla dietètic individualitzat.

182

• Cures:Per assegurar la continuïtat de l’assistència i l’autocura,cal educar el pacient sobre la vigilància en l’aparició designes o símptomes i de la importància de seguir les ins-truccions que se li han donat sobre higiene, ferides,embenatges, sondes o altres.

• Utillatge:S’ha d’educar sobre certs aparells mèdics i certs mate-rials sanitaris per a la seguretat del malalt. Cal fer demos-tracions del seu ús abans de l’alta i avaluar la comprensióper part del malalt per assegurar l’eficàcia de l’educació.

• Ajuda funcional:Els elements per ajudar a la reincorporació a l’activitatdiària, hàbits i adaptació a l’entorn requereixen una edu-cació al malalt prèvia a l’alta i una planificació de neces-sitats per a la seva adquisició o sol·licitud.

• Recursos addicionals:La informació relativa a recursos complementaris a l’as-sistència es pot facilitar per mitjà de l’oficina del SCA(Serveis Complementaris a l’assistència) i l’educaciósobre Associacions dins de la comunitat pels propis pro-fessionals assistencials.

Recomanacions• Aquest document s’ha d’incloure a la història clínica delmalalt.• S’ha d’iniciar després de l’entrevista d’ingrés de la infer-mera i registrar segons l’avaluació de necessitats durantl’estada hospitalària.• En el cas de necessitar ampliar la informació i les obser-vacions, utilitzeu el curs d’infermeria.• En el document Alta d’infermeria caldrà avaluar l’educa-ció impartida i el grau de comprensió.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relació ambl’evaluació i el tractament del pacient.

Autor: M. Carreras. Agost 2000.Revisat: novembre 2001.

183

1.46 Documentació: Educació sanitària

ObjectiuUtilitzar un sistema consensuat de forma interdisciplinà-ria per intervenir en les activitats formatives i necessitatseducatives dels pacients.

Mètode• Els programes d’educació sanitària estan dirigits a pa-cients amb malalties cròniques, tractaments prolongats,tècniques dificultoses, tècniques de rehabilitació i reque-riments de recursos addicionals, atès que, l’aparició d’aquestes necessitats representa un canvi d’hàbitsimportant per al malalt i la seva família.• L’educació dels pacients és interactiva; mentre s’impar-teix l’educació, la infermera s’assegura que és adequada,que el pacient l’entén i que li serà d’utilitat. També s’ins-trueix la família o cuidadors per facilitar-los els coneixe-ments i habilitats necessaris per desenvolupar les sevesresponsabilitats.• Els principals punts a tenir en compte són:

– Identificar les necessitats d’educació del pacient.Aquestes depenen de molts factors, com el diagnòsticmèdic, dies d’estada, tècniques dificultoses i les prò-pies preferències quant a educació que tingui elpacient.També és un factor determinant la capacitat delpacient i de la família d’entendre i posar en marxa l’e-ducació facilitada.– Fixar prioritats sobre les necessitats d’aprenentatgeindividuals. Hem d’entendre que els elements particu-lars d’educació s’han de donar quan el pacient estàpreparat per rebre’ls.– Posar en marxa el programa d’educació sanitària iavaluar els coneixements del pacient per assegurarl’eficàcia del mètode.

184

• Els programes d’educació sanitària planifiquen i coordi-nen les activitats i recursos per a l’educació del pacient ide la seva família a través d’un pla escrit (objectius i cro-nologia). Per a la posta en marxa d’aquests programess’ha de tenir en compte una estratègia que contempli elssegüents aspectes:

– Crear un ambient d’intimitat per al pacient i la sevafamília, que els ajudi a plantejar preguntes, a aprendrei a participar en el pla d’assistència.– Elaborar procesos i procediments que identifiquin iresponguin a les necessitats de formació, a lesdemandes individuals i a les capacitats i recursos delpropi pacient.– La infermera ha de pensar i comprendre l’entorn onel pacient posarà en práctica els coneixements adqui-rits.– Facilitar els recursos educatius adequats, disponi-bles, efectius i eficaços.– Facilitar l’educació de manera continuada, oportuna,eficient, acurada i respectuosa.– L’educació sanitària va dirigida a mantenir i afavorirhàbits de vida saludables, per la qual cosa, amb res-pecte i intimitat, s’ensenyarà als pacients a mantenirels estàndards d’higiene personal.– Assegurar que la informació i les instruccions esdonin de manera que el pacient i la seva família lespuguin entendre i es respectin la cultura, la religió, lallengua, l’edat, les capacitats, els recursos i les disca-pacitats físiques del pacient i de la família.– Avaluar i millorar els programes d’educació sanitàriai els resultats educatius dins del programa de millorade la qualitat de l’hospital.

Índex de programes d’educació sanitària• Cirurgia de maluc.• Diabetis (adult i nen).

185

• Histerectomia.• Infart agut de miocardi.• Insuficiència respiratòria crònica (adult i nen).• Ostomia.• Part.• Quimioteràpia.• Traqueostomia.• Virus Immunodeficiència Humana.• A cada UH hi ha una carpeta (Manual de Programes d’E-ducació Sanitària) on es pot consultar l’elaboració delprograma amb metodologia científica. L’aplicació del pro-grama es fa en el document «Educació Sanitària», que des-criu les activitats cronològiques i l’evaluació dels resultats.

Dades del document «Educació Sanitària»ObjectiuConeixements i habilitats que s’han d’aconseguir.

DiaDia de l’estada que s’ha d’iniciar l’objectiu.

DataDia o dies que s’aplica l’objectiu o es repeteix.

Actuació i mètodeLa infermera descriu el mètode utilitzat (com, quan, on,amb què...)

SignaturaFirma de la infermera que realitza l’aplicació.

Data (apartat d’avaluació)Dia que s’evalua l’objectiu.

Puntuació1 = insuficient: no s’asoleix l’objectiu.

186

2 = suficient: s’assoleix l’objectiu amb mancances.3 = bo: s’ha assolit l’objectiu.

SignaturaFirma de la infermera que avalua el pacient.

Execució• Una vegada identificat un pacient amb un diagnòsticrelacionat a l’índex dels programes d’educació sanitària,cal incloure el document d’educació sanitària a la planxe-ta activa del pacient.• En funció dels coneixements de la infermera responsa-ble i amb l’ajut dels experts, es poden iniciar les activitatseducatives (detecció de necessitats, aplicació i evaluació)i registrar-ho al full.• La continuïtat de l’educació ha de constar en el curs d’in-fermeria i s’ha de comentar en el part verbal entre torns.

Recomanacions• El document “Educació Sanitària“ ha de quedar inclòs ala història clínica del pacient a l’alta. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autor: M. Carreras.Abril 1999.Revisat: Novembre 2001.

1.47 Documentació: Ingrés d’infermeria

ObjectiuEstablir un primer contacte entre la infermera i el malalt ila seva família. Recollir dades per identificar les necessi-tats físiques, psicològiques i socials alterades.

187

Mètode• Procureu un ambient íntim i tranquil i escolliu elmoment adequat després de l’assentament a l’habitació.Presenteu-vos al malalt i efectueu l’entrevista seguint lasegüent seqüència de preguntes. Aquesta avaluació ini-cial cal fer-la dins de les primeres 8 h postingrés, ja quese’n deriven activitats de planificació de cures i de parti-cipació en el procés d’altres disciplines.• L’imprès (full 1/2 i 2/2), s’edita automàticament a la loca-lització del malalt en fer l’admissió.

Dades1. Identificació

Editada informàticament. Conté el número d’històriai de cas, la localització, el nom, l’edat i el sexe delmalalt, motiu, data i hora d’ingrés, metge responsable,data i hora d’intervenció quirúrgica, reserva d’UCI i desang, classificació del risc anestèsic ASA, nom de per-sona de referència, telèfon i relació, professió delmalalt i dies previstos d’estada.

2. Antecedents mèdicsAnoteu les malalties agudes o cròniques.

Diabetis, HTAEn cas afirmatiu, pregunteu si li sembla que necessitamés informació sobre la malaltia i, si es tracta de dia-betis, anoteu-ne el tipus.

3. Antecedents quirúrgicsAnoteu els procediments quirúrgics anteriors i la datai si va haver-hi alguna complicació.

4. Pròtesi, empelt o altres. MarcapàsFeu constar si porta una pròtesi: metàl·lica, vàlvula,audiòfon, ocular, marcapàs o altres. És molt important,

188

ja que cal considerar-ho davant de certes exploracionscomplementàries i estudis radiològics.

5. Transfusions prèviesÉs una data que caldrà anotar-la a la petició de trans-fusió en el cas que es sol·liciti.

6. Reacció adversaEn el cas que el malalt refereixi haver patit una reaccióa l’administració de sang, al contacte amb el làtex,esparadrap o metall, a algun aliment, medicament, aliode o als àcars.En cas que estigui documentada l’al·lèrgia, feu-hoconstar.

7. Documentació aportadaRelacioneu els informes, proves, anàlisis que el malaltaporta a l’ingrés. És molt important per classificar elsdocuments que s’han de tornar a l’alta.

8. Medicació habitualRelacioneu la medicació que el malalt pren habitual-ment especificant nom del fàrmac, dosi, freqüència,via i última dosi presa. Envieu per fax aquesta infor-mació a Farmàcia o bé la recepta del metge en cas queno es pauti el tractament medicamentós a l’ingrés.Farmàcia validarà la relació de medicaments segonsels criteris dels medicaments que no es poden suspen-dre i que han de ser ratificats pel metge responsable.És important informar que no es pot prendre capmedicament llevat dels que se li administrin a l’hospi-tal, i de que no poden tenir a l’habitació cap medica-ment si el metge no ho autoritza.

8. DolorAvalueu el grau de dolor amb l’escala EVA si el malalt

189

en manifesta, i registreu la mesura al «Pla de curesd’infermeria». Expliqueu-li en què consisteix la mesu-ra i que us avisi si en té.

10. NutricióEn funció del pes, paràmetres analítics, aspectecaquètic i problemes de deglució o masticació esdetermina el risc d’alerta nutricional, que comportaràun avís a la dietista.Valoreu també la dieta habitual i la intolerància a ali-ments en sol·licitar la dieta d’ingrés.

11. EliminacióEn cas de detectar problemes en l’eliminació intesti-nal o urinària, informeu el metge per prevenir com-plicacions.Proposeu l’ajut de reguladors intestinals en cas d’hà-bit.

12. PellAjudeu a fomentar hàbits higiènics si són deficients.Anoteu igualment si es tracta d’un malalt que té unabona cura de la higiene personal. És important decara a l’alta i per al control de la infecció.Valoreu el risc de desenvolupar una úlcera amb l’Es-cala de Norton, i exploreu els punts de recolzamentper si en té. Adopteu mesures preventives si té risc oté úlceres per pressió.

13. FuncionalLes necessitats alterades en els aspectes funcionalsinformaran del grau de dependència del malalt. Plani-fiqueu ajuda per menjar, rentar-se o desplaçar-se si cal.Adopteu mesures preventives si té risc de caiguda.Les discapacitats funcionals agudes es poden mesu-rar per mitjà de l’Escala de Barthel, per avaluar ini-

190

cialment les discapacitats o dependència prèvies al’hospitalització.

14. PsicosocialVoluntats anticipadesLa infermera ofereix al malalt la possibilitat de mani-festar voluntats personals referents a l’assistènciaque ha de rebre durant el temps que estigui ingressata l’hospital. Si vol manifestar quelcom, li donarà eldocument de Voluntats Anticipades (Emissió d’im-pressos) ho anotarà i li preguntarà si necessita mésinformació.

Algun aspecte religiòs, moral o ètic que vulgui ferconstarSobre creences, assistència religiosa, informació deseus o imatges a l’habitació.

Fuma, beu, hàbits tòxicsAnoteu número de cigarrets per dia, i grams d’alco-hol. Si habitualment consumeix alguna altra droga,també. Informeu-lo que no podrà consumir-ne durantl’estada.

Estat d’ànim habitualAnoteu la classificació que ell considera més adient:tranquil, irritable, depressiu. Teniu-ho en compte peravaluar els comportaments durant l’estada.

A l’altaSaber a on anirà i si estarà cuidat.

Recursos addicionalsSi es detecten necessitats d’ajuda complementària,informeu de l’oficina del SCA i procureu que l’entre-vista es faci el més aviat possible.

191

15. Dificultats per a l’aprenentatgeSi hi ha limitacions, caldrà valorar-les per canalitzarl’educació per mitjà de la família, cuidador o altres.

16. Últims casosInformàticament s’editen els motius pels quals haestat ingressat o visitat anteriorment amb la data,diagnòstic, metge responsable, estades hospitalàriesi el total de casos acumulats.

17. InfermeraAl full 1/2 al peu de pàgina cal firmar amb lletra claraen acabar l’entrevista.

Recomanacions• Guardeu els fulls a la planxeta metàl·lica seguint l’ordrecorresponent. A l’alta, endreceu-les a la història clínica.• No utilitzeu símbols, abreviatures ni «tipp-ex».• Marqueu amb un cercle l’opció que correspongui, sí/no.• En acabar l’avaluació inicial, cal planificar les cures d’in-fermeria i anotar al document «Educació al pacient» lesactivitats que corresponen d’acord amb les necessitatsalterades.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb el motiu d’ingrés del malalt.

Autors: C. Andreu, G. Rosell, R. SantamaríaFebrer 2000.Revisat: Novembre 2001.

192

1.48 Documentació: Nutrició artificialparenteral total i enteral

ObjectiuEnregistrar els controls i cures practicades a un pacientderivats de l’administració de nutrició artificial, tant ente-ral com parenteral.

MaterialFull de nutrició artificial parenteral total o enteral, segonssigui el cas, ambdós emesos per ordinador (menú: emis-sió d’impressos).

ExecucióNUTRICIÓ ARTIFICIAL PARENTERAL TOTALCol·locació catèter centralRegistreu-ho el dia de la col·locació i sempre que es facicanvi de catèter.

VolumDiàriament, anoteu en ml el volum a infondre pautat i elvolum real infós.

Velocitat d’infusióDiàriament, anoteu la velocitat a què s’ha d’infondre lanutrició en ml/h i cada vegada que es canviï la pauta.

PesAnoteu en el requadre on diu «PES C/» la freqüència ambquè cal pesar el pacient i el pes en el dia corresponent.

Canvi de bossa i revisió de viaAnoteu cada dia l’hora en què ho realitzeu i signeu.

Glicèmies i unitats d’insulina ràpidaAnoteu en el requadre on diu «GLICÈMIES C/» la fre-

193

qüència en què cal controlar la glicèmia i en els requadrescorresponents anoteu: el valor de la glicèmia, la quantitatd’insulina ràpida administrada i signeu.

NUTRICIÓ ARTIFICIAL ENTERALCol·locació sonda entèricaAnoteu-ho en el dia en que s’ha col·locat la sonda i sem-pre que es faci canvi de sonda.

Tipus de dietaAnoteu el tipus de dieta en el dia d’inici i quan hi hagialgun canvi. Recordeu que els preparats poden ser: estàn-dard, estàndard amb fibra, hiperproteic, estàndard baixen sodi, especial per a alteracions de l’absorció de lípids,oligomèric i pediàtric.

VolumDiàriament, anoteu en ml el volum a infondre pautat i elvolum real infós.

Velocitat d’infusióDiàriament, anoteu la velocitat a què s’ha d’infondre ladieta en ml/h i sempre que es canviï la pauta.

PesAnoteu en el requadre on diu «PES C/» la freqüència ambquè cal pesar el pacient i registreu el pes en el dia corres-ponent.

Canvi de bossa i revisió de sondaAnoteu cada dia l’hora en què ho realitzeu i signeu.

HorariAnoteu-hi les hores en què cal fer els controls que esregistraran a sota.

194

GlicèmiesAnoteu en el requadre ondiu «GLICÈMIES C/» la freqüèn-cia amb qué cal controlar la glicèmia i en els requadrescorresponents els valors obtinguts.

Unitats d’insulina ràpidaAnoteu en els requadres corresponents les unitats admi-nistrades, si ha estat el cas.

Retenció gàstrica i rentatAnoteu l’hora en què ho realitzeu (freqüència normalc/8h).

DeposicionsAnoteu-ne a cada torn el nombre: 1, 2, 3 ...; la quantitat: E= escasa, N = normal, A = abundant; i l’aspecte: C = con-sistent, P = pastosa, L = líquida.

VòmitsAnoteu-ne el nombre a cada torn.

InfermeraSigneu en els requadres corresponents a l’hora en quèfeu els registres o a cada torn.

Recomanacions• Utilitzeu el signe =, en els registres que no han variat desdel dia anterior. Apartats: (data de col·locació de catètercentral i de sonda entèrica, tipus de dieta, volum pautat,volum real i velocitat d’infusió).• Utilitzeu el signe –, en el cas que el control no s’hagi derealitzar. Pot ser perquè no estiguin pautats aquell dia oaquella hora algun dels controls de pes, glicèmies, admi-nistració d’unitats d’insulina; o bé perquè el pacient no harealitzat deposicions o vòmits.• Al primer dia de cada full anoteu la informació comple-

195

ta sense fer servir el signe =, encara que no hi hagin can-vis des d’el dia anterior.• No utilitzeu signes de abreviatures que no figurin enaquestes instruccions.• La nutrició artificial parenteral total la serveix farmàciahabitualment a les 6 de la tarda; per això els canvis debossa i altres controls es faran al torn de tarda.• Guardeu els dos fulls més recents a la planxeta i guar-deu-ne la resta al sobre de la història clínica.• No utilitzeu Tipp-Ex.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relació altractament i evolució del pacient.

Autor: D. MartínezGener 2000.Revisat: Novembre 2001.

1.49 Drenatge pleural

Objectiu• Buidat de líquid o aire de la cavitat pleural.

Material• Catèters toràcics amb tròcar de diversos calibres.• Bisturí.• Set de cures.• Seda del 0 o del 2/0 amb agulla.• Talles estèrils.• Sistema de recol·lecció.• Aigua bidestil·lada o estèril.• Maquineta rasuradora i esponja amb sabó.• Povidona iodada.• Anestèsic local sense adrenalina.• Guants i bata estèrils; casquet i mascareta.• Xeringa i agulla.

196

• Tubs estèrils.• Gases estèrils, esparadrap o apòsits oclusius.

Preparació del personalEs tracta d’una tècnica que realitza el metge amb l’ajut dela infermera. Ambdós s’han de col·locar casquet i masca-reta. El metge ha d’efectuar rentat de mans quirúrgic, ves-tir-se amb bata i guants estèrils.

Preparació del pacient• Informeu el pacient de la tècnica a realitzar.• Col·loqueu-lo en la posició indicada pel metge.• Rentat, rasurat esbandit i pintat de la zona.

Execució• Disposar d’un camp estèril per a la execució de la tècni-ca, preparant-hi el material.• Un cop col·locat el catèter toràcic, es connectarà amb elsistema recol·lector.• Fixar el catèter al pacient i els tubs al llit, per tal d’evitarels colzaments.• Protegir la zona d’inserció amb un apòsit estèril impreg-nat en solució iodada (si no hi ha contraindicació).• Si ha de dur aspiració, connectar el sistema a la presa debuit (perllongar la connexió amb tub de bulbo, si cal), totvigilant el grau d’aspiració indicat pel metge.

Recomanacions• Manteniu sempre el sistema de recol·lecció per sota delnivell del pacient.• Observeu l’aparició de sudoració, disnea, cianosi i/otaquicàrdia.• Controleu les constants vitals especialment durant laprimera hora.• Vigileu la fixació del catèter per a evitar mobilitzacions.• Eviteu colzaments en el tub.

197

• Mesureu el contingut drenat cada 24 hores, i anoteu enel flascó d’aspiració: nivell, dia i hora.• Anoteu també les característiques del líquid drenat.• Comuniqueu al pacient que ha de canviar sovint de posi-ció per tal de facilitar el drenatge. Aquest es fa més per-meable quan el pacient descansa sobre el costat afectat iés important d’estimular-lo per tal que respiri profunda-ment i tussi a intervals freqüents.• Existeixen dos sistemes recol·lectors utilitzats més fre-qüentment:

– El d’un flascó recol·lector (tipus Bülau).– De tres cambres (tipus Pleur-evac).

BÜLAUAbans de connectar el sistema, s’omplirà la cambra desegell hermètic amb 300 ml d’aigua bidestil·lada, mar-cant la part externa del flascó recol·lector amb el dia i lahora de la seva col·locació.El seu ús es pot prescriure de dues formes:• Sense connectar-lo a aspiració.• Connectat a aspiració.

Si no està connectat a aspiració• La cambra recol·lectora haurá de tenir sempre una sor-tida d’aire a l’atmosfera (tap obert) per tal de permetreque l’aire drenat pugui sortir lliurement.• Mai no s’ha de pinçar el sistema, doncs es provocaria unaugment de la pressió a l’interior de la pleura. Només espinçarà per tal de canviar el sistema, i es farà durant eltemps més breu possible, o bé per prescripció mèdica.• Mantenir sempre el segell d’aigua en uns 300 ml apro-ximadament.• Tenir cura de descontar la quantitat del segell d’aiguaen anotar a la gràfica d’infermeria la quantitat de líquid dre-nat.

198

• Si s’ha de transportar el pacient, es farà amb el flascórecol·lector, sense pinçar el sistema i mantenint el tapobert.

SENSE ASPIRACIÓ

1. Mai no deixar les sortides (taps) tancades.2. No pinçar si no és per a canviar el sistema(mínim temps possible) o per prescripciómèdica.3. Segell d’aigua = 300 ml.

Sistema obert amb sortida a l’atmosfera per a alliberar l’aire de la càmara

300 ml. H2O

Per a canviarBülau o perprescripciómèdica

CONNECTAT A ASPIRACIÓ

1. Mai no pinçar el sistema quan s’està en aspiració.2. Mantenir les sortides (taps) tancades.3. Segell d’aigua = 300 ml.

Presa de buit Presa de buit

300 ml H2OPer a canviarBülau o perprescripciómèdica

NO SÍ

199

Si està connectat a aspiració• Mai no s’ha de pinçar el sistema, el mateix que en el casanterior; a menys que sigui per prescripció mèdica o pera canviar el sistema.• Mantenir totes les sortides tancades (taps) per tal demantenir l’aspiració.• Mantenir tanmateix el segell d’aigua.• Si cal transportar el pacient, es desconnectarà la pre-sa de buit, però sempre amb el flascó recol·lector, al que s’obrirà una sortida d’aire a l’atmosfera, el mateix que enel cas de que no porti aspiració.

EN PNEUMECTOMIA

Presa de buit

1.300 ml H2OSempre sortida d’airelliure a l’atmosfera

Mai

TRANSPORT

Presa de buit

Sempre traslladar mantenint unasortida lliure a l’atmosfera

NO SÍ

200

Com a norma general, en el cas de pneumectomia, nos’ha de connectar a aspiració i es deixarà una sortida d’ai-re lliure a l’atmosfera. En aquest cas, el segell d’aiguahaurà de ser aproximadament d’uns 1.300 ml.

PLEUR-EVACConsisteix en un sistema recol·lector rebutjable, de trescambres:

– cambra de control de succió.– cambra de segellat d’aigua.– cambra de recol·lecció.

Després d’omplir la cambra de segellat d’aigua, es con-necta el tub llarg de la cambra de recol·lecció al catètertoràcic del pacient.El sistema pot o no anar connectat a aspiració a través deltub de la cambra de succió a la presa de buit.

Cambra de segellat d’aiguaCal omplir-la amb aproximadament 70 ml d’aigua, quecorrespon a uns 2 cm de nivell.

Cambra de control de succió (aspiració)Porta una vàlvula que actua com a silenciador. S’ompleamb aigua fins el nivell de 20 cm o bé el nivell prescrit ies torna a col·locar. Aquesta vàlvula no ha de quedar obs-truïda. Si el sistema ha d’anar connectat a aspiració, esposarà en marxa fins que aparegui un lleuger bombolleiga la cambra. El nivell d’aigua determina el grau d’aspira-ció, independentment del nivell de bombolleig.

Cambra de recol·leccióEs una cambra graduada que consta de dos columnes ones pot llegir la quantitat de líquid drenat.Aquest tipus de sistema recol·lector s’utilitza de la matei-xa manera, tant si és connectat a aspiració com si no: Mantenir el sistema per sota del nivell del pacient.

201

En cas de transportar el pacient, es farà amb el flascórecol·lector, desconnectant el sistema de la presa de buit,si cal, però sense pinçar en cap cas el sistema.Te l’avantatge que el líquid drenat no es barreja amb elsegell d’aigua.No s’ha de buidar la cambra recol·lectora, que es substi-tuirà, si cal.Igual que en el cas anterior, cal controlar la quantitat delíquid drenat cada 24 hores, marcant en la cambra el dia il’hora i prenent nota a la gràfica d’infermeria la quantitati les característiques.No pinçar, llevat en cas de substitució del mateix (i aixòdurant el menor temps possible) o bé per prescripció mèdica.

(Esquema)

Cambra de segellat d’aigua

Cambra de control de succió(aspiració)

Cambra de recol·lecció

202

RETIRADA DEL CATÈTER DE DRENATGE TORÀCIC

ObjectiuRetirar el sistema de drenatge toràcic que ha permès dre-nar líquid o aire de la cavitat pleural després de compro-var la correcta reexpasió pulmonar.

Material• Gases estèrils.• Vaselina estèril.• Esparadrap hipoalergènic.• Equip de cures.• Guants rebutjables o d’un sol ús.• Talla estèril.• «Empapador».

Preparació del personal• Aquesta maniobra la realitza el metge i la infermera hicol·labora.• Rentat de mans higiènic i col·locació de guants d’un sol ús.

Preparació del pacient• Es recomana que uns trenta minuts abans de l’extracciódel tub de drenatge s’administri l’analgèsia prescrita alpacient.• Preserveu la seva intimitat i procureu-li un ambient com-fortable.• Informeu-lo de la tècnica que aneu a realitzar. Indiqueu-li que haurà de realitzar la maniobra de Valsava seguintles instruccions del metge (exhalació forzada amb la glo-tis tancada i l’alè contingut).• Col·loqueu-lo en posició semi Fowler o bé sobre el cos-tat de la zona no afectada.• Col·loqueu-li un «empapador» a sota.

203

Execució• Cal disposar d’un camp estèril per a l’execució de la tèc-nica, preparant el material.• Ès recomanable preparar una gasa amb vaselina, ja quede vegades el metge indica que s’apliqui en extreure el tub.• El catèter toràcic el retira el metge. Al mateix temps,seguint les seves instruccions la infermera estira el fil deseda que envolta el tub de manera que, en extreure elcatèter, queda tancat l’orifici d’entrada de la pell. Han derealitzar-se diversos nusos per assegurar-se que quedaben tancat. Si durant la maniobra es trenca el fil de seda,s’ha d’aplicar ràpidament la gasa amb vaselina que impe-dirà l’entrada d’aire per l’orifici d’entrada del tub. (És peraixò que es recomana preparar amb antelació la gasaamb vaselina, per si és precisa la seva utilització.)• Apliqueu un petit apòsit amb gases i esparadrap.• El metge indicarà al pacient el tipus de respiració a rea-litzar en cada etapa de la retirada del catèter així com l’as-pecte de la ferida, la resposta del pacient i la quantitat dedrenatge de l’ampolla recol·lectora.

Recomanacions• Valoreu regularment l’apòsit per detectar la presència desecrecions.• Rebutgeu l’ampolla recol·lectora segons les normessobre eliminació de residus tipus III.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Autor: C. Andreu1998.Revisat: Novembre 2001.

204

1.50 Electrocatèter: marcapàs extern

Material• Electrocatèter.• Bata i talles estèrils.• Mascareta.• Casquet.• Gases estèrils.• Povidona iodada.• Xeringues i agulles.• Seda amb agulla.• Terminals i prolongadors elèctrics («Cocodrils»).• Dil·latador.• Generador M.C.P.• Escòpia i electrocardiògraf.• Solució anestèsica (Mepivacaina al 2 % amp. de 10 ml).• Set de cures.• Apòsit estèril oclusiu.

Preparació del personal• Es tracta d’una tècnica que realitza el metge amb l’ajutde la infermera.• Ambdos s’han de col·locar el casquet i la mascareta.• Rentat de mans quirúrgic del metge i vestir-se amb batai guants estèrils.

Preparació del pacient• Informar al pacient.• Col·locar-lo en decúbit supí.• Preparar la zona de punció.

Execució• Preparació del electrocatèter temporal bipolar 6F i undilatador-introductor amb vàlvula 7F.• Comprovar el correcte funcionament del generador.• Tenir preparada l’escòpia i l’electrocardiògraf.

205

• Un cop insertat el catèter conectar el generador.• Fixar-lo correctament.• Anotar a la gràfica la tècnica i les característiques delgenerador:

– Freqüència.– Sensibilitat (sens).– Límit d’estimulació (Output).

Recomanacions• Aquesta tècnica s’ha de realitzar en un servei especialque disposi de monitorització cardíaca.• Cal tenir a punt el carro de RCP.• Cal revisar periódicament les piles del generador.• En cas de realitzar-se mitjançant escopia utilizar devan-tal plomat.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per:T. Sarget, R. Ventura, A. Candel, L. DalmauNovembre 2001.

1.51 Ènema de neteja

Material• Guants.• Gases.• Aigua tèbia amb sabó (1,5 litres).• Irrigador d’un sol ús (set d’enema: bossa, sonda, pinça ilubricant)• Pal de sèrum.• Empapador i orinal pla (si està enllitat).

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Poseu-vos els guants.

206

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu el pacient.• Col·loqueu-lo en decúbit lateral esquerra, preferentment.

Execució• Prepareu l’ènema amb 1,5 litres d’aigua tèbia amb sabó.• Pengeu la bossa en un pal de sèrum, purgueu l’equip ipinceu-lo.• Lubriqueu la sonda i introduïu-la pel recte.• Conecteu l’equip a la sonda.• Despinceu l’equip i deixeu que vagi entrant l’aigua ambsabó (no gaire depressa).• Quan s’acaba l’aigua, torneu a pinçar i retireu la sonda.

Recomanacions• El pacient ha de retenir l’aigua amb sabó tot el tempsque sigui possible (mínim 15 minuts) abans d’evacuar.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per:T. PocaNovembre 2001.

1.52 Escala d’Aldrete

ObjectiuValorar la recuperació del pacient per poder donar-li l’altade l’àrea de reanimació postanestèsica.Va ser descrita pel Dr. Aldrete i aprovada al 1990 poer l’A-AAHC (Acreditation Association for Ambulatory HealthCare). En aquest sistema, es valoran cinc paràmetres:activitat motora, respiració, circulació, consciència i satu-ració d’oxigen.

207

MaterialDocument clínic: «Escala de Aldrete». (figura 1)

Preparació del pacient• Preserveu la intimitat del pacient.• Informeu-lo que procedireu a fer una valoració perpoder traslladar-lo a la seva habitació.

Ejecució• Identifiqueu el document amb una etiqueta del pacient.• Valoreu amb l’entrevista o amb l’observació directa elscinc paràmetres clínics i anoteu els resultats en el fullcorresponent.

ESCALA DE RECUPERACIÓ POSTANESTÈSICAESCALA D’ALDRETE

ConsciènciaTotalment despert 2Respon a la crida 1No respon 0

Activitat motora(Capacitat de moure’s voluntariàment o per ordre)

4 extremitats 22 extremitats 10 extremitats 0

RespiracióNormal (respiració profunda i tos voluntària) 2Dispnea (respiració superficial o limitada) 1Apnea o amb ventilació mecànica 0

Circulació(Pressió arterial actual sobre el nivell preoperatori)

+ / – 20 mm Hg 2+ / – 20 a 50 mm Hg 1+ / – 50 mm Hg 0

Saturació d’oxigenSpO2 > 92 % amb aire ambient 2Necessari O2 suplementari per a mantenir SpO2 90 % 1SpO2 < 92 % amb O2 suplementari 0

Total ...

(Fig. 1)

208

Puntuació• S’assignen a cada paràmetre de 0 a 2 punts segons elgrau de recuperació.• Aquestes puntuacions es van sumant per donar unresultat mínim de 0 i màxim de 10.

Resultats de l’evaluació• Si la xifra total és igual o superior a 8, sense zeros en capparàmetre, pot traslladar-se a la unitat.• Si la xifra total és inferior a 8, ha de romandre a l’àrea dereanimació fins a aconseguir una puntuació més alta,sempre a criteri de l’anestesiòleg.• El document ha de ser signat per l’anestesiòleg o per lainfermera amb competències abans de sortir de l’àrea derecuperació postanestèsica.

Recomanacions• La infermera de la unitat d’hospitalització ha d’iniciar elscontrols postoperatoris o postprocediments (EECC o RXamb anestèsia o sedació) en rebre al malalt.• Procediu, un cop a la unitat d’hospitalització, a revisar eldocument de «Escala de Aldrete» per vigilar els aspectesamb baixa puntuació.• Arxiveu el document a la història clínica segons l’ordreestablert.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del malalt.

BibliografiaAldrete J.A., Kroulik D.A. post-anesthesic recovery score.

Anesth, Analg. 1970;49:924-934.

Autors: T. Poca, Dr. J. FornagueraDesembre 1999.Revisat: Novembre 2001.

209

1.53 Escala de Barthel

Introducció• L’Índex de Barthel va ser desenvolupat per Mahoney iBarthel (1965). Es basa en funcions observades. L’índex esdesenvolupà amb el propòsit d’avaluar la capacitat fun-cional abans i després de tractaments o intervencions, iper indicar la quantitat de cures requerides. Es va disse-nyar per a ser utilitzat en pacients hospitalitzats durantllargs períodes que patien malalties neuromusculars omusculosquelètiques. Des d’aleshores, s’ha aplicat ambfreqüència creixent per avaluar resultats terapèutics. ElÍndex de Barthel es basa en una escala de classificacióque és completada per un terapeuta o un altre observa-dor. Es triga aproximadament 30 segons a puntuar.• Existeixen diversos estudis que demostren la validesapredictiva de l’Índex de Barthel. S’ha demostrat que éscapaç, de predir de manera adequada la mortalitat depacients amb accidents cerebrovasculars, la durada del’estada hospitalària i l’evolució del pacient independent-ment de les avaluacions mèdiques (Wylie i White, 1964).També s’ha relacionat amb el temps d’assistència reque-rida en el cas de que el pacient no sigui capaç de realitzaruna activitat (Granger, 1986).

L’escala valora activitats bàsiques de la vida diària(ABVD):• Menjar• Mobilitat del llit a la cadira• Higiene personal (rentar-se, etc.)• Anar al WC• Banyar-se• Caminar per superfícies llises• Pujar i baixar escales• Vestir-se• Continència (anal i vesical)

210

La puntuació de cada ítem està molt definida i considerael temps que triga a fer la funció. No s’inclouen tasquesde la vida diària, com cuinar o anar a comprar, ni altresactivitats instrumentals per viure dins d’una comunitat.Només sembla ser adequat per a la seva utilització enpoblacions institucionalitzades, per a les quals va ser dis-senyat.

IndicacióMalalts que presentin una discapacitat aguda per accidentvascular cerebral, fractura de fèmur o politraumatisme,patologia cerebral amb afectació motora o sensitiva impor-tant i patologia vascular amb amputació d’un membre.

Objectiu• Detectar el grau de deteriorament.• Monitoritzar objectivament l’evolució clínica.• Dissenyar plans de cures i de rehabilitació de formainterdisciplinar.• Establir la utilització de recursos a mig o a llarg termini.• Mesurar la càrrega de treball d’un servei.

MaterialImprès de «Escala de Barthel» (s’edita informàticamentper Emisión de Impresos).

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu-lo de l’entrevista que la infermera, el metge ola fisioterapeuta ha de fer per a l’avaluació de la capacitatfuncional prèvia a l’ingrés hospitalari, (com estava abansde l’actual malaltia o accident, per exemple un mesabans?), i de la capacitat funcional a l’ingrés.

ExecucióValoreu amb l’entrevista o amb l’observació directa els

211

següents aspectes i anoteu la puntuació a l’impres.(Fig. 1).

Puntuació:Es puntua cada activitat de 5 en 5 (0, 5, 10, 15). La pun-tuació màxima sera de 100, i això indica independènciaper a la cura personal; però no vol dir que el pacientpugui viure sol.

ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA:Menjar:10 Independent. Capaç d’utilitzar qualsevol instrumentnecessari; menja en un temps raonable; capaç de tallar elmenjar, utilitzar condiments, estendre la mantega, etc.per ell mateix. El menjar pot situar-se al seu abast.5 Necessita ajuda. Ex.: per tallar el menjar o per estendrela mantega...0 Dependent. Necessita ser alimentat.

Rentar-se:5 Independent. Capaç de rentar-se sencer; pot ser usant ladutxa, la banyera o romanent dret i aplicant l’esponjasobre tot el cos. Inclou entrar i sortir del bany. Pot realit-zar tot el procés sense que hi hagi d’haver una personapresent.0 Dependent. Necessita alguna ajuda.

Vestir-se:10 Independent. Capaç de posar-se, treure’s i fixar la roba.Es corda les sabates i els botons. Es col·loca el braguer oel corsé si en necessita.5 Necessita ajuda. Però fa al menys la meitat de les tas-ques en un temps raonable.0 Dependent.

212

Arreglar-se:5 Independent. Realitza totes les activitats personals (Ex:rentar-se les mans i la cara, pentinar-se). Inclou afaitar-sei rentar-se les dents. No necessita cap ajuda. Inclou utilit-zar l’endoll si és màquina elèctrica.0 Dependent. Necessita alguna ajuda.

Deposició:10 Continent. Cap accident. Si necessita ènema o suposi-toris s’arregla per si sol.5 Accident ocasional. Rar (menys d’una vegada per set-mana) o necessita ajuda per a l’ènema o supositoris.0 Incontinent.

Micció:10 Continent. Cap accident. Sec dia i nit. Capaç d’usarqualsevol dispositiu (Ex: catèter); si fos necessari, éscapaç de canviar de bossa.5 Accident ocasional. Menys d’una vegada per setmana.Necessita ajuda amb instruments.0 Incontinent.

Anar al WC:10 Continent. Entra i surt tot sol. Capaç de treure’s i deposar-se la roba, rentar-se, prevenir el tacat de la roba,netejar i buidar completament l’orinal sense ajuda. Capaçd’asseure-s’hi i d’aixecar-se sense ajuda. Pot utilitzarbarres per sostenir-se.5 Necessita ajuda. Capaç d’arranjar-se amb petita ajuda enl’equilibri, treure’s i posar-se la roba o usar el paper higiè-nic. De totes formes, encara és capaç d’utilitzar el WC.0 Dependent. Incapaç d’arranjar-se sense assistènciamajor.

Traslladar-se de la butaca al llit:15 Independent. Sense ajuda en totes les fases: s’apropa

213

al llit, frena i tanca la cadira de rodes si fos necessari, des-plaça el reposapeus, es fica i tomba al llit, es col·loca enposició d’assegut a un costat del llit, torna a la cadira derodes.10 Mínima ajuda. Inclou supervisió verbal i petita ajudafísica, com la que pot oferir un cònjuge no gaire fort.5 Gran ajuda. Capaç d’estar assegut sense ajuda, perònecessita molta assistència per sortir del llit o desplaçar-se.0 Dependent. Necessita grua o alçament complet perdues persones. Incapaç de romandre assegut.

Deambulació:15 Independent. Pot usar qualsevol ajuda (pròtesi, bas-tons, crosses, etc.) exceptuant el caminador, la velocitatno és important. Pot caminar al menys 50 m o el seu equi-valent a casa sense ajuda o supervisió.10 Necessita ajuda. Supervisió física o verbal, incloueninstruments i altres ajudes per romandre dret, deambula50 m.5 Independent en cadira de rodes en 50 m. Ha de sercapaç de girar cantonades tot sol.0 Immòbil. Inclou ser rodat per un altre.

Pujar i baixar escales:10 Independent. Capaç de pujar i baixar un pis d’escalessense ajuda o supervisió. Pot utilitzar l’ajuda que precisaper caminar (bastó, crosses, etc.) i el passamà.5 Necessita ajuda. Supervisió física o verbal.0 Incapaç. Necessita alçament (ascensor), o no pot pujargraons.

214

Escala de Barthel

Activitat Dependència Puntuació Puntuació Puntuació Puntuacióprevi a l’Ingrés a l’Alta

(1 mesabans)

Menjar Independent 10Necessita ajuda 5Dependent 0

Rentar-se Independent 5Dependent 0

Vestir-se Independent 10Necessita ajuda 5Dependent 0

Arreglar-se Independent 5Dependent 0

Deposició Continent 10Accident ocasional 5Incontinent 0

Micció Continent 10Accident ocasional 5Incontinent 0

Anar al WC Independent 10Necessita ajuda 5Dependent 0

Traslladar-se Independent 15de la butaca Mínima ajuda 10al llit Gran ajuda 5

Dependent 0

Deambulació Independent 15Necessita ajuda 10Independent encadira de rodes 5Immòbil 0

Pujar i baixar Independent 10escales Necessita ajuda 5

Incapaç 0Total

Interpretació

Autònom: 100 puntsDependent lleu: > 60 punts

Dependent moderat: 40/45 puntsDependent sever: 20/35 puntsDependent total: < 20 punts

215

• Anoteu al document «Ingrés d’infermeria» la puntuacióobtinguda.• Feu la medició de nou quan hi hagi la previsió de l’alta ianoteu-ho a l’apartat «1 Problemes físics» si és una alta adomicili i, en cas de trasllat a un altre centre, en l’apartatcorresponent del document de trasllat a centre de conva-lescència.

Recomanacions• Adjunteu el document de «Escala de Barthel» a la plan-xeta del malalt i a l’alta ordeneu-lo a la història clinica.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

BibliografiaAnn Bowling. La medicina de la salud. Masson y SG Edi-tores.M.A. Demichelis, Medicina preventiva en la 3.ª edad.Gerocultura. Serie monográfica n.º 9 del Ministerio deSanidad y Consumo, Madrid 1979.Emburns. Ed. Morata. Enfermería Geriátrica. Madrid1980.Esperanza Ballesteros, Misericordia García, M.ª PilarTorres. Enfermera Geriátrica. Ed. Masson - Salvat 1992.Rosalie A. Kane, Robert L. Kane. Evaluación de las necesi-dades en los ancianos. Fundación Caja Madrid. SG Edito-res S.A.

Autors: G Rosell, Dra. A. Vilà, C. CervantesSetembre 1999.Revisat: Novembre 2001.

216

1.54 Escala visual analògica

Objectiu• Mesurar el grau de dolor que manifesta el malalt.• L’Escala Visual Analògica (EVA) o VAS per als anglosa-xons, permet mesurar la intensitat del dolor que descriuel pacient amb la màxima reproductivilitat entre elsobservadors.Davant d’una experiència de caràcter subjectiu, com és eldolor, aquesta mesura permet adaptar l’analgèsia deforma individual per a cada pacient i ser més efectiusamb els tractaments.• La utilització d’aquesta escala està indicada per valorarel dolor agut, anginós o crònic en els pacients de 14 anyso més, que ingresen a l’hospital.

Material• Regle de mesura format per dues escales (Fig. 1) i (Fig. 2).

• La cara «a» del regle és la que s’ensenya al malalt quepot anar de «gens de dolor» a «dolor insuportable», ano-menada Escala visual analògica.• La cara «b» del regle és la que fa servir la infermera o elmetge per a la interpretació numèrica que va del 0 al 100i fraccionada de 5 en 5, anomenada Escala numèrica.• Marca mòbil en forma de triangle o fletxa al llarg de l’es-cala.

cara agens Insuportable

Figura 1

cara b

0 Figura 2 100

217

Preparació del malalt• Informeu el pacient que periòdicament li demanareuque senyali a l’escala visual la intensitat de dolor que pre-senta en aquell moment.• Col·loqueu-lo en una posició còmoda.• Preserveu la seva intimitat.• En el cas d’un pacient cardiològic, cal instruir-lo ambl’escala numérica (cara b del regle) per la planificació del’alta.

Execució• Pregunteu a l’ingrés del malalt si té dolor en aquellmoment.• Anoteu no/sí en l’apartat de «Dolor» del full «Ingrés d’in-fermeria 1/2».• En cas negatiu, digueu al malalt que us avisi si en té. Almalalt quirúrgic expliqueu-li la forma d’utilitzar el regleper fer la primera mesura en arribar de Quiròfan o de Salade Parts.• En cas afirmatiu feu la primera mesura de l’EVA.• Anoteu el resultat al document «Pla de cures d’inferme-ria» a l’apartat «Dolor / EVA», i planifiqueu una avaluacióamb una freqüència de 8 hores i sempre que manifestidolor.Es realitzarà sempre abans de donar un calmant.• Interpreteu el resultat de la mesura com a dolor lleu si laxifra resultant ès de 0 a 40, com a dolor moderat de 41 a70, i com a dolor greu de 71 a 100.• Seguiu sempre la freqüència de la pauta d’analgèsiaprogramada segons ordre mèdica.• En cas de dolor moderat o greu, o sigui, un resultatsuperior de 40, administreu igualment l’analgèsia si coin-cideix amb la freqüència programada, o bé administreu-la segons ordre PRN i valoreu amb l’EVA l’efecte de l’a-nalgèsia als 15 minuts en cas d’administració endoveno-sa (ev) o bé entre els 30 i 45 minuts en cas d’administra-

218

ció per a via oral (or), intramuscular (im), subcutània (sc),rectal (r) o transcutània (tc).• En cas de dolor anginós i haver-se tractat el dolor per viasublingual (sl) o per via inhalatoria (inh), valoreu l’efectede la medicació als 5, 10 minuts.• Aviseu el metge responsable del malalt o, en el seudefecte,el de guàrdia si el dolor persisteix.• També aviseu el seu metge responsable, o el de guàrdiaen el seu defecte, si no consta cap ordre mèdica d’a-nalgèsia i l’EVA és superior a 40.

Recomanacions• En cas que a l’hora de fer l’EVA el malalt estigui dormint,no el desperteu per preguntar-li, però sí administreu-li l’a-nalgèsia pautada.• En cas que l’hora de fer l’EVA per comprovar l’efecte del’analgèsia el malalt estigui dormint, interpreteu que lamedicació ha fet efecte i anoteu a les observacions d’in-fermeria que no s’ha mesurat l’EVA per estar dormit elmalalt.• En cas que el resultat de la mesura de l’EVA sigui signi-ficatiu per administrar l’analgèsia i el malalt no en vulguicap dosi, cal respectar la decisió del malalt, però donant-li les explicacions oportunes sobre la importància d’ad-ministrar-li per afavorir la seva recuperació.• Guardeu-vos personalment el regle de l’EVA.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

219

ALGORITME DEL DOLOR

AVALUACIÓ A L’INGRÉS

El pacient té dolor?

Sí No

EVA

0-40 41-100

Informar el pacientque avisi si en té

EVAc/8 hores

Evaluació del’efecte

Administració pauta*

EVA

0-40 41-100

EVAc/8 hores

Avisar el metge responsableo el de guàrdia de l’especialitat

Metge reavalua el cas

* El pacient té pauta analgèsica? En cas de no tenir avisar el metge responsable o el de guàrdia de l’especialitat, per tal que faci la pauta.

220

Autors: C. Andreu, R. Cot, Dra. C. Roure, Dr. J. Fornaguera,Dr. R. RuizRevisat pel Grup de Dolor, febrer 2000.

ALGORITME DEL DOLOR

Metge reavalua el cas

AVALUACIÓ POST-QUIRÚRGICA

Pacient arriba a la UH

EVA

0-40 41-100

Administraciópauta*


EVAc/8 hores

EVAc/8 hores


0-40 41-100

EVA

Avisar el metgeresponsable o el deguàrdia de l’especialitat

Avaluacióde l’efecte

* El pacient té pauta analgèsica? En cas de no tenir avisar el metge responsable o el de guàrdia de l’especialitat, per tal que faci la pauta.

221

1.55 Esput induït

ObjectiuObtenir una mostra d’esput per a estudi microbiològic delmalalt que no expectori espontàniament.

Material• Nebulitzador amb mascareta adult (codi 53-00368).• Solució salina isotònica (1 amp.).• Solució salina hipertònica al 20% (1 amp.).• Solució glucosada al 5%.• Flascó poliester transparent 60 ml (per a la recollida dela mostra) (51-00191).• Presa d’oxigen.• Sistema nebulitzador respirgard II (Fig. 1) (codi 53-16033).• Mascareta d’un sol ús.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat i procureu-li un ambient com-fortable.• Expliqueu-li l’objectiu que es vol assolir i la forma defer-ho.• Col·loqueu-lo en una posició còmoda i amb elevació dela capçalera.• Efectueu una higiene bucal abans d’iniciar la tècnica.• És recomanable realitzar-ho a primera hora del dia.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Poseu-vos la mascareta.

Execució• Nebulitzeu la solució glucosada al 5% amb el nebulitza-dor amb mascareta adult, fins a un màxim de 20 ml.• Realitzeu seguidament una sessió de clapping.

222

• Si passats 60 minuts el malalt no ha expectorat, prepa-reu una dilució de 20 ml de solució salina isotònica + 10 mlde solució salina hipertònica al 20% i nebulitzeu (amb elsistema nebulitzador respirgard II) (Figs. 2 i 3).• Seguidament efectueu una sessió de clapping.• Doneu instruccions al pacient perquè reculli els esputsexpectorats durant les següents hores.• Entregarem al pacient el flascó poliester transparent60 ml per a la recollida de la mostra.• Si tampoc s’ha recollit una mostra d’esput es conside-rarà que la inducció d’esput ha estat inefectiva.

Recomanacions:• S´ha de fer sempre per ordre mèdica.• Està contraindicat i/o restringit per a:

1-Malalt diagnosticat de bronquitis crònica obstructiva.

Figura 1. 1. «Boquilla». 2. Peça «Y» de connexió. 3. Vàlvules unidireccio-nals inspiratòries. 4. Vàlvules unidireccionals expiratòries. 5. Filtre.6. Peça «T» de connexió. 7. Peça nebulitzador. 8. Tub connexió 2m. 9.Reservori 60 ml

1 2 4 6 5

8 3 7 9 3

SISTEMA RESPIRATORI

223

2- Malalt diagnosticat d’asma bronquial.


Revisat per: O. TarragóNovembre 2001.

DURANT LA FASE EXPIRATÒRIA

Nebulitzat

Tancat

Tancat

Figura 3

DURANT LA FASE RESPIRATÒRIA

Via tancada

Nebulitzat

Aire

Figura 2

224

1.56 Extracció de sang venosa

ObjectiuRecollida de mostres de sang amb finalitats analítiques idiagnòstiques.

Material• Document de sol·licitud.• Tubs corresponents a les proves sol·licitades.• Xeringa.• Agulla E.V.• Smarch.• Guants d’un sol ús.• Alcohol de 70o.• Cotonets.• «Tirites».• Etiquetes d’identificació.


Preparació del pacient• Identifiqueu el pacient i els tubs d’extracció.• Informeu el pacient i comproveu que estigui en dejú sila prova ho precisa.• Col·loqueu-lo en decúbit supí amb el braç corresponenten rotació externa.

Execució• Escolliu la zona d’inserció, preferentment la flexura delcolze.• Col·loqueu el smarch, de 8 a 10 cm per sobre del punt depunció.• Palpeu i escolliu la vena.• Renteu la zona a puncionar amb alcohol de 70o i deixarque s’evapori durant 30 segons com a mínim.

225

• Col·loqueu-vos els guants (precaucions universals).• Fixeu la vena i introduïu l’agulla en angle tancat amb elbisell cap amunt.• Un cop canalitzada la vena, extreieu lentament la quan-titat de sang necessària.• Treieu el smarch.• Retireu l’agulla, la xeringa suaument, i feu una bonacompressió en el punt de punció amb un cotó sec.• Feu el trasvàs de la sang al tub corresponent deixant-lacaure suaument per la pared lateral del tub.• Col·loqueu apòsit adhesiu.• En finalitzar la tècnica, procediu al rentat de mans higiènic.• Informeu la infermera responsable que s’ha efectuatl’extracció i de les incidències, si és el cas.

Recomanacions• Les venes preferents seran la vena cefàlica (externa), labasílica (interna) i la cubital (mig).• Manteniu el braç lleugerament flexionat abans i durantla punció.• Feu obrir i tancar la mà al malalt per facilitar el retornvenós.• Aconselleu al pacient que, en finalitzar la punció venosa,s’autorealitzi una compresió, mantinguda durant 10minuts aproximadament.• Eviteu que flexioni el braç.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: M. Carreras, E. FusterNovembre 2001.

226

1.57 Gastrostomia endoscòpicapercutània (PEG)

La utilització de la sonda P.E.G. (Fig. 1), està indicada enpacients candidats a nutrició enteral (veure indicacionsen el procediment d’infermeria que fa referència a lanutrició enteral) a llarg termini (superior a 6-8 setma-nes).Material• Gasses estèrils.• Bastonets de cotó.• Aigua i sabó.• Solució antisèptica.• Guants no estèrils.• Cinta hipo al·lergènica.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Col·locació dels guants.

Preparació del pacient• Informeu al pacient.• Procureu un ambient confortable i íntim.

Figura 1

227

Execució1. Cures de l’estoma:• Observeu la zona d’incisió per si presenta: irritació,inflamació, supuració o dolor (si és així, aviseu el metge).• Durant els primers 15 dies:

– renteu la zona amb aigua tèbia i sabó i eixugueu;– pinteu la zona amb povidona iodada i col·loqueu

gasa estèril (Fig. 2);– si no hi ha irritació, el pacient pot dutxar-se a la set-

mana de col·locació de la sonda P.E.G.• A partir de la 3.a setmana:

– renteu amb aigua tèbia i sabó i eixugueu;– feu la neteja de la sonda des d’el punt d’incisió cap

a fora, sense fer pressió, amb moviments circulars; si estàbrut, el suport extern es pot netejar aixecant-lo per parts ifent-la girar lleugerament, mai de forma brusca i total.Utilitzeu un bastonet de cotó (Fig. 3).• Passats uns dies de la col·locació de la P.E.G., tan sols esposarà un petit apòsit si existeix perill d´arrancament o hiha qualsevol altre problema en el punt d’incisió.

Figura 3

Figura 2

228

2. Cures de la sonda P.E.G.• Fixeu la part externa de la sonda sobre la paret abdomi-nal amb cinta hipoal·lèrgica aprofitant la flexió natural dela sonda, evitant colzades i pressió sobre la zona d’incisió.• Netegeu amb aigua i sabó la part externa de la P.E.G., elsuport extern i el connector-adaptador.• Netegeu l’interior de la sonda amb aigua després decada ús.• Gireu la sonda, lleugerament, per evitar adherències(Fig. 4).• Manteniu els taps tancats mentre no es faci servir lasonda.• Gireu el suport extern per parts, mai totalment, per aixíairejar la pell.• No pessigueu ni pinceu la sonda.• Comproveu el baló (en sondes que portin un baló com afixació externa) cada 7-10 dies i si cal, afegiu-hi aigua bides-til·lada, no hi introduïu aire ni solució salina.• El canvi de la P.E.G. es fa cada 6-12 mesos.• Si no hi ha cap ordre contrària, la nutrició enteral es potcomençar quan es reiniciï el peristaltisme, segons ordremèdica.• En utilitzar la xeringa de 50 ml, tant per administrar ali-mentació en bolus com per fer rentats, no ho feu ambmolta pressió ni la forceu.• Abans de cada bolus o cada 4 h. comproveu que lasonda estigui ben col·locada, mesurant la part externa.

Figura 4

229

Gastrostomia de baix perfil o botóTé les mateixes indicacions que la sonda P.E.G., però pera pacients amb una vida activa; es fa servir sobretot ennutrició enteral domiciliària. Heu de seguir les mateixescures que en les sondes P.E.G., i a més:• Netegeu diàriament amb una xeringa i aigua la vàlvulaantirrefluxe, o bé, retireu el tap i netegeu amb aigua isabó, torneu a col·locar-lo.• Si el tap no s’enrosca amb suavitat, lubriqueu-lo unamica.• Tanqueu el tap després de cada nutrició i després de l’ad-ministració de medicaments.

Possibles complicacions• Obstrucció de la sonda. En aquest cas, irrigueu-la ambaigua tèbia o aspireu amb una xeringa de 50 ml (Fig. 5).Si no es soluciona, aviseu al metge.• En cas de extracció de la sonda, aviseu el metge, quecol·locarà una nova sonda abans de 24 h.• Si apareix pèrdua de contingut gàstric, feu una petitatracció de la sonda i reajusteu el suport extern (Fig. 6). Sino es soluciona, aviseu el metge.• Si hi ha sagnat per ulceració en la paret de l’estómac,disminuïu la tracció de la P.E.G. Si no es soluciona, aviseuel metge.

Figura 5

AiguaAspirar

230

Registres• Registreu diàriament la cura i les característiques quepresenta.• Anoteu en quin cm de la sonda es troba el disc.• Anoteu quan es fan rentats, el motiu i les observacionsque calguin.• Si el pacient és portador de nutrició enteral, realitzareuels mateixos registres del procediment de N. Enteral.• Registreu qualsevol incidència al curs d’infermeria.

Recomanacions• No col·loqueu mai una gasa sota el suport extern, ja queés d’un material de silicona que evita les lesions a la pell.• Manteniu la zona d’inserció sempre neta i seca.• No aixequeu mai de cop el suport extern.• No feu tracció forta de la sonda.• Feu els rentats necessaris per mantenir la sonda permea-ble.• No pessigueu, ni punxeu la sonda.• Respecteu els aspectes de confidencialitat, en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: D. Martínez, Dr. P. HumbertNovembre 2001.

Figura 6

231

1.58 Glucosa en sang capil·lar

ObjectiuMesurar la xifra o nivell de glucosa en sang per a dispo-sar d’un resultat immediat.

Material• Cotó.• Alcohol.• Aparell analitzador.• Tires reactives (controleu la caducitat).• Dispositiu de punció.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Guants no estèrils.

Preparació del pacient• Identifiqueu el pacient.• Informeu el pacient de la tècnica a realitzar.• Col·loqueu el pacient en decúbit supí o ajagut al llit ambel dit índex escollit estès.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Netejeu la zona a punxar amb alcohol de 70o i deixeuque s’evapori durant 30 segons com a mínim.• Col·loqueu-vos els guants.• Realitzeu un massatge per promoure el flux sanguini.• Manteniu verticalment el dispositiu i retireu el protectorde la lanceta.• Col·loqueu la zona a punxar sobre l’èmbol situat en labase del dispositiu i pressioneu suaument el dispositiu.• Deixeu el dispositiu i pressioneu per sota de la zona pun-xada.• Acosteu la tira reactiva a la mostra de sang i analitzeu-lamitjantçant la tècnica de l’aparell.

232

• Feu una bona compressió en el punt de punció amb uncotó sec.• Llenceu el material de punció i la tira reactiva al conte-nidor de residus tipus III (clinic-infecciós).• Renteu-vos les mans en acabar.• Anoteu els valors al full d’infermería i després al full dediabetes.

Recomanacions• En els nadons, realitzeu el procediment al peu del nou-nat. Punxeu el taló amb la llanceta (sempre a la zona late-ral).• Comproveu que l’aparell estigui calibrat amb el codicorresponent a les tires reactives que utilitzeu..• En el cas que els valors siguin anormals (valors normalsde glucosa en sang: 80-100 ml/dl), repetiu la tècnica ambun altre aparell, i si així i tot persisteixen, aviseu el metgeo bé valoreu la pauta d’insulina a administrar en el casque hi hagi ordre mèdica.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


1.59 Hemofiltració i diàlisi

Aspectes terminològics• Ultrafiltració (UF): extracció del líquid similar al plasma,per la membrana semipermeable.• Hemofiltració (HF): UF amb reposició de sèrum.(Usualment, SF, oSG o RL) per aconseguir el balanç hídricdesitjat.• Hemofiltració arterio-venosa contínua (HFAVC): Elspacients amb TAM > 70 mmHg es realitza HF a través d’un

233

accés arterial i un altre venós, aprofitant la bomba car-díaca per mantenir el pas de sang a través del filtre.• Hemofiltració i diàlisi arterio-venosa contínua (HDFAVC):HFAVC a la qual s’afegeig diàlisi, usualment utilitzantlíquids de diàlisi de composició similar a la peritoneal.• Hemofiltració veno-venosa contínua (HFVVC): HF a tra-vés de dos accessos venosos o catèter venós bilumen(bipunció) o un sol accés (unipunció), utilitzant bombaper mantenir el flux de sang desitjat.• Hemodiafiltració i diàlisi veno-venosa contínua(HDFVVC): a la qual s’afegeix diàlisi, usualment utilitzantlíquids de diàlisi de composició similar a la peritonial.

Objectius1. Eliminar les toxines del metabolisme urèmic.2. Corregir el desequilibri àcid-base.3. Corregir les diselectrolitèmies.4. Tractar la hiperhidratació.5. Facilitat l’administració de NPT (nutrició parenteral

total).

1. HEMOFILTRACIÓ ARTERIO VENOSA CONTÍNUA(HFAVC)

Material• Suport per a l’hemofiltre.• Solució salina isotònica al 0,9 % de 3.000 ml.• 15.000 ui. d’heparina sòdica.• Kit Multiflow 60 (línies de la HFAVC).• Sèrum de reposició (Ringer Lactat 500 ml).• Una bomba d’infusió volumètrica.• Un equip de bomba d’infusió volumètrica.• Recipient per recollir líquid de l’encebament.• Xeringa amb 5.000 ui. d’heparina Na.• Una pinça Kocher.

234

• Bomba per a la perfusió d’heparina (dosi segons ma-lalt).• Equip de sèrum.• 1 catèter per a vena femoral unipunció.• 1 catèter arterial G-14.• Gases estèrils.• Povidona iodada.• Guants estèrils.

Preparació del personal per al muntatge del circuit• Rentat de mans higiènic.

Preparació del pacient• Col·loqueu al pacient en decúbit supí.• Informeu el pacient i preserveu la seva intimitat.• Prepareu la zona de punció.

Execució• La tècnica la realitza el metge.• Heparinitzeu els accesos vasculars.• Col·loqueu un apòsit estèril i poseu la data.

Preparació de l’equip• Instal·lació del circuit d’HFAVC (Fig. 1)

– Col·loqueu l’hemofiltre al suport amb l’extrem arte-rial (color vermell) a baix i l’extrem venós (color blau) adalt.

– Comproveu que les connexions de les línies de sangde l’hemofiltre estan ben connectades (reforceu-les si ésnecessari), pot ser causa d’entrada d’aire.

– Connecteu l’extrem lliure de la línia arterial a unequip amb la bossa de solució salina isotònica 3.000 mlamb 15.000 ui d’heparina Na.

– Desconnecteu la línia d’ultrafiltrat i connecteu-la a lasortida venosa de l’hemofiltre.

– Connecteu l’extrem lliure de la línia venosa a la

235

conexió arterial, d’on hem desconnectat la línia d’ultrafil-trat.

– Situeu la bossa de recolecció (urimeter) a 40 cm dedistància per sota de la línia mitjana de l’hemofiltre, pertal d’aconseguir una pressió adequada que permeti l’ul-trafiltrat.

– Situeu la bossa de solució salina isotònica a unadistància de 120 cm per sobre de la línia mitjana de l’he-mofiltre.

• Encebament del circuit– Obriu primerament totes les connexions, arterial,

venosa i d’ultrafiltrat.– Obriu l’equip de sèrum de manera que vagi a un

ritme continu, però que de moment no passi ràpid. Quan

S. fisiològic 3.000 ml+ 15.000 V.I. Hep. Na.

Venós

Arterial

A

V

0,40

m

1,20

m

Figura 1

236

hagin passat uns 500 ml de sèrum ja podeu augmentar elritme progressivament.

– Manipuleu manualment l’hemofiltre fent una rotaciósobre el seu eix vertical per afavorir també l’eliminaciód’aire acumulat; aquest aire ha d’anar sortint per la líniavenosa i la línia d’ultrafiltrat. Aquest procediment, es potrepetir diverses vegades durant l’encebament.

– Torneu a deixar l’hemofiltre en el suport.– Una vegada han passat per l’hemofiltre uns 2.500 ml

de sèrum i el circuit queda lliure d’aire podem considerarfinalitzat l’encebament.

– Clampeu les línies arterial, venosa i d’ultrafiltrat, totesperant la connexió al pacient.

Connexió al pacient (Fig. 2)• Comproveu la permeabilitat dels accessos vasculars,arterial i venós del malalt.

Figura 2

Xeringa heparina

A

VV

A Arteriapacient

Venapacient

Reposició

0,40

m1,

20 m

237

• Buideu el sistema de mesura i recollida de l’ultrafiltrat.• Desconnecteu la línia arterial del sèrum de l’enceba-ment i connecteu-la a l’accés vascular del pacient.• Col·loqueu l’hemofiltre en posició horitzontal, des-connecteu la línia d’ultrafiltrat i torneu-la a col·locara la connexió del costat de la línia arterial (posició inicial).• Connecteu la línia venosa a l’accés vascular venós delmalalt.

Inici de la hemofiltració• Obriu tots els clamps, arterial, venós i l’ultrafiltrat,començant així l’hemofiltració.• Injecteu a través de la presa de mostres arterials, 5.000ui d’heparina Na quan tot el circuit estigui ple de sang.• Obriu la gràfica de control i seguiment del balanç delíquids.• Registreu en la gràfica del pacient la resta de procedi-ments i les incidències.

Retorn de la sang de l’hemofiltre al malalt• Objectius

– Finalitzar el procediment.– Canvi de l’hemofiltre.– Evitar l’anemització del pacient.– Mantenir xifres de Hb i Hto correctes.– Evitar la necessitat de transfusió.

• Procediment– Clampeu la línia arterial de sortida del malalt.– Conecteu una bossa de sèrum a la línia de reposi-

cions.– Deixeu passar aquest sèrum fins que l’hemofiltre

canviï de color.– Desconnecteu les línies arterial i venosa del malalt i

conserveu els accessos heparinitzats.

238

Recomanacions• Controleu l’aparició de signes de coagulació de l’hemo-filtre:

– Disminució important del volum d’ultrafiltrat.• Controleu el pinçament accidental de les línies del circuit.• Augmenteu la distància entre l’urimeter i la línia mitjanade l’hemofiltre per aconseguir més ultrafiltrat; si voleuque l’ultrafiltrat sigui menor, aquesta distància s’haurà dereduir, ja que aquesta modalitat d’hemofiltració es regeixbàsicament per les pressions del malalt.• És aconsellable fer les reposicions pre-filtre.• Si s’ha de fer hemodiafiltració, connectarem l’equip dela bossa del Dianeal a la part inferior de l’hemofiltre junt ala connexió venosa (és l’únic accés lliure que ens que-darà).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

2. HEMOFILTRACIÓ I DIÀLISI VENO-VENOSACONTÍNUA (HDFVVC)

Material• Suport per a l’hemofiltre.• Solució salina isotònica al 0,9 % de 3.000 ml.• 15.000 ui. d’heparina sòdica.• Glucosa 1,5 %-Electrolits 3 l (Dianeal).• Kit hemofiltre B-22 (línies de la HDFVVC).• Bomba BSM-22.• Sèrum de reposició (Ringer Lactat 500 ml).• Una bomba d’infusió volumètrica.• Un equip de bomba d’infusió volumètrica.• Recipient per recollir líquid de l’encebament.• Xeringa amb 5.000 ui. d’heparina Na.• Una pinça Kocher.• Bomba per a la perfusió d’heparina (dosi segons malalt).

239

• Allargador.• Equip de sèrum.• Kit catèter unipunció doble llum.• Tot el material necessari com per la col·locació de unavia central.

Preparació del personal per al muntatge del circuit• Rentat de mans higiènic.

Preparació del pacient• Col·loqueu al pacient de decúbit supí.• Informeu el pacient i preserveu la seva intimitat.• Prepareu la zona de punció.

Execució• La tècnica la realitza el metge.• Heparinitzeu els accesos vasculars.• Col·loqueu un apòsit estèril i poseu la data.

Preparació de l’equip• Instal·lació de les línies d’HDFVVC a la bomba BSM-22

– Instal·leu la línia arterial (accessori vermell). Connec-teu l’extrem distal a una bossa de solució salina isotònicaal 0,9 % de 3.000 cc amb 15.000 ui d’heparina Na.

– Instal·leu la línia venosa (accessori blau).– Instal·leu el sistema de recollida de l’ultrafiltrat/líquid

de diàlisi (línia negra, Fig. 3).– Instal·leu la línia d’entrada del líquid de diàlisi, (línia

verda, Fig. 3). –Connecteu l’extrem a una bossa de líquidde diàlisi (dianeal). –Procediu al muntatge d’aquesteslínies tal com s’indica a la Fig. 3.

• Encebament del circuitEncebament de la línia d’entrada de líquid de diàlisi• Poseu l’equip en funcionament (tecles lateral del BPM iposterior del monitor superior de pressió venosa).

240

• Premeu els botons de «BY-PASS» del BPM i del BSM 22per cancel·lar temporalment les alarmes i seleccionar lamodalitat «BIO».• Obriu la pinça (17) col·locada per sobre del caçabombo-lles de la línia d’entrada de líquid de diàlisi. Obriu lleuge-rament el tap blanc del caçabombolles (23) i ajusteu elnivell desitjat. Cargoleu de nou el tap blanc de la línia deservei.• Descargoleu el protector de l’extrem de la línia d’entra-da del líquid de diàlisi i acabeu d’encebar la línia amb labomba de líquid de diàlisi (16).• Ajusteu la bomba a «0» i cargoleu de nou el protector dela línia d’entrada del líquid de diàlisi.

Encebament de les línies sanguínies i de l’hemofiltre/dialitzador• Premeu els botons «BY-PASS» del BPM i del BSM 22 percancel·lar temporalment les alarmes i seleccionar elmodus «DOBLE AGULLA».

BSW / 22

Líniavenosaproximal

MonitorBPM

Líniareposició

(LRA)

S. fisiològic3.000 cc + 15.000 uiHEP.NA

Caçabombolles

venós

Líniaarterialdistal

Monitor PV

Tap caçabombolles

Xeringaheparina

7612910

25

1615

5

Pinçalínia

venosa

Línia arterialproximal

(A)

4

8

12

Pinça adaptadord’encebament

(V)

14

18

(R)17

Línia líquid diàlisi

19

13

Líniaultrafiltrat

Tap caçabombolleslíquid diàlisi

(UF)

(A)

(V)

(H)

2120

24 26

11

Figura 3

23

22

28

Dianeal

Líniavenosadistal

→→

→

→

→

→

→

→

→

→

→

→

→

→

241

• Obriu:– Pinça de la línia venosa (V).– Pinça de l’adaptador d’encebament (12).– Pinça línia ultrafiltrat (28).

• Ajusteu el flux de la bomba de sang a 100 ml/min. i des-pinceu la línia arterial.• Obriu el tap de l’allargador d’heparina i de la líniaaccessòria de reposició (LRA) fins que estiguin purgats.• Obriu línia accessòria del caçabombolles venós (24) perfer pujar el nivell del líquid i pinceu un cop l’hagueu acon-seguit.• Pinceu/despinceu la línia venosa per sota del caçabom-bolles per a un bon desairejament.• Continueu l’encebament del circuit a fluxe de 200ml/min fins que com a mínim 1.500 cc de solució salinaestiguin recollits en el sistema de mesura de l’ultrafiltrat.• Ajusteu la bomba a «0».• Pinceu totes les línies:

– Línia arterial per sota de la bossa de solució salina.– Línia venosa.– Adaptador d’encebament (12).– Segment 28.

• Finalitzeu l’encebament del circuit.

Connexió del pacient (Fig. 4)• Buideu el sistema de mesura i de recollida de l’ultrafil-trat.• Desconnecteu la línia arterial de la bossa de solució sali-na i connecteu-la a l’accés vascular del pacient.• Desconnecteu la línia venosa de l’adaptador d’enceba-ment (12) i connecteu-la a l’altre accés vascular del pacient.• Desconnecteu la línia ultrafiltrat/líquid de diàlisi del seg-ment (28) i connecteu-la a l’extrem lliure de l’adaptadord’encebament (12).• Connecteu el segment (28) a l’extrem lliure de la líniad’entrada de líquid de diàlisi (12).

242

• Invertiu l’hemofiltre dialitzador. Amb aquesta inversióde línies i filtre s’aconseguirà flux a contracorrent, que-dant la línia arterial a dalt, línia venosa a baix, línia UF adalt i línia de líquid de diàlisi a baix.

Inici de diàlisi• Obriu tots els clamps (excepte els accessoris).• Poseu en modalitat «BIO» (bomba de sang a 100 ml/mini bomba de líquid de diàlisi a 1 litre/h).• S’inicia l’HDFVVC.• Simultàniament, iniciem heparina a dosi de 5-10 ui/Kg/h.

Retorn de la sang de l’hemofiltre al pacient

Objectius• Finalitzar el procediment.• Canvi de l’hemofiltre.• Evitar l’anemització del pacient.• Mantenir xifres de Hb i Hto correctes.• Evitar la necessitat de transfusió.

BSW / 22

2

27

28

12

17

18

11212023

24

16(A)

(V)

(V)

(A)

(R)

(UF)(H)

Entrada sangpacient

Sortida sangpacient

Línia reposició


HE

MO

SPA

L


Líniaultrafiltrat Xeringa

heparina

Figura 4

→

→→

→→

→

→

243

Procediment• Pinceu la línia de sang de sortida del pacient.• Connecteu una bossa de solució salina o Ringer a la líniade reposició (LRA).• Seleccioneu modus «DOBLE AGULLA» i deixeu circularel sèrum fins que la línia de retorn de sang estigui moltclara (sigui pràcticament sèrum).• Si sonen les alarmes durant el procediment, anuleu-lesapretant la tecla «BY-PASS».• Desconnecteu les línies del malalt i heparinitzeu elsaccessos vasculars.

Recomanacions• Controleu l’aparició de signes de coagulació de l’hemo-filtre:

– Disminució important del volum d’ultrafiltrat.– Augment de la pressió venosa.

• Controleu el pinçament accidental de les línies del circuit:– Augment important de les xifres de pressió venosa.

• És aconsellable fer les reposicions pre-filtre (pre-dilució).• Utilitzeu una bomba de xeringa addicional per la perfu-sió d’heparina, ja que es pot produir reflux de sang per lainsuficient pressió de la bomba d’heparina que portaincorporat el mòdul.• Si apareix un goteig de sang per l’hemofiltre, ens hau-rem d’assegurar que les connexions estiguin ajustades idescartarem problemes de coagulació. Si persisteix elgoteig caldrà canviar l’equip. Si és possible retornarem lasang al pacient.• Es aconsellable escalfar amb un escalfallits elèctric(«esterilla») el líquid de diàlisi o les línies venoses per tald’evitar la hipotèrmia del pacient.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb el procès, evolució i el tractament del malalt.

Revisat per: R. Alvarez, G. Gimeno, E. PeiratsNovembre 2001

244

1.60 Higiene de la boca del pacientintubat o inconscient

Material• Gases.• Depressor.• Solució antisèptica hexetidina (Oraldine)®.• Got.• Lubricant (pels llavis).• Sondes d’aspiració.• Tovallola.


Preparació del pacient• Informeu al pacient de la tècnica a seguir.• Col·loqueu-lo en decúbit supí.• Incorporeu el llit a 40o si no hi ha cap contraindicació.

Execució• Empapar gases amb solució antisèptica amb el depres-sor i oprimir-les contra la part lateral del got (per a supri-mir el líquid excessiu).• Obrir la boca del pacient (si está conscient, dir-li que l’obri).• Netejar dents, llengua, i tota la cavitat bucal (canvi de ga-ses tantes vegades com sigui necessari).• Efectuar moviments de rotació per tal d’arrossegar totesles mucositats.• Aspirar amb la sonda d’aspiració les restes de mucosi-tats i saliva.• Utilitzar el depressor per a dirigir la llengua cap a oncalgui.• Quan la boca estigui neta, humitejar-la amb una torondaamb H2O.

245

• Eixugar els llavis amb la tovallola o gasa.• Aplicar una capa prima de lubricant en els llavis per tald’evitar que es ressequin.• Anotar el procediment en el curs d’infermeria.

Recomanacions• Rentar-se les mans en acabar la tècnica.• No introduir mai els dits a la boca del pacient (pot mos-segar).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: O. Soriano, A. Jordi, N. Bartolomé, M.J. FiguerasNovembre 2001

1.61 Higiene dels genitals de la dona

Material• Orinal pla.• Jerra amb aigua tèbia.• Esponja sabonosa.• Tovallola de genitals.• Gases.• Povidona iodada al 4 % (envàs de 125 ml preparat afarmàcia) en cas de rotura de membranes.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Guants no estèrils.• Devantal plastificat.

Preparació de la pacient• Informeu a la pacient.• Col·loqueu-la en decúbit supí.• Col·loqueu-li l’orinal pla.

246

Execució• Poseu-vos els guants.• Separeu els llavis majors i aboqueu aigua tèbia a la zonagenital de la pacient.• Renteu amb esponja sabonosa.• Netegeu el meat urinari amb una gasa.• Netegeu els llavis menors, després els majors ambgasa.• Netegeu la regió perianal.• Esbandiu a raig amb aigua tèbia.• En cas de «Rotura de membranes» esbandiu per segonavegada amb la povidona iodada al 4 %, 125 ml.• Assequeu suauement amb gasa.• Cada gasa només s’ha d’utilitzar un sol cop, i de dalt abaix i de dins cap enfora.• Anotar el procediment en el curs d’infermeria.

Recomanacions• Si el rentat és previ al sondatge vesical o es tracta d’unrentat en condicions d’asèpsia, utilitzarem sabó antisèptici gases estèrils i pintarem el meat urinari o la ferida d’e-pisiotomia, etc. amb povidona iodada aquosa al 4 %.• Cal rentar-se les mans en acabar el procediment.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: E. FusterNovembre 2001

247

1.62 Higiene dels genitals de l’home

Material• Jerra amb aigua tèbia.• Esponja sabonosa.• Tovallola de genitals.• Orinal pla.• Gases.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Guants no estèrils.• Davantal plastificat.

Preparació del pacient• Informeu al pacient que es procedirà a rentar-li els genitals.• Col·loqueu-lo en decúbit supí.• Col·loqueu-li l’orinal pla.

Execució• Aboqueu aigua tèbia a la zona genital i la regió perianaldel pacient.• Ensaboneu, esbandiu a raig i assequeu.• Anotar el procediment en el curs d’infermeria.

Recomanacions• Baixeu el prepuci amb cura per assegurar la neteja del gland.• Per evitar l’edema, pugeu el prepuci després d’efectua-da la higiene.• En cas que porti sonda vesical, desinfecteu el penis ambpovidona iodada acuosa al 4 %.• En cas que porti col·lector, retirar abans de la higiene iposar-ne un de nou.• Cal rentar-se les mans en acabar el procediment.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

248

Revisat per: N. Bartolomé, O. Soriano, A. Jordi, M.J.FiguerasNovembre 2001

1.63 Higiene del pacient enllitat

Material• Jerra amb aigua calenta a 37oC.• Palangana.• Taula auxiliar.• Esponja sabonosa.• Loció hidratant.• Tovallola de bany.• Tovallola de genitals.• Tovallola de cara.• Roba de llit.• Pijama (o camisa de dormir) net.• Pinta personal.• Gases per a esbandir.• Bossa per a la roba bruta.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Davantal plastificat.• Guants no estèrils.

Preparació del pacient• Informeu al pacient que es procedirà a banyar-lo.

Execució• Despulleu al pacient i cobriu-lo parcialment amb un llençol.• Netegeu la cara solament amb aigua i unes gases.• Mullar l’esponja vessant aigua de la jerra i utilitzant lapalangana com a recolector, igualment per a les gases d’es-bandir.

249

• La resta del cos, cal ensabonar-la, esbandir-la i assecar-la per parts. (Primer: orelles, coll, tòrax, extremitats supe-riors, abdomen. Segon: extremitats inferiors. Tercer: geni-tals, col·locant l’orinal pla).• Hi ha zones que necessiten atenció especial: les aixelles,la zona submamària, l’àrea umbilical i inguinal i els espaisinterdigitals.• Poseu el pacient de costat i netegeu la part posterior delcos.• Poseu llet hidratant a les zones més seques de la pell.• Pentineu-lo.• Afaiteu-lo si cal.• Canvieu la roba del llit i poseu pijama o camisa de dor-mir neta al pacient.• Anotar el procediment al curs d’infermeria.

Recomanacions• Cal utilitzar sempre la jerra com a font d’aigua i la palan-gana com a recipient recolector d’aigua bruta.• Cal que l’habitació i l’aigua tinguin la temperatura ade-quada.• Manteniu la porta i la finestra tancades.• Respecteu la intimitat i el pudor del pacient.• Eixugueu el pacient correctament, posant atenció alsplecs cutanis.• Cal rentar-se les mans en acabar el procediment.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: N. Bartolomé, O. Soriano, A. Jordi, M. J. Figueras

Novembre 2001

250

1.64 Higiene dels ulls del pacientinconscient

Material• Solució fisiològica salina.• Xeringa.• Gases.• Apòsit ocular.• Pomada epitalitzant per a conjuntiva (no sempre).• Esparadrap antial·lergen de paper, o tires adhesives.


Preparació del pacient• Informeu el pacient abans de procedir a la tècnica, enca-ra que estigui inconscient.• Col·loqueu el pacient en decúbit supí.• Retireu l’apòsit oclusiu

Execució• Carregueu la xeringa amb solució fisiològica salina.• Netejar el globus ocular amb sèrum fisiològic a pressióamb la xeringa.• Impregneu les gases de la solució.• Obriu les parpelles del pacient amb el dit índex i el polze,i amb l’altra mà procediu a la neteja de l’ull amb gasesimpregnades de la solució salina (sempre de la part distalal lagrimal).• Tanqueu-li les parpelles i eixugueu-les suaument, ambgasa, tot evitant d’erosionar la còrnia.• Utilitzeu una o més gases per a cada ull.• Una vegada eixugada la regió ocular s’aplicarà unapomada epitelitzant al sac conjuntival inferior.• Tanqueu-li suaument les parpelles.

251

• Poseu les tires de sutura cutània, i enganxeu-les unasobre l’altra perquè la pressió sigui més forta.• Col·loqueu-les sobre la parpella superior per tancar l’ulldel pacient.• Col·locar l’apòsit ocular especial o una gasa doblegada iunes tires d’esparadrap antial·lèrgic per tal de fer un apò-sit oclusiu.• Anotar el procediment en el curs d’infermeria.

Recomanacions• En realitzar aquestes maniobres eviteu provocar ero-sions al pacient.• Procureu que el pacient en coma no romangui amb les parpelles obertes per tal d’evitar ulceracions cornials.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: N. Bartolomé, O. Soriano, A. Jordi, M. J.FiguerasNovembre 2001

1.65 Ingrés del pacient

ObjectiuRebre i administrar les primeres cures d’infermeria alpacient que arriba a una Unitat d’Hospitalització.

• L’ingrés del pacient pot estar prèviament programat o bétramitar-se per mitjà del Servei d’Urgències o una altraUnitat.• El procediment d’ingrés és una responsabilitat conjuntadel Servei d’Admissions i el personal d’infermeria.• Un procediment d’ingrés àgil i organitzat és la baseper a que el pacient s’identifiqui aviat amb el nouambient.

252

• Una revisió sistemàtica de l’habitació abans de l’ingrésfacilitarà la nostra tasca.• És necessari que la UH receptora estigui informada deles cures especials que el malalt requereix.

UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ

Execució• Comprovar registre informàtic.• Rebre el pacient i la seva documentació. Registreu totala documentació que aporta: anàlisis, Rx, etc.• Presentar-se al pacient i l’acompanyant i comunicar-los-hi la categoria professional que hom té.• Acompanyar-lo/s a l’habitació.• Informar-lo/s del equipament de l’habitació i el seu fun-cionament (mobiliari, TV, telèfon...).• Mostrar com funciona la llum de la capçalera i el timbreper a avisar al personal d’infermeria.• Mostrar la cambra de bany i el funcionament del siste-ma d’alarma.• Informar al pacient i família o acompanyant de les nor-mes, horaris, àpats. Entregar carta de menú i targetes.• Tenir cura dels objectes de valor del pacient i entregar-los a la família o acompanyant. Si arriba sol, es farà undipòsit signat, entregant-lo al Servei d’Admissions.• Indicar-li que es desvesteixi.• Indicar-li que vindrà la infermera a entrevistar-lo i laSupervisora a saludar-lo.• Revisar, endreçar la documentació aportada i prepararels impresos per a la història clínica.

Cures d’infermeria• Obrir i cumplimentar la història d’infermeria.• Pesar i medir al pacient.• Mesurar els signes vitals.• Administrar la medicació segons les ordres mèdiques.

253

• Cursar les analítiques sol·licitades i les proves com-plementàries i informar al pacient de la seva prepara-ció.• Sol·licitar la dieta.• Si el pacient és quirúrgic, preparar i omplir el documentcorresponent (full de preparació d’intervenció).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: C. Andreu, S. Fernández, D. NaranjoNovembre 2001

1.66 Inspiròmetre d’incentiu

ObjectiuAugmentar l’expansió pulmonar per millorar la dinàmicarespiratòria.

Material• Inspiròmetre incentivat (cod. 5300838).• Gases.• Sabó.• Pinça nasal.


Preparació del pacient• Informeu al pacient.• Col·loqueu-lo en posició de Fowler (assegut).• Preserveu la seva intimitat.

Educació sanitària• Les explicacions han de ser clares i concises per dismi-nuir l’angoixa i afavorir la col·laboració. Expliqueu-li:

254

– que el procedimient no és dolorós,– què és un inspiròmetre d’incentiu i la seva finalitat,– amb quina freqüència farà l’exercici.

Execució• Desenboliqueu l’inspiròmetre, renteu-lo amb aigua isabó i eixugueu-lo.• Fixeu l’extrem del tub a la base de l’inspiròmetre.• Col·loqueu la pinça nasal si cal, és a dir, si el pacient tédificultat en la coordinació de la inspiració.• Abans d’iniciar l’exercici feu que el pacient exhali l’aire icol·loqueu-li el broc del tub a la boca, dient-li que facipressió amb els llavis.• Manteniu l’inspiròmetre verticalment (Fig. 1) a l’alturade la cara.• Amb el fi d’obtenir una expansió pulmonar baixa, feu-loinhalar fins a aconseguir l’elevació de la primera i segonabola. Per aconseguir una expansió pulmonar màxima,

Figura 1

255

feu-lo inhalar profundament fins la complexa elevació deles tres boles.• Feu que deixi anar el broc, que exhali i que descansi unmoment respirant normalment (Fig. 2).• Repetiu llavors l’exercici segons les indicacions delmetge.

Recomanacions• Durant tot el temps el pacient haurà de posicionar verticalment l’inspiròmetre d’incentiu a l’altura de la cara.• Després de l’exercici torneu a rentar el broc amb aiguatèbia i una mica de sabó i torneu-lo a col·locar dins laseva bossa d’origen etiquetada amb les dades del pacientfins la següent utilització.• En el cas d’un pacient quirúrgic, expliqueu-li que la sub-jecció de la ferida en el moment de realitzar els exercicisdisminuirà el dolor si el tingués.

Figura 2

256


BibliografiaNursing 99, maig, pàg. 20-21Instruccions d’ús de TRI-BALL ref. 259-12000

Autors: M.ª P. Lloveras, M. Tey, Dra. M. Montané, Dr. J. L.AliagaJuny 2000Revisat: Novembre 2001

1.67 Intubació endotraqueal

Material• Laringoscopi (joc de pales).• Guants estèrils.• Guants no estèrils.• Mascareta.• Tub de Mayo (escollir número adequat).• Sondes d’aspiració (varis calibres).• Tubs endotraqueals de baixa pressió (varis calibres).• Fiador.• Xeringa de 10 ml.• Cinta o bena per a fixar.• Medicació, segons criteri mèdic.• Ambú i allargador de O2.• Mascareta d’ambú.• Lubricant hidrosoluble (Silkospray)® post intubació.• Gases estèrils.• Pinza de Magill.• Font d’oxigen.• Aspirador.• Fonendoscopi.

257

Preparació del pacient• Col·locar-lo en decúbit supí, coll en hiperextensió.• Retirar-li la pròtesi dental, si en porta.• Verificar que la cavitat bucal estigui lliure de secrecionso restes d’aliments.

Preparació del personal• La tècnica és duta a terme pel metge.• Cal una infermera i una auxiliar com ajudants.• Col·locar-se la mascareta.• Rentat de mans higiènic.• Col·locació de guants estèrils (qui realitza la tècnica) i noestèrils (ajudants).

Execució• Connectar l’ambú a l’allargador de O2.• Obrir el caudalímetre de l’O2.• Comprovar el laringoscopi.• Comprovar el pneumotaponament.• Introduir el fiador dins del tub en cas d’intubació dificul-tosa.• Lubricar el tub.• Administrar la medicació prescrita.• Un cop el tub estigui posat, inflar el globus segons reco-manacions casa comercial i fixar el tub.• Ventilar amb l’ambú.• Aspirar les secrecions, si cal.• Cures pacient intubat.• Auscultar els camps pulmonars.• Comprovar la pressió dels pneumotaponaments i anotara la gràfica.• Anotar el calibre del tub col·locat.• Comprovar la posició T.E.T. a la comissura bucal i anotara la gràfica.• Anotar el procediment al curs d’infermeria.

258

Recomanacions• Abans de la intubació, de vegades cal efectuar ventilaciómanual amb tub de Mayo i ambú.• Evitar els colzaments del tub (decúbits).

Cures del pacient intubat• Col·locar una SNG.• Fixació correcta del tub. Evitar desplaçaments i colza-ments.

– Anotar a la gràfica la numeració de la comissurabucal i revisar-ho a cada torn.

– Auscultació d’ambdós camps pulmonars cada vega-da que es mobilitza el T.E.T.• Permeabilitat del T.E.T.

– Aspiració estèril de secrecions.– Canvi de l’humidificador cada 24 hores i sempre que

es consideri necessari, prenent nota de la data i l’hora al’humidificador.

– Rentats traqueals amb sèrum fisiològic, si cal.– Ventilació manual, si cal.

• Higiene bucal cada 8 hores de genives, dents, llengua ipaladar. Aplicació de vaselina als llavis.• Profilaxi decúbit.

– Canvi de costat del T.E.T. 1 cop cada 24 hores.– Mobilitzar T.O.T. cada torn.– Control de pneumotaponament 1 vegada/torn.

• Registres.– Control de paràmetres respiratoris cada torn o se-

gons pauta.• Seguretat del pacient:

– Facilitar la comunicació amb el pacient, deixant eltimbre al seu costat.

– Controlar paràmetres i alarmes del respirador unavegada per torn i cada vegada que es canviïn. Anotar-hoa la gràfica.

– Controlar PIT i prendre nota a la gràfica cada 4 hores.

259

– Canvi de tubuladures sempre que s’observi conden-sació o secreció en elles.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: E. Portillo, T. Mas, A. Custodi, V. Moreno, I.AlvarezNovembre 2001

1.68 Mesurament de la pressió venosacentral (PVC)

Material• Sèrum fisiològic o glucosat al 5 % de 250 ml.• Equip de P.V.C.• Regle de P.V.C. subjecte a un suport (tipus pal de sè-rum).• Clau de 3 vies.• Etiqueta identificació de caducitat.


Preparació del pacient• Informeu-lo que únicament s’està procedint a una medició.

Execució (veure gràfic)• Connecteu l’equip de Pressió Venosa Central al sèrum.• Col·loqueu l’extrem lliure de l’equip al regle de medicióde P.V.C.• Purgueu tot el sistema.• Connecteu-lo a la via del pacient (que serà central, i quesempre ha d’estar canalitzada prèviament intercalant unaclau de 3 vies.• Si per aquesta via passen més solucions, en el moment

260

de la medició i mentre es realitza, s’han de tancar permitjà de la clau de 3 vies.• Col·loqueu el pacient en decúbit supí, sempre que siguipossible.• Les lectures de la P.V.C. s’han de fer amb el pacientcol·locat sempre en la mateixa posició. Si, per qualsevolraó, això no fos possible, s’ha d’anotar la posició en laque es fa la medició.• Nivelleu el «0» del regle de medició al nivell de l’aurícu-la dreta del pacient (intersecció de la perpendicular des-cenguda del 4rt espai intercostal amb línia axilar mitja).• Tanqueu la clau de la perfusió núm. 3 (pacient), i feu que

250ml

Sèrum

Reglemedició

PacientDecúbit Supí

EquipP.V.C.

Nivell A.D.

Claus 3 vies

Catèter central

Altraperfusió

1. Sèrum2. Regle3. Pacient

12

0

3

261

el sèrum pugi per l’equip subjecte al regle de medició,sense mullar el filtre de l’extrem. Per a aconseguir-ho, lesclaus 1 i 2 restaran obertes.• Tanqueu la clau 2 (regle) i passeu el sèrum per a la nete-ja de la via, amb les claus 1 i 3 obertes.• Tancar la clau 1 (sèrum) i obrir les claus 2 i 3.• La columna del regle baixarà fins quedar estabilitzadaen un punt que pot oscil·lar amb els moviments respira-toris i amb la tos.• El nivell on s’estabilitza és la xifra de P.V.C.• Tancar la clau 2 (regle).• Obrir les claus 1 i 3, deixant passar el sèrum per a laneteja del circuit i de la via.• Posteriorment, restabliu la pauta de la perfusió programada.• Col·locar l’etiqueta de caducitat de l’equip.• Registrar procediments i primera lectura al curs d’infer-meria.

Recomanacions• Nivelleu abans de cada lectura.• Si la P.V.C. oscil·la amb la freqüència cardiaca, és deguta que el catèter s’ha introduït fins el ventricle dret, i serànecessari retirar-lo fins l’aurícula dreta per tal d’evitartranstorns del ritme.• No hi ha d’haver aire en el circuit.• Les entrades de la clau de tres vies han d’estar sempretapades.• Canvieu equip i sèrum cada 48 hores.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: E. Portillo, T. Mas, A. CustodiNovembre 2001

262

1.69 Mitges de compressió decreixent

Objectiu• Prevenir la trombosi venosa profunda o el tromboem-bolisme pulmonar en el pacient hospitalitzat. El protocolde l’hospital recomana l’administració d’heparina debaix pes molecular als pacients de risc i també recoma-na mitges de compressió decreixent que poden utilitzar-se conjuntament amb qualsevol anticoagulant (quanparlem de mitja, ens referim tant a mida fins a la cuixacom fins al genoll).• Estan indicades, per prescripció mèdica, a pacients amb:varices, obesitat, antecedents de malaltia tromboembòlica,edat superior a 40 anys amb enllitaments prolongats itambé en cirurgia major (digestiva, ginecològica, pèlvica,ortopèdica, traumatològica i cardíaca en les extraccions devena safena). En canvi, estan contraindicades per a pacientsamb arteriopatía severa i lesions d’ulceració, sèptiques,exudatives o drenatges, lligament venós o edema massiuen les extremitats inferiors, sospita de tromboembolisme itromboembolisme pulmonar amb fallida cardíaca.

Material• Un parell de mitges de compressió decreixent. Segonsla indicació mèdica es triarà fins al genoll o fins a la cuixa.Són intercanviables.• Cinta mètrica per a l’elecció de la mida adequada.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu-lo de la tècnica que aneu a realitzar.• Valoreu l’extremitat per detectar contraindicacions.• Col·loqueu el pacient en decúbit supí.

Ejecució• Mesureu la circumferència del turmell o cuixa, si cal.

263

• Escolliu la talla i el model segons la taula de referència(Fig. 1).• Poseu la mà dins de la mitja i agafeu la part del taló(Fig. 2).• Doblegueu la part superior de la mitja sobre ella matei-xa (Fig. 3).• Poseu la mitja en el peu del malalt. Assegureu-vos queel taló del pacient estigui centrat a la mitja (Fig. 4).• Estireu la mitja cap al turmell i panxell (Fig. 5).

Cures de manteniment• Controleu i eviteu la formació de plecs.• Eviteu el contacte amb olis i llets hidratants.

Figura 2

Perímetre en cmturmell (b)

Perímetre en cmcuixa (g) Model

20 - 22 Curta petita (verd)

23 - 25 Curta mitjana (violeta)

26 - 28 Curta gran (blau)

23 - 25 56 - 70 Llarga petita (violeta)

26 - 28 64 - 80 Llarga gran (blau)

26 - 28 72 - 90 Llarga extra-gran (blau)

g

b

▼

Figura 1

Figura 3

Figura 5Figura 4

264

• Retireu-les diàriament per fer la higiene de l’extremitat.• Cal rentarles cada dos dies.• Si el pacient refereix molèsties, és necessari retirar-l’hi.• Registreu al full d’infermeria la col·locació, el dia decanvi i la valoració de la coloració i altres manifestacionsa les extremitats.

Recomanacions• No utilitzeu mitges elàstiques llargues per a la subjecciód’apòsits de genoll; per a aquests casos, utilitzeu embe-natge tubular cònic.• És important escollir la mida adequada per obtenirbeneficis òptims: si són grans, no són efectives i, si sónpetites, fomenten l’aparició d’edemes i estasi venosa,incrementant el risc de tromboembolisme pulmonar enlloc de prevenir-lo.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: G. Rosell, M. Aparicio, Dr. J. Galí, Dr. J. Mar-tínez, Dr. C. Miquel, Dra. C. PuigNovembre 2001

1.70 Mobilització de pacients ambpostures ergonòmiques

ObjectiusPer realitzar una mobilització s’haurà d’adoptar una pos-tura ergonòmica (ergonomia: ciència que estudia l’ade-quació del treball a les condicions psicofísiques de la per-sona que l’ha de realitzar), de manera que es previnguinlesions musculars i òssies a nivell de l’esquena (contrac-tures, hèrnies discals, escoliosi, hipercifosi o hiperlordo-si), tant del personal sanitari com del pacient.

265

Material• Es necessita, per realitzar les mobilitzacions, material desuport i ajuda:

Cadira o silló Coixins GruesLlit Guants TamboretLlençols «Cinchas» AgafadorsTrapeci «Glider»

Preparació del personal• Roba ampla i còmoda.• Calçat còmode, antilliscant i ajustat (subjecte pel darrera).• Rentat de mans (abans i després de realitzar l’acció).• Per a pesos de fins a 50 kg, 1 persona; pesos de fins a100 kg, 2 persones; pesos de més de 150 kg, 3 persones.

Preparació del pacient• Informeu-lo del que aneu a realitzar.• Demaneu la seva col·laboració en la mesura que en si-gui capaç, segons la mobilització, amb frases curtes i clares.• Reduïu el camp d’extensió, acostant els braços i lescames a l’eix central del cos del malalt.• Manteniu la rectitud crani-cabdal del cos del pacient, per

Escoliosi Hipercifosi Hiperlordosi

266

evitar lesions a la seva persona. Eviteu torsions a la sevaesquena.• Preserveu la seva intimitat.

Execució. Recomanacions per a l’execució• Quan aneu a realitzar una mobilització, cal tenir cura demantenir la zona de treball a nivell de la nostra cintura,semiflexionant les cames fins al nivell adequat (Fig. 1). Enllits elèctrics, pujeu-lo fins a la vostra alçada.

• Busqueu l’equilibri cor-poral, mantenint un amplipolígon de sustentació(els peus en posició 10 i 10d’un rellotge) (Fig. 2).• Aproximeu-vos l’objectea mobilitzar de manera

NO SÍ

Figura 1

Figura 2

267

que s’intentin sobreposar els cen-tres de gravetat (Fig. 3).• Feu força amb la musculaturamés gran del cos (muscles abdo-minals, glutis, quadríceps...)• Contraeu la musculatura abdo-minal i glútia de manera que esbloquegi la columna vertebral.• Aixequeu-vos de la posició desemiflexió amb la força de lamusculatura de les cames (qua-dríceps i bíceps) i amb l’ajuda del’impuls.• Busqueu punts de recolzament i agafadors segurs(Fig. 4).• Es millor arrossegar, girar, rodar, fer lliscar, que aixecar (Fig. 5).

• Col·loqueu les mans sempre planes. Eviteu la formad’«urpa» per no danyar el pacient.• Utilitzeu els braços com a palanques.• Orienteu els peus en la direcció del moviment (Fig. 6).

Figura 3

Figura 4 Figura 5

268

Precaucions• Davant de qualsevol mobilit-zació haurem de tenir encompte si el pacient és porta-dor de sondes, drenatges, fèru-les... de manera que es puguincol·locar en la millor posicióper evitar estirar-los i arrencar-los.• Vigileu igualment l’estat del material (com ara el dete-riorament de travessers o l’estat de la cadira) per evitarque se’ns trenqui en el moment en què l’estem utilitzant.

• ARTICULACIÓ DEL LLIT

Aixequeu o abaixeu la capçalera del llit amb el comanda-ment elèctric o amb la manivela, sempre mantenint l’es-quena recta i flexionant la cama o les cames.Recolzeu-vos al llit amb l’altra mà sempre que pugueu(Fig. 7).

• DE DECÚBIT SUPÍ A LATERAL

Per col·locar «cuña», canviar la roba del llit, realitzar curesde l’esquena o glutis, canvis posturals... (Fig. 10).

Pacient dependent (2 persones)• Expliquem al pacient el moviment que anem a realitzar.

Figura 6

Figura 7

269

• Col·loquem la cama del pacient flexionada i el braç apropdel cos (del costat contrari de cap on anem a girar-lo).• Cames de les infermeres flexionades.• Peus lleugerament separats (10 i 10).• Col·locarem una mà plana a la cintura escapular i l’altraa la cintura pèlvica per sobra el pacient.• Mantindrem l’esquena recta.• Músculs glutis contrets, igual que els abdominals.• Indicarem al pacient que miri cap al costat on anem agirar-lo.• Ens deixarem caure enrera pel propi pes del cos.• Desplaçarem un peu enrera alhora que girem el pacient.• En cas de no poder flexionar la cama del pacient, es faràamb les dues EE.II. estirades (creuant-li els peus, si éspossible). (Fig. 9, però amb dues persones).

Figura 8 Figura 9

Figura 10

270

L’altra infermera:• Mantindrà les cames semiflexionades.• Col·locarà una mà a l’espatlla i l’altra a la cintura pèlvicaper sota del pacient.• Amb l’impuls de les cames s’incorporarà, desplaçant elmalalt.

Pacient semidependent (1 persona)• Explicarem al pacient el moviment que anem a realitzar.• Li demanarem la col·laboració que sigui capaç de donar.• Ens col·locarem de la mateixa manera que ho fa la pri-mera persona en el cas anterior (Fig. 8).• Li indicarem que, amb el braç, intenti agafar-se a la voradel matalàs i que miri cap aquell costat.

• LLISCAMENT

Per elevar el pacient fins la capçalera del llit.

Pacient dependent (2 persones)• Per abaixar la capçalera del llit, ens ajupirem (veure punt«Articulació del llit»).• Elevarem la part dels peus, i així facilitarem el desplaça-ment cap a la capçalera (Fig. 11).• Col·locarem un coixí a la capçalera del llit per evitar queel pacient es doni un cop al cap.

Figura 11

271

• Una persona a cada costat del llit.• Recolzarem el genoll al matalàs i, amb la mà amb quèno subjectem el pacient, ens agafarem a la capçalera delllit (Fig. 12).

• Agafarem el pacient passant el braç per sota la sevaaixella i recolzant la nostra mà al seu omòplat (plana).• Ajuntarem, si pot ser, les cames del pacient.• Es comença el moviment posant-nos d’acord.

Aquest moviment també es pot realitzar d’una altra manera:Una infermera a cada costat de llit. Col·locarem una de lesnostres mans a l’omòplat del pacient i amb el braç li sub-jectarem el cap per evitar que li quedi penjant. Posareml’altra mà a la base del gluti (Fig. 13).

Figura 12

Figura 13

272

Flexionarem la cama pròxima a les extremitats delpacient i mantindrem l’altra estirada. Canviarem el pes deles cames, passant a estirar la flexionada i viceversa, perpujar el pacient fins la capçalera del llit (Fig. 14).

En ocasions es pot realitzarel moviment ajuntant lavolta cranial de les duespersones que executen lamobilització, per augmentarla força (Fig. 15) i realitzantel moviment canviant el pesde les cames.

Pacient semidependent (1 persona) (Fig. 16).• Acostem el triangle al pacient.• Li indicarem que s’hi agafi amb els palmells de les manscap amunt i que es miri les ungles.• L’ajudarem posant-li una mà per sota de la pelvis i l’altraper sota de la cuixa.• Avisarem en el moment d’iniciar el moviment.• Si no disposem de triangle al llit, es realitzarà la mobilit-zació amb 2 persones:• Es col·locaran una a cada costat del llit.• Col·locarem el braç pròxim al capçal del llit contra la cla-vícula de l’altra persona (per realitzar un arc) (Fig. 17).

Figura 14

Figura 15

273

• Col·locarem l’altra mà a la base del gluti (Fig. 18).• Flexionarem les cames igual que abans (Fig. 13).• Sol·licitarem al pacient que agafi amb les seves mans elsnostres braços (mirant-se les ungles) (Fig. 19).• Indicarem al pacient que aixequi el cap i que estiri ambels braços cap amunt (Fig. 20).• Canviarem el pes de les nostres cames (Fig. 14) i faremlliscar el pacient cap al capçal del llit.

Figura 16

Figura 17

Figura 19 Figura 20

Figura 18

274

Amb travessers (Fig. 21)• Ens col·locarem al costat del llit, amb les cames semi-flexionades.• Agafarem el travesser arrugant-lo amb el polze cap avalli girant les mans de manera que les ungles dels dits que-din cap amunt.• Al segon temps, un estira el travesser deixant-se caureenrera, i l’altre pren impuls cap amunt de manera que esmogui el pacient, arrossegant-lo lleugerament.• Es col·locaran una a cada costat del llit.• Col·loqueu el braç pròxim al capçal del llit contra la cla-vícula de l’altra persona (per realitzar un arc).• Poseu l’altra mà a labase del gluti.• Flexioneu les camesigual que abans (Fig. 13).• Demaneu al pacientque s’agafi amb lesmans als vostres braços,mirant-se les ungles.• Indiqueu al pacient queaixequi el cap i que esti-ri amb els braços capamunt.• Canvieu el pes de les vostres cames (Fig. 14) i feu lliscarel pacient cap al capçal del llit.

Amb la taula de trasvàs o glider (vegeu el procediment enaquest manual).

• INCORPORACIO AL LLIT

Pacient dependent• Agafeu el pacient com si l’abracéssiu, amb una mà recol-zada a l’omoplat del pacient i l’altra en pala agafant-lo persota la cama.

Figura 21

275

• Semiflexioneu les cames i col·loqueu un peu en la direc-ció del moviment (Fig. 22).

• Feu força amb els dos braços per treure les cames delmalalt del llit i incorporar el tòrax, fent pivotar (girant) elpeu. Realitzeu força amb les cames (Fig. 23).

Pacient semidependent• El pacient està en decúbitsupí.• Col·loqueu-vos aprop delllit.• Indiqueu al pacient el mo-viment que aneu a realitzar.• Passeu el braç per sota elpacient, seguint la línia inte-rescapular.

Figura 22

Figura 23

Figura 24

276

• Recolzeu el genoll del ma-teix costat a sobre el llit.• Deixeu l’altra cama a terra,semiflexionada.• Amb l’altra mà acompa-nyarem el braç del pacienten la direcció del moviment.• Feu força amb les camesper que, juntament amb elsbraços, puguem incorporarel pacient.• Demaneu al pacient laseva col·laboració.• Podem incorporar unamica el llit abans d’iniciar lamobilització.

• DEL LLIT A LA CADIRA

Malalt dependent (2 persones)

Partim de la posició del pacient incorporat al llit.2 infermeres: una a la part dels peus del pacient i l’altra ala part de la capçalera.• La persona que és als peus es col·locarà amb les camesen semiflexió, amb un dels peus en la direcció del pacienti l’altre en la direcció del moviment.• Agafarà les cames del pacient amb un braç per sobre il’altre per sota, fent palanca. Recolzarà el colze al matalàsfins que no comencin la maniobra.• La segona infermera es col·locarà una mica inclinada,recolzant també el colze al matalàs, col·locant els seusbraços al llarg del tòrax del pacient per sota de l’aixella.• En el moment de realitzar la maniobra farà bàscula ambles cames per fer seure el pacient a la butaca.• La infermera que l’ajuda amb els peus acaba la manio-bra amb un genoll recolzat a terra (Figs. 27 i 28).

Figura 25

Figura 26

277

Malalt semidependent (1 persona)• Partim de la posició del pacient assegut a la vora del llit.• Acosteu al màxim el pacient al vostre cos.• Cames semiflexionades amb genoll contra genoll (Fig. 29).

• Les 2 mans de la infermera passen per sota les aixellesper recolzar-se, amb els palmells oberts, als omòplats delpacient.

Figura 27

Figura 28

Detall de fixació de la cama

Figura 29

278

• El pacient es recolzaamb una mà al llit i ambl’altra intenta agafar elbraç més llunyà de labutaca (Fig. 29).• Fixeu amb el vostrepeu el del pacient perevitar que rellisqui.• Indicarem al pacient elmoment d’inici del mo-viment perquè faci elgest d’intentar agafar el braç de la butaca.• Farem girar el pacient canviant la direcció dels nostrespeus i cos («pivot»).• Deixarem caure suaument el pacient a la butaca (Fig.30).

Malalt semidependen (2 persones)• Partim de la posició del pacient assegut a la vora del llit(Fig. 31).• Cadascuna de les infermeres es col·loca a un costat delpacient i recolza una mà al llit i l’altra a la cuixa delpacient.• El pacient passaràels braços per sobrede l’espatlla de les in-fermeres, agafant-se aelles i recolzant-seamb l’aixella.• En el moment de l’i-nici del moviment, lesinfermeres semifle-xionaran les cames irealitzaran força ambelles cap amunt per

Figura 30

Figura 31

279

elevar el pacient uns3-4 dits.• Després s’aniran gi-rant, deixant el pa-cient d’esquena a lacadira i invertiran elmoviment, recolzantla mà lliure als braçosde la cadira o butaca i,flexionant les cames,deixaran el pacientcòmodament assegut(Fig. 32).

• INCORPORACIÓ A LA CADIRA

(1 persona)• Col·loqueu els peus del pacient tan enrera com siguipossible, elevant-li els genolls (Fig. 33).• Col·loqueu-vos a la part posterior de la cadira i poseu elsbraços del pacient sobre la seva falda.• Semiflexioneu les cames.• Passeu cadascun dels vostres braços per sota les aixe-lles del pacient i creueu-los per davant, recolzant-vos a lapelvis (part òssia, cresta ilíaca) (Fig. 34).

Figura 32

Figura 33 Figura 34

280

• Recolzeu els vostres genolls a lapart posterior de la cadira.• Desenganxeu l’esquena delpacient del seu punt de recolza-ment amb el vostre tòrax.• Amb un petit impuls de «palan-ca» feu retrocedir cap al respat-ller de la cadira els malucs delpacient, a la vegada que avanceuel seu cos amb el vostre tòrax(com una palanca) (Fig. 35).

(2 persones)• Col·loqueu-vos una a cada costat de la butaca.• Endarreriu els peus del pacient, flexionant-li els genollsi col·loqueu els seus braços sobre la seva falda (Fig. 36).• Poseu un braç a nivell de la cuixa i l’altre braç en posicióparal·lela a l’eix longitudinal de l’esquena del pacient, demanera que els colzes es mantinguin en posició d’arc, aixóferà que quedi subjecte el cap del pacient (Fig. 37 i 38).• Cames de les infermeres semiflexionades i peus lleuge-rament separats.• Actueu conjuntament per aconseguir un balanceig,transferint el pes d’una cama a l’altra (Fig. 38).• Feu força amb els braços per incorporar el pacient.

Figura 35

Figura 36 Figura 37

281

• TAMBORETS I NANSES AL BANY

Pacients semidependents

Un tamboret facilita la puja-da a un llit alt.

Accessoris al bany per faci-litar el pas de la cadira a labanyera per lliscament.

Nanses en diferents punts.

Figura 38

282

Elevador de tassa de W.C.

• GRUES

Malalt dependentAixecament i trasllat horitzontal.

Malalt semidependentAixecament i trasllat amb el malalt incorporat.

283

RECOMANACIONS PER A QUI FA L’ESFORÇ

Per aconseguir tenir una musculatura forta i preparadaper poder realitzar les mobilitzaciones sense risc de lesio-nar-nos, ens hem de mantenir en bones condiciones físi-ques realitzant exercicis d’enfortiment d’aquesta muscu-latura.Els músculs que estan relativament lliures de tensió i enrepòs es diu que estan relaxats.La tensió es desenvolupa en els músculs a mesura quetreballen (durant la contracció), i aquesta tensió es vareduint a un grau variable a mesura que els músculs arri-ben al repòs (durant la relaxació).Les actituds mentals, com ara la por, l’angoixa, l’excita-ció o, simplement, el pas previ a l’esforç, provoquen unaugment generalitzat de la tensió muscular que serveixcom a preparació dels músculs per a l’acció ràpida opotent.Aquesta tensió, que es genera per a un propòsit útil, nor-malment es relaxa quan no és requerida durant un certtemps; però en alguns casos persisteix i esdevé habitual.És en aquest moment quan podem realitzar algun exerci-ci de relaxació de la musculatura.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

EXERCICIS PER RELAXAR LA MUSCULATURA

Recolzeu només el cap con-tra la paret. Cos recte, bra-ços estesos. Manteniu elcos recte.Peus separats de la paret.

284

Peus separats de la paret.Cap i columna rectes.Recolzeu el pes del cossobre els colzes, mantenintles espatlles cap enrera.

Peus alineats amb la paret.Manteniu el cos dret contrala paret.Pugeu una cama doblegadai subjecteu-la amb les mansguardant l’equilibri.Torneu a la posició inicial.

«Descans» entre el terrei una cadira.

Drets, al costat del res-patller d’una cadira, do-blegueu els genolls reti-rant enrera una camaextesa. Esteneu «en re-sort», sense inclinar lapelvis, els braços i colzesflexionats i les mans so-bre el respatller.

285

Braços estesos i manslleugerament recolzadesal respatller.Ajupit sobre els talonsaixecats.Basculeu fins a posar elspeus plans.

Drets, sostenint una cadi-ra, ajupiu-vos i aixequeu-vos sobre la punta delspeus.

Talons alineats amb la paret,braços enganxats a les orelles iestesos al llarg de la paret. «Esti-reu-vos» cap al sostre.

Talons separats de la paret.Esteneu els braços lleugeramentseparats, amb els punys tancats.Recolzeu-vos sobre els polzes i l’ín-dex contra la paret.Esquena i cap alineats.COMPTE! Estireu el coll, no l’en-terreu entre les espatlles.

286

Peus separats de la paret.Braços creuats suaument.Recolzeu contra la paret només el cap.Gireu poc a poc sobre els talons cap a un i altre costat.


1.71 Monitorització de la pressióintracranial sistema Camino

Objectius• Obtenir valors de pressió intracranial.• Visualitzar les ones de la pressió.• Registrar de manera contínua, amb una memòria de lesúltimes 8 hores, amb possibilitat d’imprimir.

287

Material• Monitor digital de pressió Camino 420.• Kit per monitorització intracranial OLM (110-4B).• Empapador.• Màquina de rasurar.• Turundes amb povidona iodada.• Font de llum.• Guants estèrils.• Casquet quirúrgic.• Bata estèril.• Mascareta.• Talla fenestrada estèril.• Talla estèril.• Gasses estèrils de 10 x 10.• Xeringues i agulles intradèrmiques.• Anestèsic local sense adrenalina.• Solució salina al 0,9 % de 10 ml.• Taladro Camino®.• Tornavís petit.

Preparació del personal• Es tracta d’una tècnica que realitza el metge amb l’ajutde la infermera.• Ambdós s’han de col·locar el casquet i mascareta.• Realitzeu un rentat de mans higiènic.• El personal mèdic s’ha d’efectuar un rentat de mans qui-rúrgic i vestir-se amb bata i guants estèrils.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Rasureu la zona escollida per la inserció del catèter.• Netegeu amb povidona.• Cubriu la zona amb un camp estèril.

288

Execució• Conecteu el monitor i l’impressora a la red elèctrica, icol·loqueu els seus interruptors en posició ON.• Premeu l’interruptor del monitor START/STOP, i la pan-talla donarà un missatge.• El metge col·locarà el cargol amb ajuda del taladro.• Conecteu el cable del catèter amb el cable del monitor, iespereu obtenir una pressió mitja a la pantalla del monitor.• Us assegureu que la pressió és zero, i si no és així fareuservir el tornavís per ajustar-la (en el botó que trobareu ala conexió dels cables abans esmentats).• El metge introduirà el catèter a través del cargol, fixant-lo amb la rosca d’aquest i el deixarà protegit amb la cami-sa del catèter.• Finalitzada la tècnica, amb mesures d’assèpsia i amb

CAMINO V420

CAMINO 427

Catèterdisponible

Conversió de l’energiaelèctrica en llum

SISTEMA CAMINO

Monitor d’alta fidelitatforma de les ones de pressió

Amplificador/connector

Fibraemisora

Fibrareceptora

Diafragmaen moviment

Pressió

Cable de fibra òptica amb un transductor a la punta connectat a un moni-tor que facilita lectura digital i imatge en pantalla (de la pressió mitjana,sístole i diàstole, aixi com ones i tendències de les 8 hores prèvies).S’utilitza conjuntament amb una impressora que facilita còpia en paperde tot el que s’ha esmentat anteriorment.

289

una gasa estèril amb solució iodada protegireu la zonad’inserció del catèter.• Anoteu la tècnica.

Recomanacions• Controleu el punt d’inserció del catèter diàriament perevitar risc d’infecció.• Eviteu decúbits laterals del cap, maniobres de valsalva,i qualsevol procediment que faci augmentar la pressióintracranial.• Per un trasllat de curta durada podreu desconnectar elcatèter, però mai apagar el monitor perquè es perdrà elcalibrat.• En cas d’un trasllat de llarga durada es podrà fer amb elmonitor, doncs aquest disposa de bateria.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: T. Sarget, R. Ventura, A. Candel, L. DalmauNovembre 2001

1.72 Monitorització de pressions:TA, PPS, PPD, PVC i AE

Material• Monitor amb canals de pressions.• Pressuritzador.• Sèrum fisiològic de 500 ml.• Set de monitorització d’una o dues pressions, segons esnecessiti.• Allargador 150 cm M-M en cas de monitorització de PVC.• Clau de tres vies.

290

• Suport transductor.• Cable de pressió del monitor.

Execució• Connecteu l’equip del sèrum del set al sèrum fisio-lògic, pressuritzeu-lo i purgueu-lo.• Connecteu el trasductor al cable de pressió del monitor.• Monitoritzeu en els canals 1 i 3 (T.A.) les pressions derang elevat.• Monitoritzeu en els canals 2 i 4 les pressions de rangbaix o mig. (P.P.S, P.P.D, P.V.C., A.E., P.I.C.)• Nivelleu el trasductor a nivell de l’aurícula dreta delpacient (intersecció de la perpendicular descenguda del4rt. espai intercostal amb línea axilar mitja).• Després enrasareu el “0” tot tancant la clau del trasduc-tor que va al pacient i obriu-la a l’aire, premereu el dígit“0”, i esperareu a que surti el “0” a la pantalla del monitor.• Quan surti, tancareu la clau de l’aire i l’obrireu al pacient.

Recomanacions• Depenent de la pressió que necessiteu monitoritzar,seleccionareu l’escala més adequada.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat i actualitzat per: R. Alvarez, S. Figuerola, E. Portillo, O. Soriano

Novembre 2001

1.73 Monitorització de la saturaciód’oxigen al golf de la jugular (SJO2)

Objectius• Detectar precoçment episodis d’inestabilitat en l’hemo-dinàmica cerebral.• Optimitzar el control i tractament del malalt neurològic greu.

291

Material• Pressuritzador.• Kit de monitorització d’una pressió.• Suport de transductor.• Monitor «Oximetrix» per obtenir la saturació al golf dela jugular.• Sodi Clorur 0,9 % bossa de 500 ml amb 10 mg d’hepari-na sòdica al 1 % a dins.• Catèter de Swan-Ganz pediàtric (5F) i l’introductor (6F amb camisa).• «Empapador».• Màquina de rasurar, si cal.• Gases estèrils.• Povidona iodada al 10 %.• Mascareta i casquet.• Bata i guants estèrils.• Talles estèrils.• Solució anestèsica (Mepivacaina al 2 % ampolla de 10 ml).• Agulla intramuscular i xeringues de 10 ml.• Sodi Clorur 0,9 % ampolles de 10 ml.• Bisturí.• Seda del 00 amb agulla.• Porta agulles.• Heparina sòdica al 1 %.

Preparació del pacient• Informeu al pacient.• Col·loqueu-lo en decúbit supí, sobre el llit pla i amb elcap girat cap al costat contrari al de la punció.• Prepareu la zona de punció.

Preparació del personal• Col·locació de mascareta i casquet.• Rentat de mans quirúrgic.

292

• Col·locació de bata i guants estèrils.• Caldrà un ajudant.

Execució• La tècnica, la realitza el metge.• Prèviament, caldrà muntar l’equip de monitorització,(seguint l’esquema adjunt).

ESQUEMA MONITORITZACIÓ SJO2

Monitoroximetrix

CateterSwan-ganz

Llumdistal

Llum

prox

imal

Co

nexió

mo

de

òp

tic

Su

ero

pre

suri

tza

t

No precisaconnectarcable

293

• Just abans de la inserció del catèter, l’ajudant calibraràel mòdul òptic.• Un cop insertat el catèter, comproveu la intensitat dellum que s’obté al monitor i si aquesta no és l’òptima, lacalibrareu (seguint instrucció que hi ha sota la pantalladel monitor «oximetrics»).• Cal mantenir l’extrem distal connectat al sèrum del pres-suritzador i l’extrem proximal heparinitzat i tapat.• Col·loqueu un apòsit estèril i poseu-hi la data.• Registreu la tècnica al full d’infermeria i anoteu el valora la gràfica horària.

Recomanacions• Es comprovarà el correcte emplaçament mitjançant Rxcervico-lateral postinserció i periòdicament. És aconsella-ble l’ús de contrast radiològic.• Si en insertar el catèter es manté la camisa, aquest espodrà reposicionar en cas que fos necessari.• En cas de disposar d’un Cooxímetre, calibreu «in vivo»la SJO2 cada 12 hores i davant de qualsevol canvi.• Així mateix, davant de qualsevol canvi, comprovareu laintensitat de llum a fi de calibrar-la si no és l’òptima.• Tingueu cura del punt d’inserció del catèter segons pro-tocol «cures de manteniment de vies i ferides».• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: R. Ventura, L. Dalmau, A. Candel, T. SargetNovembre 2001

294

1.74 Neteja del material, utillatge isuperfícies de treball

ObjectiuEliminar la resta de brutícia i els microorganismes delsmaterials i de les superfícies per poder utilitzar-los nova-ment sense risc de contaminació.

Introducció• El risc de contaminació ve determinat per la penetracióo superficialitat del contacte i de l’estat de la pell, lesmucoses i els teixits corporals; així doncs, segons el graude contacte que hagin tingut amb el pacient, la seva nete-ja és diferent.• Contacte directe: classifiquem el material en:

– crític: si ha penetrat en els teixits corporals per sotade la pell o a través de les membranes mucoses.– semicrític: si ha estat en contacte amb membranesmucoses intactes.– no crític: si ha estat en contacte amb la pell intacta.

• Sense contacte directe: cert utillatge comú per a tots elsmalalts, el mobiliari i les superfícies de treball.

Material• Per al rentat:

– guants no estèrils o d’ús domèstic– detergent o esponja sabonosa– paper eixugamans

• Per a la desinfecció:– alcohol de 70º– hipoclorit sòdic al 1 % (lleixiu)– glutaraldehid al 2 %

Execució• Rentat: Aquest pas és obligatori abans de procedir a la

295

desinfecció o esterilització. És molt important l’acciómecànica per arrossegar la brutícia.

– rentat suau: mulleu el paper eixugamans amb aiguai detergent, fregueu i mulleu un nou paper amb aiguaper esbandir i retirar el sabó.– rentat intens: mulleu el material amb aigua, ensabo-neu amb detergent o esponja sabonosa, fregueu fort,esbandiu el sabó amb aigua, eixugueu l’aigua ambpaper fins que quedi ben sec.

• Desinfecció– de baix nivell. Aquest procés s’utilitza per als mate-rials que han estat en contacte directe amb elspacients i que es classifiquen com a no crítics. És unprocés químic pel qual s’aconsegueix eliminar lamajoria de bactèries, alguns virus i fongs.Procediu inicialment amb un rentat suau (amb papereixugamans) o amb un rentat intens (aigua, detergent,fregar, esbandir, eixugar) depenent de la delicadesadel material. Submergiu o amareu (trieu-ho sempreen funció de la delicadesa del material), en alcohol de70º o bé amb hipoclorit sòdic a l’1 % (lleixiu). Deixeuactuar uns 10 minuts. El material que ha estat impreg-nat de lleixiu s’ha de tornar a esbandir.Guarde-ho sempre sec i protegit del pols.– d’alt nivell. Aquest procés s’utilitza per als materialsque han estat en contacte directe amb el pacient i quees classifiquen com a semicrítics. És un procés químicpel qual s’aconsegueix eliminar tots els microorganis-mes excepte algunes espores. S’utilitza per a mate-rials i instruments crítics que s’han de reutilitzar en unbreu espai de temps com, per exemple, els endosco-pis rígids, o bé per materials i instruments semicríticsque no permeten l’esterilització com, per exemple, elsendoscopis flexibles.Procediu inicialment amb un rentat intens (aigua,detergent, fregar, esbandir, eixugar). Submergiu total-

296

ment els objectes i reompliu l’interior dels canals ambsolució de glutaraldehid al 2 %. Deixeu actuar durant20 minuts com a mínim. Esbandiu amb aigua estèriltant l’exterior com l’interior dels instruments. Eixu-gueu amb una talla estèril la part externa i insufleuaire a pressió per l’interior.Guarde-ho en condicions de màxima asèpsia, ben seci protegit de la pols amb una talla estèril.

• Esterilització– Aquest procés s’utilitza per als materials i instru-mental que han estat en contacte directe amb elpacient i que es classifiquen com a crítics.És un procés físico-químic que destrueix la floramicrobiana, incloses les espores. Es realitza a la cen-tral d’esterilització en autoclaus de vapor d’aigua o degas d’òxid d’etilè.

Indicacions del procés de neteja• Material en contacte directe:

– crític: rentat intens, eixugat, esterilitzat (si no és d’unsol ús) i emmagatzematge estèril, o bé desinfecciód’alt nivell i enmagatzematge protegit.– semicrític: rentat intens, eixugat, desinfecció de baixnivell i emmagatzematge protegit.– no crític: rentat intens, eixugat i desinfecció de baixnivell.

• Material sense contacte directe:– rentat suau i eixugat.

Freqüència de la neteja• Material en contacte directe: després de l’ús en cadamalalt.• Material o superfícies sense contacte directe: després dela jornada de treball i sempre que estigui brut.

297

• Quadre resum per a la neteja

Classificació Tipus de material Procediment Freqüència

Crític D’un sol ús Eliminar

Endoscopi rígid Rentat intens Després de l’úsEsterilització o desinfecció Abans d’una intervenciód’alt nivell quirúrgica

Instrumental Rentat i esterilització Després de l’ús

Semicrític Pala de laringoscopi, Rentat intens i desinfecció Després de l’ús i semprevàlvula d’Ambú de baix nivell amb alcohol que estigui brut

Endoscopi flexible Rentat intens i desinfecció Després de l’ús i sempred’alt nivell que estigui brut

No crític Pales de desfibril·lador, Rentat suau i desinfecció Després de l’ús en cadatermòmetre, baló d’Ambú de baix nivell amb alcohol malalt

Orinal, palangana, gerra Rentat intens Després de l’úsd’higiene

Orinal, palangana, gerra Rentat intens i desinfecció A l’altad’higiene de baix nivell amb lleixiu

Carros de cures i de Rentat intens Un cop per setmana iComú a tots els malalts medicació (calaixos) sempre que estigui brut

Utillatge d’electromedicina Rentat suau Després de l’ús i sempreque estigui brut

Maneguins, pal de sèrum, Rentat suau (pel servei A l’alta i sempre quesuports de drenatges, ... de neteja) estigui brut

Fonendoscopis, superfícies Rentat suau En acabar la jornada dede respiradors i monitors treball

Cingles de grua, segufix Rentat intens (a Bugaderia) A l’alta i sempre queestigui brut

Superfícies Prestatges de materials, Rentat suau Un cop al mescontenidors de sèrums,prestatges de magatzem,nevera i congeladorinterior de la caixa fortad’estupefaents

Superficies de la Rentat suau En acabar el torn i semprefarmaciola, carro de cures que estigui brutde farmàcia, carros osuports d’aparells

Lliteres-transfer de Qui i SP Rentat suau Després de l’ús

Cadira de rodes Rentat intens Un cop per setmana isempre que estigui brut

Lliteres i cadires de rodes Rentat intens Un cop al dia i sempred’Urgències que estigui brut (pel

Servei de Neteja)

Llits Rentat intens (pel Servei A l’alta i sempre quede Neteja) estigui brut

Bressol Rentat intens A l’alta

Rodes de Rentat intens A l’altataules, i sempre queaparells, ... estigui brut

298

Recomanacions• Els guants de goma de tipus domèstic estan recomanatsper a la neteja de material contaminat, ja que protegeixenmillor dels accidents, i han de ser d’ús personal.• Cap desinfectant té efecte si no s’ha rentat abans ambsabó.• La povidona no s’ha d’utilitzar per al rentat del material.• El netejavidres no té efecte de neteja.• Registreu la neteja dels materials segons les normesinternes del servei o unitat.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

BibliografiaConroy TF. Lasyngoscope handle contamination. Anesthe-siology 1995;83:428 (en premsa).F. Alvarez de Lerma. Brotes epidémicos por AcinetobasterSPP en Acinetobacter baumannii en pacientes críticos.Merck and Co, inc. Madrid 1998.British Society of Gastroenterology. Cleaning and desin-fection of equipment for gastrointestinal flexible endos-copy: interim recommendations of a Working Party ofthe British Society of Gastroenterology. Gut 1988;29:1134-51.British Thoracic Society. Bronchoscopy and infection con-trol. Working Party Repost. Lancet 1989;2:70-71.Skilton RNH Risk of cross infection associated with ana-esthesia; cleaning procedures for laryngoscopes - a needfor Association guidelines? Anaesthesia 1996;51:512-13(en premsa).Atkinson, I.; Fortunato, N. Técnicas de Quirófano Ed. Esp.Haratcourt Brace de España, S.A. Madrid 1998.Philpott-Howards, J.; Casewell, M. Hospital Infection Con-trol. W.B. Saunders. Company LTD London 1994.Antisèptics i desinfectants. Generalitat de Catalunya.Departament de Sanitat i Seguretat Social. Col·lecció per

299

a la prevenció de la infecció en els centres sanitaris, nov.1995.

Autors: T. Rodríguez, M. VaquéRevisat pel: Comitè d’Infeccions Febrer 2000Revisat: Novembre 2001

1.75 Nutrició artificial: enterali parenteral

ObjectiuProporcionar al pacient totes les necessitats nutricionalsque no pugui obtenir de forma natural quan es preveuuna ingesta nul·la per un plaç superior a 72 hores o bé,que tot i fent una dieta oral fisiològica, aquesta no siguisuficient per cobrir les demandes del seu organisme.

1. Nutrició enteral (NE)

• La NE és una tècnica de nutrició artificial que administraels nutrients al tub digestiu, mitjançant una sonda, enforma de preparat especial de composició definida. Tambés’hi inclou l’administració oral de preparats especials comdieta total o com complement de la dieta habitual.• Està indicada a pacients amb necessitats de nutrició arti-ficial, quan la via oral no sigui practicable però el seu trac-te digestiu estigui en condicions d’ùs segur i efectiu.També està indicada a pacients amb la via oral practica-ble i tracte digestiu en condicions d’ùs segur i efectiu peròamb ingesta insuficient per a les seves necessitats. (Veieuel Protocol de Nutrició Artificial de l’Hospital de Barcelonaper conèixer indicacions més específiques.)

Les vies d’administració són:• Estómac: És la via d’elecció. La tolerància sol ser bona

300

tan per al diferents tipus de dieta com de medicaments.S’aprofita la seva funció reguladora.• Duodè: Via alternativa quan l’anatomia o la funcionalitatde l’estómac estan alterades. La tolerància és pitjor i l’ad-ministració ha de ser lenta i contínua, per això, gaire bésempre, es fa necessari la utilització d’una bomba d’infu-sió.

Les vies d’accés són:• Sondatge nasogàstric: Via d’elecció en tractaments acurt termini perquè s’eviten les complicacions de lesostomies (veieu el procediment «Sondatge Gàstric» aaquest manual).• Gastrostomia d’alimentació: Via d’elecció en tracta-ments de durada superior a 2 mesos. Són imprescindi-bles les condicions prèvies de buidament gàstric i trànsitduodenal correctes, i ausencia de reflux gastroesofàgic(veieu el procediment «Gastrostomia Endoscòpica Per-cutània» a aquest manual).• Enterostomia (veieu indicacions específiques en el Pro-tocol de Nutrició Artificial): A l’utilitzar aquestes vies per al’administració de dietes enterals, cal utilitzar sondesespecialment dissenyades per a aquest ús perquè sónmés confortables i provoquen menys complicacions. Con-sulteu el Protocol de Nutrició Artificial per conèixer elsmodels aconsellats que estan disponibles a magatzem.• L’administració de NE es pot realitzar de forma intermi-tent (discontínua o cíclica) o contínua, en funció de lapatologia del pacient, la tolerància al preparat, la ubicacióde la sonda, la mobilitat del pacient, la duració del tracta-ment i la disponibilitat de mitjans. La decisió de la tècni-ca d’administració més adequada a cada pacient és delmetge responsable i/o de la dietista.

– Administració discontínua: Administració d’unaquantitat determinada de NE a intervals regularsdurant el dia, en funció del volum total i la tolerància

301

del pacient. Es pot realitzar per gravetat o per bombad’infusió i se solen prescriure de 3 a 4 dosis al dia de500 ml a infondre en 40-60 minuts.– Administració cíclica: Administració de la quantitatdiària prescrita durant unes hores al dia, deixant alpacient lliure la resta del temps.– Administració contínua: Administració de la quanti-tat diària prescrita en infusió contínua durant les 24hores. Es recomana l’utilització de bomba d’infusió.

• La instauració ha de ser progressiva i en administraciócontínua fins arribar al volum i les calories desitjades.

– Pacients amb la funció gastrointestinal normal i quehagin ingerit aliments fins 24-48 hores abans: 1r diaadministrar un 50 % de l’aportació total i augmentarcada dia un 25 % fins arribar al volum total. En aquestspacients es recomana que, després del període d’es-tabilització, l’administració sigui discontínua.– Pacients amb la funció gastrointestinal alterada: 1r diaadministrar un 25 % de l’aportació total i augmentar cadadia un 10-15 % fins arribar al volum total en 5-7 dies. És re-comanable fer una administració contínua, com a mínimfins aconseguir la normalització de la funció digestiva.– Prèviament a l’inici de l’administració de NE personda nasoentèrica cal una comprovació radiològicade la col·locació d’aquesta.

Material• Bossa de NE a temperatura ambient.• Equip de NE.• Bomba d’infusió.• Guants no estèrils.

Preparació del pacient• Informeu al pacient del procediment a seguir.• Col·loqueu-lo en posició Fowler o semifowler (mínim 30-40º).

302

• Procureu-li confort i preserveu la seva intimitat.

Preparació del personal:• Feu-vos un rentat higiènic de les mans.• Col·loqueu-vos guants no estèrils.• Extremeu les mesures antisèptiques en l’administraciójejunal.

Execució• Connecteu l’equip a la bossa, purgueu-lo i ompliu lacàmara de goteig fins a un terç de la seva capacitat.• Col·loqueu l’equip de infusió a la bomba i programeu-la(consulteu el procediment «Administració de medica-ments per bomba de nutrició enteral» en aquest mateixmanual).• Connecteu l’equip a la sonda i poseu la bomba en marxa(veieu el procediment «Administració de medicamentsper bomba» a aquest manual).

En una fase inicial de la teràpia nutricional tots els con-trols han de ser freqüents, però en una fase estable,alguns es poden espaiar.• Feu-vos un rentat higiènic de les mans i col·loqueu-vosguants per fer qualsevol manipulació de les connexionsdel sistema.• Comproveu que el tipus de dieta pautat correspon al queaneu a administrar.• Controleu el volum infós i velocitat d’infusió com amínim cada 8 hores.• Si s’endarrereix, no augmenteu la velocitat d’infusió persobre de la pautada. A l’hora prescrita de canvi de bossa,rebutgeu el contingut sobrant, si és el cas, i enregistreu elvolum realment infós.• Si s’acaba abans, feu un rentat de la sonda amb aigua itapeu-la. Inicieu l’administració de la nova bossa a l’horaprescrita.

303

• Seguiu un control de pes setmanal si no hi ha una altraordre (recordeu l’existència de cadira-bàscula i grua-bàs-cula).• Seguiu un control de diuresis cada 24, si no hi ha unaaltra ordre (registreu les quantitats a la gràfica delpacient).• Controleu la posició de la sonda i la seva fixació, per evi-tar desplaçaments i decúbits. Cal fer-ho abans de cadapresa, si l’administració és intermitent i cada 12 hores, siés contínua (veieu el procediment «Sondatge Gàstric» aaquest manual).• Feu controls de glicèmia. En glicèmies superiors a 200,cada 8 hores i aviseu al metge; en glicèmies inferiors,cada 24 hores fins a la dosis de manteniment de NE i, des-prés, cada 72 hores excepte si el malalt és diabètic i téuna altra pauta, o bé per ordre mèdica.• Controleu la retenció gàstrica: abans de cada presa sil’administració és intermitent i cada 8 hores, si és contí-nua. Si la retenció és menor a 150 ml, reintroduiu el con-tingut extret; si és superior veieu «Possibles complica-cions» a aquest mateix procediment.• Feu rentats de la sonda amb aigua utilitzant una xeringade 20 o de 50 ml després de cada presa en administracióintermitent, o cada 8 hores en administració contínua. Al’introduir l’aigua no feu excessiva pressió.• Controleu les deposicions en número, quantitat i aspec-te (consulteu en el full de registres de nutrició artificialcom anotar-ho).• Controleu els vòmits en quantitat i aspecte.• Complimenteu els registres del full de «Nutrició Artifi-cial: Enteral», obtingut per emissió d’impresos (vegeu elprocediment «Documentació: Nutrició Artificial», a aquestmanual).

• Les possibles complicacions són:– Obturació de la sonda: feu rentats amb una xeringa

304

de 10 o de 20 ml sense fer excessiva pressió; si cal,canvieu la sonda.– Descol·locació de la sonda: atureu l’administració i valo-reu la seva recol·locació o la col·locació d’una de nova.– Problemes de les sondes de gastrostomies: remitiu-vos al procediment «Gastrostomia Endoscòpica Per-cutània» d’aquest mateix manual.– Retenció gàstrica superior a 150 ml: aspireu tot elcontingut gàstric i atureu la nutrició 6 hores; aspireude nou i si el volum aspirat és superior a 150 ml avi-seu al metge responsable (veieu el Protocol de Nutri-ció Artificial de l’Hospital de Barcelona), si és inferior a150 ml reinicieu la NE.– Vòmits: pareu l’administració de NE i aviseu almetge responsable per a valorar possibles causes.– Distensió abdominal: pareu l’administració de NE iaviseu al metge responsable per a valorar possiblescauses.– Diarrea: tingueu en compte que en pacients recep-tors de NE, es considera normal que efectuin de 3 a 4deposicions pastoses al dia. Així, valoreu l’existènciade diarrea si es produeixen més de 3 o 4 deposicionsabundants líquides o pastoses al dia. Si es confirmaque es tracte de diarrea, reduïu la dilució a la meitat,tot i mantenint el mateix volum total, durant 24 hores.Si la diarrea remiteix, augmenteu lentament el ritmede la bomba durant 24 hores i si no reapareix seguiu ala dilució i ritme inicials. Si persisteix, aviseu al metgeresponsable per aturar la NE 24 hores i revalorar.– Restrenyiment: seria l’absència de deposicions enun període de temps superior a 4 dies. Si és així i nohi han causes funcionals o mecàniques o deshidrata-ció, penseu en la possibilitat de un preparat amb fibrai com a últim recurs administrar un laxant. Comuni-queu-ho al metge responsable.– Broncoaspiració: pareu l’administració de NE, pro-

305

cediu a un aspirat i/o a altres maniobres d’urgència iaviseu al metge.

Recomanacions• Enregistreu-ho tot en els suports vigents.• Respecteu els aspectes de confidencialitat, en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

2. Nutrició parenteral (NP)

• La NP és una tècnica de nutrició artificial que administraels nutrients directament al torrent sanguini mitjançantun catèter venós, en forma de preparat especial de com-posició definida.• Està indicada a pacients amb necessitats de nutrició arti-ficial quan el seu tracte digestiu no estigui en condicionsd’ús segur i efectiu, i que es preveu que no es podrà ini-ciar una nutrició enteral completa en 5-7 dies (pacientsseverament catabòlics), o en 7-10 dies (pacients ambestrès moderat). (Veieu el Protocol de Nutrició Artificialper conèixer indicacions més específiques.)• La via única d’administració és la parenteral, mitjançantun catèter central col·locat per a aquesta finalitat. És reco-manable utilitzar un catèter de dues llums com a mínim,per si es precisa tractament e.v. addicional.• Les vies d’accés poden ser: venes cefàlica i basílica a la fle-xura del colze, vena subclàvia (via d’elecció) i venes jugulars.• L’administració de NP serà contínua i amb bomba d’in-fusió. En casos excepcionals es pot fer de forma cíclica(consulteu el Protocol de Nutrició Artificial de l’Hospitalde Barcelona per conèixer la tècnica).

Instauració i retirada de la nutrició parenteral• Prèviament a l’inici de l’administració de NP per catètercentral cal una comprovació radiològica de la col·locaciód’aquest.

306

• La instauració ha de ser progressiva fins assolir el volumi les calories desitjades. Si la quantitat de glucosa de laNP sobrepassa en més d’un 100 % l’aportació actual delpacient, la instauració es farà en dos dies i si és inferior,en un dia.• Durant el període preoperatori és recomanable suspen-dre la NP. Es reduirà la velocitat d’infusió a la meitat coma mínim 12 hores abans de la intervenció. Si no hi hanhipoglicèmies, 6 hores abans de la intervenció es sus-pendrà la NP i es substituirà per una solució glucosalina.A les 24 hores de la intervenció es reiniciarà amb la matei-xa pauta recomanada al inici.• Si l’inici de la NP es fa en el postoperatori, no escomençarà fins passades 24 hores. Durant aquesteshores es recomana no superar la concentració de gluco-sa del 5 %.• Per retirar la NP també es farà d’una forma gradual. Si elpacient no està en tractament amb pauta fixa d’insulina,es reduirà la velocitat d’infusió a la meitat. Es determinaràla glicèmia capil·lar als 30-60 min i cada 6 hores. Si no hihan hipoglicèmies, a partir de les 6 hores es podrà sus-pendre i deixar una solució glucosalina o glucosa al 5 %.Si el pacient està en tractament amb una pauta fixa d’in-sulina es seguirà la mateixa pauta de disminució de NP is’adaptarà la dosis d’insulina segons ordres mèdiques.• Les manipulacions per connectar la primera bossa deNP es faran en les mateixes condicions que els canvis, talcom es detalla a continuació.• Els canvis de bossa seran cada 24 hores si no hi ha unaaltra ordre.

Material pel canvi de bossa• Guants estèrils i no estèrils.• Mascareta.• Povidona iodada.• Talles.

307

• Gases.• Tires adhesives.• Apòsit estèril.• Protecció de connexió.• Bomba d’infusió.• Bossa de NP.

Preparació del personal• Calen dues persones per a l’execució.• La persona que realitza la tècnica es col·loca la masca-reta i es fa un rentat de mans antisèptic i es col·locaguants estèrils.• La persona que ajuda es fa un rentat de mans higiènic ies col·loca guants no estèrils.

Preparació del pacient• Informeu-lo de la tècnica que aneu a realitzar.• Procureu-li confort i preserveu la seva intimitat.

Execució• Si la bossa de NP està a la nevera, retireu-la 1 o 2 horesabans de començar la infusió.• Comproveu la integritat de la bossa i del preparat, i les da-des del pacient. Si no és tot correcte retorneu-la a farmàcia.• Prepareu un camp estèril (mai sobre el pacient).• L’ajudant col·loca la bossa protectora en el suport senseretirar-la i purga l’equip.• L’ajudant para la bomba, tanca la vàlvula manual de l’e-quip vell, el retira de la bomba i hi col·loca l’equip nou.• L’ajudant retira l’apòsit vell.• La persona que realitza la tècnica revisa el punt d’inser-ció tot retirant les tires adhesives velles. Pinta la zonaamb povidona iodada, deixa secar, fixa el catèter amb lestires adhesives noves i col·loca l’apòsit nou.• La mateixa persona, amb l’ajuda d’una gasa estèril, des-connecta l’equip vell del catèter i hi connecta el nou. Des-

308

prés col·loca la protecció de la connexió, obre la vàlvulamanual de l’equip nou i posa la bomba en funcionamenttot comprovant que estigui ben programada (veieu elprocediment «Administració de medicaments perbomba» a aquest manual).

Cures i controls de manteniment• Feu-vos un rentat antisèptic de les mans i col·loqueu-vosguants estèrils sempre que aneu a manipular les conne-xions o l’apòsit.• Controleu el volum infós i la velocitat d’infusió com amínim cada 8 hores.• Si s’endarrereix, no augmenteu la velocitat d’infusió persobre de la pautada. A l’hora prescrita de canvi de bossa,rebutgeu el contingut sobrant, si és el cas, i enregistreu elvolum realment infós.• Si per alguna raó heu de parar la infusió o s’acaba abansde l’hora prescrita, administreu-li una solució de glucosaal 10 % a 90 ml/h fins a reanudar la infusió o començar lanova bossa a l’hora prescrita.• Controleu el pes cada setmana si no hi ha una altraordre.• Controleu la diuresis cada 24 hores si no hi ha una altraordre (registreu les quantitats a la gràfica del pacient).• Reviseu el punt d’inserció i la posició del catèter cada 24hores (aprofiteu el moment del canvi de bossa).• Controleu la glicèmia cada 6 hores fins a estabilització idesprés cada 12 hores. Si el pacient és diabètic seguirordres mèdiques.• Administreu insulina segons prescripció mèdica.• Complimenteu els registres de full de «Nutrició Artificial:Parenteral», obtingut per emissió d’impresos (vegeu pro-cediment «Documentació: Nutrició Artificial», en aquestmateix manual).

309

Possibles complicacionsLes complicacions de la NPT poden ser: tècniques, sèpti-ques i metabòliques.• Tècniques: són les relacionades amb la inserció i mante-niment del catèter. Consulteu el procediment «Cateterit-zació venosa» en aquest mateix manual.• Sèptiques: davant la sospita d’una sèpsia relacionadaamb el catèter, aviseu al metge responsable per valorar lapossibilitat de retirar el catèter i procedir a realitzar uncultiu d’aquest.• Metabòliques: les que més freqüentment detecta l’infer-mera son la hiperglicèmia i la hipoglicèmia, davant d’a-questes situacions actueu per solventar la situaciód’urgència i comuniqueu-ho al metge responsable.Per prevenir totes aquestes complicacions cal que seguiuels protocols d’inserció i manteniment del catèter, i elscontrols de glicèmies. Consulteu al Protocol de NutricióArtificial de l’Hospital de Barcelona.

Recomanacions• No afegiu cap medicació dins la bossa de NP.• No utilitzeu la llum del catèter central destinat a la NPper a res més.• Enregistreu-ho tot en els suports vigents.• Respecteu els aspectes de confidencialitat, en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: D. Martínez i O. Soriano. Aprovat per laComissió de Nutrició.Novembre 2001

310

1.76 Ortostatisme

ObjectiuValorar la resposta hemodinàmica del malalt, quan canviade posició.

Material• Equip de monitorització cardíaca contínua.• Electrodes.• Monitor de constants (Dinamap).


Preparació del pacient• Informeu-lo de la tècnica que aneu a realitzar.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Connecteu el pacient a la monitorització cardíaca contí-nua.• Col·loqueu el pacient al llit en posició de decúbit supídurant 10 minuts, i determineu la tensió arterial basal i lafreqüència cardíaca, sempre en el braç dret.• Demaneu al pacient que s’aixequi i es quedi dret. Deter-mineu immediatament la tensió arterial i la freqüènciacardíaca, cada tres minuts, fins als dotze minuts de bipe-destació.Anoteu el resultat a la gràfica del pacient i en el full d’in-fermeria. Valoreu la «positivitat» (descans de tensió sistò-lica ≥ 30 mmHg).

Recomanacions• Aviseu al metge si es produeix hipotensió i/o bradicàr-dia, i suspeneu el procediment.• Feu que el malalt s’ajegui al llit.

311


Autors: R. Santamaria, M. RoldánOctubre 1998Revisat: Novembre 2001

1.77 Ostomia

1. TIPUS DE DISPOSITIUS. INDICACIONS

ObjectiuConèixer els diferents sistemes recol·lectors i la seva uti-lització en colostomies, ileostomies, urostomies o fístu-les.

Tipus de dispositius / bosses (disponibles a l’hospital)• Adhesiu (Coloplast®). Sistema d’una sola peça. La bossas’adhereix directament a la paret abdominal.• Doble sistema (Convatec®). Consta de dues peces, unad’elles és una placa amb un cèrcol de diferents mides dediàmetre, on s’acopla una bossa amb cèrcol. Han de coin-cidir els diàmetres dels cèrcols.

Característiques de presentació• Transparent.• Opaca.• Normal.• Convexa.• Tancada.• Oberta.• Amb filtre.• Sense filtre.• Amb finestra.• Amb vàlvula antireflux.

312

• Diàmetre retallable.• Diàmetre preretallat.

Tipus d’accessoris• Mesurador.• Cinturó.• Bosses de recollida.• Irrigador.

Indicacions preferents segons el tipus d’estoma• Tipus d’estomes:

– Colostomia.– Ileostomia.– Urostomia.– Fístules.

• ColostomiaLa deposició de les colostomies inicialment és liquido-pastosa, i passa a ser més consistent posteriorment.En el postoperatori immediat utilitzarem preferentment:

– Dispositiu de doble sistema per evitar el canvi fre-qüent i prevenir la irritació de la pell periostomal i el dolora la pressió.

– Bossa transparent per poder visualitzar l’estoma idetectar-hi possibles canvis.

– Sense filtre per detectar l’inici del peristaltisme.– De diàmetre retallable per ajustar al màxim el dispo-

sitiu al diàmetre de l’estoma.En el postoperatori tardà, el més habitual és fer servir:

– Bossa tancada, amb filtre, preretallada, deixant a l’e-lecció de la persona ostomitzada l’ús de bossa adhesivao de doble sistema, l’opacitat o la transparència, així comel sistema retallat o preretallat.

• IleostomiaLa deposició de les ileostomies és sempre liquidopastosa.

313

En el postoperatori immediat utilitzarem preferentment:– Dispositiu de doble sistema per protegir la zona

periostomal, i així evitar el canvi freqüent de bossa deguta la quantitat d’efluent.

– Bossa transparent per poder visualitzar l’estoma idetectar-hi qualsevol canvi.

– Bossa oberta per poder realitzar el buidat del contin-gut sense necessitat de canviar la bossa.

– Sense o amb filtre.– De diàmetre retallable per poder ajustar al màxim el

diàmetre del dispositiu al de l’estoma.En el postoperatori tardà el més habitual és fer servir:

– Bossa oberta, sense o amb filtre i preretallada, dei-xant a l’elecció de la persona ostomitzada l’ús de bossaadhesiva o de doble sistema, així com la seva opacitat otransparència.

• UrostomiaRecollida d’orina permanent.En el postoperatori immediat utilitzarem preferentment:

– Dispositiu de doble sistema per protegir la zonaperiostomal evitant el canvi freqüent de bossa degut a laquantitat d’efluent.

– Bossa transparent per poder visualitzar l’estoma idetectar-hi qualsevol canvi.

– Bossa oberta per facilitar-ne el buidament i possibili-tar la conexió amb una bossa recol·lectora.

– Sense filtre (les bosses d’urostomia no porten incor-porat el filtre).

– Amb vàlvula antireflux (les bosses d’urostomia por-ten incorporada la vàlvula).

– De diàmetre retallable per poder ajustar al màxim eldiàmetre del dispositiu al de l’estoma.En el postoperatori tardà el més habitual és fer servir:

– Bossa amb vàlvula antireflux, oberta i preretallada.– Deixant a l’elecció de la persona ostomitzada l’ús de

314

bossa adhesiva o de doble sistema, així com la seva opa-citat o transparència.

• FístulaPer a la recollida de líquids orgànics (biliós, fecaloide,purulents o altres).Utilitzarem una bossa que es pugui buidar per mesurarl’exudat, que freqüentment és molt líquid. Farem serviruna bossa tipus urostomia per poder connectar la sevapart distal amb una altra bossa recol·lectora.– Transparent per poder visualitzar l’exudat.– Sense filtre.– Retallable per ajustar al màxim la bossa al diàmetre dela fístula.L’hospital disposa d’una bossa amb finestra específica per afístules. És transparent, oberta i amb sortida a la part distalper connectar-la a la bossa recol·lectora. És retallable perajustar al màxim el diàmetre i disposa d’una finestra que enspermet realitzar la cura sense necessitat de canviar la bossa.

RecomanacionsA l’ingrés del pacient, procureu una interconsulta a laestomaterapeuta per ubicar el lloc idoni del estoma, pre-viament a l’intervenció quirúrgia.• Poseu-vos en contacte amb la estomaterapeuta de l’hos-pital, realitzant una interconsulta per poder marcar junta-ment amb la infermera de la unitat el material a fer serviri prosseguir el pla de cures.

2. CURA I VIGILÀNCIA DE L’ESTOMA I CANVIDE DISPOSITIU

ObjectiuMantenir l’ostomia en les millors condicions de funciona-ment i aportar al malalt la informació necessària per a laseva autocura.

315

Material• Guants no estèrils.• Gases.• Sodi clorur al 0,9 % ampolles de 10 ml.• Mesurador.• Dispositiu.• Tisores.• Avís d’espera.• Bossa (tipus samarreta) per recollir el material residual.• Llumins.

Preparació del personal• Ho pot realitzar una sola persona.• Preparació del material.• Rentat higiènic de mans.• Col·locació de guants no estèrils.

Preparació del pacient• Informeu-lo del procediment que aneu a realitzar.• Preserveu la seva intimitat i col·loqueu l’avís d’espera afora la porta.En el postoperatori immediat:• Poseu-lo en decúbit supí.

En la fase d’aprenentatge:• Acompanyeu-lo al WC.• Prepareu tot el material perquè el tingui a la seva disposició.

Execució per a la higiene• Desenganxeu el dispositiu de dalt a baix protegint lapell, sense estirar-lo.• Un cop retirat, llenceu-ho dins la bossa per a les deixa-lles i tanqueu-la bé.• Netegeu l’estoma i la zona periostomal amb gasesmullades amb sèrum fisiològic. També es pot realitzaramb una esponja suau i amb aigua i sabó.

316

• Eixugueu la zona periostomal amb les gases.• Eixugueu l’estoma sense fregar, amb suaus tocs de lagasa.• Observeu l’aspecte de l’estoma i de la zona periostomalper detectar possibles signes d’alarma.

Execució per al canvi de dispositiua) Sistema adhesiu:

– Desenganxeu el dispositiu de dalt a baix protegint lapell, sense estirarlo.

– Un cop retirat, llenceu-lo dins la bossa de les dei-xalles i tanqueu-la bé.

– Realitzeu la higiene de l’estoma i de la zona perios-tomal.

– Mesureu el diàmetre de l’estoma amb el mesurador.– Retalleu el dispositiu adhesiu a la mida indicada pel

mesurador.– Retireu el protector de paper.– Centreu-lo de baix cap a dalt tenint en compte la

direcció de la bossa, depenent de la posició que adopti lamajor part del temps l’ostomitzat.

– Manteniu el palmell de la mà damunt de la zonaadhesiva per aconseguir una millor adherència.

– Rotuleu damunt del dispositiu el dia i l’hora de lacol·locació.

b) Doble sistema:– Comproveu que el diàmetre del cèrcol de la placa

coincideix amb el diàmetre del cèrcol de la bossa.

Si només cal canviar la bossa:• Separeu el cèrcol de la bossa del cèrcol de la placa,tenint cura de no estirar la placa adhesiva.• Un cop retirat, llenceu-lo dins la bossa de les deixalles itanqueu-la bé.• Realitzeu la higiene de l’estoma.

317

• Col·loqueu una nova bossa que coincideixi amb el dià-metre del cèrcol de la placa.• Comenceu a introduir-la dins de la zona inferior del cèr-col i aneu fent pressió suaument amb els dits fins a sen-tir el «clic».• Assegureu-vos que ha quedat ben tancada.

En el cas de canviar la placa adhesiva i la bossa:• Separeu el cèrcol de la bossa del cèrcol de la placa.• Desenganxeu la placa adhesiva de dalt a baix protegintla pell, sense estirar-lo.• Un cop tot retirat, llenceu-ho dins la bossa per a les dei-xalles i tanqueu-la bé.• Realitzeu la higiene de l’estoma i la zona periostomal.• Mesureu el diàmetre de l’estoma amb el mesurador.• Retalleu la placa adhesiva a la mida indicada pel mesu-rador.• Retireu el protector de paper de la placa.• Centreu-lo de baix cap a dalt.• Adapteu el cèrcol de la placa amb el cèrcol de la bossaper comprovar que són del mateix diàmetre i col·loqueula bossa depenent de la posició que adopti la major partdel temps l’ostomitzat.• Feu una suau pressió sobre la part inferior del cèrcol ianeu pujant fins que el cèrcol quedi ben adaptat (sentir el«clic»).• Manteniu el palmell de la mà damunt de la zona adhesi-va per a aconseguir una millor adherència.• Assegureu-vos que ha quedat ben tancada.• Rotuleu damunt del dispositiu el dia i l’hora de lacol·locació.• Procureu que el pacient resti en decúbit supí durant unaestona (aprox. 10 min.), per aconseguir una milloradherència.• Airegeu l’habitació o bé utilitzeu un llumí encès per neu-tralitzar les olors fecals.

318

• Anoteu el procediment al curs d’infermeria i les obser-vacions evolutives, així com al pla d’educació sanitàriaestablert.

Recomanacions• És recomanable que l’estomaterapeuta s’entrevisti amb elpacient i/o amb la seva família abans de la intervenció. La valo-ració de la ubicació de l’estoma, la informació que necessitin iel recolzament d’un expert facilitarà el procés postoperatori.• Juntament amb l’equip d’infermeria s’estableix un plad’educació sanitària que comprèn:

– Elecció del dispositiu més adequat.– Vigilància de la permeabilitat.– Vigilància de la pell periostomal i aplicació de pastes

o grànuls protectors.– Vigilància de possibles complicacions postoperatò-

ries de l’estoma.– Aprenentatge en les autocures del canvi i de la higie-

ne de l’estoma.– Recomanacions orals i escrites sobre normes dietè-

tiques.– Recomanacions sobre activitats pròpies de la per-

sona.– Recomanacions sobre les olors.– Informació oral i escrita sobre els materials.– Informació oral i escrita dels sistemes alternatius

(l’obturador i la irrigació) sempre que el tipus d’estomaho permeti.

– Respecteu els aspectes de la confidencialitat en rela-ció amb l’evolució i tractament del pacient.

3. IRRIGACIÓ PER COLOSTOMIA

ObjectiuAconseguir la neteja del tractus digestiu:

319

1. En preparacions quirúrgiques i algunes proves explo-ratòries.2. Per a la utilització de sistemes alternatius (obturador).

Material• Guants no estèrils.• Set d’irrigació: bossa, sonda i lubricant.• Pal de sèrum.• Con per a irrigació de colostomia (Fig. 1).• Mànega d’irrigació (Fig. 1).• Cinturó (Fig. 1).• Pinça (Fig. 1).• Bossa per a deixalles tipus samarreta.• Gerra per a l’aigua.• «Empapador».• Gases.• Orinal pla tipus «cuña».• Bossa d’ileostomia oberta.• Rètol d’avís d’espera.• Llumins.

Figura 1

320


Preparació del pacient• Informeu el pacient.• Col·loqueu-lo en decúbit supí.• Pot realitzar-se assegut al WC.• Preserveu la seva intimitat i col·loqueu l’avís d’espera afora la porta.

Execució• Col·locació de guants no estèrils.• Retireu la bossa de colostomia i llenceu-la a la bossa pera deixalles tipus samarreta.• Renteu l’estoma amb aigua tèbia i assequeu-lo bé ambgases.• Substituïu la sonda de l’irrigador d’un sol ús pel conespecial per a irrigació de colostomia (Fig. 2).• Prepareu l’ènema amb 1,5 litres d’aigua tèbia.• Adheriu mitjançant el cinturó la mànega per a irrigaciósobre l’estoma, procurant que la pell estigui sempre seca(Fig. 3).• Realitzeu un tacte (amb el dit lubricat) a través de lacolostomia per conèixer la trajectòria de l’intestí.

Figura 2 Figura 3

321

• Lubriqueu el con.• Introduïu el con per la part superior de la mànega d’irri-gació i feu-lo entrar per l’orifici de l’estoma funcionant (enel cas de colostomia en canó d’escopeta), seguint la tra-jectòria de l’intestí (Fig. 4).• Deixeu que entri l’aigua lentament (Fig. 5).

• Pinceu la part inferior de la mànega amb la pinça.• Quan s’acabi l’aigua, retireu el con per la part superior itanqueu la mànega.• Al cap d’uns minuts (10’ aprox.) s’inicia la descàrrega.• Pot mantenir-se la part inferior de la mànega pinçadafins que comenci la primera descàrrega fecal.• Despinceu i col·loqueu la part final de la mànega d’irri-gació a l’orinal tipus «cuña», o directament al WC.• Deixeu que vagi sortint tota l’aigua que ha entrat. Aprox.30 min.• No retireu la mànega d’irrigació fins que hagi sortit tot elcontingut fecal, aprox. 30 min.• Un cop retirada la mànega, assequeu bé la pell perios-tomal i col·loqueu una bossa oberta tipus ileostomia ambpinça per facilitar el buidament de possibles descàrre-gues finals.• Llenceu a la bossa de deixalles i la mànega d’irrigació.• Utilitzeu un llumí encès per neutralitzar l’olor fecal i aire-geu la cambra.

Figura 5Figura 4

322

• Vigileu durant tot el procés i posteriorment que el pa-cient es trobi bé.• Anoteu el procediment al curs d’infermeria i les obser-vacions evolutives.• Netegeu el con per una propera utilització.

Recomanacions• És precís aconseguir un ambient tranquil i relaxat perrealitzar aquesta tècnica.• Si l’aigua no entra amb facilitat o refluiex per l’estoma,col·loqueu el pacient en una altra posició i mobilitzeu elcon fins que l’aigua entri amb fluidesa.• Si no surt tota l’aigua que ha entrat després de tot el pro-cés, col·loqueu una bossa oberta i aneu observant si pos-teriorment surt.• Si el pacient refereix mal de ventre, disminuïu la veloci-tat d’introducció de l’aigua.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: T. PocaNovembre 2001

1.78 Oxigenoteràpia amb mascaretai amb ulleres

ObjectiuAugmentar el contingut d’oxigen de la sang arterial, con-tribuint així a millorar l’oxigenació tissular.

Material• Caudalímetre.• Sistema d’administració, que pot ser:

– Ulleres nasals (Fig. 1).– Mascareta efecte Venturi (Ventimask®) (Fig. 2).– Mascareta d’alta concentració d’oxigen (Hudson®).

323

– Mascareta Venturi amb nebulització contínua (Ins-piron®).• Adaptadors per via aèria artificial (tub en «T» o Mixo-mask®) (Fig. 4).• Gases.• Sistema d’humidificació d’un sol ús (ampolla aigua estè-ril 500 ml Respiflo amb adaptador humidificador 010), pera flux d’oxigen superior a 2 litres.• Allargador de 4 m per a la deambulació per l’habitació ibany


Preparació del pacient• Informeu al pacient.• Col·loqueu-lo en la posició adequada (Fowler o Sims enel cas de pacient inconscient).• Preserveu la seva intimitat.

Educació sanitària• Les explicacions han de ser clares i concises per tal dedisminuir l’ansietat del pacient i afavorir la seva col·labo-ració.• Què és l’oxigenoteràpia i quina és la seva finalitat.• El tractament no és dolorós.• La durada és variable en funció de l’evolució clínica.• L’oxigenoteràpia, perque sigui eficaç, ha de ser contínua.No l’ha de suprimir per parlar ni per menjar. En aquestsegon cas, pot ser substituïda per ulleres nasals.• La importància de mantenir una bona higiene nasal ibucal.• Ha d’avisar sempre que la mascareta o les ulleres elmolestin.

324

Execució• Establiu el flux d’oxigen en el cas de les ulleres nasals, iel flux i FiO2 (fracció inspiratòria d’oxigen) amb els altressistemes d’administració, segons la pauta mèdica.• Connecteu el sistema escollit al caudalímetre.• Humidifiqueu l’oxigen amb el sistema Respiflo d’un solús si el flux d’oxigen és superior a 2 litres.

Per a ulleres nasals (Fig. 1)• Per a l’administració amb ulleres nasals no cal humidifi-cació ja que el flux acostuma a ser baix (equivalent a 1,5o 2 litres).• Introduïu suaument les dues pues en ambdós orificisnasals, verificant que la curvatura vagi en sentit antero-posterior.• Col·loqueu els tubs per sobre i per darrera de cada ore-lla i ajusteu-los, segons el model, sota la barbeta o darre-ra del cap.• Verifiqueu a l’inici de cada torn que no hi hagi obstruc-cions a les ulleres nasals per mucositat o secrecions.

Ulleres nasals

Figura 1

325

• Practiqueu la higiene de les foses nasals amb sèrumfisiològic un cop per torn i sempre que sigui necessari.• Controleu la bona fixació de les ulleres nasals.• Procediu al canvi de les ulleres nasals quan sigui necessari.• Verifiqueu-ne sovint la col·locació.

Per a mascareta efecte Venturi (Fig. 2)• Prepareu la concentració determinada pel metge utilit-zant l’adaptador efecte Venturi (en %) i el caudalímetre (enlitres).• Col·loqueu la mascareta sobre el nas, boca i barbeta.• Modeleu l’adaptador metàl·lic per ajustar-la bé sobre elnas.• Ajusteu la cinta elàstica de forma que passi per sobre deles orelles.• Verifiqueu a l’inici de cada torn que la mascareta s’ajus-ti correctament sobre el rostre del pacient.• Procediu a la higiene de la mascareta sempre que siguinecessari i, com a mínim, un cop al dia.• Col·loqueu ulleres nasals quan el pacient hagi de men-jar, adaptant el flux d’oxigen, sempre que no estigui con-traindicat (malalts amb risc d’hipercapnia).

Per mascareta Hudson (Fig. 3)• Abans de col·locar la mascareta, ompliu la bossa de

% O2

FinestraEntradaAire ambient

504035

312824

Tirar i girar

Figura 2

326

reserva (la bossa permet mantenir constantment unareserva d’oxigen per poder mantenir una FiO2 elevada).• Adapteu la mascareta sobre el nas, boca i mentó.• Ajusteu la cinta elàstica de tal manera que passi perdamunt de les orelles.• No permeteu que la bossa de reserva es desinfli del tot.• Manteniu la mascareta ben ajustada per evitar la inhala-ció d’aire ambient.

AdaptadorsS’utilitzen quan elpacient és portadorde via aèria artificial,de manera perma-nent o transitòria.S’adapten al sistemaVenturi.• Escolliu l’adaptadoradient (en T «mixo»)(Fig. 4).

Figura 3

Adaptador en «T»

Infantil

Adult

Figura 4

327

• Connecteu la via artificial (traqueostomia o tub endotra-queal).• Assegureu-vos que connecta bé i no hi ha cap fuita.• Manteniu una bona higiene dels adaptadors.• Canvieu-lo cada 24-48 hores i sempre que sigui neces-sari.

Recomanacions• Manteniu la mateixa concentració i flux d’oxigen en casd’utilitzar l’allargador.• No permeteu la presència de material combustible a lavora del circuit d’oxigen, ni de flama o espurna.• Vigileu que el recipient de l’humidificador tingui unnivell suficient. Quant s’acabi, canvieu el sistema (aigua iadaptador) per un de nou.• En tots els casos verifiqueu:

– Flux i FiO2 (fracció inspiratòria d’oxigen).– Possibles desconnexions, fugides o colzades.– En el cas d’utilitzar nebulitzadors, que la seva cam-

bra sigui permeable vegeu «Administració de medica-ments per via inhalatòria»).• Observeu l’aparició d’irritació a la pell i, com a profilaxi,col·loqueu gases o apòsits protectors.• Realitzeu higiene nasal i bucal sempre que calgui.• Apliqueu vaselina als llavis per evitar irritacions i seque-tat.• Observeu l’aparició de símptomes i signes per excés odefecte d’administració d’oxigen com somnolència, Flap-ping o tremolor d’extremitats superiors i/o depressió res-piratòria progresiva. En aquest cas feu un control ambpulsioximetria o una gasometria si està indicat.• Registreu el procediment, la tolerància i l’evolució alcurs d’infermeria.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

328

Revisat per: M.ª P. Lloveras, M. Tey, Dra. M. Montané, Dr.R. MolinaNovembre 2001

1.79 Paracentesi

PUNCIÓ ABDOMINAL PER A EXTRACCIÓ DE LÍQUID

Material• Esponja sabonosa.• Aigua tèbia.• Batea.• Guants estèrils.• Mascareta.• Guants d’un sol ús.• Gases estèrils.• Esparadrap hipo-al·lergènic.• Alcohol iodat 1 %.• Alcohol 70 %.• Köcher.• Tisora.• Tròcar (Abbocath).• Equip de sèrum.• Flascó de 2.000 ml.• Talles amb forat.• Xeringues i agulla d’un sol ús.• Anestèsia local sense adrenalina.• Tubs estèrils (microbiologia).• Tubs amb heparina (bioquímica).• Tubs amb alcohol 50% (citologia).• Bossa per a deixalles tipus samarreta.

329

Preparació del personal• El personal d’infermeria actua com a ajudant del metgeque realitza la tècnica.• Rentat de mans higiènic i mascareta (ajudant).

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu el pacient.• Col·loqueu-lo en la posició de Fowler alta, o com indiquiel metge.

Execució per drenatje• Renteu la zona amb aigua i sabó, eixugant-la posterior-ment amb gases estèrils.• Desinfecteu la zona amb alcohol iodat a l’1 % i deixeuassecar.• Apliqueu alcohol de 70 % i deixeu assecar.• Una vegada realitzada la punció, connecteu l’equip desèrum, i comproveu el drenatge, després fixeu-ho a lapell.• Talleu l’equip a nivell de la càmara, i introdueiu la partdistal en el flascó col·lector, mantenir sempre el flascó persota del nivell del pacient.• Una vegada finalitzada la punció:

– Tancar el flascó i introduir-lo dins una bossa pertransportar-ho fins al contenidor de residus tipus III.

Execució per obtenció de mostres per al laboratori• Una vegada realitzada la punció extreieu amb xeringa elvolum necessari de líquid per la mostra.• Col·loqueu per ordre en els tubs tal com s’indica en elprotocol: tècnica de recollida de mostres per a microbio-logia (líquids orgànics estèrils).• Pressioneu la zona on s’ha realitzat la punció amb unagasa estèril.• Col·loqueu-hi un apòsit estèril.

330

• Identifiqueu correctament els tubs per tal d’enviar-los allaboratori degudament protegits.

Recomanacions• Observeu el punt de punció; si drena, feu apòsit oclusiui vigileu-lo freqüentment.• Eviteu la contaminació dels tubs.• Curseu personalment els tubs al laboratori, si és possible.• Si els envieu per tub pneumàtic, protegiu-los per evitarque es trenquin.• Vigileu periòdicament el punt de punció per possiblesagnat i/o pèrdua de líquid ascític.• Controleu les constants vitals, abans i després del procedi-ment.• Registreu en gràfica: quantitat i característiques del lí-quid obtingut.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: M. Aparicio, Dra. C. Roure (farmacèutica)Novembre 2001

1.80 Pericardiocentesi

Objectius• Extreure l’excés de líquid del sac pericàrdic.• Proporcionar mostres per al diagnòstic diferencial d’em-bassament pericàrdic.• Millorar el volum minut.• Prevenir o tractar l’embassament pericàrdic.

Material• Kit de periocardiocentesi.• Bata estèril.• Guants estèrils.

331

• Mascareta.• Casquet.• Talles estèrils.• Alcohol iodat 1 %.• Alcohol 70 %.• Gases estèrils.• Xeringues i agulles.• Anestèsic local sense adrenalina.• Apòsit estèril.• Claus de tres passos.• Aparell d’ECG amb 12 derivades.

Preparació del pacient• Expliqueu al pacient tot el procediment.• Preserveu la seva intimitat.• Col·loqueu-lo en decúbit supí, amb el capçal a 30o.• Prepareu la zona de punció. Renteu-la amb aigua i sabó,eixugar amb gases estèrils.• Desinfecteu la zona amb alcohol iodat a l’1 % i deixeuassecar.• Apliqueu alcohol de 70 % i deixeu assecar.

Preparació del personal• Es tracta d’una tècnica que realitza el metge amb l’ajutde la infermera.• Ambdós s’han de col·locar el casquet i la mascareta.• Realitzeu un rentat de mans higiènic.• El personal mèdic s’ha d’efectuar un rentat de mans qui-rúrgic i vestir-se amb bata i guants estèrils.

Execució• Connecteu l’aparell d’ECG al pacient, amb totes lesseves derivades.• Prepareu el material.• Tingueu monitoritzades contínuament les constantsvitals, FC, TA i FV.

332

• Connecteu les pinçes de cocodril, un dels extrems aniràa qualsevol electrode V i l’altre a l’agulla de punció.• El metge introduirà l’agulla de punció lentament finsobtenir líquid i, mentrestant, la infermera vigilarà i notifi-carà els possibles canvis elèctrics que es produeixen al’ECG.• En cas que sigui necessari el buidament pericàrdic, aju-deu a l’extracció de líquid mitjançant la xeringa i la claude tres passos.• Finalitzada la tècnica amb mesures d’asèpsia, protegi-reu la zona de punció.• Controleu els signes vitals postpunció.• Envieu mostra del líquid recollit a laboratori.• Registreu el procediment a la història del pacient.

Recomanacions• Feu abans de la punció un ECG per observar la deriva-ció on el ST es veu millor.• Cal tenir a punt el carro de RCP.• Vigileu, en cas de deixar un drenatge permanent, l’as-pecte del líquid recollit, així com la quantitat.• Un cop finalitzat tot el procès, feu un ECG per descartarpossibles canvis.• Registreu-ho tot a la gràfica.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: T. Sarget, R. Ventura, L. Damau, A. Candel,Dra. C. Roure (farmacèutica).Novembre 2001

333

1.81 Perm-cath

És un catèter de silicona, radioopac de gran calibreimplantat a la vena jugular o subclàvia mitjançant unapetita intervenció quirúrgica. Disposa de 1 a 3 llums ambparets no colapsables: una, senyalada amb una connexióvermella (convencionalment anomenada «arterial»), quepermet el flux de sortida; l’altra, senyalada amb una con-nexió blava (convencionalment anomenada «venosa»),que permet el flux d’entrada (Fig. 1).

Està indicat per a hemodiàlisi i plasmafèrisi tant agudacom crònica en adults i nens. És ideal per utilitzar-lo coma accés vascular temporal en pacients que esperen la con-solidació d’un accés permanent, en pacients amb insufi-ciència renal i en pacients trasplantats.Permet la infusió precisa de les substàncies que s’admi-nistraran i proporciona comoditat al pacient en la sevavida quotidiana gràcies a la zona on és insertat.

Punt d'insercióa la pell

Clip

Connexióblava

Punt de sutura

Connexióvermella

Figura 1

334

Unes correctes manipulació i vigilància contribuiran a evi-tar les complicacions d’infecció, dificultat en el refluxe i/oobstrucció o acolzament.La durada del catèter Perm-cath pot ser de dos mesos omés, depenent de les necessitats del pacient.La seva extracció es realitzarà mitjançant una petita inter-venció quirúrgica.Respecteu els aspectes de confidencialitat en relació ambl’evolució i tractament del pacient.

ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS EN PERFUSIÓCONTÍNUA

Material• Bata, casquet i mascareta.• Guants estèrils.• Talla estèril.• Apòsit i gases.• Xeringues.• Clau de tres passos.• Prolongador de catèter (opcional).• Povidona iodada.

Preparació del personal• Col·locació de bata, mascareta i casquet.• Rentat quirúrgic de mans.• Col·locació de guants estèrils.

Preparació del pacient• Col·loqueu el pacient en decúbit supí.• Informeu el pacient de la tècnica que aneu a realitzar.• Teniu cura de la seva intimitat.

Execució de la tècnica• Col·loqueu la talla estèril.

335

• Treieu l’apòsit que envolta les dues llums del catèter.• Desinfecteu amb gases embegudes amb povidona ioda-da, els adaptadors luer-look arterial i venós i els taps d’in-jecció.• Si utilitzeu les dues llums, heu d’assegurar-vos que esti-guin pinçades abans de treure els taps.• Comproveu la permeabilitat de les llums aspirant sang iassegureu-vos que no hi entrin bombolles d’aire durant lamaniobra.• En cadascuna de les operacions que realitzeu, anireupinçant i despinçant cadascuna de les llums.• Connecteu l’allargador del catèter que prèviament hauràestat purgat amb solució salina.• Col·loqueu la cinta adhesiva estèril a les connexions pertal d’evitar una desconnexió accidental.

Recomanacions• Cavieu l’apòsit cada 48 hores.• Col·loqueu l’apòsit de protecció de manera que nomodifiqui la posició normal del catèter i que sigui còmo-de per al pacient.

EXTRACCIÓ D’UNA MOSTRA SANGUÍNIA

• Si esteu utilitzant l’allargador del catèter, col·loqueula talla estèril i desinfecteu amb unes gases embegu-des amb povidona iodada el tap de silicona que duuincorporat.• Extreieu a través del tap, amb agulla i xeringa, 8 ml desang per llençar.• Torneu a extreure amb una altra agulla i xeringa la sangnecessària per a l’analítica.• Netegeu un altre cop el tap de silicona amb una gasaembeguda de povidona iodada.• Ompliu els tubs de sang per enviar-los al laboratori.

336

HEPARINITZACIÓ DEL PERM-CATH

ObjectiuMantenir la permeabilitat del catèter en període de no uti-lització.

Material• Bata, mascareta i casquet.• Talla estèril.• Guants estèrils.• Povidona iodada.• Xeringues i agulles.• Gases.• Solució salina isotònica al 0,9 %.• Heparina Na a l’1 % (flascó precintat).• Solució heparinitzant concentració 100 ui/cc = 9 cc. Solu-ció salina isotònica 0,9 % + 1 cc Heparina 1 %.

Preparació del personal• Col·locació de bata, mascareta i casquet.• Rentat de mans antisèptic i col·locació de guants estèrils.• Cal un ajudant.

Preparació del pacient• Col·loqueu el pacient en decúbit supí.• Informeu el pacient de la tècnica que aneu a realitzar.• Teniu cura de la seva intimitat.

Execució• Treieu l’apòsit del catèter.• Desinfecteu amb una gasa embeguda amb povidonaiodada l’entrada dels dos conductes.• Aspireu 5 ml de cada una de les llums i rebutgeu-los(només en cas de comprovació).• Introduïu 10 ml de solució salina en cada un dels con-ductes.

337

• Introduïu 6 cc de solució heparinitzant.• A cada operació pinceu i despinceu cada un dels con-ductes.• En finalitzar, deixeu els conductes pinçats.• Tapeu els conductes amb una gasa estèril a fi d’aïllar-losde l’exterior.• Anoteu el procediment en el curs d’infermeria amb datai hora i si hi ha hagut alguna incidència.• Registreu a la gràfica la realització del procediment i lapropera data d’heparinització i canvi d’apòsit, que es rea-litzarà cada 72 hores.

Pauta d’heparinització• Cada 24 h les primeres 72 h després de la instauració.• Cada 48 h fins a la setmana de la instauració.• Cada 7 dies quan cesi l’activitat.• A l’alta especificar la data de l’última heparinització i ladata de la propera.

RecomanacionsDavant d’una possible obstrucció del catèter es pot inten-tar la desobstrucció amb uroquinasa, prèvia prescripciófacultativa.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Educació sanitàriaExpliqueu al pacient i a la seva família:• No desconnecteu els taps, si hi hagués necessitat desubstituir-los, feu-lo amb les màximes mesures higièni-ques i amb el catèter pinçat.• Us podeu dutxar tenint cura d’assecar i desinfectar lapell que envolta el catèter després de la higiene.

338

• Consulteu en cas de que:– La zona d’inserció del catèter s’inflami.– Tingueu temperatura superior a 37,5º.– Supuri el punt d’inserció del catèter.– Es trenqui el catèter. (Pinceu-lo per sobre la ruptura).– Si noteu que el catèter surt, presioneu amb una gasai fixeu-lo amb esparadrap.

BibliografiaCastro Turrion M.A. Introducción al trasplante de médulaósea. Protocolos de enfermería. Granada 1996.

Revisat per: C. Müller, M. CarrerasNovembre 2001

1.82 Port-a-cath

És un catèter vascular permanent que s’implanta qui-rúrgicament sota la pell, i s’utilitza per a l’administracióde: drogues, components sanguinis, nutrients i altresfluids i medicaments. També es pot utilitzar per a l’ex-tracció de mostres de sang. Disposa d’un reservorimetàl·lic o de material plàstic amb una membrana desilicona comprimida a alta pressió, a través de la qual esrealitza l’accés. Com que es col·loca sota la pell, resultacòmode per al pacient i li permet fer una vida normal,també preserva la perifèria vascular i permet una infu-sió precisa de les drogues a administrar facilitant eltractament ambulatori.S’utilitza en pacients amb deficient accés venós perifèric,per a l’administració d’infusions contínues prolongades,per evitar una flebitis per la venopunció, i per a l’admi-nistració de solucions irritants (Fig. 1).

339

PUNCIÓ DEL PORT-A-CATH

Material• Agulla Gripper.• 2 xeringues de 10 ml.• 2 agulles vials.• Heparina Na 1 % (flascó precintat).• 1 ampolla de solució salina isotònica al 0,9 % de 10 ml.• Guants estèrils.• Una talla estèril amb forat, de paper; o dues talles peti-tes sense forat.• Mascareta.• Casquet.• Apòsit transparent semipermeable 10 3 12.• Solució de povidona iodada.• 1 paquet de gases petites.• 1 clau de 3 vies.• Tira sutura cutània 12 mm (Steri-Strip®).

Preparació del personal• La tècnica la realitza una infermera experta i cal un aju-dant.

PellCatèter

Vena

Agulla port-a-catchper a la infusió

contínua

Sutura

Figura 1

340

• Col·locació del casquet i mascareta.• Rentat de mans antisèptic.• Col·locació dels guants estèrils.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu-lo del que anem a fer.• Col·loqueu-lo en decúbit supí.• Descobriu la zona toràcica.

Execució• Localitzeu el port-a-cath per la palpació (Fig. 2).• Desinfecteu la zona amb gases mullades de povidonaiodada (Fig. 3).

• Col·loqueu les talles estèrils.• Prepareu la dissolució de 9 ml de solució salina isotòni-ca al 0,9 % amb 1 ml d’heparina Na 1 % i purgueu l’equipdel port-a-cath connectat a la clau de 3 vies; deixeu el cir-cuit tancat* (Fig. 4).

* En el cas que hagueu d’administrar una perfusió contínua, només com-provareu la permeabilitat del sistema amb 10 ml de solució salina isotòni-ca al 0,9 % i després connectareu la perfusió.

Figura 2 Figura 3

341

• Punxeu l’agulla Gripper en posició vertical al mig delport-a-cath fins a trobar una resistència.• Obriu el circuit.• Aspireu amb una xeringa de 10 ml fins que veiem refluirla sang.• Tanqueu el circuit.• Connecteu la xeringa amb la dissolució de solució sali-na isotònica al 0,9 % i heparina i injecteu-ne 5 ml obrint elcircuit.*• Tanqueu el circuit i tanqueu la clau.• Treieu la pinça de l’agulla de port-a-cath (es pot guardarper fer-la servir quan retirem l’agulla del port-a-cath).• Fixeu-lo amb tires de sutura cutània (Steri-Strip®) itapeu-lo amb apòsit transparent semipermeable deixantla clau de 3 vies en un lloc visible procurant no pinçar elcircuit (Fig. 5).

Figura 4

Figura 5

342

• Reviseu el punt de punció visualitzan-lo a través del’apòsit transparent.• Registreu la tècnica al full d’observacions d’infermeria.

Administració de medicaments quan no hi ha una perfu-sió contínua• Haureu col·locat prèviament l’agulla Gripper.• Prepareu la medicació a administrar.• Col·loqueu-vos guants rebutjables.• Connecteu l’equip de perfusió a la xeringa de la medica-ció preparada, a la clau de 3 vies.• Obriu la clau i el circuit.• Administreu el medicament.• Un cop finalitzada la medicació, administreu 10 ml desolució salina isotònica al 0,9 % per netejar el reservoridel port-a-cath.• Prepareu una dissolució de 9 ml de solució salina isotò-nica al 0,9 % amb 1 ml d’heparina Na 1 % i administreu-ne 2 ml (Fig. 6).• Tanqueu la clau i el circuit i col·loqueu un tap es-tèril.• Registreu la tècnica per escrit al full d’observacions d’in-fermeria.

EXTRACCIÓ DE MOSTRES DE SANG

Material• Casquet i mascareta.• Guants estèrils.• 1 talla estèril petita.• 1 paquet de gases petites.• Solució de povidona iodada.• 1 tap estèril de la clau de 3 vies.• 2 xeringues de 10 ml.• 1 agulla vial.

343

• Els tubs de laboratori per a les mostres de sang.• Dissolució de 9 ml de solució salina isotònica al 0,9 %amb 1 ml d’heparina Na 1 %.

Execució• Haureu col·locat prèviament l’agulla Gripper amb tècni-ca estèril.• Col·loqueu la talla estèril.• Desinfecteu la clau de 3 vies amb la solució de povido-na iodada.• Connecteu la xeringa, obriu la clau i el circuit.• Extraieu 6 ml de sang, rebutgeu-la tancant la clau.• Connecteu una nova xeringa, obriu la clau, extreieu lasang necessària per a l’analítica.• Tanqueu la clau i empleneu els tubs.• Connecteu la xeringa amb la dissolució d’heparina Na 1 %preparada, obriu la clau i administreu 2 ml d’aquesta dis-solució.• Tanqueu la clau i el circuit.• Col·loqueu un tap estèril a la clau.• Envieu els tubs al laboratori.• Registreu per escrit al full d’observacions d’infer-meria.

Figura 6

344

RETIRADA DE L’AGULLA DEL PORT-A-CATH

Material• Guants estèrils.• Guants rebutjables per a l’ajudant.• Casquet i mascareta.• 1 talla estèril petita.• 1 paquet de gases petites.• Solució de povidona iodada.• 1 xeringa de 10 ml.• 1 agulla vial.• 1 ampolla de solució salina isotònica al 0,9 % del 10 ml.• Heparina Na 1 % (flascó precintat).• 1 apòsit petit estèril.

Execució• L’ajudant retirarà l’apòsit transparent amb uns guantsrebutjables.• Col·loqueu la talla estèril.• Retireu les tires de sutura cutània (Steri-Strip®) quecobreixen el port-a-cath.• Prepareu la dissolució de 9 ml de solució salina isotòni-ca al 0,9 % i 1 ml d’heparina Na 1 %.• Desinfecteu la clau de 3 vies.• Connecteu la xeringa de dissolució a l’equip del port-a-cath i obriu la clau i el circuit.• Administreu 4 ml d’aquesta dissolució.• L’ajudant seguirà injectant la dissolució d’heparina len-tament, mentre que l’altra persona retirarà l’agulla delport-a-cath simultàniament.• Per tal de no fer mal al pacient, es subjecta o fixa ambdos dits el port-a-cath mentre retirem l’agulla. Es pot uti-litzar la pinça de l’agulla del port-a-cath que inicialmenthavíem guardat.• Desinfecteu la zona amb una solució de povidona io-dada.

345

• Tapeu la zona amb un apòsit (tipus Mepore® petit).• Registreu per escrit al full d’observacions d’infermeria.

Recomanacions generals• Es respectaran els aspectes de confidencialitat en re-lació amb el diagnòstic, el tractament i l’evolució delpacient.• Accediu al sistema amb estrictes condicions d’asèpsia.• Varieu en el possible els punts de punció a la pell.• Utilitzeu només agulles especials per a aquest sistema.• Introduïu sempre perpendicularment l’agulla per acce-dir al sistema.• No l’utilitzeu com a via d’accés per a l’administració decontrast iodat en bomba d’infusió “Angiomat 6000” en elServei de Radiologia, degut a que el sistema Port-a-cathno suporta presions superiors a 40 PCI.• És necessari que al pacient vagi a heparinitzar-se el port-a-cath un cop cada quatre setmanes sempre que nos’està utilitzant el sistema.• Durant tractaments prolongats, haureu de canviar l’agu-lla al menys un cop per setmana.

Recomanacions davant de possibles problemesEn aspirar no reflueix sangHi ha diverses maneres d’aconseguir que ens reflueixi lasang: podem fer aixecar el braç del costat on porta elport-a-cath, també podem col·locar al pacient en decúbitlateral i, en últim cas, col·locarlo en posició de trende-lemburg en 15o d’inclinació.Si fent tot això no aconseguim que reflueixi la sang, avi-sarem el cirurgià que va col·locar el port-a-cath.

Edema a la zona d’injecció

Pot ser degut al fet que l’agulla estigui fora de lloc, llavorsretirarem l’agulla i repetirem la punció; o a un mal fun-cionament del sistema. Es comprovarà per mitjà d’unaplaca de tòrax, injectant contrast pel reservori.

346

InfeccióPot aparèixer si la manipulació del sistema no és correc-ta. Hem de tenir en compte que malgrat que hi ha la pellque fa de barrera de protecció, és necessari observarestrictes mesures d’asèpsia quan es realitza la punció oes canvien els apòsits. Hem de realitzar una inspecciórutinària de l’àrea a la recerca d’eritema, hipersensibilitat,calor, secreció o d’altres signes d’infecció. També sospita-rem de l’existència de contaminació si el pacient presen-ta febre, malestar o d’altres símptomes d’infecció.

Obstrucció del catèterDavant la impossibilitat d’administrar medicació pel port-a-cath per obstrucció, avisarem el cirurgià.Els factors que poden causar l’obstrucció són diversos:tubs acolzats, clamp tancat, coàgul de sang, agulla forade lloc, petits cristalls d’antibiòtic que queden al reservo-ri després d’haver administrat aquest medicament.

Integritat de la pellLa irritació local de la pell sobre la zona d’injecció pot evi-tar-se si utilitzem l’agulla del tipus i tamany apropiats ilimitem el nombre de puncions.L’observació minuciosa de la zona d’implantació ens reve-larà la presència d’irritacions per fregament de la roba. Enaquest cas advertirem els pacients que no utilitzin tipus deroba que produeixin fricció sobre el lloc de la punció.També es pot irritar aquesta zona de la pell degut al tipusd’apòsit adhesiu utilitzat, ja que el pacient pot ésser al·lèr-gic a ell, en aquest cas, doncs, canviarem l’apòsit i col-locarem un de tipus antial·lèrgic.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: M.ª T. Blanch, O. SantamaríaNovembre 2001

347

1.83 Postoperatori immediat.Pla de cures de la UH

ObjectiuAvaluar l’evolució del pacient en el postoperatori imme-diat en la unitat de hospitalització.

Execució• Sempre que el malalt arribi de quiròfan o d’una provaamb anestèsia o sedació, acompanyeu-lo a l’habitació.• Acomodeu-lo i verifiqueu la permeabilitat de sondes,vies i drenatges.• Comproveu la identificació amb el nom del braçalet.• Procureu un ambient tranquil, una temperatura templa-da i una baixa intensitat de llum. Deixeu-li el timbre detrucada a la infermera a l’abast i les baranes elevades siés un pacient de risc. Col·loqueu el cartell d’avís d’esperaa fora la porta si convé o bé si el pacient demana mante-nir la intimitat.• Informeu la família dels controls que anireu seguint, res-poneu a les preguntes que us facin i aclariu-los els dubtesque tinguin.• Reviseu els documents de la història clínica en relacióamb el test d’Aldrete, gràfica d’anestèsia, preparació qui-rúrgica (de quiròfan a UH), control per a exploracions,missatges a planta i pla de medicació. Anoteu en el pla decures d’infermeria les activitats a realitzar d’acord amb lainformació d’aquests documents i registreu també en elcurs d’infermeria les ordres verbals del metge responsa-ble o del seu equip, de l’anestesiòleg o bé de la inferme-ra de reanimació postquirúrgica o d’exploracions.• Les activitats planificar estaran relacionades amb la:

– Respiració.– Circulació.– Consciència.– Integritat de la pell.

348

– Eliminació urinària.– Drenatges, sondes i catèters.– Dolor.– Seguretat.

• Establiu la freqüència dels controls en tres fases:– Arribada a la UH.– Als 60 minuts.– A les 4 hores.

• Depenent de l’avaluació, aquesta freqüència pot sermodificada si cal una vigilància més continuada.• Establiu l’avaluació en relació amb el tipus d’anestèsia:

– General (G) o sedació (S).– Epidural o locoregional (•).

• Anoteu totes les avaluacions dels controls en el cursd’infermeria.

ESQUEMA DEL PLA DE VIGILÀNCIA POSTOPERATORIA

Objectius Activitats Freqüència0 h 1 h 4 h

Assegurar la permeabilitat de Control de la possible obstrucció G-Svia aèria. de la via aèria.

Control de la coloració de les G-Sungles i dels llavis.

Mantenir la hemodinàmia Presa de signes vitals (Tª, P, TA, FR, • • •estable SO2 i controls neurovasculars

Aconseguir un nivell òptim Parla i contesta a preguntes G-Sde consciència senzilles

Detectar signes d’hemorràgia Vigilar els punts susceptibles de • • •sagnat com la ferida, els drenatges o la via

Aconseguir una bona diüresi Valorar la retenció o incontinencia • • •urinària i realitzar un sondatgeevacuador si cal

Aconseguir una via endovenosa Controlar el ritme de la perfusió i • • •permeable vigilar que no hi hagi extravasació

Mantenir les sondes i drenatges Garantir la seguretat dels receptacles • • •permeables i catèters i el control del dèbit

Assegurar un correcte control Registrar les mesures de l’EVA • .......................del dolor segons protocol i administrar

analgèsia segons pauta

Assegurar un entorn tranquil Mantenir un ambient temperat • • •i càlid i silenciós

Evitar les caigudes Deixar el llit baix i les baranes • • •alçades

Aconseguir que pugui avisar Deixar el timbre a l’abast • • •

349

• Anoteu els resultats de les mesures de les constants idels drenatges a la gràfica.• Aviseu el metge de guàrdia especialista o bé el metgeresponsable del malalt si hi ha alguna complicació.


Autors: C. Andreu, G. RosellJuliol 2001

1.84 Presa de constants

ObjectiuMesurar i avaluar els signes vitals del pacient.

PRESIÓ ARTERIAL

Material• Estetoscopi.• Esfingomanòmetre.


Preparació del pacient• Informeu-lo de la maniobra a realitzar.• Col·loqueu-lo en posició còmoda.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Localitzeu el pols a l’artèria humeral.• Col·loqueu el maneguí o braçal en el braç del malalt,deixant lliure el plec que formen el braç i l’avantbraç i fentcoincidir les gomes damunt de l’artèria.

350

• Col·loqueu l’estetoscopi recolzant-ne el diafragma en elpunt on s’escolta el pols arterial.• Insufleu l’aire per tal de fer pujar el mercuri de la colum-na del esfingomanòmetre fins a 200 mmHg. Tanqueu lavàlvula. Si es fa amb un esfingomanòmetre portàtil, finsque l’agulla arribi a 200 mmHg.• Obriu la vàlvula per fer que vagi baixant el mercuri de lacolumna. Quan se senten els primers batecs, l’esfingo-manòmetre indica la pressió sistòlica i quan deixen desentir-se indica la diastòlica.• Anoteu els valors al full d’infermeria i després en colorverd a la gràfica corresponent amb el símbol que s’indi-ca a la gràfica (v, ^) i traçat continuat unint les pressionssistòliques entre sí i les diastòliques entre sí.

Recomanacions• En acabar, netegeu l’estetoscopi, endreçeu-lo i renteu-vos les mans.• En cas que no hagueu escoltat els batecs indicatius desístole i diàstole, espereu 3 minuts per tornar a prendre-la o bé canvieu de braç.• Repetiu la mesura de la pressió arterial al cap de mitjahora en el cas que els valors no estiguin dins dels nor-mals (120/150-90/100 mmHg) o molt diferenciats respectea l’anterior mesura.• Aviseu el metge en cas que persisteixi una alteració con-siderada anormal.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb i l’evolució i el tractament del pacient.

FREQÜÈNCIA CARDÍACA PERIFÈRICA (RADIAL)

Material• Rellotge amb agulla per als segons.

351



Execució• Localitzeu el pols arterial en la part externa del canell(artèria radial).• Col·loqueu els vostres dits índex i mig sobre l’artèriaradial.• Comproveu durant uns moments els batecs abans decomençar a contar-los.• Conteu el nombre de batecs durant 15 segons i multipli-que-ho per 4. Observeu les seves característiques.• Anoteu els valors al full d’infermeria i després a la gràficacorresponent en color vermell amb el símbol de punt i traçatpuntejat (•..........•) i també les característiques del pols.

Recomanacions• En acabar, renteu-vos les mans.• Repetiu la mesura de la freqüència cardíaca en el casque els valors no estiguin dins dels normals (60/80 pulsa-cions per minut) o molt diferenciats respecte a l’anteriormesura.• Aviseu el metge en cas que persisteixi una alteració con-siderada anormal.• Si observeu característiques de ritme diferents a l’habi-tual, compteu el nombre de batecs durant un minut sen-cer i anoteu-ho.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del malalt.

352

FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA

Material• Rellotge amb agulla per als segons.



Execució• Deixeu el tòrax al descobert.• Observeu les inspiracions toràciques que efectua elpacient uns minuts abans de començar a comptar-les.• Recolzeu la mà damunt la panxa del pacient i observeucom puja i baixa.• Compteu el nombre d’inspiracions durant un minut iobserveu-ne les característiques.• Anoteu-les al full d’infermeria i després a la gràficacorresponent en color negre amb símbol d’aspa ambtraçat puntejat (3.........3).

Recomanacions• Renteu-vos les mans en acabar la tècnica.• Repetiu la mesura de la freqüència respiratòria en el casque els valors no estiguin dins dels normals (14/22 respi-racions per minut) o molt diferenciats respecte a l’ante-rior mesura.• Aviseu el metge en cas que persisteixi una alteració con-siderada anormal.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

353

TEMPERATURA AXIL·LAR

Material• Termòmetre axil·lar.


Preparació del malalt• Informeu-lo de la maniobra a realitzar.• Col·loqueu-lo en posició còmoda.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Assegureu-vos de fer baixar el mercuri del termòmetrefins que estigui per sota de 35,5 oC.• Col·loqueu el termòmetre a l’aixella del pacient deforma que l’extrem on hi ha el mercuri estigui en contac-te amb la pell.• Deixeu passar uns tres minuts.• Retireu el termòmetre i observeu l’increment de tempe-ratura.• Anoteu la temperatura al full d’infermeria i després a lagràfica corresponent en color blau amb símbol de rodonai traçat discontinu (j...........j).

Recomanacions• En acabar deixeu el termòmetre dins la seva funda i enel suport del plafó dels llums.• Renteu-vos les mans en acabar la tècnica.• En el cas que no hagi pujat la temperatura, repetiu lamaniobra a l’altre braç i deixeu-hi el termòmetre méstemps. Si es necesari, cambieu de termòmetre.• Repetiu la mesura de la temperatura en el cas que elsvalors no estiguin dins dels normals (35,5 oC/37,5 oC) omolt diferenciats respecte a l’anterior mesura.

354

• Aviseu el metge en cas que persisteixi una alteració con-siderada anormal.• La mateixa tècnica pot fer-se en la zona engonal en casd’embenatge en extremitats superiors, ferides o viesendovenoses.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.85 Presa de freqüència cardíaca per auscultació

ObjectiuMesurar la freqüència cardíaca central.

Material• Rellotge amb agulla pels segons.• Estetoscopi.• Gràfica o imprès.• Rotulador blau o llapis bicolor.

Preparació del personal• Rentat de mans.

Preparació del malalt• Informar-lo del procediment. Les explicacions han de serclares per a disminuir l’ansietat i afavorir la col·laboració.• Col·locar-lo de forma còmoda.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Col·loqueu l’estetoscopi i recolzeu el diafragma del ma-teix entre el tercer i el quart espais intercostals esquerres.

355

• Ausculteu durant uns moments els batecs abans decomençar a contar-los.• Conteu el nombre de batecs durant un minut i observeu lesseves característiques. Anoteu-les a la gràfica corresponent.

Recomanacions• En acabar, netejar l’estetoscopi i rentar-se les mans.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: R. SantamariaNovembre 2001

1.86 Privacitat

ObjectiuPreservar la intimitat del pacient i de la seva família du-rant l’estada hospitalària.

Material• Avís d’espera per a lactància (cod. 93.14784).• Avís d’espera per a cures (cod. 93.14783).• Avís de restricció de visites.

Preparació del pacient• Informeu el pacient o la seva família que poden utilitzarel cartell del pom de la porta si volen tenir més tran-quil·litat i intimitat de cara a les visites, o bé de que, deforma temporal o permanent, s’avisa a l’exterior que noentrin a l’habitació sense haver parlat amb la infermera.

ExecucióMesures generals

– Durant l’estada hospitalària d’un malalt, la porta hade romandre tancada.

356

–Truqueu a la porta abans d’entrar a l’habitació per tald’avisar.

Lactància– El cartell per a la lactància està penjat a darrera laporta des que es deixa preparada l’habitació per a unnou ingrés.– Utilitzeu l’avís i poseu-lo a la banda de l’entrada del’habitació després d’haver-ho proposat a la mare ique ho consenteixi.– Fomenteu-ne la utilització per a quan la mare vulguidescansar.– Recordeu que el retirin o de retirar-lo en acabar-sel’estona d’espera de visites.

Cures– El cartell per avisar de que s’està procedint a unacura, una exploració mèdica, o bé una entrevista, estàen dotació a totes les UH.– El podeu trobar darrera la porta, al carro de cures, obé al control d’infermeria.– Cal promoure la seva utilització en les situacionsabans esmentades, ja que evita interrupcions sobta-des i inesperades en una habitació.– En acabar l’exploració, cura, etc... recordeu-vos deretirar-lo.

Visites restringides– La placa de «visites restringides» «Consulteu lainfermera» s’utilitza per a avís d’aïllaments o bé per asituacions clíniques o personals crítiques.– Totes les unitats i serveis d’hospitalització disposende les plaques adhesives d’avís i s’utilitzen segonsacord interdisciplinari.– Informeu el pacient o la familia del motiu pel quals’aconsella la utilització de l’avís.

357

– Enganxeu amb pasta adhesiva reutilitzable (Blu-Tac)la placa en el centre de la porta d’entrada a l’habitació.– Informeu les visites que us consultin de les mesuresa tener en compte (estona de la visita, rentat de mans,mascareta, voluntat del malalt, situació d’agonia, etc...).– Retireu el cartell en cas que canviïn els criteris pelsquals es va col·locar.

Recomanacions• Llenceu els avisos de lactància i de cures a l’alta.• Recupereu la placa de visites restringides, netejeu-la iguardeu-la a la unitat.• Anoteu al curs d’infermeria l’us, el motiu i la freqüènciade l’avís.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autor: R. CotAgost 1999Revisat: Novembre 2001

1.87 Pulsioximetria

ObjectiuMesurar la saturació d’oxigen en sang arterial amb un sis-tema no invasiu.

Material• Pulsioxímetre.• Gases.• Aigua i sabó.• Dissolvent d’esmalt.


358

Preparació del pacient• Informeu el pacient.• Preserveu la seva intimitat.• Retireu l’esmalt d’ungles, si n’hi ha.• Renteu amb aigua i sabó la zona destinada al sensor.

Educació sanitària• Les explicacions han de ser clares i concises, per dismi-nuir l’angoixe i afavorir la col·laboració:

– Què és la presa de la pulsioximetria i la seva finalitat.– El procediment no és dolorós.– Pot ser de forma puntual o continuada.– Ha d’avisar sempre que el sensor li molesti o bésonin les alarmes.

Execució• Comproveu que la funció vascular perifèrica del pacientsigui estable, que tingui un bon pols i que la temperaturadistal sigui més o menys com la proximal.• Col·loqueu el sensor del pulsioxímetre en un dit, excep-te el dit gros i el xic.• Si fos necessari, fixeu el sensor amb cinta adhesiva,sense apretar-ho.• Poseu en funcionament l’aparell i feu la lectura corres-ponent.• Ajusteu els límits de les alarmes segons indiqui elmetge.

Recomanacions• Per no interferir en la lectura dels resultats, haureu detenir en compte:

– Pigmentació cutània (p.e. presència d’icterícia).– Gruix excessiu de la pell (descarteu el dit gros).– Mala perfusió o fredor.– Llums fluorescents aprop de la presa. En cas que lallum sigui excessiva, cobriu el sensor.

359

– No preneu la tensió arterial a la mateixa extremi-tat.

• Es podria considerar com a valor acceptable una satura-ció per sobre del 90 %, sempre tenint en compte el tipusde malalt, l’edat i la patologia associada.• Pel que fa a la integritat de la pell, també haureu de teniren compte:

– Vigileu la zona d’aplicació del sensor per evitar unaúlcera per pressió.– Controleu la fragilitat de la pell en ancians.

• Registreu si la mesura es amb oxigen (O2) més aireambiental, la concentració (FiO2) i si porta ulleres nasals,mascareta o CPAP.• Registreu el procediment, la tolerància i l’evolució en elcurs d’infermeria.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Bibliografia• Albrecht B. Pulsioxímetros. Controle al paciente paraevitar lesiones graves.

– Nursing. (Ed. esp.) 1999; 17(2):39.– Nursing. Mayo 2000; pág. 47.– Enfermería Científica, 1999; Núm. 210-211.

Autors: M.ª P. Lloveras, M. Tey, Dra. M. MontanéFebrer 2000

1.88 Punció arterial

EXTRACCIÓ DE SANG ARTERIAL PER A GASOMETRIA

Material• Safata.• Xeringues per a gasometria.

360

• Agulla I.M. (per artèria femoral profunda).• Povidona iodada.• Gases estèrils.• Xeringa i agulla d’insulina (si cal).• Solució anestèsica sense adrenalina (si cal).• Guants.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Col·lecció de guants.

Preparació del pacient• Informeu-lo del procés a realitzar.• Col·loqueu-lo en decúbit supí, amb el braç o cama este-sos, o en rotació externa.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Palpeu i localitzeu l’artèria a puncionar.• Prepareu la xeringa d’insulina amb anestèsia local (si esconsidera necessari infiltrar anestèsic a la zona de punció).• Desinfecteu la pell amb povidona iodada, deixant-la encontacte durant 30’’.• Infiltreu amb anestèsia local la zona de punció.• Localitzeu el pols arterial (radial, humeral, femoral, etc.)i fixeu l’artèria entre els dos dits.• Puncioneu l’artèria formant un angle aproximat de 45o

en extremitat superior, o 90o en la femoral.• Deixeu que la sang pugi espontàniament, tot evitantl’entrada d’aire.• Un cop obtinguda la mostra, retireu l’agulla, expulseu-ne l’aire si n’hi ha, protegiu-la amb el dau de goma icol·loqueu el tap a la xeringa.• Comprimiu la zona de punció durant 10 minuts.• Identifiqueu la mostra i envieu-la immediatament allaboratori degudament protegida.

361

Recomanacions• Comprimiu durant més de 10 minuts (fins i tot 20 mi-nuts) l’artèria puncionada si es tracta de pacients sotme-sos a tractaments anticoagulants.• La mostra s’ha d’enviar immediatament al laboratori, alque s’ha d’advertir telefònicament perquè es processisense demora.• Si el procés no es pot agilitzar, cal posar la xeringa encontacte amb gel.• Valoreu les necessitats d’anestèsia local en cada pa-cient.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: M. P. Lloveras, A. Peregrin, M. Piñol, M. Alco-lea, M. AranaNovembre 2001

1.89 Punció articular

ObjectiuPuncionar l’articulació (pot ser: genoll, turmell, espatlla,colze, canell, dits i maluc) per a evacuació terapèutica d’exu-dats o bé per a injecció o infiltració de medicaments.

Material• Esponja sabonosa.• Aigua tèbia.• Batea estèril.• Mascareta.• Guants d’un sol ús.• Guants estèrils per qui realitza la punció.• Gases estèrils.• Alcohol iodat 1 %.• Alcohol 70 %.

362

• Agulles IM.• Xeringues de 20 ml.• Xeringa amb agulla d’insulina.• Anestèsic local.• Tubs estèrils (microbiologia).• Tub verd (bioquímica).• Tub marró (bioquímica).• Tub per a anatomia patològica amb alcohol de 50 %, lameitat del tub.• Talles estèrils.• Tipus d’embenatge segons la zona puncionada (calça,botina, immobilitzador, compressiu, fèrula de guix).

Preparació del personal• El personal d’infermeria actua com a ajudant del metgeque realitza la tècnica.• Rentat de mans higiènic.

Preparació del pacient• Informeu-lo del procés a realitzar.• Procureu un ambient tranquil i una postura còmoda ipreserveu la seva intimitat.• Col·loqueu-lo en decúbit supí en els següents casos:genoll, turmell, colze, canell, dits i maluc.• Col·loqueu-lo en cúbit lateral o assegut quan la puncióes realitzi a l’espatlla.

Execució• Renteu la zona amb aigua i sabó, eixugant-la posterior-ment amb gases estèrils.• Desinfecteu la zona amb alcohol iodat a l’1 % i deixeuassecar.• Apliqueu alcohol de 70 % i deixeu assecar.• Prepareu la xeringa d’insulina amb anestèsia local.• El metge realitza la punció en condicions estèrils (mas-careta, rentat de mans, camp estèril).

363

• Ompliu els tubs amb el líquid obtingut i segons les ana-lítiques que vulgui sol·licitar el metge.• Col·loqueu un apòsit estèril a la zona puncionada.• Col·loqueu un embenatge compressiu per immobilitzarl’articulació:

– En la punció de genoll col·loqueu una calça compresiva.– En la punció del turmell col·loqueu una botina com-

pressiva.– En la punció de l’espatlla col·loqueu un immobilitzador

d’espatlla.– En la punció del colze col·loqueu un embenatge com-

pressiu de braç.– En la punció del canell col·loqueu un embenatge com-

pressiu d’avantbraç.– En la punció de les articulacions dels dits col·loqueu

una fèrula de guix.– En la punció del maluc el pacient ha de restar en repòs

al llit.• Identifiqueu correctament els tubs per tal d’enviar-los allaboratori degudament protegits i amb les peticions cor-responents ben complimentades.• Registreu la tècnica, les cures i les observacions a ladocumentació d’infermeria.

RecomanacionsRespecteu els aspectes de confidencialitat en relació ambl’evolució i el tractament del pacient.

Autors: M. Capellà, Dra. C. Roure (farmacèutica)Revisat per: D. Perelló.Novembre 2001

364

1.90 Punció lumbar

Punció a nivell lumbar per a l’extracció del L.C.R.

Material• Sabó líquid.• Aigua tèbia.• Batea.• Guants estèrils.• Mascareta.• Guants d’un sol ús.• Gases estèrils.• Esparadrap hipo-al·lergènic.• Alcohol iodat 1 %.• Alcohol 70 %.• Tròcars d’un sol ús.• Xeringues i agulles P.L. d’un sol ús.• Anestèsia local sense adrenalina.• Tubs estèrils (microbiologia).• Tubs amb heparina (bioquímica).• Tubs amb alcohol 50 % (citologia).• Talles estèrils.

Preparació del personal• El personal d’infermeria actua com a ajudant del metgeque realitza la tècnica.• Rentat de mans higiènic i mascareta (ajudant).

Preparació del pacient• Informeu el pacient.• Preserveu la seva intimitat.• Col·loqueu-lo en decúbit lateral i/o posició fetal a l’ex-trem del matalàs, o com indiqui el metge.

Execució• Renteu la zona amb aigua i sabó, eixugant-la posterior-ment amb gases estèrils.

365

• Desinfecteu la zona amb alcohol iodat a l’1 % i deixeuassecar.• Apliqueu alcohol de 70 % i deixeu assecar.• Subjecteu al pacient en el moment de la punció.• Col·loqueu un apòsit estèril a la zona puncionada.• Identifiqueu correctament els tubs per tal d’enviar-los allaboratori degudament protegits.

Recomanacions• Faciliteu el repòs al llit durant unes hores després de lapunció, sense coixí, si pot ser, pla.• Eviteu la contaminació dels tubs.• Curseu personalment els tubs al laboratori immediata-ment.• Apliqueu un apòsit estèril al punt de la punció.• Vigileu canvis de l’estat de consciència i/o presència designes neurològics.• Registreu en gràfica: quantitat i característiques del lí-quid obtingut.• Control de constants vitals post-procediment.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: M. Capellà, Dra. C. Roure (farmacèutica)Gener 1999Revisat per: D. Perelló. Novembre 2001

1.91 Rasurat

PER PREPARACIÓ PREOPERATÒRIA I PROVESCOMPLEMENTÀRIES

Objectiu preparació pellDeixar la zona quirúrgica el més lliure de microorganis-mes i aconseguir fer la incisió a través de la pell minimit-zant el perill d’infecció.

366

Objectiu rasuratEvitar que el pel sigui arrossegat pel bisturí o catèter cap ala incisió i afavorir la col·locació del apòsit quirúrgic.

Material• Guants d’un sol ús.• Gases estèrils.• Esponja sabonosa.• Xopador d’un sol ús.• Esparadrap antial·lèrgic.• Maquineta d’afaitar d’un sol ús.• Màquina elèctrica (opcional).• Camisa de l’hospital.• Calcetes o slip d’un sol ús.• Roba neta per al llit.• Tenalles d’ungles (opcional).• Acetona (opcional).• Köcher (opcional).• Talla estèril (opcional).• Alcohol iodat al 1 % (opcional).


Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu al pacient que es procedirà a preparar-lo per aser operat o realitzar prova específica.• Observeu el estat de la pell per detectar anomalies persi cal avisar al cirurgià.• Feu que es tregui les joies, rellotge, ulleres, pròtesis, laroba, el maquillatge i l’esmalt de les ungles.• Retallar ungles.• Feu que es dutxi si fa més de 8 hores que no ha fet.• Feu que es renti el cabell si cal.

367

• Col·loqueu en una postura còmoda el pacient en funcióde la zona a rasurar sobre el llit.• Identifiqueu el pacient amb el braçalet.• Feu que es posi la camisa de l’hospital.

Execució• Comproveu el nom del pacient, procediment quirúrgic ila zona que s’ha sol·licitat que es rasuri.• Traieu-li la camisa o arremangueu-la, segons la zona arasurar.• Col·loqueu l’empapador per protegir el llençol, a sota de lazona a rasurar, segons les indicacions dels gràfics adjunts.• Ensaboneu la zona amb l’esponja humida.• Rasureu sempre en el sentit del pèl.• Netegeu bé la zona, vigilant que no quedin pèls adherits.Repasseu la zona rasurada aplicant una tira de esparadrapample per tal de recollir les restes de pèl que puguin quedar.En alguns casos convé una nova dutxa d’arrossegament.• Per indicació mèdica, sobretot en cirurgia ortopèdica i trau-matològica, pinteu amb alcohol iodat al 1 % i entalleu desprésla zona. Cal tenir en compte sempre les al·lèrgies, o les reac-cions adverses conegudes abans d’aplicar la solució tòpica.• Col·loqueu-li calcetes o slips i torneu a posar la camisaal pacient.• Recolliu el material utilitzat.• Informeu al pacient que vindran a buscar-lo amb lli-tera o cadira de rodes.• Registreu la realització de la tècnica.

Recomanacions• Comproveu prèviament la necessitat del rasurat, si ésque la quantitat de pèl és nul·la.• S’aconsella que la dutxa o el bany, si està enllitat, i elrasurat es realitzin tan aprop de l’hora de la intervenciócom sigui possible (2 hores), per tal d’evitar la colonitza-ció de les erosions que produeix el rasurat.

368

• En procediments quirúrgics del cap o coll s’aconsellarentar també el cap.• En cas de produirse erosions de la pell, aviseu al cirur-già o a l’infermera responsable del quiròfan.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

TIPUS DE CIRURGIA

Cirurgia de cap i de coll Cirurgia de columnaCrani CervicalNas DorsalOrella LumbarColl Lumbosacra

Cirurgia de tòrax Extremitat superiorAnterior (esòfag) Espatlla i braçPosterolateral (pulmó) Avantbraç i colzeToracoabdominal Mà(estómac, fetge,

MamaCor

Cirurgia abdominal Extremitat inferiorAbdomen MalucAbdomen inferior CuixaRonyó GenollMatriu CamaAnorectal Peu

CAP I COLL (Fig. 1)Crani: Només si hi ha ordremèdica que especifiqui lazona concreta a preparar.Nas: Afaitar bigoti si hi haindicació mèdica.Orella: Afaitar 2 cm. Al vol-tant de l’orella per indicaciómèdica.

Figura 1

369

Coll: Afaitar des de ma-xil·lar inferior fins a líniaaxil·lar (Fig. 2).

TÒRAXToràcica anterior: prepararcara anterior del tòrax. Esò-fag (Fig. 3).

Toràcida posterolateral:preparar hemitòrax dret oesquerre anterior i poste-rior, inclòs rebava costal.Pulmó (Fig. 4).

Figura 2

Figura 3

Figura 4

370

Toracoabdominal: prepararparet anterior tòrax i abdo-men. Afaitar des de la líniamamil·lar fins el pubis.Estómac. Fetge (Fig. 5).

Mama: Afaitar des de líniaclavicular fins a rebava cos-tal del costat afectat. Prepa-rar també l’aixella (Fig. 6).

Cor: By-pass: afaitar tòraxcomplert, pubis i les duesEEII (Fig. 7).

Figura 5

Figura 6

Figura 7

371

ABDOMENAfaitar des de la línia ma-mil·lar fins a la par superiorde les cuixes, inclòs pubis.En algunes intervencions isempre per ordre mèdicapot ser que faci falta rasu-rar la zona perineal (Figs. 8i 9).

Afaitar des de el melic finsa la part superior de les cui-xes inclosa l’àrea púbica.En pantaló (Fig. 10).

Hemiabdomen anterior iposterior des de línia ma-mil·lar fins a cresta ilíaca.Ronyó (Fig. 11).

Figures 8-9

Figura 10

Figura 11

372

Anorectal: afaitar regióperineal de pubis a coxis(Fig. 12).

COLUMNACervical: afaitar de ma-xil·lar inferior a línia clavi-cular. Si és precisa injert decresta ilíaca, ho especifi-carà el metge (Fig. 13).

Dorsal: paret posterior deltòrax (Fig. 14).

Lumbar: paret posteriortoracoabdominal de líniaaxil·lar a inici surco inter-glúteo (Fig. 15)

Figuras 12

Figura 13

Figura 14

Figura 15

373

Lumbosacra: paret poste-rior abdomen i glutis desde línia espinosa fins a peri-né (Fig. 16).

EXTREMITATS SUPERIORSEspatlla i braç, aixella,espatlla i quadrant hemi-tòrax anterior i posterior(Fig. 17).

Avantbraç: afaitar mà,avantbraç, colze i mig braç(Fig. 18).

Figura 16

Figura 17

Figura 18

374

Mà: afaitar mà i avantbraç(Fig. 19).

EXTREMITAT INFERIORMaluc: afaitar des de crestailíaca fins genoll anterior iposterior, incloent la zonaengonal de l’extremitatcorresponent (Fig. 20).

Cuixa: afaitar engonal,cuixa i genoll anterior i pos-terior (Fig. 21).

Figura 19

Figura 20

Figura 21

375

Genoll: afaitar de mitjacuixa fins a mitja cama.Anterior i posterior (Fig.22).

Cama: afaitar genoll, cama(anterior i posterior) i peu(Fig. 23).

Peu: afaitar el peu i fins amitja cama (Fig. 24).

Revisat per: T. Poca, T. Ro-dríguez, Dr. J. TorralbaNovembre 2001

Figura 22

Figura 23

Figura 24

376

1.92 Reanimació cardiopulmonaren l’adultSuport vital bàsic i avançat

IntroduccióLa reanimació cardiopulmonar (RCP) es composa d’unconjunt de tècniques encaminades a revertir una situaciód’interrupció sobtada, inesperada i potencialment rever-sible de la respiració i de la circulació. D’acord amb lacadena de la supervivència, la RCP consta de dues eta-pes: suport vital bàsic (SVB) i suport vital avançat (SVA).El SVB es realitza sense cap tipus de material o bé ambsimples instruments pel maneig de la via aèria (SVB ins-trumentalitzat).El SVA és el tractament definitiu de l’«aturada cardiores-piratòria» (ACR) i requereix utillatge específic i personalentrenat en tècniques específiques.

Objectiu:• Restablir un fluix cerebral efectiu mantenint l’activitatcardíaca i respiratòria.• Aconseguir l’actuació més ràpida i eficaç possible delpersonal assistencial. En el cas d’aturada cardiorespiratò-ria, és imprescindible la rapidesa, ja que l’anòxia cerebralmés enllà de 4 minuts deixaria seqüeles greus i irreversi-bles. De l’eficàcia de l’equip de reanimació en depèn latotal recuperació del pacient sense deixar seqüeles.

Material• Per a la reanimació respiratòria:

– Bossa autoinflable d’accionament manual (ambú)amb reservori i mascareta facial.

– Allargament d’oxigen.– Cànula de Guedel (varis números).– Sondes d’aspiració yankauer.– Connexió doble Sims.

377

– Sondes d’aspiració endotraqueal.– Laringoscopi (joc de pales).– Tubs endotraqueals (varis números).– Guia tub endotraqueal.– Bena elàstica adhesiva.– Mascareta O2 adult.– Mascareta O2 traqueotomia.– Lubricant silicona aerosol (Silkospray).– Bena de gasa de 5 × 5 cm (per fixació dels tubs).– Equip criotiroidotomia d’adult.– Talla estèril.– Esparadrap hipoalergent 2,5 cm × 10 cm.– Xeringues de 10 i 50 ml.– Pinça de Magill.– Gases petites.– Guants d’un sol ús estèrils.– Ulleres protectores.– Mascaretes d’un sol ús.– Llanterna.– Piles llanterna.– Piles i bombetes per a laringoscopi (de recanvi).– Manoreductor d’oxigen.– Aspiració central o elèctrica.

• Per a la reanimació cardíaca:– Taula de massatge.– Monitor - desfibril·lador.– Electrodes.– Paper de registre d’electrocardiograma.– Pasta conductora.

MedicacióAdenosina amp 6 mg/2 mlAdrenalina amp 1 mg/1 ml.Amiodarona amp 150 mg/3 ml.Atropina sulfat amp 1 mg/1 ml.Calci clorur amp 10% 13,6 meq.

378

Diazepan amp 10 mg/2 ml.Glucosa amp 33% 10 ml.Isoprenalina amp 0,2 mg/1ml.Lidocaïna amp 2% 200 mg/10 ml.Magnesi sulfat amp 1500 mg/10 ml.Mepivacaïna amp 2% 2 ml.Naloxona amp 0,4 mg/1 ml.Procaïnamida amp 1 g/10 ml.Propofol amp 200 mg/20 ml.Sodi clorur 0,9% amp 10 ml.Verapamil amp 5 mg/2 ml.Povidona iodada 10 %.

• FluidoterapiaBicarbonat sòdic 1 M 250 ml.Glucosa 5% bossa 500 ml.Hidroxietilalmidó 200 6 % bossa 500 ml.Sodi clorur 0,9% bossa 500 ml.Sodi clorur 0,9% bossa 50 ml

Material– Smarch.– Xeringues de 2, 5, 10 i 20 ml.– Tira sutura.– Agulles de varis números.– Catèters venosos perifèrics.– Catèters venosos centrals.– Contenidor agulles utilitzades.– Equips de perfusió.– Gases.– Esparadraps.– Equip de gasometria.– Claus de tres vies.– Guants quirúrgics de varis números.– Tubs de laboratori.– Seda trenada 0 amb agulla.– Sonda gàstrica de doble llum.

379

Personal• El número aconsellable de persones per a constituir unequip de RCP és de 3 a 5 persones, entre metges i perso-nal d’infermeria.• L’equip de reanimació està integrat per:

– Infermeres i auxiliars d’infermeria.– Supervisora de guàrdia.– Anestesiòleg de guàrdia.– Internista de guàrdia.– Intensivista de guàrdia.– Cardiòleg de guàrdia.

• El metge més expert exerceix com a director de l’equip.Les tècniques de SVB i la desfibril·lació són competènciade tots. La resta d’actuacions en SVA ha de ser indicadapels metges.

Mètode

1. Valorar si el pacient respon sacsejant-lo de les espatllesal mateix temps que se li pregunta «Es troba bé?». Si elpacient no respon demanar ajuda i el carro d’aturada.

Extravasación

SUPORT VITAL BÀSIC EN L’ADULT

ComprovarResposta

Obrir laVia Aèria

6

ALGORITME DE SUPORT VITAL BÀSIC EN L’ADULT

ComprovarRespiració

Dues RespiracionsEfectives

AvaluarCirculació

Circulació present: Seguir ambRespiració de suport

Circulació no present:Comprenssió toràcica

Sacsejar i cridar 1

Maniobra front-mentó 2

Mirar, escoltar, sentir 3

4

5Signes de circulaciónomés 10 segons

100 per minutRelació 2:15 - 1 reanimadorRelació 1: 5 - 2 reanimadors

Comprovar la circulaciócada minut

Si respira:posició de seguretat

Enviar o anar a demanar ajuda tan aviat com sigui possible d’acord amb les recomanacions.

380

2. Obertura de la via aèria mitjançant la maniobra front-mentó: col·locar una mà al front del pacient desplaçantsuaument el cap enrera i amb l’altra elevar la mandí-bula per obrir la via aèria.

3. Amb la via aèria oberta, veure, escoltar i sentir si elpacient respira:– Veure si hi ha moviments toràcics.– Escoltar a través de la boca del pacient si hi ha sorolls

respiratoris.– Sentir l’aire espirat a la nostra galta.Si el pacient respira, està indicat col·locar-lo en decúbitlateral de seguretat (Annex 1).

4. Si el pacient no respira, activar el codi d’emergència del’hospital (tel. 501) indicant la localització i el tipus d’e-mergència. Col·locar-lo en decúbit supí si no es troba enaquesta posició. Si porta pròtesi dental i està desencai-xada, retirar-la, així com restes d’aliments o altres cos-sos estranys. En aquest moment ja hem de disposar d’a-juda i del carro d’aturada. Col·locar al pacient una cànu-la de Guedel i realitzar dues ventilacions efectives ambambú i mascareta, comprovant que el tòrax s’eleva.

5. Valorar signes de circulació:a. Moviments del pacient, incloent moviments respira-

toris i deglutoris.b. Pols carotidi.c. No fer servir més de 10 segons en aquesta valoració.

6. Si es detecten signes de circulació, continuar amb laventilació amb ambú i mascareta, comprovant signescirculatoris cada 10 ventilacions. Si el pacient recuperala respiració espontània però segueix inconscient,col·locar-lo en posició lateral de seguretat.

7. Si no presenta signes circulatoris, iniciar compressionstoràciques (Annex 2). Combinar les compressions ambla ventilació en una relació de 5:1 amb dos reanima-dors o 15:2 amb un reanimador. Continuar fins quearribi l’equip de reanimació.

381

(Annex 1) Posició lateral de seguretat1. Col·locar el braç de la víctima en angle recte respecte

al seu cos. (Fig. 1).

2. Creuar l’altre braç sobre el tòrax del pacient fins que laseva mà arribi a l’espatlla contrària. (Fig. 2).

Figura 1

Figura 2

382

3. Flexionar el genoll i fer rodar el cos del pacient fins quequedi en decúbit lateral. (Fig. 3).

4. Estabilitzar la posició col·locant el genoll de la camasuperior en angle recte, la galta sobre el palmell de lamà i en posició de front-mentó. (Fig. 4).

Figura 3

Figura 4

383

(Annex 2) Massatge cardíac1. Amb el pacient sobre una superfície dura, localitzar la

meitat inferior de l’estèrnum: amb els dits índex i migde una mà, identificar la rebava costal. (Fig. 5).

2. Desplaçar els dits cap al munt on s’uneixen les coste-lles i l’estèrnum (apèndix xifoides). Amb el dit mig enaquest punt, col·locar l’índex a l’estèrnum. (Fig. 6).

Figura 5

Figura 6

384

3. Lliscar el taló de l’altra mà cap a la part inferior del’estèrnum fins que arribi al dit índex. Aquest és el puntde massatge. (Fig. 7).

4. Amb el taló d’una mà en el punt de massatge, col·locarl’altre a sobre, encreuant els dits d’ambdues mans.(Fig. 8).

Figura 7

Figura 8

385

5. Col·locar-se verticalment sobre el tórax de la víctima,amb els braços rectes, i presionar sobre l’estèrnum peraconseguir deprimir-lo 4-5 cm. (Fig.9).

Figura 9

386

1. El cop precordial està indicat en dues situacions:– Quan l’ACR és presencial i fins disposar del monitor-

desfibril·lador.– En la fibril·lació ventricular (FV) o taquicàrdia ventri-

cular (TV) sense pols, i mentre es carrega el desfi-bril·lador.

El cop precordial l’ha de realitzar el personal entrenat,i s’aplica en el mateix punt on es realitza el massatgecardíac.

2. Inicialment la monitorització s’ha d’efectuar amb les

Extravasación

ATURADA CARDÍACA

Algoritme de SVBsi s’escau

Cop precordialsi s’escau

Col·locarDesfib - Monitor

1

2

3

7

AVALUAR RITME

+/- mirar el polsFV / TV

Desfibril·lar x 3si cal

RCP x 1 min

4

5

DURANT LA RCPCorregir causas reversiblesSi no s’ha fet encara:

- Comprovar la posició i el contactedels eléctrodes i/o de les pales

- Intentar/verificar via aèria i O2

accés i.v.- Administrar adrenalina/epinefrina

cada 3 min

Considerar:antiarrítmics, atropina/marcapàs,tamponadors

8

no-FV / TV

6

RCP x 3 min **1 min si és immediat

a la desfibril·lació

Causas potencialment reversibles:- hipòxia- hipovolèmia- hipo/hiperkalièmia i trastorns

metabòlics- hipotèrmia- pneumotòrax a tensió- tapada cardíaca- trastorns tòxics/terapèutics- obtrucció trombo-embòlica o

mecànica

ALGORITME DE SUPORT VITAL AVANÇAT

387

pales del desfibril·lador. Ens hem d’assegurar que laposició del selector de derivada està en «pales».

3. Valorar el ritme i comprovar la presència del pols solsen el cas en què aparegui un ritme compatible ambmecànica cardíaca eficaç. (Com exemple, un traç elèc-tric semblant al ritme sinusal pot ser que no generipols; ens trobaríem davant una dissociació electro-mecànica. La TV pot ser amb pols o sense ell; el trac-tament difereix.)

4. En la FV/TV sense pols està indicada la desfibril·lació.Es realitza una sèrie de fins 3 descàrregues si és neces-sari, amb un voltatge de 200-200 i 360 joules successi-vament, comprovant després de cadascuna d’elles elritme cardíac resultant.– Si el pacient no recupera el ritme efectiu, es realitzarà

1 minut de compressions toràciques i ventilacionsmanuals 5:1 (1 minut equival a 10 ventilacions). Des-prés d’això s’avalua de nou el ritme i el pols en elscasos en què està indicat. Si el pacient segueix enFV/TV sense pols es prepara per a una nova seqüèn-cia de desfibril·lació, en aquest cas amb descàrre-gues de 360 joules. Mentre el pacient segueixi enFV/TV sense pols, repetir aquest cicle tantes vegadescom sigui necessari.

– Si es comprova que no es tracta de FV/TV sense pols,durant 3 minuts es realitzaran compressions toràci-ques i ventilacions manuals (si s’arriba en aquestpunt després d’una desfibril·lació, només durant 1minut).

– Tant si l’aturada és per TV/FV sense pols com si no,durant l’espai de temps que es dedica a les compres-sions-ventilacions, i si no s’ha fet prèviament:• Comprovar la posició i contacte dels elèctrodes o

pales. Monitoritzar al pacient de forma estable(elèctrodes), modificant la posició del selector dederivada.

388

• Intentar intubar al pacient, administrar oxigen icol·locar una via venosa perifèrica.

• Administrar 1 mg d’adrenalina cada 3 minuts.• Segons necessitats, considerar:

n Administració d’antiarrítmics: lidocaïna, amioda-rona.

n Administració d’atropina: una dosi única de 3 mgen el primer cicle de asistòlia.

n Administració de bicarbonat: 50 meq si la gaso-metria arterial mostra acidosi severa (ph < 7,1).

n Col·locació de un marcapàs: en bradicàrdies extre-mes i bloqueigs.

5. Valorar l’existència de causes potencialment reversi-bles i tractar-les simultàniament.

(Annex 3) Defibril·lació• Amb l’equip encès i el selector de tipus de descàrrega en

«asincrònica», aplicar abundant pasta conductora a lespales.

• Seleccionar la càrrega.• Col·locar les pales sobre el tòrax del pacient: una pala en

la zona subclavicular dreta i l’altra en l’àpex. Presionar-les fermament sobre el tòrax.

• Avisar que es va a descarregar i comprovar que ningúestà en contacte amb el pacient.

• Oprimier simultàniament els dos interruptors de descar-rega d’ambdues pales.

• Comprovar que s’ha produït la descàrrega observant lacontracció musculoesquelètica del pacient.

• Entre descàrrega i descàrrega de la mateixa seqüència,no aixecar les pales del tòrax; utilitzar l’interruptor derecàrrega situat en una de les pales.

Precaucions• Assegurar que cap objecte (joies, pegats de nitrogliceri-na, etc.) contacti amb les pales.

389

• Evitar col·locar les pales directamente sobre generadorsde marcapassos implantats.• Evitar que la pasta conductora d’ambdues pales estiguien contacte entre si.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

BibliografiaBossaert, L (Ed.). European Resucitation Council. Guideli-nes for Resuscitation. Amsterdam, 1998.

Autors: M. Capellà, Dr. R. Molina, E. PortilloAgost 2001Revisat per: E. Portillo, D. Perelló. Novembre 2001

1.93 Recollida de mostres per a anatomiapatològica

ObjectiuRecollir les mostres per a estudi tissular per a fins analí-tics i diagnòstics.

1. BIÒPSIA I PEÇA QUIRÚRGICA

Material• Recipient de plàstic amb boca ampla i tap.• Formol al 10% tamponat.


Preparació del pacient• Informeu el pacient de la proba a realitzar.• Col·loqueu-lo en una posició còmoda.• Preserveu la seva intimitat.

390

Execució• El metge obté la mostra.• Ompliu el recipient amb formol amb una relació devolum de 3/1 (formol/peça).• Sumergiu la mostra en el recipient i tapeu-lo hermètica-ment.• Si és una mostra ordinària entregueu-la en mà a lasecretaria del laboratori (de 9.00 h. a 17.30 h.) acompa-nyada de la petició corresponent, la qual prèviament s’had’haver generat a través de l’ordinador en el menú de«Emisión de impresos».(Per les peces de quiròfan hi ha un circuit de horaris espe-cial.)

2. CITOLOGIA

2.1 Líquids

Material• Tub de tap de rosca verd o flascó d’orina.• Alcohol de 50o.Execució• El metge obté la mostra.• Col·loqueu la mostra en el recipient.• Remiteu la mostra al laboratori.• Conserveu la mostra a la nevera sense líquid fixador.• Si no es pot trametre al laboratori abans de 12 hores,afegiu a la mostra alcohol de 50o amb una relació devolum de 0,5/1 (alcohol/mostra), conserveu-la a la neverai feu-ho constar al tub.

2.2 FrotisMaterial• Portaobjectes.• Alcohol etílic de 96o.

391

• Fixador en «spray».• Contenidor estèril (rosca vermella).

Execució• Introduiu la meitat dels portaobjectes en l’alcohol de 96ºo fixeu-los amb «spray» i col·loqueu-los en el contenidorestèril. L’altra meitat, deixeu-los assecar a l’aire.• Remeteu la mostra al laboratori identificada amb la peti-ció complimentada generada a través de l’ordinador.

Recomanacions• En les biòpsies testiculars per a l’estudi d’infertilitat, uti-litzeu el fixador de Bouin (demaneu-lo a Farmàcia).• Per a les mostres de teixit per a estudi genètic, recolliula mostra de forma estèril i col·loqueu-la en un flascóestèril de rosca amb sèrum fisiològic. Remeteu la mostraal laboratori immediatament amb una petició de Bioquí-mica complimentada de forma completa.• Totes aquestes mostres entregueu-les en mà al patòlego a la secretaria del laboratori.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: E. FusterNovembre 2001

1.94 Recollida d’orina no estèril

Objectiu• Recollir una mostra d’orina per a fins analítics i diagnòs-tics.

Material• Flascó transparent estèril de 60 ml per a recollida d’o-rina.

392

• Etiquetes identificatives del pacient.• Contenidor de 2000 ml per la recollida de 24 hores.


Preparació del pacient• Informeu el pacient i recordeu-li la necessitat d’avisarcada vegada que orini en el cas de recollida de 24 hores.• Preserveu la seva intimitat.

Execució1. Orina d’una sola micció.S’utilitza per a screening qualitatiu.• Recolliu la mostra preferiblement a primera hora delmatí aprofitant la primera micció matinal en el flascótransparent per a recollida d’orina.• Identifiqueu la mostra amb les dades del pacient ienvieu-la al laboratori amb la petició complimentada iidentificada.• En cas que el malalt sigui sondat, desinfecteu amb povi-dona o alcohol iodat i punxeu el punt de recollida de mos-tres de la bossa amb una agulla d’insulina connectada auna xeringa i aspireu. Si no es pot recollir mostra imme-diatament, pinceu la sonda i espereu que hi hagi orina(màxim 1 hora).

2. Recollida d’orina de 24 hores.S’utilitza per a valoració quantitativa de constituentsbiològics.• Demaneu al pacient que efectui una micció a una horafixa i llenceu aquesta orina pel water. A partir d’aquestamicció i fins a la mateixa hora del dia següent guardeutota la orina que el malalt miccioni en un recipient tancati guardeu-la a la nevera. Obligueu el malalt a efectuar una

393

micció a la mateixa hora que el dia abans s’iniciava larecollida d’orina, i guardeu-la també al recipient.• Si el malalt està sondat buideu el contingut de la bossapel dispositiu inferior sense desconnectar-lo del circuit iguardeu-lo en un recipient tancat, o bé aboqueu-la en unrecipient i tapeu-lo. Feu aquesta operació cada vegadaque la bossa sigui plena.• Utilitzeu els conservants (vegeu el cuadre) per a l’orinasegons la determinació sol·licitada.• Envieu una part alíquota homogènia (50 ml) al laborato-ri, fent constatar el volum eliminat en 24 hores, amb lapetició i identificació corresponents.

Recomanacions• Tapeu els contenidors de reserva i deixeu-los a la cam-bra de bany.• És molt important respectar l’horari d’inici i acabament ino rebutjar cap quantitat d’orina.• Informeu al pacient que és fonamental orinar abans dela defecació.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

394

CONSERVANTS A UTILITZAR EN LA RECOLLIDA DE L’ORINADE 24 HORES

Constituent Conservació

Àcid homovanílic Àcid acètic 8 N.A temperatura ambient.

Àcid vanilmandèlic (VAM) Àcid acètic 8 N o àcid clorhídric 6 N.A temperatura ambient.

Aminoàcids (Quantitatius) Sense conservants.A la nevera.

Catecolamines Àcid acètic 8 N o Àcid clorhídric 6 N.(Fraccionades) A temperatura ambient.

Catecolamines (Totals) Àcid acètic 8 N.A temperatura ambient.

5-Hidroxi indolacètic (5-HIAA) Àcid acètic 8 N.A temperatura ambient.

Hidroxiprolina Àcid clorhídric concentrat(Dieta núm. 32, tres dies abans i

durant la recollida).A temperatura ambient.

Metanefrines (Totals) Àcid acètic 8 N.A temperatura ambient.

Revisat per: A. Suriol, Dra. D. Fernández, E. FusterNovembre 2001

1.95 Recomprovació pretransfusional de lacompatibilitat ABO d’hemoderivats

ObjectiuComprobar la coinciència entre el grup sanguini de la uni-tat de sang subministrada i el del pacient.

Material• Targeta o cartolina per a la comprovació ABO (subminis-trada pel banc de sang). Fig. 1.• Sèrums reactius anti-A i anti-B.• Llanceta d’un sol ús.• Cotó.• Alcohol.• Objecte rom (per exemple, tub d’hemòlisi).

395

Preparació del personal• Realitzeu la tècnica de comprovació a l’habitació delmalalt.• Rentat higiènic de mans.• Col·locació de guants.

Preparació del pacient• Informeu el pacient de la tècnica que aneu a realitzar.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Desinfecteu amb alcohol la polpa del dit del pacient.• Punxeu amb la llanceta.• Extreieu una gota de sang del polpís del dit i deixeu-lacaure directament sobre la targeta de comprovació, dipo-sitant-la sobre les zones rotulades anti-A i anti-B. (Fig. 1).• Afegiu una gota de sèrum reactiu anti-A i anti-B en lazona corresponent.• Barrejeu la gota de sang i el sèrum reactiu (fent cercles)amb ajuda d’un objecte rom.• Netejeu amb alcohol l’objecte que heu utilitzat per barre-jar i eixugueu-lo abans de passar a la següent zona perevitar la contaminació de reactius.• Moveu la targeta donant-li una suau rotació circulardurant un màxim de dos minuts.• Llegiu la presència o absència d’aglutinació en cada unade les zones, interpretant-la segons l’esquema següent:

Reactiu anti-A Reactiu anti-B Grup ABO+ + AB+ – A– + B– – O

• Compareu la identificació amb la comprovació feta pelbanc de sang a la mateixa targeta. Comproveu la compa-tibilitat dels grups.

396

Taula de compatibilitat ABO– Donant (unitat d’hemoderivat).– Receptor (pacient).

A B AB O BOSSA

A 3 3B 3 3

AB 3 3 3 3O 3

Dat

a

/

/

Dat

a

/

/

Nom

Cog

nom

s

Ed

at

NH

CS

exe

Uni

tat

Llit

AB

O h

emàt

ic:

Ant

igen

D (R

h):

Con

trol

alb

úmin

a:

Rea

litza

t p

er (N

om i

cogn

oms)

Mo

stra

del

pac

ient

Ant

i - A

Ant

i - B

Gru

p s

ang

uini

ico

ntro

l tra

nsfu

sio

nal

Ho

spit

al d

eB

arce

lona

Gru

p A

ssis

tènc

ia

SC

IAS

Con

firm

at p

er (N

om i

cogn

oms)

Mo

stra

de

la t

rans

fusi

ó

Ant

i - A

Ant

i - B

Núm

.

Figura 1

PACIENT

397

– Donant (unitat de plasma fresc o plaquetes).– Receptor (pacient).

A B AB O BOSSA

A 3 3B 3 3

AB 3O 3 3 3 3

Compatibilitat ABO1/04/99

Recomanacions• En el cas que no siguin compatibles la recomprovaciódels grups de la bossa de sang i del pacient, consulteu albanc de sang.• Comproveu la data de caducitat dels reactius abans defer-los servir.• Comproveu que no hi hagi signes de precipitació o flo-culació dels reactius abans de la seva utilització.• Conserveu els reactius a la nevera de medicaments (Tª entre 2ºC i 8ºC).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: B. Sánchez, Dr. A. PinedaNovembre 2001

1.96 Rentat del cabell del pacient enllitat

Material• Rentacaps.• Recipient «Pongo-todo».• Gerra.• Xampú.• 2 tovalloles.• 2 empapadors.

PACIENT

398

• Assecador de mà.• Davantal plastificat.• Guants de làtex no estèrils.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Col·locació de davantal i guants.

Preparació del pacient• Informeu el pacient. S’ha d’intentar acomodar-lo elmàxim possible.• Abaixeu el capçal del llit i separeu el llit de la paret.

Execució• Col·loqueu el pacient en decúbit supí i aproximeu-lo tantcom sigui possible a l’extrem superior del llit.• Poseu els empapadors sota el cap del pacient i, poste-riorment, hi poseu el rentacaps, situant la mànega dinsdel recipient Pongo-todo.• Ompliu la gerra amb aigua calenta i utilitzeu-la com afont d’aigua.• Mulleu el cabell amb xampú.• Renteu molt suaument amb la punta dels dits. No ras-queu amb les ungles perquè podríeu danyar el cuir ca-bellut i produir-hi ferides. Feu dues ensabonades i esban-diu tantes vegades com calgui.• Assequeu el cap amb la tovallola.• Doneu uns massatges suaus al cuir cabellut.• Assequeu amb assecador i pentineu.• Recolliu tot el material utilitzat, buidar l’aigua.• Acomodeu el malalt al llit de nou.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: O. Soriano, N. Bartolomé, A. Jordi, I. ÁlvarezNovembre 2001

399

1.97 Rentat de mans

IntroduccióLa pell està colonitzada per flora cutània transitòria adqui-rida per contacte directe i per flora cutània resident que estroba als fol·licles pilosos i a les glàndules sebàcies.

ObjectiuEliminar la brutícia i els microorganismes transitoris de lapell i reduir al màxim la flora resident per a prevenir latransmissió creuada de microorganismes.

Material• Rentat higiènic:

– Sabó sense antisèptic.– Guants no estèrils.– Paper eixugamans.

• Rentat antisèptic:– Sabó amb antisèptic.– Guants estèrils.– Gases estèrils.

• Rentat quirúrgic:– Sabó amb antisèptic.– Guants estèrils.– Raspall estèril.– Tovallola estèril.

Segons l’activitat que anem a emprendre, caldrà fer un ren-tat o un altre per aconseguir l’eliminació o destrucció de laflora transitòria o resident de la pell. Així doncs, podem fer:

Rentat higiènic:• Per eliminar la brutícia i la flora transitòria.• Està indicat abans i després de:

– Administrar medicació per via perifèrica, via mantin-guda i via central.

– Administrar alimentació enteral.

400

– Anar al lavabo.– Anar al menjador o cafeteria.– Aspirar les secrecions.– Col·locar via perifèrica.– Col·locar-se i retirar-se uns guants no estèrils.– Entre pacient i pacient.– Extreure sang.– Iniciar la jornada.– Manipular sistemes de drenatge (redon, bosses de

diuresi, bossa en decliu...).– Preparar i administrar medicació i aliments.– Tenir contacte amb pacients (higiene, fisioteràpia,

crioteràpia perineal, col·locació de cunya).– Tocar material contaminat amb secrecions, orina, etc.– Qualsevol persona que ajudi en una tècnica.

Execució• Mulleu-vos les mans i els canells.• Ensaboneu-vos amb sabó sense antisèptic tot fregantespecialment els espais interdigitals i les ungles.• Esbandiu-vos amb aigua abundant.• Eixugueu-vos amb paper eixugamans.• Tanqueu l’aixeta amb el paper abans de llençar-lo.

Rentat antisèptic• Per a eliminar la flora transitòria.• Està indicat:

– Per a activitats en les quals calgui manipular mate-rial en cavitats estèrils.

– Canviar la cànula de traqueostomia.– Col·locar-se uns guants estèrils.– Cures al pacient immunodeprimit.– Cures de punt d’inserció de catèter venós central,

drenatge toràcic, via arterial, electrocatèter, intracranial ivia perifèrica.

– Endoscòpia.

401

– Exploració vaginal.– Hemocultiu.– Manipulació de la nutrició parenteral.– Procediment de sondatge i cateterisme.– Punció lumbar, articular, peritoneal.– Sondatge vesical.

Execució• Mulleu-vos les mans i els canells.• Ensaboneu-vos amb sabó antisèptic de povidona ioda-da o, en cas d’al·lèrgia al iode, amb sabó d’irgasan-bro-mopol i aigua abundant, tot fregant especialment elsespais interdigitals i les ungles.• Esbandiu-vos amb aigua abundant.• Eixugueu-vos amb gases estèrils.• Tanqueu l’aixeta amb les mateixes gases.

Rentat quirúrgic• Per a destruir la flora transitòria i reduir la flora resident.• Està indicat abans d’una intervenció quirúrgica.

Execució• Deixeu l’aixeta oberta i rajar l’aigua a una temperaturaagradable.• Prepareu-vos un raspall estéril desprecintat a l’abast.• Mulleu-vos les mans i els avantbraços amb aigua.• Apliqueu sabó antisèptic de povidona iodada o, en casd’al·lèrgia al iode, sabó d’irgasan-bromopol, i aigua abundant.• Realitzeu un rentat mecànic que comprengui mans iavantbraços, fins per sobre del colze.• Esbandiu-vos amb aigua abundant sempre des dels ditscap al colze.• Apliqueu-vos un altre cop el sabó antisèptic i fregueu-vos amb un raspall estèril les ungles i els espais interdi-gitals, tot fregant amb el palmell de la mà els dors i elsavantbraços.

402

• Manteniu sempre la posició de les mans més altes queels colzes.• Esbandiu-vos amb aigua abundant.• Apliqueu-vos una nova dosi de sabó antisèptic i renteu-vos les mans i els avantbraços.• Esbandiu-vos amb aigua abundant.• Eixugueu-vos amb la tovallola estèril primer un braç idesprés l’altre i gradualment des dels dits fins al colze,mantenint sempre les mans més altes que els colzes iapartades del cos.

Recomanacions• GUANTS. Serveixen de barrera de protecció. NO SUBS-TITUEIXEN EL RENTAT DE MANS. Cal rentar-se les mansabans i després d’utilitzar-los.S’han de canviar entre malalts i en un mateix malalt sem-pre que canviem de procediment.No s’han de rentar les mans amb els guants posats ni reu-tilitzar-los.• RASPALL D’UNGLES. Han de ser estèrils. Només s’uti-litzarà per a les ungles, mai per a la resta de superfície deles mans perquè poden erosionar la pell, fet que afavo-reix la contaminació microbiana.• UNGLES. Les ungles han d’estar suficientment curtesperquè es puguin netejar i també per evitar que perforinels guants. Es recomana que no siguin més llargues que lapunta del dit. Les ungles artificials i esmalts no estan reco-manats perquè dificulten el correcte rentat de mans, impe-deixen comprovar si realment sota les ungles ha quedatnet i descoratgen a l’hora de realitzar rentats freqüents.• JOIES. Les joies interfereixen en el rentat de mans, ja ques’hi acumula matèria orgànica i restes de sabó. Acostumeu-vos a no dur joies en les àrees assistencials i no inicieu maiun rentat amb joies als dits o als canells, ni amb rellotge.• LOCIONS I CREMES. És important utilitzar-les un copacabada la tècnica per evitar el ressecament de la pell.

403

• FLASCONS DE SABÓ. Utilitzeu recipients de sabó recan-viables d’un sol ús; no els reompliu mai.• DISPENSADORS O VÀLVULES DOSIFICADORES. Tots elsflascons de sabó han de portar el seu dispensador. Elsdispensadors s’han de netejar per fora cada vegada ques’acabi el sabó. A quiròfan i Sala de Parts els dispensa-dors s’han de netejar després de cada intervenció.• ASSECAT DE MANS. Tindrem especial cura que les mansquedin eixutes per evitar la recontaminació i també que esdeteriori la pell. Es recomana utilitzar paper eixugamans.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Bibliografia: segons versió de l’Associació Catalana d’Infer-meres per al Control de la Infecció (maig 1996)

Revisat per: M. Vaqué, M. Calsina i pel Comité d’InfeccionsNovembre 2001

1.98 Respirador portàtil

ObjectiuVentilar i mantenir la funció respiratòria, a pacients intu-bats durant el transport intra o extrahospitalari.

Material• Aparell ventilació mecànica (està al magatzem del serveid’urgències).• Tubuladura.• Vàlvula unidireccional.• Filtre bacterià.• Bombona d’oxigen portàtil.• Ambú i allargadera d’oxigen.

Comprovacions prèvies a la programació

• Assegurar suficient autonomia d’oxigen: a 50 bar la

404

bombona te autonomia per a un trasllat que no sobre-passi un temps de 15 minuts.• Després de connectar la vàlvula a les tubuladures iaquestes al ventilador, valoreu si el ventilador ciclecorrectament: poseu-lo en marxa i connecteu una bossaa la vàlvula tot observant si s’emplena a la fase inspiratò-ria i si es buida durant la pausa.• Connecteu el filtre bacterià a l’extrem lliure de la vàlvula.

Característiques estàndard de l’aparell en espera:• Entre ús i ús, l’aparell romandrà al magatzem d’urgèn-cies. Durant aquest temps d’espera estarà programatamb les següents característiques (Fig. 1):• FiO2 al 100 %, aquesta equival a posar la palanca (6) a«no air mix».• Volum minut entre 8 i 12 litres/min (5).• Freqüència respiratòria entre 10 i 12 resp/min. (4).• Vàlvula de límit de pressió a 50 mbar (2).

Límit pressiómbar

1 23

5 467

Inhalacions

Freqüènciaresp/min

Volum/minl/min

No Air mix

Si Air mix

Figura 1

405

Procediment ventilació mecànica• El metge responsable del trasllat decidirà si cal canviarles característiques estàndard.• Connecteu el respirador al pacient acoplant l’extrem lliu-re del filtre al tub endotraqueal.• Accioneu posada en marxa: palanca 7 en posició «I».

Controls i cures d’infermeria• Controleu posició tub endotraqueal.• Controleu que els paràmetres inicials del respirador esmantinguint durant tot el trasllat.• Detecteu desconnexions observant el manòmetre deventilació (1).• Comproveu si el pacient està ben adaptat al ventiladorcontrolant signes vitals, pulsioximetria i moviments res-piratoris.• Feu el transport amb un ambú per fer ventilació manualsi es presenta algun problema.

Després de l’ús• Pareu el ventilador: palanca 7 en posició «0».• Deixeu-lo connectat a la bombona d’oxigen.• Renteu, desinfecteu i esterilitzeu tot l’equip segons elsprotocols vigents a l’hospital.• Programeu les característiques estàndard si han estatmodificades.• Deixeu les tubuladures connectades.• Poseu un filtre i una vàlvula a mà, però sense treure del’envàs estèril.• Verifiqueu el nivell d’emplenat de la bombona d’oxigen.Canvieu-la si es inferior a 50 bar.

Manteniment i recomanacions• Canvieu les tubuladures cada 24 hores si s’ha fet serviri registreu-ho al full de control.• No connecteu la vàlvula ni el filtre fins el moment de l’us.

406

• Realitzeu una verificació del funcionament immediata-ment després de cada ús i com a mínim cada 6 mesos.• No utilitzeu eines per ajustar o desfer les connexions.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: D. Martínez, M. Capella i Dr. J. FornagueraJuliol 2001Revisat: Novembre 2001.

1.99 Restricció física

Objectiu• Proveir mesures de seguretat per prevenir lesions a unmateix o a d’altres i prevenir complicacions de l’ús de larestricció.• S’entén per restricció física qualsevol mètode que impe-deix la llibertat de moviment d’una persona, l’activitat físi-ca i l’accés normal al cos.

Intervencions alternatives abans d’aplicar restriccions• Modificacions de l’entorn: llums, baranes, abaixar el llit.• Optimitzar la postura del cos del malalt.• Limitar l’accessibilitat a catèters, drenatges, sondes, uti-litzant una bona fixació.• Revisió de la medicació per part del metge i la infermera.• Anticipar-se a les necessitats d’higiene i hidratació.• Aliviar el disconfort.• Millorar la comunicació amb el malalt.• Proveir oportunitats de deambular regularment.• Disminuir l’estimulació sensorial (sorolls, llums).• Millorar i proveir el suport i la presència de la família.

Criteris per a l´ús• Validar que el malalt és un candidat a restricció física si:

407

– Està confós, desorientat o extremadament intran-quil, fins al punt que no és responsable per prendre deci-sions i que es pot fer mal.

– Comportament agitat, hostil i abusiu en contra delsseus cuidadors ja sigui de llenguatge poc decorós o con-tra ell mateix.

– Mentre no deambula, quan per fer-ho necessitiassistència per a la seva seguretat.

– Quan hi ha perill que caigui del llit o de la cadira.– Quan pot interferir amb dispositius de suport vital

(catèter, sondes, tubs i drenatges, etc.).

Tipus de restricció física aprovats per l’hospital• Canelleres.• Turmelleres.• Corretges de tronc.• Cinturó pèlvic.

Ordre inicial (emissió d’impressos): «Restricció física.Ordre mèdica»• Es notifica al metge si les intervencions alternatives hanfracasat. L’ordre mèdica ha d’inclure:

– Hora en què s’inicia (l’ordre finalitza a les 24 h).– Límit de temps.– Motiu pel qual s’indica.– Tipus de restricció utilitzada.

• L’ordre ha de constar a la història clínica i no s’admetenordres tipus PRN.• S’utilitza la restricció física només en situacions clíni-ques en què sigui justificable.

Situacions que no requereixen una ordre mèdica• Malalts que acepten restriccions a la nit (somnàmbuls).• A pediatria: restricció del colze després de reparaciód’hendidera palatina.• En cures intensives pediàtriques.

408

• En cures intensives si es fa restricció de maluc o decanell per prevenir la retirada de sistemes de suport vital(intubats o ventilats, vies ev. amb medicació, etc.).• En cures intensives quan el malalt està confós, deso-rientat, hostil, massa sedat, inquiet o en fase de despertard’un postoperatori.

Renovació d’ordres• Diàriament s’obtindrà la renovació de l’ordre mèdica siel comportament del malalt indica la continuació de larestricció.

Notificació familiar• Cal informar la família dins de les primeres 12 hores ques’ha aplicat la restricció.• Instruccions concretes:

– Motius per a la restricció.– Participació en la reducció de necessitats de restric-

ció.– Ús del timbre i trucada a la infermera.– Rondes i pla de cures d’infermeria.

• En cas que durant la visita dels familiars la restricció s’e-limini, s’ha d’informar als visitants que avisin la inferme-ra quan se’n vagin.

Execució• Restricció física al llit:

– Col·loqueu la banda de seguretat per sota de la pel-vis o cames del malalt i fixeu-la als dos laterals del llitamb els botons especials.

– Adapteu les bandes d’extremitats o de tronc i fixeu-les amb els botons especials a la banda de suport.

409

• Restricció física a la cadira:– Col·loqueu al malalt assegut a la cadira o sofá i

paseu les bandes pel volttant del tòrax i per sobre de lesespatlles.

– Subjecteu-les amb les bandes de velcro sense fermassa pressió.

– Vigileu que la cadira no es pugui volcar cap enda-vant pel pes del cos.

UNA MÀ ESPATLLES ITÒRAX

SUBJECCIÓABDOMINAL

SUBJECCIÓ DELES MANS

PEUS

410

• Instal·leu el sistema d’intercomunicador per atendreràpidament qualsevol soroll estrany.• Manteniu les baranes alçades si el malalt és al llit.• Valoreu la possibilitat d’avisar amb el timbre si necessi-ta qualsevol cosa.• Aparteu objectes o instruments tallants del seu abast.• Deixeu la clau o imant aprop del llit.• Monitoritzeu cada 2 hores la seguretat, i la necessitat demantenir la restricció.• Pregunteu cada 2 hores sobre hidratació, nutrició, higie-ne i necessitats de confort.• Realitzeu canvis posturals cada 2 hores.• Deslligueu les extremitats cada 4 hores i feu exercicispassius i cura de la pell.• En cas que millori la conducta per la qual va requerir larestricció, feu un període de prova d’alliberació.• Constateu la millora i la resposta i, si no procedeix laretirada, apliqueu novament la restricció fins que l’ordrede 24 hores expiri.

Avaluació• A cada torn avalueu la necessitat de mantenir la restric-ció.• Avalueu l’estat de les extremitats de forma rutinària.• Observeu la restricció cada 2 hores per evidenciar pro-blemes de circulació (pèrdua de sensibilitat, disminu-ció dels polsos, canvi de color, edema) i integritat de lapell.• Observeu cada 2 hores la respiració si la restricció ésamb una corretja de tòrax o un cinturó pèlvic.

Condicions d’informar• S’informarà ràpidament el metge sí:

– La restricció esdevé ineficaç per al control del com-portament i/o si augmenta l’agitació.

411

– Apareixen complicacions secundàries a la restriccióen extremitats o en la respiració.

– El malalt o la família refusa la restricció.

Documentació (emissió d’impressos) «Restricció física.Cures d’infermeria»• Ha de constar a la història clínica:

– Tipus de dispositiu restrictiu utilitzat.– Alternatives utilitzades i resposta del malalt.– Resultats en interrompre la restricció abans d’expirar

l’ordre mèdica.– Avaluació de la continuïtat de la necessitat de res-

tricció.– Anoteu la incapacitat d’aconseguir els objectius d’in-

fermeria durant el torn.– Documenteu l’educació amb nivell de resposta del

malalt al final del torn.


El tema de la restricció es compon de• Protocol de l’Hospital (al manual de protocols).• Procediment d’infermeria (al manual de procedimentsd’infermeria).• Documentació clínica (a emissió d’impressos).

Autors: R. Cot, Dr. L. Cabré i Dr. J. MartínezAbril 1999Revisat: Novembre 2001.

412

1.100 Retirada de drenatge postcirurgiacardíaca

ObjectiusRetirar els drenatges en el moment en què el dèbit ésescàs o nul i el seu aspecte es serós. Aproximadament ales 48 hores de la cirurgia.

Material• «Empapadors».• Gases estèrils.• Bisturí.• Talles estèrils.• 3 o 4 clamps.• Guants estèrils.• Mascareta.• Casquet.• Solució salina al 0,9% de 10 ml.• Povidona iodada al 10%.• Apòsit estèril amb compresa 9 x 30.• Apòsit sense compresa.• Bossa de recollida de residus sanitaris.

Preparació del pacient• Informeu el pacient i preserveu la seva intimitat.• Col·loqueu-lo en decúbit supí.• Ensenyeu-li com pot col·laborar en la realització de latècnica i feu prèviament una prova:

– Demaneu al pacient que faci una inspiració profun-da, retingui l’aire dins del tòrax i el vagi espirant lenta-ment.• Destapeu la zona d’inserció dels drenatges.

Preparació del personal• Col·loque-vos la mascareta i el casquet.• Feu un rentat de mans higiènic.

413

• Col·loqueu-vos els guants estèrils.• Us farà falta un ajudant que es col·locarà guants no estè-rils.

Execució• Netegeu la zona, si cal, amb solució isotònica.• Pinteu la zona amb povidona iodada, inclosa la part dis-tal dels drenatges.• Munteu el camp estèril.• Retireu els drenatges un a un.• L’ajudant pinçarà amb els clamps tots els drenatgesmenys el que anem a retirar.• Talleu els punts de seda de subjecció amb el bisturí.• Desfeu la fixació de seda i subjecteu els extrems de labossa de tabac.• Demaneu la col·laboració del pacient, tal com l’hemensenyat en la preparació i mentrestant l’ajudant retiraràel drenatge a la vegada que nosaltres lliguem la bossa detabac.• L’ajudant haurà de pinçar el drenatge retirat anterior-ment i despinçar el que anem a retirar a continuació.• Una vegada estan tots els drenatges retirats:

– Torneu a pintar la zona amb povidona iodada.– Col·loqueu apòsit estèril.– Registreu a la gràfica del pacient el procediment.– Demaneu al metge responsable que sol·liciti la Rx de

tòrax de comprovació.

Recomanacions• Retireu el catèter d’aurícula esquerra que porta elpacient, com a mínim 30 minuts abans d’iniciar aquestprocediment, controleu el dèbit dels drenatges postretira-da.• Abans de retirar els drenatges, haureu de valorar lanecessitat d’administrar un analgèsic.• Quan el pacient porti també drenatges pleurals, tingueu

414

la precaució de retirar-los en últim lloc perquè són mésdolorosos.• En cas que el cirurgià no hagi deixat feta bossa de tabac,apliqueu apòsit de gases estèrils impregnades de vaseli-na per tal d’evitar entrada d’aire a les pleures durant elprocediment.• Un cop feta i revisada pel metge responsable la Rx detòrax de comprovació, el pacient iniciarà sedestació.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: R. Álvarez, G. Gimeno, E. PeiratsNovembre 2001

1.101 Revisió de l’habitació

ObjectiuPreparar l’habitació per a un nou ingrés, per tal d’oferir un es-pai físic en condicions òptimes al pacient i a la seva família.

UH HabitacióData HoraResponsable

HabitacióPinturaCortines (visillo i foscurit)RiellsLlit acompanyant (matalàs i 3 coixins respatller) Mantes: blanques cotó 2 (1 en bossa i 1 al llit)

llana grisa 1 (en bossa)Coixins (1 o 2 al llit i 2 a l’arca en bossa)Coixinera (2 blanques i 1 verda)Llit pacient (elèctric o manual)Pal de sèrum pel llit elèctric

415

Tabla de fusta articulada per sota matalàs en el llit manualMatalàs amb fundaManeta curta pel llit manualTimbreLlum capçalColumna T.A.Termòmetre amb suportPinça bulldog OPCTauleta de nitTaula escriptori Carta de menús

Tarja «Dieta normal acompanyant»Got de vidre (en bossa i plat)

Taula menjarCadires 2 (amb 4 arandeles de protecció)Butaca 1Banqueta reposapeusPaperera escriptoriTermostat: temperatura ambiental (21 oC/lent)Llum de peu endollatTV/suportComandament a distància (al calaix tauleta de nit)Avís d’espera OPCPal de sèrum OPCEscambell 1 graó (a sota el maleter) OPCArmari, prestatges, penjadors (6)Allargador de llit/maneta llarga

(pel llit manual) OPCTriangle OPCPresa d’aspiració, receptable OPCPresa d’oxigen OPCTaula suport llit elèctric OPCGases (1 paquet) UH OBSAigua destil·lada 10 ml (4) UH OBSEmpapadors (4) UH OBSCompreses tocològiques (2 paquets) UH OBS

416

Cambra de banyLlumsAlarmesAgafadorsTovallolersTovalloles: 2 de bany

2 de mans1 peus de bany

Sabó neutre OPC QUIRArmari de fustaOrinal pla (en bossa)Ampolla (en bossa) no a UH 04Gerra (en bossa)Palangana petita 1-2 (en bossa)Copa graduada OPCPot diüresi (en bossa) OPCFull de control diüresi OPCMànega W.C.Suport paper higiènicPenjador 2Mampara banyeraTamboretCadira per a higiene (fixe UH 09-10) OPCPaperera de pedalGuants plàstic (en bossa a paret)Sabó en dosificadorPaper assecamans en dispensador

ANOTEU EL DÈFICIT O MAL FUNCIONAMENT DEL MATERIAL ESMENTAT.

Servei de netejaDotar de:Precinte W.C.Paper de mans

417

Paper higiènicSabó de mansAviseu en cas de desperfecte de:W.C., tapa, tiradorDesaigüesAixetesDutxa telèfon• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: E. Fuster, G. Rosell, C. AndreuNovembre 2001

1.102 Risc de caiguda

ObjectiuDetectar els pacients ingressats que tinguin risc de caiguda.

Material• Imprès d’ingrés d’infermeria (s’edita automàticament al’ingrés).

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Haurà estat informat de l’entrevista que la infermera ha defer a l’ingrés per a l’avaluació de les necessitats.

Execució• Marqueu el resultat de l’avaluació a l’ingrés en l’apartat«Funcional».• Valoreu si és dependent per menjar, per rentar-se, si neces-sita ajuda per passar del llit a la cadira, si necessita vigilànciai materials per mantenir l’equilibri quan camina.• A continuació determineu si, per les condicions clíniques al’ingrés, el pacient pertany a un grup de risc per:

418

– Trastorns cognitius (malalties del sistema nerviós centrali perifèric, com Parkinson, demència, depressió, AVC...).

– Dèficit sensorial (vista, oïda).– Trastorns d’extremitats (òssies, musculars, articulars,

vasculars, com astrosi, amputació...).– Antecedents de caigudes. Cal preguntar-li si ha caigut

durant l’últim any.En cas que destaqui algun d’aquests quatre grups, el malaltpassa a ser un pacient amb risc de caiguda. Anoteu-ho aldocument.• Durant l’ingrés hospitalari, avalueu a cada torn el risc de cai-guda segons els mateixos criteris i anoteu-ho al Pla de Curesd’infermeria. Anoteu el curs d’infermeria les mesures pre-ventives que adopteu o retireu.

Sistemes profilàctics• Les mesures preventives que es poden adoptar s’han de decidir segons el grau de comprensió del malalt i lacol·laboració de la família o cuidador, però s’han de pren-dre per evitar la caiguda.• Una vegada s’ha informat de les mesures que es pren-dran:

– Alceu les baranes laterals del llit.– Calceu-li uns mitjons antilliscants.– Procureu que utilitzi les ulleres.– Reviseu que l’audiòfon funcioni i el porti posat.– Proporcioneu un caminador a l’habitació aprop del llit.– Abaixeu el llit a 40 cm d’alçada respecte al terra en el

cas de llit d’alçada variable.– Deixeu el timbre a l’abast del malalt.– Informeu la família de la necessitat de vigilància i

que avisin a la infermera si han de sortir de l’habitació os’ha d’aixecar del llit, cadira o sofà.

– Deieu l’arc de potència (triangle) a l’accès del malalt.– Planifiqueu unes rondes de vigilància de la inferme-

ra o auxiliar.

419

– Sol·liciteu la restricció física en el cas que aquestesmesures no siguin suficients.

Recomanacions• Consulteu l’esquema abreujat que té cada infermera a laseva planxeta per «Risc de caiguda».• La classificació de malalt de risc de caiguda, cal determi-nar-lo amb l’avaluació a l’ingrés, durant les primeres 8 h.• Anoteu les decisions de mesures profilàctiques adopta-des.• En cas de caiguda, utilitzeu el full de declaració de cai-guda i complimenteu les dades (emissió d’impressos).• En cas d’alta a un altre centre, feu constar si és un malaltde risc, les mesures adoptades o bé si ha sofert una cai-guda i les seves conseqüències.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: M. Guzmán, R.M. Andreu, T. Ber, R. Cot, S. Mur-ciano, G. de Robles, C. Ropero, Dra. A. VilàAgost 1999Revisat: Novembre 2001

1.103 Sondatge gàstric

Material• Guants.• Sonda nasogàstrica.• Lubricant hidrosoluble (no vaselina).• Gases.• Esparadrap o tires adhesives.• Fonendoscopi.• Xeringa d’alimentació.• Batea.

420


Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu el pacient.• Col·loqueu-lo en posició adequada (Fowler i flexió ante-rior del cap).

Execució• Mesureu la sonda (nas-orell-ap. xifoides).• Lubriqueu-la.• Introduïu-la, tot fent deglutir el pacient, si és que estàconscient.• Comproveu si la sonda està ben col·locada, tot intro-duint aire i auscultant amb el fonendoscopi sota el xifoi-des, i també aspirant el contingut gàstric.• Fixeu-la, evitant la pressió sobre la fossa nasal.• Registreu la tècnica, dia i hora de col·locació i les possi-bles incidències al curs d’infermeria i a la gràfica.

Recomanacions• Escolliu el calibre de la sonda en funció del pacient i dela seva utilització.• Retireu la sonda si durant la seva introducció apareixcianosi i/o tos; torneu a començar.• No comproveu mai la sonda submergint-la en aigua oinjectant-hi líquid.• Eviteu decúbits en la fixació.

Cures del pacient amb S.N.G.• Higiene de les fosses nasals, llavis i boca.• Canvieu de fixació per a evitar decúbits i desplaçamentscada 24 hores.

421

• Comproveu la col·locació i la retenció gàstrica abansd’administrar alimentació i/o fàrmacs.• Comproveu periòdicament la pressió del pneumotapo-nament en pacients intubats i en traqueostomitzats.• Netegeu amb aigua la sonda després de l’administracióde fàrmacs i/o aliments, anotar la quantitat de H2O en lagràfica (control hídric).• No tapeu mai l’entrada d’aire, si està en aspiració o con-nectada a bossa en decliu.• Vigileu la pressió d’aspiració i la quantitat i característi-ques de l’aspirat (no excedir de 10).• Eviteu desconnexions i desplaçaments.• Mobilitzeu, llevat d’indicació mèdica, cada 24 hores, i, siestà en aspiració contínua, cada 8 hores.

«Determinades sondes col·locades a quiròfan, no han demobilitzar-se sense indicació mèdica».• No utilitzeu l’entrada d’aire, pinceu o col·loqueu tap sino és necessari.• No utilitzeu xeringues d’alimentació com a tap.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: T. Poca.Novembre 2001

1.104 Sondatge vesical

Descripció• Inserció d’una sonda o catèter per la uretra fins a la bufe-ta de forma intermitent o permanent.• Sondatge intermitent: introducció d’una sonda vesicalestèril d’un sol ús i suficientment llarga com per arribar ala bufeta i drenar-la.• Sondatge permanent: introducció d’una sonda vesical

422

estèril d’un sol ús i suficientment llarga com per arribar ala bufeta, de forma permanent fins que es resolgui elmotiu que provoca el cateterisme.

Objectiu• Sonda intermitent:

– Alleugerir immediatament la distensió vesical aguda.– Obtenir una mostra d’orina estèril.– Mesurar el volum residual postmiccional.– Administrar fàrmacs (quimioteràpia vesical, contrast

radiològic, etc.).• Sonda permanent:

– Mesurar la diüresi de forma estricta i contínua.– Estudi i tractament.– Tractar la retenció urinària.– Realitzar irrigació vesical contínua o intermitent.

Material• Font de llum.• Taula auxiliar.• Guants d’un sol ús.• Guants estèrils.• Mascareta.• Casquet.• Esponja sabonosa.• Xopador.• Gerra amb aigua tèbia.• Sabó líquid.• Gases estèrils.• Povidona iodada al 4%.• Pinça o Köcher.• Orinal pla.• Talla estèril amb forat, de paper; o dues talles sense forat.• Lubricant urològic hidrosoluble estèril 5 gr, unidosi (Gel KY).• Aigua destil·lada, 10 ml.• Xeringa de 10 ml.

423

• Sonda vesical:–Intermitent d’un sol ús: female (dones) i nelaton

(homes).– Permanent: foley. Mida per adult entre 14 i 22 Fr.

escollint sempre la de menor calibre possible.• Bossa de diüresi estèril de circuit tancat.• Suport de la bossa.

EXECUCIÓ DE LA PRIMERA FASE


Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu-lo.• Poseulo en posició correcta:

– Home: decúbit supí.– Dona: posició ginecològica.

• Comproveu si el pacient ha estat cateteritzat anterior-ment, si té antecedents de patologies urològiques o tras-torns de la coagulació.• Avalueu al·lèrgies al làtex, iode, etc.

Dones• Col·loqueu l’orinal pla.• Separeu els llavis majors i aboqueu aigua tèbia a la zonagenital de la pacient.• Netegeu el meat urinari amb esponja sabonosa.• Netegeu els llavis menors i després els llavis majors.• Netegeu la zona perianal, per una part no utilitzada del’esponja.• Esbandiu-ho a raig amb aigua de la gerra.• Eixugueu-ho suaument amb gases de dalt a baix i dedins a fora.

424

• Cada gasa només s’ha d’utilitzar un sol cop i sempre dedalt a baix i de dins cap a fora.• Apliqueu povidona iodada en solució aquosa al 4 % enel punt d’inserció de la sonda.• Retireu l’orinal pla.

Homes• Col·loqueu l’orinal pla.• Aboqueu aigua tèbia a la zona genital i perianal delpacient.• Esbandiu a raig amb aigua de la gerra.• Baixeu el prepuci i ensaboneu amb una esponja sabo-nosa el gland.• Eixugueu-lo suaument amb gases i pugeu de nou el pre-puci per tal d’evitar un edema.• Apliqueu povidona iodada en solució aquosa al 4 % enel punt d’inserció de la sonda.• Retireu l’orinal pla.

EXECUCIÓ DE LA SEGONA FASE

Preparació del personal• Poseu-vos la mascareta i el casquet.• Rentat de mans antisèptic.• Poseu-vos guants estèrils.• Cal un ajudant.

Dones• Poseu una talla estèril a la pacient.• Comproveu el globus de la sonda.• Connecteu la sonda a la bossa de diüresi.• Lubriqueu la sonda amb lubricant estèril hidrosoluble.• Separeu-li els llavis i introduïu, suaument, la sonda enel meat urinari (eviteu traumatismes), fins que surti laorina.• Si, per error, s’en va cap a la vagina, deixeu-la posada i

425

repetiu la operació amb una sonda nova, evitant així nousdesplaçaments. Després, retireu-la de la vagina. Ompliuel globus de la sonda, amb la quantitat d’aigua destil·ladaindicada a la vàlvula. No utilitzeu mai solució salina per-què hi ha risc de cristal·lització.• Subjecteu la sonda amb esparadrap a la cara interna dela cuixa de la pacient.• Subjecteu la bossa al suport.

Homes• Realitzeu la mateixa tècnica esmentada anteriorment,però amb les variacions següents:

– Retireu el prepuci i poseu el penis en posició vertical.– Introduïu la sonda suaument.– Quan s’hagi introduït 7 o 8 cms, poseu el penis en

posició horitzontal, fins que surti l’orina.– Al final de la tècnica el gland ha de ser recobert pel

prepuci.– No forceu en cas d’obstacle, ja que es pot produir

una doble via.

Sondatje intermitent• En aquest cas, feu servir les sondes female (dones) onelaton (homes), que no disposen de globus.• L’execució de la tècnica és la mateixa que en el sondat-ge permanent, excepte les accions relacionades amb elglobus del catèter.• La recollida de l’orina es realitzarà de la mateixa mane-ra amb una bossa de circuit tancat.• Retireu la sonda vesical quan ja no hi ha emissió d’ori-na.• En el cas que obtingueu 500 ml d’orina d’un cop, pinceuel catèter durant 15 minuts per evitar descompressió sob-tada de la bufeta. Passat aquest temps, retireu definitiva-ment la sonda vesical.

426

Recomanacions• Utilitzeu sempre bosses de diüresi de circuit tancat ambsistema antireflux i amb dispositiu a la part inferior per abuidar l’orina.• En cas de sondatges per retenció, eliminats els primers500 ml, pinceu la sonda vesical durant 15 minuts per evi-tar una descompressió sobtada de la bufeta. Es repetiràaquest procés tantes vegades con sigui necessari.• No realitzeu substitucions periòdiques de la sonda vesi-cal mentre no hi hagi desconnexions del circuit i les con-dicions de la sonda siguin correctes.• Substituïu la sonda per una de silicona en el cas que esmantingui la indicació del sondatge passats 30 dies.• El sondatge vesical no hauria de superar els quatre diesde permanència, ja que, a partir d’aquí, augmenta el riscd’infecció urinària.• Sempre s’haurien de buscar alternatives al sondatgevesical permanent.• En el cas d’alta del pacient amb sonda vesical, realitzeueducació sanitària, entregueu el fullet informatiu i set desondatge.• Registreu a la gràfica del pacient:

– Data d’inserció.– Calibre de la sonda.– Volum d’aigua destil·lada introduïda al globus.– Volum d’orina.

• Registreu al pla de cures d’infermeria incidències referi-des a la inserció, manteniment i retirada de la sonda vesi-cal, i característiques de l’orina.

Normes de manteniment• Higiene del genitals i de la sonda amb aigua i sabó 2cops/dia i després de defecar.• Moveu, en sentit rotatori, la sonda per tal d’evitaradherències i decúbits.• Subjecteu la sonda a la cuixa del pacient amb espara-

427

drap, per evitar traumatismes. Reviseu-la periòdicamenti, si cal, canvieu o reforceu la fixació.• Mantingueu la bossa per sota del nivell de la bufetaurinària, si el pacient requereix trasllat i, per tant, si s’ha-gués de canviar la bossa de posició, pinceu la sonda perl’extrem més proper al pacient. Mai pinceu la sonda perun període superior a una hora. Els exercicis vesicalsestan contraindicats. Cal que recordeu despinçar la sondanovament, quan arribi el pacient al seu destí.• Mantingueu el sistema bufeta-sonda-bossa tancat.• No desconnecteu la bossa innecessàriament, interrom-pent el circuit tancat i estèril. Si és el cas, canvieu tot elcircuit, incloent-hi la sonda.• Eviteu la formació de recolzament i refluxos.• Per a extreure orina per a glucosúries, sediments i cultiumicrobiològic, punxeu el punt de recollida de mostres dela bossa amb una agulla connectada a una xeringa i aspi-reu prèvia desinfecció amb alcohol iodat o povidona ioda-da. Si no es pot recollir la mostra immediatament, pinceula sonda i espereu que hi hagi orina (màxim una hora).

RETIRADA:Material• Guants d’un sol ús.• Xeringa estèril amb la capacitat del volum del globus dela sonda.• Xopador.• Bossa negra per a recollida de residus tipus II.


Preparació del pacient• Informeu-lo del procediment a realitzar i que notaràcoïssor quan se li extregui la sonda.

428

• Expliqueu-li la necessitat del controlar el volum de lesproperes miccions.• Poseu-lo en posició correcta:

– Home: decúbit supí.– Dona: posició ginecològica.

Execució• Coloqueu el xopador al pacient.• Buideu contingut d’orina de la bossa de diüresi.• Retireu el esparadrap de subjecció.• Connecteu la xeringa per desinflar el globus i extreure lasolució lentament.• Retireu suaument la sonda sense desconnectar la bossacol·lectora.• Llenceu la sonda i bossa col·lectora a la bossa de resi-dus tipus II (negra).

Recomanacions• Valoreu la primera micció voluntària i repetiu la valora-ció cada 6 hores durant les properes 24 hores.• Registreu a la gràfica del pacient, a l’espai dia i hora quecorrespon, el volum de les miccions voluntàries de lesproperes 24 hores.• Registreu al pla de cures d’infermeria, incidències refe-rides a la retirada i característiques de l’orina.• No talleu mai la via d’injecció del globus de la sondavesical, ja que es pot necessitar per introduir solució dis-solvent, sempre per indicació mèdica.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: C. Andreu, G. Rosell, M. VaquéNovembre 2001

429

1.105 Test de diagnòstic en orina

Objectiu

Mesurar semiquantitativament (mg/dl o mmol/l) i qualita-tivament (+, ++, +++...) els valors en orina de les determi-nacions: cossos cetònics, pH, glucosa, leucòcits, nitrits,proteïnes, sang, urobilinògen i bilirrubina.

Material• Guants no estèrils.• Pot de tires reactives (amb etiqueta d’interpretaciócromàtica).• Flascó transparent de 60 ml per a recollida d’orina. (Codi51-00191).

Preparació del pacient• Identifiqueu al pacient.• Informeu-lo de la prova a realitzar.• Preserveu la seva intimitat.


Execució• Demaneu al malalt que realitzi la micció en el flascó estèril,donan-li instruccions per a mantenir les condicions mésasèptiques possibles.• Col·loqueu-vos els guants.• Treieu la tira reactiva del pot i tanqueu-lo bé.• Submergiu la tira reactiva breument (1 segon com amàxim) en l’orina (Fig. 1).• En retirar la tira feu-la fregar la vora del flascó per tal d’e-liminar l’excés d’orina (Fig. 2).• Passats 60 segons (per a la zona de leucòcits deixeupassar uns 60-120 segons) compareu el color de reaccióamb l’escala cromàtica (Fig. 3).

430

• Renteu-vos les mans en acabar.• Anoteu els valors en el full d’infermeria i, després, al fullde diabetis en el cas de glucosa i cossos cetònics.• En el cas que el pacient no pugui fer la micció directamenten el flascó, realitzeu la tècnica de recollida d’orina en la «cun-ya» i procediu de la mateixa forma a la realització del test.• En el cas que el pacient sigui portador de sonda vesical,pinceu per sota la connexió sonda-bossa, després aspireul’orina prèvia desinfecció del punt d’extracció, i dipositeu-la (10 ml) en el flascó per realitzar el test.

Recomanacions• Comproveu sempre la caducitat de les tires reactives al’envàs.• Els canvis de color que apareixen passats els 2 minutsno tenen cap importància diagnòstica.• L’orina que s’analitza no ha de tenir més de 4 hores.• Els valors normals de pH en orina fresca són entre 5-6.• El límit de detecció de glucosa es troba aproximada-ment entre els 40 mg de glucosa/dl d’orina (2,2 mmol/l).• Les graduacions de color per als cossos cetònics corres-ponen als següents nivells:

+ → 5-40 mg/dl.++ → 40-100 mg/dl.+++ → més de 100 mg/dl.

• Un resultat positiu (sobretot amb valors de glucosúriesmolt positives) és indicatiu, en diabètics, d’un empitjora-

Figura 1 Figura 2 Figura 3

431

ment de la situació metabòlica. Seria indicat un reajusta-ment de la pauta d’insulina per part del metge.• Per a la valoració de leucòcits, espereu uns 120 segonsper tal d’evitar falsos negatius (10-25 leucòcits/µl).• Una lleugera coloració rosada de la zona del test delnitrits ja és indicatiu de bacteriúria significativa.• Per aconseguir un alt encert en la valoració del nitrits, elmalalt ha d’esperar a orinar de 4-8 h. i el tractament d’an-tibiòtics o quimioteràpics ha de ser suprimit al menys3 dies abans de la realització del test.• Tanqueu molt bé el tub de les tires reactives amb el tapassecant immediatament després d’haver retirat una tira,ja que les tires reactives són molt sensibles a l’acció de lahumitat de l’aire.• Conserveu l’envàs a temperatures inferiors a +30 oC.• Eviteu restes de productes detergents, oxidants i desin-fectants en el receptacle de l’orina, ja que poden generarfalsos positius per a la glucosa.• Si la orina es per cultiu, s’ha de tractar de manera estè-ril (agafar-la amb una xeringa estèril i abocar-la a la tirareactiva per analitzar-la).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


1.106 Toracocentesi

PUNCIÓ TORÀCICA PER A L’EXTRACCIÓDE LÍQUID PLEURAL

Material• Esponja sabonosa.• Alcohol iodat 1 %.

432

• Alcohol 70 %.• Guants estèrils.• Guants d’un sol ús.• Clau de 3 passos.• Gases.• Esparadrap hipoal·lergènic.• Tubs de laboratori.• Talles estèrils.• Xeringues (per a infiltració i per a extracció).• Agulles (per a infiltració i per a extracció).• Anestèsic local sense adrenalina.• Mascareta.• Xeringa amb heparina i tap si es demana estudi de Ph.

Preparació del personal• El personal d’infermeria actua com a ajudant del metgeque realitza la tècnica.• Rentat de mans higiènic i col·locació de mascareta (aju-dant).

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Informeu el pacient.• Col·loqueu-lo en posició adequada (assegut al llit ambels peus damunt d’una cadira i el cos inclinat sobre unataula accessòria o bé com indiqui el metge).

Execució• Renteu la zona amb esponja sabonosa, eixugant-la pos-teriorment amb gases estèrils.• Desinfecteu la zona amb alcohol iodat 1 % i deixeu asse-car.• Apliqueu alcohol de 70 % i deixeu assecar.• Un cop realitzada la tècnica, pressioneu el punt de pun-ció amb una gasa estèril.• Col·loqueu un apòsit estèril.

433

• Identifiqueu i curseu els tubs al laboratori degudamentprotegits.

Recomanacions• Eviteu la contaminació dels tubs a cultivar.• Curseu els tubs al laboratori immediatament, personal-ment, si es possible.• Si els envieu per tub preumàtic, protegiu-los per evitarque es trenquin.• Vigileu periòdicament el punt de punció, per possiblesagnat i/o pèrdua de líquid.• Control de constants vitals abans i després del procedi-ment.• Anoteu a la gràfica: quantitat i característiques del líquidobtingut.• Vigileu signes de: disnea, tos i enfisema subcutani.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: M. Aparicio, Dra. C. Roure (farmacèutica)Novembre 2001

1.107 Transfusió de sang i derivats

ObjectiusTransfondre plasma, plaquetes o concentrat d’hematiesper compensar un dèficit dels components de la sang.

Material• Palometa o brànula (16 o 14 Fr).• Gases estèrils.• Smarch.• Povidona iodada alcohòlica.• Guants estèrils.• Tira adhesiva estèril.

434

• Esparadrap hipoal·lergènic.• Xeringa 5 ml.• Xopador.• Bossa del producte a transfondre.• Equip de goter especial per a transfusions, filtre 170 mm.• Altres filtres:

– de «microagregats»:Evita el pas d’agregats a circulació. Perillós en TRANS-

FUSIONS MASIVES.– de «desleucotització»:Reté el pas dels leucòcits de la sang transfosa.Indicat en reaccions febrils reiterades, nounats, immu-

nodeprimits i per a prevenció de reaccions freqüents enpacients politransfosos.

Els filtres de desleucotització s’han de purgar de formaadequada per evitar l’entrada d’aire. Perquè aquesta tècni-ca sigui correcta és necessari que s’ompli el filtre per gra-vetat o amb ajuda de pressuritzadors amb pressions bai-xes i mantingudes. Un mal purgat de l’equip farà que nofuncioni correctament.

Preparació del personal• Rentat higiènic de mans.• Col·locació de guants.

Preparació del pacient• Informeu el pacient.• Presa de constants abans d’iniciar la transfusió.• Valoració del seu estat general.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Assegureu la identificació inequívoca del pacient i delcomponent sanguini.• Recomproveu el grup ABO de la mostra del receptor(vegeu protocol RECOMPROBACIÓ PRETRANSFUSIO-

435

NAL DE LA COMPATIBILITAT ABO D’HEMODERIVATS).• Connecteu i purgueu el sistema de perfusió.• Canalitzeu la vena i connecteu el sistema a la llum delcatèter.• Comenceu la transfusió de forma lenta (30-40 gotes/min) i observeu el pacient. Si no presenta cap reacció,ajusteu la velocitat a 60-80 gotes per minut (6 ml/min). Engeneral la transfusió durará 2 hores. Si ha sobrecàrregacirculatòria, insuficiència cardíaca o bé insuficiènciarenal, pot durar fins a 4 hores. Si es necessita un tempsd’infusió superior a les 4 hores, s’ha de contactar amb elBanc de Sang.• Retorneu el full de control de grup (un cop finalitzada latransfusió) al banc de sang. • Canvieu l’equip de transfusió en cada unitat transfosa. Elbanc de sang en facilita un de nou amb cada unitat.• Adheriu les enganxines d’identificació de les unitatstransfoses (Fig. 1) a la història del pacient.• Complimenteu els registres d’infermeria.

Recomanacions• El malalt pot fer ingesta oral, si no es produeix cap alte-ració adversa en els primers 15 minuts.• Sacsegeu la bossa suaument a l’inici i cap a la meitat dela transfusió de sang total o de concentrat d’hematies peraconseguir una bona resuspensió de les cèl·lules.• En cas que el pacient presenti febre, calfreds, dolor torà-cic o lumbar, disnea o xoc, atureu la transfusió i aviseu elmetge per a valoració clínica. Preneu novament les cons-tants vitals del pacient. Recomproveu la identificació del

SCIAS Hospital de BarcelonaGrup Assistència

DATANOM

1er COGNOM

NÚM. H.C.

2on COGNOM

ST. C.H. Plasma Plaq. Criopr.

UNITAT LLIT

QUANTITATGr. Rh-

NÚM. FLASCÓ

PROVESCREUADES

Figura 1

436

pacient i el grup ABO de la bossa, de les enganxines d’identificació i la tarja de comprovació del grup queha enviat el banc de sang. Feu una extracció de mostra desang del pacient i envieu-la juntament amb la bossa i l’equip de transfusió al banc de sang. Complimenteu elfull de comunicació de «Reaccions transfusionals».• No es pot infondre cap solució ni medicament junta-ment amb la transfusió. Només hi és compatible la solu-ció salina fisiològica que s’utilitza per disminuir la visco-sitat de la sang.• En cas de disminució o aturada de la velocitat de trans-fusió, recomproveu l’estat de l’equip de transfusió(presència d’agregats) i l’accés venós del pacient. La uti-lització de pressuritzadors es recomana un cop solucionataquest problema i quan es necessiten velocitats moltaltes (en situació de xoc).• En el cas de transfusió de plasma i/o plaquetes en unadult, la velocitat d’infusió ha de ser de 5-10 ml/minut(100-200 gotes/minut), en un temps no superior a 1 hora.• Les unitats de plasma fresc contenen «blau de metilè».Tingueu present que tenyeixen l’orina (no representa capproblema).

QUÈ NO S’HA DE FER EN TRANSFUSIONS

• Iniciar la transfusió sense recomprovar la identificaciódel pacient i del component sanguini.• Afegir medicació a un component sanguini.• Escalfar el component sanguini sota cap concepte.• Fer servir equips de transfusió carents de filtre.• Transfondre cap unitat en un temps superior a 4 hores.• Emmagatzemar components a la unitat d’infermeria oen nevera no controlada.• Tenir el component fora del banc de sang més de 30minuts abans d’iniciar la transfusió.

437


Autors: B. Sánchez, Dr. A. PinedaNovembre 1998Revisat: Novembre 2001.

1.108 Traqueostomia

CURA DE L’ESTOMA

Material

• Guants estèrils.• Set de cures.• Gases estèrils.• Cinta o bena de 5 × 5.• Sèrum fisiològic o aigua destil·lada.• Povidona iodada aquosa.• Compresa per a traqueostomia.

Preparació del pacient• Informeu el pacient.• Poseu-lo en decúbit supí i el cap en hiperextensió.• Retireu l’apòsit brut.


Execució• Netegeu la zona de l’estoma amb sèrum o aigua oxige-nada.• Assequeu amb gases estèrils.• Pinteu amb povidona iodada.• Col·loqueu la compresa per a traqueostomia.

438

• Fixeu-la amb cinta o bena al voltant del coll.• Registrar la tècnica, anotant l’aspecte del traqueostoma,secrecions, etc.

Recomanacions• Canvi de cànula interna cada torn i sempre que ho pre-cisi.• Canvi d’apòsit cada torn, i sempre que estigui tancat.• Comprovació del pneumotaponament a cada torn, i pre-vi a l’alimentació.• Si no s’indica el contrari, manteniu el pneumotapona-ment inflat durant l’administració de la dieta, i les 2 horessegüents.• Eviteu desplaçaments de la cànula amb una bona fixa-ció.• Eviteu decúbits de la cànula amb una correcta fixació.• Faciliteu la comunicació.• Registreu totes les activitats en documentació d’infer-meria.• Respectreu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Revisat per: E. Portillo, A. Custodi, T. Mas, V. Moreno,I. ÁlvarezNovembre 2001

1.109 Traspàs del pacient amb el sistemaGlider®

ObjectiuProporcionar seguretat en el traspàs dels pacients i evitarsobreesforços al personal sanitari.

439

Indicacions– Pacients amb patologies que exigeixin la seva immobi-litat durant un trasllat. Exemple: pacient amb luxació demaluc en practicar-li una radiografia.– Pacients que precisin ajuda en un trasllat per mancad’autonomia en la seva mobilitat. Exemple: postoperato-ri amb anestèsia peridural.

MaterialGLIDER DOBLE (2 unitats) o GLIDER INDIVIDUAL (1unitat).

Preparació del personal• Identificació del pacient.• Rentat higiènic de mans.

Preparació del pacient• Informeu el pacient del procedi-ment a realitzar.• Demaneu la seva col·laboració enla mesura de les seves possibilitats(Fig. 1).• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Glider doble: generalment indicat en pacients postqui-rúrgics i/o amb limitacions de mobilitat per anestèsiesregionals d’extremitats inferiors.• Situeu els gliders sota el pacient:

– Col·loqueu una de les unitats sota la regió dorsal il’altra a la regió glútia, mitjançant moviments de dreta aesquerra (Figs. 2 i 3) fent pressió cap avall sobre el ma-talàs.

– Col·loqueu les cingles al voltant del pacient, lligant-lo d’un extrem a l’altre (Fig. 3).

Figura 1

440

– Posicioneu-vos a la banda del llit o llitera a on s’hade traslladar al malalt (Fig. 4).

– Agafeu, d’una banda pel coixí i la nansa del glidersuperior i per altra de la nansa del glider inferior i de lescames (Fig. 5).

– Traccioneu, amb normalitat, coordinats i sense movi-ments sobtats (Fig. 6), amb la esquema recta, les camesseparades a 45º i els genolls lleugerament flexionats.

– Retireu els gliders desfent les cingles del voltant delmalalt i estirant el glider a la vegada que premeu amb lamà la zona de les espatlles o maluc per fer contraforça.

– Acomodeu el pacient.

• Glider individual: indicat en situacions d’alt risc, ambpacients politraumatitzats que necessitin un bloqueigtotal dels seus moviments.

– La col·locació del glider es farà amb el malalt en posi-ció de decúbit lateral (Fig. 7) i la resta del procediment omaniobra es farà igual, estirant les nanses del glider.

Figura 2 Figura 3

Figura 4 Figura 5 Figura 6

441

Recomanacions• Netegeu el glider amb aigua, sabó i solució desinfectant.• Hi ha gliders a Quiròfan, Sala de Parts, UH 09, Urgències(2 tipus), i Radiodiagnòstic.• Després del seu ús, deixeu-lo al seu lloc habitual.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autor: J. PérezMarç 1999Revisat: Novembre 2001

1.110 Úlceres per pressió

FACTORS DE RISC

ObjectiuIdentificar els pacients amb risc de desenvolupar úlceresper pressió (UPP) en règim hospitalari.

Material• Escala de Norton.

Execució• A l’ingrés del pacient es fa una valoració quant a la sevacondició física, al seu estat mental, a la seva activitat, a laseva mobilitat i a la incontinència que pugui presentar.

Figura 7

442

• Cada aspecte clínic del malalt té una escala de gravetat quees relaciona amb una puntuació (vegeu esquema Fig. 1).• La puntuació màxima que es pot obtenir és de 20 punts,i la mínima de 5 punts.• Es classifica com a malalt de risc aquell que té una pun-tuació total igual o inferior a 14 punts.• Es classifica com a malalt de risc mínim aquell que téuna puntuació total superior a 14 punts.• Aquesta puntuació es registra l’«ingrés d’infermeria», al’apartat «pell».• En cada torn es valora segons l’escala de Norton (Fig. 1)el risc de generar una úlcera per pressió, i s’anota la pun-tuació al pla de cures d’infermeria en l’apartat «integritatde la pell».

Figura 1

PROFILAXI

ObjectiuEstablir mitjans i mètodes per prevenir i evitar les úlceresper pressió en els malalts de risc, classificat segons l’Es-cala de Norton.

Material• Matalàs de teixit encoixinat.• Coixins.• Protector.• Mitjons de cotó o d’esport.• Fèrules i sacs de sorra. (Si el pacient ho requereix).

Escala de Norton

Inferior a 14 = pacient de risc Superior a 14 = pacient de risc mínim Puntuació total

Condició física Estat mental Activitat Mobilitat Incontinència Punt.

Bona Orientat Deambula Total Control 4Regular Apàtic Deambula Disminuïda Incontinència

amb ajuda ocasional 3Pobre Confós Llit/cadira Molt limitada Urinària 2Molt malament Inconscient Enllitat Immòbil Urinària + fecal 1

443

• Midó de blat de moro (Maizena, que la subministracuina), o crema hidratant.• Guants no estèrils.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Poseu-vos els guants.• Manteniu una posició ergonòmica per executar la mobi-lització del pacient.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat i procureu-li un ambient con-fortable.• Mantingueu una temperatura corporal i ambiental atem-perada.• Informeu i edequeu el pacient, la família o el cuidadorprincipal de les mesures que emprareu per prevenir laformació d’una úlcera per pressió i entregueu el fulletinformatiu.

Execució• Valoreu els punts amb risc de contraure una úlcera perpressió.• Segons la posició es tindran en compte els punts se-güents:

– En decúbit supí: Cap, omòplats, colzes, sacre italons.

– En decúbit lateral: Orella, parietals, acròmion, coste-lles, trocànter, còndil, mal·lèols.

– En decúbit pron: Galta, acròmion, orella, mames,òrgans genitals, genolls, dits (peus).

– Assegut: Zona isquial, rombs poplitis.• Canvieu la posició del pacient cada 2 o 3 hores. Seguiuuna rotació determinada programada com la indicada enel gràfic figura 2, i anoteu al pla de cures la posició adop-tada amb les abreviatures: DLD, DLE, DS, S.

444

• Realitzeu els trasllats i canvis posturals elevant el cos delpacient i amb ajuda del trapezi o les baranes, per tal dereduir la fricció i les forces tangencials.• Practiqueu o indiqueu al pacient moviments regulars deflexió, extensió, abducció, per evitar la limitació de movi-ments, contractures i espasmes musculars.• Eleveu el capçal del llit el mínim possible (màxim 30o) idurant el mínim de temps.• Realitzeu massatges suaus quan es facin les mobilitza-cions, amb midó de blat de moro o crema hidratant.• Procureu una higiene correcta del pacient aprofundint enels punts abans esmentats, mantenit la pell ben hidratada.• Manteniu els llençols nets, secs i sense plecs, per evitarirritacions.• En cas d’incontinència urinària, utilitzeu bolquers absor-bents, col·lectors, etc.• Vigileu periòdicament els punts de recolzament de sondes,catèters, etc., i canvieu la posició de la fixació cada 24 h.

GRÀFIC HORARI DE CANVIS POSTURALSESQUEMA GENERAL ORIENTATIU

9”

23”21”

18”

16”

14”

11”6”

3”

1”

DURANT ELS ÀPATS, EL MALALT HA D’ESTAR ENPOSICIÓ DE SEDESTACIÓ O INCORPORAT,EXCEPTE QUAN ESTIGUI CONTRAINDICAT

DECÚBIT SUPÍ (DS)

SEDESTACIÓ (S)

DECÚBIT LATERAL ESQUERRE (DLE)

DECÚBIT LATERAL DRET (DLD)

Figura 2

445

• Repartiu el pes corporal, tot augmentant la superfície decontacte mitjançant coixins, etc.• Utilitzeu els coixins i les proteccions per evitar el con-tacte amb les prominències òssies i per mitigar al màximla pressió (genolls, turmells, talons, etc.).• Quan el pacient resti assegut, realitzeu els canvis postu-rals cada hora, tot elevant la cintura pèlvica per fer des-cansar les zones on es recolza, si el pacient no pot fer-hoper ell mateix.• Mesureu a cada torn el valor del Norton i en especialvigileu la mesura de la nit, ja que és quan pot baixar.• Registreu en el «Curs d’Infermeria» el conjunt de mesu-res realitzades al pacient (canvis posturals, aplicació d’à-cids grasos hiperoxigenats, massatges, etc.) i la seva pla-nificació.• Avalueu el risc desnutricional i sol·liciteu interconsulta aDietètica, si s’escau.• Avalueu a cada torn la necessitat de mantenir, augmen-tar o retirar les mesures profilàctiques.

Recomanacions• Eviteu l’arrossegament del cos del pacient.• No utilitzeu sobre la pell alcohol ni colònia.• Restringiu la utilització de xopadors (empapador).• Reduïu els factors ambientals que poden produir seque-dat a la pell (aire fred).• No realitzeu massatges sobre la pell que recobreix pro-minències òssies.• Informeu el pacient i els familiars del propòsit i la neces-sitat de continuïtat d’aquestes cures i de la seva possibleparticipació en la seva realització.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

446

TRACTAMENT

ObjectiuDescriure els diferents tractaments i cures a realitzar encadascun dels diferents graus d’úlceres per pressió, peraconseguir-ne l’òptima i més eficaç evolució curativa.

Classificació de les úlceres• Grau I. Afecta epidermis i dermis. La pell té un colorrosat-vermellós. No recupera la coloració normal desprésde 30 minuts en suprimir la pressió.• Grau II. Compromet el teixit cel·lular subcutani superfi-cial, apareixen flictenes amb pèrdua de pell o sense.• Grau III. L’úlcera s’estén al teixit subcutani, pot afectar elgreix o el múscul, amb presència o no d’exsudat i de tei-xit necròtic.• Grau IV. L’úlcera s’estén a la pell, greix, múscul i potafectar l’os, amb presència o no d’exsudat i de teixitnecròtic.

Tractament• Grau I. Apòsit protector transparent semipermeable de10 x 12 cm o àcids grassos hiperoxigenats.• Grau II. Apòsit hidrocoloide de carboximetilcel·lulosa ialginat càlcic extraabsorbent, segons quin sigui el tamanyde l’úlcera. Apòsit 10 x 10 cm en les úlceres que tinguinun diàmetre inferior a 6 cm. Apòsit 20 x 20 cm en les úlce-res de diàmetre entre 6 i 16 cm.• Grau III. Apòsit hidrocoloide de carboximetilcel·lulosa ialginat càlcic extraabsorbent, i hidrogel autolític.• Grau IV. Apòsit hidrocoloide de carboximetilcel·lulosa ialginat càlcic extraabsorbent i hidrogel autolític.Sucre i/o pasta de sucre.

MaterialGrau I. Guants no estèrils.

447

Apòsit protector transparent semipermeable de10 x 12 cm.Àcids grasos hiperoxigenats (Corpitol®)

Grau II. Guants estèrils.Gases estèrils.Clorur sòdic al 0,9 %.Safata d’un sol ús.Talla estèril.Apòsit hidrocoloide de carboximetilcel·lulosa ialginat càlcic extraabsorbent.Apòsit adhesiu (Mefix® o similar).Xeringa de 20 ml.Agulla endovenosa.

Grau III. Guants estèrils.Gases estèrils.Clorur sòdic al 0,9 %.Safata d’un sol ús.Talla estèril.Apòsit hidrocoloide de carboximetilcel·lulosa ialginat càlcic extraabsorbent.Apòsit adhesiu (Mefix® o similar).Xopador absorbent.Equip de cures.Hidrogel autolític.Grànuls absorbents desbridadors.Xeringa de 20 ml.Agulla endovenosa.

Grau IV. Guants estèrils.Gases estèrils.Clorur sòdic al 0,9 %.Safata d’un sol ús.Talla estèril.Apòsit hidrocoloide de carboximetilcel·lulosa ialginat càlcic extraabsorbent.Apòsit adhesiu (Mefix® o similar).Xopador absorbent.

448

Equip de cures.Hidrogel autolític.Grànuls absorbents desbridadors.Sucre i/o pasta de sucre.Xeringa de 20 ml.Agulla endovenosa.

Preparació del personal• És necessari un ajudant en les cures d’úlceres de grau II,III, i IV.• Rentat de mans higiènic.• Col·locació de guants.

Preparació del pacient• Informeu el pacient.• Col·locació del pacient en decúbit supí, decúbit lateral odecúbit pron, segons on estigui localitzada l’úlcera.• Proporcioneu-li una posició còmoda i respecteu la sevaintimitat.

Execució• Grau I. Renteu i eixugueu la zona lesionada. Apliqueul’apòsit semipermeable de 10 x 12 cm. i apliqueu lesmesures profilàctiques. En el cas dels àcids grassos, feuuna pulverització cada 8 a 12 hores i després feu un mas-satge suau perquè s’absorveixin.• Grau II. Renteu l’úlcera amb clorur sòdic al 0,9 %, eixu-gueu-la amb gases estèrils i apliqueu-hi l’apòsit hidro-coloide de carboximetilcel·lulosa i alginat càlcic extra-absorbent cobrint un marge de dos o tres cm de la pellprelesional sana. Reforceu les vores de l’apòsit adhesiu(Mefix® o similar) per assegurar-ne la permanència.Torneu a acomodar el pacient amb especial vigilància enels punts de recolzament, utilizant els diferents sistemesprofilàctics: coixins, matalassos, proteccions taló-colze, etc.Si en el període de dues setmanes aquesta úlcera no

449

evoluciona favorablement, el metge responsable ola infermera sol·licitaran interconsulta a cirurgia plàs-tica.• Grau III. Renteu l’úlcera amb clorur sòdic al 0,9 %,eixugueu-la amb gases estèrils, reompliu amb hidro-gel autolític i apliqueu-hi l’apòsit hidrocoloide de car-boximetilcel·lulosa i alginat càlcic extraabsorbent asobre.Torneu a acomodar el pacient amb especial vigilància enels punts de recolzament, utilizant els diferents sistemesprofilàctics: coixins, matalassos, etc.En aquest grau d’úlceres, el metge responsable o la infer-mera efectuaran una interconsulta al grup d’úlceres perpressió.• Grau IV. Hi ha dues alternatives.

a. Utilitzar el mateix tractament que en les úlceresgrau III.

b. Aplicar sucre i/o pasta de sucre directament en lacavitat de l’úlcera i tapar-la amb gases estèrils i apòsitadhesiu (Mefix® o similar).Torneu a acomodar el pacient amb especial vigilància enels punts de recolzament, utilizant els diferents sistemesprofilàctics: coixins, matalassos, etc.Registreu la tècnica i l’evolució en el «curs d’infermeria»un cop realitzada la cura.En aquest grau d’úlceres, el metge responsable o la infer-mera efectuaran una interconsulta al grup d’úlceres perpressió.

Procediment per retirar l’apòsit• Tenseu la pell en sentit oposat a l’apòsit.• Retireu amb molta cura, sempre desenganxant cap alcentre de la lesió.• Renteu amb clorur sòdic al 0,9 %, a una pressió noexcessiva mitjançant xeringa i agulla endovenosa per nomalmetre els teixits, realitzant moviments suaus, netejant

450

des de l’interior de l’úlcera cap a la perifèria i retirantdetritus o restes de cures anteriors.• Eixugueu amb gases estèrils.

Intèrvals de canvi d’apòsits• El canvi d’apòsit es realitzarà:

– Aproximadament cada dos dies en la fase de netejai desbridament.

– De tres a cinc dies en la fase de granulació.– Setmanalment en la fase d’epitelització.– Si l’apòsit adquireix un color blanc lletós.– Si hi ha fuites d’exsudat per desprendiment parcial o

bé perquè aquest no pugui contenir-se més.– Si es formen arrugues a l’apòsit, perjudicials per al

pacient.• Pot passar que després dels primers canvis d’apòsit esvegi augmentar el tamany de l’úlcera, això és degut alfet que l’apòsit ha arrossegat els teixits necròtics circun-dants.

Contraindicacions en la utilització d’apòsits• No s’hauran d’utilitzar en les úlceres d’origen infecciós.• Quan es detecti al·lèrgia a qualsevol dels componentsdels apòsits (alginat càlcic, carboximeticel·lulosa).

Recomanacions• El metge sol·licitarà un cultiu del teixit de l’úlcera quanhi hagi sospita d’infecció.• La infermera realitzarà interconsulta a la unitat de dietè-tica quan observi que hi ha risc de desnutrició (vegeu cir-cuit d’alerta nutricional).• La infermera posarà una atenció especial amb els siste-mes profilàctics en els pacients sotmesos a tractamentsimmunosupressors (corticoides, quimioteràpia, ciclospo-rines, etc.) ja que comporten més risc de desenvoluparuna upp.

451

• Els apòsits són un material pactat i inclòs en la dotacióper centre de cost que seguiran la normativa establertaen l’hospital (etiquetes) i els subministraran els Serveisde Farmàcia i Magatzem.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.• L’apòsit només es podrà tallar per a la millor adaptacióanatòmica de la zona on es trobi l’úlcera: colzes, talons iespatlles (Fig. 3).

Revisat per: T. Blanch, A. Ibarzo, S. Martínez, A. Roig, R.Santamaría, T. Sarget, O. Isart (infermeres), i M. Lladó (far-macèutica)Novembre 2001

1.111 Via mantinguda

ObjectiuMantenir una via endovenosa permeable per a l’adminis-tració intermitent de substàncies terapèutiques, sempreque la freqüència d’administració sigui cada 8 hores osuperior, a través d’un catèter perifèric o central (exceptepels catèters implantables o Port-a-cath.

Preparació del personalRentat de mans higiènic.

Preparació del pacient• Informeu el pacient del procediment.• Preserveu la seva intimitat.

Figura 3

452

• Col·loqueu el pacient en decúbit supí amb el capçal ele-vat 30-40º.

Material• Clorur sòdic en ampolles 0,9 % de 10 ml.• Xeringa de 2 ml.• Agulla de càrrega.• Agulla 8 x 25.• Tap de membrana «luer-lock».• Gases estèrils.• Povidona iodada al 10 %.• Guants no estèrils.

Execució• Per deixar una via mantinguda:

– Ajusteu un tap amb membrana a la llum del catèter.– Injecteu 2 ml de clorur sòdic al 0,9 %.

• Per mantenir-la:– Reviseu el punt d’inserció per descartar signes d’in-

fecció a través de l’apòsit transparent.– Desinfecteu amb povidona iodada al 10 % la mem-

brana del tap.– Aspireu i llenceu la solució de clorur sòdic al 0,9 %

del catèter abans d’injectar-hi medicaments i comproveu-ne la permeabilitat.

–Per a mantenir permeable el catèter, cal injectar-hiel clorur sòdic després d’administrar qualsevol medi-cament, i cada 12 hores si no s’administra cap medi-cació.

– Signeu l’administració en el document «pla de medi-cació».

– Registreu el procediment en la documentació d’in-fermeria.

453

Recomanacions• Els criteris de duració per a una via mantinguda aconse-llen un canvi de catèter cada 96 hores (4 dies).• No canvieu l’apòsit transparent si no hi ha signes d’in-fecció. En cas de sospita o evidència d’infecció, cal can-viar el catèter.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Bibliografia– Inspection Control and Hospital Epidemiology. Vol. 17,

n.º 7.Guideline for Prevention of Intravascular-Device-RelatedInfections.Michele L. Pearson. MD; the Hospital Infection ControlPractices Advisory Committee. April 1995.

– The clave-Needleless system claves: cultivo microbioló-gico References:

1. Maki DG, Ringer M; Alvarado CS «Prospective rando-mized Trial of Providine iodine, alcohol and clorhexadinefor the prevention of infection associated with centralvenous and arterial catheters». (Lancet 338, 339-343.1991).2. Maki DG, Ringer M; «Risk factor for infusion relatedphlebitis with small peripheral venous catheters.»(Annals of Internal Medicine 114.845-845. 1991).3. Gibilisco P; Northwest Connecticut Oncology/Haema-tology Association and «Experimental microbial challen-ge decontamination of the Clave connector.» (Study1994).4. Gibilisco P; Magnifico M; «To determine whether hae-molysis occurs during RBC Transfusion via the Clave.»(Study 1994).– La potencialidad de contaminación microbiana de caté-

teres a causa de conector sin aguja. J.D. Brown, H.A.Moss, T.S.J. Elliott.

454

Departamento de Microbiología Clínica. The Queen Elisa-beth Hospital. Edbaston, Birmingham, 1996.

Autor: R. SantamaríaAprovat per la Comissió de FarmàciaRevistat: Novembre 2001.

2.1 Administració de fàrmacs

Objectius• Correcta administració de substàncies farmacològiquesadequant les dosi i la via, segons cada cas, per a la recu-peració del nounat.• Tipus de via:Gastrointestinal – oral

– per sonda orogàstrica– rectal

Parenteral – via intramuscular– via subcutànea– via endovenosa

VIA ORAL

Material• Xeringa de medicació oral de 2 ml o contagotes.• Fàrmac.


Preparació del nounat• Posició semi-Fowler.

Execució• Disolgueu la medicació en 2 ml d’aigua com a màxim.• Realitzeu el càlcul de dosi.• Administreu la medicació prescrita.

Recomanacions• Mai no s’administrarà la medicació disolta al biberó.• Vigileu que no quedin restes de medicació a la xe-ringa.

455

2. Nounats i pediatria

456

A TRAVÉS DE SONDA OROGÀSTRICA

Material• 2 xeringues.• Fàrmac.


Preparació del nounat• Posició en decúbit supí.

Execució• Comproveu la correcta col·locació de la sonda.• Prepareu la medicació seguint el mateix procediment dela via oral.• Administreu la medicació connectant la xeringa a la son-da orogàstrica.• Netegeu la sonda amb 1 o 2 ml d’aigua a través d’unanova xeringa.

VIA PARENTERAL

Material• Xeringa.• 2 agulles.• Antisèptic.• Fàrmac.• Bomba de perfusió.• Equip de perfusió per bomba.


Preparació del nadó• Asèpsia de la zona a utilitzar.

Execució• Realitzeu el càlcul de la dosi.• Preparació del fàrmac a administrar.• Canvi d’agulla per a realitzar la punció.• Escolliu la zona a punxar.

Via intramuscular• La zona de referència per a la punció serà el quadrí-ceps.• Punxeu en angle recte tot prenent un pessic de pell.• Aspireu retirant l’èmbol per tal de comprovar que nosigui una via circulatòria.• Injecteu lentament la medicació.• Retireu l’agulla i torneu a netejar la zona amb antisèptic,realitzant una suau pressió.

Via subcutània• Punxeu en angle de 30o tot prenent un pessic de pell.• Aspireu retirant l’èmbol per tal de comprovar que nosigui en una via circulatòria.• Injecteu la medicació.• Retireu l’agulla i torneu a netejar la zona amb antisèptic,realitzant una suau pressió.

Via endovenosa• Vigileu l’estat del vial.• Recomposeu el vial amb el disolvent adequat, en ladil·lució i la dosi correctes.• Administreu la perfusió al ritme adequat segons el fàr-mac.• No administreu en cas de dubte.• Controleu el ritme de la perfusió.• Tingueu cura de la via de punció, per si apareguessinsignes d’extravassació.• Verifiqueu les dosis pautades.

457

NotaAbans d’administrar qualsevol fàrmac, cal que verifiqueu:

– la identitat del nadó.– la identitat i caducitat del fàrmac.– la dosi correcta.– la via d’administració.– l’hora i la freqüència.


Revisat per: M. TiendaNovembre 2001

2.2 Alimentació artificial per unidosis(biberó)

ObjectiuProporcionar l’alimentació al nadó per complementar lalactància materna o bé per suplir-la totalment.

Material• Biberó estèril amb llet adaptada de recipient d’unidosi ia temperatura ambient.• Tetina rebutjable.• Retolador.

Preparació del personal• Rentat higiènic de mans.• Comprovació de la caducitat de la llet i del nom comercial.• Conèixer la quantitat que ha d’ingerir el nadó.

Preparació del pacient• Procureu un ambiente íntim, sense sorolls i amb l’avísd’espera de lactància a la porta.• Ensenyeu a la mare com rentar-se les mans.

458

• Ensenyeu a la mare com adoptar una postura conforta-ble (ajaguda o asseguda).• Ajudeu la mare a col·locar el nadó en posició semi-incor-porada. El cap del nen es posa en l’angle de flexió del col-ze de la mare. Aquesta posició permet el contacte visual,alhora que proporciona intimitat i proximitat i deixa unbraç lliure per aconseguir objectes com el biberó. VegeuFig. 1.

• La mare ha de sostenir-lo aprop del seu cos i abraçar-loper facilitar els llaços afectius i proporcionar-li calor.• Aconselleu la mare que l’acaroni i hi parli durant l’ali-mentació per tal de promoure el plaer per al nadó i la mare.

Execució• Marqueu la quantitat assignada al nadó.• Entregueu a cada mare el biberó corresponent tancat iamb la tetina precintada.• Ensenyeu a la mare a utilitzar correctament el biberó.• Destapeu el biberó justament abans de donar-l’hi.• Assegureu-vos que la tetina queda per damunt de lallengua.• Durant la succió, ensenyeu a inclinar el biberó de mane-ra que mai quedi aire a l’interior de la tetina.

459

Figura 1

460

• Comenteu a la mare que el nadó succiona amb vigoro-sitat durant els primers cinc minuts i sembla que estiguisatisfet però se l’ha de permetre que succioni com amínim durant uns vint minuts.• Llenceu la llet que sobri.• Durant la presa, ensenyeu a fer pauses per tal que elnadó no es cansi.• En acabar la presa d’un biberó, espereu que el nadóexpulsi l’aire ingerit mitjançant l’eructe.• Un cop finalitzat aquest procés, deixeu el nadó en decú-bit supí o lateral dret, per afavorir el buidament.• Anoteu als registres la quantitat ingerida pel nadó i lesobservacions oportunes.• Prepareu les preses cada tres hores i depenent de lagana del nadó. Feu una pausa nocturna.

Recomanacions• Les quantitats a preparar segons els dies de vida seran:1r. dia: 10 ml.2n. dia: 10-20 ml.3r. dia: 20-30 ml.Anireu augmentant progressivament, en funció de lademanda.• No doneu mai el biberó amb el nadó ajagut o en decú-bit supí.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: M.ª J. Martínez, E. FusterNovembre 2001

2.3 Alimentació parenteral

Objectiu• Aconseguir o mantenir un bon estat metabòlic i energètic.

Material• Bomba d’infusió.• Allargador.• Filtre.• Xeringa d’alimentació.• Equip de sèrum.• Casquet.• Mascareta.• Material estèril: talla, gasa, apòsit, guants i bata.• Solució iodada.

Preparació del personal• Col·locació del casquet i de la mascareta.• Rentat de mans quirúrgic.

Execució• Col·locació de bata estèril.• Col·locació de guants estèrils.• Preparació del camp: talla estèril.• Dipositeu el material estèril al camp.• Desconnecteu l’equip de nutrició.• Purgueu el nou equip i connecteu a través de l’allar-gador.• Realitzeu l’apòsit de la zona de venopunció amb gasesestèrils, dissolució antisèptica; assegureu-ne la fixació.• Registreu l’hora d’inici de la nutrició parenteral, quanti-tat, ritme i hora de finalització.

Recomanacions• Màximes mesures d’asèpsia.• Comproveu la caducitat de la solució.• Vigileu l’estat de la nutrició que heu de subministrar. Encas de terbolesa, no l’administreu.• Vigileu la zona de punció.• Controleu el ritme de la perfusió.

461

462



2.4 Alletament matern

Objectiu• Iniciar la lactància materna tan aviat com sigui possi-ble, si pot ser, dins de la primera hora de vida per tal dereforçar el vincle afectiu entre la mare i el nounat i esti-mular la secreció de la llet mitjançant la succió del nadó.• Cobrir les necessitats nutritives del nadó.• Aconseguir que la mare adquireixi uns coneixementssobre la lactància materna i se senti capaç d’alletar el seufill.

Material• Aigua bidestil·lada o aigua corrent.• Gases.• Camisola oberta per davant.• Coixins.• Avís d’espera.

Preparació del personal• Poseu l’avís d’espera a la porta.• Rentat higiènic de mans.• Valoreu els coneixements i l’experiència de la mare so-bre la lactància.

Preparació de la pacient• Procureu mantenir un clima d’intimitat per a la mare i elnadó recomanant a les visites que surtin de l’habitació.• La mare ha d’estar còmoda i no ha de sentir dolor.

• Indiqueu a la mare que s’ha de rentar les mans abansd’agafar el nadó.• Comproveu la capacitat d’obertura de la camisa de dor-mir.• Assegureu-vos que l’habitació no tingui corrents d’aire ique la temperatura ambiental sigui correcta. Aproximeuel bressol i el timbre al costat de la mare.Execució• Informeu a la mare que no cal netejar el mugró cada copque el nen mami, ni abans ni després, és suficient lahigiene de la dutxa diària.• Manteniu la temperatura corporal del nadó tot embolca-llant-lo amb un «arrullo» en treure’l del bressol.• La primera presa es farà ajaguda (Fig. 1), amb el llit pla,amb un coixí a l’esquena i en una postura còmoda. Aco-modeu el nadó de cara a la mare i recte. Doneu tempsa la mare i al nadó perquè ella li pugui parlar, acaronar-loo deixar-se tocar amb un dit. El reflex de recerca del nens’estimula per les sensacions tàctils i olfatives que rep.

• A les següents preses, la mare pot estar asseguda a labutaca (Fig. 2), sempre amb l’esquena recta i amb un coi-xí a les cames. Si la mare és asseguda, col·loqueu el nadóde cara a ella, recte, de forma que la mare l’agafi amb elbraç i amb la mà agafi el «culet», i el nen recolzi el cap l’a-vant braç de la mare i no el colze (Fig. 3).

463

Figura 1

464

• La mare s’agafarà el pit amb una mà, no es pinzarà elmugró. No s’ha de moure el pit sinó el nen de manera queel seu nas estigui a l’alçada del mugró. Estimular amb elmugró els llavis del nen i quan obri la boca i tingui la llen-gua cap a baix oferir-li el pit. És important que el nen aga-fi, a part del mugró, una part de l’arèola perquè la succiósigui efectiva i no dolorosa. S’ha de veure menys arèolaper sota del llavi inferior que per sobre del superior (Figs.4 i 5). Cal explicar-ho a la mare quan s’ajudi d’aquestamanera per tal que ho aconsegueixi per ella mateixa.

Figura 2

Figura 3

465

• Expliqueu a la mare la freqüència i la durada de les pre-ses que seran a demanda del nadó. Quan el nen fagimoviments de recerca o de paladeig és el millor momentper possar-lo al pit, no devem esperar a que plori perquèllavors li costarà més agafar-se. En el cas que en 3-4 hno demani per mamar l’hem d’estimular perquè mamitocant-li la cara, peus... Li explicarem a la mare que perles preses nocturnes convé que el nadó dormi al costat dela mare.• Hem d’explicar a la mare que termes com «no li tocamamar» o «això no és normal» no tenen a veure ambl’alletament al pit.• El temps de la presa és variable donat que no tots elsbebès treuen la llet a la mateixa velocitat. S’aconsella no

Figura 4

Figura 5

466

superar els 30 minuts de succió, ja que llavors hauríem devalorar l’efectivitat de la presa. Pot mamar només d’un pito dels dos. La propera presa durarà més del pit que hamamat menys la presa anterior.• Ensenyeu a la mare com s’interromp la succió col·locantel dit índex a la boca del nadó (Fig. 6).• Expliqueu als pares com s’ha de fer eructar el nadó, aga-fant-lo de forma vertical, recolzant-lo sobre el tòrax delpare en posició «balconet» i donat-li algun copet a l’es-quena per ajudar-lo (Fig. 7).

Figura 6

Figura 7

467

• El nadó al bressol s’ha de col·locar en decúbit supí (caraamunt).• Informeu la mare que pot avisar a la auxiliar del NIUS mit-jançant el DECT per a qualsevol dubte o situació anòmala.• Registreu en les observacions les característiques de lasucció: si és dèbil o vigorosa, el temps de succió, si s’haagafat d’un pit o dels dos, si presenta alguna dificultat comara clivelles o tumefacció mamària i si precisa mugronerao tirallet.• Valoreu com va la lactància al cap d’un temps d’iniciadala presa.

Recomanacions• La tècnica de la lactància no se sap de manera natural is’ha d’aprendre. No podrem aconsellar bé sense enten-dre nosaltres la ciència de la lactància.• Donat que cada mare i cada fill són diferents no hem d’es-tablir un sistema rígid que no s’adapti a totes les mares i elsseus fills.• La nostra funció és infondre en la mare la confiança en simateixa i recolzar-la en les preguntes i dubtes que vagin apa-reixent.• Si el nen no s’agafa al pit perquè està dormit no hem d’u-tilitzar mugroneres, ja que dóna una falsa sensació de reso-lució del problema quan a la llarga pot obstaculitzar lalactància i donarà una sensació de frustració a la mare per-què el seu mugró no serveix per alletar.• És recomanable no donar xumet al nadó durant els primersdies perquè sovint és el sustitut de la presa i el imposadord’horaris en les preses. El nadó aprèn a fer un moviment desucció diferent al del mugró i això pot dificultar després ques’agafi al pit.• No donar biberons d’aigua o de sèrum glucosat alsnadons, excepte si hi ha una indicació mèdica.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

468

Revisat per: E. Fuster, Dra. C. VilaNovembre 2001Dibuixos: E. Vela

2.5 Aspiració de secrecions del nounatintubat

ObjectiuMantenir el tub endotraqueal permeable, per a aconse-guir una bona ventilació.

Material• Sondes de diversos calibres (nos. 6, 8 i 10).• Guants estèrils rebutjables.• Mascaretes.• Aspirador de secrecions.• Connexió en «Y» per a sondes de Nelaton.• Sèrum fisiològic o bicarbonat 1/6 M.• Ambú.• Font d’oxigen/Aire comprimit (mezcla FiO2).• Xeringa 2 ml.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Cal un ajudant.

Preparació del nadó• Col·locació en decúbit supí.• Augmenteu la FiO2 de 5 a 10% durant 15 o 20”.

Execució• Prepareu el sistema de buit i ajusteu-lo a la pressiónegativa desitjada (pressió màxima 20 cm.).• Col·loqueu-vos els guants rebutjables.• Connecteu la sonda estèril al sistema d’aspiració.

469

• Desconnecteu el respirador del tub endotraqueal.• Humitegeu el tub endotraqueal amb unes gotes desèrum (0,25 a 0,5 ml.) fisiològic (o bicarbonat 1/6 M) imovilitzeu les secrecions amb Ambú (30”) o connectar denou al respirador (30”) amb PEEP 10.• Desconectar el tub i introduïu suaument la sonda a tra-vés del tub sense aspirar.• Retireu la sonda suaument amb moviments rotatoris totaspirant.• Connecteu el respirador al tub endotraqueal.• Observeu l’estat i possibles alteracions del nounat.• Netegeu el tub de l’aspirador amb aigua bidestil·lada.• Tanqueu l’aspiració i protegiu la connexió.• Disminuïu las FiO2 el 5-10% augmentat i ausculteu de nou.• Anoteu al full de registre que heu practicat l’aspiració iles característiques de les secrecions (quantitat, con-sistència, color...).

Recomanacions• Si noteu resistència en introduir la sonda, no forceu.• L’aspiració no serà superior a 10 segons.• No realitzeu aspiracions continuades, espereu uns mi-nuts entre una i l’altra.• Limiteu les aspiracions a les justes i necessàries.• Cada vegada que aspireu, utilitzeu una sonda nova.• El calibre de la sonda traqueal serà 1/3 inferior al calibredel tub endotraqueal i mai no s’introduirà més enllà deltub.• Guardar sonda-mostra de longitud del TE.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


470

2.6 Biberó: preparació i conservació

ObjectiuPreparar el volum i concentració de les diferents fórmulesde llet per a nadons i lactants i mantenir-lo en condicionsasèptiques i de seguretat per a l’administració.

Material• Aigua bidestil·lada (solució estèril i apirògena, normal-ment presentada en envasos de 1.000 ml).• Biberó estèril.• Tetina estèril (d’un sol ús). Tamanys: R. N. fins a un mes;Lactant fins a 12 mesos.• Llet adaptada al període de vida del nadó (solució enpols). Segons ordre mèdica.• Mesura de llet (cal tenir en compte que cada preparatcomercial de llet té la seva pròpia mesura i no s’han d’in-tercanviar. La mesura estàndard és de 5 g. Comproveu-hoabans d’utilitzar-ho.• Tap estèril per a biberó.• Etiqueta adhesiva de color blanc.• Full de registre d’alimentació diària (full de registre dePediatria i Neonats).• Etiqueta d’identificació, data d’obertura i data de cadu-citat del preparat en pols.• Mascareta.• Talla estèril (gran).

Preparació del material• Comproveu la data de caducitat de: llet, biberó, tetina iaigua destil·lada.• Anoteu la data d’obertura i la data de caducitat al pot dellet (el temps de caducitat del preparat un cop obert ésd’un mes).• Assegureu-vos que disposeu de tot el material necessa-ri abans d’iniciar el procés de preparació.

471

• Comproveu, juntament amb la infermera, la quantitat ila fórmula prescrites pel metge, i assegureu-vos que esregistra correctament al full d’alimentació diària.

Preparació del personal• Col·locació de la mascareta.• Tècnica de rentat de mans quirúrgic.• L’auxiliar de clínica és l’encarregada de la preparació deles fórmules.

Execució• Zona de preparació: A Neonats, zona de biberoneria.A la UH, es farà a la cuina.• Col·loqueu el material que haureu d’utilitzar sobre unasuperfície llisa i horitzontal, coberta amb una talla verdaestèril.• Aboqueu a dins del biberó la quantitat d’aigua des-til·lada indicada.• Afegiu-hi les mesures de llet indicades.• Tapeu el biberó amb la tapa corresponent.• Etiqueteu-lo amb la identificació del pacient al qual vadestinat i la fórmula (%, llet adaptada i quantitat el ml).• Sacsegeu el contingut, de forma més o menys conti-nuada, fins que desapareguin els grumolls.• Assegureu-vos que el color i la dilució són correctes.Davant de qualsevol dubte, s’ha de rebutjar el preparat.• Guardeu a la nevera la fórmula preparada si no s’had’administrar immediatament, i tapeu-la amb una tallaverda estèril per protegir-la de la llum.• La preparació de les fórmules làctiques serà duta a ter-me per l’auxiliar de clínica, que deixarà les fórmules pre-parades per al torn entrant, havent-ne anotat l’hora depreparació al full de registre de dietes.• El full de registre d’alimentació es farà cada dia durantel torn de matí. En el cas d’una nova dieta, s’utilitzarà elfull obert aquell mateix dia.

472

ConservacióManteniu les fórmules preparades a la nevera, protegidesde la llum, durant un màxim de 12 hores. Si no s’admi-nistra la fórmula al pacient durant aquest període detemps, rebutgeu-la.

Recomanacions• Les fórmules làctiques no han de romandre a tempera-tura ambient més de 60 minuts. Un cop passat aquestperíode de temps, no es poden utilitzar i s’han de rebut-jar.• Es poden escalfar les fórmules làctiques al microones;però cal tenir en compte que, abans d’administrar-les alsnens se n’ha de controlar la temperatura, per evitar unsobreescalfament de més de 37º.• La mesura de la temperatura es farà introduint untermòmetre d’aliments a l’interior de la fórmula, sensetocar les parets del biberó, ja que això podria alterar elresultat de la lectura.• Abans d’introduir el termòmetre a dins del biberó, asse-gureu-vos que estigui net.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: Dr. P. Sala, M. Tienda, S. Vallès, C. PenaNovembre 2001

Esquema de preparació de la fórmula adaptada al 13 %

Taula de dosificació:Llet Aigua bidestil·lada1 mesura (5 g) .................... 30 ml2 mesures (10 g)................. 60 ml3 mesures (15 g) ................ 90 ml

473

2.7 Cateterització venosa central

ObjectiuCanalització d’una via venosa central d’accés perifèric pera administració terapèutica.

Material• Catèter de silicona (Jonhattan).• Mascareta i casquet.• Material estèril: bata, guants, gases, talla amb forat.• Sabó líquid i aigua.• Povidona iodada.• Tira adhesiva cutànea estèril.• Aposit adhesiu transparent.• Esparadrap.• Fèrula.• Smarch.• Bomba d’infusió.• Solució a perfondre.• Pinza sense dents.• Filtre antibacterià.• Xeringa 10 ml.• S. Fisiològic + Heparina al 1% (0,1 ml).

Preparació del nadóCol·loqueu el nen en decúbit supí.

Preparació del personalCol·locació del casquet i la mascareta.

Execució• Renteu amb aigua i sabó antisèptic la zona d’inserció iassequeu amb gasa estèril.• Apliqueu povidona iodada i deixeu-la en contacte ambla pell 30 seg. mantenint la zona tapada amb talla estèril.• Renteu-vos les mans segons la tècnica quirúrgica.

474

• Preparar el camp estèril amb tot el material a utilitzar.• Poseu-vos els guants estèrils.• Sol·liciteu la col·locació del smarch.• Col·loqueu la talla estèril.• Prèviament mesureu la longitud del catèter que es desit-gi insertar.• Comprobeu la seva permeabilitat i conservació.• Inserteu la «palometa» de punció.• Un cop localitzada la vena, retireu el smarch i introduïuel catèter de silicona a través de la «palometa» de punció,mitjançant una pinça estèril.• Introduïu el catèter fins la medició obtinguda anterior-ment.• Connecteu l’equip de perfusió, assegurant-vos que elcatèter sigui permeable.• Fixeu el catèter de silicona a la zona d’inserció amb tiraadhesiva cutànea estèril i apòsit adhesiu transparent.• Fixeu la resta de l’equip.• Curseu petició de RX per a comprovació del catèter.• Anoteu al full de registre la tècnica realitzada.

Recomanacions• Cal fer la inserció del catèter preferentment a les venesbasílica i cefàlica.• És convenient que, quan introduïu el catèter, gireu el capdel nounat cap al braç emprat per a la tècnica.• Un cop fixat el catèter, mai l’heu de tornar a introduir.• Eviteu qualsevol colzada que es pugui produir en el ca-tèter o l’equip.

Pot produir:• Alteracions

hemodinàmiques: arrítmies.sobrecàrrega de volum.(PVC).aturada.

475

• Alteracions electrolítiques.• Trastorns de coagulació.• Infeccions.• Altres alteracions: disminució de la temperatura.

hipoglucèmia.trencada de melsa.



2.8 Cateterització venosa perifèrica

ObjectiuCanalització de la vena perifèrica per a l’administració defàrmacs o d’altres substàncies amb finalitats terapèutiques.

Material• Brànules nº 24.• Palometes nº 21, 23, 25, 27.• Gases estèrils.• Bata estèril.• Guants estèrils.• Casquet.• Rasuradora.• Esponja sabonosa.• Povidona iodada.• Alcohol.• Talla estèril.• Tira adhesiva cutània estèril.• Esparadrap.• Equip de perfusió.• Xeringa de perfusió.• Mascareta.

476

• Sabó i aigua.• Fèrules.

Criteris de selecció de punt d’accés

Teniu en compte:– Que permeti la màxima mobilitat.– Tipus de tractament (Serumteràpia, antibiòtics)– Edat gestacional/pes– Vies d’elecció (Fig. 1):

1 dorsals mà2 dorsals peu3 avantbraç4 epicranials5 Flexura del colze (no-més en últim extrem)

Preparació del nadó• Immobilització correctadel nen.• Preparació de la zona apunxar:

– Neteja per «arrastre».– Desinfecció.

En ambdós casos s’hade deixar assecar.• Immobilització correctade la zona a l’extremitat apunxar.

Preparació del personal• Col·locació de casquet ibata estèrils.• Rentat de mans higiè-nic.• Col·locació de guants. Figura 1

CANALITZACIÓ DE VIES.VIES PREFERENTS

1

5

2

4

3

477

Execució• Tècnica en equip (mínim 2 persones).• Purgueu l’equip de perfusió, clau de tres vies i la «palo-meta», a la qual prèviament li haureu tallat les ales.• Asèpsia de la zona amb povidona iodada i alcohol.• Selecció i punció de la vena, comprovant la seva correc-ta col·locació.• Comproveu que refluixi i connecteu la «palometa»/brà-nula amb l’equip de perfusió.• Fixació de vies

– Diferent fixació: brànules o «palometes».– Deixeu la punta de la palometa o de la brànula sem-

pre visible.– Eviteu l’excés d’esparadrap, però assegureu la cor-

recta col·locació.– Sigueu polits.– Fèrules bona fixació zona distal

eviteu compressiópermeteu màxima mobilitatprotecció correcta de la fèrula.

Manteniment de la via si no precisa serumteràpia• Tap heparina.• Pauta heparina – 1 mgr. × 100 ml.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


2.9 Cateterització umbilical

ObjectiuCanalització per via umbilical per l’administració tera-pèutica.

478

Material• Tauleta portàtil.• Taburet.• Focus de llum.• Catèter radiopac. Ch 3,5-5.• Caixa de cateterisme umbilical.• Xeringues.• Clau de tres passos.• Sèrum fisiològic heparinitzat 1 mn/100 ml.• Solució antisèptica.• Gases estèrils.• Guants estèrils.• Talles estèrils (una fenestrada).• Bata estèril.• Casquet.• Mascareta.• Benes.• Monitor FC.• Font d’oxigen.• Aspirador de secrecions.• Equip de reanimació neonatal.• Seda 2/0.• Filtre antibacterià.

Preparació del personal• Col·locació de casquet i mascareta.• Rentat de mans quirúrgic.• Col·locació de la bata estèril.• Es una tècnica que realitza el metge i l’infermera ajuda.

Preparació del nadó• Despulleu el nounat.• Col·loqueu el nounat en decúbit supí.• Immobilitzeu les extremitats superiors i inferiors delnounat.• Asèpsia de la zona.

479

Execució• Preparació del material.• Col·laboració en la tècnica.• Comprovació radiològica de la correcta col·locació delcatèter.

Recomanacions• Humitegeu el cordó umbilical amb una gasa, amaradaamb SF, en el moment en què rebeu avís del cateterisme.• Netejeu el catèter amb SF abans i després d’adminis-tració de fàrmacs, extracció de mostres.• Comproveu que la clau de tres passos estigui en laposició correcta.• En retirar el catèter recolliu, de forma estèril, la puntadel mateix per a efectuar l’estudi microbiològic.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


2.10 Cura del nounat intubat

ObjectiusPermetre l’assistència respiratòria correcta, tot mantenintel nounat el més còmode possible.

Material• Material necessari per a la intubació (veure protocol).• Material necessari per a l’aspiració (veure protocol).

Cures• Auscultació dels camps pulmonars.• TET subjecte correctament (Nº i senyal del TET intro-duït).

480

• Cura de la correcta i còmoda col·locació del Nounat (evi-tar la hiperextensió i la flexió del cap).• Col·locació correcta dels tubs (evitar l’esparadrap, lesbenes).• Vigilar la possible necrosi per pressió mantinguda delTET i de l’esparadrap als llavis.• Aspiració de les secrecions.• Canvi de l’humidificador (nas) cada 12 hores o quan calgui.• Fisioteràpia respiratòria abans de les aspiracions, sem-pre que no estigui contraindicada.• Canvis posturals condicionats a l’estat del Nounat.

ALTRES CURES

Cures S.O.G.• Sonda en decliu.• Vigilància del drenatge.• Canvi cada 24 hores.

Higiene bucal• Hidratació i neteja dels llavis amb sèrum fisiològic i va-selina, segons les necessitats.

Higiene ocular• Rentats amb sèrum fisiològic.• Pomada epitelitzant (si el Nounat està sota sedació).

Higiene de la pell• Higiene corporal (si tolera la manipulació).• Canvi dels electrodes (per tal d’evitar les lesions per pressió).• Si es fa control de la diüresi, tenir cura de no canviarmassa les bosses de diüresi, per tal d’evitar les lesions.

Canvis posturals• Segons l’estat del nadó.• Matalàs d’aigua.

481

CURES PER A EVITAR LES COMPLICACIONS A LLARGPLAÇ EN UN NOUNAT SOTMÈS A VENTILACIÓ MECÀ-NICA

Per tal d’evitar problemes respiratoris• Bona fisioteràpia.• Canvis posturals.• Mantenir una humitat adequada.

Per tal d’evitar lesions a la boca• Mantenir els esparadraps secs.• Canviar els esparadraps quan siguin humits.

Per a prevenir les escares• Canvis posturals.• Matalàs d’aigua o de cotó.• Massatges.• Canvi de benes cada 24 hores.

Per a prevenir les infeccions• Mides generals d’asèpsia.• Canvi de tot el que estigui en contacte amb el Nounat,cada 24 hores:

Recipient humidificacióTubsAllargadors, claus de tres vies

• En retirar el TET o el catèter, enviar l’extrem a cultiu.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


482

2.11 Cures del cordó umbilical

ObjectiuProvocar una barrera contra els agents infecciosos.

Material• Gases.• Alcohol 70o.• Bena tubular (mallafix n.º 8).

Preparació del personalRentat de mans higiènic.

Preparació del nadó• Despulleu el nadó.• Col·loqueu el nadó en posició de decúbit supí.

Execució• Amareu una gasa amb alcohol 70o.• Netegeu el cordó.• Emboliqueu el cordó amb una gasa estèril i fixeu el cor-dó amb mallafix.

Recomanacions• El cordó umbilical es curarà 3 cops al dia i sempre queestigui humit o tacat.• Ensenyeu a la mare la realització de la cura.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: A. Maña, E. FusterNovembre 2001

483

2.12 Determinació quantitativa de sucresreductors en orina i femta (clinitest)

Objectiu• Determinar la presència de sucres reductors en orina ofemta mitjançant reactives.

Material• Pastilles reactives (Clinitest).• Tub d’assaig.• Gradeta de suport.• Aigua bidestil·lada (en el cas de femta).• Guants.• Mostra de femta o orina.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Col·locació de guants.

Preparació del pacient• Informeu-lo del procediment que aneu a realitzar.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Recolliu l’orina o la femta en un recipient net. Col·loqueuel comptagotes en posició vertical i aboqueu 5 gotes d’o-rina al tub d’assaig o una petita mostra de femta amb unaespàtula. Esbandiu el comptagotes (en el cas de l’orina) iafegiu 10 gotes d’aigua al tub d’assaig.• Introduïu una pastilla al tub i observeu mentre es pro-dueix la reacció d’ebullició. No sacsegeu el tub d’assaigdurant l’ebullició.• Després de 15 segons d’espera, sacsegeu el tub suau-ment per barrejar els components.• Compareu amb l’escala de colors del manual del Clini-test.

484

• Anoteu com a percentatge (%) resultant el color de l’es-cala que més s’assembli al color del líquid.

Interpretació1) L’orina o la femta negatius no canviaran de color.2) Un contingut de sucre de menys d’un 2 % a l’orina o la

femta quedarà reflectit amb el canvi de color (vegeuescala).

3) L’orina o la femta que contingui més d’un 2 % de sucreproduirà un canvi molt ràpid de color durant l’ebulliciói els 15 segons d’espera, de forma que caldrà observar-la atentament durant aquest interval de temps perdetectar la trajectòria dels canvis de color. El color pas-sarà ràpidament de taronja lluent a marró fosc o marróverdós. En aquest cas, anoteu el resultat com a supe-rior al 2 % de sucre i no compareu el color final ambl’escala de colors.

Recomanacions• Protegiu les pastilles Clinitest de la llum, la calor i lahumitat.• Manteniu les pastilles a una temperatura inferior als 30º,però no al frigorífic. La humitat fa que el color de les pas-tilles es torni blau fosc i que perdin la seva efectivitat.• S’han d’utilitzar immediatament després de treure-lesdel pot i tapar-lo després.• Si les pastilles s’haguessin enfosquit o els resultats de laprova semblessin dubtosos, comproveu la data de cadu-citat de l’etiqueta.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Autors: M. Tienda i Dra. D. FernándezAbril 2001

485

2.13 Exsanguinotransfusió

Objectiu• Corregir la hipovolèmia i la insuficiència cardíaca.• Corregir l’anèmia.• Disminuir els nivells de bilirrubina.• Induir depressió medular.• Introduir albúmina lliure.

Material• Tauleta portàtil.• Cadira o tamboret.• Focus de llum.• Sang.• Equip o caixa de E.T. (amb catèter).• Material per al cateterisme:

– Tisores rectes– Tisores corbes– 3 köchers fins i rectes– 1 pinça recta i una corba– 1 porta-agulles– 1 mànec de bisturí

• Fulla de bisturí.• 2 claus de 3 passos.• Xeringues.• Sèrum fisiològic.• Gluconat càlcic.• Solució antisèptica.• Seda.• Gases.• Guants.• Talles amb/sense forat.• Bata estèril.• Casquet.• Mascareta.• Benes (immobilització nens).

486

• Sonda orogàstrica.• Monitorització.• Font O2.• Buit.• Equip reanimació neonatal.• Bossa recolectora d’orina.• Gràfica per balanç de líquids.

Preparació del personal• Col·locació del casquet.• Col·locació de la mascareta.• Rentat de mans quirúrgic.• Col·locació de la bata estèril.• És una tècnica que realitza el metge i l’infermera ajuda.

Preparació del pacient• Realitzeu analítica al nen amb caràcter urgent per adeterminar proves creuades.• Despulleu al nounat.• Col·loqueu el nounat a la incubadora o sobre un matalàstèrmic i sota una font de calor.• Immobilitzeu el nounat.• Cateterització de la via umbilical (veure protocol).• Comproveu radiològicament la correcta col·locació delcatèter.• Col·loqueu la bossa recolectora d’orina.

Execució• Inicieu el canvi sanguini extraient embolades:

20 ml en nounat a terme10 ml en nounat preterme

• Controleu per escrit les quantitats de cada extracció iintroducció, efectuant les necessàries per a intercanviar laquantitat prevista.

487

RECOMANACIONS

1.– Normes a tenir en compte abans de l’E.T.• Permeteu que la sang adquireixi progressivament latemperatura ambient.• Dejuni de 3 o 4 hores, efectuar un rentat gàstric i deixarla sonda oberta sempre que sigui possible.• Manteniu un ambient càlid per tal d’evitar una hipotèr-mia.• Manteniu les vies aèries lliures i administreu O2 si és precís.• Guardeu la primera i l’última mostra de sang per adeterminar:

IonogramaHemoglobinaHematòcritBilirrubinaCalciGlucosaEquilibri àcid-base

2.– Control durant l’E.T.• Controleu:

PVCFCFRTºTamany hepàtic

• Corregiu els trastorns metabòlics que apareguin du-rant la mateixa.

3.– Controls en acabar l’E.T.• Determineu la PVC.• Guardeu l’última mostra per a hemocultiu:

glicèmiaionogramapH

488

• Cures del cordó umbilical.• No inicieu l’alimentació fins a 4-6 hores després.• Control:

càrdio-respiratorihemorràgicneurològic

4.– Cal tenir en compte que:• La realització de l’E.T. ha de ser ràpida.• Administreu sang no freda.• Intercanvieu volums superiors a un indicador.• Introduïu el catèter umbilical en el sistema porta.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


2.14 Fototeràpia al nounat

Objectius• Reduir els nivells de bilirrubina del nounat ictèric.• Prevenir la hiperbilirrubinèmia en el nounat amb malal-tia hemolítica o incompatibilitat ABO.

Material• Llum (Llàntia) de fototeràpia.• Ulleres (de protecció).

Preparació del nounat• Despulleu el nounat.• Poseu les ulleres de fototeràpia.

Execució• Col·loqueu el nounat sota els focus de fototeràpia.

489

Recomanacions• Canvieu amb freqüència la posició del nen.• Controleu la seva temperatura per tal d’evitar pèrdueshídriques excessives.• Protecció toràcica per a evitar l’obertura del ductus.• Higiene ocular amb sèrum fisiològic i/o coliri si s’es-cau.• Valoreu l’aparició de deposicions despreses o verdoses,i exantemes cutanis.• Una incorrecta aplicació de calor pot ser causa d’unsobrecalentament o d’un refredament del nounat.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


2.15 Hemofiltració artèrio-venosacontínua (HAVC)

ObjectiuSubstituir la funció renal en cas d’insuficiència renal enmalalts crítics.

Tècnica:• La HAVC és una tècnica contínua de depuració extra-corpòria que utilitza el gradient de pressió existent entrela circulació arterial i la venosa com a força impulsora perfer passar la sang per un dialitzador de baixa resistència,compost per un feix de capilars permeables i d’extreurelíquid, electròlits i soluts no lligats a proteïnes i amb pesmolecular < 50.000 daltons. Aquest transport es realitzaper gradients de pressió i es denomina ultrafiltració. Lasang surt del pacient per l’artèria, s’heparinitza, entra alfiltre, es depura i torna al pacient per la via venosa. El

490

líquid ultrafiltrat passa a una cambra col·lectora situadaper sota del filtre.

Material:• Taula auxiliar.• Talles estèrils.• Bata, mascareta i casquet.• Guants estèrils.• Suport per al sèrum.• Sèrum fisiològic, 2 litres (2.500 UI Heparina/litre SF).• Heparina sòdica a l’1%.• Equip d’infusió.• Recipient estèril.• Bossa de recollida de líquid ultrafiltrat.• Kit d’hemofiltració:

filtres,línies de sang,línia d’ultrafiltració.

• Xeringa 50 ml.• Bomba d’infusió contínua• Allargadora.• 4 Köchers estèrils.• Clau 3 vies• Agulles.• Xeringues.• Solució antissèptica.• Gases.• Material per al cateterisme umbilical (vegeu protocols«Cateterització umbilical»).

Preparació del personal• És una tècnica estèril.• Caldran dues infermeres per a realitzar-la.• Col·loqueu-vos el casquet i la mascareta.• Rentat de mans quirúrgic.• Col·loqueu-vos la bata estèril i els guants.

491

Preparació del nadó• Preserveu la seva intimitat.• Col·loqueu el nadó en decúbit supí.• Si és necessari, immobilitzeu-li les extremitats protegintla pell del nen.• Assèpsia de la zona.

ExecucióMuntatge i purgat del circuit. Connexió al pacient• Connecteu la línia arterial a l’extrem arterial del filtre.• Connecteu la línia venosa a l’extrem venós del filtre.• Connecteu una clau de 3 vies a les sortides/entrada late-rals del filtre. Manteniu-les tancades.• Col·loqueu la connexió curta-ampla a la sortida lateral delcostat venós del filtre, a on connectarem l’equip Urimeterper tal de recollir el líquid ultrafiltrat (sèrum del purgat).• Connecteu l’equip d’infusió del sèrum heparinitzat al’extrem lliure de la línia arterial (ha d’estar a 1 metre coma mínim).• Inicieu el purgat sempre amb el filtre en posició verticalamb el costat venós cap amunt.• Quan el sèrum purgui la línia arterial, pinceu-la perdarrera de la línia d’heparina i deixeu que es purgui.• Un cop purgada poseu-hi el tap i despinceu la línia arte-rial per tal de prosseguir el purgat.• Quan el sèrum surti per l’extrem venós, aneu colpejantsuaument el cos del filtre pel costat venós per induir lasortida de l’aire.• Deixeu passar 1 litre de sèrum heparinitzat.• Pinceu la línia venosa.• Poseu el segon litre de sèrum heparinitzat.• Obriu la clau de la sortida del líquid ultrafiltrat.• Manteniu el filtre en la posició vertical.• Una vegada el sèrum ha purgat els capilars del filtre, elnivell del sèrum en el compartiment del líquid ultrafiltratpuja fins la sortida lateral del costat venós.

492

• En aquest moment, invertiu lentament el filtre per elimi-nar l’aire del compartiment del líquid ultrafiltrat (al costatarterial ha d’estar lleugerament més alt que el venós i enspodem ajudar obrint la clau lateral perquè acabi de sortirl’aire).• Pinceu la sortida del líquid ultrafiltrat.• Despinceu la línia venosa.• En la posició inicial (filtre vertical amb el costat venóscap amunt) deixeu que acabi de passar la resta del sèrum.• Pinceu la línia venosa i tapeu-la.• Pinceu la línia arterial.• Desconnecteu l’equip del sèrum heparinitzat de la líniaarterial i tapeu-la.• Buideu la bossa de la recollida d’ultrafiltrat.• Col·loqueu el filtre a l’altura de la línia mitja del cor delnen, en posició horitzontal.• Connecteu la línia arterial al catèter arterial i despin-ceu-la.• Despinceu la línia venosa i començarà a sortir sang delnen.• Recolliu el sèrum que surt per la línia venosa en unasafata.• Quan comenci a sortir sang per la línea venosa connec-tada al filtre, connecteu-la al càteter venós.

Cures d’infermeria durant l’hemofiltració• Monitorització dels signes vitals (freqüència cardíaca, fre-qüència respiratòria, pressió arterial, pressió venosa cen-tral i temperatura), registre horari a la gràfica d’infermeria.• Registre horari del balanç de líquids a la gràfica d’he-mofiltració (vegeu gràfica adjunta).

Si disminueix el volum d’ultrafiltrat, vigileu:– Que el circuit no es coaguli; inicialment veurem que

el filtre i els allargadors adquireixen una coloració groga;això és degut al fet que l’albúmina es diposita a les

493

parets; si el circuit està coagulat, es veurà que la sang delfiltre és més fosca.

– Comprovació de la permeabilitat del circuit:1. Pinceu el circuit arterial i heparinitzeu la via arterial

amb una solució d’heparinització habitual.2. Pinceu el circuit venós.3. Desconnecteu el catèter venós i heparinitzeu-lo per

evitar la coagulació. Amb el circuit desconnectat, pre-pareu una xeringa de sèrum heparinitzat (20 ml), des-pinceu els köchers i passeu la solució heparinitzada pelcircuit arterial cap al filtre. Si el filtre no està coagulatobservareu el pas del sèrum; procediu a la connexiócom s’explica en el protocol. És important fer la des-connexió del circuit per aquest procediment, per evitarl’entrada de petits coàguls en el sistema circulatori delpacient.

4. El col·lector del líquid d’ultrafiltrat es fixarà a uns 40cm per sota de l’hemofiltre. En la pràctica, la distànciadepèn del volum d’ultrafiltrat que es vulgui recollir; amés distància, més volum d’ultrafiltrat. La mala fixaciód’aquest col·lector ens pot modificar aquesta distànciai, per tant, repercutir en el volum de líquid d’ultrafiltrat.

5. La utilització d’un dosiflox en la connexió abans dellíquid d’ultrafiltrat pot ajudar a controlar-ne la sortida.

• Controls analítics seriats de l’APTT segons el criterimèdic. Per obtenir l’APTT del circuit, l’extracció es farà dela línia arterial abans de la infusió d’heparina.• Si el líquid d’ultrafiltrat és rosat o hemàtic:

– Comproveu la presència d’hematies amb una tirareactiva, si és positiu, voldrà dir que s’han trencat lesmembranes del filtre i s’haurà de canviar el circuit.• El filtre s’ha de canviar cada 36-48 hores i sempre queestigui coagulat. En aquest darrer cas, es recomana noretornar la sang al pacient per la possible existència demicrocoàguls al circuit.• Registreu el canvi a la gràfica d’infermeria i al full mensual.

494

• Seguiu les mesures d’asèpsia en qualsevol cura del cir-cuit, en totes les connexions i en la zona umbilical.• Protegiu les connexions amb gases estèrils o talles i evi-teu excessives manipulacions.

Recomanacions• Verifiqueu periòdicament totes les connexions.• Assegureu-vos que les línies no estiguin obturades ocolzades.• Vigileu possibles fuites en el circuit, per perill de pèrduade sang o embòlia gasosa.• Manteniu la confidencialitat del procés, del tractament ide l’evolució del pacient.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


2.16 Heparinització catèter venós

Objectius• Mantenir una via permeable per a l’administració tera-pèutica de substàncies per via endovenosa.

Material• Heparina Na 1% (flascó nou).• Solució salina isotònica.• Xeringa d’insulina.• Agulla.• Tap.


495

Execució• Realitzeu una dil·lució segons la proporció unitat permil·lilitre (ml) o centímetre cúbic (cc.).

Tenint en compte que:

1 ml = 10 mgHep. Na = 1000 U Hep. Na

Agafeu 1 ml d’Heparina Na i dissoleu-lo en 9 ml d’aiguabidestil·lada. Així obtindrem 10 ml de dissolució on hihaurà 1000 U d’Heparina Na o bé 10 mg d’Heparina Na.

1 ml (Hep. Na) + 9 ml de cloruro sòdic al 0,9 %

contenen

1000 U o 10 mg d’Heparina Na

Això implicarà que en 1 ml d’aquesta dissolució hi haurà100 U o 1 mg d’Heparina Na.

• Agafeu 0,5 ml d’aquesta dil·lució (50 U o 0,5 mg) i dis-soleu-la en 50 ml de sèrum fisiològic, amb la qual cosahaurem aconseguit que en 50 ml de dissolució hi hagi50 U d’Heparina Na o 0,5 mg d’Heparina Na.• Per tal de mantenir una via heparinitzada, introduïu 1 cc.d’aquesta dissolució (Hep Na + cl. sòdic al 0,9 %) desprésd’haver introduït qualsevol medicament.• Llenceu sempre el flascó després de la dilució. No ésrecomanable reutilitzar l’envàs una vegada obert.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


496

2.17 Higiene diària del nadó (nius)

ObjectiuMantenir la pell lliure de brutícia i hidratada per tal d’evi-tar excoriacions, i procurar un confort.Observar la conducta del nounat en aspectes com irrita-bilitat, estat de vigília, alerta i activitat muscular.

Material:• Banyera.• Gases (Mesoft).• Alcohol de 70o.• Mallafix.• Aigua temperada a 35o.• Esponja sabonosa o natural.• Tovalloletes humides.• Crema hidratant.• Llet hidratant.• Pinta.• Bolquers d’un sol ús.• Una muda neta: un jersei, una samarreta i uns pantalo-nets (la subministra la mare).

Preparació personal• Rentat higiènic de mans.• Full de registres.

Preparació del pacient• Procureu un ambient a temperatura de 25o.• Acosteu el bressol a la zona de canvi.• Prepareu la muda i la resta de material.• Poseu el nadó en decúbit supí.• Procureu les màximes mesures de seguretat de l’entorni d’identificació del nadó (comprovació del braçalet ambel cens diari i el número de bressol).• Retireu el bolquer i la gasa que amara el cordó umbilicali desvestiu el nadó.

• Deixeu la roba dins una bosa blanca tipus «samarreta»penjada al bressol per entregar a la mare.

Execució• En el niu la higiene perianal es practica tres vegadesdurant el dia i dues a la nit. La higiene de la resta del cos esfarà a la nit després de pesar-lo. Per evitar la pèrdua detemperatura es farà amb llet hidratant i només es banyaranamb aigua aquells nens que tenen més de set dies de vida.• Observeu acuradament l’estat de la pell i la cicatritzaciódel melic.• En finalitzar la higiene sempre pentinareu al nadó tenintcura de no posar colònia el primer dia per tal que no con-fongui l’olor de la mare.

Zona perianal• Netegeu la zona perianal amb una tovalloleta humidades del pubis fins l’anus. En les nenes es separen els lla-vis per retirar el vernix caseosa espès i adherent. Se’nretira una part amb el canvi del bolquer en lloc d’eliminar-la tota d’una vegada, per tal d’evitar irritacions. La netejas’efectua de forma antero-posterior. En els nens és neces-sari retirar l’esmegma sense retraure el prepuci. Retireu lamateria fecal dels glutis i de l’àrea anal, així com de la res-ta del seu cos, i eixugereu-lo per evitar humitat.• Apliqueu crema a la zona perianal.• Realitzeu la cura del melic:

– Amareu una gasa amb alcohol de 70o i netegeu elcordó. Assequeu meticulosament el cordó amb una gasaestèril seca, i emboliqueu el cordó amb una altra gasa es-tèril. Fixeu el cordó amb mallafix.• Vestiu immediatament el nadó per tal que no es refredi.• Canvieu el llençol si és brut.• Col·loqueu-lo al bressol en decúbit supí.• Anoteu les desposicions, miccions i estat de la pell en elfull de registres.

497

498

• Deixeu el bressol a la zona on resten els altres nadonsrespectant l’ordre establert.

Reste de cos:

Amb aigua• Ompliu el recipient amb l’aigua a 35o, i al costat apropeules torundes de cotó i l’esponja natural.• Realitzeu el rentat per zones canviant la torunda segonsles parts agrupades a continuació.• Netegeu la cara amb una torunda de cotó només ambaigua (ull dret, ull esquerre, nas, boca, orella dreta, orellaesquerra, galtes i front).• La resta del cos, cal ensabonarla amb sabó neutre perparts. (Primer: coll, tòrax, extremitats superiors, abdomen.Segon: extremitats inferiors. Tercer: genitals, la part poste-rior del cos i per últim el cabell apliqueu una quantitat peti-ta de sabó i ensaboneu-lo suaument una vegada i esban-diu.) Si és necessari rentar el cabell just després del part,la higiene del cabell es farà amb una esponja ensabonadaper tal d’eliminar la sang que taca la cara i el cap.• Apliqueu una capa fina de llet hidratant per tot el cosrealitzant un petit massatge.

Recomanacions• No s’ha de banyar el nadó mentre el cordó umbilical nos’hagi desprès.• La higiene perineal s’ha de fer cada vegada que el nadós’embruti.• Expliqueu als pares aquesta tasca en el moment queensenyeu la cura del melic.• Només està indicat banyar el nadó en el moment delnaixement en el cas que sigui una aminionitis o que elnadó estigui brut de meconi.• Observeu en tot moment que el nadó porti el braçaletd’identificació.


Revisat per: S. Merino, E. FusterNovembre 2001

2.18 Higiene diària del nounat

REALITZACIÓ A LA INCUBADORA

Material• Recipient concau estèril (bol de 250 ml).• Torundes de cotó.• 50 cc. d’aigua (a 30oC).

Preparació del personal• Rentat higiènic de mans.• Introducció dels braços a través dels orificis de la incu-badora.

Preparació del nounat• Retireu el bolquer.• Retireu la sonda orogàstrica i/o els electrodes, sempreque no hi hagi cap contraindicació (alimentació per devitcontinu, inestabilitat hemodinàmica).Execució• Ompliu el recipient amb l’aigua a 30oC i col·loqueu-lo enun lloc accessible, dins o fora de la incubadora (segons elmodel) i al costat de les torundes de cotó.• Realitzeu el rentat per zones, utilitzant sempre una to-runda diferent i eixugant immediatament

ull dret collull esquerre extremitat superior dretanas extremitat superior esquerraboca tronc anterior

499

500

orella dreta tronc posteriororella esquerra cama dretagaltes, front cama esquerracabell genitals

Recomanacions• Si el nounat està en dieta absoluta, realitzeu el rentatintern de la boca amb gases i aigua.• Aprofiteu per realitzar moviments de les articulacions.

REALITZACIÓ A LA BANYERA (nadó sense cordó umbilical)

Material• Banyera.• Aigua (36-37oC).• Esponja sabonosa (1/2).• Llençols nets (2 o 3), escalfats prèviament dins de laincubadora.• Matalàs.• Bata estèril.

Preparació del personal• Rentat higiènic de mans.• Col·locació de la bata estèril.

Preparació del nounat• Retireu el bolquer.

Execució• Ompliu la banyera amb l’aigua, comproveu la tempera-tura.• Col·loqueu el matalàs i els llençols calents aprop de labanyera.• Traieu el nen de la incubadora i, amb cura, introduïu-lo ala banyera.• Amb l’esponja sabonosa, renteu el nen.

• Traieu-lo de la banyera i poseu-lo immediatament sobreel matalàs i eixugueu-lo amb el llençol calent.• Torneu a introduir el nen a la incubadora.

Recomanacions• Cal anar amb compte amb la pèrdua de temperaturaquan es realitza la tècnica.• Animeu els pares a realitzar aquesta tasca.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


2.19 Higiene ocular

Objectius• Mantenir la higiene adequada per a la protecció de lacòrnia, per tal d’evitar lesions.

Material• Gases (Mesoft).• Sèrum fisiològic.


Preparació del pacient• Mulleu una gasa amb sèrum fisiològic.• Netegeu l’ull del nounat des de cada angle extern cap al’intern.• Utilitzeu una gasa per a cada passada i cada ull.

Recomanacions• Com a profilaxi antibiòtica ocular, s’aplicarà la pomadaoftàlmica segons prescripció facultativa (Pomada d’eritro-micina) a Sala de Parts.• En cas de secreció lacrimal purulenta, realitzeu un frotis

501

502

de la secreció per cultiu i un rentat amb solució salina iso-tònica directament de l’ampolla. Després apliqueu lapomada o coliri segons prescripció facultativa.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: E. Fuster, Dra. C. VilaNovembre 2001

2.20 Incubadora de transport

ObjectiuTraslladar dins de l’hospital el nadó de risc que precisacures especials (escalfor, monitorització, perfusió, oxigeno ventilació mecànica).

Material:• La incubadora de transport està ubicada a Sala deParts.• Material auxiliar (ubicat a la cistella superior).

Ambú pediàtric, tubuladures estèrils del respirador (2),llençol tèrmic, talla estèril, sondes d’aspiració (Ch6-Ch8).• Aspirador.• Respirador.• Bombona d’oxigen i d’aire comprimit.• Utillatge complementari (solliciteu-lo al Servei de Neo-natologia).

Bomba de perfusió i/o Monitor.• Allargadors per a la connexió al subministrament cen-tral d’oxigen i d’aire.

ExecucióA Sala de Parts• Netegeu la incubadora segons protocol Manual de Pro-cediments d’infermeria «Neteja de la Incubadora».

• Conecteu-la a la xarxa elèctrica (comandament en posi-ció RED).

– Així es carrega la bateria. Comproveu que el pilottaronja de la bateria és encès.• Cobriu el matalàs amb una talla estèril.• Escalfament a 36,5 ºC. Verifiqueu la temperatura interiori el funcionament del termòmetre (Fig. 1).• Comproveu la capacitat de les bombones obrint la claude pas i observant els manòmetres indicadors de pressió,que ha de ser superior a 50 kg/cm2 (Fig. 2). Després, tan-queu les bombones.

Abans de fer un trasllat• Desendolleu la incubadora de la xarxa.• Col·loqueu el comandament en posició AMB. La incuba-dora funcionarà amb bateria (Fig. 1).

503

AMB.

>39ºC

RED.

0

28ºC

30ºC

35ºC 36ºC

37ºC

ÄÄ

Ä

Ä

Llum alarma

Llum control icorrent elèctric

Llum controlcalefacció

Commutador-selectorper a posicióAmb.: ambulatoriRed.: corrent elèctric

Ajustador detemperatura

>39ºC

Ä

Figura 1. Comandaments control de temperatura.

504

• Obriu les bombones d’oxigen i d’aire i comproveu laseva capacitat (Fig. 2).• Accioneu segons les accions del metge neonatòleg:

– Fi O2 ambiental (Fig. 2).– Respirador: col·locant prèviament les tubuladures

estèrils (Fig. 3).

Figura 2. Manòmetres indicadors: capacitat de bombones d’oxigen id’aire. Comandament per ajustar la concentració d’oxigen.

Ä

200

Ä

300100

0AIRE

Ä

200

Ä

300100

0OXIGEN

030

40

50

60 15

10

5

1Vol %O2

l/minO2

Ä

Manòmetre indicador decapacitat de la bombonad'aire

Manòmetre indicador decapacitat de la bombonad'oxigen

Ajustament deconcentraciód'oxigen a l'espai interior

Trasllat del nadó• Col·loqueu el nadó en decúbit lateral.• El transport de la incubadora serà realitzat per un porta-lliteres acompanyat, segons la gravetat del nadó, per unneonatòleg, anestesiòleg o infermera, que tindrà cura del’estat del nadó durant el trajecte.• Segons les necessitats del nadó i per indicació del neo-natòleg s’accionarà:

– oxigen ambiental, respirador, o només la temperatura.

505

Ä

20

Ä

60

–10IPPV

10

30 40

50

70

80

0

EXPIRACIÓ

INSPIRACIÓ

Ä

Connexionstubuladures

2030

40

50

60MAN. INSPIRACIÓ

PEEP/CPAP

Posada enmarxa

CPAP

50%

100% 1

02

0

Ä

80

Vol %

02

70

60100

5030

Figura 3. Indicadors del respirador.

506

«En espera» al departament on s’està realitzant la prova ointervenció• Connecteu la incubadora a la xarxa elèctrica i el coman-dament indicador en posició RED (Fig. 1).• Reviseu la capacitat de les bombones i tanqueu-les.• Recomproveu la temperatura de l’interior.

Devolució de la incubadora a Sala de Parts• El departament que ha utilitzat la incubadora, avisarà elportalliteres per retornar-la a Sala de Parts, notificant sis’ha enviat algun material a esterilització.

Emergències• Sona l’alarma en obrir les bombones: no s’han obert perigual les dues bombones (la d’aire i la d’oxigen) i tenimmés pressió d’una que de l’altra.

– Solució: Obriu del tot les dues bombones i l’alarmas’aturarà.• Els manòmetres ens indiquen que s’està acabant una deles dues bombones o les dues (inferior de 20 kg/cm2).

– Solució: Aviseu el servei de manteniment, indicantquina bombona s’ha acabat.

Recomanacions

NetejaDe les rodes abans d’entrar a la zona estèril.

Sol·licitudEl departament que necessiti la incubadora enviarà unmissatge intern per ordinador a Sala de Parts, especifi-cant l’hora del trasllat, i serà el responsable d’avisar elportalliteres amb l’antelació suficient.

RevisionsCada sis mesos per part del servei d’electromedicina.

Recanvi de BombonesQuan la capacitat indicada en els manòmetres de pressiósigui inferior a 50 kg/cm2 es farà una sol·licitud urgent amanteniment per la reposició de la bombona.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.

Revisat per: C. CastillónNovembre 2001

2.21 Ingrés del nen

Objectiu• Rebre i administrar les primeres cures d’infermeria alnen que arriba a una Unitat d’Hospitalització.• L’ingrés del pacient pot ésser prèviament programat obé tramitar-se per mitjà del Servei d’Urgència o d’unaaltra Unitat.• Un procediment d’ingrés àgil i organitzat és la base pera que el pacient i la família s’identifiquin aviat amb el nouambient.• Una revisió sistemàtica de l’habitació abans de l’ingrésfacilitarà la nostra tasca.• És necessari que la UH receptora estigui informada deles cures que el nen malalt requereix. Segons l’edat esprepararà un bressol o un llit hospitalari.

Unitat d’hospitalització• Comproveu el registre informàtic i prepareu els fulls pera la història clínica. Teniu en compte el tipus d’ingrés i laseva procedència.• Patologia: – Quirúrgic.

– Clínic.• Procedència: – Urgències.

– Programat.– Trasllat.

507

508

• Rebeu el nen, la família i la seva documentació. El per-sonal de la unitat s’identificarà davant dels pares i del nensegons l’edat.• En fer l’entrevista, la infermera s’informarà sobre quiestarà a càrrec del nen durant la seva hospitalització.• Acompanyeu els pares, el nen i els familiars a l’habita-ció i expliqueu-los el seu funcionament:

– Habitació: llums, timbres de trucar, alarmes, bara-nes, telèfon, televisió, com s’apuja el capçal del llit, llitd’acompanyant, etc.

– Cambra de bany i armari amb el material d’higiene(«cunyes», palanganes, timbre d’alarma).

– Feu despullar el pacient i doneu-li una bata petita.Podrà utilitzar el seu pijama segons la patologia. Poseu-loal llit o bressol i faciliteu el seu repòs.

– Segons els hàbits del nen, preneu mesures de segu-retat amb protecció de baranes.

– Menjars: full de menús, petició de dietes, horaris demenjar. Informeu els pares o acompanyant que es potesmorzar, dinar i sopar a l’habitació o al menjador depúblic, ajustant-se a les necessitats del nen (si precisaestar acompanyat, si està en dejú...).• Es procedeix a obrir i complimentar els fulls de lahistòria clínica. Normalment es realitza el control d’in-fermeria:

– Planificació de l’educació.– Alta d’infermeria.– Ingrés d’infermeria.– Pla de cures d’infermeria pediàtrica.– Gràfica general.– Preparació d’intervenció (si és quirúrgic).

• És molt important en el nen mesurar pes i talla (soma-tometria). Si té menys de dos anys anoteu el perímetrecranial i el perímetre toràcic. En funció de l’estat del nenes pendrà com referència el pes que ens doni el respon-sable d’ell fins que pugueu pesar-lo.

• Mesureu els signes vitals:– Tensió arterial i freqüèncía cardíaca (electrònicament).– Temperatura axillar i també rectal quan tingui un

procés febril.• Comproveu les ordres mèdiques i procediu a realitzar-les o bé planificarles.• Si el nen és portador de via venosa, comproveu-ne lapermeabilitat, fixeu-la amb una fèrula, protegint la pelldel nen tot evitant subjectar el nen al llit.• Curseu les analítiques, radiografies i estudis comple-mentaris sol·licitats.• Demaneu la dieta del nen depenent de la pauta mèdicai hàbits. Hi ha menú especial per a nens que es demana acuina amb tarja blava (dieta especial) especificant l’edat,o bé per l’ordinador com a dieta individualitzada (din). Enlactants: es preparen a la planta les farinetes i els bibe-rons.• Informeu als familiars i el malalt sobre:

– L’existència de la sala de jocs.– La conveniència de restar a l’habitació i amb la por-

ta tancada.• Procureu un ambient íntim i confortable.• Teniu cura de reservar la confidencialitat del procés i dela seva evolució.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i tractament del pacient.


509

510

2.22 Ingrés d’un nen a urgències

ObjectiusRebre el nen que arriba a Urgències per l’aparició sobta-da o complicació d’una malaltia o per la producció d’unalesió, i administrar-li les primeres cures d’infermeria,tenint en compte la família o d’altres acompanyants.

Introducció• L’ingrés a Urgències suposa un procés desconegut i, devegades, angoixant. Cal que els procediments siguinràpids i el menys traumàtics possible, a fi de reduir l’an-sietat i la por.• Intenteu, des del primer moment, guanyar la confiançadel nen i de la seva família. Això pot estalviar temps deresistència i evitar una posterior manca de cooperació.• Expliqueu al nen, si la seva edat ho permet i amb parau-les adequades, i a la seva família els procediments que seseguiran i les tècniques que es realitzaran, a fi de reduir elnivell d’angoixa.• El joc és part integrant de les relacions amb els nens. Peraquest motiu, el personal d’infermeria pot utilitzar-lo coma part de l’antenció d’infermeria i així millorar la seva rela-ció amb el nen.• Durant tota l’estada és important preservar en totmoment la intimitat del nen i intentar que els parespuguin ser sempre al costat del seu fill.• L’ingrés del pacient a Urgències pot ser:

des del seu domiciliprèvia visita del pediatre del SUDdes d’un altre centre hospitalariderivat pel seu pediatre.

Execució al box• Comproveu els registres informàtics i prepareu el fulld’Urgències.

• Rebeu el nen i la família i identifiqueu-vos.• Feu desvestir el pacient i poseu-li una bata adequada.• Preserveu la seva intimitat.• Retireu els objectes personals, sempre en presènciad’un familiar o indiqueu als acompanyants que ho facin.Si és el personal d’infermeria qui retira els objectes, elsha d’introduir en el corresponent sobre d’objectes perso-nals, omplir el resguard i guardar-ne una còpia.• Procediu a la valoració física del nen:

– Mesureu els signes vitals:Tensió arterial i pols (electrònicament).Freqüència respiratòria i Sat O2 (en pacients ambpatologia respiratòria o amb estat general com-promès).Temperatura axil·lar i rectal (si és possible, espereu-vos al box).

– Peseu el nen. Si l’estat general del nen no ho permet,pregunteu a la família uns valors aproximats de referèn-cia i anoteu-los com a tal.

– Valoreu l’estat físic, l’estat de consciència, l’aspecte ila colaboració de pell i mucoses, la higiene i l’escala deNorton. En cas de TC, valoreu la reacció de les pupil·les iscore de Glasgow. Anoteu tots aquest valors en el fulld’Urgències.• Expliqueu la ubicació i el funcionament del box (llums,timbre, funcionament del llit).• Aviseu el metge perquè procedeixi a la visita.• Ajudeu el pediatre durant l’exploració física del nen,buscant la màxima col·laboració per part del nen segonsla seva edat.• Comproveu les ordres mèdiques i procediu a realitzar-les o planificar-les.• Si s’ha de canalitzar una via venosa perifèrica, inicieu elprocediment des de la zona distal cap a la proximal (dor-sal de les mans, dorsal dels peus, avantbraços, flexura delcolze, epicranials, fins a 6 mesos d’edad). Utilitzeu sem-

511

512

pre una fèrula de la mida adequada per a una correctaimmobilització de l’extremitat. És important tenir encompte si el nen és dretà o esquerrà.• Reviseu la fixació i la permeabilitat d’una possible viavenosa, si el nen ve d’un altre hospital.• Curseu les analítiques, radiografies i estudis comple-mentaris sol·licitats. En cas que l’extracció de mostreshagi resultat difícil, es lliurarà en mà al laboratori.• Anoteu la medicació administrada i les proves comple-mentàries realitzades al full d’Urgències.• Anoteu a la gràfica horària tots els valors i procedimentsrealitzats durant l’estada del nen a Urgències i escriviu lesobservacions d’infermeria.• Procediu a l’entrevista amb els pares sobre els antece-dents mèdics i quirúrgics, les possibles al·lèrgies i lamedicació habitual i actual. Anoteu totes les dades en elfull d’Urgències.• Si el pacient no està en dejú per ordre mèdica i si l’in-grés s’allarga, recordeu-vos de demanar la dieta delpacient i de l’acompanyant a cuina (tenint en compte l’ho-rari de cuina per si el pacient ha de pujar després a la uni-tat d’hospitalització).Doneu un biberó o farinetes (papilla) als nens més petits.• En cas de sospita de maltractaments físics, comuniqueu-lo al pediatre de guàrdia i anoteu-ho a les observacionsd’infermeria.• Si l’estat de salut del nen ho permet, pot esperar elsresultats fora del servei d’Urgències, sempre que noabandoni el recinte hospitalari i previ consentiment del-pediatre de guàrdia.• Si el nen acudeix al servei d’Urgència sense un acom-panyant major d’edad, després de ser atès no podràmarxar d’alta sense un responsable o tutor major d’e-dat.

AltaSi el destí del nen és el seu domicili:• Assegureu-vos que els pares i el nen, si té edat suficient,hagin entès bé les recomanacions del pediatre i els hora-ris de la medicació prescrita.• Expliqueu als pares els possibles símptomes d’alarmad’una recaiguda o empitjorament del quadre clínic.• Recordeu-los que han d’acudir al seu pediatre de capça-lera per al seguiment correcte del procés.• Proporcioneu informació sobre les diferents normes aseguir (dieta astringent, TCE...)

Si el destí del nen és la unitat d’hospitalització• Feu que l’administrativa d’Urgències demani el númerode l’habitació a la planta de destí: UH 08 o UH 06. En elcas que no hagi llit en aquestes unitats, aviseu la super-visora del destí o de la guàrdia perquè disposi del maletíd’emergència pediàtrica que està preparat a Farmàcia, iperquè disposi dels recursos necessaris per a l’atenciódel nen.• Contacteu telefònicament amb la infermera que seràresponsable d’aquest pacient a la UH i expliqueu-li ambclaredat: el diagnòstic del pacient, un breu resum delsantecedents patològics, les proves diagnòstiques quese li han realitzat, les ordres mèdiques i la dieta que hadeixat pautades el pediatre. Si hi ha resultats d’analíti-ca pendents, comuniqueu-ho a la infermera de plantaperquè, quan arribin, els ensenyi al pediatre de guàr-dia.• Recordeu-vos d’anotar en el full d’Urgències les reco-manacions per a la infermera de la UH.• Poseu el braçalet d’identificació al pacient.• Aviseu el portalliteres perquè realitzi el trasllat.• Adjunteu la història clínica.

513

514

Si el destí del nen és UCI/UCC• Curseu l’ingrés, comunicant-lo al personal administratiud’Urgències.• Sol·liciteu el box d’ubicació al personal d’UCI i el permísd’ingrés.• Aviseu el portalliteres i acompanyeu el nen i els seusfamiliars fins a la nova unitat. Durant el trasllat, el pacientserà acompanyat pel pediatre de guàrdia i pel personald’infermeria responsable, que durà un tub de Guedelpediàtric i un ambú.• Anoteu les incidències durant el trasllat en les observa-cions d’infermeria.• Comuniqueu oralment l’ingrés al personal d’infermeriad’UCI/UCC i expliqueu-los totes les incidències de l’esta-da del nen a Urgències.• Ajudeu els familiars explicant-los la situació i la ubicacióde la nova unitat.• Adjunteu la història clínica.

Si el destí del nen és el quiròfan• Curseu el trasllat, comunicant-ho al personal adminis-tratiu d’Urgències.• Aviseu el portalliteres per al trasllat amb transfer.• Assegureu-vos que el pacient compleixi tots els requisitsper entrar a quiròfan i ompliu el full de Quiròfan.• Administreu la profilaxi antibiòtica segons les ordres delmetge responsable.• Comuniqueu telefònicament al quiròfan i a la unitatd’hospitalització de destí el trasllat i l’ingrés del nen.

ObservacionsEn cas d’interconsultes (internes o externes)• Si són de caràcter urgent, s’haurà de comunicar al per-sonal administratiu o realitzar-les al moment.• Si són ordinàries o normals, serà el personal administratiud’Exploracions Complementàries l’encarregat de cursar-les.

• En tots dos casos, el responsable és el pediatre de guàr-dia, i ha d’informar la família sobre tot el procés i posar-se en contacte amb l’especialista.

En cas d’emergència• El personal sanitari començarà l’atenció i els procedi-ments bàsics, comunicant-ho al pediatre de guàrdia i uti-litzant el codi d’emergència (501). Recordeu-vos d’indicarque es tracta d’una emergència pediàtrica.• Monitoritzeu el nen i col·loqueu el carro d’aturades i totel material necessari a prop del pacient.• Col·laboreu en el que sugui necessari per ajudar l’equipinterdisciplinari.

En cas d’exitus• Recordeu al pediatre responsable els papers que had’omplir en cas d’exitus.• El personal administratiu realitzarà tot el tràmit burocràtic.• Retireu al pacient la via canalitzada, les sondes o qual-sevol altre material extern i prepareu-lo per al trasllat a lamorgue.• Feu costat als pares i a la família i informeu-los de l’e-xistència del Servei de Continuïtat d’Assistència per alstràmits post-hospitalaris.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: M. Capellà, L. Casanova, M. Tienda, I. Vera (infer-meres); Dra. C. Vila (pediatra).Febrer 2001

BibliografiaWong, Donna, L. Enfermería pediátrica. Editorial Whaley& Wong. Quarta edició.Manual de Protocols d’Infermeria. Hospital de Barcelona,1998-99.

515

516

2.23 Ingrés a l’unitat de neonatologia

ObjectiusCobrir les necessitats vitals i transmetre benestar biofísical nounat.

Material• Bàscula.• Cinta mètrica o tallímetre.• Fonendoscopi.• Termòmetre de nounat (temperatura mínima: 32oC).• Dinamap amb maneguí (n.º 3 i 4).• Reflectòmetre.• Llanceta.• Cotó estèril.• Antisèptic.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Bata estèril.

Preparació del pacient• Despulleu el nounat en entrar a la unitat, i cubriu-lo ambuna talla estèril calenta.

Execució• Pes: Col·loqueu talla estèril a la bàscula i calibreu.

Col·loqueu el nounat sobre la bàscula.Anoteu-ho al full de registre.Col·loqueu el nounat a la incubadora en posi-ció de decúbit supí.

• Talla: Col·loqueu la cinta mètrica sota el nounat,extenent les seves extremitats inferiors.Anoteu la talla al full de registre.

• P.C.: Col·loqueu el nounat en decúbit lateral.Passeu la cinta mètrica al voltant del crani perla part més sortint de l’occipital fins al front.Anoteu el P.C. al full de registre.

• P.T.: Col·loqueu la cinta mètrica al voltant del tò-rax per sota de les mamil·les i per sota de lesaxil·les.Anoteu el P.T. al full de registre.

• F.C.: Col·loqueu el fonendoscopi a la punta cardíaca.Comptabilitzeu pulsacions per minut.Anoteu-ho al full de registre.

• F.R.: Comptabilitzeu respiracions per minut.Anoteu-ho al full de registre.

• Tº: Comproveu que la columna de mercuri deltermòmetre estigui per sota dels 32oC.Col·loqueu el termòmetre a l’axil·la del nou-nat durant tres minuts.Realitzeu la lectura de la columna de mercuri.Anoteu al full de registre.

• T.A.: Col·loqueu el maneguí adequat (2/3 del braçdel nounat).Connecteu Dinamap i espereu medició.

• Glicemia: Realitzeu un suau massatge al peu del nounat.Punxeu el taló amb la llanceta (sempre a lazona lateral).Deixeu caure la gota de sang a la tira reactiva.Realitzeu la medició segons la tècnica de l’aparell.Feu compressió sobre el punt de punció.Anoteu-ho al full de registre.

517

518

Recomanacions• Eviteu prendre la temperatura rectal per risc de lesió dela mucosa.• Al mateix temps que registreu la temperatura axil·lar delnounat, cal que anoteu la temperatura de la incubadora.

Precaucions• Teniu en compte que:L’existència de radiadors propers a l’incubadora i l’acciódels ratjos solars sobre la mateixa augmenta la tempera-tura del nounat.Per contra, l’existència d’aire condicionat, la temperaturaambient baixa i l’administració de gasos freds disminueixla temperatura.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


2.24 Intubació endotraqueal

Objectiu• Mantenir la permeabilitat de les vies aèries del nounat iafavorir l’intercanvi gasós.

Material• Laringoscopi.• Guants estèrils.• Mascaretes.• Tubs endotraqueals núms. 2; 2,5; 3; 3,5 i 4.• Sondes aspiració núms. 6-8 i 10.• Esparadrap per a fixar.• Pinces de Magill.• Ambú i allargador d’oxigen.• Sonda nasogàstrica.• Lubricant.

• Aspirador de secrecions.• Respirador i tubuladures.• Sistema humidificador («nas artificial»).• Fonendoscopi.• Gases.

Preparació del nadó• Decúbit supí. Coll en hiperextensió.• Verifiqueu que la cavitat oral estigui lliure de secrecionso restes alimentàries.• Monitorització.

Preparació del personal• Col·locació de bata i mascareta.• Rentat de mans higiènic.• Guants.

Execució• Connecteu ambú a l’allargador de O2 i obriu la presa d’O2.• Comproveu el laringoscopi.• Lubriqueu el tub endotraqueal.• Aspiració de secrecions si és precís.• Auscultació de camps pulmonars.• Fixació del tub endotraqueal.• Col·locació de sonda endotraqueal orogàstrica (oberta) icomprovació.• Rx de comprovació.

Recomanacions• Registrar núm. T.E.• Anotar distància, núm. o senyal introduïda.• Control i registre a cada torn.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


519

520

2.25 Lactància artificial

Objectiu• Aportar l’alimentació al nounat suplint la lactànciamaterna.

Material• Biberó estèril amb tetina rebutjable adaptada al pes delnadó.• Llet adaptada.• Etiquetes d’identificació de la llet.• Aigua estèril.

Preparació del personal• Rentat de mans higiènic.• Bata estèril.

Preparació del pacient• Posició Semi-Fowler.

Execució• Escalfeu el biberó a 37 oC i/o temperatura ambient, se-gons preferències.• Assegureu-vos que la tetina queda per damunt de lallengua.• Durant la succió, inclineu el biberó de manera que maiquedi aire a l’interior de la tetina.• En acabar la presa d’un biberó, espereu que el nenexpulsi l’aire ingerit mitjançant l’eructe.Un cop finalitzat aquest procés, deixeu el nounat en decú-bit prono o lateral.

Recomanacions• Durant la presa, aneu fent pauses per tal que el nounatno es cansi.

• No doneu mai el biberó amb el nounat en posició esti-rada o en decúbit supí.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


2.26 Neteja del bressol a l’alta

Objectiu• Procurar les màximes condicions higièniques de l’en-torn del nadó.

Material• Aigua.• Esponjes sabonoses.• Draps.• Guants no estèrils.

Preparació del personal• Rentat higiènic de mans.• Col·locació dels guants.

Execució• Porteu el bressol a la zona de neteja.• Humitejeu una esponja amb aigua i netejeu el matalàs itotes les superfícies del bressol: metacrilat, suport metà-lic, rodes.• Esbandiu amb aigua.• Eixugueu amb un drap net.• Vestiu el bressol i aparque-lo al niu.

521

522


Revisat per: E. Rozas, E. FusterNovembre 2001

2.27 Neteja de la incubadora

ObjectiuEn la neteja diària: aconseguir una reducció del nombrede microorganismes existents i evitar la seva proliferació.A l’alta o canvi d’incubadora: destrucció dels microorga-nismes existents.

Material• Aigua.• Aigua estèril.• Sabó.• Antisèptic (Diesin® ràpid).• Draps.• Talla estèril.• Guants.• Mascareta (opcional)

Preparació del personal• Col·locació de guants.• Col·locació de mascareta (opcional).

Execucióa) Neteja diàriaFreqüència: cada 12 hores.• Procureu, si és possible, que el nadó estigui fora de laincubadora.• Humitegeu un drap amb abundant aigua i sabó.

• Netegeu totes les superfícies de la incubadora, especial-ment les zones més inaccessibles.• Esbandiu amb aigua abundant.• Eixugueu amb un drap net.

b) Neteja a l’alta o canviFreqüència: cada 10 díes• Desmunteu la incubadora per peces.• Poseu en immersió amb aigua i Diesin® ràpid totes lespeces que sigui possible durant mitja hora.• Netegeu la resta de la incubadora amb Diesin ràpid.• Deixeu actuar el desinfectant durant 15 minuts.• Esbandiu amb aigua estèril abundant.• Eixugueu amb talla estèril.• Airegeu la incubadora durant 4 hores abans de tornar autilitzar-la.• Netegeu les rodes.

Recomanacions• La dilució del Diesin® ràpid:

– Es farà amb aigua estèril.– Les solucions es prepararan amb aigua freda, om-

plint primer el recipient i afegint-hi després la dosi (1mesura de Diesin® ràpid per 2 litres d’aigua).

– No barregeu amb lleixiu ni altres detergents.– Utilitzeu guants durant la seva manipulació.– Utilitzen ulleres protectores i mascareta.– Efectes adversos: dermatitis i sensibilització.

• Utilitzarem preferiblement talles estèrils per eixugar laincubadora i accessoris.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


523

524

2.28 Oxigenoteràpia amb Hood o campana d’oxigen

Objectiu• Augmentar l’oxigenació i prevenció de les lesions per hi-pòxia.

Material• Hood.• Cascade o escalfador i humitejador d’oxigen.• Connexions d’aire i oxigen.• Mesurador d’oxigen (Oxycheck).• Filtre de la campana.


Execució• Prepareu l’humitejador i escalfador d’oxigen.• Connecteu les tubulacions d’oxigen i d’aire al cascade.• Col·loqueu la connexió del cascade dins del Hood.• La concentració d’oxigen dins de la campana s’obtin-drà per la proporció de la barreja dels litres d’aire i oxigen.• Col·loqueu el termòmetre dins del Hood per al controlde la temperatura de l’oxigen.

Recomanacions• Cal administrar l’oxigen sempre humit i calent a 32-34oC.• Controleu la concentració d’oxigen rigorosament a tra-vés del mesurador i PO2 subcutània.• Cal efectuar la disminució de la FiO2 sempre lentament,amb reduccions inferiors al 10% cada hora.• El Hood ha d’envoltar el cap del nen amb un fluix mínimde 5 l. per a evitar retencions de CO2.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


2.29 Profilaxi ocular del nounat

ObjectiuEvitar les infeccions oftàlmiques en el nadó.

Material• Gases estèrils.• Pomada d’eritromicina al 0,5% d’ús individual.

Preparació del pacient• Rentat de mans higiènic.

Preparació del pacient• El tractament profilàctic es farà a Sala de Parts per partde la llevadora.• Col·loqueu el nadó en decúbit supí.

Execució• Separeu les parpelles amb els dits evitant tocar la con-juntiva i sense comprimir el globus ocular.• Apliqueu la pomada d’eritromicina a cada ull des del’angle intern cap a l’extern.• Retireu la pomada restant utilitzant una gasa estèril pera cada passada i per a cada ull.• Registreu el procediment en la història del nounat.

Recomanacions• És recomanable que es postposi l’administració de lapomada fins després que els pares tinguin contacte visuali s’iniciï el vincle emocional entre ells, ja que durant la pri-mera hora de vida el nounat té major capacitat per con-centrar-se en moviments coordinats, dels quals el contac-te visual n’és un component important.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


525

526

2.30 Punció lumbar

Objectiu• Finalitats analítiques:

Medició de la pressió del LCR.Administració de fàrmacs.

• Descompressió de la presió intracraneal.

Material• Talles estèrils.• Bates.• Guants.• Casquets.• Mascareta.• Gases.• Povidona iodada.• «Palometa» 22-23.• Tubs d’assaig per a cultiu (1 ml) i bioquímica (2-3 ml).

Preparació del nounat• Despulleu el nounat.• Asèpsia de la zona lumbo-sacra incloent les crestes ilía-ques.• Monitorització dels signes vitals (FC, FR, TA).

Execució• Col·loqueu el nen amb l’esquena en flexió màxima,assegut o en decúbit lateral.• Prepareu el camp per al metge.• Protecció i cura de la zona de punció.• Identificació dels tubs.

Recomanacions• Vigileu el nounat després de la punció (símptomes neu-rològics).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


2.31 Recollida o control de la diüresi a través de bossa

Objectius• Recollida de mostres d’orina per a fins analítics o diag-nòstics, tant si són estèrils com si no ho són (sedimentd’orina).• Control de la quantitat d’orina eliminada en un períodedeterminat i de les seves característiques.

Material• Cotó estèril.• Bossa de recollida.• Sonda tipus nasogàstrica.• Esparadrap.• Xeringa (10 o 20 ml).• Solució antisèptica.• Esponja sabonosa.


Preparació del pacient• Higiene de genitals amb cotó i aigua.• Assequeu bé la zona amb un altre cotó.

Execució• Feu una obertura a la part superior de la bossa per intro-duir-hi la sonda i fixeu-la al plàstic amb esparadrap.• Separeu les extremitats inferiors i procediu a la col·locacióde la bossa recolectora de manera que quedi ben fixada.• Recolliu la micció del nen a través d’una xeringa que esconnectarà a la sonda.

Recomanacions• Eviteu la maceració de la pell del nen per acció de la tiraadhesiva.

527

528

• Vigileu la pèrdua de diüresi per mala fixació de la bossa.• Canviar la bossa només quan sigui necessari.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


2.32 Sondatge orogàstric

Objectius• Nutrició i hidratació del nounat i/o administració de lamedicació oral.

Material• Sonda.• Esparadrap.• Gases estèrils.• Vaselina.• Guants estèrils.


Execució• Mesureu la sonda des de la boca fins al lòbul de l’orellai d’aquí a l’apèndix xifoides.• Es lubrica la sonda amb vaselina o sylcospray.• Decanteu el cap del nen i col·loqueu-lo flexionat cap al tòrax.• Es comença a introduir la sonda fins el punt de referèn-cia abans mesurat.• Es comprova la col·locació de la sonda:

– Aspirant el contingut gàstric– Introduïnt 1 cc. d’aire i escoltant amb el fonendo sota

el xifoides.• Es fixa la sonda.

Recomanacions• Si durant la col·locació es presenten signes de tos, sofo-cació o cianosi, retireu la sonda, doncs indica que és a lesvies respiratòries.• No comproveu mai la sonda submergint-la en aigua oinjectant-hi líquid.

Cures del nen amb sonda orogàstrica• Canvi de fixació per evitar decúbits.• Comproveu la col·locació i retenció gàstrica abans d’ad-ministrar alimentació i/o fàrmacs.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


2.33 Test de la suor

ObjectiuMesurar la concentració de clor (Cl) i sodi (Na) en la suordels nens per al diagnòstic de la fibrosi quística.

Introducció• La fibrosi quística del pàncrees, o mucoviscidosi, és unamalaltia molt greu que es transmet de manera hereditàriai que es caracteritza fonamentalment per una excessivaviscositat de les secrecions del pàncrees, del fetge i delaparell respiratori.• Una característica de la mucoviscidosi és l’excessivaconcentració de clorur de sodi a la suor. La composiciónormal de la suor és:

– aigua.– sodi: 28 mEq/litre.– clor: 25 mEq/litre.– potassi: de 0 a 5 mEq/litre.

529

530

• Això fa contrast amb la suor d’un mucoviscidòtic, quepot assolir valors de sodi i de clor que ultrapassen els 90mEq/litre.

Material• Aigua destil·lada.• Gases.• Mefix n.º 4.• Equip de Sweat-Check:

Inductor i elèctrodes.Discos de pilogel.Bandes de Velcro.

• Col·lector de la suor Macrodoct amb banda de Velcro.• Eina punxeguda.

Tub de microcalibre.Agulla del difusor (sense punta).Solució per calibrar.Vials de control.

Preparació• El calibratge i el control de l’equip de Sweat-Chek el faràun facultatiu responsable de bioquímica.• El procediment de la tècnica el realitza la infermera ambcompetències.

Preparació del pacient• Preserveu la seva intimitat.• Explicar la tècnica a realitzar als pares i al nen (depenentde l’edat).• L’ambient ha de contenir una concentració d’oxigen nosuperior al 21 % (aire ambiental) i el pacient no ha d’estarconnectat a cap sistema d’oxigenoteràpia.• Deixar sense roba el braç on es realitzarà la prova.

Execució• Acobleu l’endoll amb el jack en el pannell de l’inducto

de la suor i apreteu l’anell de tancament per assegurar laconnexió (Figs. 1 i 2).

• Seleccioneu una part del avantbraç, eviteu zones on elsossos o els tendons siguin palpables i on la pell no tinguiintegritat.• Netegeu la zona de la pell on es farà la prova amb aiguadestil·lada i després eixugueu-la amb gases.• Comproveu la integritat dels discos de pilogel icol·loqueu-los en cada elèctrode sense que quedi aire(Fig. 3).• Fixeu amb les bandes de Velcro els elèctrodes fent unapressió moderada. L’elèctrode positiu (vermell) es col·locaa la meitat superior del avantbraç i el negatiu (negre) aqualsevol altre lloc del braç.• Activeu la iontoforesi (estimulació de la suor), situantl’interruptor de control a la posició RUN i subjecteu-lo finsque s’escolti un «xiulet». Aproximadament cinc minutsdesprés d’activar RUN.

531

Figura 1 Figura 2

Figura 3

3700 WEBSTER SWAT INDUCER

LOW BAT.

RUN STOPC. FLOW

ENDOLL

JACK

VERMELL

NEGRE

DISC PILOGEL

ELÈCTRODE

532

• Si sona l’alarma poseu l’interruptor a la posició STOP icomproveu l’estat dels conductors i dels elèctrodes (Fig. 1).• Durant la iontoforesi prepareu el col·lector de suorMacroduct, traieu-lo de l’embalatge i col·loqueu la bandaadaptable Macroduct per la ranura. NO TOQUEU LASUPERFÍCIE DE RECOLLIDA.• Traieu els elèctrodes al finalitzar la iontoforesi. Primer estreu el negre i es neteja la zona amb aigua destil·lada i esseca amb gases estèrils; després es fa el mateix amb elvermell observant acuradament la posició exacta, doncsaquí es col·locarà el col·lector de suor.• Subjecteu amb fermesa el col·lector Macroduct sobre lazona estimulada. La superfície còncava es col·loca sobrela pell. S’aconsella embolicar el dispositiu amb un embe-natge elàstic. El temps de recollida es variable, però, coma mitja és de 30 minuts. Al prémer amb força el col·lectorsobre la pell, la suor residual passarà al tub espiral (Fig. 4).

• Quan hagi finalitzat la recollida de suor, retireu el col·lec-tor del braç del nen i traieu la tapa protectora transparentamb l’ajut de una eina punxeguda (Fig. 5).• Utiltzeu una xeringa de 1 ml. i una agulla roma (submi-nistrada amb l’equip de Sweat-Check) i col·loqueu l’èm-bol per tapar l’extrem distal del tub col·lector, evitant aixíla pèrdua de mostra. Al retirar molt lleugerament l’èmbolcrearà un petit vuit que assegurarà que no surti mostra alseparar el tub del cos del col·lector (Fig. 6).

Figura 4

• Al separar el tub del cos del col·lector aspireu acurada-ment la suor cap al mig del tub (no aspireu fins la xeringa).

• Mesureu la mostra. Per això seguiu els passos següents:– Connecteu el final del tub de la mostra a la boquilla

d’entrada a la cèl·lula de conductivitat (Fig. 7).– Transferiu la mostra a la cèl·lula movent suaument

l’èmbol dins del cilindre.– Mentre dura el moviment de la mostra la lectura és

inferior, després s’estabilitza.– La mostra pot desplaçar-se dins i fora de la cèl·lula

de conductibilitat tants cops com es vulgui per repetir lesmesures.• Al finalitzar el procediment purgueu la cèl·lula de con-ductivitat amb una xeringa plena d’aigua destil·lada.Quan tota la sal hagi estat eliminada la lectura serà «000».Després elimineu l’aigua impulsant aire amb la xeringa.

533

Figura 7

Figura 5 Figura 6

534

RecomanacionsRespecteu els aspectes de confidencialitat en relació altractament i l’evolució del pacient.

BibliografiaSweat-check sweat conductivity analyzer.Instruction service manual (1997) wescor, inc. (USA)

Autors: L. Closa, Dra. D. Fernández, M. Gambarte, M.Tienda, Dr. P. SalaJuny 2000Revisat: Noviembre 2001

2.34 Tirallets o bomba extractorade llet materna

ObjectiuExtraure per pressió negativa la llet del pit de la mare, pertal d’estimular o bé mantenir la producció.

MaterialBomba extractora de llet «MEDELA» (Fig. 1). Consta de:

– Copa per acoblar el pit.– Vàlvula (amb membrana).

Figura 1

– Recipient col·lector (biberó).– Unitat aspirant.– Sistema de bateries i adaptador per a la xarxa eléc-

trica

Preparació del personal• Rentat higiènic de mans.• Comproveu que l’equip està complet.

Preparació de la pacient• Procureu un clima d’intimitat i relaxat. Poseu el cartell«Espereu» a la porta de l’habitació.• Ensenyeu a la mare com s’ha de rentar les mans.• Ensenyeu a la mare com adoptar una postura confor-table.• Ensenyeu a la mare el correcte muntatge i funcionamentde la bomba.

Execució• Comprimiu la membrana sobre el cap de la vàlvula finsencasquetar-la (Fig. 2).• Comprimiu la vàlvula sobre l’embut (Fig. 3).• Cargoleu el biberó a l’embut (Fig. 4).• Encareu la unitat d’aspiració amb l’embut per la líniad’ajust i pressioneu amb fermesa (Fig. 5).

535

Figura 2 Figura 3

536

• Cargoleu fixament la unitat d’aspiració, donant-li 1/8 devolta fins que noteu un lleuger «clic» (Fig. 6).• Inserteu l’endoll a la connexió del costat de la unitatd’aspiració (Fig. 7).• Acobleu la copa de la bomba en el pit de la mare. Ense-nyeu-li a subjectar l’embut entre els dits índex i mig, pres-sionant suaument per sobre del mugró alhora que aguan-ta el pit amb la mateixa mà.• Accioneu l’interruptor i reguleu la força de succió (Fig. 8),començant a «MIN» i anant aumentant gradualment finsarribar al nivell més confortable per a la mare.• Es crearà un moviment altern de succió amb què la lletpassarà directament al biberó col·lector.• La mare utilitzarà la bomba extractora inicialmentdurant 3-5 minuts a cada pit, i anirà augmentant de mane-

Figura 4 Figura 5

Figura 6 Figura 7

ra progressiva fins a arri-bar a sessions de 20-25minuts en total, cada 2 a 4hores. Cal que es neteji elmugró en acabar ambaigua i una gasa.• Normalment, en acabarcada sessió es llença la lletsobrant per evitar el creixe-ment de bactèries. Si s’ha-

gués de conservar durant més de 24 hores, es pot conge-lar o deixar-la al refrigerador en uns recipients especials.• Netegeu l’equip de la bomba que es posa en contacteamb el pit i el recipient col·lector amb aigua calenta isabó. Esbandiu-los bé amb aigua freda i deixeu-los eixu-gar a l’aire, sobre una tovallola neta.

Recomanacions• En el cas de turgència mamària o dolor, apliqueu escal-for local 10 minuts abans d’utilitzar la bomba.• Amb moviments circulars i suaus, feu un massatge alpit, abans, durant i després d’utilitzar la bomba, per tal defacilitar el drenatge (Fig. 9).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament de la pacient.

Autors: M. Dols, E. Fuster.Setembre 1998Revisat: Novembre 2001

537

Figura 8

Figura 9

538

2.35 Toracocentesi

ObjectiuDrenatge de líquid o aire a la cavitat pleural, amb finali-tats analítiques o terapèutiques.

Material• Brànula n.o 22-25.• Palometa n.o 22-25.• Tròcar d’Argyle (Ch 8-10).• Povidona iodada.• Guants estèrils.• Gases.• Esparadrap hipo-al·lergènic.• Talles estèrils amb forat.• Xeringues (per a infiltració i extracció).• Agulles.• Equip cures.• Anestèsia local sense adrenalina.• Mascareta.

Preparació del personal• El personal d’infermeria actua com a ajudant del metgeque realitza la tècnica.• Rentat de mans higiènic i mascareta.

Preparació del pacient• Col·locació adequada del nounat, depenent de la zona.• Monitorització de signes vitals (FC, FR, TA).

Execució• Renteu la zona amb aigua.• Desinfecteu la zona amb povidona iodada.• Procediu al drenatge pleural, emprant:Pleur-evac, batea amb sèrum fisiològic o bé una ampollade 100 ml de sèrum fisiològic.

• Un cop retirat el drenatge, pressioneu amb una gasaestèril la zona puncionada.• Col·loqueu un apòsit estèril.

Recomanacions• Eviteu qualsevol desconnexió del drenatge, impedint elcontacte amb l’aire, que podria provocar un pneumotò-rax.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament de la pacient.


539

Biologia molecular

3.1 Sang

– Practiqueu una extracció de 10 ml de sang en condi-cions d’esterilitat (com si fos per a un hemocultiu) i dipo-siteu la sang en un tub Vacutainer de tap marró (sèrum),prèvia desinfecció del tap de goma amb alcohol iodat al’1-2%, o povidona iodada al 10%.

– Remeteu-lo immediatament al laboratori de micro-biologia amb la petició complimentada correctament.

3.2 Mostres respiratòries

Esput, broncoaspirat (BAS), rentat broncoalveolar (BAL),catèter telescopat estèril.

– Recolliu la mostra amb les màximes condicions d’este-rilitat possibles i dipositeu-la en un contenidor estèril senseadditius (qualsevol dels contenidors per microbiologia).

– Remeteu-la immediatament al laboratori de micro-biologia amb la petició complimentada correctament.

3.3 Líquids orgànics estèrils

Pleural, LCR, articular, pericàrdic, ascític.– Recolliu la màxima quantitat possible de mostra en

un tub estèril amb tap de rosca verd.– Remeteu-la immediatament al laboratori de micro-

biologia amb la petició complimentada correctament.

3.4 Orina

Recolliu tota la primera micció matinal i remeteu-laimmediatament al laboratori de microbiologia en un flas-

541

3. Recollida de mostres per al laboratori

542

có estèril de tamany suficient (Flascons estèrils de quirò-fan) amb la petició complimentada correctament.

3.5 Biòpsies

Col·loqueu la mostra en un tub o pot estèril amb unesgotes d’aigua destil·lada estèril per tal que la mostra nos’assequi.Remeteu-la immediatament al laboratori de microbiolo-gia amb la petició complimentada correctament.NO HI POSEU MAI FORMOL.

3.6 Altres mostresConsulteu laboratori de microbiologia.

Mostres per altres centres de referència• Virus de l’hepatitis B.

PCR qualitativa en sèrum.Practiqueu una extracció de 10 ml de sang en condicionsd’esterilitat (com si fos per a un hemocultiu), dipositeu lasang en un tub Vacutainer de tap marró (sèrum), prèviadesinfecció del tap de goma amb alcohol iodat a l’1-2% opovidona iodada al 10%.Remeteu-la immediatament al laboratori de microbiolo-gia amb la petició complimentada correctament.

• Detecció del virus Herpes simple en LCR.Recolliu la màxima quantitat possible de mostra en untub estèril amb tap de rosca verd.Remeteu-la immediatament al laboratori de microbiolo-gia amb la petició complimentada correctament.

• Detecció de Toxoplasma gondii en LCR i Líquid am-niòtic.

Recolliu la màxima quantitat possible de mostra en untub estèril amb tap de rosca verd.Remeteu-la immediatament al laboratori de microbiolo-gia amb la petició complimentada correctament.

• Altres.Consulteu laboratori de microbiologia.

Revisat per: Dra. M. SierraNovembre 2001

Cultiu convencional

3.7 Estudi microbiològic

Totes les mostres destinades a l’anàlisi microbiològica hande ser enviades al laboratori tan aviat com sigui possible.Com a norma general, no es pot posar cap mostra a lanevera, l’única excepció són les mostres d’orina.Cada mostra ha d’anar acompanyada del full d’extraccióper microbiologia (una mostra = un full d’extracció).Totes les mostres per a Microbiologia han d’anar en uncontenidor estèril, tancat hermèticament amb o sensemitjà de transport segons el cas e identificades amb l’eti-queta del pacient.Els contenidors que s’han d’emprar són els següents:

a) Flascó d’hemocultiu VITAL (taps verd i vermell). S’uti-litza per inocular mostres de sang i també per mostres delíquids orgànics (ascític, articular, pleural, etc.).

b) Tub estèril de plàstic de 10 ml i tap de rosca verd:Per a tot tipus de líquids orgànics (LCR, pleural, pericàr-dic, ascític, articular), catèters endovenosos, biòpsies demida petita, exsudats, etc...

543

c) Pot estèril de plàstic de 50 ml:Per a les mostres d’orina, esput, femta, secrecions respi-ratòries, biòpsies de tamany gran, pròtesis, claus, etc...

d) Escovilló amb mitjà de transport (Amies):Dues mides: gruixut i fi.

e) Xeringa estèril amb agulla i tap:Quan la mostra recollida és mínima, s’ha d’enviar directa-ment la xeringa al laboratori correctament tapada, per aprofi-tar la mostra al màxim.Revisat per: Dra. M. SierraNovembre 2001

3.8 Hemocultiu

Objectiu• Recollida de mostres de sang per el cultiu i aïllamentdels possibles microorganismes crescuts en la sang, pera la seva identificació i determinació de sensibilitat anti-biòtica.

Material• Flascó de cultiu (mitjà aerobi i anaerobi).• Xeringa de 10 ml.• Tres agulles E.V.• Smarch.• Guants estèrils.• Talla amb forat.• Alcohol etílic 70o.• Alcohol iodat a l’1 %.• Gases estèrils.• «Tirita».• Etiquetes d’identificació.

544

Preparació del personal• Cal un ajudant.• Rentat higiènic de les dues persones.

Preparació del pacient• Informeu el pacient.• Col·loqueu-lo en decúbit supí amb el braç corresponenten rotació externa.

Execució• Renteu la zona a puncionar amb aigua i sabó.• Fregueu amb alcohol iodat a l’1 %.• Fregueu amb alcohol etílic 70º.• Deixeu secar.• Col·loqueu la talla amb forats per sobre el braç.• Desinfecteu la superfície dels taps dels flascons, tot apli-cant una gasa amb alcohol iodat, deixant-la assecar.• Feu l’extracció (10 ml) sense tocar amb els guants lazona de la punció. Si calgués, es canviarien els guantsestèrils i es tornaria a desinfectar la pell del pacient. Si esperd la vena, canvieu d’agulla.• Feu una bona compressió després de la punció.• Canvieu l’agulla de l’extracció, per puncionar cadascundels flascons.• Eviteu l’entrada d’aire en el flascó anaerobi.• Introduïu 5 ml en cada un dels flascons de l’hemocultiu:

– flascó aerobi: VITAL AER (tap verd).– flascó anaerobi: VITAL ANA (tap vermell).

• Mobilitzeu el flascó sense agitar.• Un cop feta l’extracció, col·loqueu l’etiqueta d’iden-tificació del malalt en el lloc del flascó on hi posa «nom/name». No tapeu en cap cas el codi de barres que porta cada flascó, ni la zona plana de vidre transpa-rent.• Arrenqueu la meitat del codi de barres del flascó iengantxeu-lo a la petició corresponent de l’hemocultiu.

545

546

Amb aquest sistema, és necessari enviar un full de peti-ció per a cada extracció.• Anoteu a l’accès informàtic, si hi ha hagut dificultats perl’extracció i valideu la mostra.• Porteu-la immediatament al laboratori de microbiologia.No ho envieu-ho pel tub pneumàtic.

Indicacions i recomanacions1. Nombre d’extraccions i quantitat de sang a extreure,segons el tipus de sospita clínica:1.1. Hemocultiu simple:

Sempre que es demani un hemocultiu, es procedirà apracticar dues extraccions de 10 ml de sang cadascuna,separades almenys una hora. Si això no fos possibledegut a una necessitat urgent que el pacient rebi tracta-ment antibiòtic, es faran dues extraccions consecutives,una a cada braç.1.2. Hemocultiu seriat:

Es faran tres extraccions de 10 ml cadascuna, en uninterval de 24 hores (aproximadament una extracció cada8 hores).1.3. Sospita d’endocarditis:

Igual que 1.2.1.4. Sospita de candidiasi sistèmica:

Igual que 1.2.1.5. Nounats:

S’inocularan d’1 a 2 ml de sang en un flascó aerobi(VITAL AER).En cada extracció s’inocularan 5 ml en el mitjà aerobi i 5 ml en el mitjà per a anaerobi (VITAL AER i VITAL ANA).Si només fos possible extreure un flascó de sang igual oinferior a 5 ml, inocularem únicament 1 flascó aerobi enpacients pediàtrics, i anaerobi en adults).Identifiqueu tots els flascons inoculats amb l’etiqueta delpacient, de forma que aquesta no tapi la zona del flascóesmentada.

La persona que faci les extraccions haurà de validar lesmostres amb la seva password i fer constar si ha estat ono una extracció amb dificultats.

Revisat per: Dra. M. Sierra, Dra. C. RoureNovembre 2001

3.9 Líquids orgànics estèrils

L.C.R.Una punció lumbar, per obtenir una mostra de L.C.R.,s’ha de fer en condicions d’asèpsia estricta, atès que potproduir-se fàcilment la contaminació de la mostra, i con-fondre la identificació de l’agent etiològic amb la d’uncontaminant.1. Desinfecteu la pell amb alcohol iodat a l’1 %.2. Netegeu la pell amb alcohol de 70o deixant que s’as-sequi abans de procedir a la punció.3. Una vegada obtinguda la mostra, dipositeu-la en untub estèril de plàstic amb tap de rosca verd. Si s’hand’omplir diferents tubs per a d’altres determinacions(bioquímica, citologia, etc.) reserveu el darrer tub per amicrobiologia, perquè és aquest darrer on el risc de con-taminació és mínim.

Envieu per al cultiu la més gran quantitat possible delíquid (mínim 1-2 ml).

Envieu immediatament la mostra al laboratori. No laposeu-la mai a la nevera.

Altres líquidsPleural, pericàrdic, ascític, articular, etc.S’aplicarà la mateixa tècnica d’asèpsia que per a la pun-ció i la recollida de la mostra. Extraieu la màxima quanti-tat possible de líquid i inoculeu-lo en un flascó d’hemo-cultiu. Flascó aerobi (VITAL AER, tap verd) si només es

547

548

poden recollir 5 ml i els dos flascons (tap verd i tap ver-mell) si se’n poden recollir 10 ml. Envieu també un tub derosca verd quan calgui fer un gram urgent.Revisat per: Dra. M. Sierra, Dra. C. RoureJuliol 2000

3.10 Catèters intravasculars

Manipuleu el catèter amb guants.Primer es netejarà la pell amb alcohol de 70o. Un cop s’haevaporat es retirarà el catèter amb equip estèril, evitant elcontacte amb la pell i s’enviarà per a cultiu:La punta del catèter o part proximal (5 cm).

Dipositeu la punta del catèter en un tub estèril amb tapverd de rosca, i envieu-la immediatament al laboratori.

Sempre que es retiri un catèter per sospita d’infecció, esprocedirà a fer dues extraccions de sang per a hemocul-tiu de manera simultània.

Revisat per: Dra. M. SierraJuliol 2000

3.11 Biòpsies, adenopaties i altresmostres sòlides

Col·loqueu la mostra en un tub o bocal estèril. Si la biop-sia es molt petita afefir-hi unes gotes d’aigua destil·ladaestèril perquè la mostra no s’assequi. Envieu-la imme-diatament al laboratori. NO HI POSEU MAI FORMOL.També es farà el mateix amb d’altres mostres sòlides,com pròtesis o claus de traumatologia, materials noorgànics de diversos tipus, cànules, vàlvules, etc. Sem-

pre seleccionant aquella part més sospitosa de contenirmicroorganismes.


3.12 Exsudat de diversa procedència

Sempre que sigui possible, es recollirà la mostra per aspi-ració amb agulla i xeringa.Quan es tracti d’una lesió superficial, si no és possible fer-ho amb xeringa, s’utilitzarà un escovilló amb mitjà detransport (Amies).


3.13 Coprocultiu i estudi de paràsits en femta

Dipositeu la mostra en un contenidor estèril de 50 ml. No larefrigereu. Envieu-la al laboratori ràpidament. Escolliu lesparts de la femta que presentin senyals de moc, sang, etc.Vegeu 1.40.

Revisat per: Dr. M. SierraJuliol 2000

3.14 Mostra respiratòria

a) Esput.La millor mostra és la de la primera hora del matí, per-què durant la nit es produeix una retenció de secrecions.Si el pacient no expectora, es pot ajudar amb «clapping»i/o nebulitzador d’aigua destil·lada o solució fisiològicacalenta.

549

550

Abans d’enviar la mostra al laboratori, comproveu que nosigui saliva.b) Raspallat endobronquial estèril.Separeu amb tisores i pinces estèrils el raspall de la guia,i dipositeu-lo en un tub estèril de tap verd sense res.Envieu-lo immediatament al laboratori.


3.15 Urocultiu

Objectiu• Recollida de mostres d’orina per cultiu i aïllament delspossibles microorganismes crescuts en l’orina, per a laseva identificació i determinació de sensibilitat antibiò-tica.

Material• Aigua i sabó antisèptic.• Gases.• Povidona iodada al 4%.• Xeringa i agulla.• Contenidor estèril (50 ml) per recollida d’orina.


Preparació del pacient• Informeu al pacient.• Higiene dels genitals amb sabó antisèptic i aigua, des-prés esbandiu amb aigua abundant.• Eixugueu bé la zona amb gases estèrils.• Pinteu la zona amb povidona iodada al 4%.

Execució• Vegeu els mètodes de recollida de la mostra.

Mètodes de recollida de la mostra:1. 1.1. Micció espontània.

1.2. Orina recollida pel col·lector.1.3. Micció espontània en lactants (bossa adhesiva).

2. Sondatge vesical, cateterisme uretral.3. Punció aspiració suprapúbica.4. Tècnica de Stamey per a la prostatitis.

1.1. Micció espontània.Sempre que sigui possible es recollirà una mostra de la primera micció matinal (és en aquest moment que la concentració bacteriana a l’orina és màxima). Sino fos possible, es recollirà com a mínim l’orina de 4 hores.Un cop iniciada la micció, rebutjeu la primera part i reco-lliu la següent en el flascó transparent per a recollida d’o-rina.Identifiqueu la mostra amb les dades del pacient i envieu-la de seguida al laboratori, amb el full d’extracció i un copvalidada. Si no fos possible, poseu-la a la nevera (4oC)fins al moment d’enviar-la.

1.2. Orina recollida per un col·lector.Poseu un col·lector nou, pinçeu la sonda i espereu unahora com a màxim. Recolliu l’orina amb xeringa i agulla,tot punxant el tub del col·lector, prèviament desinfectatamb alcohol iodat, povidona o alcohol de 70o.

2. Sondatge vesical, cateterisme ureteral.No agafeu mai la mostra de la bossa de la sonda. Pinceula sonda i espereu a que s’hi reculli orina, una hora coma màxim.

551

552

– Desinfecteu el dispositiu de presa de mostres (circuittancat) amb alcohol iodat o povidona iodada.Punxeu amb la xeringa i agulla i extraieu-ne una mostrad’orina.Dipositeu-la en un contenidor estèril i envieu-la al labora-tori. En la petició s’ha de fer constar que és una mostraobtinguda per sondatge.

3. Punció aspiració suprapúbica.L’extracció es farà amb asèpsia total, com si es tractésd’un hemocultiu o d’una punció lumbar.En la petició sempre s’ha de fer constar que es tractad’una mostra d’orina obtinguda per punció suprapúbica(PSP).

4. Tècnica de Stamey.Per a l’estudi d’una prostatitis crònica s’han d’enviar lesmostres següents:

1ª mostra: El primer raig d’orina (uretral).2ª mostra: Orina de mitja micció (vesical).3ª mostra: Líquid prostàtic (obtingut per massatge

prostàtic) (no sempre és possible d’obtenir).4ª mostra: Orina post-massatge prostàtic.

Identifiqueu cadascuna de les 3 o 4 mostres i envieu-lesal laboratori.

Revisat per: Dra. M. Sierra, Dra. C. RoureNovembre 2001

Cultiu per micobactèries

3.16 Esput

Es recolliran tres mostres de tres dies consecutius, si éspossible a primera hora del matí. El mètode de recollidaés el mateix que per a un cultiu convencional. Si la mos-tra no es pogués enviar immediatament al laboratori, ésmillor refrigerar-la. Envieu cada mostra al laboratori en elmoment de la seva obtenció acompanyada. No envieumostres que siguin saliva.

3.17 Orina

Es recollirà tota la primera micció del matí, durant tresdies seguits.És preferible que el pacient segueixi una «dieta seca»(restricció de líquids al màxim) durant 24 hores abans derecollir la 1ª mostra i fins que es reculli l’última (consulteuel facultatiu).

3.18 Sang (Hemocultiu per micobactèries)

Practiqueu una extracció de 10 ml de sang segons la tèc-nica normal per a hemocultius i inoculeu-los en un tubVacutainer de tap verd (amb heparina).

3.19 Mostres obtingudes per broncoscòpia(BAS, BAL, Raspallat endobronquial estèril).

La mostra es recollirà en un contenidor d’orina estèril.El més important és que aquestes mostres són de trans-port immediat al laboratori, doncs l’anestèsic tòpic ques’utilitza en la tècnica de la broncoscòpia és tòxic per a les

553

554

micobactèries, i aquestes mostres s’han de processarràpidament.

3.20 Altres mostres

Biòpsies, exsudats, etc.Poseu-les en un contenidor estèril amb unes gotes d’ai-gua destil·lada estèril si hi ha perill que s’assequin. Si noes pot recollir d’altre manera, utilitzeu un escovilló nor-mal amb medi de transport (AMIES).


3.21 Cultiu virològic

Són mostres que cal enviar fora de l’hospital per inocular-les en un cultiu cel·lular. Recolliu-les asèpticament en uncontenidor estèril sense additius i envieu-les immediata-ment al laboratori. Els frotis i secrecions superficials espoden enviar en un escovilló amb mitjà de transport(Amies).Per a sang, recolliu-ne 10 ml en un tub «Vacutainer» detap verd amb Heparina. Per a cultiu d’aspirat nasofaringi,dipositeu l’aspirat en un tub estèril de rosca verd i feupassar 4 ml de solució salina a través de la sonda.


Estudi anatomo-patològic: Biòpsia. Peça quirúrgica.Vegeu 1.93.Estudi anatomo-patològic: Citologia (frotis, líquid i orina).Vegeu 1.93.

3.22 Estudi genètic

Si es sol·licita un estudi genètic d’una mostra fetal, s’ha derecollir la mostra en solució salina HBSS estèril. La mostraideal consisteix en una porció del fetus d’aproximada-ment 1 cm2 (habitualment natja o taló) en la qual hi hagipell i muscle, més una porció de placenta. També s’ha derecollir líquid amniòtic en un flascó estèril. Envieu lesmostres al laboratori.Si la mostra és un producte de raspat, s’enviarà tota lamostra obtinguda en solució salina HBSS. El ginecòleg haurà de fer constar els antecedentsobstètrics de la mare i les malformacions macroscòpiquesdetectades.És important que el ginecòleg informi que el cost del’estudi anirà a càrrec de la pacient.Per a més informació podeu consultar el circuit 0817.

Revisat per: Dra. D. FernándezJuliol 2000

Femta. Vegeu 1.40.

Gasometria arterial: equilibri àcid-bàsic. Vegeu 1.88.

Glucosa en sang capil·lar. Vegeu 1.58.

Liquids biològicsArticular. Vegeu 1.89.Ascític. Vegeu 1.79.Liquid cefalo-raquidi (LCR). Vegeu 1.90.Pleural. Vegeu 1.106.Pericàrdic. Vegeu 1.80.

Orina no estèril. Vegeu 1.94.

555

556

3.23 Poders bactericides en sèrum

Per fer aquesta prova és necessari que contacteu prèvia-ment amb el laboratori de microbiologia, per tal de con-cretar dia i hora.Obteniu dues mostres de 10 ml de sang en un tub Vacu-tainer de tap marró, en condicions de esterilitat com si fosper a un hemocultiu:A. Mostra pre-antibiòtic «vall».S’obtindrà 30 minuts abans de l’administració de l’anti-biòtic.Envieu-la immediatament al laboratori, amb l’etiqueta delmalalt, la petició i especificant clarament: «PRE-ANTI-BIÒTIC».B. Mostra post-antibiòtic «pic».S’obtindrà 30 minuts després de finalitzar la perfusió del’antibiòtic (que no ha de prolongar-se més de 15-30minuts).En cas que l’administració sigui intramuscular, es farà lasegona extracció al cap de 60 minuts, i si fos per via oral,90 minuts.Envieu-la immediatament al laboratori, amb l’etiqueta delmalalt i especificant clarament: «POST-ANTIBIÒTIC».La petició s’enviarà amb el primer tub i haurà de contenirun breu resum de la història clínica del malalt, especificantamb detall el tractament antibiòtic, pauta i dosificació.


3.24 Proves funcionals.Pauta general

• Repòs previ: Llevat que hi hagi indicació contrària, esrealitzarà repòs al llit (el nocturn habitual) en hores prè-vies a l’inici de la prova.

• Dejuni previ: Llevat que hi hagi indicació contrària, lesproves hormonals es realitzaran en dejú.• Hora de començament: Llevat d’indicació contrària, en-tre les 8 i les 9 hores a.m.• Realització de la punció venosa: Es col·locarà en venaantecubital gruixuda un catèter «palometa» (no puncio-neu fins haver delimitat els diferents trajectes venososper poder escollir el més ben situat i de millor gruix)(catèter tipus 19 Int.).• Manipulació del catèter «palometa» 19 Int.: Per a la sevainserció venosa es doblegaran entre els dits polze i índexles dues paletes verdes, amb cura que el bisell de l’agu-lla quedi encarat cap amunt. En introduir-lo dins la vena,cal deixar a l’exterior no més d’1/3 de la llargada de l’a-gulla. Un cop inserit, s’obriran les paletes verdes i esfixaran (amb cura) a la pell amb una tira d’esparadrap osteri-streep d’una amplada lleugerament superior a la deles paletes i d’una llargada suficient perquè ultrapassi almenys en 1 cm l’extrem de la paleta. Les extraccions pera prolactina, GH, cortisol, ACTH i renina-aldosterona,necessiten 30’ de repòs després de la cateterització.

• Tècnica de les extraccions i injeccions a través del catè-ter. Una vegada en situació correcta, la sang refluirà a tra-vés del catèter plàstic. Per realitzar una extracció caldrànomés puncionar amb una agulla muntada (agulla per ainjecció i.v.) en el cercle central de l’extrem de goma delcatèter i aspirar (mai de forma sobtada). La tècnica d’in-jecció es dedueix de l’anterior. Al catèter se li poden aco-blar sistemes de degoteig amb agulla.Per mantenir el catèter permeable cal no deixar sang enel seu interior. Per a això caldrà dur a terme les següentsmaniobres:

1.– Una vegada realitzada l’extracció o injecció es «ren-tarà» el catèter injectant d’1 a 2 cc. de sèrum fisiològic(prèviament s’haurà muntat una xeringa amb agulla que

557

558

estigui plena de sèrum fisiològic), fins que no es vegi lasang en el catèter plàstic.

2.– Per evitar que, en sortir la xeringa de rentat, la sangreflueixi en l’agulla i s’obstrueixi, cal que, al mateix tempsque es va treient l’agulla, es continui prement l’èmbol dela xeringa de rentat.

3.– En realitzar una nova extracció, cal treure el sèrumfisiològic que havíem deixat per mantenir permeable elcatèter. Utilitzarem una xeringa buida amb agulla i aspi-rarem fins que la sang ompli de nou el catèter. Després,canviarem la xeringa per extreure’n la mostra.

4.– El rentat i l’extracció prèvia del sèrum del catèteres repetiran amb cada extracció.

5.– En cas d’obstrucció del catèter: Abans de canviar-lo per a inseriu la xeringa destinada als «rentats», s’had’intentar dissoldre el coàgul. Per a això s’injectarà sèrumfisiològic per tal de vèncer la resistència del coàgul, aspi-rant després fins que la sang ompli el catèter de plàstic.Després es realitzarà l’extracció. Si cal canviar el catèter,es procedirà com s’ha indicat en els punts 4 i 5 i es conti-nuaran les extraccions, anotant nota en el seu cas quinamostra no ha estat possible d’obtenir.

6.– Llevat d’indicació contrària, la mostra de sang esvessarà en un tub sense anticoagulant (tap marró), dei-xant lliscar la sang per la paret del tub per tal d’evitarsempre la formació d’una capa d’escuma.

7.– Cronologia de les extraccions: Cal seguir un controlrigurós dels temps exactes senyalats per a les extraccionsmitjançant un rellotge amb agulla per als segons.

8.– Interrupcions de les proves: Quan, per dificultatstècniques de les extraccions i/o injeccions o per d’altresde qualsevol tipus, s’hagi d’interrompre la prova, caldràadvertir el metge responsable del pacient.

9.– Període de supressió del stress: En col·locar el ca-tèter, el dolor de la punxada provoca en tots els malaltsuna lleu reacció de stress que altera en ambdós casos la

determinació hormonal a realitzar. Per tal d’evitar-ho, escol·locarà el catèter i es mantindrà permeable, sense rea-litzar cap extracció, durant 30 minuts i després d’aquesttemps s’iniciaran les extraccions.


3.25 Corba de tolerància oral a la glucosa

En l’adult:• Només s’ha de practicar en individus sans i amb unaactivitat física normal i no es realitzarà fins tres mesosdesprés d’una malaltia aguda greu o intervenció qui-rúrgica (o una glicèmia basal superior a 7,0 mmol/L(126 mg/dl) en adults).• La ingesta serà, com a mínim, de 150-200 g d’hidrats decarboni en els tres dies previs.• El malalt ha d’estar en dejú de més de 10 h i menys de16 h.• S’ha de realitzar a les 8.00 hores.• Material específic:Glucosa anhidra 75 g en adults (embarassades 100 g) dis-solta en 400 ml d’aigua, que s’han d’ingerir en 5’.• Ha d’estar assegut i sense fumar durant la prova.• Canalitzarem una via amb un catèter núm. 19, segons latècnica habitual.• S’extreuran 5 ml de sang i es col·locaran en un tub ambtap marró o verd.• Cronologia de les extraccions:

B60’120’

• Per a l’estudi d’hipoglicèmies reactives es realitzaran a

559

560

més a més extraccions a les 3, 4 i 5 hores (tubs amb tapmarró o verd).• Senyals d’alerta:Els malalts poden presentar vòmits.• Diabetis gestacional(100 g de glucosa oral amb extracció a les basal, 1, 2 i 3hores).

En pediatria:• El pacient ha d’estar en dejú tota la prova.• Extracció basal per a glucosa i insulina (5 ml de sang entub de tap marró).• Administreu glucosa anhidra oral, 1,75 g/kg (màxim75 g). Preparació al servei de farmàcia.• Extraccions:

– 30’ per a glucosa i insulina (5 ml de sang en tub detap marró).



Revisat per: Dra. D. FernándezNovembre 2001

3.26 Megatest

En l’adult:• S’haurà de realitzar a les 08,00 hores.• Material específic.

– Protirelina 600 mcg.– Gonadorelina 500 mcg.– De 0,05 a 0,15 U/kg d’insulina ràpida, procedint

segons la tècnica de cada protocol.– Tires reactives i lector de glicèmia capilar.– Tubs sense additius de tap marró.

• Col·loqueu un catèter núm. 19, en dejú i després del re-pòs nocturn, seguint la tècnica habitual. El pacientestarà al llit en decúbit supí durant la realització de laprova.• Cronologia de les extraccions:

TSH LH-FSH Prol. GH i Cort. Glicèmia T3, T4 Testos o Estradiol

-30’- -30’-

B B B B B B B

30’ 30’ 30’ 30’

45’ 45’

60’ 60’ 60’ 60`

90’ 90’

– En el temps basal extraieu 10 ml de sang icol·loqueu-los en un tub de tap marró. Després de l’ex-tracció injecteu per via e.v. i simultàniament 400 mcg deprotirelina, 100 mcg de gonadorelina i la dosi que licorrespongui d’insulina ràpida.

– Realitzeu les extraccions descrites a l’esquema ante-rior i col·loqueu la sang en tubs sense additius de tapmarró.

– La hipoglicèmia s’ha de presentar entre el temps de30’ a 45’ i la xifra de glicèmia ha d’estar per sota de 2,2mmol/L (40 mg/dl). Si no és així repetiu la dosis d’insuli-na i començeu de nou com si fos el temps basal.• Senyals normals de l’exploració.

– El pacient pot presentar calor després d’injectar la protirelina, sobretot facial, que cedirà en uns ins-tants.

– Cap al temps 30’ pot presentar els senyals habitualsd’hipoglicèmia insulínica, és a dir: suor freda generalitza-da, palpitacions, tremolors, sensació d’inestabilitat, som-nolència, etc. Aquests senyals aniran desapareixent a par-tir del temps 45’ cap endavant.• Senyals d’alerta.

561

562

– Obnubilació que pot esdevenir un coma, convul-sions, dolor precordial: davant d’aquests símptomes avi-seu el metge responsable i procediu a suspendre la provainjectant sèrum glucosat, a velocitat ràpida.

En pediatria:• El pacient ha d’estar en dejú durant tota la prova.• Extracció Basal: 10 ml de sang en tub de tap marró.• Administreu gonadorelina 100 µg (1 ml), TRH 200 µg(1,4 ml), insulina ràpida 0,1 µ/kg e.v. en bolus.

– Extracció als 15’: GH, LH, FSH, TSH. 5 ml de sang entub de tap marró.




– Extracció als 120’: GH, LH, FSH, TSH. 5 ml de sang entub de tap marró.• Efectes secundaris: hipoglicèmia severa. Cal tenir pre-parat glucosmon per administrar e.v.


3.27 Prova d’estimulació ambtetracosàctid (ACTH)

En l’adult:• S’haurà de realitzar a les 8.00 hores.• Material específic.Tetracosàctid amb flascons de 0,25 mg.• El pacient estarà en dejú i en repòs.• Col·loqueu un catèter núm. 19.• Les extraccions sangínies per determinar el cortisol

plasmàtic es col·locaran en un tub de 5 ml (sang coagula-da, tub de tap marró). Per a l’ACTH es col·locaran en untub amb EDTA (tap lila) i els tubs es baixaran al laborato-ri immediatament.• Administreu 0,25 mg de tetracosàctid en el temps basal(en bolus).• Cronologia de les extraccions:

– –30’ Col·locació del catèter.– B Determinació d’ACTH i cortisol.

Administrar tetracosàctid 0,25 mg e.v.– 60’ Determinació de cortisol.– 90’ Determinació de cortisol.

En pediatria• S’ha de realitzar entre les 8 i les 9 hores.• Col·loqueu un catèter perifèric.• Realitzeu una extracció basal.• Administreu tetracosàctid [0,25 mg (1 ml)] e.v. en bolus.Als nens menors de dos anys, 0,125 mg (0,5 ml).• Es realitzarà una nova extracció als 60’ després de l’ad-ministració de tetracosàctid.• Cronologia de les extraccions:

a) basal i b) als 60’ (5 ml de sang en tub amb tapmarró).

Basal: 17-hidroxiprogesterona, DHEAS, DHEA, 17-OHpregnenolona, cortisol, testosterona, androstendiona.

60’: 17-hidroxiprogesterona, DHEAS, DHEA, 17-OHpregnenolona, cortisol, testosterona, androstendiona.


563

564

3.28 Prova de la supressió amb glucosade la secreció de GH

En l’adult:• S’ha de realitzar a les 8 hores.• Material específic.

– Glucosa anhidra 75 mg.– Aigua.

• Al malalt en dejú, després de reposar de 10-12 h,col·loqueu-li un catèter núm. 19 per la tècnica habitual iextraieu 5 ml de sang en tub marró (– 30’).• En el temps basal i després de l’extracció basal de 5 mlde sang en tub de tap marró, administreu per via oral75 g de glucosa anhidra, dissolta en 400 ml d’aigua.• Cronologia de les extraccions:

Glicèmia GH

– 30’ –B B’

30’ 30’60’ 60’90’ 90’120’ 120’

S’haurà d’aconseguir que el malalt ingereixi del tot lasolució glucosada. Si hi hagués intolerància a la solució(vòmits), aturareu la prova.


3.29 Test de la D-Xilosa

En l’adult:• El pacient ha d’estar en dejú tota la prova.• Al matí, abans de l’inici de la prova, el pacient ha d’ori-nar (aquesta mostra no es conserva).

• Seguidament, administreu 25 g de D-Xilosa (individuadult) diluïda amb 250 ml d’aigua. Després el pacient hade prendre 250 ml d’aigua addicionals.• Durant les properes 5 hores recolliu totes les mostresd’orina i barrejeu-les en un recipient de recollir orines. Alcap de les 5 hores exactes, es recull la darrera micció. Uncop recollida l’orina, envieu al laboratori una part alíquo-ta de tota l’orina recollida (per exemple en un pot de sedi-ment) anotant les dades del pacient (etiqueta identificati-va) i el volum total d’orina recollit.• Paral·lelament a cap de 2 hores de l’administració de laD-Xilosa, efectueu una extracció de sang (tub de sèrum–tap marró– de 5 ml), etiquetant el tub i enviant-lo allaboratori.


3.30 Test del dejú

En l’adult:• La prova pot iniciar-se a qualsevol hora i pot prolongar-se fins 72 hores.• Durant tota la realització de la prova només es podràprendre aigua, cafè, o te sense sucre.• Podrà prolongar-se fins a 72 hores i en alguns momentses podrà recomanar a més a més activitat física al final dela prova, si hagués sortit negativa.• Cronologia de les extraccions:• Basal, en iniciar el dejú. Extraieu 10 ml en un tub de tapmarró per a glicèmia, insulinèmia i C-pèptid.• Torneu a practicar noves extraccions a les 12, 24, 36, 48,60 i 72 hores un cop iniciada la prova i després de l’exer-cici, si es realitzés.


565

566

3.31 Test d’estimulació amb acetat deleuprorelina (Procrin)

En pediatria:• Administreu 500 µg (0,1 ml) d’acetat de leuprorelina(Procrin) subcutàni.• Pubertat precoç o pubertat retardada.Extraccions: basal, 3 i 24 hores 5 ml de sang, tub de tapmarró.

– Basal: LH, FSH, estradiol (nenes), testosterona (nens).– 3 h: LH i FSH.– 24 h: LH, FSH, estradiol.

• Hiperandrogenisme ovàric.Extraccions: basal i 24 hores, 5 ml de sang, tub de tapmarró.

– Basal: LH, FSH, estradiol, 17-OHP, 17-OHpregnenolo-na, DHEA, DHEAS, androstendiona, testosterona, SHBG.

– 24 hores: LH, FSH, estradiol, 17-OHP, 17-OHpregne-nolona, DHEA, androstendiona, testosterona.


3.32 Test d’estimulació d’hormona delcreixement amb esforç/propanolol

En pediatria:• Pacient en dejú durant tota la prova.• Extracció: basal per a GH, 5 ml de sang, tub de tap marró.• Administreu propranolol 0,5 mg/kg, màxim 20 mg via oral.• Extracció als 120’ d’administrar el propranolol (5 ml desang, tub de tap marró).• Després de l’extracció del temps 120’ realització de l’e-xercici (pujar i baixar un graó o bicicleta) durant 20’ - 30’.

• Extracció després de realitzar l’exercici (5 ml de sang,tub de tap marró) per a determinació de GH.• Efectes secundaris: hipoglicèmia, hipotensió.


3.33 Test de frenació amb dexametasona

En l’adult:• S’ha de realitzar a les 8 hores.• Material específic.Dexametasona en comprimits d’1 mg.

Supressió ràpida amb dexametasona.• Primer dia: Realitzeu una extracció de sang en un tubamb tap marró de 5 ml a les 8 hores i una altra a les 20hores. En ambdues es determinarà el cortisol.Administreu dexametasona 1 mg a les 23 hores.• Segon dia: Extracció de sang a les 8 hores per a cortisolen tub de tap marró de 5 ml.

Frenació senzilla amb dexametasona.• Dia 0 o anterior a l’extracció, inicieu la recollida d’orinade 24 hores.• Primer dia: acabeu la recollida d’orina de 24 hores.Extracció per a determinació de cortisol a les 8 hores(5 ml de sang en tub de tap marró). Administració dedexametasona 0,5 mg/6 hores a partir de les 8 hores (a les8, 14, 20 i 2 hores).• Segon dia: continueu administrant dexametasona 0,5mg/6 hores. A partir de les 8 hores, inicieu la recollidad’orina de 24 hores.• Tercer dia: acabeu la recollida d’orina de 24 h i practiqueul’extracció de sang (5 ml de sang en tub de tap marró).

567

568

Frenació doble o reforçada amb dexametasona.• Durant el tercer dia, després d’efectuar l’extracció de5 ml. de sang amb tub de tap marró per determinacióde cortisol i la recollida d’orina, continueu administrantdexametasona 2 mg/h (a les 8, 14, 20 i 2 hores).• El quart dia, continueu amb dexametasona 2 mg/6 h iinicieu la recollida d’orina de 24 hores.• El cinquè dia, finalitzeu la recollida d’orina de 24 hores ipractiqueu extracció en sang a les 8 hores. Col·loqueu lasang en tubs de 5 ml de tap marró.• Senyals d’alerta.Pot desencadenar psicosi esteroidea, concretament la fre-nació reforçada.


3.34 Test de glucagó

En l’adult:• Ha de realitzar-se a les 9 hores.• Material específic.Glucagó 1 mg vial (conservació al frigorífic).• El pacient està en dejú i la seva glicèmia ha d’estar entre4 i 11 mmol/L, amb absència de cetosi a les 48 hores prè-vies: si no estigués entre aquests nivells de glicèmia noes realitzarà la prova: en cas dubtós, consulteu amb elmetge responsable del pacient.• Cronologia de les extraccions:

– B– 6’

• En el temps Basal extreieu 5 ml de sang en tub de tapmarró.• Tot seguit injecteu el glucagó 1 mg e.v. i als 6’ realitzeuuna nova extracció de 5 ml de sang, col·loqueu-la en untub de tap marró.• Senyals normals de l’exploració.

El pacient durant la prova pot presentar nàusees i sensacióvertiginosa i fins i tot vòmits, sobretot entre 1’,30’’ i els 2’.


3.35 Test de la Gonadorelina (Luforan®)

En l’adult:• Podrà realitzar-se a partir de les 9 hores.• Material específic.• Gonadorelina 500 mg.• Col·loqueu una via per a les extraccions, tal i com s’in-dica en les normes generals.• En el temps basal després de realitzar l’extracció basal,injecteu 100 mcg e.v. en bolus de gonadorelina.• Les extraccions seran de 5 ml de sang en tub de tapmarró.• Cronologia de les extraccions:

– B– 30’– 60’

• Senyals d’alerta.No presenta cap tipus de senyal d’alerta.

En pediatria:• Extracció basal: 5 ml de sang en tub de tap marró.• Administreu gonadorelina 100 µg (1 ml.) e.v. en bolus.• Extracció als 10’ d’administrar la gonadorelina, 5 ml desang en tub de tap marró.• Extracció als 20’ d’administrar la gonadorelina, 5 ml desang en tub de tap marró.• Extracció als 30’ d’administrar la gonadorelina, 5 ml desang en tub de tap marró.• Extracció als 60’ d’administrar la gonadorelina, 5 ml desang en tub de tap marró.

Revisat per: Dra. D. Fernández Novembre 2001

569

570

3.36 Test d’hipoglicèmia insulínica

En l’adult:• S’haurà de realitzar a les 8 hores.• Material específic.

– Insulina ràpida.– Sèrum glucosat hipertònic al 20% i un got d’aigua

amb tres cullerades de sucre.– Tires reactives i lector de glicèmia capil·lar.

• Col·loqueu un catèter del núm. 19, a les 8 hores en dejúi després del repòs nocturn, seguint la tècnica habitual.• El pacient estarà en posició decúbit supí durant la realit-zació de la prova.• Cronologia de les extraccions:

GH. Cortisol Glucosa

–30’B B’30’ 30’45’ 45’60’ 60’90’ 90’

• La dosi d’insulina ràpida a injectar serà senyalada prè-viament pel metge en la petició i oscil·la segons els casosentre 0,05 i 0,15 U/kg de pes.• Extraieu en cada extracció uns 5 ml de sang coaguladaen tubs de tap marró.• En el temps Basal i després de l’extracció de sang injec-tareu la insulina en un temps no superior a 15’’ (via ev).• Entre 30’ i 45’ el malalt haurà de presentar la hipoglicè-mia, que serà igual o inferior a 2,2 mmol/L (40 mg/dl) deglucèmia capil·lar.• Si no es produeix, repetiu la dosi d’insulina i considereuel temps basal de nou.• Senyals normals de l’exploració.

Suor freda generalitzada, palpitacions, tremolors, sensa-ció d’inestabilitat, somnolència.• Senyals d’alerta.

– Valoreu sempre les contraindicacions d’aquestaprova (epilèpsia, accident vascular cerebral, cardiopatiaisquèmica, etc.)

– Vigileu cada 3’ la situació del pacient. Si observeusuor abundant, formigeig, excitació o pèrdua de cons-ciència, aviseu el metge responsable.

– Aquesta prova es podrà interrompre als 60’ si existísla seguretat que es tracta d’un hipopituitarisme i en qual-sevol moment si s’apreciés hipoglicèmia greu, adminis-trant sèrum glucosat hipertònic o sucre oral.

En pediatria:• Pacient en dejú durant tota la prova.• Extracció.

– Basal: 5 ml de sang en tub de tap marró.• Administreu insulina ràpida 0,1 u/kg. e.v. en bolus.• Extraccions.

– Als 15’ per a GH. 5 ml de sang en tub de tap marró.– Als 30’ per a GH. 5 ml de sang en tub de tap marró.– Als 60’ per a GH. 5 ml de sang en tub de tap marró.– Als 90’ per a GH. 5 ml de sang en tub de tap marró.– Als 120’ per a GH. 5 ml de sang en tub de tap marró.

• Efectes secundaris: hipoglicèmia severa. Cal tenir pre-parat glucosmon per administrar e.v.


571

572

3.37 Test d’hipoglicèmia insulínica ambvaloració de la secreció de gonadotrofines

En pediatria:• Pacient en dejú.• Extracció Basal: 5 ml de sang en tub de tap marró.• Administreu gonadorelina 100 µg (1 ml) e.v. en bolus,insulina ràpida 0,1 µ/kg e.v. en bolus.

– Extracció als 15’: GH, LH, FSH. 5 ml de sang en tubde tap marró.




– Extracció als 120’: GH, LH, FSH. 5 ml de sang en tubde tap marró.• Efectes secundaris: hipoglicèmia severa. Cal tenir pre-parat glucosmon per administrar e.v.


3.38 Test d’O’Sullivan

En l’adult:• Es practicarà a totes les gestants entre les 24 i les 28 set-manes.• La pacient esmorzarà normalment, i s’esperarà durantdues hores.• Administreu-li 50 g de glucosa oral i determineu la glicè-mia als 60’.• Si la glicèmia fos superior als 7,8 mmol/L s’ha de practi-car la prova de tolerància amb 100 g de glucosa.


3.39 Test de protirelina (TRH)

En l’adult:• Podrà realitzar-se després de les 9 hores.• Material específic.Protirelina 600 mcg.• Col·loqueu un catèter núm. 19 seguint la tècnica habitualamb el malat en dejú.• Després de realitzar l’extracció basal, injecteu 400 mcgde protirelina.• Cronologia de les extraccions:

– B– 30’– 60’

• En cada extracció, extraieu 5 ml de sang en tub de tapmarró.• Senyals normals de l’exploració.

– Sensació de calor, vermellor facial, desig d’orinar, suor.• Senyals d’alerta.

– Sensació de pes al tòrax.– Palpitacions.


3.40 Test de la sed

En l’adult:• S’haurà de realitzar a les 9 hores.• Material específic.

– Flascons d’orina.– Tubs sense additius amb tap de color marró.– Aparell per prendre la T.A.– Fonendoscopi.– Balança.

573

574

• La prova s’iniciarà amb el pacient en dejú i sense inge-rir líquid des dels 30’ anteriors.• Només quan es sospiti que es tracta d’una potomania,sobretot si hi ha signes d’hiperhidratació, la restricció delíquids s’iniciarà després del sopar del dia anterior.• Col·loqueu vies per fer les extraccions.• Realitzeu extraccions de 5 ml de sang en el tub de tapmarró.• Recolliu mostres d’orina, anotant el volum en un flascóde plàstic amb tap.• Registreu la freqüència cardíaca, la T.A. i el pes delpacient, a l’inici de la prova, segons s’indica en la crono-logia.

• Cronologia de les extraccions:

09 hores Pes, T.A., freqüència cardíaca.Extracció de sang.Recollida d’orina emesa entre les 08.30 i les09.00 hores.





• Senyals d’alerta.– Vigileu de forma constant el malalt.– Atureu la prova si el pacient tingués en qualsevol

moment una pèrdua de pes igual o superior al 5% (enreferència al pes inicial) o si hi hagués un descens apre-ciable de la T.A. En qualsevol d’aquests casos, aviseu elmetge responsable del malalt.


Recomprovació pretransfusional de la compatibilitatABO d’hemoderivats. Vegeu 1.95.

Sang venosa. Vegeu 1.56.

3.41 Serologia

Dipositeu de 5 a 10 ml de sang venosa en un tub de vidreVACUTAINER de TAP marró (sense anticoagulant).Envieu-ho al laboratori amb una petició de microbiologia.Vegeu circuit de serologia núm. 0813.


Transfusió de sang i derivats. Vegeu 1.107.

3.42 Transport de mostres al laboratori

Generalitats• Tota mostra biològica destinada a la seva anàlisi en ellaboratori ha de complir les normes generals que seguei-xen:

– Contenidor tancat hermèticament (estèril o nosegons el cas).

– Identificat amb les dades del malalt (etiqueta).

575

576

– Acompanyat d’una petició d’hematologia, bioquími-ca, microbiologia o Anatomia Patològica amb les dadesdel malalt i la identificació corresponent del laboratori.

– Transport el més aviat possible al laboratori.

Mostres sanguínies• Les mostres de sang obtingudes per l’equip extractordel laboratori, que ja disposa de tot el material necessariper a les extraccions col·locat en un carro, són transpor-tades al laboratori en aquest mateix carro, utilitzant unascensor diferent de l’utilitzat per pacients i visitants.• Les mostres de sang i orina obtingudes pel personal D.I.són trameses al laboratori a través de:

– Entrega en mà a la planta de l’orina amb analíticaprogramada.

– Tub pneumàtic. Cada mostra es col·loca en unabossa de plàstic amb la petició corresponent, i es diposi-ta a dins del tub pneumàtic envoltada de paper absor-bent, per evitar que els tubs es trenquin. Utilitzeu unabossa diferent per a cada mostra i la seva petició.

– En mà pel personal de plantes d’hospitalització od’urgències al laboratori principalment els flascons d’he-mocultiu.

Mostres de microbiologia• Les mostres per a microbiologia han de ser transportadesen un contenidor estèril i hermèticament tancat. Els conte-nidors amb tap de rosca s’han d’enroscar fins al final.El transport ha de ser el més immediat possible un cops’ha obtingut la mostra, en mà o pel tub pneumàtic, jaque totes les mostres són urgents en referència al cultiumicrobiològic.

Mostres per a anatomia patològica• Les mostres per a anatomia patològica es transportin:

– Mostres ordinàries.

Dos cops al dia, a les 9 i a les 16 hores, la secretària dellaboratori recull en mà les mostres d’anatomia patològi-ca del quiròfan.Aquestes han d’anar en un contenidor de tamany variable(segons el tamany de la mostra), tapat hermèticament iacompanyat de la petició corresponent, la qual prèvia-ment s’ha d’haver generat a través de l’ordinador d’ana-tomia patològica.

– Mostres peroperatòries.Un cop localitzat al patòleg de guàrdia, les mostres per-operatòries són trameses al laboratori en un contenidorhermèticament tancat, a dins d’una bossa de plàstic iacompanyades de la petició corresponent, la qual prèvia-ment s’ha d’haver generat a través de l’ordinador.Aquestes mostres són entregades en mà al patòleg o a lasecretària del laboratori per un camiller o personal dequiròfan.

Revisat per: Dra. D. Fernández, Dra. M. Sierra, Dr. A. PinedaJuliol 2000

577

4.1 Angioplàstia

Pacient amb tractament anticoagulant• Oral: acenocumarol (Sintrom®) o warfarina (Aldocu-mar®), suspeneu-lo 48 hores abans de l’exploració.

– El temps de protrombina ha de ser superior al 60 %el dia de l’exploració.

– Repreneu el tractament segons ordres del metgeresponsable o sol·liciteu interconsulta a hematologia.• Intravenós: heparina sòdica en perfusió contínua endo-venosa, suspeneu-la 2 hores abans de l’exploració.

– Repreneu-lo 2 hores després de l’exploració si no hiha contraindicació per part del metge explorador.• Subcutani: heparina de baix pes molecular o càlcica.

– A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxi d’altrisc a partir de l’última dosi abans de l’exploració segonsinstruccions del metge responsable o interconsulta ambhematologia.

– A dosis profilàctiques no altereu la pauta.

Cures preprocediment• Aquest procediment requereix la signatura del consenti-ment informat.• Lliureu el full informatiu de l’exploració al pacient.• Dejuni de 6 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Analítica general recent requerida per al procediment:

– Hemograma complet amb recompte plaquetari– Ionograma– Glucosa– Creatinina– Proves de coagulació

579

4. Preparació RX-Exploracionscomplementàries

580

• Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.• Rasureu les dues regions inguinals deixant un marged’uns 20 cm (tipus pantaló).• Bany o dutxa.• Control de signes vitals.• Realització d’ECG.• Verificació d’al·lèrgies.• Tallatge i pesatge.• Retireu les joies i pròtesis.• Comproveu els polsos perifèrics.• Buidament vesical.• Administreu diazepam 10 mg s.l. abans de baixar a radio-diagnòstic.

Cures postprocediment• Control, cada 15 minuts la primera hora i cada 60 minutsdurant 4 hores, de:

– Signes vitals.– Polsos pedi, tibial i popliti.– Control de temperatura cada 6 hores.– Repòs absolut.

Cures postretirada d’introductors• Repòs absolut durant 4 hores sense mobilitzar l’extre-mitat a través de la qual s’ha practicat la prova.• Després es poden iniciar mobilitzacions al llit fins que esretiri l’apòsit compressiu.• Retireu l’apòsit 12 hores després de practicada l’explo-ració.• Passades 4 hores feu deambular el pacient; si no hi hacontraindicació el pacient pot marxar d’alta.

* En cas d’hemorràgia:– Aixequeu l’apòsit i apliqueu compressió 1-2 dits per

sobre de la incisió cutània durant 10-15 minuts.

– Canalitzeu la via venosa per a fluïdoteràpia.– Administreu oxigenoteràpia.

• Aviseu el metge (cardiòleg) de guàrdia i el metge res-ponsable de l’equip d’hemodinàmia.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. E. Esplugas, Dr. A. Pineda, R. Santamaría, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.2 Angioressonància magnètica(centre extern)

• Mètode diagnòstic que consisteix en l’obtenció d’imat-ges mitjançant l’exposició del pacient a un camp mag-nètic.• Durada: depèn de la zona que cal explorar; pot anar desde 20 minuts fins a una hora i mitja.

Contraindicacions absolutesPacient portador de marcapassos.

Contraindicacions relatives– Pacient portador de plaques metàl·liques, pròtesis, vàl-vules, clips... En aquests casos, cal consultar amb elmetge responsable del pacient per saber si aquests ele-ments poden ser exposades a un camp magnètic atèsque es podrien escalfar, desplaçar... i causar molèstiesimportants al pacient. – Dones embarassades

Preparació• No és necessària, tret dels casos en què calgui aneste-siar el pacient, en els quals caldrà un dejuni de 8 hores.

581

582

• Si el pacient és portador d’una bomba de perfusió con-tínua amb heparina, retireu-la 10 minuts abans del tras-llat. Administreu 1 ml d’heparina sòdica al 5% (50 mg) enbolus endovenós.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.

Cures postexploració• Repreneu l’administració d’heparina sòdica amb bombad’infusió al ritme pautat al cap de 3 hores de l’adminis-tració del bolus.• Si s’ha practicat anestèsia:

– Control de constants.– Vigilància de l’estat general.


Autors: Dr. C. Solduga, Dra. C. Lacasa, Dr. A. Pineda, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.3 Arteriografia abdominal


– El temps de protrombina ha de ser superior al 60%el dia de l’exploració.





Dia anterior a l’exploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat.• Dieta sense residus.• Al matí, inicieu ingesta de solució evacuant intestinal:reconstituïu-ne un sobre (60 g) en un litre d’aigua, Dositotal entre 3 i 4 litres. Administreu-ne un got cada 15minuts fins que les deposicions surtin netes.• Es pot administrar per sonda nasogàstrica.

Dia de l’exploració• Analítica requerida:

– Plaquetes.– T. protrombina.– Creatinina.– Glucosa.

* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v. • Dieta líquida sense residus.• Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Rasureu les dues regions inguinals deixant un marged’uns 20 cm.• Administreu diazepam 5 mg s.l. abans de baixar a radio-diagnòstic.

583

584

Cures postexploració• Repòs absolut durant 8 hores sense mobilitzar l’extre-mitat a través de la qual s’ha practicat la prova.• Control cada 30 minuts la primera hora i cada 60 minutsdurant 4 hores de:

– Signes vitals.– Polsos pedi, tibial i popliti.– Apòsit, temperatura i coloració de les extremitats.

• Estimuleu el pacient perquè mobilitzi els dits.• En arribar a l’habitació pot iniciar dieta líquida (exceptecontraindicacions) i al cap de 4 hores la dieta habitual.• L’apòsit pot ser retirat al cap de 12 hores de l’exploració.• L’endemà al matí feu deambular lleugerament el pacient

* En cas d’hemorràgia: – Aixequeu l’apòsit i apliqueu compressió 1-2 dits per

sobre de la incisió cutània durant 10-15 minuts.– Canalitzeu la via venosa per a fluïdoteràpia.– Administreu oxigenoteràpia.– Aviseu el radiòleg o el metge de guàrdia.


Autors: Dr. A. Pineda, Dr. C. Solduga, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.4 Arteriografia cerebral







Dia de l’exploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Analítica requerida:


* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v. • Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Rasureu les dues regions inguinals deixant un marged’uns 20 cm.• Administreu diazepam 5 mg s.l. abans de baixar a radio-diagnòstic.


585

586


• Estimuleu el pacient perquè mobilitzi els dits.• En arribar a l’habitació pot iniciar dieta líquida (exceptecontraindicacions) i al cap de 4 hores la dieta habitual.• L’apòsit pot ser retirat al cap de 12 hores de l’exploració.• L’endemà al matí feu deambular lleugerament elpacient.

* En cas d’hemorràgia: – Aixequeu l’apòsit i apliqueu compressió 1-2 dits per

sobre de la incisió cutània durant 10-15 minuts.– Canalitzeu la via venosa per a fluïdoteràpia.– Administreu oxigenoteràpia.– Aviseu el radiòleg o el metge de guàrdia.


Autors: Dr. A. Pineda, Dr. J.L. Monfort, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.5 Arteriografia pulmonar / extremitatsinferiors

Pacient amb tractament anticoagulant

• Oral: acenocumarol (Sintrom®) o warfarina (Aldocu-mar®), suspeneu-lo 48 hores abans de l’exploració.


– Repreneu el tractament segons ordres del metgeresponsable o sol·liciteu interconsulta a hematologia.

• Intravenós: heparina sòdica en perfusió contínua endo-venosa, suspeneu-la 2 hores abans de l’exploració.



–A dosis profilàctiques no altereu la pauta.



* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.• Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Rasureu les dues regions inguinals deixant un marged’uns 20 cm.• Administreu diazepam 5 mg s.l. abans de baixar a radio-diagnòstic.


– Signes vitals.– Polsos pedi, tibial i popliti.

587

588

– Apòsit, temperatura i coloració de les extremitats.• Estimuleu el pacient perquè mobilitzi els dits.• En arribar a l’habitació pot iniciar dieta líquida (exceptecontraindicacions) i al cap de 4 hores la dieta habitual.• L’apòsit pot ser retirat al cap de 12 hores de l’exploració.• L’endemà al matí feu deambular lleugerament el pacient* En cas d’hemorràgia:

– Aixequeu l’apòsit i apliqueu compressió 1-2 dits persobre de la incisió cutània durant 10-15 minuts.

– Canalitzeu la via venosa per a fluïdoteràpia.– Administreu oxigenoteràpia.– Aviseu el radiòleg o el metge de guàrdia.



4.6 Biòpsia hepàtica

Pacient amb tractament anticoagulant

• Oral: acenocumarol (Sintrom®) o warfarina (Aldocu-mar®), suspeneu-lo 48 hores abans de l’exploració.




– A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxi d’alt

risc a partir de l’última dosi abans de l’exploració segonsinstruccions del metge responsable o interconsulta ambhematologia.


Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Analítica requerida:

– Plaquetes.– T. protrombina.

* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.Administreu diazepam comp. 5 mg s.l. abans de baixar aradiodiologia.

Cures postexploració• El pacient s’ha de mantenir en decúbit lateral dret durant2 hores.• Repòs relatiu durant 12 hores.• Control constants (TA i FC) en arribar a la unitat, al capde 30 minuts, als 60 minuts, a les 4 hores i a les 8 hores.• Després control cada 8 hores.• Control del dolor a l’hipocondri dret i a l’espatlla.• Retirada de l’apòsit al cap de 12 hores.• Inici de dieta 2 hores després de la prova (després d’a-cabar el decúbit lateral).• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dra. I. Escape, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

589

590

4.7 Biòpsia òssia







Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • No cal dejuni.• Analítica requerida:


* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.• Administreu diazepam comp. 5 mg s.l. abans de baixara exploracions.

Cures postexploració• Retireu l’apòsit al cap de 24 hores d’haver practicat l’ex-ploració.• Si cal analgèsia, administreu paracetamol codeïna comp.


Autors: Dr. A. Pineda, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.8 Biòpsia pleural



– Repreneu el tractament segons ordres del metgeresponsable o sol·liciteu interconsulta a hematolo-gia.• Intravenós: heparina sòdica en perfusió contínua endo-venosa, suspeneu-la 2 hores abans de l’exploració.




Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 4 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.

591

592

• Analítica requerida: – Plaquetes.– T. protrombina.

* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.• Abans de baixar a exploracions administreu:

– Diazepam comp. 5 mg s.l.

Cures postexploració• RX de tòrax després de practicada la prova.• Control de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts, a les 4 hores.• En cas de disnea, aviseu (urgent) el metge de guàrdia. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. J. Aliaga, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2201

4.9 Biòpsia prostàtica





– A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxi d’alt

risc a partir de l’última dosi abans de l’exploració segonsinstruccions del metge responsable o interconsulta ambhematologia.




* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.* Administreu diazepam comp. 5 mg s.l. abans de baixara radiologia.* Apliqueu un ènema Casen abans de baixar a radiologia.* Administreu ciprofloxacín oral 2 vegades al dia durant3 dies. La primera dosi 20 minuts abans de la biòpsia.* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 2 g d’ampicil·lina i.v. i 80 g de gentamicinai.v. 1 hora abans. Repetiu la dosi d’ampicil·lina al cap de6 hores de la prova.• En pacients al·lèrgics a les penicil·lines, substituïu l’am-picil·lina per 1 g de vancomicina diluïda en 250 ml d’NaCl0,9% en 90-120 minuts 2 hores abans de l’exploració, totmantenint la gentamicina.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


593

594

4.10 Biòpsia rectal







Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat.• Analítica requerida:

– Plaquetes.– T. protrombina

• Si cal fer l’extracció de la sang per a l’analítica preex-ploratòria, és convenient deixar col·locada la via e.v.• Una hora abans de l’exploració s’ha d’administrarènema casen.

Cures postexploració• Control de constants (FC i TA) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts, a les 4 hores i a les 8 hores. Després control cada 8 hores.• Control de possible sagnat a la zona de biòpsia.


Autors: Dr. J.M. Miquel Collell, L. Bachpol, Dr. A. PinedaRevisat per: L. BachpolNovembre 2001

4.11 Cardioversió elèctrica programada

• Descàrrega elèctrica en el complex QRS del cicle cardíacamb l’objectiu de restaurar el ritme sinusal.

Cures procediment• Aquest procediment requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 6 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Rasureu la zona pectoral en cas necessari.• Retireu les joies i pròtesis dentals.• Electrocardiograma en ritme propi.El procediment es fa amb anestèsia general.• Analítica requerida: Hemograma, glucèmia, creatinina,ionograma, T. protombina.* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.• RX de tòrax si el pacient és > de 60 anys.

Cures postprocediment• Control de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts i a les 4 hores.• Monitoratge cardíac per telemetria.• Valoreu l’estat de consciència i oxigenació del pacient.• Apliqueu una pomada de sulfadialina argèntica o simi-lar a les zones on s’han aplicat les descàrregues.

595

596

• Inicieu la dieta quan el pacient estigui despert i lliuredels efectes de l’anestèsia.• Retireu la via e.v. a les 6 hores si no hi ha complicacions.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. J. Fornaguera, R. Santamaría, Dr. J.M. SolerRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.12 Cistografia

Cures preexploració• En nounats, lactants i nens menors de 2 anys, col·loqueuuna sonda vesical.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. C. Solduga, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.13 Colangiografia trans-Khër

Cures preexploració• Dejuni de 8 hores, excepte aigua.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.14 Colangiopancreatografia



– Repreneu el tractament segons ordres del metgeresponsable o sol·liciteu interconsulta a hematologia.• Intravenós: heparina sòdica en perfusió contínuaendovenosa, suspeneu-la 2 hores abans de l’explo-ració.




Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores. • Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Retireu les pròtesis dentals.• Analítica requerida: Hemograma, glicemia, creatinina,ionograma, – T. protrombina.* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v. ** L’exploració es fa amb anestèsia general.Es necessita:

– ECG si el paciente és > de 40 anys.– RX de tòrax si el pacient és > 60 anys.

597

598

* Una hora abans de l’exploració administreu amoxi-cil·lina-clavulànic 1 g i.v. en 50 ml d’NaCl 0,9%. Enpacients al·lèrgics a les penicil·lines substituïu-ho per 200mg de ciprofloxacina i.v. * En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 1 hora abans 2 g d’amoxicil·lina-clavulànici.v. i repetiu la dosi al cap de 6 hores de l’exploració.En pacients al·lèrgics a les penicil·lines i risc d’endocardi-tis, substituïu l’amoxicil·lina-clavulànic per 500 mg de cla-ritromicina i.v. diluïda en 250 ml de glucosa 5% en 60minuts i 80 g de gentamicina.

Cures postexploracióControl de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, al capde 30 minuts, als 60 minuts i a les 4 hores.Dejuni fins que el metge responsable ho indiqui.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. J.M. Miquel, J.M.ª RomeroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.15 Colonoscòpia







Dia anterior a l’exploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dieta sense residus. • Al matí, inicieu ingesta de solució evacuant intestinal:reconstituïu-ne un sobre (17,5 g) en 250 ml d’aigua. Dositotal entre 3 i 4 litres. Administreu-ne un got cada 15minuts fins que les deposicions surtin netes.• Es pot administrar per sonda nasogàstrica.• Si el pacient té pautat ferro, suspeneu-lo 48 hores abansde l’exploració.

Dia de l’exploració• A les 10 hores ènema de neteja de 0,5 l.• Dieta líquida sense residus.• Dejuni de 8 h.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.** Si l’exploració es fa amb anestèsia general.Es necessita:

– ECG si el paciente és > de 40 anys.– RX de tòrax si el pacient és > de 60 anys.

• En colonoscòpia amb polipectomia es requereix: – Plaquetes.– T. protrombina.

* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.

599

600

* En cas de risc d’endocarditis administreu 2 g d’ampi-cil·lina i 80 mg de gentamicina i.v. 1 hora abans de la prova. • En pacients al·lèrgics a les penicil·lines i risc d’endocar-ditis, substituïu-ho per 1 g de vancomicina (diluïda en 250ml d’NaCl 0,9% en 90-120 minuts) 2 hores abans de laprova i 80 mg de gentamicina i.v.

Cures postexploracióControl de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, al capde 30 minuts i als 60 minuts. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. J.M. Miquel, Dr. J.M.ª Romero,Dra. C. Roure, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.16 Coronariografia



– Repreneu el tractament segons ordres del metgeresponsable o sol·liciteu interconsulta a hematologia.• Intravenós: heparina sòdica en perfusió contínua endovenosa, suspeneu-la 2 hores abans de l’explo-ració.


– A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxi d’altrisc a partir de l’última dosi abans de l’exploració segons

instruccions del metge responsable o interconsulta ambhematologia.


Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat.• Lliureu el full informatiu de l’exploració al pacient.• Dejuni de 6 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Analítica general recent requerida per al procediment:

– Hemograma complet amb recompte plaquetari.– Ionograma.– Glucosa.– Urea.– Proves de coagulació.


* Si el pacient pren acenocumarol o warfarina el dia del’exploració curseu analítica urgent:

– T. protrombina.– Plaquetes.

• Rasureu les dues regions inguinals deixant un marged’uns 20 cm (tipus pantaló).• Bany o dutxa.• Control de signes vitals.• Realització d’ECG.• Verificació d’al·lèrgies.• Tallatge i pesatge.• Retireu les joies i pròtesis.• Comproveu els polsos perifèrics.• Buidament vesical.• Administreu diazepam 10 mg s.l. abans de baixar aradiodiagnòstic.

601

602

Cures postexploració• Repòs absolut durant 4 hores sense mobilitzar l’extre-mitat a través de la qual s’ha practicat la prova.• Control, cada 30 minuts la primera hora i cada 60 minutsdurant 4 hores, de:


• Control de la primera micció espontània després de l’ex-ploració.• Estimuleu el pacient perquè mobilitzi els dits.• En arribar a l’habitació pot iniciar dieta líquida (exceptecontraindicacions) i al cap de 4 hores dieta especial.• Es pot continuar administrant la medicació prescrita,incloent-hi acenocumarol o warfarina i àcid acetilsalicílic.• L’apòsit es pot retirar al cap de 8 hores de l’exploració.• Passades 4 hores feu deambular el pacient; si no hi hacontraindicació, el pacient pot marxar d’alta.

* En cas d’hemorràgia:– Aixequeu l’apòsit i apliqueu compressió 1-2 dits per

sobre de la incisió cutània durant 10-15 minuts.– Canalitzeu la via venosa per a fluïdoteràpia.– Administreu oxigenoteràpia.

• Aviseu el metge (cardiòleg) de guàrdia i el metge res-ponsable de l’equip d’hemodinàmia.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. E. Esplugas, Dr. A. Pineda, R. Santamaría, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.17 Desfibril·lador automàtic.Implantació


– El temps de protrombina ha de ser superior al 60%el dia del procediment.

– Repreneu el tractament segons ordres del metgeresponsable o sol·liciteu interconsulta a hematologia.• Intravenós: heparina sòdica en perfusió contínua en-dovenosa, suspeneu-la 2 hores abans del procedi-ment.

– Repreneu-lo després del procediment si no hi hacontraindicació per part del metge.• Subcutani: heparina de baix pes molecular o càlcica.

– A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxid’alt risc a partir de l’última dosi abans del procedimentsegons instruccions del metge responsable o interconsul-ta amb hematologia.


Cures preprocediment• Aquest procediment requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Rasureu la zona pectoral• Bany o dutxa.• Retireu les joies i pròtesis dentals.** Es fa amb anestèsia general, per la qual cosa s’ha deseguir el protocol preoperatori ASA III.* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica és conve-nient deixar col·locada la via e.v.* Abans de baixar a radiologia administreu cefazolina 1 g

603

604

i.v. en 50 ml d’NaCl 0,9%.Com alternativa pels pacients alèrgics a penicil·lines i ce-falosporines, administreu clindamicina 600 mg en 100 mlde NaCl 0,9 %

Cures postprocediment• Control de constants en arribar a la unitat, al cap de 30 minuts, als 60 minuts i a les 4 hores. Deprés cada8 h.• Monitoratge cardíac per telemetria durant 24 h.• ECG diari.• Control del dolor i de la ferida quirúrgica.• Intenteu mobilitzar el pacient com més aviat millor, perordre mèdica; si no hi ha contraindicació podeu mobilit-zar-lo a les 24 h de l’implant.• Sol·liciteu radiografia de tòrax i còpia abans de l’alta delpacient. * En cas que es presenti una descàrrega a causa de l’acti-vació del desfibril·lador, tranquil·litzeu el pacient i aviseuel cardiòleg de guàrdia.

Ús correcte de l’imantDavant qualsevol eventualitat en un pacient, el qual, per motius diversos, comenci a activar-se’l eldesfibril·lador, i pel mateix efecte comenci a rebre xocs, que fins i tot poden arribar a ser perillosos per a ell,s’haurà de saber actuar amb rapidesa. La manera mésràpida i senzilla és la de tenir a prop un imant, el qual ser-virà per poder desconnectar i inhibir el generador i d’aquesta manera aplicar al pacient la teràpia més ade-quada.

– Per desconnectar el generador: Aplicar l’imantdamunt del generador d’impulsos uns 30 segons i senti-rem un senyal acústic o xiulet de manera continua, fetque indica que el desfibril·lador s’ha desconnectat.

– Per connectar de nou el generador: Aplicar de bell

nou l’imant damunt del generador i s’escoltaran de nouels xiulets però de manera intermitent, tot i coincidintamb la freqüència cardíaca del pacient. Posteriorment esfa convenient revisar la programació del generador, nosigui el cas que s’hagués alterat al desactivar-lo.S’ha de tenir en compte que la funció antibradicàrdia delgenerador no és afectada per les operacions de l’imant. Elmarcapassos continua funcionant.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: R. Santamaría, L Bachpol, Dr. J.M.ª Soler, Dra. C. RoureRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.18 Dilatacions esofàgiques





– A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxid’alt risc a partir de l’última dosi abans de l’exploraciósegons instruccions del metge responsable o interconsul-ta amb hematologia.


605

606

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Retireu les pròtesis dentals.* Abans de baixar a exploracions administreu diazepam10 mg s.l.* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 2 g d’ampicil·lina i.v. 1 hora abans de l’ex-ploració. • En pacients al·lèrgics a les penicil·lines administreu clin-damicina 600 mg i.v. diluïda en 100 mg d’NaCl 0,9%. • Analítica requerida: Hemograma, glucèmia, creatinina,ionograma, T. protombina.* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria, és convenient deixar col·locada la via e.v.** L’exploració es fa amb anestèsia general.Es necessari:– ECC si el pacient es > de 40 anys.– RX de tòrax si el pacient és > de 60 anys.

Cures postexploració• Control de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts i a les 4 hores.• Dejuni fins que el metge responsable ho indiqui.• Després inicieu dieta líquida i, si la tolera, passeu a die-ta progressiva.• Observeu el pacient per detectar possibles complica-cions (hemorràgia o perforació). Aviseu (urgent) el cirur-già de guàrdia.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. C. Badosa, Dr. J. Fornaguera,Dra. C. RoureRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.19 Drenatge biliar percutani





– A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxid’alt risc a partir de l’última dosi abans de l’exploraciósegons instruccions del metge responsable o interconsul-ta amb hematologia.A dosis profilàctiques no altereu la pauta.

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Analítica requerida:



607

608

* Una hora abans de l’exploració administreu amoxicil·li-na-clavulànic 1 g i.v. en 50 ml d’NaCl 0,9%. En pacientsal·lèrgics a les penicil·lines substituïu-ho per 200 mg deciprofloxacín i.v.* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 2 g d’amoxicil·lina-clavulànic i.v. 1 horaabans de l’exploració i repetiu la dosi a les 6 hores de l’ex-ploració.• En pacients al·lèrgics a les penicil·lines substituïu-ho per500 mg de claritromicina i.v. diluïda en 250 ml de glucosa5% en 60 minuts i gentamicina 80 mg i.v.* Abans de baixar a radiologia administreu diazepamcomp. 5 mg s.l.

Cures postexploració• El pacient s’ha de mantenir en repòs absolut durant 2hores.• Repòs relatiu durant 12 hores.• Control de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts, a les 4 hores i a les 8hores. Després control cada 8 hores.• Control del dolor.• Dejuni fins que el metge responsable ho indiqui.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. C. Solduga, G. Otero, Dra. C. RoureRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.20 Ecocardiograma

• No cal preparació.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. L. Molina, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.21 Ecocardiograma amb dobutamina

Cures preexploració• El pacient no ha d’ingerir un àpat copiós abans de laprova.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. L. Molina, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNoviembre 2001

4.22 Ecocardiograma transesofàgic

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat.• Dejuni de 6 hores.• Suspeneu la medicació oral 1 hora abans de fer laprova.• Administreu diazepam 5 mg abans de baixar a explora-cions complementàries.* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)

609

610

administreu 2 g d’amoxicil·lina per via oral 1 hora abansde l’exploració.** L’exploració es fa amb anestèsia general.Es necessari:– ECC si el pacient es > de 40 anys.– RX de tòrax si el pacient és > de 60 anys.

Cures postexploració• Si l’exploració s’ha fet sota anestèsia general, control deconstants (TA i FC) en arribar a la unitat, al cap de 30minuts, als 60 minuts i a les 4 hores.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: L. Bachpol, G. Otero, Dr. L. Molina, Dra. C. Roure,Dr. J.M.ª RomeroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.23 Ecocistografia amb contrast

• Aquesta exploració es fa a nens amb reflux vesicouretralprevi a la cistografia.

Cures preexploració• No cal dejuni.• Col·loqueu la sonda vesical i pinceu-la a les 8-9 hores delmatí.• S’ha d’intentar fer l’exploració puntualment a les 10 hores.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autor: Dra. I. EscapeRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.24 Ecografia abdominal / biliar / renaldoppler s. portal

Cures preexploració• Dejuni de 8 hores.• No suspeneu la medicació oral; el pacient pot beureaigua.* En eco abdominal amb sospita de patologia uretrorenali/o vesical informeu el pacient que ha de beure aigua i re-tenir l’orina.• Aviseu a radiologia quan el pacient tingui la bufeta plena.* Els nens no cal que facin dejuni tret que interessi veurela vesícula biliar.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dra. I. Escape, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.25 Ecografia malucs / osteomuscular

• No cal preparació.* En lactants, poseu-vos en contacte amb el nostre serveiper fer la prova després d’una presa d’aliment.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


611

612

4.26 Ecografia prostàtica transrectal

Dia de l’exploració• Administreu un ènema Casen® 20 minuts abans de prac-ticar l’exploració.* No cal que el pacient retingui l’orina.* No cal que el pacient estigui en dejuni.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.Autors: Dra. I. Escape, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.27 Ecografia vesical / prostàtica /ginecològica

Dia de l’exploració• El pacient ha de retenir l’orina atès que per fer la provala bufeta ha d’estar ben plena.• A partir de les 10.00 hores, el pacient ha de començar abeure aigua. Quan estigui preparat aviseu la secretària d’RX.• Si el pacient és portador d’una sonda vesical pinceu-la ales 10.00 hores. Quan estigui preparat aviseu la secretàriad’RX.* En cap d’aquests casos cal que el pacient estigui en de-juni.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.28 Electroencefalograma

Cures preexploració• Renteu i eixugueu els cabells al pacient abans de la prova.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: G. Otero, Dr. F. Costa JussáRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.29 Electromiograma



4.30 Ènema opaca

Dia anterior a l’exploració• Dieta sense residus.• Al matí inicieu ingesta de solució evacuant intestinal:reconstituïu-ne un sobre (17,5 g) en 250 ml d’aigua, Dositotal entre 3 i 4 litres. Administreu-ne un got cada 15minuts fins que les deposicions surtin netes.• Es pot administrar per sonda nasogàstrica.

Dia de l’exploració• Dieta líquida sense residus.• Dejuni de 8 hores.

613

614

• No suspengueu la medicació oral.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.31 Ergometria

• Ha de fer 48 hores com a mínim que el pacient està endeambulació.• El pacient no ha d’estar amb fluïdoteràpia.• No és convenient fer la prova quan el pacient estiguifent la digestió.• Si és possible, el pacient ha de fer la prova amb calçatcòmode tipus vamba.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: G. Otero, Dr. L. MolinaRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.32 Esclerosi de varices esofàgiques






– A dosis profilàctiques no altereu la pauta.Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores.* 30 minuts abans de l’exploració administreu 1 g d’amo-xicil·lina-clavulànic i.v. diluït en 50 ml d’NaCl 0,9%.• En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, pròte-si valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 2 g d’amoxicil·lina-clavulànic 1 hora abans.Repetiu la dosi al cap de 6 hores.• En pacients al·lèrgics a les penicil·lines i risc d’endocar-ditis, substituïu l’amoxicil·lina-clavulànic per 1 g de van-comicina (diluïda en 250 ml d’NaCl 0,9%) en 90-120minuts 2 hores abans i 80 mg de gentamicina.• Es pot administrar la medicació oral fins a 1 hora abansde l’exploració.• Retireu les pròtesis dentals.

Cures postexploració• Dejuni fins que el metge responsable ho indiqui.• Després, inicieu dieta líquida per evitar danyar la zonatractada. Si el pacient la tolera, continueu amb una dietaprogressiva.• Control de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts i a les 4 hores.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

615

616

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. J.M. Miquel, G. Otero, Dra. C. RoureRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.33 Esofagograma

Dia de l’exploració• Dejuni de 8 hores, excepte aigua.• Suspeneu la medicació oral 1 hora abans de la prova.• En nounats i lactants, no cal que el nen estigui en deju-ni per fer la prova.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. C. Soldugra, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.34 Estudi electrofisiològic

• L’ablació transcatèter mitjançant radiofreqüència és eltractament d’elecció per a algunes arítmies cardíaques.En adults es fa sense anestèsia general.• Aquest procediment requereix unes cures específiquesdurant 24 hores com a mínim després de portar-lo a terme.

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 6 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Documentació requerida per realitzar l’exploració i ques’haura d’aportar al centre extern:

– Hemograma.– Proves de coagulació.– Placa de tòrax.– Electrocardiograma.

* Autorització d’ASC• Presa de constants: TA, FC, FR, Tª.• Monitoratge cardíac per telemetria.• Canalitzeu una via venosa, si pot ser al braç esquerre perfacilitar la manipulació durant l’estudi.• Verifiqueu al·lèrgies.• Rasureu les dues regions inguinals deixant un marged’uns 20 cm (tipus pantaló). • Tallatge i pesatge.• Bany o dutxa.• Retireu les joies i pròtesis dentals.• Comproveu els polsos perifèrics.• Buidament vesical.• Administreu diazepam 10 mg s.l. abans del trasllat.• Informeu el pacient del procediment a seguir.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.

Cures postexploració* Si la canalització ha estat venosa:• Control de constants vitals cada 30 minuts la prime-ra hora i després cada 2 hores durant les 4 horessegüents.• Control de polsos pedi, tibial i popliti.• Control de l’apòsit, temperatura i coloració de les extre-mitats.• ECG postestudi.• Repòs absolut durant 4 hores sense mobilitzar l’ex-tremitat a través de la qual s’ha practicat el procedi-ment.

617

618

• Retirada de l’apòsit a les 6 hores d’acabat l’estudi.• En arribar a l’habitació es pot iniciar la dieta habitual(excepte contraindicacions).• Control de la primera micció.* Si la canalització ha estat arterial:• S’han de practicar les mateixes cures que per a la cana-lització venosa, tret de la retirada de l’apòsit, que enaquest cas es fa al cap de 8 hores d’haver acabat l’es-tudi.** Aviseu el cardiòleg en cas de:

– Aparició d’hematoma i/o hemorràgia.– Absència de polsos distals.– Canvis electrocardiogràfics.


Autors: Dr. J.M.ª Soler, Dra. C. Lacasa, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.35 Fibrobroncoscòpia





– A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxi

d’alt risc a partir de l’última dosi abans de l’exploraciósegons instruccions del metge responsable o interconsul-ta amb hematologia.


Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 6 hores.• Es poden administrar inhaladors.• Analítica requerida:

– Plaquetes.– T. Protrombina.

* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 2 g d’amoxicil·lina oral 1 hora abans. En pacients al·lèrgics a les penicil·lines substituïu l’amo-xicil·lina per 600 mg de clindamicina oral.

Cures postexploració• Control constants (TA, FC i FR) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts i als 60 minuts.• Dejuni durant les 2 hores posteriors a l’exploració.• Inicieu l’alimentació amb els aliments a temperaturatèbia.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. J. Aliaga, G. Otero, Dra. C. RoureRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

619

620

4.36 Fibrogastroscòpia







Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores.• No es pot administrar medicació oral durant el períodede dejuni.• Retireu les pròtesis dentals.En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, protèsivalvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.), admi-nistreu 1 hora abans 2 g d’amoxicil·lina/clavulànic IV. Repe-tir al cap de 6 hores. En pacients al·lèrgics a penicil·lines irisc d’endocarditis, substituïu l’amoxicil·lina/clavulànic per1 g de vancomicina 2 hores abans (diluïda en 250 ml en 90-120 minuts) i 80 mg de gentamicina.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. J.M. Miquel, Dra. C. Roure, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.37 Fistulografia



4.38 Flebografia







621

622

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.39 Gammagrafia amb citrat de gal·li

Indicacions: detecció de processos inflamatoris, infeccio-sos i neoplàsics.Preparació: no cal.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.Tècnica: s’administra un traçador isotòpic per via intrave-nosa.Els registres es faran a les 48 hores i a les 72 hores.Durada: 72 hores.

Cures postexploració• Control de la zona de punció.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dra. C. Lacasa, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.40 Gammagrafia amb leucòcits marcats

Indicacions: localització de processos sèptics i inflamato-ris (abscessos, adenopaties...).Preparació: dejuni de 6 hores.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.Tècnica: es fa una extracció de sang, se separen els leucò-cits i es marquen amb tecneci 99. Es reinjecten els leucò-cits marcats i s’obtenen els registres.Durada: 4 hores postinjecció.



4.41 Gammagrafia amb tecneci(div. Meckel)

Cures preexploració• Dejuni de 6 hores.• Administreu 150 mg de ranitidina en dosi única de 2 a 4hores abans de l’exploració.* En lactants porteu al centre un biberó.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.

623

624



4.42 Gammagrafia amb perfusiómiocàrdica

Cures preexploració• Dejuni 2 hores abans de l’exploració.• El pacient no ha de prendre begudes estimulants (cafè,alcohol, coca-cola, te...) ni fumar 24 hores abans de laprova. • El pacient ha d’anar al centre extern amb:

– Pantalons còmodes (xandall, pijama...)– Calçat pla, tancat i còmode.

• La documentació que ha d’aportar és:– Últim electrocardiograma i ecocardiograma en cas

que els tingui.– Pla de medicació.

• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.43 Gammagrafia de tiroides

Indicacions: patologia tiroïdal.Preparació: dejuni de 4 hores.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.Tècnica: administració per via endovenosa d’un marca-dor isotòpic. Els registres es fan al cap de 10 minuts.Per a l’estudi del funcionalisme tiroïdal s’administra per via oral iode 131 i es fan deteccions a les 2, 4 i 6 hores.Si és necessària la determinació d’hormones tiroïdals,caldrà fer una extracció de sang.Durada: pot durar des de 25 minuts fins a 4 hores.

Cures postexploració• Control de la zona de punció i de l’estat general delpacient per l’administració del iode.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.44 Gammagrafia hepatobiliar

Indicacions: patologia hepàtica, biliar, trasplantaments...Preparació: dejuni de 4 hores.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.

625

626

Tècnica: s’administra per via intravenosa un traçadorisotòpic. Els registres es fan al cap de 3 hores.Durada: aproximadament 3 hores, tot i que de vegades espot allargar fins a 24 hores.



4.45 Gammagrafia òssia

Indicacions: patologia òssia. Preparació: no cal.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.Tècnica: s’administra per via intravenosa un traçadorisotòpic. Al cap de 3 hores es fan els registres, que durenaproximadament 30 minuts.**Documentació que ha d’aportar al centre extern: radio-grafies de la zona a explorar.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.46 Gammagrafia pulmonar ambperfusió

Indicacions: alteracions de la perfusió pulmonar, TEP...Preparació: no cal.Si el pacient és portador de perfusió contínua amb hepa-rina, retireu-la 10 minuts abans del trasllat. Administreu 1ml d’heparina sòdica al 5% (50 mg) en bolus endovenós.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.Tècnica: s’administra per via intravenosa un marcadorisotòpic i al cap de 5 minuts es comencen a fer els regis-tres.Durada: aproximadament 40 minuts.* Documentació que ha d’aportar el pacient al centre ex-tern: placa RX de tòrax.

Cures postexploració• Control de la zona de punció.• A les 3 hores de l’administració del bolus, repreneu l’ad-ministració d’heparina sòdica amb bomba d’infusió alritme pautat.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


627

628

4.47 Gammagrafia pulmonar ambventilació

Indicacions:TEP dubtosos, bronquièctasis... Preparació: no cal. • Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.Tècnica: es fa respirar el pacient durant 10 minuts dins uncircuit tancat en presència d’un traçador isotòpic. Despréses fan els registres durant 60 minuts.Durada: aproximadament 60 minuts.* Documentació que ha d’aportar el pacient al centre ex-tern: placa RX de tòrax.

Cures postexploració• Vigileu la freqüència respiratòria. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.48 Gammagrafia suprarenal

Cures preexploració• Dos dies abans de la prova el pacient ha de prendre 15gotes de Iode Wasserman 3 vegades al dia, incloent-hi eldia de la prova. • Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.



4.49 Gastrostomia endoscòpicapercutània

• Tècnica utilitzada en pacients que no permeten la inges-tió per via oral. Consisteix en la implantació d’una sondade gastrostomia sota control endoscòpic.







Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat.

629

630

• Dejuni de 6 hores abans de l’exploració.• Retireu les pròtesis dentals.• Analítica requerida:


* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.* Una hora abans de l’exploració administreu amoxicil·li-na-clavulànic 1 g i.v. en 50 ml d’NaCl 0,9%. Com a alter-nativa per als pacients al·lèrgics a les penicil·lines i a lescefalosporines, administreu 1 hora abans de la prova ci-profloxacina 200 mg i.v. i repetiu la dosi 6 hores desprésde l’exploració.• En pacients al·lèrgics a les penicil·lines administreu clin-damicina 600 mg i.v. diluïda en 100 mg d’NaCl 0,9%.

* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 2 g d’amoxicil·lina-clavulànic i.v. 1 horaabans de l’exploració. • En pacients al·lèrgics a les penicil·lines i risc d’endocar-ditis, substituïu l’amoxicil·lina-clavulànic per 500 mg declaritromicina i.v. diluïda en 250 ml de glucosa en 60minuts i 80 mg de gentamicina.

Cures postexploració• Control de constants vitals abans d’arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts i a les 4 hores.• Dieta absoluta durant 12 hores. Transcorregut aquestperíode, inicieu l’administració d’aigua per sonda i, si elpacient la tolera, inicieu nutrició enteral segons el proto-col del S. Farmàcia.• A les 24 hores cureu l’estoma (netegeu-lo amb sèrumfisiològic, desinfecteu-lo amb povidona iodada i col·lo-queu un apòsit estèril).

• En cas de pèrdua o hemorràgia aviseu el cirurgià res-ponsable. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. C. Muñoz Ramos, L. Bachpol, Dra. C. RoureRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.50 Holter


Autor: G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.51 Laserteràpia endobronquial

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 6 hores.• Es poden administrar inhaladors.• Col·locació per via e.v. • Analítica requerida:

— Plaquetes.— T. protrombina.

* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 2 g d’amoxicil·lina oral 1 hora abans.

631

632

• En pacients al·lèrgics a les penicil·lines, substituïu l’a-moxicil·lina-clavulànic per 600 mg de clindamicina oral. * Adjunteu un breu informe mèdic. * Autorització de l’ASC.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.

Cures postexploració• Control dels signes vitals (TA, FC i FR) a l’arribada a launitat• Dejuni durant les 2 hores posteriors a l’exploració• Inicieu l’alimentació amb els aliments a temperatura tè-bia. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dra. C. Lacasa, G. Otero, Dra. C. RoureRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.52 Litotrícia


— El temps de protrombina ha de ser superior al 60%el dia de l’exploració.

— Repreneu el tractament segons ordres del metgeresponsable o sol·liciteu interconsulta a hematologia.• Intravenós: heparina sòdica en perfusió contínua endo-venosa, suspeneu-la 2 hores abans de l’exploració.

— Repreneu-lo 2 hores després de l’exploració si no hiha contraindicació per part del metge explorador.

• Subcutani: heparina de baix pes molecular o càlcica.— A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxi

d’alt risc a partir de l’última dosi abans de l’exploraciósegons instruccions del metge responsable o interconsul-ta amb hematologia.

— A dosis profilàctiques no altereu la pauta.• Documentació necessària per practicar l’exploració ique s’haurà d’aportar al centre extern:

– Electrocardiograma.– Proves de coagulació.– Pielografia o plaques radiogràfiques demostratives.

* Autorització d’ASC (l’han de tramitar els familiars) no-més quan el motiu de l’ingrés sigui la litotrícia.

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 6 hores.• Des de 2 dies abans de l’exploració dieta tova.48 hores abans de l’exploració administreu 1 flascó d’X-prep.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.

Cures postexploració• Control de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts i a les 4 hores.• Control del dolor.• Control de possible hematúria.• Ingesta abundant de líquids sense gas (mínim 3 litres aldia). • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

633

634

Autors: Dr. A. Pineda, Dra. C. Lacasa, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.53 Manometria esofàgica

Dia de l’exploració• El pacient ha d’estar en dejuni 8 hores.• Pot beure una mica d’aigua.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.54 Marcatge / biòpsia de mama




— Repreneu-lo 2 hores després de l’exploració si no hiha contraindicació per part del metge explorador.• Subcutani: heparina de baix pes molecular o càlcica.

— A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxid’alt risc a partir de l’última dosi abans de l’exploraciósegons instruccions del metge responsable o interconsul-ta amb hematologia.

— A dosis profilàctiques no altereu la pauta.

Dia de l’exploració• No cal preparació.* Recordeu que la pacient ha de baixar a radiodiagnòsticamb les mamografies prèvies.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. F. Bastard, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.55 Mielografia







635

636

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat.• Dejuni de 6 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Administreu diazepam 10 mg s.l. abans de baixar aradiodiagnòstic.

Cures postexploració• El pacient s’ha de mantenir al llit en posició semiasseguti beure de 2 a 3 litres d’aigua per ajudar a eliminar el con-trast.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. J.L. Monfort, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.56 Nefrostomia





— A dosis terapèutiques, substituïu-lo per profilaxid’alt risc a partir de l’última dosi abans de l’exploració

segons instruccions del metge responsable o interconsul-ta amb hematologia.


Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Analítica requerida:


* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.),administreu antibiòtic profilàctic. • 30 minuts abans de l’exploració, ampicil·lina 2 g i gen-tamicina 80 mg intravenosos. A les 6 hores de l’explora-ció, 1 g d’amoxicil·lina oral (o bé 1 g d’ampicil·lina intrave-nosa si no tolera la medicació oral). En pacients al·lèrgicsa les penicil·lines, substituïu l’ampicil·lina per 1 g de van-comicina 2 hores abans (diluïda en 250 ml en 90-120 mi-nuts) i manteniu la gentamicina.Administreu diazepan com. 5 mg s.l. abans de baixar a ra-diologia.

Cures postexploració• Repòs absolut durant 2 hores.• Control cada 30 minuts la primera hora i cada 60 minutsdurant 4 hores de:

– Signes vitals.– Catèter de nefrostomia.

• Inicieu dieta al cap de 2 hores si l’estat del pacient és co-rrecte.

637

638


Autors: Dr. A. Pineda, Dr. C. Solduga, G. Otero, Dra. C. RoureRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.57 Pielografia

Dia abans de l’exploració• Dieta sense residus.• Al matí, inicieu ingesta de solució evacuant intestinal:reconstituïu-ne un sobre (17,5 g) en 250 ml d’aigua, Dositotal entre 3 i 4 litres. Administreu-ne un got cada 15minuts fins que les deposicions surtin netes.• Es pot administrar per sonda nasogàstrica.

Dia de l’exploració• Dieta líquida sense residus.• Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora de laprova.• Analítica requerida: creatinina (recent ± 8 dies).• En nounats i lactants, dejuni de 3 hores.• En nounats, lactants i nens menors de 2 anys, canalitzeuuna via• En lactants baixeu un biberó.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.58 Potencials evocats



4.59 Pròtesi esofàgica







Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores.• Retireu les pròtesis dentals.Administreu diazepam 10 mg s.l. abans de baixar.

639

640

Analítica requerida: Hemograma, glucemia, creatinina, io-nograma, T. protombina.L’exploració es fa amb anestèsia general.Es necessita:– ECG si el pacient és > de 40 anys.– RX tòrax si el pacient és > de 60 anys.* En cas de risc d’endocarditis (endocarditis prèvia, prò-tesi valvular, valvulopatia, cardiopaties congènites, etc.)administreu 2 g d’ampicil·lina i.v. en 50 ml d’NaCl 0,9% 1 hora abans. • En pacients al·lèrgics a les penicil·lines i risc d’endocar-ditis, substituïu l’ampicil·lina per 600 mg de clindamicinaen 100 ml d’NaCl 0,9%.

Cures postexploració• Dieta absoluta fins a transcorregudes 12 o 24 hores depracticada la prova.• Control de constants en arribar a la unitat, al cap de 30minuts, als 60 minuts i a les 4 hores.• Si la temperatura és superior a 38 ºC, curseu hemocultius.• Transcorregudes 24 hores practiqueu un esofagogramaper descartar fuites. Si el resultat és correcte, s’inicieudieta oral. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dr. C. Badosa, Dr. J.M.ª Romero,Dra. C. Roure, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.60 Proves funcionals respiratòriesamb test

Cures preexploració• Suspeneu la medicació broncodilatadora aerosol des de6 hores abans de practicar la prova.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: G. Otero, Dr. J. Aliaga, Dr. A. JuanRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.61 Proves funcionals respiratòries simples

• No cal suspendre la medicació broncodilatadora.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. J. Aliaga, Dr. A. Juan, G. OteroRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.62 Punció / drenatge




641

642





—Plaquetes.—T. protrombina.

* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.* Administreu diazepam comp. 5 mg s.l. abans de baixara radiologia.

Cures postexploració• Repòs absolut les 2 hores postpunció.• Repòs relatiu durant 12 hores. • Control de constants (TA i FC) en arribar a la unitat, alcap de 30 minuts, als 60 minuts, a les 4 hores i a les 8 ho-res de la punció.• Control del dolor.• Inici de la dieta 2 hores després de la prova si no hi hacontraindicacions.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dr. A. Pineda, Dra. I. Escape, L. BachpolRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.63 Punció dirigida per imatge

• Punció parts toves / tiroide / drenatge paret abdominal







Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat.• Analítica requerida:



Cures postexploració• Control de la zona de punció.• Retirada de l’apòsit a les 12 hores.

643

644



4.64 Punció peridural

Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat.• Dejuni de 6 hores.• Pot administrar-se medicació oral.

Cures postexploració• Començar ingesta.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: L. Bachpol, Dr. G. RuizRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.65 Punció pulmonar

Pacient amb tractament anticoagulant• Oral: acenocumarol (Sintrom®) o warfarina (Aldocumar),suspeneu-lo 48 hores abans de l’exploració.


— Repreneu el tractament segons ordres del metgeresponsable o sol·liciteu interconsulta a hematolo-gia.

• Intravenós: heparina sòdica en perfusió contínua endo-venosa, suspeneu-la 2 hores abans de l’exploració.







Cures postexploració• El pacient ha d’estar en repòs absolut les 2 horessegüents a l’exploració.• Repòs relatiu durant 12 hores. • Dejuni durant 2 hores.• Possibilitat d’esput hemoptoic, pneumotòrax postpunció.• Control de constants en arribar a la unitat, al cap de 30minuts, als 60 minuts, a les 4 hores i a les 8 hores de lapunció. Després control cada 8 hores.* Si s’ha practicat una toracocentesi, les cures postexplo-ració han de ser:

645

646

• Vigilància de la zona de la punció per detectar possibleshemorràgies o pèrdues de líquid.• Control de la possible aparició de dispnea, tos, emfise-ma subcutani.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.66 Punció renal







Cures preexploració• Aquesta exploració requereix la signatura del consenti-ment informat. • Dejuni de 8 hores.

• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• Proves de coagulació:

—Plaquetes.—T. protrombina.

* Si cal fer l’extracció de sang per a l’analítica preexplo-ratòria és convenient deixar col·locada la via e.v.* Abans de baixar a radiologia administreu diazepamcomp. 5 mg s.l.

Cures postexploració• El pacient ha d’estar en repòs absolut les 2 hores se-güents a la punció.• Repòs relatiu durant 12 hores. • Control de constants en arribar a la unitat, al cap de 30minuts, als 60 minuts, a les 4 hores i a les 8 hores de lapunció. Després control cada 8 hores.• Inicieu dieta al cap de 2 hores si no hi ha contraindica-cions. • Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.67 Quantificació de sang en femta

Indicacions: hemorràgies ocultesPreparació: dejuni de 8 hores.Tècnica: la prova dura 4 dies.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.

647

648

Dia 1: extracció de sang, marcatge amb un traçador i rein-jecció.Dies 2, 3 i 4: recollida de femta i extracció de sang.Dia 5: trasllat de totes les mostres al centre de medicinanuclear.Durada: 4 dies.

Cures postexploració• Vigileu la zona de punció.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: Dra. C. Lacasa, G. Otero.Revisat per: L. Bachpol, G. Otero.Novembre 2001

4.68 Radioteràpia

Descripció• Documentació necessària per realitzar el tractament quehaura d’aportar-se al centre extern.

—Informe clínic.—Darreres exploracions.* Autorització d’ASC.


Autors: G. Otero, Dr. C. SoldugaRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.69 Renograma isotòpic

Indicacions: valoració del funcionalisme renal.

Cures preexploració– No precisa.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.Tècnica: per via oral, s’administren 500 ml d’aigua i pervia intravenosa un marcador isotòpic.• Es fa el registre de gammagrafies durant 30 minuts i esfan extraccions de sang per calcular el flux plasmàtic re-nal.Durada: aproximadament 30 minuts.

Cures postexploració• Vigilància de la zona de punció.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.70 Ressonància magnètica

• Mètode diagnòstic que consisteix en l’obtenció d’imat-ges mitjançant l’exposició del pacient a un camp mag-nètic.Durada: depèn de la zona que cal explorar; pot anar desde 20 minuts fins a una hora i mitja.

649

650

Contraindicacions absolutes• Pacient portador de marcapassos.*

Contraindicacions relatives• Pacient portador de plaques metàl·liques, pròtesis, vàl-vules, clips... En aquests casos, cal consultar amb el met-ge responsable del pacient per saber si aquests elementspoden ser exposats a un camp magnètic atès que es po-drien escalfar, desplaçar... i causar molèsties importantsal pacient. • Dones embarassades.

Cures preexploració• Abans de baixar el pacient a RX cal retirar-li:

– Ponts dentals mòbils. – Ulleres.– Agulles per als cabells. – Rellotges.– Maquillatge facial. – Joies.

• Dejuni de 3 hores.• Si s’ha sol·licitat fer l’exploració amb anestèsia, dejunide 8 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.* Si el pacient és portador d’una bomba de perfusió con-tínua amb medicació, col·loqueu 3 allargadors d’equip,purgueu el circuit, comproveu que el volum pendent d’in-fondre és suficient per a la durada de la prova (unes 2 ho-res).* Atureu i retireu les bombes de nutrició parenteral, ini-cieu infusió per via perifèrica de s. glucosat al 10% de 500ml/8 hores (21 gotes/minut).* Atureu i retireu les bombes de nutrició enteral. Consul-teu a farmàcia o dietètica en el cas de malalts amb difícilcontrol de glicèmia.

Cures postexploració* Si s’ha practicat anestèsia:

– Control de constants.– Vigilància de l’estat general.


Autors: Dr. C. Solduga, Dr. J. Martínez Agea,Dr. J. Martínez Cutillas, L. BachpolRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.71 Spect miocàrdic

Aquesta prova té com objectiu el d’estudiar la circulaciódel cor. Consisteix en fer un exercici físic sota control mè-dic, darrere el qual s’obtenen imatges del cor que podenser preses una, dues o més vegades en el mateix dia o endies diferents, segons criteri mèdic. També hi ha casos enquè l’exercici físic pot ésser substituït per l’administracióde fàrmacs.

Cures preexploració• Dejuni de 3 hores.• El pacient no ha de pendre begudes estimulants (cafè,alcohol, te...).• El pacient ha d’anar al centre extern amb:– Pantalons còmodes (xandall, pijama...).– Calçat pla, tancat i còmode (sabatilles d’esport).• La documentación a dur és la següent:– Últim electrocardiograma i ecocardiograma.– Pla de medicació. No és necessari suspendre la medi-cació.• La duració de la prova és de 3-4 hores.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-

651

652

vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.

Autors: Dr. J. Paniagua, G. Otero, R. Santamaría, Dra. C. LacasaRevisat per: L. Bachpol, G. OteroNovembre 2001

4.72 Test alè

Cures preexploració• Dejuni de 8-10 hores.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.73 Tomografia computada

Cures preexploració• Dejuni de 8 hores.• Es pot administrar medicació fins a 1 hora abans de laprova.• Analitica requerida: creatinina (determinació recent ± 8dies).** Si l’exploració és de traumatologia (maluc, espatlla,columna...) no cal que el pacient estigui en dejú.

Cures postexploració• Si s’ha administrat contrast e.v. controleu el punt d’in-jecció.• Estimuleu el pacient perquè begui líquids i elimini elcontrast com més aviat millor.• El pacient pot presentar reaccions banals produïdes perl’administració de contrast.• Si presenta algun símptoma de reacció adversa, aviseuel radiòleg o el metge de guàrdia.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.74 Trànsit esofagogastroduodenal

Cures preexploració• Dejuni de 6 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.• En nounats i lactants dejuni de 3 hores.• En nounats, lactants i nens menors de 2 anys, col·loqueuuna sonda nasogàstrica.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


653

654

4.75 Trànsit intestinal

Cures preexploració• Dejuni de 6 hores.• Es pot administrar medicació oral fins a 1 hora abans dela prova.Advertiment: aquesta exploració pot durar entre 4 i 5 ho-res.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


4.76 Urodinàmia

Dia abans de l’exploració• Administreu ènema Cassen 2 hores després de sopar.* Administreu ciprofloxacín 500 mg cada12 hores des deldia anterior a l’exploració fins al dia posterior a aquesta.

Dia de l’exploració• El pacient ha de retenir l’orina des de 2 hores abans dela prova.• Reviseu si el metge ha escrit instruccions en les obser-vacions de l’ordre mèdica a farmàcia informatitzada omanual, sobre la medicació que el pacient haurà de pren-dre mentre sigui fora de l’hospital.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.


5.1 Circulació en un part

Objectiu• Proporcionar el material i utillatge estèril a l’equip qui-rúrgic, col·laborar en les necessitats de l’anestesiòleg ivetllar per la seguretat de la pacient.

Preparació del personal• Pijama de l’àrea.• Placa d’identificació.• Esclops blancs de l’àrea.• Gorro i mascareta.• Retirada de joies.• Rentat de mans higiènic.• Editeu el parte d’activitat i verifiqueu les dades informà-tiques.• Reviseu que l’equipament de la sala de parts estiguicomplet i funcioni bé.

Preparació de la pacient• Informeu la pacient i la seva parella del procediment.• Pijama blau, casquet i polaines a la parella.• Camisola de part i casquet a la partera.• Preserveu la seva intimitat.• Comproveu el braçalet d’identificació i la correcta pre-paració quirúrgica.• Col·loqueu la pacient en decúbit supí o lateral.• Col·loqueu-li les perneres de roba i cobriu-la amb una talla.

Execució• Enceneu el bressol tèrmic perquè estigui calent en néi-xer el nadó.• Obriu l’equip de roba estèril, complint les normesd’asèpsia i de seguretat d’esterilització.• Col·laboreu en el cordatge de la bata estèril del ginecòleg.

655

5. Àrea quirúrgica

656

• Proporcioneu el material a l’equip quirúrgic.• Obriu la caixa d’instrumental.• Col·loqueu la pacient en posició ginecològica.• Proporcioneu povidona iodada al 4% per a la desinfec-ció del perinè.• Col·loqueu el llum quirúrgic enfocant el perinè.• Col·loqueu el mirall si la pacient ho sol·licita per visua-litzar el naixement.• Obriu la presa de buit i d’oxigen del bressol tèrmic.• Proporcioneu a l’anestesiòleg la medicació i materialque sol·liciti.• Col·laboreu amb la llevadora en l’atenció al nadó i asse-gureu-vos de la identificació del nadó.• Recolliu mostra arterial i venosa del cordó umbilical,desprès que el ginecòleg el pinci, per a determinació del’equilibri àcid base, grup Rh i Coombs del nadó.• Serviu les sutures que sol·liciti el ginecòleg.• Recolliu en una safata la placenta i dipositeu-la al con-gelador seguint el circuit residus tipus III.• Introduïu el parte previ (menú informàtic).

Atenció en el postpart immediat• Practiqueu la higiene del perinè.• Col·loqueu una compresa i una calceta de malla.• Canvieu la camisola.• Retireu el catèter peridural, si ho indica l’anestesiòleg iinformeu la partera de les precaucions de moviments.• Afavoriu el contacte de la parella amb el nadó.• Preserveu la seva intimitat.• Traslladeu la pacient a la llitera per practicar el transfer.• Afavoriu el trasllat cap a Nius amb el nadó en braços dela mare a la mateixa llitera.• Aviseu el portalliteres.• Aviseu a Nius.• Reviseu la documentació amb plena seguretat d’identi-ficació i de compliment.

Recomanacions• Introduïu informàticament les incidències durant el pro-cés segons l’índex de pantalla.• Coneixeu el codi d’emergència obstètrica.• Coneixeu l’ús de la incubadora de transport.• Suministreu els estupefaents a l’anestesiòleg amb lesmesures de seguretat segons normes.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament de la pacient.

Autor: C. CastillónJuliol 1999Revisat: Novembre 2001

5.2 Circulació en una cesària

Objectiu• Proporcionar el material i utillatge estèril a l’equip qui-rúrgic, col·laborar en les necessitats de l’anestesiòleg ivetllar per la seguretat de la pacient.

Preparació del personal• Pijama de l’àrea.• Placa d’identificació.• Esclops blancs de l’àrea.• Gorro i mascareta.• Retirada de joies.• Rentat de mans higiènic.• Editeu el parte d’activitat, el parte previ i verifiqueu lesdades informàtiques.• Reviseu que l’equipament del quiròfan estigui complet ifuncioni bé.• Comproveu el funcionament dels manòmetres d’oxigeni de buit.

657

658

Preparació del pacient• Informeu la pacient i la seva parella del procediment.• Garantiu la seva intimitat.• Comproveu la seva identificació i la correcta prepara-ció quirúrgica (retirada de joies, col·locació de casquet,etc.).• Assegureu-vos que la documentació de la pacient esti-gui complimentada.• Col·loqueu-la en posició de decúbit supí.• Ajudeu a rasurar la zona suprapúbica i al sondatge ve-sical.• Col·loqueu els recolzadors de braç a ambdós costats dela taula quirúrgica.• Col·loqueu l’arc a nivell del tòrax de la pacient.• Col·loqueu la placa de bisturí elèctric a la cuixa de lapacient.• Fixeu les cames de la pacient amb una talla.

Execució• Enceneu el bressol tèrmic perquè estigui calent en néi-xer el nadó.• Obriu l’equip de roba de cirurgia major (cesària), com-plint les normes d’asèpsia i de seguretat d’esterilització.• Col·laboreu en el cordatge de la bata estèril a l’equipquirúrgic.• Proporcioneu el material a l’equip quirúrgic.• Obriu la caixa d’instrumental.• Obriu les sutures necessàries per a la intervenció.• Proporcioneu povidona iodada al 10% per pintar la zona.• Coloqueu el llum quirúrgic enfocant al camp quirúrgic.• Connecteu el bisturí elèctric i l’aspirador i demaneu a lainstrumentista que en comprovi el correcte funciona-ment.• Obriu la presa de buit i d’oxigen del bressol tèrmic.• Proporcioneu a l’anestesiòleg la medicació i el materialque sol·liciti.

• Feu vestir el pare amb pijama blau, casquet, mas-careta i polaines si desitja entrar al quiròfan i si el metgeho autoritza, una vegada s’ha muntat el camp qui-rúrgic.• Proporcioneu el material necessari durant la intervenció.• Col·laboreu amb la llevadora en l’atenció al nadó i asse-gureu-vos de la identificació del nadó.• Recolliu mostra arterial i venosa del cordó umbilical,desprès que el ginecòleg el pinci, per a determinació del’equilibri àcid base, grup Rh i Coombs del nadó.• Recolliu en una safata la placenta i dipositeu-la al con-gelador seguint el circuit de residus tipus III.• Recompteu les gasses i l’instrumental.• Col·laboreu amb la instrumentista en la colocació delapòsit a la ferida quirúrgica.• Retireu el bisturí elèctric i l’aspirador.• Introduïu el parte previ (menú informàtic).

Atenció posterior a la cesària• Desmunteu el camp quirúrgic.• Practiqueu la higiene de la pacient. • Col·loqueu una compresa i una calceta de malla.• Retireu el catèter peridural, si ho indica l’anestesiòleg, iinformeu la partera de les precaucions de moviments.• Retireu els electrodes.• Canvieu la camisola.• Afavoriu el contacte de la parella amb el nadó.• Preserveu la seva intimitat.• Traslladeu la pacient a la llitera per practicar el transfer.• Afavoriu el trasllat cap a Nius amb el nadó en braços dela mare a la mateixa llitera i, si no és possible, aviseu aNius perquè el vinguin a buscar.• Aviseu el portalliteres.• Reviseu la documentació per tenir plena seguretatd’identificació i de compliment.

659

660

Recomanacions• Introduïu informàticament les incidències durant el pro-cés segons l’índex de pantalla.• Cal conèixer el codi d’emergencia obstètrica.• Cal conèixer l’ús de la incubadora de transport.• Faciliteu els estupefaents a l’anestesiòleg amb les mesu-res de seguretat segons normes.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament de la pacient.

Autor: C. CastillónMarç 2000Revisat: Novembre 2001

5.3 Coagulació intraoperatòria

ObjectiuMonitoritzar el temps de coagulació en els pacientstractats amb heparina sotmesos a cirurgia extracorpò-ria.

Material• Fibròmetre Hemochrom.• Tub Hemochrom (cod. 5805474).• Guants no estèrils.• Xeringa de 5 ml.


Preparació del pacient• Informeu-lo del procediment que aneu a realitzar.• Preserveu la seva intimitat.

Execució• Endolleu l’aparell i dispositeu el tub d’Hemochrom al’adaptador de l’aparell.• Extraieu 2 ml de sang al pacient.• Premeu el botó blau de l’esquerra de l’aparell Hemo-chrom. Això fa que es posi en marxa el cronòmetre.• Simultàniament, injecteu els 2 ml de sang en el tubHemochrom fins a arribar al nivell marcat al tub.• Premeu el detector de l’equip controlant que el tub giricap a la dreta i s’encengui el llum verd.• Al cap d’uns segons s’aturen automàticament elcronòmetre i el tub que està girant i apareix en pantallael resultat expressat en segons.• Els valors de referència estan entre 90 i 150 segons.

Recomanacions• Recordeu-vos de realitzar el test de comprovació del’Hemochrom abans i després de cada intervenció i ano-teu el resultat a la fitxa de control d’utillatge.• Respecteu els aspectes de confidencialitat en relacióamb l’evolució i el tractament del pacient.

Autors: A. Yuste, Dra. D. Fernández, Dr. A. PinedaAbril 2001Revisat: Novembre 2001

5.4 Preparació de la sala de parts

Objectiu• Equipar la Sala de Parts i verificar el bon funcionamentde l’utillatge mèdic per assegurar una atenció immediata.

Preparació del personal• Pijama de l’àrea• Placa d’identificació

661

662

• Esclops blancs de l’àrea• Gorro i mascareta• Retirada de joies• Rentat de mans higiènicMaterialPer a l’atenció al part:• 1 paquet gases grans amb contrast.• 1 paquet gases petites amb contrast.• 1 sonda female.• 1 set d’agulles.• 1 caixa d’instrumental:

– 2 valves Doyen– 1 bol per pintar– 1 tissores de Mayo rectes– 1 tissores de Mayo corbes– 1 pinça Pean– 1 pinça dissecció a/d– 1 pinça dissecció s/d– 1 imperdible– 3 Fosters– 1 Köcher recte a/d– 1 Köcher recte s/d– 1 Köcher corb a/d– 1 Köcher corb s/d– 1 portaagulles

• 1 equip de roba estèril:– 2 perneres– 6 talles– 1 bata– 1 tovallola

• Guants quirúrgics estèrils.• 1 talla de paper adhesiva per a periné.

Per a l’atenció del nadó:• 1 paquet de gases petites sense contrast.• 1 pinça de cordó.

• 1 llençol tèrmic.• 1 bolquer.• Mallafix® per a cura del cordó.• 1 sonda d’aspiració CH-10, CH-8.• 1 xeringa de 5 ml.• 1 agulla de carga.• 1 tub d’hemograma (anàlisis RN).• 1 xeringa d’insulina.• 2 xeringues de gasometria per a equilibri àcid-bàsic delsvasos umbilicals.• 1 agulla d’insulina.• 1 braçalet d’identificació.• 1 conexió “y”.• 1 tub bulb.• 1 paquet de talles “RN” amb tovallola.• 1 tampó per a empremta del peu.• Fonendoscopi pediàtric.• Material de reanimació:

– laringoscopi pediàtric– tub de Guedel 00, 0 i 1– tubs endotraquials del 2 al 3,5– esparadrap de tela petit– ambú pediàtric– set de cateterisme umbilical– sutura per fixar catèter umbilical

Per a l’anestèsia:• Epidural:

– 1 paquet de talles estèrils amb tovallola– 1 guants quirúrgics estèrils– set epidural– apòsit adhesiu

• Intradural:– 1 paquet estèril amb tovallola– agulla intradural punta llapis núm. 27– 1 xeringa 5 ml

663

664

– 1 xeringa 10 ml– 1 agulla càrrega– 1 agulla d’insulina– 1 paquet de gases petites sense constrast– 1 apòsit adhesiu estèril– 1 guants quirúrgics estèrils

• General:– laringoscopi– tubs endotraquials. núm. 4, 4’5, 6, 6’5, 7, 7’5, 8, 8’5– sondes d’aspiració núm. 14, 16– pinces de Magill– ambú i allargador d’oxigen– sonda nasogàstrica– gases– guants quirúrgics estèrils

Medicació• Específica per al part:

– Oxitocina– Ringer– Glucosat 5%

• Atenció nadó:– Vitamina K– Eritromicina (pda)– Alcohol 70º

• Anestèsia:– Anestesics locals– Vasodepressors– Estupefaents– Clorur sòdic 0’9%

• Antisèptics:– Povidona iodada al 10% i al 4%– Alcohol iodat– Clorhexidina

Equipament• Taula de part amb perneres.• 1 carro anestèsia.• 1 Dinamap + Saturació O2.• Llum quirúrgic.• Cardiotocògraf.• Doppler fetal.• Monitor E.C.G.• 2 preses de buit amb allargador

– Nadó: vacuoregulador amb got– Mare: aspirador

• 2 preses d’O2 amb allargador– Nadó– Mare

• Presa de protòxid.• Presa d’aire.• Taula de Mayo.• 2 taules auxiliars.• 1 Vacuum extractor.• Balança per al nadó.• 1 tamboret amb rodes.• 1 tamboret sense rodes.• 1 satèlit.• 3 papereres «pongo-todo» (roba, residus clínics tipus II,residus urbans tipus I).• 1 pal de sèrum.• 1 escaleta.• 2 porta-sèrums de sostre.• 2 braçals per a taula quirúrgica.• Arc per a taula quirúrgica.• Rellotge de paret.

665

666

Zona de rentat:• Pica de rentat quirúrgic.• 2 dosificadors de sabó quirúrgic amb povidona ioadadaal 7,5%.• Raspalls quirúrgics estèrils.

MuntatgeSala de Parts:• Comenceu la preparació quan s’hagi fet la neteja i elterra estigui sec.• Vestiu la taula de part amb un hule i talles blaves no estèrils.• Col·loqueu un xopador sobre les talles.• Comproveu el correcte funcionament de:

– carro d’anestèsia• data de caducitat• connexió de les tubuladures• baló• connexió d’oxigen i protòxid• nivell de Fluothane

– presa de buit i presa d’oxigen– llum quirúrgic– Vacuum– cardiotocògraf (amb paper)– monitor E.C.G.– monitor de T.A. i Sat. O2– bàscula nadó

• Col·loqueu el material, caixa d’instrumental i paquet deroba estèrils necessàries per al part.

Bressol tèrmic• Vestiu-lo amb una talla blava no estèril.• Col·loqueu el material i medicació necessaris per al’atenció i reanimació del nadó.• Connecteu l’allargador d’oxigen des del manòmetred’oxigen a l’ambú.• Connecteu el tub bulb a la presa de buit.

• Comproveu:– El funcionament de l’ambú pediàtric– La resistència tèrmica del bressol (que escalfi)– El funcionament de l’aspirador– El funcionament del manòmetre d’oxigen

Recomanacions• Manteniu les portes tancades.• Apagueu els llums del quiròfan i la presència.• Eviteu la circulació fins el proper procediment per garan-tir l’asèpsia del quiròfan.Autor: C. CastillónJuliol 1999Revisat: Novembre 2001

5.5 Preparació del quiròfan de cesàries

ObjectiuEquipar el quiròfan de cesàries i verificar el bon funcio-nament de l’utillatge mèdic per assegurar una atencióimmediata.

Preparació del personal• Pijama de l’àrea.• Placa d’identificació.• Esclops blancs de l’àrea.• Gorro i mascareta.• Retirada de joies.• Rentat de mans higiènic.

MaterialIntervenció de cesària:• 3 paquets de gases grans amb contrast.• 1 paquet de gases petites amb contrast.• 1 set d’agulles cilíndriques i triangulars.

667

668

• 2 fulls de bisturí núm. 24.• 1 tub bulb estèril.• Mànec de bisturí elèctric.• Funda taula de Mayo.• Talla impermeable.• Guants quirúrgics.• Equip de roba:

– llençols sense fenestrar– 8 talles– 1 alforja– 3 bates amb tovallola

• Caixa d’instrumental:– 1 valva Doyen mitjana– 1 valva Doyen curta– 1 valva suprapúbica gran– 1 valva suprapúbica mitjana– 2 separadors de Farabeuf– 1 separador Roux gran– 1 separador Roux mitjà– 2 mànecs de bisturí núm. 4– 1 tisores de Mayo rectes– 1 tisores de Mayo corbes– 1 tisores Metzembaun 18 cm– 2 pinces de dissecció s/d 18 cm– 2 pinces de dissecció a/d 18 cm– 6 Bachhaus– 1 bol petit– 1 bol gran– 1 imperdible de Mayo– 4 Mosquits corbs s/d– 4 Criles corbs 16 cm– 4 Criles rectes 16 cm– 4 Köchers corbs 18 cm– 4 Köchers rectes 18 cm– 2 Allis 18 cm– 4 Fosters llargues 24 cm

– 2 portaagulles 20 cm– 1 pinça de Pean– 1 pinça Doyen

Per a l’atenció del nadó:• 1 paquet de gases petites sense contrast.• 1 pinça de cordó.• 1 llençol tèrmic.• 1 bolquer.• Mallafix® per a cura del cordó.• 1 sonda d’aspiració CH-10, CH-8.• 1 xeringa d’insulina.• 1 xeringa de 5 ml.• 1 agulla de carga.• 1 tub d’hemograma (anàlisis RN).• 2 xeringues de gasometria per a equilibri àcid-bàsic delsvasos umbilicals.• 1 agulla d’insulina.• 1 braçalet d’identificació.• 1 conexió “y”.• 1 tub bulb.• 1 paquet de talles “RN” amb tovallola.• 1 tampó per a emprenta del peu.• Fonendoscopi pediàtric.• Material de reanimació:

– laringoscop pediàtric– tub de Guedel 00, 0 i 1– tubs endotraquials del 2 al 3’5– esparadrap de tela petit– ambú pediàtric– set de cateterisme umbilical– sutura per fixar catèter umbilical

Per al sondatge vesical:• 1 paquet de talles estèrils amb tovallola.• 1 paquet de gases estèrils.

669

670

• Guants estèrils.• Sonda Foley nº 14.• Xeringa de 10 ml.• Bossa de diuresi.• Aigua bidestil·lada 10 ml.

Per a l’anestèsia:• Epidural:

– 1 paquet de talles estèrils amb tovallola– 1 guants quirúrgics estèrils– set epidural– apòsit adhesiu

• Intradural:– 1 paquet estèril amb tovallola– agulla intradural punta llapis núm. 27– 1 xeringa 5 ml– 1 xeringa 10 ml– 1 agulla càrrega– 1 agulla d’insulina– 1 paquet de gases petites sense constrast– 1 apòsit adhesiu estèril– 1 guants quirúrgics estèrils

• General:– laringoscopi– tubs endotraquials. núm. 4, 4’5, 6, 6’5, 7, 7’5, 8, 8’5– sondes d’aspiració núm. 14, 16– tub de Mayo– pinces de Magill– ambú i allargador d’oxigen– sonda nasogàstrica– gases– guants quirúrgics estèrils– fonendoscopi

Medicació• Específica per al part:

– Oxitocina– Ringer– Glucosat 5%

• Atenció nadó:– Vitamina K– Eritromicina (pda)– Alcohol 70º

• Anestèsia:– Anestèsics locals– Vasodepressors– Estupefaents– Clorur sòdic 0’9%

• Antisèptics:– Povidona iodada al 10% i al 4%– Alcohol iodat– Clorhexidina

Equipament• Taula quirúrgica dotada de comandament elèctric.• Bisturí elèctric.• 1 carro anestèsia.• 1 Dinamap + Saturació O2.• Llum quirúrgic.• Cardiotocògraf.• Doppler fetal.• Monitor E.C.G.• 3 preses de buit amb allargador

– Nadó: vacuoregulador amb got– Mare: aspirador per a camp quirúrgic

aspirador per a anestèsia• 2 preses d’O2 amb allargador

– Nadó– Mare

• Presa de protòxid.• Presa d’aire.• Taula de Mayo.

671

672

• 2 taules auxiliars.• 1 Vacuum extractor.• Balança per al nadó.• 1 tamboret amb rodes.• 1 tamboret sense rodes.• 1 satèlit.• 3 papereres «pongo-todo» (roba, residus clínics tipus II,residus urbans tipus I).• 1 pal de sèrum.• 1 escaleta.• 2 porta sèrums de sostre.• 2 braçals per a taula quirúrgica.• Arc per a taula quirúrgica.• Rellotge de pared.

Zona de rentat• Pica de rentat quirúrgic.• 2 dosificadors de sabó quirúrgic amb povidona iodadaal 7’5%.• Raspalls quirúrgics estèrils.

MuntatgeQuiròfan de Cesàries• Comenceu la preparació quan s’hagi fet la neteja i elterra estigui sec.• Vestiu la taula de quiròfan amb hule, talles blaves noestèrils.• Col·loqueu un «salvacamas» sobre les talles.• Col·loqueu els braçals i l’arc a la taula.• Col·loqueu el material i intrumental per a la cesària.• Col·loqueu els electrodes en el monitor d’E.C.G.• Coproveu el correcte funcionament de:

– comandament de la taula quirúrgica– llum quirúrgic– monitors de T.A., Sat. O2 i E.C.G.– bressol tèrmic

– preses de buit i O2– bisturí elèctric– Vacuum– bàscula nadó– llum de presència

• Munteu i connecteu els aspiradors del camp quirúrgic,de la mare i la placa del bisturí elèctric.• Reposeu els raspalls quirúrgics, el sabó i els davantalsde plàstic de la zona de rentat.

Bressol tèrmic• Vestiu-lo amb una talla blava no estèril.• Col·loqueu el material i medicació necessari per al’atenció i reanimació del nadó.• Connecteu l’allargador d’oxigen des del manòmetred’oxigen a l’ambú.• Connecteu el tub bulb a la presa de buit.• Comproveu:

– El funcionament de l’ambú pediàtric– La resistència tèrmica del bressol (que escalfi)– El funcionament de l’aspirador– El funcionament del manòmetre d’oxigen

Recomanacions• Manteniu les portes tancades.• Apagueu els llums del quiròfan i la presència.• Comproveu qe la temperatura ambiental és l’adequada.• Eviteu la circulació fins el proper procediment per garan-tir l’asèpsia del quiròfan.

Autor: C. CastillónJuliol 1999Revisat: Novembre 2001

673

manual de procediments d’infermeria 2002-2004 · 4 colecció bhb núm.5.manual de procediments...

Documents